ORDRE 22/2017, de 3 d'agost, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual es regula la utilització dels fangs de depuració en el sector agrari de la Comunitat Valenciana. [2017/7449]
(DOGV núm. 8118 de 01.09.2017) Ref. Base de dades 007766/2017
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Grup temàtic: Legislació
Preàmbul
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
Article 2. Definicions
Article 3. Tipologia dels fangs utilitzables en el sector agrari
Capítol II. Règim de la producció i gestió de fangs de depuració
Article 4. Comunicació de la producció de fangs de depuració
Article 5. Autorització de les instal·lacions i de les operacions de tractament de fangs de depuració i de la gestió de fangs tractats
Article 6. Transport de fangs de depuració i fangs tractats
Capítol III. Condicions de la utilització dels fangs tractats en el sector agrari
Article 7. Condicions generals de l'aplicació de fangs tractats en sòls agraris
Article 8. Qualitat dels fangs tractats i dels sòls agraris
Capítol IV. Obligacions de la producció i gestió de fangs de depuració
Article 9. Obligacions dels productors de fangs de depuració
Article 10. Obligacions dels gestors de tractament de fangs de depuració
Article 11. Obligacions dels gestors de fangs tractats
Article 12. Obligacions de les persones usuàries de fangs tractats
Disposició addicional única. Clàusula de no despesa
Disposició transitòria primera. Del registre dels no inscrits
Disposició transitòria segona. De les adaptacions a aquesta norma
Disposició transitòria tercera. De l'ús del material bioestabilitzat
Disposició final primera. Facultat de desenvolupament
Disposició final segona. Entrada en vigor
Annex únic. Fitxa de traçabilitat dels fangs de depuració
PREÀMBUL
La Directiva 86/278/CEE, del Consell, de 12 de juny de 1986, relativa a la protecció del medi ambient i, en particular, dels sòls, en la utilització dels fangs de depuradora en agricultura, estableix els principis bàsics que han de preveure les normatives dels països membres de la Unió Europea sobre aquest tema, a fi de compatibilitzar el reciclatge dels elements fertilitzants continguts en els fangs de depuradora amb la protecció del medi ambient. Aquesta directiva va ser transposada a l'ordenament jurídic espanyol per mitjà del Reial decret 1310/1990, de 29 d'octubre, pel qual es regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari, norma que estableix el marc normatiu que permet compaginar la producció dels fangs eixits de qualsevol tipus d'estacions depuradores d'aigües residuals domèstiques, urbanes o d'aigües residuals de composició semblant a les anteriorment citades, així com els procedents de fosses sèptiques i d'altres instal·lacions de depuració semblants, i la seua utilització agrària a Espanya amb la protecció eficaç dels factors físics i biòtics afectats pel procés de producció agrària. En la seua exposició de motius es posa de manifest que si bé la producció de fangs procedents de la depuració d'aigües residuals domèstiques o urbanes planteja seriosos problemes per al seu emmagatzematge, i, sobretot, per a la seua eliminació, la composició d'aquests fangs, encara que variable, els converteix en una font de matèria orgànica i d'elements fertilitzants per a la seua utilització en l'activitat agrària, i resulta la solució alternativa més adequada per a la seua gestió final en permetre la seua incorporació als cicles naturals de la matèria i l'energia.
El Reial decret 1310/1990, va ser desplegat per l'Ordre, de 26 d'octubre de 1993, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb la finalitat de determinar la informació sobre producció i utilització de fangs de depuració en les activitats agràries que havia de demanar-se per a complir les obligacions derivades de la directiva comunitària i de la norma espanyola de transposició, i desenvolupar el Registre Nacional de Fangs. Des de la seua publicació s'han desenvolupat noves solucions tècniques i agronòmiques en matèria de producció, tractament i aplicació al sòl agrari dels fangs de depuració, però també han succeït novetats normatives que aconsellaven revisar aquesta ordre. Resulta destacable, la transposició de la Directiva 2008/98/CE, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus a través de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats que resulta d'aplicació a les instal·lacions depuradores d'aigües residuals com a productores de residus, a les instal·lacions de tractament dels fangs de depuració com a instal·lacions de gestió de residus i a les persones físiques o jurídiques que apliquen fangs tractats com a gestors de residus. D'una altra està el Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants l'objecte del qual és establir la normativa bàsica en matèria de productes fertilitzants amb la finalitat, entre altres, de previndre els riscos per a la salut i el medi ambient per l'ús de determinats productes en agricultura, jardineria o restauració de sòls degradats. Resulten igualment d'interés el Pla Estatal marc de gestió de residus (PEMAR) 2016-2022, aprovat mitjançant un acord del Consell de Ministres, de 6 de novembre de 2015, i publicat per Resolució de 16 de novembre de 2015, de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental i Medi Natural, en el qual es realitza una descripció general i un diagnòstic de la producció i tractament d'aquest tipus de residus en el territori espanyol, a més d'establir uns objectius ambientals qualitatius i quantitatius que aposten significativament per la seua valoració material davant d'altres tractaments.
L'Ordre AAA 1072/2013/, de 7 de juny, sobre utilització de fangs de depuració en el sector agrari, per mitjà de la qual es deroga l'Ordre de 26 d'octubre de 1993, regula la informació que han de proporcionar els titulars de les depuradores d'aigües residuals, les instal·lacions de tractament de fangs de depuració, els gestors que realitzen l'aplicació en els sòls dels fangs de depuració tractats, així com la informació que ha d'acompanyar tot el transport de fangs destinats a l'activitat agrària. Tot això amb la finalitat de complir les obligacions establides en la Directiva 86/278/CEE, del Consell, de 12 de juny de 1986, així com mantindre un Registre Nacional de Llots, i elaborar i traslladar a la Comissió Europea un informe sobre l'aplicació d'aquesta directiva.
La utilització dels fangs de depuració com un adob orgànic, si bé ha de suposar un benefici a l'agricultura o una millora ecològica dels sòls en què s'apliquen, no està exempta de riscos ambientals, sobretot, en aquelles zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats. La Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, i transposada al nostre ordenament jurídic pel Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, considera la necessitat que els estats membres identifiquen les seues zones vulnerables, i projecten i apliquen programes d'acció per a reduir la contaminació de les aigües produïda per compostos nitrogenats en les dites zones, així com elaborar codis de bones pràctiques agràries que els agricultors podran aplicar de forma voluntària a fi d'evitar un ús inadequat d'adobs nitrogenats, amb la finalitat de reduir la contaminació produïda pels nitrats d'origen agrari. A aquest efecte es va publicar l'Ordre 7/2010, de 10 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries.
Per tot això, i d'acord amb el progressiu interés que els productors agrícoles manifesten per l'aprofitament dels fangs de depuradora com a fertilitzants, atés que aquest tipus de materials està inclòs entre els requisits de condicionalitat per a la percepció de les ajudes directes de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea previstos en l'Ordre 11/2012, d'1 d'agost, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, per la qual es regula l'aplicació de la condicionalitat i s'estableixen els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals a la Comunitat Valenciana, resulta convenient promulgar una norma que regule l'aplicació de fangs de depuració als sòls agraris de la Comunitat Valenciana.
Vist allò que s'hi ha exposat, considerant la facultat que l'article 149.1.23 de la Constitució Espanyola i l'article 32.6 de l'Estatut d'Autonomia atribueixen a la Generalitat per al desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació estatal, així com per a establir normes addicionals de protecció del medi ambient, d'acord amb les competències que tenen atribuïdes la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural pel Decret 103/2015, de 7 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat i en virtut de les facultats que ens confereix l'article 35 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, i conforme el dictamen del Consell Jurídic Consultiu,
ORDENE
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
1. Aquesta ordre té com a objecte regular la producció i el tractament dels fangs de depuració generats en el tractament de les aigües residuals urbanes o assimilables amb la finalitat de previndre efectes nocius en el sòl, la vegetació, els animals i els éssers humans, així com regular la utilització dels fangs tractats en els sòls agraris de la Comunitat Valenciana de manera que el seu ús supose un benefici agrícola o en una millora ecològica dels sòls en què s'apliquen.
2. Les disposicions ací contingudes són aplicables als fangs de depuració referits en la normativa bàsica que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari i que, una vegada tractats, s'hagen d'utilitzar com a adobs orgànics en el sector agrari.
Article 2. Definicions
Als efectes d'aquesta ordre, i sense perjuí de les definicions previstes en la normativa bàsica en matèria de residus, s'entendrà per:
1. «Aplicació»: l'arreplega, distribució i soterrament per mitjà de treball, de fangs tractats de la mateixa procedència sobre una determinada parcel·la agrícola, amb la finalitat d'obtindre una millora ecològica del sòl. S'exclou d'aquesta definició el depòsit de fangs en superfícies previstes en la normativa bàsica que regula l'eliminació de residus per mitjà de depòsit en abocador.
2. «Digerit o Digestat»: el producte resultant d'un procés de transformació biològica anaeròbia d'un substrat orgànic biodegradable i no perillós, constituït, totalment o parcialment per fangs de depuració procedents d'una estació depuradora d'aigües residuals urbanes (EDAR) o estació depuradora d'aigües residuals industrials (EDARI). Als efectes d'aquesta ordre, el digestat que no supere els valors límit de concentració de metalls pesants i la resta de paràmetres establits en la normativa bàsica que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari tindrà la consideració de fang tractat, apte per a la utilització en el sector agrari.
3. «EDARI»: la planta per a la depuració de les aigües residuals resultants d'un establiment industrial o de més, sempre que l'activitat exercida en tots aquests estiga inclosa en algun dels sectors industrials afectats per la normativa bàsica que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari. Una EDARI mantindrà aquesta consideració, als efectes d'aquesta ordre, encara que depure, conjuntament amb els efluents industrials, les aigües fecals del personal que treballe en l'establiment agroindustrial.
4. «EDAR»: la planta per a la depuració de les aigües arreplegades per les xarxes de sanejament municipals, que estan compostes per la mescla de les aigües de procedència domèstica amb les aigües residuals de qualsevol altre origen. Podrà arreplegar, a més, aigües residuals de la mateixa naturalesa per mitjà de la descàrrega directa de camions cisterna.
5. «Gestor de fangs tractats»: persona, física o jurídica, autoritzada per a dur a terme la gestió i l'aplicació dels fangs tractats en sòls agraris.
6. «Gestor de tractament de fangs»: persona, física o jurídica, autoritzada per a dur a terme el tractament dels fangs de depuració.
7. «Instal·lació de tractament de fangs de depuració»: la instal·lació autoritzada on s'aplica algun dels processos de tractaments per a l'obtenció de fangs tractats. Les EDAR i EDARI, amb instal·lacions de tractament de fangs de depuració, propis o de tercers, també tindran aquesta consideració.
8. «Fang compostat»: el producte resultant del procés de transformació biològica aeròbica i termòfila, en piles, trinxeres, canals, túnels o reactors, d'una mescla de substrats orgànics biodegradables i no perillosos constituïda, totalment o parcialment, per fangs de depuració. Als efectes d'aquesta ordre el fang compostat que no supere els valors límits de concentració de metalls pesants i la resta de paràmetres establits en la normativa bàsica que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari tindrà la consideració de fang tractat, apte per a la seua utilització en el sector agrari.
9.«Fangs de depuració»: els fangs generats durant el tractament de les aigües residuals en l'EDAR o l'EDARI, així com els procedents de fosses sèptiques i d'altres instal·lacions de depuració semblants utilitzades per al tractament de les aigües residuals.
10. «Fangs tractats»: els fangs de depuració d'una EDAR o EDARI tractats per mitjà d'algun dels següents processos de manera que es reduïsquen de forma significativa la seua capacitat de fermentació i els inconvenients sanitaris de la seua utilització:
a) Compostatge, en piles, trinxeres, canals, túnels o reactors.
b) Digestió anaeròbia termòfila, mesòfila o a temperatura ambiental.
c) Estabilització aeròbia, tant en depòsits independents dissenyats amb aquest fi en la línia de fangs d'una EDAR o EDARI (digestió aeròbia) o per mitjà del tractament conjunt amb l'aigua en processos de fangs biològics per mitjà d'aireig prolongat.
d) Assecat tèrmic, en el qual s'aconsegueix un contingut en matèria seca superior al 70 %.
11. «Parcel·la»: superfície contínua de terreny amb una referència alfanumèrica representada gràficament en el SIGPAC que pot estar formada per un o més recintes definits com a superfície contínua de terreny amb ús agrícola únic dels definits en l'annex II del Reial decret 2128/2004, de 29 d'octubre, pel qual es regula el sistema d'informació geogràfica de parcel·les agrícoles (SIGPAC).
12. «Persona productora de fangs de depuració»: qualsevol persona física o jurídica que realitze el tractament de les aigües residuals en una EDAR o EDARI i que genere fangs de depuració com a conseqüència de l'exercici d'aquesta activitat.
13. «Sòl agrari»: sòl destinat al cultiu d'espècies vegetals amb destinació a alimentació, humana i/o animal, o cultius amb altres destinacions no alimentàries.
14. «Persona usuària de fangs tractats»: persona, física o jurídica, titular de l'explotació agrària a què pertanyen les parcel·les on s'apliquen fangs tractats.
Article 3. Tipologia dels fangs utilitzables en el sector agrari
1. Únicament podran ser aplicats en sòls agraris els fangs tractats que no superen els valors de concentració de metalls pesants i la resta de paràmetres establits en la normativa bàsica que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari.
2. Els fangs tractats han d'estar identificats amb algun dels codis de la Llista Europea de Residus (LER), aprovada per la Decisió 2014/955/UE, de 18 de desembre, que s'estableixen en la normativa bàsica que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari.
3. Podran aplicar-se en sòls agraris els residus orgànics biodegradables i no perillosos continguts en el capítol 02 de la Llista Europea de Residus, sempre que aquests residus entren a formar part d'un digestat o d'un fang compostat. En tot cas la seua incorporació no superarà el 50 % del volum total dels fangs de depuració sotmesos a tractament.
4. Les persones interessades podran sol·licitar a l'òrgan competent en matèria de residus de la Comunitat Valenciana la incorporació de qualsevol altre residu orgànic biodegradable i no perillós com a ingredient a un digestat. En aquest cas, el dit òrgan requerirà informe de l'òrgan competent en matèria de producció agrària de la Comunitat Valenciana, que tindrà caràcter preceptiu i vinculant als efectes de dictar la resolució corresponent. En tot cas la seua incorporació no superarà el 15 % del volum total dels fangs de depuració sotmesos a tractament.
5. No està permés mesclar els fangs de depuració amb altres residus o productes a fi de diluir els seus contaminants. La mescla de fangs de depuració de diferents EDAR/EDARI, en una instal·lació de tractament centralitzada, no es considerarà dilució de residus.
6. En el cas que es faça una mescla de fangs tractats a fi de facilitar l'arreplega i l'aplicació en el camp, la composició d'aquests, individualment i abans de la mescla, hauran de complir els requisits exigits en la normativa bàsica que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari.
CAPÍTOL II
Règim de la producció i gestió de fangs de depuració
Article 4. Comunicació de la producció de fangs de depuració
1. Tota persona productora de fangs de depuració, en la seua condició de productor de residus, haurà de presentar una comunicació prèvia a l'inici de la seua activitat davant de l'òrgan competent en matèria de residus de la Comunitat Valenciana d'acord amb allò que s'ha regulat en la normativa bàsica en matèria de residus i d'acord amb el procediment telemàtic habilitat a l'efecte, i s'ha de formalitzar una comunicació per cada EDAR/EDARI ubicada a la Comunitat Valenciana.
2. Una vegada rebuda la comunicació, l'òrgan competent procedirà a la seua inscripció en el Registre de Productors de Residus de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que disposa la normativa bàsica en matèria de residus, sense perjuí de la facultat de comprovació de la suficiència i l'adequació de la documentació presentada que l'esmentat òrgan té atribuïdes.
3. Queden exemptes de presentar comunicació aquelles persones, físiques o jurídiques, productores de fangs de depuració que hagen obtingut l'autorització per al tractament de residus. No obstant això, tindran la consideració de productors de residus als altres efectes regulats en la normativa en matèria de residus.
Article 5. Autorització de les instal·lacions i de les operacions de tractament de fangs de depuració, i de la gestió de fangs tractats
1. Queden sotmeses al règim d'autorització, per l'òrgan competent en matèria de residus de la Comunitat Valenciana, les instal·lacions ubicades en el seu àmbit territorial on s'hagen de desenvolupar operacions de tractament de fangs de depuració, així com l'ampliació, la modificació substancial o el trasllat de les dites instal·lacions.
2. Així mateix hauran d'obtindre autorització les persones físiques o jurídiques per a realitzar una o diverses operacions de tractament de fangs de depuració. Aquestes autoritzacions seran concedides per l'òrgan ambiental competent de la Comunitat Autònoma on tinguen el seu domicili els sol·licitants i seran vàlides en tot el territori nacional.
3. Les sol·licituds d'autorització previstes en aquest article tindran el contingut mínim descrit en la normativa bàsica en matèria de residus. Sense perjuí d'això, la sol·licitud per a dur a terme la gestió i l'aplicació dels fangs tractats en sòls agraris contindrà, a més, el següent:
a) Identificació (nom i cognoms, i NIF) del personal tècnic responsable de la gestió de fangs tractats.
b) Memòria descriptiva dels mitjans i tècniques a emprar en el procediment d'aplicació dels fangs tractats.
c) Volum anual estimat de fangs tractats que es gestionaran per a ús agrari, identificació d'aquests per mitjà del corresponent codi LER, instal·lacions de procedència, tractament a què han sigut sotmesos
d) Pla d'autocontrol dels fangs tractats com a mitjà de producció agrari i dels seus efectes en els sòls.
e) Metodologia de càlcul de les dosis a aplicar en funció de les característiques agronòmiques del sòl i cultiu.
4. En el cas de sol·licituds per a dur a terme la gestió i l'aplicació de fangs tractats, l'òrgan competent en matèria de residus de la Comunitat Valenciana remetrà una còpia de la documentació presentada per l'interessat a l'òrgan competent en matèria de producció agrària de la Comunitat Valenciana que haurà d'emetre un informe preceptiu i vinculant als efectes que l'òrgan competent en matèria de residus dicte la resolució corresponent.
5. Respecte de les condicions de concessió, inscripció en registres administratius, vigència, transmissió i terminis de resolució de les autoritzacions contingudes en aquest article es consideraran les estipulacions establides en la normativa bàsica en matèria de residus.
6. L'autorització prevista en l'apartat 1 d'aquest article per a les instal·lacions de tractament quedaran integrades en l'autorització ambiental integrada concedida d'acord amb la normativa en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, i inclourà els requisits arreplegats en la normativa bàsica en matèria de residus i en aquesta ordre en els termes establits en la referida normativa bàsica.
7. Els titulars de les autoritzacions referides en aquest article estan subjectes al règim d'obligacions establit en la normativa bàsica en matèria de residus i les seues normes de desplegament.
Article 6. Transport de fangs de depuració i fangs tractats
1. Tant les entitats o empreses que transporten fangs de depuració amb caràcter professional des de les EDAR/EDARI fins a les instal·lacions de tractament, com aquelles que transporten fangs tractats fins a les parcel·les agrícoles destinatàries d'aquests, que hagen d'operar en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana hauran de figurar inscrites en el registre de la comunitat autònoma corresponent on tinguen la seua seu social de conformitat amb allò que s'ha regulat en la normativa bàsica en matèria de residus.
2. Les entitats o empreses a què es refereix l'apartat anterior amb seu social a la Comunitat Valenciana que a l'entrada en vigor d'aquesta ordre no figuren inscrites en el Registre General de Gestors de la Comunitat Valenciana com a transportistes de residus amb caràcter professional hauran de presentar una comunicació prèvia a l'inici de la seua activitat d'acord amb el procediment telemàtic habilitat a l'efecte per l'òrgan competent en matèria de residus de la Comunitat Valenciana.
3. Una vegada rebuda la comunicació, el dit òrgan competent procedirà a la seua inscripció en l'esmentat registre, sense perjuí de la facultat de comprovació de la suficiència i l'adequació de la documentació presentada que l'esmentat òrgan té atribuïdes.
CAPÍTOL III
Condicions de la utilització
dels fangs tractats en el sector agrari
Article 7. Condicions generals de l'aplicació de fangs tractats en sòls agraris
1. En els sòls agraris només es podran aplicar fangs tractats, amb el consentiment previ escrit del titular de l'explotació de la parcel·la. L'aplicació serà realitzada per una persona gestora de fangs tractats autoritzada d'acord amb el que estableix aquesta ordre.
2. Els sòls agraris sobre els quals s'hagen d'aplicar fangs tractats seran analitzats, d'acord amb el que estableix l'article 9 d'aquesta ordre, amb el mesurament de la concentració de metalls pesants i la resta de paràmetres que especifica la normativa bàsica que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari.
3. Les quantitats màximes de fangs tractats que podran aportar-se a un sòl agrari per hectàrea i any seran les que, d'acord amb el contingut en metalls pesants del sòl i del fang a aplicar, no superen els valors límit d'incorporació de metalls pesants i paràmetres establits en la normativa bàsica que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari.
4. L'aplicació de fangs tractats en sòls agrari inclourà la incorporació d'aquest per mitjà de treball, en un termini no superior a 24 hores des de la seua aplicació, llevat que les condicions meteorològiques ho impedisquen, de manera que s'afavorisca la degradació i es disminuïsca l'emissió de males olors. En els cultius llenyosos s'utilitzaran mètodes d'aplicació localitzada en els quals els fangs no entren en contacte directe amb la part aèria de les plantes.
5. A fi de facilitar la logística del repartiment dels fangs tractats i la seua posterior aplicació, es podrà arreplegar en un mateix punt de la parcel·la la quantitat de fangs tractats en una aplicació, sense excedir la quantitat de 250 tones. La distància mínima entre amuntegaments serà de 500 metres en línia recta i el període de temps fins a la seua incorporació al sòl no superarà els 15 dies, llevat que les circumstàncies meteorològiques adverses impedisquen realitzar les labors de camp. En cap cas, els amuntegaments en parcel·les seran considerades com un emmagatzematge temporal de residus previst en la normativa bàsica en matèria de residus. L'amuntegament es podrà realitzar en la parcel·la en què s'haja d'aplicar el llot o en terrenys veïns, sempre que no hi hagen condicions que afavorisquen infiltrat i/o risc d'escolament superficial de lixiviats.
6. No s'aplicaran fangs tractats ni s'amuntegaran temporalment a menys de 3 metres de distància de qualsevol curs o massa d'aigua. Aquesta distància s'incrementa a 50 metres al voltant de cursos o masses d'aigua naturals i a conduccions o depòsits d'aigua potable; la distància s'incrementarà a 200 metres al voltant de pous, brolladors, cursos o masses d'aigua destinats a l'obtenció d'aigua potable.
7. No es podran aplicar fangs tractats en cultius hortícoles al llarg del seu cicle vegetatiu. En el cas de cultius, amb parts vegetals en contacte directe amb el sòl i destinades al consum en fresc, no es podran aplicar fangs tractats en els 10 mesos previs a la recol·lecció.
8. L'aplicació de fangs tractats es farà segons les necessitats de fertilització dels cultius, d'acord amb el Codi de Bones Pràctiques Agràries de la Comunitat Valenciana i el programa d'actuació sobre les zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana, per a previndre i reduir la contaminació causada pels nitrats d'origen agrari.
Article 8. Qualitat dels fangs tractats i dels sòls agraris
1. Els fangs tractats hauran de ser analitzats quan es considere acabat el procés de tractament. Els mètodes de mostreig i anàlisi, així com els paràmetres i els seus valors límit, seran els establits en la normativa bàsica que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari.
2. Les persones gestores de fangs tractats són les responsables que els sòls on es realitzen les aplicacions complisquen els requisits establits per a l'ús de fangs tractats en el sector agrari.
3. En els sòls agraris s'analitzaran els paràmetres agronòmics següents: textura del sòl, contingut en matèria orgànica total, relació C/N, pH, conductivitat elèctrica, contingut en fòsfor assimilable, nitrogen total, nitrogen nítric i nitrogen amoniacal, potassi assimilable, calci assimilable, magnesi assimilable i ferro, així com el contingut dels metalls pesants següents: cadmi, coure, níquel, plom, zinc, mercuri i crom.
4. Es realitzarà una anàlisi de sòl abans de la primera aplicació de fangs tractats i, almenys, una altra cada cinc aplicacions realitzades, d'acord amb el que estableix l'article 11.2.b d'aquesta ordre.
5. La presa de mostres de sòl es realitzarà d'acord amb els criteris establits en la normativa que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari.
6. Cada anàlisi de sòl representarà una zona homogènia quant a tipus i usos del sòl, aplicacions de fangs efectuades, i amb una superfície màxima de 50 hectàrees.
CAPÍTOL IV
Obligacions en la producció i la gestió de fangs de depuració
Article 9. Obligacions dels productors de fangs de depuració
1. Les persones, físiques o jurídiques, productores de fangs de depuració són les responsables d'assegurar el tractament adequat d'aquests, bé perquè realitzen el tractament per si mateix, bé perquè li l'encarreguen a un negociant o a una entitat o empresa autoritzada per a això.
2. Els fangs de depuració hauran d'analitzar-se en la fase de producció. La freqüència d'aquestes anàlisis i els paràmetres que, com a mínim, hauran de ser analitzats seran els establits en la normativa bàsica que regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari. Queden exempts de realitzar les dites anàlisis les EDAR/EDARI que realitzen el tractament in situ dels fangs produïts en la mateixa estació.
3. Els fangs de depuració que es transporten des de l'EDAR/EDARI amb destinació a una instal·lació de tractament aniran acompanyats durant el transport de la fitxa de traçabilitat que figura com a annex únic d'aquesta ordre i del resultat de l'anàlisi corresponent. A la instal·lació de tractament s'haurà d'entregar una còpia de la fitxa de traçabilitat i una còpia del resultat de l'anàlisi.
4. Els titulars de les EDAR/EDARI remetran a l'òrgan competent en matèria de residus de la Comunitat Valenciana la informació continguda en l'annex I de l'Ordre AAA/1072/2013, de 7 de juny, sobre utilització de fangs de depuració en el sector agrari. Aquesta informació es referirà a cada any natural, i es remetrà abans de l'1 de març de l'any següent.
5. Els titulars de les EDAR/EDARI conservaran tots els documents referits anteriorment durant, almenys, cinc anys, i estan a disposició de les autoritats competents als efectes d'inspecció i control.
Article 10. Obligacions dels gestors de tractament de fangs de depuració
1. Les persones, físiques o jurídiques, autoritzades per al tractament de fangs de depuració són les responsables d'avaluar l'aptitud dels fangs tractats per a ús agrari una vegada realitzades les anàlisis previstes en l'article 9. En cas de resultar inadequats per a aquest ús seran entregats a un gestor de residus autoritzat per a la seua valoració o eliminació.
2. Els fangs tractats aniran acompanyats del document de traçabilitat i identificació dels fangs de depuració que figura com a annex II de l'Ordre AAA/1072/2013, durant el seu transport, des de la instal·lació de tractament fins a l'explotació agrària on seran aplicats. Aquest document serà emés i firmat per la persona gestora de tractament dels fangs i per la persona gestora de fangs tractats, responsable de l'aplicació.
3. Les entitats o empreses autoritzades per al tractament de fangs de depuradora conservaran tots els documents referits anteriorment durant, almenys, cinc anys els quals estaran a disposició de les autoritats competents als efectes d'inspecció i control.
Article 11. Obligacions dels gestors de fangs tractats
1. Les persones, físiques o jurídiques, gestores de fangs tractats seran les responsables d'utilitzar els fangs en els sòls agraris d'acord amb els requisits establits en la normativa bàsica i que la seua aplicació es realitze en les condicions que eviten riscos per a la salut humana i el medi ambient.
2. Les persones gestores de fangs tractats, hauran:
a) D'obtindre de la persona gestora del tractament dels fangs de depuració les corresponents analítiques i la informació de l'annex II de l'Ordre AAA 1072/2013, per a cada una de les aplicacions que hagen de fer.
b) De realitzar les anàlisis dels sòls que s'estableixen en l'article 9 d'aquesta ordre i facilitar una còpia dels resultats a les persones usuàries dels fangs tractats, titulars de les explotacions agràries.
c) Omplir, per a cada una de les aplicacions, el document d'aplicació de fangs tractats, d'acord amb el model de l'annex III de l'Ordre AAA/1072/2013, i entregar una còpia firmada a l'usuari dels fangs tractats.
d) De realitzar un pla d'adobament complet per a cada parcel·la, d'acord amb les característiques del sòl, les necessitats dels cultius i la composició i les característiques del fang tractat. El pla d'adobament inclourà tots els requeriments de nutrients del cultiu i les dosis complementàries d'altres fertilitzants orgànics i/o inorgànics.
e) De remetre anualment a l'òrgan competent en matèria de producció agrària la informació continguda en l'annex IV de l'Ordre AAA1072/2013, sobre les actuacions efectuades a l'any en les parcel·les ubicades en el territori de la Comunitat Valenciana. Aquesta informació es remetrà abans de l'1 de març de l'any següent.
f) De conservar els resultats de les anàlisis de sòls, els documents d'aplicació, els plans d'adobament, la còpia de l'annex II de l'Ordre AAA/1072/2013, i la resta de documents referits anteriorment, durant almenys cinc anys, a disposició de les autoritats competents i als efectes de les tasques d'inspecció i control.
Article 12. Obligacions de les persones usuàries de fangs tractats
1. Les persones usuàries de fangs tractats, titulars de les explotacions agràries, hauran de registrar en el quadern d'explotació, apartat de fertilització, cada aplicació efectuada en cada una de les parcel·les amb fangs tractats, almenys, la informació següent:
a) Identificació de la persona gestora autoritzada de fangs tractats,
b) Identificació de la parcel·la amb referències del Sistema d'Informació Geogràfica de la Política Agrària Comuna (SIGPAC),
c) Data de l'aplicació i data de la incorporació del fang tractat al sòl,
d) Dosis d'aplicació, en tones per hectàrea, i quantitat total aplicada en la parcel·la,
e) Contingut en matèria seca de fang tractat,
f) Contingut en nitrogen expressat en percentatge sobre matèria seca.
2. Les persones usuàries de fangs tractats hauran de conservar el registre de fertilització, els documents d'aplicació de fangs, les anàlisis de sòls, els plans d'adobament, les factures i els altres documents justificatius dels registres efectuats, almenys durant els cinc anys següents i els posaran a disposició de les autoritats competents d'inspecció i control.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Clàusula de no despesa
L'aplicació i el desenvolupament d'aquesta ordre no tindrà cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa assignats a la conselleria competent per raó de la matèria en la data de publicació d'aquesta ordre i, en tot cas, haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la dita conselleria.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Del registre dels no inscrits
Les entitats o empreses l'activitat de les quals produïsca fangs de depuració a la Comunitat Valenciana i que a l'entrada en vigor d'aquesta ordre no estiguen inscrits en el Registre de Persones Productores de Residus de la Comunitat Valenciana, hauran de formalitzar la comunicació referida en l'article 4 en el termini màxim de 6 mesos comptadors des de l'entrada en vigor.
Segona. De les adaptacions a aquesta norma
1. L'òrgan competent en matèria de residus de la Comunitat Valenciana adaptarà d'ofici al que estableix aquesta ordre les autoritzacions per al tractament de fangs de depuració i l'aplicació de fangs tractats ja existents, o les sol·licituds que s'hagen presentat abans de la data d'entrada en vigor d'aquesta ordre, en el termini d'un any des d'aqueixa data.
2. A aquest efecte l'òrgan competent en matèria de residus de la Comunitat Valenciana requerirà l'interessat perquè acredite l'adequació de les instal·lacions a les operacions de tractament, així com el compliment dels requisits tècnics, professionals i operacionals per a dur a terme les operacions de tractament de fangs de depuració i/o d'aplicació de fangs tractats d'acord amb allò que s'ha regulat en aquesta ordre.
Tercera. De l'ús del material bioestabilitzat
En tant que la normativa bàsica en matèria de residus no ho regule, la utilització, com a adob orgànic, del material bioestabilitzat obtingut en les plantes de tractament mecànic de residus mesclats d'origen domèstic a què es refereix l'article 3.y de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, es regirà pels preceptes establits en aquesta ordre, particularment en els aspectes relatius a les autoritzacions per a la gestió i l'aplicació previstos en l'article 5.3 i les condicions d'utilització establides en el capítol III.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Facultat de desenvolupament
Es faculta les persones titulars de les direccions generals competents en matèria d'agricultura i de residus perquè dicten les disposicions necessàries per a l'aplicació i el desenvolupament d'aquesta ordre, en l'àmbit de les seues competències respectives.
Segona. Entrada en vigor
Aquesta ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 3 d'agost de 2017
La consellera d'Agricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural,
ELENA CEBRIÁN CALVO