Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: 000

L'immoble i zones enjardinades que conformen la finca El Poblet situada al terme municipal de Petrer (Alacant), constitueix un espai rellevant que van utilitzar personatges importants de la nostra història durant el període de la Guerra Civil (1936-1939).

Vista la sol·licitud formulada per l'Ajuntament de Petrer perquè es declare bé d'interés cultural l'immoble i zones enjardinades que conformen la finca El Poblet, com a lloc històric i jardí històric, proposta que va ser defensada expressament per les Corts Valencianes, i també per la Diputació d'Alacant, i per informe del Consell Valencià de Cultura.



Atés el que disposen els articles 27 i 28 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, aquesta conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, en allò que és matèria de la seua competència, ha resolt:



Primer

Incoar expedient per a declarar bé d'interés cultural amb la categoria de lloc històric l'immoble i zones enjardinades que conformen la finca El Poblet, situada al terme municipal de Petrer (Alacant), i s'encomana la tramitació a la Direcció General de Cultura i Patrimoni d'aquesta conselleria.



Segon

De conformitat amb el que es disposa en l'article 28 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, determinar els valors del bé que justifiquen la declaració, delimitar i descriure aquest i les seues parts integrants per a la seua més perfecta identificació i fixar les normes de protecció del bé de conformitat amb els annexos que s'adjunten a aquesta resolució.



Tercer

En compliment d'allò establit en l'article 27.3 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, notificar aquesta resolució a les persones interessades i a l'Ajuntament de Petrer, i fer-los saber que, de conformitat amb el que estableixen els articles 35 i 36 en relació amb el 27.4 de la Llei, la realització de qualsevol intervenció en el lloc històric haurà de ser autoritzada preceptivament per la Direcció General de Cultura i Patrimoni amb caràcter previ a la seua realització i a l'atorgament de llicència municipal si escau, quan aquesta resulte preceptiva, així com qualsevol canvi d'ús en l'immoble al qual es refereix aquesta incoació.



Quart

Aquesta incoació, d'acord amb el que estableix l'article 33 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, determina la suspensió de l'atorgament de llicències municipals de parcel·lació, urbanització, construcció, demolició, activitat i altres actes d'edificació i ús del sòl que afecten l'immoble que conforma el lloc històric, així com d'aquestes actuacions quan siguen dutes a terme directament per les entitats locals. Queden, igualment suspesos els efectes de les ja atorgades, suspensió els efectes de la qual, de conformitat amb la limitació temporal continguda en l'incís segon de l'article 33 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, es resoldran després de la declaració.

No obstant això, la Direcció General de Cultura i Patrimoni, podrà autoritzar les actuacions esmentades quan considere que, en aplicació de les normes de protecció establides en aquesta resolució, manifestament no perjudiquen els valors del bé que motiven la incoació, així com les obres que per causa de força major o interés general hagueren de realitzar-se inajornablement, segons el que disposa el paràgraf primer de l'article esmentat.



Cinqué

Conforme al que es preveu en l'article 83 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i en l'article 27.6 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, sotmetre l'expedient incoat a tràmit d'informació pública, a fi que quantes persones tinguen interés puguen examinar l'expedient durant el termini d'un mes a partir de la publicació d'aquesta resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. L'expedient estarà a la disposició de les persones interessades en la Direcció General de Cultura i Patrimoni, avinguda de la Constitució núm. 284 de València.



Sisé

Que en compliment del que es disposa en l'article 27.3 de la Llei es notifique aquesta resolució al Registre General de béns d'interés cultural dependent de l'Administració general de l'Estat per a la seua anotació preventiva.



Seté

Que aquesta resolució amb els annexos es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado.



València, 19 de febrer de 2019. El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport: Vicent Marzà Ibáñez.





ANNEX I

Delimitació literal del lloc històric que comprén l'immoble i les zones enjardinades de la finca El Poblet, a Petrer (Alacant), descripció de les parts integrants o consubstancials d'aquest i valors patrimonials que justifiquen la declaració



1. Denominació principal:

Lloc històric finca El Poblet



2. Una altra denominació:

Posició Yuste



3. Localització:

Comunitat Valenciana

Província: Alacant

Comarca: el Vinalopó Mitjà

Municipi: Petrer



4. Delimitació literal del lloc històric:

4.1. Ubicació

Les coordenades UTM del lloc, mesurades en el centre de la finca, es corresponen amb les coordenades X: 692204; Y: 4264081. Les coordenades de la principal edificació són X: 692106; Y: 4263997.

El bé d'interés cultural es troba delimitat per les coordenades següents:



Datum: ETRS 89

Fus: 30N

Sentit horari

Edifici principal:



UTMe: 692106

UTMn: 4263997

Altura: 552 m.s.n.m.



Punts X Y

Origen A1 692284 4264298

2 692292 4264289

3 692296 4264273

4 692292 4264264

5 692282 4264258

6 692262 4264255

7 692252 4264250

8 692290 4264186

9 692298 4264206

10 692324 4264217

11 692331 4264206

12 692329 4264194

13 692309 4264180

14 692302 4264167

15 692311 4264160

16 692313 4264154

17 692308 4264143

18 692299 4264141

19 692296 4264137

20 692292 4263980

21 692296 4263981

22 692301 4263984

23 692305 4263978

24 692305 4263964

25 692309 4263960

26 692311 4263946

27 692185 4263911

28 692190 4263894

29 692158 4263900

30 692121 4263924

31 692065 4263971

32 692064 4263978

33 692065 4264003

34 692081 4264063

35 692073 4264081

36 692084 4264104

37 692102 4264140

38 692112 4264161

39 692051 4264220

40 692053 4264236

41 692064 4264258

42 692092 4264295

43 692133 4264280

44 692161 4264247

45 692222 4264270

46 692284 4264298



4.2. Referència cadastral principal:

Terme municipal de Petrer (Alacant)

Localització:

Polígon 23

Parcel·la 25

03104A023000250000ZS

PEDRERES BAIXES. PETRER

Elements construïts que componen el lloc històric de la finca El Poblet.

Edificació. Referència cadastral (segons seu electrònica del cadastre)

001 000800100XH96C0001RM. PD PEDRERES BAIXES 7 (A), classe urbana. Ús principal: esportiu. Coordenades 692220/4264204

006 000800600XH96C0001EM. PD PEDRERES BAIXES 5 (A), classe urbana. Ús principal: Industrial. Coordenades 692178/4263922

007 000800700XH96C0001SM. PD PEDRERES BAIXES 5, classe urbana. Ús principal: residencial. Coordenades 692146/4263949

008 000800800XH96C0001ZM. PD PEDRERES BAIXES 4, classe urbana. Ús principal: residencial. Coordenades 692124/4263953

009 000800900XH96C0001UM. PD PEDRERES BAIXES 4 (A), classe urbana. Ús principal: residencial. Coordenades 692100/4263959



010 000801000XH96C0001SM. PD PEDRERES BAIXES 6, Classe urbana. Ús principal: residencial. Coordenades 692084/426398

011 000801100XH96C0001ZM. PD PEDRERES BAIXES 7, Classe urbana. Ús principal: residencial. Coordenades 692106/4263997



5. Justificació de la delimitació del lloc històric declarat bé d'interés cultural.

Per a l'elaboració d'aquest i dels apartats següents s'ha utilitzat, entre altres, el Pla general i el Catàleg de Béns i Espais Protegits de l'Ajuntament de Petrer i l'article publicat en la Revista del Vinalopó, núm. 12 (any 2009), editada pel Centre d'Estudis Locals del Vinalopó (CEL), titulat De Negrín a Franco. Los lugares de la memoria de la Guerra Civil: El caso de El Poblet de Petrer, de José Ramón Valero Escandell, pàgs. 11-32.

La finca El Poblet està situada en el terme municipal de Petrer, a uns 2 km de distància del nucli urbà, en la partida denominada Pedreres Baixes 4, 5, 6 i 7, al NE del nucli urbà de Petrer, pròxima als límits de demarcació dels termes municipals de Sax i Elda, amb una apreciable i espessa superfície forestal, que integra immobles i jardins, enmig d'un variat arbratge.

La finca està recollida en el Pla general de Petrer i en el Catàleg de Béns i Espais Protegits en la fitxa número P-32, la finalitat de la qual és la conservació integral de la casa i edificacions, dels jardins i el parc de pineda. L'entorn que envolta la finca està classificat pel Pla general de Petrer com a sòl no urbanitzable comú tipus D (NUCD).



La finca El Poblet reuneix les condicions exigides per a ser declarada bé d'interés cultural amb la categoria de lloc històric, ja que es tracta d'un lloc vinculat a esdeveniments decisius de la Guerra Civil que posseeixen un valor rellevant per a la memòria popular. En concret ha sigut seu del govern de la II República Espanyola.



6. Descripció del lloc històric, de les parts integrants o consubstancials i determinació dels seus valors

6.1. Descripció del lloc històric:

El Poblet de Petrer, finca també coneguda com a Posició Yuste (al·ludint a la denominació militar que va rebre), és un lloc emblemàtic entre els que es vinculen a la Guerra Civil. Cal incloure'l entre aquells que van protagonitzar esdeveniments destacats de caràcter polític, i és un lloc que va viure profundes transformacions per a adaptar-se als diversos usos als quals va ser destinat en aquells anys.

Segons dades d'Hipólito Navarro Villaplana, l'origen de la primera casa edificada en el lloc dataria de principis del segle XIX, i la va construir Jaime Tortosa. El lloc estava llavors enclavat en un punt fronterer amb l'antic Regne de Castella (Sax era considerat castellà fins a la delimitació administrativa provincial de Javier de Burgos en 1833), just en el camí natural d'eixida de la Submeseta S cap al Mediterrani. A poc a poc es van anar construint en l'enclavament algunes cases més fins a constituir un xicotet nucli, suficient per a aconseguir la denominació popular amb la qual encara hui se'l coneix: El Poblet.



Amb els anys, el lloc va passar a ser majoritàriament propietat de Vicente Amat Furió, que va iniciar la construcció dels elements arquitectònics i paisatgístics més antics que encara es conserven. Va ser adquirida posteriorment per un advocat alacantí, que va fer donació d'aquesta a la seua filla, casada amb Plácido Gras (familiar dels actuals propietaris), i que va aconseguir agrupar el conjunt de la propietat, mitjançant compres als xicotets propietaris del lloc, i va convertir la finca en un gran espai d'esbarjo, encara que mantenia també la seua utilització agrícola.

La finca, confiscada durant els anys de la Guerra Civil, va anar canviant els seus usos al llarg de la Guerra. En començar la Guerra Civil, la finca posseïa abundant aigua, cultius i un cuidat jardí.

El Poblet va ser inicialment Hospital de Sang per a ferits lleus, amb uns 24 llits, cobert per personal sanitari d'Elda i Petrer, fins que els seus ferits van ser traslladats a la intensa xarxa hospitalària creada entorn de Monòver, Elda i Sax; posteriorment, va passar a ser colònia infantil (ja ho era almenys en novembre de 1936). En aquell període inicial, els xiquets petrerins, acompanyats pels seus professors i pels monitors de l'organització Pioners, solien fer freqüents visites al lloc.

Després, va ser ocupat per instal·lacions militars, una base de protecció de vol amb bones instal·lacions radiotelefòniques i amb militars qualificats. És en aquests mesos quan es construeix, amb notable rapidesa, la nau adjunta.

La conjunció d'una infraestructura militar adequada i d'una construcció residencial envejable seria segurament la raó que es pensara en aquesta per a establir la seu de la Presidència del Govern de la República en una situació tan delicada com la que es vivia en febrer de 1939.



El president del Govern de la II República va habitar el lloc durant uns dies i aquesta va ser la seua última residència a Espanya. En el lloc es van celebrar 2 consells de ministres d'importància cabdal (els últims celebrats pel Govern Republicà a Espanya), decisius pels fets polítics viscuts allí en relació amb el desenllaç de la Guerra Civil.



Entre els esdeveniments que s'han desenvolupat en el paratge destaquen:

a) Durant els primers anys de la Guerra Civil, la finca va ser colònia infantil per a xiquets refugiats, hospital militar i centre de control aeri, a la qual es van desplaçar, amb el president de la República, diversos ministres i militars de la més alta graduació.

b) El lloc va servir com a residència del president del Govern entre, almenys, el 28 de febrer i el 6 de març de 1939. En aquells dies, el president del Govern republicà, el doctor Juan Negrín (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 – París, 12.11.1956), havia abandonat Madrid en sentir-se insegur i controlat, i va decidir trobar un lloc més segur des d'on reorganitzar la infraestructura governamental o, en defecte d'això, preparar una possible retirada organitzada de les tropes. Exiliat ja a França, el president de la República, Manuel Azaña, i el de les Corts Espanyoles, Martínez Barrio, aquest lloc passa a ser la residència de la primera autoritat de facto de la II República Espanyola.



c) A més de Negrín, el lloc rep la visita de la pràctica totalitat del Govern republicà, atés que allí es van celebrar els 2 últims consells de ministres, entre aquest el del 5 de març, quan el Govern decideix eixir d'Espanya a l'exili.

d) Juntament amb aquests consells, en el lloc es van desenvolupar notícies d'importància fonamental per al desenllaç final de la contesa:

1. La dimissió del president de la República, el 27 de febrer.

2. El reconeixement, aquest mateix dia, del Govern de Franco per part de França i Gran Bretanya.

3. La revolta de Cartagena i de la marxa del gruix de l'armada cap a aigües internacionals.

4. La proclamació del Consell de Defensa.

e) El lloc va ser visitat pels principals caps militars del bàndol republicà, entre ells el cap de l'exèrcit del centre, Segismundo Casado, cervell del posterior pronunciament antigovernamental, que el va visitar el 2 de març de 1939.

f) En El Poblet va mantenir Negrín la seua conversa telefònica amb el coronel Casado després de la formació de la junta (el pronunciament o colp d'estat de l'autoproclamat Consell Nacional de Defensa a Madrid -5 de març de 1939– com a organisme que va assumir el paper de govern provisional d'allò que quedava de la República després del colp militar protagonitzat pel coronel Casado contra el Govern de Negrín, amb el propi Segismundo Casado i el líder anarquista Cipriano Mera com a representants militars, el líder socialista Julián Besteiro i el general José Miaja com a figures representatives).

g) Davant el desenvolupament dels esdeveniments, el president doctor Negrín adoptarà en El Poblet la decisió que el Govern abandone Espanya.

6.2. Parts integrants:

1. La finca compta amb 3 edificis essencials:

a) La casa principal és la més gran. És la que va ser habitada pel propietari del lloc i aquella en la qual va residir i va realitzar les seues reunions polítiques més destacades el president de la II República Juan Negrín.

És de planta rectangular i coberta de teula a 4 aigües. Consta de planta semisoterrani i 2 plantes sobre rasant. S'accedeix a aquesta a través de 2 portes: una, en la façana E, que dona al jardí central en el qual existeix una xicoteta font, i una altra porta lateral, en la façana N, a la qual s'accedeix pujant una escalinata i travessant una terrassa.

Les façanes tenen composició simètrica, amb buits de proporcions verticals, de major dimensió els de la planta primera que els de la planta baixa. Totes les finestres estan protegides amb reixeria.

L'estil arquitectònic és clàssic, auster. Com a únics elements destacables en la decoració cal destacar les xicotetes impostes situades sobre cadascun dels buits de la planta superior, i les juntes horitzontals del parament de la façana que recorre perimetralment tota la planta baixa.



b) Un pavelló també de planta rectangular, però més allargat que la casa principal, quasi confrontant al camí principal d'entrada en l'actualitat, en el qual existeixen diversos habitatges. En part va ser construït durant la contesa per a ser utilitzat com a hospital de sang (per a més o menys 25 ferits i el personal sanitari corresponent). Posteriorment va ser allotjament per a xiquets evacuats i finalment allotjament de les tropes al servei del president.

L'edifici està format per un cos central i dos laterals, més xicotets però lleugerament més alts. Les finestres, també de proporcions verticals marquen un ritme uniforme als llargs de les dues façanes principals.



c) Una tercera edificació, la més antiga del conjunt i també la més deteriorada, que degué ser utilitzada com a residència prèvia dels propietaris del lloc, coronada per unes inicials molt deteriorades. L'edificació està formada per cossos adossats de diferents altures al voltant d'un pati.



2. En el jardí hi ha un conjunt d'elements, entre els quals cal citar:



a) Una bassa situada en una esplanada central, que poguera subministrar l'aigua necessària per al reg.

b) Una altra segona bassa, amb torrassa central i pontet d'accés, molt allunyada de l'anterior, pròxima a l'autovia.

c) Un xicotet hivernacle.

d) Una arbreda que arriba a una glorieta pròxima a la rambla pròxima, perceptible fàcilment des de l'aire, al costat del qual discorre una séquia en desús.

e) Xicotets racons romàntics, amb bancs resguardats, en algun cas decorat amb un escut amb la paraula Gras (cognom dels propietaris).



f) Un espai descobert que en uns altres temps va poder ser utilitzat com a pista de tennis.

6.3. Determinació dels seus valors:

La finca El Poblet té una singular rellevància històrica. La importància essencial del lloc consisteix en el seu protagonisme històric en els últims moments de la Guerra Civil. Pel que constitueix un lloc històric mereixedor de la major protecció.

El Poblet de Petrer constitueix un dels més interessant llocs de la província d'Alacant relacionats amb la Guerra Civil. La finca El Poblet va ser l'última seu de la Presidència del Govern de la II República Espanyola. El 25 de febrer de 1939, el Govern de la II República Espanyola, presidit per Juan Negrín, va fixar la residència en aquesta finca rural, a la qual els historiadors van donar el nom militar de posició «Yuste».



El Poblet és el lloc històric més característic del qual els historiadors han denominat Govern d'Elda, i s'entén com a tal el trasllat de la Presidència del Govern de la II República Espanyola, i d'algunes institucions de l'Estat.

No es tracta de la capitalitat de l'Estat, a la manera en què provisionalment la van exercir Barcelona o València durant alguns mesos. Negrín en tornar a Espanya, després de la caiguda de Catalunya, va declarar Madrid com a seu oficial del Govern de la República. Ni les Corts Espanyoles es van reunir mai en el lloc, ni el president de la II República va tornar de França per a residir ací. No obstant això, Juan Negrín, el polític socialista que exercia la direcció del Govern en aquest moment sí que va voler establir en aquesta zona un centre de decisions eficaç, que li permetera recuperar el control del vast territori que encara estava en mans republicanes durant la Guerra Civil. El Poblet, com a residència de Negrín en aquells dies, va constituir el centre de decisions, el nus que centralitzava tota la xarxa republicana.

L'elecció concreta del Poblet com a residència del president del Govern de la República es va basar en la disponibilitat d'infraestructures radiotelefòniques, l'existència d'un mínim d'instal·lacions tant per a la residència de Negrín com per a la de la seua seguretat al seu servei, així com l'abundància de residències secundàries als voltants, més o menys ben equipades, que podien posar-se al servei del personal traslladat.

La decisió d'establir allí la residència presidencial no es pot considerar casual, perquè el lloc posseeix notables valors que van fer aconsellable la decisió:

a) La seua situació en el principal eix de comunicacions, i el més segur en aquells moments, del territori que encara estava controlat pel Govern de la República, és a dir, la carretera Madrid-Alacant, que encara hui serveix de límit de la finca i a la qual llavors es tenia accés privilegiat. Així mateix, el lloc està a prop de l'encreuament de camins entre les principals capitals de les províncies de Múrcia, València, Alacant i Albacete. Tal vegada per això el lloc havia sigut requisat pocs dies abans de ser habilitat per Santiago Garcés, màxim responsable del SIM (Servei d'Intel·ligència Militar).

b) La seua discreció paisatgística, amb una residència escassament visible en una frondosa arbreda. Així mateix, el seu allunyament relatiu de qualsevol nucli urbà, encara que amb suficient proximitat per a poder disposar de qualsevol servei. Pràcticament va passar inadvertit als consells municipals republicans de les poblacions veïnes, però que sí que rebia informació des de la Delegació de Telègrafs d'Elda o aliments des de Petrer. En el seu moment la premsa provincial va parlar d'«un lloc de la província fins ara desconegut», com citava la publicació Humanidad d'Alcoi, el 28 de febrer d'aquell any.

c) La seua proximitat a la via del ferrocarril Madrid-Alacant, molt pròxima a la finca.

d) La seua proximitat als principals ports republicans i a diversos aeròdroms accessibles en pocs minuts.

En aquest lloc i en els seus edificis es van celebrar els 2 últims consells de ministres de la II República; es van rebre les notícies de la revolta de Segismundo Casado contra el Govern republicà; la fi de la Guerra i el reconeixement del Govern de Burgos per part de França i Gran Bretanya, la qual cosa va forçar l'exili del Govern per l'aeròdrom del Fondó de Monòver.



7. Cronologia:

Segles XIX-XXI





ANNEX II

Normativa de protecció del lloc històric



Article 1. Objecte

Aquesta resolució té per objecte declarar bé d'interés cultural, amb la categoria de lloc històric la finca El Poblet, situada al terme municipal de Petrer (Alacant).



Article 2. Règim del lloc històric

La finca El Poblet és un bé d'interés cultural amb la categoria de lloc històric, i es regeix pel que es disposa en la secció segona del capítol III del títol II de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, per als béns immobles d'interés cultural, atés que El Poblet està indissolublement associada al patrimoni històric de la Guerra Civil i a la seua memòria.



Article 3. Usos permesos

Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial dels béns i contribuïsquen a la consecució d'aquestes finalitats. L'autorització particularitzada d'ús es regirà pel que es disposa per l'article 18 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.



Article 4. Règim d'intervencions en el lloc històric

En tant no s'aprove un pla especial de protecció o instrument urbanístic assimilable d'anàleg contingut, qualsevol actuació que es pretenga realitzar en l'àmbit delimitat del lloc històric, requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Aquesta autorització s'emetrà aplicant els criteris d'aquesta resolució i en defecte d'això els enumerats en els articles 38 i 39 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, tot això sense perjudici de les autoritzacions que per l'aplicació d'altres normatives sectorials resulten procedents, excepte les que s'acredite que manifestament manquen de transcendència patrimonial.



Article 5. Criteris d'intervenció

Els jardins i immobles de la finca El Poblet hauran de ser conservats, i es preservaran i es restauraran els caràcters originaris d'aquests. A aquests efectes s'haurà de promoure el reconeixement in situ de la finca, jardins i edificacions per tal de descriure els seus components, els elements, les parts integrants, les pertinences i els accessoris als quals de manera indubtable s'associa la memòria.

Els usos permesos seran els tendents a la recuperació i posada en ús i valor del patrimoni històric i militar de la Guerra Civil i de la memòria històrica que aquests immobles incorporen en grau significatiu, i s'admeten expressament com a compatible l'ús residencial que hi ha en data de hui.



Article 6. Preservació de la silueta paisatgística i de la imatge arquitectònica

Totes les actuacions que pogueren tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en l'estima de l'escena o paisatge del lloc històric, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per a actuacions de reurbanització, enjardinament o arbratge, provisió de mobiliari urbà, assignació d'ús i ocupacions de les vies públiques, etc., o com poguera ser la implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, etc., o qualssevol altres de similar estil i conseqüències, hauran de sotmetre's a autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que resoldrà conformement a les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans al·ludits.



Article 7. Elements impropis

Queda proscrita la introducció d'anuncis o publicitat exterior (excepte cartells informatius dels noms i funcions dels edificis), en qualsevol de les seues accepcions, que irrompa en el paisatge i silueta, excepte les d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat sol·liciten i obtinguen autorització expressa de la conselleria competent en matèria de cultura.



Article 8. Actuacions il·legals

La contravenció del que es preveu en aquesta normativa, determinarà la il·legalitat de l'actuació amb la consegüent restitució dels valors afectats, si escau, i la responsabilitat dels seus causants en els termes establits en l'article 37 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.



Article 9. Altres béns patrimonials

No s'assenyalen ni es promouen en aquesta declaració béns de rellevància local, sense perjudici de la vigència de la que en l'àmbit urbanístic va promoure l'Ajuntament de Petrer (Alacant), així com del règim tutelar que es va articular pel mateix per a aquest enclavament patrimonial i entorn, que es podrà complementar en el catàleg una vegada es puga accedir a l'interior dels immobles, que es determinaran, es concretaran i es descriuran les preexistències o elements d'aquest al que ha d'associar-se de manera indubtable la memòria. I sense perjudici també que s'haurà d'incorporar a l'ordenació estructural del planejament la declaració de bé d'interés cultural quan es resolga la seua aprovació.