Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Guadasséquies

De conformitat amb l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d'impacte ambiental, resolc:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 29/18-AIA Guadasséquies.



«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 029/2018-AIA.

Títol: Aeròdrom permanent d'ús restringit a Guadasséquies.



Òrgan substantiu: Direcció General d'Obres Públiques, Transport i Mobilitat.

Promotor: Aeropiste Limited LTD.

Localització: terme municipal de Guadasséquies (València). Parcel·les 4, 6, 8, 11, 14, 37, 38, 39, 42, 46 del polígon 2.



Objecte

L'objecte del projecte Aeròdrom permanent d'ús restringit a Guadasséquies és realitzar les actuacions necessàries per a la construcció d'un aeròdrom permanent d'ús restringit.

L'aeròdrom es projecta principalment per a ús privat per part dels socis promotors, encara que també hi ha prevista la instal·lació d'una escola de vol. En ambdós casos es farà ús d'aeronaus de vol ultralleuger, ULM.

L'horari d'operació de l'aeròdrom serà diürn (d'ortus a ocàs) i s'estima un tràfic mitjà de 5 operacions al dia, que s'elevarà a 15 operacions en períodes vacacionals i caps de setmana.

Les instal·lacions necessàries són:

– hangar

– pista d'aterratge

– tanca

– mànega de vent

– salvament i extinció d'incendis

– zona d'aparcament de vehicles (juntament amb els hangars)

Atés que les parcel·les ubicades al nord-oest estan més elevades, es realitzarà un moviment de terres en la parcel·la.

S'ha realitzat una estimació de les terres a desmuntar és 35.495,53 m³ i 34.661,66 m³. La pista, la franja de pista, el carrer de rodatge, la franja de carrer de rodatge, l'apartador d'espera i la plataforma d'estacionament es realitzaran per mitjà d'un paquet de ferm format pel terreny existent (CBR12) i amb una grossària de 20 cm de les terres seleccionades.

En la zona de l'hangar es projecta una solera pesada de dimensions 168 x 20 metres. Sobre la llosa del formigó es projecta un hangar de 168 x 16 metres. La coberta és a una aigua, amb la part més pròxima a la pista.

Es disposa d'una tanca discontínua, a l'est i oest de la instal·lació (en la imatge superior apareix com una línia puntejada).

Es col·locarà una mànega de vent emplaçada prop de la meitat de la pista, a fi d'indicar les condicions de vent. Es procedirà a la senyalització de la faixa transversal llindar, les capçaleres i el punt d'espera. Atés que la pista no estarà pavimentada, s'hauran d'emprar balises per a la senyalització del bord de franja i del bord de carrer de rodatge. Així mateix, es procedirà a l'abalisament dels trams de tanca.

El projecte aporta un estudi de seguretat operacional. En la capçalera ubicada cap a l'oest, resulta que una caseta, un arbre i el gàlib del vial que porta el camí d'accés a l'aeròdrom, penetren en les superfícies d'aproximació i envol. Tant la caseta com l'arbre seran eliminats. L'obstacle que suposa un vehicle circulant pel vial d'accés, no es pot eliminar. Es realitza una avaluació de riscos associats a la col·lisió de l'aeronau amb un vehicle circulant pel vial. A fi de mitigar els riscos, es proposa comprovar els obstacles ressenyats i establir les limitacions necessàries en el pes a l'envol o en el pes a l'aterratge. Així doncs, coneguda la posició i altura, s'establiran limitacions al pes a l'envol/aterratge, segons el manual de l'aeronau, que permetrà salvar-ho amb el marge requerit: 35 fts.

A pesar que el funcionament de l'activitat està prevista durant 12 hores, el projecte no inclou cap subministrament d'aigua potable, neteges i gestió d'aigües residuals.

El subministrament d'energia es realitza des de grups electrògens de xicoteta potència o instal·lacions fotovoltaiques. Durant la fase d'explotació de la infraestructura, els residus que es generen, seran recollits en la instal·lació i traslladats al nucli urbà.



Marc normatiu

L'avaluació d'impacte ambiental de projectes queda regulada en la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental de la Generalitat Valenciana, els reglaments que la desenvolupen (Decret 162/1990 i Decret 32/2006, que modifica l'anterior) i la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental (d'ara en avant LEA).

La legislació ambiental tipifica en els seus annexos els projectes que han de ser sotmesos a avaluació d'impacte ambiental. L'objecte del projecte d'aeròdrom permanent està inclòs en l'annex I del Decret 162/1990, Grup 8, Construcció i/o ampliació d'aeroports i heliports que no siguen d'interés general i aeroports d'ús particular, per això, que el procediment que li correspon és el d'avaluació d'impacte ambiental ordinària.

El procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària queda regulada en la secció primera, del capítol II del títol II de la LEA.





Tramitació

Consta com a antecedent en el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental l'expedient de consulta 247/2014-CON pel qual es determina l'abast de l'estudi d'impacte ambiental. Respecte de la documentació inicial, s'han presentat una sèrie de canvis, per a adaptar-se a la nova normativa i per a optimitzar el moviment de terres. El document tècnic que es presenta per a l'emissió de la declaració d'impacte ambiental concreta que les modificacions introduïdes respecte del document que es va utilitzar per a la determinació de l'abast de l'estudi d'impacte ambiental són:

– Abalisament de pista i carrer de rodatge: es realitza el canvi per a adaptar-se a la normativa, les balises no necessiten obra civil.

– Plataforma: es pretén minimitzar el moviment de terres, igualant el desmunte amb el terraplé per a usar terres de la mateixa parcel·la en la mesura que siga possible.

– Carrer de rodatge: el carrer de rodatge passa d'estar a l'esquerra de la plataforma per a col·locar-se a la dreta.

– Tanca: es planteja una tanca parcial que s'adapta a les característiques del terreny.

– Accés i urbanització: s'afig un accés i un camí d'accés cap a la zona d'hangars en la part oest. El camí d'accés contempla una xicoteta superfície per a l'estacionament de vehicles.

– Pista: les dades de longitud de pista i orientació varien.

– Apartadors d'espera: es projecten dos apartadors d'espera un en cada capçalera, que aprofiten el moviment de terres a realitzar.

Vist l'abast dels canvis introduïts, es considera que el document de determinació de l'abast continua sent vàlid.

En data 4 d'abril de 2018, el Servei d'Administració de Ports i Aeroports remet al Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental la sol·licitud d'inici d'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'aeròdrom permanent d'ús restringit a Guadasséquies (València). El Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental incoa l'expedient 29/2018-AIA.



Aquesta sol·licitud s'acompanya de l'estudi d'impacte ambiental, encara que davall el nom de document ambiental, que conté l'estudi d'integració paisatgística, l'estudi acústic i l'estudi arqueològic, i del projecte.

Després de l'emissió d'aquesta declaració d'impacte ambiental, l'òrgan substantiu, en el termini més breu possible i en tot cas abans dels quinze dies hàbils des que adopte la decisió d'autoritzar o denegar el projecte, remetrà al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana per a la seua publicació, un extracte del contingut d'aquesta decisió que contindrà, almenys, la informació següent:

a) El contingut de la decisió i les condicions que eventualment l'acompanyen.

b) Els principals motius i consideracions en què es basa la decisió, inclosa la informació demanada de conformitat amb els articles 36 i 37 i, si és procedent, 34 i 38.2, i com eixa informació s'ha incorporat o considerat, en particular, les observacions rebudes de l'estat membre afectat les que fan referència a l'article 49.

Així mateix, publicarà en la seua seu electrònica una referència al DOGV en què es va publicar la declaració d'impacte ambiental i l'extracte sobre la decisió d'autoritzar o denegar el projecte.



Informació pública i consulta a les administracions públiques afectades i a les persones interessades

La Direcció General d'Obres Públiques, Transport i Mobilitat va sotmetre el projecte de l'aeròdrom permanent d'ús restringit a Guadasséquies a informació pública, per mitjà d'anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de data 11 de desembre de 2017, per un termini de 30 dies hàbils. Es va disposar còpia de la documentació tècnica en el Servei d'Administració de Ports i Aeroports, de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i a l'Ajuntament de Guadasséquies. Segons consta en la diligència d'inici de l'avaluació d'impacte ambiental, no s'ha efectuat cap al·legació.



Així mateix, el projecte es va exposar al públic en les oficines de l'Ajuntament de Guadasséquies. Consta en l'expedient certificat del secretari-interventor de l'Ajuntament, en què s'indica que el projecte ha romàs exposat al públic per un termini de 30 dies, sense que durant aquest termini s'haja presentat cap reclamació.

En paral·lel a la fase d'informació pública s'han demanat els informes de les administracions públiques afectades:



Informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (realitzat l'11.12.2017).

Segons el document ambiental (…) en la zona hi ha llits.

Si és el cas en els llits, s'haurien de tindre en compte els següents factors, amb caràcter general:

Haurà de reposar-se la servitud de pas de l'aigua de tal manera que es complisca l'art. 47.1 del text refós de la Llei d'aigües aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, és a dir, sense modificar les servituds naturals actualment existents, i es garanteix a més, la inexistència de risc d'entollada o inundació en les zones pròximes a les obres.

Es garantirà en tot moment el drenatge superficial de les aigües cap als llits, mantenint els marges nets.

S'haurà de reduir en la mesura que es puga la plataforma de treball de la maquinària i dels accessos, i afectarà únicament el terreny estrictament necessari.

Respecte als farciments i abocaments, es garantirà la no afecció a cursos d'aigües superficials i subterranis, per abocaments contaminants que puguen realitzar-se durant la fase de construcció, així com una vegada finalitzades les obres.

Quant a préstecs i extraccions en llits o en zones de servitud, es garantirà la no afecció a aquests i la seua reposició al seu estat primitiu una vegada finalitzades les obres.

Es garantirà la no afecció a les formacions vegetals de ribera.

Quant a la hidrogeologia, als efectes de considerar els possibles impactes sobre les aigües subterrànies s'estudiaran:

– localització d'aqüífers, zona de recarrega i surgència.

– qualitat de les aigües i inventari d'abocaments.

– evolució estacional dels nivells freàtics i determinació dels fluxos subterranis.

D'acord amb el que disposa els articles 9 i següents del Reglament del Domini Públic Hidràulic, en la zona de flux preferent dels llits no poden autoritzar-se activitats vulnerables davant de les avingudes ni activitats que suposen una reducció significativa de la capacitat de desaigüe de l'esmentada zona de flux preferent.

Si és el cas, si es preveu realitzar captacions d'aigua superficial o subterrània s'haurà d'obtindre autorització prèvia, així com per a l'abocament de les aigües tant residuals com pluvials.

Es prendran les mesures oportunes per a garantir la no contaminació de les aigües per hidrocarburs (abocaments, fugues, ruptures depòsits [...]) hagut compte a més de la proximitat de l'embassament de Bellús.

Les actuacions previstes hauran de complir la legislació d'aigües vigent i hauran de sol·licitar-se les corresponents autoritzacions administratives.»



Informe de paisatge (realitzat el 10.03.2016).

El contingut de l'EIP es considera suficient per a valorar la incidència de l'actuació en el paisatge de conformitat amb el que estableix l'article 6.4 i l'annex II de la LOTUP, que hi inclou la documentació sol·licitada, relativa a unitats i recursos paisatgístics, pla de participació pública, valoració de la integració paisatgística i visual, mesures d'integració paisatgística i visual, mesures d'integració paisatgística i programa d'implementació.

L'EIP estableix mesures d'integració paisatgística que són vinculants per al desenvolupament del projecte, i que es resumeixen a continuació:

a) Fase d'execució de les obres: recollida de materials en l'interior de les parcel·les en les zones més allunyades de l'accés al camp de vol, elevat nivell d'ordre i neteja evitant l'acumulació de residus en la parcel·la, i protecció i conservació de l'edificació existent en les parcel·les i barranc contigu.

b) Fase de funcionament: pantalla vegetal de pi blanc al sud dels hangars en la zona d'aparcament, tancaments de parcel·la de tanques de fusta integrades, execució de 18 hangars de 3,5 m d'altura amb coberta a dos aigües i tancament lacat en color verd (la resta seran de 4,5 m d'altura amb coberta a dos aigües pintada en drapat roig/blanc per a abalisament), execució de pistes, carrers de rodament i accessos en terreny natural compactat, ús d'instal·lacions i aparells d'il·luminació contra la contaminació lumínica i manteniment de les condicions higièniques del recinte, de les plantacions i de l'aeròdrom en general.

Per això, s'emet un informe favorable a l'EIP que acompanya a la Declaració d'Interés Comunitari per a centre de vol de naus ultralleugeres en el municipi de Guadasséquies, sempre que es duguen a terme les mesures establides en aquest.»



Informe de la Direcció General de Cultura i Patrimoni (realitzat el 07.12.2018).

Vist el que disposa l'article 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià i en l'exercici de les competències que atribueix a la Conselleria d'Educació, Investigació Cultura i Esport la referida llei sectorial i dins d'aquesta les que el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, aprovat per Decret 186/2017, de 24 de novembre, del Consell assigna específicament a la Direcció General de Cultura i Patrimoni, i després d'haver demanat els oportuns informes dels serveis tècnics, per aquesta se substància l'informe vinculant legalment previst en els termes següents:

La proposta plantejada no planteja afecció al patrimoni cultural en cap de les seues manifestacions per això, vist el precepte indicat i de conformitat amb l'informe dels serveis tècnics s'emet un informe favorable, que s'anticipa formalment, als efectes patrimonials previstos en l'article 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià projecte aeròdrom permanent d'ús restringit de Guadasséquies.



Afeccions ambientals

L'aeròdrom de Guadasséquies s'ubica en les parcel·les 4, 6, 8, 11, 14, 37, 38, 39, 42, 46 del polígon 2. Les coordenades geogràfiques són UTM (ERTS89, fus 30) X 716.273 I 4.311.483. Són parcel·les agrícoles, actualment en desús, ja que el promotor les va adquirir fa temps.



Es tracta de sòl no urbanitzable comú, segons el pla general de Guadasséquies aprovat per acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de 5 de novembre de 2003 i publicat juntament amb les normes urbanístiques aprovades en el Butlletí Oficial de la Província de València número 298 de data 16 de desembre de 2003.

La instal·lació compta amb declaració d'interés comunitari atorgada per la Comissió Territorial d'Urbanisme de València del 5 de juliol de 2016.

Es pot accedir a les instal·lacions pel Camí de la Fillola, sobre la qual es troba la via pecuària Cordell d'Alacant, que uneix el barranc d'aquest nom amb el nucli d'Alfarrasí. Així mateix, es pot accedir des d'un camí que ix davant del polígon industrial de Guadasséquies, i discorre paral·lel al Barranc de la Canyada, o des d'un altre camí que parteix de la glorieta d'accés al nucli urbà de Guadasséquies.



L'aeròdrom s'ubica entre dos barrancs, el Barranquet del Pont de l'Hereu i un altre barranc sense nom ubicat més al sud, que conflueix amb l'anterior en el Barranc de la Canyada, en les proximitats del polígon industrial de Guadassèquies. A més l'àrea es troba en zona de perillositat geomorfològica de l'embassament de Bellús.

A pesar que la ubicació es troba afectada per risc d'inundació, és compatible amb les determinacions normatives del pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana, segons consta en l'antecedent (247/2014-CON).





Consideracions ambientals

Respecte de l'elecció de la parcel·la on s'ubica l'aeròdrom pista s'ha estudiat:

– espai disponible.

– condicionants locals.

– longitud de pista màxima.

– mínima afecció ambiental.

– mínim cost econòmic.

No es presenta un estudi d'alternatives, sinó que se seleccionen uns terrenys prou allunyats del nucli urbà i amb més espai suficient per a desenvolupar la pista en la direcció dels vents dominants.



Es presenten 3 alternatives respecte de l'ordenació interna de l'aeròdrom:

– Alternativa 0: es correspon amb no dur a terme les obres.

– Alternativa 1: carrer de rodatge en W. En aquesta alternativa es planteja un carrer de rodatge per la part est de l'aeròdrom, de curta longitud, que connecte amb la plataforma on es troben els hangars, situada a més baixa cota. El pendent del carrer de rodatge resultarà quelcom pronunciada, però s'evita moure terres en la part sud-est del recinte. L'accés de persones i vehicles es realitza també per la part oest pel que cal anar amb atenció si hi ha aeronaus rondant mentre s'accedeix als hangars. Es desplaça el llindar en la capçalera 09 per a salvar els obstacles, es manté la longitud total de pista en l'altra direcció, i s'aprofita així tot l'espai longitudinal disponible.



– Alternativa 2: carrer de rodatge en E. La col·locació de la pista, el llindar desplaçat i els hangars és aquest. Es planteja que el carrer de rodatge es desenvolupe per l'est i encara que la longitud d'aquest és major, això propicia que el pendent siga menys pronunciada el que exigeix menys a les aeronaus. A més pel fet que aquesta part de l'aeròdrom s'ha de condicionar es pot aprofitar per a ampliar la plataforma per l'est. També s'evita que l'accés de vehicles i persones es trobe als voltants del carrer de rodatge. El moviment de terres és semblant i inclús menor perquè s'aprofita part del pendent natural del terreny.

Els criteris empleats per a l'estudi de les alternatives són: moviment de terres, afecció ambiental, cost econòmic, carrer de rodatge i dimensions de la plataforma. Pel que fa al criteri ambiental, la comparació d'alternatives estableix que no suposa un impacte ambiental considerable, pel fet que tots els treballs es realitzen sobre parcel·les que no tenen utilitat en l'actualitat i que l'impacte ambiental és semblant al de l'altra alternativa, ja que no compta amb canvis substancials en l'emplaçament.

Finalment es tria l'alternativa 2, per ser la que més prestacions ofereix.

Els principals impactes que s'identifiquen en l'estudi d'impacte ambiental són:

1) Impacte sobre la hidrologia, atés que hi ha barrancs en l'entorn. En concret, es considera que les accions de moviment de terres i explanació poden portar a formar una nova xarxa de recollida i conducció d'aigües pluvials cap als barrancs, així com a estudiar la millor forma de descàrrega d'aquestes cap als seus cursos naturals. Existeix a més un risc potencial d'abocaments incontrolats o accidentals d'olis provinents de la maquinària, lubricants, greixos (…) etc.



Les mesures correctores establides són:

– Evitar l'ús de maquinària i/o vehicles que tinguen pèrdues d'olis. En la zona d'obra es condicionarà un espai per a l'estacionament de la maquinària. Aquest espai estarà protegit per mitjà d'un element impermeabilitzant que evite que els possibles abocaments de fluids contaminants puguen aconseguir les aigües subterrànies, ni que les aigües pluvials puguen traslladar els agents contaminants fora de la zona designada.



– No es realitzaran captacions d'aigua subterrània per als fins de construcció.

– Per a evitar que puguen accedir sòlids a les aigües superficials, els abocadors, zones de recollida i enderrocs hauran d'ubicar-se lluny dels llits o en zones que pel seu pendent topogràfic no siga factible que els escolaments superficials produïsquen arrossegaments cap aquests.

– A causa de la reduïda superfície ocupada pel complex aeronàutic a penes té importància la impermeabilització del terreny, al no veure's afectats els mecanismes de recarrega dels aqüífers, i mantenint-se la taxa d'infiltració en els nivells actuals.

– En aquest cas, l'única mesura possible és la preventiva, que evita que es produïsquen vessaments i gotejos de combustibles, fugues de depòsits d'oli i greix, de detergents enèrgics, etc. al sòl, per al qual es proveirà d'equips de contenció en les plataformes susceptibles de rebre abocaments accidentals, i s'usarà les zones de repostaje dedicades per a això.

2) Impacte sobre el sòl, inevitable per la seua ocupació pel nou ús. En la fase de construcció, les obres d'excavació, ompliment, explanació, etc. i en general, totes les operacions de moviment de terres, juntament amb el recobriment asfàltic de determinades superfícies, consumeixen un sòl de tradicional utilització agrícola. La superfície afectada per l'actuació és de 6.61 Ha, de la qual només una part és directament ocupada per pista, hangars i instal·lacions; d'altra banda es preveu retirar els sòls vegetals, els quals seran recollits en la zona destinada als hangars, per a ser reutilitzats en el tractament posterior de les zones afectades, que seran, el perímetre del camp de vol i els possibles talussos resultants.



Les recomanacions per a protegir als sòls es basen en la revegetació de superfícies de sòl nu i a aprofitar per a això les «terres vegetals». Es tracta que la terra de sòl fèrtil que siga retirada durant les operacions de construcció, siga recollida en el lloc previst. Aquesta terra vegetal, a part de ser sòl fèrtil originat in situ, i per consegüent semblant a l'existent en la contornada, i colonitzable per la vegetació autòctona, posseeix una gran quantitat de llavors i microfauna simbiòtica amb un elevat poder d'autocolonització.



Atés que la instal·lació s'ubica entre dos barrancs, l'organisme de conca haurà d'autoritzar l'actuació, per trobar-se dins de la zona de policia del domini públic hidràulic, conforme a l'article 9 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

Ja que l'activitat supera les 12 hores de funcionament, haurà de comptar, com a mínim, amb subministrament d'aigua potable, neteges i gestió de les aigües residuals generades.

Es considera necessari introduir el disseny d'un drenatge perimetral que s'estenga al llarg del perímetre de la pista, franja i plataforma. Les aigües que circulen pel drenatge hauran de rebre un tractament de desgreixat, desarenat i separació de sòlids suspesos, la capacitat del qual permeta depurar les primeres aigües de pluja. Els olis i greixos s'extrauran de la bassa i es gestionaran com a residu especial, per mitjà d'un gestor autoritzat.

La documentació s'acompanya d'un estudi d'integració paisatgística, però les seues mesures no s'han inclòs adequadament en el projecte i en l'estudi d'impacte ambiental. Així doncs, l'òrgan substantiu haurà de vetlar perquè l'estudi d'impacte ambiental incloga les mesures de l'estudi d'integració paisatgística, tant durant l'execució de les obres (ubicació de recollida, nivell d'ordre i neteja en l'obra, protecció i conservació de la vegetació existent) i durant la fase d'explotació (pantalla vegetal en la zona d'aparcament i el seu manteniment i mesures sobre els hangars).

S'aporta un estudi acústic basat en els models de càlcul de la Integrated Noise Model (INM) de la Federal Aviation Administration (FAA). El programa informàtic calcula l'empremta de soroll generada (línies isòfones) per la utilització de l'aeròdrom a partir de dades proporcionades que bàsicament responen als factors següents:

– Quantitat envols, aterratges (s'han estimat en 5 al dia).

– Emissió de soroll segons la tipologia de les aeronaus. L'aeronau tipus triada és la Cessna 172, encara que en la realitat, l'aeròdrom serà utilitzat exclusivament per aeronaus ultralleugeres, la qual cosa implica una menor emissió de soroll.

– Període de temps. En aquest cas 12 hores durant el dia.

– Trajectòries d'aproximació i d'envol definides.

– Dades de l'aeròdrom: altitud, temperatura de referència, geometria de pistes, topografia.

– Per al càlcul s'han considerat les dades més desfavorables donant com resultat els mapes de soroll que es poden veure en els plans 11, 12, 13 i 14 de l'annex 2.

S'aporten els mapes de soroll per a diferents situacions: eixides i arribades a aquests i eixides i arribades a l'oest, sense que se superen en cap situació els límits establits en la taula 1 de l'annex II de la Llei 7/2002, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica.

Per a validar el model teòric, a la posada en servei de l'aeròdrom, s'haurà de realitzar una auditoria acústica, els resultats de la qual haurà de comprovar l'òrgan substantiu. S'hauran de fer mesuraments en l'entorn de l'activitat i en el nucli urbà de Guadasséquies, que es troba aproximadament a 1000 m. En concret es compararan els nivells de recepció externs durant el dia, per a ús residencial, terciari i industrial, atés que únicament està previst el vol en horari diürn. En el cas que no es complisquen els objectius de qualitat establits en la Llei 7/2002, l'òrgan substantiu instarà el promotor a l'establiment de les mateixes per a la seua adequació als valors legals.

L'estudi d'impacte ambiental incorpora un programa de vigilància ambiental. El responsable de la implementació del pla de vigilància ambiental serà el gestor de l'aeròdrom. S'estén durant la fase de construcció i d'explotació.

Durant la fase de construcció, es destaquen els aspectes següents:

1. El titular comprovarà contínuament que la producció de pols i soroll per la maquinària de moviment de terres.

2. Tota la maquinària i vehicles hauran de tindre el certificat d'inspecció tècnica en vigor i posseir un sistema de fuga sense cap defecte.



3. No es permetran treballs de construcció en horari nocturn.

4. Es prestarà atenció a definir la ruta d'accés dels vehicles de transport dels materials de construcció, així com els d'arreplega dels residus, per a evitar que transcórreguen pels espais protegits.

5. A l'inici de les obres d'explanació es comprovarà que efectivament es retiren les terres vegetals i s'emmagatzemen en muntons d'altura inferior a 1,4 metres per a la seua posterior utilització en la revegetació de la zona.

6. Es comprovarà que no s'ha realitzat cap tipus d'abocament en els cursos d'aigua i que no es realitzen captacions d'aigües subterrànies.



7. Es traslladaren al lloc adequat els residus d'obres.

Durant la fase d'explotació:

1. Per a verificar les afeccions degudes al soroll es realitzaran mesures del soroll en els períodes i moments de màxima intensitat de tràfic i en els períodes més crítics.

2. No s'operaran aeronaus, maquinària i vehicles que mostren clars símptomes de mala combustió.

3. Es prestarà atenció al compliment dels procediments de vol en les maniobres d'eixida i arribada a l'aeròdrom, de manera que no se sobrevole cap LIC, ZEPA o zones d'alt valor ecològic.

4. Es portarà un registre dels accidents sobrevinguts a les aus com a conseqüència del trànsit aeri.

5. Es portarà un registre dels accidents sobrevinguts amb la fauna, especialment amb les aus, com a conseqüència del trànsit aeri així com anualment s'inspeccionarà l'entorn de l'aeròdrom per a detectar la presència de fauna susceptible de ser afectada de forma negativa per l'activitat, i es prendran si és el cas les mesures correctores que es consideren acceptables per a la reducció de l'impacte.

6. Periòdicament, almenys una vegada al mes, es comprovarà que no es produeixen abocaments accidentals d'olis o combustibles, així com d'altres elements de rebuig o fems.

7. Es verificarà que no es realitzen tasques de manteniment o repostaje de les aeronaus fora de les zones destinades a aquestes accions.

8. Les zones destinades a manteniment o repostaje comptaran amb un equip de contenció d'abocaments l'estat del qual es comprovarà setmanalment, i serà reposat quan així siga necessari.

Correspon a l'òrgan substantiu, segons l'article 52, de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el seguiment del compliment de la declaració d'impacte ambiental. A aquests efectes, el promotor remetrà a l'òrgan substantiu un informe de seguiment sobre el compliment de les condicions, i de les mesures establides en la declaració d'impacte ambiental. L'informe de seguiment inclourà un llistat de comprovació de les mesures previstes en el programa de vigilància ambiental. El programa de vigilància ambiental i el llistat de comprovació es faran públics en la seu electrònica de l'òrgan substantiu i, prèviament, es comunicarà a l'òrgan ambiental la seua publicació en la seu electrònica. Així mateix, l'òrgan ambiental podrà realitzar comprovacions i demanar informació, per a verificar el compliment del condicionat de la declaració d'impacte ambiental.



Consideracions jurídiques

1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la declaració d'impacte ambiental ordinària, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 41.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en la secció 1a del capítol II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i en les altres disposicions que se li apliquen.

3. L'article 13 del Decret 158/2015, de 28 de juny, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (modificat pel Decret 73/2017, de 2 de juny) atribueix a la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental la competència sobre avaluació ambiental de plans i programes i de projectes.





Declaració d'impacte ambiental

Primer

Estimar acceptable, només als efectes ambientals i sense perjuí de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que se li apliquen, el projecte d'aeròdrom permanent d'ús restringit en Guadasséquies sempre que aquest es desenvolupe amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i amb els condicionants establits en l'epígraf segon d'aquesta declaració.



Segon

1. El projecte i la proposta de mesures correctores i protectores haurà de completar-se amb les mesures següents:

1. Encara que l'horari d'obertura de l'activitat puga ser 12 hores, l'horari de les operacions de vol estarà restringit a l'horari diürn.

2. Ja que l'activitat supera les 12 hores de funcionament, haurà de comptar, com a mínim, amb subministrament d'aigua potable, neteges i gestió de les aigües residuals generades.

3. Atés que la instal·lació s'ubica entre dos barrancs, l'organisme de conca haurà d'autoritzar l'actuació, per trobar-se dins de la zona de policia del domini públic hidràulic, conforme a l'article 9 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

4. Es considera necessari introduir el disseny d'un drenatge perimetral que s'estenga al llarg del contorn de la pista, franja i plataforma. Les aigües que circulen pel drenatge hauran de rebre un tractament de desgreixat, desarenat i separació de sòlids suspesos, la capacitat del qual permeta depurar les primeres aigües de pluja. Els olis i greixos s'extrauran de la bassa i es gestionaran com a residu d'acord amb la seua naturalesa, per mitjà d'un gestor autoritzat.

5. La documentació s'acompanya d'un estudi d'integració paisatgística, però les seues mesures no s'han inclòs adequadament en l'estudi d'impacte ambiental. Així doncs, l'òrgan substantiu haurà de vetlar perquè el projecte i l'estudi d'impacte ambiental incloga les mesures de l'estudi d'integració paisatgística, tant durant l'execució de les obres (ubicació d'arreplegues, nivell d'ordre i neteja en l'obra, protecció i conservació de la vegetació existent) i durant la fase d'explotació (pantalla vegetal en la zona d'aparcament i el seu manteniment i mesures sobre els hangars).

2. El programa de vigilància ambiental haurà d'afegir la validació del model teòric a la posada en servei de l'aeròdrom, per al qual s'haurà de realitzar una auditoria acústica, els resultats de la qual haurà de comprovar l'òrgan substantiu. En el cas que no es complisquen els objectius de qualitat establits en la Llei 7/2002, l'òrgan substantiu instarà el promotor a l'establiment d'aquestes per a la seua adequació als valors legals.

3. El projecte i l'estudi d'impacte ambiental inclouran en el seu pressupost totes les mesures correctores i/o protectores previstes en l'estudi d'impacte ambiental i en aquesta declaració d'impacte ambiental, així com el seu programa de vigilància ambiental i les modificacions en ell introduïdes.

4. Qualsevol canvi del projecte que es pretenga introduir després de l'emissió d'aquesta declaració d'impacte ambiental (ja siga prèvia a l'inici de les obres, ja siga durant la seua execució o durant la seua explotació) i puga suposar una modificació substancial des del punt de vista de les afeccions ambientals, haurà de ser comunicada a l'òrgan ambiental, que determinarà si és procedent l'avaluació dels seus efectes en el medi ambient i l'establiment, si és el cas, de mesures correctores i/o protectores.



Tercer

Notificar a les parts interessades que, contra aquesta resolució, no es pot interposar cap recurs, sense perjuí que, si és el cas siga procedent en via administrativa i judicial davant l'acte pel qual s'autoritza el projecte.



Quart

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb el que disposa l'article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.





València, 28 de març de 2019.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»



València, 3 de maig de 2019.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.