Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport;Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
  Grup temàtic: Autoritzacions administratives
  Descriptors:
  	Temàtics: centre d'ensenyament

La Direcció General de Política Educativa, en virtut de les competències establides en el Decret 155/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Direcció General d'Assistència Sanitària, en virtut de les competències establides en el Decret 37/2017, de 10 de març, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública disposen el protocol amb instruccions i orientacions sobre el procediment que han de seguir els centres educatius, centres d'atenció primària i les unitats de salut mental infantil-adolescent per atendre l'alumnat de manera integral i coordinada des del primer moment en què es detecte la sospita que l'alumne o l'alumna pot presentar un problema de salut mental.



La Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana, estableix en el seu article 54, Drets generals i àmbit d'aplicació, que tots els menors tenen dret a la protecció i a l'atenció sanitària, així com a les cures necessàries per a la seua salut i benestar en la seua qualitat d'usuaris i pacients del Sistema Valencià de Salut.

L'article 56.2 d'aquesta llei disposa que s'atendran de manera específica els problemes de salut que incideixen d'una manera significativa en l'adolescència, relacionats, sobretot, amb hàbits de salut, conductes de risc, conductes addictives, problemes de salut mental, trastorns de la conducta alimentària així com trastorns de les relacions afectivosexuals.



De la mateixa manera, l'article 59 estableix que les accions en matèria de salut escolar exigeixen l'actuació coordinada dels departaments competents en matèria de sanitat i educació.

L'estratègia autonòmica de salut mental (2016-2020) inclou dins de la línia estratègica 2: Atenció a les persones amb problemes de salut mental, elaborar un protocol entre Educació i Salut Mental per a la detecció i atenció precoç.

La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública acorden publicar aquest protocol de coordinació per a l'atenció a l'alumnat amb problemes de salut mental que conté les instruccions i orientacions per a la actuacions coordinades del personal professional dels centres educatius i dels centres sanitaris de referència (pediatria / atenció primària i equip de les unitats de salut mental infantil-adolescent).

Aquest document estableix la forma de coordinació entre els centres d'educació i els centres de salut i unitats de salut mental infantil-adolescent per garantir una atenció integral i unificada en base a les necessitats de l'alumnat amb problemes de salut mental.



València, 11 de desembre de 2017.– El director general de Política Educativa, Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport: Jaume Fullana Mestre. El director general d'Assistència Sanitària, Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública: Rafael Sotoca Covaleda.





Protocol de coordinació per a l'atenció

a l'alumnat amb problemes de salut mental



La infància i l'adolescència són períodes evolutius crucials. El seu desenvolupament harmoniós depén de factors biològics, socials i educatius, així com familiars i relacionals. És, per tant, imprescindible desenvolupar les eines inclusives necessàries perquè tot l'alumnat, especialment el que es troba en una situació de vulnerabilitat per tindre problemes psíquics, educatius o socials, puga construir la seua autonomia de manera integral, de manera que li permeta participar satisfactòriament en la societat.



La majoria dels alumnes i les alumnes amb problemes de salut mental estan escolaritzats i aquesta situació té una sèrie de repercussions en l'àmbit escolar, bé amb retards i dificultats en l'aprenentatge, bé amb problemes de conducta i dificultats en les relacions interpersonals amb el professorat i els companys i companyes.

S'evidencia doncs, la necessitat d'una coordinació i un treball interdisciplinari entre les i els diferents professionals dels centres educatius i serveis de salut mental que intervenen en el seu procés de desenvolupament, per unir esforços i aconseguir una integració funcional dels recursos, perquè els aspectes emocionals, pedagògics i sociofamiliars presents en el tractament estiguen unificats.

La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, amb la finalitat de facilitar la coherència de les actuacions establides i garantir la correcta atenció i seguiment dels menors escolaritzats que presenten problemes de salut mental, han elaborat de manera consensuada un protocol de coordinació que facilite una intervenció integral i individualitzada. L'existència d'aquest protocol es defineix com una eina que sistematitze les actuacions conjuntes, clíniques i educatives, en l'atenció a l'alumnat que presenta necessitats específiques.



Per a això:

– S'establiran línies i vies per a la coordinació i el treball col·laboratiu i en xarxa entre els serveis sanitaris, educatius i socials.



– S'oferirà col·laboració extensiva a les famílies, tutors o tutores o representants legals, comptant amb l'autorització expressa d'aquestes.

– Es desenvoluparà un pla terapèutic consensuat i interdisciplinari que afavorisca la col·laboració i la corresponsabilitat.



1. FINALITAT

La finalitat d'aquest protocol és descriure el procediment que han de seguir els centres educatius, centres d'atenció primària i les unitats de salut mental infantil-adolescent (USMIA) per atendre l'alumnat de manera integral i coordinada des del primer moment en què es detecte la sospita que l'alumne o l'alumna pot presentar un problema de salut mental.





2. ABAST

Aquest protocol serà aplicable als:

– Centres educatius públics de la Generalitat Valenciana. S'hi podran acollir la resta de centres. En tot cas, els centres que no s'acullen hauran d'establir els mecanismes propis per a complir el que estableix l'article 59 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana.

– Centres d'atenció primària (CAP)

– Unitats de salut mental infantil-adolescent (USMIA)





3. DESTINATARIS

Tot l'alumnat escolaritzat en centres educatius i que pot presentar una sospita de trastorn mental o símptomes importants d'aquests, tot i que l'alumne o alumna no estiga diagnosticat encara.

Aquesta sospita pot ser en relació a:

– Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA)

– Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH)

– Discapacitat intel·lectual amb comorbiditat psiquiàtrica

– Trastorns alimentaris

– Trastorns del control dels impulsos i de la conducta

– Trastorns d'ansietat

– Trastorns de l'ànim

– Trastorns de l'excreció

– Trastorns psicòtics

– Conducta suïcida: ideació, pla, temptatives de suïcidi

– Conductes autolesives

– Altres que es detecten

4. ACRÒNIMS I DEFINICIONS

Annex I: acrònims

Annex II: definicions





5. REFERÈNCIES LEGISLATIVES

Annex III: referències legislatives





6. DESCRIPCIÓ DEL PROCEDIMENT

6.1. FASE DE DETECCIÓ I IDENTIFICACIÓ DE NECESSITATS EDUCATIVES

La detecció primerenca dels trastorns ens permetrà iniciar al més prompte possible la intervenció més adequada i previndre els possibles problemes associats (insuficient rendiment escolar, dificultats en les relacions socials, baixa autoestima, trastorns de conducta, etc.).



1. Des de l'àmbit educatiu

Quan en el centre educatiu es detecte una alumna o un alumne amb sospita d'una problemàtica de salut mental:

1.1. Sospita de problema de salut mental

El tutor o tutora, junt amb l'orientador o l'orientadora, convocarà el pare, mare, tutors/tutores o representants legals o si escau qui exercisca la guarda, per informar-los de la situació detectada i de la conveniència de:

– Realitzar una avaluació psicopedagògica.

– Realitzar una derivació, si escau, als especialistes sanitaris corresponents (Salut Mental Infantil, Neuropediatria) mitjançant el facultatiu d'atenció primària (AP).

1.2. Autorització i consentiment informat

L'intercanvi d'informació amb els professionals sanitaris requerirà l'autorització de la família (annex V).

En el cas que la mare, el pare, tutors/tutores o representants legals no autoritzen l'avaluació psicopedagògica ni les intervencions que se'n deriven, depenent de la situació i la gravetat, el centre educatiu s'ha d'ajustar al que disposa la normativa vigent en matèria de protecció de la infància i de l'adolescència, informant als serveis socials municipals de tal situació a fi de valorar una possible situació de risc (Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d'enjudiciament civil, article 17-legislació consolidada).



1.3. Avaluació psicopedagògica

L'orientador o orientadora (del Servei Psicopedagògic Escolar, del Departament d'Orientació o del Gabinet Psicopedagògic autoritzat) realitzarà, si s'escau, l'avaluació psicopedagògica, identificant tant les necessitats específiques de suport educatiu de l'alumna o l'alumne amb sospita de trastorn mental com aquells factors del context que afavorisquen o dificulten el seu aprenentatge, per tal de determinar les mesures educatives més adequades. Per a portar a terme l'avaluació es requerirà l'autorització prèvia de la família per a l'avaluació psicopedagògica (annex IV).

Sempre que les condicions de l'alumna o l'alumne ho permeten, es comptarà amb la seua participació en les diferents fases del procés i se l'informarà de les actuacions a realitzar en els diferents moments.

1.4. Després de l'avaluació: informe educatiu

– L'orientadora o l'orientador elaborarà un informe educatiu de coordinació entre serveis (annex VI) en el qual reflectirà la seua avaluació psicopedagògica i la seua proposta sobre la conveniència o no de derivar l'alumna o l'alumne als serveis sanitaris corresponents.

– L'orientadora o l'orientador convocarà una reunió amb la mare, el pare, tutors/tutores o representants legals, en què els informarà del resultat de l'avaluació i els lliurarà còpia de l'esmentat informe.



1.5. Proposta de derivació

Si es realitza proposta de derivació als serveis sanitaris:

– L'informe educatiu de coordinació entre serveis (annex VI), acompanyat d'una carta de derivació, es remetrà a pediatria o a atenció primària a través de la mare, el pare, tutors/tutores o representants legals. Amb aquesta informació el facultatiu mèdic valorarà la conveniència de derivació a l'especialista corresponent (USMIA, neuropediatria o altres).

1.6. Informació sobre el procés de detecció i identificació

S'informarà la tutora o el tutor del procés realitzat. Tant el professorat com l'orientadora o l'orientador tindran l'obligació de guardar la corresponent confidencialitat dels temes tractats i el deure de sigil.

2. Des de l'àmbit sanitari

2.1. Sospita de problema de salut mental

Quan pediatria, neuropediatria, atenció primària o altres especialistes, per la seua pròpia valoració, o per demanda de la família, sospite possibles problemes de salut mental realitzarà la derivació a la USMIA.

2.2. Autorització i consentiment informat

Se sol·licitarà a la família l'autorització per a l'intercanvi d'informació entre professionals (annex V) i se n'adjuntarà còpia a la USMIA.



Des de la USMIA, prèviament a l'inici de la intervenció, es demanarà a la família el consentiment informat familiar (annex V) en el cas que no ho hagen fet en el seu centre de salut.

2.3. Sol·licitud d'informació de l'àmbit escolar

La USMIA, en els casos en què necessite demanar informació de l'àmbit escolar, ha de remetre al centre educatiu on l'alumnat estiga escolaritzat els qüestionaris oportuns. Aquests qüestionaris es remetran a la direcció del centre, que els entregarà al tutor o la tutora per a la seua complementació i ho comunicarà a l'orientador o l'orientadora. Es remetran acompanyats de la sol·licitud de col·laboració corresponent (annex VII: Sol·licitud de col·laboració en la valoració de l'alumnat) i s'adjuntarà còpia del document del consentiment informat familiar (annex V).

L'orientadora o l'orientador del centre educatiu remetrà a la USMIA l'Informe Educatiu de Coordinació entre serveis (annex VI), en cas que hi haja feta una avaluació sociopsicopedagògica. En cas que no la hi haja, l'orientadora o l'orientador sols omplirà els apartats A, B, C, D i E del dit annex VI.

En el cas que no hi haja percepció de dificultat o problemàtica en l'àmbit escolar i no haja existit una demanda d'avaluació psicopedagògica, l'orientadora o l'orientador omplirà la part corresponent de l'informe educatiu de coordinació entre serveis d'informació conductual i relacional, actitudinal i competencial, o d'aquells aspectes de l'alumna o de l'alumne que considere rellevants aportar per a la seua valoració en la USMIA.

Tota aquesta documentació es remetrà a través de la mare, el pare, tutors/tutores o representants legals.



6.2. FASE DE DIAGNÒSTIC

1. Des de la Unitat de Salut Mental infantil-adolescent

La USMIA, després de rebre l'informe educatiu de coordinació entre serveis (annex VI) i la sol·licitud de col·laboració en la valoració de l'alumnat i els seus qüestionaris agregats (annex VII) i d'elaborar la valoració clínica de la xiqueta, el xiquet o l'adolescent, emetrà el seu Informe clínic per iniciar el corresponent tractament.

Per facilitar la comunicació amb els serveis educatius elaborarà l'Informe de la USMIA de coordinació entre serveis (annex VIII). Aquest document es remetrà a la direcció dels centres educatius a través de la mare, el pare o tots dos, amb el resum de la valoració diagnòstica, del tractament (possibles efectes del tractament farmacològic, si aquest està indicat sobre les conductes de l'alumnat, pautes per al seguiment, etc.) i possibles orientacions per a la intervenció.

Quan la USMIA necessite actualització de dades o intercanvi d'informació amb les orientadores o els orientadors d'Educació Secundària (ESO) -o viceversa– en casos en els quals s'ha intervingut des d'Educació Primària, enviarà conjuntament amb la Sol·licitud de col·laboració en la valoració de l'alumnat (annex VII) o amb la demanda pertinent, l'Informe de la USMIA de coordinació entre serveis (annex VIII), amb la síntesi de la informació de què disposa.

2. Des de l'àmbit educatiu

La direcció del centre inclourà l'Informe de la USMIA de coordinació entre serveis (annex VIII) en l'expedient de l'alumna o de l'alumne i en donarà coneixement a l'orientadora o l'orientador.

Conegut el contingut del document remés per la USMIA, en qualsevol cas, l'orientadora o l'orientador del centre educatiu, o qui realitza les seues funcions, ha de comunicar al tutor/tutora i al professorat la informació corresponent, suficient i necessària per a la intervenció educativa.

Aquesta es recollirà en una proposta de Pla d'actuació personalitzat, si és pertinent la seua realització. La direcció d'estudis supervisarà aquest procés.



6.3. FASE D'INTERVENCIÓ

La intervenció ha de ser transversal i inclou: intervenció escolar, clínica i assessorament familiar, i intervenció farmacològica si el facultatiu així ho considera.

L'atenció que necessite l'alumna o l'alumne, d'acord amb l'avaluació clínica i psicopedagògica, quedarà recollida en un Pla terapèutic (annex IX) en el qual s'indicaran les necessitats específiques educatives, sanitàries i socials (si és el cas) que presenta, els objectius que es proposen, les intervencions i els professionals responsables del suport que se li dispensarà per poder cobrir-les (tractament clínic, mesures d'atenció a la diversitat), la participació familiar, la temporalització, el registre de seguiment, l'avaluació i, si s'escau, la revisió dels objectius.



Aquesta intervenció tindrà un caràcter interdisciplinari ja que contemplarà tots els àmbits que necessita el o la menor: sanitari, educatiu i social, destacant la importància de la col·laboració familiar. Aquest pla terapèutic s'ajustarà i s'emplenarà pels responsables de la USMIA i del centre educatiu, i si és procedent pels serveis socials corresponents, en funció de l'evolució de l'alumnat.



1. Des de la USMIA

La USMIA realitzarà el tractament clínic i seguiment de la intervenció quan el cas ho requerisca.

2. Des de l'àmbit educatiu

El centre educatiu, quan la problemàtica clínica tinga repercussions significatives també en el context escolar, amb l'assessorament de l'orientadora o l'orientador del centre o qui realitze les seues funcions i de manera coordinada amb els serveis de salut mental, realitzarà o proposarà les actuacions pertinents en l'àmbit del centre, que es recolliran en el pla d'atenció personalitzat (i documentació del centre) i es comunicaran a les famílies per al seu coneixement i participació.

La intervenció educativa podrà contindre aspectes d'accés, de participació, del procés d'ensenyament-aprenentatge, metodològics, conductuals, emocionals, socials, mesures ordinàries, extraordinàries i complementàries d'atenció a la diversitat, així com personal complementari implicat i recursos materials. Aquesta intervenció pot incloure el tractament farmacològic i la supervisió de la medicació en el centre escolar (d'acord amb el que dispose la normativa vigent), la intervenció educativa i la psicopedagògica.

3. Des de l'àmbit familiar

La intervenció familiar consistirà a establir espais de participació en tot el procés, incloent-hi l'assessorament que es precise i el seguiment per part dels professionals implicats.

4. Altres agents implicats

En els casos d'especial dificultat podrà implicar, a més, els serveis socials municipals (SSM), Serveis d'Atenció a la Família i Infància (SEAFI) i altres possibles serveis especialitzats: policia local i nacional, serveis de protecció de menors, Departament Tècnic d'Absentisme Escolar, Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives (UPCCA), Institut de la Família i altres agents implicats.





6.4. FASE DE SEGUIMENT DEL PLA TERAPÈUTIC

Per poder portar un seguiment eficaç i operatiu de l'alumnat, s'articularan diferents vies per a l'intercanvi d'informació i la comunicació interprofessional d'acord amb el pla establert.

El contingut de les reunions de coordinació entre serveis quedarà reflectit en l'acta de reunió de coordinació entre serveis (annex X)



Sempre que es produïsca un canvi rellevant en l'evolució escolar i/o sanitària de l'alumne o alumna, s'ha de procedir a informar les parts implicades en aquest protocol.





6.5. REGISTRE I CUSTÒDIA DE LA DOCUMENTACIÓ

La informació confidencial continguda en el protocol entre les USMIA i els centres educatius i serveis especialitzats d'orientació estarà subjecta a:

La guarda del secret professional d'acord amb el que estableix el codi deontològic dels professionals.

La protecció de les dades recollides, d'acord amb el que estableix la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i el Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.



La informació disponible que es facilitarà serà la necessària, suficient i rellevant perquè l'altra part puga realitzar la seua intervenció. Es protegirà especialment la intimitat i la confidencialitat de les dades de les famílies i les persones. Aquest traspàs d'informació des de l'àmbit escolar no requerirà l'aplicació de proves o tests específics que no s'han considerat necessaris per a l'organització de la resposta educativa de l'alumnat.

En els centres educatius, els documents

– tindran registre d'entrada i d'eixida

– s'arxivaran en l'expedient personal de l'alumnat

– es remetran al centre de destí en cas de trasllat

En els centres de salut i/o USMIA

– se seguirà el protocol de funcionament habitual de registre i custòdia de documents personals amb informació sensible (sistema de recollida d'informació sanitària).





7. RESPONSABILITATS

7.1. DES DE L'ÀMBIT FAMILIAR

L'entorn familiar és el primer agent socialitzador del menor. És un element imprescindible per a l'adequat desenvolupament de les seues capacitats de manera que qualsevol intervenció que es realitze ha de preveure la dinàmica familiar a la qual pertany, potenciant-ne les fortaleses i reduint-ne els desequilibris. Generalment és en l'àmbit familiar on es detecten les primeres manifestacions dels símptomes del possible trastorn que poguera presentar.

La mare, el pare, tutors/tutores o representants legals hauran de signar el consentiment informat familiar (annex V), com està previst en aquest protocol, i la institució que reba la sol·licitud conservarà el document i lliurarà una còpia a la família. Si la família no signa el consentiment, no podrà realitzar-se aquesta coordinació directament. En aquest cas només es realitzarà quan hi haja raons de risc de desprotecció que justifiquen legalment i competencialment l'actuació al marge de la família, segons la normativa vigent en matèria de protecció a la infància i l'adolescència.

En qualsevol moment del procés, la família tindrà la possibilitat de revocar la seua decisió respecte al consentiment informat.

Així mateix, en qualsevol moment del procés, la família podrà procedir al consentiment informat.

Cal que l'entorn familiar col·labore en l'emplenament dels qüestionaris que se li proporcionen.

En el cas que la mare i el pare estiguen separats o divorciats, és imprescindible el consentiment signat de cada un dels progenitors.





7.2. DES DE L'ÀMBIT EDUCATIU

En els centres educatius, la responsabilitat és compartida entre els diferents professionals que intervenen en el centre: el professorat, el personal del Servei Especialitzat d'Orientació (SPE i DO) o del Gabinet Psicopedagògic Escolar autoritzat i l'equip directiu del centre.



Professorat:

– Detectar de manera primerenca el trastorn (accions preventives).

– Detectar les situacions de risc.

– Informar les famílies de la situació detectada.

– Col·laborar amb el Servei Psicopedagògic Escolar, Departament d'Orientació o Gabinet psicopedagògic autoritzat en les tasques de detecció o avaluació psicopedagògica.

– Emplenar els qüestionaris que siguen sol·licitats pels professionals de la USMIA i/o un altre professional sanitari que siguen objecte de la seua competència. (annex VII: Sol·licitud de col·laboració en la valoració de l'alumnat) i els seus qüestionaris agregats.

La professora tutora o el professor tutor coordinarà les actuacions del Pla terapèutic en l'àmbit escolar establit després de l'avaluació i l'informe psicopedagògic del Servei Psicopedagògic Escolar, Departament d'Orientació o Gabinet Psicopedagògic autoritzat.

Orientadora o orientador i treballadora o treballador social:

L'orientadora o orientador i treballadora o treballador social actuaran de manera col·laborativa atenent les següents variables:

– Existència de la figura de la treballadora o treballador social al Servei Especialitzat d'Orientació (SPE, DO o GPA).

– Les actuacions prèvies de la treballadora o treballador social en l'atenció de cada cas.

Les seues funcions seran les següents:

– Facilitar al professorat els instruments que proporcionen la detecció de problemes objecte del present protocol.

– Elaborar l'informe psicopedagògic després de la detecció del problema en l'alumnat, amb la petició del professorat i el consentiment de la família. Cal tindre en compte en aquest informe el corresponent diagnòstic clínic i les orientacions proposades des de la USMIA.

– Informar la mare, el pare, tutors/tutores o representants legals del resultat de la corresponent avaluació psicopedagògica i de la conveniència o no de la derivació a pediatria, lliurant còpia de l'informe educatiu (annex VI. Informe Educatiu de Coordinació entre serveis).

– Informar el professorat dels processos realitzats.

– Assessorar el professorat en els casos en què s'identifiquen necessitats específiques de suport educatiu i es requerisca un Pla d'actuació personalitzat.

– Orientar la mare, el pare, tutors/tutores o representants legals sobre com es donarà resposta des del centre educatiu a les necessitats educatives.

– Assessorar el professorat en l'emplenament dels qüestionaris que siguen sol·licitats pels professionals de la USMIA i/o professional sanitari i que siguen objecte de la seua competència.

– Coordinar-se amb els serveis que atenen l'alumnat.

Equip directiu del centre

– Facilitar la coordinació entre família, centre, servei psicopedagògic, pediatria, USMIA i serveis socials.

– Rebre i tramitar la documentació remesa des de la USMIA.

– Derivar al professorat els qüestionaris que siguen sol·licitats pels professionals de la USMIA i/o altres professionals sanitaris que siguen objecte de la seua competència.



7.3. DES DE LA USMIA (UNITAT DE SALUT MENTAL INFANTIL-ADOLESCENT)

El professional de referència de la USMIA: psiquiatria, psicologia, infermeria de salut mental o treball social, serà el responsable dels primers contactes i del seguiment necessari dels casos.

Els facultatius pertinents (psiquiatria, psicologia clínica) han de:

– Valorar i diagnosticar clínicament.

– Informar i intervindre amb les famílies i remetre els informes de coordinació entre serveis als centres educatius, amb la informació rellevant sobre orientacions diagnòstiques i aspectes bàsics del tractament. (annex VIII: Informe de la USMIA de coordinació entre serveis).



– Elaborar i desenvolupar el Pla terapèutic en coordinació amb els altres professionals que hi intervenen (annex IX: Pla terapèutic).

– Mantindre una comunicació regular amb els professionals que intervenen en el procés. Quan calga comentar aspectes rellevants del tractament clínic amb les orientadores o els orientadors educatius o amb qui realitze les seues funcions, es durà a terme per aquell a qui li competisca: psiquiatria, la psicòlega o el psicòlog, infermera o infermer o treballadora o treballador social.

En aquells casos d'especial dificultat es duran a terme trobades periòdiques entre els professionals que intervenen en el procés, bé siga a les USMIA, als centres educatius, als centres de salut, ajuntaments o on es determine.





8. AVALUACIÓ I SEGUIMENT DEL PROTOCOL

Es constituirà una comissió de seguiment constituïda per:

– Personal educatiu designat per la persona responsable de la Direcció General de Política Educativa de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport: dos representants de la Direcció General de Política Educativa; una directora o un director dels SPE o algú en la seua representació; un representant de les orientadores o dels orientadors dels DO.

– Un membre de la Inspecció d'Educació

– Personal sanitari designat per la persona responsable de la Direcció General d'Assistència Sanitària de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública: dos representants de la Direcció General d'Assistència Sanitària; una persona coordinadora de les USMIA o algun representant d'aquestes; un representant dels centres d'Atenció Primària.



Aquesta comissió es reunirà anualment i tindrà entre les seues competències avaluar el protocol i valorar les necessitats de millora de la coordinació entre les dues institucions.

L'avaluació inclourà l'elaboració d'indicadors i l'anàlisi de la informació corresponent a:

– Reunions previstes i realitzades entre els professionals de sanitat i d'educació de cada departament de salut o sector educatiu, i professionals de serveis socials (si és el cas) que, amb caràcter general, serà una cada tres mesos. Acords presos i seguiment dels casos.



– Grau de satisfacció dels participants:

– Centre educatiu

– Atenció Primària

– USMIA

– Família













10. ANNEXOS



Annex I. Acrònims

Annex II. Definicions

Annex III. Referències legislatives

Annex IV. Autorització prèvia de la família per a l'avaluació psicopedagògica

Annex V. Consentiment informat familiar

Annex VI. Informe educatiu de coordinació entre serveis

Annex VII. Sol·licitud de col·laboració en la valoració de l'alumnat

Annex VIII. Informe de la USMIA de coordinació entre serveis

Annex IX. Pla terapèutic

Annex X. Acta reunió de coordinació interserveis







ANNEX II

Definicions



ALTERACIÓ EMOCIONAL: Alteració en la manera en què una persona pensa i sent a través d'un llarg període de temps, que afecta desfavorablement el procés educacional de l'alumnat amb els símptomes següents:

• Incapacitat d'aprendre, que no pot explicar-se mitjançant factors intel·lectuals, sensorials o de la salut;

• Dificultat per formar o mantenir relacions interpersonals satisfactòries amb els companys i professors;

• Comportament o sentiments inapropiats, sota circumstàncies normals;

• Estat general de descontent o depressió o d'alegria expansiva sense motius aparents i que dificulta seguir un funcionament normal en les diferents àrees de la vida (escolar, familiar, social)

• Tendència a desenvolupar símptomes físics o temors associats amb els problemes personals o col·legials.



CONDUCTA AUTOLESIVA:

Per conducta autolesiva assenyalem la conducta que provoca lesió a un mateix. Açò comprén colpejar-se, mossegar-se, caure, pegar-se contra les parets i altres activitats que originen lesió.



CONDUCTA SUÏCIDA:

És un fenomen multicausal i complex, amb una varietat de comportaments que va des de les idees, plans, amenaces, gestos o intents fins al suïcidi consumat, sempre basat en una intencionalitat de mort.





DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL: Es caracteritza per limitacions significatives tant en funcionament intel·lectual com en conducta adaptativa, tal com s'ha manifestat en habilitats adaptatives, socials i pràctiques.



SALUT: Estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties.



SALUT MENTAL: Estat de benestar en el qual l'individu és conscient de les seues pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seua comunitat.



TRASTORNS ALIMENTARIS I DE LA INGESTIÓ D'ALIMENTS:

Els trastorns alimentaris engloben diverses malalties que consisteixen en una gamma molt complexa de símptomes relacionats amb la ingesta alimentària (quantitat d'aliment, tipus d'aliment, varietat, etc.), l'alteració o distorsió de l'autoimatge corporal i la por a pujar de pes. L'autopercepció està sobrevalorada a través de la imatge corporal en molts dels casos.

S'inclouen en aquest apartat els següents trastorns: pica, el trastorn de rumiació, el trastorn d'evitació/restricció de la ingestió d'aliments, l'anorèxia i la bulímia nerviosa, el trastorn d'afartaments i els trastorns alimentaris o de la ingestió d'aliments especificat o no especificat.



TRASTORNS D'ANSIETAT:

Els trastorns d'ansietat fan referència a una simptomatologia comuna caracteritzada per preocupació continuada, excessiva i exagerada sobre aspectes de la vida i que, depenent de l'àrea en què aparega, determinarà un tipus o un altre de trastorn específic (fòbies, trastorn de pànic, estrés posttraumàtic, ansietat generalitzada, entre altres). Els trastorns d'ansietat s'acompanyen, a més de la simptomatologia a nivell cognitiu, de simptomatologia física i emocional i pot afectar una àrea concreta de la vida o aquesta en general.



TRASTORNS DE L'ÀNIM:

Els trastorns de l'ànim són un conjunt de quadres clínics la principal característica subjacent dels quals seria una alteració de l'estat d'ànim de l'individu. Solen diferenciar-se dos grups de trastorns de l'estat d'ànim, en funció de si inclouen o no la presència d'episodis de mania o hipomania: els trastorns depressius i els trastorns bipolars.





TRASTORN DEL CONTROL DELS IMPULSOS I DE LA CONDUCTA:

Els trastorns del control d'impulsos i de la conducta inclouen afeccions que es manifesten amb problemes en l'autocontrol del comportament i les emocions que causen un malestar clínicament significatiu o deteriorament en les àrees social, laboral o d'un altre tipus importants per a l'individu. El trastorn de conducta es manifesta a través d'un patró repetitiu i persistent de comportament en què no es respecten els drets bàsics d'altres, les normes o regles socials pròpies de l'edat.





TRASTORN DE L'ESPECTRE DE L'AUTISME: Alteració del neurodesenvolupament que afecta les competències socials, comunicatives i lingüístiques i les habilitats per a la simbolització de xiquets, xiquetes i adults. Les seues característiques fonamentals són el dèficit en la comunicació i interacció social i les activitats, els interessos i les conductes repetitives.



TRASTORNS DE L'EXCRECIÓ:

Els trastorns de l'excreció impliquen l'eliminació inapropiada d'orina (enuresi) o excrements (encopresi) i se solen diagnosticar per primera vegada durant la infància o l'adolescència.

L'enuresi és la fuga de l'orina de forma voluntària o involuntària, durant el dia o la nit.

L'encopresi suposa l'emissió fecal, voluntària o no, i de forma regular, sobre superfícies no apropiades (generalment la roba).



TRASTORN MENTAL: Síndrome caracteritzada per una alteració clínicament significativa de l'estat cognitiu, la regulació emocional o el comportament d'un individu, que reflecteix una disfunció dels processos psicològics, biològics o del desenvolupament subjacents en la seua funció mental.



TRASTORN PER DÈFICIT D'ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT: trastorn neurobiològic que afecta tant adults com xiquets, xiquetes i adolescents. És descrit com un patró persistent o continu d'inatenció i/o hiperactivitat i impulsivitat que impedeix les activitats diàries o el desenvolupament típic.



TRASTORN GREU DE CONDUCTA: Conjunt de conductes que impliquen oposició persistent a les figures d'autoritat i a les normes socials, la conseqüència de les quals és la pertorbació de la convivència amb altres persones.



TRASTORNS PSICÒTICS:

És una afectació o deteriorament breu o persistent del pensament, que suposa una ruptura amb la realitat o una interpretació errònia d'aquesta.





ANNEX III

Referències legislatives



– Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, de modificació parcial del Codi Civil i d'Enjudiciament Civil.



– Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

– Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, d'Educació. BOE de 10 de desembre de 2013. Un dels principis que regeixen el capítol I del Títol II és la identificació primerenca de les Necessitats Educatives Especials, així com l'atenció integral de l'alumnat.

– Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència.

– Llei 14/1986 General de Sanitat. Inclou l'equiparació en drets de la persona amb problemes de salut mental i la inclusió de l'atenció en matèria de salut mental en el sistema general de salut.

– Llei 8/1987, de 4 de desembre de 1987, del Servei Valencià de Salut, per la qual es crea el Servei Valencià de Salut.

– Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica.

– Llei 12/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, de Protecció Integral de la Infància i l'Adolescència de la Comunitat Valenciana. Títol V, Capítol II.

– Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana.

– Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència.

– Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el reglament de desplegament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

– Reial Decret 1093/2010, de 3 de setembre, pel qual s'aprova el conjunt mínim de dades dels informes clínics en el sistema nacional de salut.

– Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, aprovat per mitjà del Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre.

– Decret 148/86 de 24 de Novembre de 1986, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es regula la prestació de serveis en matèria de salut mental a la Comunitat Valenciana.

– Decret 131/1994, de 5 de juliol, del Govern Valencià, pel qual es regulen els serveis especialitzats d'orientació educativa, psicopedagògica i professional.

– Decret 186/1996, de 18 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament sobre estructura, organització i funcionament de l'atenció especialitzada, de la Conselleria de Sanitat i Consum, en la qual s'inclouen els serveis psiquiàtrics.

– Decret 233/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària.

– Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels instituts d'Educació Secundària.

– Decret 39/1998, de 31 de març, del Govern Valencià, d'ordenació de l'educació per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials.

– Decret 81/1998, de 4 de juny, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es defineixen i estructuren els recursos sanitaris dirigits a la salut mental i assistència psiquiàtrica a la Comunitat Valenciana.



– Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis.

– Decret 28/2009, de 20 de febrer, del Consell, pel qual es modifica el Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor a la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 93/2001, de 22 de maig, del Consell.

– Decret 57/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual crea la Comissió Interdepartamental per a la Coordinació i l'Atenció Integral de les Persones amb Autisme.

– Decret 30/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual es regula la declaració de Compromís Familia-Tutor entre les famílies o representants legals de l'alumnat i els centres educatius de la Comunitat Valenciana.

– Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual estableix el currículum i desplega l'ordenació general de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana.

– Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual estableix el currículum i desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.

– Decret Llei 3/2015, de 24 de juliol, del Consell, pel qual regula l'accés universal a l'atenció sanitària a la Comunitat Valenciana.

– Ordre de 16 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres d'Educació Infantil (2n cicle) i Educació Primària.

– Ordre de 14 de març de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es regula l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres que imparteixen Educació Secundària.

– Ordre de 29 de juliol de 2009, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es desenvolupen els drets de salut de xiquets i adolescents en el medi escolar.

– Ordre 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'actualitza la normativa que regula l'elaboració dels plans de convivència en els centres educatius de la Comunitat Valenciana i s'estableixen els protocols d'actuació i intervenció davant de supòsits de violència escolar.

– Ordre 1/2016, de 19 de maig, de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es regulen les mesures de col·laboració i coordinació sociosanitària en l'àmbit de la protecció integral del menor i s'aprova el nou full de notificació per a l'atenció sociosanitària infantil i la protecció de menors.

– Resolució d'1 de setembre de 2016, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per la qual es dicten instruccions i orientacions d'atenció sanitària específica en centres educatius per a regular l'atenció sanitària a l'alumnat amb problemes de salut crònica en horari escolar, l'atenció a la urgència previsible i no previsible, així com l'administració de medicaments i l'existència de farmacioles en centres escolars.



– Cartera de Serveis de Salut Mental de la Conselleria de Sanitat de 2010. Aprovada pel Consell Assessor, replega la tipologia dels recursos de salut mental i la funció d'aquests.

– Estratègia Autonòmica de Salut Mental (2016-2020).