DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717]
(DOGV núm. 5562 de 24.07.2007) Ref. Base de dades 9809/2007
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Educació Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: programa d'ensenyament, legislació escolar, ensenyament secundari, ensenyament obligatori , Ensenyament Secundari Obligatori
DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717]
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l'article 53, disposa que és de competència exclusiva de la Generalitat la regulació i administració de l'ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l'article 27 de la Constitució Espanyola i les Lleis Orgàniques que, d'acord amb l'apartat 1 de l'article 81 d'aquella, el despleguen, de les facultats que atribuïx a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola, i de l'alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia.
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, que té caràcter bàsic, determina en l'article 6.2 que és competència del Govern fixar els objectius, les competències bàsiques, els continguts i els criteris d'avaluació que constituiran les ensenyances mínimes, a fi de garantir una formació comuna a tot l'alumnat i la validesa dels títols corresponents en tot el territori espanyol. L'apartat 4 del mateix article precisa que les administracions educatives competents establiran el currículum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual formaran part els aspectes bàsics assenyalats en els apartats anteriors, i que serà desplegat i completat pels centres docents fent ús de la seua autonomia. L'apartat 3, així mateix, especifica que els continguts bàsics de les ensenyances mínimes requeriran el 55% dels horaris escolars per a les comunitats autònomes, com la Comunitat Valenciana, que tinguen llengua cooficial.
La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d'Ús i Ensenyament del Valencià, en els articles 18 i 19, disposa que s'ha d'incorporar a les matèries prescrites per a l'educació secundària pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria, l'ensenyança del valencià, perquè en acabar l'etapa l'alumnat estiga capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valencià en igualtat amb el castellà.
Una vegada fixats els aspectes bàsics del currículum que constituïxen les ensenyances mínimes, amb la finalitat d'assegurar una formació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, cal establir el currículum de l'educació secundària obligatòria per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
En desplegament d'este mandat, el present decret inclou els objectius, els continguts i criteris d'avaluació corresponents a cada una de les matèries que integren l'educació secundària obligatòria, així com fa referència a les competències bàsiques o als aprenentatges que es consideren imprescindibles, que figuren en l'annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, que l'alumnat ha d'aconseguir en finalitzar esta etapa.
Per a això, s'ha tingut en compte, en primer lloc, el doble caràcter d'esta etapa, que amb l'educació primària constituïx l'ensenyança bàsica, obligatòria i gratuïta. Orientada, d'una banda, a proporcionar a l'alumnat el bagatge necessari per a la incorporació al món laboral i, d'una altra, a preparar amb garanties d'aprofitament i superació l'alumnat que continue estudis, cosa que exigix una combinació de rigor científic i flexibilitat suficient per a fer front a ambdós reptes. En segon lloc, s'ha tingut en compte l'evolució i els grans canvis que es donen a estes edats, que augmenten la complexitat intrínseca de l'etapa i obliguen a conciliar la formació comuna amb l'atenció a la diversitat i la necessitat d'oferir varietat d'opcions a uns jóvens als quals cal iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el compromís amb les decisions preses, com a objectius essencials de tot procés educatiu i com a preparació per a l'exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadanes i ciutadans.
Així, amb la finalitat d'aconseguir eixa cultura general que ve determinada pel doble caràcter a què acabem de referir-nos, de manera que tot l'alumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la seua incorporació a la societat o per a continuar, intensificar i especialitzar els seus estudis, l'educació secundària obligatòria ha d'implicar una progressió respecte a l'etapa anterior, completar els territoris conceptuals delimitats en l'educació primària i advertir, a través de la reflexió sobre les informacions rebudes, les línies mestres i vertebradores de cada matèria. Ha de garantir-se que l'alumnat domine no sols les destreses fonamentals del càlcul matemàtic, els fonaments del desenrotllament tecnològic o les llengües, sinó que també obtinga un coneixement suficient sobre què són les Ciències, les Matemàtiques, la Música, la Literatura, la Història, la Geografia, etc., les seues referències essencials, particularment aplicades a la Comunitat Valenciana, a Espanya, a Europa i al món. Una formació teòrica que puga anar incrementant al llarg de la vida, guiada per la curiositat intel·lectual com a estímul per a l'aprenentatge permanent. L'accés de l'alumnat a bons nivells de coneixement en les diferents disciplines permetrà construir una actitud intel·ligent i crítica davant dels reptes del futur.
La consecució d'estos objectius no pot fer-se sense considerar les diferents actituds i necessitats dels jóvens a eixes edats, així com la seua varietat d'interessos a l'hora de triar el futur. Per tant, la intervenció educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de l'alumnat, i garantir-ne el desenrotllament personal de tot l'alumnat, al temps que una atenció individualitzada en funció de les necessitats de cada alumna i alumne. Per això, des de l'inici de l'etapa, la conselleria competent en matèria d'educació ha d'esforçar-se per posar a disposició de l'alumnat tots els recursos possibles per a inculcar el sentit de la responsabilitat sobre el seu rendiment i comprometre'l en les decisions sobre el seu recorregut com a estudiants, tant en forma d'incorporació a grups de reforç i suport com en l'existència de vies diferenciades, de manera que les ensenyances comunes inicials desemboquen, a mesura que s'avança en l'etapa, en una trajectòria personalitzada i lliurement assumida, potenciada a través de processos orientadors basats en les reflexions prèvies dels equips docents.
Per a este fi servixen la diversitat de programes i opcions que la Llei Orgànica d'Educació ha disposat, com els programes de diversificació curricular, que impliquen una adaptació a grups reduïts dels continguts de les matèries fonamentals, perquè l'alumnat que ha presentat algun tipus de dificultats d'aprenentatge al llarg de la seua vida d'estudiant puga aconseguir les competències bàsiques; els programes de qualificació professional inicial, que obrin una possibilitat de preparació per al món laboral, permeten aconseguir la titulació i continuar posteriorment cap a la formació professional, de manera que proporciona noves oportunitats a l'alumnat; els programes específics destinats a l'alumnat amb greus insuficiències de partida o en el moment de la seua incorporació al sistema educatiu espanyol; l'agrupació de matèries en quart curs, dirigida a facilitar una primera elecció d'opcions o d'itineraris i la posterior continuació d'estudis. En tots els casos, es tracta de camins diferenciats per a obtindre objectius bàsics i iguals per a tots, que permeten igualment l'obtenció del corresponent títol, així com l'adquisició d'actituds i valors com l'estimació del treball com a valor per al progrés en la vida; el respecte als altres; l'estima per la cultura i la creativitat, o el domini dels coneixements imprescindibles per a l'exercici de la ciutadania i per a l'elecció amb plena llibertat del seu futur.
L'ensenyança de les llengües estrangeres ha sigut també especialment considerada, tant per la ciutadania comuna, la construcció de la qual és un objectiu prioritari de la Unió Europea, com per l'arribada de població immigrant amb altres llengües i costums. La intercomunicació i l'actitud d'obertura a realitats diferents que implica el coneixement de llengües estrangeres actua com un incentiu per a aprendre-les i per a facilitar la incorporació de l'alumnat nouvingut; així mateix, incidix en el fet que els nous ciutadans senten en la comunitat d'acollida interés i respecte per les característiques d'altres nacions i llengües. I alhora, eixe sentiment d'estima, juntament amb l'accés al valencià i al castellà, que la conselleria competent en matèria d'educació ha de posar a la seua disposició, resultarà d'enorme valor per a impulsar la integració dels que s'incorporen a la Comunitat Valenciana, a Espanya i a Europa, des del respecte al nostre marc legal i als valors de la democràcia i la llibertat.
A més, a la Comunitat Valenciana, l'aprenentatge escolar de les dos llengües cooficials dins del currículum ha de convertir-se en un instrument d'aprenentatge en el marc del programa o programes d'educació plurilingüe que apliquen els centres, d'anàlisi i busca de la realitat, d'adquisició d'una consciència d'identitat, de pertinença a una cultura i d'assumpció de normes i valors compartits.
Este decret establix el currículum de l'educació secundària obligatòria a la Comunitat Valenciana, així com els criteris d'avaluació, promoció i titulació i la realització de les proves extraordinàries de setembre, amb la flexibilitat necessària perquè els centres docents, en l'ús de la seua autonomia, puguen concretar el currículum en el seu projecte educatiu, adaptant-lo a les característiques del seu alumnat i a l'entorn socioeconòmic i cultural.
Així mateix, conté elements suficients per a permetre una acció coherent i progressiva, de manera que els equips docents puguen adoptar les decisions relatives a la seqüenciació i estructuració en unitats didàctiques que es reflectiran en les programacions docents.
El present decret autoritza la conselleria competent en matèria d'educació per a la realització d'avaluacions externes que garantisquen l'objectivitat dels resultats, orienten sobre les necessitats del sistema i es constituïsquen, d'esta manera, en ferramenta indispensable per a la millora de la qualitat de les nostres ensenyances.
Per tot això, amb l'informe previ del Consell Escolar Valencià, a proposta del conseller d'Educació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 20 de juliol de 2007,
DECRETE
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
1. El present decret constituïx el desplegament per a l'educació secundària obligatòria del que disposa el títol I, capítol III, de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, així com l'article 6 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria.
2. A l'efecte del que disposa este decret, s'entén per currículum de l'educació secundària obligatòria el conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'esta etapa educativa.
3. Este decret s'ha d'aplicar en els centres docents públics i en els centres privats de la Comunitat Valenciana que, degudament autoritzats, impartisquen ensenyances d'educació secundària obligatòria.
Article 2. Principis generals
1. L'etapa de l'educació secundària obligatòria forma part de l'ensenyança bàsica. Per tant, d'acord amb el que establix l'article 27.4 de la Constitució Espanyola, té caràcter obligatori i gratuït.
2. L'educació secundària obligatòria comprén quatre cursos acadèmics que s'han de seguir, ordinàriament, entre els 12 i els 16 anys d'edat.
3. L'alumnat podrà accedir al primer curs l'any natural en què complisca 12 anys.
4. Amb caràcter general, l'alumnat té dret a estar escolaritzat en règim ordinari fins als 18 anys, complits l'any en què finalitze el curs.
5. L'educació secundària obligatòria s'organitza en matèries diferenciades, tenint en compte tant la finalitat d'una educació comuna com la necessària atenció a la diversitat de l'alumnat. Per a això, la conselleria competent en matèria d'educació, d'acord amb el que disposa l'article 12 del Real Decret 1631/2006, de 29 de desembre, regularà les mesures organitzatives i curriculars d'atenció a la diversitat que els centres adoptaran d'acord amb el seu projecte educatiu.
6. En esta etapa, s'ha de prestar especial atenció a la tutoria personal de l'alumnat, així com a la seua orientació educativa, psicopedagògica i professional.
7. Els centres docents han de desplegar i completar, si és el cas, el currículum de l'educació secundària obligatòria establit en el present decret i en les normes que el despleguen. El resultat d'esta concreció formarà part del projecte educatiu del centre.
8. La conselleria competent en matèria d'educació afavorirà l'elaboració de projectes d'innovació, així com de models de programació docent i de materials didàctics que faciliten al professorat el desenrotllament del currículum.
9. La conselleria competent en matèria d'educació establirà l'horari setmanal per a cada una de les matèries de l'educació secundària obligatòria, respectant l'horari que figura en l'annex III del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. Este horari ha de garantir el dret de tot l'alumnat a rebre l'ensenyança del valencià i en valencià, tal com disposa l'article 6.2 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
10. Les tecnologies de la informació i la comunicació han d'estar integrades en el currículum, d'acord amb el que disposa l'article 19.2 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Article 3. Finalitat
D'acord amb el que establix l'article 2 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, la finalitat de l'educació secundària obligatòria consistix a aconseguir que l'alumnat adquirisca els elements bàsics de la cultura, especialment, en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic; que desenrotlle i consolide hàbits d'estudi i de treball; preparar l'alumnat per a la incorporació als estudis posteriors i per a la inserció laboral, i formar-lo per a l'exercici dels seus drets i deures en la vida com a ciutadanes i ciutadans.
Article 4. Objectius de l'etapa
L'educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenrotllar en les i els alumnes les capacitats que els permeten:
a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d'una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica.
b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l'aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.
c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.
d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.
e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s'estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l'experiència.
h) Desenrotllar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l'esforç amb la finalitat de superar les dificultats.
i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d'idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura d'ambdós llengües.
j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d'Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.
l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d'higiene, així com de l'exercici físic i de l'adequada alimentació, incorporant la pràctica de l'esport i l'educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.
m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.
n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l'atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.
o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d'expressió i representació.
p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.
Article 5. Competències bàsiques
1. Les competències bàsiques, com a elements integrants del currículum, són les fixades en l'annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. En les distintes matèries de l'etapa es presta una atenció especial al desenrotllament d'estes competències, iniciat en l'educació primària, que l'alumnat haurà d'haver adquirit en finalitzar l'ensenyança bàsica.
2. La lectura constituïx un factor primordial per al desenrotllament de les competències bàsiques. Els centres hauran de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de l'etapa.
Article 6. Organització dels tres primers cursos
1. Las matèries dels tres primers cursos de l'educació secundària obligatòria són les següents:
Ciències de la naturalesa
Ciències socials, Geografia i Història
Educació física
Educació per a la ciutadania i els drets humans
Educació plàstica i visual
Castellà: llengua i literatura
Valencià: llengua i literatura
Llengua estrangera
Matemàtiques
Música
Tecnologies
2. D'acord amb el que disposa en l'article 24.6 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació i l'article 4.5 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria, en cada un dels cursos primer i segon l'alumnat ha de cursar un màxim de dos matèries més que en l'últim cicle de l'educació primària.
3. En cada un dels tres primers cursos de l'etapa, tot l'alumnat ha de cursar les matèries següents:
Ciències de la naturalesa
Ciències socials, Geografia i Història
Educació física
Castellà: llengua i literatura
Valencià: llengua i literatura
Llengua estrangera
Matemàtiques
4. A més de les matèries indicades en l'apartat anterior, tot l'alumnat ha de cursar: Educació plàstica i visual, en els cursos primer i tercer; Música, en segon i tercer; Tecnologies, en primer i tercer; en segon, Educació per a la ciutadania i els drets humans, en la qual es prestarà especial atenció a la igualtat entre dones i hòmens.
5. En el curs tercer, les ensenyances de la matèria Ciències de la naturalesa s'organitzaran en dos matèries (Biologia i Geologia, i Física i Química), i mantindran el seu caràcter unitari a l'efecte de promoció.
6. La conselleria competent en matèria d'educació ordenarà l'oferta de les matèries optatives al llarg dels tres primers cursos de l'etapa, n'establirà el currículum i les condicions per a la ser elegides per l'alumnat. En tot cas, esta oferta haurà d'incloure una segona Llengua estrangera, Cultura clàssica i Informàtica.
7. L'ensenyança de la religió s'ha d'impartir en cada un dels tres primers cursos de l'etapa i s'ha d'ajustar al que establix la disposició addicional segona del present decret.
8. La lectura i la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, així com les tecnologies de la comunicació i de la informació s'han de treballar en totes les matèries.
9. Així mateix, d'acord amb el projecte educatiu del centre, s'ha de potenciar l'educació en valors, amb especial referència a l'educació en la convivència escolar, familiar i social, així com a la resolució de conflictes.
Article 7. Organització del quart curs
1. D'acord amb el que establix l'article 25 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, en el quart curs tot l'alumnat ha de cursar les matèries de:
Ciències socials, Geografia i Història
Educació eticocívica
Educació física
Castellà: llengua i literatura
Valencià: llengua i literatura
Matemàtiques
Primera llengua estrangera
2. En les condicions que establisca la conselleria competent en matèria d'educació, la matèria de Matemàtiques de quart curs s'organitzarà en dos opcions, de les quals l'alumnat n'haurà de cursar una. L'opció A té caràcter terminal i l'opció B, caràcter propedèutic. Els currículums respectius s'inclouen en l'annex d'este decret.
3. A més de les matèries indicades en l'apartat primer, en el quart curs tot l'alumnat ha de cursar tres matèries entre les següents:
Biologia i Geologia
Educació plàstica i visual
Física i Química
Informàtica
Llatí
Música
Segona llengua estrangera
Tecnologia
4. Este quart curs té caràcter orientador, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporació a la vida laboral. Per això, els centres hauran d'oferir totes les matèries a què es referix l'apartat anterior, agrupades per opcions que configuren vies formatives coherents, d'acord amb els criteris pedagògics i organitzatius que establisca la conselleria competent en matèria d'educació.
5. Esta mateixa conselleria ordenarà l'oferta de matèries optatives de quart curs i l'elecció d'estes per part de l'alumnat.
6. L'ensenyança de la religió en este curs s'ha d'ajustar al que establix la disposició addicional segona del present decret.
7. La lectura i la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, així com les tecnologies de la comunicació i de la informació s'han de treballar en totes les matèries.
8. Així mateix, d'acord amb el projecte educatiu del centre, s'ha de potenciar l'educació en valors, amb especial referència a l'educació en la convivència escolar, familiar i social, així com a la resolució de conflictes.
Article 8. Objectius, continguts i criteris d'avaluació de les matèries
El currículum de les matèries de l'educació secundària obligatòria per als centres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formen part les ensenyances mínimes fixades en el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, és el que figura en l'annex del present decret, en el qual s'establixen els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació de cada matèria, així com la seua contribució a l'adquisició de les competències bàsiques.
Article 9. Avaluació dels aprenentatges
1. L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de l'educació secundària obligatòria ha de ser contínua i diferenciada segons les distintes matèries del currículum.
2. El professorat avaluarà el seu alumnat tenint en compte els diferents elements del currículum.
3. Els criteris d'avaluació de les matèries són el referent fonamental per a valorar el grau d'adquisició de les competències bàsiques i el de consecució dels objectius.
4. L'equip docent, constituït pel conjunt del professorat de l'alumnat coordinat per la professora tutora o el professor tutor, ha d'actuar de manera col·legiada al llarg del procés d'avaluació i en l'adopció de les decisions que en resulten, en el marc del que establisca la conselleria competent en matèria d'educació.
5. En el procés d'avaluació contínua, quan el progrés d'una alumna o alumne no siga l'adequat, s'han d'establir mesures de reforç educatiu. Estes mesures s'adoptaran en qualsevol moment del curs, tan prompte com es detecten les dificultats, i estaran dirigides a garantir l'adquisició dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el procés educatiu.
6. El professorat ha d'avaluar tant els aprenentatges de l'alumnat com els processos d'ensenyança i la seua pròpia pràctica docent.
Artícle 10. Promoció
1. L'alumnat passarà de curs quan supere els objectius de les matèries cursades o tinga avaluació negativa en dos matèries com a màxim; repetirà curs quan tinga avaluació negativa en tres o més matèries. Excepcionalment, podrà autoritzar-se que passe de curs l'alumnat amb avaluació negativa en tres matèries quan l'equip docent considere que la naturalesa d'estes matèries no li impedix seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que esta promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica. La conselleria competent en matèria d'educació elaborarà els documents corresponents, de conformitat amb el que establix l'article 16 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre.
2. Amb la finalitat de facilitar, a l'alumnat, la recuperació de les matèries amb avaluació negativa, la conselleria competent en matèria d'educació regularà les condicions perquè els centres organitzen en cada un dels cursos, al mes de setembre, les proves extraordinàries oportunes.
3. Els qui passen de curs sense haver superat totes les matèries han de seguir els programes de reforç que establisca l'equip docent, d'acord amb el que determine la conselleria competent en matèria d'educació, i hauran de superar les avaluacions corresponents a estos programes de reforç. Esta circumstància s'ha de tindre en compte a l'efecte de superar les matèries pendents, així com de passar de curs i, si és el cas, d'obtindre de la titulació prevista en l'article següent.
4. L'alumnat pot repetir el mateix curs només una vegada i dos vegades com a màxim dins de l'etapa. Quan esta segona repetició haja de fer-se en l'últim curs de l'etapa, es prolongarà un any el límit d'edat a què es referix l'article 2 d'este decret. Excepcionalment, es pot repetir una segona vegada en quart curs si no s'ha repetit en els cursos anteriors de l'etapa.
5. En tot cas, les repeticions es planificaran de manera que les condicions curriculars s'adapten a les necessitats de l'alumnat i que estiguen orientades a la superació de les dificultats detectades.
Article 11. Títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria
1. L'alumnat que, en acabar l'educació secundària obligatòria, haja aconseguit les competències bàsiques i els objectius de l'etapa, obtindrà el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
2. Este títol permet accedir al batxillerat, a la formació professional de grau mitjà, als cicles de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny, a les ensenyances esportives de grau mitjà i al món laboral.
3. Aquells que superen totes les matèries de l'etapa obtindran este títol. Així mateix, podran obtindre'l aquells que, després de la prova extraordinària de setembre, hagen finalitzat el curs amb avaluació negativa en una o dos matèries, i excepcionalment en tres, sempre que l'equip docent, assessorat pel departament d'orientació o per qui realitze les seues funcions, en el marc del que establisca la conselleria competent en matèria d'educació, considere que la naturalesa i el pes d'estes matèries en el conjunt de l'etapa no els haja impedit aconseguir les competències bàsiques i els objectius de l'etapa. S'ha de ponderar de manera especial el Valencià: llengua i literatura, el Castellà: llengua i literatura i les Matemàtiques, matèries instrumentals bàsiques.
4. L'alumnat que curse l'educació secundària obligatòria i no n'obtinga el títol rebrà un certificat d'escolaritat en què consten els anys i matèries cursats.
Article 12. Atenció a la diversitat
1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure l'atenció a la diversitat de l'alumnat, compatibilitzant el desenrotllament de tots amb l'atenció personalitzada a les necessitats de cada un.
2. D'acord amb el que disposa l'article 12 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matèria d'educació establirà les mesures curriculars i organitzatives per a atendre tot l'alumnat i, en particular, a qui presente dificultats especials d'aprenentatge o d'integració en l'activitat ordinària dels centres, a qui presente necessitats educatives especials, a l'alumnat d'alta capacitat intel·lectual i a l'alumnat amb incorporació tardana al nostre sistema educatiu.
Article 13. Programes de diversificació curricular
1. D'acord amb el que establix l'article 13 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matèria d'educació inclourà, entre les mesures d'atenció a la diversitat a què es referix l'article 12 d'este decret, programes de diversificació curricular per tal que l'alumnat que ho requerisca, després de l'avaluació oportuna, puga aconseguir els objectius de l'etapa i el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica a través d'una organització de continguts, activitats pràctiques i matèries diferent a l'establida amb caràcter general.
2. L'alumnat podrà participar en estos programes des de tercer curs d'educació secundària obligatòria. També podrà participar-hi l'alumnat que haja cursat segon en les condicions establides en l'article 13.2 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre.
3. La conselleria competent en matèria d'educació establirà el currículum d'estos programes, les condicions d'incorporació de l'alumnat, així com els procediments i els criteris d'avaluació, promoció i obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
Article 14. Programes de qualificació professional inicial
1. La conselleria competent en matèria d'educació organitzarà i regularà els programes de qualificació professional inicial, d'acord amb el que establixen els apartats 1 i 6 de l'article 30 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i n'establirà els procediments i criteris d'avaluació, promoció i obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
2. Els programes de qualificació professional inicial hauran de respondre a un perfil professional expresat a través de la competència general, les competències personals, socials i professionals, i la relació de les qualificacions professionals i, si és el cas, les unitats de competència de Nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals incloses en el programa.
Article 15. Autonomia dels centres
1. D'acord amb el que disposa l'article 120 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, la conselleria competent en matèria d'educació facilitarà l'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, afavorirà el treball en equip del professorat i la seua activitat investigadora a partir de la pràctica docent. Així mateix, establirà la normativa perquè els centres públics puguen disposar d'autonomia en la gestió econòmica. A més, vetlarà perquè el professorat reba el tracte, la consideració i el respecte que corresponen a la importància social de la seua professió i la realitat de la seua tasca diària.
2. Els centres docents han de desplegar i completar el currículum establit en este decret, així com les mesures d'atenció a la diversitat establides per la conselleria competent en matèria d'educació, adaptant-les a les característiques de l'alumnat i a la realitat educativa, a fi d'atendre tant l'alumnat que té dificultats d'aprenentatge com el que té més capacitat o motivació per a aprendre. Esta concreció s'ha d'incorporar al projecte educatiu de centre.
3. A fi de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de les famílies en esta etapa, els centres han de cooperar estretament amb estes i han d'establir mecanismes per a afavorir que participen en el procés educatiu de les filles i els fills, i refermar l'autoritat del professorat en l'exercici de la seua tasca docent i educadora. Així mateix, han d'establir mecanismes de cooperació amb l'alumnat per a facilitar el seu progrés educatiu.
4. Per a afavorir el dret a l'estudi de tot l'alumnat, el claustre, l'equip directiu i tots els membres de la comunitat educativa propiciaran un clima ordenat i cooperatiu, d'acord amb el pla de convivència del centre.
5. Els centres, en l'exercici de la seua autonomia, podran adoptar experimentacions, plans de treball, formes d'organització o ampliació de l'horari escolar en els termes que establisca la conselleria competent en matèria d'educació, sense que, en cap cas, s'hi imposen aportacions de les famílies ni exigències per a esta conselleria.
Article 16. Avaluació de l'etapa
1. L'avaluació de diagnòstic, regulada en l'article 29 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, que ha de realitzar tot l'alumnat en finalitzar el segon curs de l'educació secundària obligatòria sobre les competències bàsiques aconseguides, no tindrà efectes acadèmics, tindrà caràcter formatiu i orientador per als centres, i informatiu, per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa.
2. Així mateix, la conselleria competent en matèria d'educació, d'acord amb el seu propi pla d'avaluació, podrà realitzar avaluacions externes a tot l'alumnat en finalitzar qualsevol dels cursos de l'educació secundària obligatòria.
3. Els centres utilitzaran els resultats d'estes avaluacions per a, entre altres fins, organitzar mesures i programes dirigits a millorar l'atenció de l'alumnat i a garantir que aconseguisca les competències bàsiques corresponents.
4. Les avaluacions de l'etapa permetran, junt amb l'avaluació dels processos d'ensenyança i la pràctica docent, analitzar, valorar i reorientar, si és procedent, les distintes actuacions educatives.
Disposicions addicionals
Primera. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en llengües estrangeres
1. La conselleria competent en matèria d'educació podrà autoritzar la implantació de programes d'educació plurilingüe, els quals permetran als centres docents impartir una part de les matèries del currículum en llengua estrangera, sense que això supose cap modificació dels aspectes bàsics del currículum regulats en el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. Així mateix, facilitarà la formació corresponent al professorat dels centres sostinguts amb fons públics. Al llarg de l'etapa l'alumnat ha d'adquirir la terminologia bàsica de les matèries en les llengües del programa.
2. Estos centres, autoritzats per a impartir una part de les matèries del currículum en llengües estrangeres, han d'aplicar, en tot cas, per a l'admissió de l'alumnat, els criteris establits en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, així com la normativa pròpia de la Comunitat Valenciana.
Segona. Ensenyança de la religió
1. L'ensenyança de la religió s'ha d'ajustar al que establix la disposició addicional segona de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació.
2. La conselleria competent en matèria d'educació ha de garantir que, a l'inici de l'etapa, les mares i els pares o els tutors puguen manifestar la voluntat que les seues filles i els seus fills reben, o no, ensenyances de religió. Esta decisió pot ser modificada al principi de cada curs acadèmic. Així mateix, s'ha de garantir que estes ensenyances s'impartisquen en horari lectiu i en condicions de no-discriminació horària.
3. Els centres docents, de conformitat amb els criteris que determine la conselleria competent en matèria d'educació, posaran en marxa mesures organitzatives perquè l'alumnat, les mares, els pares o els tutors dels quals no hagen optat per l'ensenyança de religió, reba l'adequada atenció educativa, de manera que l'elecció d'una opció o de l'altra no hi comporte cap discriminació. Estes mesures s'han d'incloure en el projecte educatiu del centre, per tal que siguen conegudes per la comunitat educativa.
Tercera. Educació de persones adultes
1. D'acord amb el que disposa l'article 68.1 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, les persones adultes que vulguen adquirir les competències i els coneixements corresponents a l'educació secundària obligatòria disposaran d'una oferta adaptada a les seues condicions i necessitats, que es regirà pels principis de mobilitat i transparència, i que podrà desenrotllar-se a través de l'ensenyança presencial i també per mitjà de l'educació a distància.
2. La conselleria competent en matèria d'educació organitzarà i regularà de manera específica estes ensenyances, en el marc de la disposició addicional primera del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. En este sentit, per a la formació de persones adultes, continua vigent el currículum establit pel Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Consell.
3. La conselleria competent en matèria d'educació organitzarà anualment proves perquè les persones majors de 18 anys puguen obtindre directament el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, sempre que hagen aconseguit les competències bàsiques i els objectius de l'etapa.
4. Així mateix, continua vigent el Decret 83/2000, de 30 de maig, del Consell, pel qual s'establix la prova perquè les persones majors de 18 anys d'edat puguen obtindre directament el títol de Graduat en Educació Secundària a la Comunitat Valenciana.
Disposició transitòria
Única. Calendari d'implantació
1. La implantació de les ensenyances establides en el present Decret tindrà lloc l'any acadèmic 2007/2008 per als cursos primer i tercer de l'educació secundària obligatòria i l'any acadèmic 2008/2009 en els cursos segon i quart d'esta etapa educativa.
2. Fins a la implantació de la nova ordenació de l'educació secundària obligatòria, de conformitat amb el que establix el punt anterior, les ensenyances d'esta etapa s'han de regir pel que disposa el Decret 47/1992, de 30 de març, del Consell, pel qual establix el currículum de l'Educació Secundària obligatòria a la Comunitat Valenciana; pel Decret 39/2002, de 5 de març, del Consell, pel qual es modifica parcialment l'anterior Decret; així com pel que disposa el Reial Decret 2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula l'Ensenyança de la Religió, en allò que fa referència a esta etapa educativa.
Disposició derogatòria
Única. Derogació normativa
1. Queda derogat el Decret 47/1992, de 30 de març, del Consell, pel qual establix el currículum de l'Educació Secundària obligatòria a la Comunitat Valenciana, així com el Decret 39/2002, de 5 de març, del Consell, pel qual es modifica parcialment l'anterior Decret, d'acord amb el que establix la disposició transitòria única d'este decret.
2. Queden derogades les altres normes de rang igual o inferior que s'oposen al que establix el present decret.
Disposicions finals
Primera. Desplegament normatiu
S'autoritza la conselleria competent en matèria d'educació per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a la interpretació, l'aplicació i el desplegament d'este decret.
Segona. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 20 de juliol de 2007.
El president de la Generalitat,
Francisco Camps Ortiz
El conseller d'Educació,
Alejandro Font de Mora Turón
Valencià: Llengua i Literatura
Castellà: Llengua i Literatura
La finalitat de l'Educació Secundària Obligatòria és el desenrotllament integral i harmònic de la persona en els aspectes intel·lectuals, afectius i socials. Un component fonamental d'este desenrotllament el constituïx l'educació lingüística i literària, entesa la primera com la capacitat per a usar la llengua en les diverses esferes de l'activitat social incloses l'adquisició i transmissió del coneixement i la segona com el conjunt d'habilitats i destreses necessàries per a llegir de manera competent els textos literaris significatius del nostre àmbit cultural. A més, la millora de la competència en les habilitats lingüístiques és un factor determinant per a aconseguir els objectius específics de cada matèria no lingüística.
L'objectiu d'esta matèria és, com en l'Educació Primària, desenrotllar la competència comunicativa en les dos llengües oficials, és a dir, un conjunt de coneixements sobre la llengua i de procediments d'ús necessaris per a interactuar satisfactòriament en diferents àmbits socials. Estos sabers es referixen als principis i a les normes socials que presidixen els intercanvis, a les formes convencionals dels textos en la nostra cultura, als procediments que articulen les parts del text en un conjunt cohesionat, a les regles lexicosintàctiques que permeten la construcció d'enunciats amb sentit i gramaticalment acceptables, i a les normes ortogràfiques.
L'educació literària participa del conjunt d'aprenentatges anteriors, però implica unes competències específiques que obeïxen a les característiques especials de la comunicació literària, a les convencions pròpies de l'ús literari de la llengua i a les relacions del text literari amb el seu context cultural.
Els objectius de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Castellà: Llengua i Literatura en esta etapa marquen una progressió respecte als establits per a l'Educació Primària, dels quals caldrà partir. Esta progressió implica ampliar la diversitat de pràctiques discursives i fer-les més complexes, augmentar la importància de l'ús de la llengua en l'àmbit acadèmic, subratllar el paper de les convencions literàries i del context històric en la comprensió dels textos literaris, assignar un paper més rellevant a la reflexió sobre el funcionament de la llengua, sobre les seues normes d'ús i la seua variació considerant també l'ús social i les actituds que es generen, així com la sistematització dels coneixements lingüístics explícits.
Per tant, la consideració del llenguatge com una activitat les funcions bàsiques de la qual són la comunicació i la representació de la realitat física i social ha de guiar l'educació lingüística i literària. El llenguatge s'adquirix i es desenrotlla, a partir de les aptituds humanes per a la parla, per mitjà dels intercanvis en contextos socials determinats. Així, el llenguatge té una arrel comunicativa i la seua funció primària és la comunicació. El llenguatge, a més d'instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món. Estes dos funcions estan interrelacionades: la comunicació es produïx per la capacitat del llenguatge per a representar i simbolitzar la realitat, i, a més, en l'intercanvi comunicatiu es creen representacions intersubjectivament compartides.
El llenguatge està vinculat al pensament i al coneixement. Per mitjà de les operacions cognoscitives que constituïxen el llenguatge interior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem problemes, organitzem la informació, elaborem plans i iniciem processos de decisió. En suma, regulem i orientem la nostra pròpia activitat. D'altra banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem l'activitat de les altres persones, alhora que elles influïxen sobre nosaltres, regulant i orientant la nostra pròpia activitat. En este sentit, el llenguatge complix una funció de representació i de regulació del pensament i de l'acció.
Aprendre una llengua no és únicament apropiar-se d'un sistema de signes, sinó també dels significats culturals que estos transmeten, i, amb estos significats, de les maneres que les persones de l'entorn entenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribuïx d'esta manera a construir una representació del món socialment compartida i comunicable, i, amb això, a la integració social i cultural de les persones. Alguns d'estos significats culturals que s'adquirixen en el procés de l'aprenentatge lingüístic constituïxen prejuís respecte al gènere social, als grups ètnics, a la religió, a la procedència social..., així com respecte a les llengües i a les maneres d'usar-les. L'escola té com a responsabilitat, en el procés d'aprenentatge de les llengües, fomentar l'anàlisi crítica de les maneres per mitjà de les quals el llenguatge transmet i sanciona estos prejuís i imatges estereotipades del món, amb l'objecte de contribuir a l'eradicació dels usos discriminatoris i al foment d'actituds de respecte davant de la varietat cultural i lingüística. En este sentit, l'educació ha d'afavorir el coneixement i la valoració positiva de la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya i d'Europa, així com la integració de l'alumnat immigrant.
Si el llenguatge és un mitjà de comunicació i representació, l'educació lingüística s'ha de referir al domini del funcionament de la llengua en contextos socials o competència comunicativa. Esta competència comprén, no sols el coneixement del sistema d'unitats i regles d'una llengua, és a dir la seua gramàtica, sinó també la capacitat per a ancorar el discurs en la situació i per a adequar-lo als aspectes rellevants del context social. Situar l'ensenyança i l'aprenentatge de la llengua en el marc de la competència comunicativa significa que el nucli de l'objecte d'aprenentatge són les destreses discursives (conversa i diàleg, comprensió i expressió oral i escrita), el domini de les quals requerix l'aprenentatge de procediments i coneixements explícits sobre el funcionament del llenguatge en els plans següents: relació dels enunciats amb el context físic (participants, espai i temps) i social (papers socials dels participants, relacions entre ells, finalitats...) en què es produïxen; planificació i estructuració dels textos segons esquemes convencionals; articulació dels enunciats per mitjà de procediments de cohesió lèxica i gramatical; organització de les oracions d'acord amb regles lexicosintàctiques.
Les estratègies que constituïxen la competència comunicativa s'ensenyen i s'aprenen des d'una llengua determinada, però no es referixen exclusivament a saber usar esta llengua concreta, sinó a una competència sobre l'ús del llenguatge en general. Esta característica de l'aprenentatge lingüístic té una gran importància en el nostre context educatiu, en què s'aprenen les dos llengües oficials junt amb una llengua estrangera a partir del Primer Cicle de Primària. Situar l'aprenentatge en l'àmbit de la competència comunicativa significa que els aprenentatges que s'efectuen en una llengua són transferibles a l'aprenentatge de les altres, el coneixement de les quals contribuïx, al mateix temps, a ampliar esta competència comunicativa o competència sobre l'ús del llenguatge en general. Totes les matèries lingüístiques han de participar, per tant, d'un marc de referència comú i aconseguir acords bàsics sobre metallenguatge, metodologia, criteris didàctics, etc., coherents i respectuosos amb l'especificitat de cada disciplina.
L'educació lingüística entesa com a desplegament de la competència comunicativa requerix la pràctica sistemàtica de producció i interpretació de textos pertanyents als diversos àmbits d'ús. Este treball es referix tant al discurs oral com a l'escrit. La comunicació oral i l'escrita s'oposen, principalment, per la naturalesa dels signes i del canal utilitzat i pel caràcter diferit o no diferit de l'intercanvi, la qual cosa afecta la copresència dels participants i el fet que es compartisca, o no, el context espacial i temporal. Estes diferències reclamen estratègies específiques en l'ensenyança i l'aprenentatge de l'un i l'altre ús. No obstant això, en un nivell formal i planificat, l'ús oral i l'escrit tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificació del contingut, explicitació sintàctica i lèxica, subjecció a una norma estàndard...). A més, hi ha nombroses situacions de comunicació que combinen diversos usos, per exemple una exposició oral basada en un guió o les conclusions d'un debat que es fixen per escrit. Estos aspectes comuns en el nivell formal permeten relacionar ambdós aprenentatges i refermar l'un sobre l'altre. En l'Educació Secundària Obligatòria els continguts relatius a l'ús oral es referixen al nivell formal i planificat. L'aprenentatge d'este nivell formal s'ha de realitzar, òbviament, dins de les situacions d'interacció comunicativa que oferix el context de l'aula i el del centre escolar en general. L'ús oral informal l'ús espontani entre interlocutors amb tracte freqüent i familiar serà objecte d'observació i d'anàlisi a fi de reconéixer les normes sociocomunicatives que regixen l'intercanvi en diferents contextos socials, per a observar les estratègies que posen en funcionament els parlants a fi d'aconseguir una comunicació satisfactòria i per a reconéixer i criticar els estereotips i prejuís, tant socials com sociolingüístics. Quant a l'ús escrit, l'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, que s'ha d'haver iniciat i desenrotllat en les etapes anteriors, continua en l'Educació Secundària Obligatòria i cal buscar nivells de més complexitat en la planificació i estructuració dels textos i una diversificació més gran quant als contextos en què se situa el discurs que es produïx o s'interpreta.
En l'Educació Secundària Obligatòria adquirix rellevància el discurs acadèmic, és a dir, l'usat en exàmens, treballs, recensions, articles, comentaris de textos... És un tipus de discurs que requerix a més de les estratègies habituals de l'expressió escrita un conjunt d'habilitats especials, com saber aplegar, classificar, analitzar, sintetitzar, interpretar i adaptar informacions procedents d'explicacions, discussions a classe, apunts, lectures complementàries, manuals, etc.; així mateix, saber obtindre i organitzar informació a partir de diccionaris o d'Internet, localitzar referències bibliogràfiques, saber donar compte d'estudis realitzats (experiments, observacions, enquestes), saber analitzar i interpretar correctament les dades... A més, s'ha de consolidar el domini de les tècniques gràfiques i la disposició del text en la pàgina.
Este vessant de l'educació lingüística l'ús i producció de textos amb funció predominantment documental, o l'aproximació a qualsevol text des d'esta perspectiva té una gran importància en el currículum, ja que l'ús de la llengua per a l'adquisició i organització de coneixements està estretament vinculat a les activitats d'ensenyança-aprenentatge en totes les matèries. Per això, és necessari garantir a la llengua minoritzada este àmbit d'ús, que tradicionalment li ha sigut negat, com a únic camí per a aconseguir un tractament adequat dels continguts d'este tipus.
Adquirix relleu en esta etapa, en relació amb les activitats de producció i interpretació de textos orals i escrits, la reflexió sistemàtica sobre el llenguatge: els factors del context a què s'ha d'adequar el discurs, els esquemes textuals convencionals que servixen de model tant per a la producció com per a la interpretació del discurs, el funcionament d'unes certes unitats lingüístiques com a elements de cohesió del text, les regularitats lexicosintàctiques de l'oració i els mecanismes per a la formació de paraules. Esta reflexió sobre el llenguatge i les seues condicions d'ús ha de desembocar en l'estructuració dels coneixements en un sistema conceptual bàsic i d'un metallenguatge que facilite la comunicació en l'aula dins del procés d'aprenentatge i que servisca de suport per a l'aprenentatge d'altres llengües. L'estudi de les unitats del sistema lingüístic en relació amb les seues condicions d'ús en la relació del text amb el context, en l'estructuració i cohesió del text, i en la construcció d'oracions i paraules és un requisit imprescindible per a incorporar l'avaluació i la correcció de les pròpies produccions al procés d'escriptura, a fi d'afavorir l'aprenentatge autònom.
La lectura i interpretació de textos literaris requerixen l'adquisició d'unes competències específiques, ja que la comunicació en què intervé el discurs literari té característiques diferents de la comunicació habitual. L'obra literària està destinada a la fruïció, és a dir, a produir en el lector un plaer buscat conscientment i activament. Esta finalitat del text se satisfà si es crea una situació de comunicació en què la lectora o el lector acudix a l'encontre de l'obra i allunyat del context espacial, temporal i cultural en què l'obra es va escriure crea un context nou, a partir dels propis repertoris de significats individuals i socioculturals.
En etapes anteriors, cal haver propiciat en les i els estudiants experiències plaents amb la lectura i recreació de textos literaris, sobretot per mitjà dels jocs verbals oferits per la literatura: embarbussaments, rimes, dramatització d'un text narratiu, etc. Este objectiu ha de continuar actuant com a eix de l'Educació Secundària Obligatòria. Però en esta etapa, a més, la literatura ha d'atraure pel seu poder per a representar i interpretar simbòlicament tant l'experiència interior com la col·lectiva. Les alumnes i els alumnes s'aficionaran a la literatura si descobrixen en les obres més destacades i fins i tot si exploren les produccions pròpies esta capacitat per a simbolitzar les pròpies experiències. Per a això, és necessari desenrotllar en les alumnes i els alumnes una competència literària que els proporcione instruments específics per a interpretar i recrear el discurs literari, per mitjà de la lectura activa i la producció de textos. Estos instruments es referixen, d'una banda, al coneixement de les convencions literàries estructures de gènere i procediments retòrics i, d'una altra, a l'aplicació d'informacions sobre el context lingüístic, històric, cultural i ideològic en què s'han produït les obres literàries, en la mesura que estes dades siguen significatives per a la interpretació del text i d'acord amb les expectatives d'una lectora o un lector d'esta etapa escolar.
A més, s'ha de considerar la literatura com un mitjà per a conéixer i interpretar críticament l'experiència col·lectiva, la qual cosa afavorix la inserció de l'individu en la tradició del seu àmbit cultural. Així, el coneixement de la literatura produïda en la pròpia llengua i en relació amb la història, la cultura i la tradició de la comunitat a què un pertany actua com un poderós mitjà de socialització. L'educació literària, finalment, inclou la capacitat crítica per a avaluar un conjunt de factors externs a l'obra mateixa que en condicionen la recepció: els prejuís quant al gènere social, la llengua i la cultura dels escriptors, la crítica, la publicitat, les modes, etc.
En conclusió, el desenrotllament de la competència literària té uns objectius i uns aprenentatges específics, però requerix, d'altra banda, el desenrotllament de la competència lingüística i discursiva, objecte d'aprenentatge en el conjunt de la matèria. Alhora, la interpretació reflexiva del discurs literari potencia l'aprenentatge lingüístic i discursiu general, ja que els textos literaris representen tota la varietat de situacions de comunicació, d'actes de parla, de registres, de tons i d'estils, i impliquen una anàlisi del llenguatge en l'acte mateix de funcionament.
En qualsevol situació d'intercanvi comunicatiu estan presents els prejuís, les actituds i els estereotips discriminatoris, que també incidixen en els coneixements sociolingüístics i sociocomunicatius previs. La institució escolar en conjunt, i les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Castellà: Llengua i Literatura en concret, han de ser sensibles a qualsevol discriminació i, especialment a la discriminació per motiu de gènere, ja que esta se superposa a totes les altres i deixa una empremta específica en el fet lingüístic.
Quant a la valoració discriminatòria cap a les llengües i, per tant, cap als seus parlants, i quant a les actituds que esta valoració comporta, una educació lingüística satisfactòria haurà de contribuir a valorar tota llengua com igualment apta per a exercir les funcions de comunicació i de representació. En el nostre àmbit lingüístic i cultural, els prejuís lingüístics i les actituds discriminatòries procedixen d'una realitat sociolingüística caracteritzada per la convivència, en situació de conflicte, d'una llengua minoritzada i una altra de més prestigiada socialment, amb un repartiment desigual d'usos i funcions, en l'escola i en la societat. Els prejuís sociolingüístics generats per esta situació poden ser un obstacle important per a l'aprenentatge, i eradicar-los no depén únicament de la labor que es realitze en esta matèria, sinó que requerix que la llengua minoritzada funcione com a llengua de comunicació formal, que s'utilitze com a instrument d'aprenentatge en les distintes disciplines del currículum, i, en definitiva, que impregne tots els àmbits de l'activitat escolar.
Una altra font important de prejuís i actituds discriminatòries la constituïxen la variació geogràfica i els usos socials menys valorats culturalment. Si esta valoració discriminadora d'uns usos sobre els altres es fa en l'àmbit escolar, el resultat és l'aparició de barreres sociolingüístiques entre l'alumnat i el sistema educatiu.
El punt de partida per a l'educació lingüística ha de ser l'ús de la llengua que l'alumnat ha adquirit en el medi familiar i que és funcionalment adequada per a l'intercanvi en eixe context. A més, hem de tindre en compte que, a vegades, esta educació lingüística ha de ser impartida a alumnat de procedència molt diversa, fet que comporta, d'entrada, unes competències desiguals respecte a les llengües que configuren el currículum. Es tracta d'alumnat que arriba als centres educatius amb una llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal i amb unes experiències culturals diferents, que han anat adquirint en les seues interaccions amb altres parlants a casa o en l'entorn immediat. Així mateix, poden tindre un coneixement en potència sobre els diferents tipus de discursos o textos, diferent en cada cas, segons el major o menor contacte amb l'alfabetització o amb els mitjans de comunicació que haja tingut en l'entorn social de procedència. Així, trobarem alumnat monolingüe, bilingüe i plurilingüe, tant nascut a la nostra Comunitat, com procedent de territoris amb llengües o cultures diferents.
El paper de l'escola en l'etapa de l'Educació Secundària Obligatòria consistix a ampliar la competència lingüística i comunicativa dels estudiants en les dos llengües oficials perquè puguen interactuar en els diversos àmbits socials en què es veuran immersos i preparar-los perquè puguen participar de manera activa en un procés continu de canvi de la realitat social i sociolingüística, ampliant efectivament els usos de la llengua minoritzada, amb l'objectiu que esta abaste una plena normalitat. Però a més, en el cas de l'alumnat nouvingut, cal ampliar la seua competència lingüística i comunicativa inicial de manera que siguen capaços d'interactuar, també, en els diversos àmbits socials en què es veuran immersos. D'estos, s'han de seleccionar aquells que es consideren més apropiats per al context escolar: el de les relacions socials que conformen la vida quotidiana en l'aula i en el centre, el dels mitjans de comunicació, el literari i, de manera privilegiada, l'àmbit acadèmic. En estos àmbits s'interpreten i produïxen els diversos textos i és on cal treballar les diferents habilitats lingüístiques.
Per tant, els objectius de l'aprenentatge de llengües, propis de l'educació plurilingüe, han de ser comuns per a totes les alumnes i els alumnes, independentment de la seua procedència geogràfica, lingüística i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famílies.
D'esta manera, el respecte per la diversitat d'usos és compatible amb el component normatiu necessari en l'ensenyança de la llengua pel fet que les alumnes i els alumnes han d'aprendre a comunicar-se en la llengua estàndard, per ser l'apropiada socialment per a tractar uns certs temes en situacions determinades.
En resum, l'eix de l'educació lingüística ha d'estar constituït pels procediments encaminats al desplegament de les capacitats d'expressió i comprensió oral i escrita, en les dos llengües oficials, en contextos socials significatius, així com en l'àmbit de la comunicació literària. Estos procediments requerixen una reflexió planificada sobre el funcionament del llenguatge i sobre les característiques formals de la llengua l'ús de la qual s'està aprenent, coneixement que s'organitza en forma de conceptes gramaticals. A més, l'aprenentatge de la llengua implica l'aprenentatge de significats culturals impregnats de valoracions socials i sociolingüístiques que requerixen el desenrotllament d'actituds crítiques sobre la manera que el llenguatge els transmet i sanciona.
Per tant, l'objecte d'aprenentatge en les matèries de Valencià: llengua i literatura i Castellà: llengua i literatura en l'Educació Secundària Obligatòria comprén el conjunt dels components del procés comunicatiu:
a) L'apropiació pel parlant dels factors del context físic i social susceptibles de deixar empremta en els enunciats, així com de les regles comunicatives per mitjà de les quals s'adequa el discurs al context.
b) El coneixement i l'ús reflexiu del codi lingüístic, pel que fa tant al pla oracional com al textual i atenent les realitzacions orals i escrites.
c) Actitud afavoridora d'una comunicació satisfactòria, així com desenrotllament d'actituds crítiques respecte a les formes per mitjà de les quals el llenguatge reflectix prejuís i estereotips socials i sociolingüístics.
L'objecte d'aprenentatge així definit orientarà la selecció de continguts per a l'ensenyança i l'aprenentatge de les dos llengües incloses en les matèries de Valencià: llengua i literatura i Castellà: llengua i literatura en esta etapa educativa. Al mateix temps, establix un marc per a l'aprenentatge comú amb les etapes anteriors de la mateixa matèria i amb la matèria de Llengües Estrangeres. Este marc comú aconsella adoptar una orientació didàctica igualment compartida.
L'eix del currículum són les habilitats i estratègies per a parlar i escoltar incloent-hi la interacció, escriure i llegir en àmbits significatius de l'activitat social. Estos aprenentatges s'arrepleguen en tres dels blocs de continguts del currículum: 1. Comunicació. 4. Educació literària. 5. Tècniques de treball. Relacionats amb els tres blocs anteriors, el bloc 2. Llengua i societat i el 3. Coneixement de la llengua reunixen els continguts que fan referència a la capacitat de l'alumnat per a observar el funcionament de la llengua i per a parlar-ne, als coneixements explícits sobre la llengua i les seues formes d'ús que es deriven de la diversitat geogràfica, social i d'estil, així com de les actituds adoptades pels usuaris de les llengües oficials.
L'organització dels continguts del currículum en estos blocs no té com a finalitat establir l'orde i l'organització de les activitats d'aprenentatge en l'aula. Els blocs de continguts exposen, d'una manera analítica, els components de l'educació lingüística i literària, i n'assenyalen els nivells assolibles en cada curs. Així, per exemple, en el bloc 1. Comunicació, a més d'aspectes com els elements de la comunicació, les funcions del llenguatge o les tipologies textuals, s'han separat els continguts referits a l'ús oral i escrit en subapartats distints, a fi d'exposar amb més claredat els aprenentatges específics dels dos àmbits. Els gèneres orals i escrits són diferents, i responen a funcions socials distintes, raó per la qual requerixen estratègies d'aprenentatge específiques per a la seua recepció i la seua producció. Però la necessitat d'exposar de manera diferenciada els continguts no ha d'ocultar la interconnexió que hi ha entre l'ús oral formal i l'escrit ni la interrelació que es dóna en moltes activitats socials entre usos orals i escrits: s'escriu l'orde del dia d'una reunió; s'alça acta d'una sessió; s'escriu el guió d'un programa de ràdio o d'una exposició oral; etc. És per això que pareix oportú integrar els aprenentatges dels dos blocs tant en les programacions com en les seqüències d'activitats que es porten a l'aula.
Els mòduls de continguts dedicats a les habilitats lingüístiques escoltar, parlar i conversar, llegir i escriure situen estos aprenentatges en diversos àmbits d'ús de cada una de les dos llengües oficials: el de les relacions interpersonals i dins de les institucions, el dels mitjans de comunicació i l'àmbit acadèmic. La concreció de les habilitats lingüístiques en diferents àmbits d'ús obeïx al fet que la comprensió i la composició de textos orals i escrits requerixen habilitats i estratègies específiques segons la classe d'intercanvi comunicatiu, l'àmbit social en què este es realitza i la classe de text que utilitza. En el cas de l'escriptura, s'hi han diferenciat entre els continguts referits a la comprensió llegir i a la composició escriure, ja que impliquen habilitats i estratègies diferents.
Tot i això, cal destacar el fet que parlar i escoltar, igual com llegir i escriure, són molt sovint activitats interrelacionades: es busca informació per a elaborar un treball acadèmic; es torna a llegir un text propi per a revisar-lo; es prenen notes d'una conferència per a escriure'n una crònica, etc. Esta interrelació indica, novament, la conveniència d'integrar elements dels dos aspectes de l'ús lingüístic, la comprensió i la producció, en la seqüència d'activitats d'aprenentatge.
La gradació dels aprenentatges d'estos mòduls al llarg dels quatre cursos de l'etapa es basa en estos criteris: més o menys proximitat de les pràctiques discursives a l'experiència lingüística i cultural de l'alumnat; més o menys complexitat de l'organització interna dels textos; progressió en la busca d'un nivell òptim de competència lingüística en valencià i castellà; diversificació de les finalitats que s'assignen a la recepció o composició dels textos.
El bloc 2. Llengua i societat inclou continguts aplicables al valencià i al castellà referits a la variació i als factors que expliquen dialectes, registres i usos socials; la relació de l'ús de la llengua amb l'entorn social de l'alumnat, el qual haurà de ser capaç d'apreciar-ne les diferents varietats lingüístiques i observar els trets característics de la resta de llengües constitucionals. En este sentit, l'educació ha d'afavorir que es conega i es valore positivament la realitat plurilingüe i pluricultural de la societat espanyola, així com la identificació de la modalitat lingüística pròpia i la de l'alumnat d'altres procedències geogràfiques. També convé valorar de manera positiva el plurilingüisme en l'entorn pluricultural d'Europa. L'aprenentatge de la llengua ha de considerar, a més, la reflexió sobre els fenòmens derivats del contacte entre les llengües, que inclouen la presència de prejuís i actituds discriminatòries.
D'altra banda, el bloc 3. Coneixement de la llengua integra els continguts relacionats amb la reflexió sobre la llengua i amb l'adquisició d'uns conceptes i una terminologia gramatical. La presència d'este bloc es justifica pel fet que l'adquisició de les habilitats lingüisticocomunicatives implica l'ús reflexiu sobre diferents aspectes de la llengua: les formes lingüístiques que indiquen en el text la presència dels factors del context; els procediments que contribuïxen a cohesionar el text; les diverses possibilitats sintàctiques utilitzables per a expressar un mateix contingut; els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat; els mecanismes per a la formació de paraules; la norma gramatical i ortogràfica, etc.
La interrelació d'este bloc amb la resta obliga a justificar la programació de les activitats relacionades amb el seu contingut des del punt de vista de la seua rellevància per a la millora de les habilitats en l'ús de les llengües. Així mateix, este criteri guiarà l'establiment del grau de complexitat amb què s'aborden els continguts.
Els continguts relacionats amb l'educació literària s'agrupen en el bloc 4. La lectura i interpretació de textos literaris requerixen uns aprenentatges específics que s'hauran iniciat en l'Educació Primària amb la recitació, la pràctica de jocs retòrics, l'escolta de textos propis de la literatura oral o les dramatitzacions. D'esta manera, s'haurà aconseguit un primer acostament a les convencions literàries bàsiques i a les relacions entre les obres i el context històric, en la mesura que estes dades siguen significatives per a la interpretació del text. Junt amb tot això, s'hauran afavorit experiències plaents amb la lectura i la recreació de textos literaris. Esta orientació de l'educació literària continua en l'Educació Secundària Obligatòria, així es consoliden els hàbits de lectura, s'amplien les experiències en els camps de la lectura i de la recreació de textos, adequant-les a les noves necessitats de simbolització de l'experiència i de l'expressió dels sentiments, se sistematitzen les observacions sobre les convencions literàries i s'establix, de manera més sistemàtica també, la relació entre les obres i els contextos històrics corresponents.
En el bloc 5, dedicat a les Tècniques de treball, s'integren i sistematitzen les estratègies necessàries que consoliden el domini de les diferents habilitats. S'hi destaca l'ús i maneig del diccionari, les tècniques de lectura comprensiva, d'anàlisi i síntesi de la informació, així com els procediments per a la presentació d'escrits i treballs acadèmics i l'adquisició d'hàbits que manifesten actituds d'interés per la presentació adequada i correcta dels textos escrits. Les tecnologies de la informació i la comunicació s'incorporen a l'aula com a instrument vàlid per a desenrotllar els continguts i com a recurs útil per a buscar informació i presentar treballs, a més d'estratègia motivadora per a l'alumnat i molt ben valorada per la societat actual.
En síntesi, l'eix del currículum en les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Castellà: Llengua i Literatura són els procediments encaminats a desenrotllar les habilitats lingüisticocomunicatives, és a dir, per a l'expressió i la comprensió oral i escrita en contextos socials significatius, així com en l'àmbit de la comunicació literària. L'adquisició i el desenrotllament d'estes habilitats implica reflexionar sobre els mecanismes de funcionament de la llengua i les seues condicions d'ús, i també adquirir una terminologia que permeta la comunicació sobre la llengua. Així mateix, l'educació literària comporta l'aplicació de coneixements sobre el context historicocultural a la lectura i interpretació de textos literaris.
La relació de continguts de les matèries de Valencià i Castellà hi apareix diferenciada, per a atendre els aspectes formals, històrics, socials i literaris específics de cada llengua. No obstant això, la distribució dels continguts en cada bloc permet l'enfocament integrat de l'aprenentatge lingüístic i literari de l'alumnat.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
El currículum d'esta matèria, en tindre com a meta el desenrotllament de la capacitat per a interactuar de forma competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l'activitat social, contribuïx d'una manera decisiva al desenrotllament de tots els aspectes que conformen la competència en comunicació lingüística. A més, les habilitats i estratègies per a l'ús d'una llengua determinada i la capacitat per a prendre la llengua com a objecte d'observació, encara que s'adquirixen des d'una llengua, es transferixen i apliquen a l'aprenentatge d'altres. Este aprenentatge amplia, al seu torn, esta competència sobre l'ús del llenguatge en general.
S'aprén a parlar i a escoltar i a llegir i a escriure, per a la interacció comunicativa, però també per a adquirir nous coneixements: el llenguatge, a més d'instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món i està en la base del pensament i del coneixement. L'accés al saber i a la construcció de coneixements per mitjà del llenguatge es relaciona directament amb la competència bàsica d'aprendre a aprendre. Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua arrepleguen un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats per mitjà de l'ús conscient d'uns certs mecanismes gramaticals, substituir elements de l'enunciat per altres gramaticalment equivalents, usar diferents esquemes sintàctics per a expressar una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que s'adquirixen en relació amb les activitats de comprensió i composició de textos i que es reutilitzen per a optimitzar l'aprenentatge lingüístic, és a dir, per a aprendre a aprendre llengua.
D'altra banda, aprendre a usar la llengua és també contribuir al desenrotllament de l'autonomia i la iniciativa personal. S'aprén a analitzar i a resoldre problemes, traçar plans i iniciar processos de decisió, ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra pròpia activitat. Per això, l'adquisició d'habilitats lingüístiques contribuïx a progressar en la iniciativa personal i en la regulació de la pròpia activitat amb progressiva autonomia.
La matèria contribuïx al tractament de la informació i competència digital ja que té, com una de les seues metes, proporcionar coneixements i destreses per a buscar i seleccionar informació rellevant d'acord amb diferents necessitats, així com per a reutilitzar-la en la producció de textos orals i escrits propis. Buscar i seleccionar moltes d'estes informacions requerirà, per exemple, l'ús adequat de biblioteques i l'aprofitament de la tecnologies de la informació i la comunicació. La realització guiada d'estes busques constituirà un mitjà per a desenrotllar de la competència digital. A això contribuïx també el fet que el currículum incloga l'ús de suports electrònics en la composició de textos, de manera que s'aborden més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procés d'escriptura (planificació, execució del text, revisió
) i que constituïxen un dels continguts bàsics d'esta matèria. També poden contribuir al desenrotllament d'esta competència l'ús en esta matèria dels nous mitjans de comunicació digitals que impliquen un ús social i col·laboratiu de l'escriptura i dels coneixements.
L'aprenentatge de la llengua concebut com a desenrotllament de la competència comunicativa contribuïx decisivament a desenrotllar la competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d'habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l'enteniment entre les persones. En efecte, aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que estos transmeten i a aproximar-se a altres realitats. D'altra banda, l'educació lingüística té un component estretament vinculat a esta competència: la constatació de la varietat dels usos de la llengua i de la diversitat lingüística, i la valoració de totes les llengües com igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i de representació. També s'aporta des de la matèria a esta competència en la mesura que s'analitzen els modes per mitjà dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejuís i imatges estereotipades del món, amb l'objecte de contribuir a l'eradicació dels usos discriminatoris del llenguatge.
Dins d'esta matèria, la lectura, interpretació i valoració de les obres literàries contribuïxen de manera rellevant al desenrotllament d'una competència artística i cultural, entesa com a aproximació a un patrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió de preocupacions essencials del ser humà. La seua aportació serà més rellevant en tant que es relacione la valoració de les manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, com la música, la pintura o el cine. També es contribuïx a esta competència procurant que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques, llibreries, catàlegs o la presència d'allò literari en la premsa) adquirisca sentit per a l'alumnat.
Objectius
L'ensenyança de la llengua i la literatura, tant en valencià com en castellà, en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats:
1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat social i cultural.
2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l'activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta.
3. Utilitzar la llengua oral en l'activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.
4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produïx la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.
5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l'activitat escolar i per a redactar textos propis de l'àmbit acadèmic.
6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d'Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.
7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que oferix el castellà com a llengua comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d'una de les comunitats culturals més importants del món.
8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l'idioma.
9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d'identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l'entorn i accedir al patrimoni cultural propi.
10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes.
11. Apreciar les possibilitats que oferix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració.
12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà.
14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.
15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l'experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals.
16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
17. Interpretar i utilitzar la lectura i l'escriptura com a fonts de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l'edat.
18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l'ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies.
19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.
Primer curs
Continguts
Valencià: Llengua i Literatura
Bloc 1. Comunicació
Elements de la comunicació.
Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l'àmbit escolar.
Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de forma directa.
Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa.
1ª. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar
Comprensió de notícies d'actualitat pròximes als interessos de l'alumnat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.
Comprensió de textos orals utilitzats en l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l'obtenció d'informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació.
Exposició d'informacions d'actualitat procedents dels mitjans de comunicació.
Narració oral, a partir d'un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l'experiència, presentada de forma seqüenciada i amb claredat, en què s'incloguen descripcions senzilles i també sentiments i valoracions respecte al que s'exposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en la petició d'aclariments davant d'una instrucció, en les propostes sobre la manera d'organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d'activitats realitzades, en l'intercanvi d'opinions i en l'exposició de conclusions.
Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.
Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits
Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com ara instruccions d'ús, normes i avisos.
Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l'estructura del periòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets.
Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb atenció especial als de caràcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.
Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits
Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com cartes, notes i avisos.
Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies, destinats a un suport imprés i digital.
Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats.
Interés per la composició escrita com a font d'informació i d'aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
La variació lingüística.
Usos formals i informals de la llengua.
Els usos discriminatoris de la llengua.
Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana.
Incorporació del valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.
Realitat plurilingüe d'Espanya i d'Europa. Coneixement general de la diversitat lingüística i de la distribució geogràfica de les llengües d'Espanya i d'Europa. Valoració del plurilingüisme com a font d'enriquiment personal i col·lectiu.
Respecte pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.
Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere; i davant d'estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d'altres països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3ª. Fonètica i ortografia
Correspondència entre sons i grafies. L'alfabet i els dígrafs. Vocals obertes i tancades.
La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats.
Nocions bàsiques d'accentuació i puntuació. Ús de la dièresi.
Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
3b. Norma culta de la llengua
Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials.
Reconeixement de les principals normes fonètiques.
Qüestions morfològiques: l'article (l'apòstrof, les contraccions, l'article personal), el gènere i el nombre.
Lectura en veu alta: l'enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa.
Lèxic: barbarismes i vulgarismes.
3c. Gramàtica
Classes de paraules. El substantiu i l'adjectiu (característiques). El pronom (classificació). El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L'adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció.
Estructura de l'oració simple. La concordança.
Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d'ús freqüent a partir del seu significat, identificació del subjecte i dels complements del verb, i constatació de l'existència de complements necessaris o argumentals i dels no necessaris o circumstancials; comprensió d'una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal.
Coneixement de les modalitats de l'oració i dels modes del verb com a formes d'expressar les intencions dels parlants.
Identificació i ús reflexiu d'alguns connectors textuals, amb especial atenció als temporals, explicatius i d'orde, i d'alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis).
Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als temps de pretèrit en la narració. La distinció entre el passat simple i el passat perifràstic.
Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció en l'oració d'expressions amb valor explicatiu, com l'aposició, l'adjectiu i l'oració de relatiu.
Distinció entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement de les diferents categories gramaticals.
Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.
3d. Lèxic
Estructura de la paraula.
Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació. Ús del guionet.
Bloc 4. Educació literària
Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià.
Lectura de diverses obres adequades a l'edat.
Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments representatius d'obres adequades a l'edat. Anàlisi dels seus trets més característics.
El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari.
Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemes musicats de la nostra tradició, reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més rellevants.
Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada de rondalles, tot reconeixent la funció i les característiques de les narracions orals.
Lectura comentada i dramatitzada d'obres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral.
Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.
Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d'animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l'hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l'experiència lectora.
Bloc 5. Tècniques de treball
Iniciació a l'ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta.
Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia...) i normativa.
Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d'anotacions.
Síntesi: pràctica en l'elaboració d'esquemes, resums, mapes conceptuals.
Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d'informació i de models per a la composició escrita.
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I).
Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Castellà: Llengua i Literatura
Bloc 1. Comunicació
Elements de la comunicació.
Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l'àmbit escolar.
Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de forma directa.
Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa.
1ª. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar
Comprensió de notícies d'actualitat pròximes als interessos de l'alumnat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.
Comprensió de textos orals utilitzats en l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l'obtenció d'informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació.
Exposició d'informacions d'actualitat procedents dels mitjans de comunicació.
Narració oral, a partir d'un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l'experiència, presentada de forma seqüenciada i amb claredat, en què s'incloguen descripcions senzilles i també sentiments i valoracions respecte al que s'exposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en la petició d'aclariments davant d'una instrucció, en les propostes sobre la manera d'organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d'activitats realitzades, en l'intercanvi d'opinions i en l'exposició de conclusions.
Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.
Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits
Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com ara instruccions d'ús, normes i avisos.
Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l'estructura del periòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets.
Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb atenció especial als de caràcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.
Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits
Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com cartes, notes i avisos.
Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies, destinats a un suport imprés i digital.
Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats.
Interés per la composició escrita com a font d'informació i d'aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
La variació lingüística.
Usos formals i informals de la llengua.
Els usos discriminatoris de la llengua.
Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana.
Incorporació del valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.
Realitat plurilingüe d'Espanya i d'Europa. Coneixement general de la diversitat lingüística i de la distribució geogràfica de les llengües d'Espanya i d'Europa. Valoració del plurilingüisme com a font d'enriquiment personal i col·lectiu.
Respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.
Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d'estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d'altres països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3ª. Fonètica i ortografia
Correspondència entre sons i grafies. L'alfabet i la síl·laba.
La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats.
Nocions bàsiques d'accentuació i puntuació. Ús de la dièresi.
Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
3b. Norma culta de la llengua
Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials.
Reconeixement de les principals normes fonètiques.
Qüestions morfològiques: l'article (les contraccions), el gènere i el nombre.
Lectura en veu alta: l'enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa.
Lèxic: barbarismes i vulgarismes.
3c. Gramàtica
Classes de paraules. El substantiu i l'adjectiu (característiques). El pronom (classificació). El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L'adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció.
Estructura de l'oració simple. La concordança.
Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d'ús freqüent a partir del seu significat, identificació del subjecte i dels complements del verb, i constatació de l'existència de complements necessaris o argumentals i dels no necessaris o circumstancials; comprensió d'una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal.
Coneixement de les modalitats de l'oració i dels modes del verb com a formes d'expressar les intencions dels parlants.
Identificació i ús reflexiu d'alguns connectors textuals, amb especial atenció als temporals, explicatius i d'orde, i d'alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis).
Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als temps de pretèrit en la narració.
Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció en l'oració d'expressions amb valor explicatiu, com l'aposició, l'adjectiu i l'oració de relatiu
Distinció entre paraules flexives i no flexives; reconeixement de les diferents categories gramaticals.
Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.
3d. Lèxic
Estructura de la paraula.
Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules. Composició i derivació.
Bloc 4. Educació literària
Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià.
Lectura de diverses obres adequades a l'edat.
Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments representatius d'obres adequades a l'edat. Anàlisi dels seus trets més característics.
El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari.
Lectura comentada i recitació de poemes i reconéixer els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més rellevants.
Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, tot reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Reconeixement de la funció i les característiques de la narració oral.
Lectura comentada i dramatitzada d'obres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral.
Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.
Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d'animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l'hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l'experiència lectora.
Bloc 5. Tècniques de treball
Iniciació a l'ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta.
Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia...) i normativa.
Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d'anotacions.
Síntesi: pràctica en l'elaboració d'esquemes, resums, mapes conceptuals.
Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informació i la comunicació com a font d'informació i de models per a la composició escrita.
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I).
Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Criteris d'avaluació
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir el contingut en textos orals o escrits.
2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit de la forma més adequada en cada situació de comunicació.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de la llengua, especialment a l'àmbit acadèmic, com a vehicle d'aprenentatge.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa.
6. Reconéixer i ser capaç d'utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d'este curs.
8. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat i de l'àmbit acadèmic; captar la idea global d'informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques d'aprenentatge.
9. Realitzar oralment narracions d'experiències viscudes de manera ordenada, clara i ben estructurada, a partir d'un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d'informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals; mantindre l'atenció del receptor.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.
11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.
12. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en què el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniques d'organització d'idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.
13. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la importància de planificar i revisar el text.
14. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.
15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.
16. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques.
17. Iniciar el coneixement d'una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l'ús.
18. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.
19. Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa adequada a l'edat; reconéixer-ne el gènere i l'estructura global; valorar de manera general l'ús del llenguatge; diferenciar contingut literal i sentit de l'obra; relacionar el contingut amb la pròpia experiència.
20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradició, les característiques bàsiques del gènere, els elements bàsics del ritme i l'ús del llenguatge, amb especial atenció a les figures semàntiques més generals.
21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model un text literari dels llegits i comentats en l'aula, o realitzar-hi alguna transformació senzilla.
22. Incorporar la lectura i l'escriptura com a mitjans d'enriquiment personal.
23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d'investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).
24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
Segon curs
Continguts
Valencià: Llengua i Literatura
Bloc 1. Comunicació
Funcions del llenguatge.
Reconeixement de les diferències contextuals i formals rellevants entre comunicació oral i escrita, entre els usos col·loquials i formals, en els discursos aliens i en l'elaboració dels propis.
Reconeixement d'alguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l'oració.
Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilització de la interpretació oral, fent resums de la llengua de l'emisor, quan el receptor no comprén el missatge original.
Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumentació, conversa i diàleg.
1ª. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar
Comprensió d'informacions d'actualitat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.
Comprensió de textos orals utilitzats en l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l'obtenció d'informacions dels mitjans de comunicació en informatius i documentals.
Exposició d'informacions tretes de diversos mitjans de comunicació posant en relleu les diferències observades en la manera de presentar uns mateixos fets.
Presentació d'informacions, prèviament preparades, sobre temes d'interés per a l'alumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d'organitzar l'activitat, en l'aportació d'informacions útils per al treball en comú i en l'exposició d'informes breus sobre les tasques realitzades.
Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.
Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits
Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com ara normes, avisos i comunicacions.
Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment d'informació sobre fets, notícies i cròniques, tot considerant l'estructura del periòdic, en suport de paper i digital (seccions i gèneres), i els elements paratextuals.
Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb atenció especial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.
Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits
Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, amb especial atenció a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud.
Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cròniques, destinats a un suport imprés i digital, a àudio o a vídeo.
Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats.
Interés per la composició escrita com a font d'informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
La variació geogràfica, social i estilística.
L'estàndard.
Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana.
Incorporació del valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.
Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d'estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d'altres països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3ª. Fonètica i ortografia
Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I).
Ús de l'accent gràfic i la dièresi en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats).
La puntuació. Ús dels signes d'exclamació i interrogació. Ús del guió, la ratlla, les cometes i el parèntesi.
Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
3b. Norma culta de la llengua
Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials; valoració de la importància d'usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.
Pronunciació dels grups cultes.
Pronoms personals tònics i àtons.
Interrogatius.
Lectura en veu alta: paràgrafs de distinta estructura. Funció distintiva de la dicció, l'entonació, la intensitat i la pausa.
Lèxic: dialectalismes.
3c. Gramàtica
L'oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d'oracions.
Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del seu significat; identificació del subjecte i dels complements del verb, distingint entre argumentals i no argumentals; transformació d'oracions per a observar diferents papers semàntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilització d'una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient.
Identificació i ús reflexiu d'alguns connectors textuals, com els d'orde, explicatius i de contrast, i d'alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics, especialment l'el·lipsi i l'ús d'hiperònims de significat concret.
Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als distints valors del present d'indicatiu.
Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció d'expressions explicatives i la utilització de construccions de participi i de gerundi.
Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits.
3d. Lèxic
Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.
Bloc 4. Educació literària
Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de coneixement del patrimoni cultural valencià i d'altres cultures.
Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels principals subgèneres literaris a través de la lectura comentada de diverses obres adequades a l'edat.
La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitació de poemes, posant atenció al valor simbòlic del llenguatge poètic i al sentit dels recursos retòrics més importants, reconeixent els procediments de la versificació i valorar la funció de tots estos elements en el poema.
La narrativa: estructura. L'èpica, el conte i la novel·la. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la història, formes d'inici, desenrotllament cronològic, desenllaços...
El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments d'obres teatrals; reconéixer alguns subgèneres; posar atenció a l'estructura i als components del text teatral i a les possibilitats de plasmació en una representació teatral.
Composició de textos d'intenció literària utilitzant alguns dels aprenentatges adquirits en les lectures comentades.
Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.
Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d'animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l'hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l'experiència lectora.
Bloc 5. Tècniques de treball
Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.
Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia...) i sobre normativa.
Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d'anotacions.
Síntesi: pràctica en l'elaboració d'esquemes, resums i mapes conceptuals.
Utilització progressivament autònoma de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d'informació i de models per a la composició escrita.
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II).
Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Castellà: Llengua i Literatura
Bloc 1. Comunicació
Funcions del llenguatge.
Reconeixement de les diferències contextuals i formals rellevants entre comunicació oral i escrita, entre els usos col·loquials i formals, en els discursos aliens i en l'elaboració dels propis.
Reconeixement d'alguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l'oració.
Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilització de la interpretació oral, fent resums de la llengua de l'emisor, quan el receptor no comprén el missatge original.
Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumentació, conversa i diàleg.
1ª. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar
Comprensió d'informacions d'actualitat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.
Comprensió de textos orals utilitzats en l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l'obtenció d'informacions dels mitjans de comunicació en informatius i documentals.
Exposició d'informacions tretes de diversos mitjans de comunicació posant en relleu les diferències observades en la manera de presentar uns mateixos fets.
Presentació d'informacions, prèviament preparades, sobre temes d'interés per a l'alumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d'organitzar l'activitat, en l'aportació d'informacions útils per al treball en comú i en l'exposició d'informes breus sobre les tasques realitzades.
Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.
Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits
Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com ara normes, avisos i comunicacions.
Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment d'informació sobre fets, notícies i cròniques, tot considerant l'estructura del periòdic, en suport de paper i digital (seccions i gèneres), i els elements paratextuals.
Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb especial atenció als expositius i explicatius, a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.
Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits
Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, amb especial atenció a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud.
Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cròniques, destinats a un suport imprés i digital, a àudio o a vídeo.
Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats.
Interés per la composició escrita com a font d'informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis i com a forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
La variació geogràfica, social i estilística.
L'estàndard.
Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana.
Incorporació del valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a quaqlsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.
Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d'estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa, condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d'altres països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3ª. Fonètica i ortografia
Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I).
Ús de l'accent gràfic en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats).
La puntuació. Ús dels signes d'exclamació i interrogació. Ús del guió, la ratlla, les cometes i el parèntesi.
Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques; reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
3b. Norma culta de la llengua
Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials; valoració de la importància d'usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.
Pronunciació dels grups cultes.
Pronoms.
Interrogatius.
Lectura en veu alta: paràgrafs de distinta estructura. Funció distintiva de la dicció, l'entonació, la intensitat i la pausa.
Lèxic: dialectalismes.
3c. Gramàtica
L'oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d'oracions.
Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del seu significat; identificació del subjecte i dels complements del verb, distingint entre argumentals i no argumentals; transformació d'oracions per a observar diferents papers semàntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilització d'una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient.
Identificació i ús reflexiu d'alguns connectors textuals, com els d'orde, explicatius i de contrast, i d'alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics, especialment l'el·lipsi i l'ús d'hiperònims de significat concret.
Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als distints valors del present d'indicatiu.
Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció d'expressions explicatives i la utilització de construccions de participi i de gerundi.
Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits.
3d. Lèxic
Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.
Bloc 4. Educació literària
Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de coneixement del patrimoni cultural valencià i d'altres cultures.
Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels principals subgèneres literaris a través de la lectura comentada de diverses obres adequades a l'edat.
La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitació de poemes, posant atenció al valor simbòlic del llenguatge poètic i al sentit dels recursos retòrics més importants, reconeixent els procediments de la versificació i valorar la funció de tots estos elements en el poema.
La narrativa: estructura. L'èpica, el conte i la novel·la. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la història, formes d'inici, desenrotllament cronològic, desenllaços...
El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments d'obres teatrals; reconéixer alguns subgèneres; posar atenció a l'estructura i als components del text teatral i a les possibilitats de plasmació en una representació teatral.
Composició de textos d'intenció literària utilitzant alguns dels aprenentatges adquirits en les lectures comentades.
Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.
Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d'animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l'hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l'experiència lectora.
Bloc 5. Tècniques de treball
Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.
Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia...) i sobre normativa.
Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d'anotacions.
Síntesi: pràctica en l'elaboració d'esquemes, resums i mapes conceptuals.
Utilització progressivament autònoma de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d'informació i de models per a la composició escrita.
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II).
Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Criteris d'avaluació
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.
2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l'ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre i revisar, de manera progressivament autònoma, els textos propis d'este curs.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de la llengua, especialment a l'àmbit acadèmic com a vehicle d'aprenentatge.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilitzar la interpretació oral, fent resums de la llengua de l'emisor, quan el receptor no comprén el missatge original.
6. Reconéixer en un text les diferents funcions del llenguatge.
7. Reconéixer i ser capaç d'utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals.
8. Reconéixer, junt amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat i de l'àmbit acadèmic; captar la idea global i la rellevància d'informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions per a realitzar autònomament tasques d'aprenentatge.
9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen interés per a l'alumnat i que siguen pròxims al seu entorn, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera ordenada i fluida, ajustant-se a un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d'informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; mantindre l'atenció del receptor.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.
11. Elaborar el resum d'una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista propi.
13. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat; seguir instruccions de certa extensió en processos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingir com està organitzada la informació. Aplicar tècniques d'organització d'idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.
14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques. Valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiques breus organitzant la informació de manera jeràrquica.
15. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.
16. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.
17. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l'ús. Conéixer i aplicar correctament les normes d'accentuació vigents. Conéixer l'estructura de l'oració i les diferents classes d'oració. Esbrinar les principals relacions de significat.
18. Incorporar la lectura i l'escriptura com a mitjans d'enriquiment personal.
19. Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris.
20. Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa adequada a l'edat; reconéixer l'estructura de l'obra i els elements del gènere; valorar l'ús del llenguatge i el punt de vista de l'autor; diferenciar contingut literal i sentit de l'obra, i relacionar el contingut amb la pròpia experiència.
21. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradició, la caracterització dels subgèneres literaris, la versificació, l'ús del llenguatge i la funcionalitat dels recursos retòrics en el text.
22. Compondre textos, en suport de paper i digital, prenent com a model textos literaris llegits i comentats en l'aula, o realitzar-hi algunes transformacions. Conéixer el procés que porta del text dramàtic a la representació teatral.
23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d'investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
Tercer curs
Continguts
Valencià: Llengua i Literatura
Bloc 1 Comunicació
Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres informatius).
Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l'emisor quan el receptor no comprén el missatge original.
1ª. Estructures formals del text
Estructures narratives (conte, novel·la, notícia, crònica, reportatge, etc.).
Estructures descriptives (descripció científica, literària, etc.).
Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.).
Estructures expositives i explicatives (exposició oral, esquemes, resums, mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convocatòries, reglaments, actes, etc.).
1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar
Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisual, com ara reportatges i entrevistes.
Comprensió de textos orals utilitzats en l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l'obtenció d'informacions dels mitjans de comunicació en informatius, documentals, reportatges o entrevistes.
Exposició de la informació treta d'un mitjà de comunicació sobre un tema d'actualitat, respectant les normes que regixen la interacció oral.
Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prèviament preparades, sobre fets d'actualitat social, política o cultural, que siguen d'interés per a l'alumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d'organitzar l'activitat, en l'aportació d'informacions útils per al treball en comú i en l'exposició d'informes sobre les tasques realitzades.
Coneixement de les diferències entre usos orals informals i formals de la llengua; consciència de les situacions comunicatives en què resulta adequat cada ús.
Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de parau; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.
Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits
Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara convocatòries i ordes del dia, actes de reunions i reglaments.
Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconeixent les diferències entre informació i opinió en cròniques, reportatges i entrevistes.
Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació.
Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits
Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participació en fòrums, diaris personals, reglaments o circulars.
Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, com ara reportatges o entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a àudio o a vídeo.
Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment textos expositius i explicatius elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada per mitjà d'esquemes, mapes conceptuals i resums, així com elaboració de projectes i informes sobre tasques i aprenentatges.
Interés per la composició escrita com a font d'informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
Origen i evolució del valencià.
Breu introducció a la història de les llengües constitucionals.
El bilingüisme: característiques generals. Situació actual de la Comunitat Valenciana.
Els fenòmens de contacte de llengües.
Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana.
Incorporació del valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.
Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d'estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d'altres països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3ª. Fonètica i ortografia
Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II).
Particularitats de l'accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). L'accentuació diacrítica.
Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
3b. Norma culta de la llengua
Identificació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials, i valoració de la importància d'usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.
Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l'adjectiu. Combinació de pronoms personals àtons (I).
El verb. Les perífrasis verbals.
Les preposicions. Les conjuncions.
Lectura en veu alta: diàlegs. La funció expressiva de les pauses en el vers i la prosa.
Lèxic: neologismes.
3c. Gramàtica
Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules, així com coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria.
Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als valors aspectuals de les perífrasis verbals.
Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.
Reconeixement i ús dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l'oració i la perífrasi verbal de caràcter modal.
Identificació i ús de les variacions (fórmules de confiança i de cortesia) que adopten les formes díctiques en relació amb la situació.
Identificació i ús reflexiu de connectors textuals, amb especial atenció als distributius, d'orde, de contrast, d'explicació i de causa, i dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics, especialment les nominalitzacions i els hiperònims de significat abstracte com fenomen, element o característica.
Comparació dels diferents comportaments sintàctics d'un mateix verb en algunes de les seues accepcions; identificació del subjecte i dels diferents complements verbals, incloent en estes funcions les que tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adverbials), i ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials.
L'oració composta: coordinació i subordinació.
Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment per mitjà de la transformació d'oracions independents, coordinades o juxtaposades, en subordinades adverbials o en oracions subordinades per mitjà de les quals s'expressen diferents relacions lògiques: causals, consecutives, condicionals i concessives.
Coneixement de les funcions sintàctiques característiques de les classes de paraules i anàlisi de la seua forma (flexió, afixos...), especialment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa.
3d. Lèxic
Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició.
Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic.
Bloc 4. Educació literària
Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement d'altres temps i cultures.
Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.
Lectura d'obres o fragments adequats a l'edat i relacionades amb els períodes estudiats.
Composició de textos d'intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures.
Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.
Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d'animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l'hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l'experiència lectora.
Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l'Edat Mitjana fins al segle XVIII i aproximació a alguns autors i obres rellevants.
Lectura comentada i recitació de poemes, comparació del tractament de certs temes recurrents en distints períodes literaris; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema.
Lectura comentada de relats; observar la transformació de la narrativa des de les primeres produccions literàries medievals a la narració moderna en prosa, i de l'heroi al personatge de novel·la.
Lectura comentada i dramatitzada d'obres teatrals breus i fragments representatius del teatre anterior al segle XIX, tot reconeixent algunes característiques temàtiques i formals.
La literatura medieval. Característiques generals.
La lírica. La poesia trobadoresca.
La prosa. Les cròniques.
El teatre. El Misteri d'Elx.
El Segle d'Or. Característiques generals.
La lírica. Ausiàs March.
La prosa humanista.
La novel·la. Tirant lo Blanch.
Roís de Corella.
La literatura de l'Edat Moderna. Renaixement, Manierisme i Barroc. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi i Lluís Galiana.
Bloc 5. Tècniques de treball
Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.).
Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.
Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació.
Utilització autònoma de les biblioteques (del centre, de l'entorn i virtuals) i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a la localització, selecció i organització d'informació.
Ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (III).
Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Castellà: Llengua i Literatura
Bloc 1. Comunicació
Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres informatius).
Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l'emissor quan el receptor no comprén el missatge original.
1ª. Estructures formals del text
Estructures narratives (conte, novel·la, notícia, crònica, reportatge, etc.).
Estructures descriptives (descripció científica, literària, etc.).
Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.).
Estructures expositives i explicatives (exposició oral, esquemes, resums, mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convocatòries, reglaments, actes, etc.).
1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar
Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisual, com ara reportatges i entrevistes.
Comprensió de textos orals utilitzats en l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l'obtenció d'informacions dels mitjans de comunicació en informatius, documentals, reportatges o entrevistes.
Exposició de la informació treta d'un mitjà de comunicació sobre un tema d'actualitat, respectant les normes que regixen la interacció oral.
Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prèviament preparades, sobre fets d'actualitat social, política o cultural, que siguen d'interés de l'alumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d'organitzar l'activitat, l'aportació d'informacions útils per al treball en comú i l'exposició d'informes sobre les tasques realitzades.
Coneixement de les diferències entre usos orals informals i formals de la llengua; consciència de les situacions comunicatives en què resulta adequat cada ús.
Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de parla; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.
Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits
Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara convocatòries i ordes del dia, actes de reunions i reglaments.
Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconeixent les diferències entre informació i opinió en cròniques, reportatges i entrevistes.
Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació.
Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits
Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participació en fòrums, diaris personals, reglaments o circulars.
Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, com ara reportatges o entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a àudio o a vídeo.
Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment textos expositius i explicatius elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada per mitjà d'esquemes, mapes conceptuals i resums, així com elaboració de projectes i informes sobre tasques i aprenentatges.
Interés per la composició escrita com a font d'informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
Origen i evolució del castellà.
Breu introducció a la història de les llengües constitucionals.
El bilingüisme: característiques generals. Situació actual de la Comunitat Valenciana.
Els fenòmens de contacte de llengües.
Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana.
Incorporació del valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.
Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d'estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d'altres països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3ª. Fonètica i Ortografia
Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II).
Particularitats de l'accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). L'accentuació diacrítica.
Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
3b. Norma culta de la llengua
Identificació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials, i valoració de la importància d'usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.
Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l'adjectiu. Combinació de pronoms.
El verb.
Les preposicions. Les conjuncions.
Lectura en veu alta: diàlegs. La funció expressiva de les pauses en el vers i la prosa.
Lèxic: neologismes.
3c. Gramàtica
Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules, així com coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria.
Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als valors aspectuals de perífrasis verbals.
Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.
Reconeixement i ús dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l'oració i la perífrasi verbal de caràcter modal.
Identificació i ús de les variacions (fórmules de confiança i de cortesia) que adopten les formes díctiques en relació amb la situació.
Identificació i ús reflexiu de connectors textuals, amb especial atenció als distributius, d'orde, de contrast, d'explicació i de causa, i dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics, especialment les nominalitzacions i els hiperònims de significat abstracte com fenómeno, elemento o característica.
Comparació dels diferents comportaments sintàctics d'un mateix verb en algunes de les seues accepcions; identificació del subjecte i dels diferents complements verbals, incloent en estes funcions les que tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adverbials), i ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials.
L'oració composta: coordinació i subordinació.
Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment per mitjà de la transformació d'oracions independents, coordinades o juxtaposades, en subordinades adverbials o en oracions subordinades per mitjà de les quals s'expressen diferents relacions lògiques: causals, consecutives, condicionals i concessives.
Coneixement de les funcions sintàctiques característiques de les classes de paraules i anàlisi de la seua forma (flexió, afixos...), especialment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa.
3d. Lèxic
Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició.
Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic.
Bloc 4. Educació literària
Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement d'altres temps i cultures.
Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.
Lectura d'obres o fragments adequats a l'edat i relacionades amb els períodes estudiats.
Composició de textos d'intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures.
Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la cultura pròpia i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.
Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d'animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l'hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l'experiència lectora.
Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l'Edat Mitjana fins al segle XVIII i aproximació a alguns autors i obres rellevants.
Lectura comentada i recitació de poemes, comparació del tractament de certs temes recurrents en distints períodes literaris; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema.
Lectura comentada de relats; observar la transformació de la narrativa des de l'èpica medieval en vers a la narració moderna en prosa, i de l'heroi al personatge de novel·la.
Lectura comentada i dramatitzada d'obres teatrals breus i fragments representatius del teatre clàssic espanyol, reconeixent-hi algunes característiques temàtiques i formals.
Lectura comentada i dramatitzada d'obres teatrals breus i fragments representatius del teatre del segle XVIII, tot reconeixent-hi algunes característiques temàtiques i formals.
La literatura medieval. Característiques generals.
La lírica.
L'èpica: el Poema del Mio Cid. La prosa: El Conde Lucanor.
El Segle d'Or. Característiques generals.
La lírica: Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco de Quevedo.
La prosa: El Lazarillo i el Quixot.
El teatre: Lope de Vega, Guillem de Castro i Calderón de la Barca.
El segle XVIII. Característiques generals. La il·lustració valenciana.
El teatre i la prosa del segle XVIII.
Bloc 5. Tècniques de treball
Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, internet, etc.).
Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.
Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació.
Utilització autònoma de les biblioteques (del centre, de l'entorn i virtuals) i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a la localització, selecció i organització d'informació.
Ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital .
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (III).
Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Criteris d'avaluació
1. Captar les idees essencials de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització i reproduir el contingut en textos escrits.
2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l'ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d'este curs.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de la llengua, especialment a l'àmbit acadèmic com a vehicle d'aprenentatge.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l'emissor quan el receptor no comprén el missatge original.
6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure idees generals i informacions específiques de reportatges i entrevistes; seguir el desenrotllament de presentacions breus relacionades amb temes acadèmics i plasmar-ho en forma d'esquema i resum.
7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats, de diferent tipus (incloent-hi els propis de la premsa escrita) i distint nivell de formalització; identificar-ne les intencions; diferenciar les idees principals i secundàries; reconéixer-hi possibles incoherències o ambigüitats en el contingut; aportar una opinió personal.
8. Fer explicacions orals senzilles sobre fets d'actualitat social, política o cultural, que siguen d'interés per a l'alumnat, de manera ordenada, ajustant-se a un pla o guió previ, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació; adequar el tema a la situació comunicativa; mantindre l'atenció del receptor.
9. Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.
10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el propòsit en els textos escrits més usats per a actuar com a membres de la societat; seguir instruccions en àmbits públics i en processos d'aprenentatge d'una certa complexitat; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com s'organitza la informació.
11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i dialogats) en suport de paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l'estructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica, amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.
13. Comprendre l'origen i evolució del castellà i del valencià, identificar i localitzar els fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i conéixer les característiques fonamentals del bilingüisme.
14. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, d'Espanya i de la Comunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes.
15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del valencià i del castellà, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.
16. Conéixer la terminologia lingüística necessària per a la reflexió sobre l'ús.
17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.
18. Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa, adequada a l'edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats; avaluar l'estructura i l'ús dels elements del gènere, l'ús del llenguatge i el punt de vista de l'autor; situar bàsicament el sentit de l'obra en relació amb el seu context i amb la pròpia experiència.
19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic i l'evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils.
20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d'informació i de síntesi, o d'imitació i recreació, en suport de paper i digital.
21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Utilitzar estos coneixements en la producció de textos d'intenció literària.
22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII incloent-hi els de les llengües constitucionals i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.
23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d'informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l'ús d'índexs, de fitxes i d'altres sistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d'investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
25. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.
Quart curs
Continguts
Valencià: llengua i literatura
Bloc 1. Comunicació
Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres argumentatius).
Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l'emissor quan el receptor no comprén el missatge original. Utilització dels elements no verbals de la comunicació per a la comprensió perfecta de qualsevol interlocutor.
1ª. Estructures formals del text
Estructures expositives (conferència, currículum, instància, carta, correu electrònic, disposicions legals, contractes, correspondència institucional, fullets, mapes conceptuals, etc.).
Estructures argumentatives (reclamació, recurs, editorial, columna d'opinió, debat, correspondència comercial, etc.).
Reconeixement i utilització d'algunes formes d'expressió de la subjectivitat en textos de caràcter expositiu i argumentatiu.
Identificació i ús de les variacions que adopten les formes díctiques en relació amb les situacions de comunicació.
1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar
Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisual, com ara debats en ràdio o televisió i opinions dels oients.
Comprensió de presentacions, exposicions o conferències realitzades en l'àmbit acadèmic relacionades amb continguts de diferents matèries.
Exposició de la informació treta de diversos mitjans de comunicació sobre un mateix tema d'actualitat, amb contrastació dels diferents punts de vista i de les opinions expressades pels dits mitjans, i amb respecte per les normes que regixen la interacció oral.
Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb l'activitat acadèmica o l'actualitat social, política o cultural, que admeten diferents punts de vista i diverses actituds davant d'estos, utilitzant el suport de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Intervenció activa en les situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en les propostes de planificació de les activitats i en la presentació d'informes de seguiment i avaluació dels treballs.
Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de parau; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.
Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits
Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara disposicions legals, contractes, fullets i correspondència institucional i comercial.
Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, amb especial atenció als gèneres d'opinió, com ara editorials o columnes.
Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives, incloent-hi fragments d'assaig.
Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits
Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participació en fòrums, sol·licituds i instàncies, reclamacions, currículum vitae i fullets.
Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cartes al director i articles d'opinió com els editorials i les columnes, destinats tant a un suport escrit com digital.
Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment textos expositius, explicatius i argumentatius, elaborats a partir de la informació obtinguda de diverses fonts i organitzada per mitjà d'esquemes, mapes conceptuals i resums, així com l'elaboració de projectes d'aprenentatge i informes sobre tasques.
Interés per la composició escrita com a font d'informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis i com a forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
Coneixement de la diversitat lingüística d'Espanya (llengües i dialectes).
Situació actual del valencià.
Trets principals de les varietats geogràfiques.
Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana
Incorporació del valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.
Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d'estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d'altres països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3ª. Fonètica i ortografia
Abreviatures, acrònims i sigles.
Ús reflexiu de les normes ortogràfiques.
Coneixement de les normes ortogràfiques, utilització dels termes apropiats en l'explicació sobre l'ús (síl·laba tònica, accent diacrític, etc.). Valoració del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
3b. Norma culta de la llengua
Coneixement dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials, i valoració de la importància d'usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.
Principals problemes sintàctics i morfològics. Els relatius. Combinació de pronoms personals àtons (II).
La concordança i l'orde.
Lectura en veu alta: el vers. Pauses, entonació i expressivitat.
Lèxic: préstecs.
3c. Gramàtica
Text i discurs. Ús dels principals marcadors.
Reconeixement dels esquemes semàntic i sintàctic de l'oració, construcció i transformació d'enunciats d'acord amb estos esquemes; ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració impersonal; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials.
Identificació i ús reflexiu de distints procediments de connexió en els textos, amb especial atenció a connectors de causa, conseqüència, condició i hipòtesi, i dels mecanismes gramaticals i lèxics de referència interna, afavorint l'autonomia en la revisió dels mateixos textos.
Reconeixement i ús coherent de la correlació temporal en la coordinació i subordinació d'oracions, i en el discurs relatat (pas d'estil directe a indirecte).
Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat i ús dels termes següents: aposició; adjectiu i oració de relatiu explicatius; construcció de participi i de gerundi; oració coordinada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oració subordinada causal, consecutiva, condicional i concessiva.
3d. Lèxic
Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs i neologismes.
Locucions i frases fetes.
Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris de la llengua (gramaticals, semàntiques, de registre i de normativa).
Bloc 4. Educació literària
Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració per la literatura com a font de plaer i de coneixement d'altres mons, temps i cultures.
Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.
Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des del segle XIX fins a l'actualitat.
Aproximació a alguns autors rellevants de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura europea des del segle XIX fins a l'actualitat.
Lectura comentada i recitació de poemes contemporanis, amb especial atenció a les aportacions del simbolisme i les avantguardes al llenguatge poètic; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema.
Lectura comentada de novel·les i relats escrits des del segle XIX fins a l'actualitat, que oferisquen distintes estructures i veus narratives.
Lectura comentada i dramatitzada de peces teatrals breus contemporànies o de fragments, de caràcter divers; constatació d'algunes innovacions en els temes i en les formes.
Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la cultura pròpia i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.
Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d'animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l'hàbit lector. Formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l'experiència lectora.
Composició de textos d'intenció literària i elaboració de treballs sobre lectures.
La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Característiques generals i particulars.
La poesia de la Renaixença. Teodor Llorente. Constantí Llombart.
La narrativa realista. El teatre culte i popular. Eduard Escalante.
El segle XX. Característiques generals i particulars.
Modernisme, noucentisme i avantguardisme.
La poesia. Vicent Andrés Estellés.
L'evolució en la novel·la i el conte. Enric Valor.
El teatre. Text i espectacle.
L'assaig. Joan Fuster.
Bloc 5. Tècniques de treball
Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.).
Utilització de les biblioteques (del centre, de l'entorn i virtuals) i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a la localització, selecció i organització d'informació.
Ús autònom de diccionaris i correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (IV).
Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Castellà: lengua i literatura
Bloc 1. Comunicació
Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres argumentatius).
Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l'emissor quan el receptor no comprén el missatge original. Utilització dels elements no verbals de la comunicació per a la comprensió perfecta de qualsevol interlocutor.
1ª. Estructures formals del text
Estructures expositives (conferència, currículum, instància, carta, correu electrònic, disposicions legals, contractes, correspondència institucional, fullets, mapes conceptuals, etc.).
Estructures argumentatives (reclamació, recurs, editorial, columna d'opinió, debat, correspondència comercial, etc.).
Reconeixement i utilització d'algunes formes d'expressió de la subjectivitat en textos de caràcter expositiu i argumentatiu.
Identificació i ús de les variacions que adopten les formes díctiques en relació amb les situacions de comunicació.
1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar
Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisual, com ara debats en ràdio o televisió i opinions dels oients.
Comprensió de presentacions, exposicions o conferències realitzades en l'àmbit acadèmic relacionades amb continguts de diferents matèries.
Exposició de la informació treta de diversos mitjans de comunicació sobre un mateix tema d'actualitat, amb contrast dels diferents punts de vista i de les opinions expressades pels dits mitjans, i amb respecte per les normes que regixen la interacció oral.
Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb l'activitat acadèmica o l'actualitat social, política o cultural, que admeten diferents punts de vista i diverses actituds davant d'estos, utilitzant el suport de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Intervenció activa en les situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en les propostes de planificació de les activitats i en la presentació d'informes de seguiment i avaluació dels treballs.
Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de parau; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.
Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits
Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara disposicions legals, contractes, fullets i correspondència institucional i comercial.
Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, amb especial atenció als gèneres d'opinió, com ara editorials o columnes.
Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives, incloent-hi fragments d'assaig.
Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits
Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participació en fòrums, sol·licituds i instàncies, reclamacions, currículum vitae i fullets.
Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cartes al director i articles d'opinió com els editorials i les columnes, destinats tant a un suport escrit com digital.
Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment textos expositius, explicatius i argumentatius elaborats a partir de la informació obtinguda en diverses fonts i organitzada per mitjà d'esquemes, mapes conceptuals i resums, així com l'elaboració de projectes d'aprenentatge i informes sobre tasques.
Interés per la composició escrita com a font d'informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis i com a forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
Coneixement de la diversitat lingüística d'Espanya (llengües i dialectes).
Situació actual del castellà en el món. L'espanyol d'Amèrica.
Principals fenòmens lingüístics de les variants geogràfiques del castellà: seseo, ceceo, ieisme, voseo, etc.
Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana.
Incorporació del valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.
Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d'estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d'altres països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3ª. Fonètica i ortografia
Abreviatures, acrònims i sigles.
Ús reflexiu de les normes ortogràfiques.
Coneixement de les normes ortogràfiques, utilització dels termes apropiats en l'explicació sobre l'ús (síl·laba tònica, accent diacrític, etc.). Valoració del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits
3b. Norma culta de la llengua
Coneixement dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials. Valoració de la importància d'usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.
Principals problemes sintàctics i morfològics.
La concordança i l'orde.
Lectura en veu alta: el vers. Pauses, entonació i expressivitat.
Lèxic: préstecs.
3c. Gramàtica
Text i discurs. Ús dels principals marcadors.
Reconeixement dels esquemes semàntic i sintàctic de l'oració, construcció i transformació d'enunciats d'acord amb estos esquemes. Ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració impersonal; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials.
Identificació i ús reflexiu de distints procediments de connexió en els textos, amb especial atenció a connectors de causa, conseqüència, condició i hipòtesi, i dels mecanismes gramaticals i lèxics de referència interna, afavorint l'autonomia en la revisió dels mateixos textos.
Reconeixement i ús coherent de la correlació temporal en la coordinació i subordinació d'oracions, i en el discurs relatat (pas d'estil directe a indirecte).
Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat i ús dels termes següents: aposició; adjectiu i oració de relatiu explicatius; construcció de participi i de gerundi; oració coordinada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oració subordinada causal, consecutiva, condicional i concessiva.
3d. Lèxic
Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs i neologismes.
Locucions i frases fetes.
Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris de la llengua (gramaticals, semàntiques, de registre i de normativa).
Bloc 4. Educació literària
Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement d'altres mons, temps i cultures.
Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.
Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des del segle XIX fins a l'actualitat.
Aproximació a alguns autors rellevants de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura europea des del segle XIX fins a l'actualitat.
Lectura comentada i recitació de poemes contemporanis, amb especial atenció a les aportacions del simbolisme i les avantguardes al llenguatge poètic; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema.
Lectura comentada de novel·les i relats escrits des del segle XIX fins a l'actualitat, que oferisquen distintes estructures i veus narratives.
Lectura comentada i dramatitzada de peces teatrals breus contemporànies o de fragments, de caràcter divers; constatació d'algunes innovacions en els temes i en les formes.
Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la cultura pròpia i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.
Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d'animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l'hàbit lector. Formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l'experiència lectora.
Composició de textos d'intenció literària i elaboració de treballs sobre lectures.
La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Característiques generals i particulars.
La literatura romàntica: José de Espronceda i Gustavo Adolfo Bécquer.
La narrativa realista: Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas Clarín i Vicent Blasco Ibáñez.
El segle XX. Característiques generals i particulars.
Modernisme i generació del 98. Rubén Darío.
La generació del 27.
Miguel Hernández.
Els exilis: Max Aub, Juan Gil-Albert i Juan Chabás.
La literatura contemporània.
Bloc 5. Tècniques de treball
Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.).
Utilització de les biblioteques (del centre, de l'entorn i virtuals) i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a la localització, selecció i organització d'informació.
Ús autònom de diccionaris i correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (IV).
Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Criteris d'avaluació
1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades rellevants de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, com ara presentacions d'una certa extensió o conferències no massa extenses; identificar el propòsit, la tesi i els arguments de declaracions o de debats públics en mitjans de comunicació o en el marc escolar; reproduir-ne el contingut en textos escrits.
2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l'ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió autònoma dels textos.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de la llengua, especialment a l'àmbit acadèmic com a vehicle d'aprenentatge.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l'emissor quan el receptor no comprén el missatge original. Utilitzar els elements no verbals de la comunicació per a la comprensió perfecta de qualsevol interlocutor.
6. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de diferent tipus i distint nivell de formalització, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i les secundàries, reconéixer-hi possibles incoherències o ambigüitats en el contingut, i aportar una opinió personal.
7. Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.
8. Fer presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades, sobre temes relacionats amb l'activitat acadèmica o l'actualitat social, política o cultural, que admeten diferents punts de vista i diverses actituds sobre estos, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Ajustar-se a un pla o guió previ, seguir un orde lògic en la presentació de les informacions i arguments. Adequar el llenguatge utilitzat a la situació comunicativa i al contingut, i mantindre l'atenció del receptor.
9. Identificar i contrastar el propòsit en textos escrits de l'àmbit públic i dels mitjans de comunicació; comprendre instruccions que regulen la vida social i processos d'aprenentatge complexos; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com s'organitza la informació; contrastar explicacions i arguments i valorar l'eficàcia dels procediments lingüístics usats.
10. Elaborar missatges en què s'integren el llenguatge verbal i llenguatges no verbals (icònic, gestual i musical), tenint en compte la situació de comunicació i comparar els procediments expressius d'estos llenguatges.
11. Identificar, en textos orals i escrits de distint tipus, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.); explorar alternatives que eviten este ús i utilitzar estes alternatives en les produccions pròpies.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, amb la finalitat d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions i punts de vista trobats com el punt de vista propi.
13. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius), en suport de paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l'estructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat i de manera coherent; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades, amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.
14. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, d'Espanya i de la Comunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Identificar i localitzar les varietats dialectals actuals del castellà (incloent-hi l'espanyol d'Amèrica) i del valencià. Identificar i localitzar les llengües constitucionals.
15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del valencià i del castellà, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.
16. Conéixer i usar una terminologia lingüística adequada en les activitats de reflexió sobre l'ús.
17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera autònoma.
18. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat; reconéixer-ne els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics; emetre una opinió personal; utilitzar estos coneixements en la producció de textos d'intenció literària.
19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, amb especial atenció a les innovacions dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.
20. Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura personal de relats d'una certa extensió i de novel·les des del segle XIX fins a l'actualitat; avaluar-ne l'estructura i l'ús dels elements del gènere, del llenguatge, del punt de vista i de l'ofici de l'autora o autor; relacionar el sentit de l'obra amb el seu context i amb la pròpia experiència.
21. Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el context històric i literari en què apareixen i les autores i els autors més rellevants des del segle XIX fins a l'actualitat, per mitjà d'un treball personal d'informació i de síntesi, en què s'expose una valoració personal, o d'imitació i recreació, en suport de paper i digital.
22. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, atenent especialment a les innovacions dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.
23. Establir relacions entre obres, autores i autors, i moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura dels segles XIX i XX incloent-hi els de les llengües constitucionals i de la literatura occidental i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.
24. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d'informació, per mitjà de l'ús d'índexs, de fitxes i de diversos sistemes de classificació de fonts, aplicant mitjans tradicionals i noves tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs d'investigació. Utilitzar els principis fonamentals del funcionament dels processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
25. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
26. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.
Ciències de la naturalesa
En la societat actual, la ciència és un instrument indispensable per a comprendre el món que ens envolta i els avanços tecnològics que es produïxen contínuament i que, a poc a poc, van transformant les nostres condicions de vida, així com per a desenrotllar actituds responsables sobre aspectes lligats a la vida, a la salut, als recursos naturals i al medi ambient. Per això, els coneixements científics s'integren en el saber humanístic, que ha de formar part de la cultura bàsica de totes les ciutadanes i ciutadans.
Els coneixements sobre Ciències de la naturalesa, adquirits en l'Educació Primària s'han de refermar i ampliar durant l'etapa de Secundària Obligatòria, i s'han d'incorporar també activitats pràctiques obligatòries, pròpies del treball del naturalista i de la Física i Química, enfocades a la recerca d'explicacions. Les activitats pràctiques s'han de convertir en autèntics continguts pràctics, imprescindibles en estes matèries.
Els continguts que es treballen en esta assignatura han d'estar orientats a adquirir per part de l'alumnat les bases pròpies de la cultura científica, en especial, en la unitat dels fenòmens que estructuren el món natural, en les lleis que els regixen i en l'expressió matemàtica d'eixes lleis, de la qual cosa s'obté una visió racional i global del nostre entorn que servisca de base per a abordar els problemes actuals relacionats amb la vida, la salut, el medi i les aplicacions tecnològiques.
En el currículum que es presenta, s'han englobat en l'assignatura de les Ciències de la naturalesa les matèries de Biologia i Geologia, i Física i Química en els dos primers cursos d'esta etapa, amb la qual cosa es crea una unitat curricular i es manté així una aproximació de conjunt al coneixement dels fenòmens naturals, integrant conceptes i subratllant les relacions i connexions entre si. Es pretén que l'alumnat descobrisca l'existència de marcs conceptuals i procediments d'indagació, comuns als diferents àmbits del saber científic. En tercer i quart curs, atenent a la maduresa de l'alumnat, se separen les dos matèries per a aprofundir d'una manera més especialitzada en els continguts.
Els continguts seleccionats en els diferents cursos obeïxen a un orde creixent de complexitat i, per tant, van associats a la formació de l'alumnat a qui van destinats. Els procediments que s'introduïxen són aspectes de l'aprenentatge estretament relacionats amb els conceptes i, per consegüent, verdaders continguts pràctics del currículum. També es considera necessari desenrotllar, de forma transversal, el mètode científic d'estudi de la naturalesa, així com de les implicacions que se n'inferixen amb la tecnologia i la societat.
L'estudi de la Terra en l'univers configura el primer curs. Després de començar amb una visió general de l'Univers s'hi situa la Terra com a planeta i s'estudien les característiques de la matèria que la constituïx per a seguir amb la introducció al coneixement de la geosfera i iniciar l'estudi de la diversitat dels sers vius que hi habiten.
En el segon curs és l'Energia el nucli principal, entorn del qual s'estructuren els continguts, les seues diverses formes de transferència; s'estudia la calor, la llum i el so, així com els problemes associats a l'obtenció i ús dels recursos energètics. S'aborda la transferència d'energia interna produïda en la Terra, per a estudiar a continuació les característiques funcionals dels sers vius i les relacions entre si i amb el medi físic. També s'estudia l'activitat geològica deguda a l'energia externa al planeta, la importància del qual en la superfície terrestre la convertix en el marc de referència fonamental i dinàmic on tenen lloc aquelles interaccions.
Així mateix, s'incorpora un nou bloc de continguts en ambdós cursos: L'Entorn natural, de manera que en primer, l'alumnat ha de conéixer les característiques del seu entorn natural més pròxim, i en el segon curs, el de la Comunitat Valenciana.
Després d'estudiar les Ciències de la naturalesa des d'un punt de vista general, en els cursos tercer i quart, a fi d'aprofundir en l'estudi d'aspectes concrets, es considera necessari separar la Física i Química de la Biologia i Geologia.
Els blocs de continguts de la matèria de Física i Química s'han distribuït de manera asimètrica entre els dos cursos. Així, tenint en consideració els coneixements matemàtics que posseïx l'alumnat, en el tercer curs predominaran els conceptes de química sobre els de física i en quart, els de física sobre els de química, per a aconseguir al final de l'etapa un coneixement compensat i homogeni d'ambdós.
En concret, en tercer s'aborda el mètode i el treball científic. S'estudia l'estructura de la matèria macroscòpicament i microscòpicament, com els principals elements de la reactivitat química. Es fa insistència en la considerable repercussió que esta ciència té en la societat actual. La física que s'estudia en este curs conté conceptes energètics, especialment relacionats amb l'electricitat, per ser senzills i amb múltiples aplicacions en l'entorn.
En este mateix curs, la Biologia i Geologia introduïxen un nucli referent al coneixement teòric i pràctic de la matèria mineral, precedit d'un altre previ que relaciona tots els processos geològics cíclicament. A continuació, s'estudia l'estructura i funció del cos humà que, des de la perspectiva de l'educació per a la salut, establix la importància de les conductes saludables i assenyala la relació de cada sistema orgànic amb la higiene i prevenció de les seues principals malalties. Així mateix, es proposa una visió integradora del ser humà amb el seu entorn, per mitjà de l'estudi de les interaccions i interdependències entre les persones i el medi ambient.
En quart curs, es pretén que l'alumnat aconseguisca una preparació científica més general i cultural, suficient per a moure's de manera adequada en el món del segle XXI.
El currículum de Física engloba els conceptes i aplicacions de forces i moviments, i s'estudien a més les energies mecànica, calorífica i ondulatòria. La Química aborda, sobretot, els canvis químics, així com una introducció dels compostos del carboni. Finalment, el bloc La contribució de la ciència a un futur sostenible, permet analitzar i prendre posició davant d'algun dels grans problemes globals amb què s'enfronta la humanitat.
Pel que fa a Biologia i Geologia, en quart curs, es tracta amb detall la dinàmica terrestre, amb particular insistència en el paradigma de la tectònica global, i s'aprofundix en aspectes de citologia i ecologia; així mateix, s'introduïxen la genètica mendeliana i alguns temes relatius al coneixement dels ecosistemes, i a la detecció i prevenció de problemes mediambientals.
En tots els cursos s'arrepleguen conjuntament, els continguts que tenen a veure amb les formes de construir la ciència i de transmetre l'experiència i el coneixement científic.
A l'hora d'elaborar les programacions didàctiques, es fa imprescindible la coordinació entre les matèries de Biologia i Geologia i les de Física i Química, i d'estes amb Matemàtiques.
Pel que fa a la metodologia, és important transmetre la idea que la ciència és una activitat en permanent construcció i revisió, amb implicacions amb la tecnologia i amb la societat; plantejar qüestions tant teòriques com pràctiques, a través de les quals l'alumnat comprenga que un dels objectius de la ciència és donar explicacions científiques d'allò que ens envolta.
La realització d'activitats pràctiques adaptades a cada nivell d'ensenyança en l'etapa posarà l'alumnat enfront del desenrotllament real d'alguna de les fases del mètode científic, li proporcionarà mètodes de treball en equip, li permetrà desenrotllar habilitats experimentals i li servirà de motivació per a l'estudi. Esta formació és indispensable per a tots els jóvens, siga quina siga la seua orientació futura, perquè s'haurà d'aplicar a tots els camps del coneixement, fins i tot als que no es consideren habitualment com a científics.
Finalment, cal tindre present incloure tant els temes puntuals com els grans programes actuals que la ciència està abordant. Pel que fa a este tema, és important la recerca d'informació, per mitjà de la utilització de les fonts adequades, sense oblidar les noves tecnologies de la informació i la comunicació, en la mesura que els recursos de l'alumnat i el centre ho permeten, així com el seu tractament organitzat i coherent.
Els criteris d'avaluació establits es corresponen amb els blocs de continguts que s'indiquen a continuació per a cada curs, més aquells que les professores i els professors consideren oportuns, d'acord també amb l'exercici d'activitats pràctiques i valors a què es pretenga donar prioritat.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
La major part dels continguts de Ciències de la naturalesa incidix directament en l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Precisament el millor coneixement del món físic requerix aprendre els conceptes i procediments essencials de cada una de les ciències de la naturalesa i manejar les relacions entre si: de causalitat o d'influència, qualitatives o quantitatives, i requerix així mateix l'habilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. Però esta competència també exigix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. Cal per a això familiaritzar-se amb el treball científic, per al tractament de situacions d'interés, i amb el seu caràcter temptatiu i creatiu: des de la discussió sobre l'interés de les situacions proposades i l'anàlisi qualitativa, significativa d'estes, que ajude a comprendre i a delimitar les situacions plantejades, passant pel plantejament de conjectures i inferències fonamentades i l'elaboració d'estratègies per a obtindre conclusions, incloent-hi, si és el cas, dissenys experimentals, fins a l'anàlisi dels resultats.
Alguns aspectes d'esta competència requerixen, a més, una atenció precisa. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que l'activitat humana i, en particular, determinats hàbits socials i l'activitat científica i tecnològica tenen en el medi ambient. En este sentit cal evitar caure en actituds simplistes d'exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, i afavorir el coneixement dels grans problemes a què s'enfronta actualment la humanitat, la recerca de solucions per a avançar cap a l'èxit d'un desenrotllament sostenible i la formació bàsica per a participar, fonamentadament, en la necessària presa de decisions al voltant dels problemes locals i globals plantejats.
La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les Ciències de la naturalesa. La utilització del llenguatge matemàtic per a quantificar els fenòmens naturals, per a analitzar causes i conseqüències i per a expressar dades i idees sobre la naturalesa proporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc els continguts associats a esta competència i, amb això, dóna sentit a eixos aprenentatges. Però es contribuïx des de les Ciències de la naturalesa a la competència matemàtica en la mesura que s'insistisca en la utilització adequada de les ferramentes matemàtiques i en la seua utilitat, en l'oportunitat del seu ús i en l'elecció precisa dels procediments i formes d'expressió adequats amb el context, amb la precisió requerida i amb la finalitat que es perseguisca. D'altra banda, en el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de formulació i solució més o menys obertes, que exigixen posar en joc estratègies associades a esta competència.
El treball científic té també formes específiques per a la recerca, recollida, selecció, processament i presentació de la informació que s'utilitza a més en molt diferents formes: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica. La incorporació de continguts relacionats amb tot això fa possible la contribució d'estes matèries al desenrotllament de la competència en el tractament de la informació i competència digital. Afavorix l'adquisició d'esta competència la millora en les destreses associades a la utilització de recursos freqüents en les matèries com són els esquemes, mapes conceptuals, etc., així com la producció i presentació de memòries, textos, etc. D'altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribuïx a través de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'aprenentatge de les ciències per a comunicar-se, demanar informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per a l'obtenció i el tractament de dades, etc. Es tracta d'un recurs útil en el camp de les ciències de la naturalesa i que contribuïx a mostrar una visió actualitzada de l'activitat científica.
La contribució de les Ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futures i futurs ciutadans d'una societat democràtica per a la seua participació activa en la presa fonamentada de decisions; i això pel paper que juga la naturalesa social del coneixement científic. L'alfabetització científica permet la concepció i tractament de problemes d'interés, la consideració de les implicacions i perspectives obertes per les investigacions realitzades i la presa fonamentada de decisions col·lectives en un àmbit de creixent importància en el debat social.
En segon lloc, el coneixement de com s'han produït determinats debats essencials per a l'avanç de la ciència contribuïx a entendre millor qüestions importants per a comprendre l'evolució de la societat en èpoques passades i analitzar la societat actual. Si bé la història de la ciència presenta ombres que no han de ser ignorades, el millor d'esta ha aportat a la llibertat del pensament i a l'extensió dels drets humans. L'alfabetització científica constituïx una dimensió fonamental de la cultura ciutadana, garantia, al seu torn, d'aplicació del principi de precaució, que es basa en una creixent sensibilitat social enfront de les implicacions del desenrotllament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o el medi ambient.
La contribució d'esta matèria a la competència en comunicació lingüística es produïx a través de dos vies. D'una banda, la configuració i la transmissió de les idees i informacions sobre la naturalesa posa en joc un mode específic de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions, que només s'adquiriran des dels aprenentatges d'estes matèries. L'atenció en la precisió dels termes utilitzats, en l'encadenament adequat de les idees o en l'expressió verbal de les relacions farà efectiva esta contribució. D'altra banda, adquirir la terminologia específica sobre els sers vius, els objectes i els fenòmens naturals fa possible comunicar adequadament una part molt rellevant de l'experiència humana i comprendre prou el que altres expressen sobre esta.
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constituïxen una oportunitat per a desenrotllar la competència per a aprendre a aprendre. L'aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint a l'incorporar informacions provinents en unes ocasions de la pròpia experiència i en altres de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d'esta informació en l'estructura de coneixement de cada persona es produïx si s'han adquirit en primer lloc els conceptes essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, en segon lloc, els procediments d'anàlisi de causes i conseqüències habituals en les Ciències de la naturalesa, així com les destreses lligades al desenrotllament del caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, la integració de coneixements i recerca de coherència global, i l'auto i interregulació dels processos mentals.
L'èmfasi en la formació d'un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejuís, permet contribuir al desenrotllament de l'autonomia i iniciativa personal. És important, en este sentit, assenyalar el paper de la ciència com a potenciadora de l'esperit crític en un sentit més profund: l'aventura que suposa enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcció temptativa de solucions, en definitiva, l'aventura de fer ciència. Quant a la faceta d'esta competència relacionada amb l'habilitat per a iniciar i dur a terme projectes, es podrà contribuir a través del desenrotllament de la capacitat d'analitzar situacions i valorar els factors que hi han incidit i les conseqüències que poden tindre. El pensament hipotètic propi del quefer científic es pot, així, transferir a altres situacions.
Objectius
La ensenyança de les Ciències de la naturalesa en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats:
1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l'àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.
2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics, a través d'expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.
3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les Ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientífics.
4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l'interés dels problemes plantejats, la formulació d'hipòtesis, l'elaboració d'estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l'anàlisi de resultats, la consideració d'aplicacions i repercussions de l'estudi realitzat i la busca de coherència global.
5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d'activitats pràctiques relacionades amb estos continguts.
6. Obtindre informació sobre temes científics utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes científics.
7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.
8. Desenrotllar hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.
9. Comprendre la importància d'utilitzar els coneixements provinents de les Ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.
10. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes a què s'enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l'èxit d'un futur sostenible.
11. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat.
12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics.
13. Conéixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues característiques i elements integradors; valorar la necessitat de la seua conservació i millora.
Primer curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic, per mitjà de: plantejament de problemes, discussió del seu interés, formulació de conjectures, experimentació, etc., per a comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.
Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per a seleccionar informació sobre el medi natural.
Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la seua utilització per a conéixer-la.
Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenrotllament tecnològic i en la vida de les persones.
Utilització cuidadosa dels materials i instruments bàsics d'un laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori.
Bloc 2. La Terra en l'Univers
L'Univers i el Sistema Solar.
· L'observació de l'Univers: planetes, estreles i galàxies.
· La Via Làctia i el Sistema Solar.
· Característiques físiques de la Terra i dels altres components del Sistema Solar.
· Els moviments de la Terra: les estacions, el dia i la nit, els eclipsis i les fases de la Lluna.
· Utilització de tècniques d'orientació. Observació del cel diürn i nocturn.
· Evolució històrica de les concepcions sobre el lloc de la Terra a l'Univers: el pas del geocentrisme a l'heliocentrisme com primera i gran revolució científica.
· Les capes de la terra: nucli, mantell, escorça, hidrosfera, atmosfera i biosfera.
La matèria en l'Univers.
· Propietats generals de la matèria constitutiva de l'Univers: definició de superfície, volum, massa i densitat. Unitats (SI).
· Estats en els quals es presenta la matèria en l'Univers: característiques i relació amb la temperatura. Canvis d'estat. Temperatura de fusió i d'ebullició d'una substància.
· Reconeixement de situacions i realització d'experiències senzilles en què es manifesten les propietats elementals de sòlids, líquids i gasos.
· Identificació de substàncies pures i mescles. Homogeneïtat i heterogeneïtat. Concepte de dissolució. Exemples de materials d'interés i la seua utilització en la vida quotidiana.
· Utilització de tècniques de separació de substàncies.
· Àtoms i molècules. Símbols i fórmules.
· Els elements que formen l'Univers. L'hidrogen i l'heli.
Bloc 3. Materials terrestres
L'atmosfera.
· Composició i propietats de l'atmosfera. Nitrogen i oxigen: abundància i propietats. Diòxid de carboni i ozó: implicacions mediambientals. Variacions en la composició de l'aire.
· Reconeixement del paper protector de l'atmosfera, de la importància de l'aire per als sers vius i per a la salut humana i de la necessitat de contribuir a la seua atenció.
· Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps i clima.
· Maneig d'instruments per a mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l'aire.
· Contaminants atmosfèrics: naturalesa, fonts i dispersió.
· Relació entre l'aire i la salut.
La hidrosfera.
· L'aigua a la Terra (origen, abundància i importància) i en altres planetes.
· L'aigua a la Terra en les formes líquida, sòlida i gasosa.
· La molècula d'aigua: abundància, propietats i importància. Estudi experimental de les propietats de l'aigua.
· L'aigua del mar com a dissolució. Sodi, potassi i clor: abundància.
· L'aigua en els continents.
· El vapor d'aigua en l'atmosfera.
· El cicle de l'aigua a la Terra i la seua relació amb el Sol com a font d'energia.
· Reserves d'aigua dolça a la Terra: importància de la seua conservació.
· L'aigua i la salut: la contaminació de l'aigua i la seua depuració.
· L'aigua a la Comunitat Valenciana.
La geosfera.
· Estructura interna de la Terra.
· L'escorça terrestre: la seua superfície, composició química i elements geoquímics.
· Composició química i petrològica de les capes de la Terra.
· Els minerals i les roques: concepte de mineral i roca.
· Tipus de roques: sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques. Importància i utilitat de les roques. Observació i descripció de les roques més freqüents.
· Utilitat, importància i abundància relativa dels minerals. Observació i descripció dels minerals més freqüents.
· Utilització de claus senzilles per a identificar minerals i roques.
· Explotació de minerals i roques.
· Observació i posterior reconeixement dels minerals i roques més representatius de l'entorn immediat.
· Les roques més importants de la Comunitat Valenciana.
Bloc 4. Els sers vius i la seua diversitat
Factors que fan possible la vida a la Terra.
Els elements bioquímics.
Característiques i funcions comunes dels sers vius.
La diversitat dels sers vius: ambients, grandàries, formes i modes d'alimentar-se.
La teoria cel·lular.
La diversitat com resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida.
Classificació dels sers vius.
· Els cinc regnes.
· Introducció a la taxonomia.
· Utilització de claus senzilles d'identificació de sers vius.
· Virus, bacteris i organismes unicel·lulars eucariòtics.
· Fongs.
· El regne vegetal; principals filum.
· El regne animal; principals filum.
· Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l'observació i descripció d'organismes unicel·lulars, plantes i animals.
· Valoració de la importància de mantindre la diversitat dels sers vius. Anàlisi dels problemes associats a la seua pèrdua.
· La biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Situació actual i perspectives.
Criteris d'avaluació
1. Explicar l'organització del Sistema Solar i les característiques dels moviments de la Terra i la Lluna i les seues implicacions, així com algunes de les concepcions sobre el sistema planetari al llarg de la història.
2. Situar i descriure les capes internes i externes del nostre planeta explicant la importància de cada una.
3. Establir procediments per a descriure les propietats de la matèria que ens envolta, com ara la massa, el volum, la densitat, els estats en què es presenten i els seus canvis. Valorar el maneig de l'instrumental científic. Utilitzar models gràfics per a representar i comparar les dades obtingudes.
4. Fer correctament càlculs senzills que incloguen la utilització de les diferents unitats del SI, i manejar les diferents unitats del sistema mètric decimal.
5. Relacionar propietats dels materials amb l'ús que se'n fa i diferenciar entre mescles i substàncies, gràcies a les propietats característiques d'estes últimes i a la possibilitat de separar aquelles per processos físics com la filtració, decantació, cristal·lització, etc. aprofitant les propietats que diferencien cada substància de les altres.
6. Diferenciar entre elements i compostos, àtoms i molècules, símbols i fórmules. Conéixer les característiques de les partícules fonamentals de l'àtom.
7. Explicar l'àtom segons el model planetari i establir el criteri de matèria neutra.
8. Elaborar i interpretar gràfics i models senzills sobre l'estructura i dinàmica atmosfèriques, i establir relacions entre les variables que condicionen el clima i els principals fenòmens meteorològics.
9. Reconéixer la importància de l'atmosfera per als sers vius, i considerar-ne les repercussions de l'activitat humana.
10. Explicar, a partir del coneixement de les propietats de l'aigua, el cicle de l'aigua en la naturalesa i la seua importància per als sers vius, considerant les repercussions de les activitats humanes en relació amb la seua utilització. Conéixer i valorar la problemàtica de l'aigua en la Comunitat Valenciana.
11. Conéixer l'estructura interna de la Terra i els components químics de les seues capes, i diferenciar clarament els conceptes de mineral i roca.
12. Identificar les roques i els minerals més freqüents, en especial els que es troben en l'entorn pròxim, utilitzant claus senzilles i reconéixer les seues aplicacions més freqüents. Conéixer i valorar la importància i els usos habituals de les roques en la Comunitat Valenciana.
13. Establir els criteris que servixen per a classificar els sers vius i identificar els principals models taxonòmics a què pertanyen els animals i plantes més comunes, i relacionar la presència de determinades estructures amb la seua adaptació al medi.
14. Conéixer de manera operativa el concepte de biodiversitat. Valorar la importància de la biodiversitat a escala mundial, a Espanya i a la Comunitat Valenciana.
15. Explicar les funcions comunes a tots els sers vius, tenint en compte la teoria cel·lular.
16. Realitzar correctament experiències de laboratori, respectant les normes de seguretat.
Segon curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic, per mitjà del plantejament de problemes, discussió del seu interés, formulació de conjectures, dissenys experimentals, etc., per a comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.
Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtindre informació sobre els fenòmens naturals.
Interpretació d'informació de caràcter científic i la seua utilització per a formar-se una opinió pròpia i expressar-se adequadament.
Reconeixement de la importància del coneixement científic per a prendre decisions sobre els objectes i sobre un mateix.
Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d'un laboratori i respecte-ne les normes de seguretat.
Bloc 2. Matèria i energia
Sistemes materials.
· Composició de la matèria. Àtoms i molècules. Elements i compostos.
· Formulació de compostos binaris.
· Escales d'observació macro i microscòpica (unitats representatives: mega, any llum, micro).
· Els canvis de posició en els sistemes materials.
· Moviment rectilini uniforme i uniformement variat. Concepte d'acceleració.
· Representació gràfica de moviments senzills.
Les forces i les seues aplicacions.
· Les forces com a causa del moviment, els equilibris i les deformacions (equació i unitats en el SI).
· Massa i pes dels cossos. Atracció gravitatòria.
· Estudi qualitatiu del principi d'Arquimedes. Aplicacions senzilles.
L'energia en els sistemes materials.
· L'energia com a concepte fonamental per a l'estudi dels canvis. Canvi de posició, forma i estat. Valoració del paper de l'energia en les nostres vides.
· Treball i energia: anàlisi qualitativa i interpretació de transformacions energètiques de processos senzills quotidians.
· Principi de conservació de l'energia. Tipus d'energia, cinètica i potencial. Energia mecànica.
· Anàlisi i valoració de les diferents fonts d'energia, renovables i no renovables.
· Problemes associats a l'obtenció, transport i utilització de l'energia.
· Presa de consciència de la importància de l'estalvi energètic.
Bloc 3. Transferència d'energia
Calor i temperatura.
· Interpretació de la calor com a forma de transferència d'energia.
· Distinció entre calor i temperatura. Els termòmetres.
· La calor com a agent productor de canvis. Reconeixement de situacions i realització d'experiències senzilles en què es manifesten els efectes de la calor sobre els cossos.
· Propagació de la calor. Aïllants i conductors.
· Valoració de les aplicacions i repercussions de l'ús de la calor.
Llum i so.
· La llum i el so com a models d'ones.
· Llum i visió: els objectes com a fonts secundàries de llum.
· Propagació rectilínia de la llum en totes direccions. Reconeixement de situacions i realització d'experiències senzilles per a posar-la de manifest. Ombres i eclipsis.
· Estudi qualitatiu de la reflexió i de la refracció. Utilització d'espills i lents.
· Descomposició de la llum: interpretació dels colors.
· So i audició. Propagació i reflexió del so.
· Valoració del problema de la contaminació acústica i lumínica.
Bloc 4. Transformacions geològiques degudes a l'energia interna de la Terra
L'energia interna del planeta.
· Les manifestacions de l'energia interna de la Terra: erupcions volcàniques i terratrémols.
· Interpretació del comportament de les ones sísmiques i la seua contribució al coneixement de l'interior de la Terra.
· Distribució de terratrémols i volcans i descobriment de les plaques litosfèriques.
· Moviments dels continents.
· Valoració dels riscos volcànic i sísmic i de la seua predicció i prevenció.
· Manifestacions volcàniques i sísmiques en la Comunitat Valenciana.
· Estudi del cicle de les roques.
· La formació de roques magmàtiques i metamòrfiques. Identificació de tipus de roques i relació entre la seua textura i origen. La seua localització en la Comunitat Valenciana.
· Interpretació del relleu terrestre com a resultat de l'acció de les forces internes i externes del planeta. Els sistemes muntanyosos de la Comunitat Valenciana.
Bloc 5. La vida en acció
Les funcions vitals.
· El descobriment de la cèl·lula.
· Observació de cèl·lules al microscopi.
· Les funcions de nutrició: obtenció i ús de matèria i energia pels sers vius.
· Nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
· La fotosíntesi i la seua importància en la vida de la Terra.
· La respiració en els sers vius.
· Les funcions de relació: percepció, coordinació i moviment.
· Les funcions de reproducció: la reproducció sexual i asexual.
· El manteniment de l'espècie. La reproducció animal i vegetal: analogies i diferències.
· Observació i descripció de cicles vitals en animals i vegetals.
Bloc 6. El medi ambient natural
Conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistema.
Identificació dels components d'un ecosistema.
Influència dels factors biòtics i abiòtics en els ecosistemes.
Ecosistemes aquàtics d'aigua dolça i marins.
Ecosistemes terrestres: els biomes.
El paper que exercixen els organismes productors, consumidors i descomponedors en l'ecosistema. Cadenes i xarxes tròfiques.
Realització d'indagacions senzilles sobre algun ecosistema de l'entorn.
Ecosistemes característics en la Comunitat Valenciana.
Criteris d'avaluació
1. Interpretar els sistemes materials com a parts de l'Univers de molt distintes escales, als quals la ciència delimita per al seu estudi, i destacar l'energia com una propietat inseparable de tots estos, capaç d'originar canvis.
2. Definir magnituds com: velocitat, acceleració i força; relacionar-les amb una expressió matemàtica i unes unitats pròpies.
3. Definir els conceptes i magnituds que caracteritzen el moviment. Resoldre problemes senzills.
4. Identificar les forces en contextos quotidians com a causa dels canvis en els moviments i de les deformacions, així com el seu paper en l'equilibri dels cossos.
5. Definir el concepte de pes com una força i diferenciar-lo del de massa. Distingir amb exactitud i diferenciar els conceptes d'energia cinètica i potencial, així com els de calor i temperatura.
6. Utilitzar el concepte qualitatiu d'energia per a explicar el seu paper en les transformacions que tenen lloc en el nostre entorn; reconéixer la importància i repercussions per a la societat i el medi ambient de les diferents fonts d'energia renovables i no renovables.
7. Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el concepte de temperatura i la seua mesura, l'equilibri i desequilibri tèrmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de propagació.
8. Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i del so, i reproduir-ne alguns tenint en compte les seues propietats.
9. Reconéixer i valorar els riscos associats als processos geològics terrestres i les pautes utilitzades en la seua prevenció i predicció. Analitzar la importància dels fenòmens volcànics i sismològics en el passat i en el present de la Comunitat Valenciana, així com la necessitat de planificar la prevenció de riscos futurs.
10. Analitzar la incidència d'algunes actuacions individuals i socials relacionades amb l'energia en el deteriorament i millora del medi ambient.
11. Relacionar el vulcanisme, els terratrémols, la formació del relleu i la gènesi de les roques metamòrfiques i magmàtiques amb l'energia interna del planeta, tot arribant a situar en un mapa les zones on estes manifestacions són més intenses i freqüents. Valorar l'extensió dels afloraments de materials metamòrfics i ignis en la Comunitat Valenciana.
12. Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels sers vius a partir de distintes observacions i experiències realitzades amb organismes senzills; comprovar l'efecte que tenen determinades variables en els processos de nutrició, relació i reproducció.
13. Definir els conceptes de nutrició cel·lular i respiració aplicant els coneixements sobre l'obtenció d'energia.
14. Diferenciar els mecanismes que han d'utilitzar els sers pluricel·lulars per a realitzar les seues funcions, distingint entre els processos que produïxen energia i els que la consumixen, arribant a distingir entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa, i entre reproducció animal i vegetal.
15. Distingir entre els conceptes de biosfera i exosfera explicant, per mitjà d'exemples senzills, el flux d'energia en els ecosistemes.
16. Identificar i quantificar els components biòtics i abiòtics d'un ecosistema pròxim, valorar la seua diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establides entre els sers vius d'este.
17. Caracteritzar els ecosistemes més significatius de la Comunitat Valenciana. Identificar els espais naturals protegits en la nostra Comunitat i valorar algunes figures de protecció.
18. Realitzar correctament experiències de laboratori, respectant les normes de seguretat.
Tercer curs
Continguts
Bloc 1 (Comú). Introducció a la metodologia científica
Utilització d'estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d'hipòtesis i la interpretació dels resultats. L'informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics.
Busca i selecció d'informació de caràcter científic per mitjà de les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts.
Interpretació d'informació de caràcter científic i utilització d'esta per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica.
Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.
Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d'un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d'unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori.
Física i química
Bloc 2. Energia i electricitat
El concepte d'energia.
· Energies tradicionals.
· Fonts d'energia.
· Energies alternatives.
· Conservació i degradació de l'energia.
Electricitat.
· Fenòmens electrostàtics.
· Les càrregues elèctriques i la seua interacció: les forces elèctriques.
· Camp elèctric. Flux de càrregues. Conductors i aïllants.
· L'energia elèctrica. Generadors i corrent elèctric. Circuits elèctrics senzills.
· L'electricitat a casa. L'estalvi energètic.
Bloc 3. Diversitat i unitat d'estructura de la matèria
La matèria, elements i compostos.
· La matèria i els seus estats d'agregació: sòlid, líquid i gasós.
· Teoria cinètica i canvis d'estat.
Substàncies pures i mescles. Mètodes de separació de mescles. Dissolucions. Substàncies simples i compostes.
Àtoms, molècules i cristalls.
· Estructura atòmica: partícules constituents.
· Utilització de models.
· Nombre atòmic.
· Introducció al concepte d'element químic.
· Unions entre àtoms: molècules i cristalls.
· Fórmules i nomenclatura de les substàncies més corrents segons les normes de la IUPAC.
· Masses atòmiques i moleculars. Isòtops: concepte i aplicacions.
Bloc 4. Canvis químics i les seues aplicacions
Les reaccions químiques.
· Perspectives macroscòpica i atomicomolecular dels processos químics.
· Representació simbòlica.
· Concepte de mol.
· Equacions químiques i el seu ajust.
· Conservació de la massa.
· Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles.
· Realització experimental d'alguns canvis químics.
La química en la societat.
· Elements químics bàsics en els sers vius.
· La química i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja àcida, destrucció de la capa d'ozó, contaminació d'aigües i terres.
· Petroli i derivats.
· Energia nuclear.
· Medicaments.
Biologia i geologia
Bloc 5. Les persones i la salut
Promoció de la salut. Sexualitat i reproducció humanes.
· El concepte d'organisme pluricel·lular. L'organització general del cos humà: la cèl·lula, teixits, òrgans, sistemes i aparells.
· El concepte de salut i el de malaltia.
· Principals agents causants de malalties infeccioses.
· La lluita contra estes malalties. Sistema immunitari. Vacunes.
· Malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenció.
· Primers auxilis.
Estudi de factors i hàbits relacionats amb la salut en la Comunitat Valenciana. La promoció de la salut i d'estils de vida saludables.
El trasplantament i donació de cèl·lules, òrgans i sang.
La reproducció humana.
· Canvis físics i psíquics en l'adolescència.
· Els aparells reproductors masculí i femení.
El cicle menstrual.
· Relació amb la fecunditat.
· Fecundació, embaràs i part.
· Mètodes anticonceptius.
· Noves tècniques de reproducció i la seua valoració ètica i social.
· Les malalties de transmissió sexual.
La resposta sexual humana. Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexual.
Alimentació i nutrició humanes.
Les funcions de nutrició.
· Aparells que intervenen en la nutrició.
· Anatomia i fisiologia de l'aparell digestiu.
· Principals malalties.
Alimentació i salut.
· Dietes saludables i equilibrades.
· Prevenció de les malalties provocades per malnutrició.
· La conservació, manipulació i comercialització dels aliments.
· Les persones i el consum d'aliments.
L'aparell respiratori.
· Hàbits saludables.
· Malalties més freqüents.
L'aparell circulatori: anatomia i fisiologia.
· Estils de vida per a una salut cardiovascular.
· Malalties més freqüents.
Anatomia i fisiologia de l'aparell excretor. Prevenció de les malalties més freqüents.
Les funcions de relació: percepció, coordinació i moviment.
La percepció: els òrgans dels sentits i distints nivells d'integració nerviosa; la seua cura i higiene.
La coordinació i el sistema nerviós: organització i funció.
El sistema endocrí.
· El control intern de l'organisme.
· Glàndules i principals hormones.
· L'equilibri hormonal.
· Malalties més freqüents.
L'aparell locomotor. Anàlisi de les lesions més freqüents i la seua prevenció. Importància de l'exercici físic.
Els actes involuntaris. Els actes voluntaris.
Factors que repercutixen en la salut mental en la societat actual.
Les substàncies addictives: el tabac, l'alcohol i altres drogues.
· Problemes associats.
· Actitud responsable davant de conductes de risc per a la salut.
Bloc 6. L'activitat humana i el medi ambient
Els recursos naturals: definició i classificació.
· Les fonts d'energia renovables i no renovables.
Importància de l'ús i gestió sostenible dels recursos hídrics.
· La potabilització i els sistemes de depuració.
· Utilització de tècniques senzilles per a conéixer el grau de contaminació i depuració de l'aire i de l'aigua.
· Els residus i la seua gestió. Valoració de l'impacte de l'activitat humana en els ecosistemes. Anàlisi crítica de les intervencions humanes en el medi.
Principals problemes ambientals de l'actualitat. Problemàtica ambiental en la Comunitat Valenciana.
· Valoració de la necessitat de cuidar del medi ambient i adoptar conductes solidàries i respectuoses amb este.
Bloc 7. Transformacions geològiques degudes a l'energia externa
L'activitat geològica externa del planeta Terra. El cicle geològic.
L'energia solar en la Terra. L'atmosfera i la seua dinàmica. Interpretació de mapes del temps senzills. El relleu terrestre i la seua representació. Els mapes topogràfics: lectura i interpretació.
Alteracions de les roques produïdes per l'aire i l'aigua. La meteorització.
Processos geològics externs: erosió, transport i sedimentació.
Els torrents, els rius i les aigües subterrànies com a agents geològics. La sobreexplotació d'aqüífers. L'acció geològica del gel i el vent. Dinàmica marina.
El cicle litològic.
La formació de les roques sedimentàries: la diagènesi. Classificació de les roques sedimentàries. L'origen i la utilitat del carbó, del petroli i del gas natural. Valoració de les conseqüències de la seua utilització i esgotament.
Localització i importància econòmica de les roques sedimentàries a la Comunitat Valenciana.
El relleu de la Comunitat Valenciana: agents i processos externs característics.
Criteris d'avaluació
1 (comú). Determinar els trets distintius del treball científic a través de l'anàlisi contrastada d'algun problema científic o tecnològic d'actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.
2 (comú). Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.
3 (comú). Descriure les interrelacions existents en l'actualitat entre societat, ciència i tecnologia.
Física i química
4. Descriure les característiques dels estats sòlid, líquid i gasós. Explicar en què consistixen els canvis d'estat, utilitzant la teoria cinètica, incloent la comprensió de gràfiques i el concepte de calor latent.
5. Diferenciar entre elements, compostos i mescles, així com explicar els procediments químics bàsics per al seu estudi. Descriure les dissolucions. Efectuar correctament càlculs numèrics senzills sobre la seua composició. Explicar i usar les tècniques de separació i purificació.
6. Distingir entre àtoms i molècules. Indicar les característiques de les partícules components dels àtoms. Diferenciar els elements. Calcular les partícules components d'àtoms, ions i isòtops.
7. Formular i anomenar algunes substàncies importants. Indicar les seues propietats. Calcular les seues masses moleculars.
8. Discernir entre canvi físic i químic. Comprovar que la conservació de la massa es complix en tota reacció química. Escriure i ajustar correctament equacions químiques senzilles. Resoldre exercicis numèrics en què intervinguen mols.
9. Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins són els principals problemes mediambientals de la nostra època i les seues mesures preventives.
10. Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d'interés social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l'ús inadequat dels medicaments. Explicar en què consistix l'energia nuclear i els problemes que se'n deriven.
11. Demostrar una comprensió científica del concepte d'energia. Raonar avantatges i inconvenients de les diferents fonts energètiques. Enumerar mesures que contribuïxen a l'estalvi col·lectiu o individual d'energia. Explicar per què l'energia no pot reutilitzar-se sense límits.
12. Descriure els diferents processos d'electrització de la matèria. Classificar materials segons la seua conductivitat. Realitzar exercicis utilitzant la llei de Coulomb. Indicar les diferents magnituds elèctriques i els components bàsics d'un circuit. Resoldre exercicis numèrics de circuits senzills. Saber calcular el consum elèctric en l'àmbit domèstic.
13. Dissenyar i muntar circuits de corrent continu respectant les normes de seguretat en què es puguen dur a terme mesuraments de la intensitat de corrent i de diferència de potencial, indicant-ne quantitats d'acord amb la precisió de l'aparell utilitzat.
Biologia i geologia
14. Descriure els òrgans i aparells humans implicats en les funcions vitals, establir relacions entre les diferents funcions de l'organisme i els hàbits saludables.
15. Explicar els processos fonamentals de la digestió i assimilació dels aliments, utilitzant esquemes i representacions gràfiques, i justificar, a partir d'estes, els hàbits alimentaris saludables, independents de pràctiques consumistes inadequades. Analitzar el consum d'aliments en la Comunitat Valenciana.
16. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant de diferents estímuls, descriure el seu funcionament, enumerar alguns factors que l'alteren i reflexionar sobre la importància d'hàbits de vida saludable.
17. Explicar la funció integradora del sistema endocrí, conéixer les causes de les seues alteracions més freqüents i valorar la importància de l'equilibri entre tots els òrgans del cos humà.
18. Localitzar els principals ossos i músculs que integren l'aparell locomotor.
19. Descriure els aspectes bàsics de l'aparell reproductor, diferenciant entre sexualitat i reproducció.
20. Conéixer i comprendre el funcionament dels mètodes de control de natalitat i valorar l'ús de mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual.
21. Reconéixer que en la salut influïxen aspectes físics, psicològics i socials; valorar la importància dels estils de vida per a previndre malalties i millorar la qualitat de vida, així com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques. Analitzar la influència d'alguns estils de vida sobre la salut, amb especial referència a la Comunitat Valenciana.
22. Recopilar informació procedent de fonts documentals i d'Internet sobre la influència de les actuacions humanes sobre diferents ecosistemes: efectes de la contaminació, desertització, disminució de la capa d'ozó, esgotament de recursos i extinció d'espècies; analitzar esta informació i argumentar possibles actuacions per a evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals. Estudiar algun cas d'incidència notable en la Comunitat Valenciana.
23. Relacionar els processos geològics externs i interns per mitjà de l'explicació del cicle litològic i la seua representació esquemàtica.
24. Identificar les accions dels agents geològics externs en l'origen i modelatge del relleu terrestre, així com en el procés de formació de les roques sedimentàries.
25. Identificar les principals roques sedimentàries, relacionar el seu origen amb la seua estructura i textures, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana.
Quart curs
Física i química
Continguts
Bloc 1. Introducció al treball experimental
Les magnituds i com mesurar-les. El Sistema Internacional d'unitats. Caràcter aproximat de la mesura. Notació científica. Arredoniment.
Aparells de mesura. Mesura de masses: balances. Mesures de volum. Mesures de longitud: regle i calibrador. Mesures de temps: cronòmetre.
El treball en el laboratori. Formulació d'hipòtesis i dissenys experimentals. Anàlisi i interpretació de resultats experimentals.
La comunicació científica: l'informe científic. Regles i exemples.
Bloc 2. Forces i moviment
Iniciació a l'estudi del moviment.
· Moviment i sistema de referència. Trajectòria i posició. Desplaçament i espai recorregut. Velocitat i acceleració.
· Estudi del moviment rectilini i uniforme. Estudi del moviment rectilini i uniformement accelerat.
· Anàlisi dels moviments quotidians.
Les forces i l'equilibri.
· Interaccions entre els cossos: forces. Tipus.
· Composició i descomposició de forces de la mateixa direcció i angulars.
· Equilibri de forces.
· Forces en els fluids. Concepte de pressió. Pressions hidrostàtica i atmosfèrica. Aplicacions.
· Principi de Pascal i la multiplicació de la força.
· El principi d'Arquimedes i la flotació de vaixells i globus. Tensió superficial.
Les forces i el moviment.
· Les lleis de la Dinàmica i la superació de la física del «sentit comú».
· Tractament qualitatiu de la força de fregament.
· La llei de la Gravitació universal i la culminació de la primera de les revolucions científiques. El pes dels cossos i la seua caiguda. El moviment de planetes i satèl·lits.
Bloc 3. Energia, treball i calor
Treball, potència i energia mecànica.
· Concepte de treball. Unitats. Treball mecànic. Aplicació a màquines i ferramentes. Concepte de potència.
· L'energia mecànica i les formes que té. El treball com a transferència d'energia mecànica. Principi de conservació de l'energia mecànica.
Calor i energia tèrmica.
· Concepte de temperatura. Energia tèrmica.
· Transferència d'energia per efecte de diferències de temperatura.
· Conservació i degradació de l'energia. Efectes de la calor sobre els cossos.
L'energia de les ones: llum i so.
· Concepte d'ona. Tipus i característiques de les ones.
· Transferència d'energia sense transport de matèria.
· La llum i el so. Propietats de la seua propagació. Espectre lumínic i espectre acústic.
Bloc 4. Estructura i propietats de les substàncies
L'àtom i les propietats de les substàncies.
· L'estructura de l'àtom.
· La taula periòdica dels elements químics.
· Classificació de les substàncies segons les seues propietats. Estudi experimental.
· L'enllaç químic: enllaços iònics, covalent i metàl·lic.
· Interpretació de les propietats de les substàncies.
· Introducció a la formulació i nomenclatura inorgànica segons les normes de la IUPAC.
Les reaccions químiques.
· Tipus de reaccions químiques.
· Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques.
· Calor de reacció. Concepte d'exotèrmia i endotèrmia.
· Velocitat d'una reacció química. Factors que hi influïxen.
Bloc 5. Iniciació a l'estructura dels compostos de carboni
La química dels compostos del carboni.
· El carboni com a component essencial dels sers vius. El carboni i la gran quantitat de compostos orgànics. Característiques dels compostos de carboni.
· Descripció dels compostos orgànics més senzills: hidrocarburs i la seua importància com a recursos energètics. Alcohols. Àcids orgànics.
Polímers sintètics.
· Fabricació i reciclatge de materials plàstics.
· Macromolècules: importància en la constitució dels sers vius.
· Valoració del paper de la química en la comprensió de l'origen i desenrotllament de la vida.
Bloc 6. La contribució de la ciència a un futur sostenible
El desafiament mediambiental.
· El problema de l'increment de l'efecte hivernacle: causes i mesures per a la prevenció.
· Canvi climàtic.
· Contaminació sense fronteres.
· Esgotament de recursos.
· Reducció de la biodiversitat.
Contribució del desenrotllament cientificotècnic a la sostenibilitat.
· Importància de l'aplicació del principi de precaució i de la participació ciutadana en la presa de decisions.
· Energies netes.
· Gestió racional dels recursos naturals.
· Valoració de l'educació científica de la ciutadania com a requisit de societats democràtiques sostenibles.
· La cultura científica com a font de satisfacció.
Criteris d'avaluació
1. Aplicar correctament les principals equacions, explicar les diferències fonamentals dels moviments MRU, MRUA i MCU. Distingir clarament entre les unitats de velocitat i acceleració, així com entre magnituds lineals i angulars.
2. Identificar les forces pels seus efectes estàtics. Compondre i descompondre forces. Manejar les nocions bàsiques de l'estàtica de fluids i comprendre'n les aplicacions. Explicar com actuen els fluids sobre els cossos que suren o que hi estan submergits aplicant el principi d'Arquimedes.
3. Identificar les forces que actuen sobre un cos, generen o no acceleracions. Descriure les lleis de la dinàmica i aportar a partir d'estes forces una explicació científica als moviments quotidians. Determinar la importància de la força de fregament en la vida real. Dibuixar les forces que actuen sobre un cos en moviment, justificar l'origen de cada una, i indicar les possibles interaccions del cos en relació amb altres cossos.
4. Identificar el caràcter universal de la força de la gravitació i vincular-ho a una visió del món subjecta a lleis que s'expressen en forma matemàtica.
5. Diferenciar entre treball mecànic i treball fisiològic. Explicar que el treball consistix en la transmissió d'energia d'un cos a un altre per mitjà d'una força. Identificar la potència amb la rapidesa amb què es realitza un treball i explicar la importància d'esta magnitud en la indústria i la tecnologia.
6. Relacionar la variació d'energia mecànica que ha tingut lloc en un procés amb el treball amb què s'ha realitzat. Aplicar de forma correcta el principi de conservació de l'energia en l'àmbit de la mecànica.
7. Identificar la calor com una energia en trànsit entre els cossos a diferent temperatura i descriure casos reals en què es posa de manifest. Diferenciar la conservació de l'energia en termes de quantitat amb la degradació de la seua qualitat a mesura que és utilitzada. Aplicar-ho a transformacions energètiques relacionades amb la vida real.
8. Descriure el funcionament teòric d'una màquina tèrmica i calcular-ne el rendiment. Identificar les transformacions energètiques produïdes en aparells d'ús comú (mecànics, elèctrics i tèrmics).
9. Explicar les característiques fonamentals dels moviments ondulatoris. Identificar fets reals en els quals es manifeste un moviment ondulatori. Relacionar la formació d'una ona amb la propagació de la pertorbació que l'origina. Distingir les ones longitudinals de les transversals i realitzar càlculs numèrics en què intervé el període, la freqüència i la longitud d'ones sonores i electromagnètiques.
10. Indicar les característiques que han de tindre els sons per a ser audibles. Descriure la naturalesa de l'emissió sonora.
11. Utilitzar la teoria atòmica per a explicar la formació de noves substàncies a partir d'altres preexistents. Representar per mitjà d'equacions estes transformacions i observar-hi el principi de conservació de la matèria.
12. Diferenciar entre processos físics i processos químics. Escriure i ajustar correctament les equacions químiques corresponents a enunciats i descripcions de processos químics senzills i analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics fonamentals.
13. Explicar les característiques dels àcids i de les bases i realitzar-ne la neutralització. Ús dels indicadors per a esbrinar el pH.
14. Explicar els processos d'oxidació i combustió, i analitzar-ne la incidència en el medi ambient.
15. Explicar les característiques bàsiques dels processos radioactius, la seua perillositat i les seues aplicacions.
16. Escriure fórmules senzilles dels compostos de carboni i distingir entre compostos saturats i insaturats.
17. Conéixer els principals compostos del carboni: hidrocarburs, petroli, alcohols i àcids.
18. Justificar la gran quantitat de compostos orgànics existents així com la formació de macromolècules i la seua importància en els sers vius.
19. Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins són els principals problemes mediambientals de la nostra època i la seua prevenció.
20. Descriure algunes de les principals substàncies químiques aplicades en diversos àmbits de la societat: agrícola, alimentari, construcció i industrial.
Biologia i geologia
Continguts
Bloc 1. La metodologia científica
Actuació d'acord amb el procés de treball científic: plantejament de problemes i discussió del seu interés, formulació d'hipòtesis, estratègies i dissenys experimentals, anàlisi i interpretació i comunicació de resultats.
Busca i selecció d'informació de caràcter científic per mitjà de les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts.
Interpretació d'informació de caràcter científic i la seua utilització per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre decisions sobre problemes relacionats amb les ciències de la naturalesa.
Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb la tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l'estudi realitzat i les seues repercussions.
Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d'un laboratori i respecte per les normes de seguretat en este.
Bloc 2. La Terra, un planeta en continu canvi
La història de la Terra.
· L'origen de la Terra. El temps geològic: idees històriques sobre l'edat de la Terra. Principis i procediments que permeten reconstruir-ne la història. Utilització de l'actualisme com a mètode d'interpretació.
· Els fòssils, la seua importància com a testimoni del passat. Els primers sers vius i la seua influència en el planeta.
· Reconeixement dels fòssils guia més importants.
· Història geològica de la Terra: les eres geològiques. Ubicació dels esdeveniments geològics i biològics més significatius.
· Identificació d'alguns fòssils característics.
· Reconstrucció elemental de la història d'un territori a partir d'una columna estratigràfica senzilla.
La tectònica de plaques i les seues manifestacions.
· El problema de l'origen de les serralades: algunes interpretacions històriques. El cicle de les roques.
· Distribució geogràfica de terratrémols i volcans. Wegener i la deriva continental. L'expansió del fons oceànic. Proves de la tectònica de plaques.
· Les plaques litosfèriques. Vores de placa. La formació de serralades: tipus i processos geològics associats.
· Fenòmens geològics associats al moviment de les plaques: els terratrémols. El pla de Benioff. Vulcanisme terrestre. Les dorsals oceàniques. Les fosses submarines. La subducció. Les estructures tectòniques: plecs, falles i mantells de corriment.
· La tectònica de plaques, una revolució en les Ciències de la Terra. Utilització de la tectònica de plaques per a la interpretació del relleu i dels esdeveniments geològics.
· Valoració de les conseqüències de la dinàmica de l'interior terrestre en la superfície del planeta.
Bloc 3. La vida en el planeta
La cèl·lula, unitat de vida.
· La teoria cel·lular i la seua importància en Biologia. La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels sers vius.
· Reproducció cel·lular. Mitosi i meiosi. Característiques diferencials i importància biològica de cada una.
· Estudi de l'ADN: composició, estructura i propietats. Valoració del seu descobriment en l'evolució posterior de les ciències biològiques.
· Els nivells d'organització biològics. Interés pel món microscòpic.
· Utilització de la teoria cel·lular per a interpretar l'estructura i el funcionament dels sers vius.
L'herència i la transmissió dels caràcters.
· Genètica. Les lleis de Mendel.
· Genètica humana. L'herència del sexe. L'herència lligada al sexe. Estudi d'algunes malalties hereditàries.
· Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions.
· Resolució de problemes senzills de genètica.
· Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions, repercussions i desafiaments més importants. Els aliments transgènics. La clonació. El genoma humà.
· Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avanços en biotecnologia genètica i reproductiva.
Origen i evolució dels sers vius.
· L'origen de la vida. Principals teories.
· L'evolució: mecanismes i proves. Aparició i extinció d'espècies.
· Teories evolutives. Gradualisme i equilibri puntuat.
· Valoració de la biodiversitat com a resultat del procés evolutiu. El paper de la humanitat en l'extinció d'espècies i les seues causes.
· Estudi esquemàtic del procés de l'evolució humana.
Bloc 4. La dinàmica dels ecosistemes
Anàlisi de les interaccions existents en l'ecosistema: les relacions tròfiques. Cicle de matèria i flux d'energia. Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes terrestres i aquàtics. Cicles biogeoquímics.
Autoregulació de l'ecosistema: les plagues i la lluita biològica.
Les successions ecològiques. La formació i la destrucció de sòls. Impacte dels incendis forestals i importància de la prevenció.
La modificació d'ambients pels sers vius i les adaptacions dels sers vius a l'entorn. Els canvis ambientals de la història de la Terra.
Atenció i respecte pel manteniment del medi físic i dels sers vius com a part essencial de la protecció del medi natural.
Criteris d'avaluació
1. Reconéixer en la naturalesa o per mitjà de models (fotos, diapositives o vídeos), indicadors de processos erosió, transport i sedimentació en el relleu, i indicar l'agent causant.
2. Explicar les principals manifestacions de la dinàmica interna de la Terra (sismes, volcans, serralades, plecs, falles
) a la llum de la Tectònica global.
3. Realitzar mapes mundials i zonals on s'indique la situació de les plaques litosfèriques i els fenòmens geològics més importants associats al seu moviment.
4. Indicar les diverses unitats temporals de la història de la Terra, i explicar la importància dels fòssils com a testimonis estratigràfics i paleobiòtics.
5. Identificar i descriure fets que mostren la Terra com un planeta canviant, conéixer i situar alguns dels canvis més notables de la seua llarga història utilitzant models temporals a escala.
6. Aplicar els postulats de la teoria cel·lular a l'estudi de distints tipus de sers vius.
7. Identificar les estructures característiques de la cèl·lula procariòtica, eucariòtica, vegetal i animal, relacionar cada un dels elements cel·lulars amb la seua funció biològica.
8. Descriure la reproducció cel·lular, assenyalar les diferències principals entre meiosi i mitosi, així com la finalitat d'ambdós.
9. Resoldre problemes senzills de transmissió de caràcters hereditaris, incloent-hi els relacionats amb malalties en l'home, aplicant els coneixements de les lleis de Mendel.
10. Interpretar el paper de la diversitat genètica (intraespecífica i interespecífica) i les mutacions a partir del concepte de gen; valorar críticament les conseqüències dels avanços actuals de l'enginyeria genètica.
11. Exposar raonadament algunes dades sobre les quals recolza la teoria de l'evolució, així com les controvèrsies científiques, socials i religioses que va suscitar esta teoria.
12. Relacionar l'evolució i distribució dels sers vius, destacar les seues adaptacions més importants amb els mecanismes de selecció natural, que actuen sobre la variabilitat genètica de cada espècie.
13. Explicar com es produïx la transferència de matèria i energia al llarg d'una cadena o xarxa tròfica; identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i reconéixer les estratègies per a restablir-ne l'equilibri.
14. Analitzar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosistemes i exposar les actuacions individuals, col·lectives i administratives per a evitar el deteriorament del medi ambient.
15. Determinar les característiques ecològiques d'alguns aiguamolls de la Comunitat Valenciana i valorar la importància de la seua protecció i conservació.
16. Realitzar correctament experiències de laboratori, respectant les normes de seguretat.
Ciències socials, geografia i història
La Geografia i la Història són dos pilars fonamentals de les Ciències socials, la qual cosa obeïx tant a la seua perspectiva generalista, sobre l'espai i el temps, respectivament, com a la seua àmplia tradició pedagògica. Acostar-se al coneixement del passat i de l'espai habitat pels sers humans és tasca totalment imprescindible per a entendre el present, base, al seu torn, de la construcció del futur. D'ací la importància que tenen la Geografia i la Història, disciplines que contribuïxen a facilitar en les alumnes i els alumnes una comprensió organitzada del món i de la societat, però que, al mateix temps, els inicien en l'explicació de la realitat en què viuen. La Geografia i la Història oferixen una visió global del món, al mateix temps que impulsen el desenrotllament de valors que induiran els escolars a adoptar una actitud ètica i compromesa en una societat plural i solidària.
Basant-se en això, l'assimilació intel·lectual dels fets històrics i geogràfics a distintes escales es convertix en un aspecte bàsic a l'hora d'entendre la realitat que envolta l'alumnat, des de la visió més genèrica fins a la més concreta i específica. Aconseguir este encast, sense perdre el sentit de la coherència i de l'articulació, tant conceptual com interpretativa, és, sens dubte, un dels majors desafiaments de tot projecte educatiu modern i sensible. La Geografia i la Història han de respondre satisfactòriament a eixe propòsit, a fi d'oferir a les alumnes i els alumnes un encadenament lògic de les qüestions, que ajude a comprendre de quina manera els esdeveniments històrics i tot allò que succeïx en l'espai no són producte de l'atzar o de la casualitat, sinó la manifestació de la resposta oferida en cada moment per la societat, d'acord amb els seus objectius, estructures i necessitats.
L'estudi de la Història ha de proporcionar a les alumnes i els alumnes de l'Educació Secundària Obligatòria un coneixement de l'evolució de les societats humanes al llarg del temps, necessari per a comprendre el seu procés de canvi i transformació, la noció de permanència i les múltiples interrelacions dels factors que els determinen. La Geografia servirà per a localitzar i interpretar estos processos en l'espai, entitat que estudiarà en totes les seues dimensions. Finalment, l'aproximació particular a les manifestacions artístiques serà necessària per a significar l'esforç creatiu del ser humà a través del temps i, consegüentment, per a valorar en la seua riquesa i varietat el patrimoni cultural.
De tot això es desprén que estes disciplines servixen no sols per a l'estudi dels seus corresponents continguts propis, sinó per a transmetre una sèrie de valors que permetrà a les alumnes i els alumnes comprendre el món en què viuen. Entre ells mereixen especial atenció alguns tan fonamentals com la solidaritat, el respecte a altres cultures, la tolerància, la llibertat o la pràctica d'idees democràtiques.
Tots estos plantejaments s'expressen en els objectius de l'assignatura, la majoria dels quals integren al mateix temps les finalitats educatives pròpies de la Història, Geografia i Història de l'Art, així com d'altres Ciències socials, sobre la base de l'Educació Secundària Obligatòria com a etapa propedèutica i terminal.
Els continguts s'han exposat en tots els temes de forma oberta, perquè la pràctica de classe s'adapte a la realitat concreta de cada grup. S'han inclòs, no obstant això, tots aquells que es consideren imprescindibles en cada curs i sense els quals no s'aconseguirien adequadament els objectius de la matèria.
Primer d'ESO es dedica, pel que fa a la Geografia, a l'estudi de la Terra i els mitjans naturals, amb especial atenció a la relació entre el ser humà i l'espai físic. L'estudi de les societats al llarg del temps se centra en la seua evolució històrica des dels seus orígens fins a l'edat antiga, amb la finalitat que l'alumna i l'alumne comprenguen la configuració de les primeres civilitzacions. En un àmbit espacial mundial i particularment europeu, s'inserix la caracterització de la història del nostre país.
En segon d'ESO s'inclou l'estudi de les característiques i tendències de la població, en especial l'espanyola i l'europea, la seua estructura i diversitat, i es pretén valorar el significat de les diferències socials i demogràfiques en l'organització de l'espai. Al mateix temps, en este curs s'analitza l'Edat Mitjana, prestant especial atenció a la configuració plural del territori peninsular, i l'Edat Moderna, en què es dóna especial rellevància a la monarquia hispànica, la colonització d'Amèrica i a la lluita per l'hegemonia a Europa.
En tercer d'ESO predominen els aspectes geopolítics i econòmics. La major part dels continguts s'aborden des de l'anàlisi de l'organització política i l'espai geogràfic dels grans àmbits del món, de la Unió Europea i d'Espanya, així com les transformacions i problemes d'un món interdependent i de la creixent globalització, amb important referència a les desigualtats en el desenrotllament humà. Es conclou amb l'anàlisi de l'espai geogràfic europeu i espanyol, amb especial atenció a la diversitat geogràfica d'Espanya.
Finalment, en quart d'ESO se sintetitzen les bases històriques de la societat actual i les transformacions econòmiques, polítiques i socials produïdes des del segle XVIII fins a l'actualitat. Es fa, a més, insistència en la història contemporània espanyola, singularment en la configuració de l'estat democràtic a Espanya i en la seua pertinença a la Unió Europea.
Els criteris d'avaluació es relacionen amb els objectius i els continguts i tenen en compte el desenrotllament mental de les alumnes i els alumnes i la seua evolució psicopedagògica.
Les alumnes i els alumnes que, després de superar els criteris d'avaluació que s'acompanyen, continuen la seua educació en cada una de les modalitats de Batxillerat, tindran la base suficient per a escometre l'estudi de tots els aspectes relacionats amb la matèria.
Els continguts d'Història resulten necessaris per a la correcta formació en el Batxillerat, ja que des del primer curs d'esta etapa podran abordar Història del Món Contemporani. Així mateix, la formació que han rebut en Història d'Espanya permet abordar els continguts d'esta mateixa matèria en Batxillerat.
Altre tant pot dir-se per a la Geografia i per a la Història de l'Art de Batxillerat, ateses prioritàriament en els continguts de l'Educació Secundària Obligatòria. Ambdós disciplines cobren gran importància dins de les coordenades de les diverses comunitats autònomes, el patrimoni artístic i natural de les quals representa una de les majors riqueses que pot oferir al conjunt nacional espanyol, així com un dels seus instruments de desenrotllament en el context europeu.
Encara que no hi ha disciplines específiques de Geografia, Història i Història de l'Art en els cicles formatius de grau mitjà, les ensenyances rebudes en l'Educació Secundària Obligatòria proporcionen una base adequada de coneixements per a poder desenrotllar amb garanties este tipus d'estudis.
La metodologia idònia per a l'assignatura es basa en la construcció dels coneixements de manera progressiva. S'atorga un protagonisme especial a la pràctica directa per mitjà de la utilització de recursos didàctics específics, a fi que l'alumna i l'alumne observen i interpreten els fets geogràfics, històrics i artístics a través de textos, imatges, mapes o informacions estadístiques. Tots estos aspectes han sigut reforçats amb la inclusió en cada curs d'un bloc de continguts comuns.
Des del punt de vista didàctic, pot ser bon mètode condicionar l'aula amb la dotació de recursos bibliogràfics, cartogràfics i audiovisuals propis de les distintes branques de la matèria, per a l'adequat desenrotllament de les distintes propostes educatives.
Serà el Departament de Geografia i Història de cada centre el que decidisca l'organització de les activitats d'aula més adequades. El seu professorat coneix el context concret de cada grup d'alumnat i té la responsabilitat directa en la selecció de continguts, la seua estructuració, la fixació dels ritmes didàctics de desenrotllament i la valoració de l'aprenentatge de tot el plantejament curricular ací exposat.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
El caràcter integrador de la matèria de Ciències socials, geografia i història, fa que el seu aprenentatge contribuïsca a l'adquisició de diverses competències bàsiques.
La competència social i ciutadana està estretament vinculada al propi objecte d'estudi. Pot dir-se que tot el currículum contribuïx a l'adquisició d'esta competència, ja que la comprensió de la realitat social, actual i històrica, és el propi objecte d'aprenentatge, però ho farà realment des de la perspectiva que el coneixement sobre l'evolució i organització de les societats, dels seus èxits i dels seus problemes, ha de poder utilitzar-se per l'alumnat per a deseixir-se'n socialment. Contribuïx òbviament a entendre els trets de les societats actuals, la seua pluralitat, els elements i interessos comuns de la societat en què es viu, i participa així a crear sentiments comuns que afavorixen la convivència.
També ajuda a l'adquisició d'habilitats socials. D'una banda, la comprensió de les accions humanes del passat o del present, exigix que estes siguen vistes per l'alumnat des de la perspectiva dels propis agents del seu temps amb el que s'afavorix el desenrotllament de la capacitat de posar-se en el lloc de l'altre, és a dir, l'empatia. D'altra banda, es contribuïx a esta competència quan esta comprensió possibilita la valoració i l'exercici del diàleg com a via necessària per a solucionar els problemes o el respecte cap a les persones amb opinions distintes. A més, es preveu l'exercici d'eixos valors per mitjà del treball en col·laboració o els debats en què s'expressen les pròpies idees i s'escolte amb respecte les dels altres. L'acostament a diferents realitats socials, actuals o històriques, o la valoració de les aportacions de diferents cultures ajuda, encara que siga més indirectament, a desenrotllar les habilitats de tipus social.
En l'adquisició de la competència coneixement i la interacció amb el món físic la contribució és, així mateix, rellevant. Esta competència inclou, entre altres aspectes, la percepció i el coneixement de l'espai físic en què s'exercix l'activitat humana, tant en grans àmbits com en l'entorn immediat, així com la interacció que es produïx entre ambdós. Estes constituïxen un dels principals eixos de treball de la geografia: comprendre l'espai dels fets socials i la pròpia vida de l'alumna o alumne, és a dir, la dimensió espacial. Es contribuïx a la competència en la mesura que s'assegure que esta dimensió impregna l'aprenentatge dels continguts geogràfics. Per a això, adquirixen protagonisme els procediments d'orientació, localització, observació i interpretació dels espais i paisatges, reals o representats.
Una altra aportació, no menys significativa, es possibilita des del coneixement de la interacció ser humà-medi i l'organització del territori resultant. La matèria oferix espais per a analitzar l'acció del ser humà en la utilització de l'espai i dels seus recursos, no sols els problemes que a vegades genera, sinó també aquelles accions que, des d'un ús responsable, busquen assegurar la protecció i l'atenció del medi ambient.
La contribució a la competència expressió cultural i artística es relaciona principalment amb el seu vessant de conéixer i valorar les manifestacions del fet artístic. Esta competència es facilitarà si es contempla una selecció d'obres d'art rellevants, bé siga pel seu significat en la caracterització d'estils o artistes o per formar part del patrimoni cultural, i si al mateix temps, es dota l'alumnat de destreses per a observar i comprendre aquells elements tècnics imprescindibles per a la seua anàlisi. Des d'ací s'afavorix l'apreciació de les obres d'art, s'adquirixen habilitats perceptives i de sensibilització, es desenrotlla la capacitat d'emocionar-se amb elles, a més d'ajudar-se també a valorar el patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per la seua conservació.
Es contribuïx a la competència en el tractament de la informació i competència digital per la importància per a comprendre els fenòmens socials i històrics de comptar amb destreses relatives a l'obtenció i la comprensió d'informació, element imprescindible d'una bona part dels aprenentatges de la matèria. S'aporta, de manera particular, en la recerca, obtenció i tractament d'informació procedent de l'observació directa i indirecta de la realitat, així com de fonts escrites, gràfiques, audiovisuals, tant en suport de paper com digital. Establir criteris de selecció de la informació proporcionada per diverses fonts des de l'objectivitat i pertinència, distingir entre els aspectes rellevants i els que no ho són, relacionar i comparar fonts o integrar i analitzar la informació de forma crítica són algunes de les aportacions fonamentals a l'adquisició d'esta competència.
D'altra banda, el llenguatge no verbal utilitzat en nombroses ocasions per a comprendre la realitat contribuïx al coneixement i la interpretació de llenguatges icònics, simbòlics i de representació. És el cas del llenguatge cartogràfic i de la imatge.
El pes de la informació en esta matèria singularitza les relacions entre esta competència i la competència en comunicació lingüística, més enllà d'utilitzar el llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés d'ensenyança-aprenentatge. A més, es faciliten les habilitats d'ús de diferents variants del discurs, concretament, la descripció, la narració, la dissertació i l'argumentació i es col·labora a adquirir vocabulari específic que hauria de formar part del llenguatge habitual de l'alumnat o formar amb clar valor funcional en la matèria.
Es contribuïx també, en certa manera, a adquirir la competència matemàtica. El coneixement dels aspectes quantitatius i espacials de la realitat ho permet en la mesura que la matèria incorpora operacions senzilles, magnituds, percentatges i proporcions, nocions d'estadística bàsica, ús d'escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència o reconeixement de formes geomètriques, així com criteris de mesurament, codificació numèrica d'informacions i la seua representació gràfica. La utilització de totes estes ferramentes en la descripció i anàlisi de la realitat social amplien el conjunt de situacions en què les alumnes i els alumnes perceben la seua aplicabilitat i, amb això, fan més funcionals els aprenentatges associats a la competència matemàtica.
La competència per a aprendre a aprendre suposa comptar amb ferramentes que faciliten l'aprenentatge, però també amb una visió estratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se positivament als canvis que es produïxen. A tot això contribuïxen, des de les seues possibilitats per a aplicar raonaments de distint tipus, el fet de buscar explicacions multicausals i predir efectes dels fenòmens socials es proporcionen coneixements de les fonts d'informació i de la seua utilització per mitjà de la recollida i classificació de la informació obtinguda per diversos mitjans i sempre que se'n faça una anàlisi. També es contribuïx a la competència quan s'afavorix el desenrotllament d'estratègies per a pensar, per a organitzar, memoritzar i recuperar informació, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals.
Perquè esta matèria contribuïsca a l'autonomia i iniciativa personal és necessari afavorir iniciatives de planificació i execució, així com processos de presa de decisions, presents més clarament en debats i treballs individuals o en grup ja que impliquen idear, analitzar, planificar, actuar, revisar allò que s'ha fet, comparar els objectius previstos amb els aconseguits i extraure conclusions.
Objectius
L'ensenyança de les Ciències socials, geografia i història en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de l'evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i dones exercixen en elles i els seus problemes més rellevants.
2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans establixen a l'utilitzar l'espai i els seus recursos, i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental. Conéixer la problemàtica específica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana.
3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen.
4. Conéixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d'Europa i Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana.
5. Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d'Europa i d'Espanya per a adquirir una perspectiva global de l'evolució de la Humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpretació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany.
6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un parer sobre elles.
7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, a través d'uns coneixements bàsics d'Història universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autònoma Valenciana, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d'una identitat col·lectiva.
8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.
9. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb les altres comunitats autònomes de l'Estat Espanyol.
10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-ho com a recurs per a l'enriquiment individual i col·lectiu.
11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències socials perquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en l'ús del llenguatge i millore la comunicació.
12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per l'entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d'acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.
13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua distribució a distintes escales, amb especial atenció al territori espanyol. Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d'informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges, i elaborar croquis i gràfics apropiats.
14. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.
15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans i socials.
Primer curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Lectura i interpretació d'imatges i mapes de diferents escales i característiques. Percepció de la realitat geogràfica per mitjà de l'observació directa o indirecta. Interpretació de gràfics i elaboració d'estos a partir de dades.
Valoració de la diversitat de mitjans naturals de la Terra com a riquesa que cal conservar.
Coneixement dels mètodes bàsics d'estudi utilitzats per la Geografia i la Història.
Valoració de les fonts històriques per al coneixement del passat. Obtenció d'informació a través de fonts documentals, arqueològiques i d'obres d'art; classificació del tipus d'informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtinguda. Utilitat de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l'estudi de la Història.
Coneixement del concepte de periodització en la Història: nocions elementals de temps històric. Cronologia i periodització. Localització en el temps i en el passat de períodes i esdeveniments històrics i identificació de processos d'evolució i canvi. Representació gràfica de seqüències temporals.
Identificació de causes i conseqüències de fets i processos històrics; diferenciació d'estes segons la seua naturalesa.
Interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques més rellevants en el seu context històric.
Valoració de l'herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar i col·laborar en la seua conservació
Bloc 2. La Terra i els mitjans naturals
La Terra, un planeta del Sistema Solar
· Els moviments de la Terra i els seus efectes
· La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d'orientació geogràfica.
· La Terra: composició i estructura. Les plaques tectòniques: distribució i dinàmica.
· Caracterització i distribució en l'espai de continents, oceans, mars, unitats del relleu i rius en el món, a Europa i a Espanya. El relleu dels fons oceànics.
· L'atmosfera i els fenòmens atmosfèrics.
· El clima: elements, factors, característiques i distribució. Aigües i formacions vegetals. Els riscos climàtics en la Comunitat Valenciana.
Localització i caracterització dels principals mitjans naturals, amb especial atenció al territori espanyol i europeu
· Parcs naturals i reserves marines de la Comunitat Valenciana. Observació i interpretació d'imatges representatives d'estos.
· Els grans espais naturals del món. Regions polars i subpolars, serralades alpines, espais tropicals, zona temperada.
· La varietat natural de l'espai europeu. La configuració del relleu, els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogràfiques. El medi físic espanyol en el context natural d'Europa, amb particular referència a la Comunitat Valenciana.
Els grups humans i la utilització del medi: anàlisi de les seues interaccions
· Riscos naturals, degradació i polítiques correctores.
· Problemàtica de la Comunitat Valenciana.
· Presa de consciència de les possibilitats que el medi oferix i disposició favorable per a contribuir al manteniment de la biodiversitat i a un desenrotllament sostenible.
Bloc 3. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat antiga
El procés d'hominització. La prehistòria: periodització i concepte
· Caçadors i recol·lectors.
· Canvis produïts per la revolució neolítica. L'edat dels metalls.
· Aspectes significatius de la prehistòria a la Península Ibèrica.
· La presència humana a la Península Ibèrica: Atapuerca.
· L'art prehistòric. L'art rupestre llevantí. La Valltorta.
Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia. Art i cultura.
El món clàssic: Grècia i Roma
· Grècia: fonaments de la cultura europea.
· La polis. La democràcia atenesa.
· L'Hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.
La civilització romana: la unitat del món mediterrani
· La República i l'Imperi.
· El cristianisme.
· Els pobles bàrbars.
· Fi de l'Imperi romà i fraccionament de la unitat mediterrània.
· Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.
Pobles preromans: la cultura ibèrica en el territori de l'actual Comunitat Valenciana.
La Hispània romana
· Conquista i romanització.
· La ciutat i la forma de vida urbana.
· La romanització. La presència romana en terres valencianes.
· Origen i expansió del cristianisme.
· Les invasions germàniques i el fi de l'Imperi romà.
· Art romà a Hispània: manifestacions artístiques significatives.
· La Hispània visigoda. El regne visigot. L'art visigot: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.
Criteris d'avaluació
1. Conéixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions essencials que fan possible la vida.
2. Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques i obtindre informació sobre l'espai representat a partir de la llegenda i la simbologia.
3. Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de la Comunitat Valenciana, d'Espanya, d'Europa i del planeta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climàtiques i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.
4. Comparar els trets físics que configuren els grans mitjans naturals del planeta, amb especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana, localitzant-los en l'espai i relacionant-los amb les possibilitats que oferixen als grups humans.
5. Identificar alguns casos en què l'acció humana provoca impactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i en la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d'actuacions que poden contribuir a la seua millora.
6. Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d'evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la prehistòria i història antiga del món i de la Península Ibèrica, amb especial referència a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana.
7. Comprendre el procés d'hominització i l'evolució cultural de la humanitat fins a l'aparició de l'escriptura. Conéixer i destacar el significat de l'art rupestre llevantí.
8. Explicar els canvis que va suposar la Revolució Neolítica en l'evolució de la humanitat i valorar la seua importància i les seues conseqüències en comparar-los amb els elements que van conformar les societats anteriors.
9. Conéixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzacions històriques, i destacar la seua importància cultural i artística.
10. Analitzar els aspectes originals de la civilització grega, així com les seues aportacions a la civilització occidental.
11. Caracteritzar els trets de la civilització romana. Distingir i situar en el temps i en l'espai les cultures que es van desenrotllar a la Península Ibèrica durant l'Antiguitat i valorar la transcendència de la romanització i les pervivències del seu llegat a Espanya, amb especial referència a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana.
12. Analitzar l'art clàssic i aplicar este coneixement a l'anàlisi d'algunes obres i autores o autors representatius.
13. Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, societats i cultures que es van desenrotllar en l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana durant la Prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic grecoromà.
14. Adquirir una comprensió bàsica del període visigot com a pont entre la Hispània romana i l'Edat Mitjana.
15. Obtindre i usar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets històrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació.
16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especialment les que es referixen a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana.
17. Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.
18. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se'n com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi.
Segon Curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Interpretació dels factors que expliquen les dinàmiques demogràfiques al llarg del temps, la seua diversitat espacial, els contrastos estructurals i els processos d'integració sociocultural.
Lectura i interpretació de dades i gràfics demogràfics; transformació d'informació estadística en informació gràfica.
Localització en el temps i en l'espai de períodes i esdeveniments històrics. Identificació de nocions de simultaneïtat i evolució. Representació gràfica de seqüències temporals.
Estudi de causes i conseqüències en els fets i processos històrics distingint la seua naturalesa. Identificació de la multiplicitat causal en els fets socials. Anàlisi del paper social dels hòmens i de les dones en la història.
Obtenció d'informació de fonts documentals i iconogràfiques i elaboració escrita d'aquella.
Coneixement d'elements bàsics que configuren els estils artístics i interpretació d'obres significatives.
Valoració de l'herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar i amb la conservació del qual cal col·laborar.
Busca de la relació entre processos històrics de l'època medieval o moderna i el temps present.
La importància del patrimoni documental per a l'estudi de la Història: els grans arxius històrics nacionals.
Bloc 2. Població i societat
La població
· Creixement, règims demogràfics, moviments migratoris i distribució.
· Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió de les tendències actuals del creixement de la població. Anàlisi i valoració de les seues conseqüències en el món i a Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana.
· Les estructures demogràfiques. Diferències segons nivells i models de desenrotllament.
· La població espanyola. Evolució i distribució. Contrastos regionals. La població de la Comunitat Valenciana.
Les societats actuals
· Estratificació social.
· La diversitat cultural dels grups humans.
· Processos de canvi i conflicte social.
· Caracterització de la societat europea i espanyola, amb especial referència a la Comunitat Valenciana.
· Immigració i integració. Anàlisi i valoració de les diferències culturals.
L'espai urbà
· Urbanització del territori en el món actual i jerarquia urbana.
· Funcions i identificació espacial de l'estructura urbana.
· Forma de vida i problemes urbans.
· Les ciutats espanyoles: creixement demogràfic i transformacions espacials. Anàlisi de les ciutats d'Alacant, Castelló i València.
Bloc 3. Les societats preindustrials
Edat Mitjana
· Bizanci. L'Islam i l'expansió del món islàmic. L'Imperi de Carlemany. El naixement d'Europa. Art i cultura.
· La societat, l'economia i el poder en l'Europa feudal: senyors, clergues i llauradores i llauradors. El ressorgir de la ciutat i de l'intercanvi comercial. Burgesia i organització gremial. El paper de l'Església.
· Europa del segle XI al XV. L'expansió (segles XI al XIII). La crisi (segles XIV al XV). El pensament medieval: monestirs i universitats. L'art romànic i l'art gòtic.
· La Península Ibèrica en l'Edat Mitjana: Al-Andalus. Evolució política, econòmica i social: emirat, califat i regnes de taifes. Els regnes de taifes en l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana. Cultura i art. La forma de vida en les ciutats musulmanes.
· La Península Ibèrica en l'Edat Mitjana. La configuració dels regnes cristians peninsulars: panoràmica general i evolució territorial. Reconquista i repoblació. Les institucions polítiques. Jaume I i Jaume II. El Regne de València. L'art preromànic espanyol. Art romànic i gòtic a Espanya. El gòtic valencià. La forma de vida en les ciutats cristianes. L'art mudèjar. Les tres cultures: cristiana, musulmana i jueva.
Edat Moderna
· L'Estat Modern a Europa. L'enfortiment del poder reial. Renaixement i Reforma. Humanisme i crisi religiosa.
· Evolució política i econòmica en la Península Ibèrica. La monarquia dels Reis Catòlics. El Regne de València en el segle XV. L'expansió europea: les Illes Canàries. El descobriment i la colonització d'Amèrica i el seu impacte econòmic.
· L'Espanya del segle XVI. L'Europa de Carles V. La monarquia hispànica de Felip II. Art i cultura en el segle XVI.
· La lluita per l'hegemonia i el relleu del poder polític: L'Europa del barroc. Transformacions polítiques i econòmiques. L'Europa de Westfàlia. El Regne de València entre les germanies i l'expulsió dels moriscos. La crisi de la monarquia dels Àustria. El Segle d'Or: art i cultura.
· La colonització americana: organització territorial, transformacions econòmiques i socials. Art i cultura en l'Amèrica Hispana.
Criteris d'avaluació
1. Descriure els factors que condicionen l'evolució d'una població, identificar les variables i les tendències demogràfiques predominants en el món, i aplicar este coneixement a l'anàlisi de la població de la Comunitat Valenciana i d'Espanya, així com les seues conseqüències.
2. Conéixer la distribució de la població en el món, diferenciant regions, amb referència específica a la Comunitat Valenciana, i estats per la densitat de població, la seua dinàmica i la seua estructura. Aplicar els conceptes de superpoblació, migració i envelliment a distintes escales. Interpretar mapes temàtics sobre població. Elaborar gràfics referents a fets demogràfics.
3. Analitzar les formes de creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional dels espais urbans i els problemes que s'hi plantegen, aplicar este coneixement a exemples representatius de ciutats espanyoles, especialment a Alacant, Castelló i València.
4. Destacar la transcendència de la ruptura de la unitat del món mediterrani i la configuració de tres models diferents de civilització: Bizanci, Islam i la Cristiandat occidental.
5. Identificar i descriure els aspectes socioeconòmics, polítics i ideològics de l'Europa feudal i la seua evolució fins a l'aparició de l'Estat modern.
6. Distingir i situar en el temps i en l'espai les diverses unitats polítiques que es van succeir o van coexistir en la Península Ibèrica durant l'Edat Mitjana, analitzant els seus aspectes comuns i les seues peculiaritats, referint-se específicament a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana.
7. Comprendre la transcendència dels aspectes culturals de l'Edat Mitjana i analitzar els estils artístics i la seua contribució a la riquesa del patrimoni historicoartístic, amb referència explícita al gòtic valencià.
8. Interpretar els canvis de mentalitats que caracteritzen la modernitat i, en concret, descriure els trets bàsics del Renaixement i de la Reforma.
9. Distingir els principals moments en la formació i evolució de l'Estat modern i destacar els fets més rellevants de la monarquia hispànica, amb especial referència a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana.
10. Valorar la importància de l'ampliació del món conegut i subratllar el protagonisme dels pobles ibèrics en la gesta americana.
11. Conéixer les característiques generals de la monarquia espanyola dels segles XVI i XVII i incidir en l'organització territorial hispànica i de l'imperi.
12. Analitzar l'art del renaixement i del barroc i aplicar este coneixement a l'anàlisi d'algunes obres i autores o autors representatius.
13. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric.
14. Valorar el patrimoni documental d'Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, destacant la seua projecció en la vida cultural de la Comunitat Valenciana, d'Espanya i del món.
15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.
16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi.
Tercer curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns a tots els blocs
Obtenció i processament d'informació, explicita i implícita, a partir de l'observació de la realitat geogràfica i de documents visuals, cartogràfics i estadístics, inclosos els proporcionats per les tecnologies de la informació i la comunicació. Comunicació oral o escrita de la informació obtinguda.
Realització de debats, anàlisi de casos o resolució de problemes sobre alguna qüestió d'actualitat fonamentant les opinions, argumentant les propostes, respectant les dels altres i utilitzant el vocabulari geogràfic adequat.
Elaboració de treballs de síntesi o d'indagació utilitzant informació de fonts variades i presentació correcta d'estos, combinant diferents formes d'expressió, incloses les possibilitats proporcionades per les tecnologies de la informació i la comunicació.
Bloc 2. Activitat econòmica i espai geogràfic
L'aprofitament econòmic del medi físic: relacions entre naturalesa, desenrotllament i societat
· L'activitat econòmica. Necessitats humanes i béns econòmics.
· Conceptes i institucions bàsiques per a comprendre el funcionament de l'activitat econòmica en una economia de mercat i la seua repercussió en el desenrotllament econòmic i en les unitats familiars. Canvis en el món del treball.
Les activitats agràries i les transformacions en el món rural. L'activitat pesquera i la utilització del mar. Les fonts d'energia i la importància de les energies renovables. L'activitat industrial i els espais industrials.
Diversitat i importància creixent dels servicis en l'economia actual. Observació i identificació dels paisatges geogràfics resultants.
Presa de consciència del caràcter limitat dels recursos, de la necessitat de racionalitzar el seu consum i de l'impacte de l'activitat econòmica en l'espai. El problema del canvi climàtic.
Localització i caracterització de les principals zones i focus d'activitat econòmica, amb especial referència al territori espanyol i europeu. Agricultura, indústria i servicis en la Comunitat Valenciana.
Bloc 3. Organització política i espai geogràfic
L'organització política de les societats
· L'Estat com a entitat política i geogràfica.
· Funcions i tipus de règims polítics. Identificació dels principis i institucions dels règims democràtics.
Organitzacions supraestatals. El paper de l'Organització de les Nacions Unides.
L'organització política i administrativa d'Espanya i de la Unió Europea
· Funcionament de les institucions espanyoles i europees.
· El model autonòmic espanyol. La Comunitat Valenciana.
Bloc 4. Transformacions i desequilibris en el món actual
El món contemporani
· Interdependència i globalització. Desenrotllament i subdesenrotllament
· Desenrotllament humà desigual. Rebuig de les desigualtats entre les persones i els pobles del món. Polítiques de cooperació i solidaritat. Les grans àrees geopolítiques, geoeconòmiques i culturals del món. La comunitat iberoamericana. La situació d'Espanya en el món.
· Tendències i conseqüències dels desplaçaments de població en el món actual. Les migracions contemporànies: migració econòmica i política.
· Riscos i problemes mediambientals. Mesures correctores i polítiques de sostenibilitat. Disposició favorable per a contribuir, individualment i col·lectivament, a la racionalització en el consum i al desenrotllament humà de forma equitativa i sostenible.
L'espai geogràfic europeu i espanyol
· L'espai geogràfic europeu. La Unió Europea en el món actual: tendències demogràfiques, econòmiques i estratègies de desenrotllament.
· La diversitat geogràfica d'Espanya. Les activitats agràries i pesqueres a Espanya. El desenrotllament rural. La indústria i els espais industrials espanyols. La producció energètica i minera. La terciarització de l'economia espanyola: el comerç i el turisme. El desenrotllament de les noves tecnologies. L'articulació del territori: infraestructures de transport i telecomunicacions. El procés d'urbanització i el sistema urbà espanyol. Els impactes de l'activitat humana en el medi físic. El problema de l'aigua. Els desequilibris regionals. Estudi geogràfic de la Comunitat Valenciana.
Criteris d'avaluació
1. Identificar els principals agents i institucions econòmiques així com les funcions que exercixen en el marc d'una economia cada vegada més interdependent, i aplicar este coneixement a l'anàlisi i valoració d'algunes realitats econòmiques actuals, amb referència específica a l'agricultura, la indústria i els servicis de la Comunitat Valenciana.
2. Conéixer, identificar i valorar els aspectes geogràfics de l'entorn i de la Comunitat Valenciana, com a resultat de les interaccions entre el medi natural i l'activitat humana.
3. Analitzar indicadors socioeconòmics de diferents països i utilitzar eixe coneixement per a reconéixer els desequilibris espacials en la distribució de la riquesa; explicar els factors que originen les desigualtats en el món i les seues conseqüències.
4. Valorar la importància dels desplaçaments migratoris contemporanis, analitzar les seues causes i els seus efectes.
5. Identificar els trets característics de la societat espanyola actual i la seua estructura social, analitzar les desigualtats que li són pròpies.
6. Identificar i localitzar, a través de la representació cartogràfica, els estats i les àrees geoeconòmiques i culturals del món. Conéixer l'organització politicoadministrativa de la Unió Europea i d'Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana.
7. Distingir els principals tipus de recursos naturals i la seua distribució en el món. Valorar la seua importància social i comprendre la necessitat d'explotar-los racionalment. Percebre i descriure els efectes mediambientals de les activitats humanes, particularment a Europa i a Espanya, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana. Conéixer els plantejaments i les mesures en defensa del medi ambient, en els àmbits europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, així com manifestar interés i respecte pel medi.
8. Identificar i localitzar les grans àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món, amb especial atenció a la Unió Europea i Iberoamèrica. Analitzar els efectes de la integració d'Espanya en la Unió Europea. Explicar la posició d'Espanya en el sistema de relacions internacionals.
9. Caracteritzar els principals sistemes d'explotació agrària existents en el món, localitzar alguns exemples representatius d'estos, i utilitzar eixa caracterització per a analitzar alguns problemes de l'agricultura espanyola, en especial, de la Comunitat Valenciana.
10. Conéixer les característiques que definixen els espais industrials, comercials i turístics i la seua distribució geogràfica, i destacar la de la Comunitat Valenciana.
11. Situar els principals eixos de transport i comunicacions i els fluxos d'intercanvi comercial, amb especial atenció a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana.
12. Apreciar la magnitud dels impactes de l'acció humana sobre el medi ambient i valorar la importància de la sostenibilitat.
13. Comparar els trets geogràfics comuns i diversos que caracteritzen Espanya, fent referència explícita a la geografia de la Comunitat Valenciana. Identificar i explicar l'organització politicoadministrativa de l'Estat Espanyol i la diversitat de les comunitats autònomes, en especial, la de la Comunitat Valenciana. Analitzar els desequilibris territorials espanyols i les seues causes.
14. Obtindre i utilitzar informacions rellevants sobre temes geogràfics de fonts variades progressivament més complexes. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets socials i espacials. Adquirir autonomia per a prendre notes, consultar fonts escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tecnologies de la informació.
15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.
16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi.
Quart curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Localització en el temps i en l'espai dels esdeveniments i processos històrics més rellevants. Identificació dels factors que intervenen en els processos de canvi històric, diferenciació de causes i conseqüències i valoració del paper dels hòmens i de les dones, individual i col·lectivament, com a subjectes de la història.
Identificació dels components econòmics, socials, polítics, culturals, que intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es donen entre ells.
Busca i selecció d'informació de fonts escrites, diferenciant els fets de les opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d'informacions contradictòries o complementàries a propòsit d'un mateix fet o situació. Anàlisi i treball amb textos històrics d'especial rellevància; valorar la importància del patrimoni documental per a l'estudi de la Història i el significat dels grans arxius històrics.
Anàlisi de fets o situacions rellevants de l'actualitat amb indagació dels seus antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen.
Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol manera de discriminació o de domini. Assumpció d'una visió critica cap a les situacions injustes i estima del diàleg i la busca de la pau en la resolució dels conflictes.
Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils o artistes rellevants de l'època contemporània, contextualitzant-los en la seua època i interpretació d'obres artístiques significatives. Aplicació d'este coneixement a l'anàlisi d'algunes obres rellevants.
Bloc 2. Bases històriques de la societat actual
L'Estat absolut
· Despotisme Il·lustrat i parlamentarisme anglés.
· La Il·lustració. La Il·lustració valenciana.
· La Guerra de Successió espanyola i el final del foralisme valencià.
· Reformisme borbònic a Espanya i Amèrica.
· L'art del segle XVIII: el Barroc i el Neoclassicisme. L'art barroc valencià.
Transformacions polítiques i econòmiques en l'Europa de l'Antic Règim. La independència d'EUA. La Revolució Francesa.
Transformacions polítiques i socioeconòmiques en el segle XIX
· Liberalisme i nacionalisme: Restauració i revolucions liberals.
· L'emancipació de l'Amèrica hispana.
· L'auge de la Revolució industrial. Transformacions econòmiques i tecnològiques. L'expansió econòmica valenciana de finals del segle XIX.
· La nova societat: velles i noves elits; les classes populars. Formes de vida en la ciutat industrial.
Crisi de l'Antic Règim i construcció de l'Estat liberal en l'Espanya del segle XIX. La Guerra de la Independència i la revolució de Cadis. La construcció de l'Estat liberal. Art i cultura en el segle XIX. El modernisme valencià i la pintura impressionista
· L'època de l'Imperialisme i l'expansió colonial a finals del segle XIX.
· Grans canvis i conflictes en la primera mitat del segle XX. La Gran Guerra i el nou mapa d'Europa. La Revolució Russa. El crack del 29 i la depressió econòmica. L'ascens dels totalitarismes. La Segona Guerra Mundial.
· Transformacions i crisi de l'Estat liberal a Espanya. La Restauració, la crisi del 98 i el regnat d'Alfons XIII. La Segona República. La Guerra Civil i les seues conseqüències.
Bloc 3. El món actual
L'orde polític i econòmic mundial en la segona mitat del segle XX: blocs de poder i models socioeconòmics. La Guerra Freda i la descolonització. Relacions entre països: el paper dels organismes internacionals.
El franquisme a Espanya i la seua evolució. L'exili i l'oposició a la dictadura.
La transició política a Espanya. La configuració de l'Estat democràtic. La Constitució de 1978. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
El procés de construcció de la Unió Europea: les etapes de l'ampliació. Espanya i la Unió Europea en l'actualitat.
Canvis en les societats actuals. El món occidental. La crisi del món comunista. El paper de la Xina. El món islàmic. Globalització i nous centres de poder.
Els nous moviments socials. Els mitjans de comunicació i la seua influència. La societat de la informació.
Conflictes i focus de tensió en el món actual. El desafiament del terrorisme.
Art i cultura en el segle XX. La cultura en la Comunitat Valenciana en el segle XX.
Criteris d'avaluació
1. Analitzar les transformacions del segle XVIII, especialment les del reformisme borbònic a Espanya i Amèrica, amb referència explícita al final del foralisme valencià.
2. Distingir els canvis polítics que conduïxen a la crisi de l'Antic Règim i a les revolucions liberals, així com la seua repercussió a Espanya.
3. Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses i assenyalar, a través d'exemples representatius, els grans processos de transformació que va experimentar el món occidental en el segle XIX.
4. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l'evolució política i econòmica d'Espanya durant el segle XIX, amb especial referència a l'expansió econòmica valenciana de finals del segle XIX.
5. Comprendre les transformacions socioeconòmiques de la Revolució industrial, així com els esdeveniments més rellevants que expliquen el protagonisme d'Europa durant l'època de l'imperialisme, les seues conseqüències i el seu declivi.
6. Analitzar el procés de consolidació de l'Estat liberal i del sistema capitalista en el món, relacionant-ho amb l'expansió colonial i identificar les seues peculiaritats a Espanya.
7. Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments mundials i conflictes de la primera mitat del segle XX.
8. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l'evolució política i econòmica d'Espanya durant el segle XX, els avanços i retrocessos fins a aconseguir la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la pertinença a la Unió Europea.
9. Caracteritzar i situar cronològicament i geogràficament les grans transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en la segona mitat del segle XX i aplicar este coneixement a la comprensió d'alguns dels problemes internacionals més destacats de l'actualitat.
10. Conéixer les característiques essencials dels principals estils artístics des del segle XVIII al XX, amb particular atenció a Espanya. Conéixer les principals característiques de l'art barroc valencià, la il·lustració valenciana, el modernisme valencià i la pintura expressionista, així com les principals manifestacions culturals en la Comunitat Valenciana en el segle XX.
11. Identificar les causes i conseqüències de fets i processos històrics significatius, establir connexions entre elles i reconéixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials.
12. Valorar el patrimoni documental d'Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, i destacar la seua projecció en la vida cultural espanyola i internacional.
13. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.
14. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi.
15. Comentar i analitzar textos d'especial rellevància històrica, així com obres artístiques significatives.
Educació Física
El desenrotllament harmònic i integral del ser humà comporta ineludiblement la inclusió en la formació dels jóvens d'aquelles ensenyances que potencien el desenrotllament de les capacitats i habilitats motrius, aprofundint en el significat que adquirixen en el comportament humà, i assumint actituds, valors i normes relatives al cos i al moviment.
L'Educació física no sols ha de contribuir a desenrotllar les capacitats instrumentals i a generar hàbits de pràctica continuada de l'activitat física en l'Educació Secundària Obligatòria, sinó que, a més, ha de vincular aquella a una escala de valors, actituds i normes, i al coneixement dels efectes que esta té sobre el desenrotllament personal, de manera que contribuïsca així a l'èxit dels objectius generals de l'etapa.
L'enfocament d'esta matèria té un caràcter integrador i inclou una multiplicitat de funcions: cognitives, expressives, comunicatives i de benestar. D'una banda, el moviment és un dels instruments cognitius fonamentals de la persona, tant per a conéixer-se a si mateixa com per a explorar i estructurar el seu entorn immediat. Per mitjà de l'organització de les seues capacitats sensoperceptivomotrius, es pren consciència del propi cos i del món que l'envolta, però a més, per mitjà del moviment, es millora la pròpia capacitat motriu en diferents situacions i per a distints fins i activitats, i es permet fins i tot demostrar destreses, superar dificultats i competir.
D'altra banda, en la mesura que la persona utilitza el seu cos i el seu moviment corporal per a relacionar-se amb els altres, no sols en el joc i l'esport, sinó en general en qualsevol classe d'activitats físiques, l'Educació física afavorix la consideració d'ambdós com a instruments de comunicació, relació i expressió.
Igualment, a través de l'exercici físic es contribuïx a la conservació i millora de la salut i l'estat físic, a la prevenció de determinades malalties i disfuncions i a l'equilibri psíquic, en la mesura que les persones, a través d'aquell, alliberen tensions, realitzen activitats d'oci, i gaudixen del seu propi moviment i de la seua eficàcia corporal. Tot això resulta fins i tot més necessari atés el seu paper per a compensar les restriccions del medi i el sedentarisme habitual de la societat actual. L'Educació física actua en este sentit com a factor de prevenció de primer orde.
El cos i el moviment són, per tant, els eixos bàsics en què se centra l'acció educativa en la nostra matèria. Es tracta, d'una banda, de l'educació del cos i el moviment en el sentit de la millora de les qualitats físiques i motrius i amb això de la consolidació d'hàbits saludables. I d'un altra, de l'educació a través del cos i el moviment per a adquirir competències de caràcter afectiu i de relació, necessàries per a la vida en societat.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
La matèria d'Educació física contribuïx de manera directa i clara a la consecució de dos competències bàsiques: la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència social i ciutadana. El cos humà constituïx una peça clau en la interrelació de la persona amb l'entorn, i l'Educació física està directament compromesa amb l'adquisició del màxim estat de benestar físic, mental i social possible, en un entorn saludable.
Respecte a la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, l'Educació física proporciona coneixements i destreses sobre determinats hàbits saludables que acompanyaran els jóvens més enllà de l'etapa obligatòria. A més, aporta criteris per al manteniment i millora de la condició física, sobretot d'aquelles qualitats físiques associades a la salut: resistència cardiovascular, força-resistència i flexibilitat. D'altra banda, col·labora en un ús responsable del medi natural a través de les activitats físiques realitzades en la naturalesa.
L'Educació física planteja situacions especialment favorables a l'adquisició de la competència social i ciutadana. Les activitats físiques són un mitjà eficaç per a facilitar la integració i fomentar el respecte, al mateix temps que contribuïxen al desenrotllament de la cooperació, la igualtat i el treball en equip. La pràctica i l'organització de les activitats esportives col·lectives exigix la integració en un projecte comú, i l'acceptació de les diferències i limitacions dels participants, seguint normes democràtiques en l'organització del grup i assumint cada integrant les seues pròpies responsabilitats. El compliment de les normes i reglaments que regixen les activitats esportives col·laboren en l'acceptació dels codis de conducta propis d'una societat.
L'Educació física ajuda de manera destacable a la consecució d'autonomia i iniciativa personal, fonamentalment en dos sentits. D'una banda, si s'atorga protagonisme a l'alumnat en aspectes d'organització individual i col·lectiva de jornades i activitats físiques i esportives o de ritme, i en aspectes de planificació d'activitats per a la millora de la seua condició física. D'altra banda, ho fa en la mesura que enfronta l'alumnat a situacions en què ha de manifestar autosuperació, perseverança i actitud positiva davant de tasques d'una certa dificultat tècnica o en la millora del propi nivell de condició física, responsabilitat i honestedat en l'aplicació de les regles i capacitat d'acceptació dels diferents nivells de condició física i d'execució motriu dins del grup.
Contribuïx també a l'adquisició de la competència cultural i artística. A l'apreciació i comprensió del fet cultural hi contribuïx per mitjà del reconeixement i la valoració de les manifestacions culturals de la motricitat humana, com ara els esports, els jocs tradicionals, les activitats expressives o la dansa i la seua consideració com a part del patrimoni cultural dels pobles. A l'expressió d'idees o sentiments de forma creativa, hi contribuïx per mitjà de l'exploració i utilització de les possibilitats i recursos expressius del cos i el moviment. A l'adquisició d'habilitats perceptives, hi col·labora especialment des de les experiències sensorials i emocionals pròpies de les activitats de l'expressió corporal. D'altra banda, el coneixement de les manifestacions lúdiques, esportives i d'expressió corporal pròpies d'altres cultures ajuda a l'adquisició d'una actitud oberta cap a la diversitat cultural.
En un altre sentit, la matèria d'Educació física està compromesa amb l'adquisició d'una actitud oberta i respectuosa davant del fenomen esportiu com a espectacle, per mitjà de l'anàlisi i la reflexió crítica davant de la violència en l'esport o altres situacions contràries a la dignitat humana que s'hi produïxen.
L'Educació física ajuda a la consecució de la competència per a aprendre a aprendre, ja que oferix recursos per a la planificació de determinades activitats físiques a partir d'un procés d'experimentació. Tot això permet que l'alumnat siga capaç de regular el seu propi aprenentatge i pràctica de l'activitat física en el seu temps lliure, de manera organitzada i estructurada. Així mateix, desenrotlla habilitats per al treball en equip en diferents activitats esportives i expressives col·lectives i contribuïx a adquirir aprenentatges tècnics, estratègics i tàctics que són generalitzables per a diverses activitats esportives.
A l'adquisició de la competència en comunicació lingüística l'Educació física contribuïx, com la resta, oferint una varietat d'intercanvis comunicatius i a través del vocabulari específic que aporta.
Objectius
L'ensenyança de l'Educació física en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Participar i col·laborar de manera activa, amb regularitat i eficiència, en les activitats programades, amb independència del nivell d'habilitat i capacitat personal i valorant els aspectes de relació que fomenten; mostrant una actitud de respecte i tolerància cap a tots els membres de la comunitat educativa.
2. Conéixer i valorar els efectes beneficiosos, riscos i contradiccions que presenta la pràctica habitual i sistemàtica de l'activitat física al llarg de la vida, en el desenrotllament personal i en la millora de les condicions de qualitat de vida i salut, individual i col·lectiva.
3. Augmentar les pròpies possibilitats de rendiment motor per mitjà de la millora de les capacitats, tant físiques com motrius, desenrotllant actituds d'autoexigència i superació personal.
4. Millorar les capacitats d'adaptació motriu a les exigències de l'entorn i a la seua variabilitat.
5. Planificar activitats que permeten satisfer les necessitats personals en relació amb les capacitats físiques i habilitats específiques a partir de la valoració del nivell inicial.
6. Conéixer el cos i les seues necessitats, adoptar una actitud crítica i conseqüent enfront de les activitats dirigides a la millora de la condició física, la salut i la qualitat de vida, fent un tractament diferenciat de cada capacitat.
7. Reconéixer, valorar i utilitzar el cos com a mitjà de comunicació i expressió creativa; dissenyar i practicar activitats rítmiques amb i sense una base musical.
8. Reconéixer el medi natural com a espai idoni per a l'activitat física, i discriminar aquelles pràctiques que poden causar-li qualsevol tipus de deteriorament.
9. Recuperar i comprendre el valor cultural dels jocs i esports populars, tradicionals i recreatius, com a elements característics de la Comunitat Valenciana que cal preservar; practicar-los amb independència del nivell d'habilitat personal i col·laborar amb l'organització de campionats i activitats de divulgació. Especialment, la pilota valenciana en les seues diferents modalitats.
10. Mostrar habilitats i actituds socials de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d'habilitat.
11. Conéixer les possibilitats que l'entorn oferix (espais, equipaments i instal·lacions) per a la pràctica d'activitat física esportiva.
12. Conéixer i utilitzar tècniques bàsiques de respiració i relaxació com a mitjà per a reduir desequilibris i alleujar tensions produïdes durant l'activitat quotidiana i/o en la pràctica d'activitats físiques esportives.
13. Conéixer i practicar activitats i modalitats esportives individuals, col·lectives i d'adversari; aplicar els fonaments reglamentaris, tècnics i tàctics en situacions de joc, amb progressiva autonomia en la seua execució.
14. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de suport a la matèria.
Primer curs
Continguts
Bloc 1. Condició física i salut
El calfament. Concepte. Fases.
Condició física. Concepte. Capacitats físiques relacionades amb la salut.
Efectes de l'activitat física sobre l'organisme i la salut: beneficis i riscos.
Execució d'exercicis d'aplicació al calfament general.
Condicionament general de les capacitats físiques relacionades amb la salut.
Pràctica de resistència aeròbica, de força general, flexibilitat i velocitat.
Pràctica d'exercicis de manteniment de les posicions corporals en situacions d'assegut i en l'alçament i el transport de càrregues pesades.
Relaxació muscular progressiva que permeta la distinció entre estats de tensió i relaxació muscular contribuint al benestar i la pau amb els altres i amb un mateix.
Valoració del calfament general com a mitjà de prevenció de lesions en qualsevol activitat física.
Discriminació de les conductes positives i negatives (sedentarisme, drogodependències...), i valoració d'hàbits.
Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtindre informació sobre la salut i la condició física.
Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals
L'aprenentatge motor.
El moviment coordinat: equilibri i agilitat.
Classificació dels jocs esportius: jocs convencionals, tradicionals i recreatius.
Justificació de la necessitat de regles i normes en la pràctica de jocs i esports.
Habilitats bàsiques gimnàstiques globals: bots, equilibris, exercicis d'escalada, etc.
Pràctica de jocs regulats i adaptats, convencionals i modificats, populars i tradicionals, que faciliten l'aprenentatge dels fonaments tècnics/tàctics i les estratègies d'atac i defensa comuna als esports individuals, d'adversari i col·lectius.
Realització d'activitats cooperatives i competitives encaminades a l'aprenentatge dels fonaments tècnics i tàctiques d'un esport individual, d'adversari i col·lectiu.
Participació activa en els diferents jocs i altres activitats esportives.
Descobriment vivencial i crític de la necessitat i el sentit de les normes per a configurar els jocs.
Valoració de la importància del desenrotllament motor personal i disposició favorable a l'aprenentatge en este àmbit.
Acceptació del repte que suposa competir amb els altres sense que això implique actituds de rivalitat, entenent l'oposició com una estratègia del joc i no com una actitud contra els altres.
Acceptació i valoració de les normes.
Bloc 3. Expressió corporal
El cos com a instrument d'expressió i comunicació.
El temps i el ritme.
Pràctica d'activitats expressives i rítmiques encaminades a aconseguir la dinàmica de grup.
Experimentació d'activitats dirigides a trencar els bloquejos i les inhibicions personals.
Experimentació d'activitats en què es combinen distints ritmes i es manegen diversos objectes.
Pràctica d'activitats de benestar en què s'executa el moviment al ritme de la respiració.
Pràctica de jocs i danses com a mitjà per a interioritzar les bases del ritme i del ball (danses populars, tradicionals
).
Disposició favorable a la desinhibició.
Valoració del ritme com un element present en totes les accions que realitzem.
Bloc 4. Activitats en el medi natural
Possibilitats que oferix el nostre medi natural per a dur a terme activitats físiques esportives: terra, aire, aigua.
Adquisició de tècniques bàsiques de manipulació d'elements en el medi natural.
Identificació de senyals de rastreig i realització d'un recorregut pel centre i els seus voltants, prèviament marcat.
Recerca d'espais pròxims per a realitzar activitats en la naturalesa.
Activitats senzilles d'orientació.
Acceptació i respecte de les normes per a la conservació i millora del medi urbà i natural.
Criteris d'avaluació
1. Recopilar activitats, jocs, estirades i exercicis de mobilitat articular apropiats per al calfament i realitzats en classe.
2. Identificar els hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l'activitat física i amb la vida quotidiana.
3. Incrementar les qualitats físiques relacionades amb la salut, treballades durant el curs en el seu nivell inicial.
4. Millorar l'execució dels aspectes tècnics fonamentals d'un esport individual, i acceptar el nivell aconseguit.
5. Realitzar l'acció motriu oportuna segons la fase de joc que es desenrotlle, atac o defensa, en el joc o esport col·lectiu proposat.
6. Elaborar un missatge de manera col·lectiva, per mitjà de tècniques com el mim, el gest, la dramatització o la dansa i comunicar-lo a la resta de grups.
7. Seguir les indicacions dels senyals de rastreig en un recorregut pel centre o els seus voltants.
8. Usar les tecnologies de la informació i la comunicació de forma cooperativa i amb sentit crític per a obtindre informació relacionada amb l'Educació física i per a establir intercanvi d'opinions amb l'alumnat d'altres centres docents.
Segon curs
Continguts
Bloc 1. Condició física i salut
El calfament general i específic. Objectius. Pautes per a preparar-lo.
Capacitats físiques relacionades amb la salut: resistència aeròbica i flexibilitat.
Control de la intensitat de l'esforç per mitjà de la freqüència cardíaca: presa de pulsacions i càlcul de la zona d'activitat.
Recopilació i pràctica d'exercicis aplicats al calfament general.
Condicionament de la resistència aeròbica.
Condicionament de la flexibilitat.
Presa de consciència de la pròpia condició física i predisposició a millorar-la amb un treball adequat.
Valoració positiva del fet de tindre una bona condició física com a mitjà per a aconseguir un nivell més alt de qualitat de vida i salut.
Reconeixement i valoració de la relació que hi ha entre l'adopció d'una postura correcta en el treball diari de classe i la realització d'activitats físiques com a mitjà de prevenció.
Valoració de la relació entre respiració, postura corporal, relaxació muscular, flexibilitat, tonificació i benestar general.
Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtindre informació sobre la salut i la condició física.
Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals
El joc com a marc d'aprenentatge i desenrotllament personal. Implicacions en els àmbits físics, psíquics i socioafectius.
Les habilitats específiques.
Característiques bàsiques i comunes de les habilitats esportives: normes, regles, aspectes tècnics i tàctics.
Execució de distintes combinacions d'habilitats gimnàstiques i acrobàtiques.
Pràctica de jocs regulats i adaptats, convencionals i modificats, populars i tradicionals, que faciliten l'aprenentatge dels fonaments tècnics/tàctics i les estratègies d'atac i defensa comuna als esports individuals, d'adversari i col·lectius.
Realització d'activitats cooperatives i competitives encaminades a l'aprenentatge dels fonaments tècnics i tàctiques d'un esport individual, d'adversari i col·lectiu.
Coneixement i pràctica de jocs i esports populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana.
Pràctica d'activitats lúdiques i esportives individuals i col·lectives, d'oci i recreació: els esports lúdics, els jocs populars, els jocs cooperatius, els jocs de confiança.
Respecte i acceptació de les normes i els reglaments.
Valoració dels jocs i esports populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana, amb especial atenció a la pilota valenciana en les seues modalitats més senzilles, d'execució i pràctica, com a part d'un patrimoni cultural que cal preservar.
Valoració de les possibilitats lúdiques del joc i l'esport per a la dinamització de grups i el gaudi personal.
Bloc 3. Expressió corporal
El cos i el ritme.
Aspectes socioculturals i artístics de les danses de la Comunitat Valenciana.
Experimentació d'activitats encaminades al domini, al control corporal i a la comunicació amb els altres: els gestos i les postures.
Pràctica dels components del gest.
Combinació de moviments de distints segments corporals amb desplaçaments seguint una seqüència rítmica.
Execució de passos senzills de danses col·lectives.
Pràctica de balls tradicionals de la Comunitat Valenciana.
Expressió de sentiments per mitjà del cos i el moviment.
Creació i pràctica de coreografies que responguen a l'interés de l'alumnat.
Acceptació de les diferències individuals i respecte davant de les execucions dels altres.
Valoració dels balls tradicionals de la Comunitat Valenciana com a part d'un patrimoni cultural que cal preservar.
Bloc 4. Activitats en el medi natural
Nocions sobre supervivència i acampada: normes de seguretat, elecció del terreny i precaucions que han de tindre's en compte a l'hora de muntar tendes.
El senderisme: en què consistix? Tipus de camins, material i vestimenta necessaris.
Comprensió de l'entorn i introducció de mesures de seguretat i primers auxilis bàsics.
Adquisició i posada en pràctica de tècniques bàsiques per al muntatge de tendes de campanya per a desplaçar-se i estar en condicions de seguretat en el medi natural.
Realització d'un recorregut per un camí per a completar un itinerari.
Identificació i prevenció de les contingències pròpies del medi natural.
Presa de consciència dels usos i abusos que es fan del medi urbà i naturals.
Adquisició d'una actitud autònoma per a desenrotllar-se dins d'un mitjà no habitual.
Formació crítica respecte de les pressions i agressions en el medi natural.
Criteris d'avaluació
1. Incrementar la resistència aeròbica i la flexibilitat respecte al seu nivell inicial.
2. Reconéixer, a través de la pràctica, les activitats físiques que es desenrotllen en una franja de la freqüència cardíaca beneficiosa per a la salut.
3. Conéixer, practicar i valorar els jocs, esports i balls populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana.
4. Mostrar autocontrol en l'aplicació de la força i en la relació amb l'adversari, davant de situacions de contacte físic en jocs i activitats de lluita.
5. Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat tant quan s'adopta el paper de participant com el d'espectador en la pràctica d'un esport col·lectiu.
6. Resoldre situacions de joc reduït d'un o més esports col·lectius, aplicant els coneixements tècnics, tàctics i reglamentaris adquirits.
7. Crear i posar en pràctica una seqüència harmònica de moviments corporals a partir d'un ritme triat.
8. Realitzar de manera autònoma un recorregut de senda complint normes de seguretat bàsiques i mostrar una actitud de respecte cap a la conservació de l'entorn en què es du a terme l'activitat.
9. Usar les tecnologies de la informació i la comunicació de forma cooperativa i amb sentit crític per a obtindre informació relacionada amb l'Educació física i per a establir intercanvi d'opinions amb l'alumnat d'altres centres docents.
Tercer curs
Continguts
Bloc 1. Condició física i salut
El calfament específic. Característiques. Pautes per a preparar-lo.
Capacitats físiques relacionades amb la salut: resistència, força, velocitat i flexibilitat.
Classificació i mètodes de millora de les capacitats físiques.
Efectes del treball de resistència aeròbica i flexibilitat sobre el concepte de salut.
Els processos d'adaptació a l'esforç.
Fonaments bàsics per a una dieta equilibrada i la seua planificació.
Preparació i posada en pràctica de calfaments específics.
Aplicació de sistemes específics de millora de la resistència general.
Aplicació de sistemes específics de millora de la flexibilitat.
Pràctica d'activitats gimnàstiques suaus.
Anàlisi dels hàbits propis de l'alimentació.
Elaboració de dietes equilibrades i saludables.
Reconeixement de l'efecte positiu que la pràctica de l'activitat física té sobre l'organisme.
Valoració positiva de les repercussions que l'activitat física té sobre la pròpia imatge corporal.
Valoració dels efectes d'activitats gimnàstiques suaus.
Anàlisi crítica dels hàbits alimentaris. La dieta mediterrània.
Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtindre informació sobre la salut i la condició física.
Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals
El factor qualitatiu del moviment: els mecanismes de percepció, decisió i execució.
Aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris dels esports que han de practicar-se.
Els jocs i esports populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana.
Realització d'activitats cooperatives i competitives dirigides a l'aprenentatge dels fonaments tècnics i tàctiques d'un esport col·lectiu.
Pràctica d'activitats encaminades a l'aprenentatge d'un esport individual, d'adversari o col·lectiu.
Resolució de conflictes per mitjà de tècniques de dinàmica de grup.
Investigació, coneixement i pràctica dels jocs i esports populars i tradicionals a la Comunitat Valenciana. Pràctica correcta de modalitats de pilota valenciana, com el raspall i pràctica amb paret, per ser més senzilles. Concepte correcte de les restants modalitats.
Pràctica de jocs del món en relació amb els jocs populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana.
Reconeixement del propi nivell de competència en diferents activitats esportives respecte d'un entorn de referència.
Tolerància i esportivitat per damunt de la recerca desmesurada de resultats.
Valoració del joc i l'esport com a marc de relació amb els altres i de foment de l'amistat i camaraderia en l'àmbit personal, social i cultural.
Disposició favorable amb l'autoexigència i la superació de les pròpies limitacions.
Bloc 3. Expressió corporal
Coneixement de diferents manifestacions expressives: balls, danses, dramatitzacions.
Pràctica dirigida a la presa de consciència dels diferents espais utilitzats en l'expressió corporal.
Realització de moviments globals i segmentaris amb una base rítmica.
La relaxació. Pràctica de diferents mètodes.
Realització d'activitats rítmiques, destacant el valor expressiu.
Pràctica de les danses del món, en intercanvi cultural amb les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.
Pràctica de diferents manifestacions expressives.
Pràctica dels balls de saló i danses modernes.
Actitud oberta, desinhibida i comunicativa en les relacions amb els altres.
Valoració de la dansa com a element de relació amb persones d'altres cultures del món.
Bloc 4. Activitats al medi natural
Nocions bàsiques específiques sobre orientació.
Normes de seguretat necessàries per a la realització de recorreguts d'orientació al medi urbà i naturals.
Impacte de l'activitat física dins del medi natural: activitats que causen deteriorament o contaminació i les que respecten l'entorn.
Adquisició de tècniques bàsiques d'orientació: lectura de mapes i realització de recorreguts d'orientació.
Aplicació de les tècniques de primers auxilis al medi natural.
Identificació del paisatge de l'entorn i de la Comunitat Valenciana, a partir de la toponímia.
Acceptació de les normes de seguretat i protecció en la realització d'activitats d'orientació.
Valoració del paisatge i de la toponímia com a part de la singularitat del patrimoni natural i cultural de la Comunitat Valenciana.
Criteris d'avaluació
1. Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produïxen en els diferents aparells i sistemes del cos humà, especialment amb aquells que són més rellevants per a la salut.
2. Incrementar els nivells de resistència aeròbica, flexibilitat i força resistència a partir del nivell inicial, en participar en la selecció de les activitats i exercicis d'acord amb els mètodes d'entrenament propis de cada capacitat.
3. Realitzar exercicis de condicionament físic atenent criteris d'higiene postural com a estratègia per a la prevenció de lesions.
4. Reflexionar sobre la importància que té per a la salut una alimentació equilibrada a partir del càlcul de la ingesta i la despesa calòrica, basant-se en les racions diàries de cada grup d'aliments i de les activitats diàries realitzades.
5. Resoldre situacions de joc reduït d'un o més esports col·lectius, entre els quals els populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana, aplicant els coneixements tècnics, tàctics i reglamentaris adquirits.
6. Realitzar balls, incloent-hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana, per parelles o en grup, amb respecte i desinhibició.
7. Completar una activitat d'orientació, respectant les normes de seguretat, preferentment al medi natural de l'entorn i de la Comunitat Valenciana, amb l'ajuda d'un mapa.
8. Usar les tecnologies de la informació i la comunicació de forma cooperativa i amb sentit crític per a obtindre informació relacionada amb l'Educació física i per a establir intercanvi d'opinions amb l'alumnat d'altres centres docents.
Quart curs
Continguts
Bloc 1. Condició física i salut
El calfament específic. Efectes.
Capacitats físiques relacionades amb la salut: força, resistència, velocitat i flexibilitat. Concepte. Manifestacions bàsiques. Tipus d'exercicis.
La postura corporal en les activitats quotidianes. Anàlisi dels mals hàbits i manera de corregir-los .
Efectes del treball de força sobre l'estat de salut.
Els espais per a la pràctica de l'activitat física: l'entorn i la Comunitat Valenciana. Espais, equipaments i instal·lacions.
Nocions bàsiques sobre els principals sistemes de millora de les capacitats físiques.
Preparació i posada en pràctica de calfaments, amb anàlisi prèvia de l'activitat física que es realitza.
Condicionament de la força, resistència, velocitat i flexibilitat. Elaboració d'un repertori d'exercicis de força, resistència, velocitat i flexibilitat.
Preparació i posada en pràctica d'un pla de treball de la resistència i la flexibilitat.
Investigació dels espais, els equipaments i les instal·lacions de l'entorn.
Planificació, realització i control d'un programa d'entrenament autogen personal.
Determinació del nivell de condició física respecte a un entorn de referència en les diferents capacitats per mitjà del coneixement i la utilització de proves de test.
Presa de consciència de la importància d'evitar actituds posturals inadequades.
Presa de consciència del propi nivell de condició física a fi d'establir les pròpies necessitats i possibilitats de desenrotllament.
Vigilància dels riscos que té l'activitat física, prevenció i seguretat.
Valoració de les activitats de benestar per al descans adequat del cos i de la ment, l'estat saludable del cos i l'alliberament de tensions.
Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtindre informació sobre la salut i la condició física.
Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals
Els esports dins de la societat actual: aspectes sociològics, culturals i econòmics.
El joc i l'esport en el temps d'oci.
La competició dins de la pràctica esportiva: el valor recreatiu afegit.
Realització d'activitats encaminades a l'aprenentatge i al perfeccionament de l'esport individual, d'adversari o col·lectiu.
Planificació de propostes d'activitats aplicables als esports que es practiquen, i portar-les a la pràctica de manera autònoma.
Pràctica d'activitats individuals i col·lectives d'oci i recreació.
Planificació i organització de campionats esportius.
Realització d'un treball crític sobre el tractament mediàtic de les diferents modalitats esportives, gènere i l'esport o altres temes d'interés sociològic.
Resolució de conflictes en situacions reals de joc per mitjà de tècniques de relaxació i de dinàmica de grup.
Cooperació i acceptació de les funcions atribuïdes dins d'una tasca d'equip.
Valoració del joc i l'esport com a mitjans d'aprenentatge i desenrotllament de qualitats físiques, psicomotrius i socioafectives.
Apreciació de les repercussions que la pràctica habitual d'activitats físiques i esportives tenen sobre la salut i qualitat de vida.
Interés per la procedència del material esportiu utilitzat en el marc del comerç just.
Coneixement i pràctica de les diferents modalitats de pilota valenciana, amb especial atenció a les modalitats més complexes de realització dins de les pràctiques d'esports populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana, com un mitjà de gaudi i conservació del patrimoni cultural de la nostra Comunitat.
Bloc 3. Expressió corporal
Directrius que han de seguir-se per a l'elaboració de dissenys coreogràfics.
Pràctica d'activitats rítmiques amb una base musical.
Creació d'una composició coreogràfica col·lectiva amb el suport d'una estructura musical, incloent-hi els diversos elements: espai, temps, intensitat.
Pràctica de mètodes de millora de la relaxació no treballats en el curs anterior.
Participació en el treball en grup.
Bloc 4. Activitats en el medi natural
Aspectes generals que han de considerar-se en l'organització d'activitats en el medi natural.
Relació entre l'activitat física, la salut i el medi natural.
La seguretat com a premissa en la pràctica d'activitats en el medi natural: materials i elements tècnics.
Perfeccionament i aplicació de les tècniques d'orientació. Localització de controls seguint la simbologia internacional.
Utilització correcta dels materials i dels elements tècnics en activitats d'oci i recreació en el medi natural.
Presa de consciència de l'impacte que tenen algunes activitats físiques i esportives sobre el medi natural.
Valoració de la seguretat fonamentada en el coneixement de les contingències i els protocols de rescat, així com en la bona condició física.
Criteris d'avaluació
1. Planificar i posar en pràctica calfaments autònoms respectant pautes bàsiques per a la seua elaboració i atenent les característiques de l'activitat física que es realitzarà.
2. Analitzar els efectes beneficiosos i de prevenció que el treball regular de resistència aeròbica, de flexibilitat i de força resistència comporten per a l'estat de salut.
3. Dissenyar i dur a terme un pla de treball d'una qualitat física relacionada amb la salut, incrementant el propi nivell inicial, a partir del coneixement de sistemes i mètodes d'entrenament.
4. Resoldre supòsits pràctics sobre les lesions que es poden produir en la vida quotidiana, en la pràctica d'activitat física i en l'esport, aplicant unes primeres atencions.
5. Manifestar una actitud crítica davant de les pràctiques i valoracions que es fan de l'esport i del cos a través dels diferents mitjans de comunicació.
6. Resoldre situacions en diferents jocs i esports, especialment de les modalitats més complexes de la pilota valenciana, aplicant els coneixements tècnics, tàctics i reglamentaris adquirits.
7. Participar en l'organització i posada en pràctica de tornejos en els quals es practicaran esports i activitats físiques realitzades al llarg de l'etapa, incloent-hi els jocs i esports populars de la Comunitat Valenciana.
8. Participar de manera desinhibida i constructiva en la creació i realització d'activitats expressives col·lectives amb suport musical.
9. Utilitzar els tipus de respiració i les tècniques i mètodes de relaxació com a mitjà per a la reducció de desequilibris i l'alleugeriment de tensions produïdes en la vida quotidiana.
10. Usar les tecnologies de la informació i la comunicació de forma cooperativa i amb sentit crític per a obtindre informació relacionada amb l'Educació física i per a establir intercanvi d'opinions amb l'alumnat d'altres centres docents.
Educació per a la ciutadania
L'Educació per a la ciutadania en l'Ensenyança Secundària Obligatòria continua la tasca començada per la seua homònima en Primària. S'organitza a través de dos matèries: l'Educació per a la ciutadania i els drets humans que s'impartirà en 2n de l'ESO, i l'Educació eticocívica, que s'impartirà en 4t de l'ESO.
La democràcia liberal és una forma d'organització política que s'ha decantat a través d'un llarg i convuls procés històric. S'ha mostrat al mateix temps forta i persuasiva davant dels totalitarismes que han intentat derrotar-la, perquè ha sabut incorporar en el seu si pobles i cultures molt diferents d'aquells en què va tindre el seu origen. La seua capacitat d'adaptació a situacions històriques diverses testimonia la seua fortalesa. Les democràcies s'han estés per tot el món i, amb estes, el poder de les ciutadanes i ciutadans per a decidir el seu propi futur.
No obstant això, el pluralisme polític i ideològic característic de les democràcies liberals, un dels seus trets fonamentals, no pot menyscabar un consens valoratiu bàsic que garantisca el compromís ciutadà amb el seu sistema de govern. Sense este compromís, cap règim pot subsistir a llarg termini. Eixa tasca és especialment complexa en un règim democràtic, en el qual és molt difícil de traçar la frontera entre els valors majoritaris en una societat, els dependents de les majories de govern de torn i els constitutius de la pròpia forma de govern.
Per això, les lleis només poden imposar com a mínims allò que els ciutadans s'han donat a través del procés constituent que legitima el model polític espanyol actual: la Constitució Espanyola de 1978. Els referents ineludibles d'una educació cívica per a tots els espanyols són les institucions que hi apareixen, els valors que s'hi defenen, així com els processos de transformació institucional i política que esta acull.
No obstant això, una Educació per a la ciutadania no residix exclusivament a conéixer l'ordenament polític i jurídic de la nostra nació, tot i ser coneixement imprescindible, sinó que ha d'anar més enllà i aprofundir en els trets fonamentals característics de les societats democràtiques: els drets individuals que han de respectar-se per les majories contingentment en el poder, la divisió de poders, que actua com a contrapés contra la possible temptació de despotisme per qualsevol d'estos i les eleccions lliures, on les ciutadanes i ciutadans poden organitzar-se políticament tant per a ser triats com per a triar aquells que creguen que representen millor els seus interessos i aspiracions. És ineludible, també, conéixer les tradicions filosòfiques sobre les quals s'assenta. Algunes institucions canvien i, no obstant això, no pot desaparéixer la discussió racional com a forma de dirimir els conflictes polítics en una societat d'hòmens lliures. I cap disciplina ha contribuït tant a això com la Filosofia.
El vigor de la societat democràtica depén de les seues ciutadanes i ciutadans. És un producte complex de molts elements. Les institucions socials intermèdies són fonamentals. Mitjans de comunicació, sindicats, esglésies, associacions empresarials i ciutadanes, totes poden col·laborar tant com a canalitzadores de les iniciatives ciutadanes com a impulsores d'estes. Però això no és prou, és necessari que els individus no posen els seus interessos particulars per damunt de les conviccions democràtiques, per molt legítims que estos interessos puguen ser. Ací és on l'educació juga un paper imprescindible.
Des de fa dècades, les professores i professors contribuïxen activament a educar en democràcia el nostre alumnat. Els valors de la igualtat, del respecte a la diferència i la llibertat individual es viuen diàriament en totes les aules d'Espanya. Però és important que l'alumnat dedica unes hores a reflexionar sobre tot això.
Es tracta que, a través dels diferents objectius proposats i dels continguts que es desenrotllen per aconseguir-los, l'alumnat aprengua a exposar les seues opinions i juís amb arguments raonats i amb capacitat per a acceptar les opinions dels altres. Això només pot aconseguir-se per mitjà de la pràctica efectiva del diàleg, que es mostrarà com la millor estratègia per a abordar els conflictes de forma no violenta.
L'alumnat haurà d'aprendre que les opinions poden canviar en el procés de diàleg i d'informació. Una ciutadana o ciutadà democràtic no és només qui millor argumenta, qui més disposat està a canviar de posició, sempre que els arguments dels altres i la informació disponible així li ho exigisca. Per a això, la preparació i la realització de debats sobre aspectes rellevants de la realitat pot ser una magnífica estratègia de treball en l'aula, a més de l'anàlisi comparativa i l'avaluació crítica de la informació a què tenen accés sobre un mateix fet o qüestió d'actualitat.
L'Educació eticocívica de 4t d'ESO es concep com a una reflexió més filosòfica sobre els valors, institucions i reptes de la democràcia liberal a Espanya i al món. Una ètica cívica no ha de derivar en un nihilisme o en un relativisme que dissolga tots els valors. Els valors del respecte a l'altre i del reconeixement de la diferència no equivalen a l'acceptació acrítica de tota idea o pràctica que siga contrària als drets humans. La seua defensa és una tasca quotidiana de totes i tots, en l'àmbit privat i immediat i en l'espai públic.
A més, adoptar la perspectiva de la filosofia moral ajuda de manera específica a situar els problemes eticopolítics i eticojurídics en un nivell d'universalitat i d'abstracció racional, la qual cosa permet desenrotllar en l'alumnat la capacitat crítica i argumentativa d'una manera eminent, i evitar així qualsevol forma d'adoctrinament. En este sentit resulta imprescindible proporcionar a l'alumnat una fonamentació filosòfica de l'especificitat moral dels sers humans i el coneixement d'alguns conceptes claus de la moralitat humana (llibertat, autonomia, valor, norma, dret, deure, etc.) i, junt amb això, una breu introducció a les principals teories ètiques del món occidental.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
L'Educació per a la ciutadania i els drets humans i l'Educació eticocívica es relacionen directament amb la competència social i ciutadana; però, a més, contribuïxen a desplegar alguns aspectes destacats d'altres competències bàsiques.
En relació amb la competència social i ciutadana, s'afronta l'àmbit personal i públic implícit en esta: propicia l'adquisició d'habilitats i virtuts cíviques per a viure en societat i per a exercir la ciutadania democràtica. Contribuïx a reforçar l'autonomia, l'autoestima i la identitat personal; afavorix el desenrotllament d'habilitats que permeten participar, prendre decisions, triar la forma adequada de comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les decisions adoptades i de les conseqüències s'en deriven, i ajuda a millorar les relacions interpersonals en formar l'alumnat perquè prenga consciència dels seus pensaments, valors, sentiments i accions.
Es desplega també la competència a partir de l'adquisició del coneixement dels fonaments i els modes d'organització dels estats i de les societats democràtiques i d'altres continguts específics, com l'evolució històrica dels drets humans i la forma en què es concreten i es respecten o es vulneren en el món actual, particularment, en casos de conflicte.
Es contribuïx directament a la dimensió ètica de la competència social i ciutadana afavorint que l'alumnat reconega els valors de caràcter moral i, al mateix temps, puga avaluar-los i comportar-se coherentment amb estos quan es pren una decisió o s'afronta un conflicte. Els valors universals i els drets i els deures continguts en la Declaració Universal dels Drets Humans i en la Constitució Espanyola constituïxen el referent ètic comú, així com els continguts en l'Estatut d'Autonomia constituïxen el referent específic per a les valencianes i els valencians.
La inclusió, com continguts específics de la matèria, dels relacionats amb el coneixement de la pluralitat social, així com del caràcter de la globalització i de les seues implicacions per als ciutadans, facilitarà a l'alumnat instruments per a construir, acceptar i practicar normes de convivència d'acord amb els valors democràtics, exercitar els drets i les llibertats, assumir les responsabilitats i els deures cívics i, en definitiva, participar activament i plenament en la vida cívica.
L'Educació per a la ciutadania contribuïx a desplegar la competència d'aprendre a aprendre fomentant la consciència de les pròpies capacitats. Així mateix, l'estímul de les virtuts i habilitats socials, l'impuls del treball en equip, la participació i l'ús sistemàtic de l'argumentació, la síntesi de les idees pròpies i alienes, la confrontació ordenada i crítica de coneixement, informació i opinió afavorixen també els aprenentatges posteriors.
Des dels procediments de la matèria s'afavorix la competència bàsica autonomia i iniciativa personal perquè es desenrotllen iniciatives de planificació, presa de decisions, participació i assumpció de responsabilitats. El currículum atén especialment l'argumentació, la construcció d'un pensament propi, l'estudi de casos que suposen una presa de postura sobre un problema i les possibles solucions. El plantejament de dilemes morals, propi de l'Educació eticocívica de quart curs, contribuïx al fet que l'alumnat construïsca un juí ètic propi basat en els valors i pràctiques democràtiques.
L'ús sistemàtic del debat aporta a la competència en comunicació lingüística, doncs, exigix exercitar-se en l'escolta, l'exposició i l'argumentació. D'altra banda, la comunicació de sentiments, idees i opinions, imprescindibles per a aconseguir els objectius d'estes matèries, en l'utilitzar tant el llenguatge verbal com l'escrit, la valoració crítica dels missatges explícits i implícits en fonts diverses també ajuden a l'adquisició d'esta competència. Així mateix afavorixen l'enriquiment del vocabulari, el coneixement i l'ús de termes i conceptes propis de l'anàlisi del social.
Educació per a la ciutadania i els drets humans
Objectius
L'ensenyança de l'Educació per a la ciutadania i els drets humans en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Reconéixer la condició humana en la seua dimensió individual i social.
2. Reconéixer la relació existent entre la llibertat i la responsabilitat individuals.
3. Conéixer i valorar la igualtat essencial dels sers humans.
4. Desenrotllar i expressar les actituds necessàries per a crear un bon clima de convivència en l'escola, en la família i amb els amics.
5. Conéixer la Declaració Universal dels Drets Humans, la seua història, els problemes a què s'enfronta la seua implantació i el seu valor com a projecte moral.
6. Reconéixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejuís que suposen discriminació.
7. Conéixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes democràtics, les institucions i el funcionament de la Generalitat, de l'Estat espanyol i de la Unió Europea.
8. Conéixer i valorar la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i identificar els valors que els fonamenten.
9. Valorar la importància de la participació en la vida política i social.
10. Assumir el principi de correlació entre deures i drets i reconéixer les virtuts cíviques.
11. Promoure el coneixement i la valoració de les principals normes de circulació.
12. Valorar la seguretat viària.
Segon curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Exposició d'opinions i juís propis amb arguments raonats. El diàleg.
Preparació i realització de debats sobre aspectes rellevants de la realitat.
Anàlisi comparativa i avaluació crítica d'informacions proporcionades per diverses fonts sobre un mateix fet o qüestió d'actualitat. Fets i opinions.
Bloc 2. Relacions interpersonals i participació
L'autonomia personal.
Llibertat i responsabilitat.
La igualtat essencial de tots els sers humans. La no-discriminació. Crítica als prejuís socials.
Les relacions humanes. La família en el marc de la Constitució.
La convivència en l'escola.
La solidaritat. L'atenció a les persones dependents. L'ajuda als qui estan en situació desfavorida.
La participació en el centre educatiu. Òrgans de participació.
Les activitats de voluntariat.
Bloc 3. Drets i deures ciutadans
Els drets humans i la seua història: la Declaració de 1948. Pactes i convenis internacionals. La protecció dels drets humans enfront de les seues violacions. Els tribunals internacionals.
L'extensió dels drets humans: un repte del món actual.
Igualtat de drets i pluralisme. Les llibertats individuals. Les opcions personals dels ciutadans.
La conquista dels drets de les dones i la seua situació en el món actual.
Bloc 4. Les societats democràtiques del segle XXI
L'Estat de Dret: el seu funcionament.
El model polític espanyol: la Constitució Espanyola i l'Estat de les Autonomies. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. La Unió Europea.
Les societats democràtiques com a societats plurals i obertes.
Les democràcies representatives. El Parlament. La participació dels ciutadans. Les eleccions. L'opinió pública.
La seguretat nacional: funcions de l'exèrcit i de les forces d'orde públic.
La contribució dels ciutadans a través dels impostos al sosteniment dels servicis d'interés general.
El consum. Drets i deures de les consumidores i consumidors. La publicitat i la seua influència en la societat actual.
La protecció civil. Catàstrofes naturals i provocades.
La circulació viària i la responsabilitat ciutadana. Accidents de circulació: causes i conseqüències.
Bloc 5. La ciutadania en un món global
Els conflictes en el món actual: terrorisme, estats fallits, fanatisme religiós i nacionalisme excloent. Accions individuals i col·lectives en favor de la pau, seguretat i llibertat. El paper dels organismes internacionals. Dret internacional humanitari.
La pobresa en el món i les seues causes. La lluita contra la pobresa i l'ajuda al desenrotllament.
Cap a un món més interdependent. La globalització com a motor del desenrotllament: l'eliminació de les traves a la comunicació, els desplaçaments i el comerç. Internet, el món en una pantalla.
Criteris d'avaluació
1. Valorar la llibertat com a projecte de construcció personal.
2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.
3. Raonar les motivacions de les conductes i eleccions tant pròpies com alienes.
4. Participar en la vida del centre i usar el diàleg per a superar els conflictes en les relacions escolars i familiars.
5. Identificar i rebutjar tota forma de discriminació. Respectar les diferències personals i mostrar autonomia de criteri.
6. Identificar els principis bàsics de les declaracions internacionals dels drets humans i la seua evolució.
7. Distingir i rebutjar situacions de violació dels drets humans.
8. Reconéixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les dones.
9. Reconéixer els principis democràtics, les institucions fonamentals, l'organització, funcions i formes d'elecció dels òrgans de govern municipals, de la Comunitat Valenciana i de l'Estat espanyol, d'acord tot això amb la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
10. Valorar la importància fonamental de la participació en la vida política.
11. Reconéixer les funcions que la Constitució assigna a les Forces Armades i als cossos de seguretat de l'Estat.
12. Conéixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflictes a què s'enfronta el món actual i els problemes que planteja la seua solució.
13. Conéixer els trets principals de la globalització i valorar la seua capacitat per a generar desenrotllament.
14. Conéixer les principals causes i conseqüències dels accidents de circulació.
15. Identificar els principals senyals i normes de circulació.
16. Distingir i valorar els conceptes de seguretat activa i passiva en els diversos àmbits de la circulació.
Educació eticocívica
Objectius
L'ensenyança de l'Educació eticocívica en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Conéixer i comprendre els trets específics que fonamenten la moralitat humana; valorar el significat de la dignitat personal, de la llibertat, del bé i de la veritat; reflexionar sobre els principis que orienten la conducta.
2. Comprendre la gènesi dels valors i de les normes morals, plantejant el problema de la seua fonamentació, amb especial referència als valors que arrepleguen la Declaració Universal dels Drets Humans, la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
3. Conéixer les principals teories ètiques, tractant de comprendre les seues aportacions originals i les seues propostes sobre els principals problemes morals de la nostra època.
4. Identificar i analitzar els principals conflictes morals del món actual en què es manifesten tesis antropològiques i ètiques diferents.
5. Analitzar el pluralisme cultural i moral de les societats modernes, i identificar les raons en què es recolzen els distints plantejaments ètics que hi conviuen.
6. Identificar i analitzar les diferents formes d'organització política de les societats actuals, sobretot el sistema democràtic i l'Estat social de dret, valorar críticament els seus èxits, les seues deficiències i el seu horitzó ètic de busca de justícia i llibertat.
7. Adquirir una independència de criteri i juí crític, per mitjà de la reflexió racional dels problemes ètics, i valorar l'adquisició d'hàbits de conducta moral que planifiquen la pròpia vida.
Quart Curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Utilització del diàleg i del debat en el plantejament dels conflictes i dilemes morals, estimulant la capacitat argumentativa.
Anàlisi comparativa i avaluació crítica d'informacions proporcionades per diverses fonts sobre un mateix fet o qüestió d'actualitat.
Reconeixement i valoració de les violacions de drets humans i de llibertats i de les injustícies en el món contemporani.
La llibertat i la justícia com a objectius de les nostres formes de vida.
Participació en projectes que impliquen solidaritat dins i fora del centre.
Bloc 2. Identitat i alteritat. Educació afectivoemocional
Identitat personal, llibertat i responsabilitat.
La persona com subjecte moral.
La resposta ètica als interrogants del ser humà.
La dignitat humana. El respecte a cada ser humà, amb independència de qualsevol condició o circumstància personal o social.
La persona com a ser social. L'obertura als altres. Les relacions interpersonals. La violència com a mal moral.
Les emocions: la seua expressió i el seu control.
La convivència. Actituds socials i criteris morals. El reconeixement dels drets i el compliment dels deures com a condició imprescindible de la convivència.
Bloc 3. Teories ètiques
L'ètica com a reflexió racional sobre l'acció humana. Fonamentació de la vida moral.
Heteronomia i autonomia. Valors i normes morals.
Trets fonamentals de les principals teories ètiques. Ètiques dels fins i ètiques del deure.
Ètica, dret i política.
Bloc 4. Ètica i política. La democràcia. Els valors constitucionals
L'ètica i la política. El problema dels fins i els mitjans. Violència legítima i violència il·legítima.
El poder. L'autoritat i la seua legitimació.
La democràcia liberal. El govern de la majoria i el respecte als drets individuals.
Les institucions democràtiques. La separació de poders. El Parlament com a dipositari de la sobirania nacional; el govern democràtic i el seu control; el poder judicial i el Tribunal Constitucional.
L'ordenament jurídic com a instrument de regulació de la convivència. Dret i justícia.
Els valors superiors de la Constitució: la igualtat en dignitat i drets. Les llibertats bàsiques i el pluralisme polític. Els drets de les valencianes i dels valencians en l'Estatut d'Autonomia.
Bloc 5. Drets humans i reptes del món actual
Els drets humans. Fonamentació ètica. Evolució, interpretacions i defensa activa dels drets humans. Les discriminacions i violacions dels drets humans en el món actual.
La globalització. Seguretat jurídica, llibertat i economia de mercat com a motors del desenrotllament. La cooperació internacional. El desenrotllament humà sostenible.
La democràcia en el món contemporani. L'extensió de la democràcia. Els totalitarismes del segle XX: dictadures feixistes, comunistes i fonamentalistes.
La ciutadania global enfront de les amenaces del nacionalisme excloent i del fanatisme religiós. Els conflictes armats i l'actuació de la comunitat internacional en defensa de la pau, llibertat i seguretat. La promoció de la pau, la llibertat i la justícia.
Bloc 6. La igualtat entre hòmens i dones
La comuna i la mateixa dignitat de la persona, igualtat en llibertat i diversitat.
Situacions de discriminació de les dones en el món. Causes i factors. Igualtat de drets i de fet.
La lluita contra la discriminació i la busca de la igualtat. Prevenció de la violència contra les dones, i la seua protecció integral.
Criteris d'avaluació
1. Conéixer els trets propis de la moralitat humana i els conceptes bàsics de l'estructura moral dels sers humans, com ara la dignitat personal, el valor, la norma, el deure i la responsabilitat moral.
2. Conéixer i exposar de manera adequada les principals teories ètiques. Distingir les diferències i similituds que existixen entre elles.
3. Identificar i expressar de manera fonamentada els principals conflictes morals del món actual en què es presenten d'una manera clara posicions ètiques diferents o oposades.
4. Reconéixer els drets humans com a la principal referència ètica i identificar l'evolució dels drets cívics, polítics, econòmics, socials i culturals.
5. Conéixer i expressar de manera correcta i raonada la noció de sistema democràtic i de l'Estat social de dret com a forma d'organització política a Espanya i en el món.
6. Conéixer i expressar adequadament els principals nuclis conceptuals d'alguns sistemes ètics occidentals que més han contribuït al reconeixement de les llibertats i els drets de les persones en tot el món.
7. Analitzar les causes que provoquen els principals problemes de naturalesa social i política del món actual. Reconéixer la falta de llibertat, seguretat i justícia com a factors determinants en l'aparició de la discriminació i la pobresa.
8. Analitzar els conflictes més rellevants del món actual. Identificar les amenaces a la llibertat i a la pau (totalitarismes, fanatismes, nacionalismes agressius i excloents, etc.).
9. Analitzar el camí recorregut cap a la igualtat de drets de les dones, rebutjar tota possible discriminació i violència contra elles.
10. Utilitzar el diàleg com a mitjà adequat per a justificar les pròpies posicions ètiques i per a refutar les alienes.
Educació plàstica i visual
L'Educació plàstica i visual es fa imprescindible en l'Educació Secundària a partir de la necessitat de l'alumnat de desenrotllar les capacitats d'expressió, anàlisi, crítica, apreciació i creació d'imatges. Este desenrotllament es convertix en més necessari a mesura que augmenta la seua relació amb tot l'entorn social i cultural que l'envolta, un entorn sobresaturat d'informació visual, fins al punt de ser característic de la nostra època.
Esta matèria ha experimentat durant els últims decennis uns canvis espectaculars, no tant en la quantitat de nous continguts, com en l'evolució de noves tècniques i nous mitjans, a través dels quals es desenrotlla. L'accés al món de les imatges, les seues possibilitats de manipulació a través de mitjans informàtics cada dia més globalitzats, la facilitat en la creació de noves formes, la popularització de nous instruments per a la creació artística, com són l'ordinador, la fotografia digital, la càmera de vídeo, etc., fa que tant els objectius i els continguts, com també la metodologia de treball, siguen susceptibles de canvis continus.
És indispensable prendre consciència de la necessitat de treballar a partir de l'entorn de l'alumnat, el món quotidià d'imatges que li proporciona la naturalesa i l'activitat i creació humanes a través de la pintura, la publicitat, l'arquitectura, el disseny gràfic i industrial, l'escultura, etc., com també les imatges visuals -cada vegada més absorbents(transmeses pels distints mitjans: Internet, cine, vídeo, fotografia i, evidentment, televisió. La referència bàsica sobre la qual treballar ha de ser que el nostre alumnat assimile tot este entorn amb una actitud reflexiva i crítica, i que siga capaç, a partir d'ací, d'elaborar noves propostes de treball, de crear i experimentar.
Com qualsevol altre llenguatge, el llenguatge plasticovisual necessita dos nivells interrelacionats de comunicació: saber veure per a comprendre i saber fer per a expressar-se, amb la finalitat de comunicar-se, produir i crear, conéixer millor la realitat i a un mateix per a transformar-la i transformar-se. En definitiva, per a humanitzar la realitat i al mateix ser humà com a eix central d'esta.
Saber veure per a comprendre implica la necessitat d'educar en la percepció, suposa ser capaç d'avaluar la informació visual que es rep basant-se en una comprensió estètica que permeta arribar a conclusions personals d'acceptació o rebuig, segons la pròpia escala de valors i, a més, poder emocionar-se a través de la immediatesa de la percepció sensorial per a analitzar després la realitat, tant natural com social, de manera objectiva, raonada i crítica. Adquirir estos coneixements ha de servir perquè es creen mecanismes analítics que servisquen de filtre a tot allò que abans era assimilat de manera irreflexiva i inconscient. En un segon nivell, permetrà afavorir la seua sensibilitat estètica i gaudir de tot allò que li oferix l'entorn visual i plàstic. L'objectiu per al nostre alumnat és la capacitat de gaudir de tot això, ja que ens permetrà poder estimular-lo a l'adquisició de conceptes senzills o d'altres de més complexos. Al mateix temps, la plàstica ha d'incidir en la formació de codis ètics, que preparen l'alumnat com a futurs ciutadans i ciutadanes en l'ús correcte en la comunicació audiovisual.
Saber fer per a expressar-se necessita el saber anterior i pretén que l'alumnat desenrotlle una actitud d'indagació, producció i creació. Han de ser capaços de realitzar representacions objectives i subjectives per mitjà d'uns coneixements imprescindibles, tant conceptuals com procedimentals, que els permeten expressar-se i desenrotllar el propi potencial creatiu.
Totes estes consideracions generals han de relacionar-se, en la mesura que siga possible, amb el patrimoni cultural i artístic de la Comunitat Valenciana i de l'Estat espanyol, amb les manifestacions de l'art popular i de l'artesania pròpies del nostre poble.
Durant l'Educació Primària, esta matèria s'ha treballat de forma intuïtiva i ha donat resposta a propòsits de caire explorador com ara aprendre a veure, descobrir l'entorn o expressar-se personalment. Enllaçant amb este nivell, i d'una forma progressiva, en l'Educació Secundària Obligatòria es consideren fonamentals dos tipus d'accions: les que instrumentalitzen els continguts de la matèria com a llenguatge i atenen a situacions específiques de comunicació i expressió, i aquelles altres accions que dinamitzen una part del coneixement, i desenrotllen aptituds creatives, enginy, imaginació, intuïció, actituds de reflexió i d'autonomia. Resumint, l'Educació plàstica i visual, tractarà de desenrotllar unes capacitats bàsiques: observació, atenció retentiva, memòria visual, i d'adquirir coneixements fonamentals dels llenguatges visuals: punt, línia, pla, textura, composició, color, traçats geomètrics fonamentals i tècniques instrumentals.
El llenguatge visual, més universal que el verbal, és actualment crucial com a mitjà de comunicació en la nostra cultura de la imatge. Els nous sistemes de comunicació multidimensional requerixen una imaginació visual que fa imprescindible aprendre este llenguatge. Este coneixement ha de permetre assimilar l'entorn visual i plàstic amb una actitud crítica i reflexiva. L'accés amb profunditat a la realitat i la capacitat de distanciament crític respecte d'esta possibilitaran, en últim terme, interpretar i elaborar missatges de caire subjectiu i objectiu, per a distingir la realitat del que és mediàtic. L'apreciació i el gaudi dels valors estètics del patrimoni natural i cultural podran aconseguir-se des del desenrotllament ètic d'aptituds creatives, enginy, imaginació, intuïció i actituds de reflexió i autonomia.
La percepció visual i la creació d'imatges, la lectura de formes i imatges i la producció d'obres de creació, saber veure per a comprendre i saber fer per a expressar-se són les dos línies que configuren la nostra matèria. Saber veure implica dos processos: la percepció visual immediata i la comprensió conceptual o interiorització del que es percep. Mentre que saber fer implica igualment altres dos processos: la representació i l'expressió, els quals necessiten la instrumentació, la lectura, l'anàlisi, la interpretació i l'elaboració d'imatges.
Estos processos permeten sistematitzar els continguts de la matèria. Segons els tres eixos que interrelacionen: la sintaxi dels llenguatges visuals i plàstics; l'exploració, l'anàlisi i l'apreciació de l'entorn visual i plàstic i la utilització i l'anàlisi de tècniques i procediments expressius.
La sintaxi dels llenguatges visuals i plàstics fa referència bàsicament al coneixement dels elements del codi visual. Convé començar per l'estudi i la comprensió dels elements que configuren el llenguatge visual i plàstic per a arribar després a articular-lo en distintes composicions amb una finalitat expressiva o descriptiva, i a l'anàlisi estructural dels distints missatges visuals transmesos per diferents mitjans d'expressió i de comunicació.
Quant a l'exploració, anàlisi i apreciació de l'entorn visual i plàstic, convé partir de l'exploració i anàlisi de determinats aspectes de l'entorn natural i cultural de l'alumnat. L'artesania i la imatge personal han de ser punt de partida per a millorar gradualment la pròpia percepció de la realitat fins a arribar a una anàlisi i apreciació, de caràcter més general, dels valors emotius i funcionals de les imatges i les formes.
La utilització i l'anàlisi de tècniques i procediments expressius comencen amb l'experimentació manual amb materials, que s'unixen a procediments d'anàlisi de les distintes tècniques i els distints materials de l'expressió plàstica i visual.
Els continguts es presenten conjuntament en conceptes, procediments i actituds, valors i normes. No obstant això, pel fet de ser una matèria procedimental, el desenrotllament i l'aprenentatge dels conceptes s'ha de dur a terme per mitjà dels procediments (instrumentació i tècniques) i dels aspectes actitudinals.
El currículum és continu al llarg de l'etapa, de tal manera que en cada curs s'han de revisar continguts del curs anterior, i s'ha d'establir al mateix temps una escala gradual de complexitat. En el primer curs, s'inicia el procés de sensibilització cap al contingut plàstic i l'acostament al significat dels missatges visuals. Es tracta que l'alumna i l'alumne comencen a diferenciar i reconéixer els elements bàsics del codi visual i adquirisca certes habilitats en l'ús dels distints mitjans expressius o destreses del llenguatge plàstic. Durant el tercer curs, l'alumnat ha de progressar en els coneixements sobre la percepció, analitzar el seu entorn natural i cultural i sintetitzar els elements constitutius, en un procés creatiu personal. En el quart curs, les alumnes i els alumnes han d'aprofundir en els continguts dels cursos anteriors i valorar el significat estètic i cultural de les distintes manifestacions plàstiques de l'entorn.
Finalment, el desenrotllament dels continguts de la matèria, en les seues dos línies de saber veure per a comprendre i de saber fer per a expressar-se, no té com a objectiu final la formació d'artistes, ni una formació acadèmica molt especialitzada, que és l'objectiu d'estudis posteriors, però sí que ha de contribuir al desenrotllament d'aquelles capacitats de les alumnes i els alumnes que els permeten una formació professional de base dins del camp de l'expressió plàstica, i en tot el seu ventall de possibilitats: publicitat, còmic, televisió, cine, fotografia, disseny, dibuix, pintura, escultura i arquitectura.
L'Educació plàstica i visual connecta l'alumnat amb l'extens àmbit de la cultura de la imatge, l'art, els mitjans de comunicació i les tecnologies audiovisuals. El llenguatge visual i plàstic ha de constituir un mitjà de comunicació que l'alumnat ha d'utilitzar des de qualsevol matèria de treball, tant en l'escola com, posteriorment, en activitats laborals.
D'altra banda, els criteris d'avaluació establixen els tipus i el grau d'aprenentatge que s'espera que haja aconseguit respecte a les capacitats expressades pels objectius generals d'esta matèria.
Estos criteris són, per tant, un instrument per a l'avaluació formativa, perquè oferixen al professorat indicadors de l'evolució en els successius nivells d'aprenentatge del seu alumnat, amb la consegüent possibilitat d'aplicar mecanismes correctors sobre les insuficiències advertides.
Al mateix temps, constituïxen una pauta orientadora d'avaluació de tipus general, així com una referència bàsica per a concretar en les programacions didàctiques.
Amb tot, estos criteris són un referent fonamental de tot el procés interactiu d'ensenyança i aprenentatge. A través d'estes ferramentes es valora la utilitat de tots els elements que incidixen en el mencionat procés.
Per tot això, s'indica la conveniència de preveure una primera fase de diagnòstic que tendisca a identificar la situació inicial de l'alumnat en relació amb les capacitats que es pretenen desenrotllar. A partir d'este punt inicial, es procedix a estudiar i interpretar totes aquelles altres dades i informacions que permeten entendre i valorar l'evolució experimentada en els esquemes de coneixement d'este alumnat, d'una manera contínua i diferenciada.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
L'Educació plàstica i visual contribuïx, especialment, a adquirir la competència artística i cultural. En esta etapa es posa l'èmfasi a ampliar el coneixement dels diferents codis artístics i en la utilització de les tècniques i els recursos que els són propis. L'alumnat aprén a mirar, veure, observar i percebre i, des del coneixement del llenguatge visual, a apreciar els valors estètics i culturals de les produccions artístiques. D'altra banda, es contribuïx a esta competència quan s'experimenta i investiga amb diversitat de tècniques plàstiques i visuals i s'és capaç d'expressar-se a través de la imatge.
L'Educació plàstica i visual col·labora en l'adquisició d'autonomia i iniciativa personal, atés que tot procés de creació suposa convertir una idea en un producte. Ajuda estretament a desenrotllar estratègies de planificació, de previsió de recursos, d'anticipació i avaluació de resultats. En resum, situa l'alumnat davant d'un procés que l'obliga a prendre decisions de manera autònoma. Tot este procés, junt amb l'esperit creatiu, l'experimentació, la investigació i l'autocrítica fomenten la iniciativa i autonomia personal dins de l'ètica de la plàstica i la comunicació.
Esta matèria constituïx un bon vehicle per a desenrotllar la competència social i ciutadana. En aquella mesura en què la creació artística supose un treball en equip, s'han de promoure actituds de respecte, tolerància, cooperació, flexibilitat, i s'ha de contribuir a l'adquisició d'habilitats socials. D'altra banda, el treball amb ferramentes pròpies del llenguatge visual, que induïxen al pensament creatiu i a l'expressió d'emocions, vivències i idees, proporciona experiències directament relacionades amb la diversitat de respostes davant d'un mateix estímul i l'acceptació de les diferències.
A la competència per a aprendre a aprendre es contribuïx en la mesura que s'afavorisca la reflexió sobre els processos i l'experimentació creativa, ja que implica la presa de consciència sobre les pròpies capacitats i recursos, així com l'acceptació dels propis errors com a instrument de millora.
La importància que adquirixen en el currículum els continguts relatius a l'entorn audiovisual i multimèdia expressa el paper atorgat a esta matèria per a adquirir la competència en tractament de la informació i, en particular, al món de la imatge que esta informació incorpora. A més, l'ús de recursos tecnològics específics no sols suposa una ferramenta potent per a produir creacions visuals sinó que, al seu torn, col·labora en la millora de la competència digital.
L'Educació plàstica i visual contribuïx a l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic per mitjà de procediments relacionats amb el mètode científic, com l'observació, l'experimentació i el descobriment i la reflexió i l'anàlisi posterior. Així mateix, introduïx valors de sostenibilitat i reciclatge pel que fa a l'ús de materials per a la creació d'obres pròpies, anàlisi d'obres alienes i conservació del patrimoni cultural.
Finalment, aprendre a moure's amb comoditat a través del llenguatge simbòlic és objectiu de la matèria, així com aprofundir en el coneixement d'aspectes espacials de la realitat, per mitjà de la geometria i la representació objectiva de les formes. Les capacitats descrites anteriorment contribuïxen que l'alumnat adquirisca competència matemàtica.
Tota forma de comunicació posseïx uns procediments comuns i, com a tal, l'Educació plàstica i visual permet utilitzar uns recursos específics per a expresses idees, sentiments i emocions, al mateix temps que permet el llenguatge plàstic i visual amb altres llenguatges i, amb això, enriquir la comunicació.
Objectius
L'ensenyança de l'Educació plàstica i visual en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Observar, percebre, comprendre i interpretar críticament la comunicació a través de les imatges i les formes del seu entorn natural i cultural i ser sensibles a les seues qualitats evocadores, plàstiques, estètiques i funcionals.
2. Apreciar els valors culturals i estètics, identificant, interpretant i valorant els seus continguts; entendre'ls com a part de la diversitat cultural, contribuint al seu respecte, conservació i millora.
3. Interpretar les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges i buscar la manera personal i expressiva més adequada per a comunicar les troballes obtingudes amb el signe, el color i l'espai. La interpretació correcta de la comunicació publicitària davant d'un consum responsable.
4. Desenrotllar la creativitat i expressar-la, preferentment, amb la subjectivitat del seu llenguatge personal, utilitzant els codis, la terminologia i els procediments del llenguatge visual i plàstic, amb la finalitat d'enriquir estèticament les seues possibilitats de comunicació.
5. Utilitzar el llenguatge plàstic per a representar emocions i sentiments, vivències, sentiments i idees, contribuint a la comunicació, reflexió crítica i respecte entre les persones.
6. Apreciar les possibilitats expressives que oferix la investigació amb diverses tècniques plàstiques i visuals i les tecnologies de la informació i la comunicació; valorar l'esforç de superació que comporta el procés creatiu.
7. Representar cossos i espais simples per mitjà del domini de la perspectiva, les proporcions i la representació de les qualitats de les superfícies i el detall, de manera que siguen eficaços per a la comunicació.
8. Planificar i reflexionar, de forma individual i cooperativament, sobre el procés de realització d'un objecte partint d'uns objectius prefixats i revisar i valorar, al final de cada fase, l'estat de la seua consecució.
9. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, responsabilitat, solidaritat, interés i tolerància, superant inhibicions i prejuís i rebutjant discriminacions o característiques personals o socials.
10. Contribuir activament al respecte, la conservació, la divulgació i la millora del patrimoni europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, com a senyals de la pròpia identitat.
11. Conéixer, valorar i gaudir del patrimoni artístic i cultural de la Comunitat Valenciana, com a base de la pròpia identitat i idiosincràsia i contribuir activament a la seua defensa, conservació i desenrotllament, acceptant la convivència amb valors artístics propis d'altres cultures que coexistixen amb la nostra, per a fer de la diversitat un valor enriquidor i integrador.
12. Respectar, apreciar i aprendre a interpretar altres maneres d'expressió visual i plàstica diferents de la pròpia i de les formes dominants en l'entorn, superant estereotips i convencionalismes, i elaborar juís o adquirir criteris personals que permeten a l'alumnat actuar amb iniciativa responsable.
13. Acceptar i participar en el respecte i seguiment dels valors i les normes que regulen el comportament en les diferents situacions que sorgixen en les relacions humanes i en els processos comunicatius, reconéixer-los com a partícips d'una formació global i integrar-los en l'expressió d'idees a través de missatges visuals.
Primer curs
Continguts
Bloc 1. El llenguatge visual
Identificació dels distints llenguatges visuals: canals de comunicació de masses (premsa, televisió, disseny gràfic, arts plàstiques i noves tecnologies).
Finalitats dels llenguatges visuals: informativa, comunicativa, expressiva i estètica.
La percepció visual. Relació forma/entorn. Relacions de formes entre si.
Reconeixement dels elements bàsics del codi sígnic visual.
Utilització de manera comprensiva del valor semàntic dels elements bàsics del codi visual.
Anàlisi dels elements comuns en els llenguatges visuals específics.
Interpretació de missatges presents en l'entorn pròxim.
Estudi i interpretació de representacions plàstiques de l'entorn natural pròxim.
Elaboració de formes visuals i plàstiques a partir dels mateixos mitjans.
Exploració de possibles significats de la imatge, segons el seu context: expressiu/emotiu i referencial.
Anàlisi de les relacions entre formes i d'estes amb l'entorn.
Apreciació de la contribució dels llenguatges visuals a augmentar les possibilitats de comunicació.
Interés a fer un ús personal i creatiu dels llenguatges visuals.
Rebuig davant de la utilització en la publicitat de formes i continguts que mostren discriminacions de gènere, racials o socials.
Bloc 2. Elements configuratius del llenguatge visual
La línia i el punt com a elements configuradors de les formes.
La textura: identificació de la forma per mitjà de la textura. Textures naturals i artificials. Textures visuals i tàctils. Textures digitals.
El color. Síntesi partitiva. Colors primaris i secundaris. El cercle cromàtic. Gammes cromàtiques. Metodologia pràctica de les mescles partitives a partir dels colors utilitzables en l'aula.
Els colors com a mitjà d'expressió. Els colors com a representació i el color com a sistema codificat.
Ús de distints instruments utilitzats en la representació graficoplàstica.
Utilització de la línia i el pla com a element expressiu de la representació de formes.
Observació, descobriment, representació i interpretació plàstica de distintes formes naturals i artificials per mitjà de grafismes. Trames gràfiques.
Observació, descobriment i representació de formes per mitjà de la textura.
Diferenciació de textures visuals i tàctils i el seu perfil o contorn visual. Qualitats expressives.
Obtenció de textures tàctils: materials del modelatge i qualitats expressives.
Iniciació al simbolisme del color: el color en la naturalesa i en els objectes.
Investigació experimental de mescles de color, com també de textures.
Anàlisi i aplicació de la simbologia del color i l'estudi del color com a sistema codificat.
Alteració en la saturació del color per mitjà de mescles per a aconseguir diferents tons.
Coneixement dels colors fonamentals, de les gammes fredes i càlides i dels tons alts i baixos a partir de mescles.
Observació, descobriment i anàlisi de gammes de color i textures en obres d'art.
Estudi i observació de la utilització de la línia, la textura i el color en la representació de paisatges i entorns naturals pròxims.
Curiositat i interés per descobrir el valor subjectiu del color en alguns missatges graficoplàstics.
Curiositat i interés per descobrir el valor del color i les textures en les obres d'art.
Tendència a explorar per a obtindre matisos en el color i en les textures naturals i artificials.
Interés per descobrir aspectes visuals significatius de l'entorn natural pròxim.
Interés per la utilització de la textura i el color en la representació de l'entorn pròxim amb finalitats expressives.
Atenció per a elaborar representacions gràfiques i plàstiques que denoten orde i neteja.
Bloc 3. Representació de formes. Formes planes
Observació de formes i de les direccions implícites.
Observació i representació de formes: formes naturals i formes artificials.
Traçat correcte de formes geomètriques planes.
Traçats geomètrics elementals: paral·leles, angles, bisectrius, perpendiculars i mediatrius.
Coneixement i aplicació del teorema de Thales.
Les escales gràfiques. Transport de mesures concepte de proporcionalitat.
Representació en el pla de figures simples: triangles i quadrilàters.
Traçat i divisió de la circumferència.
Construcció de polígons regulars inscrits.
Aplicació dels conceptes d'igualtat i de semblança en la creació de formes geomètriques senzilles.
Ús dels distints instruments utilitzats en la representació graficoplàstica.
Valoració de la precisió, el rigor i la neteja en la realització de representacions que així ho requerisquen.
Bloc 4. Espai i volum
Concepte espacial. Percepció i representació. Relacions prop/ lluny entre formes planes: per canvi de grandària, per superposició i per contrast.
Perspectiva cònica vertical o perspectiva lineal: angular i paral·lela i perspectiva lliure: línia de terra, línia de l'horitzó, punt de vista i punts de fuga.
Incidència de la llum en la percepció espacial. Valor expressiu i representatiu de la llum en formes i ambients.
Anàlisi de la distribució de les formes en l'espai.
Planificació d'experiències en la variació de les grandàries relatives en relació amb la forma.
Representació en un suport bidimensional de sensacions de volum i distància utilitzant relacions espacials.
Representació de l'espai a partir d'agrupacions per contrast o analogia de formes, diferència de dimensió, superposicions i transparències de plans.
Utilització del clarobscur per a suggerir espai i volum.
Observació de la llum: natural i artificial. Posició i incidència en els objectes.
Estudi d'ombres i del clarobscur.
Estudi del clarobscur en l'art.
Realització de variacions en ambients i formes per mitjà de la manipulació de la llum.
Representació de l'espai natural pròxim a partir de l'estudi de la llum i de la seua incidència en les modulacions de l'ambient.
Representació de l'espai a partir de la perspectiva cònica: situació de la línia d'horitzó i el punt de fuga. Representació de línies de fuga utilitzant obres plàstiques i fotogràfiques. Representació d'elements arquitectònics pròxims senzills.
Aplicació en configuracions bidimensionals de representacions de l'espai ple i l'espai buit.
Observació de l'espai i realització d'apunts del natural de paisatges i d'objectes per mitjà de la perspectiva cònica.
Disposició favorable per a realitzar representacions de manera precisa, ordenada i neta.
Confiança en les pròpies possibilitats.
Curiositat davant d'il·lusions visuals de formes, colors i dimensions observades en distints contextos.
Curiositat per descobrir el valor configurador i expressiu del clarobscur.
Sensibilització davant de les variacions visuals produïdes per canvis lumínics.
Valoració de la repercussió dels canvis de distància, orientació, etc., en els valors emotius i d'aparença en volums i ambients.
Esforç per a desenrotllar les capacitats espacials a fi de visualitzar i representar formes tridimensionals.
Bloc 5. Procediments i tècniques utilitzats en els llenguatges visuals
Coneixement del lèxic propi de la matèria.
Utilització de distints mitjans d'expressió graficoplàstics: llapis de grafit, llapis de colors, retoladors, pastels blans, clarió i crayón Conté, carbonet, ploma i tinta, pinzell i tinta, ceres, pintures al tremp, l'aquarel·la, el guaix, pintura a l'oli i collage.
Aproximació experimental a distints tipus de suports graficoplàstics: paper, fusta, cartó, etc.
Introducció a la diversitat de tècniques i instruments en la representació graficoplàstica.
Organització del treball plàstic i dels materials necessaris i elaboració d'un pla amb el procés que s'ha de seguir.
Ús i maneig dels instruments adequats a cada tècnica.
Exploració de les possibilitats dels nous mitjans tecnològics.
Participació en processos de producció col·lectiva.
Gaudi en el procés de producció artística.
Respecte per les normes d'ús i conservació d'instruments, materials i espais.
Criteris d'avaluació
1. Reconéixer els distints llenguatges visuals en les imatges de l'entorn i classificar-los segons la seua finalitat.
2. Distingir els elements figuratius dels llenguatges visuals.
3. Descriure gràficament i plàsticament una forma donada, identificant els seus elements constitutius: la configuració estructural, les textures i el color.
4. Diferenciar la varietat de textures visuals i tàctils que poden produir-se per mitjà de la manipulació de tècniques i materials diversos.
5. Utilitzar el color i la textura com a mitjans d'expressió.
6. Descriure gràficament formes, identificant l'orientació espacial i la relació entre les seues direccions.
7. Dibuixar formes geomètriques simples.
8. Representar amb formes planes sensacions espacials, utilitzant canvis de grandària, superposicions i contrastos.
9. Representar un espai de l'entorn, utilitzant com a recurs expressiu el contrast lumínic.
10. Conéixer distints mitjans d'expressió graficoplàstica.
11. Valorar les qualitats estètiques d'entorns, objectes i imatges de la vida quotidiana.
12. Apreciar i valorar les qualitats estètiques del patrimoni artístic i cultural de la Comunitat Valenciana i d'altres cultures diferents de la pròpia.
13. Expressar idees per mitjà de missatges visuals respectant els valors i les normes de les societats democràtiques.
Tercer curs
Continguts
Bloc 1. El llenguatge visual
La imatge com a mitjà d'expressió, comunicació i coneixement.
Lectura d'imatges. Estructura formal. Maneres d'expressió.
Símbols i signes en els llenguatges visuals i plàstics. Anagrames, logotips, marques i pictogrames. Signes convencionals: senyals. Significants i significats. La simbologia del color.
Aprofundiment en la percepció visual i plàstica: entorn, contorn interior i contorn. Observació analítica i funcional, observació d'efectes visuals.
Aprofundiment en la comprensió del llenguatge i en la comunicació visual.
Estudi del grafisme en l'expressió plàstica: dibuix, tipus de traç, esbós, apunt del natural, estils.
Estudi de l'estructura, les qualitats i la classificació de la forma.
Estudi de la intencionalitat i el significat de les imatges: missatge visual analògic, simbòlic, abstracte.
Estudi de la funció de les imatges: descriptiva, informativa, estètica.
Elaboració de signes i símbols. La utilització del color en la simbologia i en els signes.
Anàlisis de les informacions visuals i plàstiques presents en la realitat pròxima.
Anàlisi dels missatges estètics de l'entorn, amb la intenció de diferenciar elements propis d'altres provinents d'altres cultures.
Distinció entre imatge i realitat per mitjà de la comprensió de conceptes.
Diferenciació dels distints estils i tendències de les arts visuals.
Anàlisi i interpretació d'il·lusions òptiques en la relació reversible figura/fons i en la representació de figures impossibles.
Valoració crítica de la publicitat davant de l'augment d'algunes necessitats de consum i la utilització que fa de continguts i formes que denoten una discriminació de génere, social o racial.
Valoració dels llenguatges visuals per a augmentar les possibilitats de comunicació.
Curiositat per les noves tendències de disseny que milloren la qualitat de vida.
Interés a conéixer qualsevol manifestació artística.
Valoració de les influències artístiques i culturals d'altres cultures que coexistixen amb la nostra en la configuració de la cultura pròpia, especialment en el que concernix els valors artístics i estètics.
Valoració de l'esforç que requerix l'elaboració. Processos industrials i processos artesans.
Interés per trobar, observar i analitzar il·lusions visuals en diferents contextos.
Bloc 2. Elements configuratius dels llenguatges visuals
El punt, la línia i la taca com a elements expressius.
La textura: qualitats expressives. Textures orgàniques i geomètriques.
El color. El color com a fenomen físic i visual: mescles additives i subtractives. Colors primaris i secundaris. Colors complementaris. La mescla partitiva. Valor expressiu, representatiu i codificat.
Estudi de les qualitats emotives i expressives del punt, de la línia, la taca i la textura i les seues aplicacions en l'art.
Investigació experimental a partir de l'obtenció de matisos de color -mescles additives, subtractives i partitives-, i de l'obtenció de textures naturals i artificials.
Percepció visual del color: dinàmica i visibilitat dels colors.
Estudi de les qualitats del color: to, valor i saturació. Teories classificatòries del color d'Ostvald i de Hichetkier.
Estudi del color en l'art.
Elaboració de mescles binàries: harmonies i contrastos. Les mescles ternàries; grisos i terrosos.
Exploració dels grisos cromàtics i valors emotius del color i de la llum.
Identificació de la forma per mitjà de l'expressivitat de la textura.
Ús de tècniques visuals complexes.
Experimentació amb gammes de colors.
Utilització dels matisos de color en la representació de paisatges i entorns naturals pròxims.
Experimentació gràfica a partir dels elements bàsics d'expressió.
Sensibilitat davant de les manifestacions del color i la llum en objectes, en la naturalesa i en ambients urbans pròxims.
Reconeixement del valor expressiu de la textura.
Busca de solucions personals en enfrontar-se a representacions gràfiques i plàstiques.
Bloc 3. Anàlisi i representació de formes
Formes geomètriques i formes orgàniques. Axiomes geomètrics. Fonamentals i bases de la geometria.
Estructura de la forma. Formes poligonals. Construcció de polígons: mètodes particulars donat el costat i mètodes generals donat el costat i el ràdio.
Formes corbes en la naturalesa i en l'art. Tangències. Proporció.
Repetició i ritme: concepte de mòdul. Estructures modulars. Xarxes poligonals: formes modulars bidimensionals bàsiques.
Utilització de formes geomètriques poligonals en la realització de motius decoratius.
Relació de conceptes geomètrics senzills amb les seues aplicacions en objectes simples, en l'ornamentació, en elements urbanístics o en la naturalesa.
Observació de la naturalesa i realització d'apunts del natural de formes orgàniques.
Estudi de formes corbes en l'art. Tangències bàsiques. Corbes tangencials d'aparença matemàtica.
Estudi de la proporció en les formes: Teoremes de Thales. Percepció de mesures i escales, igualtat, semblança, simetria, translació i rotació.
Aplicació de la proporció en l'estudi de la figura humana.
Anàlisi de la proporció d'un objecte.
Establiment de les relacions de proporció entre les distintes parts d'una mateixa forma.
Realització de composicions plàstiques aplicant conceptes de ritme. Trames.
Estudi del mòdul com a unitat de mesura i aplicació en xarxes poligonals bàsiques.
Organització geomètrica del pla a partir d'estructures modulars bàsiques.
Realització de composicions modulars a partir d'un mòdul.
Aplicació de ritmes en estructures decoratives.
Reconeixement de la importància d'ordenar formes de diferents camps visuals.
Esforç per a presentar els treballs de manera rigorosa, ordenada i precisa.
Esforç per a superar estereotips i convencionalismes en la representació de la figura humana.
Bloc 4. La composició
Organització de la forma i el seu entorn en el pla.
Estudi dels diferents tipus de ritmes visuals: continu, discontinu, altern, ascendent i descendent.
Realització de composicions tenint en compte la proporció, l'escala i el ritme.
Estudi de criteris bàsics per a compondre: simetria, equilibri, pes visual de massa i color.
Anàlisi de diverses propostes compositives d'obres d'art.
Descripció i identificació dels elements compositius de diferents tipus i comentari personal sobre estos.
Interés a conéixer els criteris bàsics de composició.
Disposició oberta per a la realització d'experiències de composició.
Participació en situacions d'intercanvi d'opinions sobre elements bàsics de la composició d'obres d'art.
Interés a identificar l'organització interna de missatges graficoplàstics o visuals.
Valoració de la importància de la mesura de les formes en les composicions.
Bloc 5. Espai i volum
Representació objectiva de formes tridimensionals. La projecció. Classes de projeccions: cilíndriques i còniques. Sistema tancat. Interpretació de plans tancats. Sistema dièdric: vistes de sòlids senzills.
Perspectiva cònica. Fonaments del sistema.
Anàlisi dels fonaments del sistema dièdric i les seues aplicacions.
Realització de dibuixos analítics de planta, alçat i vistes laterals.
Anàlisi dels fonaments del sistema cònic i les seues aplicacions.
Ús de la perspectiva cònica en la representació de formes geomètriques simples, de la sensació d'espai.
Ús de la perspectiva cònica en la representació d'elements arquitectònics de l'entorn pròxim.
Estudi de les aplicacions de la representació objectiva de la forma.
Interés a descobrir els valors d'aparença i emotivitat en ambients, quan es modifica l'orientació, la distància i el punt de vista.
Esforç per desenrotllar les capacitats espacials per a visualitzar formes tridimensionals.
Valoració de la representació objectiva de la forma.
Bloc 6. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals
Coneixement i utilització de les tècniques graficoplàstiques: tècniques seques i humides.
Identificació i utilització de distints suports, segons les intencions expressives i descriptives de la representació.
Planificació del treball segons la tècnica seleccionada.
Realització d'experiències per mitjà de materials diversos.
Identificació en obres gràfiques i plàstiques del suport sobre el qual estan realitzades i el tipus de material.
Experimentació amb diversos materials i combinació amb finalitats expressives.
Tendència a classificar els treballs. Selecció segons les seues característiques, les tècniques, els instruments i els materials necessaris.
Gust per realitzar experiències d'investigació amb materials diversos.
Valoració de les possibilitats expressives que aporta la realització de treballs en equip.
Bloc 7. Apreciació del procés de creació de les arts visuals
Diferenciació dels processos expressius de les tècniques graficoplàstiques.
Determinació dels valors plàstics i estètics que destaquen en una obra.
Exploració i anàlisi de realitats visuals i plàstiques.
Observació i valoració d'obres artístiques de l'entorn pròxim, del patrimoni artístic i cultural, com també d'expressions contemporànies.
Ús del lèxic propi de la matèria per a transmetre informacions i missatges sobre diferents obres artístiques.
Reconeixement de l'esforç que exigix l'elaboració d'algunes obres artístiques.
Interés a descobrir dimensions estètiques i qualitats expressives en l'entorn habitual.
Apreciació, valoració i gaudi del patrimoni artístic i cultural de la Comunitat Valenciana i de l'Estat espanyol, així com contribució a la seua defensa, conservació i desenrotllament.
Acceptació i valoració de les influències que exercixen els valors artístics propis d'altres cultures que coexistixen amb la nostra.
Respecte per les obres dels companys i per maneres d'expressió diferents de la nostra.
Apreciar i valorar la bona realització del treball, així com la neteja en la seua execució.
Criteris d'avaluació
1. Analitzar imatges tenint en compte elements bàsics constitutius de la sintaxi visual.
2. Seleccionar els elements configuratius de línia i textura i adequar-los a la descripció analítica de la forma.
3. Diferenciar i representar els matisos de color en la naturalesa i en l'entorn.
4. Representar geomètricament formes naturals i artificials.
5. Dissenyar composicions modulars sobre xarxes poligonals.
6. Interpretar composicions buscant distintes alternatives en l'organització de la forma.
7. Descriure una forma tridimensional simple per mitjà de la representació de les seues vistes fonamentals.
8. Representar la sensació espacial en un pla utilitzant com a recurs gràfic la perspectiva cònica.
9. Reconéixer distints suports i tècniques d'expressió graficoplàstiques.
10. Utilitzar adequadament les tècniques gràfiques segons les intencions comunicatives.
11. Apreciar i valorar les qualitats estètiques del patrimoni artístic i cultural de la Comunitat Valenciana, de l'Estat espanyol i d'altres cultures diferents de la pròpia.
12. Expressar idees per mitjà de missatges visuals respectant els valors i les normes de les societats democràtiques.
Quart curs
Continguts
Bloc 1. El llenguatge visual
Lectura d'imatges. La imatge representativa i simbòlica: funció sociocultural de la imatge en la història. Aproximació als mitjans de comunicació i a les noves tecnologies. Interacció entre els distints llenguatges: plàstic, musical, verbal i gestual. El dibuix tècnic en la comunicació visual: àmbit d'ús dels distints sistemes.
Anàlisi de la sintaxi dels llenguatges visuals específics: mitjans de comunicació de masses.
Anàlisi dels trets particulars dels llenguatges i suport en fotografia, vídeo, cinema, televisió, còmic, fotonovel·la.
Estudi dels elements de la comunicació visual: relació entre realitat i imatges, codis i contextos, formació sociocultural de les imatges, percepció visual i efectes visuals.
Estudi de l'expressió plàstica: recursos gràfics expressius, transformació i manipulació d'imatges.
Interpretació plàstica d'obres d'art.
Estudi dels elements de l'art seqüencial: imatge i seqüència; llenguatge i elements del còmic; narració en vinyetes: enquadrament, punt de vista, elements cinètics, gestos, postures, muntatge, guió i art final.
Realització de narracions gràfiques per mitjà de l'aplicació del concepte de seqüència, enquadrament i punt de vista. El grafit, objectiu i conseqüència social.
Estudi i experimentació de les possibilitats expressives de la fotografia: registre d'imatges, il·luminació, enquadrament i aplicacions tècniques.
Estudi de les estructures del llenguatge del cinema i dels gèneres.
Estudi de la imatge de vídeo i la gravació magnètica.
Estudi de la imatge televisiva: tipus de televisió.
Estudi dels fonaments del disseny: tipus de disseny.
Estudi de la imatge digital.
Realització d'un projecte audiovisual en grup.
Anàlisi dels elements més complexos en alguns llenguatges visuals específics.
Interpretació de signes convencionals del codi visual presents en l'entorn.
Anàlisi d'una imatge amb atenció a alguns elements bàsics constitutius de la sintaxi visual.
Establiment de relacions entre la imatge i el seu contingut.
Utilització de recursos gràfics per a la creació d'imatges.
Creació i manipulació d'imatges amb ordinador.
Utilització d'Internet per a la busca d'imatges: bancs d'imatges.
Exercitació de la retentiva visual tenint en compte la capacitat perceptiva.
Experimentació amb efectes visuals cinètics.
Interpretació de plans tècnics: arquitectura, mapes i disseny.
Anàlisi dels factors que incidixen en un producte artístic.
Esforç per a reconéixer, utilitzar i respectar adequadament els signes de comunicació visual presents en l'entorn. L'ètica social en la imatge digital i Internet.
Esforç per a desenrotllar la creativitat en l'àmbit de l'expressió artística i en el joc amb les imatges.
Constància en els treballs i en el reconeixement de la importància del procés de creació en una obra plàstica.
Valoració dels llenguatges visuals per a augmentar les possibilitats de comunicació.
Interés per conéixer qualsevol manifestació artística.
Bloc 2. Elements configuratius dels llenguatges visuals. Els elements graficoplàstics com a vehicle per a l'anàlisi i la creació d'imatges
La línia. La línia com a element estructurador de la forma: encaix. La línia com a abstracció de la forma. Caràcter expressiu del traç i el grafisme en la utilització de la línia.
Diferència entre esbós, apunt i encaix. Tres tipus diferents de dibuix.
La textura. Utilització de tècniques específiques (trames, plantilles).
El color. Simbolisme i psicologia del color. Aplicació del color segons cada camp: industrial, artístic, senyals. Incidència del color en la composició: relativitat i apreciacions objectives i subjectives. El color com a configurador d'ambients.
Exploració del signe gràfic amb distints procediments.
Ús del llenguatge visual amb fins expressius i descriptius.
Aprofundiment en l'exploració del color per mitjà de diferents tècniques i procediments.
Elaboració de textures artificials i geomètriques amb fins expressius.
Utilització de tècniques apropiades per a la representació de formes naturals diferents i experimentació amb diversos materials.
Establiment de les diferències dels distints matisos de color per mitjà d'associacions cromàtiques.
Realització de variacions en ambients i formes manipulant el color, per a canviar el significat de les imatges.
Estudi de la relació color i disseny.
Disposició per a investigar amb materials i textures.
Esforç per a superar estereotips i convencionalismes referits a l'ús del color.
Curiositat per descobrir el valor objectiu i subjectiu del color en els missatges graficoplàstics i visuals.
Bloc 3. Representació de formes. Anàlisi i representació de formes
Estructura de la forma. Estructura de formes naturals complexes: ramificació, translació i expansió.
Comparació de la forma. Concepte de cànon, mesura o mòdul. Proporcionalitat i escales. Estudi de proporcionalitat en l'art. Possibilitats expressives: desproporcions i deformacions.
Representació de la forma. Representació icònica. Configuració abstracta.
Representació tècnica de formes planes, polígons regulars i corbes.
Estudi de la forma en la naturalesa: estructures vegetals i minerals.
Aplicació de la proporcionalitat a la representació d'objectes, la figura humana, animals i paisatges.
Anàlisi de la proporció en diverses obres d'art.
Exploració en la representació icònica i abstracta de la realitat.
Utilització de la línia com a element descriptiu per mitjà del dibuix científic.
Estudi de la figura humana en les obres d'art. Cànons en la representació de la figura humana a través de les diferents cultures.
Interés per la representació objectiva de la forma.
Presentació dels treballs de manera ordenada, precisa i rigorosa.
Rigor en la utilització d'escales.
Bloc 4. La composició
Criteris de composició. Elements que s'han de tindre en compte: pla bàsic, centre visual i lleis de composició.
Estudi d'elements que intervenen en la composició: format, esquemes compositius, forma i fons, moviment, ritme i influència de la llum.
Anàlisi de la composició de diferents obres d'art i autores i autors.
Estudi de l'equilibri simètric i asimètric.
Aplicació del concepte de simetria en els dibuixos analítics de formes naturals: simetria radial i axial.
Aplicació del concepte d'equilibri en la realització de composicions.
Creació de ritmes dinàmics: seqüències lineals per associació o contrast d'elements formals. El ritme en el grafitti. La combinatòria d'imatge-cartell.
Estudi d'estructures seqüencials de muntatge.
Interés per identificar l'organització interna de missatges graficoplàstics o visuals.
Reconeixement de la importància d'ordenar formes de diferents camps visuals.
Superació de conceptes estàtics i estereotips en la realització de composicions.
Bloc 5. Espai i volum. Percepció i representació. El volum
Volum. Formes tridimensionals. Sistemes de representació. Sistema dièdric. Sistema axonomètric ortogonal: isomètric. Sistema axonomètric oblic: perspectiva caballera. Sistema cònic: perspectiva cònica vertical (angular i paral·lela) i perspectiva lliure. Formes modulars tridimensionals.
Representació d'imatges a partir de la planta, l'alçat i les vistes laterals.
Utilització de xarxes modulars bidimensionals i tridimensionals aplicades al disseny.
Exploració de ritmes modulars tridimensionals i d'estructures derivades dels mòduls. Cossos geomètrics arquimedians. Cossos geomètrics de revolució i desenrotllament.
Representació tridimensional del volum a partir de qualsevol tipus de materials volumètrics, amb finalitats expressives.
Realització de construccions espacials o maquetes a partir de plans tècnics.
Aplicació dels diferents sistemes projectius en la representació de figures volumètriques senzilles.
Aplicació de la perspectiva lliure i la composició en l'estudi del paisatge urbà.
Valoració dels diferents sistemes projectius per a la representació objectiva i tècnica de formes tridimensionals.
Valoració i reconeixement del mòdul en els distints camps del disseny.
Valoració de la capacitat espacial per a visualitzar formes tridimensionals.
Representació de l'espai arquitectònic pròxim per mitjà de la perspectiva cònica pràctica.
Presentació dels treballs de forma ordenada, precisa i rigorosa.
Bloc 6. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals
Tècniques i materials graficoplàstics (bidimensionals i tridimensionals). Els pigments. Els aglutinants. Els dissolvents. La matèria en la forma volumètrica.
Organització del treball plàstic, de l'espai de treball i dels materials necessaris.
Realització d'experiències amb diversos materials.
Utilització i maneig d'instruments adequats a cada tècnica.
Construcció de volums i formes expressives volumètriques amb materials diversos: amb paper, amb materials de modelatge i de rebuig.
Aproximació al volum realitzat tridimensionalment: construcció de maquetes.
Estudi i anàlisi de suports químics, magnètics i tècniques de la imatge fixa i en moviment.
Estudi dels trets particulars dels llenguatges i suport d'ús més freqüent en el còmic, la fotografia, el cinema, la televisió i la publicitat.
Realització d'esbossos necessaris per a la realització d'obres graficoplàstiques.
Invenció i experimentació amb materials audiovisuals.
Tendència a classificar els treballs. Selecció segons les seues característiques, les tècniques, els instruments i els materials pertinents.
Coneixement de programes informàtics on es puga posar en pràctica el que s'ha aprés.
Gust per la realització d'experiències d'investigació amb materials diversos.
Reconeixement de les possibilitats expressives dels diversos materials i processos artístics.
Valoració de les possibilitats expressives que aporta la realització de treballs en equip.
Bloc 7. Apreciació del procés de creació de les arts visuals. Procés de creació
Fases d'una obra. Esbós, guió i maqueta. Realització. Acabat.
Fases d'un projecte tècnic. Croquis. Projecte. Presentació final.
Realització d'esbossos i maquetes en el procés de creació d'una obra.
Observació i reflexió sobre els elements d'una obra.
Planificació de les distintes fases que han de seguir-se per a la realització d'una obra.
Realització de croquis, dibuixos tancats i plans finals d'un projecte tècnic.
Aprofundiment en distints camps del disseny: arquitectònic, gràfic, industrial.
Anàlisi dels factors que incidixen en un producte artístic.
Anàlisi del procediment expressiu més adequat a les finalitats d'un projecte.
Diferenciació dels distints estils i tendències de les arts visuals.
Observació i valoració d'obres artístiques de l'entorn pròxim i del patrimoni artístic i cultural, també d'expressions contemporànies.
Interés per conéixer qualsevol manifestació artística.
Valoració de l'esforç que requerix l'elaboració d'alguns productes artístics.
Perseverança en la busca de dimensions estètiques i de les qualitats expressives d'ambients urbans i naturals.
Apreciació, gaudi i respecte pel patrimoni històric, cultural i artístic.
Apreciació, valoració i gaudi del patrimoni artístic i cultural de la Comunitat Valenciana i de l'Estat espanyol, així com contribució a la seua defensa, conservació i desenrotllament.
Acceptació i valoració de les influències que exercixen els valors artístics propis d'altres cultures que coexistixen amb la nostra.
Respecte per les obres de les companyes i companys i per maneres d'expressió diferents de la nostra.
Valoració crítica de les distintes manifestacions artístiques.
Coneixement de diferents autors per mitjà de treballs de recollir informació sobre ells (buscar biografies).
Constància en els treballs i reconeixement de la importància del procés de planificació per a resoldre problemes satisfactòriament.
Criteris d'avaluació
1. Analitzar els elements representatius i simbòlics d'una imatge.
2. Seleccionar el tipus de línia i textura i adequar-ho a la finalitat expressiva de la representació gràfica.
3. Canviar el significat d'una imatge per mitjà del color.
4. Analitzar l'estructura de formes de la naturalesa i determinar eixos, direccions i proporcions.
5. Buscar distintes variables compositives en un determinat camp visual, tenint en compte els conceptes d'enquadrament i equilibri entre tots els elements constitutius.
6. Descriure gràficament o plàsticament objectes tridimensionals i identificar els seus elements essencials.
7. Descriure, per mitjà dels distints sistemes de representació, formes tridimensionals elementals.
8. Realitzar un projecte, seleccionant, entre els distints llenguatges gràfics, plàstics i visuals, el més adequat a les necessitats d'expressió.
9. Saber manejar els distints materials i instruments adequats a les diverses tècniques gràfiques, plàstiques i visuals.
10. Apreciar i valorar el patrimoni artístic i cultural de la Comunitat Valenciana, de l'Estat espanyol i d'altres cultures diferents de la pròpia.
11. Expressar idees per mitjà de missatges visuals respectant els valors i les normes de les societats democràtiques.
Història i cultura de les religions
El fenomen religiós ha sigut i és una de les dimensions personals de moltes dones i hòmens, al mateix temps que un dels elements fonamentals en la configuració dels grups humans i de les societats en el temps i en el món actual. A més de constituir un conjunt de creences, preceptes i ritus per als fidels que les practiquen, les religions adquirixen una dimensió cultural per la seua influència en el món del pensament i de l'art, per les arrels religioses de moltes estructures, costums i usos socials actuals, així com per influir en els codis de conducta individual i col·lectiva derivats de les seues respectives concepcions de l'home i del món.
Esta perspectiva dota el fenomen religiós d'un paper rellevant en el coneixement de les societats al llarg del temps i de la seua pervivència en elements de la cultura present. Ara bé, en el món actual s'assistix, més que en altres èpoques, a un pluralisme que afecta també les creences. Simultàniament, es dóna una progressiva secularització de la societat i un increment del pluralisme religiós. D'esta manera, la realitat contemporània inclou una gran varietat de creences religioses i no religioses i un no menor pluralisme religiós que mostra, a més, canvis en el paper i en la importància de les distintes religions.
La matèria d'Història i cultura de les religions, que es cursa amb caràcter voluntari, concep l'estudi de les creences religioses, i més concretament de les religions organitzades, com un element de la civilització. El seu estudi tracta d'acostar l'alumnat al coneixement de les principals religions i de les seues manifestacions en relació amb altres realitats socials i culturals, així com a la comprensió de la influència que cada religió ha tingut en el pensament, la cultura i la vida social en les distintes èpoques i espais.
Este coneixement de les característiques fonamentals de les grans religions emmarca l'expressió religiosa en la seua realitat històrica concreta, amb les seues projeccions positives i negatives, tant en la configuració de les societats en què sorgixen i es desenrotllen com en les relacions entre els pobles. També aborda les claus culturals que configuren les manifestacions de la religió i els condicionaments religiosos que han influït en els fets polítics, socials i culturals de cada civilització.
La matèria fa un estudi de les religions amb un enfocament no confessional, ni de vivència religiosa ni d'apologia de cap religió en particular, ni tampoc des d'una defensa de postures agnòstiques o atees. Es pretén mostrar a l'alumnat el pluralisme ideològic i religiós que hi ha en el món en què viu, des del coneixement dels trets rellevants de les principals religions i la seua presència en el temps i en les societats actuals, al mateix temps que es dóna importància a la llibertat de les consciències i a la llibertat religiosa com a elements essencials d'un sistema de convivència. Així mateix es busca assolir actituds de tolerància cap a les persones amb creences o sense, de respecte dels drets reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans i en el marc de la Constitució Espanyola. Es tracta, en suma, de proporcionar un millor coneixement de la realitat del món en què es viu, al mateix temps que s'afavorix la convivència en l'actual societat pluralista.
En els tres primers cursos de l'etapa es partix de la diversitat de respostes davant del fet religiós i del marc espacial i quantitatiu en la distribució de les religions en el món actual; el nucli fonamental el constituïx la caracterització de les principals religions i el reflex d'estes en les manifestacions artístiques i en el forma de vida. La importància d'algunes religions històriques concretes en la configuració de la nostra cultura i en la caracterització del món actual exigix aprofundir en les grans religions monoteistes i, en particular, en aquelles que es troben en la base de la majoria de les manifestacions artístiques i culturals del món occidental.
En quart curs s'aborda l'estudi de les religions des d'una anàlisi que ajude a la comprensió de la influència que han tingut i tenen en la vida social, la interrelació entre les idees religioses i el pensament científic, la posició de la religió en la justificació o el rebuig de l'orde social establit i les seues relacions amb el poder en diferents moments històrics i en l'actualitat, diferenciant-hi el caràcter dels estats segons siga la seua relació amb la religió o les religions majoritàries en el seu territori i analitzant-hi algunes tensions o conflictes que inclouen entre les seues causes una arrel religiosa. També es proposa la reflexió sobre la relació de les religions amb els drets humans i amb la Constitució Espanyola, que constituïxen els referents comuns dels valors compartits per les persones amb unes determinades creences religioses i per les que no en tenen.
Objectius
L'ensenyança de la Història i cultura de les religions en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Conéixer el fet religiós en les seues diferents manifestacions i identificar els trets bàsics de les grans religions.
2. Comprendre el naixement i formació de les religions en el context polític, social i cultural en què van sorgir i es van desenrotllar, i relacionar-les amb l'evolució dels pobles en les diferents facetes de la seua realitat històrica.
3. Conéixer els fets més significatius de les tres religions que han influït en la història i la cultura d'Espanya i les seues principals aportacions a l'evolució política, cultural i social del nostre país, fent-hi referència específica a la Comunitat Valenciana.
4. Analitzar els factors que subjauen al fet religiós, les realitats, les aspiracions o els problemes humans que l'animen, i relacionar els fets religiosos del passat amb les manifestacions actuals de la religió.
5. Conéixer i valorar les tradicions religioses, les seues manifestacions culturals i artístiques i el patrimoni sociocultural que han generat, fent-hi una referència especial a la Comunitat Valenciana.
6. Conéixer i valorar les postures més significatives que, des de la filosofia o des d'altres manifestacions de la cultura s'han mantingut sobre la religió, tant al llarg de la història com en l'actualitat.
7. Analitzar els sistemes morals proposats per les diferents religions, comparar-ne cada un dels elements, la coherència que mostren uns elements amb els altres i les implicacions personals i socials que tenen.
8. Analitzar els processos històrics, intel·lectuals, culturals i polítics, que han convertit la llibertat de consciència i la llibertat religiosa en el fonament de la civilització occidental.
Primer curs
Continguts
Història de les religions. Les primeres manifestacions religioses.
Art i religió en els pobles prehistòrics.
· Vestigis prehistòrics del fet religiós en la Comunitat Valenciana: llocs de culte, cultes i rituals funeraris de la religiositat ibèrica.
· La societat de caçadors i els cultes totèmics: l'art rupestre i el seu significat religiós.
· Els cultes funeraris i la significació dels soterraments.
· Interpretació del paradigma religiós a coves i cavernes durant la prehistòria.
La religió a Mesopotàmia i Egipte.
· Mesopotàmia: les ciutats-estat i el seu déu.
· Les claus de la religió d'Egipte: déus, sacerdoci, creences i ritus d'ultratomba.
Religions de la tradició indoeuropea: hinduisme i budisme
· Hinduisme: l'ànima humana i el seu alliberament; múltiples déus i forces de la naturalesa.
· La persona i el camí de Buda. Les quatre Nobles Veritats.
Religió a Grècia i a Roma.
· Origen dels déus grecs en la tradició indoeuropea.
· Mites i déus a Grècia.
· El panteó original romà i la seua referència a la religió grega. Creences de la religió romana.
Les religions de l'Amèrica precolombina: els asteques, els maies, els inques.
· El cristianisme al continent americà.
Criteris d'avaluació
1. Explicar la pluralitat religiosa en el món i identificar els trets fonamentals de la distribució de les grans religions en l'actualitat.
2. Construir i interpretar esquemes històrics en què s'establisquen referències paral·leles entre les religions dels diferents pobles al llarg de la seua història.
3. Identificar la pervivència de les antigues religions politeistes i dels seus mites en determinats elements de la nostra tradició cultural, especialment la Comunitat Valenciana.
4. Reconéixer en alguns ritus de diferents religions la concepció que subjau sobre aspectes significatius relacionats amb la vida de les persones, com ara el naixement, el matrimoni o la mort i la pervivència d'estes creences en la tradició cultural dels pobles.
5. Identificar expressions de les diferents cultures i civilitzacions que facen referència a esdeveniments religiosos, particularment, de la Comunitat Valenciana.
Segon Curs
Continguts
Els components temàtics del fenomen religiós.
Els grans interrogants.
· L'origen de la vida, el patiment i la mort.
· Les religions i el sentit de la vida.
· La diversitat de respostes davant del fet religiós: religiositat, ateisme, agnosticisme.
L'actitud religiosa: la persona davant del misteri, el temor i la fascinació de la religiositat.
Les mediacions del fet religiós.
· El mite i els relats.
· El ritu i les celebracions.
· L'oració.
· La moral.
Una realitat en dos dimensions: la religiosa i la profana.
Politeisme i monoteisme. Déus i Déu: la transcendència del ser suprem.
Criteris d'avaluació
1. Comparar les diferents concepcions i expressions de la divinitat en les distintes religions i analitzar-hi les semblances i diferències.
2. Posar exemples de manifestacions escrites, plàstiques o musicals, de diferents èpoques, vinculades a creences, celebracions, ritus o altres expressions religioses, apreciant-ne els valors estètics i valorant-ne la contribució al patrimoni cultural.
3. Identificar els principals elements que constituïxen el fenomen religiós i les relacions que s'hi establixen.
4. Aplicar l'esquema bàsic dels elements clau de la religió a l'anàlisi de les diferents religions.
5. Localitzar llocs, persones i accions sagrades de les distintes religions; raonar l'origen i les causes d'estes realitats.
6. Identificar preguntes sobre el sentit de la vida i indicar els grans temes a què es referixen, així com relacionar-les amb altres preguntes més orientades a l'àmbit científic.
7. Comparar les diferents concepcions i expressions de la divinitat en les distintes religions, establint-hi les semblances i diferències.
8. Establir relacions entre els ritus i les celebracions de les religions amb els cicles i ritmes de la vida humana, identificant-hi les constants que es presenten en les distintes religions.
9. Identificar en oracions de les diferents religions les actituds bàsiques d'una persona religiosa.
Tercer Curs
Continguts
Història de les religions. Les religions monoteistes.
Judaisme.
· El poble d'Israel i la religió jueva.
· La tradició bíblica: la Bíblia i altres llibres sagrats.
· Els rituals en la vida de les persones jueues.
· El calendari i les festes.
· Espais i símbols religiosos.
· La situació actual del judaisme.
Cristianisme.
· La figura de Jesús.
· Dogmes i creences.
· L'Antic i el Nou Testament.
· De Jesús als cristians.
· Organització de l'Església cristiana.
· Els rituals en la vida de les persones cristianes.
· Espais sagrats i símbols religiosos.
· El calendari i les festes.
· Evolució en el temps: ortodoxos, catòlics i protestants.
· El cristianisme en l'actualitat.
Islam.
· La figura de Mahoma.
· Els cinc pilars de l'islam.
· L'Alcorà i la llei islàmica.
· El calendari i les festes.
· Espais sagrats.
· Expansió i evolució de l'islam.
· L'islam en el món actual.
Cristianisme, islamisme i judaisme a la Comunitat Valenciana. Relacions i conflictes.
Criteris d'avaluació
1. Explicar les relacions que hi ha entre el judaisme, el cristianisme i l'islam, posant-hi de manifest la seua tradició comuna i els seus trets característics diferencials.
2. Valorar la influència de les tres religions monoteistes en la configuració de la nostra pròpia història i cultura.
3. Caracteritzar els edificis sagrats identificatius de les diferents religions, la seua funció i els seus elements més rellevants, i reconéixer-los com a manifestacions del patrimoni artístic.
4. Identificar els moments fundacionals de les tres grans religions monoteistes a partir de l'experiència dels fundadors que els van donar origen.
5. Examinar els efectes que les tres religions monoteistes han produït al llarg de la història en les seues relacions mútues, fent-hi referència a la seua convivència a la Comunitat Valenciana, així com els motius i els contextos en què es van produir.
Quart Curs
Continguts
La religió en l'Edat Moderna. Humanisme, Reforma i Contrareforma. Cristianisme, Il·lustració i Liberalisme.
La secularització de la ciència, del pensament i de l'Estat. Ciència i religió en la societat contemporània.
Totalitarisme i religió en el segle XX. L'ateisme d'Estat. La catàstrofe moral dels totalitarismes. L'antisemitisme i l'holocaust.
Les religions en la societat actual: influència en l'organització social, en els costums i en els ritus socials.
La religió i els drets humans. La llibertat religiosa. Les creences religioses en el marc de la Constitució Espanyola.
Criteris d'avaluació
1. Identificar, a partir de l'anàlisi de fets històrics o actuals, situacions d'intolerància o discriminació cap a les persones per les seues creences o no-creences religioses, i mostrar actituds de rebuig davant d'estes situacions.
2. Identificar la influència de la religió en algun aspecte concret de l'organització social al llarg del temps.
3. Caracteritzar els tipus d'Estat en funció de la seua relació amb la religió, posar alguns exemples d'esta tipologia i explicar-ne la situació d'Espanya en el marc de la Constitució.
4. Analitzar i valorar l'evolució del cristianisme a Espanya i la seua influència en la vida social i cultural.
5. Identificar la diversitat de manifestacions culturals i religioses en l'actualitat; situar en l'espai la gran varietat ètnica, lingüística, cultural i religiosa que hi ha en el món.
6. Descriure alguna situació, actual o històrica, en què davant d'un mateix fet es manifeste divergència entre el plantejament o la posició religiosa i la científica, fent-hi explícits arguments que en donen suport a una o a altra.
7. Fer un treball, individual o en grup, sobre alguna situació de conflicte, actual o del passat, en la qual es manifeste alguna tensió de tipus religiós, indagar-ne les causes i plantejar-ne els possibles desenllaços, utilitzant fonts d'informació adequades.
Informàtica
Al llarg de l'últim segle, la tecnologia ha anat adquirint una importància progressiva en la vida de les persones i en el funcionament de la societat. Dins de les diverses tecnologies, destaca la informàtica, o tecnologies de la informació, com a branca que estudia el tractament d'esta per mitjà de l'ús de màquines automàtiques. El seu protagonisme actual rau a ser dinamitzadora d'una tercera revolució productiva en què la informació ocupa el lloc de l'energia. Els sistemes de comunicacions han suposat l'impuls definitiu han generat un nou entorn tecnològic que es caracteritza per la seua interactivitat. La nostra societat s'ha vist condicionada per tots estos desenrotllaments fins al punt de denominar-se "societat de la informació".
Ja en 1970 s'indicava que els mitjans de producció es desplaçaven des dels sectors industrials als sectors de servicis, on destaca la manipulació i el processament de qualsevol tipus d'informació. Des del punt de vista econòmic, les tecnologies de la informació es consideren nous motors de desenrotllament i progrés, en un procés que no ha deixat d'incrementar-se en les últimes dècades.
Però no podem perdre de vista el marc sociocultural, on nombrosos reptes ens condicionen. D'una banda, el creixement de la bretxa digital ens ha d'impulsar a analitzar les llums i les ombres d'este model de societat que, a pesar de dotar-nos de mitjans per a accedir quasi universalment a la informació, no aconseguix incorporar tots els membres de la societat humana a este procés. També hem d'afegir a la nostra reflexió com l'enorme flux d'informació influïx en els, cada dia més comuns, conflictes entre accés lliure i lleis de copyright o drets d'autor. Finalment, i en especial des del món de l'educació, hem de considerar que la informació no és el mateix que el coneixement. Este canvi de paradigma s'ha proposat des de nombroses fonts, ja que el coneixement és el fruit d'un procés de construcció activa, que requerix tractar la informació amb esperit crític, analitzar-la, seleccionar els diferents elements que la componen i incorporar els més interessants a una base de coneixements.
Per la seua importància, es proposa esta matèria opcional en quart curs d'Educació Secundària Obligatòria. No és tan sols una matèria instrumental, sinó que també ha de capacitar per a comprendre un present cultural i social. La seua finalitat és, doncs, formar l'alumnat en el coneixement i ús responsable de la informàtica com a ferramenta de treball, de creativitat, de comunicació, d'organització i d'oci.
Encara que bona part de continguts lligats a les tecnologies de la informació i la comunicació s'han tractat en la matèria de Tecnologies, ací se'n tractaran de manera específica i detallada alguns, tenint en compte el caràcter finalista i orientador de l'últim curs d'Educació Secundària Obligatòria.
Els continguts s'articulen en quatre blocs que tracten de significar el seu desenrotllament específic dins de l'àmbit de les tecnologies:
1. Sistemes operatius i seguretat informàtica.
2. Multimèdia.
3. Publicació i difusió de continguts.
4. Internet i xarxes socials virtuals.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
Esta matèria contribuïx a l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic per mitjà del coneixement de l'entorn informàtic i a través del desenrotllament de destreses tècniques per a interactuar amb este en diversos processos i activitats.
La contribució a l'autonomia i la iniciativa personal es presentarà per mitjà d'una metodologia activa que, com en altres àmbits de l'educació tecnològica, utilitze processos en forma de projectes que permeten, en la mesura que siga possible, la necessària aportació personal.
El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació s'integra en esta matèria de forma principal. No sols planteja un coneixement instrumental i tècnic, sinó tota la necessària reflexió sobre el marc social i cultural que la informàtica ha modificat des de la seua irrupció a finals del segle XX.
L'adquisició de la competència social i ciutadana es construïx tant a partir de les possibilitats de projectes d'aplicació que permeten adquirir destreses socials bàsiques des de la interacció i presa de decisions de l'alumnat, com de la imprescindible reflexió sobre les responsabilitats ciutadanes adquirides en l'ús de les tecnologies de la informació.
Per a millorar el coneixement de l'organització i el funcionament de les societats, es col·labora des de l'anàlisi i l'ús de la informació i la comunicació com a fonts de comprensió i transformació de l'entorn social.
La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l'adquisició de vocabulari específic en els processos de cerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació d'informació, i en totes les activitats que proposen com a finalitat la publicació i la difusió de continguts.
La contribució a la competència per a aprendre a aprendre es materialitza per mitjà d'estratègies de resolució de problemes on, després d'adquirir els necessaris coneixements, és imprescindible fer-los significatius per a abordar un projecte.
Objectius generals
L'ensenyança de la Informàtica en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Aplicar tècniques bàsiques de configuració, manteniment i millora del funcionament d'un ordinador, de forma independent o en xarxa, i valorar la repercussió que té sobre un mateix i sobre els altres la utilització correcta dels recursos informàtics.
2. Utilitzar els servicis telemàtics adequats per a respondre a necessitats relacionades, entre altres aspectes, amb la formació, l'oci, la inserció laboral, l'administració, la salut o el comerç, i valorar en quina mesura cobrixen les dites necessitats i si ho fan de manera apropiada.
3. Buscar i seleccionar recursos disponibles en la xarxa per a incorporar-los a les seues pròpies produccions; valorar la importància del respecte de la propietat intel·lectual i la conveniència de recórrer a fonts que autoritzen expressament la utilització d'estos recursos.
4. Conéixer i utilitzar les ferramentes per a integrar-se en xarxes socials, aportar les seues competències al creixement d'estes i adoptar les actituds de respecte, participació, esforç i col·laboració que possibiliten la creació de produccions col·lectives.
5. Utilitzar dispositius perifèrics per a capturar i digitalitzar imatges, textos i sons i manejar les funcionalitats principals dels programes de tractament digital de la imatge fixa, el so i la imatge en moviment i la seua integració per a crear xicotetes produccions multimèdia amb finalitat expressiva, comunicativa o il·lustrativa.
6. Integrar la informació textual, numèrica i gràfica per a construir i expressar unitats complexes de coneixement en forma de presentacions electròniques, aplicant-les en mode local, per a recolzar un discurs, o en mode remot, com a síntesi o guió que facilite la difusió d'unitats de coneixement elaborades.
7. Integrar la informació textual, numèrica i gràfica obtinguda de qualsevol font per a elaborar continguts propis i publicar-los en la web, utilitzant mitjans que possibiliten la interacció (formularis, enquestes, bitàcoles, etc.) i formats que faciliten la inclusió d'elements multimèdia i decidir la forma en què es posen a disposició de la resta d'usuàries i usuaris.
8. Conéixer i valorar el sentit i la repercussió social de les diverses alternatives existents per a compartir els continguts publicats en la web i aplicar-los quan es difonguen les produccions pròpies.
9. Adoptar les conductes de seguretat activa i passiva que possibiliten la protecció de les dades i del mateix individu en el treball en xarxa i en local.
10. Valorar les possibilitats que oferixen les tecnologies de la informació i la comunicació i les repercussions que suposa el seu ús.
Quart Curs
Continguts
Bloc 1. Sistemes operatius i seguretat informàtica
Funcions i configuració del sistema operatiu i manteniment de perifèrics.
Organització de la informació. Ús i creació de directoris i fitxers. Organització i administració.
Gestió d'usuaris, recursos i permisos.
Principals funcions dels sistemes operatius. Entorn gràfic i intèrpret d'ordes.
Conceptes bàsics de les xarxes informàtiques.
Muntatge i configuració d'una xarxa d'àrea local.
Creació de grups d'usuaris, adjudicació de permisos i intercanvi d'informació i recursos en diferents sistemes operatius.
Connexions sense fil entre dispositius.
Connexió a Internet.
Seguretat en un sistema en xarxa. Mesures de prevenció en hardware i software per a evitar atacs externs i pèrdues d'informació. Instal·lació d'antivirus i tallafocs.
Història i evolució de la Informàtica.
Seguretat i higiene. Precaucions, riscos i ergonomia.
La societat de la informació. Accés a la informació per mitjà de la xarxa, aspectes positius i negatius.
Bloc 2. Multimèdia
Adquisició d'imatge fixa per mitjà de perifèrics d'entrada.
Captura de so i vídeo a partir de diferents fonts. Formats bàsics i compressió. Edició i muntatge d'àudio i vídeo per a la creació de continguts multimèdia. Elaboració i gravació en suport físic. Edició de menús.
Tractament bàsic de la imatge digital: els formats bàsics i la seua aplicació, modificació de grandària de les imatges i selecció de fragments, creació de dibuixos senzills, alteració dels paràmetres de les fotografies digitals: saturació, lluminositat i brillantor. Gràfics rasteritzats i vectorials.
Procediments de disseny. Elements, traçats i figures geomètriques fonamentals. El color. L'edició. Recursos informàtics per a la producció artística. Maquetació electrònica. Eixida a diferents suports. Art final.
Aplicacions interactives multimèdia. Botons d'acció i línies temporals.
Bloc 3. Publicació i difusió de continguts
Elements d'una presentació.
Utilització de plantilles i estils per a la creació de les presentacions.
Transicions, animacions i botons d'acció
Integració i organització d'elements textuals, numèrics, sonors i gràfics en estructures hipertextuals.
Elements d'una pàgina web.
Estructura i disseny de les pàgines web. Taules, imatges i hiperenllaços. Editors de pàgines web. Similituds amb els processadors de text. Introducció al HTML.
Creació, gestió i publicació d'un lloc web. Estàndards de publicació. Ús del client FTP.
Accessibilitat de la informació.
Bloc 4: Internet i xarxes socials virtuals
Història i fonament tècnic de la xarxa Internet. Integració de xarxes de comunicacions.
La informació i la comunicació com a fonts de comprensió i transformació de l'entorn social: comunitats virtuals i globalització. Chatrooms, fòrums, weblogs o blocs, wikis, servicis de notícies news.
Actitud positiva cap a les innovacions en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i cap a la seua aplicació per a satisfer necessitats personals i grupals.
Accés a servicis d'administració electrònica i comerç electrònic: els intercanvis econòmics i la seguretat. L'enginyeria social i la seguretat: estratègies per al reconeixement del frau, desenrotllament d'actituds de protecció activa davant dels intents de frau. Encriptació, clau pública i privada. Certificats digitals.
Importància de l'adopció de mesures de seguretat activa i passiva.
Accés a recursos i plataformes de formació a distància, ocupació, salut i treball de col·laboració.
La propietat i la distribució del software i la informació: software lliure i software privatiu, tipus de llicències d'ús i distribució. Drets d'autor i copyright.
Adquisició d'hàbits orientats a la protecció de la intimitat i la seguretat personal en la interacció en entorns virtuals: accés a servicis d'oci.
Canals de distribució dels continguts multimèdia: música, vídeo, ràdio, televisió.
Accés a programes i informació: descàrrega i intercanvi, les xarxes P2P i altres alternatives per a l'intercanvi de documents. Fonaments tècnics.
Criteris d'avaluació
1. Instal·lar i configurar els equips i dispositius que formen part d'una xarxa informàtica.
2. Instal·lar i configurar aplicacions i desenrotllar tècniques que permeten assegurar sistemes informàtics interconnectats, així com la gestió d'informació, recursos, usuaris i permisos.
3. Conéixer els diferents protocols de comunicació i utilitzar els sistemes de seguretat associats per a garantir la privacitat i evitar atacs externs i pèrdues d'informació.
4. Interconnectar dispositius sense fil o cablejats per a intercanviar informació i dades, tant en una xarxa d'àrea local com en Internet.
5. Obtindre imatges fotogràfiques (mapa de bits), aplicar-hi tècniques d'edició digital i diferenciar-les de les imatges vectorials generades per ordinador.
6. Capturar, editar, tractar i muntar fragments de vídeo amb àudio per a la creació de continguts multimèdia.
7. Dissenyar i elaborar presentacions destinades a donar suport al discurs verbal en l'exposició d'idees i projectes.
8. Desenrotllar continguts per a la xarxa aplicant estàndards d'accessibilitat en la publicació de la informació.
9. Publicar continguts i gestionar un lloc web constituït per diverses pàgines enllaçades.
10. Participar activament en xarxes socials virtuals com emissors i receptors d'informació i iniciatives comunes, i adquirir les nocions de funcionament de xats, fòrums, blocs, sistemes wiki, servicis de notícies i ferramentes de treball de col·laboració.
11. Identificar els models de distribució de software i continguts i adoptar actituds coherents amb estos.
12. Conéixer les ferramentes habituals que garantixen la privacitat i seguretat en la xarxa, funcionament i limitacions.
13. Conéixer els fonaments de les xarxes cooperatives i comprovar el funcionament d'algun dels projectes en curs.
14. Conéixer les fites més importants de la història de la informàtica.
15. Conéixer i aplicar les normes de seguretat i higiene en el treball amb equips informàtics.
Llatí
El coneixement del Llatí obri una via fonamental d'accés a un dels grans llegats de la cultura d'Occident. Esta matèria té un caràcter d'iniciació a la llengua llatina durant l'Educació Secundària Obligatòria, ja que més tard els seus continguts més específics es desenrotllaran en el Batxillerat.
És coneguda la gran capacitat formativa del Llatí:
En primer lloc, perquè constituïx un mètode molt eficaç d'estructuració mental, gràcies a l'estudi de l'origen del lèxic de totes les llengües romàniques també, en part, de les saxones i les estructures gramaticals bàsiques d'una llengua que és l'origen de les llengües que es parlen a Espanya i, per tant, de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
En segon lloc, perquè permet aprofundir en la interpretació de les més diverses terminologies científiques i tècniques.
Finalment, i de manera molt especial, perquè oferix la possibilitat de posar-se en contacte amb el ric patrimoni literari, cultural, jurídic, etc., de l'antiga Roma, i amb les nombroses obres literàries i científiques de l'Occident europeu escrites en Llatí durant segles i que constituïxen una important herència, base de la nostra cultura actual.
Un dels objectius de l'estudi del Llatí consistix a familiaritzar l'alumnat, sobretot, amb el vocabulari i les estructures llatines, amb els procediments de formació del vocabulari d'una llengua flexional i amb les estructures elementals de la frase en este tipus de llengües. També, li donarà a conéixer l'evolució del vocabulari llatí clàssic i vulgar al de les llengües romàniques, la qual cosa suposa una ferramenta indispensable per a l'adquisició de nou vocabulari. D'esta manera, la llengua llatina es convertix en el mitjà per a l'aprenentatge de les llengües que estudien els nostres estudiants.
Així mateix, es pretén que l'alumnat reconega l'influx que ha exercit l'estil de vida dels romans sobre els diferents aspectes de la civilització occidental.
També és important donar a conéixer a l'alumnat les característiques de la societat en què viu, la Comunitat Valenciana, lloc de pas per a molts pobles de l'antiguitat i, en l'actualitat, lloc d'acollida i trobada intercultural. Per això, els estudiants han d'adquirir i desenrotllar actituds solidàries i tolerants que ajuden a construir una societat més integradora i respectuosa amb la pluralitat d'idees i llengües que conformen la conca mediterrània. No podem oblidar que en la Comunitat Valenciana conviuen el valencià i el castellà, en la base del qual està el Llatí, utilitzats com a instrument de comunicació. L'estudi del Llatí, evidentment, constituïx un element bàsic en la cohesió lingüística, ja que facilita el coneixement de les dos llengües oficials.
Finalment, cal tindre en compte que els criteris d'avaluació establixen els tipus i grau d'aprenentatge que s'espera que l'alumnat haja aconseguit respecte de les capacitats que expressen els objectius generals.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
El Llatí contribuïx directament a les competències bàsiques en comunicació lingüística, cultural i artística, d'aprendre a aprendre, així com al tractament de la informació i competència digital, i a l'autonomia i iniciativa personal.
Contribuïx de manera directa a l'adquisició de la competència en comunicació lingüística. El coneixement de l'estructura de la llengua llatina possibilita una millor comprensió de la gramàtica de les llengües europees d'origen romànic i d'altres que, no sent romàniques, compartixen amb el llatí el caràcter flexiu. La interpretació dels elements morfosintàctics i de vocabulari, així com la pràctica de la traducció i de la retroversió permeten adquirir i desenrotllar l'habilitat d'arreplegar i processar una informació donada i utilitzar-la apropiadament. Així mateix, el coneixement dels procediments per a la formació de paraules a partir de les arrels, sufixos i prefixos llatins, així com el dels fenòmens d'evolució fonètica coadjuven a l'ampliació del vocabulari bàsic. El coneixement de les etimologies llatines proporciona la comprensió i incorporació d'un vocabulari culte i explica el vocabulari específic de termes científics i tècnics.
La contribució del Llatí a la competència en expressió cultural i artística s'aconseguix per mitjà del coneixement de l'important patrimoni arqueològic i artístic romà al nostre país i a Europa. Una bona base cultural a este respecte permet apreciar i disfrutar manifestacions artístiques de qualsevol tipus, i, al mateix temps, fomenta l'interés per la conservació del nostre patrimoni. Així mateix, proporcionar referències per a valorar de forma crítica creacions artístiques inspirades en la cultura i la mitologia llatines.
Des del Llatí es contribuïx a la competència en el tractament de la informació i competència digital, ja que una part de la matèria requerix la recerca, selecció i tractament de la informació. D'una altra, en la mesura que s'utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramenta per a la comunicació del coneixement adquirit, es col·laborarà en l'adquisició de la competència digital.
L'estudi de la llengua llatina contribuïx a la competència d'aprendre a aprendre, en la mesura que propicia la disposició i l'habilitat per a organitzar l'aprenentatge, afavorix les destreses d'autonomia, disciplina i reflexió, exercita la recuperació de dades per mitjà de la memorització i situa el procés formatiu en un context de rigor lògic.
La matèria contribuïx a l'autonomia i iniciativa personal en la mesura que s'utilitzen procediments que exigixen planificar, avaluar distintes possibilitats i prendre decisions. El treball en grup i la posada en comú dels resultats implica valorar les aportacions d'altres companyes i companys, acceptar possibles errors, comprendre la forma de corregir-los i no rendir-se davant d'un resultat inadequat. En definitiva, aporta possibilitats de millora i fomenta l'afany de superació.
Objectius
L'ensenyança del Llatí en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Conéixer les arrels i evolució de la llengua com un instrument que s'adapta a les necessitats dels parlants.
2. Valorar la diversitat lingüística com una mostra de la riquesa cultural dels pobles.
3. Explicar les semblances que entronquen les distintes llengües amb un origen comú i comparar els elements i estructures de les llengües derivades, cosa que serà especialment enriquidora en les comunitats bilingües, com la Comunitat Valenciana.
4. Conéixer els procediments de formació del lèxic llatí en concret, la derivació i la composició per a entendre millor els procediments de formació de paraules en les llengües actuals.
5. Identificar l'etimologia i conéixer el significat de les paraules del lèxic comú del valencià i del castellà i, en especial, del vocabulari culte que forma gran part de la terminologia científica i tècnica actual.
6. Comprendre de manera correcta el significat dels llatinismes i expressions llatines que s'han incorporat directament a la llengua parlada, valencià i castellà, i a la científica, en especial a la del dret.
7. Desenrotllar les capacitats intel·lectuals de l'alumna i de l'alumne per mitjà de l'anàlisi dels elements de la llengua llatina que, pel seu caràcter flexiu, és prototip d'una llengua d'anàlisi.
8. Propiciar la reflexió i l'anàlisi del valencià i del castellà, així com de les llengües que s'estudien com a segona o tercera llengua, en les estructures lingüístiques de la qual es fixarà l'alumnat amb més facilitat des de l'anàlisi de la llatina.
9. Conéixer els aspectes rellevants de la cultura i la civilització romanes, utilitzant diverses fonts d'informació i diversos suports per identificar i valorar la seua pervivència en el patrimoni cultural, artístic i institucional de la Comunitat Valenciana i d'Espanya.
Quart curs
Continguts
Bloc 1. El llatí com a origen de les llengües romàniques
El Llatí en la història
· L'origen i l'evolució del llatí. Classificació de les llengües indoeuropees.
· Llatí clàssic i llatí vulgar. La formació de les llengües romàniques.
· Diferenciació entre llengua parlada i llengua escrita.
· La formació dels dominis lingüístics de la península Ibèrica.
L'evolució fonètica
· Canvis fonètics bàsics.
· Termes patrimonials i cultismes.
· Relació semàntica entre paraules d'una mateixa arrel llatina i evolució fonètica diferent.
L'aportació lèxica del Llatí a les llengües modernes que no se'n deriven. Lectura de textos en llengües no romàniques i identificació en estes de termes d'origen llatí.
Valoració de l'origen comú de les principals llengües europees, interés per l'adquisició de nou vocabulari, respecte per les altres llengües i acceptació de les diferències culturals de la gent que les parlen.
Bloc 2. Sistema del lèxic
Principals procediments de formació del lèxic llatí: composició i derivació. La seua continuïtat en les llengües romàniques.
Composició lèxica: anàlisi i reconeixement dels components més productius provinents del llatí i del grec (lexemes, sufixos i prefixos). Definició de paraules a partir dels seus ètims.
El vocabulari de la ciència i de la tècnica. Etimologia del vocabulari científic i tècnic: de les ciències, del dret, de les humanitats i de la tecnologia. Els cultismes en la llengua científica: hel·lenismes i llatinismes.
Llatinismes i locucions d'ús corrent en les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
Bloc 3. El sistemes de la llengua llatina. Els seus elements bàsics
La llengua llatina
· L'abecedari llatí i la seua pronunciació.
· L'accentuació.
· Lectura de textos en llatí i reconeixement de termes transparents.
Introducció general a la morfologia
· Morfema i paraula.
· Gramàtica i lèxic. El significat gramatical i el significat lèxic.
· Classes de paraules.
· Accidents gramaticals: gènere, nombre i cas. Concordança.
· Reconeixement de les diferències i similituds bàsiques entre l'estructura de la llengua llatina i la de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
El llatí com a llengua flexiva
· La flexió nominal: substantius i adjectius.
· Flexió pronominal: pronoms personals, possessius, demostratius, anafòrics i relatiu.
· Flexió verbal: tema de present, de perfet i de supí. El verb "sum" i la conjugació llatina en veu activa i passiva.
· Reconeixement de la flexió llatina i comparació amb els elements flexius del valencià i del castellà.
· Comparació amb llengües d'una altra tipologia, especialment amb les llengües preposicionals.
Les estructures oracionals bàsiques
· La concordança i l'orde de paraules.
· Nexes coordinants més freqüents.
· Anàlisi morfosintàctica, traducció de textos breus i senzills en llengua llatina i retroversió.
Valoració de la llengua llatina com a principal via de transmissió i pervivència del món clàssic i instrument privilegiat per a una comprensió profunda de les llengües romàniques.
Bloc 4. Vies no lingüístiques de transmissió del món clàssic
El marc geogràfic i històric de la societat romana
· Àmbit geogràfic i formes de govern: monarquia, república i imperi.
· Comparació entre les formes de govern antigues i les actuals.
· Ús de fonts primàries i secundàries per a conéixer el passat.
Les institucions i la vida quotidiana
· Magistratures. Comicis o assemblees. El senat.
· El dret. L'educació. L'exèrcit. La casa. Interpretació dels seus referents des de la nostra perspectiva sociocultural.
· Les classes socials. Comparació i anàlisi crítica de les estructures socials i familiars.
· Espectacles. Actitud crítica cap a la utilització política de les passions que susciten espectacles de masses.
La romanització
· La conquista d'Hispània: causes, conseqüències i resultats.
· Profunditat i caràcter desigual de la romanització: la seua influència en la diversitat espanyola i en l'origen de la seua unitat històrica.
· Observació directa o indirecta del patrimoni arqueològic i artístic romà, utilitzant diversos recursos, incloses les tecnologies de la informació i comunicació.
· Aspectes físics i humans de la romanització observables en l'actualitat en la Comunitat Valenciana.
La religió i la pervivència de la mitologia en el món de les arts i de la literatura
· Els mites clàssics com a font d'inspiració i argument d'artistes i escriptors al llarg de la història de la cultura occidental.
· Pervivència de la mitologia en la cultura actual.
Valoració del paper de Roma en la cultura d'Occident, respecte per l'herència del seu patrimoni arqueològic, artístic i literari i interés per la lectura de textos de la literatura llatina i la visita a museus per al desenrotllament de la sensibilitat estètica.
Criteris d'avaluació
1. Reconéixer per comparació, elements lingüístics, de naturalesa lèxica principalment, indicadors d'origen comú d'un gran nombre de llengües, entre les quals es troben el valencià i el castellà.
2. Explicar l'evolució de paraules de la llengua llatina fins a arribar a la forma que presenten en la llengua objecte de comparació.
3. Formar a partir d'una o diverses paraules donades, per mitjà de l'aplicació dels mecanismes bàsics, de derivació i composició, altres paraules pertanyents a la mateixa família semàntica.
4. Conéixer l'etimologia d'elements lèxics propis de la llengua científica i tècnica, i deduir el seu significat.
5. Descobrir expressions i locucions usuals incorporades al valencià i al castellà, com d'origen llatí, explicar el seu significat i usar-les de manera més precisa.
6. Identificar els elements morfològics i les estructures sintàctiques elementals de la llengua llatina.
7. Traduir textos breus i senzills i produir per mitjà de retrovesió oracions simples utilitzant les estructures pròpies de la llengua llatina.
8. Conéixer dates i llocs rellevants de l'antiguitat romana i analitzar la influència de la civilització romana en l'àmbit mediterrani.
9. Distingir en les diverses manifestacions literàries i artístiques de tots els temps la mitologia clàssica com a font d'inspiració i reconéixer en el patrimoni arqueològic, especialment en el de la Comunitat Valenciana, les empremtes de la romanització.
10. Elaborar, guiats pel professorat, un treball temàtic senzill sobre algun aspecte de la producció artística i tècnica, la història, les institucions o la vida quotidiana a Roma.
Llengua estrangera
Les llengües estrangeres susciten un progressiu interés en la nostra societat, motivat pels canvis socioeconòmics i pels grans progressos tecnològics produïts en els últims decennis. Les relacions comercials, professionals, culturals i turístiques de caràcter internacional, així com l'existència de mitjans de transport variats, afavorixen els intercanvis i la mobilitat de les ciutadanes i ciutadans, i en totes estes activitats les llengües estrangeres exercixen un paper essencial. D'altra banda, el desenrotllament de les tecnologies de la informació i de la comunicació convertix les llengües estrangeres en un instrument indispensable per a la comunicació i per a la inserció en el món laboral.
La localització geogràfica d'Espanya i la seua evolució econòmica, tant en el sector servicis turisme i comerç exterior com en l'agrícola i industrial, oferix una immillorable perspectiva per a justificar la necessària inclusió de diverses llengües estrangeres en els seus plans d'estudi.
El nostre país, a més, es troba immers i compromés en el procés de construcció europea, en el qual el coneixement d'altres llengües comunitàries constituïx un element clau per a afavorir la lliure circulació de persones i facilitar la cooperació cultural, econòmica, tècnica i científica entre els seus membres. En este context, es reconeix el paper de les llengües com a element clau per a l'afirmació de la identitat europea. Per això, cal preparar el nostre alumnat per a viure en un món plurilingüe i pluricultural cada vegada més obert a les relacions internacionals de qualsevol tipus en què el coneixement de llengües estrangeres permet accedir a altres cultures, fomenta les relacions interpersonals, facilita l'enteniment intercultural i permet valorar millor les llengües pròpies.
El Consell d'Europa insistix, per tot això, en la necessitat que les persones desenrotllen competències suficients per a relacionar-se amb altres membres dels països europeus. En conseqüència, estima que s'ha de donar un nou impuls a l'ensenyança d'idiomes que ajude a desenrotllar la idea de ciutadania europea i recomana l'aprenentatge de més d'una llengua estrangera durant l'etapa educativa de l'Educació Secundària Obligatòria, així com l'adquisició de mecanismes que permeten continuar l'aprenentatge d'idiomes durant la vida adulta.
El dit Consell, en el Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprenentatge, ensenyança, avaluació, establix unes directrius per a l'ensenyança/aprenentatge de llengües i per a l'avaluació de competències en les diferents llengües d'un parlant. Estes pautes han sigut un referent clau en l'elaboració d'este currículum.
El Marc europeu comú de referència per a les llengües proposa un enfocament centrat en l'acció i definix els diferents estadis del desenrotllament de la competència comunicativa en una determinada llengua, en funció de la capacitat de l'alumnat per a dur a terme un conjunt de tasques de comunicació que exigixen la realització d'accions amb una finalitat comunicativa concreta dins d'un àmbit específic.
L'objectiu de l'aprenentatge de la Llengua estrangera en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria és que les alumnes i els alumnes adquirisquen les destreses discursives que poden tindre lloc en àmbits diversos: en el de les relacions personals, que inclou les relacions familiars i les pràctiques socials habituals; en l'educatiu, relacionat amb les situacions i accions quotidianes en el centre escolar; en l'acadèmic, relacionat amb els continguts de la matèria i d'altres matèries del currículum; en el públic, que comprén tot allò que s'ha relacionat amb la interacció social quotidiana o laboral; en el dels mitjans de comunicació, etc.
En concloure l'Educació Primària, les alumnes i els alumnes haurien de ser capaços d'utilitzar la Llengua estrangera per a expressar-se i interactuar oralment i per escrit en situacions senzilles i habituals. En el transcurs de l'Educació Secundària Obligatòria, es continua el procés d'aprenentatge de la Llengua Estrangera incrementant la competència comunicativa que va començar a adquirir-se en l'etapa anterior amb l'objectiu que, en finalitzar esta etapa, l'alumnat haja consolidat les destreses productives i siga capaç de mantindre una interacció i fer-se entendre en un conjunt de situacions com ara: oferir i demanar explicacions personals en un debat informal, expressar de forma comprensible la idea que es vol donar a entendre, utilitzar un llenguatge senzill per a explicar el que es vol dir, comprendre les idees principals de textos en llengua estàndard. Així mateix, en finalitzar l'etapa, hauran de saber enfrontar-se de forma flexible a problemes quotidians de comunicació oral i escrita, com participar en conversacions habituals, plantejar queixes, relatar experiències o plans, explicar alguna cosa o demanar aclariments.
En definitiva, esta etapa proporcionarà a l'alumnat una formació bàsica en llengües estrangeres que supose un punt de partida sòlid per a continuar, de forma progressivament autònoma, amb un aprenentatge posterior que ha de durar tota la vida.
Per a aconseguir eixos objectius, el currículum pretén aconseguir una competència comunicativa efectiva oral i escrita, en contextos socials significatius, que permeta a l'alumnat expressar-se amb progressiva eficàcia i correcció i que comprenga tots els usos i registres possibles, incloent-hi el literari. Per tant, les habilitats lingüístiques que s'aprendran seran productives (expressió oral i escrita), receptives (comprensió oral i escrita i interpretació de codis no verbals) i basades en la interacció o mediació, tenint en compte que l'aprenentatge de qualsevol llengua és sempre un procés de llarga duració que no finalitza en esta etapa.
Ara bé, tot parlant posseïx ja cert grau de competència comunicativa, els components de la qual són comuns a totes les llengües. Tindre en compte este principi, així com considerar el mode d'adquisició i desenrotllament del llenguatge, obliga a plantejar-se l'ensenyança i aprenentatge de les diverses llengües del currículum des d'una perspectiva integradora que fa necessària l'adquisició, el desenrotllament i la transferència de les capacitats de la competència comunicativa d'unes llengües a altres. Per a això, des de la perspectiva de la integració, la planificació de les activitats didàctiques caldrà:
Fomentar actituds reflexives i crítiques davant de les llengües, el seu aprenentatge i els continguts que transmeten.
Partir de la mateixa concepció de l'objecte d'aprenentatge, amb les adaptacions curriculars subsegüents en cada llengua.
Emprar una metodologia que partisca dels mateixos principis i plantejaments i que considere la complementarietat dels aprenentatges.
Tindre en compte que la llengua primera ha generat una competència i uns coneixements que funcionen com a preconceptes en les altres.
La situació específica de la Comunitat Valenciana, on conviuen el valencià i el castellà, presenta a més característiques que obliguen a tindre encara més en compte la necessitat d'integració i de complementarietat de les llengües. S'ha d'observar la diversitat de situacions de partida llengua primera segons la procedència de l'alumnat valencianoparlant i castellanoparlant, el seu grau de coneixement de la llengua segona i la seua relació afectiva amb cada una d'estes en funció de la consideració social que se'ls dóna en el seu entorn particular. Estes diferències tenen també conseqüències quant a la diversitat dels processos d'aprenentatge que es generen, que mai no presenten les mateixes característiques en persones monolingües o bilingües.
Una coordinació en l'ensenyança de les llengües permetrà millorar la capacitat d'aprenentatge en totes elles des de la riquesa que suposa el plurilingüisme, de manera que es desenrotllen les destreses psicolingüístiques i cognoscitives de manera harmònica.
Ara bé, l'aprenentatge d'una llengua estrangera transcendix el marc dels aprenentatges lingüístics, va més enllà d'aprendre a utilitzar-les en contextos de comunicació. El seu coneixement contribuïx a la formació de l'alumnat des d'una perspectiva integral en la mesura que afavorix el respecte, l'interés i la comunicació amb parlants d'altres llengües, afavorix la consciència intercultural, és un vehicle per a la comprensió de temes i problemes globals i per a l'adquisició d'estratègies d'aprenentatge diverses. El procés d'ensenyança i aprenentatge de llengües estrangeres en esta etapa educativa contribuïx a desenrotllar actituds positives i receptives cap a altres llengües i cultures i, al mateix temps, a comprendre i valorar les llengües pròpies.
Els continguts es presenten agrupats en blocs en relació a tres eixos que posseïxen característiques específiques: la capacitat lingüística; els elements constitutius del sistema lingüístic, el seu funcionament i relacions; i la dimensió social i cultural de la llengua estrangera.
La capacitat lingüística es desglossa en el bloc 1, Escoltar, parlar i conversar i en el 2, Llegir i escriure. Ambdós inclouen els procediments, entesos com a operacions que permeten relacionar els conceptes adquirits amb la seua realització en activitats de comunicació. Els coneixements orals i escrits es presenten per separat ja que, encara que el llenguatge oral i l'escrit són dos manifestacions d'una mateixa capacitat, i en els processos tant d'aprenentatge com d'ús el parlant recolza en ambdós, cada un posseïx diferents característiques.
En esta etapa es dóna una importància rellevant a la comunicació oral, per la qual cosa el primer bloc se centra a desenrotllar en l'alumnat esta capacitat, i s'incidix en la importància que el model lingüístic oral provinga d'un variat nombre de parlants a fi d'arreplegar, en la major mesura possible, les variacions i els matisos. D'ací la forta presència dels mitjans audiovisuals convencionals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
El bloc Llegir i escriure incorpora també els procediments necessaris per a desenrotllar l'ús escrit. En Llengua estrangera els textos escrits són model de composició textual i elements de pràctica i aportació d'elements lingüístics.
L'observació de les manifestacions orals i escrites de la llengua que s'aprén i el seu ús en situacions de comunicació, permeten elaborar un sistema conceptual cada vegada més complex sobre el seu funcionament i de les variables associades a la situació concreta i al contingut comunicatiu. Este és l'objecte del bloc 3, Coneixement de la llengua. El punt de partida seran les situacions d'ús que afavorisquen l'adquisició de regles de funcionament de la llengua i que permeten a l'alumnat establir quins elements de la Llengua estrangera es comporten com en les llengües que coneixen, de manera que desenrotllen confiança en la seua pròpia capacitat.
Per la seua banda, els continguts del bloc 4, Aspectes socioculturals i consciència intercultural, contribuïxen que l'alumnat conega costums, formes de relació social, trets i particularitats dels països en què es parla la llengua estrangera, en definitiva, formes de vida diferents de les seues. Este coneixement promourà la tolerància i acceptació, acreixerà l'interés per les diferents realitats socials i culturals i facilitarà la comunicació.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
L'aprenentatge d'una llengua estrangera contribuïx a la competència en comunicació lingüística de manera directa, en el mateix sentit que ho fa la primera llengua. L'aportació de la llengua estrangera al desenrotllament d'esta competència és primordial en el discurs oral en l'adquirir les habilitats d'escoltar, parlar i conversar, una rellevància singular en esta etapa. Així mateix, l'aprenentatge de llengües estrangeres, millora la competència comunicativa general perquè desenrotlla l'habilitat per a expressar-se, oralment i per escrit, utilitzant les convencions i el llenguatge apropiat a cada situació, interpretant diferents tipus de discurs en contextos i amb funcions diverses. D'altra banda, el reconeixement i l'aprenentatge progressiu de regles de funcionament del sistema de la llengua estrangera, a partir de les llengües que es coneixen, millorarà l'adquisició d'esta competència.
A partir de l'adquisició del llenguatge, este es convertix en vehicle del pensament humà, en instrument per a la interpretació i representació de la realitat i en la ferramenta d'aprenentatge per excel·lència. Esta matèria doncs, contribuïx de manera essencial al desenrotllament de la competència per a aprendre a aprendre ja que acreix la capacitat lingüística general facilitant o completant la capacitat de l'alumnat per a interpretar o representar la realitat i així construir coneixements, formular hipòtesi i opinions, expressar i analitzar sentiments i emocions. D'altra banda, la competència per a aprendre a aprendre es rendibilitza enormement si s'inclouen continguts directament relacionats amb la reflexió sobre el mateix aprenentatge, perquè cada alumna i cada alumne puguen identificar com aprendre millor i quines estratègies els resulten més eficaços. Eixa és la raó de la inclusió d'un apartat específic de reflexió sobre el mateix aprenentatge que ja es va iniciar en Educació Primària però que ha d'aconseguir en esta etapa un grau major de sistematització. El desenrotllament d'estratègies diverses d'aprendre a aprendre prepara l'alumnat de manera progressiva en la presa de decisions que afavorixen l'autonomia per a utilitzar i continuar aprenent llengües estrangeres al llarg de la vida.
Esta matèria és a més un bon vehicle per al desenrotllament de la competència social i ciutadana. Les llengües servixen als parlants per a comunicar-se socialment, formen part de la cultura comuna de les diferents comunitats i nacions. Però també, en gran manera, són vehicle de comunicació i transmissió cultural, i afavorixen el respecte, el reconeixement i l'acceptació de diferències culturals i de comportament. D'altra banda, en llengua estrangera és especialment rellevant el treball en grup i en parelles i, a través d'estes interaccions, s'aprén a participar, a expressar les idees pròpies i a escoltar les dels altres, es desenrotlla l'habilitat per a construir diàlegs, negociar significats, prendre decisions valorant les aportacions de les companyes i dels companys, aconseguir acords, i, en definitiva, s'afavorix aprendre de i amb els altres.
Les competències esmentades estan en l'actualitat en relació directa amb la competència en tractament de la informació i competència digital. Les tecnologies de la informació i la comunicació ens oferixen la possibilitat de comunicar-nos en temps real amb qualsevol part del món i també l'accés senzill i immediat a un flux incessant d'informació que creix cada dia. El coneixement d'una llengua estrangera facilita l'accés a la informació que es pot trobar en esta llengua, alhora que oferix la possibilitat de comunicar-nos utilitzant-la. A més, simplifica la comunicació personal a través del correu electrònic o videoconferència en intercanvis amb jóvens d'altres llocs, i, cosa que és més important, crea contextos reals i funcionals de comunicació. Així mateix, en la mesura que la Llengua estrangera exigix el contacte amb models lingüístics molt diversos, la utilització de recursos digitals per a l'aprenentatge, és inherent a la matèria i este ús quotidià contribuïx directament al desenrotllament d'esta competència.
Esta matèria inclou específicament un acostament a manifestacions culturals pròpies de la llengua i dels països on es parla i, per tant, contribuïx a adquirir la competència artística i cultural perquè propicia una aproximació a obres o autors que han contribuït a la creació artística. Així mateix, la matèria contribuïx al desenrotllament d'esta competència si es facilita l'expressió d'opinions, gustos i emocions que produïxen diverses manifestacions culturals i artístiques i si s'afavorixen els treballs creatius individuals i en grup, com la realització i representació de simulacions i narracions.
El coneixement d'una llengua estrangera contribuïx també a l'adquisició de la competència d'autonomia i iniciativa personal, en diversos sentits. El currículum fomenta el treball cooperatiu en l'aula, el maneig de recursos personals i habilitats socials de col·laboració i negociació, la qual cosa suposa el desenrotllament d'iniciatives i presa de decisions en la planificació, organització i gestió del treball, de manera que es propicia l'autonomia i la iniciativa personal.
Objectius
L'ensenyança de la Llengua estrangera en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats:
1. Comprendre informació general i específica de textos orals en situacions comunicatives variades.
2. Expressar-se i interactuar oralment en situacions habituals de comunicació, dins i fora de l'aula, de manera eficaç, adequada i amb un cert nivell d'autonomia.
3. Llegir i comprendre de forma autònoma diferents tipus de textos escrits, a fi d'extraure informació general i específica i d'utilitzar la lectura com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement d'altres cultures.
4. Escriure de forma eficaç textos senzills amb finalitats diverses, sobre distints temes, per mitjà de recursos adequats de cohesió i coherència.
5. Utilitzar de manera reflexiva i correcta els elements bàsics de la llengua fonètica, lèxic, estructures i funcions en contextos diversos de comunicació.
6. Desenrotllar l'autonomia en l'aprenentatge, reflexionar sobre els processos d'aprenentatge i transferir al coneixement de la Llengua estrangera els coneixements i les estratègies de comunicació adquirides en la llengua materna o en l'aprenentatge d'altres llengües.
7. Utilitzar les estratègies d'aprenentatge i els recursos didàctics al seu abast (diccionaris, llibres de consulta, materials multimèdia) incloent les TIC, per a l'obtenció, selecció i presentació de la informació oral i escrita de forma autònoma.
8. Reflexionar sobre el funcionament de la Llengua estrangera i apreciar-la com a instrument d'accés a la informació i com a ferramenta d'aprenentatge de continguts diversos.
9. Valorar la Llengua estrangera i les llengües en general, com a mitjà de comunicació i enteniment entre persones de procedències, llengües i cultures diverses evitant estereotips lingüístics i culturals o qualsevol forma de discriminació.
10. Manifestar una actitud receptiva i d'autoconfiança en les capacitats d'aprenentatge i ús de la Llengua estrangera.
Primer curs
Continguts
Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar
Escolta i comprensió de missatges orals breus relacionats amb les activitats d'aula: instruccions, preguntes, comentaris, diàlegs.
Posada en pràctica d'estratègies comunicatives habituals com ara: anticipació del contingut general del que s'escolta amb suport d'elements verbals i no verbals, ús dels coneixements previs sobre la situació, etc.
Obtenció d'informació global en diferents textos orals.
Obtenció d'informació específica en textos orals sobre assumptes quotidians i predicibles com ara números, preus, horaris, noms o llocs, presentats en diferents suports, que descarten les informacions irrellevants.
Producció de textos orals curts, intel·ligibles i eficaços, amb estructura lògica i amb pronunciació adequada.
Participació en conversacions breus i senzilles dins de l'aula, i en simulacions relacionades amb experiències i interessos personals.
Ús de respostes adequades a les informacions requerides per la professora o professor i les companyes i els companys en les activitats d'aula.
Desenrotllament d'estratègies per a superar les interrupcions en la comunicació, ús d'elements verbals i no verbals per a expressar-se oralment en activitats de parella i en grup: demanda de repetició i aclariment entre d'altres.
Bloc 2. Llegir i escriure
Comprensió d'instruccions bàsiques per a la correcta realització d'activitats.
Lectura selectiva per a la comprensió general i la identificació d'informacions específiques, descartant les informacions irrellevants, en diferents textos, senzills autèntics i adaptats, en suport paper i digital, sobre diversos temes adequats a la seua edat i relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum.
Iniciativa per a llegir amb una certa autonomia textos adequats a l'edat, interessos i nivell de competència.
Ús d'estratègies bàsiques de comprensió lectora: identificació del tema d'un text amb ajuda d'elements textuals i no textuals, ús dels coneixements previs, inferència de significats pel context, per comparació de paraules o frases semblants en les llengües que coneixen.
Reconeixement d'algunes de les característiques i convencions del llenguatge escrit i la seua diferenciació del llenguatge oral.
Desenrotllament de l'expressió escrita de forma guiada, per mitjà de l'afegit o modificació de frases i paràgrafs senzills.
Composició de textos curts amb elements bàsics de cohesió, amb diverses intencions comunicatives, a partir de models i utilitzant les estratègies més elementals en el procés de composició escrita.
Ús de les regles bàsiques d'ortografia i puntuació, i reconeixement de la seua importància en les comunicacions escrites.
Interés per cuidar la presentació dels textos escrits en suport paper i digital.
Bloc 3: Coneixement de la llengua
Coneixements lingüístics
Alemany
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Identificació d'elements morfològics bàsics i habituals en l'ús de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposició, etc.
Ús d'estructures i funcions bàsiques relacionades amb les situacions quotidianes més predicibles.
1. Saludar, presentar-se, demanar informació personal.
Conjugació del present d'indicatiu dels verbs regulars i irregulars d'ús freqüent.
Conjugació del present d'indicatiu del verb sein.
Pronoms personals (1ª i 2ª persona ich, du, Sie).
Pronoms interrogatius (wer, was).
Adverbis interrogatius (wo, wohin, woher, wie).
Nombres ordinals.
Oracions interrogatives i afirmatives.
Orde dels elements en l'oració.
2. Anomenar objectes i lletrejar paraules. Descriure persones i llocs.
Gènere dels substantius; l'article (der, das, die; ein, eine).
Plural dels substantius.
L'alfabet.
Ús predicatiu de l'adjectiu.
3. Afirmar i negar una informació.
Afirmació amb ja i doch.
Negació con nein, kein i nicht.
4. Expressar possessió.
Conjugació del present d'indicatiu del verb haben.
Conjugació de les formes familiars i de cortesia del mode imperatiu.
Pronoms possessius.
Cas acusatiu.
B. Lèxic.
Identificació i ús d'expressions comunes, de frases fetes senzilles i de lèxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts d'altres matèries del currículum.
Àrees temàtiques per a la selecció del lèxic: dies de la setmana, estacions i mesos de l'any, condicions atmosfèriques, països i nacionalitats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs d'un poble/ ciutat, etc.
C. Fonètica.
Reconeixement i producció de patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Identificació d'alguns símbols fonètics amb la pronunciació de fonemes d'ús freqüent.
Francés
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Identificació d'elements morfològics bàsics i habituals en l'ús de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposició, etc.
Ús d'estructures i funcions bàsiques relacionades amb les situacions quotidianes més predicibles.
1. Prendre contacte, identificar-se, saludar, presentar (se), acomiadar-se, donar les gràcies.
Salutacions i acomiadaments.
Present de s'appeler, être, avoir.
Presentadors: voici, voilà.
2. Comprendre, demanar i donar informació personal.
Adjectius (masculí/ femení; diferències gràfiques i fonètiques).
Present del verb parler.
3. Comprendre, demanar i donar informació sobre persones; comparar estes informacions.
L'afirmació: oui/ si, d'accord
Formació del femení (diferències gràfiques i fonètiques).
Formació del plural (diferències gràfiques i fonètiques).
Articles definits i indefinits.
Present dels verbs en er.
Adverbis de lloc: où, d'où.
Connectors: et, mais.
4. Identificar objectes i persones.
Qu'est-ce que c'est?, qui est-ce?, c'est, Il/ Elle est, Ils/ Elles sont, c'est, ce sont.
5. Comprendre, demanar i donar informació sobre les característiques de persones/ coses.
Adjectius qualificatius (femení/ masculí; diferències gràfiques i fonètiques).
La negació non, ne.... pas, pas du tout
Comment...?
Numerals cardinals (1-20)
6. Comprendre, demanar i donar informació sobre la possessió.
À qui est-ce? c'est à + pronoms tònics/ noms.
Present del verb avoir (totes les persones).
Determinants possessius (un sol posseïdor).
7. Comprendre, demanar i donar informació sobre la localització de persones/ coses. Quantitats.
II y a, est-ce qu'il y a, il n'y a pas de, etc.
Preposicions i adverbis de lloc més usuals.
Present de savoir, croire, connaître.
Numerals cardinals (de 20 en avant).
8. Comprendre, demanar i donar informació sobre el clima en diferents països i ciutats.
Present de faire. Il y a.
Preposicions + països, regions i ciutats (en, au, aux, à).
9. Comprendre, demanar i donar informació sobre la localització de llocs/ edificis. Itineraris.
Fórmules de cortesia.
Où se trouve, pour aller à, etc.
Articles contractes (au/ aux, du/ des).
Present d'aller, venir.
Adverbis i locucions de lloc més usuals.
B. Lèxic.
Identificació i ús d'expressions comunes, de frases fetes senzilles i de lèxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts d'altres matèries del currículum.
Àrees temàtiques per a la selecció del lèxic: dies de la setmana, estacions i mesos de l'any, condicions atmosfèriques, països i nacionalitats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs d'un poble/ ciutat, etc.
C. Fonètica.
Reconeixement i producció de patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Identificació d'alguns símbols fonètics amb la pronunciació de fonemes d'ús freqüent.
Fonemes d'especial dificultad. Sons més característics de la llengua francesa, diferències amb les llengües 1 i 2.
Liaison i élision.
Anglés
A. Funcions del llenguatge i gramàtica
Identificació d'elements morfològics bàsics i habituals en l'ús de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposició, etc.
Ús d'estructures i funcions bàsiques relacionades amb les situacions quotidianes més predicibles.
1. Saludar. Donar, demanar i comprendre informació personal
Fórmules i salutacions.
Verbs be i have got.
Pronoms personals, demostratius i interrogatius.
Articles.
Singular i plural del substantiu.
Orde de paraules: adjectiu + substantiu.
Adjectius en posició predicativa.
Possessius. Genitiu saxó.
Preposicions: on, in, from, at, etc.
Números de telèfon.
Numerals cardinals.
Formació de paraules.
2. Donar, demanar i comprendre instruccions i direccions.
Imperatius.
Fórmules: How can I get to the Post Office..?
Nombres ordinals.
3. Descriure i comparar persones, llocs i coses, demanant i donant informació sobre estes qüestions.
Present simple.
There is/ there are.
Adjectius qualificatius.
Preposicions de lloc.
Countable/ Uncountable nouns.
4. Expressar hàbits, gustos, habilitats, coneixements i estats físics i anímics.
Present simple amb adverbis de freqüència.
Can.
Like/ love/ dislike/ don't like/ hate + substantius.
Preposicions de lloc i de temps
Adverbis de mode.
Connectors.
Expressions que denoten hora, dia i data.
5. Donar, demanar i comprendre informació sobre accions en curs contrastant amb les habituals.
Present continu en contrast amb el present simple.
Expressions temporals: now, today, etc.
Indefinits.
6. Descriure i narrar fets passats.
Passat simple de be.
There was/ were.
Passat simple de verbs regulars i irregulars.
Adverbis i frases adverbials: yesterday, last week, etc.
7. Expressar plans i intencions per al futur.
Present continu amb valor de futur.
Be going to.
Adverbis i frases adverbials: tomorrow, next week, etc.
8. Fer suggeriments i contestar.
Let's.
Why don't we
?
Shall we+ infinitiu.
Respostes d'acceptació o rebuig: Great! That's a good idea. Oh no!
9. Expressar obligació.
Must/ mustn't.
B. Lèxic.
Identificació i ús d'expressions comunes, de frases fetes senzilles i de lèxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts d'altres matèries del currículum.
Àrees temàtiques per a la selecció del lèxic: dies de la setmana, estacions i mesos de l'any, condicions atmosfèriques, països i nacionalitats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs d'un poble/ ciutat, etc.
C. Fonètica
Identificació d'alguns símbols fonètics amb la pronunciació de fonemes d'ús freqüent: pronunciació de la terminació /s/, /z/, /iz/ en el present simple, pronunciació de la terminació ing, pronunciació de la terminació ed en el passat simple, formes dèbils.
Reconeixement i producció de patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Italià
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Identificació d'elements morfològics bàsics i habituals en l'ús de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposició, etc.
Ús d'estructures i funcions bàsiques relacionades amb les situacions quotidianes més predicibles.
1. Saludar. Presentar-se.
Fórmules.
Interlocutors: Tu/ Lei. (Informal/ formal).
Pronoms personals subjecte.
Present d'indicatiu del verb essere.
Present d'indicatiu del verb chiamarsi.
2. Demanar/ donar informació als altres i de nosaltres mateixos (origen i procedència, edat, professió, adreça, número de telèfon).
Masculí/ femení dels adjectius.
Tractament formal i informal (Mi puoi/ puó dare
?).
Present d'indicatiu dels verbs regulars.
Preposicions a + nom de ciutat/ in +nom de nació.
Present d'indicatiu d'avere i fare.
Preposicions a/ in + carrer, plaça, etc.
Els nombres.
3. Parlar d'accions quotidianes (freqüència i temps, horari).
Present d'indicatiu dels verbs irregulars més freqüents (andare, uscire, sapere, etc.).
Articles determinats.
Adverbis de freqüència i la seua col·locació (mai, quasi mai, ogni tanto, spesso, sempre, di solito, generalmente, etc.).
4. Preguntar i dir l'hora.
Fórmules en estil formal i informal.
Preposicions articulades al-alle, dal-dalle, etc.
Expressions per a indicar l'hora: a, da
a, fra
e, verso.
5. Parlar del temps atmosfèric.
Fórmules i expressions (fa freddo, fa caldo, c'é il sole, c'é vento
)
6.Expresar gustos i preferències.
Preposicions articulades.
Verb piacere: mi piace/ piacciono.
Marcadors d'intensitat: molto, per niente, etc.
7. Expressar acord/ desacord.
Anche/ neanche.
A me si/ a me no.
Io si/ io no.
Invece.
8. Saber situar en l'espai. Donar i demanar informació sobre llocs. Adreçar-se a algú.
Dov'é
?
Articles indeterminats.
Adverbis i altres marcadors de lloc (davanti a
; dietro a
; vicino a
; a destra di
; a sinistra di
)
Senta, scusi/ senti scusa (per a adreçar-se a algú).
9. Indicar i identificar objectes en distintes situacions. Demanar alguna cosa en el bar, en una botiga. Indicar preferències.
Concordança substantiu adjectiu.
Demostratiu.
Present d'indicatiu de verbs en ire del tipus preferire.
10. Fer suggeriments i propostes. Acceptar/ rebutjar.
Pronoms personals, complement directe/ indirecte.
Expressions mi va/ ti va di + infinitiu.
Present d'indicatiu dels verbs potere, dovere, volere, venire.
11. Saber telefonar. Preguntar per algú, identificar-se.
Fórmules de salutació.
Present d'indicatiu de stare + gerundi.
12. Contar fets passats.
El participi passat (verbs regulars i irregulars més freqüents).
El passato prossimo amb avere i essere.
El passato prossimo dels verbs reflexius.
Concordances subjecte participi amb l'auxiliar essere.
Alguns marcadors temporals (prima, dopo, poi, etc.).
B. Lèxic.
Identificació i ús d'expressions comunes, de frases fetes senzilles i de lèxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts d'altres matèries del currículum.
Àrees temàtiques per a la selecció del lèxic: dies de la setmana, estacions i mesos de l'any, condicions atmosfèriques, països i nacionalitats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs d'un poble/ ciutat, etc.
C. Fonètica.
Identificació d'alguns símbols fonètics amb la pronunciació de fonemes d'ús freqüent.
Pronunciació i ortografia de / k/; /tf/; /g/; /dz/; /sk/; /h/; / /; /gl/
Consonants dobles.
Reconeixement i producció de patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases. Accent tònic i gràfic.
Reflexió sobre l'aprenentatge
Aplicació d'estratègies bàsiques per a organitzar, adquirir, recordar i utilitzar lèxic.
Ús progressiu de recursos per a l'aprenentatge, com diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o tecnologies de la informació i la comunicació.
Reflexió guiada sobre l'ús i el significat de les formes gramaticals adequades a distintes intencions comunicatives.
Iniciació en estratègies d'autoavaluació i autocorrecció de les produccions orals i escrites.
Acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge i actitud positiva per a superar-lo.
Organització del treball personal com a estratègia per a progressar en l'aprenentatge.
Interés per aprofitar les oportunitats d'aprenentatge creades en el context de l'aula i fora de l'aula.
Transferència de les estratègies adquirides en l'aprenentatge de la llengua materna o altres llengües.
Participació en activitats i treballs grupals.
Confiança i iniciativa per a expressar-se en públic i per escrit.
Bloc 4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Reconeixement i valoració de la llengua estrangera com a instrument de comunicació en l'aula, i amb persones d'altres cultures.
Identificació i interpretació de costums i trets de la vida quotidiana propis d'altres països i cultures on es parla la llengua estrangera.
Ús de fórmules de cortesia adequades en els intercanvis socials.
Coneixement d'alguns trets històrics i geogràfics dels països on es parla la llengua estrangera, obtenir la informació per diferents mitjans.
Interés i iniciativa en la realització d'intercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals.
Valoració de l'enriquiment personal que suposa la relació amb persones pertanyents a altres cultures. Comparació i contrast entre la pròpia cultura i la transmesa per la llengua estrangera, de manera que s'afavorisca amb això la valoració crítica de la pròpia i l'acceptació i el respecte de l'aliena.
Criteris d'avaluació
1. Identificar i comprendre la idea general i les informacions específiques més rellevants de textos orals senzills emesos cara a cara o per mitjans audiovisuals sobre assumptes quotidians, si es parla lentament i amb claredat.
2. Comunicar-se oralment participant en conversacions i en simulacions sobre temes coneguts o treballats prèviament, utilitzant les estratègies comunicatives adequades per a facilitar la continuïtat de la comunicació i produint un discurs comprensible i eficaç.
3. Reconéixer la idea general i extraure informació específica de textos escrits adequats a l'edat, amb suport d'elements textuals i no textuals, sobre temes variats i altres relacionats amb algunes matèries del currículum.
4. Redactar textos breus i senzills sobre temes quotidians en diferents suports utilitzant les estructures, les funcions i el lèxic adequats, així com alguns elements bàsics de cohesió, a partir de models, i respectant les regles elementals d'ortografia i de puntuació.
5. Utilitzar el coneixement d'alguns aspectes formals del codi de la llengua estrangera (morfologia, sintaxi i fonologia), en diferents contextos de comunicació i en diverses funcions: com a instrument d'autoaprenentatge i d'autocorrecció de les produccions pròpies; com a factor de comprensió de les produccions alienes o per a la seua utilització correcta en les tasques d'expressió oral i escrita.
6. Identificar, utilitzar estratègies bàsiques d'aprenentatge i induir regles de funcionament de la llengua estrangera a partir de l'observació de regularitats i de l'aplicació de processos que, segons els casos, poden ser inductius o deductius.
7. Usar de forma guiada les tecnologies de la informació i la comunicació per a buscar i seleccionar informació, produir missatges a partir de models i per a establir relacions personals i mostrar interés pel seu ús.
8. Identificar i mostrar interés per alguns elements culturals o geogràfics propis dels països i cultures on es parla la llengua estrangera que es presenten de forma explícita en els textos amb què es treballa.
Segon curs
Continguts
Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar
Escolta i comprensió de missatges emesos dins de l'aula relacionats amb les activitats habituals.
Obtenció d'informació general i específica de diàlegs i textos orals sobre assumptes quotidians i predicibles procedents de diferents mitjans de comunicació i amb suport d'elements verbals i no verbals.
Utilització d'estratègies de comprensió dels missatges orals: ús del context verbal i no verbal i dels coneixements previs sobre la situació, identificació de paraules clau, anticipació d'idees, etc.
Producció de textos orals breus i coherents sobre temes d'interés personal i amb pronunciació adequada.
Participació en conversacions i simulacions, en parella i en grup, dins de l'aula, de forma semicontrolada o lliure, amb pronunciació i entonació adequades per a aconseguir la comunicació.
Ús de respostes adequades en situacions de comunicació en l'aula.
Desenrotllament d'estratègies de comunicació per a superar les interrupcions en la comunicació i per a iniciar i concloure els intercanvis comunicatius.
Bloc 2. Llegir i escriure
Comprensió de la informació general i específica en textos diferents, en suport paper i digital, autèntics i adaptats, sobre assumptes familiars i relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum, descartant, si és el cas, la informació irrellevant.
Iniciativa per a llegir de manera autònoma textos d'una certa extensió.
Identificació de l'estructura i característiques pròpies de distints tipus de text: cartes, narracions, etc.
Ús d'estratègies de comprensió lectora: identificació del tema d'un text, amb ajuda d'elements textuals i no textuals; utilització dels coneixements previs sobre el tema; anticipació de continguts; inferència de significats pel context, per elements visuals, per comparació de paraules o frases semblants en les llengües que coneixen.
Reconeixement i iniciació en l'ús d'algunes fórmules que diferencien el llenguatge formal i informal en les comunicacions escrites.
Composició de distints textos amb ajuda de models, atenent elements bàsics de cohesió i utilitzant estratègies elementals en el procés de composició escrita (planificació, textualització i revisió).
Comunicació personal amb parlants de la llengua estrangera a través de correspondència postal o utilitzant mitjans informàtics.
Ús de regles bàsiques d'ortografia i puntuació i valoració de la seua importància en les comunicacions escrites.
Interés per la presentació acurada dels textos escrits, en suport paper i digital.
Bloc 3: Coneixement de la llengua
Coneixements lingüístics.
Alemany
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Identificació d'elements morfològics en l'ús de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposició.
Ús de les estructures i funcions més habituals.
1. Expressar el gust o disgust.
Conjugació dels verbs mögen i finden.
2. Descripció i qualificació d'objectes i persones.
Ús predicatiu de l'adjectiu i introducció del seu ús atributiu.
Graus de l'adjectiu: comparació d'igualtat i superioritat. Introducció d'algunes formes irregulars (besser, mehr, etc.).
Coordinació d'oracions. Orde dels elements de l'oració.
3. Expressar quantitats i establir un orde.
Adjectius numerals i ordinals.
Expressar la data, l'edat i unitats de mesura.
4. Donar i demanar instruccions.
Conjugació de l'imperatiu.
Utilització de les formes de cortesia.
Conjugació del present d'indicatiu del verb können i ús de la forma möchten.
5. Indicar adreces i descriure la posició dels objectes en l'espai.
Punts cardinals.
Adverbis de lloc.
Introducció a l'ús de les preposicions de doble cas.
Verbs correlatius: stehen/ stellen, sitzen/ setzen, liegen/ legen, hängen, stecken.
6. Descriure i narrar fets passats.
Pretèrit perfet d'indicatiu dels verbs regulars i irregulars d'ús més freqüent.
B. Lèxic.
Ampliació d'expressions comunes, de frases fetes i de lèxic apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts d'altres matèries del currículum.
Àrees temàtiques per a la selecció del lèxic: mitjans de transport, menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc.
C. Fonètica.
Reconeixement progressiu de símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Reconeixement i producció de patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Francés
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Identificació d'elements morfològics en l'ús de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposició...
Ús de les estructures i funcions més habituals.
1. Situar i descriure un lloc. Comprendre, donar i demanar informació sobre l'entorn.
Fórmules de cortesia.
Interrogatius: pourquoi?, où?, comment?
En/ Y pronoms adverbials.
L'imperatiu.
Numerals ordinals.
2. Comprendre, donar i demanar informació sobre gustos, desitjos, habilitats i coneixements.
Respostes a interrogatives totals (oui/ si, non).
Respostes a interrogatives parcials.
Expressió de la comparació: plus/ moins/ aussi/ autant
que.
Expressió de la causa: pourquoi? parce que, etc.
3. Parlar sobre la família, les relacions. Descripció física, anímica i de caràcter.
Formes de la interrogació: Entonació. Est-ce que, etc. Inversió.
Determinants possessius: un i diversos posseïdors.
4. Comprendre, preguntar i donar informació sobre els fets habituals de la vida quotidiana.
Moments del dia. Expressió de l'hora.
La negació: ne ... pas, ne ... plus, ne ... jamais, ne ... rien.
Verbs pronominals.
Verbs del segon grup: present i imperatiu.
5. Comprendre, demanar i donar informació, consells, ordes i expressar desitjos.
Expressió de l'obligació: il faut/ on doit + infinitiu.
Presente de devoir, pouvoir, vouloir.
Adverbis de quantitat.
Expressió del desig: j'aimerais/ je voudrais.
6. Parlar per telèfon. Acceptar o rebutjar una invitació.
Fórmules de cortesia, presa de contacte i comiat.
Present continu être en train de.
7. Saber comprar, triar i expressar una necessitat.
Preguntar el preu, la qualitat, la matèria, la quantitat.
Pronom en.
Articles partitius. El seu ús en frases afirmatives i negatives.
8. Descriure i narrar fets passats.
Passé composé amb être i avoir. Passat recent.
La negació en els temps compostos.
Pronoms personals C.O.D. i C.O.I.: la seua col·locació.
Adverbis i locucions adverbials de temps.
9. Descriure i narrar projectes.
Futur pròxim.
Pronoms personals tònics (repàs).
B. Lèxic.
Ampliació d'expressions comunes, de frases fetes i de lèxic apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts d'altres matèries del currículum.
Àrees temàtiques per a la selecció del lèxic: mitjans de transport, menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc.
C. Fonètica.
Reconeixement progressiu de símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat. Revisió de la correspondència entre grafia i fonètica. La liaison.
Reconeixement i producció de patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Entonació: esquema interrogatiu/ enunciatiu.
Anglés
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Identificació d'elements morfològics en l'ús de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposició.
Ús de les estructures i funcions més habituals.
1. Saludar, presentar formalment i informalment, demanar i donar informació personal.
Verb be.
Present simple i expressions de freqüència.
Fórmules.
2. Descriure coses, llocs i persones.
Adjectius: grau comparatiu i superlatiu.
Expressions de quantitat: much/ many, etc.
Formes verbals: have got, there is/ there are.
Preposicions i frases preposicionals de lloc: under, between, on the left, etc.
3. Expressar les obligacions i rutines.
Formes verbals: can, must, should, etc.
4. Expressar esdeveniments passats.
There was/ There were.
Passat simple i continu.
Could.
Accions interrompudes en el passat: passat continu/ passat simple.
5. Parlar sobre habilitats. Demanar i concedir permís.
Can/ could.
6. Donar consells.
Should/ shouldn't.
7. Expressar gustos. Expressar i demanar opinions.
Like/ love/ dislike/ don't like/ hate.
I think/ I don't think.
8. Expressar esdeveniments futurs, decisions i fer prediccions.
Will/ be going to.
Expresions temporals: this weekend, next year, etc.
9. Expressar condicions.
Oracions condicional de tipus I.
B. Lèxic.
Ampliació d'expressions comunes, de frases fetes i de lèxic apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts d'altres matèries del currículum.
Àrees temàtiques per a la selecció del lèxic: mitjans de transport, menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc.
C. Fonètica.
Reconeixement progressiu de símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Pronunciació de formes contractes.
Pronunciació de la terminació en formes de temps verbals.
Formes dèbils.
Reconeixement i producció de patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Italià
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Identificació d'elements morfològics en l'ús de la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposició.
Ús de les estructures i funcions més habituals.
1. Saber oferir/ demanar alguna cosa a algú. Acceptar/ rebutjar.
Pronoms indirectes (singular/ plural).
Si impersonal.
2. Demanar/ concedir permís. Acceptar/ rebutjar.
Imperatiu de tu, lei, voi.
Expressions: Senz'altro! Volentieri! Mi dispiace!
3. Expressar gustos i preferències.
El superlatiu absolut ( issimo).
Marcadors d'intensitat.
Verb piacere (repàs).
4. Saber demanar alguna cosa en un restaurant.
Fórmules.
Pronoms complement directe de 3ª persona.
Un altro; un altro po'di...; un 'altra; altri; altre.
5. Situar alguna cosa en l'espai.
Expressions per a localitzar en l'espai: in fondo a; di fronte a; sotto; dentro; di fianco a.
Preposicions articulades.
6. Descriure llocs i objectes i indicar les seues característiques.
Com'é? Come sono?
Expressions mi sembra/ sembrano, lo trovo, la trovo, etc.
El relatiu che.
Els possessius (quadre complet).
7. Descriure persones. Expressar el nostre punt de vista sobre elles. Fer comparacions.
Repàs dels marcadors: abbastanza, molto, un po'..., troppo.
Expressions amb sembrare i trovare.
Diminutiu dels adjectius.
8. Descriure i narrar fets passats.
Imperfet d'indicatiu dels verbs regulars i irregulars més freqüents (essere i fare).
C'era/ c'erano.
La partícula ci.
Marcadors temporals més freqüents.
B. Lèxic.
Ampliació d'expressions comunes, de frases fetes i de lèxic apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts d'altres matèries del currículum.
Àrees temàtiques per a la selecció del lèxic: mitjans de transport, menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc.
C. Fonètica.
Reconeixement progressiu de símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Reconeixement i producció de patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Reflexió sobre l'aprenentatge
Ampliació d'estratègies per a organitzar, adquirir, recordar i utilitzar lèxic.
Ús de recursos per a l'aprenentatge: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o tecnologies de la informació i la comunicació.
Reflexió sobre l'ús i el significat de les formes gramaticals adequades a distintes intencions comunicatives.
Participació en activitats d'avaluació compartida, en l'avaluació del mateix aprenentatge i ús d'estratègies d'autocorrecció.
Organització del treball personal com a estratègia per a progressar en l'aprenentatge autònom.
Interés per aprofitar les oportunitats d'aprenentatge creades en el context de l'aula i fora de l'aula.
Transferència de les estratègies adquirides en l'aprenentatge de la llengua materna o altres llengües.
Acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge, i actitud positiva per a superar-lo.
Participació en activitats i treballs grupals.
Confiança i iniciativa per a expressar-se en públic i per escrit.
Bloc 4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Reconeixement i valoració de la lengua estrangera com a instrument de comunicació internacional.
Identificació i interpretació d'elements semiòtics diversos (gestuals, entonatius, proxèmics, etc.) usats per parlants de la Llegua estrangera.
Desenrotllament d'habilitats interculturals en l'ús de la Llengua estrangera.
Identificació i respecte cap als costums i trets de la vida quotidiana propis d'altres països i cultures on es parla la llengua estrangera i superar estereotips.
Ampliació de fórmules de cortesia adequades en els intercanvis socials.
Coneixement d'esdeveniments culturals diversos de tipus històric, aspectes geogràfics o literaris, obtindre la informació per diferents mitjans.
Interés i iniciativa en la realització d'intercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la Llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals.
Valoració de l'enriquiment personal que suposa la relació amb persones pertanyents a altres cultures.
Criteris d'avaluació
1. Comprendre la idea general i informacions específiques de textos orals emesos per un interlocutor, o procedents de distints mitjans de comunicació, sobre temes coneguts.
2. Participar amb progressiva autonomia en interaccions comunicatives breus relatives a les experiències personals, plans i projectes, utilitzant estructures senzilles, les expressions més usuals de relació social, i una pronunciació adequada per a aconseguir la comunicació.
3. Comprendre la informació general i l'específica de diferents textos escrits, adaptats i autèntics, d'extensió variada, i adequats a l'edat, i demostrar la comprensió a través d'una activitat específica.
4. Redactar de forma guiada textos diversos en diferents suports, amb un nivell de correcció acceptable, utilitzant per a això estructures, connectors senzills i lèxic adequats, cuidant els aspectes formals i respectant les regles elementals d'ortografia i de puntuació.
5. Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera, en diferents contextos de comunicació, com a instrument d'autoaprenentatge i d'autocorrecció de les produccions pròpies orals i escrites i per a comprendre les alienes.
6. Identificar, utilitzar i explicar oralment algunes estratègies bàsiques utilitzades per a progressar en l'aprenentatge.
7. Usar de forma guiada les tecnologies de la informació i la comunicació per a buscar i seleccionar informació, produir textos a partir de models i per a establir relacions personals i mostrar interés pel seu ús.
8. Identificar i mostrar interés per alguns aspectes socials, culturals, històrics, geogràfics o literaris propis dels països on es parla la llengua estrangera. Utilitzar el coneixement dels aspectes socioculturals que transmet la llengua estrangera com a element de contrast amb els propis.
Tercer curs
Continguts
Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar
Comprensió d'instruccions en contextos reals i simulats.
Escolta i comprensió d'informació general i específica de missatges cara a cara sobre temes concrets i coneguts, amb un grau creixent de dificultat.
Escolta i comprensió de missatges senzills emesos pels mitjans audiovisuals.
Ús d'estratègies de comprensió dels missatges orals: anticipació del contingut a través del context verbal i no verbal i dels coneixements previs sobre la situació, identificació de paraules clau, identificació de la intenció del parlant.
Producció oral de descripcions, narracions i explicacions breus sobre esdeveniments, experiències i coneixements diversos.
Participació en conversacions i simulacions sobre temes quotidians i d'interés personal amb diversos fins comunicatius, mantenint l'equilibri entre la correcció formal i la fluïdesa.
Ús de respostes espontànies a situacions de comunicació en l'aula.
Ús progressivament autònom de les convencions més habituals i pròpies de la conversació en activitats de comunicació reals i simulades.
Ús progressivament autònom d'estratègies de comunicació per a resoldre les dificultats sorgides durant la interacció.
Bloc 2. Llegir i escriure
Identificació del contingut d'un text escrit amb el suport d'elements verbals i no verbals.
Comprensió de la informació general i específica de textos, en suport paper i digital, autèntics o adaptats, sobre temes quotidians d'interés general i relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum, per mitjà de la realització de tasques específiques.
Lectura autònoma de textos relacionats amb els seus interessos.
Ús de fonts distintes, en suport de paper, digital o multimèdia, per a obtindre informació a fi de realitzar activitats individuals o en grup.
Ús de diferents estratègies de lectura, amb ajuda d'elements textuals i no textuals: context, diccionaris o aplicació de coneixements formals sobre formació de paraules per a inferir significats, etc.
Producció guiada de textos senzills i estructurats, amb alguns elements de cohesió per a marcar amb claredat la relació entre idees. Utilització d'estratègies bàsiques en el procés de composició escrita (planificació, textualització i revisió).
Reflexió sobre el procés d'escriptura amb especial atenció a la revisió d'esborranys.
Ús progressivament autònom del registre apropiat al lector a qui va dirigit el text (formal i informal).
Comunicació personal amb parlants de la llengua estrangera a través de correspondència postal o utilitzant mitjans informàtics.
Ús adequat de l'ortografia i dels diferents signes de puntuació.
Interés per la presentació cuidada dels textos escrits, en suport de paper i digital.
Bloc 3: Coneixement de la llengua
Coneixements lingüístics
Alemany
A. Funcions de llenguatge i gramàtica.
Ús d'estructures i funcions associades a diferents situacions de comunicació.
Identificació de trets que diferencien el codi oral i l'escrit.
1. Indicar gust, disgust, possessió, felicitar. Donar consell.
Cas datiu.
Verbs amb datiu.
2. Descriure coses i persones. Indicar estats d'ànim i emocions.
Ús atributiu de l'adjectiu.
Pronoms relatius en nominatiu.
Pronoms indefinits. Pronoms interrogatius (welcher/ was für).
Formes impersonals (es ist mir...; es geht mir...; es freut mich ...; es gibt..., etc.).
3. Transmetre el que s'ha dit per una altra persona.
Estil indirecte (dass, ob-Sätze).
Orde dels elements en l'oració.
4. Expressar causes.
Oracions coordinades amb denn.
Oracions subordinades amb weil.
5. Expressar esdeveniments futurs.
Conjugació del futur d'indicatiu.
Adverbis temporals.
Preposicions temporals.
6. Expressar desig, obligació, voluntat, capacitat i permís.
Conjugació dels verbs modals.
Adverbis modals.
7. Expressar accions reflexives i estats d'ànims.
Pronoms reflexius i recíprocs.
B. Lèxic.
Identificació d'antònims i sinònims, falsos amics i de paraules amb prefixos i sufixos més habituals.
Ús progressivament autònom d'expressions comunes, frases fetes i lèxic sobre temes d'interés personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum.
C. Fonètica.
Reconeixement dels símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Reconeixement i producció de diferents patrons de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases
Francés
A. Funcions del llenguatge i gramàtica
Identificació de trets que diferencien el codi oral i l'escrit.
Ús d'estructures i funcions associades a diferents situacions de comunicació.
1. Descriure, identificar, comparar personatges; contradir i demostrar interés.
Repàs del present d'indicatiu i imperatiu (-er, ir, re, oir).
Repàs del passé composé.
Pronoms relatius qui, que.
Sans + infinitiu.
Posar de relleu: C'est ... qui/ que.
2. Expressar emocions i obligacions, protestar, negar, raonar, prohibir.
Escriure una carta.
Devoir + infinitiu.
Il faut + infinitiu.
Il est interdit de + infinitiu.
Défense de + infinitiu.
Adverbis de mode.
3. Expressar la certesa/ suposició, la condició, la precisió.
Si + present
Devoir, pouvoir, vouloir.
4. Descriure hàbits passats, expressar l'anterioritat: l'imperfet. Reforçar l'afirmació. La immediatesa en l'acció.
Passé récent: Venir de + infinitiu.
Futur proche: Aller + infinitiu.
Futur simple. Condicional simple.
Oui/ si.
5. Descriure i comparar objectes. Rebutjar cortesament.
Repàs de la comparació.
Superlatiu relatiu i absolut.
Pronoms possessius.
Pronoms demostratius.
6. Amenaçar, expressar sorpresa, expressar una opinió personal.
Lloc dels pronoms personals en l'oració.
Pronoms relatius: qui, que, dont, où.
B. Lèxic.
Identificació d'antònims, falsos amics i de paraules amb prefixos i sufixos habituals.
Ús progressivament autònom d'expressions comunes, frases fetes i lèxic sobre temes d'interés personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum.
C. Fonètica.
Reconeixement dels símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Liaison i enchaînement.
Reconeixement i producció de diferents patrons de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Accentuació. Insistència: accents tònics. Accentuació del discurs.
L'entonació: exclamació, expressió d'emocions, sentiments, certesa, etc.
Anglés
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Identificació de trets que diferencien el codi oral i l'escrit.
Ús d'estructures i funcions associades a diferents situacions de comunicació.
1. Saludar, presentar-se a si mateix i a altres. Expressar hàbits, habilitats, descripcions físiques i de personalitat, la que agrada i el que no agrada. Contrastar accions en curs amb les habituals.
Fórmules.
Present simple. Present continu.
Can.
Love/ like/ dislike/ hate.
Adjectius: posicions atributiva i predicativa. Graus de comparació.
2. Expressar quantitat.
Much/ many/ a lot of/ too/ not
enough.
3. Narrar fets del passat i biografies.
Passat simple i continu.
Could.
Expressions temporals: ago/ since/ for/ later/ when/ after/ before/ then, etc.
Marcadors del discurs: connectors i altres recursos de cohesió.
Ortografia i puntuació.
4. Preguntar i respondre sobre fets que han acabat o no han acabat encara, sobre fets recents i experiències.
Present perfet + ever/ never/ just.
Passat simple.
When.
5. Fer suggeriments i respondre-hi.
Let's
How/ What about + ing?
Why don't we...?
Shall we...?
Respostes d'acceptació, rebuig o suggeriments alternatius.
6. Donar consell.
Should/ shouldn't.
7. Expressar plans, la idea de futur d'intenció, prediccions, probabilitat, possibilitat i promeses.
Present continu.
Will/ will not.
Be going to.
Oracions condicional de tipus I.
8. Expressar l'obligació i absència d'esta.
Have to/ don't have to.
Must/ mustn't.
Should.
Adverbis.
9. Descriure llocs, donar i demanar informació sobre productes que exigixen un procés d'elaboració: música, cotxes, llibres, etc.
Veu passiva.
Frases adverbials.
B. Lèxic.
Identificació de sinònims, antònims, false friends, i de paraules amb prefixos i sufixos més habituals.
Ús progressivament autònom d'expressions comunes, frases fetes i lèxic sobre temes d'interés personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum.
C. Fonètica.
Reconeixement dels símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat. Pronunciació de formes contractes. Pronunciació de la terminació en formes de temps verbals. Formes dèbils.
Reconeixement i producció de diferents patrons de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Italià
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Identificació de trets que diferencien el codi oral i l'escrit.
Ús d'estructures i funcions associades a diferents situacions de comunicació.
1. Comptar fets passats.
L'imperfet d'indicatiu.
Contraste passato prossimo/ imperfetto.
C'era/ c'erano.
Ús d'appena; già; non ancora, ancora, sempre.
Concordança entre el participi passat i el complement directe.
La partícula Ci amb valor de lloc.
2. Expressar sensacions i estats d'ànim.
En el present i en el passat. Ús dels temps verbals.
Verbs reflexius.
3. Parlar d'accions futures: fer plans, expressar desitjos futurs.
Marcadors temporals futurs (prossimo, tra, fra).
Elements per a parlar del futur: indicatiu present, dovere i pensare+ di+ infinitiu.
Condicional del verb volere.
4. Expresar acord/desacord,
Credo di si/ no.
Bisogna/ bisognerebbe + infinitiu.
B. Lèxic.
Identificació d'antònims i sinònims, falsos amics, i de paraules amb prefixos i sufixos més habituals.
Ús progressiu autònom d'expressions comunes, frases fetes i lèxic sobre temes d'interés personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum.
C. Fonètica
Reconeixement dels símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Reconeixement i producció de diferents patrons de ritme, entonació (frases afirmatives, negatives, interrogatives) i accentuació de paraules i frases.
Reflexió sobre l'aprenentatge
Aplicació d'estratègies per a organitzar, adquirir, recordar i utilitzar lèxic.
Organització i ús, cada vegada més autònom, de recursos per a l'aprenentatge, com ara diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o tecnologies de la informació i la comunicació.
Anàlisi i reflexió sobre l'ús i el significat de diferents formes gramaticals per mitjà de comparació i contrast amb les llengües que coneix.
Participació en l'avaluació del propi aprenentatge i ús d'estratègies d'autocorrecció.
Organització del treball personal com a estratègia per a progressar en l'aprenentatge autònom.
Interés per aprofitar les oportunitats d'aprenentatge creades en el context de l'aula i fora d'esta.
Participació en activitats i treballs grupals.
Confiança i iniciativa per a expressar-se en públic i per escrit.
Bloc 4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Valoració de l'ús de la llengua estrangera com a mitjà per a comunicar-se amb persones de diverses procedències.
Identificació, coneixement i valoració crítica de trets comuns i de les diferències més significatives que hi ha entre els costums, usos, actituds i valors de la societat la llengua dels quals s'estudia i la pròpia. Respecte cap a estos.
Ús apropiat de fórmules lingüístiques associades a situacions concretes de comunicació (cortesia, acord, discrepància
).
Coneixement i valoració crítica dels elements culturals més significatius dels països on es parla la llengua estrangera: literatura, art, música, cine, gastronomia, etc.
Interés i iniciativa en la realització d'intercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals.
Valoració de l'enriquiment personal que suposa la relació amb persones que pertanyen a altres cultures.
Desenrotllament d'actituds que ajuden a valorar la cultura pròpia a partir del contrast amb altres.
Respecte cap als parlants de la llengua estrangera, amb independència del seu origen, raça o llengua materna, de manera que es propicie l'acostament i l'eliminació de barreres en la comunicació, i s'eviten prejuís, estereotips, etc.
Criteris d'avaluació
1. Comprendre i extraure la informació general i específica, la idea principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes concrets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mitjans audiovisuals.
2. Participar en interaccions comunicatives relatives a situacions habituals o d'interés personal i amb diversos fins comunicatius, utilitzant les convencions pròpies de la conversació i les estratègies necessàries per a resoldre les dificultats durant la interacció.
3. Comprendre i extraure de manera autònoma la informació general i totes les dades rellevants de textos escrits autèntics i adaptats, d'extensió variada diferenciant fets i opinions i identificant, si és el cas, la intenció comunicativa de l'autora o autor.
4. Redactar de forma guiada textos diversos en diferents suports, cuidant el lèxic, les estructures, i els elements de cohesió i coherència necessaris per a marcar la relació entre idees i fer-los comprensibles al lector.
5. Utilitzar de forma conscient en contextos de comunicació variats, els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera com a instrument d'autocorrecció i d'autoavaluació de les produccions pròpies, orals i escrites, i per a comprendre les alienes.
6. Identificar i utilitzar conscientment diferents estratègies per a progressar en l'aprenentatge.
7. Usar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera progressivament autònoma per a buscar i seleccionar informació, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu electrònic, i per a establir relacions personals orals i escrites, mostrant interés pel seu ús.
8. Identificar els aspectes culturals més rellevants dels països on es parla la llengua estrangera, assenyalar les característiques més significatives dels costums, normes, actituds i valors de la societat la llengua de les quals s'estudia, i mostrar una valoració positiva de patrons culturals diferents dels propis.
Quart curs
Continguts
Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar
Comprensió del significat general i específic de textos orals sobre temes coneguts presentats de forma clara i organitzada.
Desenrotllament de les estratègies comunicatives en la interacció per a millorar la fluïdesa en la comunicació interpersonal.
Comprensió general i de les dades més rellevants de programes emesos pels mitjans audiovisuals amb llenguatge clar i senzill.
Ús d'estratègies de comprensió dels missatges orals: ús del context verbal i no verbal i dels coneixements previs sobre la situació, identificació de paraules clau, identificació de l'actitud i intenció del parlant.
Producció oral de descripcions, narracions i explicacions sobre experiències, esdeveniments i continguts diversos, tenint en compte els elements de cohesió i coherència.
Valoració de la correcció formal en la producció de missatges orals.
Participació en conversacions i simulacions sobre temes quotidians i d'interés personal amb diversos fins comunicatius, mostrant respecte cap als errors i dificultats que puguen tindre els altres.
Ocupació de respostes espontànies i precises a situacions de comunicació en l'aula.
Ús de convencions pròpies de la conversació en activitats de comunicació reals i simulades: torn de paraula, canvi de tema, etc.
Ús autònom d'estratègies de comunicació per a iniciar, mantindre i acabar la interacció.
Bloc 2. Llegir i escriure
Identificació del tema d'un text escrit amb el suport contextual que este continga.
Identificació de la intenció de l'emissor del missatge.
Inferència de significats i informacions desconegudes, per mitjà de la interpretació d'elements lingüístics i no lingüístics.
Comprensió general i específica de diversos textos, en suport paper i digital, d'interés general o referits a continguts d'altres matèries del currículum.
Lectura autònoma de textos més extensos relacionats amb els seus interessos.
Obtenció d'informació a partir de distintes fonts, en suport paper, digital o multimèdia, per a la realització de tasques específiques.
Consolidació d'estratègies de lectura ja utilitzades.
Composició de textos diversos, amb lèxic adequat al tema i al context, amb els elements necessaris de cohesió per a marcar amb claredat la relació entre idees i utilitzar amb autonomia estratègies bàsiques en el procés de composició escrita (planificació, textualització i revisió).
Ús, amb una certa autonomia, del registre apropiat al lector a qui va adreçat el text (formal i informal)
Comunicació personal amb parlants de la llengua estrangera a través de correspondència postal o utilitzant mitjans informàtics.
Ús correcte de l'ortografia i dels diferents signes de puntuació.
Interés per la presentació cuidada dels textos escrits, en suport paper i digital.
Bloc 3: Coneixement de la llengua
Coneixements lingüístics
Alemany
A. Funcions de llenguatge i gramàtica
Consolidació i ús d'estructures i funcions associades a diferents situacions de comunicació.
1. Narrar un fet ocorregut en el passat.
Conjugació del pretèrit perfet i del Präteritum.
Verbs compostos separables i inseparables.
Adverbis temporals.
Preposicions temporals.
Oracions subordinades temporals (als, wenn).
Orde dels elements de l'oració.
2. Expressar motivació o desmotivació, por, importància, dificultat, etc.
Ús de la construcció zu + infinitiv.
Verbs amb complement preposicional.
3. Expressar accions impersonals.
Pronoms es i man.
Verbs impersonals.
4. Expressar irrealitat, desig, hipòtesi i sol·licitar quelcom amb cortesia.
Ús de würde + infinitiv.
Ús de les formes wäre, hätte i wüsste.
Ús de les formes dels verbs modals müsste, sollte i könnte.
Oracions condicional i optatives sense conjunció.
B. Lèxic.
Reconeixement d'antònims i sinònims, falsos amics i formació de paraules a partir de prefixos i sufixos.
Ús d'expressions comunes, frases fetes i lèxic sobre temes d'interés personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum.
C. Fonètica.
Reconeixement i ús progressiu de símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Reconeixement i producció autònoma de diferents patrons de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Francés
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Consolidació i ús d'estructures i funcions associades a diferents situacions de comunicació.
1. Donar ordes amb cortesia, expressar l'opinió, aconsellar, fer hipòtesis.
Expressió de la condició.
Si + imperfet + condicional simple
Pronoms demostratius (repàs).
Expressions amb avoir.
2. Relatar esdeveniments passats, cronologia.
Imperfet.
Valors del passé composé i de l'imperfet (repàs).
Repàs i aprofundiment dels pronoms en, y.
Utilització dels pronoms demostratius + qui/ que/ de.
Expressar l'anterioritat, la simultaneïtat i la posterioritat.
3. Demanar i donar informació.
Repàs de les tres modalitats de la frase interrogativa.
La frase exclamativa.
Adjectius i pronoms indefinits.
Adjectius i pronoms interrogatius.
Adjectius exclamatius.
4. Expressar la causa, la concessió, la conseqüència i la finalitat. Argumentar, mostrar acord i desacord.
La restricció i l'excepció.
Partícules que estructuren el discurs o l'argumentació: d'abord/ puis/ ensuite/ enfin.
La doble negació: ne ... ni ... ni.
Present de subjuntiu.
B. Lèxic.
Reconeixement d'antònims, sinònims, falsos amics i formació de paraules a partir de prefixos i sufixos.
Ús d'expressions comunes, frases fetes i lèxic sobre temes d'interés personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum.
C. Fonètica.
Reconeixement i ús progressiu de símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Reconeixement i producció autònoma de diferents patrons de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Entonació ascendent i descendent.
Ritme expressiu.
Anglés
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Consolidació i ús d'estructures i funcions associades a diferents situacions de comunicació.
1. Descriure i comparar hàbits i estils de vida amb accions en curs.
Present simple i continu.
Used to + infinitiu.
Pronoms interrogatius.
2. Expressar fets passats vinculats amb el present o amb un passat anterior.
Passat simple i continu.
Present perfet: for, since, already, yet, etc.
Preguntes subjecte i objecte.
Marcadors del discurs.
3. Fer prediccions i expressar intencions. Expressar certesa i probabilitat.
Will.
Be going to/ Present continu.
Oracions temporals i condicional (tipus I).
May/ might/ can/ can't, etc.
4. Expressar preferències i opinions. Fer invitacions i respondre-hi.
I love/ like/ enjoy/ don't like/ hate/ It's too
, etc.
Connectors: and, because, but, so, such, both, etc.
Adjectius en grau comparatiu i superlatiu.
5. Expressar hipòtesi i donar consells.
Oracions condicionals (tipus II).
Should/ Shouldn't.
6. Transmetre les opinions i idees d'altres.
Estil indirecte.
Expressions temporals.
7. Expressar processos i canvis.
Veu passiva.
8. Descriure i identificar coses, llocs i persones.
Pronoms relatius.
Oracions de relatiu especificatives.
Compostos de some/ any.
B. Lèxic.
Reconeixement de sinònims, antònims, falsos amics i formació de paraules a partir de prefixos i sufixos.
Ús d'expressions comunes, frases fetes i lèxic sobre temes d'interés personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum.
C. Fonètica.
Reconeixement i ús progressiu de símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat. Pronunciació de formes contractes. Pronunciació de la terminació en formes de temps verbals. Formes dèbils.
Reconeixement i producció autònoma de diferents patrons de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Italià
A. Funcions del llenguatge i gramàtica.
Consolidació i ús d'estructures i funcions associades a diferents situacions de comunicació.
1. Expressar opinions i punts de vista. Acord i desacord.
Credo di + infinitiu (repàs).
Credo che + subjuntiu present.
Present de subjuntiu d'essere.
2. Felicitar algú, donar el condol i l'enhorabona, saber respondre en eixes situacions.
Fórmules.
Che + adjectiu/ substantiu en frases exclamatives.
3. Preguntar per algú, demanar notícies. Saber reaccionar davant d'estes, mostrar interés/ desinterés.
Contrast passato prossimo/ imperfecto.
Adjectius i substantius per a reaccionar davant d'una notícia.
Altres expressions de respostes.
4. Expressar opinions sobre els altres.
Present de subjuntiu.
Mi piace/ non mi piace, che + subjuntiu.
El comparatiu.
Període hipotètic: Se + present (+ present en la subordinada).
Quando + present, present.
5. Donar i rebre consells.
Elements per a donar consells.
El condicional simple: verbs regulars i irregulars més freqüents.
Uso de ci vuole / ci vogliono.
Expressió se fossi in te...
L'imperatiu negatiu.
6. Expressar hipòtesi. Sons i desitjos.
Ús del condicional en la frase principal.
Imperfet de subjuntiu: introducció.
Se + imperfet + subjuntiu + condicional.
7. Preguntar el temps transcorregut o la duració d'una acció.
Expressions. Da quanto tempo...?, da molto che...?
Elements per a respondre estes preguntes: per la prima, seconda... volta, di nuovo, ancora, un'altra volta mai, da sempre, etc.
8. Espressar sensacions i estats d'ànims.
Algunes expressions (repàs).
Mi preocupa + che + subjuntius.
B. Lèxic.
Reconeixement d'antònims, sinònims, falsos amics i formació de paraules a partir de prefixos i sufixos.
Ús d'expressions comunes, frases fetes i lèxic sobre temes d'interés personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb continguts d'altres matèries del currículum.
C. Fonètica.
Reconeixement i ús progressiu de símbols fonètics i pronunciació de fonemes d'especial dificultat.
Reconeixement i contrast entre consonants simples i dobles.
Reconeixement i producció autònoma de diferents patrons de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases.
Reflexió sobre l'aprenentatge
Aplicació autònoma d'estratègies per a organitzar, adquirir, recordar, revisar i utilitzar lèxic.
Organització i ús autònom de recursos per a l'aprenentatge, com ara diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o recursos digitals i informàtics.
Reflexió sobre les formes de millorar les produccions pròpies, tant orals com escrites.
Anàlisi i reflexió sobre l'ús i el significat de diferents formes gramaticals per mitjà de comparació i contrast amb les llengües que coneix.
Participació en l'avaluació del propi aprenentatge i ús d'estratègies d'autocorrecció.
Organització conscient del treball personal com a estratègia per a progressar en l'aprenentatge autònom.
Interés per aprofitar les oportunitats d'aprenentatge creades en el context de l'aula i fora d'esta.
Participació en activitats i treballs grupals.
Confiança i iniciativa per a expressar-se en públic i per escrit.
Bloc 4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Valoració de la importància de la llengua estrangera en les relacions internacionals.
Identificació, coneixement i valoració crítica dels costums, normes, actituds i valors de la societat la llengua de la qual s'estudia, i respecte a patrons culturals diferents dels propis.
Aprofundiment en el coneixement dels elements culturals més rellevants dels països on es parla la llengua estrangera, obtenint la informació per diferents mitjans.
Interés i iniciativa en la realització d'intercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la llengua estrangera, utilitzant suport paper o mitjans digitals.
Ús apropiat de fórmules lingüístiques associades a situacions concretes de comunicació: cortesia, acord, discrepància
Valoració de l'enriquiment personal que suposa la relació amb persones que pertanyen a altres cultures.
Respecte a les diferències d'opinió sobre temes d'interés i comprensió de distintes perspectives socioculturals.
Criteris d'avaluació
1. Comprendre la informació general i específica, la idea principal i els detalls més rellevants de textos orals emesos en situacions de comunicació interpersonal o pels mitjans audiovisuals, sobre temes que no exigisquen coneixements especialitzats.
2. Participar en interaccions comunicatives diverses, utilitzant estratègies adequades per a iniciar, mantindre i acabar la comunicació, i produir un discurs comprensible i adaptat a les característiques de la situació i a la intenció comunicativa.
3. Comprendre i extraure de manera autònoma la informació general i específica de diversos textos escrits autèntics i adaptats, i d'extensió variada, discriminant fets i opinions, i identificant, si és el cas, la intenció comunicativa de l'autora o autor.
4. Redactar amb autonomia textos diversos, cuidant el lèxic, les estructures i els elements necessaris de cohesió i coherència per a marcar la relació entre idees i fer-los comprensibles al lector.
5. Utilitzar de manera conscient i autònoma els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera en diferents contextos de comunicació, com a instrument d'autocorrecció i d'autoavaluació de les produccions pròpies orals i escrites i per a comprendre les alienes.
6. Identificar i utilitzar de manera autònoma diferents estratègies utilitzades per a progressar en l'aprenentatge.
7. Usar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a buscar i seleccionar informació, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu electrònic i per a establir relacions personals orals i escrites, mostrant interés pel seu ús.
8. Identificar i descriure els aspectes culturals més rellevants dels països on es parla la llengua estrangera, i establir algunes relacions entre les característiques més significatives dels costums, usos, actituds i valors de la societat la llengua de les quals s'estudia i la pròpia i mostrar respecte cap a estos, valorant críticament la pròpia cultura.
Matemàtiques
Les Matemàtiques apareixen estretament vinculades als avanços que la civilització ha anat aconseguint al llarg de la història. En el seu intent de comprendre el món, el ser humà ha creat i desenrotllat ferramentes matemàtiques: el càlcul, la mesura i l'estudi de relacions entre formes i quantitats, que han servit les científiques i científics de totes les èpoques per a generar models de la realitat. Estos models contribuïxen, actualment, tant al desenrotllament com a la formalització de les ciències experimentals i socials, a les quals presten un adequat suport instrumental. D'altra banda, el llenguatge i el raonament propis de les Matemàtiques, aplicats als distints fenòmens i aspectes de la realitat, constituïxen un instrument eficaç que ens ajuda a comprendre i a expressar millor el món que ens envolta. En conseqüència, la finalitat de l'ensenyança de les Matemàtiques és no sols la seua aplicació instrumental, sinó també, el desenrotllament de les facultats de raonament, d'abstracció i d'expressió.
Les Matemàtiques, tant històricament com socialment, formen part de la nostra cultura, i els individus han de ser capaços d'apreciar-les. El domini de l'espai i del temps, l'organització i optimització de recursos, formes i proporcions, la capacitat de previsió i control de la incertesa o el maneig de la tecnologia digital, en són només alguns exemples.
En la societat actual les persones necessiten, en els distints àmbits professionals, un major domini d'idees i destreses matemàtiques que les que necessitaven fa només uns anys. La presa de decisions requerix comprendre, modificar i produir missatges de qualsevol tipus, i en la informació que es maneja apareix, cada vegada amb més freqüència: taules, gràfics i fórmules que demanden coneixements matemàtics per a la seua correcta interpretació. Per això, les ciutadanes i ciutadans han d'estar preparats per a adaptar-se als continus canvis que es generen.
Ara bé, escometre els reptes de la societat contemporània suposa, a més, preparar els ciutadans perquè adquirisquen autonomia a l'hora d'establir hipòtesis i contrastar-les, dissenyar estratègies o extrapolar resultats a situacions anàlogues. Els continguts matemàtics seleccionats per a esta etapa obligatòria ajudaran les alumnes i els alumnes a aconseguir, si s'esforcen, els objectius proposats, la qual cosa facilitarà la seua incorporació a la vida adulta. Per a això, s'hauran d'introduir les mesures necessàries a fi d'atendre la diversitat d'interessos, expectatives i competències cognitives de l'alumnat de l'etapa.
Perquè l'aprenentatge siga efectiu, l'ensenyança de les Matemàtiques ha de configurar-se de forma cíclica, de manera que en cada curs coexistisquen continguts coneguts, tractats a manera d'introducció, amb uns altres de nous que refermen i completen els de cursos anteriors, de manera que amplien el seu camp d'aplicació i s'enriquisquen amb noves relacions.
La metodologia haurà d'adaptar-se a cada grup d'alumnat, rendibilitzant al màxim els recursos disponibles. Com a criteri general, són aconsellables les actuacions que potencien l'aprenentatge inductiu, sobretot, durant els primers anys de l'etapa, a través d'observació i manipulació i reforcen, al mateix temps, l'adquisició de destreses bàsiques, esquemes i estratègies personals a l'hora d'enfrontar-se davant d'una situació problemàtica pròxima a l'alumna o alumne, sense perdre de vista la relació amb altres matèries del currículum. Així mateix, haurà de fomentar-se l'adquisició d'hàbits de treball propis de les matemàtiques, necessaris per a un desenrotllament autònom de l'aprenentatge de les alumnes i els alumnes, per a propiciar les seues aplicacions en cursos successius i fora de l'aula, així com per a fomentar la curiositat i el respecte cap esta disciplina.
La introducció dels conceptes s'ha de fer de forma intuïtiva, buscant de forma gradual el rigor matemàtic i adequant sempre la metodologia utilitzada a la capacitat de formalització que al llarg de l'etapa anirà desenrotllant l'alumna i l'alumne.
L'ús de les Matemàtiques ha de servir per a interpretar i transmetre idees i informació amb precisió i rigor, com un llenguatge amb distints vessants: verbal, gràfica, numèrica i algebraica. Per això, és important habituar les alumnes i els alumnes a expressar-se de forma oral, per escrit i gràficament en situacions susceptibles de ser tractades matemàticament, per mitjà de l'adquisició i el maneig d'un vocabulari específic de notacions i termes matemàtics.
El treball en grup, davant de problemes que estimulen la curiositat i la reflexió de les alumnes i els alumnes, facilita el desenrotllament de certs hàbits que els permet desenrotllar estratègies per a defendre els seus arguments enfront dels de les seues companyes i companys, i comparar distints criteris per a poder seleccionar la resposta més adequada.
Així mateix, s'haurà de seguir acuradament el mètode d'estudi de les alumnes i els alumnes, cuidant que estos desenrotllen el grau de confiança en si mateixos necessari per a submergir-se en l'estudi d'esta disciplina.
En tots els cursos s'ha inclòs un bloc de continguts comuns que constituïxen l'eix transversal vertebrador dels coneixements matemàtics compresos. Este bloc fa referència expressa, entre altres, a un tema bàsic del currículum: la resolució de problemes. Des d'un punt de vista formatiu, la resolució de problemes és capaç d'activar les capacitats bàsiques de l'individu, com són llegir comprensivament, reflexionar, establir un pla de treball, revisar-lo, adaptar-lo, generar hipòtesi, verificar l'àmbit de validesa de la solució, etc. perquè no en va és el centre sobre el qual gravita l'activitat matemàtica en general. També s'introduïxen en este bloc la capacitat d'expressar verbalment els processos que se seguixen i la confiança en les pròpies capacitats per a interpretar, valorar i prendre decisions sobre situacions que inclouen suport matemàtic, per mitjà de la qual cosa es posa en relleu la importància dels factors afectius en l'ensenyança i l'aprenentatge de les Matemàtiques. La resta dels continguts s'han distribuït en cinc blocs: Nombres, Àlgebra, Geometria, Funcions i gràfiques i Estadística i probabilitat. Cal indicar que és només una forma d'organitzar-los. No es tracta de crear compartiments estancs: en tots els blocs s'utilitzen tècniques numèriques i algebraiques, i en qualsevol d'estos pot resultar útil confeccionar una taula, generar una gràfica o suscitar una situació d'incertesa probabilística.
El desenrotllament del sentit numèric iniciat en Educació Primària continua en Educació Secundària Obligatòria amb l'ampliació dels conjunts de nombres i la consolidació dels ja estudiats en establir relacions entre distintes formes de representació numèrica, com és el cas de fraccions, decimals i percentatges. L'important en estos cursos no són només les destreses de càlcul i els algoritmes de llapis i paper, sinó una comprensió de les operacions que permeta l'ús raonable d'estes, en paral·lel amb el desenrotllament de la capacitat d'estimació i càlcul mental que facilite exercir un control sobre els resultats per a detectar possibles errors.
Per la seua banda, les destreses algebraiques es desenrotllen amb un augment progressiu en l'ús i maneig de símbols i expressions des del primer any de Secundària a l'últim, de manera que es pose especial atenció en la lectura, la simbolització i el plantejament que es realitza a partir de l'enunciat de cada problema.
Per a l'organització dels continguts d'àlgebra s'ha tingut en compte que el seu estudi és, amb massa freqüència, difícil per a bona part de l'alumnat. La construcció del coneixement algebraic ha de partir de la representació i transformació de quantitats. La simbolització i la traducció entre llenguatges és fonamental en tots els cursos.
La geometria, a més d'un conjunt de definicions i fórmules per al càlcul de superfícies i volums, consistix, sobretot, a descriure i analitzar propietats i relacions, i a classificar i raonar sobre formes i estructures geomètriques. L'aprenentatge de la geometria ha d'oferir contínues oportunitats per a construir, dibuixar, modelizar, mesurar o classificar d'acord amb criteris lliurement triats. El seu estudi oferix excel·lents oportunitats d'establir relacions amb altres àmbits, com la naturalesa o el món de l'art, que no hauria de quedar al marge d'atenció.
La utilització de recursos manipulatius que servisquen de catalitzador del pensament de l'alumna o alumne és sempre aconsellable, però cobra especial importància en geometria on l'abstracció pot ser construïda a partir de la reflexió sobre les idees que sorgixen de l'experiència adquirida de l'observació d'objectes físics. Especial interés presenten els programes de geometria dinàmica, ja que permeten a les i els estudiants actuar sobre les figures i els seus elements característics, i facilitar la possibilitat d'analitzar propietats, explorar relacions, formular conjectures i validar-les.
L'estudi de les relacions entre variables i la seua representació per mitjà de taules, gràfiques i models matemàtics és de gran utilitat per a descriure, interpretar, predir i explicar fenòmens diversos de tipus econòmic, social o natural. Els continguts d'este bloc es mouen entre les distintes formes de representar una situació: verbal, numèrica, geomètrica o a través d'una expressió literal i les distintes formes de traduir una expressió d'un a un altre llenguatge. Així mateix, es pretén que les i els estudiants siguen capaços de distingir les característiques de determinats tipus de funcions a fi de modelizar situacions reals.
A causa de la seua presència en els mitjans de comunicació i l'ús que se'n fa a les diferents matèries, l'estadística té en l'actualitat una gran importància i el seu estudi ha de capacitar les i els estudiants per a analitzar de forma crítica les presentacions fal·laces, interpretacions esbiaixades i abusos que a vegades conté la informació de naturalesa estadística. En els primers cursos es pretén una aproximació natural a l'estudi de fenòmens aleatoris senzills per mitjà d'experimentació i el tractament, per mitjà de taules i gràfiques, de dades estadístiques. Posteriorment, el treball s'encamina a l'obtenció de valors representatius d'una mostra i s'aprofundix en la utilització de diagrames i gràfics més complexos a fi de traure conclusions a partir d'estos.
En els últims anys, hem presenciat un vertiginós desenrotllament tecnològic. La ciutadana o ciutadà del segle XXI no podrà ignorar el funcionament d'una calculadora o d'un ordinador, per poder servir-se'n. Estos instruments permeten concentrar en la presa de decisions, la reflexió, el raonament i la resolució de problemes. En este sentit, la calculadora i les eines informàtiques són hui dispositius que la ciutadana o ciutadà utilitza comunament en la vida quotidiana. Però se'ls ha de donar un tracte racional que evite la indefensió de l'alumna o de l'alumne davant de la necessitat, per exemple, de realitzar un càlcul senzill quan no té a mà la seua calculadora. El seu ús indiscriminat en els cursos primer i segon impedirà, per exemple, que les alumnes i els alumnes adquirisquen les destreses de càlcul bàsiques que necessiten en cursos posteriors. D'altra banda, certs programes informàtics resulten ser recursos investigadors de primer orde en l'anàlisi de propietats i relacions numèriques i gràfiques, i, en este sentit, ha de potenciar-se el seu ús. La professora o el professor decidirà quan i com planteja la utilització de la calculadora, el full de càlcul i altres programes informàtics com a ferramenta instrumental bàsica per a l'estudi de les Matemàtiques.
Prenent en consideració el caràcter orientador que ha de tindre l'etapa, per a atendre la diversitat de motivacions, interessos i ritmes d'aprenentatge de les alumnes i els alumnes, la matèria de Matemàtiques podrà configurar-se en dos opcions, A i B, en l'últim curs. Els continguts de Matemàtiques de l'opció A s'orienten cap a un desenrotllament més pràctic i operacional dels coneixements bàsics de la matèria, oferint així a les alumnes i als alumnes que cursen esta opció la possibilitat de resoldre problemes relatius tant a l'activitat quotidiana com a altres àmbits del coneixement. Per la seua banda, l'opció B, encara sense obviar els aspectes descrits en l'opció A, incidix més en els aspectes formatius, es tendix a un grau major de precisió en el llenguatge simbòlic, en el rigor del raonament i en les representacions formals.
En tots els casos, les Matemàtiques han de ser presentades a les alumnes i els alumnes com un conjunt de coneixements i procediments, pròxims a la seua experiència, mostrant, en la mesura que siga possible, com han evolucionat alguns dels seus aspectes en el transcurs del temps.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
Pot entendre's que tot el currículum de la matèria contribuïx a l'adquisició de la competència matemàtica, ja que la capacitat per a utilitzar distintes formes de pensament matemàtic, a fi d'interpretar i descriure la realitat i actuar sobre ella, forma part del propi objecte d'aprenentatge. Tots els blocs de continguts estan orientats a aplicar aquelles destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica i expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic, utilitzant les ferramentes adequades, i integrant el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per a obtindre conclusions, reduir la incertesa i per a enfrontar-se a situacions quotidianes de diferent grau de complexitat. Convé assenyalar que no totes les formes d'ensenyar Matemàtiques contribuïxen per igual a l'adquisició de la competència matemàtica: l'èmfasi en la funcionalitat dels aprenentatges, la seua utilitat per a comprendre el món que ens envolta o la mateixa selecció d'estratègies per a la resolució d'un problema, determinen la possibilitat real d'aplicar les Matemàtiques a diferents camps de coneixement o a distintes situacions de la vida quotidiana.
La discriminació de formes, relacions i estructures geomètriques, especialment amb el desenrotllament de la visió espacial i la capacitat per a transferir formes i representacions entre el pla i l'espai contribuïx a aprofundir la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. La modelització constituïx un altre referent en esta mateixa direcció. Elaborar models exigix identificar i seleccionar les característiques rellevants d'una situació real, representar-la simbòlicament i determinar pautes de comportament, regularitats i invariants, a partir de les quals poder fer prediccions sobre l'evolució, la precisió i les limitacions del model.
Per la seua banda, la incorporació de ferramentes tecnològiques com a recurs didàctic per a l'aprenentatge i per a la resolució de problemes, contribuïx a millorar el tractament de la informació i competència digital dels estudiants, de la mateixa manera que la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic ajuda a interpretar millor la realitat expressada pels mitjans de comunicació. No menys important és la interacció entre els distints tipus de llenguatge: natural, numèric, gràfic, geomètric i algebraic com a forma de lligar el tractament de la informació amb l'experiència de les alumnes i els alumnes.
Les Matemàtiques contribuïxen a la competència en comunicació lingüística, ja que són concebudes com una àrea d'expressió que utilitza contínuament l'expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. Per això, en totes les relacions d'ensenyança i aprenentatge de les Matemàtiques, i en particular en la resolució de problemes, adquirix especial importància l'expressió tant oral com escrita dels processos realitzats i dels raonaments seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El mateix llenguatge matemàtic és, en si mateix, un vehicle de comunicació d'idees que destaca per la precisió en els seus termes i per la seua gran capacitat per a transmetre conjectures gràcies a un lèxic propi de caràcter sintètic, simbòlic i abstracte.
Les Matemàtiques contribuïxen a la competència cultural i artística perquè el mateix coneixement matemàtic és expressió universal de la cultura, sent, en particular, la geometria part integral de l'expressió artística de la humanitat a l'oferir mitjans per a descriure i comprendre el món que ens envolta i apreciar la bellesa de les estructures que ha creat. Cultivar la sensibilitat i la creativitat, el pensament divergent, l'autonomia i l'apassionament estètic són objectius d'esta matèria.
Els mateixos processos de resolució de problemes contribuïxen de forma especial a fomentar l'autonomia i iniciativa personal perquè s'utilitzen per a planificar estratègies, assumir reptes i contribuïxen a conviure amb la incertesa controlant al mateix temps els processos de presa de decisions. També, les tècniques heurístiques que desenrotlla constituïxen models generals de tractament de la informació i de raonament i consolida l'adquisició de destreses involucrades en la competència d'aprendre a aprendre com ara l'autonomia, la perseverança, la sistematització, la reflexió crítica i l'habilitat per a comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball.
La utilització de les Matemàtiques per a descriure fenòmens socials, fonamentalment per mitjà de l'anàlisi funcional i de l'estadística, contribuïx a la competència social i ciutadana aportant criteris científics per a predir i prendre decisions. També es contribuïx a esta competència enfocant els errors comesos en els processos de resolució de problemes amb esperit constructiu, la qual cosa permet així, valorar els punts de vista aliens en pla d'igualtat amb els propis com a formes alternatives d'abordar una situació.
Objectius
L'ensenyança de les Matemàtiques en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Millorar la capacitat de pensament reflexiu i incorporar al llenguatge i modes d'argumentació les formes d'expressió i raonament matemàtic, tant en els processos matemàtics o científics com en els distints àmbits de l'activitat humana, a fi de comunicar-se de manera clara, concisa i precisa.
2. Aplicar amb soltesa i adequadament les ferramentes matemàtiques adquirides a situacions de la vida diària.
3. Reconéixer i plantejar situacions susceptibles de ser formulades en termes matemàtics, elaborar i utilitzar diferents estratègies per a abordar-les i analitzar els resultats utilitzant els recursos més apropiats.
4. Detectar els aspectes de la realitat que siguen quantificables i que permeten interpretar-la millor: utilitzar tècniques de recollida de la informació i procediments de mesura, realitzar l'anàlisi de les dades per mitjà de l'ús de distintes classes de nombres i la selecció dels càlculs apropiats, tot això de la manera més adequada, segons la situació plantejada.
5. Identificar els elements matemàtics (dades estadístiques, geomètriques, gràfiques, càlculs, etc.) presents en els mitjans de comunicació, Internet, publicitat o altres fonts d'informació, analitzar críticament les funcions que exercixen estos elements matemàtics i valorar la seua aportació per a una millor comprensió dels missatges.
6. Identificar les formes planes o espacials que es presenten en la vida diària i analitzar les propietats i relacions geomètriques entre estes; adquirir una sensibilitat progressiva davant de la bellesa que generen.
7. Utilitzar de forma adequada els distints mitjans tecnològics (calculadores, ordinadors, etc.) tant per a realitzar càlculs com per a buscar, tractar i representar informacions d'índole diversa i també com a ajuda en l'aprenentatge.
8. Actuar davant dels problemes que es plantegen en la vida quotidiana d'acord amb modes propis de l'activitat matemàtica, com ara l'exploració sistemàtica d'alternatives, la precisió en el llenguatge, la flexibilitat per a modificar el punt de vista o la perseverança en la busca de solucions.
9. Elaborar estratègies personals per a l'anàlisi de situacions concretes i la identificació i resolució de problemes, utilitzant distints recursos i instruments i valorant la conveniència de les estratègies utilitzades en funció de l'anàlisi dels resultats i del seu caràcter exacte o aproximat.
10. Manifestar una actitud positiva molt preferible a l'actitud negativa davant de la resolució de problemes i mostrar confiança en la pròpia capacitat per a enfrontar-se a ells amb èxit i adquirir un nivell d'autoestima adequat, que els permeta gaudir dels aspectes creatius, manipulatius, estètics i utilitaris de les Matemàtiques.
11. Integrar els coneixements matemàtics en el conjunt de sabers que es van adquirint des de les distintes matèries de manera que puguen utilitzar-se de forma creativa, analítica i crítica.
12. Valorar les Matemàtiques com a part integrant de la nostra cultura: tant des d'un punt de vista històric com des de la perspectiva del seu paper en la societat actual i aplicar les competències matemàtiques adquirides per a analitzar i valorar fenòmens socials com la diversitat cultural, el respecte al medi ambient, la salut, el consum, la igualtat entre els sexes o la convivència pacífica.
Primer curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Utilització d'estratègies i tècniques simples en la resolució de problemes, com ara l'anàlisi de l'enunciat o la resolució d'un problema més simple, i comprovació de la solució obtinguda.
Expressió verbal del procediment seguit en la resolució de problemes.
Interpretació de missatges que continguen informacions sobre quantitats i mesures o sobre elements o relacions espacials.
Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions matemàtiques i prendre decisions a partir d'estes.
Perseverança i flexibilitat en la busca de solucions als problemes.
Utilització de ferramentes tecnològiques per a facilitar els càlculs de tipus numèric, algebraic o estadístic, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques.
Bloc 2. Nombres
Nombres naturals. Sistemes de numeració decimal i romà. Interpretació de codis numèrics presents en la vida quotidiana.
Divisibilitat. Múltiples i divisors. Nombres primers i nombres compostos. Criteris de divisibilitat. Aplicacions de la divisibilitat a la resolució de problemes.
Nombres fraccionaris i decimals. Relacions entre fraccions i decimals. Comparació i orde en els nombres fraccionaris i decimals. Operacions elementals. Aproximacions i arredoniments.
Necessitat dels nombres negatius per a expressar estats i canvis. Reconeixement i conceptualització en contextos reals.
Nombres enters. Representació gràfica. Operacions elementals.
Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi.
Potències d'exponent natural. Quadrats perfectes. Arrels quadrades exactes.
Càlcul mental utilitzant les propietats de les operacions numèriques.
Utilització d'estratègies personals per al càlcul mental, aproximat i amb calculadores.
Les magnituds i la seua mesura. El sistema mètric decimal. Unitats de longitud, massa, capacitat, superfície i volum. Transformació d'unitats d'una mateixa magnitud. Relació entre capacitat i volum.
Unitats monetàries: l'euro, el dòlar
Conversions monetàries i canvi de divises.
Percentatges. Càlcul mental i escrit amb percentatges habituals.
Magnituds directament proporcionals. Regla de tres: llei del doble, triple, mitat
Aplicació a la resolució de problemes en què intervinga la proporcionalitat directa.
Utilització d'exemples en què participen magnituds no directament proporcionals.
Raó i proporció.
Bloc 3. Àlgebra
Ús de lletres per a simbolitzar nombres inicialment desconeguts i nombres sense concretar. Utilitat de la simbolització per a expressar quantitats en distints contextos.
Traducció d'expressions del llenguatge quotidià a l'algebraic i viceversa.
Busca i expressió de propietats, relacions i regularitats en seqüències numèriques.
Obtenció de valors numèrics en fórmules senzilles.
Valoració de la precisió i simplicitat del llenguatge algebraic per a representar i comunicar diferents situacions de la vida quotidiana.
Bloc 4. Geometria
Elements bàsics de la geometria del pla: línies, segments, angles. Utilització de la terminologia adequada per a descriure amb precisió situacions, formes, propietats i configuracions del món físic.
Anàlisi de relacions i propietats de figures en el pla utilitzant mètodes inductius i deductius. Paral·lelisme i perpendicularitat entre rectes. Relacions entre angles. Construccions geomètriques senzilles: mediatriu, bisectriu. Propietats de la mediatriu d'un segment i la bisectriu d'un angle.
Descripció de les figures planes elementals: triangles, quadrilàters, polígons regulars.
Classificació de triangles i quadrilàters a partir de diferents criteris. Estudi de les seues propietats característiques i relacions en estos polígons.
Construcció de triangles i polígons regulars amb els instruments de dibuix habituals.
Triangles: altures, mediatrius, bisectrius i medianes; circumcentre i incentre. Criteris d'igualtat.
Mesura i càlcul d'angles en figures planes.
Càlcul d'àrees i perímetres de les figures planes elementals. Càlcul d'àrees per descomposició en figures simples.
Circumferències, cercles, arcs i sectors circulars.
Simetria axial de figures planes. Identificació de simetries en la naturalesa i en les construccions humanes.
Ús d'eines informàtiques per a construir, simular i investigar relacions entre elements geomètrics.
Bloc 5. Funcions i gràfiques
El pla cartesià. Eixos de coordenades. Utilització de les coordenades cartesianes per a representar i identificar punts.
Identificació de relacions de proporcionalitat directa a partir de l'anàlisi de la seua taula de valors. Utilització d'exemples en què les magnituds no són directament proporcionals.
Identificació d'altres relacions de dependència senzilles.
Interpretació i lectura de gràfiques relacionades amb els fenòmens naturals i el món de la informació.
Detecció d'errors en les gràfiques que poden afectar la seua interpretació.
Bloc 6. Estadística i probabilitat
Diferents formes de recollida d'informació. Organització en taules de dades recollides en una experiència. Freqüències absolutes i relatives.
Diagrames de barres, de línies i de sectors. Anàlisi dels aspectes més destacables dels gràfics estadístics.
Formulació de conjectures sobre el comportament de fenòmens aleatoris senzills i comprovació per mitjà de la realització d'experiències repetides.
Reconeixement i valoració de les Matemàtiques per a interpretar i descriure situacions incertes.
Criteris d'avaluació
1. Utilitzar estratègies i tècniques simples de resolució de problemes, com ara l'anàlisi de l'enunciat o la resolució d'un problema més senzill; comprovar la solució obtinguda.
2. Expressar, utilitzant el llenguatge matemàtic adequat al seu nivell, el procediment que s'ha seguit en la resolució d'un problema.
3. Utilitzar els nombres naturals, els enters, les fraccions i els decimals, les seues operacions i propietats per a rebre i produir informació en activitats relacionades amb la vida quotidiana.
4. Triar, en resoldre un determinat problema, el tipus de càlcul més adequat (mental o manual) i donar significat a les operacions i resultats obtinguts, d'acord amb l'enunciat.
5. Calcular el valor d'expressions numèriques senzilles de nombres enters, decimals i fraccionaris (basades en les quatre operacions elementals, les potències d'exponent natural i les arrels quadrades exactes, que continguen, com a màxim, dos operacions encadenades i un parèntesi), aplicant correctament les regles de prioritat i fent un ús adequat de signes i parèntesi.
6. Utilitzar les unitats del sistema mètric decimal per efectuar mesures en activitats relacionades amb la vida quotidiana o en la resolució de problemes.
7. Utilitzar les unitats monetàries per a les conversions de monedes.
8. Utilitzar els procediments bàsics de la proporcionalitat numèrica (com la regla de tres o el càlcul de percentatges) per obtindre quantitats proporcionals a altres en la resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana.
9. Identificar i descriure regularitats, pautes i relacions en conjunts de nombres; utilitzar lletres per a simbolitzar distintes quantitats i obtindre expressions algebraiques com a síntesi en seqüències numèriques, així com el valor numèric de fórmules senzilles.
10. Reconéixer i descriure els elements i propietats característics de les figures planes i les seues configuracions geomètriques per mitjà d'il·lustracions, d'exemples presos de la vida real, o en la resolució de problemes geomètrics.
11. Usar les fórmules adequades per obtindre longituds, àrees i angles de les figures planes, en la resolució de problemes geomètrics.
12. Organitzar i interpretar informacions diverses per mitjà de taules i gràfiques, i identificar relacions de dependència en situacions quotidianes.
13. Fer prediccions sobre la possibilitat que un succés ocórrega a partir d'informació prèviament obtinguda de forma empírica.
Segon curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Utilització d'estratègies i tècniques en la resolució de problemes, com ara l'anàlisi de l'enunciat, l'assaig i error o la divisió del problema en parts, i comprovació de la solució obtinguda.
Descripció verbal de procediments de resolució de problemes per mitjà de termes adequats.
Interpretació de missatges que continguen informacions de caràcter quantitatiu o sobre elements o relacions espacials.
Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions matemàtiques i prendre decisions a partir d'estes.
Perseverança i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les que s'han trobat.
Utilització de ferramentes tecnològiques per a facilitar els càlculs de tipus numèric, algebraic o estadístic, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques.
Bloc 2. Nombres
Relació de divisibilitat. Descomposició d'un nombre natural en factors primers i càlcul del màxim comú divisor i del mínim comú múltiple de dos o més nombres naturals.
Fraccions equivalents. Simplificació de fraccions. Obtenció de fraccions irreductibles equivalents a altres donades. Reducció a comú denominador.
Operacions elementals amb fraccions, decimals i nombres enters.
Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi.
Potències d'exponent natural. Operacions amb potències. Utilització de la notació científica per representar nombres grans.
Aproximacions, truncaments i arredoniments. Arrels quadrades aproximades.
Utilització de la forma de càlcul mental, escrit o amb calculadora, i de l'estratègia per a comptar o estimar quantitats més apropiades a la precisió exigida en el resultat i a la naturalesa de les dades.
Mesura del temps.
Mesura d'angles.
Expressions sexagesimals complexes i expressions decimals. Conversió d'una expressió a una altra. Operacions.
Percentatges. Relacions entre fraccions, decimals i percentatges. Ús d'estes relacions per a elaborar estratègies de càlcul pràctic amb percentatges.
Càlcul d'augments i disminucions percentuals.
Proporcionalitat directa i inversa: anàlisi de taules. Raó de proporcionalitat.
Magnituds directament proporcionals. Regla de tres simple.
Magnituds inversament proporcionals.
Resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana en què intervinga la proporcionalitat directa o inversa.
Bloc 3. Àlgebra
El llenguatge algebraic per a generalitzar propietats i expressar relacions.
Obtenció de fórmules i termes generals basada en l'observació de pautes i regularitats.
Obtenció del valor numèric d'una expressió algebraica.
Binomis de primer grau: suma, resta i producte per un nombre.
Transformació d'equacions en altres equivalents. Resolució d'equacions de primer grau.
Utilització de les equacions per a la resolució de problemes. Interpretació de les solucions.
Bloc 4. Geometria
Triangles rectangles. El teorema de Pitàgores. Justificació geomètrica i aplicacions.
Idea de semblança: figures semblants. Ampliació i reducció de figures: raó de semblança i escales. Raó entre les superfícies de figures semblants.
Elements bàsics de la geometria de l'espai: punts, rectes i plans.
Incidència, paral·lelisme i perpendicularitat entre rectes i plans.
Poliedres: elements i classificació.
Utilització de propietats, regularitats i relacions dels poliedres per a resoldre problemes del món físic.
Utilització de la composició, descomposició, truncament, moviment, deformació i desenrotllament dels poliedres per a analitzar-los o obtindre'n d'altres.
L'esfera: descripció i propietats.
Resolució de problemes que impliquen l'estimació i el càlcul de longituds, superfícies i volums.
Bloc 5. Funcions i gràfiques
Gràfiques cartesianes. Elaboració d'una gràfica a partir d'una taula de valors o d'una expressió algebraica senzilla que relacione dos variables.
Descripció local i global de fenòmens presentats de forma gràfica.
Aportacions de l'estudi gràfic a l'anàlisi d'una situació: creixement i decreixement. Continuïtat i discontinuïtat. Talls amb els eixos. Màxims i mínims absoluts o relatius.
Identificació de magnituds proporcionals a partir de l'anàlisi de la seua taula de valors o de la seua gràfica. Interpretació de la constant de proporcionalitat. Aplicació a situacions reals.
Construcció de taules i gràfiques a partir de l'observació i experimentació en casos pràctics.
Interpretació i lectura de gràfiques relacionades amb els fenòmens naturals i el món de la informació.
Utilització de calculadores gràfiques i programes d'ordinador per a la construcció i interpretació de gràfiques.
Bloc 6. Estadística i probabilitat
Estadística unidimensional. Població i mostra. Distribucions discretes. Recompte de dades. Organització de les dades.
Freqüència absoluta i relativa. Freqüències acumulades.
Construcció i interpretació de taules de freqüències i diagrames de barres i de sectors. Anàlisi dels aspectes més destacables dels gràfics estadístics.
Càlcul i interpretació de la mitjana aritmètica, la mediana i la moda d'una distribució discreta amb poques dades.
Utilització conjunta de la mitjana, la mediana i la moda per a realitzar comparacions i valoracions.
Utilització del full de càlcul per a organitzar les dades, realitzar els càlculs i generar els gràfics més adequats.
Criteris d'avaluació
1. Utilitzar estratègies i tècniques de resolució de problemes, com ara l'anàlisi de l'enunciat, l'assaig i error sistemàtic, la divisió del problema en parts, així com la comprovació de la coherència de la solució obtinguda.
2. Expressar, utilitzant el llenguatge matemàtic adequat al seu nivell, el procediment que s'ha seguit en la resolució d'un problema.
3. Operar amb nombres naturals, enters, fraccionaris i decimals, i utilitzar-los per a resoldre activitats relacionades amb la vida quotidiana.
4. Resoldre problemes, triant el tipus de càlcul més adequat (mental, manual) i donar significat a les operacions, mètodes i resultats obtinguts, d'acord amb l'enunciat.
5. Calcular el valor d'expressions numèriques senzilles de nombres enters, decimals i fraccionaris (basades en les quatre operacions elementals i les potències d'exponent natural, que continguen, com a màxim, dos operacions encadenades i un parèntesi), aplicant correctament les regles de prioritat i fent un ús adequat de signes i parèntesi.
6. Utilitzar les unitats angulars i temporals per a efectuar mesures, directes i indirectes, en activitats relacionades amb la vida quotidiana o en la resolució de problemes.
7. Utilitzar els procediments bàsics de la proporcionalitat numèrica (com la regla de tres o el càlcul de percentatges) per a obtindre quantitats proporcionals a altres en la resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana.
8. Utilitzar el llenguatge algebraic per a simbolitzar, generalitzar i incorporar el plantejament i resolució d'equacions de primer grau com una ferramenta més amb la qual abordar i resoldre problemes.
9. Reconéixer, descriure i dibuixar les figures i cossos elementals.
10. Usar el Teorema de Pitàgores i les fórmules adequades per a obtindre longituds, àrees i volums de les figures planes i els cossos elementals, en la resolució de problemes geomètrics.
11. Utilitzar la semblança per a construir polígons semblants a altres a partir d'una raó donada.
12. Triar l'escala adequada per a representar figures de dimensions reals en el pla.
13. Intercanviar informació entre taules de valors i gràfiques i obtindre informació pràctica de gràfiques cartesianes senzilles referides a fenòmens naturals, a la vida quotidiana i al món de la informació.
14. Formular les preguntes adequades per a conéixer les característiques d'una població i recollir, organitzar i presentar dades rellevants per a respondre-les, utilitzant els mètodes estadístics apropiats i les ferramentes informàtiques adequades.
15. Obtindre i interpretar la taula de freqüències i el diagrama de barres o de sectors, així com la moda i la mitjana aritmètica, d'una distribució discreta senzilla, amb poques dades, servint-se, si és necessari, d'una calculadora d'operacions bàsiques.
Tercer curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Planificació i utilització d'estratègies en la resolució de problemes, com ara el recompte exhaustiu, la inducció o la busca de problemes afins, i comprovació de l'ajust de la solució a la situació plantejada.
Descripció verbal de relacions quantitatives i espacials i procediments de resolució per mitjà de la terminologia precisa.
Interpretació de missatges que continguen informacions de caràcter quantitatiu o simbòlic o sobre elements o relacions espacials.
Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions matemàtiques i prendre decisions a partir d'estes.
Perseverança i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les solucions trobades.
Utilització de ferramentes tecnològiques per a facilitar els càlculs de tipus numèric, algebraic o estadístic, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques.
Bloc 2. Nombres
Nombres racionals. Comparació, ordenació i representació sobre la recta.
Decimals i fraccions. Transformació de fraccions en decimals i viceversa. Decimals exactes i decimals periòdics. Fracció generatriu.
Operacions amb fraccions i decimals.
Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi.
Potències d'exponent enter. Significat i propietats. La seua aplicació per a l'expressió de nombres molt grans i molt xicotets. Operacions amb nombres expressats en notació científica. Ús de la calculadora.
Aproximacions i errors. Error absolut i error relatiu. Utilització d'aproximacions i arredoniments en la resolució de problemes de la vida quotidiana amb la precisió requerida per la situació plantejada.
Resolució de problemes en què intervé la proporcionalitat directa o inversa. Repartiments proporcionals.
Interés simple. Percentatges encadenats.
Bloc 3. Àlgebra
Successions de nombres enters i fraccionaris. Successions recurrents.
Progressions aritmètiques i geomètriques.
Estudi de les regularitats, relacions i propietats que apareixen en conjunts de nombres.
Traducció de situacions del llenguatge verbal a l'algebraic.
Polinomis. Valor numèric. Operacions elementals amb polinomis.
Resolució algebraica d'equacions de primer grau i de sistemes de dos equacions lineals amb dos incògnites.
Resolució algebraica d'equacions de segon grau. Solucions exactes i aproximacions decimals.
Resolució de problemes per mitjà de la utilització d'equacions i sistemes. Interpretació crítica de les solucions.
Bloc 4. Geometria
Revisió de la geometria del pla.
Lloc geomètric. Determinació de figures a partir de certes propietats.
Teorema de Tales. Divisió d'un segment en parts proporcionals.
Aplicació dels teoremes de Tales i Pitàgores a la resolució de problemes geomètrics i del medi físic.
Translacions, girs i simetries en el pla. Elements invariants de cada moviment.
Revisió de la geometria de l'espai.
Plans de simetria en els poliedres.
Ús dels moviments per a l'anàlisi i representació de figures i configuracions geomètriques.
Reconeixement dels moviments en la naturalesa, en l'art i en altres construccions humanes.
L'esfera. Interseccions de plans i esferes.
El globus terraqüi. Coordenades terrestres i fusos horaris. Longitud i latitud d'un lloc.
Interpretació de mapes i resolució de problemes associats.
Estudi de formes, configuracions i relacions geomètriques.
Càlcul d'àrees i volums.
Bloc 5. Funcions i gràfiques
Relacions funcionals. Distintes formes d'expressar una funció.
Construcció de taules de valors a partir d'enunciats, expressions algebraiques o gràfiques senzilles.
Elaboració de gràfiques contínues o discontínues a partir d'un enunciat, una taula de valors o d'una expressió algebraica senzilla.
Estudi gràfic d'una funció: creixement i decreixement, màxims i mínims, simetries, continuïtat i periodicitat. Anàlisi i descripció de gràfiques que representen fenòmens de l'entorn quotidià.
Ús de les tecnologies de la informació per a l'anàlisi i reconeixement de propietats de funcions.
Formulació de conjectures sobre el fenomen representat per una gràfica i sobre la seua expressió algebraica.
Estudi gràfic i algebraic de les funcions constants, lineals i afins.
Utilització de models lineals per a estudiar situacions provinents dels diferents àmbits de coneixement i de la vida quotidiana, per mitjà de la confecció de la taula, la representació gràfica i l'obtenció de l'expressió algebraica.
Bloc 6. Estadística i probabilitat
Estadística descriptiva unidimensional. Variables discretes i contínues.
Interpretació de taules de freqüències i gràfics estadístics.
Agrupació de dades en intervals. Histogrames i polígons de freqüències.
Construcció de la gràfica adequada a la naturalesa de les dades i a l'objectiu desitjat.
Càlcul i interpretació dels paràmetres de centralització (mediana, moda, quartils i mitjana) i dispersió (rang i desviació típica).
Interpretación conjunta de la mitjana i la desviació típica.
Utilització de les mesures de centralització i dispersió per a realitzar comparacions i valoracions. Anàlisi i crítica de la informació d'índole estadística i de la seua presentació.
Utilització de la calculadora i el full de càlcul per a organitzar les dades i realitzar càlculs.
Experiments aleatoris. Successos i espai mostral. Utilització del vocabulari adequat per a descriure i quantificar situacions relacionades amb l'atzar.
Freqüència i probabilitat d'un succés.
Càlcul de probabilitats per mitjà de la Llei de Laplace.
Càlcul de la probabilitat per mitjà de simulació o experimentació.
Formulació i verificació de conjectures sobre el comportament de fenòmens aleatoris senzills.
Utilització de la probabilitat per a prendre decisions fonamentades en diferents contextos. Reconeixement i valoració de les Matemàtiques per a interpretar, descriure i predir situacions incertes.
Criteris d'avaluació
1. Planificar i utilitzar estratègies i tècniques de resolució de problemes, com ara el recompte exhaustiu, la inducció o la busca de problemes afins i comprovar l'ajust de la solució a la situació plantejada.
2. Expressar verbalment amb precisió raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporen elements matemàtics; valorar la utilitat i simplicitat del llenguatge matemàtic.
3. Calcular expressions numèriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potències d'exponent enter, que continguen, com a màxim, dos operacions encadenades i un parèntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer ús adequat de signes i parèntesi.
4. Utilitzar convenientment les aproximacions decimals, les unitats de mesura usuals i les relacions de proporcionalitat numèrica (factor de conversió, regla de tres simple, percentatges, repartiments proporcionals, interessos, etc.) per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana o emmarcats en el context d'altres camps de coneixement.
5. Expressar per mitjà del llenguatge algebraic una propietat o relació donada en un enunciat.
6. Observar regularitats en seqüències numèriques obtingudes de situacions reals per mitjà de l'obtenció de la llei de formació i la fórmula corresponent en casos senzills.
7. Resoldre problemes de la vida quotidiana en què es precise el plantejament i resolució d'equacions de primer i segon grau o de sistemes d'equacions lineals amb dos incògnites.
8. Reconéixer i descriure els elements i propietats característiques de les figures planes, els cossos elementals i les seues configuracions geomètriques.
9. Calcular les dimensions reals de figures representades en mapes o plans i dibuixar croquis a escales adequades.
10. Utilitzar els teoremes de Tales, de Pitàgores i les fórmules usuals per a realitzar mesures indirectes d'elements inaccessibles i per a obtindre les mesures de longituds, àrees i volums dels cossos elementals per mitjà d'il·lustracions, d'exemples presos de la vida real o en la resolució de problemes geomètrics.
11. Aplicar translacions, girs i simetries a figures planes senzilles utilitzant els instruments de dibuix habituals; reconéixer el tipus de moviment que lliga dos figures iguals del pla que ocupen posicions diferents; determinar els elements invariants i els centres i eixos de simetria en formes i configuracions geomètriques senzilles.
12. Reconéixer les transformacions que porten d'una figura geomètrica a una altra per mitjà dels moviments en el pla i utilitzar estos moviments per a crear les seues pròpies composicions; analitzar, des d'un punt de vista geomètric, dissenys quotidians, obres d'art i configuracions presents en la naturalesa.
13. Reconéixer les característiques bàsiques de les funcions constants, lineals i afins en la seua forma gràfica o algebraica i representar-les gràficament quan vinguen expressades per un enunciat, una taula o una expressió algebraica.
14. Obtindre informació pràctica a partir d'una gràfica referida a fenòmens naturals, a la vida quotidiana o en el context d'altres àrees de coneixement.
15. Elaborar i interpretar taules i gràfics estadístics (diagrames de barres o de sectors, histogrames, etc.), així com els paràmetres estadístics més usuals (mitjana, moda, mediana i desviació típica), corresponents a distribucions senzilles i utilitzar, si és necessari, una calculadora científica.
16. Fer prediccions qualitatives i quantitatives sobre la possibilitat que un succés ocórrega a partir d'informació prèviament obtinguda de forma empírica o com a resultat del recompte de possibilitats, en casos senzills.
17. Determinar i interpretar l'espai mostral i els successos associats a un experiment aleatori senzill i assignar probabilitats en situacions experimentals equiprobables, utilitzant adequadament la llei de Laplace i els diagrames d'arbre.
Quart curs
Opció A
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Planificació i utilització de processos de raonament i estratègies de resolució de problemes, com ara l'emissió i justificació d'hipòtesis o la generalització.
Expressió verbal d'argumentacions, relacions quantitatives i espacials i procediments de resolució amb la precisió i rigor adequats a la situació.
Interpretació de missatges que continguen argumentacions o informacions de caràcter quantitatiu o sobre elements o relacions espacials.
Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions matemàtiques i prendre decisions a partir d'estes.
Perseverança i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les trobades.
Utilització de ferramentes tecnològiques per a facilitar els càlculs de tipus numèric, algebraic o estadístic, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques.
Bloc 2. Nombres
Operacions amb nombres enters, fraccions i decimals.
Decimals infinits no periòdics: nombres irracionals.
Expressió decimal dels nombres irracionals.
Notació científica. Operacions senzilles amb nombres en notació científica amb i sense calculadora.
Potències d'exponent fraccionari. Operacions amb radicals numèrics senzills.
Interpretació i utilització dels nombres i les operacions en diferents contextos, triant la notació i precisió més adequades en cada cas.
Proporcionalitat directa i inversa: resolució de problemes.
Els percentatges en l'economia. Augments i disminucions percentuals. Percentatges encadenats. Interés simple i compost.
Ús del full de càlcul per a l'organització de càlculs associats a la resolució de problemes quotidians i financers.
Intervals: tipus i significat.
Representació de nombres en la recta numèrica.
Bloc 3. Àlgebra
Valor numèric de polinomis i altres expressions algebraiques.
Suma, resta i producte de polinomis.
Identitats notables: estudi particular de les expressions (a+b)2, (a-b)2 i (a+b)·(a-b). Factorització de polinomis.
Resolució algebraica i gràfica de sistemes de dos equacions lineals amb dos incògnites.
Resolució de problemes quotidians i d'altres camps de coneixement per mitjà d'equacions i sistemes.
Resolució d'altres tipus d'equacions per mitjà d'aproximacions successives amb ajuda de la calculadora científica o gràfica.
Bloc 4. Geometria
Aplicació de la semblança de triangles i el teorema de Pitàgores per a l'obtenció indirecta de mesures. Resolució de problemes geomètrics freqüents en la vida quotidiana.
Utilització d'altres coneixements geomètrics en la resolució de problemes del món físic: mesura i càlcul de longituds, àrees, volums, etc.
Iniciació a la geometria analítica plana: coordenades d'un punt; distància entre dos punts.
Bloc 5. Funcions i gràfiques
Funcions. Estudi gràfic d'una funció.
Característiques de les gràfiques: creixement i decreixement, màxims i mínims, continuïtat, simetries i periodicitat.
Interpretació d'un fenomen descrit per mitjà d'un enunciat, taula, gràfica o expressió algebraica. Anàlisi de resultats utilitzant el llenguatge matemàtic adequat.
Estudi i utilització d'altres models funcionals no lineals: exponencial i quadràtica. Utilització de tecnologies de la informació per a la seua anàlisi.
La taxa de variació com a mesura de la variació d'una funció en un interval. Anàlisi de distintes formes de creixement en taules, gràfiques i enunciats verbals.
Bloc 6. Estadística i probabilitat
Estadística descriptiva unidimensional. Identificació de les fases i tasques d'un estudi estadístic a partir de situacions concretes pròximes a l'alumna i a l'alumne.
Anàlisi elemental de la representativitat de les mostres estadístiques.
Variable discreta: elaboració i interpretació de taules de freqüències i de gràfics estadístics (gràfics de barres, de sectors, diagrames de caixa i polígons de freqüències). Ús del full de càlcul.
Càlcul i interpretació dels paràmetres de centralització i dispersió per a realitzar comparacions i valoracions.
Variable contínua: intervals i marques de classe. Elaboració i interpretació d'histogrames. Ús del full de càlcul.
Atzar i probabilitat. Idea d'experiment aleatori i succés. Freqüència i probabilitat d'un succés.
Experiències compostes. Utilització de taules de contingència i diagrames d'arbre per a l'assignació de probabilitats.
Utilització del vocabulari adequat per a descriure i quantificar situacions relacionades amb l'atzar.
Criteris d'avaluació
1. Planificar i utilitzar processos de raonament i estratègies diverses i útils per a la resolució de problemes.
2. Expressar verbalment, amb precisió, raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporen elements matemàtics, valorant la utilitat i simplicitat del llenguatge matemàtic.
3. Utilitzar els distints tipus de nombres i operacions, junt amb les seues propietats, per a recollir, transformar i intercanviar informació i resoldre problemes relacionats amb la vida diària.
4. Calcular el valor d'expressions numèriques senzilles de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potències d'exponent enter que continguen, com a màxim, tres operacions encadenades i un parèntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer un ús adequat de signes i parèntesi.
5. Simplificar expressions numèriques irracionals senzilles (que continguen una o dos arrels quadrades) i utilitzar convenientment la calculadora científica en les operacions amb nombres expressats en forma decimal o en notació científica.
6. Aplicar percentatges i taxes a la resolució de problemes quotidians i financers.
7. Resoldre problemes de la vida quotidiana en què es necessite el plantejament i resolució d'equacions de primer i segon grau o de sistemes d'equacions lineals amb dos incògnites.
8. Utilitzar instruments, fórmules i tècniques apropiades per a obtindre mesures indirectes en situacions reals.
9. Conéixer i utilitzar els conceptes i procediments bàsics de la geometria analítica plana per a representar, descriure i analitzar formes i configuracions geomètriques senzilles.
10. Identificar relacions quantitatives en una situació i determinar el tipus de funció que pot representar-les.
11. Analitzar taules i gràfiques que representen relacions funcionals associades a situacions reals per a obtindre informació sobre estes.
12. Representar gràficament i interpretar les funcions constants, lineals, afins o quadràtiques per mitjà dels seus elements característics (pendent de la recta, punts de tall amb els eixos, vèrtex i eix de simetria de la paràbola).
13. Determinar i interpretar les característiques bàsiques (punts de tall amb els eixos, intervals de creixement i decreixement, màxims i mínims, continuïtat, simetries i periodicitat) que permeten avaluar el comportament d'una gràfica senzilla.
14. Elaborar i interpretar taules i gràfics estadístics, així com els paràmetres estadístics més usuals, corresponents a distribucions discretes i contínues, i valorar qualitativament la representativitat de les mostres utilitzades.
15. Aplicar els conceptes i tècniques de càlcul de probabilitats per a resoldre diferents situacions i problemes de la vida quotidiana.
Opció B
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Planificació i utilització de processos de raonament i estratègies de resolució de problemes com ara l'emissió i justificació d'hipòtesis o la generalització.
Expressió verbal d'argumentacions, relacions quantitatives i espacials i procediments de resolució amb la precisió i rigor adequats a la situació.
Interpretació de missatges que continguen argumentacions o informacions de caràcter quantitatiu o sobre elements o relacions espacials.
Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes, comprendre les relacions matemàtiques i prendre decisions a partir d'estes.
Perseverança i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les solucions trobades.
Utilització de ferramentes tecnològiques per a facilitar els càlculs de tipus numèric, algebraic o estadístic, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques.
Bloc 2. Nombres
Reconeixement de nombres que no poden expressar-se en forma de fracció: nombres irracionals.
Iniciació al nombre real: representació sobre la recta real. Intervals: tipus i significat.
Interpretació i ús dels nombres reals en diferents contextos triant la notació i aproximació adequades en cada cas.
Potències d'exponent fraccionari i radicals. Radicals equivalents. Operacions elementals amb radicals. Simplificació d'expressions radicals senzilles.
Utilització de la jerarquia i propietats de les operacions per a realitzar càlculs amb potències d'exponent enter i fraccionari i radicals senzills.
Càlcul amb percentatges. Interés compost.
Utilització de la calculadora per a realitzar operacions amb qualsevol tipus d'expressió numèrica. Càlculs aproximats. Reconeixement de situacions que requerisquen l'expressió de resultats en forma radical.
Bloc 3. Àlgebra
Arrels d'un polinomi. Factorització de polinomis.
Regla de Ruffini. Utilització de les identitats notables i de la regla de Ruffini en la descomposició factorial d'un polinomi.
Resolució algebraica d'equacions de primer i segon grau amb una incògnita.
Resolució algebraica i gràfica d'un sistema de dos equacions lineals amb dos incògnites.
Ús de la descomposició factorial per a la resolució d'equacions de grau superior a dos i simplificació de fraccions.
Resolució de problemes quotidians i d'altres camps de coneixement per mitjà d'equacions i sistemes.
Resolució d'altres tipus d'equacions per mitjà d'aproximacions successives amb ajuda dels mitjans tecnològics.
Inequacions i sistemes d'inequacions de primer grau amb una incògnita. Interpretació gràfica.
Plantejament i resolució de problemes en diferents contextos utilitzant inequacions.
Bloc 4. Geometria
Figures i cossos semblants: raó entre longituds, àrees i volums de figures semblants.
Teorema de Tales. Aplicació al càlcul de mesures indirectes.
Raons trigonomètriques d'un angle agut. Relacions entre estes.
Relacions mètriques en els triangles. Resolució de triangles rectangles.
Ús de la calculadora per a l'obtenció d'angles i raons trigonomètriques.
Aplicació dels coneixements geomètrics a la resolució de problemes mètrics en el món físic: mesura de longituds, àrees i volums.
Iniciació a la geometria analítica plana: coordenades d'un punt; distància entre dos punts. Representació de les solucions d'una equació de primer grau amb dos incògnites.
Bloc 5. Funcions i gràfiques
Funcions: expressió algebraica, variables, domini i estudi gràfic.
Característiques de les gràfiques: creixement i decreixement, màxims i mínims, continuïtat, simetries i periodicitat.
Estudi i representació gràfica de les funcions polinómicas de primer o segon grau, de proporcionalitat inversa i de les funcions exponencials i logarítmiques senzilles. Aplicacions a contextos i situacions reals.
Ús de les tecnologies de la informació en la representació, simulació i anàlisi gràfica.
Funcions definides a trossos. Busca i interpretació de situacions reals.
Interpretació d'un fenomen descrit per mitjà d'un enunciat, taula, gràfica o expressió algebraica. Anàlisi de resultats utilitzant el llenguatge matemàtic adequat.
La taxa de variació com a mesura de la variació d'una funció en un interval. Anàlisi de distintes formes de creixement en taules, gràfiques i enunciats verbals.
Interpretació, lectura i representació de gràfiques en la resolució de problemes relacionats amb els fenòmens naturals i el món de la informació.
Bloc 6. Estadística i probabilitat
Estadística descriptiva unidimensional. Identificació de les fases i tasques d'un estudi estadístic.
Anàlisi elemental de la representativitat de les mostres estadístiques.
Variable discreta: elaboració i interpretació de taules de freqüències i de gràfics estadístics (gràfics de barres, de sectors, diagrames de caixa i polígons de freqüències).
Càlcul i interpretació dels paràmetres de centralització i dispersió: mitjana, mediana, moda, recorregut i desviació típica per a realitzar comparacions i valoracions.
Representativitat d'una distribució per la seua mitjana i desviació típica o per altres mesures davant de la presència de descentralitzacions, asimetries i valors atípics. Valoració de la millor representativitat, en funció de l'existència o no de valors atípics.
Variable contínua: intervals i marques de classe. Elaboració i interpretació d'histogrames.
Anàlisi crítica de taules i gràfiques estadístiques en els mitjans de comunicació. Detecció de fal·làcies.
Experiments aleatoris. Espai mostral associat a un experiment aleatori. Successos.
Tècniques de recompte. Introducció a la combinatòria: combinacions, variacions i permutacions. Aplicació al càlcul de probabilitats.
Experiències compostes. Utilització de taules de contingència i diagrames d'arbre per a l'assignació de probabilitats.
Probabilitat condicionada.
Utilització del vocabulari adequat per a descriure i quantificar situacions relacionades amb l'atzar.
Criteris d'avaluació
1. Planificar i utilitzar processos de raonament i estratègies de resolució de problemes com ara l'emissió i justificació d'hipòtesis o la generalització.
2. Expressar verbalment amb precisió i rigor, raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporen elements matemàtics, valorant la utilitat i simplicitat del llenguatge matemàtic.
3. Utilitzar els distints tipus de nombres i operacions, junt amb les seues propietats, per a recollir, transformar i intercanviar informació i resoldre problemes relacionats amb la vida diària i altres matèries de l'àmbit acadèmic.
4. Calcular el valor d'expressions numèriques de nombres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potències d'exponent enter que continguen, com a màxim, tres operacions encadenades i un parèntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer un ús adequat de signes i parèntesi.
5. Simplificar expressions numèriques irracionals senzilles (que continguen una o dos arrels quadrades) i utilitzar convenientment la calculadora científica en les operacions amb nombres reals, expressats en forma decimal o en notació científica i aplicar les regles i les tècniques d'aproximació adequades a cada cas; valorar els errors comesos.
6. Dividir polinomis i utilitzar la regla de Ruffini i les identitats notables en la factorització de polinomis.
7. Resoldre inequacions i sistemes d'inequacions de primer grau amb una incògnita i interpretar gràficament els resultats.
8. Resoldre problemes de la vida quotidiana en què es precise el plantejament i resolució d'equacions de primer i segon grau o de sistemes d'equacions lineals amb dos incògnites.
9. Utilitzar instruments, fórmules i tècniques apropiades per a obtindre mesures directes, i per a les indirectes en situacions reals.
10. Utilitzar les unitats angulars del sistema mètric sexagesimal, i les relacions i raons de la trigonometria elemental per a resoldre problemes trigonomètrics de context real, amb l'ajuda, si és necessari, de la calculadora científica.
11. Conéixer i utilitzar els conceptes i procediments bàsics de la geometria analítica plana per a representar, descriure i analitzar formes i configuracions geomètriques senzilles.
12. Identificar relacions quantitatives en una situació, determinar el tipus de funció que pot representar-les i aproximar i interpretar la taxa de variació a partir d'una gràfica, de dades numèriques o per mitjà de l'estudi dels coeficients de l'expressió algebraica.
13. Representar gràficament i interpretar les funcions constants, lineals, afins o quadràtiques per mitjà dels seus elements característics (pendent de la recta, punts de tall amb els eixos, vèrtex i eix de simetria de la paràbola) i les funcions exponencials i de proporcionalitat inversa senzilles per mitjà de taules de valors significatives, amb l'ajuda, si és necessari, de la calculadora científica.
14. Elaborar i interpretar taules i gràfics estadístics, així com els paràmetres estadístics més usuals en distribucions unidimensionals i valorar qualitativament la representativitat de les mostres utilitzades.
15. Determinar i interpretar l'espai mostral i els successos associats a un experiment aleatori, simple o compost; utilitzar la llei de Laplace, els diagrames d'arbre, les taules de contingència o altres tècniques combinatòries per a calcular probabilitats simples o compostes.
16. Aplicar els conceptes i tècniques de càlcul de probabilitats per a resoldre diferents situacions i problemes de la vida quotidiana.
Música
La música, com a bé cultural i com a llenguatge i mitjà de comunicació no verbal, constituïx un element d'un valor inqüestionable en la vida de les persones. En l'actualitat, vivim en un contacte permanent amb la música, sens dubte, l'art més poderosament massiu del nostre temps. El desenrotllament tecnològic ha anat modificant considerablement els referents musicals de la societat per la possibilitat d'escoltar qualsevol producció musical mundial a través dels discos, la ràdio, la televisió, els jocs electrònics, el cinema, la publicitat, Internet, etc. Este mateix desenrotllament tecnològic ha obert, al seu torn, noves vies per a la interpretació i la creació musical, tant de músics professionals com de qualsevol persona interessada a fer música.
Des d'esta perspectiva, el currículum de Música per a l'Educació Secundària Obligatòria pretén establir punts de contacte entre el món exterior i la música que s'aprén en les aules, possibilitar les vies necessàries per a estimular en l'alumnat el desenrotllament de la percepció, la sensibilitat estètica, l'expressió creativa i la reflexió crítica, i fer que arribe a un grau d'autonomia tal que permeta la participació activa i informada en diferents activitats vinculades amb l'audició, la interpretació i la creació musical.
D'altra banda, l'educació musical a la Comunitat Valenciana té com a punt de partida un entorn cultural, social i històric, que conforma una infraestructura d'iniciativa institucional o popular, que marca i predisposa la vida local cap al gaudi i la participació directa en el fet musical, en tots els estils: des de la música universal a compositors pròxims, des de l'ortodòxia a l'avantguarda. Este fet suposa una sensible diferenciació del context sonor valencià, un context significatiu que atorga un pes específic a la música, que el centre docent ha d'escoltar i al mateix temps rendibilitzar des del punt de vista pedagògic, garantint-hi una formació d'acord.
La nostra realitat s'inserix, a més, en un arc mediterrani que comprén cultures que constantment intercanvien els seus trets i provoquen un mestissatge fructífer que traspassa fronteres. En els ritmes i les melodies, en les lletres de les cançons, en la manera d'adornar-les, en les cadències, en les danses, en els instruments, ens reconeixem i rehabilitem una memòria que corre el risc de perdre's en una excessiva globalització d'estètiques, productes i formes de vida. Al mateix temps, el futur s'intuïx intercultural. Els centres docents de la nostra Comunitat en són un exemple palpable, i, en este sentit, la música pot actuar d'element catalitzador entre uns ciutadans i unes ciutadanes formats musicalment des de l'escola.
En esta etapa, una aproximació més diferenciada i analítica continua el caràcter més global que l'àrea d'Educació artística presentava en l'Educació Primària. Açò es correspon amb les característiques evolutives de l'alumnat, en un moment en què la seua capacitat d'abstracció experimenta un desenrotllament notable. Esta diferenciació no impedix, no obstant això, que la matèria es continue articulant entorn de dos eixos fonamentals, la percepció i l'expressió, vinculats, al seu torn i de forma directa, amb l'adquisició d'una cultura musical bàsica i necessària per a totes i tots els ciutadans.
D'altra banda, l'expressió al·ludix al desenrotllament de totes aquelles capacitats vinculades amb la interpretació i la creació musical. Des del punt de vista de la interpretació, l'ensenyança i l'aprenentatge de la Música se centren en tres àmbits diferenciats però estretament relacionats: l'expressió vocal, l'expressió instrumental i el moviment i la dansa. Per mitjà del desenrotllament d'estes capacitats es tracta de facilitar l'èxit d'un domini bàsic de les tècniques requerides per al cant i la interpretació instrumental, així com els ajustos rítmics i motors implícits en el moviment i la dansa. La creació musical remet a l'exploració dels elements propis del llenguatge musical i a l'experimentació i la combinació dels sons a través de la improvisació, l'elaboració d'arranjaments i la composició individual i col·lectiva.
El tractament dels continguts que integren estos dos eixos ha de fer-se tenint en compte que en l'actualitat, més que en altres èpoques, la música és un dels principals referents d'identificació de la joventut. El fet que l'alumnat la senta com a pròpia constituïx, paradoxalment, un avantatge i un inconvenient en el moment de treballar-la en l'aula: avantatge, perquè el valor, així com les expectatives i la motivació respecte a esta matèria són elevades; inconvenient, perquè l'alumnat, en fer-la seua, posseïx caires confirmatoris molt arrelats.
La presència de la Música en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria ha de considerar com a punt de referència, el gust i les preferències de l'alumnat, però, simultàniament, ha de concebre els continguts i el fenomen musical des d'una perspectiva creativa i reflexiva, i intentar aconseguir quotes més elevades de participació en la música com a espectador, intèrpret i creador.
En els continguts previstos en segon i en tercer, el primer bloc, Escolta, es vincula directament amb l'eix de percepció, alhora que el segon i el tercer, Interpretació i creació, ho fan amb l'eix d'expressió. Per la seua banda, el quart bloc, Contextos musicals, inclou continguts relacionats amb els referents culturals de les músiques que s'utilitzaran en els blocs anteriors junt amb altres que ajuden a conéixer millor el món musical actual i el paper de la música en distints contextos socials i culturals.
En els continguts del quart curs, entre els quals la Música és una matèria opcional, el primer bloc, Audició i referents musicals, es relaciona directament amb l'eix de percepció, i arreplega, al mateix temps, nous continguts per a aprofundir en el paper de la música en distints contextos socials i culturals del passat i del present. El segon bloc, La pràctica musical, s'inserix en l'eix d'expressió, i arreplega tots aquells continguts relacionats amb la interpretació vocal i instrumental, el moviment i la dansa, la improvisació, l'elaboració d'arranjaments i la composició, així com la participació en projectes musicals de diversa índole. Estos dos primers blocs prestaran especial atenció a audicions i interpretacions, tant de cançons com de danses tradicionals del repertori de la Comunitat Valenciana. El tercer bloc, Música i tecnologies, estretament vinculat amb els anteriors, inclou de manera explícita una sèrie de continguts que permeten conéixer i utilitzar eines tecnolótiques en activitats d'audició i producció musical.
Esta organització dels continguts entorn de blocs i eixos, pretén presentar-los de forma coherent. No existix, no obstant això, cap prioritat entre els uns i els altres ni cap exigència per la qual se n'haja de partir preferentment d'un en particular. Entre els diferents continguts s'establix una relació cíclica: uns enriquixen els altres, els promouen, els desenrotllen i els consoliden. Al mateix temps, tots es vinculen amb els coneixements del llenguatge i la cultura musical.
La interdisciplinarietat de la Música propicia i implica establir vincles amb un gran nombre de matèries que en conformen el currículum, per a formar el quadre cultural en el qual les creacions musicals s'han desenrotllat al llarg del temps, i afavorix la consecució d'una manera més diversificada dels objectius generals de l'etapa. La Música, en tota la seua dimensió, permet una doble funció en el desenrotllament de l'alumnat, des del punt de vista personal i en la formació dels fonaments tècnics i científics de l'enriquiment cultural. Per tant, és necessària una sòlida formació musical com a element indispensable en l'educació de les persones.
Fins ara l'aprenentatge de la matèria de Música s'ha basat en la pràctica de procediments. En l'actualitat, amb el terme "creativitat" s'han estés corrents pedagògics que utilitzen un aprenentatge consistent, en primer lloc, en l'experimentació i, a partir d'ací, en la construcció de significats. La creativitat musical, per tant, serà major com més ferramentes posem a disposició de l'alumnat per a ordenar-les de forma original i personal.
L'ensenyança de la matèria de Música ha de potenciar les capacitats d'escoltar, reconéixer i retindre les relacions que configuren les estructures musicals i, per això mateix, ha d'orientar en la diversitat dels gustos musicals i en la formació d'un esperit crític i de foment de valors de convivència i disciplina. Hi ha músiques de gran riquesa, però només unes i uns pocs poden o saben gaudir-ne, ja que el gran públic no està capacitat per a percebre la gran quantitat de paràmetres musicals que s'hi oferixen. Es tractaria, per tant, d'un problema d'educació. No és que els agrade o no els agrade, sinó que no tenen educada la oïda i l'enteniment per a emetre-hi un juí mesurat.
Les classes de Música han de transcórrer en un clima de respecte cap a la matèria, de participació i d'atenció a la diversitat de l'alumnat.
Les activitats complementàries i extraescolars seran suports importants en el desenrotllament de la matèria i en la formació i motivació de l'alumnat.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
La matèria de Música contribuïx de forma directa a l'adquisició de la competència cultural i artística en tots els aspectes que la configuren. Fomenta la capacitat d'apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i musicals, a través d'experiències perceptives i expressives i del coneixement de músiques de diferents cultures, èpoques i estils. Així, pot potenciar actituds obertes i respectuoses i oferir elements per a l'elaboració de juís fonamentats respecte a les diferents manifestacions musicals, per a l'establiment de connexions amb altres llenguatges artístics i amb els contextos social i històric a què se circumscriu cada obra.
L'orientació d'esta matèria, en la qual l'expressió juga un paper important, permet adquirir habilitats per a expressar idees, experiències o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts relacionats amb la interpretació, la improvisació i la composició, tant individual com col·lectiva, que al seu torn estimulen la imaginació i la creativitat. D'altra banda, una millor comprensió del fet musical afavorix la seua consideració com a font de plaer i enriquiment personal.
Col·labora en el desenrotllament de la competència d'autonomia i iniciativa personal, per mitjà del treball col·laboratiu a què abans ens hem referit i l'habilitat per a planificar i gestionar projectes. La interpretació i la composició són dos clars exemples d'activitats que requerixen una planificació prèvia i una presa de decisions per a obtindre els resultats desitjats. D'altra banda, en especial en aquelles activitats relacionades amb la interpretació musical, s'exerciten capacitats i habilitats com ara la perseverança, la responsabilitat, l'autocrítica i l'autoestima, factors clau per a l'adquisició d'aquella competència.
La matèria de Música contribuïx també a la competència social i ciutadana. La participació en activitats musicals de distinta índole, especialment les referides a la interpretació i creació col·lectiva que requerixen d'un treball cooperatiu, col·labora en l'adquisició d'habilitats per a relacionar-se amb els altres. La participació en experiències musicals col·lectives dóna l'oportunitat d'expressar idees pròpies, valorar les dels altres i coordinar les seues pròpies accions amb les dels altres integrants del grup i responsabilitzar-se en la consecució d'un resultat.
La presa de contacte amb una àmplia varietat de músiques, tant del passat com del present, afavorix la comprensió de diferents cultures i de la seua aportació al progrés de la humanitat i, amb això, la valoració dels altres i els trets de la societat en què es viu.
La matéria de Música també contribuïx de manera directa al desenrotllament del tractament de la informació i de la competència digital. L'ús dels recursos tecnològics en el camp de la música possibilita el coneixement i el domini bàsic del hardware i el software musical, els distints formats de so i d'àudio digital o les tècniques de tractament i gravació del so relacionats, entre d'altres, amb la producció de missatges musicals, audiovisuals i multimèdia. Afavorix, així mateix, el seu aprofitament com a ferramenta per als processos d'autoaprenentatge i la seua possible integració en les activitats d'oci.
A més, l'obtenció d'informació musical necessita de destreses relacionades amb el tractament de la informació, encara que, des d'esta matèria, convé fer especial consideració en l'ús de productes musicals i la seua relació amb la distribució i els drets d'autor.
La matèria de Música també contribuïx al desenrotllament de la competència per a aprendre a aprendre, potenciant capacitats i destreses fonamentals per a l'aprenentatge guiat i autònom, com l'atenció, la concentració i la memòria, alhora que desenrotlla el sentit de l'orde i de l'anàlisi. D'una banda, l'audició musical elegix escoltar una obra reiteradament per a arribar a conéixer-la, reconéixer-la, identificar-ne els elements i "apropiar-se'n". D'una altra, totes aquelles activitats d'interpretació musical i d'entrenament auditiu requerixen la presa de consciència de les pròpies possibilitats, la utilització de distintes estratègies d'aprenentatge, la gestió i el control eficaç dels propis processos. En tots estos casos és imprescindible una motivació prolongada per a assolir els objectius proposats des de l'autoconfiança en l'èxit del propi aprenentatge.
Respecte a la competència en comunicació lingüística, la matèria de Música contribuïx, igual que altres matèries, a enriquir els intercanvis comunicatius i a adquirir i usar un vocabulari musical bàsic. També ajuda a integrar el llenguatge musical i el llenguatge verbal i a valorar l'enriquiment de la dita interacció.
Des del punt de vista de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, la matèria de Música contribuïx a la millora de la qualitat del medi ambient amb la identificació i la reflexió sobre l'excés de soroll, la contaminació acústica i l'ús indiscriminat de la música, a fi de generar hàbits saludables. A més, els continguts relacionats amb l'ús correcte de la veu i de l'aparell respiratori, no sols per a aconseguir-hi resultats musicals òptims, sinó també per a previndre problemes de salut, incidixen en el desplegament d'esta competència.
Objectius
L'ensenyança de la Música en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Utilitzar la veu, el cos, objectes, instruments i recursos tecnològics per a expressar idees i sentiments; enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i respectar altres formes diferents d'expressió.
2. Desenrotllar i aplicar diverses habilitats i tècniques que possibiliten la interpretació (vocal, instrumental i de moviment i dansa) i la creació musical, tant individuals com en grup.
3. Escoltar una àmplia varietat d'obres, de distints estils, gèneres, tendències i cultures musicals, apreciant el seu valor com a font de coneixement, enriquiment intercultural i plaer personal; interessar-se per ampliar i diversificar les preferències musicals pròpies.
4. Reconéixer les característiques de diferents obres musicals com a exemples de la creació artística i del patrimoni cultural, en especial de la Comunitat Valenciana, sent conscient de les seues intencions i funcions, i aplicar-hi la terminologia apropiada per a descriure-les i valorar-les críticament.
5. Utilitzar i gaudir del moviment i la dansa, com a mitjà de representació d'imatges, sensacions i idees, i apreciar-los com a forma d'expressió individual i col·lectiva; dedicar-hi una atenció especial a les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.
6. Utilitzar de forma autònoma diverses fonts d'informació mitjans audiovisuals, Internet, textos, partitures i altres recursos gràfics per a conéixer i gaudir de la música.
7. Conéixer i utilitzar diferents mitjans audiovisuals i tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos per a la producció musical, valorant-ne la contribució a les distintes activitats musicals i a l'aprenentatge autònom de la música.
8. Participar en l'organització i realització d'activitats musicals que tenen lloc en diferents contextos, amb respecte i disposició per a superar estereotips i prejuís, prenent consciència, com a membre d'un grup, de l'enriquiment que es produïx amb les aportacions dels altres.
9. Comprendre i apreciar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació.
10. Elaborar juís i criteris personals, per mitjà d'una anàlisi crítica dels diferents usos socials de la música, siga quin en siga l'origen, aplicar-los amb autonomia i iniciativa a situacions quotidianes i valorar la contribució que la música pot fer a la vida personal i a la de la comunitat.
11. Valorar el silenci i el so com a part integral del medi ambient i de la música, prenent consciència dels problemes creats per la contaminació acústica i les seues conseqüències.
12. Conéixer les distintes manifestacions musicals a través de la història i la seua significació en l'àmbit artístic i sociocultural.
13. Comprendre i valorar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació.
14. Conéixer i apreciar el patrimoni cultural i contribuir activament a conservar-lo i millorar-lo, entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i els individus, i desenrotllar una actitud d'interés i respecte cap a l'exercici d'este dret.
15. Assolir i consolidar hàbits de respecte i disciplina com a condició necessària per al desenrotllament de les activitats musicals.
Segon curs
Continguts
Bloc 1. Escolta
Aplicació d'estratègies d'atenció, audició interior, memòria comprensiva i anticipació durant la pròpia interpretació i creació musical.
Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans audiovisuals i tecnologies, textos, partitures i musicogrames.
Elements que intervenen en la construcció d'una obra musical (melodia, ritme, harmonia, timbre, textura, forma, temps i dinàmica) i identificació d'estos en l'audició i l'anàlisi d'obres musicals.
Classificació i discriminació auditiva dels diferents tipus de veus i instruments.
Audició, anàlisi elemental i apreciació crítica d'obres vocals i instrumentals de distints estils, gèneres, tendències i cultures musicals.
La música en directe: els concerts i altres manifestacions musicals.
Interés per conéixer músiques de distintes característiques i per ampliar i diversificar les pròpies preferències musicals.
El silenci en l'audició.
Valoració de l'audició com a forma de comunicació i com a font de coneixement i enriquiment intercultural.
Interés per desenrotllar hàbits saludables d'escolta i de respecte als altres durant l'escolta.
Bloc 2. Interpretació
La veu i la paraula com a mitjans d'expressió musical: característiques i habilitats tècniques i interpretatives.
Exploració i descobriment de les possibilitats de la veu com a mitjà d'expressió musical i pràctica de la relaxació, la respiració, l'articulació, la ressonància i l'entonació.
Els instruments i el cos com a mitjans d'expressió musical: característiques i habilitats tècniques i interpretatives.
Interés pel coneixement i l'atenció de la veu, el cos i els instruments.
Acceptació i predisposició per a millorar les capacitats tècniques i interpretatives (vocal, instrumental i corporal) pròpies, i respecte davant d'altres capacitats i formes d'expressió.
Interpretació de cançons tradicionals de la Comunitat Valenciana.
Interpretació de danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.
Bloc 3. Creació
La improvisació, l'elaboració d'arranjaments i la composició com a recursos per a la creació musical.
Improvisació vocal i instrumental, individual i en grup, en resposta a distints estímuls musicals i extramusicals.
Sensibilitat estètica cap a noves propostes musicals, a través del reconeixement dels seus elements creatius i innovadors.
Valoració de la lectura i l'escriptura musical i dels distints mitjans de gravació sonora com a recursos per a l'enregistrament i difusió d'una obra musical.
Criteris d'avaluació
1. Reconéixer els diferents paràmetres del so presents en la interpretació i l'anàlisi d'una estructura musical, i distingir els elements que s'utilitzen en la representació gràfica de la música.
2. Percebre i identificar el silenci, entés com a element estructurador del so, i incorporar-lo a l'anàlisi de les produccions musicals, tant les que s'han compost com les que s'han escoltat.
3. Reconéixer auditivament i determinar l'època o cultura a què pertanyen distintes obres musicals escoltades prèviament en l'aula, i interessar-se per ampliar les seues preferències.
4. Diferenciar les sonoritats dels instruments de l'orquestra, així com la forma i els quatre tipus de veus més comunes.
5. Comunicar als altres juís personals sobre la música escoltada.
6. Participar en la interpretació en grup d'una peça vocal, instrumental o coreogràfica, adequant la pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi distints rols.
7. Interpretar cançons tradicionals de la Comunitat Valenciana.
8. Interpretar danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.
9. Iniciar-se en la utilització d'alguns recursos tecnològics disponibles, de manera que es demostre un coneixement bàsic de les tècniques i els procediments necessaris per a gravar i reproduir música i per a realitzar senzilles produccions audiovisuals.
10. Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats musicals de l'aula com a suport a la interpretació i l'audició.
11. Assolir les pautes de conducta, els hàbits i la disciplina que permeten un adequat desenrotllament de les activitats musicals.
12. Identificar en l'àmbit quotidià situacions en què es produïx un ús indiscriminat del so, analitzar-ne les causes i proposar-hi solucions.
Tercer curs
Continguts
Bloc 1. Escolta
Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans audiovisuals i tecnologies, textos, partitures, musicogrames i altres representacions gràfiques per a la comprensió de la música escoltada.
Elements que intervenen en la construcció d'una obra musical (melodia, ritme, harmonia, timbre, textura, forma, temps i dinàmica) i identificar-los per mitjà de l'audició i l'anàlisi d'obres musicals.
Classificació i discriminació auditiva dels diferents tipus de veus i instruments i de distintes agrupacions vocals i instrumentals.
Audició, anàlisi elemental i apreciació crítica d'obres vocals i instrumentals de distints estils, gèneres, tendències i cultures musicals, incloent-hi les interpretacions i composicions realitzades en l'aula.
La música en directe: els concerts i altres manifestacions musicals.
Interés per conéixer músiques de distintes característiques i per ampliar i diversificar les pròpies preferències musicals.
Valoració de l'audició com a forma de comunicació i com a font de coneixement i enriquiment intercultural.
Interés per desenrotllar hàbits saludables d'escolta i de respecte als altres durant l'escolta.
Bloc 2. Interpretació
Exploració de les possibilitats de diverses fonts sonores i pràctica d'habilitats tècniques per a la interpretació.
Pràctica, memorització i interpretació de peces vocals i instrumentals apreses per imitació i a través de la lectura de partitures amb diverses formes de notació, dedicant-hi una especial atenció al repertori tradicional de la Comunitat Valenciana.
Agrupacions vocals i instrumentals en la música de diferents gèneres, estils i cultures. La interpretació individual i en grup.
Pràctica de les pautes bàsiques de la interpretació: silenci, atenció a la directora o al director i a les altres o els altres intèrprets, audició interior, memòria i adequació al conjunt.
Experimentació i pràctica de les distintes tècniques del moviment i la dansa, expressió dels continguts musicals a través del cos i el moviment, i interpretació d'un repertori variat de danses. Danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.
Utilització dels dispositius i instruments electrònics disponibles per a la interpretació i gravació de peces i activitats musicals, i fer-ne un comentari crític.
Interés pel coneixement i l'atenció de la veu, el cos i els instruments.
Acceptació i predisposició per a millorar les capacitats tècniques i interpretatives pròpies (vocal, instrumental i corporal), i respecte davant d'altres capacitats i formes d'expressió.
Acceptació i compliment de les normes que regixen la interpretació en grup i aportació d'idees musicals que contribuïsquen al perfeccionament i gaudi de l'activitat en comú.
Bloc 3. Creació
Elaboració d'arranjaments de cançons i peces instrumentals, per mitjà de la creació d'acompanyaments senzills i la selecció de distints tipus d'organització musical (introducció, desenrotllament, interludis, coda, acumulació, etcètera).
Composició individual o en grup de cançons i peces instrumentals per a distintes agrupacions a partir de la combinació d'elements i recursos presentats en el context de les diferents activitats que es realitzen en l'aula.
Recursos per a la conservació i difusió de les creacions musicals. Enregistrament de les composicions pròpies usant distintes formes de notació i diferents tècniques de gravació.
Utilització de recursos informàtics i altres dispositius electrònics en els processos de creació musical.
Sonorització de representacions dramàtiques, activitats d'expressió corporal i dansa, i imatges fixes i en moviment en la realització de produccions audiovisuals.
Sensibilitat estètica davant de noves propostes musicals, a través del reconeixement dels elements creatius i innovadors que contenen.
Valoració de la lectura i l'escriptura musical, i dels distints mitjans de gravació sonora com a recursos per a l'enregistrament i la difusió d'una obra musical.
Bloc 4. Contextos musicals
Coneixement de les manifestacions musicals més significatives del patrimoni musical occidental i d'altres cultures. Música tradicional de la Comunitat Valenciana.
Reconeixement de la pluralitat d'estils en la música actual.
Utilització de diverses fonts d'informació per a indagar sobre instruments, compositors i compositores, intèrprets, concerts i produccions musicals en viu o gravades.
El so i la música en els mitjans audiovisuals i en les tecnologies de la informació i la comunicació. Valoració dels recursos tecnològics com a instruments per al coneixement i gaudi de la música.
La música al servici d'altres llenguatges: corporal, teatral, cinematogràfic, radiofònic i publicitari. Anàlisi de la música utilitzada en diferents tipus d'espectacles i produccions audiovisuals.
El consum de la música en la societat actual. Sensibilització i actitud crítica davant del consum indiscriminat de música i la contaminació acústica.
Criteris d'avaluació
1. Reconéixer auditivament i determinar l'època o cultura a què pertanyen distintes obres musicals escoltades prèviament en l'aula, i interessar-se per ampliar les seues preferències.
2. Identificar i descriure, per mitjà de l'ús de distints llenguatges (gràfic, corporal o verbal) alguns elements i algunes formes d'organització i estructuració musical (ritme, melodia, textura, timbre, repetició, imitació i variació) d'una obra musical interpretada en viu o gravada.
3. Comunicar als altres juís personals sobre la música escoltada.
4. Participar en la interpretació en grup d'una peça vocal, instrumental o coreogràfica, adequant la pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi distints rols.
5. Acompanyar melodies aplicant els coneixements bàsics de llenguatge musical adquirits i respectar el marc d'actuació d'esquemes ritmicomelòdics en situacions d'improvisació i interpretació.
6. Utilitzar amb autonomia alguns dels recursos tecnològics disponibles, demostrant així un coneixement bàsic de les tècniques i els procediments necessaris per a gravar i reproduir música i per a realitzar senzilles produccions audiovisuals.
7. Elaborar un arranjament per a una cançó o una peça instrumental utilitzant apropiadament una sèrie d'elements donats.
8. Interpretar un repertori variat de danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.
9. Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats musicals de l'aula com a suport a les tasques d'interpretació i audició.
10. Identificar en l'àmbit quotidià situacions en què es produïx un ús indiscriminat del so, i analitzar-ne les causes i proposar-hi solucions.
11. Caracteritzar la funció dels mitjans de comunicació com a elements de difusió de la música.
Quart curs
Continguts
Bloc 1. Audició i referents musicals
La música com un element amb una presència constant en la vida de les persones: l'audició de música en la vida quotidiana, en els espectacles i en els mitjans audiovisuals.
Audició, reconeixement, anàlisi i comparació de músiques de diferents gèneres i estils, així com del patrimoni musical d'Espanya, especialment de la Comunitat Valenciana: instruments i agrupacions, repertori de danses i cançons tradicionals.
Utilització de distintes fonts d'informació per a obtindre referències sobre músiques de diferents èpoques i cultures, incloent-hi les actuals, i sobre l'oferta de concerts i altres manifestacions musicals en viu i divulgades a través dels mitjans de comunicació.
La música en els mitjans de comunicació. Factors que influïxen en les preferències i les modes musicals.
La crítica com a mitjà d'informació i valoració del fet musical. Anàlisi de crítiques musicals i ús d'un vocabulari apropiat per a l'elaboració de crítiques orals i escrites sobre la música escoltada.
L'edició, la comercialització i la difusió de la música. Noves modalitats de distribució de la música i les seues conseqüències per als professionals de la música i la indústria musical.
Interés, respecte i curiositat per la diversitat de propostes musicals, així com pels gustos musicals d'altres persones.
Rigor en la utilització d'un vocabulari adequat per a descriure la música.
Bloc 2. La pràctica musical
Pràctica i aplicació d'habilitats tècniques en grau creixent de complexitat i concertació amb les altres parts del conjunt en la interpretació vocal i instrumental i en el moviment i la dansa. Danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.
Interpretació de peces vocals i instrumentals apreses d'oïda i per mitjà de la lectura de partitures amb diversos tipus de notació, dedicant-hi especial atenció al repertori tradicional de la Comunitat Valenciana.
Utilització de diferents tècniques, recursos i procediments compositius en la improvisació, l'elaboració d'arranjaments i la creació de peces musicals.
Planificació, assaig, interpretació, direcció i avaluació de representacions musicals en l'aula i en altres espais i contextos.
Àmbits professionals de la música. Identificació i descripció de les distintes facetes i especialitats en el treball dels músics.
Perseverança en la pràctica d'habilitats tècniques que permeten millorar la interpretació individual i en grup i la creació musical.
Interés per conéixer les possibilitats que oferix la música en els àmbits personal i professional.
Bloc 3. Música i tecnologies
El paper de les tecnologies en la música. Transformació de valors, hàbits, consum i gust musical com a conseqüència dels avanços tecnològics de les últimes dècades.
Utilització de dispositius electrònics, recursos d'Internet i software musical de distintes característiques per a l'entrenament auditiu, l'escolta, la interpretació i la creació musical.
Aplicació de diferents tècniques de gravació, analògica i digital, per a enregistrar les creacions pròpies, les interpretacions realitzades en el context de l'aula i altres missatges musicals.
Anàlisi de les funcions de la música en distintes produccions audiovisuals: publicitat, televisió, cinema, videojocs, etc.
Sonorització d'imatges fixes i en moviment per mitjà de la selecció de músiques preexistents o la creació de bandes sonores originals.
Valoració crítica de la utilització dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos per a la creació, la interpretació, l'enregistrament i la difusió de produccions sonores i audiovisuals.
Criteris d'avaluació
1. Explicar algunes de les funcions que complix la música en la vida de les persones i en la societat.
2. Analitzar diferents peces musicals a partir de l'audició i l'ús de documents impresos com partitures, comentaris o musicogrames, i descriure'n les característiques principals.
3. Exposar de forma crítica l'opinió personal respecte a distintes músiques i esdeveniments musicals, argumentant-la en relació a la informació obtinguda en diferents fonts: llibres, publicitat, programes de concerts, crítiques, etcètera.
4. Reconéixer i situar en el seu context (històric, filosòfic, artístic) manifestacions musicals de diferents períodes de la història de la música i, en particular, les pròpies de la Comunitat Valenciana.
5. Assajar i interpretar, en un grup reduït, una peça vocal o instrumental o una coreografia apreses de memòria a través de l'audició o observació de gravacions d'àudio i vídeo o per mitjà de la lectura de partitures i altres recursos gràfics, fent-hi una especial incidència en el repertori popular de la Comunitat Valenciana.
6. Participar activament en algunes de les tasques necessàries per a la celebració d'activitats musicals en el centre: planificació, assaig, interpretació, direcció, etc.
7. Explicar els processos bàsics de creació, edició i difusió musical, tenint-hi en compte la intervenció de distints professionals.
8. Elaborar un arranjament per a una peça musical a partir de la transformació de distints paràmetres (timbre, nombre de veus, forma, etcètera) en un fitxer MIDI, utilitzant-hi un seqüenciador o un editor de partitures.
9. Sonoritzar una seqüència d'imatges fixes o en moviment utilitzant diferents recursos informàtics.
10. Saber analitzar la música a fi d'extraure'n les principals característiques formals i estilístiques, i situar-les en el seu context cultural.
11. Reconéixer les mostres més importants del patrimoni musical de les diferents comunitats autònomes i en especial el de la Comunitat Valenciana (instruments i agrupacions, repertori de danses i cançons tradicionals).
Segona llengua estrangera
Les llengües són actualment un element clau en l'afirmació de la identitat europea: una identitat oberta, plurilingüe i de gran riquesa cultural dins dels valors comuns de la civilització europea i occidental. A més, el coneixement de les diverses llengües de cultura europees afavorix la lliure circulació de persones i facilita la cooperació cultural, econòmica, tècnica i científica entre els països. L'oportunitat de conéixer altres llengües suposa, en este sentit, poder accedir en un pla d'igualtat a múltiples possibilitats laborals i vitals amb persones d'altres països, i preparar-se per a un espai geogràfic en què el domini de diverses llengües contribuirà a un major enteniment entre els pobles.
En la Comunitat Valenciana, la convivència del valencià i del castellà, implica una major necessitat d'integració i de complementarietat de les llengües. S'ha de tindre en compte la diversitat de situacions de partida -llengua primera(segons la procedència de l'alumnat -valencianoparlant i castellanoparlant)-, el seu grau de coneixement de la segona llengua i la seua relació afectiva amb cada una d'estes en funció de la consideració social que se'ls dóna en el seu entorn particular. Estes diferències també repercutixen en la diversitat dels processos d'aprenentatge que es generen, que mai presenten les mateixes característiques en persones monolingües o bilingües.
Una coordinació en l'ensenyança de les llengües permetrà millorar la capacitat d'aprenentatge en totes estes des de la riquesa que suposa el plurilingüisme, per mitjà del desenrotllament harmònic de les destreses psicolingüístiques i cognoscitives.
Així, l'aprenentatge d'una segona llengua estrangera incidix en la formació general de l'alumnat, contribuïx a desenrotllar les capacitats del llenguatge i de la comunicació, el prepara per a usar eixa llengua en els seus estudis posteriors o en la seua inserció en el món del treball, i encoratja una idea d'Europa multilingüe i respectuosa amb tots els elements que la integren, sense detriment de l'essencial unitat i semblança de les seues cultures.
La labor del Consell d'Europa respecte a les llengües modernes ha guanyat coherència i continuïtat per mitjà de l'adhesió a tres principis bàsics establits en el preàmbul de la Recomanació R(82) 18 de la Comissió de Ministres del Consell d'Europa:
Que el ric patrimoni de les distintes llengües i cultures d'Europa constituïx un recurs comú molt valuós que cal protegir i desenrotllar, i que es fa necessari un important esforç educatiu a fi que eixa diversitat deixe de ser obstacle per a la comunicació i es convertisca en una font d'enriquiment i comprensió mutus.
Que només per mitjà d'un millor coneixement de les llengües europees modernes serà possible facilitar la comunicació entre europeus que tenen distintes llengües maternes, a fi de fomentar la mobilitat a Europa, la comprensió mútua i la col·laboració, i véncer els prejuís i la discriminació.
Que els estats membres, en adoptar o elaborar polítiques nacionals en el camp de l'ensenyança d'idiomes, poden aconseguir una major convergència europea per mitjà d'acords de cooperació i coordinació de les seues polítiques.
El Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües: aprenentatge, ensenyament, avaluació complix l'objectiu principal del Consell d'Europa segons es definix en l'anterior Recomanació R(82) en "aconseguir una major unitat entre els seus membres" i aspirar a este objectiu "adoptant una acció comuna en l'àmbit cultural".
Este Marc, que va servir de referent per als continguts i criteris d'avaluació de la primera llengua estrangera, ho serà també per a la segona llengua estrangera. En conseqüència, s'enfocarà l'aprenentatge d'esta cap al seu ús, a fi de desenrotllar la competència comunicativa en distints contextos i davall distintes condicions. Esta competència es posa en funcionament quan es realitzen distintes activitats de la llengua que inclouen la comprensió i l'expressió orals i escrites, utilitzant recursos apropiats per a cada situació.
En l'Educació Secundària Obligatòria, la Segona llengua estrangera és una matèria opcional en quart curs. Les alumnes i alumnes que la cursen, no obstant això, poden haver iniciat el seu aprenentatge com a matèria optativa en cursos anteriors, o fins i tot, en l'Educació Primària. El currículum per a la Segona llengua estrangera, per tant, ha de ser prou flexible per a ajustar-se a la varietat de nivells que pot presentar l'alumnat que té la possibilitat d'iniciar i finalitzar el seu aprenentatge en qualsevol dels cursos de l'etapa. Per tant, este currículum desplega els nivells bàsics prenent com a referència el currículum general de Llengua estrangera, que haurà de ser ajustat tenint en compte les característiques de l'alumnat.
D'altra banda, la Segona llengua estrangera contribuïx a desenrotllar les competències bàsiques en el mateix sentit en què ho fa l'estudi de la primera llengua estrangera. Són vàlides, doncs, per a la segona llengua les consideracions sobre la contribució de la primera a este desenrotllament.
Especificacions sobre els objectius i continguts
Les ensenyances d'una segona llengua estrangera han d'anar dirigides a assolir els objectius establits per a la primera, amb la necessària adequació al nivell de partida de l'alumnat.
En relació amb els continguts, el desenrotllament de la capacitat comunicativa en la Segona llengua estrangera suposa treballar els coneixements essencials de la mateixa manera que amb la primera llengua, en el nivell que corresponga a la situació inicial de l'alumnat. En particular i per a cada un dels blocs en què s'organitza el currículum de Llengua estrangera, cal considerar en els continguts per tractar el següent:
Bloc 1. Comprendre, parlar i conversar
Pel que fa a les destreses orals, l'alumnat ha de ser capaç d'escoltar i comprendre missatges breus relacionats amb les activitats d'aula: instruccions, preguntes, comentaris, etc., així com d'obtindre informació general i específica en diàlegs i textos orals sobre assumptes quotidians i predicibles. També hauran de desenrotllar la comprensió de missatges orals, usant el context verbal i no verbal i els coneixements previs sobre la situació.
Aprendran a produir textos orals curts sobre temes quotidians i d'interés personal, amb estructura lògica i amb pronunciació adequada. Seran capaços de respondre adequadament a les informacions requerides per la professora o professor i les companyes i companys en les activitats i participaran en conversacions en parella i en grup dins de l'aula. És important que aprenguen a superar les interrupcions en la comunicació, fent ús d'elements verbals i no verbals per a expressar-se oralment en les tasques.
Bloc 2. Llegir i escriure
En relació amb la comprensió de textos escrits, es treballarà la comprensió general i la identificació d'informacions específiques en diferents tipus de textos adaptats, en suport paper i digital, sobre diversos temes relacionats amb continguts de distints àmbits del coneixement. Així mateix, es desenrotllarà la comprensió lectora: la identificació del tema d'un text pel context visual, l'ús dels coneixements previs sobre el tema, la deducció de significats pel context, per elements visuals, per comparació de paraules o frases semblants a les llengües que coneixen. Quant a la producció escrita, és important reconéixer algunes de les característiques i convencions del llenguatge escrit i com es diferencia del llenguatge oral. El desenrotllament de l'expressió escrita es realitzarà amb la finalitat de produir textos curts de forma molt controlada, atenent als elements bàsics de cohesió i a distintes intencions comunicatives. L'ús de les regles bàsiques d'ortografia i de puntuació s'introduirà progressivament i sempre associat a l'ús funcional per a l'èxit d'una comunicació eficaç.
Bloc 3. Reflexió sobre la llengua i el seu aprenentatge
L'alumnat d'esta matèria ha tingut ocasió d'incorporar la reflexió sobre la llengua en l'aprenentatge, tant de la llengua o llengües pròpies com de la primera llengua estrangera. Esta circumstància permetrà remetre els continguts d'este bloc als coneixements ja realitzats sobre estructures lingüístiques, centrant-se, d'esta manera, en elements diferenciadors i en tot el que puga ser útil per a comunicar-se i comprendre els altres. La reflexió sobre l'aprenentatge inclourà, com en la primera llengua estrangera, tècniques per a recordar, emmagatzemar i revisar vocabulari, i l'ús progressiu de diccionaris, llibres de consulta i tecnologies de la informació i la comunicació. A més, s'iniciaran en la reflexió sobre la utilització i el significat de les formes gramaticals adequades a distintes intencions comunicatives. D'altra banda, hauran d'aprendre a autoavaluar-se i a corregir les seues produccions orals i escrites, així com a acceptar l'error com a part del procés d'aprenentatge mostrant una actitud positiva per a superar-lo.
Bloc 4. Dimensió social i cultural
Finalment, les alumnes i els alumnes han de reconéixer i valorar la Segona llengua estrangera com a instrument de comunicació en l'aula, al mateix temps que aprecien l'enriquiment que suposa la relació amb persones pertanyents a altres cultures i desenrotllen el respecte cap als parlants de la llengua estrangera. Així mateix, hauran d'adquirir coneixements sobre els costums i trets de la vida quotidiana propis dels països on es parla la llengua i mostrar interés per obtindre informacions de tipus històric, geogràfic o literari d'estos mateixos països.
Especificacions sobre els criteris d'avaluació
La diversitat de possibles nivells inicials aconsella de remetre l'avaluació al grau d'avanç que s'ha aconseguit a partir de la situació de partida de cadascun dels alumnes i de les alumnes. En este sentit, els criteris d'avaluació de la primera llengua estrangera han d'utilitzar-se com a referent, tant per a la determinació del punt de partida com per a la del nivell final i, en funció d'això, per al del grau d'avanç experimentat per cadascun dels alumnes i de les alumnes.
Tecnologies
La tecnologia, com a àrea d'activitat del ser humà, tracta de resoldre problemes i necessitats individuals i col·lectives, per mitjà de la invenció, fabricació i ús d'objectes, màquines, servicis i sistemes tècnics. Per a això utilitza els recursos de la societat en què està immersa.
L'acceleració produïda en el desenrotllament tecnològic durant el segle XX justifica la necessitat formativa en este camp. La ciutadana i el ciutadà necessiten de coneixements suficients per a ser un agent actiu en este procés, ja siga com a consumidor dels recursos que la tecnologia posa en les seues mans o com a productor d'innovacions. Este currículum pretén definir eixos coneixements i les línies metodològiques que orienten la seua didàctica.
En concret, la matèria de Tecnologies en l'Educació Secundària Obligatòria tracta de fomentar l'aprenentatge de coneixements i el desenrotllament de destreses que permeten tant la comprensió dels objectes tècnics com la seua utilització. Pretén, també, que l'alumnat use les noves tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramentes en este procés i no com a fi en si mateixes. Així mateix, es planteja desenrotllar la capacitació necessària per a fomentar l'esperit innovador en la busca de solucions a problemes existents. Per tant, podem entendre que la matèria de Tecnologies s'articula entorn del binomi format per coneixement i acció, ambdós amb un pes específic equivalent. Una contínua manipulació de materials sense els coneixements tècnics necessaris ens pot conduir al mer activisme i, de la mateixa manera, un procés d'ensenyança-aprenentatge purament acadèmic, sense experimentació, manipulació i construcció, pot derivar en un enciclopedisme tecnològic inútil.
Tenint en compte estos postulats, es planteja la necessitat d'una activitat metodològica basada en tres principis. D'una banda, es fa imprescindible l'adquisició dels coneixements tècnics i científics necessaris per a comprendre i desenrotllar l'activitat tecnològica. En segon lloc, estos coneixements adquirixen la seua raó de ser si s'apliquen a l'anàlisi dels objectes tecnològics existents i a la seua possible manipulació i transformació, sense oblidar que este ha de transcendir el propi objecte i integrar-lo en l'àmbit social i cultural de l'època en què es produïx. En tercer lloc, la possibilitat d'emular processos de resolució de problemes a través d'una metodologia de projectes es convertix en l'acabament del d'aprenentatge i adquirix la seua dimensió completa recolzat en les dos activitats precedents. A més, esta última requerix que l'alumnat treballe en equip, i permet que desenrotlle les qualitats necessàries per a un futur treball professional dins d'un grup.
Per a l'acció metodològica descrita anteriorment, el professorat, per mitjà de la programació d'aula, haurà de donar forma als continguts i objectius proposats en el currículum, aportant suport argumental a les accions corresponents d'anàlisi i de formulació de projectes.
Els continguts s'estructuren entorn dels principis científics i tècnics necessaris per al quefer tecnològic i, dins de l'enorme multiplicitat de tècniques i coneixements que confluïxen, s'han articulat en els blocs esmentats a continuació, de manera que l'alumna i l'alumne puguen establir una visió comprensiva des de les tecnologies manuals fins a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Així mateix, els continguts integrats en els diferents blocs no poden entendre's separadament, per la qual cosa esta organització no suposa una forma d'abordar els continguts en l'aula, sinó una estructura que ajuda a comprendre el conjunt de coneixements pretesos al llarg de l'etapa:
1. Procés de resolució de problemes tecnològics. Constituïx un dels eixos metodològics entorn del qual s'articula la matèria, de manera que la resta dels blocs proporcionen recursos i instruments per a desenrotllar-lo.
2. Hardware i software. Integra part dels continguts associats a les tecnologies de la informació i la comunicació.
3. Tècniques d'expressió i comunicació. Possibilita a l'alumna i a l'alumne l'ocupació de les tècniques bàsiques de dibuix i comunicació gràfica necessàries per a l'activitat tecnològica.
4. Materials d'ús tècnic. Recull els continguts bàsics sobre característiques, propietats i aplicacions dels materials tècnics més comuns, utilitzats en la indústria, incorporant, a més, aquells relatius a tècniques de treball, hàbits de seguretat i salut i treball en equip.
5. Estructures. Proporciona el coneixement de les forces que suporta una estructura i els esforços a què estan sotmesos els elements que la formen, i determina la seua funció dins d'esta.
6. Mecanismes. El seu propòsit és conéixer els operadors bàsics per a la transmissió de moviments i forces.
7. Electricitat i electrònica. Estudia els fenòmens i sistemes associats a la font d'energia més utilitzada en les màquines, així com aquells el funcionament dels quals es basa en el control del flux dels electrons.
8. Tecnologies de la comunicació i Internet. Desenrotlla els continguts lligats a les diverses tecnologies, amb fils i sense, que possibiliten l'actual model de societat de la informació.
9. Energia i la seua transformació. Proporciona el coneixement de les fonts d'energia i les tecnologies associades per a explotar-les i fer-ne ús.
10. Control i robòtica. Es referix a l'estudi de sistemes capaços de regular el seu comportament, i permet aproximar diverses tecnologies entre si.
11. Pneumàtica i hidràulica. Estudia la tecnologia que utilitza l'aire comprimit i els líquids com a mode de transmissió de l'energia necessària per a moure i fer funcionar mecanismes. Estos continguts estan íntimament relacionats amb els continguts d'electrònica i robòtica, atés que en l'actualitat la indústria utilitza robots pneumàtics o hidràulics controlats per mitjà de dispositius electrònics.
12. Tecnologia i societat. Tracta d'entendre els aspectes socials del fenomen tecnològic, tant pel que fa als seus condicionants socials com en el que afecta les seues conseqüències socials i ambientals.
13. Instal·lacions en vivendes. L'alumnat ha d'adquirir coneixements sobre els components que formen les distintes instal·lacions d'una vivenda entenent el seu ús i funcionament. Ha de reconéixer en un pla i en el context real els distints elements, potenciant el bon ús per a aconseguir estalvi energètic.
El professorat, en la seua programació d'aula, haurà de fomentar la integració dels distints blocs tecnològics en les unitats didàctiques que establisca, respectant, en tot cas, els continguts fixats per a cada curs, segons els condicionants didàctics particulars i de la pròpia lògica del procés industrial i tècnic, i de l'entorn fisicotecnològic.
En el quart curs, de caràcter opcional, encara que no hi ha explícitament un bloc associat a la resolució de problemes tecnològics, continuen sent vàlides les consideracions anteriors sobre el paper central d'estos continguts, ja apresos al començament de l'etapa.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
Esta matèria contribuïx a l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic, per mitjà de l'adquisició dels coneixements necessaris per a la comprensió i l'exercici de l'activitat tecnològica, l'anàlisi d'objectes i sistemes tecnològics, i les destreses que permeten la seua manipulació i transformació.
La contribució a l'autonomia i iniciativa personal s'articula especialment en la possibilitat d'emular processos de resolució de problemes a través d'una metodologia de projectes. Esta metodologia necessita que l'alumnat s'enfronte a estos problemes en forma autònoma i creativa, i la necessitat de diverses estratègies d'organització interpersonal oferix nombroses oportunitats per a desenrotllar qualitats personals, tant individuals com en el tracte social.
La matèria contribuïx específicament en el tractament de la informació i competència digital per mitjà de diversos blocs específics de continguts. És imprescindible el seu ús no com a finalitat, sinó com a ferramenta del procés d'aprenentatge.
La contribució a l'adquisició de la competència social i ciutadana, s'articula al voltant dels processos de resolució tècnica de problemes, dotant-se d'habilitats i estratègies sociocognitives com ara les comunicatives, l'autocontrol, i les habilitats de resolució de problemes i conflictes. Un bloc específic tracta d'entendre els aspectes socials del fenomen tecnològic, i, per tant, afavorix el coneixement de l'organització i el funcionament de les societats.
L'anàlisi dels objectes tecnològics existents i l'emulació de processos de resolució de problemes permeten l'ús instrumental i contextualitzat de ferramentes matemàtiques, a més dels continguts específics com són el mesurament i el càlcul de magnituds bàsiques, l'ús d'escales, la lectura i interpretació de gràfics i la resolució de problemes basats en l'aplicació d'expressions matemàtiques.
La competència en comunicació lingüística és una contribució que es realitza a través dels processos d'adquisició de vocabulari, busca, anàlisi i comunicació d'informació propis de qualsevol matèria. La contribució específica radica en l'elaboració dels documents propis del projecte tècnic.
A l'adquisició de la competència per a aprendre a aprendre es contribuïx per mitjà d'una metodologia específica de la matèria que incorpora l'anàlisi dels objectes i l'emulació de processos de resolució de problemes com a estratègies cognitives.
Objectius
L'ensenyança de les Tecnologies en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.
2. Adquirir destreses tècniques i coneixements suficients per a l'anàlisi, disseny i elaboració d'objectes i sistemes tecnològics a travès de la manipulació, de forma segura i precisa, de materials i ferramentes.
3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament, conéixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d'usar-los i controlar-los, entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcció i valorar les repercussions que ha generat la seua existència.
4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar la seua viabilitat i abast, utilitzant els mitjans tecnològics, recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.
5. Adoptar actituds favorables a la resolució de problemes tècnics, desenrotllant interés i curiositat cap a l'activitat tecnològica, analitzant i valorant críticament la investigació, la innovació i el desenrotllament tecnològic i la seua influència en al societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i col·lectiu al llarg de la història de la humanitat.
6. Comprendre les funcions dels components físics d'un ordinador i conéixer les maneres de connectar-los.
7. Manejar amb desimboltura aplicacions informàtiques que permeten buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, usant de forma habitual les xarxes de comunicació.
8. Assumir de forma crítica i activa l'avanç i l'aparició de noves tecnologies, i incorporar-les al seu quefer quotidià, analitzant i valorant críticament la seua influència sobre la societat i el medi ambient.
9. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la busca de solucions, en la presa de decisions i en l'execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació, tolerància i solidaritat.
10. Conéixer les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com les solucions més adequades que oferix el patrimoni tecnològic del mateix entorn.
11. Conéixer, valorar i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball i prendre consciència dels efectes que tenen sobre la salut personal i col·lectiva.
Primer curs
Continguts
Bloc 1. Procés de resolució de problemes tecnològics
Introducció al projecte tècnic i les seues fases. El procés inventiu i de disseny: identificació del problema o necessitat, exploració i investigació de l'entorn, busca d'informació, disseny, planificació i organització de tasques, gestió i valoració de treballs.
Disseny, planificació i construcció de models per mitjà de l'ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades.
Ús de processador de text i ferramentes de presentacions per a l'elaboració i difusió del projecte.
Bloc 2. Hardware i software
Elements que constituïxen un ordinador. Unitat central i perifèrics. Funcionament, maneig bàsic i la seua connexió.
Sistema operatiu. Emmagatzenament, organització i recuperació de la informació en suports físics, locals i extraïbles.
Dispositius que intercanvien informació amb l'ordinador: càmeres digitals, memòries externes, PDA i telèfons mòbils.
L'ordinador com a ferramenta d'expressió i comunicació d'idees. Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics de programes com a processadors de text i ferramentes de presentacions.
Bloc 3. Tècniques d'expressió i comunicació
Instruments de dibuix per a realitzar esbossos i croquis. Suports i formats.
Anàlisi d'objectes senzills per mitjà de la descomposició en vistes. Introducció a la representació en perspectiva.
Utilització de l'ordinador com a ferramenta d'expressió gràfica.
Bloc 4. Materials d'ús tècnic
Materials d'ús habitual: classificació general. Materials naturals i transformats.
La fusta: constitució. Propietats i característiques. Fustes d'ús habitual. Identificació de fustes naturals i transformades. Derivats de la fusta: paper i cartó. Taulers artificials. Aplicacions més comunes de les fustes naturals i manufacturades.
Tècniques bàsiques i industrials per al treball amb fusta. Maneig de ferramentes fent-ne un ús segur. Elaboració d'objectes senzills utilitzant la fusta i els seus transformats com a matèria fonamental.
Repercussions mediambientals de l'explotació de la fusta.
Materials fèrrics: el ferro. Extracció. Fosa i acer. Obtenció i propietats característiques: mecàniques, elèctriques i tèrmiques. Aplicacions.
Metalls no fèrrics: coure i alumini. Obtenció i propietats característiques: mecàniques, elèctriques i tèrmiques. Aplicacions.
Identificació dels materials metàl·lics d'ús comú.
Tècniques bàsiques i industrials per al treball amb metalls. Conformació, unió i acabat. Tractaments. Maneig de ferramentes fent-ne un ús segur.
Repercussions mediambientals de l'explotació de metalls.
Treball en l'aula taller amb materials comercials i reciclats.
Bloc 5. Estructures
Tipus d'estructures resistents: massives, entramades, triangulars i penjades. Estructures de barres. Triangulació. Tipus de suport.
Esforços bàsics: tipus. Elements resistents. Aplicacions.
Anàlisi de comportaments estructurals per mitjà del disseny, planificació i construcció de distints models d'estructures.
Bloc 6. Mecanismes
Màquines simples: palanques i corrioles.
Descripció i funcionament de mecanismes de transmissió i transformació de moviments: corrioles, engranatges, caragol sense fi, pinyó i cremallera, excèntrica, roda excèntrica, biela i maneta. Relació de transmissió. Aplicacions.
Anàlisi del funcionament en màquines simples i simuladors físics i informàtics.
Aplicacions en projectes i maquetes, seguint el procés de resolució tècnica de problemes.
Bloc 7. Electricitat i electrònica
Introducció al corrent elèctric continu, definició i magnituds bàsiques: voltatge, resistència i intensitat.
Descripció de circuits elèctrics simples: funcionament i elements. Introducció al circuit en sèrie i en paral·lel. Simbologia.
Efectes del corrent elèctric: llum i calor. Anàlisi d'objectes tècnics que apliquen estos efectes.
Muntatge de circuits elèctrics senzills. Utilització d'esquemes, materials i ferramentes. Simuladors físics i informàtics.
Valoració crítica dels efectes de l'ús de l'energia elèctrica sobre el medi ambient.
Bloc 8. Tecnologies de la comunicació. Internet
Internet: conceptes, terminologia, estructura i funcionament.
L'ordinador com a mitjà de comunicació: Internet i pàgines web. Ferramentes i aplicacions bàsiques per a la busca, descàrrega, intercanvi i difusió de la informació. Correu electrònic, xats i altres.
Busca selectiva i crítica d'informació a través d'Internet.
Bloc 9. Energia i la seua transformació
Fonts d'energia: classificació general. Energies renovables i no renovables. Avantatges i inconvenients.
Energies no renovables. Combustibles fòssils: petroli, carbó i gas natural.
Transformació d'energia tèrmica en mecànica: la màquina de vapor, el motor de combustió interna, la turbina i el reactor. Descripció i funcionament.
Bloc 10. Tecnologia i societat
La tecnologia com a resposta a les necessitats humanes: fonament del quefer tecnològic.
Introducció a l'estudi de l'entorn tecnològic i productiu de la Comunitat Valenciana.
Criteris d'avaluació
1. Valorar i utilitzar el projecte tècnic com a instrument de resolució ordenada de problemes.
2. Elaborar un pla de treball i realitzar les operacions tècniques previstes amb criteris de seguretat i valorar les condicions de l'entorn.
3. Identificar i connectar els components fonamentals de l'ordinador i els seus perifèrics; explicar la seua missió en el conjunt.
4. Manejar l'entorn gràfic dels sistemes operatius com a interfície de comunicació amb la màquina.
5. Usar l'ordinador com a ferramenta de treball, amb l'objecte de comunicar, localitzar i manejar informació de diverses fonts. Conéixer i aplicar la terminologia i procediments bàsics dels processadors de text i ferramentes de presentacions.
6. Representar objectes senzills per mitjà d'esbossos, croquis, vistes i perspectives, a fi de comunicar un treball tècnic.
7. Conéixer la classificació general dels materials d'ús habitual.
8. Conéixer les propietats bàsiques de la fusta com a material tècnic, les seues varietats i transformats més utilitzats, identificar-los en les aplicacions més usuals i utilitzar les seues tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta, respectant els criteris de seguretat adequats.
9. Conéixer les propietats bàsiques dels metalls com a materials tècnics, les seues varietats i transformats més utilitzats, identificar-los en les aplicacions més usuals i utilitzar les seues tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta, respectant els criteris de seguretat adequats.
10. Identificar, analitzar i descriure, en sistemes senzills i estructures de l'entorn, elements resistents i els esforços a què estan sotmesos.
11. Assenyalar, en màquines complexes, els mecanismes simples de transformació i transmissió de moviments que les componen, i explicar el seu funcionament en el conjunt. Calcular la relació de transmissió en els casos que corresponga.
12. Utilitzar apropiadament mecanismes i màquines simples en projectes i maquetes.
13. Utilitzar adequadament les magnituds elèctriques bàsiques.
14. Valorar els efectes de l'energia elèctrica i la seua capacitat de conversió en altres manifestacions energètiques.
15. Identificar i utilitzar correctament els elements fonamentals d'un circuit elèctric de corrent continu i comprendre la seua funció dins d'este.
16. Usar l'ordinador com a instrument eficaç per a localitzar informació en Internet.
17. Accedir a Internet com a mitjà de comunicació, utilitzant el correu electrònic i el xat.
18. Conéixer les distintes fonts d'energia, la seua classificació, la seua transformació, els seus avantatges i inconvenients.
19. Descriure els processos d'obtenció i utilització d'energia a partir de combustibles fòssils.
20. Distingir les parts i descriure el funcionament d'una màquina de vapor, un motor de combustió interna, una turbina i un reactor.
21. Utilitzar adequadament programes de simulació per ordinador.
22. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats que oferix l'entorn tecnològic i productiu de la Comunitat Valenciana.
Tercer curs
Continguts
Bloc 1. Procés de resolució de problemes tecnològics
Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte.
Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l'ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades.
Ús de full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l'elaboració, desenrotllament i difusió del projecte.
Anàlisi i valoració de les condicions de l'entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat a l'aula taller.
Bloc 2. Hardware i software
Instal·lació, desinstal·lació i actualització de programes. Realització de tasques bàsiques de manteniment del sistema. Gestió de recursos compartits en xarxes locals.
Ferramentes bàsiques per al dibuix vectorial i el grafisme artístic.
Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics de fulls de càlcul. Fórmules. Elaboració de gràfiques.
L'ordinador com a recurs per a l'organització de la informació: gestor de bases de dades. Busca d'informació, creació i actualització d'una base de dades.
Bloc 3. Tècniques d'expressió i comunicació
Sistemes senzills de representació. Vistes i perspectives. Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Acotació.
Metrologia i instruments de mesura de precisió: calibre i micròmetre. Coneixement i ús dels dits instruments de mesura.
Aplicacions de dibuix assistit per ordinador.
Bloc 4. Materials d'ús tècnic
Introducció als plàstics. Classificació. Obtenció. Propietats característiques. Identificació en objectes d'ús habitual. Aplicacions industrials i en habitatges.
Tècniques bàsiques i industrials per al treball amb plàstics. Conformació i unió. Ferramentes i ús segur d'estes.
Materials de construcció: petris i ceràmics. Propietats característiques. Identificació. Aplicacions.
Treball en l'aula taller amb materials comercials i reciclats.
Bloc 5. Electricitat i electrònica
Llei d'Ohm. Potència i energia elèctrica.
Circuit en sèrie, paral·lel i mixt.
Corrent continu i corrent altern. Estudi comparat.
Electromagnetisme. Aplicacions: electroimant. Dinamo, motor de corrent continu, relé i alternador.
Aparells de mesura: voltímetre, amperímetre i polímetre. Realització de mesuraments senzills.
Muntatge de circuits característics.
Introducció a l'electrònica bàsica: la resistència, el condensador, el díode i el transistor. Descripció de components i muntatges bàsics.
Valoració dels efectes de l'ús de l'energia elèctrica sobre el medi ambient.
Bloc 6. Tecnologies de la comunicació. Internet
L'ordinador com a mitjà de comunicació intergrupal: comunitats i aules virtuals. Internet: fòrums, blocs, sistema wiki i elaboració de pàgines web.
Actitud crítica i responsable cap a la propietat i la distribució del software i de la informació: tipus de llicències d'ús i distribució.
Introducció a la comunicació amb fils i sense. L'espai radioelèctric. Satèl·lits i les seues aplicacions civils.
Introducció a la telefonia, ràdio i televisió. El seu ús responsable.
Bloc 7. Energia i la seua transformació
Energia elèctrica: generació, transport i distribució.
Centrals. Descripció i tipus de centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears. Tractaments dels residus.
Energies renovables: sistemes tècnics per a l'aprofitament de l'energia eòlica, solar, mareomotriu i de la biomassa. Importància de l'ús d'energies alternatives.
Energia i medi ambient. Eficiència i estalvi energètic. Impacte mediambiental de la generació, transport, distribució i ús de l'energia.
Bloc 8. Control i robòtica
Introducció i evolució dels sistemes automàtics: mecanització, automatització i robotització.
Elements bàsics d'un sistema de control. Mètodes i exemples de sistemes de control.
Arquitectura d'un robot: parts fonamentals. Sensors i actuadors.
Control d'un automatisme per ordinador. Targetes controladores. Diagrames de flux. Introducció a la programació.
Bloc 9. Tecnologia i societat
Tecnologia i medi ambient: impacte ambiental del desenrotllament tecnològic. Contaminació. Esgotament dels recursos energètics i de les matèries primeres. Tecnologies correctores. Desenrotllament sostenible.
Criteris d'avaluació
1. Realitzar un projecte tècnic, en què s'analitze el context, es proposen solucions alternatives i es desplegue la més adequada.
2. Elaborar els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat.
3. Realitzar les operacions tècniques previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d'economia, sostenibilitat i seguretat; valorar les condicions de l'entorn de treball.
4. Usar l'ordinador com a ferramenta per a elaborar, desenrotllar i difondre un projecte tècnic, a través de fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfiques.
5. Instal·lar, desinstal·lar i actualitzar programes i realitzar tasques bàsiques de manteniment informàtic. Utilitzar i compartir recursos en xarxes locals.
6. Realitzar dibuixos geomètrics i artístics utilitzant algun programa de dibuix gràfic senzill.
7. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotació i normalització per a plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics.
8. Crear una base de dades senzilles; actualitzar i modificar una base de dades ja creada. Localitzar informació utilitzant un gestor de bases de dades.
9. Utilitzar aplicacions de disseny assistit per ordinador per a la realització de croquis normalitzats.
10. Conéixer les propietats bàsiques dels plàstics com a materials tècnics, la seua classificació, les seues aplicacions més importants; identificar-los en objectes d'ús habitual i usar les seues tècniques bàsiques de conformació i unió de manera correcta i amb seguretat.
11. Conéixer les propietats bàsiques dels materials de construcció, les seues aplicacions més importants, la seua classificació, les seues tècniques de treball i ús, i identificar-los en construccions ja acabades.
12. Dissenyar, simular i realitzar muntatges de circuits elèctrics senzills, de corrent continu, utilitzant piles, interruptors, resistències, peretes, motors, electroimants i relés, com a resposta a un fi predeterminat.
13. Descriure les parts i el funcionament de les màquines elèctriques bàsiques.
14. Descriure i utilitzar l'electromagnetisme en aplicacions tecnològiques senzilles.
15. Utilitzar correctament les magnituds elèctriques bàsiques, els seus instruments de mesura i la seua simbologia.
16. Muntar un circuit electrònic senzill utilitzant, almenys, díodes, transistors i resistències, a partir d'un esquema predeterminat.
17. Usar Internet com a mitjà actiu de comunicació intergrupal i publicació d'informació.
18. Conéixer i valorar els diferents models de propietat i distribució del software i de la informació en general.
19. Descriure esquemàticament els sistemes de telefonia, ràdio, televisió i satèl·lits civils, els seus principis bàsics de funcionament i conéixer els aspectes pràctics més importants per a l'usuari.
20. Conéixer els distints mitjans de producció, transformació i transport de l'energia elèctrica.
21. Descriure esquemàticament el funcionament i tipus de centrals productores d'energia.
22. Descriure esquemàticament els sistemes tècnics per a l'aprofitament de les energies renovables.
23. Conéixer i valorar l'impacte mediambiental de la generació, transport, distribució i ús de l'energia, fomentant una eficiència i un estalvi energètic majors.
24. Identificar automatismes en sistemes tècnics quotidians, diferenciant els seus elements bàsics.
25. Muntar, utilitzant sistemes mecànics i elèctrics, un robot senzill amb capacitat de moviment dirigit.
26. Realitzar diagrames de flux senzills i conéixer les ordes més utilitzades en els programes de control.
27. Reconéixer l'impacte que sobre el medi té l'activitat tecnològica i comprovar els beneficis i necessitat de l'aplicació de tecnologies correctores per a aconseguir un desenrotllament sostenible.
Quart curs
Continguts
Tecnologia
Bloc 1. Hardware i software
L'ordinador com a dispositiu de control: senyals analògics i digitals. Lògica de funcionament intern. Transmissió de la informació per mitjà de senyal elèctric. Adquisició de dades. Tractament de la informació numèrica adquirida per mitjà de full de càlcul.
Programes de control.
Comunicació entre ordinadors: xarxes informàtiques.
Bloc 2. Tècniques d'expressió i comunicació
Disseny assistit per ordinador: dibuix en dos dimensions. Realització de dibuixos senzills.
Bloc 3. Electricitat i electrònica
Descripció i anàlisi de sistemes electrònics per blocs: entrada, eixida i procés. Components electrònics. Circuits integrats simples. Dispositius d'entrada: interruptors, resistències que varien amb la llum i la temperatura. Dispositius d'eixida: brunzidor, relé, LED i altres. Aplicacions en muntatges senzills.
Tècniques de muntatge i connexió de circuits electrònics.
Electrònica digital. Aplicació de l'àlgebra de Boole a problemes tecnològics bàsics. Portes lògiques: simbologia.
Ús de simuladors per a analitzar el comportament dels circuits electrònics.
Bloc 4. Tecnologies de la comunicació. Internet
Descripció dels sistemes de comunicació amb fils i sense fil i els seus principis tècnics, per a transmetre so, imatge i dades. Exemples pràctics.
Comunicació sense fil: senyal modulador i portador.
Comunicació per satèl·lit i telefonia mòbil. Descripció i principis tècnics.
Sistemes de posicionament global. Descripció i principis tècnics.
Grans xarxes de comunicació de dades. Perspectiva de desenrotllament. Control i protecció de dades.
Internet: principis tècnics del seu funcionament (protocols lògics i infraestructura física). Connexions a Internet. Tipus.
Utilització racional de tecnologies de la comunicació d'ús quotidià.
Bloc 5. Control i robòtica
Experimentació amb sistemes automàtics, sensors, reguladors i actuadors. Aplicacions pràctiques. Concepte de realimentació.
Ús de l'ordinador com a element de programació i control. Llenguatges de control.
Disseny i construcció de sistemes automàtics i desenrotllament de programes per a controlar-los.
Treball amb simuladors informàtics per a comprovar el funcionament dels sistemes dissenyats.
Bloc 6. Pneumàtica i hidràulica
Descripció i anàlisi dels sistemes hidràulics i pneumàtics, dels seus components i dels principis físics de funcionament.
Disseny i simulació amb programes informàtics de circuits bàsics, utilitzant simbologia especifica. Exemples d'aplicació en sistemes industrials.
Muntatges senzills.
Bloc 7. Tecnologia i societat
Desenrotllament històric de la tecnologia. Fites fonamentals: Revolució Neolítica, Revolució Industrial i acceleració tecnològica del segle XX.
Anàlisi de l'evolució dels objectes tècnics i importància de la normalització en els productes industrials.
Aprofitament de matèries primeres i recursos naturals. Adquisició d'hàbits que potencien el desenrotllament sostenible.
Bloc 8. Instal·lacions en habitatges
Anàlisi dels elements que configuren les instal·lacions d'un habitatge i el seu funcionament: electricitat, aigua sanitària, evacuació d'aigües, sistemes de calefacció, gas, aire condicionat, domòtica i altres instal·lacions.
Connexions, components, normativa, simbologia, anàlisi, disseny i muntatge en equip de models senzills d'estes instal·lacions. Utilització de simuladors informàtics.
Estudi de factures domèstiques.
Concepte d'arquitectura bioclimàtica per a l'aprofitament energètic.
Criteris d'avaluació
1. Manejar el full de càlcul per al tractament de la informació numèrica i analitzar-ne pautes de comportament.
2. Descriure bàsicament una xarxa d'ordinadors d'àrea local i la seua connexió a Internet i realitzar-ne la configuració bàsica.
3. Utilitzar l'ordinador com a ferramenta d'adquisició i interpretació de dades, i com a realimentació d'altres processos amb les dades obtingudes.
4. Usar ferramentes de disseny assistit per ordinador per a elaborar vistes en dos dimensions d'objectes senzills.
5. Descriure el funcionament, l'aplicació i els components elementals d'un sistema electrònic real.
6. Dissenyar, simular i muntar circuits electrònics senzills, utilitzant la simbologia adequada.
7. Realitzar operacions lògiques utilitzant l'àlgebra de Boole, relacionar plantejaments lògics amb processos tècnics i resoldre per mitjà de portes lògiques problemes tecnològics senzills.
8. Analitzar i descriure els elements i sistemes de comunicació amb fils i sense fil, per a la transmissió d'imatge, so i dades, i els principis tècnics bàsics que en regixen el funcionament.
9. Descriure les grans xarxes de comunicació de dades, les seues perspectives i els principis del control i la protecció de dades.
10. Conéixer els principis bàsics del funcionament d'Internet. Configurar un ordinador per al seu accés a Internet.
11. Fer un ús adequat i racional de les tecnologies de la comunicació.
12. Analitzar sistemes automàtics, descriure'n els components i muntar automatismes senzills.
13. Disseyar, construir i programar un sistema automàtic, que siga capaç de mantindre el seu funcionament de manera autònoma, en funció de la informació que reba de l'entorn per mitjà de sensors.
14. Utilitzar simuladors informàtics per a verificar i comprovar el funcionament dels sistemes automàtics, robots i programes de control dissenyats.
15. Conéixer les principals aplicacions de les tecnologies hidràulica i pneumàtica i identificar i descriure les característiques i el funcionament d'este tipus de sistemes.
16. Utilitzar amb soltesa la simbologia i nomenclatura necessària per a representar circuits i per a dissenyar i construir un sistema capaç de resoldre un problema quotidià, utilitzant energia hidràulica o pneumàtica.
17. Conéixer les fites fonamentals del desenrotllament tecnològic i analitzar l'evolució d'alguns objectes tècnics.
18. Valorar el desenrotllament sostenible i potenciar hàbits que el propicien, relacionant-lo amb l'activitat tecnològica.
19. Descriure els elements que componen les distintes instal·lacions d'un habitatge així com les normes que en regulen el disseny i la utilització.
20. Realitzar dissenys senzills d'instal·lacions bàsiques d'un habitatge per mitjà de la simbologia adequada; muntar circuits bàsics i utilitzar simuladors informàtics.
21. Valorar de forma crítica les condicions que contribuïxen a l'estalvi energètic, l'habitabilitat i l'estètica en un habitatge.
