Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Beniatjar, La Pobla del Duc

De conformitat amb l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, que estableix la publicació en el Boletín Oficial del Estado o en el diari oficial corresponent de l'informe d'impacte ambiental, resolc:



Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana l'informe d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 71/18-AIA Beniatjar i la Pobla del Duc.



«Informe d'impacte ambiental

Expedient: 71/18-AIA.

Títol: Millora de la funcionalitat i seguretat vial de la carretera CV-622 des de la CV-60 a Beniatjar (CV-615).

Òrgan substantiu: Diputació de València.

Localització: termes municipals de Beniatjar i la Pobla del Duc.

En data 13 de juliol de 2018, l'Àrea de Carreteres i Infraestructures de la Diputació de València remet al Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental la sol·licitud d'inici d'avaluació d'impacte ambiental simplificada del Projecte de millora de la funcionalitat i seguretat vial de la carretera CV-622 des de la CV-60 a Beniatjar (CV-615) (tram PK 3+200 a 4+500).

Aquesta sol·licitud s'acompanya d'un document ambiental denominat anàlisi ambiental del projecte de construcció, el contingut del qual s'adequa a l'article 45 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Objecte

La carretera CV-622 té una longitud total aproximada de 4,5 quilòmetres i connecta la carretera CV-60 amb Beniatjar (CV-615). La carretera consta d'una calçada de 5 m sense vorals, i presenta, en tota la longitud, deficiències en la funcionalitat i seguretat vial.

L'objectiu principal de l'actuació a realitzar en el seu conjunt és ampliar la plataforma de la carretera, dotant-la d'una calçada de 6 m d'amplària i bermes d'amplària variable, amb un mínim de 0,75 m.

És objecte de l'actual projecte la fase d'execució a curt termini, denominat tram 2, que abraça entre el PK 3+200 a 4+500, deixant per a una fase posterior el tram entre el PK 0 i 3+200.



Antecedents i marc normatiu

En data 15 de juny de 2018, l'Àrea de Carreteres i Infraestructures de la Diputació de València remet al Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental consulta sobre la tramitació ambiental corresponent al Projecte de millora de la funcionalitat i seguretat vial de la carretera CV-622 des de la CV-60 a Beniatjar (CV-615). (Exp. 209/2018-CON).



En data 1 d'agost de 2018 es conclou que, atés que l'actuació implica dos encreuaments de vies per nous punts, en concret, en el PK 0+800, el riu Micena (o barranc de Castellar) i, en l'entorn del PK 2+700, el barranc de Benicadell, es considera que aquest condicionament de carretera pot tindre efectes adversos significatius sobre el medi ambient.



En conseqüència, l'òrgan ambiental determina que el projecte s'ha de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada.



Tramitació.

Després de la sol·licitud d'inici, l'òrgan ambiental ha identificat les administracions públiques afectades, segons allò indicat en l'article 46 de la LEA. S'ha identificat com a administració pública afectada l'Ajuntament de Beniatjar, al qual s'ha realitzat consulta en data 3 d'agost de 2018. No s'ha rebut fins a hui resposta per part de la dita administració pública afectada.



Anàlisi del projecte per a determinar la necessitat de sotmetre o no a avaluació d'impacte ambiental ordinària.

L'anàlisi es realitza tenint en compte els criteris de l'annex III de la LEA.

Característiques del projecte.

L'actuació s'estén en una longitud de 4,5 km, en què es diferencien dos trams per l'horitzó temporal en què es plantegen les obres: tram 1 del PK 0+ 000 al PK 3+200 i tram 2 del PK 3+200 al 4+500 (d'execució en un curt termini de temps).

El tram objecte d'aquesta avaluació d'impacte ambiental simplificada es caracteritza per una longitud de 1.300 m i va sobre la carretera existent, ajustant-se a aquesta, sense plantejar variants de traçat. El major desmunt es localitza en l'entorn del PK 3+860, amb desmunts d'un poc menys de 7 m. El talús de desmunt és 1H: 1V i el de terraplé 3H: 2V.

S'adopta una secció tipus, amb una calçada de 6 m, amb dos carrils de 3 m cada un i bermes de 0,75 m. S'utilitzen cunetes xafables, per la qual cosa no es considera necessària l'execució de vorals en la carretera. Allí on ha sigut necessari per motius de visibilitat s'ha donat a la berma una amplària variable.

L'eix en planta s'ha definit per l'eix de la calçada. El disseny dels radis s'ha efectuat en general per a una velocitat de projecte de 60 km/h, amb un radi mínim de 130 m. Les clotoides s'han disposat amb el condicionant que s'han ajustat al traçat existent i, per tant, no són normatives. Des del PK 0+900 fins al final del tram, s'ha establit una velocitat de projecte de 50 km/h, atés que s'han disposat radis inferiors a 130 m, concretament 90 m (PK 0+992) i 110 m (PK 0+ 943).



Respecte al traçat en alçat, el traçat projectat s'adapta a l'orografia existent en la carretera, la qual presenta pendents en rampa, augmentant de cota cap a sentit Beniatjar. En tronc principal, tots els acords verticals tenen radi Kv mínim per a v = 60 km/h, segons la norma de traçat, excepte en el cas del vèrtex en el PK 0+616, en el qual, per a no augmentar considerablement el paquet de ferm ha sigut necessari disposar un acord de paràmetre que compleix per a velocitat de disseny 50 km/h. Els pendents de la rasant són sempre en rampa, amb valors que oscil·len generalment entre el 6-7 %.

Pel que fa al ferm, l'actuació serà únicament de renovació superficial, és a dir, de recuperació de les característiques superficials de textura i resistència al lliscament mitjançant l'execució d'una capa de rodament de 5 cm de gruix.

Després de comprovar que les cinc obres de drenatge transversal permeten el buidatge de les cunetes, el projecte considera necessari la neteja i la prolongació d'aquestes, i les dota d'arquetes ubicades sota la cuneta xafable.

Al llarg de la carretera s'han localitzat elements de drenatge longitudinal, cunetes triangulares en terres, amb seccions superiors a les necessàries hidràulicament, engrandides en alguns casos per l'erosió i l'arrossegament de terres. Es preveu la substitució de totes les cunetes per una cuneta xafable, que ocupe l'espai on s'ubiquen les actuals, amb talús interior 6H:1V, talús exterior 1H:1V, i calat variable, d'acord amb les necessitats hidràuliques, que es tradueix en una amplària total entre 1 i 2 m.

Les obres objecte del projecte afecten serveis de reg per goteig pertanyents a la societat de regants SAT Penya Negra, i d'un propietari particular, així com a canalitzacions de la cooperativa de Beniatjar Oli del Benicadell.

S'observa la interferència amb una línia elèctrica d'alta tensió (de 20 kV / mitjana tensió). Aquesta línia elèctrica va pel marge est de la carretera des de l'inici d'aquesta fins al PK 0+600, punt en el qual canvia de marge i s'ubica a l'oest d'aquesta. L'encreuament es produeix amb un gàlib suficient, de manera que no es produeixen interferències amb la línia. Els pals més pròxims a la carretera es troben a més de 30 m en ambdós marges, i l'actuació prevista no els produirà cap tipus d'afecció, per la qual cosa no es preveuen actuacions de reposició o protecció.



Ateses les característiques de la carretera actual i projectada, l'execució dels desmunts farà necessari que aquests s'hagen d'executar des de la mateixa carretera, i caldrà tallar almenys un dels dos carrils de la carretera per a permetre el pas de vehicles. Per a l'execució de les obres, en moments puntuals es fa necessari ocupar els dos carrils de la calçada, per la qual cosa en el tram en què s'efectuen les obres s'impedirà completament la circulació del trànsit rodat al llarg de tot el tall d'obra en el qual s'estiga actuant, fins i tot del trànsit dels propietaris de les parcel·les limítrofes. Es descriuen els itineraris alternatius al trànsit.



Per a l'execució de la totalitat de les obres projectades i d'acord amb el pla d'obra, es considera suficient un termini de sis mesos comptats a partir de la firma de l'acta de comprovació del replantejament. El termini de garantia és d'un any.



Ubicació dels projectes.

La carretera objecte d'estudi s'ubica als municipis de la Pobla del Duc i Beniatjar, a la comarca de la Vall d'Albaida. El tram 2 estarà totalment dins del terme municipal de Beniatjar.

L'hàbitat afectat pel projecte està constituït per cultius de secà i regadiu, amb predomini de la vinya i els arbres fruiters de pinyol. També s'aprecien sèries de vegetació arbustiva que apareixen intercalades amb els camps de cultiu, així com àrees arbòries constituïdes per carreteres i pins. Al costat de llits i barrancs es desenvolupa un hàbitat amb vegetació natural de major riquesa.

La fauna està representada per espècies antropòfiles, espècies amb àmplia tolerància als impactes antròpics i espècies lligades als cicles de cultiu. Les poblacions d'aquestes últimes són extraordinàriament inestables, ja que resulten afectades pels treballs culturals (poda, recol·lecció, etc.) i per canvis freqüents en el medi agrícola.

En l'àmbit de l'actuació no hi ha catalogats susceptibles de ser afectats. No hi ha afecció a la Xarxa Natura 2000 ni a espais naturals protegits.

L'actuació no afecta directament paisatges protegits, si bé cal destacar l'existència del paisatge protegit de l'Ombria del Benicadell, coincident amb el vessant sud de l'esmentada serra. S'estén fins al mateix nucli urbà de Beniatjar, encara que no arriba a resultar afectat per la zona d'actuació, atés que una de les seues vores resulta coincident amb la CV-615 entre Beniatjar i Ràfol de Salem.

S'han localitzat els elements patrimonials següents, classificats com a béns de rellevància local (BRL), a menys de 500 m de l'actuació. Cap d'ells resulta afectat per l'actuació. Els elements detectats, tots ells al terme municipal de Beniatjar, són els següents:



Béns de rellevància local:

– Masia del Consol.

– Mas de Sant Josep.

– Bassa del Mut.

– Casa Torres.

– Bassa del barranc de la Punta.

– Assut del Planet.

– Bassa i àrea recreativa de la Font de Moro.

– Bassa del Barranquet.

– Nucli històric tradicional de Beniatjar.



Jaciments arqueològics.

Pròxim a l'àmbit d'actuació, es localitza un jaciment arqueològic que no resulta afectat per l'actuació.

– L'Alt de Montaner. Poblat i necròpoli del Bronze valencià, en el qual es van trobar restes lítiques, ceràmiques, ossos i estructures (covetes d'enterrament). Terme municipal de Castelló de Rugat.



Característiques del potencial impacte.

Atés que es tracta d'un condicionament d'una carretera existent, els principals efectes de l'actuació seran més significatius en fase d'obres.



Es detallen a continuació les mesures correctores o protectores contingudes en el document ambiental.

– Mesures preventives en relació amb la ubicació del parc de maquinària d'obra.

El contractista haurà de presentar un informe relatiu a la ubicació del parc de maquinària i la seua no-incidència sobre àrees de valor ambiental, o molèsties innecessàries a la població que poguera habitar en l'entorn d'aquest.

– Mesures preventives contra el soroll.

A fi de mitigar els efectes adversos de la pol·lució acústica sobre la població de l'entorn, s'hauran de seguir les indicacions següents:

No es realitzaran treballs durant el període comprés entre les 22:00 p.m. i les 08:00 a.m.

S'atendrà l'adequat funcionament de la maquinària utilitzada en l'obra i es realitzaran les corresponents tasques de manteniment regular de la maquinària.

– Mesures preventives contra la pols i el fang.

Els depòsits temporals d'àrids i altres materials pulverulents hauran de ser tractats a fi d'evitar la possibilitat de transport per l'aigua de pluja o vent, bé mitjançant el cobriment, bé mitjançant regs o qualssevol altres procediments que aconseguisquen els mateixos fins.



Per a evitar la generació de pols durant la càrrega es recorrerà al reg de les superfícies dels muntons de terra en els talls de càrrega. Per a aquesta operació s'utilitzarà un camió cisterna.

Els propietaris i conductors de vehicles que transporten terres, runes, materials pulverulents, àrids, formigó, o qualsevol altra matèria similar durant la fase de construcció, hauran de prendre totes les mesures que siguen necessàries per a cobrir aquests materials durant el transport i evitar que, a causa de la seua naturalesa o per efecte de la velocitat del vehicle o del vent, caiguen sobre les carreteres i vies urbanes de l'entorn de l'àrea de l'obra, així com totes aquelles mesures de precaució i higiene en general.

– Mesures preventives en relació amb el moviment de terres.

Els materials de rebliment i balasts necessaris per a l'execució del projecte, s'obtindran de préstecs o pedreres existents i legalment autoritzades. En cas de noves obertures, se sotmetran aquestes, amb caràcter previ a la seua autorització, al procediment de declaració d'impacte ambiental. De la mateixa manera, el lloc que es trie com a abocador o enderroc, si no es tracta d'un abocador de residus degudament identificat i legalitzat, s'haurà de sotmetre, abans de la seua utilització, al procediment d'estimació d'impacte ambiental.

L'òrgan ambiental considera que si es necessitaren materials de rebliment i balasts externs, s'utilitzaran preferentment materials naturals excavats (entenent com a tals els definits en l'Ordre APM/1007/2017, de 10 d'octubre) o RIA sempre que complisquen els paràmetres tècnics. Si no sé possible, provindran de pedreres o préstecs existents i legalment autoritzats, per a la qual cosa durant el seguiment ambiental de l'obra es realitzaran les comprovacions oportunes amb el Servei Territorial d'Indústria i Energia d'Alacant.

La direcció d'obra exigirà, una vegada executades i acabades les obres, la retirada a abocador controlat de totes aquelles runes, materials sobrants i altres restes d'obra que hagen sigut depositats, abocats o abandonats en qualsevol àrea de terreny que s'haja vist afectada per les obres executades.

– Mesures preventives en relació amb el manteniment de la maquinària d'obra.

Prohibició de realitzar qualsevol abocament no autoritzat en la zona. Els canvis d'oli, filtres o qualsevol altre residu procedent del manteniment de la maquinària i els vehicles, hauran de ser degudament gestionats pel taller o gestor autoritzat de residus tòxics i perillosos.



S'haurà d'utilitzar maquinària que s'ajuste al que s'especifica en el Reial decret 212/2002, en el qual es regulen els requisits referents a l'emissió que ha de complir la maquinària d'ús a l'aire lliure per a poder ser posada al mercat.

– Mesures preventives en relació amb la seguretat vial, molèsties als ciutadans i afecció al sistema econòmic.

Abans del començament de les obres s'haurà d'informar el veïnat que habita el teixit urbà immediat a aquestes de les dates aproximades de l'inici i finalització, a fi que prenguen les mesures adequades perquè la fase de construcció interferisca el mínim possible en la seua vida quotidiana i la seua seguretat.

Es realitzaran els contactes oportuns amb els ambulatoris mèdics de la zona a fi que les labors a realitzar durant la fase de construcció no interferisquen l'entrada o eixida de vehicles i ambulàncies que transporten malalts o accidentats.

Especial importància tindrà la informació als ciutadans dels talls de trànsit previstos, així com dels itineraris alternatius que hagen de ser presos per la circulació rodada i a peu.

Durant la fase de construcció s'assegurarà que el contractista de l'obra estableix els sistemes de senyalització i informació, actius o passius adequats, de la presència de la zona d'obra: senyals de trànsit, presència de treballadors que regulen el moviment de la maquinària d'obra, etc., d'acord amb la normativa vigent en la matèria. A més, tota l'obra estarà delimitada per tanques altes infranquejables i accessos controlats.



– Mesures preventives de la vegetació.

Es prestarà especial atenció a evitar afeccions no desitjades sobre arbratge i vegetació existent.

En aquest sentit, hauran d'establir-se protectors sobre els troncs dels arbres que estiguen pròxims a la zona d'obra, a fi d'evitar que per xocs de maquinària o ferramentes, puguen patir macadures, fregaments, arrancament de corfa, etc.

– Mesures preventives en relació amb l'impacte visual de les obres.

Es preveu integrar els desmunts i terraplens projectant-se'n la hidrosembra. També es projecta la plantació d'espècies de timó, espígol, romer i ontina, per les seues reduïdes necessitats hídriques en la zona pròxima a Beniatjar, on s'expropien diverses parcel·les. S'inclou en el projecte la conservació de les plantacions durant el període de garantia de l'obra.

El document ambiental aportat no inclou un programa de vigilància ambiental. S'haurà de realitzar un programa de vigilància ambiental que garantisca el compliment de les indicacions i de les mesures previstes per a previndre, corregir i, si escau, compensar, contingudes en l'estudi d'impacte ambiental, tant en la fase d'execució com en la d'explotació, desmantellament o demolició. Aquest programa atendrà la vigilància, durant la fase d'obres, i el seguiment, durant la fase d'explotació del projecte. El pressupost del projecte inclourà la vigilància i el seguiment ambiental, en fase d'obres i fase d'explotació, en apartat específic, el qual s'incorporarà a l'estudi d'impacte ambiental.



Els objectius del programa de vigilància i seguiment ambiental seran els següents:

a) Vigilància ambiental durant la fase d'obres:

1r. Detectar i corregir desviacions, amb rellevància ambiental, respecte a allò projectat en el projecte de construcció (incloses l'existència d'elements patrimonials).

2n. Supervisar la correcta execució de les mesures ambientals.

3r. Determinar la necessitat de suprimir, modificar o introduir noves mesures.

4t. Seguiment de l'evolució dels elements ambientals rellevants.



b) Seguiment ambiental durant la fase d'explotació. L'estudi d'impacte ambiental justificarà l'extensió temporal d'aquesta fase, tenint en compte la rellevància ambiental dels efectes adversos previstos:

1r. Verificar la correcta evolució de les mesures aplicades en la fase d'obres.

2n. Seguiment de la resposta i evolució ambiental de l'entorn a la implantació de l'activitat.

3r. Dissenyar els mecanismes d'actuació davant l'aparició d'efectes inesperats o el mal funcionament de les mesures correctores previstes.



El programa de vigilància ambiental i la llista de comprovació es faran públics en la seu electrònica de l'òrgan substantiu i, prèviament, es comunicarà a l'òrgan ambiental la publicació en la seu electrònica.



Correspon a l'òrgan substantiu el seguiment del compliment de l'informe d'impacte ambiental. No obstant això, l'òrgan ambiental podrà realitzar comprovacions i obtindre informació, per a verificar el compliment del condicionat de l'informe d'impacte ambiental, així com avaluar el grau d'implementació, els resultats, l'eficàcia i l'eficiència de les avaluacions d'impacte ambiental realitzades, permetre una millora contínua del mètode basada en la retroalimentació i elaborar estadístiques.





Conclusió

Ateses les característiques del projecte i la seua ubicació, la magnitud dels impactes previsibles i les mesures preventives i correctores plantejades, s'estima que el projecte no generarà efectes significatius sobre el medi ambient sempre que es realitze segons el que s'ha establit en el document ambiental remés i les condicions que, recollides en l'epígraf d'»anàlisi del projecte per a determinar la necessitat de sotmetre o no a avaluació d'impacte ambiental ordinària», es destaquen en la resolució d'informe d'impacte ambiental.

Per tant, no cal tramitar un procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, sense perjudici del compliment de la normativa i la legislació ambiental i sectorial aplicable.



Consideracions jurídiques.

1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva l'avaluació d'impacte ambiental simplificada, prèviament a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 7.2.c de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en la secció 2a de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i en totes altres disposicions que hi són aplicables.

3. El Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, atribueix a la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental la competència sobre avaluació d'impacte ambiental de projectes. Mitjançant Resolució de 9 d'agost de 2019, el director general de Qualitat i Educació Ambiental delega la competència d'avaluació d'impacte ambiental de projectes en el director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental (DOGV 8614, 16.08.2019).





Informe d'impacte ambiental.



Primer

Es considera que el Projecte de millora de la funcionalitat i seguretat vial de la carretera CV-622 des de la CV-60 a Beniatjar (CV-615) no té efectes significatius sobre el medi ambient, d'acord amb el que s'ha establit en els articles 46 i 47 i els criteris establits en l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i que no cal realitzar un procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinari, sempre que es realitze segons el que s'ha establit en el document ambiental remés i les condicions que a continuació s'especifiquen:



1. Si fora necessari materials de rebliment i balasts externs s'utilitzaran preferentment materials naturals excavats (entenent com a tals els definits en l'Ordre APM/1007/2017, de 10 d'octubre) o RIA sempre que complisquen els paràmetres tècnics. Si no n'hi ha, provindran de pedreres o préstecs existents i legalment autoritzats, per a la qual cosa durant el seguiment ambiental de l'obra es realitzaran les comprovacions oportunes amb el Servei Territorial d'Indústria i Energia d'Alacant.



2. S'haurà de realitzar un programa de vigilància ambiental que garantisca el compliment de les indicacions i de les mesures previstes per a previndre, corregir i, si escau, compensar, contingudes en l'estudi d'impacte ambiental, tant en la fase d'execució com en la d'explotació, desmantellament o demolició.

3. El programa de vigilància ambiental i la llista de comprovació es faran públics en la seu electrònica de l'òrgan substantiu i, prèviament, es comunicarà a l'òrgan ambiental la seua publicació en la seu electrònica.



4. Correspon a l'òrgan substantiu el seguiment del compliment de l'informe d'impacte ambiental.



Segon

D'acord amb el que s'ha disposat en l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el present informe d'impacte ambiental es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i s'entendrà que això no eximeix el promotor de l'obtenció de les autoritzacions que resulten legalment exigibles, així com del compliment de tots els preceptes legals que resulten aplicables.





Tercer

D'acord amb el que s'ha disposat en l'article 47.4 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el present informe d'impacte ambiental perdrà la seua vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si una vegada publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana no s'haguera procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la seua publicació.



Quart

D'acord amb el que s'ha disposat en l'article 47.6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el present informe d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si és el cas corresponga en la via administrativa o judicial contra l'acte, si escau, d'autorització del projecte.



Cinqué

D'acord amb l'article 48 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, l'òrgan substantiu, en el termini de quinze dies des que adopte la decisió d'autoritzar o denegar el projecte, remetrà al diari oficial corresponent, per a la seua publicació, un extracte del contingut d'aquesta decisió. Així mateix, publicarà en la seua seu electrònica la decisió sobre l'autorització o denegació del projecte i una referència al diari oficial corresponent en el qual es va publicar l'informe d'impacte ambiental.



València, 2 d'octubre de 2019.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental (p. d., R 09.08.2019, del director general de Qualitat i Educació Ambiental; DOGV 8614, 16.08.2019): Francisco Javier Quesada Ferre.»



València, 29 d'octubre de 2019.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental (p. d., R 09.08.2019, del director general de Qualitat i Educació Ambiental; DOGV 8614, 16.08.2019): Francisco Javier Quesada Ferre.