Ficha docv

Ficha docv









CORRECCIÓ d'errades del Decret 214/2017, de 22 de desembre, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial les Festes de la Vinguda de la Mare de Déu d'Elx. [2017/12170]

(DOGV núm. 8201 de 29.12.2017) Ref. Base de dades 011676/2017






En el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 8200, de 28 de desembre de 2017, ha sigut publicada la disposició de referència. S'ha omès la publicació de l'annex, que s'esmena mitjançant la seua inserció íntegra, com segueix:



ANNEX



1. Exposició de motius

Més enllà del valor que posseeixen des de la creença religiosa, les festes de la Vinguda de la Mare de Déu tenen de manera inqüestionable valors culturals de caràcter patrimonial. Posseeixen un indubtable valor històric, per la seua antiguitat, continuïtat i rellevància històrica. Igualment presenten un gran valor identitari, tant pel grup humà que treballa tot l'any per fer-les possible, com per al municipi d'Elx en general, ja que la massiva participació de la ciutadania en les romeries i processons refermen els llaços de la comunitat local i la seua identitat. També les esmentades festes tenen connexió amb la Festa o Misteri d'Elx, patrimoni immaterial de la humanitat, dins del cicle anual marià. En aquestes festes es donen així mateix els factors de transmissió i revitalització d'altres elements del patrimoni immaterial d'Elx, alguns d'ells de gran fragilitat, com són l'artesania de la palma, la tradició dels nanos i gegants, la música de dolçaina i tabal o el transport en carro tirat per bous.



2. Dades sobre el bé objecte de la declaració

2.1. Denominació: Festes de la Vinguda de la Mare de Déu

2.2. Localitat: Elx (Alacant)

2.3. Data de realització: 28 i 29 de desembre

2.4. Protagonistes: el poble d'Elx, Francesc Cantó (guardacostes que va trobar l'arca amb la imatge de la Mare de Déu en 1370), justícia major i quatre regidors que formen l'ajuntament antic, mariners amb vestits d'època (16), portaveu i tambor, heralds (de 20 a 30), angelets de tron (16) i angelets de seguici (nombre indeterminat).

2.5. Antecedents històrics: els primers testimonis sobre el relat de la Vinguda de la Mare de Déu daten de mitjan segle XVII. El més antic, degut a Esteve Dolz del Castellar (1686-1688), no diu el dia ni el lloc on hauria succeït la vinguda, però sí que esmentava l'arribada de la imatge de la Mare de Déu per la mar en una arca, que portava sobre la tapa el rètol «A Ilice». De seguida els cronistes van plantejar dues variants sobre els orígens de la Vinguda. Uns van defendre que l'arca amb la imatge de la Mare de Déu va arribar a la platja del Tamarit el mes de maig de 1266 i altres opten pel 29 de desembre de 1370 com a data de la Vinguda.

Les variants es fan encara més àmplies si es consideren les diferents versions sobre quins personatges participaren en la troballa (presència o no de Francesc Cantó, entre altres), o quin text figurava escrit en la tapa de l'arca (se citen textos en llatí, castellà i valencià antic), o si es va produir o no una pugna entre els habitants d'Elx i els seus veïns alacantins i oriolans per la possessió de la preada troballa, entre altres aspectes; sense oblidar que la tradició oral transforma la pugna d'Elx amb Alacant i Orihuela en una pugna d'Elx amb Alacant i Santa Pola. Al final, el diàleg entre les diferents versions escrites i la tradició popular ha fixat un guió bàsic dels fets, reproduït públicament en les festes que se celebren cada any a Elx a finals de desembre, segons el qual el 29 de desembre de 1370 Francesc Cantó hauria trobat a la platja del Tamarit una arca que surava en l'aigua, en la tapa de la qual es podia llegir «Sóc per a Elig», i dins de la qual es trobava la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció, acompanyada de la Consueta de la Festa o Misteri d'Elx. Cantó avisa immediatament el consell i el poble d'Elx de la miraculosa troballa i es produeix el trasllat de la imatge a l'ermita de Sant Sebastià, des d'on anys després fou traslladada a l'església de Santa Maria.





El testimoni històric més antic de la festa es remunta a l'any 1765, quan mossén Pasqual Brufal presentà al consell d'Elx un memorial per mitjà del qual sol·licitava una ajuda econòmica per a celebrar-la. En aquella primera època la Vinguda se celebrava com a festa litúrgica, que tenia com a escenaris principals l'església de Santa Maria i l'ermita de Sant Sebastià, lloc on, com ja s'ha dit, la tradició situa el primer emplaçament per al culte de la imatge de la patrona, que la tradició diu que ve del mar.

Les festes de la Vinguda guanyaren vistositat i projecció pública dècades després amb la participació dels gremis locals, que desfilaven en carros sobre els quals reproduïen activitats característiques dels seus oficis, d'acord amb el model medieval de les roques processionals. L'abolició dels gremis, entre 1813 i 1836, va sembrar el germen per a nous canvis en la festa. L'empremta gremial es mantingué de forma evident fins als inicis del segle XX, gràcies a la constitució l'any 1865 de la Societat Vinguda de la Mare de Déu, compromesa amb el manteniment de la festa, integrada en aquell moment sobretot per treballadors del cànem i espardenyers. En el context d'aquesta refundació de la Vinguda, l'any 1865 es va escenificar per primera vegada l'entrada a cavall de Francesc Cantó per anunciar a la ciutat d'Elx la miraculosa troballa de l'arca a la platja del Tamarit, seguida de la processó-romeria a l'hort de les Portes Encarnades, que recreava l'esmentada platja.



Les celebracions, que durant l'últim terç del segle XIX tingueren una gran popularitat, incorporaven elements festius i simbòlics característics de la sociabilitat i les preocupacions de l'època. Gràcies al minuciós relat manuscrit de Francesc Torres Tarí, il·lustrat amb dibuixos, sabem que en 1865 desfilaren els carros dels rastelladors del cànem i espardenyers; els flequers, moliners i forners; els ferrers; els obrers de vila; els fusters; els hortolans (palmerers); i els llauradors. També va desfilar un carro que representava el temple de Minerva, on anaven els alumnes de les escoles elementals vestits de mariners; el carro de les Verges, amb xiquetes vestides de blanc portadores de palmes blanques llises i arrissades; el tron de la Mare de Déu, amb forma de barca, en clara al·lusió a la seua vinguda per mar; comparses de moros i cristians, amb escenificació de combats; i una àmplia sèrie de quadres de balls burlescos, i altres de caràcter més ritual.

Per fonts coetànies coneixem que, durant el període entre la fundació de la Societat Vinguda de la Mare de Déu i l'inici del segle XX, en les processons es ballaven danses lúdiques (nanos i gegants, vells i velles, caçadors, contrabandistes, gallecs, músics sords, espanyols a l'antiga, roders de Tallaferro, aldeans, indis, bojos, infants…), danses específiques dels gremis (danses de flequers, obrers, guarnicioners, argenters, fusters…) i les més solemnes danses valencianes o a l'estil del país. Les processons, on participava la banda de música municipal, anaven acompanyades per altres manifestacions festives de gran popularitat, com ara cucanyes, focs artificials, bous al carrer, corregudes de galls o balls de màscares.

El caràcter gremial i agrícola de les festes de la Vinguda va entrar en crisi irreversible amb el canvi de segle a causa de l'impacte social i cultural de la industrialització, que trencà els ritmes i les formes de la sociabilitat tradicional, gremial i agrícola. Les festes, amb tot, no deixaren de consolidar-se com un dels referents primordials del calendari festiu local. Entre la fundació de la Societat i la II República es documenta un gran esforç orientat a la institucionalització i exalçament de la Vinguda. Així, l'any 1870 se celebraren les festes del V centenari, on per primera vegada es va dur a terme l'escenificació de la troballa a la platja del Tamarit de Santa Pola; l'any 1871 es va plantar un monòlit en l'esmentada platja, al paratge conegut com de les Assutzenes, indicatiu del lloc de la troballa; en 1878 es va plantejar el projecte de construcció d'una ermita a la platja del Tamarit, la primera pedra de la qual es va posar l'any següent, encara que el projecte no es dugué a terme; l'any 1888 es va coronar solemnement la imatge de la patrona; en 1899 s'estrenà el primer himne de la Vinguda; en 1911 es va posar la primera pedra de l'actual ermita del Tamarit, a les salines del Braç del Port, i es va estrenar l'himne compost pel mestre Salvador Roman Esteve, amb lletra de Vicente Juan Ferrando, que va acabar per imposar-se com a himne oficial de la Societat; en 1917 la imatge de la patrona va estrenar el mantell anomenat de les Conxes o de la Vinguda; en 1920 tingueren lloc les festes del cinquantenari de la celebració del V centenari; i l'any 1927 es va estrenar la Salve composta pel mestre Alfred Javaloyes.

La Vinguda hagué de moderar i ajustar la seua projecció a partir de la supressió de les expressions públiques de caràcter religiós que va decretar el govern de la II República l'any 1931. Les festes passaren a celebrar-se en àmbit litúrgic, dins dels temples vinculats a la Vinguda, encara que la Societat va organitzar cridaneres activitats rememoratives, com va ser la caravana automobilística organitzada l'any 1932 a la platja del Tamarit. Acabada la Guerra Civil, les festes de la Vinguda es beneficiaren del suport públic als monuments i expressions rituals del culte catòlic. Així, l'any 1940 es va celebrar l'entrega de la nova imatge de la patrona d'Elx, amb una representació de la Vinguda a la platja del Tamarit seguida pel seu trasllat en romeria a la ciutat. Al llarg del tercer quart del segle XX es van reprendre els treballs de potenciació institucional de les festes. L'any 1950, en el context de les celebracions per la proclamació del dogma de l'Assumpció, la Societat va editar un programa de festes més ampli de l'habitual, amb el títol Sóc per a Elig, que és l'antecedent de la revista que es va començar a publicar de forma anual l'any 1989. En vespres de la celebració del VI centenari, l'any 1970, que tingué com a element central l'escenificació de la Vinguda, la Societat va acordar promoure la construcció a Elx d'una capella.



L'evolució de les festes de la Vinguda entre finals de la dècada de 1970 i l'actualitat reflecteix, sens dubte, l'empremta de l'esperit cívic de la Transició i de la intensificació de les sinergies amb la Festa o Misteri d'Elx i altres manifestacions de la cultura tradicional i popular. En efecte, la recuperació de les llibertats vingué acompanyada d'un creixent esforç de salvaguarda i potenciació de les particularitats culturals locals en el marc de l'afirmació de la identitat i la personalitat cultural de les poblacions i els pobles d'Espanya. En 1979, la Societat va acordar la celebració de la romeria amb caràcter decennal a partir de 1980. Quatre anys després, la Societat va acordar que la romeria es fera amb caràcter quinquennal, començant l'any 1985. Aquest any es va tornar a acordar que fóra biennal, començant l'any 1986. La Societat va participar aquell any activament en l'exposició «Món i Misteri de la Festa d'Elx», i en 1987 acordà que es representara de manera extraordinària l'arribada per mar de l'arca de la Mare de Déu. Aquest fet es va repetir l'any 1988, en el context de la commemoració oficial del 750 aniversari del poble valencià. En 1989 la Societat obtingué del Patronat Nacional del Misteri d'Elx la cessió d'un espai en la seua seu, la Casa de la Festa. En 1991 la Societat va encarregar la fabricació de set figures de nanos i tres de gegants, entre les quals es trobaven representades les populars figures locals de Calendura i Calendureta.

Moltes de les accions dutes a terme des d'aleshores han estat orientades a la potenciació de la participació popular i de la vistositat de les celebracions. En 1992 es va acordar disparar una traca aèria entre l'hort de les Portes Encarnades i la basílica de Santa Maria, es va innovar en la representació de l'arribada per mar de l'arca (substituint el tradicional sistema de maromes pel recurs a submarinistes), i es va millorar l'accés del públic il·licità a la platja del Tamarit establint un servei d'autobusos. En 1993 es mantingué la gran traca aèria, i es va acordar disparar traques a cada cantonada per on passa la patrona. En 1999 l'Escolania i la Capella del Misteri actuaren per primera vegada, en el context de la lectura del pregó de la Vinguda, al Gran Teatre d'Elx.



L'any 2013 la Vinguda reforça la seua presència física a la ciutat al llarg de tot l'any, gràcies a la instal·lació enfront del pont de Santa Teresa, en plena ruta processional, d'una escultura de Francesc Cantó. El fet més destacat dels últims anys ha estat, així mateix, l'acord de la institucionalització amb caràcter anual de l'escenificació a la platja del Tamarit, seguida per la romeria d'Elx, adoptat l'any 2012 per la Societat. Aquest fet reflecteix tant la gran popularitat de la Vinguda com la receptivitat del grup humà que fa possible la seua recreació i transmissió cap a un entorn on la potenciació del patrimoni cultural local i el posicionament d'Elx com a destinació del turisme cultural ha crescut notablement arran de les tres distincions atorgades per la UNESCO.



2.6. Descripció del bé

2.6.1. Actes preliminars: preparació durant tot l'any natural dels protagonistes de les festes de la Vinguda, amb assajos preparatoris. A finals de novembre es presenta el número anual de la revista Sóc per a Elig, editada per la Societat Vinguda de la Mare de Déu, on es publiquen articles sobre les festes de la Vinguda i manifestacions culturals afins, singularment la Festa o Misteri d'Elx, escrits des d'una òptica històrica, artística, antropològica, teològica i devocional, a més de publicar-se'n el programa detallat. El 27 de novembre té lloc la celebració del Dia de l'Il·licità Absent i es porta a terme la col·locació a la platja del Tamarit dels materials necessaris per a la representació a la vora de la mar a l'alba del dia 28 de desembre de la troballa de l'arca per Francesc Cantó, com són megafonia, tanques de senyalització, tribunes, altar per a la celebració de l'eucaristia davant de la multitud de fidels presents, així com l'adequació del lloc anomenat hort de les Portes Encarnades per a la digna recepció de la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció provinent del Tamarit, igual que l'atenció a la disponibilitat de l'accés al temple i els seus voltants per a celebrar els actes. El 26 de desembre s'acostuma a fer al Gran Teatre d'Elx el pregó de les festes de la Vinguda de la Mare de Déu.



2.6.2. Romeries del 28 de desembre: cada 28 de desembre se celebra i recrea a la platja del Tamarit (ara terme municipal de Santa Pola) el fet succeït en 1370, en què el guardacostes Francesc Cantó troba l'arca amb la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció. Els actes comencen a les 7 del matí amb la representació de la troballa pel guardacostes de l'arca que porta la inscripció «Sóc per a Elig» i que conté la imatge de la Mare de Déu i la Consueta del Misteri d'Elx. L'arca és aproximada a la platja per un grup de bussejadors. Francesc Cantó descobreix l'arca mentre recorre la platja a cavall; descavalca i s'agenolla al descobrir el contingut de l'arca. Cantó de seguida és acompanyat pels membres de l'ajuntament antic (justícia major i altres regidors). Acabada la representació té lloc una missa de campanya. A continuació comença la romeria des de la platja del Tamarit fins a l'hort de les Portes Encarnades o de la Mare de Déu, a Elx, presidida per la imatge de la patrona muntada en un carro tirat per una parella de bous. Al llarg del camí, l'arribada de la Mare de Déu és anunciada a la població pels visques dedicats a ella per Cantó, que marxa a cavall, i pel llançament de coets. A les 15 hores té lloc la carrera de Francesc Cantó, anunciada pel llançament d'una potent carcassa (la bombà). Cantó anuncia als il·licitans, mentre cavalca a galop, la miraculosa troballa de la imatge de la Mare de Déu. A la seua arribada a l'ajuntament es dispara una traca aèria d'uns dos quilòmetres de longitud acompanyada d'una coetada. Acabada aquesta, i després de la recepció oficial per l'ajuntament, comença una romeria-processó urbana amb participació de gegants i cabuts, pregoner i heralds de la Mare de Déu, corporació municipal i membres de la gestora de festes, on els elxans, portant palmes blanques, acudeixen a l'hort de les Portes Encarnades a trobar-se amb la imatge vinguda del mar per portar-la a la basílica de Santa Maria. Al llarg del trajecte cap a l'hort, el pregoner llig el pregó de la Vinguda, escrit en valencià antic; Cantó pregona: A la platja il·licitans!; i els heralds de la Mare de Déu, xiquets i xiquetes, entonen himnes sota la direcció del mestre d'heralds. En arribar a l'hort es canta una salve, seguida de la disparada d'una traca aèria d'uns dos quilòmetres entre l'hort i l'ajuntament, trajecte que de seguida segueix la processó, per a portar la imatge de la Mare de Déu a la basílica de Santa Maria. La romeria-processó urbana de la vesprada és acompanyada al llarg de tot el trajecte per un intens llançament d'al·leluies, confetis, pètals de rosa i bufes, i la disparada de traques i coets sufragats per membres de la societat civil il·licitana. A l'arribada a Santa Maria, la imatge rep la benvinguda d'un capellà, preferentment elxà i que haja cantat la seua primera missa el mateix any, i els fidels que es congreguen canten l'Himne de la Vinguda de la Mare de Déu.





2.6.3. Processó del 29 de desembre: dia festiu en el calendari local, els actes comencen amb la disparada d'una traca aèria que segueix el recorregut de la processó que comença a continuació. L'itinerari circumda el perímetre de l'antiga vila murada, en el sentit de les agulles del rellotge, que és la direcció contrària a la de les altres processons. La solemne processó presidida per la imatge de la patrona, muntada sobre el tron dels angelets, ja que la Mare de Déu va acompanyada per un conjunt de xiquets i xiquetes d'entre tres i sis anys vestits d'angelets. Cantó acompanya el tron amb els seus visques la Verge: «Visca la Mare de Déu!», «Visca Maria Santíssima!», «Visca la Nostra Patrona!». Al llarg de tota la processó es produeixen disparades de traques i coets. A l'entrada de la imatge a la basílica, acabada la processó, es canta l'Himne de la Vinguda. A continuació, missa solemne presidida per dignitats diocesanes, que acostuma a ser acompanyada pels cantors de l'Escolania del Misteri. Els actes acaben amb la disparada d'una gran mascletà.

2.6.4. Actes de tancament: el 30 de desembre se celebra una missa en sufragi dels membres de la Societat difunts, i en acabar es dispara una gran palmera que posa el punt final i simbòlic a les festes.

2.7. Elements mobles: arca, imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció, carreta de bous, tron per a la processó, nanos i gegants, pregó i tambor, vestits històrics tradicionals, al·leluies i focs artificials, ciris, palmes blanques, cavalls i bous.

2.8. Elements immobles: casa de la Festa, Gran Teatre, hort de les Portes Encarnades i casa de la Mare de Déu, basílica de Santa Maria, ermita de Sant Sebastià i església de Sant Joan.



3. Definició de l'àmbit espacial i temporal: representació de la troballa a les 7 del matí del 28 de desembre a la platja del Tamarit. Recorregut en romeria des de l'esmentada platja fins a l'hort de les Portes Encarnades en el barri de la Vinguda de la Mare de Déu, amb arribada abans de les 15 hores. La carrera de Cantó s'inicia a les 15 hores des de l'hort quan es dispara la bombà. Finalitzada aquesta carrera s'inicia des de l'ajuntament la romeria urbana fins a l'hort. El retorn amb la imatge fins a la basílica es deté dues vegades, la primera davant de l'església de Sant Joan Baptista i la segona davant de l'ermita de Sant Sebastià, on es canta la Salve Regina en honor de la patrona de la ciutat. El 29 de desembre, l'eixida de la processó des de Santa Maria és a les 11 del matí.

Mapa web