ORDRE 18/2018, de 15 de maig, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual es regulen les instal·lacions de compostatge comunitari en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. [2018/4975]
(DOGV núm. 8300 de 22.05.2018) Ref. Base de dades 005055/2018
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 23.05.2018 Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Grup temàtic: Legislació Temàtics: gestió de residus, adob orgànic, eliminació de residus, dispositiu anticontaminant, qualitat del medi ambient, política de medi ambient, impacte ambiental, contaminació
PREÀMBUL
La Directiva 98/2008/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives (Directiva marc de residus) va ser objecte de transposició a l'ordenament jurídic intern per la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, la qual, seguint l'esperit marcat per la directiva, va identificar la prevenció com a primera opció, i va reconéixer el potencial de les pràctiques de prevenció per a reduir la generació de residus.
Els documents comunitaris sobre bioresidus, com el Llibre verd sobre la gestió dels bioresidus en la Unió Europea, promouen el compostatge domèstic i comunitari.
En aquest sentit, la Llei 22/2011, de 28 de juliol, va establir en l'article 15 que les administracions públiques, en els seus respectius àmbits competencials, havien d'aprovar, abans del 12 de desembre de 2013, els programes de prevenció de residus en què s'havien d'establir els objectius de prevenció, de reducció de la quantitat de residus generats i de reducció de la quantitat de substàncies perilloses o contaminants, amb la finalitat d'aconseguir la reducció del pes dels residus produïts en 2020 en un 10 per cent respecte als generats en 2010.
Pel que fa al Pla estatal marc de gestió de residus 2016-2022 (PEMAR), en relació als bioresidus, proposa reforçar el foment de l'autocompostatge en aquells llocs on és fàcilment practicable (compostatge domèstic en habitatges horitzontals en entorns urbans i rurals, compostatge comunitari, autocompostatge en punts nets).
Mitjançant el Decret 81/2013, de 21 de juny, del Consell, es va aprovar el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (d'ara en avant PIRCV), fruit de la revisió i actualització del Pla integral de residus de 1997.
El PIRCV respon als principis que estableix la Directiva 98/2008/ CE, abans esmentada, que constitueix el principal instrument normatiu per a canviar l'enfocament de la gestió dels residus, en centrar-ne l'objectiu en la prevenció i el reciclatge. Des de la perspectiva de la prevenció en la generació de residus, la directiva disposa la necessitat que els estats membres elaboren programes de prevenció de residus, i indica, així mateix, que els programes esmentats han d'establir els objectius de prevenció de residus i descriure les mesures de prevenció existents.
D'acord amb l'anterior, el PIRCV va incorporar en el seu contingut, a més d'aquells documents exigits per l'article 26 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, altres documents, entre ells l'annex 5, en què s'inclou el Programa de prevenció.
Aquest programa estableix diverses mesures que se sustenten en el diagnòstic realitzat de la situació existent sobre la producció i gestió dels residus, i ofereix respostes a les necessitats o mancances identificades, basant-se en un enfocament del cicle de vida dels productes i materials.
No obstant això, per a l'aplicació adequada d'aquest programa, resulta pertinent el desplegament de les mesures que hi preveu, així com l'establiment de les especificacions que concreta, en la mesura que es puga, l'àmbit i abast d'aquestes mesures que s'han d'adoptar en el marc de la prevenció en matèria de residus, i dotar el programa aprovat dels instruments referencials que en faciliten als usuaris l'aplicació eficient.
I en aquest sentit, en l'Ordre 26/2014, de 30 d'octubre, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual s'aprova el document de desenvolupament de les mesures articulades en el Programa de prevenció del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV), s'estableixen les mesures concretes que doten el programa aprovat dels instruments referencials necessaris per a facilitar als usuaris una aplicació eficient, entre les quals destaquen, en l'apartat 9.4. «El foment del compostatge comunitari en centres educatius, centres cívics, comunitats, etc. com a forma de gestió de la fracció orgànica biodegradable per a aplicar-la posteriorment al sòl, especialment en aquells municipis amb un marcat caràcter rural.»
S'estableix una triple classificació que es basa en les diferents maneres en què és possible realitzar la pràctica del compostatge:
Compostatge domèstic o domiciliari és el tractament dels propis bioresidus que realitzen les persones o famílies individualment, en el seu habitatge, terrassa, jardí, hort, etc., i que comporta la utilització també particular del compost resultant.
Compostatge comunitari és un sistema anàleg a l'anterior en el qual diversos individus o famílies composten conjuntament els seus residus en una instal·lació comuna disposada amb aquesta finalitat.
Compostatge centralitzat és un sistema de gestió de bioresidus a escala municipal o supramunicipal, per a tractar-los en instal·lacions o mitjançant procediments de tipus industrial.
Aquesta ordre centra l'àmbit d'aplicació en el compostatge comunitari, ja que el compostatge centralitzat és una activitat que requereix l'autorització de gestió de residus, regulada en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, de llicència ambiental (o l'autorització ambiental integrada si la capacitat és superior a 75 tones diàries) i l'autorització com a activitat potencialment contaminant de l'atmosfera regulada en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera que ha d'emetre aquest òrgan ambiental. D'altra banda, el compostatge domèstic no és una activitat que requerisca cap intervenció administrativa.
El compostatge comunitari es considera una operació de prevenció de residus en sentit ampli i no una activitat de gestió de residus, sempre que les persones promotores complisquen els llindars i les condicions determinats en aquesta ordre i que garantisquen una afectació mínima de les instal·lacions al medi ambient i a les persones.
Quan l'activitat es trobe per damunt d'aqueix llindar o quan s'incomplisca alguna de les condicions establides, aquest tipus d'activitat de compostatge es considera com una operació de tractament de residus, i les persones o entitats (públiques o privades) promotores d'aquesta estan obligades a tramitar el procediment corresponent d'obtenció de l'autorització sectorial com a gestor de residus i com a activitat potencialment contaminant de l'atmosfera davant de l'òrgan ambiental, així com la llicència ambiental corresponent.
A fi de regular el desplegament d'aquesta mesura de prevenció en la generació de residus i de dotar d'un règim legal els sistemes de compostatge comunitari, es promulga aquesta norma.
En la tramitació d'aquesta norma s'ha respectat el compliment dels principis de bona regulació a què es refereix l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, s'han emés els informes i les memòries exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, i la resta de normativa aplicable. Així mateix, el projecte d'ordre s'ha sotmés a informació pública mitjançant un anunci en la web de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, de conformitat amb la normativa vigent sobre accés i participació en matèria de medi ambient.
Respecte d'això, i d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, i eficiència, establits en la llei esmentada, aquesta ordre obeeix a una regulació tècnica d'una operació necessària i preferent en matèria de residus, com és la prevenció en la generació i l'autogestió.
Addicionalment, aquesta ordre es posa en marxa com el mecanisme més eficaç i eficient, a fi d'harmonitzar els requisits tècnics dels equipaments de compostatge comunitari en els municipis de la Comunitat Valenciana. Igualment, es tracta d'una mesura proporcional, per tractar-se de requisits tècnics, respectar la competència dels ajuntaments en la matèria, i aportar seguretat jurídica a l'operació de compostatge comunitari, per la qual cosa pretén estendre aquesta pràctica de forma segura en el territori de la Comunitat.
En relació a la transparència, queda garantit el respecte al principi esmentat a través del tràmit d'audiència pública als interessats, formalitzat durant la tramitació d'aquesta norma.
Per tot el que s'ha exposat anteriorment, i fent ús de les atribucions que em confereix l'article 3 del Decret 158/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, així com l'article 28.e de la Llei del Consell que atribueix a la persona titular de la conselleria amb competències en la matèria, l'exercici de la potestat reglamentària en les matèries pròpies del seu departament.
ORDENE
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
És objecte d'aquesta ordre definir els condicionants tècnics i ambientals aplicables a les instal·lacions de compostatge comunitari de bioresidus en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, a fi de promoure'n la pràctica i mitigar els possibles impactes adversos sobre la salut humana i el medi ambient.
L'àmbit d'aplicació d'aquesta ordre és exclusivament el compostatge comunitari, d'acord amb la definició i els condicionants especificats en aquesta. Queden expressament exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta ordre el compostatge domèstic i el compostatge centralitzat.
Article 2. Definicions
Compostatge comunitari: el sistema pel qual diverses persones o usuaris tracten els seus propis bioresidus en un espai comú mitjançant el compostatge, efectuat amb subjecció als llindars i condicionants definits en aquesta ordre.
Bioresidu: residu biodegradable de jardins i parcs, residus alimentaris i de cuina procedents de llars, restaurants, serveis de restauració col·lectiva i establiments de venda al detall.
Estructurant: bioresidu sec, habitualment aconseguit en parcs i jardins (branques de poda, fulles seques, palla i restes de plantes). L'estructurant aporta carboni al procés i redueix la humitat.
Residus domèstics: residus generats en les llars com a conseqüència de l'activitat domèstica. Es consideren també residus domèstics els pareguts als anteriors generats en serveis i indústries.
Residus d'aliments i cuina: bioresidus d'origen vegetal o animal, cuinats o crus, generats en les cuines domèstiques i semblants.
Compost: esmena orgànica obtinguda a partir del tractament biològic aerobi i termòfil de residus biodegradables arreplegats separadament. No es considera compost el material orgànic obtingut de les plantes de tractament mecànic biològic de residus mesclats, que es denomina material bioestabilizat.
Compostador: recipient on es du a terme el procés de compostatge.
Punt de compostatge: lloc on es realitza el procés de compostatge comunitari. Aquest punt ha d'estar preparat degudament per a dur a terme el procés de compostatge i ha de comptar amb el compostador i els utensilis necessaris per a realitzar el compostatge.
Compostatge: procés biològic aerobi i termòfil per a aconseguir compost mitjançant la descomposició controlada de bioresidus.
Les fases del procés es defineixen d'acord amb el manual del Ministeri de Medi Ambient Manual de compostaje, disponible en la web del MAPAMA.
Usuari/a: són les persones que s'encarreguen d'aportar i introduir els seus propis residus orgànics en els compostadors.
Responsable: és la persona encarregada del seguiment del procés de compostatge en cada punt de compostatge
Lot: conjunt de residus compostats separats físicament de la resta, tractat en el procés en un mateix període i termini de temps, en les mateixes condicions i que se suposa que té les mateixes característiques.
Article 3. Règim d'intervenció ambiental de les activitats de compostatge comunitari
Les instal·lacions de compostatge comunitari que no superen els llindars i condicions que estableix aquesta ordre no requereixen la llicència ambiental, ni l'autorització del gestor de residus regulada en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, ni l'autorització com a activitat potencialment contaminant de l'atmosfera regulada en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera.
En aquest supòsit, el compostatge comunitari es considera una activitat subjecta al règim ambiental procedent, declaració responsable ambiental o comunicació d'activitat innòcua, en funció del compliment o no del que estableix l'annex III de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d'activitats a la Comunitat Valenciana, i és l'òrgan competent l'ajuntament del municipi en què s'haja d'ubicar l'activitat.
Aquests procediments d'intervenció ambiental estan regulats en els articles del 66 al 74 de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d'activitats a la Comunitat Valenciana.
Article 4. Condicions de les instal·lacions de compostatge
4.1. Ubicació
Els col·lectius participants en el compostatge comunitari, han de plantejar quines són les zones adequades per a l'emplaçament de les instal·lacions de compostatge comunitari, bé establint en terrenys particulars zones comunes on instal·lar els compostadors o bé sol·licitant a l'ajuntament la cessió d'una zona pública on ubicar l'àrea de compostatge comunitari.
Els punts de compostatge comunitari es poden implantar, per tant, en sòl públic o en sòl privat, amb les autoritzacions municipals que escaiguen, en aplicació de la legislació urbanística vigent en el municipi sempre que complisquen els requeriments de salubritat i de mínima afectació al medi ambient i a les persones. En els casos en què s'implanten en sòl privat, es requereix, prèviament, una consulta a l'ens local per a verificar-ne l'adequació.
4.2. Condicions tècniques i llindars
Els punts de compostatge han de disposar com a mínim de les parts següents:
Zona de depòsit i descomposició de residus (compostador).
Zona per a deixar l'estructurant que s'ha d'utilitzar en el punt de compostatge.
Zona per a l'emmagatzematge del compost.
L'entrada als punts de compostatge ha d'estar dissenyada perquè els bombers i els serveis d'emergències puguen intervindre fàcilment. El camí d'entrada s'ha de mantindre net i lliure de qualsevol objecte que puga impedir-hi l'accés.
Les plantes de compostatge comunitari han de tindre en compte, en la fase de disseny, les mesures apropiades per a evitar l'accés de rosegadors i d'altres espècies d'animals, també per a evitar la propagació de males olors, i, durant la fase de funcionament, ha de vigilar-se, i, si escau, controlar-se la presència de plagues.
Les instal·lacions de compostatge comunitari han de ser considerades com a activitats en què es realitzen operacions de prevenció de residus en sentit ampli i no una activitat de gestió de residus sempre que es complisquen els llindars i condicions següents:
a) La capacitat màxima de les instal·lacions no ha de superar els 20 m³. A fi de determinar la capacitat màxima de la instal·lació es computa el volum dels compostadors, així com el volum de compost, però no el material estructurant, que pot disposar, com a màxim, d'altres 10 m³ per l'emmagatzematge.
b) Els bioresidus compostats han de procedir únicament dels domicilis o jardins de les persones usuàries, però el material estructurant pot també tindre altres procedències com són les restes de poda de parcs i jardins públics, palla, restes agrícoles o de la sega agrícola i semblants.
c) Únicament s'han de compostar els residus següents:
1. Paper i cartó (LER 200101): paper de cuina (sense estar brut de detergent o d'altres substàncies perilloses i no biodegradables).
2. Residus biodegradables de cuina i restaurants (LER 200108): restes crues de verdures i fruites; restes de menjar preparat i pa; restes de carn i peix; closques d'ou, marisc, fruits secs i ossos de fruita; iogurts i sucs caducats; restes de café i infusions.
3. Residus biodegradables de parcs i jardins (LER 200201): herba i fulles seques; branques de poda; herba humida de jardins i restes de plantes.
d) El compost resultant l'han d'utilitzar exclusivament les persones usuàries de les instal·lacions en terrenys particulars. Els ajuntaments, com a usuaris d'aquestes instal·lacions, poden utilitzar el compost també en espais públics.
Article 5. Condicions de funcionament dels compostadors comunitaris
L'elaboració del compost ha de realitzar-se en condicions òptimes, i per a això s'ha de tindre una cura especial amb la temperatura, humitat, pH, oxigen, nutrients i la població microbiana. Amb aquesta finalitat, el responsable del compostador comunitari ha de fer el seguiment periòdic del procés de compostatge, com a mínim, ha de mesurar i examinar els paràmetres següents:
Temperatura.
Periodicitat de volteig.
El compost obtingut ha d'estar higienitzat, per a la qual cosa és necessari que haja estat durant un període mínim de 14 dies consecutius a temperatures superiors a 55ºC, per a garantir l'eliminació de patògens, paràsits i llavors de males herbes. En el cas que no es mesure la temperatura algun dia (el cap de setmana per exemple), s'ha de comprovar que en el dia anterior i en el dia posterior als dies als dies en què no s'haja mesurat se supere la temperatura esmentada. Les dades dels mesuraments diaris i d'altres realitzats s'han de transcriure en un quadern d'operacions.
L'Ajuntament en el terme del qual es realitze l'activitat de compostatge comunitari, en el marc de les seues funcions de control i inspecció d'acord amb la Llei 6/2014 o norma que la modifique o substituïsca, ha de tindre en compte les característiques exigides per aquesta ordre per a les instal·lacions de compostatge i condicions de funcionament dels compostadors comunitaris.
Especialment en casos de funcionament anormal d'alguns dels equips de compostatge comunitari, l'ajuntament pot exigir que es realitze periòdicament el control dels paràmetres següents:
Humitat.
Proporció de material sec/material humit.
Article 6. Condicions d'ús i accés als compostadors comunitaris
El sistema de compostatge comunitari requereix l'existència d'una persona responsable que s'encarregue de supervisar l'ús i el funcionament del sistema i del control d'accés dels usuaris a les instal·lacions.
Totes les persones usuàries del sistema que s'hi hagen adherit, abans de fer-ne ús, han d'haver rebut formació adequada sobre la pràctica del compostatge, i declarar el compromís de fer ús de les instal·lacions d'acord amb el manual de compostatge que se'ls haja facilitat.
L'Ajuntament en el terme del qual es realitze l'activitat de compostatge comunitari, ha d'establir les condicions específiques d'ús i accés mitjançant el desplegament i l'aprovació d'ordenances municipals.
Article 7. Control de qualitat del compost
L'anàlisi del compost obtingut en cada punt de compostatge ubicat tant en sòl municipal públic com privat s'ha de fer a la finalització del cicle de compostatge. Si la primera anàlisi del compost obtingut compleix els paràmetres de qualitat establits en aquesta ordre, el control pot realitzar-se anualment. En qualsevol cas la periodicitat dels controls ha d'estar d'acord amb allò que determinen les ordenances municipals de l'ajuntament en el terme municipal de qual es realitze l'activitat de compostatge comunitari i de conformitat amb el Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants.
L'obligació del compliment de les prescripcions d'aquest article relatives al control de qualitat del compost, és de l'ajuntament on s'ubique el compostador, i aquestes entitats poden realitzar alguna de les analítiques requerides a través del personal que realitze el manteniment diari del compostador, després d'un curs de formació adequat.
Cal ajustar-se al que disposa el Reial decret 506/2013, referent als paràmetres fisicoquímics del compost:
Matèria orgànica total 35 %
Humitat màxima: 40 %
C/N < 20
No pot contindre impureses ni inerts de cap tipus com ara pedres, graves, metalls, vidres o plàstics. En tot cas, s'admet un límit del 0,5 % d'impureses com a llindar acceptable. El 90 % de les partícules han de passar per la malla de 25 mm.
Igualment, el compost generat ha de complir un límit màxim de microorganismes, i s'ha d'acreditar que no supera els nivells màxims de microorganismes següents:
Salmonel·la: absent en 25 g de producte elaborat.
Escherichia coli: < 1000 nombre més probable (NMP) per gram de producte elaborat.
No obstant això, de forma justificada, com a conseqüència de funcionaments anòmals d'algun dels equipaments, l'ajuntament pot realitzar analítiques més grans pel que fa a salmonel·la, amb periodicitat inferior a l'anual, especialment durant el primer any de funcionament de l'equip.
Quan el compost obtingut, tant el d'autoconsum municipal com l'utilitzat per les persones usuàries en terrenys particulars, no complisca els paràmetres establits s'ha de tractar com a residu. En aquest cas l'ajuntament és el responsable de gestionar adequadament aquest residu.
La conselleria amb competències sobre el medi ambient té la facultat de clausurar els punts de compostatge comunitari que calga per anormal funcionament d'aquests, seguint el tràmit administratiu pertinent, i queda obligada d'aquesta manera, l'entitat local corresponent, al tractament d'aquesta fracció orgànica a través dels sistemes supramunicipals de valorització de residus existents en la seua àrea geogràfica.
Article 8. Informació que s'ha d'aportar a la conselleria
A fi d'atendre les obligacions d'informació que té aquesta Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, en concret, respecte als objectius de prevenció de residus a través d'aquestes instal·lacions, la direcció general ha de demanar als ajuntaments, amb caràcter anual i com a mínim, la informació següent:
a) Nombre d'instal·lacions de compostatge comunitari existents en cada municipi
b) Nombre de persones participants en el compostatge comunitari en el municipi.
c) Quantitat de residus tractats en les instal·lacions de compostatge comunitari existents en el municipi.
d) Quantitat de compost obtingut de les instal·lacions de compostatge comunitari existents en el municipi i destinació d'aquest.
e) Dades dels controls realitzats.
Per al compliment d'aquesta obligació s'ha de trametre als municipis un formulari tipus que incloga com a mínim la informació descrita en l'apartat anterior, i que ha d'estar a disposició dels interessats en la pàgina web de la conselleria. Aquest formulari s'ha de trametre dins del primer trimestre de cada any, amb la informació de l'any immediatament anterior.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. No-increment de la despesa pública per a la Generalitat Valenciana
L'aplicació d'aquesta ordre no comporta increment de la despesa pública a càrrec dels pressupostos de la Generalitat Valenciana i en qualsevol cas ha de ser atesa amb els mitjans pressupostaris, materials i personals de la Generalitat Valenciana pel que fa a les seues competències.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Aplicació i execució reglamentària
Es faculta la Direcció General del Canvi Climàtic i Qualitat ambiental perquè establisca les prescripcions tècniques de caràcter reglamentari necessàries, per a l'aplicació i execució adequades d'aquesta ordre.
Segona. Entrada en vigor
Aquesta ordre entrarà en vigor l'endemà de ser publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 15 de maig de 2018
La consellera d'Agricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural,
ELENA CEBRIÁN CALVO