Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Autoritzacions administratives
  Descriptors:
  	Temàtics: centre d'ensenyament

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (BOE 04.05.2006), dedica el capítol VII del títol I als ensenyaments d'idiomes. Al seu torn, el Reial decret 1041/2017, de 22 de desembre, pel qual es fixen les exigències mínimes del nivell bàsic a efectes de certificació, estableix el currículum bàsic dels nivells Intermedi B1, Intermedi B2, Avançat C1 i Avançat C2, dels ensenyaments d'idiomes de règim especial regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i s'estableixen les equivalències entre els ensenyaments d'idiomes de règim especial regulades en diversos plans d'estudis i les d'aquest reial decret constitueix, juntament amb el que disposa l'esmentada llei orgànica, la normativa bàsica d'aplicació en aquesta matèria.



Els aspectes d'ordenació acadèmica i d'organització de l'activitat docent en aquests ensenyaments es regulen en l'Ordre 87/2013, de 20 de setembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització i funcionament de les escoles oficials d'idiomes de la Comunitat Valenciana (DOGV 25.09.2013).

El Decret 155/2007, de 21 de setembre, del Consell, regula els ensenyaments d'idiomes de règim especial a la Comunitat Valenciana i estableix el currículum del nivell bàsic i del nivell intermedi (DOGV 24.09.2007). Addicionalment, el Decret 119/2008, de 5 de setembre, del Consell, estableix el currículum del nivell avançat dels ensenyaments d'idiomes de règim especial a la Comunitat Valenciana (DOGV 17.09.2008). El Decret 138/2014, de 29 d'agost, del Consell, estableix el currículum dels nivells C1 i C2 dels ensenyaments d'idiomes de règim especial a la Comunitat Valenciana, per als idiomes alemany, espanyol, francés, anglés i valencià. Aquestes normes reglamentàries seran aplicables en tot allò que no s'opose a normes del mateix rang publicades amb posterioritat o de rang superior. Per això, la publicació del Reial decret 1041/2017, de rang superior als decrets esmentats, suposa l'adequació d'alguns aspectes d'aquesta normativa.



El Decret 183/2013, de 5 de desembre, del Consell, pel qual es procedeix a l'adequació normativa en l'àmbit educatiu pel que fa a la realització de proves extraordinàries d'avaluació i sessions d'avaluació extraordinàries, modifica el desplegament a la Comunitat Valenciana del Reial decret 1629/2006, de 29 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments d'idiomes de règim especial regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, respecte a l'existència d'una convocatòria al setembre en els cursos dels diferents nivells en què no siga necessari superar la prova de certificació



Convé, per tant, amb la finalitat de concretar aquells aspectes generals descrits en l'Ordre 87/2013 i en el Reial decret 1041/2017, dictar instruccions respecte a l'organització de l'activitat docent i el funcionament de les escoles oficials d'idiomes per al curs 2018-2019.



En virtut de les competències establides en el Decret 186/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV núm.8192, de 18.12.2017), la secretaria autonòmica d'Educació i Investigació resol:



Apartat únic

Aprovar les instruccions incloses en l'annex I, a les quals haurà d'ajustar-se l'organització i el funcionament de les escoles oficials d'idiomes durant el curs acadèmic 2018-2019.



València, 4 de juliol de 2018.– El secretari autonòmic d'Educació i Investigació: Miguel Soler Gracia.





ANNEX I

Instruccions en termes d'ordenació acadèmica i organització

de les escoles oficials d'idiomes valencianes

durant el curs 2018-2019



Primer. Àmbit d'aplicació

Segon. Currículum de les escoles oficials d'idiomes per al curs 2018-2019

Tercer. Mediateques lingüístiques

Quart. Cursos en línia per a professorat

Cinqué. Organització, avaluació i certificació de cursos d'oferta formativa complementària

Sisé. Període de realització de les proves extraordinàries dels primers cursos

Seté. Programació general anual (PGA) i memòria de final de curs



Huité. Gravació de proves orals d'alumnes matriculats i no matriculats

Nové. Determinació de grups d'alumnat

Desé. Determinació de plantilla

Onzé. Ràtios mínimes i màximes d'alumnat

Dotzé. Comunicació de dies no lectius declarats pel Consell Escolar Municipal

Tretzé. Centres de pràctiques i estudiants Erasmus Pràctiques o anàlegs

Catorzé. Jornades d'estandardització i mediació lingüística

Quinzé. Professorat redactor i coordinador de proves de certificació



Setzé. Alumnat amb necessitats educatives especials

Desseté. Calendari escolar 2018-2019 en les escoles oficials d'idiomes



Primer. Àmbit d'aplicació

Les presents instruccions seran aplicables en totes les escoles oficials d'idiomes de la Comunitat Valenciana i les seues seccions durant el curs 2018-2019.



Segon. Currículum de les escoles oficials d'idiomes per al curs 2018-2019

1. El Reial decret 1041/2017, en l'article 4, estableix que en la determinació del currículum per als ensenyaments de nivell Bàsic i la regulació dels corresponents certificats acreditatius d'haver superat les exigències acadèmiques establides per a l'esmentat nivell, les administracions educatives prendran com a referència les competències pròpies del nivell A del Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües, que se subdivideix en els nivells A1 i A2.

En aquest sentit, els ensenyaments d'idiomes de règim especial, en les seues distintes modalitats, en les escoles oficials d'idiomes es podran organitzar en els nivells següents: Bàsic A1, Bàsic A2, Intermedi B1, Intermedi B2, Avançat C1, Avançat C2.

2. Per aquesta raó, mitjançant aquesta resolució i seguint les instruccions marcades pel Reial decret 1041/2017, que en la disposició final primera indica que, amb caràcter general, els ensenyaments dels nivells Intermedi B1, Intermedi B2, Avançat C1 i Avançat C2, regulats pel reial decret, s'implantaran en l'any acadèmic 2018-2019, s'estableix, a efectes d'ordenació acadèmica per al curs 2018-2019, la següent normativa reguladora del currículum en les escoles oficials d'idiomes de la Comunitat Valenciana:

– Nivell Bàsic A1 (Annex II d'aquesta resolució)

– Nivell Bàsic A2 (Annex III d'aquesta resolució)

– Nivell Intermedi B1 i B2 (Annex I Reial decret 1041/2017)

– Nivell Avançat C1 i C2 (Annex I Reial decret 1041/2017)

3. Les certificacions d'idiomes de règim especial en les escoles oficials d'idiomes es podran organitzar en els nivells següents: Bàsic A2, Intermedi B1, Intermedi B2, Avançat C1 i Avançat C2.

Per tant, d'acord amb allò estipulat en el Reial decret 1041/2017, en el capítol II, article 4.1, els ensenyaments de nivell Bàsic tindran les característiques i l'organització que les administracions educatives determinen. És per això que el nivell Bàsic A1 es podrà incloure en l'oferta formativa de les escoles, sense que puga, però, ser en cap cas objecte de certificació.

4. Així mateix, aquest currículum, en què s'estableixen els elements prescriptius que han de seguir els ensenyaments i les certificacions de les escoles oficials d'idiomes de la Comunitat Valenciana, serà el marc regulador, tant per a l'elaboració de les programacions didàctiques en els distints nivells i modalitats, com per a les especificacions relatives a la redacció de les proves per a l'obtenció de la certificació oficial dels ensenyaments d'idiomes de règim especial.

5. El punt de partida és l'adquisició i l'establiment de les capacitats generals del nivell, que s'agruparan entorn a les següents destreses comunicatives, que seran objecte d'avaluació: comprensió oral, expressió i interacció oral, comprensió escrita, expressió i interacció escrites i mediació. S'incorpora, per tant, de forma expressa la mediació, que ja es contempla en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües com a activitat de llengua. Tant en la modalitat de comprensió com en la d'expressió, les activitats de mediació escrites i orals fan possible la comunicació entre persones que no estan capacitades, per qualsevol motiu, per a comunicar-se entre si directament. La traducció o interpretació, una paràfrasi, un resum o la presa de notes proporciona a una tercera part una (re)formulació d'un text font, a què aquesta tercera persona no té accés directe. Les activitats de mediació de tipus lingüístic, que (re)processen un text existent, ocupen un lloc important en el funcionament lingüístic normal de les nostres societats. En la mediació, l'usuari actua com a agent social, construint ponts i contribuint a elaborar significats, a vegades dins de la mateixa llengua i, altres vegades, d'un idioma a un altre.



6. Els principis bàsics comuns d'avaluació de certificat dels ensenyaments d'idiomes de règim especial regulats seran aplicables en tots els processos d'avaluació de certificat dels nivells Intermedi B1, Intermedi B2, Avançat C1, i Avançat C2 dels distints idiomes, convocats per a l'alumnat tant de règim lliure com de règim oficial en les modalitats presencial, semipresencial i a distància, segons la normativa vigent en el moment de la convocatòria.





Tercer. Mediateca lingüística

1. La mediateca lingüística té com a finalitat donar eines a la ciutadania per a l'adquisició o reforç de llengües a través de formació contínua i al llarg de la vida en un horari flexible i un format diferent al de l'assistència a cursos. Per a aquesta finalitat, les escoles oficials d'idiomes disposaran d'un espai físic on ubicar la biblioteca, l'aula d'autoaprenentatge i l'espai de recursos.

2. Al llarg del curs 2018-2019, les escoles oficials d'idiomes posaran en marxa la mediateca lingüística.

3. Les escoles oficials d'idiomes podran expedir el carnet de mediateca lingüística, a les persones que així ho sol·liciten, a partir del dia 5 de novembre de 2018. La Llei 20/2017, de 28 de desembre, que regula les taxes vigents, inclou una taxa per a l'expedició del carnet de mediateca lingüística, de 26,00 euros. El carnet de la mediateca lingüística permetrà a l'usuari l'accés als materials, serveis i instal·lacions de la mediateca de l'escola. La validesa del carnet de la mediateca tindrà una durada d'un any natural des del moment de la seua expedició i podrà ser sol·licitat i expedit al llarg de tot el curs escolar.



Així mateix, mitjançant la presentació d'aquest carnet, que serà d'ús unipersonal i intransferible, es realitzarà la identificació i el control d'assistència de les persones usuàries, del seu temps de permanència en la mediateca i dels recursos utilitzats.

4. Els usuaris de la mediateca seran, a efectes de drets i obligacions, alumnat oficial de l'escola, però no estaran exempts del pagament de les taxes de matricula corresponents, en cas de voler presentar-se a les proves de certificació de qualsevol idioma i nivell durant el curs acadèmic 2018-2019.

5. Cada escola oficial d'idiomes establirà les normes d'ús i funcionament de la mediateca lingüística, en el reglament de règim intern, i seran publicades al lloc web de l'escola oficial d'idiomes, així com exposades en un lloc visible en l'espai físic de la mediateca.



6. El Decret 167/2017, de 3 de novembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de les escoles oficials d'idiomes, en l'article 28, estableix per a la mediateca lingüística l'organització següent:

Amb la finalitat d'optimitzar l'espai de mediateca lingüística es crearà una comissió que en gestionarà l'ús i l'horari. A aquest efecte, es crearà la figura de coordinador o coordinadora de la mediateca lingüística, que presidirà la comissió i tindrà una atribució horària específica.

La coordinació de la mediateca lingüística tindrà una reducció d'un curs formatiu de dues hores en totes les EOI per a la creació de material de mediateca. En les EOI d'Alacant, Castelló, Elx, Gandia, València i Xàtiva la mediateca es posarà en funcionament durant el curs 2018-2019, per la qual cosa la coordinació de mediateca tindrà una reducció d'un curs curricular, i els tres membres de la comissió de mediateca, una reducció d'un curs formatiu.

La comissió de la mediateca lingüística estarà formada pels membres següents: el coordinador o coordinadora de la mediateca, un nombre mínim de tres docents de departaments diferents i un nombre d'alumnes entre un i tres. En la tria dels membres de la comissió de la mediateca tindran prioritat els membres dels departaments amb menys demanda per als cursos formatius.

7. Seran funcions de la comissió de la mediateca lingüística:

a) Potenciar i dinamitzar l'ús de la mediateca lingüística entre l'alumnat perquè tinga un paper actiu en la vida escolar.

b) Difondre els fons i les activitats de la mediateca lingüística entre els membres de la comunitat educativa i canalitzar-ne la demanda.

c) Fomentar la lectura recreativa i afavorir el desenvolupament de l'hàbit lector i el plaer per la lectura.

d) Facilitar el préstec a l'alumnat del centre.

e) Revisar i difondre les normes d'ús i funcionament de la mediateca lingüística.

f) Participar en la gestió de la mediateca lingüística.

La comissió es reunirà almenys una vegada al trimestre.

8. Són funcions del coordinador de la mediateca lingüística:

a) Elaborar les normes d'ús i funcionament de la mediateca lingüística.

b) Coordinar l'alumnat voluntari que vulga col·laborar en la gestió de la mediateca lingüística.

c) Actualitzar els recursos mitjançant propostes d'adquisició de material.

d) Organitzar activitats de formació per als usuaris, tant del professorat com de l'alumnat.

9. Activitats de la mediateca lingüística. La mediateca lingüística podrà disposar dels serveis següents:

a) Assessorament del professorat a les persones usuàries per tal de dissenyar-los un pla de treball autònom i un seguiment periòdic d'aquest pla.

b) Aula d'autoaprenentatge amb material especialment dissenyat per a fomentar l'autoformació de les persones usuàries.

c) Tallers d'aprendre a aprendre.

d) Accés a programes informatitzats d'autoaprenentatge de llengües.



e) Grups de conversa.

f) Material de consulta per a mantindre el contacte amb l'aprenentatge de les llengües al llarg de la vida.

g) Espai de socialització lingüística.



Quart. Cursos en línia per a professorat

1. A més dels cursos presencials oferits per a professorat, les EOI oferiran cursos en línia de primer de B2, segon de B2 i C1 d'anglés i C1 de valencià per al professorat dins de les accions formatives a través de les escoles oficials d'idiomes en el marc del Pla Integral d'Aprenentatge de Llengües per al Professorat (d'ara endavant, PIALP).



2. Tindran el mateix tractament que un curs presencial de primer de B2, segon de B2 o C1 i s'acolliran a la mateixa normativa que un curs presencial.

3. Els exàmens finals escrits de primer de B2 seran presencials en l'escola on està matriculat l'alumnat del curs. La prova final de la destresa d'expressió i interacció oral podrà ser a través de la plataforma virtual per videoconferència.

L'alumnat d'aquesta modalitat en els nivells segon de B2 i C1 haurà de fer la corresponent inscripció a les proves de certificació del nivell convocades per resolució anual a tal efecte. Aquestes proves de certificació seran presencials per a totes les destreses.

4. Per a la tramitació d'expedició del certificat s'atendrà a la normativa d'expedició de certificats regulada en l'Ordre 6/2011, de 7 de febrer, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula el procediment per a l'expedició dels certificats de superació dels distints nivells dels ensenyaments d'idiomes de règim especial previstos per la Llei orgànica 2/2006, d'Educació.

5. Aquesta modalitat de curs estarà gestionada per la figura del coordinador general de cursos en línia que tindrà una reducció horària d'un grup curricular ordinari amb la finalitat d'homogeneïtzar el procediment per a tot el professorat que impartirà els cursos i dirigir l'equip de professorat elaborador dels materials del curs.

A més, hi haurà un coordinador de cursos en línia en cada EOI on s'impartisca aquesta modalitat de formació que tindrà una reducció horària d'un grup curricular.

El professorat d'aula virtual, que impartirà dos grups en línia i completarà el seu horari amb dos grups presencials, estarà exempt d'impartir el grup de curs formatiu.

6. El curs serà completament en línia. L'alumnat disposarà d'un llibre de text que haurà de treballar de forma autònoma i preparar per a les sessions de videoconferència setmanals.

S'estableixen tres sessions setmanals d'una hora per al professorat-tutor amb la tercera part de l'alumnat en cada sessió. L'alumnat del PIALP haurà de triar l'assistència a una de les tres hores setmanals de destresa oral, que el professorat-tutor haurà d'establir en horaris diferents per a donar flexibilitat a l'alumnat.

L'hora i mitja restant de l'horari del professorat-tutor es dedicarà a l'administració del curs en Moodle, l'emplenament d'informes de seguiment individualitzat, la dinamització de la comunitat virtual, la gestió dels continguts de Moodle i de la comunitat virtual, etc.





Cinqué. Organització, avaluació i certificació de cursos d'oferta formativa complementària

1. Amb la finalitat de millorar l'oferta d'ensenyament d'idiomes i facilitar l'accés de l'alumnat als d'idiomes, s'oferiran durant el curs 2018-2019 cursos formatius complementaris de 30 o 60 hores, distribuïdes al llarg del curs, i seran únicament en modalitat presencial.

2. Les escoles oficials d'idiomes distribuiran l'oferta horària d'aquests cursos en franges horàries diferents, per tal d'adaptar-la a la demanda real de l'alumnat.

3. El criteri d'admissió de l'alumnat ve recollit en la corresponent resolució de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual estableix el procés de preinscripció i matriculació per al curs acadèmic 2018-2019 en les escoles oficials d'idiomes de la Comunitat Valenciana.

4. L'avaluació serà contínua mitjançant l'assistència presencial i la participació activa en les classes, per la qual cosa serà necessària una assistència mínima del 75 % per a l'obtenció de la qualificació d'apte. A tal efecte, no s'admetran justificants d'absència per a acreditar el percentatge d'assistència mínim. La programació didàctica del departament contindrà una descripció dels cursos que es realitzen i de l'avaluació del curs expressada en aquest apartat.

5. Per a la certificació acadèmica del curs s'atendrà a allò disposat en l'article 11 de l'Ordre de 31 de gener de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula l'avaluació i promoció dels ensenyaments d'idiomes de règim especial a la Comunitat Valenciana.



La realització dels cursos formatius passarà a formar part de l'expedient acadèmic de l'alumne en l'apartat «altres cursos» del model d'expedient acadèmic disposat en l'annex I de l'Ordre de 31 de gener de 2008.

En la certificació acadèmica constarà sempre la llegenda «formació complementària» davant del nom del curs. Així mateix, s'evitarà anomenar el curs amb un nom que puga confondre amb la certificació dels nivells A2, B1, B2, C1 o C2 dels ensenyaments curriculars de les escoles oficials d'idiomes.



Sisé. Període de realització de les proves extraordinàries dels primers cursos

1. Les proves corresponents a l'avaluació extraordinària dels cursos primers de nivell A2, B1 i B2 podran realitzar-se a partir del 24 de juny de 2019, quan hagen finalitzat l'avaluació i correcció de les proves de certificació corresponents a la convocatòria ordinària, o al mes de setembre.

En tot cas, les avaluacions i les proves extraordinàries del curs 2018-2019 hauran d'haver acabat i se n'hauran d'haver publicat les qualificacions provisionals amb anterioritat al dia 9 de setembre de 2019.



2. Els centres, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, establiran els dies en què tindran lloc les proves, sense que aquestes coincidisquen amb les dates de les proves de certificació, i podran determinar les dates d'uns nivells i idiomes a juny i d'altres nivells a setembre.

3. Les dates de les proves extraordinàries de 1r d'A2, 1r de B1 i 1r de B2 hauran de ser comunicades a la inspecció del centre amb un mínim d'un mes d'antelació a la realització d'aquestes.



Seté. Programació General Anual (PGA) i Memòria de final de curs



1. En les escoles oficials d'idiomes, l'equip directiu coordinarà i es responsabilitzarà de l'elaboració de la programació general anual de l'EOI (d'ara endavant, PGA), que arreplegarà tots els aspectes relatius a l'organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes i els plans d'actuació acordats i aprovats. La PGA constitueix, per tant, la concreció dels criteris i orientacions generals per a cada curs escolar.

2. La data límit per a l'aprovació i gravació de la programació general anual del curs 2018-2019 i la posada a disposició d'aquesta per via electrònica davant de l'Administració educativa serà el 30 de novembre de 2018.

3. La data límit per a la remissió de la memòria final del curs 2017-2018 a l'administració educativa serà el 15 d'octubre de 2018.



Huité. Gravació de proves orals d'alumnes matriculats i no matriculats

1. La Resolució de 5 de febrer de 2018, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s'estableix el calendari i el procés d'inscripció i matriculació per a la realització de la prova de certificació dels nivells del Marc Europeu Comú de Referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de llengües (MECR) dels ensenyaments d'idiomes de règim especial en les escoles oficials d'idiomes de la Comunitat Valenciana, corresponent a la convocatòria 2018, estableix que «la matriculació en la prova de certificació pot comportar l'enregistrament de la prova corresponent a la destresa d'expressió i interacció oral. El material enregistrat no podrà ser reproduït amb finalitats distintes de l'avaluadora».



2. El material enregistrat no podrà ser reproduït amb finalitats distintes a l'avaluadora. Les gravacions seran confidencials i les persones encarregades de la custòdia seran els caps de departament, que les guardaran durant un curs. A la fitxa d'avaluació haurà de constar el número de pista de la gravació o alguna identificació corresponent al candidat o candidata. L'enregistrament d'aquestes proves també podrà fer-se als cursos de primer d'A2, primer de B1 i primer de B2, de la qual cosa es farà càrrec el professorat de cada curs i en tindrà la custòdia la direcció del departament.



Nové. Determinació de grups d'alumnat

1. Seguint l'Ordre 87/2013, de 20 de setembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, que regula l'organització i el funcionament de les escoles oficials d'idiomes de la Comunitat Valenciana i el Decret 167/2017, de 3 de novembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de les escoles oficials d'idiomes, el procediment per a la determinació de necessitats de llocs de professorat, en les escoles oficials d'idiomes de la Comunitat Valenciana, per al curs 2018-19, atendrà el següent:

2. L'oferta acadèmica de cada escola es realitzarà tenint en compte que cada professor ha d'impartir 4 grups ordinaris (4,5 hores per grup) i 1 grup de curs formatiu o monogràfic (2 hores), sense perjudici de les reduccions establertes en l'article 10 de l'Ordre 87/2013, de 20 de setembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització i el funcionament de les escoles oficials d'idiomes de la Comunitat Valenciana (DOGV 7118, 25.09.2013). Els grups ordinaris s'organitzaran segons l'esquema previst en la distribució horària de l'apartat b de l'article 11 d'aquesta ordre.

La distribució horària de l'oferta de grups (18 + 2) es repartirà seguint una de les següents modalitats:

a) Els 4 grups curriculars es distribuiran en 4 hores setmanals repartides en 2 sessions de 2 hores i tindran divendres lectius alterns per a completar les 4,5 hores setmanals. Les 2 hores de curs formatiu es distribuiran en un o dos dies de dilluns a dijous.

b) Els 4 grups curriculars es distribuiran en 4,5 hores setmanals repartides en 2 sessions de 2 hores i 15 minuts cada sessió. Les 2 hores de curs formatiu es distribuiran en dues sessions setmanals d'una hora. S'intentarà distribuir l'oferta de curs formatiu en franges horàries diverses.

Aquelles escoles que no disposen d'aules suficients per a dur a terme l'opció b) podran organitzar l'oferta de grups en la modalitat a), o bé en una combinació d'ambdues modalitats.

3. Els grups de curs formatiu es podran dedicar al treball de la destresa oral orientada a la interacció en algun dels nivells que impartisca el professorat, a la configuració de grups d'iniciació, de preparació de les proves de certificació, de perfeccionament, d'actualització, o bé a grups de formació específica (monogràfics) i s'oferiran en diferents franges horàries.

4. En cas de necessitat justificada de personal responsable o dinamitzador per a la mediateca lingüística, el centre podrà donar 30 hores o 60 hores de dedicació de l'horari del professorat, en lloc del corresponent curs formatiu.

5. En els nivells A2, B1 i B2 s'ha de garantir un lloc vacant per a tot l'alumnat oficial del curs 2017-2018. La previsió s'ha de fer a partir de la demanda i dels resultats del curs anterior.

Els centres que tinguen autoritzat el nivell C1 d'anglés han d'oferir almenys el 70 % dels grups oferits en el nivell B2 durant el curs 2017-2018.

6. Els idiomes de nova implantació al curs 2016-2017 augmentaran el nombre de grups de manera proporcional a l'alumnat que promociona del curs anterior per tal de garantir la continuïtat de l'ensenyament de l'idioma en el primer curs de B1.

7. Ha de tindre's en compte, a més, la preferència en l'oferta dels grups ordinaris sobre la resta d'oferta formativa de cada EOI.

8. Els idiomes de nova implantació al curs 2018-2019 oferiran dos grups curriculars de 1r nivell d'A2.

9. Les seccions podran tindre oferta formativa dels nivells A2, B1, B2 i C1. Si s'incrementa l'oferta en les seccions, es podrà fer reorganitzant els nivells oferits tant en la seu com en les seccions, sempre amb el mateix nombre de grups totals existents al centre en el curs 2017-2018.





Desé. Determinació de plantilla

1. Jornada i horari del professorat

1.1. La distribució i adequació de l'horari del professorat es troba regulada en l'article 10 de l'Ordre 87/2013, de 20 de setembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització i el funcionament de les escoles oficials d'idiomes de la Comunitat Valenciana, i el que disposa el Decret 59/2016, de 13 de maig, del Consell, pel qual es fixa el nombre màxim d'alumnat i la jornada lectiva del personal docent en els nivells no universitaris regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana.



1.2. Durant els períodes lectius establits en el calendari escolar vigent, el professorat dedicarà a les activitats del centre 30 hores setmanals, de les quals 20 seran lectives, i les restants es distribuiran entre complementàries replegades en l'horari individual setmanal i complementàries computades mensualment. Les 7 hores i 30 minuts restants fins a completar la jornada laboral seran de lliure disposició del professorat per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.



1.3. Durant els períodes laborals no lectius, la jornada laboral del professorat estarà dedicada a les activitats que es determinen, entre altres:

a) La realització d'activitats de formació permanent del professorat.

b) L'avaluació de les activitats del curs escolar finalitzat, contingudes en la programació general anual i en les programacions didàctiques.



c) La programació i planificació del curs escolar següent.

d) L'elaboració i desenvolupament de materials didàctics.

e) La coordinació didàctica dels equips docents del propi centre, i la coordinació amb els equips docents d'altres centres derivada dels plans de transició entre etapes.

f) L'exercici d'activitats i programes d'investigació i innovació educativa.

g) La posada en funcionament de programes d'orientació, reforç o aprofundiment amb l'alumnat que ho requerisca.

h) Altres activitats complementàries, de caràcter pedagògic o de col·laboració en l'organització i el funcionament del centre o amb l'administració educativa.

2. Necessitats de plantilla docent per al curs 2018-2019

La determinació de plantilles per a les escoles oficials d'idiomes de la Comunitat Valenciana únicament podrà comportar un increment de necessitats respecte al curs anterior si està determinat per les direccions generals corresponents dins dels límits previstos en els pressupostos, i serà d'aplicació el que disposa l'article 2 del Decret 73/2012, de 18 de maig, del Consell, pel qual es determinen les condicions d'aplicació del Reial Decret llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu no universitari a la Comunitat Valenciana.

Per tant, la proposta del nombre de grups serà elaborada per la direcció de cada una de les EOI i, posteriorment, serà supervisada per la inspecció d'Educació i per la direcció general competent en matèria de planificació educativa. Per a això, haurà de comptar-se amb els mateixos recursos personals propis del centre per al curs 2017-2018, excepte en els idiomes de nova implantació al curs 2018-2019 i en el cas d'anglés i valencià, en què es podrà comptar amb increments de professorat per a atendre la demanda de matrícula del professorat que s'acull a l'acció formativa a través de les escoles oficials d'idiomes dins del PIALP. Aquests increments seran assignats per la Conselleria en l'autorització de grups que serà notificada a les inspeccions de les escoles oficials d'idiomes. Així mateix, les necessitats per a les escoles de nova creació seran notificades per part de la direcció de cadascuna de les noves EOI i, posteriorment, supervisades per la inspecció d'Educació i per la direcció general competent en matèria de planificació educativa.



3. Hores lectives per a coordinació i funcions directives

Les reduccions establertes en l'article 10 de l'Ordre 87/2013, de 20 de setembre, estan configurades amb l'estructura horària de cinc grups curriculars. A fi d'adaptar-los a la distribució horària de l'apartat b de l'article 11 de l'Ordre 87/2013, de 20 de setembre, els grups lectius dels òrgans unipersonals de docència directa contemplats en l'apartat B.2 de l'article 10 s'entendran com a grups curriculars ordinaris per als membres de l'equip directiu del centre.



3.1. Direccions de departament

L'article 10 de l'Ordre 87/2013 fa referència als grups de reducció sense definir si els grups a impartir seran grups curriculars o grups formatius. Per tant, els 4 grups esmentats es distribuiran de la següent manera:

a) Les direccions de departament amb més de 25 professors impartiran 3 grups, dels quals dos seran grups curriculars ordinaris i un serà grup formatiu.

b) Les direccions de departament amb 25 o menys professors impartiran els grups següents:

– Direccions de departament amb 4-25 professors: tres grups curriculars ordinaris més un grup formatiu.

– Direccions de departament amb 1-3 professors (o menys de 15 grups en total, comptant tant ordinaris com formatius): quatre grups curriculars ordinaris.

3.2. Coordinacions de departament

En el mateix sentit que les coordinacions esmentades en l'apartat anterior, l'article 10 de l'Ordre 87/2013, de 20 de setembre, tampoc no defineix quins són els grups assignats a les coordinacions de departament. Per tant, s'estableix que els departaments amb més de 25 professors impartiran 4 grups, dels quals tres grups seran ordinaris i un grup serà formatiu. Pel que fa a les coordinacions de departament amb 25 professors o menys, no s'estableix cap reducció horària.

Tanmateix, l'article 7 de la mateixa ordre explicita l'existència de coordinacions de departament a partir de 15 grups, per la qual cosa cal establir una reducció horària per a les coordinacions.

Per tant, d'acord amb l'article 4 de l'Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'estableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, s'estableixen les reduccions amb el criteri següent:



Grups Coordinacions Reducció

De 15 a 44 Fins a 1 Una coordinació amb reducció de grup formatiu

De 45 a 74 Fins a 2 Dues coordinacions amb reducció de grup formatiu

De 75 a 104 Fins a 3 Tres coordinacions amb reducció de grup formatiu

De 105 a 134 Fins a 4 Quatre coordinacions, de les quals tres tenen reducció de grup formatiu i, una, reducció de curs curricular.

De 135 o més Fins a 5 Cinc coordinacions, de les quals tres tenen reducció de grup formatiu i, dues, reducció de curs curricular.





Els coordinadors de departaments d'anglés tindran una reducció de grup curricular ordinari a partir del tercer coordinador (més de 75 grups) per tal d'atendre la gestió de l'augment de demanda de certificació d'alumnat no matriculat i l'augment de grups en aquests departaments per les accions formatives a través de les escoles oficials d'idiomes en el marc del PIALP.

3.3. Coordinacions de seccions

Amb la finalitat d'homogeneïtzar les reduccions per a la coordinació de secció a què fa referència l'article 7.3 de l'Ordre 87/2013, s'estableixen les reduccions seguint el criteri següent:



Grups curriculars a la secció Reducció

De 6 a 16 Un grup formatiu

De 17 a 28 Un grup curricular

De 28 a 36 Un grup curricular i un grup formatiu

De 37 a 48 Dos grups curriculars i un grup formatiu

De 49 o més Tres grups curriculars i un grup formatiu





3.4. Coordinacions de centre

D'acord amb el que disposa l'article 8.3 de l'Ordre 87/2013, de 20 de setembre, la direcció general competent en matèria de personal docent, vist l'informe de la direcció territorial, determinarà la reducció del nombre d'hores complementàries de les coordinacions de centre. A tal efecte, s'adjuntarà l'informe justificatiu a la proposta de determinació de grups.

D'acord amb allò establit en els apartats 9, 10 i 11 de l'article 4 de l'Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'estableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria d'educació, la coordinació TIC i la coordinació de formació tindran una reducció de grup de curs formatiu i dues hores complementàries. En el cas de centres amb més de 6.000 alumnes, la reducció de la coordinació TIC serà d'un grup curricular ordinari i d'un grup de curs formatiu. La coordinació de la mediateca lingüística tindrà una reducció de 2 hores.





Onzé. Ràtios mínimes i màximes d'alumnat

1. El nombre màxim i mínim d'alumnat per grup s'ajustarà al que disposen l'article 9 de l'Ordre 87/2013 i el Decret 59/2016, de 13 de maig, del Consell, pels quals es fixa el nombre màxim d'alumnat i la jornada lectiva del personal docent en els nivells no universitaris regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana (DOGV 7784, 17.05.2016) i el Decret 89/2017, de 7 de juliol, del Consell, pel qual es modifiquen les disposicions transitòries del Decret 59/2016, de 13 de maig, del Consell, pel qual es fixa el nombre màxim d'alumnat i la jornada lectiva del personal docent en els nivells no universitaris regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana (DOGV 8084, 14.07.2017).

2. L'article 9.6 de l'Ordre 87/2013 estableix el nombre mínim d'alumnat necessari per a constituir un grup.

3. El Decret 89/2017, de 7 de juliol, del Consell, pel qual es modifiquen les disposicions transitòries del Decret 59/2016, de 13 de maig, del Consell, pel qual es fixa el nombre màxim d'alumnat i la jornada lectiva del personal docent en els nivells no universitaris regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana, estableix que les ràtios establides en el Decret 59/2016 s'aplicaran en el nivell bàsic (A2) dels ensenyaments d'idiomes.

4. En el cas dels cursos formatius, s'estableix el nombre mínim de 8 alumnes per a constituir grup. La ràtio màxima serà de 16 alumnes per a cursos de destresa oral i 20 alumnes per a la resta de cursos formatius.



5. En el cas dels cursos de C1 i C2, i fins a l'aplicació establida en el Decret 89/2017 per a aquests nivells, s'estableix la ràtio màxima de 25 alumnes per grup.

6. En el cas dels cursos en línia d'anglés B2 i C1 i valencià C1, s'estableix la ràtio màxima de 40 alumnes per a B2 i 35 alumnes per a C1.



La taula següent recull les ràtios mínimes i màximes aplicables en el curs 2018-2019:



La ràtio màxima es mantindrà sense possibilitat d'increment. Només es podran aprofitar les baixes de l'alumnat per regularitzar la ràtio d'alumnat per grup, sempre que la baixa es produïsca abans del tancament de la programació general anual.



Dotzé. Comunicació de dies no lectius declarats pel Consell Escolar Municipal

L'Ordre d'11 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'estableixen els criteris generals pels quals s'ha de regir el calendari escolar per a tots els centres docents de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional, Batxillerat, ensenyaments artístics i ensenyaments d'idiomes, en l'article cinqué estableix que el Consell Escolar Municipal podrà proposar un màxim de tres dies festius, a efectes escolars, entre els declarats lectius en el calendari. Els han de sol·licitar abans del 20 de juliol anterior al curs escolar de què es tracte.

La direcció territorial autoritzarà la proposta de dies no lectius del calendari escolar 2018-2019. La inspecció d'Educació farà el seguiment i traslladarà aquesta informació a la Comissió Coordinadora de les Proves de Certificació abans de finalitzar l'any 2018 per tal que ho tinga en consideració.

La publicació per part de la Conselleria de les dates de les proves de certificació per a maig, juny i setembre de 2019 tindrà en compte l'autorització de dies no lectius.



Tretzé. Centres de pràctiques i estudiantat Erasmus Pràctiques i anàlegs

1. La participació dels centres i del professorat en la formació pedagògica i didàctica dels estudiants del màster que habilita per a la professió de docent d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i ensenyaments d'idiomes es realitzarà segons el que estableix l'Ordre de 30 de setembre de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula la convocatòria i el procediment per a la selecció de centres de pràctiques i s'estableixen orientacions per al desenvolupament del Pràcticum dels títols oficials de màster que habiliten per a l'exercici de les professions de professor d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professionals i ensenyaments d'idiomes (DOGV 15.10.2009)

2. Els centres també podran acollir estudiants estrangers en pràctiques a través del programa Erasmus+. L'acollida d'aquest alumnat es regula en la Resolució de 20 de febrer de 2017, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s'aproven les instruccions d'acollida d'estudiants d'educació superior Erasmus+ per a la realització de pràctiques en centres educatius valencians (DOGV 24.02.2017).

3. L'alumnat estranger universitari o recentment graduat que vulga fer pràctiques voluntàries als centres i no estiga dins del programa Erasmus Pràctiques podrà fer les pràctiques seguint el mateix procediment establit en la Resolució 20 de febrer de 2017, sense assignació econòmica. A tal efecte, signarà un acord de pràctiques i aprenentatge seguint el model proposat pel programa Erasmus Pràctiques. D'aquesta manera, l'establiment dels acords relatius a aquesta pràctica dependrà directament de la relació acordada entre l'EOI d'acollida i la institució estrangera de procedència i inclourà aspectes fonamentals com l'assegurança. A més, l'acollida de la persona en pràctiques s'haurà d'incloure com a activitat del departament en la PGA del centre.



Catorzé. Jornades d'actualització i mediació lingüística

Amb la finalitat de concretar els aspectes generals descrits en el Reial decret 1041/2017, i actualitzar els nivells i descriptors revisats, es realitzaran dues jornades d'estandardització anuals de caràcter obligatori. Una d'aquestes serà amb el departament de l'idioma implicat, que podrà ser conjunta amb altres escoles. És recomanable realitzar les jornades amb l'assistència, també, de professorat d'altres institucions certificadores de l'idioma.

La segona jornada serà interdepartamental. Podrà ser per a tot el centre o per a diverses llengües per tal d'homogeneïtzar els mètodes d'avaluació i correcció de les proves.

L'assistència a aquestes jornades serà recomanada als col·laboradors externs d'anglés i valencià per a les proves de certificació perquè serà necessària aquesta formació per tal d'avaluar les proves de certificació de les EOI com a col·laborador extern.

Així mateix, els centres hauran d'oferir al llarg del primer trimestre del curs 2018-2019 formació específica per al professorat sobre la mediació lingüística, que podrà incloure aspectes com l'avaluació, l'adaptació de les activitats als diferents nivells de llengua o l'elaboració de materials per a realitzar activitats en l'aula.



Quinzé. Professorat redactor i coordinador de proves de certificació



El professorat membre de comissions redactores de proves de certificació estarà exempt d'impartir el grup de curs formatiu.

L'horari de permanència al centre serà l'establit en el seu horari signat i farà les mateixes hores de permanència al centre que tot el professorat.

Les comissions redactores tenen la consideració d'òrgans col·legiats. La Llei 40/2015, contempla la figura del secretari dels òrgans col·legiats. L'apartat 1f) d'aquest article estableix la realització de la convocatòria de les sessions com a una de les funcions del secretari.



Durant el curs 2018-2019, la persona coordinadora de cada comissió redactora s'encarregarà d'enviar la convocatòria de reunió a les escoles oficials on estiguen treballant els membres de la comissió redactora, per la qual cosa la direcció de l'escola oficial donarà permís per a absentar-se al professorat designat com a redactor de les proves de certificació que tinga en plantilla. Aquest permís no serà aplicable a les jornades en què hi haja reunions d'equip (claustres, reunions de departament, etc).



Els centres facilitaran, en la mesura de les seues possibilitats, les instal·lacions i equipament a les comissions redactores per tal que puguen reunir-se i treballar en l'elaboració i redacció de les proves de certificació.



Setzé. Alumnat amb necessitats educatives especials

1. El punt 1 de l'article 13 de l'Ordre de 31 de gener de 2008, per la qual es regula l'avaluació i promoció dels ensenyaments d'idiomes de règim especial, estableix que «La conselleria amb competències en matèria d'educació podrà autoritzar per a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat la modificació del període màxim de permanència en cada un dels nivells, així com l'exempció total o parcial d'algun apartat de la mateixa. Per a beneficiar-se d'això, l'alumnat haurà d'acreditar en el moment d'efectuar la matrícula i per mitjà de certificats expedits per l'administració competent, la seua discapacitat». Així mateix, el punt 2 d'aquesta ordre diu que «en la celebració de proves especifiques d'avaluació que és convoquen, les escoles oficials d'idiomes hauran d'adaptar la duració i els condicions de realització de les mateixes als característiques d'aquest alumnat.».



2. Tant l'alumnat matriculat en les escoles oficials d'idiomes durant el curs acadèmic 2018-2019 com l'alumnat no matriculat que accedeix a la prova de certificació en la modalitat lliure en les convocatòries de 2019 haurà d'acreditar, en el mateix moment d'efectuar la matrícula, la seua discapacitat per mitjà del certificat acreditatiu expedit per l'administració competent i sol·licitar expressament el tipus d'adaptació que necessita, tal com indica l'article 13 de l'Ordre de 10 de març de 2008, de la Conselleria d'Educació.

3. No s'estableix un termini d'admissió de sol·licituds per a alumnat amb necessitats educatives especials fora del període establit per la normativa vigent. Per tant, cal també sol·licitar adaptacions per a les classes presencials durant la matrícula.

4. El procediment per a sol·licitar l'adaptació serà el següent:

a) L'alumne o alumna, o els seus representants legals si és menor d'edat, presentarà abans del 5 de novembre de 2018 (o en els deu dies següents a la seua incorporació al centre en el supòsit de trasllat després d'aquesta data) en el centre on curse els seus estudis un imprés de sol·licitud d'adaptació total o parcial de les proves d'avaluació durant el curs.



b) La direcció del centre remetrà l'expedient en format digital al servei d'Idiomes i Programes Europeus en el termini de 15 dies hàbils i hi inclourà necessàriament informes de qualsevol tipus (mèdic, social...) de què dispose de l'alumne o alumna. També inclourà el llistat de les sol·licituds d'adaptació en format odt i pdf signat.

c) El servei d'Idiomes i Programes Europeus, una vegada resolt l'expedient segons la normativa vigent, comunicarà la resolució al centre, que haurà de notificar-ho a les persones interessades.

5. L'adaptació de les proves hauran de contemplar-se en l'expedient acadèmic de l'alumne.



Desseté. Calendari escolar 2018-2019 en les escoles oficials d'idiomes

1. Les classes dels cursos curriculars presencials dels nivells A2, B1, B2, C1 i C2 del curs acadèmic 2018-2019 en ensenyaments d'idiomes, començaran l'1 d'octubre de 2018, d'acord amb el punt 6 de l'apartat primer de la Resolució de 30 de maig de 2018, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per la qual es fixa el calendari escolar del curs acadèmic 2018-2019.

2. Les classes dels cursos formatius de dues hores setmanals començaran el dia 8 d'octubre de 2018. Durant la primera setmana d'octubre s'acabarà de completar la matrícula a aquests cursos formatius.

3. Les classes dels cursos en línia d'anglés i valencià per a alumnat del PIALP començaran el dia 15 d'octubre de 2018. Durant la primera quinzena d'octubre, el professorat dedicarà l'horari assignat a aquests cursos a completar la preparació de la plataforma virtual.





Consideracions finals



1. L'annex de la present resolució serà d'aplicació, per al curs acadèmic 2018-2019, en les escoles oficials d'idiomes.



2. La direcció de cada centre complirà i farà complir el que estableix aquesta resolució i adoptarà les mesures necessàries perquè el seu contingut siga conegut per tots els membres de la comunitat educativa.



3. Pel que fa a l'organització i el funcionament dels centres objecte de la present resolució i en allò no previst en aquesta, serà aplicable, de manera subsidiària, el que es disposa per als ensenyaments d'Educació secundària.



4. La Inspecció d'Educació vetlarà pel compliment del que estableix aquesta resolució.



5. Les direccions territorials competents en matèria d'Educació resoldran, en l'àmbit de la seua competència, els problemes que sorgisquen de l'aplicació d'aquesta resolució.



València, 4 de juliol de 2018.– El secretari autonòmic d'Educació i Investigació: Miguel Soler Gracia.









ANNEX II

Currículum Nivell Bàsic A1 Escola Oficial d'Idiomes.

Curs 2018-2019



Els ensenyaments de nivell Bàsic A1 tenen per objecte capacitar l'alumnat per a utilitzar l'idioma com a mitjà de comunicació i d'expressió personal en situacions quotidianes presencials o virtuals de necessitat immediata en què s'utilitzen lèxic i estructures molt freqüents.

Amb aquesta finalitat, l'alumnat haurà d'adquirir les competències que li permeten fer servir l'idioma de manera molt limitada, tant parlant com per escrit, per produir i comprendre textos molt simples. A més a més, l'alumnat haurà de poder transmetre de manera senzilla entre parlants de diferents llengües informació d'interés immediat continguda en textos molt senzills i quotidians, que continguen expressions, estructures i lèxic d'ús molt freqüent, tant en l'àmbit oral com escrit.

Una vegada adquirides les competències corresponents al Nivell Bàsic A1, l'alumnat serà capaç de:

– Seguir un discurs molt lent i acuradament articulat, amb llargues pauses per a assimilar el significat i reconéixer informació concreta (per exemple, llocs i hores) sobre temes coneguts de la vida quotidiana, sempre que s'articulen de manera lenta i clara;

– Comprendre textos molt curts i senzills, un sintagma rere l'altre, entenent noms, paraules i expressions conegudes i rellegint quan calga;



– Produir oracions senzilles, en general aïllades, sobre persones i llocs, interactuar d'una manera senzilla; tot i que la comunicació depén totalment de la repetició a una velocitat inferior, utilitzant paràfrasis i autocorreccions; formular preguntes senzilles i respondre-hi; iniciar declaracions simples en àrees de necessitat immediata o en temes molt coneguts i donar-hi resposta;

– Donar informació per escrit sobre temes d'importància personal (per exemple, preferències, família, mascotes) amb paraules simples i expressions bàsiques; escriure oracions i sintagmes aïllats senzills; sol·licitar o enviar informació personal de forma escrita; escriure missatges molt senzills i publicacions en línia personals com a sèrie de frases molt curtes sobre aficions, gustos, etc., fent ús d'una eina de traducció; utilitzar expressions estereotipades i combinacions de paraules senzilles per publicar reaccions curtes positives i negatives a publicacions en línia simples i als seus enllaços i mitjans de comunicació incrustats; respondre a altres comentaris amb expressions estàndard d'agraïment i disculpa;

– Utilitzar paraules simples i senyals no verbals per mostrar interés per una idea; transmetre de manera senzilla i previsible informació d'interés immediat continguda en cartells, avisos i programes breus i simples.



1. Activitats de comprensió de textos orals

1.1. Objectius

– Entendre algunes paraules i expressions quan es parla sobre aspectes personals, família, formació, aficions o l'entorn, sempre que es parle de forma lenta i clara.

– Comprendre paraules i expressions curtes d'una conversa simple (per exemple, entre un client i un venedor a una botiga), sempre que es parle de manera molt lenta i molt clara.

– Comprendre els trets principals d'una informació molt senzilla que s'explica en una situació que es pot predir com una visita guiada, sempre que el discurs siga molt lent i clar i en què, de tant en tant, hi haja pauses extenses.

– Entendre i seguir les instruccions breus i simples que rep formulades amb cura i a poc a poc.

– Entendre les indicacions lentes i clares de la ubicació d'un lloc o objecte, sempre que siguen a l'entorn immediat.

– Comprendre xifres, preus i hores que s'expressen de manera lenta i clara per megafonia en un anunci, p. ex. a una estació de ferrocarril o una botiga.

– Seleccionar informació concreta (p. ex., llocs i hores) a partir d'enregistraments d'àudio curts sobre temes quotidians coneguts familiars, sempre que es transmeten molt lentament i amb claredat.

– Reconéixer paraules i expressions quotidianes i identificar els temes dels resums dels titulars de les notícies i molts dels productes dels anuncis publicitaris, explotant la informació visual i el coneixement general.

1.2. Competències i continguts

1.2.1 Competència i continguts socioculturals i sociolingüístics

Coneixement i aplicació a la comprensió del text dels aspectes socioculturals i sociolingüístics més bàsics relatius a:

– Vida quotidiana (activitats diàries, alimentació, compres, oci, festes, horaris);

– Condicions de vida (habitatge, entorn);

– Relacions interpersonals (familiars, d'amistat, entre coneguts i desconeguts);

– Cinèsica i proxèmica (postures, gestos, expressions facials, ús de la veu, contacte visual i físic);

– Cultura i costums (celebracions)

– Convencions socials (fórmules més comunes de cortesia i tractament).

1.2.2 Competència i continguts estratègics

Coneixement i ús de les estratègies més bàsiques de planificació, execució, control i reparació de la comprensió de textos orals curts i senzills:

– Mobilització d'esquemes i informació prèvia sobre el tipus de tasca i el tema.

– Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

– Distinció del tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals, detalls rellevants).

– Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

– Inferència i formulació d'hipòtesis sobre significats a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics en textos i enunciats d'extensió molt reduïda sobre temes quotidians o de necessitat immediata.

– Hipòtesi sobre el significat de paraules clau a partir del sentit general del text.

– Reinterpretació del text a partir de la comprensió d'elements nous i del llenguatge no verbal.

1.2.3 Competència i continguts funcionals

Comprensió de les següents funcions comunicatives mitjançant els seus exponents més comuns, segons l'àmbit i el context comunicatiu, en la llengua oral:

– Iniciació i manteniment de relacions personals i socials habituals: presentar-se, presentar algú, saludar, donar la benvinguda, acomiadar, convidar, acceptar i rebutjar una invitació, agrair, felicitar, interessar-se per algú o alguna cosa, assentir i negar i demanar disculpes.

– Descripció de qualitats físiques i valoratives de persones, objectes, llocs i activitats.

– Comprensió de números, quantitats, preus, horaris i hores.

– Intercanvi d'informació personal (procedència, residència, número de telèfon, nacionalitat, edat, família, treball, aficions, correu electrònic, lloc de naixement).

– Narració d'esdeveniments passats recents, descripció de situacions presents i expressió de successos futurs en present.

– Petició i oferiment d'informació, indicacions, advertències i avisos.

– Formulació de consells, suggeriments i oferiments.

– Expressió de l'opinió, el coneixement i el desconeixement, l'acord i el desacord.

– Expressió de la necessitat, el desig, la intenció, la voluntat, l'ordre, el permís i la prohibició.

– Expressió de la possessió, del gust i la preferència, de l'interés i del desinterés, de la sorpresa, de l'alegria o de la felicitat, de la satisfacció, de l'estima o la simpatia, de l'aprovació i la desaprovació, del dolor i la tristesa.

1.2.4 Competència i continguts discursius

Coneixement i comprensió de models contextuals i patrons textuals més elementals propis de la llengua oral monològica i dialògica:



– Característiques del context segons l'àmbit d'acció general i l'activitat comunicativa específica, els participants (relacions, intenció comunicativa) i la situació (canal, lloc, temps).

– Expectatives generades pel context: tipus, format i estructura textuals; varietat de llengua i registre; tema i contingut; patrons sintàctics, lèxics i fonètic-fonològics.

– Organització i estructuració del text segons (macro)gènere (per exemple, conversa informal); (macro)funció textual (exposició, descripció, narració, exhortació, argumentació) i estructura interna primària (inici, desenvolupament, conclusió) i secundària (relacions oracionals, sintàctiques, lèxiques i contextuals i per referència al context).

1.2.5 Competència i continguts sintàctics

Reconeixement i comprensió dels significats associats a estructures sintàctiques molt simples pròpies de la llengua oral, segons l'àmbit i context comunicatiu, per a expressar:

– l'entitat i les seues propietats (in/existència), qualitat (intrínseca i valorativa) i quantitat (nombre, quantitat i grau);

– l'espai i les relacions espacials (ubicació, posició, moviment, origen, direcció, destinació i distància);

– el temps (ubicació temporal absoluta i relativa, durada, freqüència) i les relacions temporals (seqüència, anterioritat i posterioritat);



– la modalitat epistèmica (capacitat, necessitat, possibilitat, probabilitat) i deontològica (volició, permís, obligació, prohibició);

– estats, esdeveniments, accions, processos i realitzacions: papers semàntics i orientació (estructures oracionals simples i ordre dels seus constituents);

– l'afirmació, la negació, la interrogació, i l'exclamació;

– relacions lògiques bàsiques de conjunció, disjunció, oposició, contrast i causa.

1.2.6 Competència i continguts lèxics

Comprensió de lèxic oral d'ús més comú relatiu a la identificació personal; habitatge i entorn; activitats de la vida diària; família i amics; relacions humanes; treball i ocupacions; educació i estudi; llengua; temps lliure i oci; viatges i vacances; salut i símptomes; compres; alimentació i restauració; transport; clima i tecnologies de la informació i la comunicació.

1.2.7 Competència i continguts fonètic-fonològics

Reconeixement dels patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús més elemental i comprensió general dels significats i intencions comunicatives generals que hi estan associats, sempre que es pronuncie el text de forma clara, intel·ligible, en un registre neutre i una varietat estàndard, encara que de vegades les inferències siguen errònies.



1.3. Criteris d'avaluació

– Coneix i aplica de forma bàsica a la comprensió del text els aspectes socioculturals i sociolingüístics comuns relatius a la vida quotidiana i convencions socials de les cultures en què s'utilitza l'idioma.



– Empra les estratègies elementals per a la comprensió del sentit general, la informació essencial i les idees principals.

– Distingeix les funcions comunicatives més rellevants del text, així com patrons discursius molt bàsics relatius a l'organització textual.



– Reconeix el lèxic oral d'ús més freqüent relacionat amb l'entorn quotidià, de caràcter general.

– Infereix del context i cotext els significats d'algunes paraules i expressions que desconeix.

– Reconeix alguns patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús comú, així com algunes intencions comunicatives i els significats generals que s'hi associen.



2. Activitats de producció i coproducció de textos orals.

2.1. Objectius

– Descriure aspectes senzills de la seua vida quotidiana amb oracions senzilles, utilitzant paraules simples i expressions bàsiques, sempre que puga preparar-s'hi amb antelació.

– Llegir una declaració molt breu i assajada, p. ex. per presentar un orador o proposar un brindis.

– Participar en una conversa simple de tipus bàsic sobre un tema predicible, p. ex. sa casa, el seu país, la seua família, l'escola.

– Fer una presentació i fer servir expressions bàsiques de salutació i comiat.

– Preguntar com són les persones i reaccionar-hi.

– Intercanviar informació sobre gustos (què agrada i què no) quant a esports, aliments, etc., utilitzant un repertori limitat d'expressions, quan s'hi adrecen de forma clara, lenta i directa.

– Actuar d'acord amb instruccions bàsiques que impliquen hores, ubicacions, números, etc.

– Demanar amb expressions bàsiques objectes als altres i donar-los-els.

– Expressar de forma limitada quantitats, preus i hores.

– Fer preguntes senzilles i iniciar declaracions simples i respondre-hi, en àrees de necessitat immediata o temes molt familiars.

– Fer preguntes sobre aspectes personals, com per exemple el lloc de residència, els amics, les pertinences i respondre-hi.

– Indicar la ubicació temporal amb expressions com la setmana que ve, divendres passat, al novembre, a les tres en punt.

– Respondre en una entrevista preguntes senzilles directes sobre dades personals que es formulen molt lentament i amb claredat, en directe, en un registre estàndard.

– Descriure en un llenguatge senzill la naturalesa d'un problema a un professional de la salut i respondre a preguntes senzilles com què li fa mal?, tot i que s'haja de recórrer als gestos i al llenguatge corporal per reforçar el missatge.

2.2. Competències i continguts

2.2.1 Competència i continguts socioculturals i sociolingüístics

Coneixement i aplicació a la producció i coproducció de textos orals dels aspectes socioculturals i sociolingüístics més bàsics i habituals relatius a:

– vida quotidiana (activitats diàries, alimentació, compres, oci, festes, horaris);

– condicions de vida (habitatge, entorn);

– relacions interpersonals (familiars, d'amistat, entre coneguts i desconeguts);

– cinèsica i proxèmica (postures, gestos, expressions facials, ús de la veu, contacte visual i físic);

– cultura i costums (celebracions);

– convencions socials (fórmules més comunes de cortesia i tractament).

2.2.2 Competència i continguts estratègics

Coneixement i ús de les estratègies de planificació, execució, control i reparació de la producció i coproducció de textos orals molt breus i senzills:

– Activar esquemes mentals específics sobre l'estructura de l'activitat i el text (p. ex. presentació o transacció,...).

– Identificar el buit d'informació i opinió i valorar el que pot sobreentendre's.

– Concebre el missatge amb certa claredat i distingir-ne sovint la idea o idees principals i la seua estructura bàsica.

– Adequar el text al destinatari, context i canal, tot aplicant en general el registre i les característiques discursives adequades a cada cas.



– Aprofitar sovint els coneixements previs (utilitzar llenguatge estereotipat, etc.).

– Expressar el missatge amb certa claredat ajustant-se als models i fórmules de cada tipus de text.

– Reajustar la tasca (simplificant-la) o el missatge (generalitzar el que realment li agradaria expressar), després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

– Compensar les claus lingüístiques mitjançant procediments, paralingüístics o paratextuals (p. ex. demanar ajuda); assenyalar objectes o usar díctics; utilitzar llenguatge corporal culturalment pertinent (cinèsica i proxèmica) o usar sons extralingüístics i qualitats prosòdiques convencionals.

– Controlar l'efecte i l'èxit del discurs mitjançant petició i oferiment d'aclariment i reparació de la comunicació.

2.2.3 Competència i continguts funcionals

Expressió de les següents funcions comunicatives més elementals mitjançant els seus exponents més comuns de la llengua oral, segons l'àmbit i el context comunicatiu:

– Iniciació i manteniment de relacions personals i socials habituals: presentar-se, presentar algú, saludar, donar la benvinguda, acomiadar, convidar, acceptar i rebutjar una invitació, agrair, felicitar, interessar-se per algú o alguna cosa, assentir i negar i demanar disculpes.

– Descripció de qualitats físiques i valoratives de persones, objectes, llocs i activitats.

– Comprensió de números, quantitats, preus, horaris i hores.

– Intercanvi d'informació personal (procedència, residència, estat civil, número de telèfon, nacionalitat, edat, família, treball, aficions, correu electrònic, lloc i data de naixement).

– Narració d'esdeveniments passats recents, descripció de situacions presents i expressió de successos futurs en present.

– Petició i oferiment d'informació, indicacions, advertències i avisos.

– Formulació de consells, suggeriments i oferiments.

– Expressió de l'opinió, el coneixement i el desconeixement, l'acord i el desacord.

– Expressió de la necessitat, el desig, la intenció, la voluntat, l'ordre, el permís i la prohibició.

– Expressió de la possessió, del gust i la preferència, de l'interés i del desinterés, de la sorpresa, de l'alegria o de la felicitat, de la satisfacció, de l'estima o la simpatia, de l'aprovació i la desaprovació, del dolor i la tristesa.

2.2.4 Competència i continguts discursius

Coneixement i aplicació de models contextuals i patrons textuals propis de la llengua oral en la producció de textos monològics i dialògics:

– Característiques del context segons l'àmbit d'acció general i l'activitat comunicativa específica, els participants (relacions, intenció comunicativa) i la situació (canal, lloc, temps).

– Expectatives generades pel context: tipus, format i estructura textuals; varietat de llengua i registre; tema i contingut; patrons sintàctics, lèxics i fonètic-fonològics.

– Organització i estructuració del text segons (macro)gènere (per exemple, conversa informal); (macro)funció textual (exposició, descripció, narració, exhortació, argumentació) i estructura interna primària (inici, desenvolupament, conclusió) i secundària (relacions oracionals, sintàctiques, lèxiques i contextuals i per referència al context).

2.2.5 Competència i continguts sintàctics

Reconeixement i selecció dels significats associats a estructures sintàctiques molt elementals pròpies de la llengua oral, segons l'àmbit i context comunicatiu, per a expressar:

– l'entitat i les seues propietats (in/existència), qualitat (intrínseca i valorativa) i quantitat (nombre, quantitat i grau);

– l'espai i les relacions espacials (ubicació, posició, moviment, origen, direcció, destinació i distància);

– el temps (ubicació temporal absoluta i relativa, durada, freqüència) i les relacions temporals (seqüència, anterioritat i posterioritat);



– l'aspecte puntual, perfectiu/imperfectiu, duratiu, progressiu i habitual;

– la modalitat epistèmica (capacitat, necessitat, possibilitat, probabilitat) i deòntica (volició, permís, obligació, prohibició);

– estats, esdeveniments, accions, processos i realitzacions: papers semàntics i orientació (estructures oracionals simples i ordre dels seus constituents);

– l'afirmació, la negació, la interrogació, i l'exclamació;

– relacions lògiques bàsiques de conjunció, disjunció, oposició, contrast i causa.

2.2.6 Competència i continguts lèxics

Coneixement, selecció i ús de lèxic oral molt elemental relatiu a:



la identificació personal; habitatge i entorn; activitats de la vida diària; família i amics; relacions humanes; treball i ocupacions; educació i estudi; llengua; temps lliure i oci; viatges i vacances; salut i símptomes; compres; alimentació i restauració; transport; clima i tecnologies de la informació i la comunicació.

2.2.7 Competència i continguts fonètic-fonològics

Selecció segons la intenció comunicativa i producció dels patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús més elemental, tot i que resulte evident l'accent estranger i que aquest dificulte de vegades la comprensió.

2.3. Criteris d'avaluació

– Aplica a la producció del text oral, tant monològic com dialògic, els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits, respectant les normes de cortesia més freqüents en els contextos respectius segons la modalitat discursiva, en un registre neutre o informal.

– Coneix i sap aplicar algunes estratègies per a produir textos orals breus d'estructura senzilla i clara, utilitzant una sèrie de procediments senzills per adaptar o reformular el missatge i reparar la comunicació.



– Realitza les funcions comunicatives principals, seguint els patrons discursius d'ús més freqüents en cada context.

– Posseeix un repertori bàsic memoritzat de frases i fórmules per comunicar-se amb una fluïdesa acceptable, amb pauses freqüents per a cercar expressions i organitzar o reestructurar el discurs, o reformular o aclarir el que ha dit.

– Interactua de manera senzilla en intercanvis clarament estructurats, utilitzant fórmules o gestos senzills per prendre o mantindre el torn de paraula, encara que de vegades tendisca a concentrar-se en la pròpia producció, tot dificultant la participació de l'interlocutor, o mostra algun dubte a l'hora d'intervindre quan l'interlocutor acapara la comunicació.



– Utilitza estructures sintàctiques d'ús freqüent segons el context comunicatiu i empra recursos de cohesió textual més comuns (entonació, repetició lèxica, el·lipsi, dixi personal, espacial i temporal, marcadors discursius i conversacionals, i connectors comuns), enllaçant una sèrie d'elements breus, concrets i senzills per crear una seqüència cohesionada i lineal.

– Coneix i utilitza adequadament un repertori lexicològic oral suficient per a comunicar informació relativa a temes coneguts, generals, en situacions habituals i quotidianes, tot i que encara comet errors importants.

– Pronuncia i entona de manera intel·ligible, tot i que resulta evident l'accent estranger o comet errades de pronúncia, sempre que no interrompa la comunicació i els interlocutors hagen de sol·licitar repeticions de tant en tant.



3. Activitats de comprensió de textos escrits

3.1. Objectius

– Comprendre missatges curts i simples enviats a través correu ordinari o xarxes socials (p. ex., proposar què fer, quan i on trobar-se).



– Reconéixer noms familiars, paraules i frases molt bàsiques en avisos senzills en les situacions més comunes (directoris dels grans magatzems).

– Trobar i comprendre informació senzilla i important en publicitat, programes d'esdeveniments especials, fullets i llibrets (p. ex., el que es proposa, els preus, la data i el lloc de l'esdeveniment, els horaris de sortida, etc.).

– Fer-se una idea del contingut del material informatiu més senzill i descripcions simples i breus, especialment si hi ha suport visual.



– Comprendre textos breus sobre temes d'interés personal (per exemple, notícies sobre esports, música, viatges o històries, etc.) escrites amb paraules simples i recolzades amb il·lustracions i imatges.

– Seguir indicacions breus i senzilles per escrit (p. ex., anar d'X a Y).

– Comprendre narracions breus il·lustrades sobre activitats quotidianes escrites amb paraules senzilles.

– Comprendre textos breus d'històries il·lustrades, sempre que les imatges contribuïsquen a endevinar bona part del contingut.

3.2. Competències i continguts

3.2.1 Competència i continguts socioculturals i sociolingüístics

Coneixement i aplicació a la comprensió del text dels aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a:

– vida quotidiana (activitats diàries, alimentació, compres, oci, festes, horaris);

– condicions de vida (habitatge, entorn);

– relacions interpersonals (familiars, d'amistat, entre coneguts i desconeguts);

– cinèsica i proxèmica (postures, gestos, expressions facials, ús de la veu, contacte visual i físic);

– cultura i costums (celebracions);

– convencions socials (fórmules més comunes de cortesia i tractament).

3.2.2 Competència i continguts estratègics

Coneixement i ús de les estratègies de planificació, execució, control i reparació de la comprensió de textos escrits:

– Mobilització d'esquemes i informació prèvia sobre el tipus de tasca i el tema.

– Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

– Distinció del tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals, detalls rellevants).

– Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

– Inferència i formulació d'hipòtesis sobre significats a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics (il·lustracions, format…).

– Comprovació d'hipòtesis: adaptació de les claus d'inferència als esquemes de partida.

– Reformulació d'hipòtesis a partir de la comprensió de nous elements.

3.2.3 Competència i continguts funcionals

Reconeixement i comprensió de les següents funcions comunicatives mitjançant els seus exponents més comuns, segons l'àmbit i el context comunicatiu, en la llengua escrita:

– Iniciació i manteniment de relacions personals i socials habituals: presentar-se, presentar algú, saludar, donar la benvinguda, acomiadar, convidar, acceptar i rebutjar una invitació, agrair, felicitar, interessar-se per algú o alguna cosa, assentir i negar i demanar disculpes.

– Descripció de qualitats físiques i valoratives de persones, objectes, llocs i activitats.

– Comprensió de números, quantitats, preus, horaris i hores.

– Intercanvi d'informació personal (procedència, residència, estat civil, número de telèfon, nacionalitat, edat, família, treball, aficions, correu electrònic, lloc i data de naixement).

– Narració d'esdeveniments passats recents, descripció de situacions presents i expressió de successos futurs en present.

– Petició i oferiment d'informació, indicacions, advertències i avisos.

– Formulació de consells, suggeriments i oferiments.

– Expressió de l'opinió, el coneixement i el desconeixement, l'acord i el desacord.

– Expressió de la necessitat, el desig, la intenció, la voluntat, l'ordre, el permís i la prohibició.

– Expressió de la possessió, del gust i la preferència, de l'interés i del desinterés, de la sorpresa, de l'alegria o de la felicitat, de la satisfacció, de l'estima o la simpatia, de l'aprovació i la desaprovació, del dolor i la tristesa.

3.2.4 Competència i continguts discursius

Comprensió de models contextuals i patrons textuals propis de la llengua escrita:

– Característiques del context segons l'àmbit d'acció general i l'activitat comunicativa específica, els participants (relacions, intenció comunicativa) i la situació (canal, lloc, temps).

– Expectatives generades pel context: tipus, format i estructura textuals; varietat de llengua i registre; tema i contingut; patrons sintàctics, lèxics i ortotipogràfics.

– Organització i estructuració del text segons (macro)gènere (per exemple, correspondència > correu electrònic); (macro)funció textual (exposició, descripció, narració, exhortació, argumentació) i estructura interna primària (inici, desenvolupament, conclusió) i secundària (relacions oracionals, sintàctiques, lèxiques i contextuals i per referència al context).

3.2.5 Competència i continguts sintàctics

Reconeixement i comprensió dels significats associats a estructures sintàctiques elementals pròpies de la llengua escrita, segons l'àmbit i context comunicatiu, per a expressar:

– L'entitat i les seues propietats (in/existència), qualitat (intrínseca i valorativa) i quantitat (nombre, quantitat i grau);

– L'espai i les relacions espacials (ubicació, posició, moviment, origen, direcció, destinació i distància);

– El temps (ubicació temporal absoluta i relativa, durada, freqüència) i les relacions temporals (seqüència, anterioritat i posterioritat);



– L'aspecte puntual, perfectiu/imperfectiu, duratiu, progressiu i habitual;

– La modalitat epistèmica (capacitat, necessitat, possibilitat, probabilitat) i deòntica (volició, permís, obligació, prohibició);

– Estats, esdeveniments, accions, processos i realitzacions: papers semàntics i orientació (estructures oracionals simples i ordre dels seus constituents);

– L'afirmació, la negació, la interrogació, i l'exclamació; relacions lògiques bàsiques de conjunció, disjunció, oposició, contrast i causa.



3.2.6. Competència i continguts lèxics

Comprensió de lèxic escrit elemental d'ús comú relatiu a la identificació personal; habitatge i entorn; activitats de la vida diària; família i amics; relacions humanes; treball i ocupacions; educació i estudi; llengua; temps lliure i oci; viatges i vacances; salut i símptomes; compres; alimentació i restauració; transport; clima i tecnologies de la informació i la comunicació.

3.2.7. Competència i continguts ortotipogràfics.

Reconeixement i comprensió general dels significats i intencions comunicatives més elementals associats als formats, patrons i elements gràfics, i convencions ortogràfiques, d'ús comú.

3.3. Criteris d'avaluació

– Coneix i aplica els aspectes socioculturals i sociolingüístics comuns relatius a la comunicació escrita de forma bàsica a la comprensió del text, extraient claus per interpretar-lo.

– Coneix les estratègies més adequades en cada cas per a la comprensió del sentit general, la informació essencial, els punts i idees principals i els detalls més rellevants del text, adaptant al mateix la modalitat i velocitat de lectura.

– Distingeix les funcions comunicatives més rellevants del text.

– Coneix els constituents i l'organització d'estructures sintàctiques d'ús freqüent en la comunicació escrita.

– Comprén lèxic escrit elemental d'ús freqüent relatiu a temes quotidians generals i infereix del context i del cotext els significats d'algunes paraules i expressions que desconeix.

– Reconeix els valors i significats associats a convencions de format, tipogràfiques, ortogràfiques i de puntuació d'ús comú, així com abreviatures i símbols d'ús freqüent.



4. Activitats de producció i coproducció de textos escrits.

4.1. Objectius

– Escriure oracions i sintagmes senzills sobre si mateix i altres persones, dient on viuen i a què es dediquen.

– Descriure llocs amb un llenguatge molt senzill.

– Utilitzar paraules i oracions senzilles per descriure determinats objectes quotidians (p. ex., color i grandària).

– Escriure missatges i publicacions en línia amb oracions molt curtes sobre aficions i preferències, utilitzant paraules simples i expressions estereotipades, fent ús d'un diccionari.

– Escriure una postal curta i senzilla.

– Escriure un missatge curt molt simple (p. ex., missatge de text) als amics per donar-los una informació o fer-los una pregunta.

– Escriure números i dates, noms propis, nacionalitat, adreça, edat, data de naixement o arribada al país, etc., com ara en un formulari de registre d'hotel.

– Deixar un missatge senzill donant informació: per exemple, on ha anat, a quina hora tornarà (p. ex., de compres: de tornada a les 5 de la vesprada).

– Escriure missatges molt senzills i publicacions en línia personals amb oracions molt breus sobre aficions, gustos, preferències, etc., fent ús d'una eina de traducció.

– Utilitzar expressions i combinacions de paraules simples per publicar reaccions curtes positives i negatives a publicacions en línia senzilles i als seus enllaços i mitjans de comunicació incrustats i respondre a altres comentaris amb expressions estàndard d'agraïment i disculpa.

– Completar una compra o aplicació en línia molt simple, proporcionant informació personal bàsica (com ara nom, adreça de correu electrònic o número de telèfon).

4.2. Competències i continguts

4.2.1 Competència i continguts socioculturals i sociolingüístics

Coneixement i aplicació a la producció i coproducció textos escrits dels aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a:

– Vida quotidiana (activitats diàries, alimentació, compres, oci, festes, horaris);

– Condicions de vida (habitatge, entorn);

– Relacions interpersonals (familiars, d'amistat, entre coneguts i desconeguts);

– Cinèsica i proxèmica (postures, gestos, expressions facials, ús de la veu, contacte visual i físic);

– Cultura i costums (celebracions);

– Convencions socials (fórmules més comunes de cortesia i tractament).

4.2.2 Competència i continguts estratègics

Coneixement i ús de les estratègies de planificació, execució, control i reparació de la producció i coproducció textos escrits:

– Activar esquemes mentals específics sobre l'estructura de l'activitat i el text (p. ex. escriure una nota, un correu electrònic...).

– Identificar el buit d'informació i opinió i valorar el que pot sobreentendre's.

– Concebre el missatge amb certa claredat i distingir-ne de vegades la idea o idees principals i la seua estructura bàsica.

– Adequar el text al destinatari, context i canal, tot aplicant en general el registre i les característiques discursives adequades a cada cas.



– Aprofitar de vegades els coneixements previs (utilitzar llenguatge estereotipat, etc.).

– Localitzar i usar adequadament recursos lingüístics o temàtics (ús d'un diccionari o llibre de text, obtenció d'ajuda, etc.).

– Expressar el missatge amb una certa claredat ajustant-se als models i fórmules de cada tipus de text.

– Reajustar la tasca (simplificant-la) o el missatge (generalitzar el que realment li agradaria expressar), després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

– Controlar l'efecte i l'èxit del discurs mitjançant petició i oferiment d'aclariment i reparació de la comunicació.

4.2.3 Competència i continguts funcionals

Realització de les següents funcions comunicatives mitjançant els seus exponents més comuns, segons l'àmbit i el context comunicatiu, en la llengua escrita:

– Iniciació i manteniment de relacions personals i socials habituals: presentar-se, presentar algú, saludar, donar la benvinguda, acomiadar, convidar, acceptar i rebutjar una invitació, agrair, felicitar, interessar-se per algú o alguna cosa, assentir i negar i demanar disculpes.

– Descripció de qualitats físiques i valoratives de persones, objectes, llocs i activitats.

– Narració d'esdeveniments passats recents, descripció de situacions presents i expressió de successos futurs.

– Petició i oferta d'informació, indicacions, advertències i avisos.



– Formulació de consells, suggeriments, ordres i oferiments.

– Expressió de l'opinió, el coneixement i el desconeixement, l'acord i el desacord.

– Expressió de la necessitat, el desig, la intenció, la voluntat, l'ordre, el permís i la prohibició.

– Expressió de la possessió, del gust i la preferència, l'interés i el desinterés, la sorpresa, l'alegria o la felicitat, la satisfacció, l'estima o la simpatia, l'aprovació i la desaprovació, el dolor i la tristesa.

4.2.4 Competència i continguts discursius

Coneixement i aplicació de models contextuals i patrons textuals molt elementals propis de la llengua escrita en la producció i coproducció del text:

– Característiques del context segons l'àmbit d'acció general i l'activitat comunicativa específica, els participants (relacions, intenció comunicativa) i la situació (canal, lloc, temps).

– Expectatives generades pel context: tipus, format i estructura textuals; varietat de llengua i registre; tema i contingut; patrons sintàctics, lèxics i ortotipogràfics.

– Organització i estructuració del text segons l'estructura interna primària (inici, desenvolupament, conclusió) utilitzant expressions i enunciats molt breus i assajats, units amb connectors molt simples i lineals.

4.2.5. Competència i continguts sintàctics

Reconeixement i selecció segons la intenció comunicativa i ús d'estructures sintàctiques molt senzilles pròpies de la llengua escrita segons l'àmbit i el context comunicatius per expressar de forma molt bàsica:



– L'entitat i les seues propietats (in/existència), qualitat (intrínseca i valorativa) i quantitat (nombre, quantitat i grau);

– L'espai i les relacions espacials (ubicació, posició, moviment, origen, direcció, destinació i distància);

– El temps (ubicació temporal absoluta i relativa, durada, freqüència) i les relacions temporals (seqüència, anterioritat i posterioritat);



– L'aspecte;

– La modalitat epistèmica (capacitat, necessitat, possibilitat, probabilitat) i deòntica (volició, permís, obligació, prohibició);

– Estats, esdeveniments, accions, processos i realitzacions: papers semàntics i focalització (estructures oracionals simples i ordre dels seus constituents);

– L'afirmació, la negació, la interrogació, i l'exclamació;

– Relacions lògiques bàsiques de conjunció, disjunció, oposició, contrast i causa.

4.2.6 Competència i continguts lèxics

Coneixement, selecció i ús del lèxic escrit d'ús molt freqüent relatiu a la identificació personal; habitatge i entorn; activitats de la vida diària; família i amics; relacions humanes; treball i ocupacions; educació i estudi; llengua; temps lliure i oci; viatges i vacances; salut i símptomes; compres; alimentació i restauració; transport; clima i tecnologies de la informació i la comunicació.

4.2.7 Competència i continguts ortotipogràfics

Selecció, segons la intenció comunicativa, i ús dels patrons gràfics i convencions ortogràfiques fonamentals: alfabet/caràcters, puntuació, signes ortogràfics (accent, apòstrof, dièresi, guionet).

4.3. Criteris d'avaluació

– L'avaluació mesurarà el grau d'acompliment dels objectius de producció i coproducció de textos escrits i les competències i continguts adquirits propis d'aquest nivell:

– Coneix i aplica a la producció i coproducció de textos escrits els aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics adquirits, amb molta senzillesa i respectant les normes de cortesia, en un registre neutre i en una varietat estàndard de la llengua.

– Coneix i aplica de forma molt elemental estratègies bàsiques per a produir textos escrits molt breus, senzills i d'estructura molt clara, utilitzant una sèrie de procediments per adaptar o reformular el missatge.



– Realitza les funcions comunicatives més rellevants demandades per l'objectiu comunicatiu utilitzant els seus exponents més elementals, així com els patrons discursius d'ús més freqüent relatius a l'organització textual.

– Mostra un control molt bàsic de determinades estructures sintàctiques elementals d'ús habitual i empra els mecanismes de cohesió més senzills. Enllaça elements molt breus per crear una seqüència cohesionada i lineal.

– Coneix i utilitza un llenguatge escrit limitat d'ús molt freqüent relacionat amb aspectes quotidians de caràcter general o relacionats amb els seus interessos personals, tot i que comet errades importants i ha d'adaptar el missatge recorrent a circumloquis i repeticions.



– Coneix i utilitza els signes de puntuació bàsics i les regles fonamentals ortogràfiques o d'escriptura, així com determinades convencions per a la redacció de textos senzills en qualsevol suport.



5. Activitats de mediació

5.1. Objectius

– Retransmetre (en llengua B) informació senzilla i predicible sobre hores i llocs en oracions breus i simples (en llengua A).

– Enumerar (en llengua B) noms, números, preus i informació molt senzilla d'interés immediat (llengua A), sempre que el parlant articule molt lentament, amb claredat i repetició.

– Transmetre (en llengua B) informació senzilla i predicible que es proporciona en senyals i avisos, pòsters i programes breus i simples (escrits en llengua A).

– Traduir, amb l'ajuda d'un diccionari, a llengua B oracions senzilles escrites en llengua A, encara que no sempre el significat siga l'adient.

– Copiar paraules aïllades i textos breus presentats en format imprés estàndard.

5.2. Competència i continguts interculturals

Aplicació dels coneixements, destreses i actituds interculturals que permeten dur a terme activitats de mediació en situacions quotidianes senzilles: coneixements culturals generals, consciència sociolingüística, observació, escoltar, relacionar, respecte, en especial les del nivell A1:



– Reconéixer diferents maneres de numerar, mesurar la distància, expressar el temps, etc., malgrat algunes dificultats per aplicar-ho, fins i tot, en transaccions diàries simples de tipus concret.

– Reconéixer internacionalismes i paraules comunes a diferents idiomes (p. ex., finestra, fenêtre, Fenster) per:

• Deduir el significat de senyals i avisos simples;

• Identificar el missatge probable d'un text escrit breu i senzill;



• Seguir els intercanvis socials breus i senzills que es realitzen molt lentament i amb claredat en la seua presència;

• Deduir el que tracten de dir-li directament, sempre que parlen molt lentament amb claredat i repetició, si cal.

– Utilitzar un repertori lingüístic molt limitat en diferents idiomes per dur a terme una transacció molt bàsica, concreta i quotidiana amb un interlocutor col·laborador.

5.3. Criteris d'avaluació

– Transmet informació simple i predicible que es proporciona en textos curts i senzills, com ara senyals, avisos, pòsters i programes.



– Convida els interlocutors a fer contribucions, fent servir frases curtes i senzilles.

– Utilitza paraules i gestos senzills per mostrar interés en una idea i confirmar que l'entén.

– Expressa una idea de forma senzilla i pregunta a altres si el comprenen i què en pensen.

– Facilita la comunicació, donant la benvinguda i mostrant interés amb paraules simples i senyals no verbals, convidant altres a parlar i indicant si els entén.

– Comunica les dades personals d'altres persones i informació molt senzilla i previsible, sempre que l'ajuden amb la formulació.







ANNEX III

Currículum Nivell Bàsic A2 Escola Oficial d'Idiomes

Curs 2018-2019



Els ensenyaments de nivell Bàsic A2 tenen per objecte capacitar l'alumnat per utilitzar l'idioma que aprén com a mitjà de comunicació i d'expressió personal, tant a la classe, com en les situacions quotidianes presencials o virtuals. Amb aquesta finalitat, l'alumnat haurà d'adquirir les competències que li permeten fer servir l'idioma de manera suficient, receptivament i productiva, tant de forma parlada com escrita. A més a més, l'alumnat haurà de poder intervindre entre parlants de distintes llengües, en situacions quotidianes i d'immediata necessitat que requerisquen comprendre i produir textos breus en llengua estàndard, que versen sobre aspectes bàsics concrets de temes generals i que continguen expressions, estructures i lèxic d'ús freqüent.

Una vegada adquirides les competències corresponents al Nivell Bàsic A2, l'alumnat serà capaç de:

– Comprendre el sentit general, la informació essencial i informació específica clara de textos orals breus, ben estructurats, articulats clarament i amb pauses suficients per a assimilar el significat. La llengua serà estàndard amb una variació formal i informal. Les condicions acústiques hauran de ser òptimes i la comunicació directa. Els textos versaran principalment sobre l'àmbit personal i temes quotidians o d'immediata rellevància per a l'alumnat i podran ser transmesos cara a cara o per mitjans tècnics (telèfon, megafonia, televisió, etc.)



– Produir textos orals breus i bàsics des del punt de vista gramatical i lèxic, en llengua estàndard i en comunicació cara a cara; els textos tractaran sobre aspectes personals i quotidians. Comunicar-se de forma bàsica però comprensible, encara que siga necessari utilitzar ben sovint mitjans no verbals per a mantindre la comunicació, així com moltes pauses per a buscar expressions, la repetició i la cooperació dels interlocutors.

– Comprendre, sempre que es puga rellegir quan siga necessari, el sentit general, els punts principals i informació específica, de textos breus d'estructura simple i molt clara. El vocabulari haurà de ser d'ús molt freqüent i la gramàtica, senzilla. Els textos aniran preferiblement acompanyats d'imatges o il·lustracions i es referiran a la vida quotidiana.

– Escriure textos senzills i breus, en llengua estàndard i utilitzant adequadament les convencions ortogràfiques i de puntuació més elementals, així com un repertori limitat de recursos de cohesió, paraules i estructures. Els textos es referiran principalment a temes quotidians o d'immediata rellevància per a l'alumnat.

– Retransmetre oralment (en la llengua B) d'una manera senzilla una sèrie d'instruccions curtes i senzilles que proporciona el discurs original (en la llengua A) articulat de forma clara i lenta. Transmetre (en llengua B) els aspectes principals continguts en converses curtes i simples o textos sobre temes quotidians d'interés immediat (en llengua A), sempre que s'expressen amb claredat i en un llenguatge senzill. Assumir un paper de suport en la interacció, sempre que altres interlocutors parlen lentament i en reba ajuda per participar-hi i expressar els seus suggeriments.

– Enumerar per escrit (en llengua B) informació específica continguda en textos senzills (escrits en llengua A) sobre temes quotidians d'immediat interés o necessitat. Transmetre dades rellevants contingudes en textos curts, senzills i informatius amb estructuració clara, sempre que els textos siguen concrets, els temes familiars i es formulen en un llenguatge quotidià senzill.



1. Activitats de comprensió de textos orals

1.1. Objectius

– Identificar de forma general el tema d'una conversa del seu entorn que es realitze lentament i amb claredat.

– Reconéixer quan els parlants estan d'acord o discrepen en una conversa lenta i clara.

– Seguir intercanvis socials generals, breus i senzills, realitzats de manera molt lenta i clara.

– Seguir una presentació o demostració molt senzilla i ben estructurada, sempre que s'il·lustre amb diapositives, exemples concrets o diagrames, es realitze lentament i clarament amb repetició i el tema siga conegut.

– Comprendre informació simple esquematitzada que es dóna en una situació predicible, com ara una visita guiada.

– Comprendre i seguir una sèrie d'instruccions per a activitats familiars i quotidianes com ara esports, cuina, etc., sempre que es donen de forma lenta i clara.

– Entendre avisos i instruccions directes (per exemple, una gravació telefònica, un anunci de ràdio d'un programa de cinema o esdeveniment esportiu, d'un tren endarrerit o de productes per la megafonia a un supermercat), sempre que l'enregistrament siga lent i clar.

– Comprendre instruccions senzilles sobre com arribar de X a Y, a peu o en transport públic, instruccions bàsiques sobre hores, dates, números, etc., i tasques quotidianes i comandes que s'hagen de dur a terme.

– Comprendre la informació més important continguda en anuncis i emissions curtes de ràdio, com ara les previsions meteorològiques, anuncis de concerts, resultats esportius o temps lliure, sempre que parlen lentament i amb claredat.

– Comprendre els aspectes importants d'una història i aconseguir seguir la trama, sempre que la història es conte lentament i amb claredat.

– Identificar el tema principal d'una notícia, un anunci de televisió, un tràiler o una escena d'una pel·lícula, on les imatges complementen els textos.

1.2. Competències i continguts

1.2.1 Competència i continguts socioculturals i sociolingüístics

Coneixement i aplicació a la comprensió del text dels aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsic i habituals relatius a:

– la vida quotidiana (activitats diàries, alimentació, compres, treball, oci, festes, horaris);

– Condicions de vida (habitatge, entorn, condicions laborals);

– Relacions interpersonals (familiars, generacionals, entre coneguts i desconeguts);

– Cinètica i proxèmica (postures, gestos, expressions facials, ús de la veu, contacte visual i físic);

– Cultura i costums (tradicions, celebracions) i convencions socials (fórmules de cortesia i tractament, pautes de comportament social).



1.2.2 Competència i continguts estratègics

Coneixement i ús de les estratègies bàsiques de planificació, execució, control i reparació de la comprensió de textos orals breus i senzills:



– Mobilització d'esquemes i informació prèvia sobre el tipus de tasca i el tema.

– Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

– Distinció del tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals, detalls rellevants).

– Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

– Inferència i formulació d'hipòtesis sobre significats a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics (suport, imatges, etc.) en textos i enunciats curts, que tracten temes quotidians concrets.

– Comprensió del significat de paraules a partir del sentit general.



– Comprovació d'hipòtesis: adaptació de les claus d'inferència als esquemes de partida.

– Reformulació d'hipòtesis a partir de la comprensió de nous elements.

– Reinterpretació del text a partir de la comprensió de nous elements.

1.2.3 Competència i continguts funcionals

Comprensió de les següents funcions comunicatives mitjançant els seus exponents bàsics, segons l'àmbit i el context comunicatiu, en la llengua oral:

– Iniciació i manteniment de relacions personals i socials habituals: presentar-se; presentar algú; saludar; donar la benvinguda; acomiadar; convidar; acceptar i rebutjar una invitació; agrair; felicitar; interessar-se per algú o alguna cosa; assentir i negar; recordar una cosa a algú; demanar disculpes.

– Descripció de qualitats físiques i valoratives de persones, objectes, llocs i activitats.

– Ús de números, quantitats, preus, horaris i hores.

– Intercanvi d'informació personal (procedència, residència, estat civil, número de telèfon, nacionalitat, edat, família, treball, aficions, correu electrònic, lloc i data de naixement).

– Narració d'esdeveniments passats, descripció de situacions presents i expressió de successos futurs.

– Petició i oferta d'informació, indicacions, advertències i avisos.



– Formulació de consells, suggeriments i oferiments.

– Expressió de l'opinió, el coneixement i el desconeixement, l'acord i el desacord, el dubte i la hipòtesi.

– Expressió de la necessitat, el desig, la intenció, la voluntat, l'ordre, el permís i la prohibició.

– Expressió de la possessió, del gust i la preferència, l'interés i el desinterés, la sorpresa, l'alegria o la felicitat, la satisfacció, l'estima o la simpatia, l'aprovació i la desaprovació, el disgust, el dolor, el dubte, l'esperança, el temor i la tristesa.

1.2.4 Competència i continguts discursius

Coneixement i comprensió de models contextuals i patrons textuals bàsics propis de la llengua oral monològica i dialògica:

– Característiques del context segons l'àmbit d'acció general i l'activitat comunicativa específica, els participants (trets, relacions i intenció comunicativa) i la situació (canal, lloc i temps).

– Expectatives generades pel context i el cotext: tipus, format i estructura textuals; varietat de llengua i registre; tema i contingut; patrons sintàctics, lèxics i fonètic-fonològics.

– Organització i estructuració del text segons (macro)gènere (per exemple, conversa > conversa informal); (macro)funció textual (exposició, descripció, narració, exhortació, argumentació), estructura interna primària (inici, desenvolupament, conclusió) i secundària (relacions oracionals, sintàctiques, lèxiques i cotextuals i per referència al context).



1.2.5 Competència i continguts sintàctics

Reconeixement i comprensió dels significats associats a estructures sintàctiques bàsiques pròpies de la llengua oral, segons l'àmbit i context comunicatius, per a expressar de forma senzilla:

– L'entitat i les seues propietats: in/existència, qualitat (intrínseca i valorativa) i quantitat (nombre, quantitat i grau);

– L'espai i les relacions espacials (ubicació, posició, moviment, origen, direcció, destinació i distància);

– El temps (ubicació temporal absoluta i relativa, durada, freqüència) i les relacions temporals (seqüència, anterioritat, posterioritat i simultaneïtat);

– L'aspecte puntual, perfectiu/imperfectiu, duratiu, progressiu i habitual;

– La modalitat epistèmica (capacitat, necessitat, possibilitat, probabilitat) i deòntica (volició, permís, obligació, prohibició);

– Estats, esdeveniments, accions, processos i realitzacions: papers semàntics i focalització (estructures oracionals simples i ordre dels constituents);

– L'afirmació, la negació, la interrogació, i l'exclamació;

– Relacions lògiques bàsiques de conjunció, disjunció, oposició, contrast, causa i finalitat.

1.2.6. Competència i continguts lèxics

Comprensió de lèxic oral bàsic d'ús comú relatiu a la identificació personal; descripció física; habitatge i entorn; activitats de la vida diària; relacions humanes i socials; família i amics; treball, educació i estudis; llengua; temps lliure i oci; viatges i vacances; salut i símptomes; compres i activitats comercials; alimentació i restauració; transport i serveis; clima, condicions atmosfèriques i entorn natural i tecnologies de la informació i la comunicació.

1.2.7. Competència i continguts fonètic-fonològics

Reconeixement dels patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació bàsics d'ús més comú i comprensió dels significats i intencions comunicatives generals que hi estan associats.

1.3. Criteris d'avaluació

– Identifica la intenció comunicativa, el tema i la informació rellevant, formula hipòtesis de contingut i confirma detalls predicibles, copsa el registre formal o informal en textos breus, senzills i contextualitzats (contactes socials quotidians, converses per a satisfer les necessitats més bàsiques, avisos i anuncis, predicció de l'oratge, explicacions i enregistraments sobre temes quotidians, instruccions i consells senzills, descripcions i relats breus), emesos amb claredat, en bones condicions acústiques, sempre que puga tornar a escoltar les parts més difícils.



– Coneix els aspectes socioculturals i sociolingüístics comuns relatius a la vida quotidiana, relacions interpersonals i convencions socials de les cultures en què es fa servir l'idioma.

– Sap aplicar en general les estratègies bàsiques més adequades per a la comprensió del sentit general, la informació essencial, els punts i idees principals i els detalls més rellevants del text.

– Distingeix globalment la funció comunicativa més rellevant del text.

– Reconeix amb problemes ocasionals el lèxic oral d'ús freqüent relatiu a temes quotidians, de caràcter general i pot inferir del context i del cotext, de vegades de manera correcta, els significats d'algunes paraules i expressions que desconeix.

– Discrimina en general els patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació d'ús comú i reconeix globalment les intencions comunicatives i els significats que generalment s'hi associen.



2. Activitats de producció i coproducció de textos orals

2.1. Objectius

– Narrar de forma senzilla una història o descriure un fet o aspectes quotidians del seu entorn com ara persones, llocs, una ocupació professional o experiència d'estudi.

– Enumerar les seues capacitats i incapacitats (p. ex., pel que fa a esports, jocs, habilitats i assignatures).

– Donar indicacions simples per arribar d'un lloc a un altre, tot utilitzant expressions bàsiques i connectors seqüencials.

– Presentar la seua opinió en termes senzills, sempre que els oients hi col·laboren.

– Oferir anuncis i informes breus de continguts predicibles apresos que són intel·ligibles si els oients estan disposats a concentrar-s'hi.

– Fer una presentació breu sobre un tema que correspon a la vida quotidiana, donar motius i explicacions senzilles de forma breu d'opinions, plans i accions.

– Xatejar amb un llenguatge senzill, fer preguntes i entendre les respostes relacionades amb la majoria de les qüestions quotidianes.

– Fer invitacions i suggeriments, donar disculpes i respondre-hi.

– Expressar les seues preferències i sentiments amb expressions comunes molt bàsiques.

– Expressar i intercanviar opinions de forma limitada, expressant que està d'acord i en desacord amb els altres.

– Arranjar plans, fer propostes i respondre-hi.

– Obtindre de manera senzilla tota la informació necessària de caire no especialitzat sobre viatges i transport públic (autobusos, trens i taxis), demanar i donar indicacions i comprar entrades.

– Preguntar per serveis i fer transaccions senzilles a botigues, oficines de correus o bancs i donar i rebre informació sobre quantitats, números, preus, etc.

– Fer front a necessitats quotidianes pràctiques: esbrinar i transmetre informació directa sobre fets, hàbits, passatemps, activitats realitzades en el passat, plans i intencions i respondre-hi.

– Sol·licitar, donar i seguir indicacions i instruccions senzilles, com ara explicar com arribar a algun lloc.

– Comunicar-se en tasques simples i rutinàries que requereixen un intercanvi d'informació senzill i directe sobre temes familiars (per exemple, treball i temps lliure).

– Fer preguntes senzilles sobre un esdeveniment i respondre-hi, p. ex. preguntar on i quan va tindre lloc, qui hi era i com va ser.

– Comprendre continguts d'una entrevista i comunicar-hi idees i informació sobre temes coneguts, sempre que puga demanar aclariment i ajuda ocasionalment per expressar el que vol.

– Utilitzar les telecomunicacions amb els seus amics per a intercanviar informació simple, fer plans i concertar citacions.

– Fer aclariments i participar en una conversa telefònica curta i senzilla amb una persona coneguda sobre un tema predicible, p. ex. temps d'arribada, compromisos que cal complir i confirmar-ne detalls.



2.2. Competències i continguts

2.2.1 Competència i continguts socioculturals i sociolingüístics

Coneixement i aplicació a la producció i coproducció de textos orals dels aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics relatius a:



– la vida quotidiana (activitats diàries, alimentació, compres, treball, oci, festes, horaris);

– condicions de vida (habitatge, entorn, condicions laborals);

– relacions interpersonals (familiars, generacionals, entre coneguts i desconeguts);

– cinètica i proxèmica (postures, gestos, expressions facials, ús de la veu, contacte visual i físic);

– cultura i costums (tradicions, celebracions) i convencions socials (fórmules de cortesia i tractament, pautes de comportament social).



2.2.2 Competència i continguts estratègics

Coneixement i ús de les estratègies bàsiques de planificació, execució, control i reparació de la producció i coproducció de textos orals, breus i senzills:

– Activar esquemes mentals específics sobre l'estructura de l'activitat i el text (p. ex. presentació, transacció...).

– Identificar el buit d'informació i opinió i valorar el que pot sobreentendre's.

– Concebre el missatge amb certa claredat i distingir-ne sovint la idea o idees principals i la seua estructura bàsica.

– Adequar el text al destinatari, context i canal, tot aplicant en general el registre i les característiques discursives adequades a cada cas.



– Aprofitar sovint els coneixements previs (utilitzar llenguatge estereotipat, etc.).

– Localitzar i usar adequadament recursos lingüístics o temàtics (ús d'un diccionari o llibre de text, obtenció d'ajuda, etc.).

– Expressar el missatge amb certa claredat ajustant-se, amb limitacions, als models i fórmules de cada tipus de text.

– Reajustar la tasca (simplificant-la) o el missatge (generalitzar el que realment li agradaria expressar), després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

– Compensar les mancances lingüístiques mitjançant procediments paralingüístics o paratextuals (p. ex., demanar ajuda); assenyalar objectes, utilitzar díctics o dur a terme accions que aclarisquen el significat; usar llenguatge corporal culturalment pertinent (cinètica i proxèmica) o sons extralingüístics i qualitats prosòdiques convencionals.

– Controlar l'efecte i l'èxit del discurs mitjançant petició i oferiment d'aclariment i reparació de la comunicació.

2.2.3 Competència i continguts funcionals

Realització de les següents funcions comunicatives mitjançant els seus exponents més bàsics en la llengua oral, segons l'àmbit i el context comunicatiu:

– Iniciació i manteniment de relacions personals i socials habituals: presentar-se; presentar algú; saludar; donar la benvinguda; acomiadar; convidar; acceptar i rebutjar una invitació; agrair; felicitar; interessar-se per algú o alguna cosa; assentir i negar; recordar una cosa a algú; demanar disculpes.

– Descripció de qualitats físiques i valoratives de persones, objectes, llocs i activitats.

– Ús de números, quantitats, preus, horaris i hores.

– Intercanvi d'informació personal (procedència, residència, estat civil, número de telèfon, nacionalitat, edat, família, treball, aficions, correu electrònic, lloc i data de naixement).

– Narració d'esdeveniments passats, descripció de situacions presents i expressió de successos futurs.

– Petició i oferta d'informació, indicacions, advertències i avisos.



– Formulació de consells, suggeriments i oferiments.

– Expressió de l'opinió, el coneixement i el desconeixement, l'acord i el desacord, el dubte i la hipòtesi.

– Expressió de la necessitat, el desig, la intenció, la voluntat, l'ordre, el permís i la prohibició.

– Expressió de la possessió, del gust i la preferència, l'interés i el desinterés, la sorpresa, l'alegria o la felicitat, la satisfacció, l'estima o la simpatia, l'aprovació i la desaprovació, el disgust, el dolor, el dubte, l'esperança, el temor i la tristesa.

2.2.4 Competència i continguts discursius

Coneixement i aplicació de models contextuals i patrons textuals bàsics, propis de la llengua escrita:

– Característiques del context segons l'àmbit d'acció general i l'activitat comunicativa específica, els participants (relacions, intenció comunicativa) i la situació (canal, lloc, temps).

– Selecció de patrons i característiques textuals requerides pel context i el cotext: tipus, format i estructura textuals; varietat de llengua i registre; tema i contingut; patrons sintàctics, lèxics i fonètic-fonològics.



– Organització i estructuració del text segons (macro)gènere (per exemple, conversa > conversa informal); (macro)funció textual (exposició, descripció, narració, exhortació, argumentació) i estructura interna primària (inici, desenvolupament, conclusió) i secundària (relacions oracionals, sintàctiques, lèxiques i cotextuals i per referència al context).

2.2.5 Competència i continguts sintàctics

Coneixement, selecció segons la intenció comunicativa i ús d'estructures sintàctiques bàsiques pròpies de la llengua oral, segons l'àmbit i context comunicatiu, per a expressar:

– l'entitat i les seues propietats: in/existència, qualitat (intrínseca i valorativa) i quantitat (nombre, quantitat i grau);

– l'espai i les relacions espacials (ubicació, posició, moviment, origen, direcció, destinació i distància);

– el temps (ubicació temporal absoluta i relativa, durada, freqüència) i les relacions temporals (seqüència, anterioritat, posterioritat i simultaneïtat);

– l'aspecte puntual, perfectiu/imperfectiu, duratiu, progressiu i habitual;

– la modalitat epistèmica (capacitat, necessitat, possibilitat, probabilitat) i deòntica (volició, permís, obligació, prohibició);

– estats, esdeveniments, accions, processos i realitzacions: papers semàntics i focalització (estructures oracionals simples i ordre dels constituents);

– l'afirmació, la negació, la interrogació, i l'exclamació;

– relacions lògiques bàsiques de conjunció, disjunció, oposició, contrast, causa i finalitat.

2.2.6 Competència i continguts lèxics

Coneixement, selecció i ús de lèxic oral bàsic d'ús comú relatiu a la identificació personal; descripció física; habitatge i entorn; activitats de la vida diària; relacions humanes i socials; família i amics; treball, educació i estudis; llengua; temps lliure i oci; viatges i vacances; salut i símptomes; compres i activitats comercials; alimentació i restauració; transport i serveis; clima, condicions atmosfèriques i entorn natural i tecnologies de la informació i la comunicació.



2.2.7 Competència i continguts fonètic-fonològics

Coneixement, selecció, segons la intenció comunicativa, i producció dels patrons sonors, accentuals, rítmics i d'entonació bàsics d'ús més comú, tot i que resulta evident l'accent estranger i que de vegades siga difícil la seua comprensió.

2.3. Criteris d'avaluació

– Aplica a la producció del text oral, tant monològic com dialògic, els coneixements socioculturals i sociolingüístics adquirits, respectant les normes de cortesia més freqüents en els contextos respectius i, segons la modalitat discursiva, en un registre, neutre o informal.



– Coneix i sap aplicar algunes estratègies bàsiques per a produir textos orals breus d'estructura simple i clara, utilitzant una sèrie de procediments senzills per adaptar o reformular el missatge, i reparar la comunicació.

– Du a terme les funcions principals demandades pel propòsit comunicatiu, seguint els patrons discursius d'ús més freqüent en cada context.



– Gestiona un repertori bàsic memoritzat de frases i fórmules per a comunicar-se amb una fluïdesa acceptable, amb pauses per a buscar expressions i organitzar o reestructurar el discurs, o reformular o aclarir el que ha dit.

– Interactua de manera senzilla en intercanvis clarament estructurats, utilitzant fórmules o gestos simples per prendre o mantindre el torn de paraula, encara que de vegades tendisca a concentrar-se en la pròpia producció dificultant la participació de l'interlocutor, o vacil·le a l'hora d'intervindre quan l'interlocutor acapare la comunicació.

– Utilitza algunes estructures sintàctiques bàsiques d'ús freqüent segons el context comunicatiu, i empra els recursos de cohesió textual més comuns (entonació, repetició lèxica, el·lipsi, dixi personal, espacial i temporal, marcadors discursius i conversacionals i connectors comuns), enllaçant una sèrie d'elements breus, concrets i senzills per crear una seqüència cohesionada i lineal.

– Coneix i utilitza adequadament un repertori lèxic oral suficient per a comunicar informació relativa a temes coneguts, generals, d'actualitat, o relacionats amb els propis interessos en situacions habituals i quotidianes, tot i que encara comet errors importants.

– Utilitza patrons bàsics d'oracions memoritzades, sintagmes de poques paraules i fórmules estereotipades per comunicar-se.

– Transmet informació limitada en situacions quotidianes simples.

– Utilitza estructures simples correctament, però encara sistemàticament comet errors bàsics.

– Interactua utilitzant expressions molt breus, tot i que les pauses, els començaments incorrectes i la reformulació resulten molt evidents.



– Formula preguntes i afirmacions senzilles i hi respon.

– Indica quan segueix la conversa, però poques vegades és capaç de comprendre prou per a mantindre-la sense col·laboració del seu interlocutor.

– Enllaça oracions i sintagmes amb connectors simples com i, però i perquè.

– Pronuncia i entona en general de manera intel·ligible de forma prou clara per a ser entés, però els interlocutors hauran de demanar repetició de tant en tant. A més a més, la forta influència d'altres llengües que parla sobre l'accent, el ritme i l'entonació poden afectar la intel·ligibilitat i requereix la col·laboració dels interlocutors. No obstant això, la pronunciació de paraules familiars és clara.









3. Activitats de comprensió de textos escrits

3.1. Objectius

– Comprén textos breus i senzills, com ara cartes informals o correus electrònics, sobre temes familiars concrets que sorgeixen amb alta freqüència en la llengua quotidiana que contenen el vocabulari quotidià i una proporció d'internacionalismes.

– Comprén tipus bàsics de cartes i faxos normals (consultes, comandes, cartes de confirmació, etc.) sobre temes coneguts.

– Troba informació específica en textos pràctics, concrets i predicibles escrits en un llenguatge senzill (p. ex., guies de viatge, receptes).



– Comprén la informació principal en descripcions breus i senzilles de mercaderies en fullets i llocs web (p. ex. dispositius digitals portàtils, càmeres, etc.).

– Troba informació específica i predicible en textos senzills quotidians, com ara anuncis, prospectes, menús, llistes de referències i horaris, i aïlla la informació requerida (p. ex., utilitzar un navegador per trobar un servei o comerç).

– Comprén senyals i avisos quotidians, etc., en llocs públics, (com ara carrers, restaurants, estacions de ferrocarril o llocs de treball) com adreces, instruccions i advertències de risc.

– Comprén informació específica en textos escrits simples, com ara cartes i fullets breus o textos periodístics que descriuen esdeveniments.



– Segueix l'esquema general d'una notícia sobre un esdeveniment conegut, sempre que els continguts siguen familiars i previsibles.

– Escull la informació principal en informes periodístics breus o articles senzills en què consten números i noms i les il·lustracions i els títols tinguen un paper destacat i donen suport al significat del text.



– Comprén textos que descriuen persones, llocs, vida quotidiana i cultura, etc., sempre que estiguen escrits en un llenguatge senzill.

– Comprén la informació que es proporciona en fullets il·lustrats i mapes, p. ex., els principals atractius d'una ciutat o zona.

– Comprén els punts principals de les notícies breus sobre temes d'interés personal (per exemple, esport i personatges famosos).

– Comprén una descripció breu o informe del seu camp, sempre que estiga escrit de forma senzilla i no continga detalls impredictibles.



– Comprén la majoria de la informació que les persones expressen sobre si mateixes en un anunci o publicació personal i el que narren sobre altres persones.

– Comprén normes, per exemple, mesures de seguretat, quan s'expressen en un llenguatge senzill.

– Comprén instruccions curtes, escrites i il·lustrades pas a pas (per exemple, per a instal·lar aparells de tecnologia), sempre que estiguen il·lustrades i no escrites en text continu.

– Comprén instruccions sobre medicaments expressades com a ordre simples, p. ex., Preneu abans dels menjars o No prengueu si conduïu.

– Segueix una recepta simple, especialment si hi ha imatges per a il·lustrar els passos més importants.

– Entén prou per a llegir històries curtes, simples i tires còmiques que impliquen situacions familiars i concretes escrites en llengua quotidiana d'alta freqüència.

– Comprén els aspectes principals que s'enumeren en informes breus de revistes o en guies d'informació que tracten temes concrets quotidians (p. ex., aficions, esports, activitats d'oci, animals).

– Comprén narracions curtes i descripcions de la vida d'una persona que estan escrites amb paraules simples.

– Comprén el tema principal d'un article breu que informa d'un esdeveniment que segueix un patró predicible (per exemple, els Premis Goya), sempre que estiga escrit en un llenguatge senzill i clar.

3.2. Competències i continguts

3.2.1 Competència i continguts socioculturals i sociolingüístics

Coneixement i aplicació a la comprensió del text dels aspectes socioculturals i sociolingüístics més bàsics relatius a:

– la vida quotidiana (activitats diàries, alimentació, compres, treball, oci, festes, horaris);

– Condicions de vida (habitatge, entorn, condicions laborals);

– Relacions interpersonals (familiars, generacionals, entre coneguts i desconeguts);

– Cinètica i proxèmica (postures, gestos, expressions facials, ús de la veu, contacte visual i físic);

– Cultura i costums (tradicions, celebracions) i convencions socials (fórmules de cortesia i tractament, pautes de comportament social).



3.2.2 Competència i continguts estratègics

Coneixement i ús de les estratègies més bàsiques de planificació, execució, control i reparació de la comprensió de textos escrits:

– Mobilització d'esquemes i informació prèvia sobre el tipus de tasca i el tema.

– Identificació del tipus textual, adaptant-hi la comprensió.

– Distinció del tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals, detalls rellevants).

– Formulació d'hipòtesis sobre contingut i context.

– Inferència i formulació d'hipòtesis sobre significats a partir de la comprensió d'elements significatius, lingüístics i paralingüístics (suport, imatges, etc.) en textos i enunciats curts, que tracten temes quotidians concrets.

– Comprensió del significat de paraules a partir del sentit general.



– Comprovació d'hipòtesis: adaptació de les claus d'inferència als esquemes de partida.

– Reformulació d'hipòtesis a partir de la comprensió de nous elements.

– Reinterpretació del text a partir de la comprensió de nous elements.

3.2.3 Competència i continguts funcionals

Comprensió de les funcions comunicatives més bàsiques mitjançant els seus exponents més comuns, segons l'àmbit i el context comunicatiu, en la llengua escrita:

– Iniciació i manteniment de relacions personals i socials habituals: presentar-se; presentar algú; saludar; donar la benvinguda; acomiadar; convidar; acceptar i rebutjar una invitació; agrair; felicitar; interessar-se per algú o alguna cosa; assentir i negar; recordar una cosa a algú; demanar disculpes.

– Descripció de qualitats físiques i valoratives de persones, objectes, llocs i activitats.

– Ús de números, quantitats, preus, horaris i hores.

– Intercanvi d'informació personal (procedència, residència, estat civil, número de telèfon, nacionalitat, edat, família, treball, aficions, correu electrònic, lloc i data de naixement).

– Narració d'esdeveniments passats, descripció de situacions presents i expressió de successos futurs.

– Petició i oferta d'informació, indicacions, advertències i avisos.



– Formulació de consells, suggeriments i oferiments.

– Expressió de l'opinió, el coneixement i el desconeixement, l'acord i el desacord, el dubte i la hipòtesi.

– Expressió de la necessitat, el desig, la intenció, la voluntat, l'ordre, el permís i la prohibició.

– Expressió de la possessió, del gust i la preferència, l'interés i el desinterés, la sorpresa, l'alegria o la felicitat, la satisfacció, l'estima o la simpatia, l'aprovació i la desaprovació, el disgust, el dolor, el dubte, l'esperança, el temor i la tristesa.

3.2.4 Competència i continguts discursius

Coneixement i comprensió de models contextuals i patrons textuals més bàsics propis de la llengua escrita:

– Característiques del context segons l'àmbit d'acció general i l'activitat comunicativa específica, els participants (relacions, intenció comunicativa) i la situació (canal, lloc, temps).

– Expectatives generades pel context i el cotext: tipus, format i estructura textuals; tema, enfocament i contingut; patrons sintàctics, lèxics i ortotipogràfics.

– Organització i estructuració del text segons (macro)gènere (per exemple, correu electrònic); (macro)funció textual (exposició, descripció, narració, exhortació, argumentació) i estructura interna primària (inici, desenvolupament, conclusió) i secundària (relacions oracionals, sintàctiques, lèxiques i cotextuals i per referència al context).

3.2.5 Competència i continguts sintàctics

Reconeixement i comprensió dels significats associats a estructures sintàctiques bàsiques pròpies de la llengua escrita, segons l'àmbit i context comunicatius, per a expressar de forma senzilla:

– L'entitat i les seues propietats: in/existència, qualitat (intrínseca i valorativa) i quantitat (nombre, quantitat i grau);

– L'espai i les relacions espacials (ubicació, posició, moviment, origen, direcció, destinació i distància);

– El temps (ubicació temporal absoluta i relativa, durada, freqüència) i les relacions temporals (seqüència, anterioritat, posterioritat i simultaneïtat);

– L'aspecte puntual, perfectiu/imperfectiu, duratiu, progressiu i habitual;

– La modalitat epistèmica (capacitat, necessitat, possibilitat, probabilitat) i deòntica (volició, permís, obligació, prohibició);

– Estats, esdeveniments, accions, processos i realitzacions: papers semàntics i focalització (estructures oracionals simples i ordre dels seus constituents);

– L'afirmació, la negació, la interrogació, i l'exclamació;

– Relacions lògiques bàsiques de conjunció, disjunció, oposició, contrast, causa i finalitat.

3.2.6 Competència i continguts lèxics

Comprensió de lèxic escrit d'ús comú relatiu a la identificació personal; descripció física; habitatge i entorn; activitats de la vida diària; relacions humanes i socials; família i amics; treball, educació i estudis; llengua; temps lliure i oci; viatges i vacances; salut i símptomes; compres i activitats comercials; alimentació i restauració; transport i serveis; clima, condicions atmosfèriques i entorn natural i tecnologies de la informació i la comunicació.

3.2.7 Competència i continguts ortotipogràfics

Reconeixement i comprensió general dels significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics, i convencions ortogràfiques, d'ús comú: alfabet, caràcters, puntuació, majúscules i minúscules, ortotipografia (cursiva i negreta) i signes ortogràfics (accent, apòstrof, dièresi, guionet).

3.3. Criteris d'avaluació

– Reconeix els valors i significats associats a convencions de format, tipogràfiques, ortogràfiques i de puntuació d'ús comú, així com abreviatures i símbols d'ús freqüent.

– Coneix i aplica de forma bàsica a la comprensió del text els aspectes socioculturals i sociolingüístics comuns relatius a la comunicació escrita en les cultures en què es fa servir l'idioma, extraient claus per interpretar-los.

– Coneix les estratègies més adequades en cada cas per a la comprensió del sentit general, la informació essencial, els punts i idees principals i els detalls més rellevants del text, adaptant-hi la modalitat i velocitat de lectura.

– Identifica la intenció comunicativa, el tema, els aspectes principals i els detalls rellevants de textos sobre temes quotidians, senzills, breus i convenientment contextualitzats (missatges, cartes, documents autèntics freqüents, fullets turístics i comercials, anuncis, instruccions i relats).

– Coneix els constituents i l'organització d'estructures sintàctiques d'ús freqüent en la comunicació escrita.

– Comprén lèxic escrit d'ús freqüent relatiu a temes generals quotidians i a aspectes relacionats amb els seus interessos personals, educatius o ocupacionals, i pot inferir del context i del cotext els significats d'algunes paraules i expressions que desconeix.



4. Activitats de producció i coproducció de textos escrits

4.1. Objectius

– Escriure un text amb connectors sobre aspectes quotidians del seu entorn, p. ex. persones, llocs, el treball o una experiència d'estudi.

– Escriure descripcions molt breus i bàsiques d'esdeveniments, activitats passades i experiències personals.

– Explicar una història senzilla (per exemple, sobre esdeveniments en un dia de festa).

– Escriure una sèrie de frases i oracions senzilles sobre la seua família, condicions de vida, antecedents educatius, treball actual o l'ocupació laboral anterior.

– Escriure entrades d'un diari personal que descriguen activitats (p. ex., rutines diàries, eixides, esports, aficions), persones i llocs, tot utilitzant vocabulari bàsic concret i frases simples amb connectors senzills com i, però i perquè.

– Escriure la introducció d'una història o continuar-la, sempre que puga consultar un diccionari i el manual de classe (p. ex., taules de temps verbals del llibre de text).

– Expressar les seues impressions i opinions per escrit sobre temes d'interés personal (p. ex., estils de vida, cultura, relats), tot utilitzant vocabulari i expressions bàsiques quotidianes.

– Intercanviar informació mitjançant missatges de text, correu electrònic o cartes breus, tot responent a preguntes de l'altra persona (per exemple, sobre un nou producte o activitat).

– Escriure notes, correus electrònics i missatges de text curts i simples (per exemple, enviar una invitació o respondre-hi, confirmar o canviar un arranjament), expressant agraïment i disculpes, per transmetre informació personal rutinària.

– Escriure un text curt en una targeta de felicitació (per exemple, per l'aniversari d'una persona o per desitjar bon Nadal).

– Omplir dades personals i d'altre tipus en la majoria de formularis quotidians, p. ex. per a sol·licitar una exempció de visat o obrir un compte bancari.

– Presentar-se i gestionar intercanvis senzills en línia, tot fent preguntes, responent-hi i intercanviant idees sobre temes quotidians predicibles, sempre que tinga temps suficient per a formular les respostes i que interactue només amb un interlocutor alhora.

– Fer breus publicacions descriptives en línia sobre temes quotidians, activitats socials i sentiments, amb detalls clau senzills i fer comentaris sobre les publicacions en línia d'altres persones, sempre que estiguen escrites en un llenguatge senzill, tot reaccionant-hi amb sentiments de sorpresa, interés i indiferència d'una manera simple.

– Utilitzar formes estereotipades per respondre als problemes habituals que sorgeixen en les transaccions en línia (p. ex., disponibilitat de models i ofertes especials, data de lliurament, adreces, etc.).

– Interactuar en línia amb un interlocutor col·laborador en una tasca conjunta simple, tot seguint instruccions bàsiques i demanant aclariments, sempre que hi haja ajudes visuals, com ara imatges, estadístiques o gràfics per aclarir els conceptes en qüestió.

– Fer transaccions senzilles en línia (com ara demanar productes o inscriure's en un curs), tot omplint un formulari o imprés en línia, proporcionant dades personals, confirmant l'acceptació de termes i condicions o rebutjant serveis addicionals, etc.

– Formular preguntes bàsiques sobre la disponibilitat d'un producte o la seua funció.

4.2. Competències i continguts

4.2.1 Competència i continguts socioculturals i sociolingüístics

Coneixement i aplicació a la producció i coproducció textos escrits dels aspectes socioculturals i sociolingüístics més bàsics relatius a:



– La vida quotidiana (activitats diàries, alimentació, compres, treball, oci, festes, horaris);

– Condicions de vida (habitatge, entorn, condicions laborals);

– Relacions interpersonals (familiars, generacionals, entre coneguts i desconeguts);

– Cinètica i proxèmica (postures, gestos, expressions facials, ús de la veu, contacte visual i físic);

– Cultura i costums (tradicions, celebracions) i convencions socials (fórmules de cortesia i tractament, pautes de comportament social).



4.2.2 Competència i continguts estratègics

Coneixement i ús de les estratègies bàsiques de planificació, execució, control i reparació de la producció i coproducció textos escrits:



– Activar esquemes mentals específics sobre l'estructura de l'activitat i el text (p. ex. escriure una nota, un correu electrònic,...).

– Identificar el buit d'informació i opinió i valorar el que pot sobreentendre's.

– Concebre el missatge amb certa claredat i expressar la idea o idees principals d'acord amb una estructura bàsica.

– Identificar el lector i adequar el text al destinatari, context i canal, tot aplicant en general el registre i les característiques discursives adequades a cada cas.

– Reajustar la tasca (simplificant-la) o el missatge (generalitzar el que realment li agradaria expressar), després de valorar les dificultats i els recursos disponibles.

– Controlar l'efecte i l'èxit del discurs mitjançant petició i oferiment d'aclariment i reparació de la comunicació.

4.2.3 Competència i continguts funcionals

Realització de les següents funcions comunicatives mitjançant els exponents més bàsics d'aquestes, segons l'àmbit i el context comunicatiu, en la llengua escrita:

– Iniciació i manteniment de relacions personals i socials habituals: presentar-se; presentar algú; saludar; donar la benvinguda; acomiadar; convidar; acceptar i rebutjar una invitació; agrair; felicitar; interessar-se per algú o alguna cosa; assentir i negar; recordar una cosa a algú; demanar disculpes.

– Descripció de qualitats físiques i valoratives de persones, objectes, llocs i activitats.

– Ús de números, quantitats, preus, horaris i hores.

– Intercanvi d'informació personal (procedència, residència, estat civil, número de telèfon, nacionalitat, edat, família, treball, aficions, correu electrònic, lloc i data de naixement).

– Narració d'esdeveniments passats, descripció de situacions presents i expressió de successos futurs.

– Petició i oferta d'informació, indicacions, advertències i avisos.



– Formulació de consells, suggeriments i oferiments.

– Expressió de l'opinió, el coneixement i el desconeixement, l'acord i el desacord, el dubte i la hipòtesi.

– Expressió de la necessitat, el desig, la intenció, la voluntat, l'ordre, el permís i la prohibició.

– Expressió de la possessió, del gust i la preferència, l'interés i el desinterés, la sorpresa, l'alegria o la felicitat, la satisfacció, l'estima o la simpatia, l'aprovació i la desaprovació, el disgust, el dolor, el dubte, l'esperança, el temor i la tristesa.

4.2.4 Competència i continguts discursius

Coneixement i aplicació de models contextuals i patrons textuals més bàsics propis de la llengua escrita a la producció i coproducció del text:

– Característiques del context segons l'àmbit d'acció general i l'activitat comunicativa específica, els participants (trets, relacions i intenció comunicativa) i la situació (canal, lloc i temps).

– Selecció de patrons i característiques textuals requerides pel context i el cotext: tipus, format i estructura textuals; registre; tema, enfocament i contingut; patrons sintàctics, lèxics i ortotipogràfics.



– Organització i estructuració del text segons (macro)gènere (per exemple, correspondència-entrada de xat); (macro)funció textual (exposició, descripció, narració, exhortació, argumentació) i estructura interna primària (inici, desenvolupament, conclusió) i secundària (relacions oracionals, sintàctiques, lèxiques i contextuals i per referència al context).

4.2.5 Competència i continguts sintàctics

Coneixement, selecció segons la intenció comunicativa i ús d'estructures sintàctiques bàsiques pròpies de la llengua escrita segons l'àmbit i el context comunicatius per expressar de forma senzilla:

– l'entitat i les seues propietats: in/existència, qualitat (intrínseca i valorativa) i quantitat (nombre, quantitat i grau);

– l'espai i les relacions espacials (ubicació, posició, moviment, origen, direcció, destinació i distància);

– el temps (ubicació temporal absoluta i relativa, durada, freqüència) i les relacions temporals (seqüència, anterioritat, posterioritat i simultaneïtat);

– l'aspecte puntual, perfectiu/imperfectiu, duratiu, progressiu i habitual;

– la modalitat epistèmica (capacitat, necessitat, possibilitat, probabilitat) i deòntica (volició, permís, obligació, prohibició);

– estats, esdeveniments, accions, processos i realitzacions: papers semàntics i focalització (estructures oracionals simples i ordre dels seus constituents);

– l'afirmació, la negació, la interrogació, i l'exclamació;

– relacions lògiques bàsiques de conjunció, disjunció, oposició, contrast, causa i finalitat.

4.2.6 Competència i continguts lèxics

Coneixement, selecció i ús del lèxic escrit d'ús comú relatiu a la identificació personal; descripció física; habitatge i entorn; activitats de la vida diària; relacions humanes i socials; família i amics; treball, educació i estudis; llengua; temps lliure i oci; viatges i vacances; salut i símptomes; compres i activitats comercials; alimentació i restauració; transport i serveis; clima, condicions atmosfèriques i entorn natural i tecnologies de la informació i la comunicació.



4.2.7 Competència i continguts ortotipogràfics

Selecció, segons la intenció comunicativa, i ús dels patrons gràfics i convencions ortogràfiques fonamentals: alfabet, caràcters, puntuació, majúscules i minúscules, ortotipografia (cursiva i negreta) i signes ortogràfics (accent, apòstrof, dièresi, guionet).

4.3. Criteris d'avaluació

– Aplica a la producció i coproducció del text escrit els coneixements socioculturals i sociolingüístics bàsics adquirits, respectant les normes de cortesia més freqüents en els contextos respectius i segons la modalitat discursiva, en un registre neutre o informal.

– Coneix i sap aplicar estratègies bàsiques per a produir textos escrits breus, coherents i d'estructura simple i clara adaptats a contextos habituals, p. ex. copiant models segons el gènere i tipus textual, o fent un guió o esquema per organitzar la informació o les idees.



– Du a terme les funcions principals bàsiques demandades pel propòsit comunicatiu.

– Mostra un control bàsic d'estructures sintàctiques d'ús freqüent i empra mecanismes simples de cohesió.

– Coneix i utilitza un repertori lèxic escrit bàsic d'ús freqüent suficient per a comunicar informació breu, simple i directa en situacions habituals i quotidianes.

– Utilitza els signes de puntuació elementals (p. ex., el punt, la coma) i les regles ortogràfiques bàsiques (p. ex. ús de majúscules i minúscules), així com les convencions formals més habituals de redacció de textos, tant en paper com en suport digital.



5. Activitats de mediació

5.1. Objectius

– Transmet de forma oral (en llengua B) informació específica i rellevant continguda en textos breus senzills, com ara etiquetes i avisos, instruccions i anuncis (escrits en llengua A) sobre temes familiars, sempre que aquests s'expressen de forma lenta i clara en un llenguatge senzill (en llengua A), tot i que pot caldre simplificar el missatge i buscar paraules.

– Transmet per escrit (en llengua B) informació específica continguda en textos breus informatius senzills (escrits en llengua A), sempre que els textos tracten de temes concrets i familiars i estiguen escrits en un llenguatge quotidià senzill.

– Interpreta i descriu (en llengua B) gràfics senzills sobre temes familiars (per exemple, un mapa meteorològic o un gràfic bàsic amb text) (en llengua A), tot i que poden aparéixer pauses, començaments erronis i reformulacions del discurs.

– Informa (en llengua B) dels punts principals d'informacions senzilles de televisió o ràdio (en llengua A) sobre esdeveniments, esports, accidents, etc., sempre que els temes siguen coneguts i el missatge siga lent i clar.

– Resumeix (en llengua B) els punts principals d'un text informatiu senzill (en llengua A) que tracte de temes quotidians, tot complementant el seu repertori limitat amb altres mitjans (p. ex., gestos, dibuixos, paraules d'altres idiomes) per dur-ho a terme.

– Enumera una llista (en llengua B) amb la informació rellevant continguda en textos breus senzills (en llengua A), sempre que tracten de temes concrets i familiars i estiguen escrits de manera senzilla amb vocabulari quotidià.

– Copia textos curts en format imprés o amb cal·ligrafia llegible.

– Interpreta (en llengua B) la idea general de textos curts i senzills quotidians (p. ex. fullets, avisos, instruccions, cartes o correus electrònics) escrits en llengua A.

– Proporciona una traducció oral senzilla (en llengua B) d'informació escrita sobre temes quotidians amb oracions senzilles (en llengua A) (p. ex. informació personal, narracions curtes, indicacions, avisos o instruccions).

– Pren notes simples en una presentació/demostració on el contingut és familiar i previsible i el presentador aclareix dubtes.

5.2. Competència i continguts interculturals

Aplicació dels coneixements, destreses i actituds interculturals que permeten dur a terme activitats de mediació en situacions quotidianes senzilles: coneixements culturals generals, consciència sociolingüística, observació, atenció, relacions i respecte, en especial les del nivell A2:



– Reconeix i aplica convencions culturals bàsiques associades a intercanvis socials quotidians (per exemple, diferents rituals de salutació).

– Actua de manera apropiada en salutacions quotidianes, comiats i expressions d'agraïment i disculpes, tot i que té dificultats per afrontar qualsevol variació de la rutina.

– Reconeix que el seu comportament en una transacció quotidiana pot transmetre un missatge diferent del que es pretén i pot tractar d'explicar-ho de forma simple.

– Reconeix quan es produeixen dificultats en la interacció amb membres d'altres cultures, tot i que pot no saber ben bé com comportar-s'hi.

– Comprén missatges, instruccions, anuncis habituals breus i articulats de forma clara, combinant el que entén de les versions disponibles en diferents idiomes.

– Empra advertències simples, instruccions i informació del producte proporcionades en paral·lel en diferents idiomes per trobar-hi informació rellevant.

– Mobilitza el seu repertori limitat en diferents idiomes per explicar un problema o demanar ajuda o aclariments.

– Utilitza paraules i frases de diferents idiomes del seu repertori plurilingüe per dur a terme una tasca simple, una transacció pràctica o un intercanvi d'informació.

– Utilitza una paraula d'un altre idioma del seu repertori plurilingüe per fer-se comprendre en una situació rutinària quotidiana, quan no se li acut una expressió adequada en la llengua que està parlant.



5.3. Criteris d'avaluació

– Coneix els aspectes més bàsics que caracteritzen les comunitats de parlants corresponents i les diferències i semblances més significatives quant als costums, usos, actituds, relacions i valors que hi prevalen, i és, en general, capaç d'actuar en conseqüència, encara que de vegades recórrega a l'estereotip.

– Identifica de vegades, aplicant les estratègies necessàries, la informació clau que ha de transmetre, així com algunes intencions bàsiques dels emissors i receptors.

– Interpreta, de vegades correctament, les claus de comportament i comunicatives explícites que s'observen en els emissors o destinataris per adaptar el seu discurs a les funcions requerides, encara que sovint no ho faça de manera fluïda.

– Pren notes d'alguna informació necessària que considera important traslladar als destinataris.

– Transmet els aspectes principals continguts en textos breus i senzills sobre temes quotidians d'interés immediat, sempre que s'expressen amb claredat en un llenguatge senzill.

– Col·labora en tasques senzilles i pràctiques, tot preguntant què opinen els altres, fent suggeriments i comprenent les respostes, sempre que puga demanar repeticions o reformulacions ocasionalment.

– Contribueix a la comunicació, tot utilitzant paraules senzilles per convidar persones a explicar coses, indicant quan entén o està d'acord. Transmet el tema fonamental del que es diu en situacions quotidianes predicibles sobre desitjos i necessitats personals.

– Reconeix quan els parlants estan en desacord o quan es produeixen dificultats i utilitza recursos lingüístics de forma senzilla per cercar compromís i acord.