RESOLUCIÓ de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a aplicar-les als centres docents sostinguts amb fons públics d'ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana davant diversos supòsits de no-convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de parelles de fet o situacions anàlogues. [2019/1651]
(DOGV núm. 8490 de 20.02.2019) Ref. Base de dades 001694/2019
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 14.02.2019 Aquesta disposició afecta: Deroga: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport Grup temàtic: Autoritzacions administratives Temàtics: centre d'ensenyament
La Constitució Espanyola reconeix en l'article 27 el dret de tots a l'educació i estableix que l'educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals i fixa que l'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït. D'altra banda, en l'article 39, determina el deure dels pares i mares de prestar assistència de tota mena als fills o filles tinguts dins o fora del matrimoni, durant la minoria d'edat i en els altres casos en què legalment procedisca.
En relació amb això, la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació, assenyala en el seu article 4 que als pares i mares, com a primers responsables de l'educació dels seus fills o filles, els correspon adoptar les mesures necessàries, o sol·licitar l'ajuda corresponent en cas de dificultat, perquè aquests cursen els ensenyaments obligatoris i assistisquen regularment a classe.
Pel que fa a la situació de no-convivència dels pares i mares és apropiat destacar que el Reial Decret de 24 de juliol de 1889 pel qual es publica el Codi Civil fixa en el seu article 92 que tal circumstància no els eximeix del compliment de les obligacions amb els seus fills, filles o menors tutelats entre les quals es troben les obligacions de caràcter educatiu. Sense perjudici de tot això, la realitat ens adverteix sobre la proliferació de discrepàncies entre parelles que no conviuen. Discrepàncies que poden repercutir significativament sobre l'alumnat que pateix aquests conflictes, sobre l'ordinària organització i funcionament dels centres així com en el seu clima de convivència.
Referent a això el Reial decret de 24 de juliol de 1889 pel qual es publica el Codi Civil estableix que en els casos de separació, nul·litat i divorci, el règim de custòdia i pàtria potestat quedarà sotmés al conveni regulador o pronunciament judicial (art. 90 i 91). I quan el pronunciament judicial atribuïsca a ambdós progenitors o tutors legals la pàtria potestat compartida s'atorgarà a qualsevol dels dos progenitors la presa de decisions en benefici dels fills, comprenent aquesta potestat, entre altres deures i facultats, vetlar pels fills, educar-los i procurar una formació integral (art. 154).
Sobre això convé destacar que, si bé la regulació dels supòsits de no-convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, ruptura de parella de fet o situacions anàlogues, no és una competència administrativa sinó judicial, això no impedeix el deure de l'Administració educativa de respectar i col·laborar en el compliment de les decisions judicials sobre l'exercici de la pàtria potestat, les diferents modalitats de guarda i custòdia, el règim de visites o recollida dels menors així com la resta de pronunciaments judicials que incidisquen en l'àmbit educatiu, i establir per a aquest fi uns criteris bàsics d'actuació.
La Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol i la Llei 26/2015, de 28 de juliol, les dues denominades de modificació del sistema de protecció a la infància i l'adolescència, juntament amb la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l'adolescència, assenyalen com un dels principis rectors el dret de tot xiquet, xiqueta i adolescent, que el seu interés superior siga valorat i considerat com a primordial en totes les accions i decisions que el concernisquen, siga individualment o col·lectivament, tant en l'àmbit públic com privat.
També és coincident el contingut de la Llei 12/2008, de 3 de juliol, de protecció integral de la infància i l'adolescència de la Comunitat Valenciana, en incidir sobre la primacia de l'interés superior del menor com un dels principis rectors de la política de la Generalitat orientat a la consecució del seu desenvolupament harmònic i ple i a l'adquisició de la seua autonomia personal i la seua integració familiar i social.
Així, per al desenvolupament d'aquests principis, els poders públics van aprovar el Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, dels pares, de les mares o dels tutors, del professorat i del personal d'administració i serveis. Marc normatiu en el qual d'una manera explícita es reconeix el dret dels alumnes i les alumnes a rebre una formació integral que contribuïsca al ple desenvolupament de la seua personalitat, així com el deure que els seus pares, mares, tutors i tutores vetlen per la seua formació integral.
A l'empara de la normativa citada anteriorment, la present norma especifica criteris d'interpretació i aplicació que incideixen sobre aquelles matèries en què, amb més freqüència, sorgeixen discrepàncies entre els pares i les mares de l'alumnat. D'entre elles resulta absolutament necessari destacar la normativa vigent per la qual es regula la convivència i l'admissió de l'alumnat en centres públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments no universitaris:
· Decret 40/2016, de 15 d'abril, del Consell, pel qual es regula l'admissió en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat.
· Ordre 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'actualitza la normativa que regula l'elaboració dels plans de convivència en els centres educatius de la Comunitat Valenciana i s'estableixen els protocols d'actuació i intervenció davant de supòsits de violència escolar.
· Ordre 7/2016, de 19 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el procediment d'admissió de l'alumnat als centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat.
· Ordre 18/2016, d'1 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'accés, l'admissió i matrícula als ensenyaments de grau mitjà i de grau superior de Formació Professional a la Comunitat Valenciana.
En el marc regulador anterior s'ha previst que, quan els progenitors de l'alumne o alumna compartisquen la pàtria potestat es garantisca l'exercici del dret de tots dos a la lliure elecció de centre escolar per al seu fill o filla i la participació de tots dos en aquelles decisions rellevants en matèria d'escolarització. Per a això, s'inclouen determinades cauteles en les sol·licituds d'admissió establertes en els annexos de les ordres per les quals es regula l'admissió en les diferents etapes educatives no universitàries i en el registre d'ITACA.
Finalment, resulta necessari destacar la publicació del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades. L'aplicació d'aquest reglament en els centres educatius s'ha instrumentalitzat a través de la Resolució de 28 de juny de 2018, de la Sotssecretaria de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per al compliment de la normativa de protecció de dades en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat. Instruccions que poden tenir una relació sensible amb l'objecte d'aquesta resolució, especialment en l'exercici del dret a la intimitat i protecció de les persones víctimes de violència de gènere.
L'Administració educativa de la Comunitat Valenciana en el desenvolupament de les seues competències a l'empara de la Llei orgànica 1/2006 d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i del Decret 103/2015, de 7 de juliol, pel qual estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, presenta, a través de la present norma, resposta a la demanda reiterada dels diferents sectors de la comunitat educativa sobre la necessitat d'actualitzar i ampliar el marc d'actuació davant de parelles que no conviuen en relació amb la incorporació dels seus fills i filles al sistema educatiu, baixes i canvis de centre, recollida i lliurament dels i les menors en horari escolar, actuació en cas d'existència de situació de violència de gènere, l'exercici del dret a la participació i informació dels progenitors i la col·laboració dels centres amb les Forces i Cossos de Seguretat.
Considerant allò que s'ha exposat anteriorment, oït el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana i fent ús de les atribucions que li són pròpies, d'acord amb l'article 6 del Decret 186/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport aquesta Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació resol:
Primer. Objecte i àmbit d'aplicació
1. L'objecte d'aquesta resolució és dictar instruccions per a la seua aplicació en els centres docents sostinguts amb fons públics d'ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana en relació a l'actuació amb els pares, les mares o representants legals dels menors separats, divorciats, amb nul·litat matrimonial o que hagen finalitzat la seua convivència respecte a problemes administratius de l'educació dels seus fills i filles o tutelats, menors d'edat i davant de situacions de discrepància o conflicte que incidisquen en l'àmbit escolar.
2. Aquestes instruccions podran ampliar-se o complementar-se per atendre supòsits no previstos expressament en elles davant la varietat de situacions i relacions que es presenten i requerisquen la protecció dels interessos del menor enunciats en l'article segon de la Llei orgànica 8/2015.
3. Els centres privats no concertats podran fer ús d'aquestes instruccions amb caràcter orientatiu o supletori.
Segon. Principis rectors
En el context de les presents instruccions, l'Administració educativa i els centres docents han d'actuar d'acord amb la normativa vigent, tenint en compte, amb caràcter prioritari, els següents principis rectors:
a) La garantia de l'interés superior del menor, xiquet o xiqueta.
Tot menor té dret que el seu interés superior siga valorat i considerat com a primordial en totes les accions i decisions que l'afecten, tant en l'àmbit públic com privat. Això comprén la satisfacció de les seues necessitats bàsiques, materials, físiques, educatives, emocionals i afectives.
Si sobrevingués desacord per part d'un dels progenitors, caldrà ajustar-se al que dispose el jutjat i es mantindrà, amb caràcter general, la situació preexistent pel bé superior del menor.
b) El compliment dels pronunciaments judicials.
Davant l'existència d'un pronunciament judicial, l'Administració educativa exercirà les seues competències de manera que s'executen les decisions judicials sobre la matèria. A aquest efecte és responsabilitat dels progenitors o tutors legals comunicar de manera formal o fefaent als centres aquests documents (sentències, convenis reguladors, ordres de protecció o allunyament a les víctimes de violència de gènere...) així com les actualitzacions d'aquests.
c) La defensa dels drets i supervisió dels deures.
D'acord amb el contingut de l'article 5 del Decret 39/2008, correspon a l'administració educativa de la Comunitat Valenciana, als òrgans de govern dels centres docents públics i als titulars dels centres privats concertats, en els respectius àmbits de competència, vetlar perquè els drets i deures de l'alumnat, dels pares, mares, tutors o tutores, del professorat i del personal d'administració i serveis siguen prou coneguts dins de la comunitat educativa, correctament exercits i efectivament garantits, d'acord amb el que estableix el mencionat decret i la normativa d'aplicació.
d) La col·laboració amb altres institucions públiques en matèria de protecció del menor.
Tot el personal del centre educatiu té l'obligació de col·laborar amb el personal d'altres administracions públiques en totes aquelles actuacions en relació amb l'interés del menor, pròpies de les seues competències.
e) La col·laboració amb el Ministeri Fiscal i amb els jutjats i tribunals de justícia davant de situacions de contínua desavinença entre els progenitors o tutors legals que causen un perjudici al menor o al seu dret a l'educació.
S'haurà de retre comptes i prestar la col·laboració que siga requerida pels jutjats i tribunals en el curs d'un procediment judicial i en l'aplicació de les decisions que hagen adoptat.
Els centres educatius han d'informar els progenitors o tutors legals que, en cas que es produïsca desacord manifest entre ells en la presa de decisions acadèmiques i educatives dels seus fills, hauran de dirigir-se a l'òrgan judicial competent amb l'objecte que siga aqueix òrgan qui, dictaminant allò que siga procedent, resolga el desacord.
f) La prevenció i resolució pacífica dels conflictes.
Els centres docents aplicaran la normativa i les presents instruccions i tractaran d'anticipar-se a les discrepàncies que es puguen suscitar entre les persones responsables legals de l'alumnat i que tinguen relació amb l'àmbit escolar; els oferiran mesures que afavorisquen la gestió consensuada de les decisions que afecten l'alumnat i promouran la resolució pacífica de conflictes o desavinences que se susciten entre ells i que puguen repercutir en els menors i en el mateix centre.
Tercer. Termes bàsics
A l'efecte de les presents instruccions, s'entendrà per:
a) Pàtria potestat.
Conjunt de facultats i deures que corresponen als pares, les mares i les persones representants legals per al compliment de la seua funció d'assistència, educació i cura dels menors. S'exerceix conjuntament per tots dos progenitors o per un només, amb el consentiment exprés o tàcit de l'altre. A més, seran vàlids aquells actes que realitze un d'ells conforme a l'ús social i a les circumstàncies d'urgent necessitat. En cas de desacord, qualsevol dels dos podria acudir al jutge.
b) Guarda i custòdia.
L'exercici de la guarda i la custòdia és un dels elements que componen les obligacions de la pàtria potestat. És el dret-deure de tindre els fills o les filles en companyia seua, i prestar-los l'atenció immediata en les necessitats de la vida diària. En els casos de nul·litat, divorci o separació, seran els jutjats i tribunals els que establisquen si la guarda i la custòdia la té només un dels progenitors o aquesta s'estableix de manera compartida a més del règim de visites o convivència amb l'altre progenitor.
c) Documents judicials amb decisions que poden afectar els menors en el centre.
Els centres educatius poden tindre coneixement de resolucions dels jutges i tribunals de justícia en forma d'interlocutòries o sentències, que poden afectar el seu alumnat i ser dictades, sobretot, en procediments civils.
Quart. Documentació justificativa en els centres de les resolucions judicials
1. Els progenitors o tutors legals a què fa referència l'apartat primer d'aquesta resolució que tinguen fills o filles escolaritzats en centres sostinguts amb fons públics d'ensenyaments no universitaris hauran d'aportar còpia de la sentència, conveni regulador o de tot pronunciament judicial que tinga, o puga tindre, incidència en l'àmbit escolar.
2. Davant de l'absència de documentació de qualsevol dels progenitors sobre l'existència de separació legal o de fet, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de la convivència en cas de parelles sense vincles legals, o altres situacions de conflicte familiar que afecten directament el fill o la filla menor d'edat, s'entendrà que tota actuació referida a l'àmbit educatiu realitzada pels dos progenitors de forma conjunta, o si és el cas, d'algun d'ells de manera individual, especialment en situacions o circumstàncies d'urgent necessitat, serà vàlida per la presumpció legal que obra en benefici del seu descendent.
3. Documents no vinculants. No tenen valor i no es tindran en consideració els documents que presenten les parts, com ara denúncies, querelles, reclamacions extrajudicials, escrits d'advocats, sol·licituds o peticions als jutjats sobre les quals no haja recaigut un pronunciament judicial.
Cinqué. Admissió i matriculació
1. Segons la normativa vigent referida a l'admissió de l'alumnat en centres escolars, els pares, les mares o les persones representants legals podran, de mutu acord, triar un centre docent dins de l'oferta de places escolars programada per l'Administració educativa.
2. En el procediment de sol·licitud d'admissió, a més de la documentació prevista a la normativa vigent en matèria d'admissió, se sol·licitaran les dades i la signatura de tots dos progenitors quan de la informació facilitada en la sol·licitud es deduïsca que concorren supòsits de no-convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de parella de fet o situacions anàlogues.
3. Si només es comptara amb la signatura d'un únic progenitor i no quedara justificada l'absència de consentiment de l'altre es procedirà a la tramitació de la sol·licitud d'admissió. El centre educatiu informarà el progenitor no signant, sempre que siga possible conéixer el seu domicili.
4. No s'aplicarà el que estableixen els punts anteriors quan un únic signant acredite, mitjançant el corresponent pronunciament judicial, que s'ha limitat la pàtria potestat del no signant. En aquest cas la direcció del centre procedirà tal com haja disposat el pronunciament judicial aportat.
5. A fi de preservar l'interés superior del menor i el seu dret a l'educació, en els casos de discrepància entre els progenitors o tutors legals, i fins que algun d'ells aporte un pronunciament judicial o acord que clarifique a qui li correspon decidir sobre l'escolarització del menor, la Direcció Territorial d'Educació, amb l'informe previ de la Inspecció d'Educació i l'empara de l'article 42 del Decret 40/2016, podrà adoptar mesures urgents i especials per garantir el dret a l'educació de l'alumnat. En aquest extrem, com a criteri general, es donarà prioritat al progenitor, a la progenitora, al tutor o a la tutora legal que ostente la guarda i la custòdia, i si aquesta fos compartida, al progenitor, la progenitora, el tutor o la tutora legal que compartisca empadronament amb el menor.
Sisé. Baixa i canvi de centre
1. Quan l'alumne o l'alumna estiguera ja incorporat o incorporada al sistema educatiu, per a formalitzar la matrícula en un nou centre, caldrà que s'aporte la baixa del centre en el qual estiguera escolaritzat, tal com s'estableix en l'article 54.1.b de l'Ordre 7/2016.
2. Aquest requisit s'aplica en els supòsits de concurrència al procés d'admissió i en els casos en què se sol·licite el canvi de centre una vegada finalitzat el procés ordinari d'admissió per raons extraordinàries, com canvi de domicili familiar o laboral, situació de violència de gènere o assetjament escolar, entre d'altres.
3. Quan el centre d'origen conega que es donen les circumstàncies establertes en el punt primer, apartat 1 d'aquesta resolució, requerirà la signatura d'ambdós progenitors o representants legals per concedir la sol·licitud de baixa.
4. No s'exigirà aquest doble consentiment quan hi haja pronunciament judicial que limite la pàtria potestat d'un dels progenitors. En aquest últim supòsit n'hi haurà prou amb el consentiment de qui ostente la pàtria potestat de l'alumne o de l'alumna, o de qui, si és el cas, tinga atribuïda la funció de prendre les decisions en matèria educativa.
5. Davant la manca de consentiment de tots dos progenitors o tutors legals en el procediment de baixa, els centres educatius han de:
1r. Assegurar-se que no ha estat comunicat pronunciament administratiu o judicial que limite la pàtria potestat en matèria educativa.
2n. Donar trasllat al progenitor o progenitora no signant de la sol·licitud de baixa, a l'adreça del seu domicili, perquè en el termini màxim de deu dies puga manifestar la seua oposició. Complit el termini sense que conste la conformitat o l'oposició expressa, es procedirà a formalitzar la baixa.
6. Si es presentara oposició expressa, el centre educatiu, amb caràcter general, ha de suspendre la tramitació de la baixa fins que la qüestió es resolga per l'autoritat judicial, i la sol·licitud de baixa i la posterior matrícula per canvi de centre quedaran sense efecte fins a aquest pronunciament.
7. De forma excepcional o urgent, a fi de preservar l'interés superior del menor i el seu dret a l'educació, en els casos de discrepància entre els progenitors o els tutors legals, i fins que algun d'ells aporte un pronunciament judicial o acord que clarifique a qui li correspon decidir sobre l'escolarització del menor, la Direcció Territorial d'Educació, amb l'informe previ de la Inspecció d'Educació i l'empara de l'article 42 del Decret 40/2016, podrà adoptar mesures urgents i especials per garantir el dret a l'educació de l'alumnat. En aquest extrem, com a criteri general, es donarà prioritat al progenitor, progenitora, tutor o tutora legal que ostente la guarda i la custòdia, i, si aquesta fos compartida, al progenitor, a la progenitora, al tutor o a la tutora legal que compartisca l'empadronament amb el menor.
Seté. Violència de gènere
1. La Llei orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, estableix en l'article 5 que:
«Les administracions competents han de preveure l'escolarització immediata dels fills/es que es vegen afectats per un canvi de residència derivada d'actes de violència de gènere».
En el mateix sentit, la Llei 7/2012, de 23 de novembre, integral contra la violència sobre la dona en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, estableix en l'article 25, Escolarització, que:
«La Generalitat assegurarà l'escolarització immediata en centres d'educació sustentats amb fons públics dels fills i filles, acollits i/o tutelats menors d'edat de les dones que es vegen afectades per canvis de domicili, que obeïsquen a motius de seguretat en situacions de violència sobre la dona».
2. Davant de situacions de violència de gènere acreditades mitjançant pronunciament judicial o sentència en la qual es determinen mesures de protecció o allunyament de la persona agressora cap a la víctima i no hi haja declaració o mesures cautelars respecte a l'escolarització dels seus fills i filles, la víctima podrà, excepcionalment, sol·licitar la baixa o el trasllat de centre dels seus pupils i quedarà sense efecte, de forma provisional, el requisit de doble signatura exigit amb caràcter general. Aquesta mesura provisional s'estendrà fins que hi haja un pronunciament judicial o una sentència en què s'explicite a quin dels progenitors correspon l'exercici de la pàtria potestat en matèria d'escolarització.
3. Si, en aplicació de les mesures que preveu l'article 5 de la Llei orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, i en aplicació del que preveu l'article 25 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, integral contra la violència sobre la dona en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, se sol·licitara una plaça escolar en un centre docent acreditant l'existència d'aquestes mesures que comporten un trasllat de domicili, i no hi haguera places disponibles en aquest, la direcció del centre es posarà en contacte amb l'inspector o la inspectora d'Educació de referència del centre, per tal d'adoptar les mesures necessàries per a fer efectiva l'escolarització dels menors.
4. La Llei 7/2012, de 23 de novembre, integral contra la violència sobre la dona en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, estableix en l'article 15, Dret a la intimitat i privacitat, que:
«En compliment de la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal, es garantirà a les víctimes de violència sobre la dona la confidencialitat de les dades de caràcter personal que puguen provocar la seua identificació i localització i, especialment, respecte a l'agressor i el seu entorn.»
En virtut d'això, la Resolució de 28 de juny de 2018, de la Sotssecretaria de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per al compliment de la normativa de protecció de dades en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat, estableix en l'apartat 3.3.2 que en actuacions i procediments relacionats amb la violència de gènere es protegirà la intimitat de les víctimes; especialment les seues dades personals, les dels seus descendents i les de qualsevol altra persona que estiga sota la seua guarda o custòdia. En conseqüència, els centres educatius hauran de procedir amb especial cautela i no facilitaran dades de la víctima o dels menors que es vegen afectats per aquestes situacions.
Huité. Dret dels progenitors a la informació
1. En els supòsits de no-convivència, i sempre que no hi haja limitació a l'exercici de la pàtria potestat, tots dos progenitors tenen dret a rebre la mateixa informació sobre les circumstàncies que concórreguen en el procés educatiu del menor, la qual cosa obliga els centres a garantir la duplicitat de la informació o documentació relativa al procés educatiu dels seus fills, com ara:
· Les qualificacions escolars i el resultat de les seues avaluacions.
· Els resultats de l'avaluació sociopsicopedagògica.
· L'adopció i desenvolupament de mesures educatives i curriculars.
· L'adopció de mesures correctores i inici d'expedients disciplinaris.
· Les notes informatives de qualsevol tipus.
· Les reunions de curs o sessions informatives, així com les entrevistes familiars o reunions individuals de tutoria.
· El calendari escolar, l'horari i la previsió d'activitats extraescolars.
· La sol·licitud de beques.
· L'assistència al menjador escolar i el menú.
· Les autoritzacions per a participar en activitats complementàries i extraescolars.
· El llistat d'absències, motiu de les mateixes i justificació, si ho sol·liciten.
· El protocol per a la prestació d'assistència sanitària específica en el centre educatiu.
· El calendari d'eleccions al Consell Escolar.
2. Aquest règim es mantindrà mentre que cap dels dos progenitors al·legue el contrari i ho justifique amb un pronunciament judicial a aquest efecte. Quan conste l'existència d'un pronunciament judicial que prive o suspenga l'exercici de la pàtria potestat, o excloga o limite el dret d'un dels progenitors a visitar, acostar-se o comunicar-se amb el fill o filla, no es facilitarà informació ni cap comunicació amb el menor dins de la jornada escolar ni en moments en què el menor estiga sota la custòdia del centre.
Nové. Accident o urgència mèdica
La informació sobre accident, indisposició o urgència mèdica del fill o de la filla menor durant la seua activitat escolar es traslladarà immediatament al progenitor o la progenitora que tinga la guarda i custòdia, i si és conjunta o compartida, s'avisarà a tots dos.
Deu. Sol·licitud d'informes o certificats
1. Quan els progenitors o representants legals d'alumnes als quals es refereix el punt primer d'aquesta norma demanen al centre informes o certificats serà la direcció o la secretaria del centre educatiu la responsable d'emetre únicament aquells informes o certificats que integren dades objectives contemplades en l'article 8.1. Qualsevol altra informació haurà de facilitar-se només a requeriment del jutjat i davant d'ell i mai a petició directa de les parts o els seus lletrats.
2. L'exercici de la pàtria potestat es considerarà un dret i un deure intransferible per la qual cosa, llevat de pronunciament judicial que establisca el contrari, no es lliurarà informació escrita ni cap documentació a terceres persones encara que siguen advocats o advocades d'algun dels progenitors o fins i tot quan aquests siguen els seus representants legals.
3. Per tant, la documentació de caràcter acadèmic de l'alumnat es facilitarà exclusivament als progenitors o tutors legals, així com als jutges i fiscals que la sol·liciten, ja que en aquesta s'integren dades referents a la intimitat dels menors a la qual només tenen accés aquells que ostenten la pàtria potestat d'aquests.
Onze. Criteris sobre la recollida i entrega de l'alumnat i l'assistència a les reunions
1. En cas de conflicte o desacord, el centre educatiu s'ha d'ajustar al que estableix el conveni regulador o el pronunciament judicial que regula la custòdia i el règim de visites i, a la vista de l'esmentat pronunciament, s'haurà de lliurar el xiquet o la xiqueta al progenitor o progenitora amb qui haja d'estar en cada moment (amb caràcter general al progenitor que té la guarda i custòdia i a l'altre progenitor quan coincideix amb el seu règim de visites).
2. Cadascun dels progenitors, llevat que el pronunciament judicial establisca explícitament alguna limitació, podrà decidir si recull al seu fill o filla personalment o delega en terceres persones. En aquest últim cas ho hauran de comunicar per escrit al centre educatiu, ja que si no es disposa d'una autorització expressa els fills o les filles han de ser lliurats als seus progenitors.
3. Cap dels dos progenitors no podrà posar en qüestió ni oposar-se que qualsevol d'ells puga assistir a les reunions a les quals haja sigut citat individualment en companyia de qui, per convivència habitual, té la responsabilitat compartida de la cura del menor, llevat que existisca un pronunciament judicial sobre aquest tema que establisca explícitament alguna limitació.
4. Cap dels progenitors no pot oposar-se a la delegació feta per qualsevol d'ells a favor de terceres persones per a la recollida del menor a l'eixida del centre, en els temps que els corresponga, excepte en els casos en què el pronunciament judicial haja establert alguna limitació a aquest extrem.
Dotze. Col·laboració dels centres educatius amb serveis socials i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat
Davant situacions que pogueren constituir un risc per a la vida, la integritat, la salut, la dignitat o la llibertat del menor, la direcció del centre públic o la persona titular posarà els fets en coneixement tant del Ministeri Fiscal com dels serveis socials, i remetrà a aquests organismes un escrit motivat en el qual exposarà els fets. Per a realitzar aquestes comunicacions, es farà ús de l'annex VII de l'Ordre 62/2014 per efectuar la comunicació al Ministeri Fiscal i el full de notificació regulat per l'Ordre 1/2010, de 3 de maig, per a efectuar la comunicació a la conselleria amb competències en benestar social.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogada la Resolució de 28 de març de 2014, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual es dicten instruccions en relació amb l'escolarització de l'alumnat amb pares que no conviuen per motius de separació, divorci o situació anàloga.
València, 14 de febrer de 2019. El secretari autonòmic d'Educació i Investigació: Miguel Soler Gracia.