DECRET 68/2018, de 25 de maig, del Consell, pel qual es declara bé d'interés cultural immaterial la tradició musical popular valenciana materialitzada per les societats musicals de la Comunitat Valenciana. [2018/5421]
(DOGV núm. 8308 de 01.06.2018) Ref. Base de dades 005487/2018
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 02.06.2018 Aquesta disposició afecta: Deroga: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Temàtics: música
L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià, disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural s'ha de fer mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.
Així mateix, la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en l'article 45 disposa que han de ser declarats béns d'interés cultural les activitats, coneixements, els usos i les tècniques que constitueixen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i el gènere de vida tradicionals del poble valencià. Igualment, poden ser declarats béns d'interés cultural els béns immaterials que són expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.
Mitjançant una resolució de 16 de gener de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració com a bé d'interés cultural immaterial a favor de la tradició musical popular valenciana materialitzada per les societats musicals de la Comunitat Valenciana.
En la tramitació de l'expedient s'ha concedit tràmit d'audiència a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Federació Valenciana de Municipis i Províncies i a l'Institut Valencià de la Música, i no consta en l'expedient cap al·legació a l'esmentada protecció patrimonial.
En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en l'expedient consten els informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la Universitat de València, de la Universitat Jaume I de Castelló, de la Universitat d'Alacant i de la Universitat Catòlica de València.
Per tot això, d'acord amb els articles 28.c i 43 de la Llei 5/1983, de la Generalitat, del Consell, i els articles 26 i següents de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, a proposta del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell, a la seua reunió del 25 de maig de 2018,
DECRETE
Article primer. Objecte
Es declara bé d'interés cultural immaterial la tradició musical popular valenciana materialitzada per les societats musicals de la Comunitat Valenciana.
Article segon. Descripció del bé i valors
La descripció del bé i els seus valors es fan constar en l'annex d'aquest decret.
Article tercer. Mesures de protecció i salvaguarda
La protecció de la tradició musical popular valenciana materialitzada per les societats musicals de la Comunitat Valenciana com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures següents:
a) Realitzar labors d'identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics.
b) Incorporar testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació.
c) Vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d'aquesta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.
Qualsevol canvi que excedisca el normal desenvolupament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se a la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural, perquè, si és el cas, emeta l'autorització administrativa i la consegüent modificació d'aquesta declaració.
Les accions de salvaguarda que es projecten hauran de tindre en compte, de manera molt especial els riscos de desvirtuació que podrien derivar-se del turisme massiu, així com la necessitat de valorar i protegir adequadament els oficis tradicionals associats a aquesta manifestació.
La gestió del bé l'ostentaran totes les societats musicals valencianes, les quals decidiran sobre aspectes materials i immaterials, així com el desenvolupament dels actes de la festivitat anual.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Publicació i inscripció
Aquest decret es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, i la declaració s'inscriurà en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, i es comunicarà, així mateix, al Registre General de Béns d'Interés Cultural del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
Segona. Incidència pressupostària
La implementació i desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.
Tercera. Recursos
Contra aquest acte, que esgota la via administrativa, les persones interessades podran interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, a comptar des de l'endemà de la seua publicació, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que estableixen els articles 10.1.a i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, o potestativament, recurs de reposició davant d'aquest mateix òrgan, en el termini d'un mes, computat en els termes ja esmentats, de conformitat amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sense perjuí que les persones interessades puguen interposar qualsevol altre que estimen procedent.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Ordre 1/2011, de 12 de juliol, de Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
Es deixa sense efecte l'Ordre 1/2011, de 12 de juliol, de Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es declara bé immaterial de rellevància local la tradició musical popular valenciana, materialitzada per les societats musicals de la Comunitat Valenciana, i conseqüentment l'eficàcia de la comissió consultiva constituïda per l'esmentada ordre. De la mateixa manera, es procedeix a l'arxivament de les pretensions presentades aïlladament fins ara en les quals se sol·licita la declaració individualitzada de bé d'interés cultural.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
Aquest decret tindrà eficàcia l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 25 de maig de 2018
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ
ANNEX
1. Exposició de motius
Les societats musicals valencianes han sigut i són un dels principals agents de conservació i potenciació del patrimoni cultural valencià gràcies a les tasques de protecció, difusió, foment i promoció de les tradicions musicals i artístiques valencianes que han realitzat al llarg de la seua història. Declarades per la Universitat de València com el principal agent cultural del nostre territori, les societats musicals valencianes constitueixen un extraordinari fenomen associatiu present en tot el territori i el principal agent de contacte entre els diferents estrats de la societat. Aquest fet és un dels trets característics més peculiars i diferenciadors de la Comunitat Valenciana al mateix temps que esdevé un singular element vertebrador del territori.
El fenomen de les societats musicals és fonamentalment associatiu. Requereix la unió social espontània i organitzada al voltant de la música. Una unió democràtica, oberta a tota la població, amb vocació de transmissió i salvaguarda de la pròpia cultura i les nostres formes de ser i de fer. L'esperit d'aquestes societats musicals ha romàs, en el fons, amb la mateixa essència des de l'origen de les primeres bandes ja fa més de dos-cents anys: la passió per l'ensenyament i la pràctica de la música, la transmissió cultural, la creació d'un espai de convivència i la creació d'un espai d'oci i realització personal.
Les societats musicals són una mostra de promoció de la diversitat cultural del nostre territori. Cada societat musical està formada per persones en les quals la diversitat de llengües, cultures i nacionalitats és cada vegada més evident. La música fa de paper aglutinador i alhora transmissor de la cultura pròpia als nouvinguts, els quals enriqueixen el mateix patrimoni. Es tracta d'un fenomen en continuat creixement, actiu; un recurs tangible amb un alt valor com a dinamitzador sociocultural i cohesionador social.
El cas valencià és únic en el món, fruit de la convivència entre diferents generacions que s'ha produït al si de les societats musicals, la transmissió de coneixements i el gran sentit de comunitat i pertinença a un col·lectiu.
2. Salvaguarda
2.1. Transmissió: tal com declara la Convenció de París sobre patrimoni immaterial de la UNESCO (2003), es duen a terme mesures com la identificació, la documentació, la investigació, la preservació, la protecció, la promoció, la valoració, la transmissió sobretot a través de l'ensenyament oficial i no oficial i la revitalització d'aquest patrimoni en els seus diferents aspectes.
Les societats musicals s'arrelen amb força al municipi com a estructura de dinamització i cohesió social i de representació col·lectiva. En primer lloc perquè creen un vincle relacional i interactiu que integra els components de l'entitat musical amb els habitants de la població. En segon lloc, perquè ofereixen al municipi un servei com a agrupació musical i com a centre educatiu. I finalment, perquè generen en el si de la societat un sentiment identitari, de pertinença al grup. Tots aquests factors comporten un relleu generacional en la formació de nous músics que permeten la seua transmissió, promoció, valoració i continuïtat, mesures indicades per a la salvaguarda d'un bé immaterial abans esmentades.
I a més d'aquestes mesures, cal afegir també que des de les societats musicals s'estan duent a terme projectes d'investigació i documentació sobre la tradició musical popular de la Comunitat Valenciana en diferents àmbits (arxivístic, història i evolució, indumentària...) articulats des de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
2.2. Viabilitat i riscos: la permanència del patrimoni musical valencià, materialitzat per les societats musicals, depén tant de factors externs com interns. Quant als factors interns, trobem amenaces de caire social; ja que en un espai de convivència sempre poden haver-hi tensions; manca d'estímuls, desmotivació, etc.
Quant als factors externs, observem en primer lloc els aspectes de caire econòmic i les obligacions fiscals a les quals estan sotmeses les organitzacions sense ànim de lucre. Aquests poden dificultar la permanència de les societats musicals i les exposen al risc de la desaparició. Les associacions es mantenen principalment mitjançant les quotes de les persones associades i la prestació de serveis. Podem afirmar, per tant, que les societats musicals, malgrat ser entitats sense ànim de lucre, realitzen activitats dirigides a la ciutadania de forma general i són el principal agent dinamitzador i promotor del patrimoni musical valencià; i aquestes activitats tenen majoritàriament un finançament privat.
Així mateix, una altra amenaça que comparteix amb la resta d'expressions culturals és la globalització i l'homogeneïtzació de la cultura. Són les diferents expressions culturals les responsables de la diversitat i aquelles que donen la identitat i personalitat a un poble. L'homogeneïtzació de la cultura per les diferent tecnologies pot provocar la pèrdua d'algunes pràctiques culturals, i d'aquestes, la tradició musical valenciana.
2.3. Mesures de salvaguarda preses pel col·lectiu: la principal mesura de salvaguarda que s'ha dut a terme en el col·lectiu ha sigut la creació, existència i les activitats dutes a terme des de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. D'altra banda, la Federació ha sigut la promotora d'altres mesures de salvaguarda com són la potenciació i millora de les diferents tipologies d'escoles de música que depenen de cada societat musical, la promoció de la declaració de les societats musicals valencianes com a bé de rellevància local, la realització de diferents projectes orientats a la difusió del patrimoni musical de la comunitat tant en el nivell autonòmic com en el nivell nacional i internacional, la promoció d'estudis sobre l'impacte econòmic de les societats musicals, la creació d'un centre d'estudis, així com la realització de projectes de recuperació d'arxius, i d'intercanvis, entre altres.
3. Dades sobre el bé objecte de declaració
3.1. Denominació: tradició musical popular valenciana materialitzada per les societats musicals de la Comunitat Valenciana.
La tradició musical popular de la Comunitat Valenciana ha sigut i està materialitzada principalment per les societats musicals. Aquestes són entitats de caràcter privat, sense ànim de lucre, amb una massa social, constituïdes legalment i inscrites en un registre públic; sobiranes en el seu govern i gestió. Són organitzacions complexes relacionades amb la societat pròxima en què es desenvolupen i amb la qual col·laboren estretament, amb una escola de música que garanteix la sostenibilitat del projecte musical propi.
3.2. Definició de l'àmbit geogràfic i temporal: la territorialització del fenomen de les societats musicals cobreix pràcticament tot el territori de la Comunitat Valenciana. De fet, és un dels escassos exemples d'èxit de projecte social que no solament perdura en el temps, sinó que està en constant creixement. Tal vegada, l'únic moviment social unitari en tot el territori valencià, considerat pel Consell com a tret identitari del poble valencià. Actualment hi ha 547 societats musicals federades, amb 278 escoles de música i 269 escoles d'educands.
La Comunitat Valenciana té la quantitat més gran de societats musicals d'Espanya i és, de fet, un model a seguir internacionalment. Aquestes, participen en diferents manifestacions culturals i celebracions de tot tipus al llarg de l'any. A més, l'activitat en les escoles de música es produeix de forma periòdica, seguint el calendari escolar.
3.3. Actors: actualment, les societats musicals estan constituïdes per músics, socis i persones simpatitzants o relacionades amb la societat. Aquestes han sigut i estan gestionades íntegrament per persones voluntàries que ocupen càrrecs directius i que estan encarregats de la gestió de cada entitat. Excepte la direcció de les unitats artístiques i el professorat de les escoles de música, únics càrrecs professionalitzats i remunerats del col·lectiu, la resta de la massa social que conforma la societat són persones aficionades i realitzen les seues tasques de forma voluntària.
Els vertaders agents culturals són els músics, normalment iniciats en el món de la música a la seu de cada societat musical en les diferents tipologies d'escoles de música. La gran majoria de músics reben la seua formació completa en aquests centres i una part d'ells continuarà la seua formació professional en els conservatoris.
Les músiques i els músics amateurs compaginen la seua formació amb els seus estudis o treball. Per això tenen tanta importància les societats musicals com a centres oberts capaços de donar resposta a les diferents demandes culturals dels valencians adaptant-se a les necessitats de cada persona.
3.4. Descripció del bé a protegir
3.4.1 Història: les bandes de música que van aparéixer en les diferents localitats estaven integrades en un primer moment per persones que es dedicaven a l'agricultura i l'artesania. Persones aficionades que, després de realitzar les tasques del camp, passaven el temps d'esbarjo en l'assaig i s'organitzaven per a fer concerts en diumenges i festius.
Diverses obres comparen el naixement de les primeres bandes de música amb les que van aparéixer a França i consideren aquesta creació, associada a casinos i centres recreatius, un fenomen contemporani propi d'una societat liberal.
Les bandes de música van arrelar en el nostre territori gràcies a la idiosincràsia del poble valencià. Un poble mediterrani amb bon clima que afavoreix el caràcter festiu de la seua gent, acostumat a la realització de revetles i serenates en places i carrers, i que va impulsar la necessitat de la música en la vida quotidiana. Per això tradicionalment s'ha conegut aquest moviment associatiu com un moviment principalment bandístic, per ser la banda la unitat artística primigènia, al voltant de la qual es va configurar cada societat musical.
3.4.2 Evolució de l'activitat cultural, social, musical i educativa de les societats musicals: les bandes de música han participat des de la seua aparició en actes cívics, religiosos, lúdics, militars, polítics i festius. Cal destacar el vincle establert entre les bandes de música i les associacions festeres. Les dues destaquen pel seu caràcter tradicional, la dedicació a l'oci i el marcat tret identitari que generen. Aquesta vinculació ha provocat que s'haja originat tot un estil de música tradicional valenciana per a banda.
Al marge d'aquestes activitats, les bandes de música, més enllà de participar en les festes tradicionals del territori com els Moros i Cristians, Falles, Fogueres, Magdalena, Corpus, etc., sempre han realitzat un altre tipus d'actuacions artístiques com concerts, revetles i audicions.
Les primeres bandes de música, que després van passar a ser societats musicals, van crear en les localitats d'origen uns espais de participació social universal on hi havia l'oportunitat de satisfer les necessitats humanes de sociabilitat i cultiu de l'art i la cultura. La cultura, espai tradicionalment reservat a les elits d'aquell moment, va estar a l'abast de totes les persones a la nostra terra gràcies a la tasca realitzada des de les bandes de música.
3.4.2.1 Repertori musical: el repertori de les primeres bandes es caracteritzava per la seua diversitat. Comprenia des de les peces més populars de l'època relacionades amb la música escènica, transcripcions per a banda de música lírica i, en menor mesura, obres compostes especialment per a banda.
No és fins a la segona meitat del segle XX quan les obres compostes expressament per a banda comencen a ser el seu repertori habitual. Això fou possible gràcies a la tasca creativa de destacats compositors i compositores valencians que van desenvolupar una important producció dirigida expressament a la banda.
3.4.2.2 Activitat educativa: des dels seus orígens, les societats musicals han sigut les responsables de crear les estructures necessàries per a nodrir d'intèrprets la pròpia banda. Les escoles de música actuals són, sense cap dubte, les hereves directes de les anomenades acadèmies de les bandes del segle passat. Cal buscar l'origen d'aquest tipus de formació en el segle XIX, moment en el qual les transformacions socials, polítiques i econòmiques van desembocar en una socialització de la cultura que va beneficiar les classes socials més senzilles. La música es va convertir en un objectiu de culte i veneració al qual totes les persones podien arribar per mitjà de les corals i les bandes de música.
Les acadèmies, els primers centres educatius musicals de les bandes, van ser denominades així segurament per la seua relació amb els orígens militars. Es tractava d'estructures simples en les quals, moltes vegades, les persones amb més experiència eren les que ensenyaven de forma vivencial i pràctica els més novells, totes dirigides pel director o directora, que en molts casos era un membre més i que, en algunes ocasions, es tractava de professionals, generalment un exmilitar.
Des d'una perspectiva social, va ser molt important l'existència d'aquests centres d'aprenentatge pel fet que va permetre que els habitants de molts pobles sense possibilitats arribaren a la música. Les acadèmies de les bandes de música es van convertir en centres de formació que, a la seua manera, col·laboraven i competien amb els conservatoris de les ciutats i amb les classes particulars que rebien els fills i les filles de la burgesia.
A poc a poc, el terme acadèmia va anar donant pas al d'escola d'educands, denominació que ja mostra l'avanç del temps i l'inici d'un marcat caràcter educatiu. Des de 1994, aquestes escoles d'educands van començar a estar inscrites en el Registre de Centres Docents de la Comunitat Valenciana, i passaren a denominar-se escoles de música.
3.4.3 Entramat associatiu: la seua aparició al llarg del segle XIX està lligada a centres religiosos, instructius, recreatius, casinos, institucions de caràcter militar, etc., i en altres ocasions, a iniciatives personals d'entusiastes de la música, persones il·lustrades, veïnat distingit, iniciatives de mecenatge o protectorat de l'art, etc.
Aquestes agrupacions van crear en les seues localitats d'origen uns espais de participació social on, després de les dures jornades de treball de l'època, en el camp o en la indústria, hi havia l'oportunitat de satisfer les necessitats humanes de sociabilitat i cultiu de l'art i la cultura.
La Llei d'associacions espanyola de 1887 va propiciar un auge en l'associacionisme i des del punt de vista associacionista i sociològic, les primitives formacions bandístiques experimentaren un canvi per la necessitat de ser espais socioculturals, on s'intercanviaven idees i es potenciava l'ensenyament musical. Tot això dins del fòrum que oferia el comunament denominat Musical, on s'unien persones de tota classe social creant convivència al marge d'ideologies i religions.
Les societats musicals valencianes són societats obertes i lliures. En els últims anys han anat adaptant-se als temps sense perdre la seua essència i han esdevingut no solament espais socioculturals, sinó també llocs d'intercanvi d'idees i opinions, incloent-hi persones de tota classe social, cultural i religiosa i esdevenint centres inclusius i elements indispensables per a la cohesió social.
Les bandes de la nostra comunitat han sigut mostra i han participat dels diferents moviments reivindicatius de la igualtat de drets civils entre persones com, per posar un exemple, un dels moviments més important del nostre segle: la incorporació de la dona a la vida pública.
Cada societat musical està gestionada per una directiva formada per persones voluntàries que són les encarregades de planificar, organitzar i realitzar les activitats pertinents. La junta directiva de cada associació es renova democràticament de forma periòdica.
Sense negar la gran tradició bandística de les societats musicals, ni el fet evident que, en la gran majoria, siga la banda de música l'agrupació de més rellevància del seu espectre artístic, recentment (Assemblea de l'FSMCV a Benicàssim, octubre de 2015) es va produir una revisió i actualització de les connotacions de la denominació societat musical, perquè tots puguem referir-nos al terme amb garanties d'enteniment mutu i més possibilitat d'èxit quan es produïsquen les seues aplicacions pràctiques.
Així, es concep com a societats musicals les que compleixen tots aquests requisits:
Entitats de caràcter privat i amb una massa social adequada i suficient.
Entitats sense ànim de lucre, amb forma jurídica, constituïdes legalment i inscrites en un registre públic, sobiranes en el seu govern i gestió.
Entitats relacionades amb la societat pròxima en què es desenvolupen i amb la qual col·laboren estretament.
Entitats amb una escola de música que garanteix la sostenibilitat del projecte musical.
Entitats amb, almenys, una agrupació artística de caràcter musical en funcionament.
3.4.4 Protagonisme creixent de les dones: l'entorn de les bandes de música ha sigut tradicionalment masculí, però el protagonisme creixent de les dones és un dels canvis que millor il·lustra el procés d'amplificació i expansió del moviment.
Paral·lelament a les qüestions artístiques, la lluita per la igualtat ha sigut durant dècades una de les línies estratègiques d'anàlisi, reflexió i actuació en l'FSMCV. Ja en el primer congrés, en 1991, es va analitzar el paper de la dona al si de les societats musicals, i així s'ha continuat reflexionant des de llavors, amb la finalitat de fomentar la igualtat i la presència tant quantitativament com qualitativament de les dones a les societats musicals. A més, l'FSMCV va ser la primera entitat valenciana i la quarta de tot l'Estat espanyol a signar voluntàriament la Carta per la Igualtat entre Dones i Homes en les Arts Escèniques per a promoure la igualtat en tot el col·lectiu. La igualtat en l'accés a la formació de plantilles, fins i tot el predomini de dones en determinades franges d'edat, al costat de la presència de les dones en llocs de lideratge és un símptoma d'aquest canvi de paradigma.
Una mostra d'aquest fet és la recent direcció de la Jove Banda Simfònica de l'FSMCV, durant la temporada 2015-2016, per Beatriz Fernández, primera dona directora d'aquesta agrupació; la creació en 2015 de la Banda Simfònica del 8 de Març (coneguda com a Banda de Dones), al costat d'altres mesures com la promoció del talent femení en àrees com la direcció o la composició, la creació de decàlegs d'igualtat per a implementar en totes les societats musicals i, recentment, la modificació dels estatus de l'FSMCV per a incloure entre els seus fins la promoció i el foment de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
3.4.5 Projectes que du a terme cada societat musical: ser membre d'una societat musical implica una forma de viure i de ser que es plasma en la participació en activitats musicals, festives, socials, educatives i lúdiques per les quals participa activament en la societat i en el seu entorn per a benefici d'un interés general.
Cada societat musical té la seua seu social i en aquesta es desenvolupen activitats de diferents característiques atenent les pròpies particularitats i engloben, generalment, els àmbits següents:
3.4.5.1Social: les claus de la pervivència d'aquest moviment es troben en la convivència i en la cohesió social. Aquesta cohesió s'aconsegueix perquè al si d'una societat musical trobem persones de diferents edats (intergeneracionalitat), de diferent origen cultural, llengua, nacionalitat i capacitat (inclusió social), de diferent formació cultural i d'entorns professionals diferents. En les societats musicals els músics, la ciutadania, aprenen a conviure amb altres persones, a treballar de forma conjunta per un objectiu comú i a apreciar les diferències.
3.4.5.2 Educatiu: la tasca educativa de les escoles de música de cada societat està completament adaptada al seu propi context. Las escoles de música no estan subjectes a un currículum concret i són per tant versàtils, amb capacitat d'adaptar-se a les necessitats del seu entorn d'una forma moderna i lúdica. Des d'aquests centres educatius es dóna resposta a tota classe d'alumnat, des de joves fins a adults.
3.4.5.3 Cultural: la promoció de la cultura musical valenciana és la principal raó de ser de cada societat musical. En aquestes s'articula la música de manera que és protagonitzada per totes les persones membres de la comunitat, siguen o no músics, ja que totes formen part en algun moment de les activitats que s'organitzen des de cada societat, bé com a públic, festers, músics, etc.
L'afició a la música de banda i el fet de ser persona membre d'una societat musical és una característica que forma part de la manera de ser del poble valencià, un fet que connecta amb les nostres formes de vida i que es transmet dins de l'entorn familiar o de la comunitat.
3.4.5.4 Artisticomusical: aquesta activitat es va iniciar de manera tradicional amb la banda com a principal agrupació; però, a poc a poc, van anar proliferant orquestres, grups corals, grups de càmera, grups de música moderna i tota classe de conjunts instrumentals.
Aquest fet ha provocat la difusió de repertori de corda, orquestral i coral en municipis on no disposaven d'alternatives per a conéixer aquest tipus de manifestacions artístiques.
4. Principals activitats que es duen a terme des de les societats musicals per a preservar el patrimoni musical valencià.
4.1. Activitats artístiques: actualment las societats musicals valencianes van molt més enllà de la banda com a única unitat artística i tenen, a més, altres agrupacions com orquestres, grups de cambra, big bands, corals, conjunts instrumentals diversos, etc. A més, moltes d'aquestes compten també de forma associada amb grups de teatre o dansa.
De les diferents activitats culturals que realitzen les societats musicals, cal destacar els concerts de les diferents unitats artístiques en les seues localitats d'origen, programes d'intercanvi amb altres municipis, participació en certàmens, participació en projectes europeus, organització de festivals, etc. Si a les nombroses activitats de caire cultural que realitzen les societats musicals, afegim el seu caràcter voluntari i, de manera especial, la projecció que aquestes activitats tenen en la comunitat, obtenim una forta i estreta relació de cada societat musical amb la seua localitat, i aquestes societats musicals es converteixen, en nombroses ocasions, en ambaixadores i símbols de la seua comunitat.
4.2. Contribució a les festes: les societats musicals estan relacionades directament i estretament amb els costums i formes de vida del nostre poble, i estan presents en les festivitats i tradicions valencianes.
Les festes tradicionals del nostre territori estan estretament lligades a les bandes de música i, per extensió, al moviment associatiu musical valencià. Les festes de Moros i Cristians no poden entendre's sense les bandes de música que interpreten pasdobles, marxes mores o cristianes; o les Falles i les Fogueres sense música de banda al carrer, igual que altres tipus de festivitats on les cercaviles sempre estan acompanyades de bandes de música.
4.3. Activitat educativa: la funció de les escoles de música és apropar l'educació musical a totes les persones sense distinció d'edat, sexe, classe social o cultural. Les escoles de música de les societats musicals plantegen uns plans d'estudis oberts per a permetre aglutinar tota la diversitat de l'alumnat que atenen. Es tracta d'una educació no reglada de la música, fora dels estudis obligatoris, que proporciona un marge de llibertat que permet arribar a un ampli ventall generacional d'alumnat.
La xarxa d'escoles de música actual és la major concentració de centres musicals en un territori. Gràcies a les quals la població valenciana té accés a una formació artisticomusical que permet el desenvolupament integral de la persona a través de l'art.
4.4. Importància socioeconòmica: les societats musicals són un recurs de desenvolupament local. Mouen una important indústria cultural caracteritzada per un fort sentit col·lectiu de la pròpia identitat territorial.
5. La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV)
Malgrat la nombrosa existència de societats musicals en el territori valencià, les relacions entre les diverses entitats era pràcticament inexistent. No és fins ja avançat el segle XX que, atesa la seua importància social i cultural i el canvi que s'estava produint a Europa amb els moviments socials que van desembocar en el maig del 68, les persones dirigents de les societats musicals aprofiten els signes aperturistes que s'estaven produint.
Des del principi, l'aposta de l'entitat és generar participació social de les persones a través de la música i de les estructures que té associat el seu desenvolupament.
L'FSMCV en 2018 va complir els seus primers 50 anys de vida, amb 547 societats musicals associades, que aglutinen 40.000 integrants, 60.000 alumnes i 200.000 persones associades.