DECRET 51/2019, de 29 de març, del Consell, pel qual es declara bé d'interés cultural amb la categoria de bé immaterial les festes de Moros i Cristians d'Alcoi. [2019/3654]
(DOGV núm. 8526 de 10.04.2019) Ref. Base de dades 003347/2019
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Descriptors toponímics: Alcoi
L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural s'ha de fer mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjudici de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol reserva a l'Administració General de l'Estat.
Alhora, la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en l'article 45 disposa que han de ser declarats béns d'interés cultural les activitats, coneixements, els usos i les tècniques que constituïxen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i el gènere de vida tradicionals del poble valencià. Igualment, poden ser declarats béns d'interés cultural els béns immaterials que són expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.
Mitjançant una resolució de 16 d'octubre de 2018, de la Conselleria de Educació, Investigació, Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració com a bé d'interés cultural immaterial a favor de les festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
En la tramitació de l'expedient s'ha concedit tràmit d'audiència a l'Ajuntament d'Alcoi.
En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en l'expedient consten els informes favorables del Consell Valencià de Cultura, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de la Universitat d'Alacant.
Per tot això, complits els tràmits previstos a l'article 43 de la Llei 5/1983, de la Generalitat, del Consell i als articles 26 i següents de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, a proposta del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del 29 de març de 2019.
DECRETE
Article 1. Objecte
Es declara bé d'interés cultural immaterial les festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
Article 2. Descripció del bé i valors
La descripció del bé i els seus valors es fan constar en l'annex d'aquest decret.
Article 3. Mesures de protecció i salvaguarda
La protecció de les festes de Moros i Cristians d'Alcoi com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures següents:
a) Realitzar labors d'identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics.
b) Incorporar testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació.
c) Vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d'aquesta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.
S'hauran de potenciar les condicions perquè la festa es mantinga viva, d'acord amb el que establisca la col·lectivitat que la protagonitza i li dona sentit. La tasca de protecció i de salvaguarda es dirigirà fonamentalment cap a la divulgació i revaloració de tots els elements, les funcions i els significants que formen part d'ella, i dels seus valors patrimonials, perquè la comunitat s'identifique amb la festa i els seus valors, i, per tant, garantisca la seua continuïtat.
Qualsevol canvi que excedisca el normal desenvolupament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se a la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural, perquè, si és el cas, emeta l'autorització administrativa i la consegüent modificació d'aquesta declaració.
Les accions de salvaguarda que es projecten hauran de tindre en compte, de manera molt especial els riscos de desvirtuació que podrien derivar-se del turisme massiu, així com la necessitat de valorar i protegir adequadament els oficis tradicionals associats a aquesta manifestació.
La gestió del bé la tindrà l'Associació de sant Jordi i l'Ajuntament d'Alcoi, que seran els que decidisquen sobre aspectes materials i immaterials, així com sobre el desenvolupament de l'esmentada manifestació cultural.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Publicació i inscripció
Aquest decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado, i la declaració s'inscriurà en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià comunicant-se, així mateix, al Registre General de Béns d'Interés Cultural del Ministeri de Cultura i Esport.
Segona. Incidència pressupostària
L'aplicació i desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada a la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria.
Tercera. Recursos
Contra aquest acte, que esgota la via administrativa, les persones interessades podran interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, a comptar des del següent al de la seua publicació, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que establix els articles 10.1.a i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, o potestativament, recurs de reposició davant d'aquest mateix òrgan, en el termini d'un mes, computat en els termes ja referits, de conformitat amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sense perjuí que les persones interessades puguen interposar qualsevol altre que estimen procedent.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Efectivitat
Aquest decret tindrà efectes des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 29 de març de 2019
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ
ANNEX
Identificació geogràfica: Alcoi, Alacant.
Àmbit: creences, rituals festius i altres pràctiques cerimonials
Tipologia: festa de moros i cristians.
Denominació principal i unes altres: festa de Moros i Cristians d'Alcoi en honor a sant Jordi Màrtir.
1. Comunitats o persones relacionades amb l'element: sant Jordiet, capitans i alferes (un per cada bàndol), mossén Torregrossa, ambaixadors i sergents (un per cada bàndol), alcaid del castell cristià, components de les filaes (els festers i les festeres) i el públic que assisteix a l'acte.
2. Descripció: La festa de Moros i Cristians d'Alcoi en honor a sant Jordi màrtir té una personalitat pròpia des del segle XVI, i adquireix, a mitjan segle XVIII, les característiques que la defineixen. Compta a la ciutat d'Alcoi amb un distintiu que la fa singular, especial i única. La festa, en honor a Sant Jordi es compon de la seua proclamació, la Trilogia Festera i alguns actes previs, els horaris dels quals, itineraris i formalitats s'acomoden als tradicionals.
Cap a 1804 sorgirà el vocable filà per a designar nous grups dins dels dos bàndols, formats per persones amb una mateixa indumentària i que van començar a singularitzar-se amb nom propi. Aquestes filaes s'organitzen en esquadres, dividides en els dos bàndols primitius: el moro i el cristià.
a) Estructura de la festa
Actes previs
1r. Presentació de la revista i col·locació del cartell de festes: la revista recull la memòria de les activitats organitzades per l'Associació de Sant Jordi, la crònica detallada de la festa de l'any anterior, així com el seu programa d'actes. A més, conté col·laboracions literàries i articles d'investigació entorn de la festa, història local i a Sant Jordi. Editada des de 1913, es presenta en el Teatre Calderón.
Un altre reclam de la festa és el cartell, encarregat a un artista local, que funciona com un anunci i convoca a la participació. Aquest es mostra en la façana de l'Ajuntament de la ciutat d'Alcoi, el dia 1 d'abril.
2n. Glòria Major: la proclamació de la festa es realitza amb la Glòria, que és un pregó amb el qual donen inici les festes, i al qual acudeix un fester de cada filà amb el seu disseny oficial, amb els sergents majors precedits dels heralds de la ciutat i clarins de l'Associació. La desfilada comença a les 10 hores a la plaça d'Espanya, discorre per la ciutat i finalitza de nou en la mateixa plaça al voltant de les 14.00 hores, a continuació es disparà una mascletada.
3r. Processó del trasllat: es tracta d'una processó la finalitat de la qual és la de traslladar la imatge de Sant Jordi el xicotet des del seu temple a la parròquia de Santa Maria per a la realització dels posteriors cultes del tridu. Se celebra cinc dies abans de la Trilogia i comença a les 20.15 hores des de l'església de Sant Jordi fins a l'església de Santa Maria.
4t. Glòria infantil: és una desfilada des de la infantesa festera, igual que en la Glòria Major, realitzada després de la missa de Glorierets. Aquest acte se celebra, a les 12.00 hores, des del Partidor i segueix per Sant Nicolau, plaça d'Espanya, passa per davant de l'Ajuntament, i Sant Tomás, i acaba a les 14.00 hores, davant l'església de Sant Jordi. En el moment que conclou es procedeix a realitzar una mascletà a la plaça d'Espanya.
5é. Tridu: aquest acte es compon de tres solemnes cultes en honor al sant patró, a les 20.15 hores, en la parròquia de Santa Maria.
6é. Dia dels Músics
Festa del pasdoble: es tracta d'una desfilada, celebrada la vespra de la Trilogia Festera, en la qual intervenen les bandes de música. Es realitza a les 19.30 hores, des de l'avinguda del País Valencià (en l'encreuament amb el carrer de Santa Llúcia) i concorren a la plaça d'Espanya, on s'interpretarà l'himne de la festa.
7é. Nit de L'Olla i Entradetes: es realitza un sopar típic de festers i músics en cada filà, a partir de les 21.00 hores. Mitja hora més tard comencen les Entradetes, que s'allarguen fins a la 1.00 de la nit. En aquest acte es realitza una desfilada, sense abillament oficial fester i amb bandes de música sense uniformes, que arranca des de Sant Nicolau, entra a la plaça per davant de l'Ajuntament i finalitza darrere del castell. També arranquen des de l'avinguda del País Valencià, entren a la plaça per davant del Bar Ideal i finalitza darrere del castell.
b) Trilogia festera
1º. Dia de les Entrades
Missa del fester: celebració de caràcter religiós que comença a les 5.00 del matí, en la parròquia de Santa Maria, com a commemoració de la missa que mossén Torregossa va celebrar en 1276, prèviament a l'atac sarraí.
Diana: amb el res de l'Ave Maria, és hissada la bandera cristiana al castell, i la desfilada de totes les filaes cristianes i mores. En aquesta desfilada, que es produeix immediatament després de la missa (a les 05.45 hores), la Primera Diana recorre simbòlicament el que era l'antic recinte emmurallat de la ciutat per a la seua defensa. La primera filà arranca a les 05.50 hores i l'última al voltant de les 07.45 hores. S'inicia a la plaça d'Espanya davant de l'Ajuntament i continua per Sant Tomàs, església de Sant Jordi, Sant Jaume i Emili Sala (Terrer), i finalitza davant la Residència Emilio Sala. Ix de nou des de l'avinguda del País Valencià, a l'altura del carrer capellà Benlloch, segueix per Sant Llorenç, Sant Francesc, i finalitza a l'altura de la placeta de la Creu Roja. Arranca novament en el Partidor i discorre per Sant Nicolau, i finalitza a la plaça d'Espanya.
Entrada Cristiana: aquesta desfilada simbolitza la concentració de forces cristianes en defensa de la llavors vila d'Alcoi. Si inicia a les 10.30 hores en el Partidor i segueix per Sant Nicolau, plaça d'Espanya (el Capità arriba a la plaça al voltant de les 11.15 hores on se li fa lliurament de les claus de la vila), segueix per Sant Llorenç i acaba al final de l'avinguda del País Valencià al voltant de les 14.30 hores.
Entrada Mora: amb aquesta desfilada s'evoca les formacions morunes del cabdill al Azraq, en record de les que van assetjar la vila, s'inicia a les 17.00 hores i el Capità arriba a la plaça al voltant de les 17.45 hores. Finalitza la desfilada en l'avinguda País Valencià al voltant de les 22.00 hores.
2º. Dia de Sant Jordi
1. Segona Diana: especialment infantil, en la qual desfilen totes les filaes mores i cristianes, cadascuna amb el seu itinerari. D'aquesta manera, els Moros inicien l'acte des de la font Redona, fins a la plaça d'Espanya i acaben al castell, passant per davant de l'Ajuntament. Els Cristians parteixen de l'avinguda del País Valencià, a l'altura del carrer Bambú, fins a la plaça d'Espanya i acaben al castell, desfilant per davant del Cercle Catòlic d'Obrers. La desfilada s'inicia a les 09.00 hores i finalitza abans de les 11 hores. Els bàndols alternen aquests itineraris anualment.
Processó de la Relíquia: es basa en el trasllat de la relíquia del sant al Temple de Santa Maria. El recorregut s'inicia a les 11.00 hores en el temple de Sant Jordi i continua pels carrers de Sant Tomàs, l'Escola, Mossén Torregrossa, Sant Llorenç, plaça d'Espanya i Pintor Casanova (Major) a la parròquia de Santa Maria, finalitzant al voltant de les 12.00 hores.
Missa Major: aquests oficis litúrgics en honor al Sant Patró s'inicien a continuació de la processó de la Relíquia, en el Temple de Santa Maria.
Diana Vespertina del Cavallet: desfilada acompanyada amb cavalls de cartó que comprén el tram la Font Redona fins a la plaça d'Espanya i que comença a les 18.00 hores.
Processó General: amb aquesta processó es retorna la relíquia i la imatge eqüestre de Sant Jordi al seu temple. Comença a les 19.30 hores i acaba cap a les 21.30 hores. Els festers i devots es concentraran en la placeta del Carbó per a pujar pel carrer pintor Casanova (Major) on s'incorporarà el Clergat, la Relíquia i Autoritats, continuant per la plaça d'Espanya, Sant Nicolau, Ramón y Cajal, Sant Francesc, Mossén Torregrossa, l'Escola, Sant Tomàs al temple de Sant Jordi. Després Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi amb bandera i Sant Jordiet (Primers Trons, Majorals, Associats Honoraris i Junta Directiva) imatge de Sant Jordi, Relíquia del Sant, Reverend Clergat i Autoritats.
Retreta: aquesta desfilada nocturna comença a les 23.30 hores en la font Redona i segueix per Sant Nicolau, plaça d'Espanya, per davant de l'Ajuntament, i Sant Tomàs per a acabar davant l'església de Sant Jordi. A aquesta acudeixen totes les filaes amb carrosses i la indumentària oficial.
3º. Dia de l'Alardo
1. Contraban: ací es representa una escena teatral humorística, sense text fix i en el qual s'empra el castellà i el valencià. Es duu a terme en la plaça d'Espanya, i comença a les 08.00 hores, amb una durada de tres quarts d'hora.
Guerrilles: es tracta d'un acte d'arcabusseria realitzat després del Contraban, pel barri antic, excepte a la plaça d'Espanya i voltants. Comença a les 08.45 hores i acaba a les 09.45 hores. Després de cessar el foc de guerrilles, presa de possessió simbòlica de la fortalesa pel Capità i Alferes cristians, Sergent, Ambaixador i mossén Torregrossa, així com les seues respectives filaes.
Estafeta Mora: consta d'una escena de representació teatral: mentre els seguicis de l'ambaixador moro espera a l'altura de la Glorieta un estafeta (genet moro) pertanyent a la filà del Capità Moro, amb vestimenta oficial, s'acosta a la porta del castell amb un missatge escrit en papir en el qual intima la rendició del Castell. Des de l'alt dels merlets, el pergamí és llegit pel Capità Cristià i a continuació el destrossa i llança amb evident menyspreu al genet que espera. Davant la negativa, l'estafeta, pega la volta amb el seu corser i escapa en boja carrera. Aquest es realitza a les 10.00 hores al carrer de Sant Nicolau.
Ambaixada Mora: immediatament després de l'Estafeta es fa la representació teatral que escenifica l'arribada de l'Ambaixador Moro i el seu escorta, des de la plaça d'Espanya, en la qual es pretén rendir el castell que simbolitza la ciutat d'Alcoi en 1276 mitjançant el parlament.
Alardo del matí: acabat el parlament sense acord comença aquesta batalla d'arcabusseria, que acaba amb la victòria mora, cap a les 11.00 hores ixen del castell el Capità i l'Alferes Cristià seguits de les seues hosts. Finalitza al voltant de les 14.00 hores.
Recorregut per l'esquerra: el capità cristià seguit de set filaes es dirigeix pel carrer de Sant Nicolau, pel principi del Camí, on té lloc l'encarament amb el Capità Moro. Les altres filaes, en arribar a Sant Mateu, descendiran fins a la placeta de la Creu Roja i Sant Nicolau, plaça d'Espanya. El Capità que ja haurà fet l'encarament, retrocedirà pel camí a buscar Sant Nicolau i s'unirà a l'última filà a l'altura de l'encreuament de Sant Nicolau amb Ramón y Cajal. Avança el Capità Moro seguit de set filaes.
Recorregut per la dreta: l'alferes cristià seguit de set filaes es dirigeix pel carrer Sant Llorenç, av. del País Valencià, fins a l'encreuament amb el carrer Joan Cantó, on l'Alferes Cristià amb la seua filà trobaran l'Alferes Moro i realitzaran l'Encaro davant de les hosts mores. Les altres filaes, en arribar a la plaça del Pintor Gisbert, seguiran pel carrer Roger de Llúria, Bartolomé J. Gallardo, Rigobert Albors, ascendint per l'av. del País Valencià, Sant Llorenç a la plaça d'Espanya. L'Alferes Cristià que ja haurà fet l'Encaro, retrocedirà seguint l'última filà cristiana a l'altura de la plaça del Pintor Gisbert. Avança l'Alferes Moro seguit de set filaes.
Estafeta i Ambaixada Cristiana: mentre el seguici de l'ambaixador cristià espera a l'altura de la glorieta, una estafeta (genet cristià) s'acosta al castell amb un pergamí per a la rendició del castell, que és llegit pel rei moro. Aquesta representació teatral es duu a terme a les 16.30 al carrer sant Nicolau. L'ambaixada es fa quan arriben l'Ambaixador Cristià i el seu escorta, realitzant-se l'Ambaixada Cristiana a la plaça d'Espanya, on pretenen recuperar el castell que simbolitza la ciutat.
Alardo de vesprada: cap a les 17.30 hores ixen del castell el Capità i l'Alferes Moro seguits de les seues hosts. Finalitza cap a les 20.00 hores. Acabat el parlament sense èxit s'inicia una nova batalla d'arcabusseria, que aquesta vegada acaba amb la victòria cristiana.
Recorregut per l'esquerra: el Capità Moro seguit de les mateixes filaes que en l'Alardo del matí, dirigint-se pel carrer Sant Nicolau, pel principi del Camí, on té lloc l'Encaro amb el Capità Cristià. Les altres filaes, en arribar a Sant Mateu, descendiran fins a la placeta de la Creu Roja i Sant Nicolau, plaça d'Espanya. El Capità que ja haurà fet l'Encaro, retrocedirà pel Camí a buscar Sant Nicolau i s'unirà a l'última filà a l'altura de l'encreuament de Sant Nicolau amb Ramón y Cajal. Avança el Capità Cristià seguit de set filaes.
Recorregut per la dreta: l'Alferes Moro seguit de les mateixes filaes que en l'Alardo del matí, dirigint-se pel carrer Sant Llorenç, av. del País Valencià, fins a l'encreuament amb el carrer Joan Cantó, on l'Alferes Moro amb la seua filà trobaran l'Alferes Cristià i realitzaran l'Encaro davant de les hosts cristianes. Les altres filaes, en arribar a la plaça del Pintor Gisbert, seguiran pel carrer Roger de Llúria, Bartolomé J. Gallardo, Rigobert Albors, ascendint per l'av. del País Valencià, Sant Llorenç a la plaça d'Espanya. L'Alferes Moro que ja haurà fet l'Encaro, retrocedirà seguint l'última Filà cristiana a l'altura de la plaça del Pintor Gisbert. Avança l'Alferes Cristià seguit de set filaes.
Acompanyament de la imatge de Sant Jordi i acció de gràcies: es tracta de l'acompanyament de la imatge de Sant Jordi, el Xicotet, a la seua església titular i oració d'acció de gràcies al sant patró. Finalitzada la lluita, cap a les 20.30 hores els capitans i alferes es dirigiran pegant la volta a la plaça d'Espanya, a la parròquia de Santa Maria (placeta del Fossar) on se'ls unirà l'Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi i el xiquet Sant Jordiet amb la seua filà, acompanyant, tots junts, la imatge de Sant Jordi, el Xicotet, pel carrer Pintor Casanova (Major), plaça d'Espanya (per davant de l'Ajuntament) i carrer sant Tomàs a la seua església titular, per a orar en acció de gràcies al sant patró. La formació serà: Capità Moro amb la seua filà i la banda de música; Alferes Moro amb la seua filà i la banda de música; Capità Cristià amb la seua filà i banda de música; Alferes Cristià amb la seua filà i la banda de música; Sant Jordiet amb la seua filà i la banda de música; Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi; imatge del Sant i la banda de música.
Aparició de Sant Jordi sobre els merlets del castell de la plaça d'Espanya, des de les 21.30 hores, amb la qual es recorda a Alcoi la seua gratitud a Sant Jordi. Amb aquest últim acte es tanca la Trilogia Festera.
3. Marc espacial
Centre històric de la ciutat d'Alcoi.
4. Marc temporal
a) Calendari: la proclamació de la festa es realitza amb la Glòria el matí del diumenge de Pasqua de Resurrecció. La trilogia festera pren com eix el 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi.
b) Periodicitat: anual.
5. Descripció i caracterització
a) Orígens documentats atribuïts: hui en dia s'accepta que la festa de Moros i Cristians d'Alcoi en honor a Sant Jordi té una estructura de tres dies marcada i establerta, però generalment no es coneix quina ha sigut l'evolució d'una festa, que va tindre el seu origen en una commemoració estrictament religiosa. Prompte va haver-hi una capella dedicada al Sant, de la qual ja es té constància poc després de 1300 de fet, hi ha documents de 1317, perquè es va fer vot perpetu d'honrar-lo en la seua festivitat. L'actual estructura de tres dies, dedicat el primer a les entrades, el segon a les festivitats i el tercer a l'Alardo, culminant amb l'aparició de Sant Jordi, comença a gestar-se prenent com a eix la festivitat de Sant Jordi, el dia 23 d'abril.
En principi els documents ens parlen només d'una festa religiosa i així, ja en 1412 existeixen dades sobre els pagaments que es fan per la celebració de l'esmentada festa. No serà fins a principis del segle XVI, quan l'Ajuntament d'Alcoi decideix donar-li més importància a la celebració, incloent-hi actes profans. Probablement a partir de 1511, el Consell municipal va incorporar a la festa la participació de la Companyia de soldats de la vila, un tipus de milícia ciutadana reorganitzada per Carles I per a defensar el mateix municipi i ajudar els de la costa en cas d'atac dels pirates barbarecs. D'aquesta manera, les mostres, periòdics exercicis d'entrenament de caràcter competitiu consistents en parenceries de ballesta i arcabús se sumen als actes d'homenatge a la figura patronal. En aquest aspecte, en 1552 s'organitza un concurs d'arcabusseria de les milícies alcoianes que, amb el temps i les lògiques variants, originarà l'Alardo, que hui dia correspon a les celebracions del tercer dia de les nostres festes.
En 1672, Vicente Carbonell en la seua obra Célebre centuria parla de dues companyies: una de Christianos Moros i una altra de Cathólicos Christianos, amb la qual cosa tenim l'actual divisió de bàndol moro i bàndol cristià.
b) Evolució històrica/modificacions:
Amb el triomf de Felip V en la Guerra de Successió, la ciutat d'Alcoi, per haver sigut partidària de l'Arxiduc Carles, va ser tractada com a població enemiga, i no serà fins a 1741, que s'aconseguisca celebrar una altra vegada la festa. D'aquest mateix any es tenen notícies per l'anomenat Cronicón del Pare Picher, en el qual es diu que la vespra del Sant, o siga el dia 22 d'abril, van fer un «vistós passeig els capitans i oficials militars»; aquest passeig o desfilada és el que amb el pas dels anys donarà lloc a les entrades, tant cristiana com mora. També referit al mateix any 1741 i segons el Pare Picher, per a l'endemà del Sant, és a dir el dia 24, es posava un castell artificial, anomenat Aduar del Puche i que, al matí després d'una ambaixada, els moros prenien el castell, però que, a la vesprada, utilitzat també d'ambaixador, els cristians rendien el castell per la força de les armes.
Com pot veure's, correspon pràcticament a l'estructura actual de l'Alardo, encara que perquè siga complet manca l'aparició de Sant Jordi sobre els merlets del castell. Doncs bé, en 1743, sempre segons P. Picher, es va disposar «l'aparició del Sant sobre els murs de la Vila».
És doncs, a mitjan segle XVIII, quan queden determinats els elements que conformen, amb la lògica evolució de més de 250 anys, l'estructura actual de la festa dels Moros i Cristians d'Alcoi.
Cap a 1804 sorgirà el vocable Filà per a designar nous grups dins dels bàndols, formats probablement per amics, que lluïen una mateixa indumentària i que van començar a singularitzar-se amb nom propi. Durant el segle XIX proliferen noves filaes, encara que la seua continuïtat serà difícil a causa de l'escàs número dels seus integrants. Pràcticament a principis del segle XX ja queden estructurades tretze filaes mores, completant-se en l'últim quart d'aquest segle, amb la catorzena filà. En el bàndol cristià, encara que queden algunes de les inicials filaes, ha tingut molts més canvis i no quedaran consolidades les catorze filaes actuals fins als anys seixanta del passat segle.
La participació de la ciutadania va anar creixent i d'aquesta manera va augmentar la seua implicació en l'organització de la festa. Des de la Guerra de Successió les iniciatives ja no participaran de les autoritats eclesiàstiques o civils, sinó dels mateixos festers que, en 1839, redactaran un primer reglament. Fins a 1741 la festa era organitzada per les autoritats municipals o religioses. L'any 1839 serà una data clau en l'organització festera. En aquest any es van redactar 6 capítols que són la primera reglamentació de la qual es guarda notícia. Posteriors aportacions i canvis portaran en 1858 a un nou Reglament de 21 capítols. En 1862 es redactarà la reglamentació que consolida una estructura orgànica democràtica i regula la festa. Seran els mateixos festers els qui assumisquen la responsabilitat, adoptant en 1888 l'actual denominació Associació de Sant Jordi.
El segle XX suposa la consolidació de la festa. L'auge de participants en les filaes assegurarà la continuïtat. La gran aportació d'aquest segle a la festa va vindre de la mà dels càrrecs festers. Van començar lluint una indumentària diferenciada i a poc a poc, amb la incorporació dels boatos i les esquadres especials en les seues desfilades, han aportat tal espectacularitat a les Entrades, que la seua renovació fa cada any que el dia de les Entrades siga diferent. Però la massificació de les Entrades va fer imprescindibles els canvis en els horaris i en els itineraris de la desfilada, i va fer necessàries les bandes de música perquè els festers puguen mantindre el ritme apropiat.
c) Personatges, indumentàries, pràctiques i funcions: Sant Jordiet és la figura central i senyera de la festa, representació humana del sant patró. Quant als capitans i alferes (un per cada bàndol), constitueixen les màximes figures de la representació festera, han d'assumir el cost dels vestits especials que usaran en la festa, així com el seu boato. Un altre dels personatges en la representació és mossén Torregrossa, que representa el personatge històric, mossén Ramón Torregrossa, la funció del qual és la d'encoratjar les tropes durant la missa abans de la contesa invocant l'ajuda a Sant Jordi.
L'alcaid del castell Cristià és el que fa lliurament al capità cristià de les claus de la fortalesa i desfila únicament en l'Entrada de Cristians, amb el seu seguici davant del capità. Els ambaixadors, un per cada bàndol, la principal comesa dels quals és la declamació de les ambaixades el dia de l'Alardo. Finalment, els Sergents Majors (un per cada bàndol) obrin la marxa als seus respectius bàndols en la Glòria, Diana i Entrades.
d) Organització/finançament: l'Associació de Sant Jordi és l'entitat responsable de l'organització de la festa. Les seues finalitats primordials són fomentar el culte i devoció al sant patró, així com cuidar del seu temple i conservar les tradicions basades en la gloriosa efemèride commemorada, fomentant tot el que signifique esperit fester i alcoià.
Sota aquesta denominació apareix reglamentada l'any 1883, recollint l'esperit i tradició de la Junta de Devots del Sant, així dita en el segle XVIII, i que més tard es titulara Junta de directors del Senyor Sant Jordi, de la qual es conserven les primeres actes i reglaments datats en 1839.
Té en l'actualitat 11.665 socis, que la converteixen en la primera entitat alcoiana, el govern i administració de la qual estan regits per la Junta Directiva -composta per 25 membres, entre els quals figuren un representant de l'Ajuntament i el vicari o representant eclesiàstic, tots dos membres nats; i l'Assemblea General, formada pels primers Trons o presidents de les 28 filaes; els Majorals, en representació dels associats, en número de 14, triats per sufragi universal; membres d'honor i personatges festers, fins a un total del 120.
L'Associació de Sant Jordi per al compliment de les seues finalitats compta amb un pressupost d'una mica més de 800.000 . Al voltant de 200.000 provenen de subvencions públiques, la resta corresponen a les quotes dels seus associats i els obtinguts de l'explotació dels recursos propis. A aquest pressupost s'hi ha d'afegir el pertanyent a cada una de les filaes. Amb una mitjana aproximada de 120.000 anuals, són recursos aportats per cadascun dels seus integrants per al desenvolupament de les activitats festeres d'aquestes.
e) Relació dels béns mobles i immobles o entorns d'interés vinculats: en el context valencià, totes les comparses i filaes històriques han reunit un important patrimoni cultural, convertits en autèntics símbols distintius d'aquestes. Es tracta d'un patrimoni intangible moble, al voltant del qual gira tot el simbolisme de les festes de moros i cristians. Entre aquests els vestits tradicionals de caràcter històric, les banderes i mostres d'heràldica festera o altres peces simbòliques identitàries com espases, arcabussos, altres armes de foc, imatges santes, obres d'art o arxius fotogràfics i documentals.
Pel que fa a l'entorn en el qual es desenvolupa aquesta tradició, es valora que discórrega en la mesura del possible pel centre històric de les poblacions, sense haver experimentat grans canvis en honor de l'espectacularitat. S'entén que aquest circuit per l'escenari històric contribueix a envoltar el bé immaterial d'un context material imprescindible, amb el propòsit de generar un entorn de protecció. De la mateixa manera, es valora que es mantinguen els mateixos dies de festes segons la tradició, que es mantinguen les mateixes dates de celebracions i que el programa d'actes siga sostingut al mateix temps.
6. Interpretació i simbolismes
De tot l'attrezzo que s'usa per a posar en escena la festa dels Moros i Cristians, el castell és el més important de tots, ja que significa l'eix i el centre del que es representa en la trilogia festera. És en segle XVIII quan apareix el primer castell denominat «Aduar el Puche» construït a partir de trossos de fusta i teles. En 1799 el corregidor de la vila autoritza la construcció d'un nou castell, quadrangular i no gaire gran.
En 1894 se li encarrega al famós pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó l'esbós d'un nou castell el projecte del qual serà de José Cort Merita i Francisco Gisbert Carbonell, castell que es convertirà en el definitiu. Fet íntegrament de fusta, amb una estructura metàl·lica a l'interior. En 1899, l'Associació de Sant Jordi va acordar entregar el castell a la corporació municipal, ja que es feia càrrec de les despeses de manteniment i la plantada d'aquest.
Un altre dels elements simbòlics de la festa és la tradició per la qual la majoria de balcons de la ciutat, i especialment aquells per on discorren els actes, s'engalanen amb el cobertor que exhibeix la creu de Sant Jordi.
7. Percepció i implicació de la població i grau d'aglomeració de públic
La implicació social de gran part de la població és quantificable a través del cens de festers (aquells que paguen la quota en alguna de les associacions, comparses o filaes) ponderant-ho amb el número total dels habitants censats. El resultat és un 15 % del total dels habitants del municipi. D'altra banda, comptant amb la implicació activa d'altres col·lectius (bandes de músiques oficials, participants en els boatos, etc.) el número ascendeix fins al 20 %.
8. Salvaguarda
a) Agents i metodologia de transmissió: la transmissió intergeneracional és un aspecte fonamental per a la seua conservació i integritat. A major respecte a la tradició, menor afectació per les modes homogeneïtzants que tendeixen cap a l'espectacle mediàtic. Per això, és fonamental que es promoga la presència integral de la família en la participació activa en els casos festers; atés que la família és la millor escola de transmissió del sentiment fester. Per això, hi ha socis amb quota de caràcter infantil i juvenil, de manera que siga possible la participació en les festes i actes des de la infància; així com actes d'integració de la infància en les festes, com la presentació dels xiquets i xiquetes en la comparsa/filà, davant el patró.
b) Identificació de riscos i diagnòstic: alguns actes de les festes de moros i cristians es troben molt afectats pels aspectes sinèrgics, com són, d'una banda, el seu menor atractiu en el cas de celebracions més hedonistes o orientades cap a l'espectacle i, d'altra banda, els efectes derivats de la legislació sectorial. En aquest sentit, n'és un clar exemple el de les guerrilles, alardos i processons amb arcabusseria, pilar fonamental de les festes, afectat tant per la seua pèrdua d'interés social com pels condicionants i limitacions imposades legalment, que repercuteixen al seu torn en el minvament constant del nombre de participants. Per tot això s'han dut a terme accions com una organització més efectiva per a afavorir la seua celebració tant a la tradició com a les disposicions legals, el manteniment dels itineraris i escenaris tradicionals d'aquests actes, sense apartar-los del gruix de les celebracions, l'organització de cursos, seminaris i tallers en què s'expliquen aspectes directament relacionats amb l'ús garantista de la pólvora.
9. Valoració i justificació de la declaració
Aquesta festa és la recreació d'un fet històric, la lluita entre Jaume I i Al-azraq en el context d'enfrontament militar en l'antic regne de València al segle XIII. Fins al segle XVI la festa va mantindre un fort component religiós fins que en 1511, el consell municipal va incorporar la participació de la Companyia de Soldats de la Vila amb els quals s'introduïen exercicis de parenceria de ballesta i arcabús i que ha anat evolucionant cap a les formes de representació i festives de l'actualitat, alguna cosa que ens permet parlar de l'antiguitat d'aquesta tradició.
D'altra banda, l'estructura d'aquesta festivitat està marcada i establerta en tres dies ja des de mitjan segle XVIII i, malgrat els més de 250 anys d'evolució, encara conformen l'estructura actual de la festa.
Les vestimentes són un clar reflex de l'evolució de la ciutat, ja que al començament del segle XIX Alcoi es va convertir en un dels primers nuclis industrials d'Espanya. És per això que l'evolució de la festa es troba estretament lligada a la prosperitat econòmica de la ciutat, que es veu reflectida en les indumentàries, que cada vegada seran més ostentoses i amb un fort caràcter historicista i escenogràfic. Relacionat amb això, en el segle XX, es van introduir les Esquadres Especials, conegudes popularment com «d'esclaus o de negres», com a element enriquidor de les Entrades. Aquests festers vestien indumentària diferent de l'oficial de la filà, maquillant-se com a negres i simulant ser esclaus.
Un altre dels aspectes que diferencien aquests festejos de la resta és la incorporació de la música i la seua influència en la consolidació del fenomen de bandes valencià, malgrat que la utilització de la música està documentada des del segle XVI, és en el segle XIX quan comença a estar present en tots els actes festers, condicionant tot el desenvolupament de la filosofia lúdica i estètica de la festa. S'ha convertit, doncs, en un element imprescindible. Tant és així que es va crear música ad hoc per a la festa de la qual es compta amb els següents gèneres: pasdobles, marxes cristianes i marxes mores.
D'altra banda, tots els actes que componen la festa requereixen una escenografia molt cuidada i elaborada. Per això, més enllà dels festers (part visible de la festa) resulta fonamental el treball dels dissenyadors, coreògrafs, ballarins, músics, maquilladores, fabricadors de carrosses, armers, lampistes i un sense fi d'artesans.
També cal tindre en compte la influència que la festa ha tingut per a la localitat, pel fet que cada filà té la seua seu social a la ciutat. La festa ha contribuït a la conservació del patrimoni industrial en rehabilitar antics locals industrials i centres fabrils. Al seu torn, contribueix al manteniment del patrimoni religiós, ja que l'Associació de Sant Jordi no és únicament l'encarregada de fomentar el culte i devoció al Sant sinó que també ho és del seu temple, així com l'església arxiprestal de Santa Maria, que acull la imatge del Sant i serveix d'escenari per a la Missa Major del dia de Sant Jordi; i l'organització anual de la tradicional festa dels Moros i Cristians en el seu honor.
A més, contribueix al desenvolupament de les arts plàstiques mitjançant la realització de pintures, gravats, il·lustracions, fotografies i impressions per a la realització dels cartells de festes. Sobre la base de tots els materials generats a partir de la festa dels Moros i Cristians es va procedir a la inauguració amb el Museu Alcoià de la Festa (MAF) que suposa un passeig didàctic per la memòria i la història d'un poble. En el museu poden trobar-se vestits dels càrrecs festers, fiances o fotografies, entre moltes altres coses. Quant al llegat documental, artístic i audiovisual Alcoi compta amb el Casal de Sant Jordi, la biblioteca, hemeroteca, filmoteca, fototeca, fonoteca i un arxiu històric on es guarden els fons de l'Associació de Sant Jordi.
De la mateixa manera té un paper fonamental en la valoració del centre de la ciutat, lloc on es desenvolupen els actes festers de Moros i Cristians, ja que no és fins que arriba el període de la festa que la ciutat es converteix en una escenografia en la qual es representa la seua història, moment en què l'activitat envaeix els seus carrers i es dona acolliment a gran quantitat de turistes. Tant és així que en 1965 es va declarar festa d'interés turístic nacional, d'interés internacional en 1980 i se li va concedir, també en 1980, la categoria de plata al Mèrit Turístic al Casal de Sant Jordi.
Finalment, no hem d'oblidar la gastronomia, que també forma part de la festa, com pot veure's en el Sopar de l'Olla, un potatge preparat a partir de la cocció de fesols, cards, costelles de porc, cor, freixura, botifarres de ceba, naps, oli i sal.