diari

DECRET 79/2007, de 25 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra de Mariola. [2007/7045]

(DOGV núm. 5523 de 30.05.2007) Ref. Base de dades 7041/2007

DECRET 79/2007, de 25 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra de Mariola. [2007/7045]
La serra de Mariola, situada entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida, constituïx un dels territoris valencians en què es concentren en major grau valors ambientals, paisatgístics i socioculturals d'especial rellevància. Constituïda majoritàriament per materials calcaris, la intensa activitat tectònica ha generat un massís d'orientació predominant de sud-oest a nord-est, com correspon al context de les serres bètiques en el qual s'enquadra, i d'una topografia molt variada, que aconseguix la seua màxima agressivitat en l'extrem nord-oriental, sector en què se situen també les màximes altures, presidides pels 1389 metres de l'emblemàtic Montcabrer.
Els importants aqüífers de Mariola, reconeguts ja per Cavanilles, donen lloc a innumerables fonts, brolladors i surgències que esguiten tota la superfície de la serra. Tres conques hidrogràfiques s'originen en aquest important nucli hidrogeològic: la del Barxell-Serpis (amb importants corrents secundaris nascuts també en la serra, com el riu d'Agres), la del riu Clarià, afluent de l'Albaida i el Xúquer, i la del Vinalopó.
El poblament vegetal ha contribuït des d'antic a la fama naturalística de Mariola: més de mil dos-centes espècies de vegetals superiors han sigut catalogades en la zona. Sense que la coberta vegetal puga qualificar-se actualment com la conservada excepcionalment, moltes àrees de la serra conserven encara interessants restes dels antics ecosistemes forestals, dominats per espècies com carrasques, freixes de flor, aurons, teixos, etc. També les pinedes troben una àmplia representació en Mariola, com també els matolls i salviars, fruit sovint de la degradació, a vegades traumàtica, de formacions més madures, però en les quals prosperen moltes de les plantes aromàtiques i medicinals que han fet coneguda la serra. La fauna, encara que amenaçada per la progressiva destrucció i antropització dels hàbitats, conserva bones poblacions de moltes espècies d'interés, com rapaces (àguila reial, àguila de panxa blanca, falcó pelegrí, esparver i el duc) o carnívors, entre els quals poden destacar-se el gat salvatge, la geneta, la fagina o el teixó.
Per això existixen declarades set microreserves vegetals i una reserva de fauna. De fet, aquest espai natural està inclòs en la llista aprovada per la Decisió de la Comissió, de 19 de juliol de 2006, per la qual s'adopta, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE, del Consell, la llista de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània; concretament en la LIC Serres de Mariola i Carrascar de la Font Roja.
Les restes patrimonials troben una representació rellevant a Mariola: nombrosos jaciments arqueològics, alguns d'aquests de valor excepcional, com la cova de la Sarsa, el Salt o la mola d'Agres, entre altres, apareixen per tota la zona, comprenent des del paleolític mitjà fins a l'època medieval, passant pel neolític, el bronze, la cultura ibèrica, la romanitat tardana o l'intens poblament andalusí. També el patrimoni etnològic es troba ben present, destaca per la seua peculiaritat el conjunt de caves o pous de neu alguns dels quals, com la cava d'Agres o la del senyor Miquel, amb característiques realment monumentals, o els diversos castells, com els de Cocentaina i Agres. Però el caràcter probablement més important de Mariola és el que es deriva precisament de la seua llarga història d'ocupació i interacció humana. Una història al llarg de la qual els diversos usos exercits sobre els recursos naturals de la serra han acabat configurant un excepcional mosaic d'ecosistemes i paisatges, des de les restes forestals millors conservades als rústics cultius de muntanya, des de les antropitzades riberes als cingles més inaccessibles que sintetitzen, com pocs territoris valencians, les característiques bàsiques i les peculiaritats de la mitjana muntanya mediterrània, i que han fet de la serra un vertader senyal d'identitat per als pobles que la circumden. Un mosaic, amb tot, que malgrat el seu valor i interés no ha romàs lògicament alié als canvis i alteracions recentment experimentats pel món rural, fins al punt que la confluència i la reiteració de processos destructius, l'abandó de cultius i altres usos tradicionals, la urbanització incontrolada, els incendis forestals, les extraccions d'aigua i molts altres, han arribat a posar en perill el manteniment de les característiques bàsiques de la serra, i han fet necessari l'establiment de mesures de gestió activa dirigides a la seua conservació, una conservació que, en tot cas, no pot ser aliena a la població que, secularment i de forma directa o indirecta, ha configurat el paisatge de Mariola, i la participació i implicació del qual en la preservació de la serra és imprescindible.
El Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra de Mariola, aprovat per mitjà del Decret 76/2001, de 2 d'abril, del Consell, va establir el règim de protecció i ordenació d'usos necessari per a garantir la conservació dels seus valors. A continuació, amb la declaració del parc natural per mitjà del Decret 3/2002, de 8 de gener, del Consell, es va donar un altre gran pas en la conservació d'aquesta serra, definint-se el règim de protecció i gestió per a aquest espai protegit.
El Pla rector d'ús i gestió (PRUG) del Parc Natural de la Serra de Mariola s'elabora dins del marc normatiu establit pel vigent Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra de Mariola, que ha sigue, fins ara, l'instrument bàsic per a l'ordenació en el parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes. Aquest pla d'ordenació establix les directrius específiques per a l'elaboració del pla rector d'ús i gestió en l'àmbit de l'espai protegit.
Per altra banda, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura del pla rector d'ús i gestió com el marc en què han de dur-se a terme les activitats directament lligades a la declaració de l'espai natural protegit, com són la investigació, l'ús públic, la conservació, la protecció i la millora dels valors ambientals, establint en els seus articles 37 a 41 les característiques, abast, contingut i tramitació d'aquests plans, els quals són aprovats per decret del Consell.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 25 de maig de 2007,
DECRETE
Article únic
1. S'aprova el Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de la Serra de Mariola en compliment del que disposen els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I del present decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II del present decret es recull la revisió de la delimitació proposada per al Parc Natural de la Serra de Mariola.
4. Com a annex III del present decret es recull el plànol d'ordenació del Pla Rector d'Ús i Gestió..
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
Segona
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 25 de maig de 2007
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS
ANNEX I
Normativa
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
SECCIÓ 1ª
CONDICIONS GENERALS DEL PLA RECTOR
D'ÚS I GESTIÓ
Article 1. Naturalesa del pla
1. Aquest Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de la Serra de Mariola (d'ara endavant, PRUG), es redacta a l'empara del capítol III, del títol III, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i de l'article 19 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre.
2. El PRUG és conforme amb l'article 5 del Decret 3/2002, de 8 de gener, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Serra de Mariola, com també amb les disposicions respecte d'això contingudes en el Pla d'ordenació dels recursos naturals (d'ara endavant, PORN) de la serra de Mariola, aprovat per mitjà del Decret 76/2001, de 2 d'abril, del Consell.
Article 2. Finalitat i objectius
1. D'acord amb l'article 37 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el present PRUG té com a finalitat establir el marc en què han de dur-se a terme les activitats que s'exercixen en aquest, amb especial referència a la investigació, l'ús públic, la conservació, la protecció i la millora dels valors ambientals i els aprofitaments sostenibles dels recursos naturals que redunden en benefici de les poblacions implicades.
2. Per a aconseguir l'objectiu fixat en l'apartat 1, a més dels objectius generals establits en l'àmbit del PORN per aquest document, el PRUG establix uns criteris de gestió del parc natural d'acord amb els objectius següents:
a) Protegir i conservar el patrimoni natural, amb especial atenció als ecosistemes, espècies i recursos naturals més notables.
b) Protegir i conservar el patrimoni cultural del parc natural, amb especial atenció per al patrimoni etnològic resultant del poblament rural de la serra al llarg dels segles.
c) Promoure, gestionar i ordenar les demandes d'activitats econòmiques, assegurant que no posen en perill la conservació dels valors del parc natural.
d) Regularitzar l'afluència de visitants i fomentar actituds que afavorisquen la conservació de la biodiversitat i dels recursos naturals i culturals del parc.
e) Restauració i integració paisatgística de les zones amb una cobertura vegetal insuficient, com a conseqüència d'usos no compatibles amb la preservació d'aquestes (activitats extractives, moviments de terres), a fi de garantir la conservació dels seus sòls i regenerar els ecosistemes propis de la zona.
f) Resoldre el problema dels residus urbans i el d'abocaments d'aigües residuals generats pels nuclis residencials i els habitatges aïllats.
g) Concretar les cauteles necessàries a nivell urbanístic per a evitar conflictes amb la conservació dels ecosistemes i el paisatge, fonamentalment en la zona d'esmorteïment d'impactes del PORN.
h) Promoure i recolzar la investigació científica sobre els aspectes relacionats amb el parc natural en tots els seus nivells, a fi de facilitar la gestió de l'espai, aprofundir en el coneixement dels seus valors i les seues problemàtiques, i aportar possibles solucions.
i) Establir una regulació que canalitze l'afluència de les diferents classes de visitants del parc, i que fomente actituds en aquests que afavorisquen la conservació de la biodiversitat i dels recursos naturals i culturals del parc.
j) Corregir i minimitzar al màxim possible els impactes que l'ús públic ocasiona, o podria ocasionar, sobre la biodiversitat i els recursos naturals i culturals del parc.
k) Definir els criteris per a la gestió del trànsit, l'aparcament, la senyalització i la imatge pública del parc.
l) Promoure activitats lúdiques i educatives ambientals i culturals, assegurant que no posen en perill la conservació dels valors del parc natural.
m) Desenvolupar programes, serveis i equipaments per a l'ús públic que posen en valor el patrimoni natural i cultural del parc natural i no posen en perill la seua conservació.
n) Facilitar l'exercici d'activitats econòmiques alternatives, associades a serveis i activitats d'ús públic que siguen compatibles amb la sostenibilitat del parc a llarg termini.
o) Canalitzar els distints tipus d'actuacions i inversions en matèria d'ús públic a les zones més idònies per a això.
p) Contribuir a la formació d'una consciència ambiental del visitant que fomente actituds en aquests favorables a la conservació de la biodiversitat i dels recursos naturals i culturals del parc.
q) Evitar riscos contra les persones. Posar en marxa les accions necessàries perquè l'ús públic es desenvolupe de forma segura per al visitant.
r) Adequar la senyalització de l'espai protegit a les necessitats d'informació sobre els equipaments d'ús públic, la interpretació dels valors de l'espai i la normativa bàsica que regula el parc natural.
s) Zonificar el parc, delimitant diferents àrees segons les seues necessitats de conservació, i la capacitat i la vocació en relació amb l'ús per a les activitats humanes.
t) Afavorir la implantació i el desenvolupament de les metodologies englobades davall el concepte general de custòdia del territori, com a mitjà per a avançar en la coresponsabilitat de propietaris privats, entitats i societat civil en general en el compliment d'aquests objectius.
Article 3. Àmbit d'aplicació
L'àmbit d'aplicació del present PRUG s'estén a la totalitat dels terrenys compresos en el Parc Natural de la Serra de Mariola i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes. El parc, declarat com a tal per mitjà del Decret 3/2002, de 8 de gener, del Consell, i la delimitació del qual es descriu de forma textual en l'annex I d'aquest PRUG. Aquesta delimitació, sense modificar les descripcions incloses en el Decret 76/2001, de 2 d'abril, del Consell, d'aprovació del PORN de la serra de Mariola, representa l'adaptació d'aquestes a elements físics o territorials que faciliten una interpretació del límit establit en aquesta disposició, i es mostra cartogràficament en el plànol d'ordenació d'aquest PRUG.
Article 4. Àrea d'esmorteïment d'impactes
El Parc Natural de la Serra de Mariola disposa d'una àrea d'esmorteïment d'impactes, definida i regulada pel PORN, d'acord amb l'article 29 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Segons el que indica l'article 10 de la normativa del citat PORN, la delimitació específica de l'àrea d'esmorteïment d'impactes vinculada a l'efecte de gestió al present parc natural es recull en el corresponent plànol d'ordenació d'aquest PRUG.
Article 5. Efectes
1. De conformitat amb el que disposen els articles 35.4 i 40 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el PRUG del Parc Natural de la Serra de Mariola s'atindrà als criteris i directrius formulades en el PORN i tindrà caràcter vinculant tant per a les administracions com per als particulars; les seues determinacions prevaldran sobre el plantejament urbanístic i la seua aprovació comportarà la revisió d'ofici dels plans territorials o sectorials incompatibles amb aquests.
2. Les determinacions d'aquest PRUG s'aplicaran directament, raó per la qual en el moment de la seua revisió, el planejament urbanístic vigent que afecte els terrenys inclosos en l'àmbit del parc natural haurà d'ajustar-se a les disposicions que conté el PRUG.
3. Les futures modificacions o revisions dels Plans Generals d'Ordenació Urbana dels municipis inclosos en l'àmbit del present document, i la resta d'instruments de planejament urbanístic que siguen aprovats, modificats o revisats després de l'entrada en vigor d'aquest PRUG, han d'ajustar-se a les determinacions que conté, i assignaran les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris que ací s'establixen, de manera que siguen respectades les limitacions d'ús establides pel PRUG.
4. Les determinacions d'aquest PRUG seran enteses sense perjudici de les contingudes en la legislació agrària, forestal i d'aigües, en la resta de legislacions sectorials, com també en les restants normes, reglamentacions o plans que siguen aprovats per al desplegament i compliment de la finalitat protectora del parc natural. S'aplicarà, amb caràcter general, la normativa continguda en aquest PRUG sempre que resulte més detallada o protectora, sense perjudici de l'exercici de les competències que corresponga.
5. Sense perjudici de l'apartat anterior, el PORN de la Serra de Mariola és la norma que fixa el marc per al PRUG, el qual ha d'ajustar-se a les determinacions d'aquest, d'acord amb l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Per tant, les disposicions d'aquest PRUG són estrictament complementàries a aquelles del PORN que específicament o de manera general afecten el parc natural.
Article 6. Vigència i revisió
1. Les determinacions d'aquest PRUG entraran en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents mentre no siga objecte de revisió.
2. El PRUG serà revisat quan hagen canviat suficient les circumstàncies que motivaren la seua redacció. En tot cas, i com a mínim, s'efectuarà una avaluació dels resultats obtinguts, indicant els punts o aspectes objecte de revisió.
3. Pot ser motiu d'especial consideració per a la revisió del PRUG l'aprovació de l'àmbit conjunt de les serres de Mariola i la Font Roja com a zona d'especial conservació, d'acord amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, d'ara endavant Directiva 92/43/CEE, traslladada a Espanya pel Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'establixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat per mitjà de la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
Article 7. Interpretació i contingut
1. En la interpretació d'aquest PRUG ha d'atendre's el que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre el PORN com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció d'aquest pla.
2. En cas de conflicte entre les normes escrites i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga recolzada també pel conjunt de la documentació que forma el PRUG, de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. Per als documents gràfics del pla s'empra la cartografia bàsica oficial realitzada per l'Institut Cartogràfic Valencià, CV10.
4. En l'aplicació d'aquest PRUG prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals del parc natural.
SECCIÓ 2ª
ÒRGANS DE GESTIÓ, CONSULTIUS
I PARTICIPATIUS
Article 8. Gestió del parc natural
1. Amb caràcter general, correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient la gestió de les previsions i directrius contingudes en el present PRUG per al conjunt de l'àmbit objecte d'ordenació, sense perjudici de l'exercici de les competències que corresponguen a altres organismes i administracions.
2. El director conservador del parc natural serà un tècnic amb titulació universitària superior, designat per la conselleria competent en medi ambient, responsable de la gestió de l'espai natural protegit.
3. El director conservador desenvoluparà la seua tasca d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i el Decret 57/1994, de 22 de març, del Consell, pel qual s'establix la naturalesa dels llocs dels directors conservadors de parcs naturals de la Comunitat Valenciana.
4. Les funcions del director conservador del parc natural són les establides en l'article 49 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i en el Decret 3/2002, de 8 de gener, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Serra de Mariola.
5. Quan aquesta normativa ho especifique expressament, la conselleria competent en medi ambient podrà delegar el tràmit i la decisió de l'atorgament de permisos i autoritzacions a qualsevol membre del personal tècnic del parc natural contractat per l'esmentada conselleria.
6. La conselleria competent en medi ambient promourà l'establiment d'acords individuals o col·lectius amb propietaris de terrenys o drets en l'àmbit del PRUG, com a model preferent per a una adequada gestió d'aquests coherent amb les determinacions previstes, amb la finalitat d'implicar la societat civil en la participació i consecució d'objectius del present PRUG.
7. Per a això, el director conservador establirà canals regulars de relació amb les entitats i associacions interessades a participar activament en la gestió del parc natural, sota la concepció d'una participació d'anada i tornada, on el parc utilitzarà mecanismes per a tornar als ciutadans la col·laboració rebuda. Sense perjudici d'altres accions, s'organitzarà conjuntament entre el parc natural i les entitats i associacions que operen en la zona, un cicle preferentment anual i rotatiu de conferències en els municipis i en el centre d'Informació, o un acte de voluntariat en el parc natural especialment dirigit als membres d'aquestes entitats i associacions. Les activitats de voluntariat es canalitzaran prioritàriament a través d'entitats radicades en els termes municipals afectats i l'àmbit d'actuació dels quals incloga totalment o parcialment aquests termes.
8. El director conservador del parc natural consolidarà el programa de voluntaris ambientals en el parc natural. Aquest voluntariat s'orientarà a activitats puntuals en el parc natural, sense perjudici d'altres iniciatives com ara butlletins, xarrades, cursets, actes festius, etc. Qualsevol persona es podrà inscriure lliurement en el programa de voluntaris i estar informada de les activitats, sempre que participe en un mínim de dos actes anuals.
9. Sense perjudici dels mecanismes anteriors, el director conservador del parc natural fomentarà la difusió de la gestió i planificació d'aquests per tots els mitjans possibles (comunicats de premsa, exposicions, publicacions pròpies, presentacions, etc.), especialment pel que fa a plans i projectes que afecten directament els habitants dels municipis del parc natural.
Article 9. Junta Rectora
1. De conformitat amb el Decret 3/2002, de 8 de gener, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Serra de Mariola, i el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell, pel que es va modificar la composició de les juntes rectores dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana, la Junta Rectora és l'òrgan col·legiat de caràcter consultiu, col·laborador i assessor en la gestió del parc natural, amb la finalitat de canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats. Així mateix, té la consideració d'òrgan col·legiat a l'efecte dels articles 22 al 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i el funcionament de la qual es regula d'acord amb aquesta llei.
2. Les funcions de la Junta Rectora són les indicades en el mencionat Decret 3/2002, i en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
3. Funcionament de la Junta Rectora:
a) En cas d'absència en una reunió de la Junta Rectora, el president serà substituït pel representant de la conselleria de Territori i Habitatge, i, si no n'hi ha, pel membre de l'òrgan col·legiat de major jerarquia, antiguitat i edat, per aquest ordre, d'entre els seus components. En el mateix cas, el secretari serà substituït per un càrrec tècnic de la conselleria de Territori i Habitatge designat, per a la reunió en concret, per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
b) Les organitzacions representatives d'interessos socials poden substituir els membres titulars per altres, acreditant-ho per escrit davant del secretari, sempre amb una antelació mínima de 15 dies naturals a la celebració de qualsevol convocatòria de la Junta Rectora. L'acreditació es considerarà acceptada si no hi ha una resposta escrita contrària del secretari amb tres dies hàbils d'antelació a la convocatòria de la Junta Rectora.
c) D'acord amb l'article 51.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, es podran crear comissions, que tindran caràcter de grup de treball, i qualsevol acord que prenguen ha de ser ratificat per la Junta Rectora. Si és necessari, les comissions poden utilitzar els mateixos mecanismes de funcionament descrits per a la Junta Rectora en aquest article.
d) En relació amb les convocatòries i sessions, per a la vàlida constitució de la Junta Rectora, a l'efecte de la celebració de sessions, deliberacions i adopció d'acords, és necessària la presència del president i del secretari, o, si és el cas, dels seus substituts, i la de la meitat, almenys, dels seus membres.
e) La presidència de la Junta Rectora tindrà la facultat de dirimir amb el seu vot de qualitat els empats per a adoptar els acords. Els acords seran adoptats per majoria simple de vots. No pot ser objecte de deliberació o acord cap assumpte que no estiga inclòs en l'ordre del dia, llevat que estiguen presents tots els membres de l'òrgan col·legiat i siga declarada la urgència de l'assumpte pel vot favorable de la majoria. Els membres que discrepen de l'acord majoritari poden formular vot particular per escrit en el termini de 48 hores, el qual s'incorporarà al text aprovat. Quan els membres de l'òrgan voten en contra o s'abstinguen quedaran eximits de la responsabilitat que es puga derivar dels acords. Aquells que acrediten la titularitat d'un interés legítim poden dirigir-se per escrit al secretari de la Junta Rectora perquè els siga entregat un certificat dels acords.
f) Si les circumstàncies o els temes que s'han de tractar així ho aconsellen, el president pot invitar a les reunions de la Junta Rectora totes aquelles persones o representants d'entitats que estime convenient. Així mateix, els membres de la Junta Rectora podran, sempre que ho estimen convenient i prèvia comunicació al secretari de la Junta Rectora per a una correcta organització de les reunions, estar acompanyats en aquestes per personal tècnic assessor, el nombre dels qual no ha de sobrepassar el nombre imprescindible a criteri del secretari. Aquests acompanyants no tindran ni veu ni vot en les reunions, encara que podran disposar de la paraula, amb l'autorització prèvia del president de la Junta Rectora, quan la naturalesa dels assumptes que s'han de tractar així ho aconselle.
4. La Junta Rectora es compon dels membres següents:
a) El/la conseller/a competent en matèria de medi ambient serà president nat de la Junta Rectora i ostentarà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment.
b) El/la president/a, nomenat pel Consell, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, presidirà les sessions de la Junta Rectora quan no assistisca a aquestes el conseller competent en matèria de medi ambient.
c) El/la director/a del parc natural, que actuarà com a secretari/a.
d) Un/a representant de la conselleria de Territori i Habitatge.
e) Un/a representant de la conselleria de Cultura, Educació i Esport
f) Un/a representant de la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
g) Un/a representant de la conselleria d'Infraestructures i Transport.
h) Un/a representant de la conselleria de Turisme.
i) Un/a representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
j) Un/a representant de la Diputació Provincial d'Alacant.
k) Un/a representant de la Diputació Provincial de València.
l) Un/a representant de cada una de les corporacions locals (Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina, Muro d'Alcoi), els municipis de les quals estan afectats territorialment pel parc natural.
m) Un/a representant de les universitats de la Comunitat Valenciana, designat per la universitat que corresponga. La conselleria competent en medi ambient establirà un torn biennal de representació d'aquestes entitats acadèmiques.
n) Un/a representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de caçadors dels municipis del parc natural, triat per aquestes entitats de comú acord entre elles.
o) Un/a representant, amb caràcter rotatori biennal, de les entitats de conservació de la naturalesa dels municipis del parc natural, triat per aquestes entitats de comú acord entre elles.
p) Un/a representant, amb caràcter rotatori biennal, de les entitats excursionistes dels municipis del parc natural, triat per aquestes entitats de comú acord entre elles.
q) Un/a representant, amb caràcter rotatori biennal, de les entitats de defensa del patrimoni cultural, triat per aquestes entitats de comú acord entre elles.
r) Cinc representants d'associacions de propietaris de terrenys o drets agrícoles o ramaders en el parc natural, amb caràcter rotatori biennal, triat per aquestes associacions de comú acord entre elles.
s) Dos representants de les associacions d'agricultors.
5. D'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, són funcions del president de la Junta Rectora:
a) Exercir la representació de l'òrgan.
b) Acordar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries i fixar l'ordre del dia.
c) Presidir les sessions, moderar el desenvolupament dels debats i suspendre'ls per causes justificades.
d) Dirimir amb el seu vot els empats.
e) Assegurar el compliment de la normativa.
f) Visar les actes i els certificats dels acords de l'òrgan.
g) Exercir totes aquelles funcions que siguen inherents a la seua condició de president de la Junta Rectora.
6. D'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, correspon al secretari de la Junta Rectora:
a) Assistir a les reunions amb veu i, si és el cas, vot.
b) Efectuar la convocatòria de les sessions de l'òrgan per ordre del seu president, com també les citacions als membres d'aquest.
c) Rebre els actes de comunicació dels membres amb l'òrgan i, per tant, les peticions de dades, rectificacions o qualsevol altra classe d'escrits dels quals s'haja de tindre coneixement.
d) Preparar el despatx dels assumptes, redactar i autoritzar les actes de les sessions.
e) Expedir els certificats de les consultes, dictàmens i acords aprovats.
f) Totes aquelles altres funcions que siguen inherents a la seua condició de secretari.
7. D'acord amb la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, correspon als membres de la Junta Rectora:
a) Rebre, amb una antelació mínima d'una setmana, la convocatòria amb l'ordre del dia de la reunió. La informació sobre els temes que figuren en l'ordre del dia estarà a disposició dels membres en el mateix termini.
b) Participar en els debats de les sessions.
c) Exercir el seu dret de vot i formular el seu vot particular, com també expressar el sentit del seu vot i els motius que ho justifiquen.
d) Formular precs i preguntes.
e) Obtindre la informació necessària per a complir les funcions assignades.
f) Totes les funcions que siguen inherents a la seua condició.
8. Classes de reunions de la Junta Rectora:
a) Les convocatòries de la Junta Rectora poden tindre caràcter ordinari o extraordinari.
b) Les reunions ordinàries se celebraren, almenys, una vegada a l'any.
c) Les reunions extraordinàries seran totes aquelles que tinguen com a objecte la resolució de qüestions que per les seues especials circumstàncies no puguen demorar-se fins a la celebració d'una reunió ordinària. Quan ho sol·liciten, almenys, la meitat més un dels membres de la Junta Rectora, es podrà convocar reunió extraordinària per mitjà d'un escrit dirigit al president, el qual ha de convocar la reunió en el terme d'un mes des de la data de recepció de l'escrit.
9. Els membres de la Junta Rectora han de ser convocats a aquesta, almenys, amb una setmana d'antelació a la data fixada per a la seua celebració, excepte convocatòries urgents degudament justificades. Aquesta convocatòria contindrà, com a mínim, l'hora, el lloc i l'ordre del dia de la reunió, l'acta de la reunió anterior i la documentació necessària per a l'adopció d'acords sobre els temes que s'han de tractar.
10. De cada sessió que duga a terme la Junta Rectora, el secretari estendrà acta, que especificarà necessàriament els assistents, l'ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloc i temps en què s'ha portat a terme, els punts principals de les deliberacions, com també el contingut dels acords adoptats.
En l'acta podrà figurar, a sol·licitud dels respectius membres de l'òrgan, el vot contrari a l'acord adoptat, la seua abstenció i els motius que la justifiquen o el sentit del seu vot favorable. Així mateix, qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció íntegra de la seua intervenció o proposta, sempre que aporte en el mateix moment, o en el termini que li assenyale el president, el text que es corresponga fidelment amb la seua intervenció, fent-ho així constar en l'acta o unint-se còpia a aquesta. Les actes s'aprovaran en la mateixa o en la següent sessió. No obstant això, el secretari pot emetre certificat sobre els acords específics que s'hagen adoptat, sense perjudici de la ulterior aprovació de l'acta. En els certificats d'acords adoptats amb anterioritat a l'aprovació de l'acta es farà constar expressament aquesta circumstància.
11. Les entitats representades en la Junta Rectora podran proposar assumptes s'han d'incloure en l'orde del dia, per a la qual cosa efectuaran la corresponent proposta, amb antelació suficient, al secretari o al president de la Junta Rectora.
Article 10. Programes d'actuació
1. La gestió del parc natural s'executarà, amb caràcter general, dins del marc tècnic i gestor constituït pels programes d'actuació que es definixen en les directrius per a l'execució del PRUG, els quals es desenvolupen per mitjà d'actuacions concretes l'execució de les quals es prioritzarà atés l'interés objectiu i a la urgència de cada actuació, d'acord amb la disponibilitat pressupostària.
2. Aquests programes tenen caràcter obert, per la qual cosa les seues indicacions s'establixen sense perjudici d'altres criteris de gestió o d'altres actuacions programades que la conselleria competent en matèria de medi ambient considere necessari executar per a una millor gestió del parc natural.
3. Els programes d'actuació tenen, així mateix, caràcter indicatiu, la seua funció és la d'orientar l'actuació gestora del parc. L'execució d'aquests, per tant, dependrà tant de la prioritat objectiva de les actuacions com de circumstàncies de conjuntura, oportunitat i disponibilitat de recursos.
Article 11. Fons documental i bibliogràfic del parc natural
1. L'inventariat, la custòdia i la gestió del fons documental, bibliogràfic i cartogràfic del parc natural estarà a càrrec del Centre d'Informació i Interpretació del Parc, davall la supervisió del director conservador.
2. El fons documental es nodrirà de tots aquells documents textuals, gràfics o cartogràfics, expedients, notes de premsa, imatges, estadístiques i estudis o treballs, ja siguen originals o còpies, que tinguen relació amb els recursos naturals, valors ambientals i culturals, instruments de planificació territorial i sectorial o qualsevol altra qüestió d'interés relacionada amb el parc natural.
3. El fons documental estarà obert a la consulta del públic amb les condicions necessàries per a no interferir amb el treball ordinari del centre que l'alberga.
Article 12. Recepció de documents
1. L'oficina de gestió tècnica del parc disposarà d'una manera de recepció de documents en què s'anotarà la corresponent entrada de tot escrit o comunicació que siga presentada. També s'anotaran en aquest l'eixida dels escrits i comunicacions oficials dirigides a altres òrgans o particulars.
2. Les sol·licituds d'autorització o informe que, d'acord amb la normativa del present PRUG i a la del PORN del parc natural, hagen de ser emesos per la conselleria competent en medi ambient o pels òrgans gestors i executors d'ambdós plans, hauran de comprendre, almenys, la documentació següent:
a) Identificació del sol·licitant.
b) Descripció detallada de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'aquesta.
c) Justificació de l'actuació.
d) Plànol o croquis de la localització de l'actuació a escala adequada, com a mínim plànol de situació respecte del parc i un plànol d'emplaçament.
e) Projecte o memòria tècnica, quan corresponga.
3. El parc natural podrà posar a disposició dels interessats un model de sol·licitud d'autorització o informe, general o específic, per a les activitats o actuacions més corrents. Igualment, el director conservador i, si és el cas, el personal adscrit al parc natural, vetlaran per l'agilitat en l'emissió de les autoritzacions o permisos que corresponda, prestant assessorament i informació als interessats, traslladant d'aquestes, quan corresponga, als òrgans competents, i efectuant, si és el cas, un seguiment de l'estat de les tramitacions.
Article 13. Distintius de qualitat
1. Es podrà crear un distintiu que s'ha d'aplicar a aquelles activitats productives de caràcter tradicional, serveis turístics, serveis d'educació ambiental i cultural i activitats lúdiques coherents amb els principis del PORN i del PRUG que es desenvolupen en el seu àmbit. Aquestes activitats formaran part d'una llista específica mantinguda i gestionada per l'òrgan gestor del parc natural, sense perjudici que aquesta llista siga coherent amb altres mecanismes de control mantinguts i gestionats específicament per altres administracions amb competències sectorials, i, en especial, per la conselleria competent en turisme.
2. L'òrgan gestor del parc natural pot autoritzar l'ús i desenvolupar aquest distintiu en la forma d'un logotip identificatiu o de qualsevol altra estratègia de difusió i promoció. Podran accedir a la seua utilització els productes i activitats esmentades en el punt anterior. El parc natural també podrà promoure els productes i activitats que s'acullen al distintiu de la forma que considere més oportuna.
3. La conselleria competent en medi ambient desenvoluparà, en col·laboració amb els representants dels sectors indicats i de les administracions directament implicades, criteris específics de qualitat i sostenibilitat, que han de complir els productes i activitats distingides per a accedir a aquest distintiu i formar part de la corresponent llista. Els productes i les activitats que compten amb el distintiu amb anterioritat al desenvolupament dels criteris disposaran de 6 mesos per a adaptar-se a aquests, transcorreguts els quals, si no s'ha produït aquesta adaptació, deixaran de formar part de la llista del distintiu, i no podran utilitzar els mecanismes de promoció indicats en l'apartat anterior.
TÍTOL II
NORMES GENERALS
SECCIÓ 1ª
NORMES SOBRE LA PROTECCIÓ
DEL MEDI FÍSIC I NATURAL
Article 14. Protecció dels recursos hidrològics
1. La protecció de les aigües en l'àmbit d'aquest PRUG es regirà, amb caràcter general, per la legislació marc existent respecte d'això, i de manera especial pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que es va aprovar el text refós de la Llei d'Aigües, i els articles 11 al 16 del PORN, on es regula el marc per a la protecció dels recursos hídrics superficials i subterranis del parc natural. Es vetlarà per controlar i limitar els aprofitaments existents en l'àmbit del PRUG, de manera que es garantisca la conservació de les característiques qualitatives i quantitatives dels recursos hídrics tant subterranis com superficials, per a la qual cosa:
a) Es prohibix qualsevol abocament sòlid o líquid sense depurar a llit o sobre un altre tipus de llit terrestre, en l'àmbit del PRUG. S'acceleraran al màxim les accions de depuració d'aigües amb l'objectiu de garantir l'òptima qualitat de les mateixes en el moment d'abocar-se. Així mateix, es prohibix l'abocament d'aigües depurades en els rius Vinalopó, Barxell, Polop i els seus barrancs afluents, quan la composició d'aquestes puga alterar les característiques fisicoquímiques de les seues aigües, pel seu caràcter de corredor natural entre els dos parcs naturals de la Serra de Mariola i el Carrascar de la Font Roja.
b) Les administracions competents promouran la reutilització de les aigües residuals, darrere del seu tractament de depuració, destinant-se a usos que suporten qualitats d'aquest tipus, tot això amb l'objectiu de reduir el consum de recursos de major qualitat, que sense malgastar-se es destinaran a altres usos.
c) Es prohibix qualsevol activitat que supose entorpir, obstruir o modificar el llit d'algun element propi de la xarxa de drenatge, en l'àmbit del PRUG. Qualsevol actuació que puga suposar una modificació morfològica o canvis temporals o definitius en la vegetació o fauna que els habiten, haurà de ser informada favorablement, amb caràcter previ, per l'òrgan que corresponga de la conselleria competent en medi ambient, sense perjudici de l'exercici de les competències que corresponguen.
2. En el naixement del riu Vinalopó es promourà la regulació estricta d'ús públic, com també la protecció de la qualitat de les seues aigües i de la fauna piscícola existent. En particular, s'adoptaran les mesures necessàries per a evitar qualsevol afecció sobre la quantitat o la qualitat de les aigües en el brollador.
3. Totes les captacions d'aigua destinades a abastiment públic han de disposar del seu corresponent perímetre de protecció. Per a l'emissió de l'informe necessari previ per a noves captacions, a més de tota la documentació necessària per a complir la legislació sectorial que se li aplique, s'afegirà un estudi, firmat per tècnic competent, on s'analitze la impossibilitat d'alternatives, viables, per a l'obtenció d'aquest recurs.
Article 15. Formacions geològiques
1. S'establix l'inventari de coves, avencs, jaciments i punts d'interés geològics del parc natural, dins del marc dels articles 12 i 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, per a recollir tots els avencs, coves, cavitats subterrànies, jaciments paleontològics i punts d'interés geològics descoberts en el parc natural fins a l'actualitat. En aquells enclavaments que concórreguen valors mereixedors de protecció pel seu interés no poden realitzar-se activitats que suposen risc per als valors que es pretenen protegir. Inicialment, i mentre es confeccione l'estudi específic a què es referix el Programa d'actuacions del present PRUG, formaran part de l'inventari els elements que s'indiquen en l'apèndix corresponent a la present normativa.
2. Segons les seues característiques, l'inventari indicat en el punt anterior podrà proposar la inclusió d'aquelles cavitats subterrànies d'especial rellevància en el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana.
3. Específicament es prohibix l'aprofitament turístic intensiu de les cavitats del parc. Sense perjudici del que ha indicat la normativa particular, es podrà autoritzar l'ús d'aquelles cavitats les condicions de les quals ho aconsellen per a finalitats educatives i de visites guiades al parc, com també per a la interpretació per als visitants en general.
4. La pràctica de l'espeleologia en aquestes cavitats es regula en l'article 45.5 d'aquest PRUG.
Article 16. Protecció dels sòls
El PORN, en els seus articles 17,18 i 19, fixa les condicions de protecció dels sòls en el seu àmbit d'aplicació.
Article 17. Protecció de la vegetació
1. Formacions vegetals
D'acord amb l'article 20 del PORN, seran considerades formacions vegetals totes aquelles no cultivades o directament resultants de l'activitat agrícola.
Respecte a la figura de protecció d'espècies silvestres, declarades o les que es puguen declarar en un futur, denominada microreserva vegetal, caldrà ajustar-se al que ha establit la seua normativa sectorial.
2. Tala i recol·lecció
Es prohibix, amb caràcter general, la tala i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres, excepte la recol·lecció popular de bolets, fongs, fruits i plantes aromàtiques i medicinals tradicionals en tot l'àmbit del PRUG, amb les excepcions que es disposen en l'article 21 del PORN. Només es permet recol·lectar en finques públiques, mai en propietats privades sense el consentiment del particular.
3. Quant a la recollida de bolets i altres fongs, i sense perjudici del que establix l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana, o de les limitacions específiques que l'administració competent en medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna i de les modificacions posteriors que puga establir el pla d'ordenació forestal del parc. Complementàriament a l'anteriorment indicat, la recol·lecció es regirà per les normes especifiques següents:
a) Se seguiran les normes particulars establides per aquest PRUG pel que es referix a l'accés per sendes, camins i per l'interior del bosc i, en general, s'evitarà transitar fora dels camins i sendes ja traçades el mínim necessari. L'accés al bosc sempre serà a peu, des de fora del parc o des de les àrees d'aparcament degudament senyalitzades en un futur pla d'ordenació d'ús públic.
b) La recol·lecció popular queda fixada en un màxim de 4 kg. per persona i dia.
c) Es prohibix abocar qualsevol classe de fems durant la recol·lecció. Aquestes han d'arreplegar-se i transportar-se als contenidors habilitats en les àrees d'aparcament del parc o fora d'aquest.
d) Es prohibix alterar durant la recol·lecció la muntanya avall, la capa orgànica del sòl i aquest en general, ja siga manualment o utilitzant qualsevol instrument. Així mateix, es prohibix als visitants utilitzar dins del parc qualsevol ferramenta apta per a remoure el sòl com ara falçs, rastells, aixades, aixadells o altres de similars.
e) Es recol·lectaran només els exemplars de fongs que hagen arribat a la seua mesura madura, deixant en el seu lloc, sense deteriorar, els exemplars que es vegen passats, trencats o alterats, i els que no siguen motiu de recol·lecció.
f) El transport dels exemplars recollits serà preferentment en cistelles de vímet, palla, canya o semblants, que per la seua estructura permeten la dispersió d'espores. Per això, es prohibix l'ús de recipients hermètics– excepte per als treballs d'investigació autoritzats– com ara bosses de plàstic, poals, cabassos i semblants.
g) Complementàriament a aquestes normes, s'aplicaran les ordenances municipals de recollida de fongs i bolets que, estiguen promulgades pels respectius ajuntaments de l'àmbit del PRUG, en especial aquelles amb caràcter més restrictiu o relatives a aspectes no regulats explícitament en la present normativa, com per exemple les espècies de fongs protegides.
4. La tala i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres per a fins científics, i també l'aprofitament forestal, queden sotmesos a l'informe previ favorable de la conselleria competent en medi ambient.
5. D'acord amb l'article 22 del PORN, no es permet la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques en l'àmbit del PRUG. En les zones actualment enjardinades es garantirà el control de les espècies exòtiques, evitant la seua expansió en l'àmbit del PRUG, i es tendirà a l'enjardinament amb espècies que hagen pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PORN.
6. L'extracció de fusta o llenya fora de les zones en què estiga autoritzada expressament per aquestes normes, únicament podrà ser realitzada amb l'autorització prèvia de la direcció del parc natural si respon a algun dels criteris següents:
a) Provisió de llenyes de paellers, usos domèstics o d'altres instal·lacions públiques.
b) Com a resultat de tasques de prevenció d'incendis.
c) Com a resultat de mesures fitosanitàries.
d) Amb motiu d'estudis científics.
e) Per a l'eradicació d'espècies al·lòctones invasores, que desplacen a les del lloc.
f) En desplegament dels plans de recuperació, maneig o conservació d'espècies amenaçades que, si és el cas, siguen redactats per raó de la legislació aplicable.
7. Les llenyes o combustibles naturals del parc utilitzables en els paellers o d'altres instal·lacions públiques no podran ser recollits lliurement pels visitants.
8. En totes les forests públiques del parc natural es mantindrà un nombre de peus vells o morts (3-4% de l'àrea basal total per hectàrea) per a crear hàbitats per a invertebrats i vertebrats. Es promouran el mateix criteri per a les muntanyes privades.
9. Les repoblacions, allí on les característiques del sòl ho permeten, es duran a terme amb espècies vegetals que componen l'arbratge de les formacions més evolucionades de les sèries climàciques.
Article 18. Protecció d'arbres monumentals i singulars
1. Amb caràcter general, la protecció d'arbres i arbredes monumentals es regiran pel que establix la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana.
2. Es consideren arbres monumentals i singulars aquells exemplars que, per la seua edat, grandària, morfologia o càrrega simbòlica o cultural, es consideren mereixedors d'una protecció especial.
3. Queda prohibida la tala, la destrucció o l'alteració voluntària d'aquests elements, així com la realització d'obres o actuacions que puguen danyar el seu adequat desenvolupament, excepte els tractaments per a la millora i la conservació dels exemplars.
4. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals elaborarà l'inventari d'arbres monumentals en l'àmbit del present PRUG, per a identificar i localitzar tots aquells elements existents. Aquest inventari detallarà les prioritats per a la conservació i manteniment d'aquests exemplars per a assegurar la seua supervivència. En particular, formaran part de l'inventari aquells exemplars que complisquen els requisits establits en l'article 4 de la mencionada Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana, així com els que, sense complir aquests requisits, s'acullen al que establix l'apartat 2 del present article.
5. El mencionat inventari inclourà també els arbres o arbredes d'interés local declarats pels ajuntaments inclosos en l'àmbit territorial d'aquest PRUG. Per a això, l'ajuntament corresponent informarà l'òrgan competent en matèria de medi ambient i les diputacions provincials d'Alacant i València sobre les declaracions d'interés local realitzades.
6. La declaració pot afectar tant arbres o arbredes de titularitat municipal, com d'una altra administració publica o titularitat privada, en aquest supòsit, serà requisit previ la notificació i audiència a l'interessat.
Article 19. Prevenció d'incendis
1. D'acord amb el que establix l'article 45 del PORN, el marc per a la prevenció dels incendis forestals en l'àmbit del parc natural és l'establit en el corresponent pla de prevenció d'incendis forestals, aprovat mitjançant una Resolució de 22 de maig de 2006.
2. L'aplicació de les disposicions d'aquest pla de prevenció serà subsidiària tant del marc normatiu del parc natural (representat pel PORN i el present PRUG) com de la normativa general de prevenció d'incendis forestals.
Article 20. Conservació de les superfícies forestals
1. Les superfícies forestals, tant públiques com privades, compreses en l'àmbit del parc natural han de conservar-se en unes condicions silvícoles que asseguren un comportament adequat enfront de la possible declaració o propagació d'incendis forestals. A l'efecte, la conselleria competent en medi ambient efectuarà, en les masses de titularitat pública, els tractaments pertinents que es prevegen en el citat pla de prevenció d'incendis. Aquesta conselleria estimularà, així mateix, el compliment d'aquesta norma per part dels propietaris de superfícies forestals per mitjà de mesures de col·laboració específicament previstes a l'efecte. En el cas que no s'obtinguen per aquests mitjans els resultats requerits l'administració podrà escometre els treballs de forma directa en les superfícies integrades en l'àmbit d'aquesta normativa, si així ho aconsella la situació de risc existent.
2. La conselleria competent en medi ambient promourà la millora dels mitjans de vigilància i extinció de forma coordinada amb les administracions autonòmiques competents i amb els ajuntaments els termes dels quals es troben afectats per l'àmbit del PRUG.
3. Totes les actuacions que s'emprenguen en el context de la prevenció i lluita contra incendis forestals han de dissenyar-se de tal manera que no ocasionen impactes ecològics o paisatgístics. Es considera incompatible amb els valors ambientals l'execució de faixes tallafocs amb superfícies decapades o desbrossades per mitjà de procediments no selectius, per la qual cosa aquest tipus d'actuació queda prohibit en l'àmbit de la present normativa.
Article 21. Pla d'evacuació
La conselleria competent en medi ambient, en coordinació amb els municipis afectats i els distints organismes competents en matèria de protecció civil, formularà un pla d'evacuació per a les àrees residencials ubicades en l'àmbit del parc natural i el seu entorn immediat, incloent les accions de senyalització que es consideren necessàries.
Article 22. Protecció de la fauna
1. Els articles 23 a 25 del PORN establixen el marc per a la protecció de la fauna del parc natural. Així mateix, per a la figura de protecció, declarada o les que es puguen declarar en un futur, denominada reserva de fauna caldrà ajustar-se a allò que s'ha disposat en la seua normativa sectorial. La tinença d'animals domèstics en les finques particulars incloses en el parc queda permesa, encara que se subjecta als articles del PORN abans mencionats a fi d'evitar pertorbacions sobre la fauna silvestre.
2. Respecte als visitants, els gossos són els únics animals de companyia admesos en el parc. Els gossos aniran, en tot moment, lligats amb corretja i controlats de prop per la persona que els haja portat al parc, vigilant que no puguen espantar els pardals o xicotets mamífers que troben al seu pas. S'evitaran els crits als gossos per a no destorbar la fauna i els altres visitants. No es permeten els jocs amb els gossos utilitzant pilotes, pedres, troncs o semblants. Sense perjudici de l'anterior, el parc natural podrà adoptar les mesures que considere oportunes per a persuadir els visitants a utilitzar altres àrees més apropiades en les que la presència de gossos no represente un risc de pertorbació per a la fauna.
3. La caça i la captura d'espècies animals cinegètiques es regula en l'article 31 d'aquestes normes, corresponent a l'ordenació de l'activitat cinegètica.
4. La rehabilitació de basses tindrà les següents consideracions en referència a la protecció de la fauna:
a) Mantindre, en la mesura que siga possible, els elements constructius i els materials tradicionals com pedra, maçoneria. En cas d'emprar ciment, la superfície ha de ser rugosa.
b) En cas d'haver d'impermeabilitzar la bassa, es durà a terme amb argila compactada.
c) Mantindre una capa de substrat o terra en el fons de la bassa per a afavorir la vegetació i per a refugi de la fauna que habite en aquesta.
d) Si és necessari buidar la bassa en algun moment, s'ha de notificar prèviament al director conservador del parc natural, perquè es recupere la fauna previ al buidatge de la bassa i es torne a aquesta una vegada plena de nou.
e) Es recomana la construcció d'una rampa d'accés a l'aigua per a beure i per a evitar ofecs de la fauna.
5. Es definixen com a tanques no penetrables aquells tancaments en xarxa metàl·lica o estructura metàl·lica rígida oberta, i d'obra de construcció amb acabats lluïts o llisos, que no puguen ser creuats lliurement per la fauna silvestre. Es definixen com a tanques penetrables els tancaments vegetals, de fusta, de pedra seca o obra de construcció escalables (en els dos últims casos quan no tinguen complements metàl·lics o de vidre no penetrables) que puguen ser creuats lliurement per la fauna silvestre.
Sense perjudici de l'article 25 del PORN, queda prohibida la instal·lació de nous tanques no penetrables en l'àmbit del PRUG. Només podran utilitzar-se tanques no penetrables destinades a la protecció d'edificacions o instal·lacions quan la superfície tancada no siga superior a 1 hectàrea. Per a superfícies superiors, quan siga autoritzable han d'utilitzar-se tanques penetrables en un mínim del 50% de la longitud total del tancament. Igualment, i en aquelles zones en què es considere autoritzable, la instal·lació de tanques per a l'aprofitament ramader extensiu o per a la protecció de cultius que afecten superfícies superiors d'1 hectàrea només es permetrà, amb caràcter excepcional, quan l'òrgan competent en matèria d'espais naturals considere admissible el seu impacte sobre el paisatge, la vegetació i la fauna silvestre. Per a això serà necessari un informe favorable del mencionat òrgan, amb caràcter previ a la llicència urbanística o autorització, si és necessària.
Es fomentarà que les tanques preexistents prenguen les mesures oportunes per a complir el que disposa aquest article.
Sense perjudici de l'article 25 del PORN i aquest PRUG, en la franja de servitud pública de les vies de comunicació, i quan estiga justificat pel risc d'atropellament de la fauna, s'admetran les tanques no penetrables de qualsevol longitud, preferentment acompanyades de mesures canalitzadores de la fauna cap als passos elevats o inferiors d'aquestes vies de comunicació. Igualment, es podran admetre tanques no penetrables quan la instal·lació d'aquestes siga promoguda per la conselleria competent en medi ambient i estiga relacionada amb la limitació d'accés públic a zones especialment sensibles per albergar valors excepcionals.
6. Quant a les característiques de les tanques i closes caldrà ajustar-se al que establix el Decret 178/2005, de 18 de novembre, pel qual s'establixen les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics i la present normativa.
7. Per a assegurar la conservació de les poblacions d'espècies faunístiques que, per la seua escassetat o importància, hagen de considerar-se com d'interés especial, s'elaborarà un pla de conservació de la fauna de la serra de Mariola. Aquest pla inclourà una llista de les espècies presents en el parc natural, l'estat de les seues poblacions i les mesures de conservació necessàries per al seu manteniment i millora. A més, el pla inclourà un programa d'actuacions coordinades entre les diferents administracions implicades, ateses les disponibilitats pressupostàries i els criteris de prioritat d'aquest.
Article 23. Protecció del paisatge
1. Els articles 26 a 28 del PORN regulen les normes a tindre en compte en relació amb la protecció del paisatge. Complementàriament, la gestió dels hàbitats i del paisatge del parc natural promourà el manteniment o la formació d'un mosaic heterogeni de boscos, matolls, cultius i prats, evitant l'excessiva fragmentació en unitats de xicotetes dimensions. La gestió també afavorirà els hàbitats més habitualment utilitzats pel conill i la perdiu (marges, esbarzers, erms, vegetació ruderal).
2. S'evitaran les pertorbacions que comprometen la conservació dels hàbitats i les espècies de flora i de fauna de major interés que s'assenyalen en el PORN, evitant una excessiva intervenció sobre els sistemes ecològics.
3. Es vigilarà la integració en el paisatge d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com penyals, arbres monumentals, etc., per a tots els quals podran establir-se perímetres de protecció basant-se en conques visuals que garantisquen la prominència en l'entorn.
Article 24. Protecció del patrimoni cultural
1. L'inventari de béns culturals immobles del Parc Natural de la Serra de Mariola i la seua àrea d'influència, elaborat i que figura com a apèndix del PRUG, servirà de base per a orientar les actuacions necessàries per a la protecció i la conservació del patrimoni cultural protegit del parc natural i per a l'elaboració del Catàleg del patrimoni cultural protegit de la serra de Mariola, d'acord amb el que establix l'article 29 del Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra de Mariola.
2. Els elements constructius tradicionals existents en l'àmbit del parc natural, com les ermites, les caves, les masies, basses, forns de calç, assuts o preses hidràuliques, i els molins situats en els llits de rius i barrancs, com també els jaciments arqueològics, seran objecte d'especial protecció, a fi de garantir la conservació i la recuperació dels valors arquitectònics i tipològics relacionats amb les activitats tradicionalment desenvolupades en el territori, segons el que establix la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià i la Llei 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998.
3. Per a la restauració dels elements constructius, la iniciativa pública o privada podrà sol·licitar col·laboració tècnica de l'administració competent, que l'atorgarà segons els mitjans de què dispose.
Article 25. Protecció dels camins ramaders
En els articles 30 a 32 del PORN es regulen les normes de protecció dels camins ramaders. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PRUG no podran ser objecte de desafecció del domini públic.
SECCIÓ 2ª
ACTIVITATS AGRÀRIES, RAMADERES,
FORESTALS I CINEGÈTIQUES
Article 26. Activitats agràries
1. L'activitat agrària està regulada pels articles 34 a 38 del vigent PORN. La conselleria competent en medi ambient afavorirà l'activitat agrícola tradicional. Com a espai eminentment de secà, de clima relativament rigorós i terreny irregular, els cultius predominant són l'olivera, l'ametler, els fruiters de secà, gira-sol i cereals, la vinya i les pomeres, de gran tradició en la zona i que han disminuït notablement i les hortalisses, llegums i tubèrculs que es cultiven majoritàriament per a l'autoconsum.
El cultiu de plantes aromàtiques i medicinals té caràcter prioritari per al manteniment de l'activitat i el paisatge agrícola. L'administració recolzarà la implantació d'aquesta activitat afavorint l'associació entre els productors, facilitant la producció de plançons, promovent el certificat com a cultiu ecològic i difonent l'activitat entre els ciutadans.
Es contemplarà la possibilitat d'utilitzar espècies de fusta noble, com el cirerer, l'anouer o altres que puguen ser d'interés de cara a buscar alternatives innovadores als aprofitaments actuals. Les plantacions d'aquestes espècies es podran admetre en terrenys d'ús agrícola, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
2. La conselleria competent en medi ambient impulsarà l'adopció de models d'explotació agrícola ecològics i compatibles amb la conservació ambiental. Per a això, i en col·laboració amb la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, prestarà suport tècnic als agricultors ubicats en l'àmbit del PRUG que ho sol·liciten i proporcionarà informació a aquests sobre les línies d'ajuda existents per a aplicar programes agroambientals.
No està permés el cultiu davall plàstic, en hivernacle o túnel, exceptuant els vivers de producció de planta agrícola, forestal o ornamental i els cultius ecològics que es permeteren en l'àrea d'esmorteïment, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals en què s'avaluarà el possible impacte paisatgístic.
L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que li siguen aplicables, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establits pels organismes competents. En tot cas, en l'àmbit del PRUG es prohibix l'ús de productes fitosanitaris inclosos en la categoria toxicològica C per a la fauna terrestre. L'ús de mitjans aeris en l'aplicació de productes fitosanitaris requerirà informe favorable per part de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. El paisatge d'aquestes zones és de singular bellesa per aconseguir una perfecta harmonia entre l'element arquitectònic humà amb el natural, és per això que, els marges de pedra funcionals o en ruïnes associats a antics bancals o per a la correcció de processos erosius en terrenys agrícoles o marges de pistes i carreteres, són d'especial interés en l'àmbit del PRUG. Les pedres que s'usen per a la seua restauració han de procedir de pedreres legalitzades i han de tindre textura porosa per a facilitar l'assentament de vegetació. Els marges es construiran sense rejuntar la cara exterior, i fent ixents regulars pels quals puga escalar la fauna. Es procurarà que l'estructura del mur tinga galeries naturals per a xicotets mamífers, per mitjà de la col·locació de tubs a diferents altures que es retiraran una vegada consolidat el mur.
4. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals podrà autoritzar la nova posada en cultiu dels antics camps abandonats per a l'aprofitament agrícola, ramader o per a sembres per a alimentar a la fauna silvestre. La sol·licitud d'autorització indicarà la naturalesa dels cultius, la localització concreta dels camps, la disponibilitat de l'aigua necessària per al cultiu si fóra necessari, i les tasques agrícoles previstes per a dur a terme, inclosa la fertilització i els tractaments fitosanitaris, quan concórreguen les condicions que s'indiquen a continuació:
a) Quan l'esmentada recuperació siga promoguda pels òrgans gestors del parc natural com a part d'estratègies generals de conservació del paisatge i els ecosistemes, establiment de sembrats per a la fauna silvestre o d'ús públic compatible amb la preservació dels valors ambientals de l'espai natural protegit.
b) Quan sense ser promoguda per l'administració del parc natural, complisca les condicions següents:
– Que es tracte de terrenys anteriorment dedicats al cultiu, justificant-se documentalment aquest extrem, com també el moment en què s'abandone el cultiu i les circumstàncies que van motivar aquest abandó.
– Que no es produiran afeccions significatives, directes o indirectes, sobre poblacions d'espècies o hàbitats considerats d'interés o prioritaris en la normativa aplicable, com també altres usos considerats com compatibles en la present normativa.
– Que es dispose de les infraestructures i dotacions de qualsevol tipus necessàries per a dur a terme l'activitat agrícola, sense que es requerisca la construcció de nova planta de noves infraestructures de cap classe per a l'exercici de l'activitat, sense perjudici del que disposa l'article 59 del PORN.
– Que la seua ubicació territorial en el parc natural la faça compatible amb les directrius generals d'ordenació i gestió d'aquest.
En tot cas, aquesta recuperació ha de comptar amb l'informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits, sense perjudici de les restants autoritzacions, en aplicació de la legislació sectorial vigent i el PORN vigent.
Article 27. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrària
1. L'article 59 del PORN establix les limitacions i requisits establits per a les construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrària. En tot cas, i sense perjudici dels altres requisits exigits en la legislació aplicable, la construcció d'edificacions de nova planta en l'àmbit del PRUG, en aquells supòsits en què resulten autoritzables, requerirà, almenys, informe favorable de l'òrgan competent en matèria de medi ambient, i de forma prèvia, ha de justificar-se la sol·licitud per mitjà d'un informe de la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, conforme el que disposa l'Ordre de 17 d'octubre de 2005, de la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es regula l'emissió d'informes de caràcter territorial i urbanístic, on es demostre la vinculació directa d'aquestes construccions, instal·lacions o infraestructures a l'explotació agrària i el titular de la qual tinga la condició d'agricultor professional, així com també la seua conformitat amb els plans o normes de caràcter sectorial.
2. No es distingix entre els distints sistemes constructius empleats, per la qual cosa, amb caràcter general, la instal·lació d'habitatges prefabricades, caravanes o remolcs estarà sotmesa al mateix règim que les construïdes en el sistema tradicional.
Article 28. Ramaderia
L'activitat ramadera s'ajustarà al que establix l'article 39 del PORN. Mentre es duga a terme la confecció i la tramitació del pla d'aprofitament ramader, es promocionaran aquelles actuacions dirigides a una ramaderia extensiva que aprofite els pastos naturals existents, de manera compatible amb el manteniment de la vegetació silvestre i, al mateix temps, contribuir al control de la vegetació per a reduir els riscos d'incendi forestal.
Article 29. Instal·lacions ramaderes
1. Els recintes desmuntables dels llocs on es guarda del bestiar són les úniques instal·lacions ramaderes permeses en l'àmbit del parc natural, sense perjudici del que disposa l'annex III del PORN per a la zona de protecció integral.
2. En tot cas, aquests recintes on es guarda el bestiar únicament podran autoritzar-se sobre camps de cultiu, sense perjudici del que disposa l'article 39 del PORN i la normativa particular del present PRUG.
Article 30. Aprofitament forestal
L'aprofitament forestal està regulat en els articles 40 a 47 del vigent PORN, de la mateixa manera, l'article 59 del PORN establix les limitacions i requisits establits per a les construccions i instal·lacions relacionades amb l'explotació forestal. En tot cas, i sense perjudici dels altres requisits exigits en la legislació aplicable, la construcció d'edificacions de nova planta en l'àmbit del PRUG, en aquells supòsits en què resulten autoritzables, ha de justificar-se la vinculació directa d'aquestes construccions, instal·lacions o infraestructures amb l'explotació forestal.
Article 31. Aprofitament cinegètic
1. Per a l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Mariola, l'aprofitament cinegètic s'ajustarà al que establix la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de caça de la Comunitat Valenciana, i a les determinacions contingudes en els articles 48 i 49 del PORN.
2. La caça en els terrenys tancats del parc natural es regularà per mitjà de l'aprovació del corresponent pla tècnic d'ordenació cinegètica, com a instrument de gestió per a l'aprofitament de la riquesa cinegètica de manera compatible amb altres interessos legítims en l'espai. Aquests plans s'ajustaran a les corresponents directrius cinegètiques d'ordenació cinegètica de manera que bé el parc natural s'integre en una única comarca cinegètica o que, pertanyent a diverses, existisca per al parc natural igualtat de directrius.
3. Queden prohibits en l'àmbit del parc natural els vedats de caça comercials. Així mateix, queden prohibides les soltes o repoblacions d'espècies cinegètiques en l'àmbit del parc natural amb les excepcions següents:
– Aquelles previstes en projectes de repoblació proveïdes d'exemplars salvatges aprovades per l'òrgan territorial competent en matèria de caça, amb un informe previ favorable d'òrgan competent en matèria d'espècies.
– Aquelles necessàries per a l'ensinistrament de gossos de mostra en els llocs que, si és el cas, puguen ser habilitats de conformitat amb les directrius d'ordenació cinegètica i aquest PRUG.
4. S'ha d'establir en cada vedat una zona de reserva cinegètica obligatòria mínima del 10% de la superfície total del vedat, on no es practicarà l'aprofitament cinegètic. Com a criteri general, es procurarà fer coincidir les zones de reserva de vedats contigus, ubicant-se preferentment en les zones de major protecció del PORN. Aquesta zona quedarà definida en el respectiu pla tècnic d'ordenació cinegètica.
5. Quan per les raons establides en l'article 13.1 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de caça de la Comunitat Valenciana, siga necessari el control d'espècies cinegètiques en períodes i llocs no permesos, o per mitjà de mètodes prohibits per a les modalitats esportives, l'òrgan competent en matèria de caça podrà emetre la corresponent autorització, ajustant-se la resolució, en el cas de mètodes prohibits, a les especificacions de l'article 13.2 d'aquesta Llei, i en el cas que es tracte de zones de seguretat, a l'article 13.3.
6. Les limitacions establides en relació amb l'activitat cinegètica seran enteses sense perjudici del que disposen les ordres generals de vedes de cada any, quan les disposicions allí exposades resulten més restrictives o conservacionistes.
SECCIÓ 3ª
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 32. Activitats extractives i mineres
1. Les activitats extractives i mineres i les seues indústries annexes existents inscrites en l'interior de les àrees d'activitats extractives descrites en l'annex I del Decret 76/2001, de 2 d'abril, del Consell, pel qual es va aprovar el Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra de Mariola, que estiguen funcionant legalment a l'entrada en vigor del PORN, han de complir les disposicions fixades en l'article 33 del PORN, sense perjudici del que establix el Decret 82/2005, de 22 d'abril, del Consell, d'ordenació ambiental d'explotacions mineres en espais forestals de la Comunitat Valenciana.
2. El titular de l'aprofitament està obligat a desenvolupar i executar amb els seus mitjans la restauració d'acord amb el pla de restauració integral i la resta de condicions establides en la declaració d'impacte ambiental, sense perjudici del que establix la legislació vigent en matèria de mineria.
3. Les obres que es realitzen anualment en el desenvolupament d'aquest pla s'inclouran com un annex al pla anual de labors que es presente davant de l'òrgan competent en mineria, el qual, al seu torn, traslladarà d'aquest annex a l'òrgan competent en matèria de medi ambient i a la corporació local del municipi on es desenvolupe l'explotació.
4. Sense perjudici de les facultats ordinàries d'inspecció i control que duga a terme la conselleria competent en mineria, la conselleria competent en medi ambient podrà inspeccionar el compliment de les mesures establides per a minimitzar l'impacte de les activitats extractives, com també el compliment dels treballs de restauració.
5. El director conservador i l'òrgan competent en matèria de medi ambient vetlaran pel compliment de la legislació vigent, quant a la restauració del medi natural, amb l'objectiu de limitar l'activitat minera a les explotacions actualment actives i assegurar que quan aquestes finalitzen la seua activitat, es recuperen les zones afectades, entenent com a restauració la via per a aconseguir que el terreny torne a ser útil per a un determinat ús que pot ser diferent de l'original, com ara ús agrícola, forestal, recreatiu, creació d'estanys o basses de recuperació de fauna o abocament de residus inerts adequats. En aquest últim cas, l'activitat estarà subjecta al que disposa el Decret 200/2004, d'1 d'octubre, del Consell, pel qual es regula la utilització de residus inerts adequats en obres de restauració, condicionament i rebliment o amb fins de construcció.
SECCIÓ 4ª
ACTIVITATS CONSTRUCTIVES,
URBANISME I INFRAESTRUCTURES
Article 33. Activitats d'urbanització, edificació i reforma
1. La urbanització, la construcció i la reforma d'edificis en l'àmbit del parc natural està regulada i determinada pels articles 58 i següents del PORN, i per les normes particulars d'aquest PRUG, que determinen les limitacions a aquestes construccions i edificacions públiques.
2. Queda prohibit el desmantellament o la demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés historicoarqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que suposen millora, restauració i conservació. S'entén per edificis i instal·lacions tradicionals tots aquells immobles catalogats o inclosos en els planejaments urbanístics dels municipis de l'àmbit del present pla.
3. Les edificacions, construccions o instal·lacions de qualsevol classe i ús, existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest PRUG, que no s'ajusten a les previsions que conté o a les determinacions de la legislació sectorial aplicable, seran considerades fora d'ordenació a efectes urbanístics. En aquest supòsit quedaran sotmeses al règim previst en la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, urbanística valenciana, i el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística.
Article 34. Instal·lacions i adequacions relacionades amb les activitats recreatives i turístiques
1. S'entén per àrea recreativa l'espai a l'aire lliure que pot incloure dotacions com a subministrament d'aigua, serveis higiènics, neteja i recolllida de residus, taules, bancs, estacionament de vehicles i zones per a jocs infantils, en la qual es poden realitzar diverses activitats recreatives, d'oci i esplai durant una jornada.
2. Es prohibix, amb caràcter general, qualsevol classe d'edificació de nova planta relacionada amb l'activitat recreativa en l'àmbit del parc natural, amb l'excepció dels serveis sanitaris i de sanejament de les aigües que siguen necessàries per a eliminar els impactes existents en les zones on es realitze les activitats d'ús públic, definides per les normes particulars d'aquesta normativa.
3. En els espais reservats per a l'ús públic, només es permetran aquelles instal·lacions de caràcter recreatiu d'interés públic o social, les quals han de basar-se sobre construccions preexistents. La reconversió no podrà comportar un augment de l'altura de l'edificació, ha de resoldre adequadament la depuració d'abocaments i s'ajustarà a les característiques paisatgístiques de la zona. L'atorgament de llicències urbanístiques o d'activitat exigirà l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, sense perjudici dels tràmits previstos en la legislació urbanística i d'impacte ambiental, fins i tot quan es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional.
4. Les construccions i instal·lacions actualment existents en algun d'aquests espais, sempre que no entren en contradicció amb les determinacions d'aquest PRUG i amb les normes particulars establides per a aquests espais, han d'ajustar-se a la normativa sectorial que els siga aplicable, a l'efecte de regularitzar la situació.
5. Les instal·lacions turístiques i recreatives estan regulades pels articles 55 i 56 del vigent PORN, basant-se en allò que han disposat les edificacions en sòl no urbanitzable en la Llei 10/2004, de 9 de desembre, del Consell, del sòl no urbanitzable. Com a criteri general, les zones recreatives han de situar-se en zones de vora forestal, prop de les vies de comunicació i, sempre que siga possible, de poblacions, cuidant que no altere l'equilibri natural i amb mesures de prevenció d'incendis en les zones i la seua àrea d'influència. Ha de fomentar-se la creació de places turístiques en els nuclis urbans per mitjà de la transformació de habitatges desocupades en hotels, pensions o hostals. En tot cas, les zones d'alta capacitat han de situar-se en la franja perimetral de la serra, evitant zones d'acollida massives en l'interior. En l'entorn d'aquestes instal·lacions es poden condicionar itineraris o sendes que permeten accedir a llocs d'interés per al visitant (restes històriques, vistes panoràmiques, fonts, etc.).
Article 35. Instal·lacions i infraestructures permanents relacionades amb les activitats de conservació en finques privades
1. D'acord amb el que indica l'apartat 6 de l'article 8 del present PRUG, la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'òrgan responsable de la gestió d'espais naturals protegits promouran que els propietaris de finques privades desenvolupen la gestió d'aquestes de forma compatible amb la conservació dels elements naturals i culturals d'interés que, si és el cas, albergaren.
2. Quan per a dur a terme aquesta gestió siga necessari l'emplaçament d'instal·lacions o infraestructures permanents de qualsevol naturalesa que, pel seu fi, disseny o característiques, no resulten enquadrables en altres categories d'instal·lacions lligades a activitats o usos considerats en el present document com compatibles, han de complir els següents requisits previs:
a) Les actuacions han de justificar el seu interés per a la conservació dels hàbitats i espècies de flora i fauna o d'elements patrimonials, paisatgístics o culturals.
b) Es valoraran especialment aquelles actuacions que compten amb la promoció o patrocini d'entitats publiques o privades sense finalitat lucrativa els fins de la qual coincidisquen amb els de l'activitat de què es tracte, o bé aquelles que formen part de plans o programes de gestió, conservació o recuperació d'hàbitats i espècies aprovats per l'administració competent.
c) Sense perjudici de l'anterior, no s'admetran les edificacions de nova planta en tot l'àmbit del parc natural. Quant a altres infraestructures, han de ser objecte d'informe específic segons les seues característiques i davall les normes que establix el PORN vigent i el present PRUG.
d) Sí s'admetrà la vinculació de l'activitat a la restauració i rehabilitació d'edificacions existents, davall les condicions establides en l'article 56.1 del PORN, mentre que les condicions de les edificacions s'adaptaran a les previstes en l'article 59.8 del mateix pla.
e) En el cas eventual que les instal·lacions que s'executen per a aquesta finalitat deixen de ser usades en el futur per a aquesta, només podran ser utilitzades per a usos comparables, en la finalitat i el patrocini, amb el que es proposa. En aquest cas, i en particular, es considerarà incompatible la futura implantació de qualsevol activitat d'allotjament, restauració o recreativa no vinculada a la conservació o rehabilitació.
3. Pel que fa a la tramitació, atés que és la implantació d'una activitat en sòl no urbanitzable, requerirà la declaració d'interés comunitari, a més d'informe favorable previ de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits i estimació d'impacte ambiental per referència a la rehabilitació d'edificacions existents, sense perjudici del que establisca la legislació sectorial que siga d'aplicació i, en especial, la de caràcter urbanístic.
Article 36. Instal·lacions i adequacions relacionades amb els centres culturals, assistencials i benèfics
1. La instal·lació i l'adequació relacionades amb els centres culturals, assistencials i benèfics està regulada i determinada per l'article 60 del PORN mentre els siga d'aplicació, i per les normes particulars d'aquest PRUG, que determinen les limitacions a aquestes construccions i edificacions públiques o privades.
2. Per a la tramitació de l'autorització que corresponga, ha de justificar-se documentalment i amb caràcter previ el compliment d'almenys, una de les condicions següents:
a) Que l'actuació es proposa davall la promoció o el patrocini d'entitats públiques o privades sense finalitat lucrativa i responen a un interés general.
b) Que l'actuació compta amb el suport explícit de l'administració directament responsable de l'àmbit de què es tracte, per trobar-se compresa en els plans, projectes o programes d'aquesta administració.
3. En el cas eventual que les instal·lacions que s'executen per a aquesta finalitat deixen de ser usades en el futur per a aquesta activitat, només podran ser utilitzades per a usos comparables, en la finalitat i el patrocini, amb el que es proposa. En aquest cas, i en particular, es considerarà incompatible la futura implantació de qualsevol activitat d'allotjament, restauració o recreativa no vinculada a la conservació.
4. Pel que fa a la tramitació, atés que és la implantació d'una activitat a sòl no urbanitzable, requerirà declaració d'interés comunitari, a més d'informe favorable previ de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits i estimació d'impacte ambiental per referència a la rehabilitació d'edificacions existents, sense perjudici del que establisca la legislació sectorial que siga d'aplicació i, en especial, la de caràcter urbanístic.
Article 37. Urbanismo
1. El parc natural no inclou sòl urbà o urbanitzable en el seu interior. Els terrenys actualment declarats sòl no urbanitzable protegit (SNUP) mantindran aquesta classificació a efectes urbanístics.
2. Els municipis amb planejament urbanístic discordant per les normes o la classificació de sòl respecte a les disposicions del PORN i aquest PRUG han d'incorporar aquestes disposicions en la primera revisió o modificació del seu planejament que es duga a terme a partir de l'aprovació del PRUG. Mentrestant, l'atorgament de llicències, permisos, autoritzacions o concessions municipals ha d'ajustar-se estrictament al que disposa el PRUG.
3. Per als sòls urbans o urbanitzables inclosos en la categoria d'ordenació denominada àrees d'esmorteïment d'impactes regix, amb caràcter general, el règim urbanístic establit en els respectius planejaments urbanístics municipals coincidents amb aquests.
4. Els terrenys inclosos en la categoria d'àrees forestals mantindran la classificació de sòl no urbanitzable protegit.
5. En els terrenys inclosos en la categoria d'àrees agrícoles i de conformitat amb la legislació vigent en matèria de sòl no urbanitzable i els articles 58 i 59 del PORN, només es permetran les edificacions i instal·lacions de nova planta destinades exclusivament als usos i activitats pròpies d'aquest tipus de sòls. Així mateix, en aquesta categoria de sòl només es podran realitzar aquelles actuacions que sent compatibles amb les normes de protecció corresponents, tinga previstes el planejament per ser necessàries per al millor aprofitament, atenció i restauració dels recursos naturals o per al seu gaudi públic i aprofitament col·lectiu. Igualment es podran dur a terme les obres i instal·lacions necessàries per a la gestió dels béns de domini públic o dels serveis públics o activitats d'utilitat pública o interés general i per a la minoració dels riscos que van motivar la seua protecció.
6. Tenint en compte les condicions especials que concorren en el cas de les edificacions aïllades a sòl no urbanitzable en les àrees d'Ansarins, Blai Giner, Mingol-la Mina, Sant Jaume i la Plana, en els termes municipals de Bocairent, Alcoi i Cocentaina, es faculta els ajuntaments dels esmentats municipis a establir un règim especial en aquestes àrees, a través de la confecció d'un pla o plans especials, en els quals sense perjudici de la necessitat de mantindre la consideració actual dels terrenys afectats com a sòl no urbanitzable protegit, s'establiran les mesures necessàries per a minimitzar els impactes ambientals existents, segons el que disposa la disposició transitòria quarta, en el seu apartat quart, de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, sense perjudici del que establix aquest pla i la legislació urbanística vigent.
7. Aquests plans especials han de ser objecte d'informe favorable d'òrgan competent en espais naturals protegits i de declaració d'impacte ambiental favorable amb caràcter previ a la seua aprovació definitiva. La delimitació específica d'aquestes àrees es mostra en el plànol d'ordenació del present PRUG.
Article 38. Transferències i segregacions de propietats
1. Les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys rústics s'efectuaran d'acord amb el que disposa la Llei 8/2002, de 5 de desembre, d'ordenació i modernització de les estructures agràries de la Comunitat Valenciana, i la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, com també de qualsevol altra legislació agrària o forestal que s'aplique. Tota divisió o segregació que no complisca aquests requisits es considerarà que dóna lloc a la parcel·lació urbanística per a generar nucli urbà, la qual cosa queda prohibit en l'àmbit del PRUG.
2. Les finques segregades han de tindre accés directe immediat, o bé per mitjà de servitud de pas legalment constituïda, a la xarxa viària pública.
3. En cap cas es consideraran solars ni es permetrà edificar els lots d'una parcel·lació efectuada amb infracció de les disposicions del present article.
Article 39. Infraestructures
1. Es declaren corredors de localització d'infraestructures a l'efecte d'instal·lació de noves infraestructures, els eixos viaris perifèrics existents en l'actualitat (N-340, CV-81, CV-700 i CV-795), les noves infraestructures, estaran sotmeses a les disposicions sectorials vigents en la matèria i al que disposen els articles 61 a 71 del PORN.
2. Totes les actuacions d'infraestructures que, per raó de la seua naturalesa, es consideren com autoritzables en la present normativa, com també aquelles destinades al servei del parc natural, prevenció d'incendis, servei de protecció civil de la comunitat autònoma o de l'estat i xarxes de prevenció de riscos naturals, han d'atendre, a més de la legislació sectorial corresponent, als requisits següents:
a) Els traçats i l'emplaçament han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, per a evitar la creació d'obstacles en la lliure circulació de la fauna i de les aigües, o rebliments de sediments, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics. Qualsevol nova ampliació o millora de les carreteres existents en l'àmbit del PRUG, incloent les que ho delimiten, han de preveure l'establiment de mesures preventives o correctores que asseguren la permeabilitat per a la fauna silvestre, com a limitacions puntuals de velocitat, senyals de trànsit d'alerta del pas de fauna, potenciació de passos inferiors, especialment en l'encreuament amb barrancs, terrenys forestals o marges agrícoles prèviament existents.
b) Durant la realització de les obres han d'adoptar-se les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal i en acabar les obres ha de procedir-se a la restauració del terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes establits pel PORN que puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits necessaris per a la realització d'infraestructures han d'obtindre's amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
3. Les línies elèctriques i de telecomunicacions de nova creació, destinades al servei d'instal·lacions i activitats compatibles situades en l'àmbit del parc natural, han de discórrer de manera prioritària pels corredors d'infraestructures, en cas contrari han de discórrer soterrades. L'òrgan competent en matèria de medi ambient vetlarà pel progressiu soterrament de les línies existents, amb la col·laboració de les diferents administracions interessades, el sector privat afectat i el titular de la línia. Mentre no es realitze el soterrament de les línies ja instal·lades, la constatació de qualsevol cas de mort en aquestes d'un exemplar d'au protegida, determinarà l'obligatorietat d'un aïllament immediat per part del propietari de la línia.
4. Es prohibix, en l'àmbit del PRUG, qualsevol instal·lació destinada a la producció d'energia d'aplicació empresarial i industrial (plaques solars, generadors) excepte aquelles que puguen instal·lar-se en l'àmbit domèstic per a autoconsum, en les instal·lacions d'ús públic o vinculades a les activitats autoritzades i compatibles amb el PORN (s'entendrà com a autoconsum les instal·lacions generadores d'energia que no porten associada sistema d'evacuació de l'energia produïda), i que no originen impactes ambientals o paisatgístics perceptibles.
5. L'article 71 del PORN regula el règim d'avaluació d'impacte ambiental al qual s'han de sotmetre aquestes infraestructures.
TÍTOL III
NORMES GENERALS D'ÚS PÚBLIC
SECCIÓ 1ª
ÚS PÚBLIC
Article 40. Ús públic i protecció dels recursos naturals
1. S'entén per activitat d'ús públic l'acció d'oci o esplai que duguen a terme els visitants d'un espai natural protegit utilitzant els seus serveis o equipaments, i a la qual és inherent l'acostament als valors naturals i culturals d'aquest espai. Són tant aquelles que promou l'administració de l'espai natural protegit facilitant la seua pràctica, com aquelles altres que per iniciativa popular, col·lectiva o d'altres entitats, es desenvolupen per diferents motivacions.
2. Mentre s'elabore i aprove el pla d'ordenació de l'ús públic el contingut del qual es definix en l'article 54 del PORN, aquest ús públic s'ajustarà al que establix la legislació específica i a les determinacions contingudes en el present pla. En especial, s'aplicaran les disposicions del Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i d'esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural.
3. El parc natural aplicarà mecanismes per a transmetre actituds i expectatives apropiades a les persones que el visiten, minimitzant l'impacte ambiental de l'ús públic mentre es maximitza l'experiència dels visitants a través del contacte directe amb el personal del parc, els seus habitants i el seu patrimoni, i amb materials interpretatius ben orientats.
4. Es fomentarà el servei d'informació a visitants des dels nuclis urbans de les poblacions, vinculant els punts d'informació pertinents als establiments d'atenció al visitant que tenen les distintes institucions o entitats, procurant-se que la informació i les propostes d'activitats relatives al patrimoni cultural i natural estiguen integrades.
5. No es permet, siga quin siga el procediment, realitzar inscripcions, senyals, signes i dibuixos sobre pedres, vegetals o qualsevol altre element del medi natural, com també en tot moble o immoble amb l'excepció de les senyalitzacions pròpies de les carreteres, i les finques particulars del parc, els quals, en tots els casos, s'atindran a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació. Excepcionalment s'admetran els senyals de les sendes de petit recorregut (PR), sendes locals (SL) i gran recorregut (GR), que es realitzaran amb atenció, i en el nombre mínim necessari per a la correcta identificació de la senda que s'ha de seguir. En general, aquests senyals utilitzaran com a suport la senyalística pròpia del parc natural.
6. En les zones en regeneració, així indicades per mitjà de rètols, queda prohibit el trànsit de visitants i les activitats d'ús públic de manera general. En les zones de major freqüentació els rètols afegiran la indicació Accés restringit.
7. En les zones d'ús públic no es permet la creació de latrines incontrolades en tota la zona. En la resta del parc, no es permeten les latrines incontrolades a menys de 25 m de sendes i camins, i 50 m de punts d'estada, miradors i edificacions rurals, i cursos d'aigua.
8. Es fomentarà la recollida selectiva dels diferents tipus de residus produïts al model vigent en els termes municipals de què es tracte, resultant d'aplicació l'ordenança que aproven els ajuntaments referent a aquest particular.
9. Encara que existisquen contenidors per a fems sòlids en el parc, es promourà el transport dels fems cap a les zones urbanes d'origen dels visitants, com també la separació de les diferents fraccions segons la recollida que es duga a terme en els seus llocs d'origen.
10. Amb caràcter general, el parc vetlarà per l'adequada conservació i manteniment de les fonts, d'acord amb la legislació vigent i en coordinació amb les administracions competents.
11. Els visitants del parc natural compliran durant la seua estada totes les directrius i recomanacions que els facen saber pel personal assignat a la gestió del parc, en qualsevol cas tindran una conducta respectuosa amb el medi ambient:
a) Transitaran pels camins, carreteres o sendes autoritzades, abstenint-se d'efectuar recorreguts camp a través.
b) Els desplaçaments es realitzaran complint les limitacions que segons la via s'establisquen a determinats mitjans de transport.
c) Els visitants no molestaran els animals, ni intentaran la seua captura.
d) Els visitants no recol·lectaran cap espècie vegetal, excepte el que es disposa en l'article 17 de protecció de la vegetació.
e) Els visitants no recol·lectaran fragments de roques, minerals o fòssils, ni realitzaran accions per a la seua recol·lecció.
f) Es prohibix encendre foc amb caràcter general, excepte en els llocs recreatius adequadament preparats, en els termes autoritzats per la conselleria competent en medi ambient.
g) Es prohibix tirar puntes de cigarret, plàstics, papers o qualsevol tipus de residu al sòl, llit, fonts o brolladors, i ha d'utilitzar a l'efecte els contenidors distribuïts pel parc.
h) Els vehicles estacionaran en els aparcaments habilitats per a això en cada un dels espais d'ús públic, i s'abstindran de fer-ho fora de les vies rodades.
12. Amb caràcter general, les activitats d'ús públic no previstes en aquestes normes s'ajustaran al que ha estipulat la normativa sectorial en matèria d'ús públic i espais turístics, ajustant-se aquestes a les directrius que s'estipularan en el pla d'ordenació d'ús públic.
Article 41. Xarxa viària, circulació i aparcament
1. Es classifica la xarxa viària del PRUG de la serra de Mariola en carreteres, pistes forestals i sendes o camins tradicionals que discorren per aquest territori, els quals es definixen i regulen com seguix:
– La xarxa bàsica de carreteres serà la constituïda per les carreteres asfaltades, de lliure utilització per a qualsevol classe de vehicles. És recomanable la senyalització i promoció per mitjà de materials informatius, com també la senyalització informativa referent al Parc Natural de la Serra de Mariola al llarg d'aquestes carreteres.
– Les pistes forestals són les vies de comunicació que discorren totalment o parcialment per àrees forestals, per les que poden circular vehicles de quatre rodes, com disposa el Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals.
– Les sendes són itineraris que discorren en la majoria dels casos per camins tradicionals, recomanant patrimoni natural i cultural i habilitat per a la marxa i excursionisme, fonamentalment a peu.
– Les vies ciclistes són els carrils preparats per a la pràctica del cicloturisme, el pla d'ordenació de l'ús públic assenyalarà aquestes vies.
– Les sendes i pistes incloses en el Parc Natural de la Serra de Mariola no poden asfaltar-se. Les obres de millora d'aquests camins i pistes requeriran informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits. Excepcionalment, en aquells trams en què es considere necessari podrà pavimentar-se diferent de l'asfaltat, sense prejudici del que establix el PORN.
– En les sendes i itineraris naturals està permés el trànsit a peu, la circulació de vehicles de motor o sense només podrà transitar per pistes forestals que no estiguen prohibides al trànsit. Les determinacions específiques per a les sendes i itineraris del parc natural estaran regulats pel pla d'ordenació d'ús públic i per aquest PRUG, en les quals s'indicarà el tipus de trànsit permés. És recomanable la senyalització i promoció per mitjà de materials informatius, la difusió de recomanacions per a un comportament adequat a l'entorn natural, i la senyalització informativa referent al Parc Natural de la Serra de Mariola al llarg d'aquestes sendes.
2. Sense perjudici de l'apartat anterior, els camins i sendes homologades amb dret de pas tenen caràcter de lliure ús públic i no està permesa la seua eliminació o modificació sense justificació i sense proporcionar un dret de pas alternatiu. L'òrgan competent en matèria d'espais naturals ha d'informar sobre qualsevol alteració que es propose en camins o sendes amb dret de pas. El pla d'ordenació de l'ús públic assenyalarà els camins i sendes amb dret de pas que tenen caràcter d'ús públic lliure.
3. Per a la circulació dels vehicles dels propietaris dels terrenys i dels serveis del parc en les pistes d'aquest, s'establix una velocitat màxima permesa de 30 km/h, tal com ja s'aplica amb caràcter general als terrenys forestals el Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals.
4. El director conservador i l'òrgan competent en matèria d'espais naturals podran delimitar puntualment aquells sectors del territori d'accés públic on es controlarà, amb caràcter transitori, la permanència i el trànsit de persones o vehicles per raons de conservació, com per exemple, protecció del patrimoni, àrees de cria, ecosistemes en regeneració i àrees de major concentració faunística.
5. És objectiu del parc natural millorar la gestió del trànsit en el seu àmbit, si bé no es limita de manera permanent l'accés al parc a un nombre determinat de vehicles, el director conservador podrà decidir la realització d'assajos de limitació de l'accés de vehicles privats.
6. La conselleria competent en medi ambient establirà els acords necessaris amb els ajuntaments per a la creació d'aparcaments dissuasius en la perifèria del parc, que seran de gestió municipal. El parc natural, en col·laboració amb els ajuntaments, promourà activament entre els visitants i la població local la utilització d'aquests aparcaments dissuasius i de les sendes d'accés al parc des d'aquests. El pla d'ordenació d'ús públic assenyalarà possibles emplaçaments per a aquests aparcaments.
7. Tots els equipaments i serveis d'ús públic, siguen de titularitat pública o privada, que comporten concentració de vehicles disposaran d'una àrea d'aparcament preparada en harmonia amb l'entorn.
Article 42. Allotjament en el parc
1. L'allotjament en el parc es permet en les modalitats d'acampada, alberg, refugi, allotjament turístic rural i, d'acord amb el que han indicat els apartats corresponents del PORN i de les normes que s'indiquen a continuació.
2. L'acampada –s'entén l'espai delimitat i preparat per a permetre la instal·lació de tendes de campanya per breus períodes de temps, dotat amb serveis higiènics, de neteja i recollida de residus– es permetrà, prèvia obtenció del permís, en les zones habilitades o que es puguen habilitar en un futur per a aquesta activitat. En la resta del parc no es permet l'acampada ni la pernoctació, entesa aquesta com l'estada en una tenda o en bivac durant les hores nocturnes, excepte l'acampada que es desenvolupe en finques privades d'acord amb el Decret 188/2005, de 2 de desembre, del Consell, regulador de l'allotjament turístic rural en l'interior de la Comunitat Valenciana o norma que el substituïsca i sense perjudici del que disposen les normes particulars d'aquest PRUG. En les dos entrades del GR-7 en el parc hi ha una indicació expressa d'aquesta limitació. Aquesta limitació en la pernoctació s'entén com una restricció a les disposicions de la legislació vigent sobre acampada lliure o itinerant.
3. L'activitat d'acampada es regirà per les normes següents:
a) Sol·licitar la reserva d'acampada a través de l'òrgan competent amb un mínim de 10 dies d'antelació.
b) Estada màxima limitada a tres nits consecutives.
c) No fer solcs al voltant de les tendes.
d) No utilitzar cassets ni ràdios a un volum excessiu a cap hora del dia o la nit.
e) No fer focs de llenya ni utilitzar generadors d'energia.
f) A partir de les 0 hores de la nit, no fer activitats que facen soroll.
g) Seguir les restants normes generals per a l'ús públic en l'àmbit del parc.
4. Es permet la restauració i l'adequació de les edificacions existents en el parc com a base per al desenvolupament de nous recorreguts etnogràfics i d'allotjament en el règim de turisme rural, seguint el que disposen el PORN i aquest PRUG.
Article 43. Accés al parc natural
1. Es prohibix el trànsit de vehicles de motor en la zona de protecció integral i es complirà el que disposa l'article 41 d'aquest PRUG en la resta de l'àmbit del parc natural, excepte per als propietaris de propietats privades, serveis del parc i els autoritzats expressament, tal com es definirà en el pla d'ordenació d'ús públic.
2. El director conservador podrà dur a terme el tancament temporal de determinats accessos al parc davant de qualsevol classe d'emergència (risc d'incendi forestal, nevades, etc.). Per a això se senyalitzarà adequadament en els accessos afectats del parc per a informar el visitant d'aquesta circumstància.
Article 44. Senderisme i excursionisme
1. Les activitats de senderisme i excursionisme realitzades per grups que no superen les 15 persones no requerixen cap sol·licitud d'autorització prèvia. Els grups compresos entre 16 i 25 persones han de sol·licitar l'autorització de l'activitat. La sol·licitud, que podrà ser verbalment i immediatament anterior a la realització de l'activitat, es presentarà en el centre d'informació del parc. Els monitors educadors, amb la delegació del director conservador, resoldran d'acord amb la ruta traçada i facilitaran informació sobre les tècniques de mínim impacte per a aquesta activitat. Quan el grup siga superior a 25 persones, la sol·licitud es dirigirà al director conservador amb una antelació mínima de 15 dies.
2. La pràctica del senderisme i l'excursionisme es realitzarà preferentment pels itineraris del parc i les sendes senyalitzades i homologades, tal com es definiran en el pla d'ordenació d'ús públic. El trànsit per sendes o camins diferents d'aquests no està prohibit, però no es promourà entre els visitants. La inscripció, modificació o cancel·lació de la inscripció d'un senda de qualsevol tipus (GR, PR, SL, ST), en el Registre Públic de les Sendes de la Comunitat Valenciana ha de tramitar-se segons el que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural.
3. En els itineraris i sendes permeses es romandrà en el camí existent i ja xafat, i s'evitarà la creació de sendes secundàries o l'ampliació d'aquestes.
4. Amb caràcter anual l'òrgan gestor emetrà un programa de restauració de sendes i itineraris amb l'objectiu d'eliminar els impactes causats pel seu ús, que executarà la brigada de manteniment del parc. Aquesta, en els seus treballs de manteniment de camins, evitarà l'ús de claus d'acer amb cap que puga ser perillosa en cas de caigudes.
5. És obligatori seguir les possibles desviacions de la ruta principal que marquen les senyalitzacions oficials del parc col·locades sobre el terreny.
6. El parc promourà les tècniques de senderisme i excursionisme amb mínim impacte entre els visitants del centre d'informació i de les visites guiades del parc. De manera orientativa, aquestes inclouen:
– Respectar les normes d'ús públic establides en el parc.
– Evitar recol·lectar fruits de bosc.
– Preparar l'excursió de manera que els embalatges, botelles, llandes, etc., siguen mínims i així evitar tindre més fems per a emportar-se a casa després.
– Portar bosses extres per a guardar sobrants, recollir fems, etc.
– En sendes i itineraris estrets, caminar en fila per a evitar ampliar els camins.
– Avisar els companys de la presència de xicotets animals o plantes delicades en el camí, per a previndre que siguen esclafats.
– Col·laborar a recollir els fems que altres visitants hagen abandonat en zones remotes del parc.
– Respectar les barreres, senyals i altres objectes en les propietats públiques i privades.
– Demanar permís als propietaris que es troben en les seues finques quan els itineraris creuen alguna propietat privada, i respectar el dret a la privacitat.
– No generar sorolls innecessaris que puguen afectar la fauna i la resta de visitants.
Article 45. Activitats esportives
1. Amb caràcter general, la realització de qualsevol activitat o competició esportiva organitzada requerirà l'autorització de l'òrgan gestor per mitjà de sol·licitud dirigida al director conservador, que podrà, quan siga procedent, establir les condicions que siguen necessàries, sense perjudici de les altres autoritzacions exigibles per la legislació sectorial aplicable. Les sol·licituds es presentaran amb una antelació mínima de 2 mesos a la realització de l'activitat; excepcionalment, aquest termini podrà reduir-se si concorren circumstàncies extraordinàries que així ho justifiquen i s'especificaran les característiques de l'activitat, dates, mesures de seguretat, limitacions específiques amb vista a la conservació dels recursos naturals.
2. Complementàriament al que disposa l'article 52 del PORN, es prohibix, amb caràcter general, la realització de competicions esportives de vehicles amb motor o sense, com per exemple ral·lis, carreres de trial, ciclistes, quads, etc., en les carreteres, en camins i sendes no asfaltats que transcorren per l'interior del parc natural, com també la realització d'excursions organitzades de vehicles d'acord amb la definició establida en l'article 2 del Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Consell, pel que es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals.
3. Per a establir la regulació específica de les següents activitats esportives, la direcció de l'espai natural, juntament amb els clubs o federacions l'objectiu dels quals siga el foment i la pràctica de les activitats en l'espai concret, podran desenvolupar les següents activitats, subjectes a les condicions establides pels instruments de planificació (PORN, PRUG, pla d'ordenació de l'ús públic), considerant a les dites activitats com un instrument de col·laboració per a una millor gestió del parc natural:
a) Identificació de les activitats per a les quals l'espai és adequat i període de realització.
b) Designació de les zones apropiades per a la pràctica de cada tipus d'activitat.
c) Capacitat de càrrega de cada una de les zones i de les activitats a desenvolupar.
4. Escalada
a) L'escalada està permesa en les zones de les Monteses, penya del Frare, mas de la Penya, barranquet de Ferri, àrees específiques del barranc del Cint i l'Uixola. La descripció detallada d'aquestes zones i les vies corresponents es determinaran amb el detall suficient en el pla d'ordenació d'ús públic. En la resta del parc natural, l'obertura de noves vies d'escalada es prohibix amb caràcter general.
b) El condicionament de vies d'escalada en el parc, com també la pràctica d'aquesta, requerirà l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, que podrà procedir al tancament temporal o permanent de determinades vies d'escalada quan es detecten problemes generats per la pràctica d'aquesta activitat.
c) L'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits o el director conservador podran limitar l'escalada en zones o períodes concrets quan puga suposar alteració a la fauna i especialment en èpoques de cria, com també per motius de conservació.
5. Espeleologia
a) La pràctica de l'espeleologia en qualsevol cavitat del parc necessitarà l'autorització de l'òrgan gestor per mitjà de sol·licitud dirigida al director conservador. El nombre de permisos d'entrada anuals es determinaran amb el detall suficient en el pla d'ordenació d'ús públic, mentrestant, la direcció de l'espai natural, juntament amb els clubs o federacions establiran les condicions per a la pràctica d'aquesta activitat.
b) Una vegada obtingut el permís, els espeleòlegs compliran les següents normes bàsiques: seguir la normativa general establida en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, respecte absolut a la fauna, flora i formacions característiques, no deixar instal·lacions fixes en les cavitats, recollir tots els fems produïts i utilitzar llums no contaminants. Queda prohibida la utilització de llums de carbur.
c) Les recol·leccions de flora, fauna i materials geològics de les cavitats i els seus accessos només s'admetrà amb finalitat científica i ha de ser autoritzada per l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
d) Les persones o grups pertanyents a federacions, clubs o associacions espeleològiques oficialment reconegudes poden accedir a totes les cavitats menys les expressament prohibides.
e) Els visitants particulars i les visites organitzades per empreses turístiques poden accedir només a les cavitats expressament designades per a això per a la qual cosa es requerirà sol·licitud d'autorització al director conservador.
6. Vol lliure (ala de pendent i ala delta)
a) La pràctica del vol lliure serà permesa en l'entorn dels penyes Monteses i el Recingle, sempre que l'aterratge es duga a terme fora de l'àmbit del parc, en grups limitats a 3 esportistes amb els seus equips (ales de pendent o ales delta) desplegats simultàniament en l'envol, i a 10 en vol. L'ús de la zona d'envol per a activitats organitzades d'aventura, cursets, competicions i semblants requerirà l'autorització expressa de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits i l'informe del director conservador del parc.
b) Si l'ús de la zona d'envol fóra continuat, l'equip tècnic de l'òrgan gestor estudiarà la possibilitat d'instal·lar una plataforma que evite la degradació d'aquesta.
c) No s'autoritzaran àrees d'envol en aquells enclavaments en què puga suposar un perjudici per a la conservació d'espècies de flora i fauna.
d) L'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits o el director conservador podran limitar les activitats de vol en zones o períodes concrets quan puga suposar alteració a la fauna i especialment en èpoques de cria, com també tancar definitivament àrees d'envol per motius de conservació.
e) Es prohibix enlairar-se, sobrevolar o aterrar a menys de 500 metres de llocs de niu i cria d'aus rapaces, com també en les zones expressament excloses per aplicació de la normativa de protecció d'espècies silvestres i hàbitats.
7. Passejos eqüestres
a) Es permet la realització de recorreguts a cavall (passejos eqüestres) sobre pistes i camins existents en el parc natural. Amb caràcter excepcional, es permetran els recorreguts que transcórreguen per pistes dins de la zona de protecció integral amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria de medi ambient.
b) La presència de grups formats per més de 10 genets requerirà al seu torn l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, sent imprescindible en sendes i itineraris estrets cavalcar en filera d'un per a evitar ampliar els camins.
Article 46. Educació ambiental i visites organitzades al parc natural
1. Les activitats d'educació i les visites guiades en el parc tenen com a objectiu formar i sensibilitzar el visitant sobre els valors naturals i culturals del parc, sobre aspectes generals de la natura i el medi ambient i sobre les normes i comportaments en la natura, respecte al medi ambient, i en concret el parc. L'enfocament d'aquestes activitats serà integral en tots aquests conceptes esmentats, sempre que siga possible segons els objectius de cada grup.
2. Poden utilitzar els serveis públics d'educació i visites guiades tots els centres de formació, associacions, centres d'oci i descans i grups organitzats generalment que així ho desitgen, amb la sol·lictud prèvia dirigida al director conservador. Aquesta sol·licitud es remetrà amb una antelació suficient per a permetre la concertació d'una reunió prèvia a la visita, que s'ha de celebrar en l'oficina tècnica del parc natural; on es planificarà convenientment l'activitat que s'ha de realitzar (rutes oferides, duració i dificultat d'aquestes, disponibilitat horària, objectius que es perseguixen, etc.) Els serveis d'educació i visites guiades no poden ser utilitzats per empreses que oferisquen visites al parc als seus clients, encara que aquestes poden utilitzar lliurement les infraestructures del parc, inclosos els seus itineraris, sempre d'acord amb les normes d'aquest pla.
3. Les activitats d'educació i les visites guiades utilitzaran com a suport els serveis disponibles en el centre d'informació, en les zones d'ús públic, i en els itineraris propis del parc.
4. El pla d'ordenació d'ús públic establirà el màxim de persones i els grups que seran admesos en les diferents àrees i itineraris inclosos en el servei d'educació i visites del parc. A més de les limitacions específiques per àrees i itineraris, el servei atendrà un màxim total de 50 grups per mes i de 1.300 persones per mes, per la qual cosa no s'utilitzarà en cap mes la capacitat total, sinó només algunes capacitats parcials per àrees o itineraris. És responsabilitat del director conservador, o de la persona delegada, repartir els grups correctament segons les capacitats parcials màximes, en cada una de les activitats realitzades.
5. Els grups que efectuen visites als itineraris del parc natural només realitzaran parades per a explicacions en aquells trams dels camins les característiques dels quals minimitzen l'impacte.
6. És responsabilitat dels monitors educadors que guiaran els grups organitzats aconseguir que aquests complisquen les restants normes vigents en el parc natural, per això es faran les explicacions pertinents al responsable del grup quan arribe, perquè col·labore en el seu compliment, i dirigides al grup generalment abans d'iniciar l'itinerari.
Article 47. Activitats culturals
1. Amb caràcter general, la realització de qualsevol acte públic requerirà autorització de l'òrgan gestor per mitjà de sol·licitud dirigida al director conservador, que podrà, quan siga necessari, establir les condicions necessàries. Les sol·licituds es presentaran amb una antelació mínima d'1 mes a la realització de l'activitat; excepcionalment, aquest termini podrà reduir-se si concorren circumstàncies extraordinàries que així ho justifiquen.
2. En l'àmbit del parc només es promouran actes culturals de reduïdes dimensions. L'autorització preceptiva podrà sotmetre l'acceptació de l'acte de manera expressa a l'habilitació de transport públic per a accedir, si considera que l'ús del vehicle particular ocasionaria problemes de gestió de la demanda d'espai o impactes ambientals concrets. Per a aquests actes, s'establix un màxim orientatiu de 200 participants, sense perjudici de la possibilitat de promoure actes culturals per a un nombre previst de participants major si, per la naturalesa de l'acte, tradició o la ubicació d'aquest, no es considera previsible que es produïsquen efectes significatius sobre la conservació del parc.
Article 48. Infraestructures d'ús públic
1. Les àrees de descans, també denominades de pícnic o recreatives es localitzen en les àrees recreatives de la zona d'esmorteïment d'impactes, tal com s'indicarà en el pla d'ordenació d'ús públic, i que poden incloure dotacions com:
– Aparcament integrat en l'entorn.
– Mobiliari adequat a la capacitat d'acollida de l'àrea de descans.
– Plafó amb informació sobre el risc d'incendi, les normes d'ús de l'àrea de descans, i resta d'informació del parc (localització i horari del centre d'informació, itineraris i llocs d'interés, principals valors del parc).
– Aigua potable.
– Punts d'aigua amb les aplicacions necessàries per a utilitzar en l'extinció d'incendis.
– Serveis sanitaris i tractament de les aigües residuals.
– Contenidors i recollida de fems.
2. Són punts d'estada els llocs localitzats en racons del parc on els visitants acostumen a realitzar parades curtes per a descansar, o admirar l'entorn, tal com s'indicarà en el pla d'ordenació d'ús públic. Els punts d'estada podran ser preparats amb els elements següents:
– Bancs adequats a l'entorn.
– Plafó interpretatiu amb informació del parc.
– Senyals indicadors d'itineraris del parc.
– Sendes, barreres i altres elements per a evitar la dispersió dels visitants.
3. Són miradors del parc els llocs localitzats en punts amb vistes panoràmiques i gran amplitud visual, tal com s'indicarà en el pla d'ordenació d'ús públic. Els miradors poden estar preparats amb els elements següents:
– Plafons d'interpretació del paisatge.
– Sendes, barreres i altres elements per a evitar la dispersió dels visitants i el risc d'accidents.
4. Les taules i bancs del parc seguiran les tipologies de disseny adaptades a models de l'entorn.
5. Les àrees de descans i els punts d'estada són els llocs recomanats per a pícnic en el parc. Quan es faça pícnic fora d'aquestes àrees s'han de respectar les limitacions de pas establides per aquest PRUG i, en itineraris i sendes, no destorbar el pas d'altres visitants.
6. Només es permet fer foc en els paellers adequats ja instal·lats a l'efecte, no s'instal·laran nous paellers, ni en aquestes àrees de recreació ni en les noves infraestructures que es puguen habilitar.
7. Per a fer foc únicament s'utilitzarà la llenya subministrada en els llenyers, o que el visitant porte de fora del parc. D'acord amb l'article 17.6 d'aquest pla rector queda prohibida la recol·lecció de llenya en el parc a càrrec dels mateixos visitants.
8. Ha d'apagar-se completament el foc i les brases dels paellers, utilitzant aigua, una vegada finalitzat el seu ús.
9. La conselleria competent en matèria de protecció civil declara diàriament el nivell de preemergència davant el risc d'incendis. A partir d'aquest, els dies d'alerta màxima quedarà totalment prohibit utilitzar i fer foc en els paellers i en tot el parc natural. En aquests dies es col·locaran rètols indicatius a l'efecte en les portes d'entrada del centre d'informació del parc i en les dependències dels ajuntaments de l'àmbit del PRUG. En aquests períodes la direcció del parc natural podrà destinar tots els efectius que considere necessaris al control d'informació respecte d'aquest punt. Només per a casos d'emergència, i davant de la impossibilitat de seguir el procediment abans indicat, el director pot declarar l'alerta corresponent i actuar en conseqüència.
10. El parc promourà les tècniques de pícnic amb mínim impacte entre els visitants, les visites guiades del parc i els usuaris dels paellers. De manera orientativa aquestes inclouen:
– El compliment de les normes referents a rentar els plats, recollir el fem i ús de les àrees de descans, punts d'estada i miradors.
– No utilitzar plats ni gots d'un sol ús per a minimitzar la producció de fems.
– Utilitzar el mínim de llenya necessària per a preparar l'aliment.
– Evitar sorolls excessius i elements que els puguen generar.
SECCIÓ 2ª
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 49. Regulació de les activitats d'investigació
1. Àmbit d'aplicació de les normes sobre activitats científiques
Aquestes normes regulen l'activitat investigadora del parc natural, d'acord amb el marc establit per l'article 57 del PORN, i que han de complir les restants disposicions d'aquest PRUG. També reunix les disposicions del Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal.
2. Definició d'activitats científiques
Seran considerades activitats científiques les activitats relacionades directament amb la investigació i l'obtenció d'informació sobre el medi natural o les activitats humanes i realitzades per persones lligades a centres d'investigació institucionals o privats, administració ambiental, universitats o centres d'ensenyament i altres organismes públics, privats o associacions, amb capacitat per a desenvolupar treballs d'investigació.
3. Autoritzacions per a les activitats científiques
a) Totes les activitats d'investigació científica que s'han de dur a terme en el parc han de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en matèria de medi ambient per mitjà de la sol·licitud dirigida al director conservador del parc perquè en prenga coneixement.
b) En la sol·licitud es faran constar:
– Dades de l'investigador principal i de l'equip de treball, a més d'un breu currículum de l'equip investigador o memòria d'activitats de l'associació.
– Projecte detallat, en triple versió, de la realització del treball o estudi en què farà falta especificar: títol, descripció del projecte, objectius i finalitat, pla de treball detallat amb la duració prevista, material, pressupost detallat i mitjans disponibles per a obtindre'l, justificació de l'interés del projecte i previsió dels resultats que s'han d'obtindre.
– Infraestructures de necessària instal·lació i adequacions científiques en el parc amb indicació de la seua zona d'ubicació, i amb especificació del temps que han d'estar instal·lades o adequades.
– Quan s'aporten plànols o mapes, la cartografia de referència que s'ha d'utilitzar serà l'oficial realitzada per l'Institut Cartogràfic Valencià, escala 1:10.000, i si és el cas, escala 1:5.000 de la Comunitat Valenciana.
– El personal del parc ha de prendre precaucions per a no interferir o afectar els resultats de la investigació.
– Previsió del grau d'afecció o deteriorament ambiental que pot produir-se, i mesures correctores previstes o projecte de restauració després de la finalització de l'activitat, si és el cas, inclòs el seu pressupost i mitjans disponibles per a obtindre'l.
– Autorització expressa dels propietaris dels terrenys privats on s'exercix l'activitat, si és necessària.
– Acceptació expressa de complir totes les normes d'activitat científica.
4. Regulació de les activitats científiques
a) Estaran prohibides, amb caràcter general, aquelles activitats científiques que suposen una pèrdua irreversible de biodiversitat o del patrimoni natural i històric, l'alteració greu del funcionalisme dels sistemes naturals o l'impacte paisatgístic permanent, i qualsevol activitat científica que necessite instal·lacions i adequacions científiques en el parc amb caràcter permanent.
b) L'òrgan gestor valorarà, en cada cas, la conveniència de l'autorització d'algunes activitats científiques més específiques. Cal destacar entre elles, les activitats que puguen comportar perjudici a les poblacions de fauna silvestre, especialment la manipulació i la recol·lecció d'exemplars. D'altra banda, la tala i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres amb finalitat científica seguirà el que preveu l'article 17 d'aquestes normes i el que assenyalen si és el cas les normes de gestió de les microreserves de flora. Altres activitats de caràcter científic que s'han de considerar són les que poden afectar la protecció dels sòls i dels recursos hidrològics.
Article 50. Prioritats per a la investigació
1. Les línies d'investigació amb prioritat a l'hora d'emetre les autoritzacions han de ser les encaminades cap a la conservació de les espècies protegides, rares i amenaçades o d'elevat interés científic, i dels ecosistemes i d'hàbitats d'interés recollits en el Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'establixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat per mitjà de la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, la investigació ecològica aplicada dirigida a l'experimentació de tècniques de restauració de la coberta vegetal autòctona, la investigació bàsica destinada al coneixement de la biodiversitat i del funcionalisme dels organismes i dels sistemes naturals, geologia i hidrologia, la investigació dirigida cap a la gestió dels espais naturals protegits i de l'efecte de l'ús públic sobre els organismes i sistemes naturals, i la investigació etnogràfica, paleontològica i arqueològica.
2. El director conservador del parc, amb l'assessorament de l'equip tècnic de l'òrgan gestor, pot emetre anualment un catàleg de prioritats d'investigació en el parc per a posar-ho en coneixement de persones i organismes interessats. Fins a la seua revisió el catàleg de prioritats d'investigació en el parc queda fixat en:
– Investigació bàsica i aplicada sobre dinàmica ecològica i evolució futura de la serra de Mariola.
– Avaluació ecològica del programa de pol·linització de la vegetació silvestre del parc.
– Connexió biològica del parc amb altres espais naturals veïns (Carrascar de la Font Roja).
– Investigació i seguiment de la població de rapaces en el parc i en les zones perifèriques.
– Investigació i seguiment de la població de mamífers en el parc i en les zones perifèriques (gat salvatge, geneta, etc.).
– Investigació i seguiment de l'herpetofauna en el parc i en zones perifèriques.
– Investigació forestal aplicada a la restauració i successió ecològica de les formacions vegetals del parc.
– Projectes experimentals de regulació de l'accés de visitants al parc.
– Estudis aplicats referents a l'educació ambiental, la formació i l'ordenació de l'ús públic en l'àmbit del parc.
– Estudis dels impactes ambientals de les activitats d'ús públic al parc i propostes per a la seua correcció; capacitat de càrrega i usos actuals; valoració turística i impuls econòmic de les poblacions del parc natural.
– Estudis de contaminació lumínica en el parc i en zones perifèriques.
– Estudis referents a l'arquitectura i el poblament tradicional en l'àmbit del parc.
– Estudis sobre el paisatge.
– Estudi de les diferents poblacions d'espècies exòtiques invasores per a la seua localització, control i eradicació.
Article 51. Organització i exercici de l'activitat científica
1. Una vegada començada l'activitat investigadora, l'investigador responsable informarà l'òrgan gestor i el director conservador sobre la situació precisa de les instal·lacions de camp i les parcel·les d'experimentació, a més de les precaucions que el personal de servei del parc ha de considerar per a no alterar els resultats de les investigacions. Igualment, informarà en tot moment de qualsevol modificació en les fases definides en la sol·licitud prèvia dels terminis de finalització de la investigació. A requeriment del director conservador, ha d'informar també de qualsevol altra qüestió que puga produir-se.
2. Els organismes i entitats que duguen a terme investigacions que requerisquen la instal·lació d'infraestructures tindran l'obligació de retirar-les una vegada hagen finalitzat aquestes, i executar el projecte de restauració si és necessari. Així mateix, seran responsables de les mesures correctores de restauració que, complementàriament a les previstes en la sol·licitud prèvia, dictamine el director conservador del parc, en el cas que hi haja constància d'efectes negatius sobre qualsevol vector ambiental.
3. Així mateix, els investigadors es comprometran a enviar dos còpies de les publicacions o informes derivats de l'activitat investigadora realitzada en el parc natural i on constarà específicament l'agraïment al Parc Natural de la Serra de Mariola i es farà menció de l'autorització donada, i l'ajuda, si és el cas.
TÍTOL IV
HOMOLOGACIÓ DE L'ANAGRAMA I LA SENYALITZACIÓ
DEL PARC NATURAL
Article 52. Denominació del parc natural
La denominació oficial del parc és la de Parc Natural de la Serra de Mariola. Per a l'edició de materials divulgatius i educatius, s'admet també la forma Parc Natural Serra de Mariola, encara que es donarà preferència a la denominació oficial i es vetlarà perquè les publicacions d'altres institucions, associacions o empreses seguisquen el mateix criteri.
Article 53. Anagrama oficial del parc natural
1. L'anagrama oficial del parc serà l'establit com a tal per la conselleria competent en matèria de medi ambient en el marc de la senyalística oficial d'aplicació a la xarxa d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Totes les publicacions, material audiovisual o digital, i senyalització del parc, o altres materials que es puguen editar, propis o subvencionats per la Generalitat, portaran sempre l'anagrama del parc. La utilització d'aquest anagrama amb qualsevol altra finalitat necessitarà l'autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Qualsevol classe de publicació, material audiovisual o digital, i senyalització del parc seguirà de manera general les normes establides pel Manual d'Identitat Corporativa de la Generalitat.
Article 54. Tipus de senyals
1. Les tipologies bàsiques de senyalitzacions del parc són les que apareixen en el Projecte de senyalització dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana. D'acord amb el mencionat projecte, aquestes senyalitzacions són les següents:
a) Senyals d'accés i de límits: inclouen monòlits d'entrada al parc, senyals direccionals al centre d'informació, aparcament i altres serveis, monòlits de vianants d'accés al parc, senyals de vianants d'accés secundaris i senyals de límits.
b) Senyals en ruta: inclouen senyals de vianants d'inici de ruta, senyals de vianants direccionals per a una ruta i senyals de vianants posicionals.
c) Senyals externs: inclouen senyals posicionals i direccionals per a facilitar l'accés al parc.
2. En el cas d'altres senyals no inclosos en les anteriors i que siguen necessaris per a l'adequada gestió del parc, la conselleria competent en matèria de medi ambient proposarà un disseny coherent amb el model general.
3. En les senyalitzacions del mateix parc natural es permetran xicotetes inscripcions d'un màxim de 30 x 30 cm de les empreses i institucions col·laboradores en el patrocini del parc.
4. De manera general, es substituirà qualsevol indicador existent del parc que no seguisca les normes de senyalització indicades anteriorment i la imatge corporativa establida per als parcs naturals de la Comunitat Valenciana per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
5. El director conservador realitzarà els contactes necessaris amb els ajuntaments de l'àmbit del parc perquè aquests incloguen en la seua senyalització urbana indicadors expressos de l'accés al parc, utilitzant la denominació oficial i amb el disseny estàndard de senyalització urbana del municipi.
6. Així mateix, el director conservador realitzarà els contactes necessaris amb els propietaris privats per a la tipificació d'elements senyalitzadors homogenis amb menor impacte visual possible.
7. Els itineraris del parc, definits en l'article 44 d'aquestes normes, incorporaran un nombre suficient d'indicadors perquè els seus usuaris puguen seguir-los sense risc de pèrdua, que com a mínim cobrisca tots els encreuaments amb altres sendes i camins. En el punt d'inici de l'itinerari s'instal·larà un senyal on s'indicarà el recorregut, les característiques i els principals valors d'aquest.
TÍTOL V
NORMES PARTICULARS
SECCIÓ 1ª
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 55. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides per mitjà d'aquest pla, s'han distingit els següents usos en la zonificació establida en el PORN vigent, per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats pròpies de protecció, conservació i millora.
2. Zonificació en el parc natural
– Àrea de protecció integral: ús restringit A1 i A2.
– Àrea de protecció ecològica: ús moderat B.
– Àrea de protecció paisatgista: ús compatible C.
3. Zonificació en l'àrea d'esmorteïment d'impactes
– Àrea forestal.
– Àrea agrícola.
– Àrea urbana.
– Àrea activitat extractiva.
– Àrea recreativa: ús públic UP.
– Àrees sotmeses al pla especial PE.
4. Les determinacions inherents a cada una d'aquestes categories de protecció constituïxen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir la intensitat dels usos i les activitats permeses i prohibides per aquest pla rector.
Article 56. Interpretació
En tot el no regulat per aquestes normes particulars s'aplicaran, subsidiàriament, les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
SECCIÓ 2ª
ÚS RESTRINGIT
Article 57. Caracterització
Tenen aquesta consideració aquells espais del parc natural que, per la seua fragilitat i els seus rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics, constituïxen el màxim exponent de la singularitat i excepcionalitat dels diferents hàbitats del parc. L'extraordinari valor d'aquests espais, i la seua vital importància per al manteniment de les espècies animals i vegetals, exigixen una regulació d'usos restringida que assegure la seua conservació dins de l'escassetat de boscos que subsistixen en terres valencianes. L'ús públic s'orienta al senderisme controlat, recreació passiu i a les activitats educatives de pas.
Article 58. Localització geogràfica
1. S'inclouen en aquesta categoria l'espai ocupat per carrascar amb freixe, aurons, teixos, vegetació rupícola, les microreserves i la reserva de fauna declarades mitjançant una orde de la conselleria competent en matèria de medi ambient i els penya-segats i cingleres, que es distribuïxen en el vessant d'ombria de la serra, bosc de ribera associat al naixement del Vinalopó, la vegetació associada a fonts i brolladors i l'entorn de l'emblemàtic Montcabrer. L'espai inclòs queda constituït per la zona de protecció integral definida en el PORN.
2. L'espai ocupat per la solana de Mariola, penyes Monteses, ombria de Mariola, l'entorn de Montcabrer, la foia Ampla, barranc del Carrascalet, les microreserves vegetals i la reserva de fauna declarades, formen la zona d'ús restringit A1 i la resta de l'àmbit descrit ocupa la zona d'ús restringit A2.
3. Tots aquests espais quedaran assenyalats i delimitats en el plànol d'ordenació.
Article 59. Usos permesos
1. A excepció de les limitacions a l'ús públic que es fixen, les zones A1 i A2 es regixen per les mateixes normes d'usos permesos i limitats que s'indiquen en els articles següents.
2. Amb caràcter general, tots aquells dirigits a aconseguir una millor conservació i potenciació dels recursos naturals i les actuacions necessàries per a la protecció i la conservació del patrimoni. Així, doncs, aquests espais estaran preferentment dirigits cap a activitats científiques, de conservació i interpretació de la natura.
3. Amb caràcter excepcional, són usos permesos els de caràcter recreatiu o naturalístic que no suposen eventuals riscos de degradació mediambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com ara el senderisme i la recreació passiva sense instal·lacions permanents i els itineraris d'educació ambiental. Aquests usos queden expressament limitats a la zona A1 on només es permetrà el senderisme controlat i les activitats educatives pels itineraris senyalitzats que discorren per aquesta zona, a excepció de la instal·lació permanent preexistent (refugi del Montcabrer), l'activitat dels quals està lligada tradicionalment a l'excursionisme i activitats culturals, l'ús de les quals està limitat actualment als socis del Centre Excursionista d'Alcoi, i ha de complir per al seu ús les normes previstes en la secció primera del títol III de normes generals d'ús públic del present PRUG i de les disposicions que es determinen en el pla d'ordenació d'ús públic.
4. L'adequació de la infraestructura preexistent per al seu ús públic ha de complir els següents condicionants:
a) S'autoritzaran les obres de millora i correcció d'impactes ambientals, entre ells la instal·lació d'un sistema de tractament d'aigües residuals adequat al seu entorn i obres de condicionament per a l'adaptació paisatgística de l'entorn.
b) Condicionament d'una àrea per a l'estacionament de vehicles en harmonia amb l'entorn, sense extralimitació de la zona establida a l'efecte i tindrà la capacitat mínima necessària per a l'exercici de l'activitat compatible.
c) Tot això amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, sense perjudici de la normativa sectorial que se li aplique.
5. Sense perjudici dels usos establits en l'annex III del PORN, queden específicament permesos els usos següents:
a) El trànsit de grups per a activitats educatives i les visites guiades.
b) El senderisme i l'excursionisme, exclusivament pels itineraris senyalitzats.
c) Infraestructures de caràcter bla (sendes, tanques, barreres, defenses anticirculació, etc.) quan la seua destinació final siga la de suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquests espais.
d) Activitats de conservació del medi en finques públiques o privades en els termes considerats en l'article 35 d'aquestes normes.
e) Activitats d'investigació tal com es detallen en l'article 49 i següents.
f) Les activitats esportives compatibles amb el medi i que estiguen recollides en l'article 45.3 del present pla, siguen degudament autoritzades i complisquen una funció de col·laboració amb la gestió del parc natural.
Article 60. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren estrictament prohibits aquells usos i activitats que puguen afectar la riquesa biològica del parc.
2. Queden específicament prohibits els usos establits en l'annex III del PORN.
SECCIÓ 3ª
ZONA D'ÚS MODERAT
Article 61. Caracterització
1. Constituïxen aquesta categoria aquells espais de marcada singularitat paisatgística i ecològica amb una funció ambiental complementària de destacada importància. Inclou les àrees en què es desenvolupen carrascars clars de solana, matolls i pinedes.
2. Els camps de cultiu abandonats i les àrees degradades actualment existents dins de l'àmbit d'afecció d'aquesta categoria estaran, així mateix, subjectes a les normes particulars corresponents a la zona de protecció ecològica, promovent-se la restitució de la vegetació autòctona.
3. En aquests espais resulta imprescindible limitar la realització d'activitats constructives i transformadores del medi, a excepció d'aquelles estrictament necessàries per al seu manteniment.
Article 62. Localització geogràfica
L'espai ocupat bàsicament pel vessant sud-occidental de la serra i l'extrem nord-oriental del parc formen la zona d'ús moderat B. Tots aquests espais queden degudament assenyalats i delimitats en el plànol d'ordenació.
Article 63. Usos permesos
1. Són usos permesos, amb caràcter general, totes aquelles activitats o actuacions tendents a la recuperació, regeneració o restauració dels ecosistemes més representatius (bosc mixt mediterrani, carrascar amb freixe i carrascar), incloent la repoblació amb espècies autòctones característiques d'aquest medi, els aprofitaments productius tradicionals i un ús públic sostenible com algunes activitats d'estada, activitats educatives, esportives i recreatives de baix impacte.
2. Sense perjudici dels usos permesos establits en l'annex III del PORN, queden específicament permesos els usos següents:
a) Les adequacions naturalístiques i recreatives amb els seus equipaments i infraestructures de suport en aquelles zones que determine el pla d'ordenació d'ús públic, com ara la senyalització de sendes i miradors.
b) Instal·lació d'infraestructures i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques, les quals han de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
c) Les actuacions de caràcter infraestructural que ineludiblement hagen de localitzar-se en aquests espais i que no resulten incompatibles amb els objectius de protecció d'aquest pla rector, regint el que disposa l'article 39 d'aquestes normes.
d) L'aprofitament forestal de la pineda i espècies autòctones en terrenys particulars, d'acord amb les especificacions que s'establisquen en el pla d'ordenació forestal. Mentre aquest pla no estiga aprovat, es compliran les condicions següents:
– L'extracció de recursos per a fusta es realitzarà sempre pel mètode de tria, no pot suposar una reducció superior al 20% del nombre d'exemplars arboris (tant per cent referit a parcel·les menors o iguals a 400 m² i sempre que aquestes parcel·les tinguen una cobertura arbòria major del 75%).
– El nombre màxim de peus arboris amb possibilitat de tall per a aprofitament domèstic serà de 10 per a Pinus halepensis amb DHB (diàmetre a l'altura del pit) sempre inferior a 30 cm, indefinit per a Ailanthus altissima, Acer negundo, Robinia pseudoaccacia i Gleditschia triacanthos, i de 10 per a Populus eurocanadiensis amb DHB sempre inferior a 30 cm.
– Les aclarides de masses forestals en muntanya només poden afectar un estrat comprés entre 0 i 3 m del nivell del sòl, excepte la neteja de branques completament mortes.
– L'extracció de peus de Pinus halepensis ha d'acompanyar-se de sembra o plantacions de frondoses en l'àrea afectada, o bé de Pinus halepensis si s'estima falta de condicions ecològiques suficients per a les frondoses en aquesta àrea.
– El pla d'ordenació forestal podrà modificar aquests condicionants si així s'estima convenient, i en aquest cas prevaldran les determinacions que s'hi proposen.
e) El pasturatge degudament autoritzat fora de les zones en regeneració vegetal o afectades per incendis en un termini superior a cinc anys.
f) El trànsit i les parades per a explicacions i observació del medi per a activitats educatives i visites guiades.
g) El senderisme i excursionisme.
h) Les activitats d'investigació.
i) Els itineraris eqüestres i el cicloturisme per les vies autoritzades.
j) En les edificacions, masies i instal·lacions existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla que es troben lligades a activitats autoritzades destinades a l'ús actual i tradicional, únicament s'autoritzaran les obres de condicionament i restauració d'edificacions preexistents i les obres d'ampliació o modificació en els termes assenyalats en l'article 59 del PORN.
k) En els camps de cultiu es permet la recuperació de cultius abandonats en els termes assenyalats en l'article 26.2 del PRUG i aquelles activitats directament relacionades amb l'explotació agrària. En aquests espais han de ser mantingudes les seues característiques fisiogràfiques, adoptant-se les mesures necessàries que garantisquen l'estabilitat dels sòls, atés el risc erosiu existent en algunes zones del parc.
l) Activitats de conservació del medi en finques públiques o privades en els termes considerats en l'article 35 d'aquestes normes.
m) Activitats esportives incloses en l'article 45 d'aquest pla.
Article 64. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, qualsevol ús o activitat que comporte impacte visual, acústic, lumínic, degradació ambiental o disminució de la coberta vegetal, com ara les activitats extractives, abocadors, enderrocs i activitats esportives de motor que puguen comportar degradació del medi natural.
2. Queden específicament prohibits els usos establits en l'annex III del PORN.
SECCIÓ 4ª
ZONA D'ÚS COMPATIBLE
Article 65. Caracterització
1. Constituïxen aquesta categoria aquells espais de marcada singularitat paisatgística en què es desenvolupen matolls i els aprofitaments productius tradicionals, centrats en els cultius agrícoles.
2. Els camps de cultiu abandonats i les àrees degradades actualment existents dins de l'àmbit d'afecció d'aquesta categoria estaran, així mateix, subjectes a les normes particulars corresponents a la zona de protecció paisatgística, promovent-se el manteniment de l'activitat agrícola tradicional.
3. En aquests espais resulta imprescindible limitar la realització d'activitats constructives i transformadores del medi, a excepció d'aquelles estrictament necessàries per al manteniment de l'aprofitament agrari i de les activitats permeses establides en l'annex III del PORN, que resulten compatibles amb la preservació de les seues característiques i valors protegits.
Article 66. Localització geogràfica
L'espai ocupat per camps de cultiu i matoll i algunes àrees cultivades enclavades en la zona de protecció ecològica ocupen la zona d'ús compatible C. Tots aquests espais queden degudament assenyalats i delimitats en el plànol d'ordenació.
Article 67. Usos permesos
1. Són usos permesos, amb caràcter general, els aprofitaments productius tradicionals i un ús públic sostenible com algunes activitats d'estada, activitats educatives, recreatives i esportives.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Les adequacions naturalístiques i recreatives amb els seus equipaments i infraestructures de suport, com ara la senyalització de sendes i miradors.
b) Instal·lació d'infraestructures i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques, les quals han de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
c) Les actuacions de caràcter infraestructural que ineludiblement hagen de localitzar-se en aquests espais i que no resulten incompatibles amb els objectius de protecció d'aquest pla rector, es regiran pel que disposa l'article 39 d'aquestes normes.
d) El pasturatge de bestiar de llana degudament autoritzat fora de les zones en regeneració vegetal o afectades per incendis en un termini superior a cinc anys.
e) El trànsit i les parades per a explicacions i observació del medi per a activitats educatives i visites guiades.
f) El senderisme i l'excursionisme.
g) Les activitats d'investigació i educatives.
h) Els itineraris eqüestres per vies autoritzades.
i) Les edificacions, masies i instal·lacions existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla que es troben lligades a l'activitat agrària, estan destinades a l'ús actual i tradicional. Únicament s'autoritzaran les obres de condicionament i restauració d'edificacions preexistents i les obres d'ampliació o modificació en els termes assenyalats en l'article 59 del PORN.
j) En els camps de cultiu es permeten aquelles activitats directament relacionades amb l'explotació agrària. En aquests espais han de ser mantingudes les seues característiques fisiogràfiques, adoptant-se les mesures necessàries que garantisquen l'estabilitat dels sòls, atés el risc erosiu existent en algunes zones del parc.
Article 68. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, qualsevol ús o activitat que comporte impacte visual, acústic, lumínic, degradació ambiental o disminució de la coberta vegetal, com ara les activitats extractives, abocadors, enderrocs i activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural.
2. Queden específicament prohibits els usos establits en l'annex III del PORN.
SECCIÓ 5ª
ÀREA D'ESMORTEÏMENT D'IMPACTES
Article 69. Caracterització
Correspon a les cinc subunitats de l'àrea d'esmorteïment d'impactes tal com es van definir en el PORN.
Article 70. Usos permesos i prohibits
Els usos permesos i prohibits són els descrits en l'annex III del PORN.
SECCIÓ 6ª
ZONA D'ÚS PÚBLIC
Article 71. Caracterització
S'inclouen ací aquells espais que, per la seua especial localització, complixen o poden complir un destacat paper com a àrees d'oci, esplai i serveis del parc natural. Solen presentar un elevat índex d'ocupació i utilització pública tradicional, i alguns d'ells comporten els mateixos valors paisatgístics que els espais d'interés a què es troben associats. També s'inclouen ací alguns espais degradats de difícil recuperació que, no obstant això, presenten una bona disponibilitat per a la ubicació d'activitats recreatives o de caràcter naturalístic.
Article 72. Localització geogràfica
1. Aquests espais, la finalitat bàsica dels quals és limitar la dispersió de l'ús públic i recreatiu actualment existent en el parc, es concentren en unitats o àrees específiques, delimitades i definides en el plànol d'ordenació i que corresponen principalment a les àrees recreatives, sendes, els itineraris i els camins.
2. El pla d'ordenació d'ús públic del parc natural podrà proposar nous espais d'ús públic i recreatiu que han de localitzar-se prioritàriament en aquelles àrees infradotades del parc natural, tenint en compte les ja existents i preferentment les zones recreatives han de situar-se en zones de vora forestal, prop de les vies de comunicació i, sempre que siga possible, de poblacions, tenint en compte no alterar l'equilibri natural i amb mesures de prevenció d'incendis en les zones i la seua àrea d'influència. En tot cas, les zones d'alta capacitat han de situar-se en la franja perimetral de la serra, evitant zones d'acollida massives en l'interior. En l'entorn d'aquestes instal·lacions es podran condicionar itineraris o sendes que permeten accedir a llocs d'interés per al visitant (restes històriques, vistes panoràmiques, fonts, etc.), i han d'estar detalladament delimitats en el citat pla, i implicarà l'aplicació al seu àmbit específic de la normativa particular que s'indica en aquest pla.
Article 73. Usos permesos
1. Amb caràcter general, es permeten els usos turisticorecreatius amb fins naturalístics, usos educatius i usos cientificoecològics.
2. Aquests usos han de recolzar-se sobre edificacions existents, primant-se la seua ubicació en aquells edificis de caràcter tradicional existents en el parc.
3. La instal·lació d'infraestructures de caràcter turisticorecreatiu requerirà l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals, amb un informe previ favorable del director conservador.
4. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Instal·lacions o equipaments com ara centre d'interpretació, aula de la natura, construccions per a serveis de guarderia del parc i serveis de bombers, amb l'autorització de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
b) Adequacions per a aparcaments. Aquests han de ser no pavimentats amb materials asfàltics, ciment o materials de fàbrica, en tot cas han d'estar proveïts d'arbres. L'establiment d'una cobertura o vol artificial sobre els aparcaments (canyissos, teulades, ombratges, etc.) només es pot realitzar per mitjà d'elements naturals o blans, fàcilment desmuntables.
c) Adequació per a sanitaris, dutxes, lavabos, menjadors i altres serveis públics d'edificacions existents.
d) Equipament d'àrees d'oci amb mobiliari bàsic de suport.
e) El trànsit i les parades per a explicacions i observació del medi per a activitats educatives i visites guiades.
f) El senderisme i l'excursionisme i les parades per a pícnic, especialment en els punts d'estada i àrees recreatives.
g) Les activitats científiques i educatives.
h) Els itineraris eqüestres per vies autoritzades.
Article 74. Limitacions en la zona d'ús públic
1. En general, queden prohibits els usos que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. L'aparcament de vehicles no extralimitarà les zones establides a l'efecte.
3. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació dels recursos vius.
b) Les construccions residencials, discoteques, instal·lacions esportives, comerços, magatzems i qualsevol altra que no haja sigut permesa expressament.
c) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic, com la circulació amb quads.
d) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura paisatgística de l'espai, així com els de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del parc, les senyalitzacions pròpies de les carreteres, les finques particulars del parc, els quals, en tots els casos, s'atindran a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
e) La construcció d'habitatges de nova planta de qualsevol tipus.
f) La utilització de foc per mitjà de fogonets, fogueres, barbacoes, etc., fora de les àrees especialment habilitades per a això.
SECCIÓ 7ª
ÀREES SOTMESES A PLA ESPECIAL
Article 75. Caracterització
1. Corresponen a aquells enclavaments amb característiques singulars pel seu ús, i la seua delimitació serà la inclosa en el plànol d'ordenació del present PRUG, tindran la consideració urbanística de sòl no urbanitzable protegit.
2. S'inclouen en aquesta categoria les zones incloses en l'àmbit del present PRUG, on s'han produït assentaments i concentració d'habitatges aliens a un procés correcte d'urbanització amb unes densitats superiors a 1,3 habitatges per hectàrea, amb la consegüent carència d'infraestructures bàsiques, sanejament principalment, i l'evident repercussió negativa sobre l'espai, les dites zones, són les següents:
– Zona P.E.1, coneguda com Blai-Giner, en el terme municipal d'Alcoi, situada en l'àrea de protecció ecològica amb una superfície aproximada de 12 ha i una densitat d'1,77 habitatges per hectàrea, i es caracteritza per ser habitatges de 2ª residència.
– Zona P.E.2, se subdividix en dos sectors coneguts com Benifarraig o Mas de Nones, en el terme municipal de Bocairent, situats en l'àrea de protecció ecològica amb una superfície aproximada de 7 i 9 hectàrees i una densitat d'1,84 i 1,9 habitatges per hectàrea, respectivament, es caracteritza per ser habitatges de 2ª residència.
– Zona P.E.3, coneguda com Mingol-la Mina, en el terme municipal de Bocairent, situada en la zona de protecció paisatgística, amb una superfície aproximada de 12 hectàrees i una densitat d'1,33 habitatges per hectàrea i es caracteritza per ser habitatges aïllats associats a activitat agrícola.
– Zona P.E.4, coneguda com Ansarins, en el terme municipal de Bocairent, situada en la zona de protecció paisatgística, amb una superfície aproximada de 22 hectàrees i una densitat d'1,34 habitatges per hectàrea i es caracteritza per ser habitatges aïllats associada a activitat agrícola.
– Zona P.E.5, coneguda com la Plana, en el terme municipal de Cocentaina, situada en l'àrea agrícola de l'àrea d'esmorteïment d'impactes.
3. La figura de planejament considerada com la més adequada per a la consecució dels objectius exposats, d'acord amb el que establix la legislació sectorial és el pla especial, per als quals entre altres aspectes es preveu com a objecte protegir el paisatge i el medi natural i la integració i funcionalitat de les dotacions i infraestructures concretant el seu funcionament.
4. Els plans especials als quals es referix el punt anterior han de ser redactats en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor del present document, pels ajuntaments implicats. El procediment de formulació dels citats plans ha de garantir l'adequada participació dels propietaris afectats, i inclourà en tot cas informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits previ a la seua aprovació definitiva.
5. Els plans especials adoptaran les mesures necessàries per a minimitzar el seu impacte territorial amb la implantació d'infraestructures i serveis que garantisquen la mínima afecció al medi ambient, en particular, el clavegueram o sistema de depuració d'abocaments de tota índole i la recollida regular de residus sòlids, no alterant-se la qualificació ni la classificació de sòl en la totalitat dels sectors afectats per aquesta categoria de zonificació, una vegada formalitzat el pla especial.
ANNEX II
DESCRIPCIÓ DE LA REVISIÓ DE LA DELIMITACIÓ
PROPOSADA PER AL PARC NATURAL
DE LA SERRA DE MARIOLA.
La descripció de la revisió de la delimitació del Parc Natural de la Serra de Mariola s'inicia en el terme municipal de Bocairent, en el punt de coordenades UTM (1) 703.966, 4.289.704, prop de la senda de Castalla. Des d'aquest punt i en el sentit de les agulles del rellotge, la descripció és la següent:
En el terme municipal de Bocairent:
Des del punt d'inici es dirigix en línia recta en direcció N fins al punt de coordenades UTM (2) 703.975, 4.289.800, des d'on es dirigix al punt de coordenades UTM (3) 703.993, 4.289.832 i al punt UTM (4) 704.056, 4.290.049, en el qual intersecta la senda de Castalla a l'altura de la casa Alta Vella. Des d'ací seguix per la corba de nivell de 730 metres en direcció NE, fins a arribar al punt de coordenades UTM (5) 704.950, 4.290.415. Des d'aquest punt seguix en línia recta als punts de coordenades UTM (6) 704.977, 4.290.355 i (7) 705.006, 4.290.379 on torna a prendre la corba de nivell de 730 m. Seguix per aquesta corba de nivell fins a arribar al punt de coordenades UTM (8) 705.686, 4.290.771, on l'abandona per a dirigir-se en direcció NE cap al punt de coordenades UTM (9) 705.943, 4.290.919, on torna a prendre la corba de nivell de 730 m. Seguix per aquesta corba de nivell fins al punt de coordenades UTM (10) 706.212, 4.291.035 on intersecta un camí que arriba fins les proximitats de la casa del Jaquero. Pren aquest camí a mà esquerra durant uns 130 metres, fins a arribar a creuar amb un xicotet tàlveg en el punt de coordenades UTM (11) 706.259, 4.291.097. Des d'aquest punt es dirigix en línia recta direcció NE fins a la casa de la Baixada, en el punt de coordenades UTM (12) 706.385, 4.291.199. En aquest punt pren la corba de nivell de 710 m per la qual continua fins a arribar a la carretera CV-794 entre Bocairent i Alcoi. Seguix per la carretera en direcció a Bocairent durant uns 200 metres fins a arribar a la corba de nivell de 710 m en el punt de coordenades UTM (13) 706.495, 4.291.558. Continua seguint la corba de nivell de 710 m fins que arriba a un camí que porta als masos de les Ombries, en el punt de coordenades UTM (14) 706.778, 4.291.731. Des d'ací en línia recta direcció NE fins a arribar al punt de coordenades UTM (15) 706.899, 4.291.810, on pren la corba de nivell de 700 metres. Continua seguint aquesta corba de nivell fins a arribar al punt de coordenades UTM (16) 707.312, 4.291.947. Des d'ací continua en línia recta direcció SO fins a arribar a la corba de nivell de 710 m en el punt de coordenades UTM (17)707.332, 4.291.937 Seguix uns metres per la corba de nivell de 710 m fins a arribar al punt de coordenades UTM (18) 707.405, 4.291.934, des d'on es dirigix a un xicotet barranc en el punt UTM (19) 707.411, 4.291.954. Des d'aquest punt es dirigix en línia recta direcció NE fins a arribar al camí de les Aques on pren la corba de nivell de 700 metres, avança seguint la corba de nivell de 700 metres fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (20) 708.293, 4.292.517 en la partida dels Teulars. Des d'ací es dirigix en línia recta direcció S fins al punt de coordenades UTM (21) 708.294, 4.292.501 des d'on es dirigix cap al barranc del Canyaret seguint aproximadament la forma del terreny entre les corbes de nivell de 690 i 700 m fins que en el punt de coordenades UTM (22) 708.463, 4.292.730 pren la corba de nivell de 690 m. Seguix per la corba de nivell de 690 metres fins al punt de coordenades UTM (23) 708.801, 4.292.733, on intersecta el barranc del Canyaret. Avança des d'ací entre les corbes de nivell de 690 i 700 metres, fins a arribar al punt de coordenades UTM (24) 709.005, 4.293.109, des d'on es dirigix en línia recta direcció NO fins a intersectar amb el camí del Carrascalet. Continua per aquest camí durant uns 30 metres en direcció NW fins a aconseguir la corba de nivell de 680 metres. Pren la corba de nivell de 680 metres fins que aconseguix un camí agrícola pel qual continua. Per aquest camí arriba a la intersecció amb el barranc de l'Alboret. Continua aigües avall per aquest barranc fins a arribar a la corba de nivell de 650 metres. Seguix per aquesta corba de nivell fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (25) 709.545, 4.293.676. Des d'ací continua avançant entre les corbes de nivell 640 i 660 metres fins a arribar a un tàlveg en el punt de coordenades UTM (26) 710.113, 4.293.728. Des d'aquest punt es dirigix en línia recta direcció SE fins a aconseguir la corba de nivell de 670 metres. Seguix per aquesta corba de nivell fins a arribar al punt de coordenades UTM (27) 710.602, 4.293.626. Des d'ací, seguix un recorregut marcat pels següents punts, en la zona del Figuerar, fins a aconseguir el límit de terme entre Bocairent i Alfafara, en el barranc de Malagana:
UTM (28) 710.651, 4.293.632
UTM (29) 710.664, 4.293.644
UTM (30) 710.673, 4.293.685
El sòl urbanitzable de la urbanització Pinatell s'exclou de l'àmbit del parc natural, ja que es considera dins de la unitat de zonificació denominada àrees urbanes. Igualment l'Àrea Recreativa del Càmping les Fonts de Mariola i l'Àrea Recreativa de la Font de Mariola, també queden excloses de l'àmbit del parc natural.
En el terme municipal d'Alfafara:
Partint del punt on el límit del parc natural talla la línia que separa els termes municipals de Bocairent i Alfafara:
Seguix en línia recta cap al E fins al punt de coordenades UTM (31) 711.261, 4.293.630, on la pista forestal existent arriba a uns camps de cultiu situats per davall d'aquesta. Continua per aquesta pista en direcció N primer i E després, fins que creua amb la pista que descendix a la casa del Bardalet. Seguix per la nova pista, en sentit contrari a la casa del Bardalet, ascendint fins a la corba de nivell 750 metres. Continua per la corba de nivell cap al E, fins que creua amb el camí procedent de l'Àrea Recreativa de la Font del Tarragó. Descendix per aquest camí cap al N fins a aconseguir la corba de nivell de 710 metres, la qual seguix cap al E fins a arribar al punt de coordenades UTM (32) 712.470, 4.293.850. Des d'aquest punt va en línia recta fins al punt de coordenades UTM (33) 712.504, 4.293.990, situat sobre la pista que unix la font del Tarragó amb el racó de la Font (o cova de la Font). Continua en línia recta fins al punt de coordenades UTM (34) 712.447, 4.294.020 situat sobre la pista no asfaltada que unix l'alberg de la Font del Tarragó amb el nucli urbà d'Alfafara. Continua per aquesta pista cap a Alfafara, fins al punt on canvia de direcció NE a NO en trobar-se amb un xicotet barranc, en el punt de coordenades UTM (35) 712.578, 4.294.150. D'ací seguix en línia recta fins al punt de coordenades UTM (36) 712.789, 4.294.180, on del camí existent entre la font del Tarragó i el racó de la Font partix un altre camí que descendix a Alfafara. Continua pel camí de la font del Tarragó al racó de la Font, ascendint fins a la corba de nivell 710 metres. Seguix per la corba de nivell 710 metres cap al NE, fins a aconseguir una pista per la qual descendix, entre bancals d'oliveres, fins a la carretera rural que unix Alfafara amb Agres. Seguix per aquesta carretera en direcció Agres fins a aconseguir el límit de terme municipal. Ascendix per la línia que separa els termes municipals d'Alfafara i Agres fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (37) 714.267, 4.294.710. S'exclou de l'àmbit del parc natural l'Àrea Recreativa de la Font de Tarragó.
En el terme municipal d'Agres:
Des del punt anterior, el límit del parc en el terme d'Agres seguix com es descriu a continuació.
En línia recta direcció NE fins als punts de coordenades UTM (38) 714.517, 4.294.832 i (39) 714.570, 4.294.833. Des del punt de coordenades UTM (39) avança rodejant la lloma de Montblanc, entre les corbes de nivell de 750 i 780 metres, fins a arribar al barranc de Montblanc, en el punt de coordenades UTM (40) 714.813, 4.294.864. Des d'ací rodeja l'Àrea Recreativa del Molí Mató pels punts de coordenades UTM (41) 714.726, 4.294.820, (42) 714.741, 4.294.761, (43) 714.787, 4.294.779 i (44) 714.781, 4.294.800, on pren un camí que porta a la zona del refugi Zamorano. Seguix aquest camí durant uns 330 metres, fins a arribar al punt de coordenades UTM (45) 715.067, 4.294.855. En aquest punt, abandona el camí i es dirigix cap al punt de coordenades UTM (46) 715.074, 4.294.810 i (47) 715.106, 4.294.783, on intersecta amb un altre camí que seguix en direcció NE fins a enllaçar amb un altre camí que porta al racó del Teix. En aquest punt d'intersecció, pren aquest últim camí a mà esquerra, en direcció al nucli urbà d'Agres, fins que al cap d'uns 400 metres, arriba al punt de coordenades UTM (48) 715.180, 4.295.075, quasi en el barranc del Garbí. Des d'ací es dirigix al punt de coordenades UTM (49) 715.358, 4.294.976, on pren un camí que arriba a Agres. Seguix aquest camí fins que arriba al nucli urbà i una vegada ací, pren una pista a mà dreta que en direcció S arriba al santuari de la Mare de Deu d'Agres. Seguix per aquesta pista fins a aconseguir un barranc en el punt de coordenades UTM (50) 715.893, 4.295.024. Des d'ací rodeja l'Àrea Recreativa del Santuari de la Mare de Déu d'Agres deixant-la fora del parc, i es dirigix en línia recta cap als punts de coordenades UTM (51) 715.913, 4.294.994, (52) 715.890, 4.294.952 i (53) 716.065, 4.294.958. En aquest últim punt pren la corba de nivell de 850 m i seguix per aquesta corba de nivell uns metres fins a arribar al punt de coordenades UTM (54) 716.091, 4.294.984. Des d'ací avança, en direcció N, fins al punt de coordenades UTM (55) 716.106, 4.295.060 per a arribar després, prenent la direcció E, al barranc de l'Assut. Des d'ací descendix pel barranc fins a aconseguir la corba de nivell de 750 m. Seguix per la corba de nivell de 750 m en direcció N fins a arribar al punt de coordenades UTM (56) 715.973, 4.295.252, des d'on enllaça, avançant en direcció N, amb un camí al S del nucli urbà. Continua per aquest camí dirigint-se cap a la zona de la Primera Jordana i la Cova del Pilar fins que intersecta amb una senda en la Mola, en el punt de coordenades UTM (57) 717.320, 4.295.816. Pren aquesta senda a mà dreta fins a arribar al punt de coordenades UTM (58) 717.592, 4.295.843. Des d'ací es dirigix en línia recta a una zona abancalada en el punt de coordenades UTM (59) 717.656, 4.295.913, per a arribar després, avançant en direcció E a un barranc en el punt de coordenades UTM (60) 717.862, 4.295.938. Descendix llavors passant pels punts de coordenades UTM (61) 717.864, 4.296.068, (62) 717.893, 4.296.154, (63) 717.968, 4.296.223 i (64) 718.105, 4.296.250, arribant en aquest últim punt a la corba de nivell de 630 m. Continua avançant per la corba de nivell de 630 m fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (65) 718.165, 4.296.278. Des d'aquest punt es dirigix en línia recta direcció NE a la corba de nivell de 620 m en el punt de coordenades UTM (66) 718.213, 4.296.312. Continua avançant per aquesta corba de nivell fins a arribar al punt de coordenades UTM (67) 718.399, 4.296.331, des d'aquest punt es dirigix cap al S per a aconseguir un camí agrícola en el punt de coordenades UTM (68) 718.434, 4.296.180. Avança per aquest camí uns 100 metres fins que es veu interromput i des d'ací es dirigix al N fins a arribar al punt de coordenades UTM (69) 718.524, 4.296.280 on pren una pista forestal que discorre seguint aproximadament la corba de nivell de 610 metres. Arriba per aquest camí al límit del terme municipal entre Agres i Muro d'Alcoi i descendix per aquest límit cap al N fins a arribar a la via del ferrocarril Xàtiva-Alcoi.
S'exclouen de l'àmbit del parc natural les àrees recreatives del Molí Mató i del Santuari de la Mare de Déu d'Agres.
En el terme municipal de Muro d'Alcoi:
En aquest terme el límit del parc és la via de ferrocarril Xàtiva-Alcoi. En el punt on la via arriba al barranc de la Querola, el límit ascendix per un camí agrícola en direcció SO, fins a aconseguir la corba de nivell 570 metres, per la qual continua cap al SO, en aconseguir la línia que separa els termes de Muro d'Alcoi i Cocentaina, el límit ascendix seguint aquesta línia fins a arribar al punt de coordenades UTM (70) 720.502, 4.293.276. L'Àrea Recreativa de la Querola, queda exclosa de l'àmbit del parc natural.
En el terme municipal de Cocentaina
Des del punt de coordenades UTM (70) 720.502, 4.293.276, en la línia de límit de terme entre Muro d'Alcoi i Cocentaina, es dirigix en línia recta al punt de coordenades UTM (71) 720.644, 4.293.218, on pren la corba de nivell de 600 m. Continua per aquesta corba de nivell fins a arribar a una senda, en el punt de coordenades UTM (72) 720.766, 4.293.089. Des d'aquest punt es dirigix en línia recta en direcció SE fins a arribar a intersectar amb el barranc de Fontanelles, en la corba de nivell 580 metres. Continua avançant per la corba de nivell fins que arriba a un camí, en el punt de coordenades UTM (73) 720.917, 4.292.954. Des d'ací es dirigix en línia recta al punt de coordenades UTM (74) 720.968, 4.292.932, on torna a prendre el camí anterior citat. Seguix per aquest camí direcció SE fins a arribar al barranc de la Penya. Pren el barranc aigües amunt fins a aconseguir la corba de nivell de 580 metres, en aquest punt abandona el barranc per a dirigir-se, en línia recta, direcció SO primer, fins al punt de coordenades UTM (75) 721.089, 4.292.536 i en direcció SE després, fins a arribar al punt de coordenades UTM (76) 721.144, 4.292.501, on aconseguix la corba de nivell de 630 metres. Continua per aquesta corba de nivell uns metres, fins a arribar al punt de coordenades UTM (77) 721.315, 4.292.368, des d'on es dirigix en línia recta, direcció E fins a intersectar amb un camí que a mà dreta porta al nucli urbà de Cocentaina. Seguix per aquest camí en direcció a Cocentaina i pren la desviació a l'ermita de Sant Cristòfol. En el punt de coordenades UTM (78) 721.633, 4.292.271, abandona el camí per a rodejar la zona de l'ermita, que queda fora de l'àmbit del parc. D'aquesta manera arriba al punt de coordenades UTM (79) 721.787, 4.292.242, on pren el traçat d'un xicotet barranc que creua la línia de ferrocarril Xàtiva-Alcoi. Una vegada en la línia de ferrocarril, continua el seu recorregut en direcció Alcoi. Entre les boques del túnel existent abans del baixador de Santa Bàrbara, el límit és la corba de nivell 520 metres. Entre les boques del túnel existent després del baixador de Santa Bàrbara (en direcció a Alcoi), el límit són els dos segments de línia recta que unixen les boques del túnel amb l'encreuament de la carretera asfaltada que puja des de Cocentaina a Santa Bàrbara, amb la pista d'accés a l'ermita. En el següent túnel, és la línia que unix les boques del túnel. En el punt de coordenades UTM aproximades (80) 721.641, 4.289.760, on la via aconseguix el polígon de sòl no urbanitzable RG, definit en el planejament urbanístic vigent de Cocentaina, situat a l'oest de la via, en la partida de Gormaig, el límit voreja aquest polígon deixant fora del parc la zona urbanitzada del Gormaig. També queda fora un xicotet enclavament de sòl no urbanitzable RG situat a l'altre costat del barranc que delimita el mencionat polígon pel nord. Des d'ací el límit continua, coincidint amb la vora del sòl urbanitzable programat i del sòl urbà de Gormaig, que queden fora del parc natural. Aproximadament, des del punt de coordenades UTM (81) 721.547, 4.289.585, es dirigix en línia recta als punts de coordenades UTM (82) 721.245, 4.289.387, (83) 721.226, 4.289.409 i (84) 721.201, 4.289.391, per a dirigir-se des d'aquest punt cap al O, rodejant una zona cultivada, fins a intersectar, en el punt de coordenades UTM (85) 720.729, 4.289.401, amb un camí que a mà esquerra es dirigix a la partida dels Talecons. Des d'aquest punt gira en direcció S i avança fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (86) 720.751, 4.289.261, on pren un camí a mà esquerra, que transcorre seguint la forma del terreny i creua el barranc de Capenal. Seguix per aquest camí fins que després de creuar el barranc, arriba a una intersecció amb un camí que dóna accés a la urbanització de la zona. Des d'aquest encreuament, es dirigix al punt de coordenades (87) 719.998, 4.289.046, discorrent entre les corbes de nivell de 610 i 630 metres, des d'on es dirigix en línia recta direcció S a la línia de separació dels termes municipals de Cocentaina i Alcoi. Una vegada en aquest punt, a l'àmbit del parc ascendix en direcció NO fins a aconseguir la cota 675 m, al voltant del punt de coordenades UTM (88) 719.602, 4.289.393.
Les pedreres en explotació i les seues indústries annexes existents en el terme municipal de Cocentaina s'han inscrit en l'interior de dos àrees extractives enclavades dins del parc natural, i s'exclouen d'aquest àmbit. Els límits d'aquestes són:
Àrees d'activitats extractives de la pedrera de l'Escaleta: el límit N és la corba de nivell de 940 m, el límit S la corba de nivell de 800 m, el límit oriental és el barranc situat immediatament al E de la pedrera i l'occidental és el tercer barranc existent cap al O de la pedrera.
Àrees d'activitats extractives de la pedrera Alberri: partint del punt de coordenades UTM 720.860, 4.291.070, el límit descendix en línia recta cap al N fins al fons del primer barranc que es troba. Seguix pel fons del barranc en sentit descendent fins a la carretera asfaltada que dóna accés al Mas de la Penya. Continua per aquesta carretera cap a les plantes de formigó. En arribar a l'encreuament amb la carretera que baixa de la pedrera de l'Escaleta continua per aquesta durant uns 100 metres, descendint fins al punt on partix a l'esquerra el límit d'uns camps de cultiu situats al N de l'esplanada d'emmagatzematge d'àrids i al costat d'aquesta. Seguix per aquest límit que després coincidix amb un camí que descendix fins a la via del ferrocarril Xàtiva-Alcoi on hi ha un xicotet pont que creua la via. Des d'ací voreja en direcció SO els camps de cultiu existents immediatament al S del pont, per a després continuar per un camí que desemboca en la carretera que baixa des de la pedrera de l'Escaleta. Puja per aquesta carretera uns 100 metres i seguix per la pista que apareix a mà esquerra, ascendint fins a la cota 600 metres. Continua per la corba de nivell de 600 metres cap al O fins a arribar a les plataformes de la planta de formigó. Voreja aquestes plataformes en el sentit de les agulles del rellotge fins a arribar a la carretera de la pedrera de l'Escaleta, per on continua ascendint fins a aconseguir la cota 650 metres. Seguix per la corba de nivell 650 m cap a la dreta de la carretera fins a aconseguir el punt inicial d'aquesta descripció.
S'exclouen de l'àmbit del parc natural les àrees recreatives de Sant Cristòfol, les Foietes i Santa Bàrbara.
En el terme municipal d'Alcoi:
Des del punt anterior, seguix per la corba de nivell de 675 metres cap al SO fins a arribar a la carretera d'Alcoi al Preventori en la corba d'accés al barranc del Cint. Continua per aquesta carretera cap al Preventori, fins que en el punt de coordenades UTM (89) 718.310, 4.286.892 situat entre el túnel existent i el Preventori, l'abandona. Des d'aquest punt avança en direcció OSO fins a aconseguir, en el punt de coordenades UTM (90) 718.215, 4.286.864, a l'altura del Preventori en el marge dret de la carretera, una xicoteta senda en la cota 760 m, que porta a una caseta en la partida de Riquer. Seguix la corba de nivell de 760 m fins a arribar al punt de coordenades UTM (91) 718.013, 4.286.899, des d'on es dirigix en línia recta, en direcció NO fins al punt de coordenades UTM (92) 717.977, 4.286.965, on intersecta la corba de nivell de 770 m. Des d'aquest punt ascendix en direcció NNO fins a aconseguir la corba de nivell de 790 m. Seguix aproximadament aquesta corba de nivell durant uns metres, fins a arribar al punt de coordenades UTM (93) 717.935, 4.287.120, des d'on es dirigix en línia recta a la cota 800 metres. Pren la corba de nivell de 800 m durant uns 30 m, fins a arribar al punt de coordenades UTM (94) 717.893, 4.287.127, i descendix en direcció SE fins a arribar a la corba de nivell de 780 m en el punt de coordenades UTM (95) 717.928, 4.287.014. Seguix per aquesta corba de nivell fins a arribar al punt de coordenades UTM (96) 717.707, 4.286.709. Des d'ací avança uns 15 metres en direcció SO fins a arribar a un punt en què intersecten una senda i un xicotet barranc. Seguix pel barranc passant pels punts de coordenades UTM (97) 717.655, 4.286.782 i (98) 717.558, 4.286.831, fins que arriba al punt de coordenades UTM (99) 717.531, 4.286.932, on l'abandona. Des d'aquest punt es dirigix a un carrer que en direcció SO limita la zona urbanitzada en el Baradello de Moia. Seguix aquest carrer que darrere d'uns 50-60 m realitza un gir de 90º al NO. Prenem la primera desviació a l'esquerra i continua per aquest nou carrer fins al seu final, on enllaça amb un camí que rodeja la lloma existent entre el Baradello de Moia i el Baradello de Merita, que és una zona cultivada. En el punt de coordenades UTM (100) 717.013, 4.286.911, es talla el camí i el límit del parc avança en línia recta, direcció SO, fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (101) 716.893, 4.286.789, des d'on es dirigix al punt de coordenades UTM (102) 716.629, 4.286.706, per a intersectar en aquest punt la corba de nivell de 800 m. Seguix per la corba de nivell de 800 m fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (103) 716.146, 4.286.840 en el Baradello Gelat. Des d'aquest punt, rodeja la zona urbanitzada del Sergent. Primer es dirigix al N fins al punt de coordenades UTM (104) 716.129, 4.287.554 al voltant de la cota 800 metres, des d'on avança en direcció NO fins el punt de coordenades UTM (105) 715.952, 4.287.658 on aconseguix la cota 850 m. Es dirigix llavors al punt de coordenades UTM (106) 715.814, 4.287.687 on aconseguix la cota 830 metres i al punt de coordenades UTM (107) 715.592, 4.287.910 on torna a aconseguir la cota 850 m. Continua avançant fins a arribar al punt de coordenades UTM (108) 715.496, 4.288.088 i des d'ací avança en línia recta, direcció N fins al punt de coordenades UTM (109) 715.478, 4.288.448 entre les corbes de nivell 910 i 920 metres. Des d'aquest punt es dirigix al SO en línia recta fins al punt de coordenades UTM (110) 714.962, 4.288.158 per a descendir després segons la línia de màxim pendent, passant pels punts de coordenades UTM (111) 714.925, 4.288.092, (112) 714.913, 4.287.985, (113) 714.835, 4.287.855 i (114) 714.825, 4.287.794, fins a aconseguir en el punt de coordenades UTM (115) 714.774, 4.287.676 la carretera CV-794. Seguix per aquesta carretera en direcció al Baradello Gelat fins a arribar al punt de coordenades UTM (116) 714.999, 4.287.186. Des d'aquest punt es dirigix al SO per a enllaçar amb la pista que unix la pedrera dels Comellars amb la font dels Ànecs, en el punt de coordenades UTM (117) 714.454, 4.286.898, per la qual avança en direcció a la font de l'Ànecs durant uns 100 metres, fins a arribar a una intersecció. Des d'aquesta intersecció de camins es dirigix al N passant pels punts de coordenades UTM (118) 714.363, 4.286.975, (119) 714.360, 4.287.070, (120) 714.340, 4.287.196, (121) 714.329, 4.287.282 i (122) 714.202, 4.287.362, on torna a prendre la pista durant uns 60 metres, fins a arribar a la primera desviació. En aquest encreuament pren la via de l'esquerra durant uns 170 m i des del punt de coordenades UTM (123) 714.176, 4.287.176 avança en direcció SO entre les cotes 840 i 860 m fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (124) 714.008, 4.286.918. Des d'ací es dirigix al punt de coordenades UTM (125) 713.723, 4.286.736 en la corba de nivell de 800 m, pel traçat de la qual continua, fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (126) 713.091, 4.286, 504. Des d'aquest punt, avança uns metres en direcció O per a enllaçar amb un camí el traçat del qual seguix durant uns 150 m fins a arribar a una intersecció en què l'abandona. El límit continua avançant llavors segons la forma del terreny entre les cotes 820 i 830 metres i després de creuar un xicotet barranc, enllaça amb la corba de nivell de 850 m. Continua avançant per aquesta corba de nivell fins que arriba a un xicotet tàlveg prop del Corralet, en el punt de coordenades UTM (127) 710.564, 4.285.673. Seguix el traçat del tàlveg aigües avall fins a aconseguir la cota 870 m. Des d'aquest punt avança entre les corbes de nivell de 870 i 880 m, fins a arribar al punt de coordenades UTM (128) 710.397, 4.285.551, des d'on voreja la zona urbanitzada fins a arribar al punt de coordenades UTM (129) 710.861, 4.284.699. Des d'aquest punt voreja una zona boscosa seguint un traçat definit aproximadament pels punts de coordenades UTM:
(130) 710.845, 4.284.668
(131) 710.619, 4.284.719
(132) 710.624, 4.284.622
(133) 710.524, 4.284.618
(134) 710.445, 4.284.757
(135) 710.282, 4.284.799
(136) 710.146, 4.285.023
(137) 710.061, 4.285.019
(138)710.039, 4.285.075
Des d'aquest últim punt, avança segons la forma del terreny entre les corbes de nivell de 870 i 880 m fins que aconseguix la carretera CV-795, en el punt de coordenades UTM (139) 708.875, 4.284.366. Ací pren el traçat de la carretera en direcció a Banyeres de Mariola fins que arriba al límit entre els termes municipals de Banyeres i Alcoi.
S'exclou de l'àmbit del parc la zona de l'Àrea Recreativa del Preventori, per la qual cosa l'àmbit del parc queda dividit en dos polígons: l'anterior descrit i un xicotet polígon que inclou dins de l'àmbit del parc la zona del Castellar. Els límits d'aquest segon polígon són els que es descriuen a continuació (en el sentit de les agulles de rellotge):
Des del punt de coordenades UTM (140) 718.029, 4.286.801, que se situa sobre un camí al O del Preventori, seguix el traçat d'aquest camí en direcció SO durant uns 225 m, per a abandonar-lo després i dirigir-se als punts de coordenades UTM:
(141) 718.038, 4.286.541
(142) 718.000, 4.286.511
(143) 717.950, 4.286.408
(144) 717.770, 4.286.180
(145) 717.680, 4.285.830
(146) 717.420, 4.285.580
(147) 717.310, 4.285.260
(148) 717.240, 4.285.260
(149) 717.190, 4.285.370
(150) 717.070, 4.285.350
Estant aquest últim punt situat en la carretera CV-795. Des d'ací voreja la zona urbanitzada del Salt dirigint-se al punt de coordenades UTM (151) 716.916, 4.285.535 i continuant després per la corba de nivell de 800 m fins a arribar al punt de coordenades UTM (152) 716.584, 4.285.386. Des d'aquest punt descendix per la línia de màxim pendent fins a arribar al marge de la carretera CV-795. Avança en paral·lel a aquesta carretera fins a arribar, abans del molí de Payàs, al punt de coordenades UTM (153) 716.289, 4.285.267 on pren la corba de nivell de 750 m. Seguix segons la corba de nivell fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (154) 716.196, 4.285.499, des d'on es dirigix al NE per a enllaçar amb la carretera CV-796. Pren la carretera en direcció al Preventori fins que una vegada passat el Mas de Nuio l'abandona en el punt de coordenades UTM (155) 716.287, 4.285.843. Des d'ací es dirigix al punt de coordenades UTM (156) 716.508, 4.286.071 i avança entre les corbes de nivell de 800 i 820 m, fins a arribar al punt de coordenades UTM (157) 717.048, 4.286.271, des d'on seguix per la corba de nivell de 820 m. Seguix per aquesta corba de nivell vorejant una zona cultivada, fins que després de creuar un camí, abandona la corba de nivell i continua vorejant la zona cultivada, arribant al punt de coordenades UTM (158) 717.374, 4.286.507. Des d'ací continua avançant en paral·lel a la carretera CV-796, fins a arribar al punt en què s'ha iniciat aquesta descripció.
S'exclouen de l'àmbit del parc l'Àrea Recreativa del Preventori, tal com s'ha dit anteriorment i l'àrea d'activitats extractives de la pedrera dels Comellars, els límits de la qual es definixen a continuació:
Partint del punt de coordenades UTM (159) 713.554, 4.287.829, seguix la corba de nivell de 920 m cap al NE fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (160) 713.780, 4.288.020. Des d'ací descendix pel fons del barranc existent fins a arribar al punt de coordenades UTM (161) 713.770, 4.287.790. Des d'ací, el límit seguix els segments de línia recta que unixen successivament els punts que tenen les següents coordenades UTM:
(162) 713.870, 4.287.560
(163) 714.030, 4.287.610
(164) 714.090, 4.287.570
(165) 714.100, 4.287.440
(166) 714.160, 4.287.420
(167) 714.200, 4.287.360
L'últim punt se situa sobre la pista d'accés a la pedrera. El límit continua per la dita pista en direcció a la pedrera fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (168) 713.879, 4.287.408, des d'on, deixant la pista principal, continua per una altra pista que també porta a la pedrera, seguint primer direcció O i després NO. El límit deixa la pista per a vorejar la pedrera pel O i ascendix fins a aconseguir el punt d'origen en la cota 920 m.
En el terme municipal de Banyeres de Mariola:
Des del terme municipal d'Alcoi, i després de travessar un curt tram pel terme municipal de Bocairent, el límit seguix el traçat de la carretera CV-795, fins a arribar a l'encreuament amb la carretera que dóna accés a la urbanització la Pedrera, situat entre la font del Gripau i el nucli urbà de Banyeres de Mariola. En aquest encreuament, pren la carretera que porta fins a la urbanització i avança segons el seu traçat fins a arribar al punt de coordenades UTM (169) 704.201, 4.287.455. Des d'ací es dirigix al SE fins a aconseguir la corba de nivell de 860 m en el punt de coordenades UTM (170) 704.227, 4.287.429, per a continuar rodejant la urbanització entre les cotes 840 i 860. En arribar al punt de coordenades UTM (171) 704.740, 4.287.834, a l'altura del poliesportiu, es dirigix en línia recta cap al SE, fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (172) 704.795, 4.287.733 i el punt de coordenades UTM (173) 704.856, 4.287.831, cap al NE. El límit rodeja llavors una zona agrícola, seguint aproximadament la forma del terreny, entre les cotes 830 i 840 m. Des del punt de coordenades UTM (174) 705.023, 4.287.967, en el qual aconseguix la corba de nivell de 830 metres, continua per aquesta durant uns 80 m de distància, fins a arribar al punt de coordenades UTM (175) 705.088, 4.287.955, girant en aquest punt en direcció N per a aconseguir el camí de l'Aguilella. Pren aquest camí en direcció al nucli urbà de Banyeres fins a arribar a la primera desviació en què pren la via de la dreta. Seguix per aquest camí al llarg d'uns 230 m fins a arribar, al voltant de la cota 870 m, a una desviació en què partix a mà esquerra una xicoteta senda que el límit pren fins que torna a intersectar amb el camí. Seguix pel camí novament en direcció O fins a aconseguir la corba de nivell de 870 m, per la qual continua fins a arribar al punt de coordenades UTM (176) 704.398, 4.288.980. Des d'aquest punt avança en direcció NO fins a enllaçar amb un camí que comunica amb l'assagador de Sant Jordi. Seguix el traçat d'aquest camí, que porta a les restes d'un poblat ibèric, en direcció N, fins que al voltant del punt de coordenades UTM (177) 704.409, 4.289.429 l'abandona per a rodejar el poblat seguint la corba de nivell de 820 m. Finalment, el límit de parc seguix la corba de nivell de 820 m fins que aconseguix la línia de divisió de terme entre Banyeres de Mariola i Bocairent, per la qual continua en direcció O fins a aconseguir el punt en què s'ha iniciat aquesta descripció.
ANNEX III
DELIMITACIÓ GRÀFICA
El pla d'ordenació del PRUG del Parc Natural de la Serra de Mariola figura a continuació:

linea