DECRET 215/2017, de 22 de desembre, pel qual s'aproven les bases per a la concessió de subvencions directes al col·lectiu de persones menors d'edat, destinades a compensar despeses relacionades amb la protecció de la salut en 2018. [2017/12183]
(DOGV núm. 8201 de 29.12.2017) Ref. Base de dades 011703/2017
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Grup temàtic: Ajudes
PREÀMBUL
El Consell va realitzar en 2017, per primera vegada, l'aprovació de bases per a la concessió d'ajudes directes destinades a facilitar l'adherència als tractaments mèdics, a través del Decret 15/2017, de 10 febrer, del Consell, pel qual s'aproven les bases reguladores i la convocatòria per a la concessió de subvencions directes a persones menors d'edat, destinades a compensar despeses relacionades amb la protecció de la salut durant l'exercici pressupostari de 2017.
Aquestes subvencions han anat dirigides al col·lectiu de menors d'edat (menors de 18 anys), en concret, en menors amb renda baixa, és a dir, amb un TSI 003 assignat que correspon a una persona activa amb un nivell de renda inferior a 18.000 euros anuals, bé en condició de persona beneficiària, i és aquest cas, evidentment, el més usual, bé en condició de persona assegurada, i en els menors no registrats ni autoritzats a residir a Espanya que hagen sigut acreditats en el codi de règim d'aportació farmacèutica F003.
Aquest decret va atendre una necessitat detectada per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública en el cas de menors amb renda baixa (TSI 003):
El nombre de tractaments no iniciats en el període gener-octubre 2016 en menors amb renda baixa va ser de 342.961, la qual cosa significa que la taxa de tractaments no iniciats se situa en el 17,08 % del total (dels 2.007.963 tractaments per a aquest col·lectiu, no se'n van iniciar 342.961).
El nombre de tractaments abandonats en el període gener-octubre 2016 en menors amb renda baixa (TSI 003) va ser de 20.792, la qual cosa significa que la taxa d'abandó se situa en el 1,04 % del total (dels 2.007.963 tractaments per a aquest col·lectiu, se'n van abandonar 20.792).
Per tot el que s'ha exposat anteriorment, es va concloure que, en el col·lectiu analitzat, la no-adherència al tractament es va situar en el 18,12 % en el període gener-octubre 2016 (del total de 2.007.963 tractaments, 363.753 no es van iniciar o es van abandonar).
En el cas de persones menors de edat no registrades ni autoritzades a residir a Espanya que hagen sigut acreditades en el codi de règim d'aportació farmacèutica F003: el nombre de tractaments prescrits i que no han sigut dispensats, l'any 2016, va ser de 6.638, la qual cosa significa que la no-adherència al tractament es va situar en el 31 % del total (de les 21.402 receptes prescrites per a aquest col·lectiu, no se'n van dispensar 6.638).
Aquesta situació justificava l'adopció de mesures que eliminaren els obstacles en l'accés al tractament mèdic i al restabliment de la salut.
El mecanisme, la subvenció, tenia en compte el principal desencadenant de la situació detectada: el sistema d'aportació de les persones usuàries i les seues beneficiàries en la prestació farmacèutica ambulatòria (Reial Decret Llei 16/2012, de 20 d'abril), recollit en l'article 102 del Reial Decret Legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, d'ara endavant TRLM.
L'aprovació del Decret 15/2017, de 10 de febrer, ha tingut els efectes següents, els quals són resultats corresponents als primers huit mesos de 2017:
a) S'han abandonat un 11,8 % menys de tractaments que en el mateix període de 2016, la qual cosa significa que han sigut abandonats 1.304 tractaments menys.
b) S'ha reduït un 10,6 % el nombre de tractaments no iniciats respecte al mateix període de 2016, la qual cosa significa que han sigut iniciats 18.517 tractaments més. En els nou primers mesos d'aplicació de l'esmentat decret, 313.696 persones s'han beneficiat d'aquestes ajudes, de les quals un 49 % són dones i un 51 % homes.
Les ajudes, per tant, han permés garantir el tractament i el restabliment de la salut a través de la prestació farmacèutica, i eliminar els obstacles econòmics que el sistema d'aportació de les persones usuàries i les seues beneficiàries representa per a determinats col·lectius.
La prestació farmacèutica constitueix un element principal en l'atenció a la salut, que les diverses modificacions fetes a la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, en l'actualitat TRLM, han configurat com una prestació universal.
Dins dels principis rectors de la política social i econòmica, la Constitució Espanyola recull en l'article 39, apartat 4, que «els xiquets gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetlen pels seus drets». A la Comunitat Valenciana, la Llei 12/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, de protecció integral de la infància i l'adolescència de la Comunitat Valenciana, regula la protecció del menor atenent «els distints estadis afectius i evolutius del menor i, per tant, les seues diferents situacions i àmbits de protecció, ja siga com a nadó, com a xiquet pròpiament dit, o com a adolescent, i també les distintes situacions en què pot trobar-se un menor des del punt de vista de la seua edat o del seu estat d'emancipació». Així mateix, en l'article 36, com a integrant del dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària, recull que les i els menors tenen dret «a la seguretat de rebre els tractaments necessaris, de conformitat amb la legislació sobre drets del pacient i la resta de legislació vigent» i, més concretament, en l'apartat 3, habilita específicament la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a l'adopció de mesures específiques de protecció, i recull que «la conselleria competent en matèria de salut garantirà els drets i deures de caràcter instrumental i complementari que deriven de la regulació legal del dret a la protecció de la salut de xiquets i adolescents, amb el màxim respecte a la seua personalitat, dignitat humana i intimitat en les seues relacions amb el sistema sanitari».
La falta d'adherència al tractament farmacològic té un doble vessant, individual i col·lectiu, que la converteix en un problema de salut pública de primer ordre. La falta d'adherència dóna lloc al fracàs terapèutic individual però també té efectes que van més enllà de la salut del pacient; sense un adequat seguiment de les pautes terapèutiques que prescriu el personal mèdic i farmacèutic, el tractament no funciona correctament i es multipliquen els costos associats (més ingressos hospitalaris i visites a urgències, intensificació dels tractaments, increment dels efectes indesitjats, la realització de proves innecessàries i, de vegades, fins i tot el canvi d'estratègia terapèutica a una altra menys eficient).
La falta d'adherència als tractaments prescrits, i la consegüent conveniència d'assegurar la disminució dels percentatges d'abandó o de falta d'inici dels tractaments prescrits, sense fer-ho dependre d'un lent procés de pública concurrència, que en molts casos es pot frustrar, a més, per la falta d'iniciativa del pacient a sol·licitar l'ajuda, fan dificultós un procés de convocatòria pública, la qual cosa justifica, juntament amb les raons d'interés públic sanitari abans al·ludides, acudir al procediment de concessió directa mitjançant decret, d'acord amb les previsions legals ja esmentades.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que l'adherència terapèutica deficient és la principal raó del benefici clínic inferior al nivell òptim. Causa complicacions mèdiques i psicosocials de la malaltia, redueix la qualitat de vida del col·lectiu de pacients i malgasta els recursos d'atenció de salut. Aquestes conseqüències directes minven la capacitat dels sistemes d'assistència sanitària de tot el món per a aconseguir les metes de salut de la població.
És, per tant, un risc inassumible mantindre col·lectius desfavorits, mereixedors d'especial empara constitucional, lluny del gaudi efectiu del dret a la prestació farmacèutica, ja que no hi ha possibilitat del gaudi parcial de l'esmentat dret a través de la mera enunciació formal. És a dir, sense accés als medicaments i als productes sanitaris de manera que els pacients els reben i els utilitzen de forma adequada a les seues necessitats clíniques i en les dosis necessàries segons els seus requeriments individuals, durant el període de temps adequat i amb la informació necessària per al seu correcte ús, no està garantit l'accés a la prestació farmacèutica i, per tant, es compromet el dret a la salut i a l'assistència sanitària recollit en l'article 43 i concordants de la Constitució.
En l'actualitat persisteixen les circumstàncies que van donar lloc a l'aprovació de les ajudes:
La condició del col·lectiu de menors com a objecte d'especial atenció per part dels poders públics (art. 39 de la Constitució Espanyola).
El manteniment del col·lectiu de persones actives amb nivells de renda (base liquidable) inferiors a 18.000 anuals en el sistema d'aportació en la prestació farmacèutica ambulatòria recollit en el TRLM.
Encara que han disminuït considerablement, és possible la disminució, fins i tot major, dels tractaments no iniciats i abandonats.
Per tot això, doncs, es pot concloure que les persones beneficiàries de la present ajuda es troben en una situació real de necessitat, derivada dels mitjans econòmics de què disposen, fins al punt que aquesta situació econòmica és un criteri que influeix en el nombre de tractaments farmacològics prescrits per personal facultatiu no iniciats o abandonats.
Per a accedir a la subvenció, les persones destinatàries han de complir les condicions que estableix el decret, en concret les relacionades en l'article 3, entre les quals es fixen les condicions econòmiques en què s'han de trobar les persones possibles beneficiàries.
La Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, té com a objectiu primordial establir l'estructura i el funcionament del sistema sanitari públic en el nou model polític i territorial que deriva de la Constitució. Segons l'article 1, l'objecte consisteix en la regulació general de totes les accions que permeten fer efectiu el dret a la protecció de la salut reconegut en l'article 43 i concordants de la Constitució.
La Llei general de sanitat reconeix, en el títol preliminar, com a titulars del dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària tots els espanyols i els ciutadans estrangers que tinguen establida la residència en el territori nacional. A aquest efecte, l'article 12 estableix que els poders públics orientaran les seues polítiques de despesa sanitària amb vista a corregir desigualtats sanitàries i garantir la igualtat d'accés als serveis sanitaris públics en tot el territori espanyol, segons el que disposen els articles 9.2 i 158.1 de la Constitució.
La Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, l'objecte de la qual és establir el marc legal per a les accions de coordinació i cooperació de les administracions públiques sanitàries, en l'exercici de les seues competències respectives, de manera que es garantisca l'equitat, la qualitat i la participació social en el Sistema Nacional de Salut, i també la col·laboració activa d'aquest en la reducció de les desigualtats en salut, regula en l'article 2 els principis generals per a la seua consecució, dels quals cal ressaltar:
a) La prestació dels serveis a les persones usuàries del Sistema Nacional de Salut en condicions d'igualtat efectiva i qualitat, i així evitar especialment tota discriminació entre dones i homes en les actuacions sanitàries.
b) L'assegurament universal i públic per part de l'Estat.
c) La coordinació i la cooperació de les administracions públiques sanitàries per a la superació de les desigualtats en salut, en els termes que preveu aquesta llei i en la Llei general de salut pública.
d) La prestació d'una atenció integral a la salut, que incloga tant la seua promoció com la prevenció de malalties, l'assistència i la rehabilitació, i així procurar un alt nivell de qualitat, en els termes que preveu aquesta llei i en la Llei general de salut pública.
e) L'actuació que du a terme la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha de respectar la competència exclusiva de l'Estat sobre el règim econòmic de la Seguretat Social, per la qual cosa, una vegada acreditada la situació real de necessitat en la població beneficiària, ha de delimitar-se un sistema d'ajuda que circumscriga els seus efectes a aquesta.
Respecte al mecanisme d'ajuda, la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector instrumental i subvencions, preveu, en l'article 168.1.C, la concessió directa: «amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en què s'acrediten raons d'interés públic, social o econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificulten la seua convocatòria pública».
En semblants termes es pronuncien la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions i el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el reglament de la Llei 38/2003, respecte de l'esmentat règim excepcional d'adjudicació directa, que no se subjecta als principis de publicitat i concurrència ni al procediment de concurrència competitiva.
És objectiu del Consell millorar la falta d'adherència als tractaments en el col·lectiu de menors d'edat, i augmentar els percentatges de disminució dels tractament farmacològics no iniciats i abandonats i, amb això, garantir el tractament i restabliment de la salut a través de la prestació farmacèutica, i eliminar els obstacles econòmics que el sistema d'aportació de les persones usuàries i les seues beneficiàries representa per a determinats col·lectius.
Aquesta falta d'adherència als tractaments prescrits, i la consegüent conveniència d'assegurar la disminució dels percentatges d'abandó o de falta d'inici dels tractaments prescrits, sense fer-ho dependre d'un lent procés de pública concurrència, que en molts casos es pot frustrar, a més, per la falta d'iniciativa del pacient a sol·licitar l'ajuda, fan dificultós un procés de convocatòria pública, la qual cosa justifica, juntament amb les raons d'interés públic sanitari abans al·ludides, acudir al procediment de concessió directa mitjançant un decret, d'acord amb les previsions legals ja esmentades.
Les subvencions que es concedisquen d'acord amb les bases generals d'aquest decret, no necessiten la seua notificació a la Comissió Europea, perquè no tenen tots els requisits de l'apartat 1 de l'article 107 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, ja que van dirigides a persones que no exerceixen activitat econòmica.
Per això, i en virtut de les facultats que em confereix l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell de la Generalitat, de conformitat amb l'article 168.1.c de la Llei 1/2015, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 22 de desembre de 2017,
DECRETE
Article 1. Objecte de la convocatòria, àmbit d'aplicació i règim jurídic
1. Aquest decret té com a objecte aprovar les bases reguladores i la convocatòria per a la concessió de les ajudes directes d'interés sociosanitari destinades a facilitar l'adherència als tractaments mèdics prescrits per personal del sistema sanitari públic, que estiguen subjectes a finançament públic, corresponents al període de l'exercici 2018.
2. Les subvencions s'aplicaran en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana a les persones titulars de la targeta sanitària, expedida per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, que tinguen la condició de persones beneficiàries, segons aquest decret.
3. D'acord amb el que preceptua l'article 168.1.c de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, per les raons d'interés públic, social, econòmic o humanitari, acreditades en aquest decret, aquestes subvencions tenen caràcter excepcional, per la qual cosa es concediran de forma directa a les persones beneficiàries.
4. En tot allò que no preveu aquest decret serà aplicable el que estableixen la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat; els preceptes declarats bàsics de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el reglament de la Llei general de subvencions.
Respecte al procediment administratiu, serà aplicable la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Article 2. Finançament
Les subvencions es concediran a càrrec dels pressupostos de la Generalitat per al 2018, secció 10, servei 02.92, programa pressupostari 412.25, capítol IV, línia pressupostària T0424000, «Ajudes a col·lectius especialment vulnerables, menors d'edat, a ampliar en pròxims exercicis pressupostaris», import total màxim de 8.000.000 euros, segons el projecte de llei aprovat pel Consell i remés a les Corts per a la seua tramitació. La procedència i la quantia dels fons són propis de la Generalitat.
Article 3. Persones beneficiàries
1. Seran beneficiàries de les ajudes objecte de regulació d'aquest decret, les persones que complisquen els requisits següents:
a) Ser menor de 18 anys.
b) Tindre la condició de persona assegurada del Sistema Nacional de Salut (SNS) o de beneficiària d'assistència sanitària en situacions especials i disposar de targeta sanitària individual expedida per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
c) Tindre un nivell d'ingressos inferior a una base liquidable de 18.000 euros anuals i tindre un règim d'aportació farmacèutica assignat TSI 003 o ser persones menors d'edat no registrades ni autoritzades a residir a Espanya, beneficiàries d'assistència sanitària en situacions especials, que han sigut acreditades en el codi de règim d'aportació farmacèutica F003.
d) Ser resident a la Comunitat Valenciana.
2. No podran ser beneficiàries d'aquestes ajudes les persones en què concórrega alguna de les circumstàncies previstes en l'apartat 2 de l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, a excepció del requisit previst en la lletra e), atesa la naturalesa d'aquestes ajudes.
Article 4. Despeses subvencionables
Es consideren despeses subvencionables les quantitats abonades per tractaments farmacològics subjectes a finançament públic, prescrits pel personal mèdic del Sistema Sanitari Públic a les persones beneficiàries d'aquest decret i adquirits en establiments autoritzats de la Comunitat Valenciana, en l'exercici 2018.
Article 5. Procediment
1. La tramitació de l'expedient la realitzarà d'ofici la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, i podrà sol·licitar el reconeixement com a beneficiària la persona interessada per mitjà del model de sol·licitud normalitzat que està disponible en la seu electrònica o portal institucional de la Generalitat en internet, https://sede.gva.es, en la pàgina web de la conselleria amb competències en matèria de sanitat, www.san.gva.es, i en la guia PROP de la Generalitat www.prop.gva.es, per si mateixes o a través de qui els represente legalment, acompanyat de la documentació següent:
a) Fotocòpia confrontada del document d'identificació de la persona sol·licitant. En cas de menors, el llibre de família o el certificat de naixement.
b) Fotocòpia confrontada del document d'identificació del pare, mare o qui exercisca la tutela, si escau.
c) Model de domiciliació bancària, segons el model normalitzat que està disponible en la seu electrònica o portal institucional de la Generalitat en internet, https://sede.gva.es, en la pàgina web de la conselleria amb competències en matèria de sanitat, www.san.gva.es, i en la guia PROP de la Generalitat www.prop.gva.es, llevat que el compte bancari estiguera d'alta en la Generalitat.
d) En el cas que la sol·licitud siga de reintegrament de despeses, documentació de les despeses corresponents als tractaments farmacològics subjectes a finançament públic, prescrits pel personal mèdic del sistema sanitari públic a les persones beneficiàries d'aquest decret.
La sol·licitud contindrà una declaració responsable de la persona sol·licitant del fet que no està incursa en les prohibicions per a obtindre la condició de beneficiària, assenyalades en l'article 13 de Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
2. Les sol·licituds es presentaran en el centre de salut on estiga adscrita la persona interessada, i en el cas que no hi haja l'adscripció esmentada, es presentarà en els serveis territorials de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, situats a Alacant (c/ Girona, núm. 26, 03001), Castelló de la Plana (c/ Hort dels Corders, núm. 12, 12001) i València (Gran Via Ferran el Catòlic, núm. 74, 46008). Sense perjudici de qualsevol altra de les formes previstes en l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en relació amb la disposició derogatòria única 2.g de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
En cas d'enviament per correu certificat, la presentació de la sol·licitud en l'oficina de correus corresponent haurà de fer-se en sobre obert, a fi que l'exemplar destinat a la Conselleria de Sanitat i Salut Pública siga datat i segellat abans de ser certificat. En el cas que la sol·licitud no estiga datada i segellada per l'oficina de correus corresponent, s'entendrà com a data vàlida de presentació la que figure en l'entrada de registre de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
3. El termini de presentació de les sol·licituds serà des de l'1 de gener fins al 31 de desembre de 2018.
4. No obstant això, els òrgans administratius de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública podran identificar d'ofici, en funció dels registres que estiguen en poder de l'administració, les persones beneficiàries d'aquestes ajudes i la realització de la despesa objecte de subvenció, i en aquest cas no caldrà la sol·licitud expressa per a ser reconeguda com a persona beneficiària en el procediment de concessió de les ajudes.
5. Les persones beneficiàries que vulguen renunciar a l'ajuda objecte d'aquest decret hauran d'emplenar el model normalitzat de renúncia que està disponible en la seu electrònica o portal institucional de la Generalitat en internet, https://sede.gva.es, en la pàgina web de la conselleria amb competències en matèria de sanitat, www.san.gva.es, i en la guia PROP de la Generalitat www.prop.gva.es, i presentar l'escrit esmentat en qualsevol de les formes assenyalades en el punt 2 d'aquest article.
Article 6. Resolució i notificació del procediment
1. En el cas de sol·licitud de persona interessada per a la inclusió com a beneficiària en el procediment de concessió de les ajudes, la resolució i, si escau, la denegació de la condició de persona beneficiària i perceptora de l'ajuda s'atribueix, segons el que preveu l'article 168.1.C, subapartat e, de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, a la persona titular de la gerència del departament de salut a què està adscrita la persona beneficiària, i en el cas dels departaments gestionats en règim de concessió administrativa, a la persona titular del Comissionat, amb la proposta prèvia de l'òrgan gestor del centre de salut a què corresponga l'adscripció de la persona interessada.
El termini màxim per a tramitar, resoldre i notificar aquests expedients serà de tres mesos comptadors des de la data de presentació de la sol·licitud.
Transcorregut el termini sense que s'haja dictat una resolució, la sol·licitud de concessió de l'ajuda s'entendrà desestimada, de conformitat amb el que preveu l'article 25 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. La concessió i, si escau, la denegació de la condició de persona beneficiària i perceptora de l'ajuda, en el cas d'identificació d'ofici de la persona beneficiària, s'atribueix segons el que preveu l'article 168.1.C, subapartat e, de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, a la secretària autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic.
En aquests casos, la notificació s'efectuarà per mitjà de publicació de la resolució en la pàgina web de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (www.san.gva.es) i en els distints centres de salut. Així mateix, aquesta notificació serà posada en coneixement de la persona interessada a través del seu full de tractaments vigents.
Article 7. Recursos
1. Contra la resolució que es dicte en els casos d'identificació de la persona beneficiària a instància de part, que no esgota la via administrativa, es pot interposar un recurs d'alçada davant de la secretària autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic, en la forma i els terminis establits en els articles 121 i següents de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre.
2. Contra la resolució que es dicte en els casos d'identificació d'ofici de la persona beneficiària, que no esgota la via administrativa, es pot interposar un recurs d'alçada davant de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, en la forma i els terminis establits en els articles 121 i següents de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre.
Article 8. Forma de pagament i justificació
1. S'estableixen dos procediments de pagament de les ajudes: l'abonament directe a l'entitat col·laboradora titular de l'establiment autoritzat o el reembossament a la persona beneficiària.
2. La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública acordarà amb les entitats col·laboradores el procediment per a efectuar l'abonament directe, que s'instrumentarà a través d'un conveni de col·laboració.
3. El pagament de la subvenció a la persona beneficiària en els procediments de reembossament s'efectuarà per mitjà de justificació per la persona beneficiària de l'import pagat en concepte de tractaments farmacològics, tot això de conformitat amb el que estableix l'article 171 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat.
4. Respecte a la justificació de la despesa, de conformitat amb el que preveu l'article 169 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, s'efectuarà de la manera següent:
a) En el cas de reconeixement de la condició de beneficiària, la justificació de la despesa es realitzarà per mitjà de l'aportació dels corresponents fulls de tractament i de les factures de la despesa efectuada.
b) En el cas d'identificació de la persona beneficiària d'ofici per l'administració, la justificació de la despesa consistirà en les corresponents factures presentades pels establiments autoritzats pels tractaments dispensats amb la periodicitat que s'establisca en el conveni de col·laboració previst en l'apartat 2 d'aquest article.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Despesa
De conformitat amb el que disposa l'article 41.1 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, la despesa que genere l'aplicació d'aquest decret queda condicionada a l'efectiva existència de crèdit adequat i suficient una vegada aprovat el pressupost de la Generalitat per a l'exercici 2018.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Efectes
Aquest decret es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i produirà efectes des de l'1 de gener de 2018.
Segona. Recursos
D'acord amb l'article 168.1.C de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, aquest decret no té la consideració de disposició de caràcter general.
Contra les bases regulades per aquest decret, que posen fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la publicació, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que preveuen els articles 10 i concordants de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
València, 22 de desembre de 2017
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública,
CARMEN MONTÓN GIMÉNEZ