RESOLUCIÓ de 16 d'octubre de 2018, de la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es crea un sistema de bancs de dades i s'adopten altres mesures, d'acord amb el que s'estableix en la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana. [2018/9679]
(DOGV núm. 8408 de 23.10.2018) Ref. Base de dades 009555/2018
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 16.10.2018 Data de fi de vigència: 19.01.2023 Aquesta disposició afecta: Afecta: Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques Grup temàtic: 000
La Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana (en endavant Llei 14/2017), recull com a objectiu general de les polítiques públiques la recuperació, protecció i conservació de la memòria democràtica valenciana i el reconeixement i reparació i garantia de no repetició de les víctimes. L'article 7 de la Llei 14/2017, disposa que la Generalitat, a través de l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, i en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de memòria històrica i democràtica i la competent en matèria de patrimoni històric i cultural, durà a terme les actuacions necessàries per a recuperar i identificar les restes de les víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, de conformitat amb els protocols d'actuació previstos en la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura. Tot això en compliment de l'indicat en diversos informes i recomanacions de Nacions Unides.
L'apartat segon de l'article 12 de la Llei 14/2017, preveu que la Generalitat establirà un sistema de bancs de dades per a garantir que les persones i entitats afectades puguen recuperar les restes de víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura per a la seua identificació i trasllat. I, en el seu apartat tercer, que la Generalitat establirà i gestionarà un sistema de banc de dades d'ADN dependent, si escau, de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València, lloc d'investigació i de dipòsit temporal de totes les restes humanes exhumades fins al lliurament definitiu per a la seua reinhumació. Per la seua part, l'apartat quart de la disposició addicional cinquena de la Llei 14/2017, assenyala que el banc d'ADN previst en l'article 12.3 d'aqueixa llei recollirà mostres de les persones afectades pels robatoris de nounats, tant en el cas de les mares biològiques com de les persones adoptades, i procurarà la coordinació deguda amb altres bancs d'ADN que pogueren existir en l'Administració General de l'Estat i en altres comunitats autònomes. Igualment, l'article 58 de la Llei 14/2017 ha previst la interconnexió dels bancs de dades, inclòs el d'ADN, per a facilitar els objectius d'aqueixa llei.
L'apartat primer de la disposició transitòria primera de la Llei 14/2017 disposa que, fins a la posada en marxa de l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, les diferents funcions atribuïdes en aqueixa llei al citat institut es continuaran exercint per les entitats i òrgans que les hagueren exercit.
Cal recordar també que, anteriorment a aquestes previsions legals, mitjançant Decret 30/2013, de 8 de febrer, del Consell, es va crear la Comissió interdepartamental de suport a les famílies biològiques de bebès robats i a les associacions que les representen.
D'altra banda, algunes de les actuacions previstes en la Llei 14/2017 han quedat reflectides en el Pla de treball de la Comissió interdepartamental per a la recuperació de la memòria democràtica en la Comunitat Valenciana (Decret 177/2016, de 2 de desembre, del Consell), reunida el passat 20 de febrer de 2018, en la qual van exposar els eixos estratègics de la llei i les línies de les actuacions a desenvolupar, destacant, entre altres: elaboració del cens de víctimes de la Guerra Civil i de la Dictadura; elaboració de mapes de localització de restes; obertura de fosses, exhumacions i identificació de les restes de víctimes desaparegudes durant aqueix període; i facilitar l'accés a les fonts documentals.
El Decret 87/2017, de 7 de juliol, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, modificat mitjançant Decret 103/2018, de 27 de juliol, atribueix a la Direcció General de Reformes Democràtiques i Accés a la Justícia, entre altres competències, promocionar els drets i llibertats fonamentals reconeguts en la Constitució i la resta de l'ordenament jurídic, i impulsar totes aquelles mesures que contribuïsquen a la recuperació de la memòria democràtica valenciana en el marc de la normativa vigent sobre la matèria, aquesta última competència en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de participació ciutadana.
De conformitat amb els antecedents anteriors i amb la proposta de resolució de la direcció general competent que hi ha en l'expedient, vist el que es disposa en l'article 58 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en els articles 28, 43 i 70 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, en la disposició transitòria primera de la Llei 14/2017, i en exercici de les funcions atribuïdes a la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, resolc:
Primer
Crear el sistema de bancs de dades que preveu establir i gestionar l'article 12 de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, i impulsar les actuacions i mesures que escaiguen per a disposar i implantar la seua organització i funcionament.
En tot cas, el banc de dades d'ADN contindrà una base de dades dels perfils genètics extrets de les restes humanes de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura franquista, i una base de dades dels perfils genètics dels familiars d'aqueixes persones desaparegudes que així ho requerisquen. La gestió del banc de dades posarà a la disposició de les famílies els mitjans tècnics per a la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura franquista.
La gestió d'aquest sistema de bancs de dades suposarà establir les vies que permeten la col·laboració i cooperació administrativa amb l'Administració General de l'Estat, i amb la de la resta de comunitats autònomes.
Segon
Acordar la realització de les actuacions i tràmits necessaris per a l'inici del desenvolupament reglamentari de la Llei 14/2017, en particular el que es disposa en el seu títol I (del dret a la veritat), i en la seua disposició addicional cinquena (desaparició forçada d'infants), a l'efecte de determinar les condicions i procediments per a garantir que les persones i entitats afectades puguen recuperar les restes de víctimes desaparegudes per a la seua identificació i trasllat, i per a la dignificació de les fosses comunes.
Tercer
Encomanar a la Direcció General de Reformes Democràtiques i Accés a la Justícia l'elaboració de la documentació i informes necessaris per a l'esmentat desenvolupament reglamentari, i la seua posterior tramitació, de conformitat amb la normativa aplicable, a la Sotssecretaria de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la publicació, davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que es disposa en els articles 114 i 115 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, així com en els articles 14.2 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. No obstant això, podrà interposar-se potestativament recurs de reposició davant el mateix òrgan que va dictar l'acte contra el qual es recorre, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la publicació, o qualsevol altre recurs que estime escaient per a la defensa dels seus interessos.
València, 16 d'octubre de 2018. La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques: Gabriela Bravo Sanestanilao.