Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Algemesí

De conformitat amb l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d'impacte ambiental, resolc:



Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 109/16-AIA Algemesí.



«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 109-2016-AIA

Títol: Ampliació i legalització d'explotació avícola

Promotor: SAT Avícola Girbés, SA.

Òrgan substantiu: Servei de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació

Localització: parcel·les 239, 266, 276, 305, 306, 309 del polígon 49 d'Algemesí (València).



Antecedents

El 28 d'octubre de 2005 la Direcció General de Gestió del Medi Natural emet declaració d'impacte ambiental (DIA) favorable per a una granja avícola amb capacitat total de 66.200 gallines (expedient 82-2003-AIA).

En data 29 d'abril de 2008 el director general per al Canvi Climàtic va dictar resolució de concessió d'autorització ambiental integrada (AAI) per a aquesta explotació avícola de gallines ponedores, amb capacitat per a 57.960 places de polletes de recria i 118.000 places de gallines ponedores.

No hi ha constància de tramitació de procediment d'avaluació d'impacte ambiental de la modificació i ampliació del projecte.

El 31 de maig de 2011 la Direcció General de Medi Natural emet resolució complementària referent a la modificació parcial de l'activitat incloent l'activitat de producció d'ous de 650 gallines criades a l'aire lliure mitjançant la utilització de part d'una de les naus construïdes.



En data 20 d'abril de 2012 la Direcció General de Qualitat Ambiental va sol·licitar informe relatiu a la modificació no substancial proposta per a la instal·lació, consistent en el condicionament de les gàbies i les instal·lacions en general, amb la finalitat de complir els requeriments del Reial decret 3/2002, d'11 de gener, pel qual s'estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores, i es varia la capacitat de les naus, que en la data de 20 d'abril de 2012 tenien els allotjaments següents:

– Nau de recria 1, de dues plantes, que allotgen 19.776 aus.

– Nau de recria 2, de dues plantes, que allotgen 33.960 aus.

– Nau de ponedores 1, de dues plantes, que allotgen 39.216 aus.

– Nau de ponedores 2, de dues plantes, que allotgen 31.908 aus.

– Nau de ponedores 3, de dues plantes, que allotgen 47.520 aus.

– Nau de ponedores 4, d'una planta, que allotja 650 gallines criades a l'aire lliure.

La proposta de modificació va ser:

– Nau de ponedores 1, de dues plantes, que allotgen 36.864 aus.

– Nau de ponedores 2, de dues plantes, que allotgen 42.822 aus.

– Nau de ponedores 3, de dues plantes, que allotgen 39.600 aus.

– Nau de ponedores 4, d'una planta, que allotja a 650 gallines a l'aire lliure.

En la nau de ponedores 3 es pretén habilitar la planta baixa que actualment s'empra com a magatzem, per a allotjar 25.050 gallines ponedores.

El 19 de setembre s'emet resolució complementària 2a a la DIA de 28 d'octubre de 2005 amb caràcter favorable.

Els antecedents de l'autorització substantiva són:

Mitjançant Resolució de 29 d'abril de 2008, de la Direcció General per al Canvi Climàtic, es va atorgar a la SAT 6938 Avícola Girbés l'AAI per a una explotació amb capacitat per a 54.960 places de recria i 118.000 places de gallines ponedores, i quedant inscrita en el registre d'instal·lacions de la Comunitat Valenciana amb el número 272/AAI/CV.

En data 11 de gener de 2012 la Direcció General de Qualitat Ambiental va modificar d'ofici l'autorització ambiental integrada per tal d'incrementar la capacitat productiva en incloure 650 places de gallines criades a l'aire lliure en una nau existent en l'explotació.

En data 12 de novembre de 2012 la Direcció General de Qualitat Ambiental va modificar d'ofici l'autorització ambiental integrada. Aquesta modificació, considerada no substancial, va consistir a ampliar en 25.050 places el nombre de gallines ponedores. En conseqüència, la capacitat total actual de la instal·lació es correspon amb 144.336 gallines ponedores en gàbia, 54.960 polletes de recria i 650 gallines criades a l'aire lliure.

En data 20 de novembre de 2014 la Direcció General de Qualitat Ambiental va modificar d'ofici l'autorització ambiental integrada, incrementant les places de gallines criades a l'aire lliure fins a les 3.500.

Vistos els antecedents administratius, hi ha modificacions que han sigut objecte d'avaluació d'impacte ambiental i altres de les quals no hi ha constància.

Per tant, a l'efecte del procediment d'avaluació d'impacte ambiental i per a l'actual procediment es valora ambientalment la totalitat de l'explotació incloent-hi la instal·lació de fabricació de pinsos, que està compresa en l'annex II.1.f (fabricació de pinsos compostos) del Decret 162/1990, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, d'impacte ambiental de la Comunitat Valenciana.



Descripció del projecte

L'explotació està situada en el polígon 49 d'Algemesí i limita amb zona industrial, a uns 1900 metres del seu nucli urbà i a 1500 de sòl urbanitzable residencial.

Les infraestructures existents en l'explotació són:

Nau A-B de producció de dimensions 12,8 x 104 metres

Nau C-D de producció de dimensions 14,4 x 90,3 metres

Nau E-F de producció de dimensions 18 x 87,5 metres

Nau G-H de gallines criades a l'aire lliure de 13 x 30 metres

Nau I de recria de dimensions 12,6 x 34,7

Fàbrica de pinsos per a autoconsum

Centre de classificació i envasament d'ous

Altres: magatzem, oficines, condícies, vestuaris, femer de 427,5 m² amb solera de formigó i bassa estanca de control de lixiviats de 79 m³, 14 sitges, depòsit d'animals morts, contenidors de residus farmacològics, etc.

La bassa de lixiviats s'ha calculat per a fer front a episodis de pluges intenses amb període de retorn de 25 anys.

Actualment es proposa la construcció d'una nova nau de producció «J» de dimensions 19,62 x 74,04 amb capacitat de 107.840 noves places de gallines ponedores. La nau s'ha d'executar en planta rectangular, ha de tindre dues altures i 11,02 m d'altura en carener. Annexes a la nau s'han d'instal·lar 4 sitges d'acer galvanitzat.

La construcció de la nova nau s'ha de situar en una superfície destinada inicialment per a l'espai vital de les aus per la qual cosa s'ha de modificar la zona d'espai vital i a la reestructuració de les naus G-H, que quedaran unificades en una sola mitjançant l'obertura de corredors entre aquestes perquè les gallines tinguen lliure el pas.

La superfície d'espai vital queda reduïda a 11.155 m² per la qual cosa el nombre d'aus criades a l'aire lliure es reduirà a 2.472 places (-1038 places).

Quant al nombre d'animals, la proposta que es realitza és l'ampliació de l'explotació en 122.790 noves places de gallines ponedores.



D'aquestes, 14.950 places s'incorporen en una nau existent (nau E-F), mentre que per a les restants 107.840 places es requereix l'execució d'una nova nau (nau J). A més, es redueix el nombre de gallines criades a l'aire lliure a 2.472 places, a fi de complir la normativa sectorial que li és aplicable.

Després de l'ampliació l'explotació disposarà de:

– Nau de producció (A-B) de 12,8 x 14,0 m

– Nau de producció (C-D) de 14,4 x 90,3 m

– Nau de producció (E-F) de 18,0 x 87,5 m

– Nau de gallines criades a l'aire lliure (G-H) de 13 x 30 metres

– Nau de recria (I) de 12,6 x 34,7

– Nau de producció (J) de 16,9 x 72,0

– Fàbrica de pinsos per a autoconsum.

Amb aquestes construccions la capacitat de l'explotació serà de 267.126 gallines ponedores en gàbia, 54.960 polletes de recria i 2.472 gallines criades a l'aire lliure.

A la fàbrica de pinsos per a autoconsum existent, el cicle de fabricació comença amb la recepció de les matèries primeres: dacsa, ordi, gira-sol, farina de soja, carbonat de calci, oleïnes vegetals i additius. Amb les matèries primeres i els additius fabrica el pinso. Una vegada establida la fórmula optimitzada i mitjançant un dosificador, es realitzen les mescles desitjades que passen a un molí triturador i a una mescladora central, en la qual s'homogeneïtza tot el producte.



Acabat el procés de fabricació, la fórmula passa a les sitges de producte acabat, des d'on és distribuït, mitjançant un camió especial, a cadascuna de les naus d'animals.

L'activitat productiva en la granja consisteix en la recria de polletes i en la producció i comercialització d'ous de gallines ponedores. L'alimentació dels animals es realitza per fases, i se subministren tres tipus de pinso en ponedores i tres per a recria.

Les polletes arriben amb un dia d'edat a les naus de recria, on romanen allotjades fins a l'edat de 4 mesos. El procés productiu en les naus de ponedores comença amb l'entrada de les polletes amb una edat d'unes 17 setmanes. La posta s'inicia entre les 19 i 20 setmanes i es prolonga durant 12-14 mesos. Es produeix un buit sanitari d'1-2 mesos. El sistema emprat és del tipus «tot-dins, tot fora».



Els animals s'allotgen en gàbies en bateria. Per davall de les gàbies discorren les cintes d'extracció de fem que el condueixen directament a la caixa del camió que retira la gallinassa. La gallinassa serà retirada amb una periodicitat de tres dies per gestor autoritzat. L'ús final de la gallinassa és l'ús agrícola.

Per a situacions d'emergència l'explotació disposa d'un femer de 427,5 m² de formigó amb bassa estanca de recollida de lixiviats de capacitat 79 m³. La capacitat del femer, tenint en compte la densitat de la gallinassa dessecada, permet emmagatzemar el fem produït durant una setmana.

La quantitat de fem produïda, després de l'ampliació serà de 17.850,69 T/any, càlcul realitzat segons la guia de millors tècniques disponibles del sector d'avicultura de posta.

Els animals morts seran depositats en contenidors prèviament la retirada per una empresa gestora. En l'explotació, a més, es produiran residus no perillosos que seran emmagatzemats en un lloc cobert, senyalitzat, amb sòl impermeable i sistema de recollida de vessaments accidentals. Tots els residus generats són gestionats per empreses autoritzades.

Les emissions previstes a l'atmosfera procedents de l'explotació són: amoníac, òxid nitrós, i metà. Destaca, com a gas d'efecte d'hivernacle el metà (33.572,28 Kg), amb un increment del 60,04 %.



L'aigua utilitzada en l'explotació prové de pou situat en l'explotació. El consum esperat s'ha calculat tenint en compte la guia de millors tècniques disponibles del sector d'avicultura de posta publicada pel Ministeri de Medi Ambient. Després de l'ampliació el consum calculat és de 28.712,19 m³ anuals. Aquest consum suposa un increment del 73,9 % del consum actual.

A més, i després de l'ampliació, s'hi consumiran 12.192,07 tones anuals de pinso, amb un increment del 73,6 % respecte de l'actual. L'increment energètic s'estima un 50,5 % més que el consum actual.



Amb els consums indicats s'espera obtenir una producció de 69.325.200 ous anuals, dels quals 635.657 seran ous de gallines criades a l'aire lliure. L'increment de la producció serà del 82,4 %.

Tramitació administrativa

Es resumeixen els aspectes més rellevants de la tramitació del procediment:

– En data de 21 de setembre de 2016 i 15 de juny de 2017, i en el tràmit de modificació de l'autorització ambiental integrada, el Servei de Lluita Contra el Canvi Climàtic i Prevenció i Control de la Contaminació sol·licita al Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental informe de suficiència d'acord amb l'article 28 de la Llei 6/2014, de prevenció, qualitat i control ambiental d'activitats a la Comunitat Valenciana.



– El 16 de juny de 2017, a la vista de la informació aportada, se sol·licita a l'òrgan substantiu la presentació d'un nou projecte tècnic en el qual, a la vista de la documentació remesa, es refonen els canvis del projecte (entre altres).

– El 4 de maig de 2018 es rep el resultat del tràmit d'informació pública i la resta de la documentació sol·licitada, per la qual cosa aquesta data es considera l'inici formal de l'expedient d'avaluació d'impacte ambiental.

Informació pública

La informació pública es va realitzar mitjançant publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana per 30 dies hàbils.

Durant el període d'informació pública no s'hi van presentar al·legacions.

Afeccions legals. Informes sectorials

– L'explotació se situa en sòl no urbanitzable comú i sòl urbanitzable industrial.

Mitjançant informe de compatibilitat urbanística de 3 de maig de 2018, l'Ajuntament d'Algemesí informa del següent:

– L'emplaçament de la granja es troba en sòl no urbanitzable comú, zona 1 (parcel·les 239, 276, 305, 306 i 309) i zona 4 i dins de sòl urbanitzable sector industrial «Ampliació SOS Cuétara» (parcel·la 266). Les parcel·les es troben dins de sòl amb el risc d'inundació nivell B.



La parcel·la on es localitza l'ampliació (276) està dins de la zona 1 de l'SNUC. L'ús dominant és l'agrícola i com a ús permés es troba l'ampliació de granges preexistents amb una limitació del 30 % de la superfície ocupada en planta i sense augment del nombre de plantes consolidades.

Després de la consulta de l'informe favorable vinculant de la Direcció General de Cultura i Esport, de la memòria de justificació de l'adaptació del projecte a la normativa urbanística i de l'acta redactada pel promotor en què manifesta acceptar la renúncia de la indemnització que puga produir-se respecte del desenvolupament del sòl urbanitzable, conclou l'informe que l'activitat és compatible amb l'emplaçament proposat d'acord amb el règim d'usos establit en el pla general sempre que la superfície d'ampliació no supere els 1.386,12 m² i es mantinga l'ús agrari de les parcel·les destinades a cultiu.



– L'ampliació està afectada per perillositat d'inundació tipus 3 (freqüència alta [<25 anys] i calat sota [<0,8 m] segons PATRICOVA [Pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana]).

Al respecte, el Servei d'Ordenació del Territori, com a òrgan competent en la matèria emet tres informes.

Informe de 19 de juliol de 2017 (síntesi): després d'analitzar la cartografia i la normativa del PATRICOVA, l'excepcionalitat en municipis d'elevada perillositat d'inundació i la cartografia de l'SNCZI (Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables) conclou que el projecte d'ampliació d'explotació avícola és parcialment incompatible amb les determinacions del PATRICOVA, per la qual cosa s'ha de justificar l'emplaçament de la nau i les mesures de reducció del risc que es proposen.

Informe de 8 de juny de 2018 (síntesi): l'informe analitza l'annex a l'estudi d'impacte ambiental «justificació de reducció del risc d'inundació» i conclou que la documentació aportada no està completa atés que s'han de justificar la totalitat dels aspectes reflectits en l'informe de 19 de juliol de 2017.

Informe d'1 d'octubre de 2018 (síntesi): en el qual es considera que la modificació proposada es troba afectada per perillositat d'inundació i és compatible, amb les condicions especificades en els informes i la documentació presentada, amb el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana.



La documentació presentada va consistir en: mesures a implantar per a minimitzar la problemàtica d'inundabilitat, justificació de la necessitat de la instal·lació i la disposició d'aquesta respecte de les naus existents, justificació de la incidència de la inundabilitat amb les mesures correctores que determina l'article 18 de la normativa del PATRICOVA, justificació de la no-incidència de l'increment de perillositat d'inundació segons els articles 17 i 9 del PATRICOVA.

– Pla d'ordenació dels recursos naturals de la conca hidrogràfica de l'Albufera. L'informe indica:

(…) «Atesa la distància de la ubicació prevista al parc natural (més de 3 km) com al llac (més d'11 km) sembla clar que l'únic impacte que pot derivar-se sobre el parc natural a causa de l'explotació provindria dels possibles abocaments o lixiviats de l'explotació. En aquest sentit, la normativa del PORN estableix l'obligació de sotmetre l'autorització d'aquests establiments a avaluació d'impacte ambiental i al control dels abocaments:

«Els establiments ramaders intensius s'han de vincular a la disposició d'una superfície de terra suficient per a absorbir les dejeccions sòlides i líquides que produïsquen, o bé disposar dels elements d'eliminació necessaris entre els quals es recomanen les instal·lacions de producció de biogàs. En tot cas no se n'autoritza l'abocament a llits públics».



En el cas que ens ocupa, el projecte no preveu una nova instal·lació de sanejament, atés que ja disposa de lavabos i vestuaris en l'explotació. Les aigües residuals sanitàries es recullen i emmagatzemen en un depòsit estanc i impermeable fins a la retirada per un gestor autoritzat.



Cal garantir que també els lixiviats de la planta siguen recollits en un depòsit estanc, i que la situació i les característiques d'aquest eviten la possibilitat de fugides. El femer ha d'incloure les estructures i instal·lacions necessàries perquè en cas d'inundació de la parcel·la s'evite que el material depositat siga arrossegat fins a les séquies, barrancs o altres masses d'aigua».

L'informe conclou que l'ampliació és compatible amb el que estableix el PORN del Parc Natural de l'Albufera amb el compliment de les especificacions de l'informe.

– Informe de 21 de juny de 2017, de la Direcció General de Cultura i Patrimoni (extracte):

(…) «En l'àmbit del projecte es localitza el jaciment arqueològic denominat Cementeri Nou, encara que la prospecció realitzada no ha pogut localitzar-ne amb exactitud la localització i la magnitud, per la qual cosa la memòria proposa la realització d'un seguiment arqueològic intensiu de les obres que suposen remoció del terreny.

Per la qual cosa, vist el precepte indicat i de conformitat amb l'informe dels serveis tècnics, s'emet informe favorable sobre els efectes patrimonials previstos en l'article 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià».

Documentació administrativa

L'expedient conté:

– Notificació de resolució d'expedient de concessió d'un aprofitament d'aigües subterrànies situat a la partida Cotes, al terme municipal d'Algemesí (València), amb destinació a ús ramader, emesa per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb un volum màxim de 33.305 m³/any.

– Informe de l'EPSAR condicionat al compliment de la qualitat dels abocaments segons article 8 del Decret 509/1996 i ordenances municipals i al no impediment perquè l'EDAR receptora de les aigües contaminades puga complir els objectius de qualitat fixats en l'autorització d'abocament.

– Contracte de recollida i transport de residus sanitaris i residus especials ramaders.

– Document d'acceptació de residus perillosos.

– Contracte de retirada i gestió d'aigües residuals.

– Autorització per a la utilització de l'ecoparc de l'Ajuntament d'Algemesí.

– Compromís de retirada i transport a planta de transformació i eliminació dels materials especificats de risc.

– Contracte de retirada de la gallinassa.

Consideracions ambientals

1. Identificació i valoració d'impactes

L'estudi d'impacte ambiental identifica i valora els impactes causats per l'ampliació de l'activitat en la fase d'obra i en la fase de funcionament, on destaca:

Fase d'obra:

– Patrimoni cultural: l'explotació avícola se situa pròxima al jaciment arqueològic de Cotes, alqueria de fundació islàmica que en època cristiana es converteix en caseriu. En principi no s'espera cap afecció significativa sobre el patrimoni cultural.

– Atmosfera: en la fase de construcció de la nova nau es produirà pols i soroll causat per la maquinària d'obra. L'impacte es valora com a moderat.

– Sòl: l'estructura i la composició del sòl es veurà alterada per la construcció de la nau. L'impacte es valora com a moderat.

– Aigua: durant la fase de construcció pot afectar-se la qualitat de les aigües superficials a causa d'abocaments accidentals. Pel fet que no hi ha masses d'aigua natural que puguen veure's directament afectades, l'impacte es valora com a compatible.

Les aigües subterrànies poden veure's afectades en la fase d'obres per abocaments accidentals. Tenint en compte que la zona es troba en una zona de vulnerabilitat mitjana a la contaminació d'aqüífers, l'impacte es qualifica de compatible.

– Fauna: pot donar-se un desplaçament temporal de la fauna a causa de les obres i es valora com a moderat.

– Paisatge: l'ampliació de l'explotació produirà disminució en la qualitat paisatgística, antropització del paisatge i canvi en la seua estructura. L'impacte es valora com a moderat.

– Flora: en l'execució de les obres no solament es produirà afecció directa a la vegetació que puga haver-hi en la parcel·la, sinó que la vegetació circumdant es veurà afectada per pols i afectarà l'activitat fotosintètica i la respiració. La intensitat de l'impacte es valora com a baixa.

– Medi socioeconòmic: d'una banda es produirà un impacte moderat de signe positiu en la generació d'ocupació i un impacte moderat de signe negatiu a causa de la disminució de la qualitat de vida de la població a causa dels sorolls i vibracions que es generaran en la fase d'obres, impacte que es considera compatible pel fet de ser una afecció puntual.



Fase de funcionament

– Qualitat de l'aire: el funcionament de la granja genera un impacte moderat sobre la qualitat de l'aire per l'emissió de partícules gasoses pudents com metà i amoníac. A més el metà és un gas amb efecte d'hivernacle que s'ha de tindre en compte com a condicionant del canvi climàtic. La zona d'estudi presenta uns nivells d'immissió per a aquests gasos molt baixos, per la qual cosa aquest impacte es considera de baixa intensitat.

A la fàbrica de pinsos es generarà pols durant la duració de la descàrrega de certes matèries primeres. El núvol de pols generada és poc persistent i d'escassa dispersió. Per tant, l'impacte sobre el mitjà resulta irrellevant.

L'augment del soroll a causa del tràfec dels animals i al soroll generat en l'explotació és d'escassa intensitat. La fàbrica de pinsos només funciona en període diürn i no emet a l'exterior més de 70 dB(A). D'altra banda, l'explotació es troba allunyada de nuclis de població per la qual cosa l'impacte és compatible.

– Sòl: sobre el sòl es produirà una eliminació de la seua capacitat productiva. Hi ha risc de contaminació per possibles accidents en la gestió de fems i aigües residuals encara que aquest risc es considera molt xicotet. L'impacte es valora com a moderat.

– Vegetació: l'emissió i projecció de pols en la descàrrega de matèries primeres a la fàbrica de pinsos pot produir efectes sobre la respiració i fotosíntesi vegetal. L'impacte es valora com a moderat.

– Aigua: es pot generar contaminació d'aigües superficials i subterrànies per vessaments accidentals de fems. A causa de l'escassa probabilitat d'ocurrència d'accidents i al fet que no es troben corrents d'aigua superficial en la zona, l'impacte es considera moderat.



L'ús de l'aigua procedent de la captació del pou existent en l'explotació tindrà un efecte negatiu sobre les aigües subterrànies. L'aqüífer no està sobreexplotat i la probabilitat de sobreexplotació és molt baixa per la qual cosa l'impacte es considera moderat.

– Fauna: l'activitat ramadera (pinsos, generació de fems, cadàvers, etc.) suposa una variació de la composició faunística de la zona a causa de l'atracció d'animals oportunistes. Es considera com un impacte moderat.

– Paisatge: la presència de les naus suposa un impacte permanent sobre el paisatge. Encara que el nombre d'observadors potencials serà baix, la granja podrà observar-se a llargues distàncies pel que l'impacte es caracteritza com a moderat.

– Medi socioeconòmic: la presència de la granja implica contaminació per soroll, la qual cosa pot produir molèsties a la població existent en l'àrea d'estudi. A causa de la distància existent entre la granja i els nuclis de població l'impacte es considera compatible.

L'emissió d'olors pot generar molèsties en la població. Es calcula segons el mètode del factor total d'emissions d'olor que a 800 metres no es percep l'olor en un 98 %. Pel fet que la distància dels nuclis habitats amb l'explotació són majors de 1000 metres, l'impacte es considera moderat.

La utilització dels fems com a adob tindrà un impacte de signe positiu sobre la socioeconomia per la possibilitat de disposar d'un adob de qualitat que millore el rendiment de les explotacions agràries.



El canvi d'ús de les parcel·les per la instal·lació de les naus es valora com a moderat.

L'activitat econòmica produïda durant l'explotació afectarà de forma positiva l'entorn humà i la qualitat de vida, en tractar-se d'una font d'ocupació permanent, encara que no suposarà un impacte amb alta importància, ja que la intensitat serà baixa, perquè no genera un gran nombre de llocs de treball.

A la vista de la valoració dels impactes, es podria valorar globalment el projecte com a compatible, ja que els efectes ambientals poden ser corregits amb l'establiment d'unes mesures preventives o correctores fàcilment realitzables.

2. Establiment de mesures protectores i correctores.

Es proposen les següents:

Fase d'execució

– Paralització de les obres en el cas que apareguen restes de significat arqueològic.

– Reg de la zona d'obres.

– Utilització de maquinària d'obra degudament mantinguda i amb instal·lació de silenciadors homologats.

– Els materials escollits per a la nau nova han de ser similars als de les naus existents a fi d'integrar-se en l'explotació. Les sitges han de ser de color clar mat per a evitar l'efecte lluentor.

Fase de funcionament

– En la gestió del fem: no s'ha de fer cap mena de manipulació els dies de vent quan aquest puga dirigir l'olor cap a les poblacions, la solera on s'emmagatzemarà de forma temporal el fem ha de ser impermeable.

– Reducció d'amoníac: ventilació adequada de les naus, addició de productes alcalins naturals per a frenar les fermentacions.

– A fi d'evitar la formació d'emissions pulverulentes en el procés de descàrrega del carbonat càlcic i fosfat monocàlcic en les sitges de matèries primeres s'ha d'instal·lar un filtre de ventilació de sitges. En la tremuja de recepció de cereals s'ha d'instal·lar un cicló per a evitar igualment les emissions de pols.

– El transport dels residus s'ha d'efectuar en vehicles apropiats per a evitar l'emissió d'olors.

– S'ha de plantar una barrera vegetal a la zona nord i sud de l'explotació i s'ha de mantindre l'arbratge existent.

– S'ha de cuidar l'adequat manteniment i la neteja de les instal·lacions existents.

3. Programa de vigilància ambiental

En el desenvolupament de l'activitat ramadera el programa de vigilància ambiental ha de constar dels elements següents.

1. Olors: s'ha de portar un registre de les incidències en aquest sentit per a corregir qualsevol problema que puga sorgir.

2. Control del consum de recursos hídrics: s'ha de controlar el consum d'aigua mensualment.

3. Registre de consum de tots els altres recursos: energia elèctrica, alimentació, productes zoosanitaris, etc.

4. S'ha de portar un registre de totes les mesures de gestió de la gallinassa per a comprovar el bon funcionament i actuar en conseqüència, si hi ha problemes. La responsabilitat del compliment d'aquest programa és del responsable del manteniment de la instal·lació o el gestor de la instal·lació (o representant designat per aquest).

En el cas que es detecten desviacions respecte al que s'hi preveu, caldrà revisar el pla de vigilància i establir mesures de control més eficaces. En el cas que es detecten impactes no previstos, s'haurà de modificar el programa de vigilància per incloure'ls-hi.



Consideracions de l'òrgan ambiental

En primer lloc s'indica que aquesta declaració d'impacte ambiental es refereix a qüestions globals del projecte, atés que no es troben antecedents administratius de l'ampliació d'algunes de les fases, i de l'ampliació proposada.

L'ampliació que es proposa suposa un augment important tant de la capacitat productiva com del consum de recursos. Des del punt de vista ambiental és fonamental que es complisquen les millors tècniques disponibles que consten com a aplicades actualment perquè es complisquen les previsions realitzades, i que l'òrgan substantiu en comprove la correcta implantació.

Finalment, i atés que l'explotació se situa en l'àmbit del Pla d'ordenació de recursos naturals de la conca hidrogràfica de l'Albufera, s'han de concretar les mesures de protecció de les aigües subterrànies davant de la contaminació.

Consideracions jurídiques

1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'annex I, grup 1a) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i annex I.1.h) del Decret 162/1990, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, d'impacte ambiental.

2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental i en les altres disposicions que són aplicables.

3. L'article 13 del Decret 158/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, modificat pel Decret 80/2016, d'1 de juliol, atribueix a la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental la competència sobre avaluació ambiental estratègica i de projectes.

Per tot l'anterior es resol:



Primer

Estimar acceptable, al sol efecte ambiental el projecte «Ampliació d'explotació avícola» promogut per SAT Avícola Girbés, SA, sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, sempre que es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants i les modificacions establits a continuació:

1. Amb caràcter previ a la modificació de l'autorització ambiental integrada

a) Ha d'obtindre's informe favorable en relació amb l'article 201.1 de la Llei 5/2014, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge.



b) Respecte a la fàbrica de pinsos, s'ha de comprovar que les mesures correctores o l'emissió de sorolls compleixen les determinacions de la normativa en vigor i aquelles resultants de l'autorització ambiental integrada.

2. En el transcurs de les obres

a) Presència d'especialista en arqueologia en les fases d'obra que puguen tindre incidència sobre béns del patrimoni cultural valencià per a garantir el compliment de les mesures preventives.

b) Presència de responsable ambiental que garantisca la gestió adequada de possibles abocaments i residus d'obra.

3. Es fan extensius a l'ampliació de l'explotació i es recorda per a l'explotació existent els aspectes següents dels condicionants ambientals de la declaració d'impacte ambiental de 28 d'octubre de 2005 (en endavant DIA) que es modifiquen amb la redacció següent:

a) Del primer punt de la DIA: El femer ha de cobrir-se almenys parcialment per a evitar la mescla d'aigua de pluja amb la gallinassa que puga acumular-se, i ha d'incloure les estructures i les instal·lacions necessàries perquè en cas d'inundació de la parcel·la s'evite que el material depositat siga arrossegat fins a les séquies, els barrancs o altres masses d'aigua.

b) Del punt 7 de la DIA: No poden eixir lixiviats de l'aigua de neteja de les naus i cal disposar d'elements de contenció de les aigües de neteja a l'eixida d'aquestes o habilitar una canaleta que reculla les aigües de neteja cap a la bassa de lixiviats.

4. Fase productiva

a) S'han de conservar els cultius agrícoles de les zones d'espai vital de les gallines incorporant, si escau, les dejeccions al terreny mitjançant els conreus oportuns.

No poden utilitzar-se com a zones d'espai vital zones no cultivades.

b) Tant la gestió dels lixiviats com dels fems sòlids els ha de realitzar un gestor autoritzat.

c) El programa de vigilància ambiental:

– Ha d'incloure el registre documentat dels consums: pinsos, aigua, energia, productes veterinaris i dels subproductes i residus produïts. En el cas d'augments no justificats, s'han de revisar de les instal·lacions i de protocol de maneig de les aus per a delimitar els factors que incideixen en l'augment de consums i corregir-los.

En la vigilància del consum de recursos han de detectar-se els punts de major risc de desviament de les previsions que quedaran establits com a punts de control a l'efecte de vigilar-los.

Les mesures establides per a controlar els consums i l'excés de generació de residus i subproductes han de quedar documentades.

5. Fase d'abandó: S'ha de complir el que a l'efecte dicta la normativa municipal. En cas que no hi haja normativa, o de manera complementària a aquesta, el promotor ha de tindre en compte, a l'efecte d'habilitar una partida pressupostària en la comptabilitat: que les naus, o bé han de desmantellar-se o dedicar-se a altres usos. En el desmantellament serà prioritària la reutilització dels diferents elements davant del reciclatge i el reciclatge davant de la retirada a l'abocador.



Segon

La declaració d'impacte ambiental no pot ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si escau, pertoquen en via administrativa i judicial davant de l'acte pel qual s'autoritza el projecte.



Tercer

Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentària, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

La regulació de la vigència d'aquesta declaració d'impacte ambiental és l'establida en l'article 43 de la Llei 21/2013.



València, 4 de febrer de 2019.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»



València, 3 d'abril de 2019.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.