diari

ACORD de 25 de maig de 2007, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal el paratge denominat Palomita, en el terme municipal de Vilafranca. [2007/7043]

(DOGV núm. 5523 de 30.05.2007) Ref. Base de dades 7086/2007

ACORD de 25 de maig de 2007, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal el paratge denominat Palomita, en el terme municipal de Vilafranca. [2007/7043]
El Consell, en la reunió del dia 25 de maig de 2007, va adoptar l'acord següent:
L'entorn de la muntanya Palomita, en el terme municipal de Vilafranca, acull múltiples valors per a ser declarat paratge natural municipal, tant ecològics i botànics, com paisatgístics i relacionats amb el patrimoni cultural.
El clima dur, lligat a l'altitud i la situació interior de la zona, condiciona la tipologia de la vegetació present en el paratge. Així la formació vegetal predominant són els boscos de pinassa o pi negre (Pinus nigra subsp. salzmannii), bon indicador del sòl bioclimàtic supramediterrani sobre substrats calcaris, que troba en la zona condicions òptimes de desenrotllament. En les parts més elevades i fresques no resulta estrany trobar-lo mesclat amb el pi roig (Pinus sylvestris var. catalaunica) constituint l'associació Festuco gautieri-Pinetum salzmanni.
En el sotobosc, encara que apareixen espècies secundàries dels boscos temperats eurosiberians, també es mostra una influència conspícua de la flora mediterrània. Sota la pineda es desenrotlla un segon estrat de xicotets arbres i arbustos en què destaca el ginebre (Juniperus communis subsp. hemisphaerica), ginebre piramidal propi de l'alta muntanya. També apareix, encara que amb menor abundància, la savina negra (Juniperus phoenicea) i de forma testimonial la savina turífera (Juniperus thurifera). De la mateixa manera es poden observar bosquets dispersos de carrasca (Quercus rotundifolia), i entre els caducifolis, el roure valencià (Quercus faginea) i diverses espècies d'aurons (destaca l'Acer granatense i en menor grau l'Acer monspessulanum).
En determinats enclavaments amb condicions bioclimàtiques específiques, com l'ombria del barranc de la Font d'Horta, apareixen espècies eurosiberianes de gran interés com el grèvol (Ilex aquifolium), el til·ler (Tilia platyphyllos) o el teix (Taxus baccata), aquest últim creix directament en els clavills de les roques i en les erosions adjacents. Des del punt de vista botànic aquesta és la zona de major interés del paratge. En aquest espai tenen representació els següents hàbitats considerats prioritaris per la Directiva 92/43/CEE: pinedes de pi negre amb grèvol; pastius vivaços amb Goodyera repens; i penyals calcaris d'ombria amb til·ler i teix.
En les orles de la pineda, en exposicions amb ambients humits, el sotobosc és més dens i presenta una major diversitat. A més de les espècies enumerades anteriorment, destaquen algunes pertanyents a la família de les rosàcies, unes espinoses i altres inermes, entre les que es troben l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'aranyoner (Prunus spinosa subsp. spinosa), el corner (Amelanchier ovalis), el Cotoneaster nebrodensis o els rosers silvestres (Rosa canina, Rosa pimpinellifolia, Rosa agrestis), juntament amb altres espècies com el coralet (Berberis hispanica), Cytisus heterochrous i Ononis aragonensis.
En relació amb la fauna, destaca la presència de la cabra salvatge, que en els últims anys està colonitzant gran part del nord de la província de Castelló. Entre els mamífers, cal assenyalar també l'aparició del teixó, de la mostela i de la fagina. Pel que fa a l'avifauna, és freqüent observar els voltors sobrevolant l'espai, com també l'aparició d'algunes rapaces com l'àguila reial, l'àguila serpera, el falcó pelegrí o el xoriguer.
D'altra banda, el paratge presenta un alt interés etnogràfic. Dins de l'àmbit d'estudi estan representats nombrosos elements de l'arquitectura de la pedra en sec representativa de la població de Vilafranca, com ara casetes, murs que marquen el traçat de camins ramaders, i tancats per al bestiar o murs per a dividir la propietat.
Finalment cal tindre en compte la singular identificació dels veïns de Vilafranca amb el bosc de Palomita, per haver sigut una muntanya comunal de la qual s'han obtingut nombrosos recursos a través dels temps. Hui en dia, encara queden en peu les restes del denominat pi del Comunet, que va morir pels efectes d'un raig en el 1987, considerat arbre monumental. El bosc de Palomita està lligat als elements de l'etnografia local per un altre aspecte, ja que d'aquest s'extrauen les barres per a alçar la barraca de Sant Antoni, festa popular de Vilafranca.
Per tot això, i a iniciativa de l'Ajuntament de Vilafranca, la Generalitat en l'exercici de les seues competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció i conservació dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada paratge natural municipal, que va regular posteriorment el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, que s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, en vista dels valors naturals i l'interés del paraje, de l'interés de l'Ajuntament de Vilafranca, com s'han acomplit els tràmits previstos en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, i a proposta del conseller de Territori i Habitatge, el Consell
ACORDA
Primer. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal la zona denominada Palomita, en el terme municipal de Vilafranca, i s'estableix per a aquest un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Per raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic i paisatgístic del paratge natural municipal, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'admet ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la seua declaració.
Segon. Àmbit territorial
1. El paratge natural municipal es localitza en el terme municipal de Vilafranca, en la província de Castelló, figurant la seua delimitació descriptiva i gràfica en els annexos I i II del present acord, respectivament.
2. En cas de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica prevaldrà la primera d'aquestes.
Tercer. Administració i gestió
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Vilafranca.
2. La direcció general amb competències en espais naturals protegits designarà un tècnic dels serveis territorials de Castelló de la conselleria de Territori i Habitatge, qui prestarà l'assistència tècnica i l'assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Quart. Règim de protecció
Amb caràcter general, poden continuar desenrotllant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració, d'acord amb les seues regulacions específiques i allò que ha establit el present acord i el corresponent Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal Palomita.
En l'àmbit del paratge natural municipal les competències de les administracions públiques s'exerciran de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i naturals del paratge natural municipal, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per les actuacions exteriors a aquest.
Cinqué. Pla especial de protecció
1. Per raó del que estableix l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, s'aprova el Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal Palomita, en el terme municipal de Vilafranca.
2. En l'annex III d'aquest acord s'inclou la part dispositiva del citat Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal Palomita.
3. Les disposicions del Pla especial de protecció seran vinculants tant per a les administracions públiques com per als particulars.
Sisé. Consell de Participació del paratge natural municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Palomita com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà format per:
a) Dos representants triats per l'Ajuntament de Vilafranca, un dels quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit del paratge natural municipal, distints de l'Ajuntament. En cas de no existir o renunciar a participar en aquest òrgan, se sumarà aquest lloc a la representació del grup c).
c) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció social, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit.
d) Un representant de la direcció general amb competències en espais naturals protegits en els Serveis Territorials de Castelló, de la conselleria de Territori i Habitatge.
L'Ajuntament podrà proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per Acord del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Palomita es constituirà en el termini de sis mesos des de la declaració d'aquest.
Seran funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
4. El president del Consell de Participació serà nomenat per l'Ajuntament de Vilafranca d'entre els membres del Consell.
5. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació es podran aprovar unes normes internes de funcionament.
Seté. Execució i desenrotllament
S'autoritza el conseller de Territori i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que siga necessari per a l'execució i el desenrotllament del present acord.
Huité. Efectes i revisió
1. El present acord produirà efectes a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix el present acord ha de ser aprovada al seu torn per acord del Consell, i han de seguir-se en aquest cas els mateixos tràmits.
Contra el present acord, els interessats poden interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors a partir de l'endemà de la publicació d'aquest acord en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, davant de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposa l'article 10 i concordants de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciós administrativa.
Tot això sense perjudici de la interposició del recurs potestatiu de reposició davant del Consell, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació del present acord en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
València, 25 de maig de 2007
El vicepresident i secretari del Consell,
VÍCTOR CAMPOS GUINOT
ANNEX I
Delimitació del Paratge Natural Municipal Palomita
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Palomita queda definit per les següents parcel·les cadastrals del terme municipal de Vilafranca.
– Polígon 16: parcel·les 135, 138, 142, 9002 i 9005 i part de les parcel·les 14, 80, 9003, 9004 i 9006.
2. Els límits del paratge natural municipal són:
– Nord: al nord-oest limita amb l'assagador de Mas de Tosca de Dalt i amb parcel·les particulars del terme municipal de Vilafranca (parcel·les cadastrals 9, 13, 15, 16, 145 i 17 del polígon 16). A continuació el límit prossegueix cap al sud per una pista forestal que voreja diversos enclavaments de propietat privada fins a arribar al tallafocs P-16, continuant posteriorment per la pista forestal P-16 i per l'assagador de la Font del Llosar.
– Sud: el límit està definit per l'assagador de Torre Nova, a excepció de la zona en què es voregen les parcel·les 140 i 141 del polígon 16, ambdues no incloses en el paratge.
– Est: línia de cims del vessant d'ombria del barranc de les Covetes (coincideix amb el límit de les forests d'utilitat pública CS-41 Palomita i CS-40 Bovalar, ambdues delimitades i fitades) i assagador de la Font del Llosar.
– Oest: assagador de Mas de Tosca de Dalt i domini públic hidràulic del barranc de la Font d'Horta.
S'exclou de l'àmbit del paratge natural municipal l'enclavament corresponent a la parcel·la cadastral 139 del polígon 16.
3. Delimitació geogràfica: El paratge queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual amb les seues corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu que hi ha a disposició de qui desitge consultar-lo en format digital en les dependències de la Direcció General d'Ordenació del Territori.
4. La superfície total del paratge és de 148,578 ha.
ANNEX II
Delimitació gràfica
El mapa en què queda representat el Paratge Natural Municipal Palomita figura al final del present document.
ANNEX III
Part dispositiva del pla especial de protecció del Paratge Natural
Municipal Palomita, en el terme municipal de Vilafranca
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest Pla especial, d'ara endavant PE, es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix, per tant, un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament de gestió territorial i urbanística aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del paratge Palomita quant a la conservació i la millora de la fauna i la flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que regularà el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Palomita queda definit per les següents parcel·les cadastrals del terme municipal de Vilafranca:
– Polígon 16: parcel·les 135, 138, 142, 9002 i 9005 i part de les parcel·les 14, 80, 9003, 9004 i 9006.
2. Els límits del paratge natural municipal són:
– Nord: al nord-oest limita amb l'assagador de Mas de Tosca de Dalt i amb parcel·les particulars del terme municipal de Vilafranca (parcel·les cadastrals 9, 13, 15, 16, 145 i 17 del polígon 16). A continuació el límit prossegueix cap al sud per una pista forestal que voreja diversos enclavaments de propietat privada fins a arribar al tallafocs P-16, continuant posteriorment per la pista forestal P-16 i per l'assagador de la Font del Llosar.
– Sud: el límit està definit per l'assagador de Torre Nova, a excepció de la zona en què es voregen les parcel·les 140 i 141 del polígon 16, ambdós no incloses en el paratge.
– Est: línia de cims del vessant d'ombria del barranc de les Covetes (coincideix amb el límit de les forests d'utilitat pública CS-41 Palomita i CS-40 Bovalar, ambdues delimitades i fitades) i assagador de la Font del Llosar.
– Oest: assagador Mas de Tosca de Dalt i domini públic hidràulic del barranc de la Font d'Horta.
S'exclou de l'àmbit del paratge natural municipal l'enclavament corresponent a la parcel·la 139 del polígon 16
3. El paratge té una superfície de 148,578 hectàrees.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ajustarà al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE s'aplicaran directament i prevaldran sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest, assignant les classificacions i les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris ací establits, de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest pla s'entendran sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i en particular de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desplegament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest pla com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenrotllament sostenible. En el cas que la normativa continguda en aquest pla resulte més detallada o protectora s'aplicarà aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta. En tot cas l'aprofitament urbanístic dels terrenys es realitzarà d'acord amb les previsions d'aquest PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE es tramitarà segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir del dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat prou les circumstàncies o els criteris que han determinat la seua aprovació.
3. La revisió o la modificació de les determinacions del pla poden realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a la seua aprovació.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del Pla especial es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament de gestió territorial i urbanística, aprovat mitjançant un Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenrotllament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que justifiquen la seua elaboració.
2. Normativa
La normativa del present pla es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats segons els valors que inclouen.
3. Plànols
El Pla especial inclou els plànols següents:
I) Plànols d'informació
II) Plànols d'ordenació
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE ha d'atendre's el que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i els principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga recolzada també per la memòria de tal manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en el present pla, serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Vilafranca, sense perjudici de les competències sectorials que puguen existir.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
Els projectes, obres i activitats que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge se sotmetran al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació sectorial autonòmica valenciana sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. La present normativa, en les seues normes generals i normes particulars, especifica les actuacions, plans i projectes l'execució dels quals requereix autorització especial de l'Ajuntament de Vilafranca i aquells que requereixen informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'atorgaran sense perjudici de l'obligació d'obtindre les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix la present normativa.
TÍTOL II
NORMES GENERALS DE REGULACIÓ
D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE PROTECCIÓ DE RECURSOS
DEL DOMINI PÚBLIC
SECCIÓ 1ª
PROTECCIÓ DE RECURSOS HIDROLÒGICS
Article 10. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.
Article 11. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Es mantindran les condicions naturals dels llits, i no pot realitzar-se en cap cas, la canalització o el dragatge.
2. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'aigües, es conservarà la vegetació de ribera, i no es permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Es permetran tasques de neteja i desbrossament selectius quan existisca risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda.
3. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals; com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 12. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar que el terreny absorbisca les aigües residuals que puguen produir per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'edificacions o zones d'ús públic només pot ser autoritzada quan es donen suficients garanties que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
Article 13. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 de la Llei d'aigües es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte en un llit públic, canal de reg, o aqüífer subterrani, d'aigües residuals la composició química o contaminació bacteriològica de les quals puguen impurificar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn; excepte en els casos de neteja d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del domini públic hidràulic.
3. Per a la concessió de la llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què serà destinada; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada en tot cas a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 14. Captacions d'aigua
Queden prohibides les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infraestructures d'ús públic, sempre que es justifique aquesta com l'única via de proveïment possible. En tot cas, han d'efectuar-se de manera que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
SECCIÓ 2ª
PROTECCIÓ DE SÒLS
Article 15. Moviment de terres i extracció d'àrids
1. Els moviments de terra estaran subjectes a l'obtenció prèvia de la llicència urbanística. Queden exceptuades de l'obtenció de llicència les tasques de preparació i condicionament dels sòls relacionats amb l'activitat agrícola, com ara anivellació de terrenys i arada.
2. Es prohibeix l'extracció d'àrids en tot l'àmbit del paratge.
Article 16. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural o de les espècies de flora silvestre existents, requeriran la redacció d'una memòria o projecte que serà aprovat per l'Ajuntament amb autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal estaran dirigits a la conservació i recuperació de les formacions vegetals autòctones.
Article 17. Pràctiques de conservació de sòls
1. Es prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests; com també les transformacions agrícoles i tasques que posen en perill la seua estabilitat o suposen la seua eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració cuidarà de l'estabilització i la regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. Es prohibeix amb caràcter general la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.
4. Es prohibeixen els abancalaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra estiga acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, serà obligatòria la fixació d'aquests mitjançant la repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no existisquen altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ 3ª
PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ SILVESTRE
Article 18. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions del present pla, totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya als cultius ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 19. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 16 d'aquestes normes, es prohibeix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials.
2. Queden sotmeses al procediment d'estimació d'impacte ambiental les actuacions necessàries per a la defensa contra incendis forestals que plantegen derrocar, talar o mutilar peus dels tàxons de major interés per a la conservació.
3. La tala i la recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals estarà sotmesa a les disposicions de l'Ordre de la conselleria d'Agricultura i Pesca, de 20 de desembre de 1985, sobre protecció d'espècies endèmiques amenaçades com també a la legislació sectorial aplicable.
4. Sense perjudici del que disposa el punt 3 d'aquest article, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, móres, etc., sempre que existisca consentiment del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o la fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibida l'arrancada de la planta, que ha de recol·lectar-se mitjançant tallada, i no es permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
5. L'extracció de fusta o llenya es realitzarà acollint-se al que disposa el Decret 98/1995, del Consell pel que s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana i a la resta de la legislació vigent en matèria d'aprofitament forestal. En particular es permet, amb l'autorització prèvia de l'administració forestal, l'extracció de les barres (pins més alts i rectes) per a formar l'estructura de la coneguda barraca de Sant Antoni, costum que es practica des de temps immemorial.
6. A més del supòsit citat en el punt anterior, es podrà realitzar de manera extraordinària l'extracció de fusta o llenya, si respon a algun dels criteris següents:
– Com resultat de tasques de prevenció d'incendis.
– Com resultat de mesures fitosanitàries.
– Amb motiu d'estudis científics.
– Per l'eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
En cap cas poden recollir-se lliurement pels visitants.
Article 20. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran per objectiu la formació i la potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els seus distints estadis de desenrotllament.
2. La gestió dels recursos forestals dirigirà les seues actuacions a la conservació, la millora i la protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana i al seu reglament executiu aprovat per Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queda prohibida la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, entenent-se per aquestes tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibida en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal, és necessària la presentació d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual han d'ajustar-se els treballs que s'han de realitzar.
Article 21. Microreserves vegetals
En les zones declarades com a microreserves vegetals cal ajustar-se a les limitacions d'ús previstes en les corresponents ordres de declaració.
SECCIÓ 4ª
PROTECCIÓ DE LA FAUNA
Article 22. Protecció de la fauna silvestre
1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les seues normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen en el paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, han de garantir el manteniment de condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, no es permeten en l'àmbit del paratge les activitats que puguen provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels seus hàbitats. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també en les èpoques de major sensibilitat.
En particular, es prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les seues restes que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 23. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent-se per aquesta tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per al control biològic de plagues que realitze l'administració o aquesta les autoritze.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes en el paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, ha de ser autoritzada o promoguda per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 24. Tanques i closes
L'alçament de tanques i closes en l'àmbit del pla especial complirà el que disposa el Decret 178/2005 pel qual s'estableixen les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, requerint l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això, sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística en els termes previstos per la llei.
SECCIÓ 5ª
PROTECCIÓ DEL PAISATGE
Article 25. Impacte paisatgístic
1. Es consideraran els valors paisatgístics del paratge com un criteri determinant per a la ubicació de les distintes infraestructures i usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic han de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge natural o edificat.
Amb aquest fi s'evitarà especialment la ubicació en llocs de gran incidència visual, com ara al costat de monuments o edificis i construccions d'interés historicocultural.
2. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural han d'incorporar les mesures de camuflament i mimesi necessàries per a la seua integració en el paisatge.
3. L'Ajuntament tindrà en compte, en autoritzar o informar els projectes referents al paratge els efectes de la realització sobre els valors paisatgístics d'aquest.
4. Les pistes i els camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atesa la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.
5. Es protegirà el paisatge entorn d'aquelles fites i elements rellevants de caràcter natural com penyals, arbres exemplars, etc., per als quals s'establiran perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua singularitat en l'entorn.
Article 26. Publicitat estàtica
1. Es prohibeix amb caràcter general la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.
2. En el paratge s'admetran, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les seues dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
SECCIÓ 6ª
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 27. Patrimoni cultural
1. Es consideraran d'especial protecció tots aquells elements de singular interés arqueològic, etnogràfic, antropològic, històric, paleontològic, geològic i geomorfològic.
2. Qualsevol actuació que puga afectar els béns inclosos en l'Inventari de béns immobles del patrimoni cultural valencià existents en l'àmbit del paratge, ha d'obtindre informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural. Igualment les rehabilitacions i actuacions sobre construccions tradicionals existents en l'àmbit del Pla especial han de ser prèviament informades favorablement per la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
3. Els elements de patrimoni cultural podran acollir usos turisticorecreatius sempre que aquests usos siguen compatibles amb la normativa del Pla especial i obtinguen prèviament informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, a més que no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
4. Quan en el transcurs de qualsevol obra o activitat sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, es comunicarà aquesta troballa a la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural i al Servei Arqueològic Municipal perquè les avalue i, si és el cas, adopte les mesures protectores oportunes.
SECCIÓ 7ª
PROTECCIÓ DE CAMINS RAMADERS
Article 28. Protecció de camins ramaders
1. Qualsevol actuació que es duga a terme i que puga afectar camins ramaders ha de complir el que estableix la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders.
2. En aplicació de l'article 5 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, la classificació, la delimitació, l'amollonament, o qualsevol altre acte relacionat amb els camins ramaders, correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient, i s'ha de vetlar pel seu manteniment com a espai d'ús públic.
3. Sense perjudici del que estableix l'article 17 de la Llei 11/1994, fins a l'elaboració i aprovació del catàleg de camins ramaders d'interés natural, es consideren com a camins ramaders d'interés natural, a l'efecte previst en l'article 17.2 d'aquesta llei, la totalitat dels camins ramaders de l'àmbit del present pla.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ D'ACTIVITATS
I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ 1ª
ACTIVITATS EXTRACTIVES I MINERES
Article 29. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
SECCIÓ 2ª
ACTIVITATS AGRÀRIES
Article 30. Concepte
A l'efecte d'aquest pla es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, mitjançant l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no suposen ni tinguen com a conseqüència la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 31. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es consideren compatibles en l'àmbit del pla, el manteniment de les activitats agràries que es registren en el moment de l'aprovació d'aquest, sempre que siguen compatibles amb el planejament en vigor en aqueix moment i hagueren obtingut les autoritzacions que els corresponguen i l'avaluació d'impacte ambiental si és el cas.
2. Es prohibeix l'ampliació de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola, com també la superfície d'aquestes. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu, únicament pot efectuar-se sobre aquestes àrees.
3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals haja sigut abandonat per un termini superior a 10 anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
4. Es prohibeixen amb caràcter general les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel.
Article 32. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària existents en el moment de l'aprovació d'aquestes normes poden continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no poden ampliar la superfície ocupada per aquestes.
2. Es prohibeix amb caràcter general tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
Article 33. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que se'ls s'apliquen, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents. En tot cas, es prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
SECCIÓ 3ª
ACTIVITATS RAMADERES
Article 34. Concepte i règim general d'ordenació
1. Es consideren ramaderes les activitats relacionades amb l'explotació, la cria, la reproducció i l'aprofitament de les espècies animals. Amb caràcter general, l'exercici d'aquesta activitat se sotmetrà a les normes i plans sectorials que se li apliquen.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació d'àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas les activitats ramaderes han de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no podran ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 35. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
1. Queden prohibides les construccions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors.
2. Les construccions i les instal·lacions ramaderes existents en el moment de l'aprovació de les presents normes poden continuar exercint la seua activitat d'acord amb la normativa sectorial aplicable, si bé no poden ampliar la superfície ocupada per aquestes.
SECCIÓ 4ª
APROFITAMENT FORESTAL
Article 36. Terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest pla, es consideren muntanyes o terrenys forestals els així definits en l'article segon de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana.
2. Es promourà la declaració d'utilitat pública pel Consell, als efectes previstos en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit del pla que no tinguen encara la dita consideració.
3. Es promourà la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'Ajuntament o propietaris particulars de terrenys forestals per a la realització de tasques de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 37. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 20 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que se li apliquen.
Article 38. Aprofitaments forestals
1. Es consideren a l'efecte d'aquest pla, com a aprofitaments forestals les fustes, productes de tria, llenyes, escorces, pasts, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentàries, bolets i la resta de productes que es generen en els terrenys forestals. Aquests aprofitaments requeriran l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i plans sectorials que se li apliquen.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. L'aprofitament de pasts i recursos cinegètics pot limitar-se quan es puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres jóvens, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals es realitzarà exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
Article 39. Incendis forestals
1. En general i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que ha determinat la legislació sectorial específica en matèria d'incendis forestals.
2. En particular, s'establiran les mesures necessàries per al manteniment de les infraestructures de prevenció i extinció d'incendis, com a neteja dels tallafocs, manteniment de les pistes, construcció de basses, etc.
3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen les normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es poden destinar al pasturatge, en els cinc anys següents.
4. Es fomentarà l'elaboració d'un pla de prevenció i extinció d'incendis per a la correcta protecció del paratge respecte d'això.
SECCIÓ 5ª
ACTIVITAT CINEGÈTICA
Article 40. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del Pla especial, quedant subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 41. Ordenació cinegètica
1. En general i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que se li aplique.
2. Es fomentarà l'establiment de la zona de reserva cinegètica del tancat del qual formen part els terrenys inclosos en el paratge, dins de l'àmbit d'aquest.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques en la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
SECCIÓ 6ª
ACTIVITAT PESQUERA
I ALTRES APROFITAMENTS PISCÍCOLES
Article 42. Marc normatiu de l'activitat pesquera
1. L'activitat pesquera està regulada, amb caràcter general, en la Llei de pesca fluvial de 20 de febrer de 1942 i el seu Reglament de 6 d'abril de 1943, com també en l'article 33, apartat 2, de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres.
2. Dins d'aquest marc legislatiu, la conselleria competent en matèria de medi ambient emet ordres anuals sobre els períodes hàbils i normes generals relacionades amb la pesca en aigües continentals de la Comunitat Valenciana, definint les espècies de pesca permesa, les limitacions i prohibicions de caràcter general i altres aspectes de l'activitat. Aquestes disposicions regularan amb caràcter general l'activitat pesquera en l'àmbit del paratge.
SECCIÓ 7ª
ACTIVITAT INDUSTRIAL
Article 43. Activitat industrial
Per considerar-se incompatible amb els objectes de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
SECCIÓ 8ª
ÚS PÚBLIC DEL PARATGE
A) PLA D'ÚS PÚBLIC DEL PARATGE
Article 44. Pla d'ús públic del paratge
1. Es fomentarà l'elaboració d'un pla d'ús públic del paratge que contindrà les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge ha d'estar d'acord amb els usos permesos a sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives, que puguen dur-se a terme en l'àmbit del Pla especial.
3. Aquest pla d'ús públic ha de contindre necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara senderisme, escalada, etc.; en l'àmbit del paratge. A l'efecte, establirà els llocs i períodes en què es poden desenrotllar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ajustarà en tot cas al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
4. El Pla d'ús públic establirà una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de recreació concentrada i les activitats esportives establides en els articles 48 i 51 respectivament. De la mateixa manera es regularan les activitats recreatives i d'oci vinculades a construccions, definint les àrees a l'efecte, i en aquest cas és necessària l'obtenció d'informe favorable del Servei de Parcs Naturals respecte d'això.
5. El Pla d'ús públic del paratge es complementarà amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest i el seu ús adequat.
6. El Pla l'aprovarà l'ajuntament amb informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
B) ALLOTJAMENT TURÍSTIC I ALTRES ACTIVITATS HOSTALERES I RECREATIVES VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 45. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural.
Article 46. Activitats recreatives i d'oci vinculades a construccions
1. Només es permetran en les àrees preparades a l'efecte.
2. Tindran la consideració d'equipaments públics i s'explotaran directament o indirectament per l'Ajuntament, amb l'aplicació de mesures correctores en matèria de contaminació acústica, eliminació de barreres arquitectòniques i d'espectacles públics, seguretat i higiene.
Article 47. Instal·lacions i adequacions
Sense perjudici del que disposa l'article 27 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai queden subjectes, amb caràcter general i d'acord amb les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars del present pla, a les determinacions següents:
– Es prohibeix la construcció d'instal·lacions esportives en l'àmbit del paratge.
– Les instal·lacions o edificacions de caràcter recreatiu, han de recolzar-se sobre construccions preexistents, evitant les edificacions de nova planta. La reconversió ha de resoldre adequadament la depuració dels seus abocaments.
C) ACTIVITATS RECREATIVES NO VINCULADES A CONSTRUCCIONS
Article 48. Recreació concentrada
La recreació concentrada es defineix com la que es desenrotlla en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com taules, bancs i papereres.
Aquesta es produirà exclusivament en les zones habilitades a l'efecte, sempre que no produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents en la zona.
Article 49. Circulació motoritzada en el paratge
1. Amb caràcter general es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge excepte en els casos següents:
– Vehicles autoritzats per l'Ajuntament.
– Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i forestal.
– Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
– Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
– Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
2. L'Ajuntament pot limitar l'accés al públic a determinades àrees quant a la seua fragilitat, per a evitar molèsties a la fauna, o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals que es motiven justificadament.
Article 50. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge.
Article 51. Activitats esportives organitzades
1. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a tal fi en l'àmbit del paratge, requerirà l'autorització prèvia de l'Ajuntament.
2. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i la flora present en la zona.
3. En tot cas aquestes activitats han de desenrotllar-se de manera que no es produïsca minva en els valors naturals i paisatgístics existents en la zona.
4. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.
SECCIÓ 9ª
ACTIVITATS D'URBANITZACIÓ I EDIFICACIÓ
Article 52. Urbanismo
L'àmbit del PE, a l'efecte urbanístic classifica el sòl com a sòl no urbanitzable.
Article 53. Edificació
1. Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sòl no urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta, amb les excepcions següents: les edificacions que puguen preveure's com a equipament públic i edificacions destinades a serveis públics relacionats amb la gestió del paratge o amb les activitats de gestió dels recursos ambientals sempre que no siga possible la instal·lació en un altre tipus de sòl fora de l'àmbit del paratge, i sempre que s'adapten als requisits establits en el planejament general o es tracte d'instal·lacions portàtils o desmuntables.
2. Amb caràcter general, es permet en tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o la reconstrucció d'edificacions preexistents sempre que l'ús al qual es destinen aquestes estiga permés per la normativa del Pla especial, segons la zona de què es tracte, i ha d'obtindre's en qualsevol cas informe favorable del Servei de Parcs Naturals. S'ha de respectar en el seu disseny i composició l'entorn en què s'enclaven. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, podrà exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent la utilització de documents gràfics.
3. Les obres que es duguen a terme en construccions o edificacions catalogades s'ajustaran al que estableix el planejament urbanístic vigent.
SECCIÓ 10a
INFRAESTRUCTURES
Article 54. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, viaris, abocadors de residus sòlids, etc., excepte les previstes en el programa d'actuacions o les destinades al servei d'instal·lacions i activitats autoritzades en el pla, al compliment dels objectius en ell plantejats, com també aquelles destinades a l'interés general.
2. La realització d'obres per a la instal·lació, manteniment o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus, ha d'atindre's a les disposicions de les normatives sectorials aplicables i als següents requisits genèrics:
– Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o rebliments d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
– Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i quan s'acaben les obres, s'ha de restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
– Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtindre's, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
Article 55. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial; Pla eòlic de la Comunitat Valenciana
Respecte d'això cal ajustar-se al que estableix el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant un acord de 26 de juliol de 2001, del Consell que qualifica com a zona no apta a l'àmbit del paratge.
Article 56. Estudi d'impacte ambiental
A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, modificat pel Decret 32/2006, de 15 de març, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions, quan no estiguen sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, incloent així mateix les necessàries per a la defensa contra incendis forestals.
SECCIÓ 11a
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 57. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'Ajuntament en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, promourà la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats poden realitzar-se, ateses les característiques d'aquestes i als seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. Respecte d'això, se celebraran amb els oportuns organismes i entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenrotllament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerats d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels seus hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa o econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'Ajuntament facilitarà el coneixement i promourà la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 58. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el següent règim específic per a la realització, per persones o entitats alienes a l'Ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
a) Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, fauna o els hàbitats protegits, requeriran autorització prèvia de l'Ajuntament. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que realitzarà l'activitat investigadora acompanyarà a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que es desenrotllarà.
b) Les autoritzacions poden contindre condicions o restriccions per a l'execució del projecte. És possible la seua revocació si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les tasques d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
c) Una vegada realitzat l'estudi científic autoritzat, la persona o entitat autoritzada ha de presentar informe a l'Ajuntament sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el supòsit que els treballs d'investigació autoritzats siguen publicats, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
d) Les autoritzacions atorgades per a l'anellament científic d'aus no exclouen la necessitat d'obtindre per l'anellador els permisos corresponents dels particulars, si és el cas.
e) Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, per no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, no obstant això, han de comunicar a l'Ajuntament l'existència del projecte, i han de facilitar a aquest l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS
CAPÍTOL I
CONCEPTE I ASPECTES GENERALS
Article 59. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'ha distingit la totalitat de l'àmbit com a àrea forestal, per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora.
2. Les determinacions inherents a aquesta categoria de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 60. Interpretació
1. En tot el no regulat en aquestes normes particulars s'aplicaran les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
ÀREA FORESTAL
Article 61. Caracterització
1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural on la vegetació proporciona un lloc idoni per al recer d'un ampli espectre d'espècies faunístiques d'interés ecològic.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
– Preservar la qualitat ambiental.
– Conservació de la vegetació existent, potenciació d'aquesta i de la seua regeneració natural.
– Mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
– Conservar i restaurar les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius suposa, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, permetent-se únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 62. Localització
Es recull dins d'aquesta categoria la totalitat de l'àmbit del paratge.
Article 63. Usos permisos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i la potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll i en especial mesures per a aconseguir la regeneració natural.
b) Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques, recreatives i naturalístiques. Incloent actuacions i adequacions didàctiques i naturalístiques de caràcter extensiu, com ara marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables o miradors.
c) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística, requeriran informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Sense perjudici del que disposa l'article 19 d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, móres, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En qualsevol cas queda prohibida l'arrancada de la planta, i ha de recol·lectar-se mitjançant la tallada.
g) Infraestructures de defensa contra incendis forestals, i si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a aquesta, que estiguen indicades en el Pla local de prevenció d'incendis forestals, prèviament a l'obtenció de llicència urbanística ha de comptar amb l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
h) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el Pla de prevenció d'incendis tal com preveu l'article 55 de la Llei forestal.
i) L'activitat cinegètica tal com es contempla en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats del present PE.
Article 64. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenrotllament dels usos permesos. En especial es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en aquests espais:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, excepte el que ha previst l'article 52 de la present normativa.
c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didàctiques i naturalístiques previstes en l'article anterior.
d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, com també qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que suposen deteriorament del paisatge.
e) Obres o magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera, s'inclouen hivernacles, i infraestructures de servei a aquestes. Com també instal·lacions d'emmagatzemament o primera transformació de productes forestals.
f) Construccions o instal·lacions, de caràcter permanent o temporal, incloent tanques i closes, lligats a l'activitat cinegètica o pecuària.
g) Infraestructures de qualsevol tipus; excepte les directament vinculades a la prevenció i control d'incendis forestals o destinades al servei d'edificacions o instal·lacions permeses, o les previstes en les normatives sectorials.
h) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que puguen comportar la degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
i) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o el paisatge.
TÍTOL IV
NORMES PER A LA GESTIÓ DEL PARATGE NATURAL
Article 65. Règim general
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Vilafranca.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà prestar a l'Ajuntament l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge atendrà al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'Ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i local i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
– Consell de Participació del paratge natural municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i interessos socials i econòmics afectats s'ha creat el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal Palomita, segons s'estableix en l'acord de declaració del paratge, atés d'aquesta manera el que ha previst l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratge naturals municipals.
TÍTOL V
MECANISME DE FINANÇAMENT
Article 66. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal correrà per compte de l'Ajuntament de Vilafranca.
2. L'Ajuntament de Vilafranca habilitarà en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria de Territori i Habitatge pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 27 de desembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tindre interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR
Article 67. Règim sancionador
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de l'exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la seua situació.
ANNEX II / ANEXO II

linea