RESOLUCIÓ de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions i orientacions per a actuar en l'acollida d'alumnat nouvingut, especialment el desplaçat, als centres educatius de la Comunitat Valenciana. [2018/5664]
(DOGV núm. 8314 de 11.06.2018) Ref. Base de dades 005750/2018
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport Grup temàtic: Autoritzacions administratives Temàtics: centre d'ensenyament
La Convenció sobre els drets de l'infant, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, diu en l'article 28 que els estats membres reconeixen el dret de l'infant a l'educació i han d'efectuar actuacions que garantisquen l'accessibilitat de tothom als diferents nivells educatius, fins i tot a l'ensenyament superior. Així mateix, han d'adoptar mesures per a encoratjar l'assistència regular a l'escola i reduir les taxes d'abandonament escolar.
L'Estat ha d'actuar com a garant del dret a l'educació, i aquesta ha de ser entesa tant com un dret humà, com també un bé comú. El principi de l'educació és un dret humà fonamental perquè permet la realització d'altres drets humans. Aquest dret es fonamenta en els marcs normatius internacionals de la Declaració universal dels drets humans del 1948 (art. 26), de la Convenció internacional sobre els drets Econòmics, socials i culturals del 1966 (art. 13) i de la Convenció sobre els drets de l'infant de 1989 (art. 28), esmentat anteriorment.
El Fòrum Mundial per l'Educació, reunit a Corea del Sud el 2015, amb el patrocini de la UNESCO, aprovà el seu pla d'acció fins al 2030. En aquest pla, l'educació s'entén com un bé públic, holístic, ambiciós i inspirador, que comença des dels primers anys de vida dels infants. Aquesta nova agenda vol garantir l'equitat, la inclusió i la qualitat promovent oportunitats d'aprenentatge al llarg de la vida per a tothom.
És un fet habitual que al principi o durant el curs escolar s'incorporen als centres educatius alumnes que ja havien començat l'escolarització en un altre indret. El nostre sistema educatiu ha d'estar preparat per a acollir, en les millors condicions possibles, aquesta tipologia d'estudiants que han arribat a les nostres aules perquè acompanyen les seues famílies en el seu desplaçament.
Mereixen una atenció especial aquells alumnes migrants, i les seues famílies, que no ho són per voluntat pròpia, sinó que han hagut d'efectuar un desplaçament forçat, per la qual cosa les condicions en què arriben són molt particulars.
L'augment de la migració en el món va propiciar que l'any 2000 l'Assemblea General de les Nacions Unides proclamara el 18 de desembre com a Dia Internacional del Migrant.
En l'actualitat, i segons dades de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el nombre de persones refugiades, desplaçades internament o que no tenen resolta la seua sol·licitud de protecció internacional arriba als setanta milions. Aquests desplaçats han hagut d'anar-se'n lluny de les seues cases a causa de la persecució, la violència i la vulneració dels drets humans. Aproximadament la meitat d'aquesta població són menors de díhuit anys.
La Resolució d'1 de setembre de 2017, de la Secretaria d'Estat d'Assumptes Exteriors, per la qual es publica el II Pla nacional d'acció de dones, pau i seguretat, recorda, en l'article 4.2, dedicat a les dones i les xiquetes refugiades i desplaçades, que amb la recomanació general 32 (RG32) de la CEDAW (Convenció internacional d'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona) s'insta els estats a atendre les necessitats específiques de les dones i les xiquetes sol·licitants d'asil.
Cal prendre consciència que, arribades a un altre territori, les persones immigrants i les refugiades no són els úniques o els principals subjectes responsables de la seua integració, sinó que aquest protagonisme és plural i és un procés que implica el conjunt dels actors socials.
És per això que, en l'elaboració d'aquest protocol d'actuació per a l'acollida de tot tipus d'alumnat nouvingut, s'han tingut en compte, especialment, les aportacions fetes per diverses entitats sense ànim de lucre dedicades a l'atenció de persones migrants (annex V, institucions i entitats sense ànim de lucre).
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en l'article 53 fa referència a l'educació de les valencianes i els valencians i disposa que és competència exclusiva de la Generalitat la regulació i l'administració de l'ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.
L'accés a l'educació també és la possibilitat de conéixer un nou espai i una nova cultura i d'integrar-se en una nova societat. És, doncs, una porta a l'esperança per a reprendre una mínima normalitat en la vida. Per tot això, el sistema educatiu valencià ha de disposar, necessàriament, d'unes pautes i estratègies, concretades en un protocol d'actuació, que garantisquen un procés òptim d'acollida per a l'alumnat nouvingut, especialment el desplaçat, que arribe al nostre territori i que s'incorpore a centres educatius no universitaris.
El Decret 186/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, en l'article 1 descriu les seues competències i estableix que la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport és el departament del Consell al qual correspon exercir les competències en matèria d'educació, investigació, formació professional reglada, universitats i ciència, promoció i patrimoni cultural, política lingüística i esport.
Per tot això, i en virtut del que disposa l'article 7 de l'esmentat Decret 186/2017, de 24 de novembre, que disposa les competències de la Direcció General de Política Educativa, es procedeix a la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana del protocol d'actuació per a l'acollida de l'alumnat nouvingut.
València, 5 de juny de 2018. El director general de Política Educativa: Jaume Fullana Mestre.