ORDRE 10/2018, de 27 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, sobre la utilització de matèries fertilitzants nitrogenades en les explotacions agràries de la Comunitat Valenciana. [2018/2319]
(DOGV núm. 8249 de 07.03.2018) Ref. Base de dades 002406/2018
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Grup temàtic: Legislació Temàtics: adob
Índex
Preàmbul
Article 1. Objecte
Article 2. Definicions
Article 3. Àmbit d'aplicació
Article 4. Requisits per a la utilització de matèries fertilitzants nitrogenades
Article 5. Registres obligatoris
Article 6. Pla de control
Disposició addicional primera. Posada en marxa del Programa d'actuacions en les zones vulnerables.
Disposició addicional segona. Despesa.
Disposició derogatòria única. Derogació normativa.
Disposició final primera. Habilitació normativa.
Disposició final segona. Entrada en vigor
Annex I. Caracterització dels efluents d'almàssera en el moment de la seua aplicació
Annex II. Codi de Bones Pràctiques Agràries de la Comunitat Valenciana per a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats d'origen agrari (CBPACV)
Annex III. Programa d'actuació en les zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana
PREÀMBUL
D'acord amb la Directiva 91/676/CEE, del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en agricultura, i al Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries, que transposa la Directiva anterior a l'ordenament jurídic espanyol i, considerant les zones vulnerables a la contaminació per nitrats declarades en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana pels decrets 13/2000, de 25 de gener, 11/2004, de 30 de gener i 218/2009, de 4 de desembre, del Consell, cal establir mesures encaminades a reduir el risc d'aquesta contaminació en les zones esmentades amb el desenvolupament del Programa d'actuació amb mesures específiques que suposen l'aplicació òptima dels fertilitzants nitrogenats en les explotacions agràries.
En compliment del que estableix l'article 5 de la Directiva 91/676/CEE, sobre els programes d'acció i la seua revisió, a la Comunitat Valenciana es va aprovar el Programa d'actuació sobre les zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana, per mitjà de l'Ordre de 3 de juny de 2003, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. El programa esmentat es va modificar per mitjà de l'Ordre de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i l'Ordre 10/2010, de 24 de febrer, de la mateixa conselleria.
Dins dels treballs del Comité d'Autoritats Competents en el marc dels plans hidrològics de les demarcacions hidrològiques de la Comunitat Valenciana destaca el treball de coordinació entre la Generalitat Valenciana i el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb l'objectiu d'adequar el Codi de Bones Pràctiques Agràries de la Comunitat Valenciana per a la protecció de les aigües contra la contaminació causada pels nitrats d'origen agrari i el Programa d'actuació en les zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana, no sols als requeriments de la Directiva 91/676/CEE, sinó a més als requeriments de la Directiva 2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües. Amb aquest fi, ambdues administracions han col·laborat amb l'objectiu d'impulsar el Codi de Bones Pràctiques i el Programa d'actuació en zones vulnerables com la principal ferramenta per a aconseguir assolir els objectius ambientals en les masses d'aigua subterrània de la Comunitat Valenciana que superen la norma ambiental de nitrats.
Al seu torn, amb aquesta norma es regula la utilització en les explotacions agràries de la Comunitat Valenciana de determinats matèries fertilitzants nitrogenades, com els fems no transformats, els fangs de depuració tractats i els efluents obtinguts en el procés d'extracció de l'oli d'oliva verge en almàsseres pel sistema de dues fases.
Segons el que disposa l'article 11 del Reial decret 1528/2012, de 8 de novembre, pel qual s'estableixen les normes aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà, els fems no transformats poden aplicar-se a les terres de cultiu, sempre que no hi haja risc de transmissió d'alguna malaltia. Les aplicacions al sòl tenen un efecte beneficiós, no obstant això, cal regular la seua utilització per a reduir els seus possibles efectes nocius o molestos sobre assentaments humans pròxims o sobre el medi ambient.
El Reial decret 1310/1990, de 29 d'octubre, que regula la gestió dels fangs de depuració en el sector agrari, l'Ordre AAA/1072/12013, de 7 de juny, sobre utilització de fangs de depuració en el sector agrari. La utilització dels fangs de depuració tractats com a font de nitrogen i esmena orgànica en els sòls de les explotacions agràries de la Comunitat Valenciana es regulen amb normativa específica.
La utilització correcta agrícola d'aquests efluents d'almàssera proporciona nutrients a les plantes i milloren les condicions edàfiques dels sòls disminuint la contaminació ambiental i els costos de gestió. D'altra banda, la implantació progressiva del sistema d'extracció d'oli d'oliva verge de dues fases, ha reduït de forma considerable el volum i la càrrega contaminant dels subproductes obtinguts amb els sistemes d'extracció tradicional i de tres fases. Així i tot, la producció d'oli d'oliva verge pel sistema de dues fases a la Comunitat Valenciana genera un volum important d'efluents líquids altament contaminants, d'alt cost de tractament i d'eliminació com a abocament a la xarxa de sanejament hidràulic.
Així, la present ordre es desenvolupa en el marc de l'ordenament jurídic nacional i de la Unió Europea, amb la finalitat de preservar, per a aconseguir bé comú, les aigües d'una possible contaminació per nitrats de fonts agràries, i és aquesta la manera idònia d'aconseguir l'objectiu que es persegueix, en incorporar determinades limitacions en l'aportació nitrogenada a les explotacions agrícoles, que s'estimen proporcionals als efectes que s'esperen obtindre, i no deduir-se'n un menyscabament de drets més enllà del que és necessari per al fi perseguit.
En virtut de l'anterior, i a la vista de les competències exclusives de la Generalitat sobre agricultura establides en l'article 49.3.3a de l'Estatut d'Autonomia, sense perjudici d'allò que disposa l'article 149 de la Constitució i, si és el cas, de les bases i ordenació de l'activitat econòmica, la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural pel Decret 158/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi climàtic i Desenvolupament Rural i complit el tràmit d'informació pública amb les organitzacions professionals agràries, entitats associatives agràries, resta de conselleries afectades, informe de l'advocacia general de la Generalitat i conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
ORDENE
Article 1. Objecte
L'objecte d'aquesta ordre és:
1. Optimitzar la fertilització nitrogenada en les explotacions agràries situades a la Comunitat Valenciana, i regular la utilització de determinades matèries fertilitzants nitrogenades no previstes en el Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants, com són els fems no transformats, els fangs de depuració tractats i els efluents d'extracció de l'oli d'oliva verge en el procés de dues fases.
2. Aprovar el Codi de Bones Pràctiques Agràries de la Comunitat Valenciana per a la protecció de les aigües contra la contaminació causada pels nitrats d'origen agrari (d'ara en avant CBPACV), el qual queda arreplegat en l'annex II d'aquesta ordre.
3. Aprovar el Programa d'actuació en les zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana per a previndre i reduir la contaminació de les aigües causada pels nitrats d'origen agrari (d'ara en avant Programa d'actuació), el qual queda arreplegat en l'annex III d'aquesta ordre.
Article 2. Definicions
Als efectes previstos en aquesta ordre seran aplicables les definicions següents :
1. En matèria de productes fertilitzants, les arreplegades en l'article 2 del Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants.
2. En matèria de fangs de depuració tractats (d'ara en avant llots tractats), les arreplegades en la normativa per la qual es regula la utilització dels fangs de depuració en el sector agrari.
3. En matèria de subproductes del procés d'extracció de l'oli d'oliva verge:
a) Procés d'extracció d'oli d'oliva verge en dues fases: sistema d'extracció de l'oli d'oliva verge per mitjà de centrifugació en què s'obté oli, un subproducte de consistència pastosa denominat pinyolada de dues fases i uns efluents d'extracció.
b) Efluents d'extracció de l'oli d'oliva verge en almàsseres amb procés d'extracció de dues fases (d'ara en avant efluents d'almàssera): producte líquid constituït per les aigües de llavat de les olives, les aigües de llavat de l'oli i les aigües de goteig de les tremuges.
4. Zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries (d'ara en avant zones vulnerables): superfícies l'escolament o filtració de les quals afecte o puga afectar la contaminació per nitrats de les aigües, segons l'article 4 del Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.
Les zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana estan arreplegades en el Decret 13/2000, de 25 de gener, del Govern Valencià, en el Decret 11/2004, de 30 de gener, del Consell de la Generalitat i en el Decret 218/2009, de 4 de desembre, del Consell pels quals es designen, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries; així com en aquelles que puguen establir-se en posteriors normes, de modificació o ampliació, d'acord amb el que estableix l'article 4.2 del Reial decret 261/1996, de 16 de febrer.
Article 3. Àmbit d'aplicació
1. La present ordre serà aplicable en les explotacions agràries situades a la Comunitat Valenciana.
2. En les explotacions agràries situades fora de les zones vulnerables el seguiment del CBPACV (annex II d'aquesta ordre) tindrà caràcter voluntari.
3. En les explotacions agràries situades en zones vulnerables el CBPACV se seguirà de forma voluntària excepte les especificacions o limitacions obligatòries arreplegades en el Programa d'actuació (annex III d'aquesta ordre).
Article 4. Requisits per a la utilització de matèries fertilitzants nitrogenades
1. En les explotacions agràries poden usar-se les matèries fertilitzants nitrogenades incloses en l'annex I del Reglament (CE) núm. 2003/2003, del Parlament Europeu i del Consell, de 13 d'octubre de 2003, relatiu als adobaments, o en l'annex I del Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants o en altres normes que, en el futur, les modifiquen o substituïsquen.
2. A més, pot usar-se en els sòls agraris, com a aportació de nitrogen i altres nutrients, i de matèria orgànica: fem no transformat, llots tractats i efluents d'almàssera.
3. La utilització de les matèries fertilitzants nitrogenades es realitzarà respectant les normes relatives a les distàncies a explotacions ramaderes, nuclis de població i cursos d'aigua i les especificacions arreplegades en la present ordre o altres normes sectorials d'aplicació.
4. Especificacions per a l'aplicació de fems no transformats.
a) Els fems no transformats poden aplicar-se a les terres de cultiu, llevat de disposició en contra de les autoritats competents si consideren que hi ha risc de propagació d'alguna malaltia transmissible a través d'aqueix producte per als sers humans o els animals i sense perjudici dels requisits establits en altres normes que siguen aplicables, en particular en la normativa ambiental, segons el que disposa l'article 11 del Reial decret 1528/2012, de 8 de novembre, pel qual s'estableixen les normes aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà.
b) En els cultius herbacis els fems no transformats s'aplicaran amb una antelació mínima d'un mes a la sembra o al trasplantament, i en els cultius llenyosos s'aplicarà a l'hivern.
c) Els fems sòlids no transformats s'incorporaran al sòl per mitjà de treball en un termini no superior a 24 hores des de la seua aplicació, llevat que les condicions meteorològiques ho impedisquen. El fem líquid no transformat (purins) s'incorporarà quan siga possible el treball del terrer després de l'aplicació. D'aquesta manera s'afavorirà la degradació del fem i es reduirà l'emissió de males olors i la formació de crosta en la superfície, si és el cas.
d) L'aplicació de fems líquids no transformats (purins) es realitzarà per mitjà de dispositius de repartiment o escampament, queden prohibides les aplicacions directes des del tanc de transport sense la mediació d'aqueixos dispositius.
e) L'aplicació de fems líquids no transformats (purins) es realitzarà de manera que no es produïsca escolament superficial per superar la velocitat d'infiltració del sòl, ni que es produïsquen fenòmens de percolació profunda, lixiviació de nutrients i sals, ni invasió del nivell freàtic del sòl. En cap cas es realitzaran aplicacions en sòls saturats, inundats o gelats.
f) No s'aplicaran fems no transformats (sòlids o líquids) ni s'arreplegarà temporalment fem sòlid no transformat a menys de 3 metres de distància de qualsevol curs o massa d'aigua. Aquesta distància s'incrementa a 50 metres al voltant de cursos o masses d'aigua naturals i a conduccions o depòsits d'aigua potable; i s'incrementa a 200 metres al voltant de pous, brolladors, cursos o masses d'aigua destinats a l'obtenció d'aigua potable.
5. Especificacions per a l'aplicació de llots tractats
Les aplicacions de llots tractats compliran amb les especificacions i requisits arreplegats en la normativa per la qual es regula la utilització dels fangs de depuració en el sector agrari.
6. Especificacions per a l'aplicació d'efluents d'almàssera
a) En el moment de la seua aplicació els efluents d'almàssera hauran de complir els paràmetres mínims arreplegats en l'annex I d'aquesta ordre.
b) En els cultius llenyosos els efluents d'almàssera s'aplicaran, preferentment, en la zona interlínies, sense que entre en contacte amb les plantes. Les aplicacions en cultius herbacis es realitzaran almenys tres mesos abans de la sembra o plantació.
c) La quantitat màxima d'efluents aplicada no superarà els 50 metres cúbics per hectàrea i any, per a evitar possibles efectes fitotòxics en els cultius. Així mateix, es recomana establir un pla de rotació per a minimitzar el risc d'acumulació de substàncies fitotòxiques en el sòl.
d) L'aplicació dels efluents d'almàssera es realitzarà per mitjà de dispositius de repartiment o escampament, queden prohibides les aplicacions directes des del tanc de transport sense la mediació d'aquests dispositius.
e) L'aplicació dels efluents d'almàssera es realitzarà de manera que no es produïsca escolament superficial per superar la velocitat d'infiltració del sòl, ni que es produïsquen fenòmens de percolació profunda, lixiviació de nutrients i sals, ni invasió del nivell freàtic del sòl. En cap cas es realitzaran aplicacions en sòls saturats, inundats o gelats.
En els cultius herbacis no es podran aplicar efluents d'almàssera en parcel·les amb pendent superior al 10%. En els cultius llenyosos no es podran aplicar efluents d'almàssera si el pendent del terreny és superior al 15%, o superior al 35% quan hi haja en la parcel·la una coberta vegetal viva o inert amb una amplària mínima d'1 metre.
f) No s'aplicaran efluents d'almàssera a menys de 3 metres de distància de qualsevol curs o massa d'aigua. Aquesta distància s'incrementa a 50 metres al voltant de cursos o masses d'aigua naturals i a conduccions o depòsits d'aigua potable; i s'incrementa a 200 metres al voltant de pous, brolladors, cursos o masses d'aigua destinats a l'obtenció d'aigua potable.
g) No es podran aplicar efluents d'almàssera en sòls arenosos amb un contingut en arena igual o superior al 70% (partícules minerals entre 0,05 i 2 mm), i en els sòls salins amb la conductivitat elèctrica dels quals l'extracte de saturació siga igual o superior a 4 dS/m.
Article 5. Registres obligatoris
1. En qualsevol explotació agrària, per cada parcel·la identificada amb la seua referència SIGPAC (Sistema d'Informació Geogràfica de la Política Agrària Comuna), es registrarà en el quadern d'explotació la informació següent:
a) Les aplicacions de llots tractats realitzades d'acord amb el que estableix la normativa reguladora de la utilització de fangs de depuració en el sector agrari.
b) Les aplicacions d'efluents d'almàssera realitzades, indicant: la data de l'aplicació i la dosi aplicada (m3/ha).
2. En les explotacions agràries ubicades en les zones designades com vulnerables, per cada parcel·la, identificada amb la seua referència SIGPAC, es registrarà en el quadern d'explotació la informació següent:
a) Les aplicacions de productes fertilitzants indicant: la data de l'aplicació, el tipus de producte fertilitzant utilitzat, la quantitat de producte aplicada (kg) i la seua riquesa en nitrogen.
b) El sistema de reg utilitzat, les dates de reg i el volum d'aigua utilitzat en cada reg (m3), la procedència de l'aigua i la concentració de nitrats presents en l'aigua (mg/l) abans de la incorporació a l'aigua d'un fertilitzant nitrogenat, si és el cas.
3. Els registres continguts en el quadern d'explotació seguiran les obligacions establides en el Decret 5/2015, de 23 de gener, del Consell, pel qual es regula l'obligació de mantindre la traçabilitat en els productes agrícoles de la Comunitat Valenciana des del seu origen a la seua primera comercialització.
Article 6. Pla de control
A fi de realitzar un seguiment del compliment del que estableix el Programa d'actuació en les zones vulnerables, s'executarà anualment un Pla de control. Les persones físiques o jurídiques titulars de les explotacions agràries hauran de sotmetre's als controls i inspeccions que siguen procedents, facilitant les actuacions i aportant la documentació que els siga requerida.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Posada en marxa del Programa d'actuació en les zones vulnerables
Es faculta la direcció general competent en matèria de seguretat i control dels mitjans de producció agrària per a la posada en marxa del Programa d'actuació.
Segona. Despesa
L'aplicació i desplegament d'aquesta ordre no tindrà cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa assignats a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural en la data de publicació de la present ordre i, en tot cas, haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades les ordres següents:
a) Ordre de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'estableix el Programa d'actuació sobre les zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana.
b) Ordre 10/2010, de 24 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es modifica l'Ordre de 12 de desembre de 2008, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'estableix el Programa d'actuació sobre les zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana.
c) Ordre 7/2010, de 10 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries.
Així mateix, queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d'un rang inferior s'oposen al que disposa la present ordre.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
Es faculta el titular de la direcció general amb competències en matèria de seguretat i mitjans de producció agrària per a dictar les disposicions necessàries per al desplegament i execució d'aquesta ordre, així com per a modificar els seus annexos.
Segona. Entrada en vigor
La present ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 27 de febrer de 2018
La consellera d'agricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural,
Elena Cebrian Calvo
ANNEX I
Caracterització dels efluents d'almàssera
en el moment de la seua aplicació
Valor màxim admissible en l'efluent d'almàssera en el moment de la seua aplicació
RASP = [Na+K] / [(Ca+Mg)/2]1/2 30
CE (dS/m) 8
DQO (mg O2 /l) 25.000
Na (mg/l) 1.380
Cu (mg/l) 5
ANNEX II
Codi de Bones Pràctiques Agràries de la Comunitat Valenciana
per a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda
pels nitrats d'origen agrari (CBPACV)
Apartat A. PLA DE FERTILITZACIÓ
Es recomana establir un pla de fertilització nitrogenada per a cada cultiu de l'explotació tenint en compte el contingut de nitrogen disponible en el sòl i l'aportat per l'aigua de reg. Per a la determinació d'aqueixos continguts és recomanable realitzar anàlisi de sòl i de l'aigua de reg.
Els plans de fertilització inclouran: els tipus de matèries fertilitzants nitrogenades a utilitzar, la riquesa o contingut de nitrogen dels productes triats, les dosis, quantitats i freqüència d'aplicació. Inclouran, així mateix, els períodes, les condicions i, si és el cas, les restriccions de la seua utilització.
APARTAT B. ELECCIÓ DE LES MATÈRIES FERTILITZANTS NITROGENADES
1. Recomanacions segons la naturalesa química del nitrogen.
a) Matèries fertilitzants nitrogenades orgàniques
Dins d'aquest grup es troba una sèrie de productes de naturalesa orgànica, molt heterogenis, que poden utilitzar-se com a productes fertilitzants.
La major part d'aquests productes provenen de residus dels animals criats a explotacions ramaderes, encara que hi ha altres procedents de la transformació dels residus sòlids urbans, restes vegetals, fangs de depuració tractats i subproductes del procés d'extracció de l'oli d'oliva.
Perquè puga ser absorbit per les arrels, el nitrogen contingut en les molècules orgàniques d'aquests productes ha de mineralitzar-se, és a dir, transformar-se en formes inorgàniques a través de diversos processos de degradació propiciats pels agents químics i biològics que actuen en el sòl. La velocitat amb què es produeix la mineralització del nitrogen orgànic és molt variable en funció del producte i depén també de la naturalesa del sòl, així com de la seua temperatura, humitat, etc. No obstant això, aquest és un procés relativament lent i, per tant, l'alliberament d'ions inorgànics, per part de la matèria orgànica, és molt pausada en comparació amb els adobs minerals.
La TAULA I arreplega els principals productes fertilitzants orgànics, així com els valors entre els quals sol oscil·lar la seua riquesa en nitrogen i el percentatge d'aquest que es mineralitza durant el primer i segon any després de la seua aplicació.
La TAULA II arreplega els possibles riscos de l'ús de matèries fertilitzants nitrogenades orgàniques.
TAULA II
Risc relatiu de lixiviació de nitrat Altres riscos
FEMS SÒLIDS NO TRANSFORMATS
Boví Mitjà Sanitari
Èquids Mitjà Sanitari
Conill Mitjà Sanitari
Oví Caprí Mitjà Sanitari
Porcí Mitjà Sanitari
Metalls pesants
(Zn i Cu)
Aus (gallinassa) Alt Sanitari
FEMS LÍQUIDS NO TRANSFORMATS
Purins de porcí Alt Sanitari
Metalls pesants (Zn i Cu)
ALTRES MATÈRIES D'ORIGEN ANIMAL
Compost de purins porcí Baix Metalls pesants (Zn i Cu)
Compost de gallinassa Mitjà -
Compost d'altres fems Baix -
Vermicompost Baix -
MATÈRIES D'ORIGEN URBÀ O ASSIMILAT
Compost de residus sòlids urbans (RSU) Baix Metalls pesants
Compost de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) Baix -
Compost de fangs de depuració Baix Metalls pesants
Fangs de depuració tractats aerobis Mitjà Sanitari
Metalls pesants
Fangs de depuració tractats anaerobis Mitjà Sanitari
Metalls pesants
MATÈRIES D'ORIGEN VEGETAL
Efluents d'almàssera Baix Polifenols
Immobilització de nitrogen
Pinyolada de dues fases dessecada Baix Polifenols
Immobilització de nitrogen
Compost de pinyolada de dues fases Baix Polifenols
Immobilització de nitrogen
Compost de residus vitivinícoles Baix Polifenols
Compost vegetal Baix -
b) Adobs nitrogenats minerals
En l'elecció dels adobs nitrogenats minerals es tindrà en compte el comportament que tenen en el sòl les distintes formes químiques en què es presenta el nitrogen: forma nítrica (NO3-), forma amoniacal (NH4+) o en forma d'urea.
El ió nitrat (NO3-) és molt mòbil en el sòl i està exposat a ser arrossegat i llavat de la zona radicular, com a conseqüència dels fenòmens de lixiviació i escolament que ocasiona l'excés d'aigua.
D'altra banda, el ió nitrat és absorbit per les arrels de la planta de forma immediata i, per això, els adobs nítrics han d'utilitzar-se en els moments en què els cultius mostren una major capacitat d'assimilació d'aquest ió.
El ió amoni ( NH4+) és retingut pel complex d'intercanvi catiònic del sòl i, per això, és menys lixiviable que el nitrat. La retenció esmentada està en funció del tipus de sòl, és més alta en els sòls de textura argilosa que en els sòls de textura arenosa.
La major part del nitrogen amoniacal és absorbit per les arrels de les plantes després de la conversió del ió amoni en nitrat, per mitjà de l'acció de determinats microorganismes del sòl que realitzen la nitrificació. Per això, l'absorció dels adobs amoniacals sol ser més lenta que la dels nítrics, i la seua acció més retardada, amb la qual cosa poden aplicar-se en períodes de moderada capacitat d'assimilació de nitrogen per la planta.
Els adobs nítrics-amoniacals contenen part del seu nitrogen en forma nítrica i part en forma amoniacal i per això reuneixen les característiques dels adobs nítrics i dels adobs amoniacals, i el seu efecte és, en certa manera, intermedi entre l'exercit per ambdós tipus de compostos.
En les condicions climàtiques de la Comunitat Valenciana, durant la primavera les temperatures de l'aire són suaus i les del sòl encara baixes per això durant aqueixa estació es recomana utilitzar formes amoniacals o nítric-amoniacals. Els estius són secs i calorosos, amb temperatures elevades tant del sòl com de l'aire, per la qual cosa durant aquesta època, es recomana l'ús d'adobs nítrics i nítric-amoniacals.
La urea no és per si mateixa directament assimilable per les plantes i ha de descompondre's per a produir ió amoni, que posteriorment es transforma en nitrat, absorbible per les arrels. La urea és un compost molt soluble en aigua i amb gran mobilitat en el sòl.
D'altra banda, els adobs d'alliberament lent constitueixen un grup de productes molt diversos, que posseeixen un alt contingut en nitrogen. Entre aquests, destaquen els productes amb baixa solubilitat inherent, com són alguns polímers de la urea, o bé els granulats recoberts amb una pel·lícula la permeabilitat de la qual s'incrementa en anar degradant-se en el sòl. També poden incloure's en aquest grup aquells adobs que porten addicionats inhibidors de la nitrificació, que alenteixen la transformació del ió amoni en nitrat, o inhibidors de la ureasa, que retarda la transformació de la urea en amoni.
Amb aquests adobs, l'aportació de nitrogen es fa de forma més regular i contínua, amb la qual cosa s'adapta millor al ritme d'absorció d'aquest element pels cultius i es redueixen les pèrdues per lixiviació.
2. Recomanacions segons els efectes de l'adobament sobre el sòl.
És convenient seleccionar els adobs nitrogenats de manera que la seua naturalesa química cause els menors efectes adversos possibles sobre l'estructura i pH del sòl (TAULA III). Açò es deu al fet que determinades alteracions de les característiques fisicoquímiques del sòl poden causar una inhibició de la capacitat d'absorció d'ions nitrat, amb la qual cosa aquests queden exposats a patir majors pèrdues.
La TAULA III arreplega els efectes sobre el sòl dels alguns adobs nitrogenats minerals.
TAULA III
TIPUS D'ADOB Riquesa en N (%) Reacció en el sòl
Amoniacals Sulfat amònic 21 Acidificant
Fosfat monoamònic 12 Acidificant
Fosfat biamònic 18 Acidificant
Nítrics Nitrat càlcic 15,5 Alcalinitzant
Nitrat sòdic 16 Alcalinitzant
Nitrat potàssic 13 Alcalinitzant
Nitrat de magnesi 11 Alcalinitzant
Àcid nítric 11 - 13,6 Acidificant
Nítric-amoniacals Nitrat amònic 33,5 Acidificant
Nitro-sulfato amònic 26 Acidificant
Nitrat amònic
càlcic 20,5 Neutra
Nitromagnesi 22 Neutra
Solució de nitrat amànic i urea (N-32) 32 Neutra
Ureics Urea 46 Neutra
La TAULA IV arreplega els adobs nitrogenats minerals recomanats en funció de la naturalesa dels sòls més freqüents a la Comunitat Valenciana
TAULA IV
Sòls calcaris Sòls no calcaris Sòls salins
Fosfat biamònic
Fosfat monoamònic
Nitrat amònic
Nitrat potàssic
Nitro-sulfat amònic
Nitromagnesi
Sulfat amònic
Urea Fosfat biamònic
Nitrat amònic càlcic
Nitrat càlcic
Nitrat potàssic
Nitromagnesi Fosfat biamònic
Fosfat monoamònic
Nitrat amònic
Nitrat amònic càlcic
Nitrat càlcic
Sulfat amònic
Urea
Apartat C. APORTACIÓ DE NITROGEN ALS CULTIUS
El nitrogen a aportar a un determinat cultiu s'estableix com a diferència entre les necessitats del cultiu al llarg del seu cicle vegetatiu i el nitrogen disponible en el sòl i aportat per l'aigua de reg, si és el cas. L'excés de nitrogen pot provocar efectes adversos sobre el cultiu i el llavat dels excedents de nitrats no absorbits per les plantes per l'aigua de drenatge del reg o de la pluja.
Quan s'apliquen fems (sense transformar o transformat-compost de fems) es recomana no aportar al sòl per hectàrea i any una quantitat de producte que continga més de 170 quilograms de nitrogen, es pot complementar l'adobament amb un altre nitrogen mineral o orgànic per damunt d'aquesta quantitat fins a completar les necessitats del cultiu
En les TAULES V, VI, VII i VIII s'indiquen les quantitats de nitrogen que es consideren òptimes per a cobrir les necessitats dels principals cultius de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu d'obtindre una producció òptima i evitar carències que afecten el normal desenvolupament de les plantes, el seu rendiment i la qualitat de la collita Els intervals de valors que s'exposen en cada cas són conseqüència de la variabilitat generada per la diversitat de varietats, densitats de plantació, modalitats en el maneig del cultiu, rendiments, etc.
TAULA V
NECESSITATS DE NITROGEN DELS CULTIUS
HORTÍCOLES A L'AIRE LLIURE
(kg N/ha i any)
CULTIU REG INUNDACIÓ REG LOCALITZAT
Bleda 300 - 350 250 - 300
Carxofa 250 - 300 200 - 240
Api 280 - 320 280 - 320
Albergina 200 - 250 160 - 200
Moniato 150 - 200 120 - 160
Bròquil 280 - 320 220 - 250
Carabasseta 120 - 150 100 - 120
Ceba 200 - 250 160 - 200
Col 230 - 250 180 - 200
Col Xinesa 220 - 260 170 - 210
Floricol 260 - 300 210 - 250
Escarola 120 - 140 100 - 120
Espinac 180 - 200 150 - 180
Pésol 100 - 150 80 - 130
Faves 50 - 80 40 - 70
Fenoll 130 - 150 120 - 140
Bajoqueta 100 - 150 80 - 120
Encisams Baby 80 - 100 60 - 80
Altres encisams 150 - 220 120 - 175
Meló 200 - 250 160 - 200
Naps 100 - 150 80 - 120
Creïlla 250 - 300 200 - 240
Cogombre 120 - 150 100 - 120
Pimentó 220 - 280 170 - 220
Porro 180 - 240 150 - 200
Meló d'Alger 200 - 250 160 - 200
Tomaca 200 - 250 160 - 200
Verdures xineses 150 - 220 120 - 200
Carlota 200 - 250 170 - 210
TAULA VI
NECESSITATS DE NITROGEN DELS CULTIUS
HORTÍCOLES EN HIVERNACLE
(kg N/ha i any)
CULTIU REG INUNDACIÓ REG LOCALITZAT
Albergina - 370 - 400
Carabasseta - 200 - 250
Bajoqueta - 90 - 130
Meló - 220 - 260
Cogombre - 220 280
Pimentó - 280 - 380
Meló d'Alger - 160 - 200
Tomaca - 380 - 410
TAULA VII
NECESSITATS DE NITROGEN DELS CULTIUS
HERBACIS NO HORTÍCOLES
(kg N/ha i any)
CULTIU SECÀ REGADIU
Alfals - 30 - 50
Arròs - 170
Cereal 50 - 70 100 - 180
Oleaginoses herbàcies 60 - 80 100 - 120
Dacsa gra i farratger - 200 - 250
Cultius energètics 100 - 150 150 - 170
TAULA VIII
NECESSITATS DE NITROGEN DELS CULTIUS LLENYOSOS
(kg N/ha i any)
CULTIU SECÀ REG INUNDACIÓ REG LOCALITZAT
Garrofera 50 - 60 - -
Ametler 50 - 80 - 80 - 100
Cítrics (1) - 200 - 250 180 - 220
Fruiters extensius (2) - 120 - 160 100-130
Fruiters semiintensius (2) - 160 - 200 130 - 160
Fruiters intensius (2) - 200 - 240 160 - 190
Oliverar 50 - 80 110 - 150 75 - 100
Oliverar intensiu (3) - - 150 - 200
Vinya vinificació 30 - 50 - 80 - 100
Vinya raïm de taula - - 140 - 180
Espècies productores de fusta i energètiques (xop, anouer, etc.) 100 170 170
(1) CÍTRICS - Plantacions adultes en plena producció.
(2) FRUITERS - Extensius: <300 arbres/ha; Semiintensiu: 300 - 500 arbres/ha; Intensiu: >500 arbres/ha.
(3) OLIVERAR - Intensiu: >500 arbres/ha.
Per a cobrir les necessitats de nitrogen en el cultiu dels cítrics i dels fruiters intensius previstes en la taula anterior i considerant un sòl amb un contingut de nitrogen disponible de 20 kg/ha i una aigua de reg amb una concentració de nitrats de 15 mg/l, les dosis màximes de nitrogen a aplicar, en funció del sistema de reg utilitzat, seran les següents:
DOSIS MÀXIMES DE NITROGEN A APLICAR (kg N/ha i any)
Valors per a: N disponible en sòl de 20 kg/ha i 15 mg NO 3 -/l
en aigua de reg
CULTIU REG INUNDACIÓ REG LOCALITZAT
Cítrics 160-210 145-185
Fruiters intensius 160-200 125-155
Apartat D. DETERMINACIÓ DE LA DOSI DE LES ESMENES ORGÀNIQUES I DE L'ADOBAMENT NITROGENAT
1. Determinació de la dosi de les esmenes orgàniques
La dosi d'esmena orgànica necessària per als cultius agrícoles ha d'aportar prou matèria orgànica complementària a les aportacions que es produeixen de forma natural a partir de diferents fonts internes: restes de poda, restes de cultius, cobertes vegetals, adobs verds, exsudats radiculars, etc., a fi de compensar la quantitat d'humus del sòl que es mineralitza anualment, i que permeta generar un nivell de matèria orgànica en el sòl adequat per al manteniment d'una elevada capacitat productiva.
Els continguts de matèria orgànica recomanable en el sòl per als principals cultius de la Comunitat Valenciana s'arrepleguen la TAULA IX
TAULA IX
%MATÈRIA ORGÀNICA
RECOMANABLE EN EL SÒL
1. Hortícoles
a) Aire lliure
b) En hivernacle
Major d'1,50%
Major de 2,00%
2. Cítrics
a) Sòls de textura arenosa
b) Sòls de textura franca
c) Sòls de textura argilosa
Major de 0,80%
Major d'1,20%
Major d'1,60%
3. Fruiters
a) Extensius
b) Intensius
Major d'1,00%
Major d'1,50%
4. Vinya
a) Vinificació
b) Raïm de taula
Major d'1,00%
Major d'1,50%
5. Olivera
a) Extensiu
b) Intensiu
Major d'1,00%
Major d'1,50%
En els sòls de fertilitat mitjana, la dosi de fems sòlids no transformats recomanable i la seua freqüència de l'aplicació per a diferents cultius s'arrepleguen en la TAULA X
TAULA X
APLICACIÓ DE FEMS SÒLIDS NO TRANSFORMATS
RECOMANABLE EN SÒLS DE FERTILITAT MITJANA
Cultiu Dosi (t/ha, producte fresc) Freqüència
1. Hortícoles
a) Aire lliure
b) Hivernacle
20 - 30
40 - 60
Cada 2 - 3 anys
Cada 2 - 3 anys
2. Cítrics i fruiters
a) Plantació
b) Formació
c) Producció
30 - 40
2 - 10
10 - 20
-
Cada 2 - 3 anys
Cada 2 - 3 anys
3. Vinya
a) Plantació
b) Producció
30 - 40
10 - 20
-
Cada 2 - 3 anys
4. Olivera
a) Plantació
b) Producció
20 - 30
10 - 15
-
Cada 2 - 3 anys
2. Determinació de la dosi d'adobament nitrogenat
a) Amb matèries fertilitzants nitrogenades orgàniques
L'aplicació dels productes orgànics al sòl, a més de matèria orgànica, aporta quantitats considerables de nutrients essencials (nitrogen, fòsfor, potassi, etc.), per això s'ha de procurar que les quantitats d'elements fertilitzants aportades amb aqueixos productes, particularment la de nitrogen, no excedisca les necessitats dels cultius. Si és el cas, la diferència entre les necessitats de nitrogen dels cultius i les aportades amb els productes orgànics s'haurà de complementar amb fertilitzants minerals.
Per a la determinació del nitrogen d'origen orgànic que convé aportar es considerarà la fracció de nitrogen mineralitzada anualment (TAULA I)
b) Amb adobs nitrogenats inorgànics
Si les necessitats de nitrogen són superiors a la quantitat d'aqueix element aportada pels productes fertilitzants orgànics aplicats, si és el cas, i pel nitrogen disponible en el sòl, el suplement de nitrogen s'aportarà per mitjà d'adobs minerals.
La determinació de la dosi màxima d'adobament nitrogenat mineral es calcularà per diferència entre les dosis d'adobament indicades en les TAULES V, VI, VII i VIII i el nitrogen procedent de les fraccions següents:
1r Nitrogen inorgànic (nitrat i amoni) en el sòl a l'inici del cultiu. Es considerarà només el nitrat per ser el més abundant i per a conéixer-lo haurà de realitzar-se una anàlisi d'una mostra de sòl que es prendrà entre 30-60 cm.
2n Nitrogen procedent de la mineralització neta de la matèria orgànica (humus) que es troba en el sòl de forma natural i que s'indica en la TAULA XI. Per a conéixer el contingut de matèria orgànica del sòl haurà de realitzar-se una anàlisi de sòl que es prendrà entre 30-60 cm. .
TAULA XI
NITROGEN ANUAL DISPONIBLE
(kg N/ha)
Matèria orgànica del sòl (%) Arenós Franc Argilós
0,5 10 - 15 7 - 12 5 - 10
1 20 - 30 15 - 25 10 - 20
1,5 30 - 45 22 - 37 15 - 30
2 40 - 60 30 - 50 20 -40
2,5 37 - 62 25 - 50
3 30 - 60
En els cultius herbacis amb un cicle inferior a l'any la quantitat de nitrogen mineralitzat s'ha d'ajustar a la duració del cicle i en els cultius llenyosos amb reg localitzat la quantitat de nitrogen mineralitzat s'ha d'ajustar en funció de la superfície del terreny coberta pels bulbs d'humitat.
3r Nitrogen aportat per l'aigua de reg. Aquesta aportació depén de la concentració de nitrats i del volum subministrat. La concentració de nitrats de l'aigua de reg es determinarà analíticament.
Quantitat de nitrogen per hectàrea aportat per l'aigua de reg:
[NO3-] x VR x 22,6
Kg N/ha = ___________________________ x F
105
On:
[NO 3 -] és la concentració de nitrats en l'aigua de reg expressada en mg/ l
Vr és el volum total de reg en m³/ha/any.
22,6 és el percentatge de riquesa en N del NO3 -
F és un factor que depén de l'eficiència del reg i considera la pèrdua d'aigua. Els seus valors poden oscil·lar entre 0,6 i 0,7 en el reg per inundació i entre 0,8 i 0,9 per al reg localitzat.
Apartat E. ELECCIÓ DE LA FONT I DEL MOMENT D'APLICACIÓ DEL NITROGEN EN ELS CULTIUS
El moment d'aplicació del nitrogen està condicionat per les necessitats del cultiu al llarg del seu cicle vegetatiu i es realitzarà de manera que el nitrogen estiga disponible en els moments de major extracció d'aqueix element per les plantes.
1. Aplicació de productes fertilitzants orgànics
a) En els cultius herbacis l'aplicació de matèria orgànica al sòl convé realitzar-la abans de la sembra o trasplantament, aprofitant les labors preparatòries del terreny.
L'aplicació de fems no transformats, llots tractats o efluents d'almàssera ha de realitzar-se amb una antelació de 4 setmanes a l'estiu i 4 6-setmanes a l'hivern, per a evitar possibles efectes fitotòxics.
b) En els cultius llenyosos, abans de la plantació, la matèria orgànica es pot aplicar en l'adobament de fons amb una antelació de 3-6 setmanes en funció del grau de maduresa del producte i de l'època de plantació. En els cultius implantats l'aportació de matèria orgànica ha de realitzar-se al final de l'hivern, i s'ha d'incorporar al sòl per mitjà d'una labor, excepte en les plantacions que mantinguen el sòl amb tècniques de no treball o coberta vegetal. La incorporació al sòl és obligatòria en el cas d'utilització de fems no transformats, llots tractats o efluents d'almàssera.
2. Aplicació d'adobs nitrogenats minerals
a) Es recomana fraccionar el més possible les aportacions d'adobs nitrogenats minerals, per a maximitzar l'eficiència de la utilització del nitrogen per part del cultiu i, per consegüent, minimitzar les pèrdues per llavat de nitrats, especialment en sòls molt permeables o poc profunds.
b) En l'aplicació d'adobs nitrogenats minerals en els distints cultius i grups de cultius més representatius de la Comunitat Valenciana s'hauran de tindre en compte les recomanacions següents:
1r. Hortalisses i tubèrculs
El cultiu d'hortalisses i tubèrculs és continu al llarg de l'any, per això les aportacions de fertilitzants nitrogenats minerals es realitzaran en els moments més adequats per a cada cultiu.
En el cas de reg tradicional (per solcs o inundació) la distribució de l'adobament nitrogenat ha de ser: un 20-40% del nitrogen en l'adobament de fons, en forma de nitrogen amoniacal, ureic o d'alliberament lent, i un 60-80% en l'adobament de cobertora, en forma nítric-amoniacal o nítrica, repartit en una o diverses aplicacions, segons la duració del cultiu, i evitant les aplicacions en l'última fase del cultiu.
En el cas de reg localitzat l'adobament nitrogenat s'ha de fraccionar al llarg del cicle del cultiu en funció del ritme d'absorció per part del cultiu, aplicant un 20-30% en el primer terç del cicle del cultiu, un 50-60% en el segon terç, i un 10-30% en l'últim terç del cicle. Per a aquest adobament es realitzaran aportacions, almenys setmanals, en forma de nitrogen nítric-amoniacal i nítric.
2n. Cítrics i fruiters.
Les èpoques més adequades per a efectuar l'adobament nitrogenat són la primavera i l'estiu per a aprofitar els períodes de major capacitat d'absorció radicular. Per això, es recomana adobar de l'1 de març al 31 d'octubre.
En les plantacions de cítrics i fruiteres regades per inundació l'adobament nitrogenat haurà de fraccionar-se en almenys dues aplicacions, aportant el 40% del nitrogen total a la primavera utilitzant formes amoniacals o nítriques-amoniacals, i el 60% restant a l'estiu utilitzant formes nítriques-amoniacals o nítriques. En terrenys marcadament arenosos la fertilització nitrogenada es fraccionarà en almenys tres aplicacions distribuïdes entre la primavera i l'estiu.
La fertilització en plantacions de cítrics i fruiters amb el sistema de reg localitzat s'efectuarà preferentment per mitjà de formes nítriques o nítriques-amoniacals solubles en l'aigua de reg. Aquests es dosificaran amb alta freqüència, que serà com a mínim setmanal.
3r. Vinya.
En les plantacions en secà la dosi màxima de nitrogen serà de 50 kg/ha i podrà aplicar-se tot en fons o en dues aplicacions: fons i cobertora.
Entre els estats de floració i verol s'aplicarà un màxim de 25 kg/ha de nitrogen, en reg per goteig o en aplicació de cobertora.
4t. Olivera, ametler, garrofera i espècies productores de fusta
En les plantacions de secà els adobs nitrogenats s'hauran d'aportar en una aplicació única, en forma amoniacal, al final de l'hivern, incorporant-los per mitjà d'una labor, o abans d'alguna pluja previsible.
En les plantacions amb reg per inundació l'adobament nitrogenat s'haurà de fraccionar, com a mínim en dues aportacions: una a la primavera, en forma amoniacal, i una altra a l'estiu, en forma nítric-amoniacal, excepte en les plantacions en sòls arenosos, i en aquest cas es fraccionarà en tres aplicacions distribuïdes en el període de primavera-estiu.
En les plantacions amb reg localitzat, la fertilització nitrogenada s'haurà d'efectuar per mitjà de fertilitzants nítrics-amoniacals o nítrics solubles en l'aigua de reg. La freqüència d'aplicació haurà de ser com a mínim setmanal.
5é. Alfals
En algunes zones es requereix una dosi molt xicoteta de nitrogen en presembra com adob de fons, en forma d'adobs amoniacals o nítric-amoniacals, amb la finalitat d'afavorir l'establiment de l'alfalsar. No obstant això, en sòls ben proveïts de matèria orgànica, amb un nivell alt de fertilitat, no sol ser necessari aplicar cap adobament nitrogenat de fons.
Després de l'establiment de l'alfalsar, si el procés de fixació del nitrogen és adequat, no serà necessari aplicar adobs nitrogenats de cobertora.
6é. Arròs
L'adobament nitrogenat s'haurà de fraccionar seguint alguna de les pautes següents:
a) Fraccionament en dues vegades: aplicació del 75% del nitrogen abans de la sembra, en forma d'adobs amoniacals o ureics, i el 25% restant abans de la formació de la panícula, en forma amoniacal o ureica.
b) Fraccionament en tres vegades: aplicació del 40% del nitrogen abans de la sembra, en forma amoniacal o ureica, un altre 40% del nitrogen en el fillol, en forma amoniacal o ureica, i el nitrogen restant (20%), en forma nítric-amoniacal, abans de la formació de la panícula.
No s'ha de realitzar cap tipus d'adobament nitrogenat després de la diferenciació de la panícula.
7é. Cereal
En el cultiu de cereal l'època de màximes necessitats de nitrogen és el període comprés entre el fillol i l'encanyada.
En les explotacions de secà el fraccionament de l'adobament nitrogenat sol realitzar-se seguint la pauta següent: en l'adob de fons, de presembra, s'aporta un 60% del nitrogen en forma d'adobaments amoniacals o ureics; i un 40% del nitrogen en l'època entre el final del fillol i començament de l'encanyada, en forma nítric-amoniacal.
En les explotacions de regadiu, es recomana un major fraccionament: una primera aplicació de presembra (adobament de fons) a base del 40% del nitrogen, en forma amoniacal o ureica, una segona aplicació amb un altre 40% del nitrogen al principi del fillol (estat de 3-5 fulles), en forma nítric-amoniacal, i una tercera aplicació amb el 20% de nitrogen restant en el període comprés entre el fillol i l'encanyada, en forma nítric-amoniacal.
8é. Oleaginoses herbàcies
En les explotacions de secà el fraccionament de l'adobament nitrogenat ha de realitzar-se seguint la pauta següent: en l'adobament de fons, de presembra, s'aplicarà un 60% del nitrogen, en forma d'adobs amoniacals o ureics; i un 40% del nitrogen en l'estat de 5 parells de fulles, en forma nítric-amoniacal o ureica.
En les explotacions de regadiu, es recomana un major fraccionament: una primera aplicació de presembra (adobament de fons) a base del 40% del nitrogen, en forma amoniacal o ureica, una segona aplicació amb un altre 40% del nitrogen en l'estat 5 parells de fulles, en forma nítric-amoniacal, i una tercera aplicació amb el 20% de nitrogen en el període corresponent a l'inici de la floració, en forma nítric-amoniacal.
9é. Dacsa
En les plantacions de reg per inundació, l'adobament nitrogenat en aquest cultiu ha de fraccionar-se entre l'adobament de fons (abans de la sembra) amb un 25% del nitrogen, en forma amoniacal o ureica, i l'adobament de cobertora, en dues aplicacions: la primera amb un 25% del nitrogen en forma nítric-amoniacal quan les plantes tenen uns 40 cm d'alçària, i una segona amb el 50% del nitrogen en forma nítric-amoniacal quan les plantes tenen entorn d'1 m d'alçària.
En les plantacions de dacsa dotades amb sistemes de reg per aspersió, es recomana aplicar adobs solubles (nítric-amoniacals o ureics) dissolts en l'aigua de reg (fertirrigació), amb una dosificació d'alta freqüència, almenys setmanal.
Apartat F. PERÍODES I CONDICIONS EN QUÈ ES RECOMANA NO REALITZAR ADOBAMENT NITROGENAT
1. Es recomana no utilitzar matèries fertilitzants nitrogenades en els períodes següents:
a) En períodes diferents dels indicats en l'apartat E d'aquest annex.
b) En els moments anteriors que es prevegen pluges persistents.
2. Es recomana no utilitzar matèries fertilitzants nitrogenades en les condicions següents:
a) En sòls inundats (excepte arròs) i saturats mentre es mantinguen aquestes condicions.
b) En superfícies agràries no cultivades.
c) En parcel·les amb pendent mitjà superior al 15% dedicades a cultius llenyosos i en aquelles amb pendent mitjà superior al 10% de cultius herbacis, excepte en aquelles que se seguisquen tècniques de cultiu que atenguen específicament la lluita contra l'erosió, com ara bancals, terrasses, treball de conservació, treball perpendicular a la línia de màxim pendent o es realitzen tècniques d'aplicació que redueixen les pèrdues de nitrogen, com són el soterrament de l'adobament de fons o l'aplicació en cobertora amb el cultiu ja establit.
Apartat G. TÈCNIQUES D'APLICACIÓ DE LES MATÈRIES FERTILITZANTS NITROGENADES
1. Es recomana utilitzar tècniques que asseguren la distribució uniforme dels productes fertilitzants.
2. L'aplicació de nitrogen haurà de realitzar-se de la manera més fraccionada possible, d'acord amb les necessitats del cultiu, aqueix fraccionament és major en els sòls arenosos que en els argilosos o francs.
3. En els cultius de secà, els adobs nitrogenats s'incorporaran al terreny amb una labor, aprofitant la saó posterior a una precipitació.
4. Els cultius s'implantaran en condicions que disminuïsquen el risc d'erosió i escolament. Les labors i la plantació es realitzaran seguint les corbes de nivell. En els cultius llenyosos es recomana mantindre una coberta vegetal per a contribuir a reduir la lixiviació dels nitrats cap a les capes freàtiques del sòl.
5. Pràctica del reg.
La correcta execució de la pràctica del reg és fonamental per a reduir la contaminació per nitrats, ja que una aportació excessiva d'aigua o una deficient distribució d'aquesta poden causar l'arrossegament d'aquests ions a les capes profundes del sòl, on no poden ser absorbits per les arrels de les plantes. Per això, s'utilitzarà la tècnica de reg que garantisca la màxima eficiència en la utilització de l'aigua, tenint en compte les condicions de la parcel·la.
El volum d'aigua a aportar en el reg es calcularà com la diferència entre les necessitats d'aigua del cultiu i la precipitació efectiva. Al seu torn, les necessitats d'aigua es basaren en l'evapotranspiració del cultiu (Etc) determinada com a producte de l'evapotranspiració de referència (Eto) pel coeficient de cultiu (Kc).
Les dosis d'aigua per unitat de superfície utilitzada en cada reg i la freqüència d'aquests, s'acomodaran a la capacitat de retenció d'humitat del terreny, per a evitar les pèrdues d'aigua en profunditat i la consegüent lixiviació de nutrients.
En cultius amb reg per inundació l'adobament nitrogenat s'aplicarà amb el sòl al punt i se soterrarà immediatament per mitjà d'una labor. Aquest sistema és preferible a la seua incorporació al terreny per mitjà d'un reg, ja que, amb això, es poden produir pèrdues de nutrients per llavat, o una deficient distribució per arrossegament superficial.
En el reg per inundació, la longitud dels bancals i el seu pendent s'adaptarà a la textura del terreny i al mòdul de reg, a fi d'aconseguir la màxima uniformitat possible en la distribució de l'aigua. En aquest sistema de reg es recomana no utilitzar bancals amb una longitud superior als 120 metres en sòls argilosos i 75 metres en els arenosos. En els terrenys de naturalesa argilosa convé que el pendent del terreny, en el sentit del reg, s'aproxime al 0,5 per mil, mentre que en els arenosos pot aconseguir el 2 per mil. No és aconsellable utilitzar mòduls de reg superiors a 40 litres per segon i es recomana que el volum màxim anual d'aigua de reg no sobrepasse els 7.000 m³/ha, excepte en el cultiu de l'arròs.
En els cultius amb reg localitzat la fertilització s'efectuarà dissolent els adobs en l'aigua de reg i aplicant-los al sòl a través d'aquesta. Aquests es dosificaran de manera fraccionada durant el període d'activitat vegetativa de les plantes.
En el reg localitzat, el nombre d'emissors per arbre, el volum d'aigua aportat per cada un d'ells i la freqüència de reg es recomana que s'establisquen en funció de la textura del terreny, de manera que s'aconseguisca una superfície mullada a la profunditat radicular efectiva suficient per al cultiu (normalment es consideren valors pròxims al 50% de l'àrea ombrejada en els arbres fruiters i pròxims al 80% en les hortalisses) i s'eviten problemes de saturació d'humitat o de pèrdues d'aigua en profunditat. El coeficient d'uniformitat del sector de reg (eficiència d'aplicació) es recomana que supere el valor del 85% i es recomana que el volum màxim anual d'aigua de reg no sobrepasse els 6.000 m³/ha.
Apartat H. APLICACIÓ DE LES MATÈRIES FERTILITZANTS NITROGENADES EN SÒLS PRÒXIMS A CURSOS O MASSES D'AIGUA
1. Es recomana no aplicar fertilitzants minerals nitrogenats a menys de 3 metres de distància de qualsevol curs o massa d'aigua. Aqueixa distància s'incrementa a 50 metres al voltant d'un pou, brollador, curs o massa d'aigua, destinat a l'obtenció d'aigua potable
2. Amb caràcter general, excepte les restriccions establides en la normativa específica dels fems no transformats, els llots tractats i els efluents d'almàssera, es recomana no aplicar productes fertilitzants orgànics a menys de 3 metres de distància de qualsevol curs o massa d'aigua. Aqueixa distància s'incrementa a 50 metres al voltant de cursos o masses d'aigua naturals i a conduccions o depòsits d'aigua potable; i a 200 metres al voltant d'un pou, brollador, curs o massa d'aigua, destinat a l'obtenció d'aigua potable.
Apartat I. UTILITZACIÓ DE FEMS NO TRANSFORMATS
1. En les parcel·les agrícoles es recomana no realitzar arreplegues temporals de fems sòlids no transformats en quantitat superior a la necessària per a una aplicació, sense superar les 250 tones per arreplega i mantenint una distància mínima entre arreplegues de 500 metres. L'arreplega podrà realitzar-se en la parcel·la on s'ha d'aplicar el fem o en terrenys veïns, sempre que no hi haja condicions que afavorisquen la infiltració i/o risc d'escolament superficial de lixiviats.
És recomanable incorporar el fem al terreny en el termini màxim de 15 dies, llevat que les circumstàncies meteorològiques adverses impedisquen realitzar les labors de camp.
2. En les explotacions ramaderes es recomana que els fems no transformats (sòlids o líquids) s'emmagatzemen en tancs o basses impermeabilitzades, naturalment o artificialment, amb capacitat mínima suficient per a emmagatzemar-hi la seua producció durant un període mínim de 3 mesos. La capacitat d'emmagatzematge podrà ser inferior quan es demostre que el fem es gestiona fora de l'explotació agrària de manera que no es provoquen danys al medi ambient.
Respecte a les basses o tancs d'emmagatzematge de fems no transformats, és recomanable que s'ajusten a les següents característiques tècniques:
a) La capacitat d'emmagatzematge es calcularà d'acord amb el que estableix la TAULA XII.
b) L'estanquitat natural l'acreditarà el ramader per mitjà del pertinent estudi hidrogeològic del sòl.
c) Els tancs o basses d'emmagatzematge de fems no transformats poden estar coberts per equips impermeables. En cas d'estar descoberts, es recomana que disposen de mitjans perquè, en cas d'escolament o produir-se lixiviats, aquests siguen convenientment arreplegats en un depòsit o fossa impermeable.
Es recomana aplicar les millores tècniques disponibles per a minimitzar la producció d'aigua en activitats de neteja i condicionament d'instal·lacions, i no malgastar aigua en els abeuradors i en les instal·lacions d'ensitjament. Així mateix, es recomana mantindre impermeables els parcs exteriors del bestiar i que estiguen dotats del suficient pendent per a assegurar l'evacuació dels efluents allí generats. En tot cas, es recomana que aquestes aigües residuals i els efluents del fem s'emmagatzemen en depòsits o fosses impermeabilitzades artificialment, a on seran conduïts per conductes estancs, i en aquest cas es podrà aplicar un procés d'evaporació o dessecació gestionar-les.
Quant a les aigües pluvials arreplegades per les teulades, és recomanable que siguen evacuades adequadament per a evitar que tinguen contacte amb el fem que es genera en els parcs de bestiar i que puguen arribar al lloc d'emmagatzematge del fem. En el cas que es produïsca mescla d'aigües pluvials amb dejeccions, el líquid resultant serà tractat com els efluents del fem.
Per a evitar el desbordament per sobreeiximent de les basses o tancs es recomana que hi haja una zona de seguretat de com a mínim 30 de centímetres fins a la seua alçària màxima.
Les característiques constructives de les basses o estanys existents en les explotacions ramaderes s'ajustaran a la normativa vigent aplicable.
TAULA XII
Tipus de bestiar Edat / pes Producció de fem
m3 / animal i any t animal i any
Porcí Porca en cicle tancat (*) 17,75
Porca amb gorrins fins deslletament (0 6 kg) 5,10
Porca amb gorrins fins a 20 kg 6,12
Gorrins de 6 a 20 kg 0,41
Porc de 20 a 50 kg 1,80
Porc
de 50 a 100 kg 2,50
Porc
de 20 a 100 kg 2,15
Porca de reposició 2,50
Verro 6,12
Vaquí Vaca de munyiment 20,81
Vedell engreix < 12 mesos 3,65
Vedell engreix > 12 mesos 8,4
Altres vaques 14,6
Aus Ponedores 0,015
Carn 0,01
Caprí Reproductors 0,62
Cabrits 0,15
Oví Reproductors 0,66
Corders 0,16
Èquids Adult 16,43
Conills Reproductors 0,11
Conilla
cicle tancat 0,35
Engreix 0,04
(*) Mare i descendència fins al final de l'engreix
ANNEX III
Programa d'actuació en les zones vulnerables
designades a la Comunitat Valenciana
El Programa d'actuació en les zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana inclou les actuacions a desenvolupar en aqueixes zones per a previndre i reduir la contaminació de les aigües causada pels nitrats d'origen agrari.
Apartat A. REGISTRE DE LA FERTILITZACIÓ
En les explotacions agràries ubicades en les zones designades com vulnerables, a més de la informació relativa a les aplicacions de llots tractats o d'efluents d'almàssera efectuades, si és el cas, per cada parcel·la (identificada amb la seua referència del Sistema d'Informació Geogràfica de la Política Agrària Comuna (SIGPAC) es registrarà en el quadern d'explotació la informació següent:
1. Les aplicacions de matèries fertilitzants nitrogenades realitzades indicant: la data de l'aplicació, el tipus de producte fertilitzant utilitzat, la quantitat de producte aplicada (kg) i la seua riquesa en nitrogen.
2. El sistema de reg utilitzat, les dates de reg i el volum d'aigua utilitzat en cada reg (m3), la procedència de l'aigua i la concentració de nitrats presents en l'aigua (mg/l) abans de la incorporació a l'aigua d'algun fertilitzant nitrogenat, si és el cas.
Apartat B. OBLIGACIONS PER LA UTILITZACIÓ DE FERTILITZACIÓ NITROGENADA
1. En les explotacions agràries situades en zones vulnerables quan s'apliquen fems sense transformar o transformats (compost de fems) la quantitat de fems aportada al sòl per hectàrea i any no superarà la quantitat de producte que continga més de 170 quilograms de nitrogen, i es pot complementar amb un altre nitrogen mineral o orgànic per damunt d'aquesta quantitat fins a completar les necessitats del cultiu.
2. En les parcel·les agrícoles ubicades en zones vulnerables el nitrogen disponible pel cultiu no sobrepassarà les quantitats de nitrogen establides en les TAULES V, VI, VII i VIII del CBPACV.
3. En les zones vulnerables no es podran aplicar les matèries fertilitzants nitrogenades en els períodes i les condicions que s'especifiquen en l'apartat F del CBPACV.
4. En els cultius de cítrics i de fruiters situats en zones vulnerables no es podran aplicar matèries fertilitzants nitrogenades des de l'1 de novembre fins al 28/29 de febrer.
5. En els sòls pròxims a masses o cursos d'aigua situats dins de les zones vulnerables
a) No es podran aplicar fertilitzants nitrogenats minerals a menys de 3 metres de distància de qualsevol curs o massa d'aigua. Aquesta distància s'incrementa a 50 metres al voltant d'un pou, brollador, curs o massa d'aigua, destinat a l'obtenció d'aigua potable
b) No es podran aplicar productes fertilitzants orgànics a menys de 3 metres de distància de qualsevol curs o massa d'aigua. Aquesta distància s'incrementa a 50 metres al voltant de cursos o masses d'aigua naturals i a conduccions o depòsits d'aigua potable; i a 200 metres al voltant d'un pou, brollador, curs o massa d'aigua, destinat a l'obtenció d'aigua potable.
6. En les zones vulnerables s'hauran d'utilitzar tècniques que asseguren la distribució uniforme dels productes fertilitzants.
7. En les superfícies de regadiu de les zones vulnerables la tècnica i la dosi de reg garantirà una distribució uniforme de l'aigua de reg, tenint en compte la retenció d'humitat del sòl i el pendent de la parcel·la, a fi d'evitar la lixiviació de nutrients.
8. El volum màxim anual d'aigua de reg utilitzat no sobrepassarà els 7.000 m³/ha en parcel·les amb reg per inundació, excepte en el cultiu de l'arròs, i els 6.000 m³/ha en parcel·les amb reg localitzat.
9. L'arreplega temporal de fems sòlids no transformats no serà superior a la quantitat necessària per a una aplicació en les parcel·les receptores, sense superar, en tot cas, les 250 tones i es mantindrà una distància mínima entre arreplegues de 500 metres. L'arreplega podrà realitzar-se en la parcel·la on s'ha d'aplicar el fem o en terrenys veïns, sempre que no hi haja condicions que afavorisquen la infiltració i/o risc d'escolament superficial de lixiviats.
Els fems arreplegats s'hauran d'incorporar al terreny en el termini màxim de 15 dies, llevat que les circumstàncies meteorològiques adverses impedisquen realitzar les labors de camp.
10. En les explotacions ramaderes els fems no transformats (sòlids o líquids) s'emmagatzemaran en tancs o basses impermeabilitzades, naturalment o artificialment, amb capacitat mínima suficient per a emmagatzemar-hi la seua producció durant un període mínim de 3 mesos. La capacitat d'emmagatzematge podrà ser inferior quan es demostre que el fem es gestiona fora de l'explotació agrària de manera que no es provoquen danys al medi ambient.
Les basses o tancs d'emmagatzematge de fems no transformats, s'ajustaran a les següents característiques tècniques:
a) La capacitat d'emmagatzematge es calcularà d'acord amb el que estableix la TAULA XII del CBPACV.
b) L'estanquitat natural l'acreditarà el ramader per mitjà del pertinent estudi hidrogeològic del sòl.
c) Els tancs o basses d'emmagatzematge de fems no transformats poden estar coberts per equips impermeables. En cas d'estar descoberts, han de disposar de mitjans perquè, en cas d'escolament o produir-se lixiviats, aquests siguen convenientment arreplegats en un depòsit o fossa impermeable.
Han d'aplicar-se les millores tècniques disponibles per a minimitzar la producció d'aigua en activitats de neteja i condicionament d'instal·lacions, i no malgastar aigua en els abeuradors dels animals i en les instal·lacions d'ensitjament. En tot cas, aquestes aigües residuals i els efluents de fems s'emmagatzemaran en depòsits o fosses impermeabilitzades artificialment, a on seran conduïts per conductes estancs i en aquest cas podrà aplicar-se un procés d'evaporació o dessecació per a la seua gestió.
Les aigües pluvials arreplegades per les teulades s'evacuaran adequadament per a evitar que tinguen contacte amb el fem que es genera en els parcs de bestiar, i que puguen arribar al lloc d'emmagatzematge del fem. En el cas que es produïsquen mescla d'aigües pluvials amb dejeccions, el líquid resultant serà tractat com els efluents del fem.
Per a evitar el desbordament per sobreeiximent de les basses o tancs sempre ha d'existir una zona de seguretat almenys 30 de centímetres fins a la seua alçària màxima.
Les característiques constructives de les basses o tancs existents en les explotacions ramaderes s'ajustaran a la normativa vigent aplicable.