Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
  Grup temàtic: Impacte ambiental

De conformitat amb l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de la declaració d'impacte ambiental, resolc:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 39/16-AIA la Salzadella.



«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 039/16-AIA.

Títol: ampliació de granja porcina d'enceball amb una capacitat resultant de 2.600 porcs d'enceball.

Promotor: Francisco Pablo Albalat Ripoll.

Autoritat substantiva: Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Prevenció i Control de la Contaminació. Exp. 302/13 IPPC.

Localització: parcel·les 131 i 276 del polígon 4, del terme municipal de la Salzadella (Castelló).



Descripció del projecte

1. Objecte del projecte.

L'objecte d'aquest projecte és obtindre l'autorització ambiental integrada per a l'ampliació d'una explotació de bestiar porcí d'enceball, que passa d'una capacitat actual de 1.600 animals a un total de 2.600.



2. Principals característiques del projecte d'acord amb la documentació aportada.

L'explotació existent consta de dues naus ubicades a les parcel·les 131 i 276 del polígon 4, del terme municipal de la Salzadella. Segons l'informe de l'Ajuntament, de data 4 de març de 2015, la nau ubicada a la parcel·la 276, destinada a granja porcina, disposa de llicència d'activitat de data 28 de març de 1978; i la nau ubicada a la parcel·la 131, també destinada a granja porcina, disposa de llicència d'activitat de data 11 d'octubre de 1993.

Amb aquest projecte es pretén ampliar l'esmentada explotació mitjançant la construcció d'una tercera nau en una de les parcel·les (parcel·la 131 del polígon 4), amb una capacitat per a 1.000 porcs d'enceball.

Superfície ocupada per l'explotació

La parcel·la 276 del polígon 4, amb una superfície de 4.137 m², té una superfície construïda de 865 m². A la parcel·la 131 del polígon 4, amb una superfície de 4.593 m², la superfície construïda és de 774 m² i la superfície que s'ha de construir que correspon a l'ampliació objecte d'aquest projecte és de 1.017,15 m² (70,44 m x 14,44 m), resultant un total construït final de 1.791,15 m². Es compleix la condició que la superfície construïda siga inferior al 50 % de la superfície de la parcel·la.

Accés

Eixint del terme municipal de Sant Mateu cap al sud, pel camí del Pontarró (raval de Santa Bàrbara) després de 890 m girem a la dreta per l'assagador de Santa Bàrbara i a 365 m de l'encreuament es troben les parcel·les on s'ubica la granja, a tots dos costats del camí.



Descripció de l'activitat i procés productiu

L'explotació es dedica a l'engreixament de bestiar porcí mitjançant un sistema intensiu de producció «tot dins tot fora». El cicle d'engreixament dura uns 120 dies i s'hi realitzen 2 cicles d'enceball a l'any. La resta del temps, la nau es troba en «buit sanitari».



S'utilitza el sistema d'engreixador danés. Els porcs s'allotgen en departaments o mòduls situats a tots dos costats dels corredors d'alimentació i servei.

Els animals els facilita l'empresa integradora, que a més de subministrar els diferents pinsos també s'encarrega de la retirada dels porcs adults per a traslladar-los a l'escorxador.

Els porcs entren a la granja amb uns 15-18 kg de pes, i segueixen l'alimentació i les atencions fins a aconseguir el pes requerit pel mercat de 90-100 kg.

Descripció de les construccions

La nau que s'ha de construir és de planta rectangular, de 14,44 m d'ample per 70,44 m de llarg. Una construcció a dues aigües, amb una alçada lateral (sobre pilar) de 2,5 m i una zenital de 3,6 m. Els tancaments són de bloc de formigó vibrat assentats amb morter de ciment. L'estructura és metàl·lica a base de pòrtics de perfils normalitzats equidistants 5 m.

A la nau discorren longitudinalment quatre canals de dejeccions d'1,5 m d'ample i 2 m de profunditat que coincideixen amb la superfície enreixada lamel·la dels mòduls d'enceball.

La coberta recolzada sobre les corretges és a base de panell aïllant tipus sandvitx.

A cada façana principal, a fi d'afavorir la ventilació natural de la nau, hi ha disposades finestres amb tela metàl·lica galvanitzada i guillotina de plàstic dur, que porten guies, torn i corrioles per al maneig. A les façanes frontal i posterior, a més de les finestres, es disposen portes de xapa galvanitzada de 2x1 m que coincideixen amb els corredors de servei de la nau.

El paviment de les naus és a base de solera de formigó en massa HA-25/B/40/I de 10 cm de grossària sobre capa de grava piconada i engravada i no ha de presentar discontinuïtats.

Instal·lacions

L'empresa integradora a què pertany el peticionari s'encarrega del subministrament del pinso a l'explotació, i el transporta fins a aquesta a granel a través de bótes de 25 tones. La capacitat d'emmagatzematge de pinso després de l'ampliació serà de 65.000 kg repartits en cinc sitges de 13.000 kg, de les quals dues corresponen a la nau que s'amplia. El pinso, en arribar a la granja amb el camió cisterna, es descarrega directament a les sitges. Hi ha un sistema d'alimentació a base d'un caragol sens fi que des de les sitges abasteix les tremuges dels departaments d'enceball. Les sitges es troben a l'exterior, vora les naus, i coincideixen amb un dels extrems longitudinals.

Els productes desinfectants i les vacunes els subministra l'empresa integradora i es dipositen al magatzem, sense que calga una altra manipulació prèvia fins a fer-ne ús.

L'aigua per a consum dels animals i el maneig a l'explotació prové de la connexió a la xarxa municipal d'aigua potable administrada per la concessionària Fomento Agrícola Castellonense, SA (FACSA), i també de la connexió a un pou legalitzat degudament amb el qual es manté una relació comercial. La xarxa de distribució es correspon amb una estesa de canonada de PE d'1» que des de la connexió porta l'aigua fins a un dipòsit regulador de 10.000 litres. A més, hi ha un altre dipòsit de 3.000 litres on s'apliquen els tractaments veterinaris. La xarxa de distribució d'aigua des dels dipòsits finalitza als abeuradors de cassoleta que permeten el subministrament a discreció als mòduls d'enceball.



Es disposa d'instal·lació elèctrica de baixa tensió.

El sistema de calefacció és a base d'estufes de carbó que s'utilitzen en moments puntuals. El carbó es diposita a l'exterior, en una zona habilitada i, atés que només s'utilitza a l'hivern i durant els primers 15 dies d'estada dels porcs, no sempre s'emmagatzema carbó, i quan es fa és el just per a aquests 15 dies.

La ventilació ha de ser de tipus estàtic horitzontal (finestres), de manera que el vent a l'incidir sobre una de les façanes principals penetra a través de les finestres i ix per les situades a la façana contrària. Un sistema de corrioles i cables possibilita la baixada i pujada de les làmines plàstiques que tapen les finestres.



S'accionen manualment, mitjançant una maneta, a voluntat del granger. L'explotació compta amb pediluvis a l'entrada de les naus, teles mosquiteres als buits de ventilació, tanca perimetral i gual sanitari o sistema equivalent a l'entrada de l'explotació.

Descripció del sistema d'emmagatzematge de purins

Les aigües residuals estan formades pels orins, els excrements i l'aigua de neteja que s'arreplega als canals de dejeccions ubicats davall de les lamel·les dels mòduls d'enceball, on romanen fins que s'extrau. El sòl dels departaments ha de tindre un pendent del 3 % a fi de facilitar l'evacuació dels purins cap aquests canals. La construcció dels canals de dejeccions és a base de solera i parets de formigó en massa HA-25/B/40/I, completament estancs i recoberts al seu interior amb pintura impermeabilitzant. S'han de buidar periòdicament mitjançant una bóta extractora de llots i s'ha d'utilitzar com a adob orgànic en finques agrícoles.

La producció de purins estimada, una vegada aconseguida la capacitat màxima en l'explotació, ha de ser de 5.590 m³/any. La capacitat d'emmagatzematge total dels canals de dejeccions després de l'ampliació ha de ser de 2.280 m³, i ha de permetre emmagatzemar la producció de purins de 3,26 mesos.

S'hi aporta un certificat d'estanquitat dels canals d'arreplega de dejeccions firmat per un tècnic competent i visat pel Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles de València i Castelló, de data 11 de març de 2015.

Neteja

Una vegada extrets els purins, i aprofitant els períodes de buit sanitari, es netegen i es desinfecten les naus amb una màquina netejadora a pressió (200-250 kg/cm²) i l'aigua s'arreplega als canals.



Tramitació administrativa

En data 6 de maig de 2014, el Servei de Protecció i Control Integrat de la Contaminació va remetre la documentació tècnica que fa referència a la sol·licitud d'autorització ambiental integrada per a l'ampliació d'una granja porcina d'enceball, promoguda per Francisco Pablo Albalat Ripoll, a les parcel·les 131 i 276 del polígon 4, del terme municipal de la Salzadella (Castelló): projecte bàsic, estudi d'impacte ambiental, resum no tècnic i documentació complementària. Se sol·licita a aquest servei l'informe preceptiu sobre la suficiència de la documentació esmentada.

El 25 de juliol de 2014, es va remetre un informe al Servei de Control Integrat de la Contaminació en què se sol·licita una ampliació de la documentació a fi de poder avaluar ambientalment l'activitat.

El 30 de setembre de 2014, el Servei de Protecció i Control Integrat de la Contaminació va remetre la documentació requerida per aquest servei i sol·licita un nou informe sobre la suficiència de la documentació esmentada.

El 20 de novembre de 2014, el Servei de Protecció i Control Integrat de la Contaminació va remtre la documentació addicional, a fi que aquesta s'incloga a la documentació remesa en data 30 de setembre de 2014, a fi d'obtindre l'informe sobre la suficiència de documentació corresponent.

El 16 de desembre de 2014, es va remetre al Servei de Protecció i Control Integrat de la Contaminació un informe sobre la suficiència de la documentació, i es reitera la petició de documentació i aclariments que no s'havien esmenat correctament.

El 22 d'abril de 2015, el Servei de Protecció i Control Integrat de la Contaminació va remetre la documentació requerida i sol·licita un nou informe sobre la suficiència d'aquesta.

El 16 d'octubre de 2015, es va remetre un informe al Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Prevenció i Control de la Contaminació sobre la suficiència de la documentació aportada.

Amb data 8 d'abril de 2016, el Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Prevenció i Control de la Contaminació va remetre el certificat del resultat de la informació pública practicada a l'expedient. Al Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental es tanca l'expedient 112/14-CON i s'inicia l'expedient d'avaluació d'impacte ambiental número 39/16-AIA.

El tràmit d'informació pública del projecte es va dur a terme pel termini de 30 dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana número 7721, de data 16 de febrer de 2016, així com al tauler d'anuncis de l'Ajuntament. Segons certifica l'Ajuntament de la Salzadella, durant l'esmentat termini no s'hi van presentar al·legacions, observacions ni suggeriments. Mitjançant la diligència de data 7 d'abril de 2016, el cap del Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Prevenció i Control de la Contaminació fa constar que durant l'esmentat termini aquest expedient no va rebre cap compareixença.

El 12 de juliol de 2016, el Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Prevenció i Control de la Contaminació va remetre una còpia dels informes rebuts de l'OCAPA Baix Maestrat-Sant Mateu i de la Direcció Territorial de Castelló de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.

El 23 de desembre de 2016, el Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Prevenció i Control de la Contaminació va remetre una còpia de l'informe emés per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.



Consideracions ambientals

Ubicació

L'explotació ramadera es localitza a les parcel·les 276 i 131 del polígon 4, del terme municipal de la Salzadella (Castelló), a tots dos costats d'una carretera que coincideix amb el camí ramader assagador de Santa Bàrbara. El planejament aplicable és el projecte de delimitació de sòl urbà municipal. El sòl on s'ubica l'explotació té la qualificació de sòl no urbanitzable protegit. S'hi aporta un certificat de compatibilitat urbanística favorable, de data 11 de desembre de 2013, condicionat al compliment dels requisits exigits en els informes preceptius de la conselleria competent en ordenació del territori i urbanisme i de la conselleria competent en matèria d'agricultura i ramaderia, que s'indiquen a continuació:

– S'ha d'observar el que fa referència a separacions a l'eix de camins (15 m) i límits (5 m) de l'article 100.3 del ROGTU.

– En qualsevol cas, s'ha de respectar l'amplària legal de 6 m del camí ramader amidada des de l'eix del camí.

– La instal·lació d'ampliació s'ha d'ubicar amb una única construcció dins de la tanca de l'actual polígon 4, parcel·la 131, de manera que no es reduïsca la distància actual a les explotacions ubicades en el radi de 1.000 m.

Com a conseqüència d'aquest darrer condicionant es modifica el projecte que inicialment pretenia la construcció de dues naus de 503 m² a les parcel·les 131 i 276, i passa a proposar la construcció d'una única nau de 1.017,15 m² a la parcel·la 131. S'hi aporta un nou informe de compatibilitat urbanística favorable, de data 11 de març de 2015, en què es preveu la construcció d'una única nau i que arreplega els condicionants dels següents informes preceptius:

– Informe emés per la Direcció Territorial de Castelló de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, de data 17 de setembre de 2014, del qual es desprén que «l'activitat agropecuària és pròpia del sòl no urbanitzable, i es pot autoritzar sempre que se sol·licite llicència urbanística per a una única parcel·la (o diverses parcel·les agrupades registralment)».

– Informe de la Conselleria de Presidència, Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, de data 13 d'octubre de 2014, que resta condicionat al següent: «La instal·lació d'ampliació s'ha d'ubicar amb una única construcció dins de la tanca de l'actual polígon 4, parcel·la 131, de manera que no es reduïsca la distància actual a les explotacions ubicades al radi de 1.000 m».

D'acord amb l'informe emés per la Direcció Territorial de Castelló de la Conselleria d'Agricultura, en data 29 d'octubre de 2013, l'explotació se situa a una distància superior a 1.000 metres de nucli urbà i inferior a 500 metres de l'explotació porcina més pròxima. Aquest mateix informe indica que «segons el que estableix l'article 5, punt dos, apartat A.1.a, del Reial decret 324/2000, sobre ordenació d'explotacions porcines, l'ampliació sol·licitada no compleix els requisits pel que fa a distàncies mínimes a altres explotacions porcines. No obstant això, basant-se en aquest Reial decret i en la Llei 6/2003, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, es pot autoritzar l'ampliació, ja que no se superen els límits de capacitat».

L'explotació es localitza en una zona agrícola de secà, dedicada principalment al cultiu de l'olivera. Una vegada consultada la cartografia temàtica de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, s'aprecia que la zona on es localitzen les parcel·les presenta una fisiografia ondulada. El risc d'erosió actual és molt baix (0-7 t/ha/any) i el risc d'erosió potencial és baix (7-15 t/ha/any). La vulnerabilitat d'aqüífers és mitjana. Litològicament està constituïda de còdols, graves, arenes i argiles.

La localització del projecte no afecta espais de la Xarxa Natura 2000, ni cap altra figura de protecció ambiental regulada per la Llei 11/1994, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Tampoc no afecta terreny forestal.

El banc de dades de biodiversitat indica la possible presència de l'espècie prioritària Aquila fasciata en l'entorn de l'activitat. El Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Prevenció i Control de la Contaminació va realitzar una consulta respecte d'això al Servei de Vida Silvestre. L'informe d'aquest darrer servei s'ha de considerar en l'autorització ambiental integrada que s'atorgue a l'activitat.

Principals impactes a causa de l'activitat descrits en l'estudi d'impacte ambiental i les mesures protectores i correctores proposades

La possible afecció al medi és l'originada durant la fase de construcció i durant l'exercici normal de l'activitat.

– Contaminació de sòls, aigües superficials i/o subterrànies.

La contaminació de sòls i aigües està determinada a causa de les possibles filtracions o vessaments dels productes que amb càrrega contaminant s'originen a l'explotació, en el nostre cas els purins. S'han d'adoptar mesures de protecció tant en l'emmagatzematge d'aquests com en la càrrega, transport i aplicació al camp.

Allotjament: a l'explotació, els purins únicament es troben als canals d'arreplega de dejeccions amb un traçat longitudinal a l'interior de la nau, la qual es troba protegida de l'aigua de pluja per una coberta a dues aigües, i no hi ha possibilitat que aquesta entre en contacte amb els purins. La solera dels canals de dejeccions, per a garantir-ne l'estanquitat, és a base d'una capa de 10 cm de formigó en massa d'HA-25/B/40/I sobre una capa de grava piconada i engravada. A fi de previndre les filtracions al terra, després de la neteja en cada buit sanitari, s'ha de fer una acurada inspecció de la solera i localitzar i reparar, si escau, els possibles clavills i fissures.

Extracció, càrrega i transport: l'extracció dels purins es realitza amb una bóta extractora de llots accionada per la presa de força del tractor. S'ha de prestar atenció al procés d'extracció a fi d'evitar-hi vessaments de purins i es traslladaran amb rapidesa fins als camps de cultiu.



Aplicació al camp: s'ha de respectar en tot moment el que estableix el codi valencià de bones pràctiques agràries, CVBPA, Ordre 7/2010, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i alimentació.



– Contaminació atmosfèrica.

Durant la fase de construcció, l'afecció sobre l'aire està definida per l'acumulació de gasos contaminants procedents de la combustió dels motors de vehicles i maquinàries i a causa de l'increment de pols en suspensió originat per la pèrdua de vegetació i els moviments de terres. Durant els treballs, s'ha de netejar periòdicament el terreny, fonamentalment el de les zones de pas de maquinària pesant, a fi de fixar part de la pols i evitar-ne la incorporació a l'aire. Els vehicles han de circular a una velocitat reduïda per les zones assenyalades a aquest efecte i en horari diürn.

Durant la fase d'explotació, l'afecció a l'aire està determinada per les emissions de gasos contaminants com l'amoníac, l'òxid nitrós i el metà, derivades del metabolisme dels animals i de la volatilització des dels canals de dejecció i, també, durant l'aplicació als terrenys de cultiu. Per a reduir aquestes emissions es proposa soterrar els purins dins de les 24 hores següents a l'escampament als camps de cultiu.



En aquest apartat no s'ha considerat la contaminació produïda per la combustió del carbó utilitzat en el sistema de calefacció. Encara que el període de funcionament de les estufes es redueix als primers 15 dies d'estada dels porcs a l'explotació durant l'hivern, atés el caràcter altament contaminant del carbó, almenys a la nau de nova construcció, s'ha de substituir el sistema de calefacció proposat per una altra font d'energia alternativa amb menor poder contaminant.



– Flora i fauna.

Durant la fase de construcció, l'impacte sobre la flora i la fauna és originat per la circulació de maquinària.

Durant la fase d'explotació, les possibilitats d'impacte són originades per les emissions contaminants a l'atmosfera i per l'acumulació de pols a la flora immediata a l'explotació. En el cas de la fauna autòctona, l'afecció girarà al voltant de la possible transmissió de malalties a causa del flux de vectors patògens des de l'allotjament.



– Males olors.

Les mesures correctores per a la reducció de les males olors es basen en actuacions de neteja i desinfecció i retirada de cadàvers.



La granja es troba a suficient distància de nuclis poblats perquè no siguen perceptibles les possibles males olors.

Coincidint amb els diferents buits sanitaris, s'ha de fer una escrupolosa neteja i desinfecció del local i de les instal·lacions, de manera que no hi resten restes la descomposició de les quals puga originar mal olor.



– Sorolls i vibracions.

El nivell sonor mitjà transmés a l'exterior de les construccions de la granja s'ha estimat en 35 dBA. Aquest soroll no és perceptible fora del recinte de la parcel·la i menys encara des del nucli habitat més pròxim que és el municipi de la Salzadella, situat a 2.000 metres.

Qualsevol element capaç de generar vibracions s'ha d'ancorar a una bancada el pes de la qual siga superior d'1,5 a 2 vegades el de la màquina que suporta, mitjançant ancoratges caragolats degudament i amb suports antivibratoris o juntes de goma, de manera que en cap moment es perceben vibracions fora del local de l'activitat.

– Impacte sobre el paisatge.

Tant pel tipus de construcció com per l'acabat exterior amb morter de ciment i colors neutres, la granja és concorde amb el caràcter rural i aïllat, i es manté dins dels estàndards constructius de la zona.



Es tracta d'edificis en planta baixa, allunyats del nucli urbà, en zona rústica, on les parcel·les que envolten l'explotació són de cultiu i fins i tot la resta de la finca no ocupada per les instal·lacions també es manté en l'ús agrícola. La presència d'aquesta vegetació contribueix al camuflament o ocultació en part de la construcció.

Fora de les naus no es produeix emmagatzematge o dipòsit de cap material.

El possible impacte visual és mínim i assumible des del punt de vista mediambiental, i no s'hi produeixen visuals especialment negatives.

– Impacte sobre el patrimoni cultural i arqueològic. D'acord amb l'informe emés per la Direcció General de Cultura i Patrimoni, de data 17 de setembre de 2015, el projecte no planteja afecció al patrimoni cultural en cap de les seues manifestacions per la qual cosa s'emet un informe favorable als efectes patrimonials previstos en l'article 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.



– Consum d'aigua.

S'estima un consum anual d'aigua, destinada a beure els animals i la neteja de les instal·lacions, de 5.790,72 m³/any. S'hi aporta l'informe del tècnic de FACSA, de data 11 de març de 2015, en què s'indica que no hi ha cap problema per a subministrar-li el cabal sol·licitat amb les condicions hídriques i els consums de la població de 2014. Així mateix, s'hi aporta l'informe favorable de Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de data 24 de novembre de 2016.

– Gestió de purins.

Quant a la gestió dels purins, s'hi aporta un pla d'adobatge adequat, amb la còpia de les autoritzacions dels propietaris de les parcel·les on s'aplicaran els purins de l'explotació. No obstant això, la granja ha de comptar amb un llibre de registre en què s'anoten totes les eixides de purins que s'hi produïsquen, indicant: data, identificació de les parcel·les que s'adoben i el volum de purins aplicat en cada una d'aquestes parcel·les. Aquest llibre ha d'estar actualitzat i a disposició de l'autoritat substantiva o ambiental sempre que aquestes ho requerisquen.



– Gestió de cadàvers.

La gestió dels cadàvers anirà a càrrec d'un gestor autoritzat. A la granja no s'ha de realitzar cap mena de soterrament o incineració.



Els cadàvers originats durant el cicle d'enceball es trauen de la nau i es dipositen a contenidors estancs per traslladar-los a la caseta de recollida. Des d'aquestes casetes són retirats pel gestor i traslladats a la planta de transformació i aprofitament.

S'hi aporta la sol·licitud d'inscripció a l'Associació d'Usuaris de Casetes de Recollida de Cadàvers de Bestiar no Boví de la Província de Castelló, de data 23 d'agost de 2013, per a la capacitat màxima de l'explotació, i disposa de l'assegurança vigent per a la capacitat actual de 1.600 porcs. Abans de la posada en funcionament de l'activitat després de l'ampliació d'aquesta, el promotor ha de disposar d'aquesta assegurança per a la capacitat que resulte de l'ampliació objecte d'avaluació.

– Gestió de residus zoosanitaris.

Els residus zoosanitaris s'emmagatzemen en dipòsits estancs que el gestor autoritzat posa a disposició del ramader fins que es retiren, cosa que es realitza de forma periòdica. S'hi aporta el contracte subscrit amb Acriporte, centre gestor de residus autoritzat, amb un contracte subscrit fins al 31 de maig de 2018.

Pla de vigilància ambiental

El pla de vigilància ambiental aportat s'ha de completar amb els punts següents:

– S'ha de realitzar una vigilància periòdica de la impermeabilització dels canals de dejeccions. Després de cada buidatge dels canals i després de la neteja d'aquests s'ha de comprovar l'existència de possibles fissures i, si és el cas, reparar-les.

– S'ha de comprovar la correcta aplicació dels purins a les parcel·les autoritzades. Per a això, la granja ha de comptar amb un llibre de registre on cal anotar totes les eixides de purins que s'hi produïsquen, i indicar: la data, la identificació de les parcel·les que s'adoben i el volum de purins aplicat en cada una d'aquestes. En el cas que alguna parcel·la cause baixa, s'ha d'actualitzar el llibre de registre amb les noves parcel·les i comunicar-ho a l'òrgan substantiu. Aquest llibre ha d'estar actualitzat i a disposició de l'autoritat substantiva o ambiental sempre que aquestes ho requerisquen.

– S'ha d'emetre un informe especial quan es presenten situacions o successos excepcionals que impliquen deterioraments ambientals o situacions de risc, tant en la fase de construcció com en la d'explotació.



– S'ha de presentar anualment, davant de l'òrgan substantiu, un informe sobre l'exercici de l'activitat, l'aplicació de les mesures de protecció i de restauració prescrites, dels controls realitzats i de qualsevol incidència de caràcter ambiental.



Consideracions jurídiques

El projecte examinat constitueix, segons el que preveu l'annex I, apartat 1.h, del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, modificat pel Decret 32/2006, de 10 de març, un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell.



En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, i en les altres disposicions que se li són aplicables.

L'article 13 del Decret 158/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, modificat pel Decret 80/2016, d'1 de juliol, atribueix a la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental la competència en matèria d'avaluació ambiental estratègica i de projectes.

Per tot això, fent-ne ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent resolució:



Primer

Estimar acceptable, a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que li són aplicables, el projecte d'autorització ambiental integrada per a ampliació de granja porcina d'enceball amb una capacitat resultant de 2.600 porcs d'enceball, que s'ha d'ubicar a les parcel·les 131 i 276 del polígon 4, del terme municipal de la Salzadella (Castelló), promogut per Francisco Pablo Albalat Ripoll, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental, de la resta de la documentació tècnica aportada, i es complemente amb l'adopció dels condicionants establits a continuació:

1. Respecte al camí ramader assagador de Santa Bàrbara s'ha de respectar l'amplària legal de 6 metres amidats des de l'eix del camí.

2. Respecte a la possible presència de l'espècie prioritària Aquila fasciata caldrà ajustar-se al que dispose l'informe de vida silvestre.

3. Respecte a la gestió de purins:

– L'aplicació dels purins s'ha de realitzar seguint el codi de bones pràctiques agràries establit en l'Ordre 7/2010, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

– S'ha de portar al dia un llibre d'explotació en què queden registrades les quantitats i les parcel·les on s'apliquen els purins, la data d'aplicació i la conformitat dels propietaris d'aquestes. El llibre d'explotació ha d'estar actualitzat en tot moment i a disposició de l'autoritat substantiva o ambiental sempre que aquestes ho requerisquen.

– S'ha de comptar en tot moment amb les autoritzacions actualitzades dels titulars de les parcel·les.

– Qualsevol variació a les parcel·les, dosi d'aplicació o modificació de la capacitat d'emmagatzematge, s'ha de comunicar a l'òrgan substantiu.

– Després de l'adobat amb purins, aquests s'han d'incorporar immediatament al terreny a través d'una labor, a fi de mitigar les emissions de gasos a l'atmosfera i les olors.

– S'ha de portar l'adequat manteniment de les fosses i de la bassa de purins de manera que en reste assegurada la impermeabilitat i l'estanquitat al llarg del temps.

4. Almenys a la nau de nova construcció, el sistema de calefacció a base d'estufes de carbó s'ha de substituir per una altra font d'energia alternativa amb menor poder contaminant.

5. El pla de vigilància ambiental s'ha de completar amb els punts següents:

– S'ha de realitzar una vigilància periòdica de la impermeabilització dels canals de dejeccions. Després de cada buidatge dels canals i després de la neteja d'aquests s'ha de comprovar l'existència de possibles fissures i, si és el cas, reparar-les.

– S'ha de comprovar la correcta aplicació dels purins a les parcel·les autoritzades. Per a això, la granja ha de comptar amb un llibre de registre en què s'han d'anotar totes les eixides de purins que s'hi produïsquen i indicar: la data, la identificació de les parcel·les que s'adoben i el volum de purins aplicat en cada una d'aquestes. En el cas que alguna parcel·la cause baixa s'ha d'actualitzar el llibre de registre amb noves parcel·les i comunicar-ho a l'òrgan substantiu. Aquest llibre ha d'estar actualitzat i a disposició de l'autoritat substantiva o ambiental sempre que aquestes ho requerisquen.

– S'ha d'emetre un informe especial quan s'hi presenten situacions o successos excepcionals que impliquen deterioraments ambientals o situacions de risc, tant en la fase de construcció com en la d'explotació.



– S'ha de presentar anualment, davant de l'òrgan substantiu, un informe sobre l'exercici de l'activitat, l'aplicació de les mesures de protecció i de restauració prescrites, dels controls realitzats i de qualsevol incidència de caràcter ambiental.

6. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, així com si es detecta algun impacte ambiental no previst en l'estudi d'impacte ambiental, s'ha de comunicar a l'òrgan ambiental competent que establirà, si pertoca, l'aplicació de noves mesures correctores.





Segon

Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit, no s'hi pot interposar cap recurs, sense perjudici que s'hi puguen utilitzar els mitjans que en defensa dels seus drets estimen pertinents.



Tercer

Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.



La regulació de la vigència d'aquesta declaració d'impacte ambiental serà l'establida en l'article 43 de l'esmentada Llei 21/2013.



València, 14 de novembre de 2017.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»



València, 28 de novembre de 2017.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.