Notificació de la sentència dictada en el procediment de divorci contenciós número 1180/2016. [2017/11362]
(DOGV núm. 8213 de 16.01.2018) Ref. Base de dades 2017/11362
Pedro Moya Donate, lletrat de l'Administració de justícia del Jutjat de Primera Instància número 7 de Castelló de la Plana
En el judici referenciat s'ha acordat entregar a la part demandada la cèdula que té el text que, literalment, és com segueix:
«Sentència número 590/2017
Castelló de la Plana, 4 de desembre de 2017
José Luis Conde-Pumpido García, magistrat jutge de Primera Instància número 7 de Castelló de la Plana, ha vist estigues actuacions de judici de divorci número 1180/2016, promogudes a instàncies de Mihaela Ursu, representada per la procuradora senyora Andreu Nácher i defés pel lletrat senyor Beltrán Marco, contra Cornel Ursu, en rebel·lia.
Antecedents de fet
Primer. La procuradora senyora Andreu Nácher, en la representació que té acreditada de Mihaela Ursu, va promoure demanda de divorci contra Cornel Ursu en la qual, després de l'al·legació dels fets i fonaments de dret que va estimar aplicables, va concloure amb la súplica, que es dictara sentència declarant haver-hi lloc al divorci dels litigants i atribuint a l'esposa l'ús de l'habitatge conjugal.
Segon. Admesa a tramite la demanda, es va citar de forma legal el demandat, qui no va comparéixer en temps i forma, per la qual cosa va ser declarat en rebel·lia.
Tercer. Convocades les parts a la vista, aquesta va tindre lloc el dia 30 de novembre de 2017, amb la sola assistència de la part actora que es va ratificar en la seua demanda. Rebut el plet a prova, es van practicar les admeses i declarades pertinents que van consistir en documental (donar per reproduïda l'acompanyada amb la demanda) i testifical (de Jennifer Rachel Perret Ortells). El jutge va acordar d'ofici l'interrogatori de la demandant. Practicada tota la prova en l'acte, i després d'evacuar el tràmit de conclusions finals, va quedar el plet vist per a sentència sense més tràmits.
Quart. En aquest procediment han de declarar-se com a fets provats els que es relaten a continuació.
Cornel Ursu i Mihaela Coruga, ambdós de nacionalitat romanesa, van contraure matrimoni en Sibiu (Romania) el dia 2 de setembre de 2006. (Fet acreditat mitjançant la certificació de matrimoni acompanyat amb la demanda).
De l'esmentat matrimoni no van nàixer fills. (No consta que existisca descendència)
L'últim domicili conjugal va estar a Almassora (Castelló), on continua residint l'esposa després del cessament de la convivència, que es va produir l'any 2012. El dit domicili és propietat d'ambdós cònjuges. (Fet provat mitjançant l'interrogatori de la demandant i la testifical).
L'esposa ha optat per mantindre el cognom de casada. (Fet provat mitjançant l'interrogatori de la demandant).
Les relacions entre els cònjuges estan greument danyades per l'abandó de la llar del marit, no sent possible la continuïtat del matrimoni. (Fet provat mitjançant l'interrogatori de la demandant).
Fonaments de dret
Primer. L'article 107.2 Codi Civil, en la redacció donada per la Llei 15/2015, de 2 de juliol, estableix que «la separació i el divorci legal es regiran per les normes de la Unió Europea o espanyoles de dret internacional privat», D'acord amb l'article 8, del Reglament (UE) 1259/2010, pel qual s'estableix una cooperació reforçada en l'àmbit de la llei aplicable al divorci i a la separació judicial (que és la normativa aplicable en aquesta matèria), «a falta d'una elecció segons el que establix l'article 5, el divorci i la separació judicial estaran subjectes a la llei de l'Estat»:
a) en què els cònjuges tinguen la seua residència habitual en el moment de la interposició de la demanda o, a falta d'això,
b) en què els cònjuges hagen tingut la seua última residència habitual, sempre que el període de residència no haja finalitzat mes d'un any abans de la interposició de la demanda, i que un d'ells encara residisca allí en el moment de la interposició de la demanda o, a falta d'això;
c) de la nacionalitat d'ambdós cònjuges en el moment de la interposició de la demanda o, a falta d'això,
d) davant dels òrgans jurisdiccionals que s'interpose la demanda.»
En aquest cas, el fòrum de competència de l'apartat, no resulta d'aplicació el fòrum de l'apartat a perno haver-hi una residència habitual comuna dels cònjuges en el moment d'interposició de la demanda, ni tampoc el de l'apartat b perquè, si bé l'última residència habitual dels cònjuges va estar a Espanya (en concret en la localitat castellonenca d'Almassora), aqueixa residència habitual va finalitzar amb mes d'un any d'antelació a la interposició de la demanda (el cessament de la convivència es va produir en 2012, segons van manifestar tant la demandant com el testimoni senyor Perret). Sent aqueixos fòrums de caràcter successiu, cal acudir al de l'apartat c, que resulta aplicable davant de la nacionalitat comuna dels cònjuges, que és la romanesa, la qual cosa determina que el divorci s'haja de resoldre d'acord amb la legislació de Romania.
D'acord amb l'article 38 del codi de Família de Romania, «el tribunal no podrà resoldre el matrimoni mitjançant divorci més que en el cas en què per motius fonamentats les relacions entre els cònjuges estiguen greument danyades i la continuïtat del matrimoni ja no siga possible». Aquests requisits concorren en el present cas, ja que l'abandonament de la llar per part del marit l'any 2012, sense que des d'alesores s'haja représ la convivència, és un motiu fonamentat que acredita el greu dany per a les relacions entre els cònjuges, i no és possible la continuïtat del matrimoni per la desaparició del marit i la voluntat de l'esposa de no reprendre la relació conjugal. Per això, ha de decretar-se el divorci de les parts.
Segon. En allò que pertoca a les mesures que, d'acord amb l'article 91 del Codi Civil, hagen de regir després del divorci, únicament s'ha plantejat una sol·licitud relativa a l'ús de l'habitatge conjugal. Atés que només l'esposa ha sol·licitat per a ells aquest ús, i és ella la que ocupa l'immoble des que es va produir el cessament de la convivència, pertoca atribuir-li tal ús.
Igualment, d'acord amb l'article 40 del Codi de Família de Romania, després de la dissolució del matrimoni els cònjuges poden arribar a un acord perquè l'espòs que, d'acord amb l'article 27 portava durant el matrimoni el cognom de l'altre cònjuge, puga utilitzar aquest cognom també després de la dissolució del matrimoni. El tribunal prendrà nota d'aquest acord en la sentència de divorci. El tribunal per motius fonamentats podrà atorgar aquest dret inclús si no hi ha tal acord entre els cònjuges. Si no hi ha acord o en el cas en que el tribunal no haja concedit el dret, cada un dels exesposos portarà el cognom que tenia amb anterioritat al matrimoni. En aquest cas, encara que no ha existit un acord (el marit no ha comparegut en el procediment), l'esposa ha manifestat el seu desig de mantindre el cognom de casada, per evidents motius pràctics de no haver de modificar molts documents oficials en què consta el seu actual cognom de casada, per la qual cosa es considera que concorre causa justificada perquè mantinga aqueix cognom.
Tercer. L'especial' naturalesa de les pretensions deduïdes en aquest plet fa que no s'estime' procedent condemnar cap dels litigants al pagament a costes.
Quart. Després de celebrar el matrimoni entre estrangers davant de l'autoritat d'un altre Estat, sense constar inscrit en cap Registre Civil espanyol, no pertoca comunicar d'ofici la sentència al Registre Civil, sinó que hauran de ser les parts les que insten el seu reconeixement davant de l'autoritat competent de l'Estat de celebració.
Vists els preceptes legals citats, i, altres de general i pertinent aplicació,
Dispositiva
Que amb l'estimació de la demanda formulada per la procuradora senyora Andreu Nácher en nom i representació de Mihaela Ursu contra Cornel Ursu, declare dissolt per divorci el matrimoni dels expressats litigants, amb tots els efectes legals, i s'adopten les mesures següents:
S'atribueix a l'esposa l'ús i benefici del domicili conjugal, siti a Almassora (Castelló), carrer San Rafael núm. 159-2.n D.
L'esposa podrà mantindre el cognom de casada, «Ursu».
Tot això sense fer un pronunciament exprés de condemna a costes.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts, i feu-los saber que en contra es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 20 dies.
De conformitat amb la disposició addicional quinzena de la Llei orgànica del poder judicial, introduïda per l'article 1.19 de la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre, per a interposar el recurs d'apel·lació la part recurrent haurà de constituir un dipòsit de 50 euros, el qual s'haurà de consignar en el compte de consignacions d'aquest Jutjat, i no es podrà admetre a tràmit el recurs si no s'ha constituït el dipòsit.
Així, aquesta és la meua sentència, que pronuncie, mane i firme. El jutge.»
Publicació: llegida i publicada va ser l'anterior sentència pel jutge que l'ha dictada, constituït en audiència pública, en el mateix dia del seu pronunciament, davant del secretari judicial. En done fe.
Atés que es desconeix el domicili o residència actuals de la part demandada, per diligència de 4 de desembre de 2017 el lletrat de l'Administració de justícia, de conformitat amb el que disposen els articles 156.4 i 164 de la Llei 1/2000, d'enjudiciament civil, s'ha acordat publicar aquest edicte en el tauler d'anuncis del Jutjat per a portar a efecte la diligència de notificar.
Diligència. Com a lletrat de l'Administració de justícia, estenc aquesta diligència per a fer constar que aquest edicte ha quedat fixat en el dia d'avui al tauler d'anuncis. En done fe.
Castelló de la Plana, 4 de desembre de 2017
Castelló de la Plana, 4 de desembre de 2017. El lletrat de l'Administració de justícia: Pedro Moya Donate.