RESOLUCIÓ de 6 de novembre de 2017, de la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es creen els gabinets psicosocials comarcals de suport als jutjats i tribunals de la Comunitat Valenciana. [2018/5277]
(DOGV núm. 8306 de 30.05.2018) Ref. Base de dades 005375/2018
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques Grup temàtic: Autoritzacions administratives Temàtics: administració de justícia
Els equips psicosocials formats per psicòlegs i treballadors socials, com a professionals competents per a realitzar els dictàmens d'especialistes en els jutjats especialitzats en Família, van ser introduïts pel Ministeri de Justícia a instàncies del Consell General del Poder Judicial al novembre de 1983.
La reforma que s'havia realitzat a partir de la Llei 30/1981, de 7 de juliol, va canviar la perspectiva i els paràmetres per a l'adopció de mesures judicials en els procediments de separació i divorci i, en aquest mateix sentit, el Reial decret 1322/81, de 3 de juliol, de constitució dels jutjats de família, va materialitzar la possibilitat que en aquests processos judicials intervingueren regularment com a pèrits els psicòlegs i els treballadors socials.
Aquesta iniciativa que va nàixer com una experiència pilot va passar a acceptar-se per tots els operadors donant lloc a la seua definitiva institucionalització.
A partir d'aquest moment, la plantilla dels equips psicosocials dependents de l'Administració de justícia es va anar ampliant, no sols en nombre, sinó també en els distints ordres jurisdiccionals a què s'adscrivien per quant que es van crear equips en clíniques medicoforenses (actualment instituts de Medicina Legal), en els jutjats de Menors, en els de Vigilància Penitenciària, en els de Tuteles i Incapacitats i posteriorment en els jutjats de Violència sobre la Dona.
En el cas de la Comunitat Valenciana, el Reial decret 293/1995, de 24 de febrer, sobre traspàs de funcions de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Valenciana en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics per al funcionament de l'Administració de justícia -publicat en el Boletín Oficial del Estado l'1 de març de 1995- va suposar la integració del personal que en aquella data conformava la plantilla dels equips que actuaven en els distints ordres jurisdiccionals i, entre ells, en els jutjats de Família.
El mes d'abril d'enguany 2017, a més, els integrants dels equips tècnics de Família van canviar d'adscripció per a integrar-se en l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València d'acord amb el que preveu l'article 479 de la Llei Orgànica del Poder Judicial 6/1985, de l'1 de juliol.
A més de la legislació bàsica com la Llei 30/1981, de 7 de juliol (que va determinar el procediment que s'ha de seguir en les causes de nul·litat, separació i divorci), la Llei 15/2005 o la 13/2005 van modificar diferents aspectes del Codi Civil. D'aquesta manera, la vigent redacció de l'article 92 de la referida Llei 13/2005 estableix que el jutge, abans d'acordar el règim de guarda i custòdia, podrà demanar entre altres informes el de què apareix ací denominat Equip Tècnic Judicial, reconeixent per primera vegada en el text de la Llei les especials característiques d'aquesta perícia.
A açò cal afegir que hi han hagut altres lleis que han tingut especial rellevància en l'actuació i intervenció dels equips psicosocials. En concret, la Llei orgànica 1/2004, Llei integral contra la violència de gènere, i la conseqüent creació dels jutjats de Violència sobre la Dona.
Fins a 1998, l'Equip Psicosocial emetia dictàmens per a la totalitat dels partits judicials de la província de València. No obstant això, a l'octubre d'aquest any, es va firmar un conveni de col·laboració entre la llavors Subsecretaria de Justícia i diferents col·legis professionals, en virtut del qual l'equip únicament emetia dictàmens interessats pels òrgans judicials de la ciutat de València.
Aquesta situació suposava un greuge per als jutjats de la resta de partits judicials i, especialment, per als usuaris d'aquests, al no comptar amb equips especialitzats. A més, els informes que fins a aquest moment eren realitzats pels professionals a través del mencionat conveni de col·laboració amb els col·legis professionals (principalment el Col·legi de Psicòlegs), no corrien normalment a càrrec de l'Administració, sinó que eren abonats per les parts, excepte en alguns supòsits com el de disfrutar del dret de la justícia gratuïta.
D'aquesta manera, amb la creació per mitjà d'aquesta resolució de gabinets psicosocials comarcals, es pretén acabar amb el dit greuge al poder contar en l'àmbit de tota la Comunitat Valenciana, des del moment que es posen en funcionament, amb personal especialitzat que actue amb objectivitat i imparcialitat i sense cost en cap cas per al justiciable.
En virtut del que exposa i de conformitat amb les atribucions que confereix a la consellera el Decret 87/2017, de 7 de juliol, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, resolc:
Primer. Creació dels gabinets psicosocials comarcals
Es creen els gabinets psicosocials comarcals de suport als jutjats i tribunals de la Comunitat Valenciana.
Els gabinets psicosocials comarcals es creen com a unitats multidisciplinàries en les tres províncies de la Comunitat Valenciana i prestaran servei a un o més partits judicials i seran els següents:
1. En la província d'Alacant, es creen quatre gabinets en les localitats d'Orihuela, Elx, Alcoi i Benidorm, compostos per un psicòleg/a i un treballador/a social, a excepció d'Alcoi que ho compondrà únicament un/a psicòleg/a.
2. A la província de Castelló, es crea un gabinet a Castelló de la Plana compost per un psicòleg/a i un treballador/a social i un gabinet a Vinaròs que ho compondrà únicament un/a psicòleg/a.
3. A la província de València, es creen tres gabinets amb seu en les localitats de Gandia, Alzira i Paterna, que inclouran un/psicòleg/a i un/a treballador/a social en cada una d'elles.
L'actual Gabinet Psicosocial del partit judicial de València, transitòriament i fins que durant l'any que ve 2018 es creen nous gabinets comarcals, assumirà els informes dels partits judicials que consten en el següent apartat.
Segon. Àmbit territorial dels gabinets psicosocials comarcals
Sense perjuí que, per necessitats del servei, els caps de secció dels gabinets psicosocials de cada província puguen distribuir treball entre distints gabinets, l'adscripció inicial de partits judicials a aquests serà la següent:
Gabinet Psicològic Comarcal Partit judicial
ALACANT ALACANT
G. COMARCAL BENIDORM DÉNIA
LA VILA JOIOSA
BENIDORM
RASPEIG
G. COMARCAL ALCOI ALCOI
VILLENA
IBI
G. COMARCAL ORIHUELA ORIHUELA
TORREVIEJA
G. COMARCAL ELX ELX
ELDA
NOVELDA
G. COMARCAL CASTELLÓ CASTELLÓ
SEGORBE
NULES
INFANTS/VILA-REAL
G. COMARCAL VINARÒS VINARÒS
G. COMARCAL VALÈNCIA VALÈNCIA
MONCADA
MISLATA
MASSAMAGRELL
G. COMARCAL PATERNA PATERNA
LLÍRIA
TORRENT
SAGUNT
REQUENA
QUART DE POBLET
G. COMARCAL GANDIA GANDIA
ONTINYENT
XÀTIVA
G. COMARCAL ALZIRA ALZIRA
SUECA
CARLET
CATARROJA
PICASSENT
Tercer. Estructura i organització
Tot el personal integrant dels gabinets psicosocials comarcals dependrà funcionalment de l'Institut de Medicina Legal de la província a què pertanguen.
Davall la superior direcció del director/a de l'Institut de Medicina Legal corresponent, en cada província hi haurà un cap de secció encarregat de la supervisió i ordenació del treball dels gabinets comarcals. Així mateix, en cada província i sota la dependència de l'anterior, existirà un cap d'equip de coordinació administrativa.
Quart. Funcions dels gabinets psicosocials comarcals.
Les funcions dels gabinets psicosocials comarcals seran fonamentalment:
1. Assessorar tècnicament a tribunals, jutjats, fiscalies i òrgans tècnics en matèria de la seua disciplina professional.
2. Explorar, avaluar i diagnosticar els aspectes tècnics que professionalment es consideren adequats, de les persones implicades en processos judicials dels quals se sol·licite informe pels responsables de tribunals, jutjats, fiscalies i òrgans tècnics.
3. Elaborar els corresponents informes en què s'arrepleguen els resultats de l'avaluació practicada amb determinació concreta i específica de l'objecte de la prova sol·licitada.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós-administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu de València o aquell en la circumscripció del qual tinga el recurrent el seu domicili, en el termini de dos mesos, comptats des de l'endemà de la seua notificació, de conformitat amb el que estableixen els articles 8, 14 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sense perjuí que puga interposar-se, potestativament, recurs de reposició davant del mateix òrgan que la dicta, en el termini d'un mes, comptat des de l'endemà de la seua notificació o qualsevol altre recurs que estime procedent per a la defensa dels seus interessos.
València, 6 de novembre de 2017. La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques: Gabriela Bravo Sanestanislao.