Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Picassent

De conformitat amb l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d'impacte ambiental, resolc:





Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 33/12-AIA Picassent.



«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 33/12-AIA.

Títol: explotació semiextensiva de bestiar oví.

Promotor: Luis Julián Estirado Auñón.

Autoritat substantiva: Ajuntament de Picassent.

Localització: parcel·les 235 i 236 del polígon 47 i parcel·les 7 i 8 del polígon 22 Picassent (València).

Descripció del projecte

1r Objecte del projecte:

L'objecte del projecte és la legalització, per mitjà de l'obtenció de la llicència ambiental, d'acord amb la Llei 2/2006, de 5 de maig, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental, per a una activitat existent d'explotació semiextensiva de bestiar oví d'enceball amb una capacitat per a 50 mascles i 1.050 ovelles.

2n Principals característiques del projecte d'acord amb la documentació aportada:

L'activitat s'exercix sobre les parcel·les 235 i 236 del polígon 47 i les parcel·les 7 i 8 del polígon 22, situades a l'altre costat del camí. L'explotació està inscrita en el REGA amb el número ES461940000032.



L'activitat consisteix en una explotació semiextensiva de bestiar oví, per a la producció de corders de llet i recentals, amb una capacitat de 1.050 ovelles i 50 moltons, i una producció estimada de 56 corders mensuals. L'explotació es gestionarà per una única persona a temps complet, el seu titular.

– En la parcel·la 8 del polígon 22 hi ha diverses construccions.

– 4 coberts de diferents dimensions: 1.056,39 m², 182,02 m², 461,50 m² i 166,64 m².

– Sala de munyiment i tancs: 106,52 m².

– Magatzem: 156,10 m².

– 2 patis de llums: 89,15 m² i 191,50 m².

La parcel·la 235 disposa d'una zona de 1.000 m², amb solera de formigó impermeable destinada a l'emmagatzematge d'aliment. En la dita parcel·la es disposa també d'un femer d'uns 1.000 m² sobre solera de formigó armat de 20 cm de grossària, amb làmina impermeabilitzant.



Ambdós soleres tindran un lleuger pendent per a arreplegar els lixiviats que es generen en sengles rases, des de les quals, es derivaran els lixiviats a una bassa de lixiviats.

Tot el perímetre de l'explotació es troba tanca amb muret de bloc de formigó fins una altura de 60-80 cm d'altura i tanca metàl·lica de simple torsió de 1,50 m.

Instal·lacions:

A) Aigua.

El subministrament d'aigua a l'explotació procedeix de la comunitat de regants del Canal Xúquer-Túria. L'explotació disposa d'un aljub en la parcel·la 7, a partir del qual s'abasteix per mitjà de conducció i bomba de pressió tota l'activitat.

B) Maquinària.

La maquinària prevista per al normal exercici de l'activitat consisteix en una pala carregadora, per a càrrega i distribució de menjar per al bestiar, i un tractor, dotat de coble per a arreplegar el fem i remolc per al seu transport.

C) Combustible.

En el recinte en què s'exercix l'activitat no s'emmagatzema cap tipus de combustible. El repostatge del tractor i la pala carregadora es realitza directament en gasolinera.

D) Energia.

L'explotació s'abastirà d'energia elèctrica a través d'una línia elèctrica de baixa tensió procedent de la xarxa general d'abastiment que garantirà el subministrament elèctric de forma contínua.

Tramitació administrativa.

L'expedient s'inicia el 12 d'abril de 2012 amb la documentació remesa per l'Ajuntament de Picassent. L'ofici de l'Ajuntament adjunta un exemplar del projecte, estudi d'impacte ambiental, estudi acústic i estudi d'integració paisatgística amb pla de participació pública, així com còpia de certificat d'informació publica.

El 9 de maig de 2012, el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental remet a l'Ajuntament de Picassent requeriment d'ampliació de documentació.

El 26 de juny de 2012, l'Ajuntament remitent una còpia d'escrit de la Direcció Territorial d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua de València.

El 9 de juliol de 2012, es rep de l'Ajuntament de Picassent un annex de l'estudi d'impacte ambiental.

Així mateix, el 6 de novembre de 2012, l'Ajuntament remitent una còpia de certificat de la comunitat de regants.

El 29 de gener de 2013 es remet a l'Ajuntament de Picassent nou requeriment d'ampliació de documentació.

El 20 de març de 2013, es rep de l'Ajuntament de Picassent documentació complementària en resposta al requeriment anterior.

El 5 de maig de 2015 l'Ajuntament sol·licita informació sobre l'estat de tramitació de l'expedient.

El 23 de juliol de 2015 es remet ofici a l'Ajuntament de Picassent indicant que la documentació remesa continua sent insuficient i advertint de caducitat si no es realitzen els aclariments pertinents en el termini de tres mesos.

El 24 de setembre de 2015 es rep, a través del PROP I de València, un escrit de l'Ajuntament de Picassent al qual adjunta còpia de justificant de remissió del requeriment anterior al promotor.

Davant de l'aparent inactivitat del promotor, el 15 de gener de 2016, el director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental resol declarar la caducitat de l'expedient i ordenar l'arxivament de les actuacions. La resolució es notifica tant al promotor, el 2 de febrer de 2016, com a l'Ajuntament de Picassent.

L'1 de febrer de 2016, un dia abans de la recepció pel titular de la notificació de declaració de caducitat de l'expedient, Víctor Añó Climent, tècnic redactor, en representació del titular, remitent documentació complementària. En atenció al que disposa l'article 76.3 de la Llei 30/1992, de règim jurídic i procediment administratiu comú, és procedent admetre la documentació per aportar-se abans o dins del dia en què es notifica la resolució en què es tenia per transcorregut el termini.



El 10 de febrer de 2016 es rep, a través de la Diputació de València, documentació addicional aportada per Víctor Añó Climent.

El 29 de febrer de 2016, el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental comunica a l'Ajuntament de Picassent la continuació de l'expedient, i remet una còpia de la documentació aportada pel promotor per a esmenar la circumstància que no s'haja remés a través de l'òrgan substantiu i requerint nous aclariments.

El 13 de maig de 2016 es rep des de la Diputació de València nou annex II adjunt a la llicència ambiental de l'explotació. Aquesta mateixa documentació es rep el 20 de setembre de 2016, remesa per l'Ajuntament de Picassent.

El 31 de gener de 2017 es remet a l'Ajuntament de Picassent, i es dóna trasllat al promotor, informe en matèria d'inundabilitat del Servei d'Ordenació del Territori.

El 3 d'agost de 2017 es remet, tant a l'Ajuntament de Picassent, com al promotor, segon informe en matèria d'inundabilitat del Servei d'Ordenació del Territori.

Tràmit d'informació pública

El tràmit d'informació pública del projecte es va dur a terme per mitjà de la publicació de l'edicte de l'Ajuntament de Picassent en el tauler d'anuncis municipal pel termini de 30 dies i la inserció d'anunci de sotmetiment a informació pública durant 30 dies en el Butlletí Oficial de la Província de València número 307, de 27 de desembre de 2011, així com per mitjà de la notificació als veïns immediats de l'activitat per un termini de 20 dies.

En l'expedient consten dos certificats del tràmit d'informació pública firmats pel secretari de l'Ajuntament de Picassent, amb el vistiplau de la regidora delegada d'urbanisme, ambdós de data 3 d'abril de 2012.



Un dels certificats al·ludeix exclusivament a la notificació a veïns i publicació en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, i indica la realització de dues al·legacions per part de veïns immediats.

L'altre certificat, que fa referència a la inserció de l'edicte en el BOP mencionada, que ha sigut contrastada, indica que transcorregut el termini de 30 dies, no es van realitzar al·legacions.

Les al·legacions, realitzades per veïns immediats, es refereixen principalment a la incertesa sobre l'adequada impermeabilització de la fossa de lixiviats, l'olor que es produeix en l'activitat, que afecta els agricultors dels camps immediats, la brutícia en el camí i la possible devaluació de les propietats dels al·legants.

Es manifesta, així mateix, que l'explotació no es limita a part de la parcel·la 235 del polígon 47 com s'indica en la documentació inicial, sinó que comprén també la parcel·la 236 del dit polígon i les parcel·les 7 i 8 del polígon 22.

Consultes a administracions i informes rebuts

El certificat de compatibilitat urbanística, firmat per l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de Picassent l'1 de juny de 2010, indica que les parcel·les on es pretén realitzar l'activitat estan classificades com a sòl no urbanitzable qualificat com a comú i acredita la compatibilitat del projecte amb la normativa i el planejament urbanístic municipal.



A) Informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (21.12.2012).

L'informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer indica que l'actuació ocupa zona de policia del barranc Fondo, si bé respecta la zona de servitud. Recorda la prohibició general d'abocament directe o indirecte d'aigües i productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, excepte autorització administrativa prèvia.

Es recorda també que per a l'obtenció d'autorització d'obres s'haurà de justificar davant de l'organisme de conca que les obres no suposen incidència en el règim de corrents.

Quant a la disponibilitat de recursos hídrics, s'assenyala que la demanda anual d'aigua prevista per l'activitat serà satisfeta per la comunitat de regants del Canal Xúquer-Túria, i que s'ha comprovat que la dita comunitat de regants disposa de recursos per a atendre l'increment de demanda previst per l'actuació.

La Comissaria d'Aigües conclou informant favorablement l'actuació sense perjuí de les determinacions que s'originen a partir d'estudis més detallats o nova documentació.

B) Informe del Servei de Gestió d'Espais Naturals (24.10.2012).

Atés que l'activitat s'exerceix en l'àmbit del PORN del parc natural de l'Albufera, es consulta al Servei de Gestió d'Espais Naturals.



L'informe indica que d'acord amb l'article 7.1 del PORN de l'Albufera, «els establiments ramaders intensius es vincularan a la disposició d'una superfície de terra suficient per a absorbir les dejeccions sòlides i líquides que produïsquen, o bé disposar dels elements d'eliminació necessaris entre els quals es recomanen les instal·lacions de producció de biogàs. En tot cas no s'autoritzarà els seus abocaments a llits públics».

L'informe conclou que la declaració d'impacte favorable s'ha de condicionar a l'establiment d'un sistema estanc i de suficient capacitat per a emmagatzematge dels residus i a un sistema de gestió d'aquests que es considere adequat per a evitar l'afecció a l'aqüífer.



C) Informe del Servei Veterinari Oficial de l'Ocapa de l'Horta Sud-Catarroja (18.06.2012).

S'indica que les parcel·les 7 i 8 del polígon 22 de Picassent, i les edificacions incloses en aquestes, i la parcel·la 236 del polígon 47 es troben vinculades a la instal·lació ramadera propietat de Luis Julián Estirado Auñón, inscrita en el REGA amb número ES461940000032.

D) Informes del Servei d'Ordenació del Territori (23.12.2016 i 10.07.2017).

En el seu primer informe, el Servei d'Ordenació del Territori indica que les parcel·les 7 i 8 del polígon 22 de Picassent es troben afectades per perillositat d'inundació de la cartografia del PATRICOVA, sent necessària l'elaboració d'un estudi d'inundabilitat de conformitat amb les determinacions normatives del PATRICOVA.

En el seu segon informe, el Servei d'Ordenació del Territori al·ludeix a una memòria justificativa de les condicions hidràuliques de l'activitat enfocada des del punt de vista topogràfic, realitzada pel promotor i remesa a aqueix servei el 23 de maig de 2017. Així mateix, fa referència a les comprovacions realitzades pel servei sobre la cartografia temàtica.



S'observa un resguard d'uns 4 m entre la cota del barranc i la de la plataforma sobre la qual s'exerceix l'activitat. Sumat a l'anterior, el marge oposat es troba més baix, la qual cosa suposaria, en cas de desbordament, inundar els terrenys del marge oposat del barranc.



En conclusió, el projecte no es troba afectat per risc d'inundació, i és compatible amb les determinacions normatives del PATRICOVA.



E) Informe de la Secció Forestal de la Direcció Territorial de Medi Ambient de València (28.09.2017).

Les parcel·les de l'explotació estan afectades per la sendera del Barranc del Toll a Benifaió, legalment classificada per l'Ordre CAPA de 28 de novembre de 1989, amb amplària de 20 m (necessaris 10). No obstant això, només la pràctica de la delimitació podrà definir amb exactitud els límits de la via pecuària i determinar el nivell d'intrusió.

L'informe assenyala que l'exercici de l'activitat durant un període de temps prolongat no atorga drets sobre el domini públic delimitat i així mateix, indica que el certificat del Ple de l'Ajuntament de Picassent, hauria de cenyir-se a la competència municipal respecte del tancament de les parcel·les confrontades al camí del Toll.

Es conclou que, davant de la impossibilitat de fixar els límits i reclamar la titularitat del tram de la sendera del Barranc del Toll a Benifaió, la separació mínima entre els tancaments de les parcel·les 7 del polígon 22 i 235 del 47 hauria de ser la necessària de classificació, mentre que els edificis construïts a límit de camí en la parcel·la 8 del polígon 22 podrien romandre en precari, fins a la materialització de la delimitació.





Consideracions ambientals

1r Contrastat l'emplaçament de l'activitat amb la informació subministrada per la cartografia disponible en la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, s'observa que:

– La localització del projecte confronta amb via pecuària, en concret amb la sendera del Barranc del Toll a Benifaió.

– La ubicació de l'activitat es troba dins del pla d'ordenació de recursos naturals (PORN) del parc natural de l'Albufera, si bé fora dels límits de l'espai protegit.

– Part de l'emplaçament proposat està afectat per perillositat d'inundació geomorfològic, en concret les parcel·les 7 i 8 del polígon 22, sobre les quals estan les edificacions i part de la 236 del polígon 47, encara que no hi ha risc d'inundació.

– Segons el BDB, consta una observació, en un dragatge de 2009, de dos tipus de nàiades de riu catalogades com a prioritàries, en la quadrícula UTM 1x1 del projecte.

– D'altra banda, el municipi de Picassent està considerat zona vulnerable segons el Decret 13/2000, de 25 de gener, del Govern Valencià, pel qual es designen, a la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries.

Basant-se en els informes sectorials demanats per les afeccions detectades, es conclou que de la ubicació en què es pretén instal·lar l'activitat no es derivaran afeccions significatives.

2n Els principals aspectes mediambientals del projecte són:

A) Funcionament de l'explotació.

Encara que el títol del projecte al·ludeix a una explotació semiextensiva, la veritat és que el règim de maneig dels animals, que romanen en tot moment en les mateixes parcel·les, alimentats a pessebre, es podria considerar un règim d'intensiu a l'aire lliure, recolzat d'estabulació en determinats moments en les instal·lacions de la parcel·la 8.

B) Gestió del fem produït en l'explotació.

Donada la capacitat de l'explotació, s'estima una quantitat anual de fem generat de:



Producció de fem

Nre. d'animals Tn/animal any Tn/any

Ovelles 1.050 2,10 2.205,00

Moltons 50 2,10 105,00

Corders (58 mensuals) 696 0,94 654,24

Total 2.964,24





S'indica que l'activitat disposa d'un femer les dimensions del qual són 20,50 m d'amplària per 41,70 m de llarg, delimitat per tres murs de blocs de formigó d'1,50 m d'altura, cobert amb una làmina impermeabilitzant per a evitar que el vent o la pluja afecten el material acumulat en aquest. Aquestes dimensions suposen una capacitat d'emmagatzematge estimada corresponent al fem generat en tres mesos d'activitat.



La documentació inicial proposava la gestió del fem per mitjà de la seua aplicació com a adob orgànic a cultius, alternativa que exigia l'elaboració d'un pla de gestió del fem amb una sèrie de continguts mínims. El titular finalment va optar per la subscripció d'un contracte amb un gestor autoritzat per a la retirada i gestió del fem. La dita solució es va considerar adequada, i es va requerir l'acreditació documental de la realització d'aquest tipus de gestió.

S'aporta contracte entre Luis Estirado Auñón, com a titular de l'explotació ramadera, i l'empresa Marcos Manzanera Cortes, gestora autoritzada per a la retirada de fems, inscrita en el registre Sandach amb el codi S46109001. El contracte especifica que la freqüència de retirada del fem s'adaptarà a les necessitats de l'explotació.

S'aporta així mateix Resolució de la Direcció General de Producció Agrària, d'1 d'abril de 2011, per la qual s'autoritza l'empresa Marcos Manzanera Cortes com a planta intermèdia d'emmagatzematge de subproductes d'origen animal de la categoria 2 (fem) amb el número de registre: S46109001.

En data la present resolució, es constata en la pàgina web del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que l'empresa Marcos Manzanera Cortes manté la seua inscripció en el registre Sandach. En conseqüència, es considera acreditada l'adequada gestió dels fems generats en l'explotació.

C) Gestió de lixiviats i eventual contaminació de sòls i aigües subterrànies i superficials.

En la cleda es generen una sèrie de lixiviats, procedents del femer i de la zona d'emmagatzematge d'aliment fresc, així com aigües pluvials d'escolament de les zones de permanència dels animals.



El promotor indicava que els lixiviats es retiraven per gestor, però no quedava clar si es retiraven tots junts o per separat. Se li va comunicar la necessitat d'aportar tants compromisos d'arreplega de lixiviats com a tipus de lixiviats es generaren en l'explotació, o, si és el cas, que en un mateix document es detallara els distints tipus de lixiviat a l'arreplega dels quals comprometia. A més, se li va indicar que l'emmagatzematge en un depòsit de lixiviats de diferent procedència suposava que el seu contingut consistia en la mescla d'aquests.

Finalment, el promotor indica que els lixiviats procedents de la solera d'emmagatzematge d'aliment, i del femer, s'emmagatzemaran en una única bassa de lixiviats, amb unes mesures de 27 m de llarg, 11 d'ample i una profunditat de 5 m, amb una capacitat total de 1.485 m³. A aquesta bassa es dirigiran també, per mitjà dels pendents adequats, les aigües pluvials de les zones de permanència dels animals.



S'aporta un contracte de retirada i gestió de lixiviats amb l'empresa Hnos. Balsells Ballester, SLL, per a l'arreplega de lixiviats de taronja i lixiviats d'excrements produïts en l'explotació i el seu transport a la planta de tractament corresponent.

El contracte indica el número de negociant autoritzat 27/N02/CV i número de transportista 326/T02/RNP/CV. Consultada la pàgina web de la Direcció General del Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental es constata l'autorització de la mercantil Hnos. Balsells Ballester, SLL, per a les dites activitats.

En conseqüència, es considera acreditada l'adequada gestió dels lixiviats i aigües contaminades produïts en l'explotació.

Quant a les característiques de la bassa de lixiviats, per a evitar infiltracions i eventual contaminació de sòls i aigües subterrànies i superficials, s'indica que la impermeabilització de la bassa s'aconsegueix per mitjà de compactació. S'aporta resultat d'anàlisi de cales realitzades en la dita bassa i certificat d'impermeabilitat firmat per tècnic competent basat en aquestes anàlisis.

No obstant això, es considera que, atés que Picassent és municipi vulnerable per la contaminació de nitrats, i en atenció a les indicacions de l'informe del Servei de Gestió d'Espais Naturals, és essencial garantir que no es produïsquen infiltracions. Donada la naturalesa dels lixiviats, es considera necessari realitzar una impermeabilització artificial de la bassa de lixiviats que incloga la realització de solera i parets de formigó.

Respecte a les zones de permanència dels animals, que constitueixen bàsicament tota la superfície lliure de les parcel·les, a fi d'evitar infiltracions, el promotor haurà d'optar per la compactació mecànica del sòl acompanyada de la retirada diària del fem produït, per a depositar-lo en el femer, o per la impermeabilització total de la dita superfície fins a aconseguir una garantia d'impermeabilitat semblant a la de la bassa de lixiviats.

Respecte a la capacitat de la bassa, com a mesura preventiva, el titular de l'activitat es compromet que la bassa es mantinga sempre per davall dels dos terços de la seua capacitat, i en cas de previsió de pluges, tindre pràcticament buida i acordar amb l'empresa gestora que, quant ploga, procedisca al seu buidatge diari.

No obstant això, s'ha pogut comprovar en ortofotos històriques de dates recents que el promotor no compleix el seu compromís de mantindre la bassa a un màxim de dos terços de la seua capacitat i retirar el lixiviat davant de precipitacions, ja que s'han produït vessaments que han negat una part important de la parcel·la 235. El vessament dels lixiviats és inadmissible, perquè anul·la per complet l'eficàcia de la mesura d'impermeabilitzar la bassa per a evitar infiltracions.

Ha de garantir-se que, en cap cas, se superaran els dos terços de capacitat de la bassa i que, en cas de precipitacions, es retirarà el contingut d'aquesta pel gestor contractat.

Respecte a la conducció dels lixiviats a la bassa d'acumulació, en alguns apartats de la documentació s'indica que la conducció dels lixiviats des de la rasa de decantació del femer a la bassa de lixiviats es realitzarà per mitjà de séquia, mentre que en altres apartats es menciona que la conducció serà per mitjà de canonada. Es considera que la conducció ha de realitzar-se per mitjà de canonada soterrada.

Finalment, encara que la documentació assenyala que la bassa de lixiviats està tancada, no hi ha tal tanca, per la qual cosa haurà d'esmenar-se aquesta deficiència col·locant una tanca per a evitar tot risc de caiguda d'animals o persones en aquesta.

D) Gestió de cadàvers i d'altres residus.

Inicialment es fa referència a la retirada dels cadàvers per Germer Logistic Mer, SL, per al seu trasllat a J Canet, SL, NRMA 1241171, número d'homologació CA. CV-5AR Almassora (Castelló), en virtut de contracte subscrit per l'ADS l'Horta, a la qual pertany el ramader. No obstant això, no s'acredita documentalment. En conseqüència, es remet al promotor requeriment d'acreditació de l'adequada gestió de les faltes produïdes en l'explotació.

En la documentació aportada el 20 de març de 2013 s'aporta subscripció de l'assegurança de retirada de cadàvers per a la capacitat de l'explotació. Així mateix, en els plans aportats es reflecteixen dos contenidors de cadàvers al costat del tancament perimetral a fi de facilitar-ne la retirada. En definitiva, la gestió proposada pel titular per als cadàvers es considera correcta.

D'altra banda, en el normal exercici de l'activitat es generen residus procedents de tractaments sanitaris sobre els animals que no es consideren en la documentació. Per a l'adequada gestió de tots aquests residus, haurà de contractar-se el servei d'una empresa autoritzada. Fins a la seua efectiva retirada per l'empresa gestora, aquests residus hauran d'emmagatzemar-se d'acord amb la seua naturalesa.

Així mateix, es recorda que tots els contractes relatius a la retirada i gestió de cada un dels residus per gestors autoritzats hauran de romandre en tot moment en vigor.

E) Emissió de gasos a l'atmosfera. Olors.

S'indica que, en estar la bassa de lixiviats excavada per davall de la rasant del terreny, no estarà sotmesa als vents. A més, la conducció dels lixiviats a la bassa es realitzarà entubada per davall de la superfície del líquid per a evitar la ruptura de la crosta. Així mateix, es realitzarà una cobertura flotant de palla picada.

F) Afecció a vies pecuàries.

Entre les parcel·les 235 del polígon 47 i 7 del polígon 22 discorre la sendera del Barranc del Toll a Benifaió. La dita via pecuària té una amplària legal de 20 m i una amplària necessària de 10 m. A més, les edificacions de l'activitat presents en la parcel·la 8 del polígon 22 estan construïdes a límit de camí i parcel·la.

El promotor, com a justificació de cessió de terreny a domini públic, aporta certificat de l'Ajuntament de Picassent. El certificat assenyala que, en data 25 de març de 2004, el Ple de l'Ajuntament adopta l'acord d'acceptar la cessió de 200 m² de Luis Estirado Auñón, corresponents a la parcel·la 235 del polígon 47 en el seu marge est, a fi de millorar el camí de Terrabona en el seu encreuament amb la sendera.



No obstant això, es consulta el Servei d'Ordenació i Gestió Forestal en atenció a les seues competències en matèria de vies pecuàries.



L'informe de la Secció Forestal assenyala que l'Ajuntament no té competència en relació al domini públic corresponent a les vies pecuàries.

Indica també que, ja que no s'ha realitzat la delimitació de la via pecuària, davant de la impossibilitat de fixar els seus límits, la separació mínima entre els tancaments de les parcel·les confrontades hauria de ser la necessària de la classificació, és a dir, 10 m.

Respecte a les construccions existents en la parcel·la 8, s'indica expressament que l'exercici de l'activitat durant un període de temps prolongat no atorga drets sobre el domini públic. No obstant això, atés que la sendera no està delimitada, els edificis podrien romandre en precari fins que la dita delimitació es materialitze.

G) Consum de recursos naturals: aigua.

L'activitat s'abasteix d'aigua a través de la comunitat de regants del Canal Xúquer-Túria, sector X Picassent-Alcàsser. Aquesta circumstància s'acredita per mitjà de certificat de la comunitat de regants que indica que la parcel·la 235 del polígon 47 del terme municipal de Picassent està donada d'alta per al reg en aqueixa comunitat i que disposa d'una concessió d'aigua del Canal Xúquer-Túria amb destinació a reg de les parcel·les dins de la seua zona. El certificat no indica ni el cabal d'aigua associada a l'explotació, ni la possibilitat del seu ús per a abastiment de bestiar, per la qual cosa es considera incomplet.

No obstant això, l'informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de 21 de desembre de 2012 indica els 80 m³ de demanda anual d'aigua prevista per l'activitat, que l'origen de l'aigua és la concessió d'aigües de què disposa la Comunitat de Regants del Canal Xúquer-Túria, així com que s'ha comprovat que la Comunitat de Regants disposa de recursos per a atendre l'increment de demanda previst per l'actuació, sense plantejar objeccions a l'ús d'abastiment per a ramat que es donarà a l'aigua. En conseqüència, es considera justificada la procedència legal de l'abastiment d'aigües.

H) Alteració del paisatge.

La documentació aportada inclou un estudi d'integració paisatgística del projecte. En aquest s'indica especialment que l'activitat de cleda no inclou construccions volumètriques i que té un caràcter acorde amb el sòl agropecuari de la zona.

Quant a les edificacions existents en la parcel·la 8, encara que l'estudi d'integració paisatgística no fa referència a les mateixes, la seua altura, unida al seu emplaçament en cotes inferiors per la seua proximitat al barranc fondo i la seua preexistència fa suposar que la seua integració en el paisatge ja és un fet.

L'estudi d'integració paisatgística inclou un pla de participació pública. En l'expedient obra certificat, de 3 d'abril de 2012, del secretari de l'Ajuntament de Picassent indicant que en el termini de 15 dies en què l'edicte corresponent va estar exposat al públic, no es van presentar al·legacions o suggeriments algunes al mateix, així com que no es va omplir el qüestionari inclòs en el pla de participació pública.



3r L'estudi d'impacte ambiental del projecte inclou un apartat de programa de vigilància ambiental. S'indica que es presentarà anualment un informe davant de l'Administració que donarà compte de:

– Del desenvolupament i avanç de l'activitat.

– De l'aplicació de les mesures de protecció. I concretament de la continuïtat o canvis de les empreses de gestió de residus.

– De la restauració anual (soleres i fossa de residus).

– Dels controls realitzats.

– De qualsevol incidència de caràcter mediambiental.

No es concreten els controls a realitzar ni la periodicitat. En tot cas, es requereix la realització periòdica de les següents operacions per a garantir el compliment de les mesures correctores proposades:

– Retirada diària del fem present en les parcel·les i depòsit diari en el femer. Si no es realitza aquesta operació amb periodicitat diària, s'exigirà, per a tota la superfície de l'explotació sobre la qual romanen els animals, impermeabilització del mateix nivell que la realitzada en la bassa de lixiviats.

– Control diari de l'altura de la làmina de lixiviats. Amb retirada del seu contingut pel gestor autoritzat cada vegada que s'aconsegueixen els dos terços de la seua capacitat i en tot cas quan es produïsquen precipitacions.

– Control de la impermeabilitat de la solera d'emmagatzematge d'aliment i de la solera del femer.

– Control de la impermeabilitat de la bassa de lixiviats.

– Revisió de l'estat de la làmina plàstica que cobreix el femer.

– Revisió dels tanques perimetrals i de la tanca al voltant de la bassa de lixiviats.

– Neteja periòdica dels camins d'accés.

S'ha de crear un arxiu per a la documentació relacionada amb el programa de vigilància ambiental, a fi de comprovar l'eficàcia de les mesures correctores i si és el cas detectar la necessitat de modificar les mesures existents o de proposar mesures addicionals.

Es considera essencial incloure en el programa de vigilància ambiental de l'explotació l'elaboració d'un llibre de gestió de fem i un registre de la gestió dels lixiviats.

D'altra banda, és convenient establir un protocol de manteniment de la maquinària i instal·lacions d'acord amb les recomanacions dels fabricants, a fi d'optimitzar el seu rendiment, en particular pel que fa a producció de sorolls. En tot cas, és preceptiu que la maquinària i instal·lacions superen les inspeccions tècniques pertinents.



Així mateix, es considera necessari mantindre una neteja de l'activitat, en concret de les zones a l'aire lliure, mantenint lliures de maquinària, efectes i objectes sense ús. Este aspecte ha d'incloure's en el programa de vigilància ambiental.



Consideracions jurídiques

El projecte examinat constituïx, segons el que preveu l'apartat 1.h de l'annex I, del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, modificat pel Decret 32/2006, de 10 de març, un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i concordants del seu reglament.

L'expedient ha observat els tràmits previstos en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, i en les altres disposicions que se li apliquen.

L'article 5 de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, atribueix a l'òrgan mediambiental la competència en formulació de la declaració d'impacte ambiental dels projectes sotmesos a aquesta.



L'article 13 del Decret 158/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenrotllament Rural (modificat pel Decret 80/2016 i el Decret 73/2017, ambdós del Consell), atribueix a la Direcció General de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental la competència en matèria d'avaluació ambiental estratègica i de projectes.

Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la resolució següent:



Primer

Estimar acceptable, només als efectes ambientals i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que se li apliquen, el projecte d'explotació semiextensiva de bestiar oví, promogut per Luis Julián Estirado Auñón, que s'ubica en les parcel·les 235 i 236 del polígon 47 i parcel·les 7 i 8 del polígon 22, en el terme municipal de Picassent (València), sempre que es desenvolupe d'acord amb el que estableix l'estudi d'impacte ambiental, el projecte tècnic i la resta de documentació aportada, així com els condicionants del punt segon de la present resolució.



Segon

Se supedita l'execució del projecte esmentat al compliment dels condicionants següents:

1. La separació entre les tanques perimetrals corresponents a les parcel·les 235 del polígon 47 i 7 del polígon 8 haurà de respectar una amplària mínima del camí de 10 m, d'acord amb l'amplària necessària establida per a la sendera del Barranc del Toll a Benifaió en la seua classificació com a via pecuària per l'Ordre CAPA de 28 de novembre de 1989.

Respecte a les edificacions existents en la parcel·la 8 del polígon 22, podran romandre en precari fins que es materialitze la delimitació de la via pecuària.

2. En el termini de sis mesos des de la notificació de la present resolució, s'aplicaran obligatòriament les mesures correctores següents:



– Impermeabilització artificial de la bassa de lixiviats, tant en el seu fons com en les seues parets. Per a això, es realitzarà una solera de 20 cm de grossària de formigó armat i parets de la mateixa grossor, amb capa d'impermeabilitzant. En tot cas haurà de garantir-se l'estabilitat estructural i l'estanquitat de la bassa.

– Execució de les canonades per a la conducció de lixiviats des del femer i la solera d'acumulació d'aliments fins a la bassa de lixiviats.



– Tanca perimetral de la bassa de lixiviats, per a evitar la caiguda accidental a la mateixa d'animals o persones.

– Respecte al grau d'impermeabilitat de la superfície de les parcel·les sobre la qual romanen els animals, haurà d'optar-se per:

· Realitzar una impermeabilització semblant a la de la bassa de lixiviats,

· O compactar mecànicament tota la superfície. Aquesta alternativa anirà associada a l'obligació de realitzar diàriament l'arreplega del fem i el seu depòsit en el femer.

A la finalització d'aquestes operacions, haurà de remetre's a l'òrgan substantiu un certificat de finalització d'aquestes firmat per tècnic competent indicant expressament l'alternativa triada per a la impermeabilitat de la zona de permanència dels animals.

3. Haurà d'obtindre's l'informe vinculant de conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural establit en l'article 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de patrimoni cultural valencià.



En cas de troballa de restes arqueològiques, paleontològiques, etnològiques o arquitectòniques durant les labors d'impermeabilització, es paralitzaran les operacions immediatament i es comunicarà a l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural, complint el que estableixen els articles 63 i 65 de la Llei 4/1998, de patrimoni cultural valencià.



4. Es prohibix expressament l'acumulació de fem en qualsevol lloc diferent del femer. El trasbals del fem des de les zones de permanència dels animals al femer es realitzarà amb la periodicitat adequada, que, en el cas d'optar per la impermeabilització per mitjà de la compactació del sòl, serà diàriament.

Així mateix, es prohibeix l'acumulació de l'aliment en qualsevol lloc diferent de la llosa d'emmagatzematge, excepte en el moment de la seua distribució per a alimentar els animals.

5. S'elaborarà un llibre de gestió de fem que inclourà, almenys, la informació següent:

– Quantitat de fem produït.

– Dates de retirada de fem per l'empresa gestora, amb indicació de les quantitats d'eixida.

– Incidències significatives.

Així mateix, es portarà un registre relatiu als lixiviats que inclourà:

– Dates de retirada de lixiviats per l'empresa gestora, amb indicació dels volums.

– Incidències significatives.

Tant el llibre de gestió de fem com el registre relatiu als lixiviats es trobaran permanentment actualitzats i a disposició de l'autoritat ambiental competent, dins de la documentació associada al programa de vigilància ambiental.

6. En relació als residus de tractaments veterinaris i altres residus perillosos que puguen generar-se en l'explotació, es complirà en tot cas el que disposa la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. Açò inclou:

– El maneig, emmagatzematge i la posterior entrega a gestors autoritzats seran conformes a la naturalesa i perillositat de cada un dels residus.

– Els compromisos d'acceptació de residus perillosos per gestors autoritzats estaran permanentment en vigor i a disposició de l'autoritat ambiental competent.

En el termini d'un mes des de la notificació de la present resolució, haurà de contractar-se el servei d'una empresa autoritzada per a la gestió dels residus procedents de tractaments sanitaris sobre els animals i remetre's a l'òrgan substantiu còpia del contracte formalitzat.



7. Sense perjuí dels controls establits en l'estudi d'impacte ambiental, s'inclouran en el programa de vigilància ambiental les següents operacions periòdiques:

a) Retirada del fem acumulat sobre totes les zones de permanència dels animals i depòsit en el femer, amb la freqüència corresponent a la impermeabilitat triada per a eixa zona.

b) Control diari de l'altura de la làmina de lixiviats. Amb retirada del seu contingut pel gestor autoritzat cada vegada que s'aconseguixen els dos terços de la seua capacitat i en tot cas, quan es produïsquen precipitacions.

c) Control de la impermeabilitat de la solera d'emmagatzematge d'aliment i de la solera del femer. Manteniment periòdic associat al resultat del control.

d) Control de la impermeabilitat de la bassa de lixiviats. Manteniment periòdic associat al resultat del control.

e) Revisió de l'estat de la làmina plàstica que cobrix el femer.

f) Revisió dels tanques perimetrals i del tanca al voltant de la bassa de lixiviats.

g) Neteja periòdica dels camins d'accés.

h) Manteniment de la maquinària i instal·lacions.

i) Neteja de les instal·lacions, retirant maquinària, productes i efectes sense ús. Donant-los la destinació que corresponga segons la seua naturalesa.

8. Es portarà un registre documentat del programa de vigilància ambiental als efectes d'acreditar l'execució i adopció de les mesures preventives i correctores propostes i la comprovació de la seua eficàcia. Aquest registre inclourà a més el resultat dels controls i autocontrols periòdics legalment exigibles i el llibre de gestió de fems. La documentació del programa de vigilància ambiental estarà a disposició de les autoritats competents.

9. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, així com si es detectara algun impacte ambiental no previst en l'estudi d'impacte ambiental, haurà de comunicar-se a l'òrgan ambiental competent, que establirà, si és procedent, l'aplicació de noves mesures correctores.





Tercer

Notificar a les persones interessades que contra la present resolució, per ser un acte de tràmit, no es pot interposar cap recurs; sense perjuí que puguen utilitzar-se els mitjans que en defensa dels seus drets estimen pertinents.



Quart

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la present declaració d'impacte ambiental, d'acord amb el que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.

La regulació de la vigència de la present declaració d'impacte ambiental serà l'establida en l'article 43 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.



València, 25 d'octubre de 2017.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»



València, 28 de novembre de 2017.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.