Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
  Grup temàtic: Impacte ambiental

De conformitat amb l'article 54.8 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana i de conformitat amb l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, els quals estableixen la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració ambiental, resolc:



Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració ambiental i territorial estratègica corresponent a l'expedient 50/2016-EAE.



«Declaració ambiental i territorial estratègica

Tràmit: avaluació ambiental de pla

Promotor: Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental (Servei d'Ordenació i Gestió Forestal)

Autoritat substantiva: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Localització: demarcació forestal de Polinyà de Xúquer/Alzira

Expedient: 50/2016-EAE

La Comissió d'Avaluació Ambiental, en la sessió celebrada el 2 8 de febrer de 2019, va adoptar el següent acord:

Vista la proposta de declaració ambiental i territorial estratègica del Pla d'ordenació dels recursos forestals (PORF) de la demarcació forestal de Polinyà de Xúquer/Alzira, en els següents termes:

L'objecte de la declaració ambiental estratègica i territorial és avaluar la integració dels aspectes ambientals en la proposta de pla o programa subjecte a avaluació ambiental estratègica ordinària conforme a la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP). Per a això verificarà tot el procediment seguit, analitzarà els impactes que es deriven per l'aplicació del Pla i establirà, si escau, les condicions finals que s'hi hagen d'incorporar abans de ser aprovat.

El 19 de juny de 2018 es va rebre de la Subdirecció General de Medi Natural, a fi de continuar la tramitació ambiental del Pla d'ordenació dels recursos forestals (PORF) de la demarcació forestal de Polinyà de Xúquer/Alzira, la següent documentació:

En format digital:

– DVD 1

1. Inici d'expedient ambiental:

· esborrany del PORF,

· document inicial estratègic i plànols,

· escrits de sol·licitud d'inici.

2. Informes rebuts en la fase de consulta document ambiental (DA).

3. Document d'abast.

4. Pla de participació pública.

5. Versió preliminar PORF i estudi ambiental i territorial estratègic (EATE), sotmesos a informació pública i consultes:

· EATE,

· versió preliminar PORF i plànols,

· estudi de paisatge i plànols.

6. Consultes i participació pública

· escrits de consulta a ajuntaments i a altres administracions públiques,

· al·legacions rebudes,

· anuncis publicació.

– DVD 1 (bis)

7. Proposta final PORF, maig 2018:

· EATE,

· PORF (inclou el pla de seguiment),

· estudi de paisatge,

· plànols PORF i estudi de paisatge.

– DVD 2: cartografia final.

– En format paper:

1. Versió preliminar del pla.

2. EATE.

3. Estudi de paisatge.

4. Resum no tècnic de l'EATE.

S'adjunta també un certificat d'informació pública i un escrit del director general de Medi Natural i Avaluació Ambiental en relació al compliment de la normativa sectorial forestal aplicable i a la justificació del compliment de previsions legals del procés d'avaluació ambiental.



L'11 d'abril de 2018 es va rebre, a requeriment del Servei d'Avaluació Ambiental Estratègica, una documentació que completava la presentada en els següents punts: fitxes de resposta a les al·legacions signades, escrits d'enviament de consultes i informes rebuts, pla de participació pública i document que descriu la integració ambiental de les consultes, document d'abast, etc.



A. Anàlisi del procés d'avaluació

Les dates més rellevants del procés d'avaluació ambiental seguit han sigut:



Presentació de la sol·licitud d'inici 27/05/16

Emissió del DA 05/07/17

Participació pública i consultes de la versió preliminar del pla, de l'EATE i la resta de documentació exigible, durant un període de 45 dies.

Data de publicació en el DOGV. 11/12/17

Remissió de la documentació per a emetre DATE per la Subdirecció General de Medi Natural. Document amb diligència del cap del Servei d'Ordenació i Gestió Forestal que es tracta de documentació original que se sotmet a DATE. 19/06/18





B. Anàlisi de l'estudi ambiental i territorial estratègic

B.1. Determinacions que cal tindre en consideració, assenyalades en el document d'abast

– S'ha aportat un document en el qual s'indica com s'ha tingut en compte el que s'indica en el document d'abast, encara que no amb suficient detall, la qual cosa n'ha dificultat l'anàlisi. Gran part del que s'indica en el mencionat document d'abast s'ha tingut en compte; no obstant això, algunes qüestions no tingudes en compte s'analitzen en aquesta DATE per a incorporar-les a les determinacions finals.

– S'han delimitat unitats ambientals partint d'una zonificació a través d'unitats estructurals (la que es va aportar en el DA) que s'han descrit i analitzat, i s'ha efectuat a partir d'aquesta una zonificació mitjançant una anàlisi més detallada. S'han assignat usos segons la seua capacitat i determinat usos preferents i les prioritats.

El diagnòstic per a la determinació de les estratègies i objectius s'ha efectuat globalment en la demarcació, i no s'ha particularitzat per unitats ambientals.

– La cartografia presentada és en plànols a escala 1.175.000; no obstant això, s'indica que s'ha efectuat una revisió del terreny forestal del PATFOR (escala 1.25.000). Les cartografies temàtiques es presenten totes en plànols a escala 1.175.000. La cartografia d'ecosistemes forestals està basada en el tercer inventari forestal nacional a escala 1.50.000. El fet de no haver augmentat més l'escala resta eficàcia al PORF.

– L'EATE ha contemplat la relació del PORF amb altres plans rellevants, tal com s'assenyalava en el DA, i s'ha indicat que s'han tingut en compte en la redacció d'aquest, encara que no s'explica amb detall com s'ha fet.

– S'ha tingut en compte la normativa de les diferents figures de protecció a través de les directrius per a la compatibilització de la gestió forestal amb la biodiversitat, la qual cosa es considera positiu. Respecte a la figura de microreserves vegetals, s'estima necessari establir una mesura preventiva addicional per a evitar afeccions negatives significatives en el projecte.

– Alguns criteris indicats en el DA no s'han tingut en compte, com per exemple els relatius a correccions hidrologicoforestals i els criteris ambientals respecte als camins públics; s'estima que han d'incorporar-s'hi per a evitar efectes negatius significatius.

– No s'han incorporat les consideracions efectuades en el DA a les directrius respecte a l'aprofitament de la biomassa amb finalitats energètiques i a l'aprofitament de producció de fusta amb altres finalitats, i encara que, tal com s'indica, l'orientació general és la protecció, no es descarten aquestes possibilitats, i en conseqüència s'estima necessari incorporar-les-hi tal com s'indicaven per a evitar efectes negatius significatius en el pla.

A més, es considera, en relació amb l'aprofitament forestal per a fusta i de biomassa forestal amb finalitats energètiques, que el desenvolupament d'aquest tipus d'aprofitaments ha de supeditar-se a la seua compatibilitat amb la conservació de la biodiversitat i el manteniment dels ecosistemes forestals, i haurà d'analitzar-se amb detall en cada instrument de gestió o autorització i aprovació d'actuacions si la zona és compatible o no amb aquest aprofitament des d'un punt de vista ambiental, i ajustar la intensitat d'ús als seus valors ambientals. És necessari establir aquest criteri per a evitar efectes negatius significatius sobre els ecosistemes.

La demarcació presenta zones amb un gran valor ambiental o funció protectora i altres zones amb sòls escassos o relleus acusats, per la qual cosa, en principi, tant els aprofitaments de fusta amb finalitats energètiques com amb altres finalitats, haurien de procedir de biomassa residual o d'actuacions que pretenguen l'evolució de les formacions vegetals a etapes més madures per a la protecció del sòl, etc. (restes de podes, tractaments silvícoles, etc.). No obstant això, hi ha zones que poden permetre aprofitaments amb una altra orientació, com per exemple terrenys forestals amb escàs valor ambiental, antics cultius abandonats amb escàs valor, zones de major productivitat, etc. Tenint en compte l'escala de treball del PORF i l'avaluació genèrica efectuada, s'estima necessari que per a aquest tipus d'aprofitaments se'n justifiquen prèviament la conveniència i la compatibilitat amb els valors ambientals de la zona i la seua possible funció protectora, sense perjudici que s'haja establit una orientació en la unitat, que s'haurà de revisar-se per a cada cas concret.

– En relació amb els criteris ambientals que cal incorporar segons la memòria ambiental del PATFOR (apartat 6.2.3) i indicats en el document d'abast, s'hi han introduït parcialment. Es considera que han d'introduir-s'hi com a directrius de forma completa per tal d'evitar efectes negatius significatius sobre el mitjà.

– S'han tingut en compte els criteris per a ús d'espècies, mètodes, tècniques en restauracions i repoblacions indicats en el DA; no obstant això, respecte a la selecció d'espècies, s'estima necessari efectuar alguna precisió per a evitar efectes negatius significatius.

– Respecte als criteris indicats en el DA relatius a la restauració d'ecosistemes de ribera i d'explotacions mineres, s'han tingut en compte parcialment, i els presentats es consideren acceptables ambientalment; no obstant això, s'estima necessari complementar-los d'acord amb el que s'estableix en el DA per a evitar efectes negatius significatius.

– Les consideracions efectuades en el DA respecte a realitzar estudis de les característiques dels matolls existents, propostes d'àrees tallafocs, etc., s'hi han abordat parcialment.

– Respecte a l'estudi de matolls, s'ha efectuat a partir de la informació del PATFOR. Tenint en compte l'escala del PATFOR i el grau de detall amb el qual s'hi analitzaven, s'estima necessari, com a mesura preventiva, que en els instruments de gestió o autoritzacions o aprovacions d'actuacions es realitze una anàlisi prèvia.



– Es planteja l'acció 1.3, «Establiment d'una xarxa de parcel·les permanents (E6.OE24)», que indica no hauria de cenyir-se només a zones arbrades, sinó també a desarbrades tenint en compte els matolls, la qual cosa es considera positiva, encara que insuficient, com més endavant s'indica.

– En relació a la gestió d'usos no forestals en interfície, es limita a recordar les recomanacions del PATFOR i en les accions, l'acció 5.3, «Programa d'ajudes per a l'impuls de la prevenció d'incendis forestals en àrees d'interfase urbanoforestal», amb la intenció de fomentar l'aplicació de les actuacions previstes en el Pla de prevenció d'incendis forestals de la demarcació (acció 5.5, «Àrees urbanitzades»).



Es consideren positives les aportacions respecte a la gestió de matolls i de les zones d'interfície; no obstant això, es considera necessari adoptar mesures de prevenció addicionals pel que fa a instruments de gestió o autoritzacions o aprovacions d'actuacions, d'una banda per a analitzar amb més detall els matolls existents en la zona d'actuació, i per una altra, per a analitzar i determinar el paper de les zones agrícoles existents.

Respecte a les àrees tallafocs, es fa esment en les directrius de gestió de pastures, i es recorden les recomanacions del PATFOR. En conseqüència, s'estima necessari realitzar, abans de l'aprovació dels tractaments de defensa contra incendis, anàlisis de les seues repercussions ambientals.

– En relació a la proposta d'anàlisi de destinar una superfície de la finca sense actuació, en tots els projectes, en el PORF, s'hi han inclòs les recomanacions del PATFOR: «Dins d'una massa gestionada, excloure de qualsevol actuació rodals que suposen entre un 5 % i un 10 % de la seua superfície. Els rodals d'exclusió correspondran preferiblement a enclavaments de vegetació azonal, zones amb una elevada diversitat estructural, zones de refugi i alimentació de la fauna, zones que alberguen flora i fauna singular.» Però no s'ha tingut en compte la indicació efectuada en el DA en relació a analitzar la possibilitat d'incloure en els projectes d'execució d'obres un percentatge per a experimentació relacionada amb el projecte mantenint una xarxa de parcel·les fixes d'experimentació. Això no permetrà comparar la situació d'intervenció amb la de no intervenció, i encara que ambientalment acceptable, es considera menys útil per a millorar les intervencions futures.



B.2. Continguts concordes amb el document d'abast

L'EATE ha seguit en gran part les indicacions efectuades en el document d'abast.

La documentació presentada permet efectuar una avaluació del pla i establir, com més endavant s'argumentarà, les determinacions que hauran d'incorporar-se al pla abans de ser aprovat.

B.3. Continguts concordes amb l'annex VII de la LOTUP

El contingut de l'EATE s'ajusta al que s'estableix en l'annex VII de la LOTUP, i s'estima suficient per a realitzar l'avaluació ambiental del pla.

L'EATE conté un apartat de mesures preventives i correctores.



En relació al seguiment, l'EATE relaciona els indicadors ambientals proposats en el document d'abast i n'aporta valors de forma detallada, així com la metodologia de càlcul, la periodicitat d'actualització i l'escenari base. El pla inclou un pla de seguiment que no inclou aquests indicadors ambientals, i inclou la determinació d'informes de seguiment.

B.4. Informació territorial

L'àmbit d'actuació és la demarcació forestal de Polinyà de Xúquer-Alzira, situada a la província de València, incloent-hi la línia de costa des de la ciutat de València fins al límit amb la província d'Alacant. Inclou 89 municipis de les següents comarques: Horta Sud, la Costera, la Safor, la Ribera Baixa i la Ribera Alta.

La relació de municipis, és la següent:

Comarca de la Ribera Alta: Alberic, Alcàntera de Xúquer, l'Alcúdia, Alfarp, Algemesí, Alginet, Alzira, Antella, Beneixida, Benifaió, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Càrcer, Carlet, Catadau, Cotes, l'Ènova, Gavarda, Guadassuar, Llombai, Manuel, Massalavés, Montroi, Montserrat, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Montroi, Sant Joanet, Sellent, Senyera, Sumacàrcer, Tous, Turís i Villanueva de Castellón.



Comarca de la Ribera Baixa: Albalat de la Ribera, Almussafes, Benicull de Xúquer, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola, Sollana i Sueca.

Comarca de la Safor: Ador, Alfauir, Almiserà, Almoines, l'Alqueria de la Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Benifairó de la Valldigna, Beniflà, Benirredrà, Castellonet de la Conquesta, Daimús, la Font d'en Carrós, Gandia, Guardamar de la Safor, Llocnou de Sant Jeroni, Miramar, Oliva, Palma de Gandia, Palmera, Piles, Potries, Rafelcofer, Real de Gandia, Ròtova, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Vilallonga, Xeraco i Xeresa.

Comarca de l'Horta: Albal, Alcàsser, Alfafar, Beniparrell, Catarroja, Llocnou de la Corona, Massanassa, Picassent, Sedaví, Silla i València.

La demarcació limita al nord amb els següents municipis, d'oest a est: Godelleta, Torrent, Picanya, Paiporta i València; a l'Oest, amb els següents municipis de nord a sud: Alborache, Dos Aguas, Millares, Quesa, Navarrés, Chella, Anna i Estubeny; al sud, amb els següents municipis, d'oest a est: Llanera de Ranes, Rotglà i Corberà, Xàtiva, Barxeta, Quatretonda, Pinet, Llutxent, Benicolet, Terrateig, l'Orxa, la Vall de Gallinera, l'Atzúbia i Pego; a l'est, amb el mar Mediterrani.



La superfície de la demarcació és de 190.717 hectàrees (ha), de les quals menys de 70.000 són de terreny forestal, al voltant de 30.000 són gestionades per l'Administració forestal, de les quals al voltant del 85 % és forest d'utilitat pública i la resta és forest amb conveni o consorci.



La demarcació presenta grans superfícies de conreu, fonamentalment cítrics, i en menor mesura, d'horta.

B.5. Descripció de l'alternativa triada: proposta de pla

En l'EATE s'analitzen quatre alternatives plantejades a partir del diagnòstic efectuat, amb diferents solucions per a complir els objectius proposats en funció del diagnòstic:

Alternativa zero: no realitzar el PORF.

Alternativa 1: punt de vista exclusivament conservatiu.

Alternativa 2: punt de vista exclusivament productiu.

Alternativa 3: compatibilitzar la conservació i la producció.

S'ha seleccionat l'alternativa 3 per considerar-la la més adequada per al compliment dels objectius, ja que permet la planificació de l'àmbit forestal tenint en compte paràmetres com la gestió sostenible, el desenvolupament rural, la multifuncionalitat de la forest i la conservació de la diversitat biològica i paisatgística.

Es descriu l'alternativa triada:

Segons s'indica, s'ha realitzat una anàlisi territorial a través dels seus diferents elements i un diagnòstic tècnic del territori a través d'una matriu DAFO (febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats), i posteriorment s'ha efectuat un diagnòstic participatiu que presenta les matrius DAFO del diagnòstic tècnic. A partir d'aquests dos diagnòstics s'ha efectuat un diagnòstic integrat.



FEBLESES AMENACES

MARC FORESTAL – Existència de grans nuclis poblacionals a la rodalia dels espais forestals.

– Grans superfícies de terreny forestal desarbrades per l'acció principal dels incendis forestals.



– Ecosistemes arbrats poc o gens diversificats.

– Ecosistemes de ribera molt degradats. – Extremització dels fenòmens climàtics que incrementen el risc de pertorbacions.

– Pressió ecosistèmica motivada per l'ocupació turística de les zones naturals del litoral mediterrani.

SERVEIS

DE PRODUCCIÓ – Escàs valor dels serveis de producció.

– Baixa productivitat fustera de les masses forestals motivada per la inexistència de masses arbrades i l'escàs valor tecnològic de la fusta.

– Abandó generalitzat dels usos productors tradicionals de la forest.

– Fiscalitat inadequada que afavoreix la falta de competitivitat econòmica dels recursos forestals.

SERVEIS

DE REGULACIÓ – Elevada recurrència d'incendis que disminueix la productivitat forestal del territori i afavoreix l'avanç de la desertificació.



– Deficient cobertura vegetal que limita els serveis ambientals de control d'avingudes, recàrrega d'aqüífers i conservació del sòl.

– L'absència d'inversió econòmica per a la realització d'actuacions silvícoles amenaça la provisió de serveis ambientals de regulació.

– Fort erosió potencial associada a les característiques geomorfològiques i climàtiques.

SERVEIS CULTURALS – Instal·lacions d'ús públic abandonades.

– Falta de control, reivindicació i difusió dels espais existents. – Degradació paisatgística per l'establiment desordenat d'activitats urbanístiques.

– Falta d'inversió en el manteniment d'infraestructures.

BIODIVERSITAT – Boscos monoespecífics.

– Falta de coordinació entre activitats de conservació i gestió.



– Activitat antròpica que produeix ecosistemes fragmentats.

– Introducció d'espècies exòtiques.

GOVERNANÇA – Minifundisme. Atomització de la propietat forestal.

– Falta absoluta de plans tècnics de gestió forestal més enllà de la planificació contra incendis forestals.

– Limitat desenvolupament del sector forestal, associat a la falta d'inversió i escassa rendibilitat.

– Legislació difusa en l'àmbit de les emergències per incendis forestals. – Alliberament dels mercats globals.

– Limitat ús de la propietat forestal i desinterés en la producció per part dels propietaris.









FORTALESES OPORTUNITATS

MARC

FORESTAL – Potencialitat climàtica i edàfica per a albergar gran quantitat de comunitats vegetals i faunístiques.

– Masses amb gran capacitat de regeneració. – Posada en marxa del PDR-GV 2014-2020.

– El riu Xúquer, el riu Serpis i el riu Magre es constitueixen com a elements vertebradors de la infraestructura verda de la demarcació.

SERVEIS DE PRODUCCIÓ – L'elevada riquesa floral dels ecosistemes de matoll fomenta el desenvolupament de l'apicultura a la regió.

– Potencial productiu forestal i agropecuari. – Corrents socials de pensament que promouen la recuperació dels usos tradicionals de la forest des d'una perspectiva ecològica i conservadora.



– La posada en marxa de la figura de forest de socis establida en l'última reforma de la Llei de forest facilita l'associacionisme entre propietaris.



SERVEIS DE REGULACIÓ – Vocació fonamentalment protectora del territori que propicia un escenari de gestió dirigida als serveis de regulació. – Voluntat politicosocial d'establir sistemes de pagament per serveis ambientals que facilitarien l'aplicació de tractaments silvícoles dirigits a assegurar els serveis de regulació de la forest.

SERVEIS CULTURALS – Patrimoni ambiental, cultural i paisatgístic d'immens valor. Riquesa paisatgística.

– Elevada demanda d'espais naturals adequats a les activitats d'oci. – L'increment dels hàbits de vida saludables fomenta les activitats d'ús públic sobre terrenys forestals.

– Desenvolupament de l'ecoturisme.

BIODIVERSITAT – Elevada biodiversitat faunística i vegetal. – Importància internacional d'aiguamolls.

– Increment de la sensibilitat mediambiental i de la responsabilitat territorial.

– Gran quantitat d'espais protegits en l'àmbit de la demarcació.

GOVERNANÇA – La desenvolupada xarxa de vies pecuàries suposa un patrimoni cultural i ecològic de gran valor. – Creació de la plataforma forestal valenciana que defensa els interessos del sector a la Comunitat Valenciana.

– Planificació forestal concorde amb criteris GFS.







Aquest diagnòstic de conjunt permet tindre una visió de conjunt de les potencialitats i usos vocacionals del territori, que s'inclinen clarament cap a la conservació i promoció dels serveis de regulació com són el control de l'erosió i la regulació del cicle hidrològic.



Es planteja una zonificació a partir d'una anàlisi de les unitats estructurals seguint els següents criteris de delimitació: homogeneïtat en la gestió, semblança bioclimàtica, uniformitat ecosistèmica i cohesió geogràfica.



Les unitats proposades són les següents:

Ua1. Albuferes i marjals

Ua2. Devesa de l'Albufera

Ua3. Cap de Cullera

Ua4. Muntanyes del sud de la Safor

Ua5. Vall del Serpis, serra d'Ador i serra de la Falconera

Ua6. Serra del Buixcarrò, massís del Mondúber i muntanyes de Carcaixent

Ua7. Serra de Corbera

Ua8. Serra de l'Ave i Martés

Ua9. Serra d'Aledua

Ua10. Planes de sedimentació



Sobre aquesta zonificació s'articularan els diferents objectius específics. S'efectua una valoració de cada unitat per als diferents usos que, d'acord amb el que s'ha indicat, resumeix la capacitat de cada unitat per a albergar un determinat ús, i s'assignen usos preferents i el règim de prioritats per a cada unitat ambiental.



UD ASSIGNACIÓ PRIORITATS ÚS

Productor Protector desertificació Protector incendis Protector biodiversitat Ús públic

Ua1 Baixa Baixa Molt alta Molt alta Molt alta

Ua2 Baixa Baixa Alta Molt alta Molt alta

Ua3 Mitjana Alta Molt alta Mitjana Alta

Ua4 Molt alta Baixa Alta Alta Molt alta

Ua5 Alta Baixa Molt alta Alta Molt alta

Ua6 Alta Molt alta Molt alta Mitjana Molt alta

Ua7 Molt alta Molt alta Molt alta Mitjana Alta





UD ÚS PREFERENT

Ua1 Ús protector de la biodiversitat i ús social

Ua2 Ús protector de la biodiversitat

Ua3 Ús protector d'incendis

Ua4 Ús productor i ús social

Ua5 Ús social i ús protector d'incendis

Ua6 Ús protector de la desertificació i ús protector d'incendis

Ua7 Ús protector de la desertificació

Ua8 Ús protector de la desertificació

Ua9 Ús protector de la desertificació

Ua10 Ús protector incendis







ZONIFICACIÓ I USOS PREFERENTS



S'indiquen els objectius generals del PORF i s'estableixen les estratègies per a aconseguir-los que, encara que no s'indica, s'entén que deriven del diagnòstic integrat realitzat, i a partir d'aquestes, els objectius específics. Aquests objectius específics s'indiquen amb caràcter general per a la demarcació i no s'individualitzen per a cada unitat ambiental.



L'objectiu general del Pla d'ordenació dels recursos forestals és contribuir a l'organització sostenible del territori estudiat realitzant una ordenació racional dels recursos forestals que tracte de maximitzar la provisió de béns i serveis de la forest, mantenint l'estat favorable de conservació dels seus hàbitats i espècies i optimitzant les diverses utilitats que la forest pot rendir a la col·lectivitat humana.



Per a això, estableix set estratègies (E) que marquen els àmbits d'actuació del pla:

– Estratègia 1. Mantindre i millorar la provisió de serveis ambientals de regulació.

– Estratègia 2. Mantindre, conservar i millorar la diversitat biològica dels ecosistemes forestals.

– Estratègia 3. Mantindre o fomentar les funcions productives secundàries.

– Estratègia 4. Planificar la millora de les funcions recreatives, socials i culturals de forma compatible amb les funcions productives i protectores.

– Estratègia 5. Promocionar les actuacions de restauració i recuperació d'àrees degradades per a facilitar l'estabilitat d'ecosistemes.

– Estratègia 6. Fomentar el desenvolupament d'una gestió forestal sostenible i un escenari de governança participativa.

– Estratègia 7. Planificar el risc sobre les persones i béns en la gestió forestal.



Es fixen 32 objectius específics per a aquestes 7 estratègies:

· E1.OE1. Establir un marc de directrius silvícoles per a les masses arbrades i desarbrades de la demarcació, així com un marc de directrius de restauració de terrenys forestals incendiats i de repoblació forestal.



· E1.OE2. Afavorir el desenvolupament de la coberta forestal protectora en terrenys degradats i promoure actuacions específiques de restauració forestal.

· E1.OE3. Promoure actuacions silvícoles de millora en ecosistemes arbrats per millorar la provisió de diversos serveis ambientals de regulació.

· E2.OE4. Establir un marc de directrius per a la compatibilització de la diversitat biològica amb la gestió forestal.

· E2.OE5. Donar suport a l'eliminació d'espècies exòtiques i invasores sobre espais de major qualitat ambiental, i en particular sobre ecosistemes humits i de dunes, i coordinar-ho.

· E2.OE6. Promoure programes silvícoles específics per a espais de gran valor ecològic que fomenten la millora d'aquests ecosistemes.

· E2.OE7. Establir un programa d'actuacions silvícoles per a la diversificació de masses monoespecífiques de Pinus halepensis.

· E2.OE8. Promoure l'agricultura ecològica a la regió.

· E3.OE9. Desenvolupar unes directrius generals per a la gestió sostenible de plantacions agroforestals, pastures, apícoles i recursos micològics.

· E3.OE10. Propiciar la implantació de plantacions agroforestals en zones de màxima productivitat.

· E3.OE11. Recuperar infraestructures ramaderes abandonades en zones on es manté la producció.

· E3.OE12. Avaluar la sostenibilitat d'implantar sistemes locals d'aprofitament de biomassa forestal en unitats ambientals propícies perquè es desenvolupen.

· E4.OE13. Confeccionar unes directrius de regulació de l'ús públic i de la resta de serveis culturals per a la demarcació forestal.

· E4.OE14. Fomentar la planificació operativa de l'ús públic en espais protegits, amb especial èmfasi als paratges naturals municipals.



· E4.OE15. Millorar l'estat dels equipaments d'ús públic preexistents i prioritzar els localitzats en unitats ambientals de major interés.



· E4.OE16. Donar suport a l'educació ambiental en l'entorn.

· E4.OE17. Desenvolupar sistemes digitals de comunicació i informació per a la maximització de l'ús sociorecreatiu de forma sostenible amb l'entorn circumdant.

· E5.OE18. Elaborar unes directrius específiques per a la recuperació i protecció de riberes i mines abandonades.

· E5.OE19. Programar accions específiques de restauració d'àrees de ribera.

· E5.OE20. Planificar accions de restauració sobre espais miners abandonats en forest d'utilitat pública.

· E5.OE21. Millorar el coneixement sobre la connectivitat ecològica en la demarcació.

· E6.OE22. Establir les prioritats i objectius de l'ordenació de la forest de la demarcació, així com plantejar les directrius bàsiques per a l'elaboració d'aquests documents.

· E6.OE23. Afavorir l'execució d'actuacions silvícoles de millora en terrenys forestals privats.

· E6.OE24. Promoure la millora del coneixement del sistema forestal de la demarcació.

· E6.OE25. Certificar la gestió forestal.

· E6.OE26. Afavorir la gestió activa i la custòdia del territori promovent la implicació social en la gestió del sòl forestal.

· E6.OE27. Delimitar adequadament la propietat forestal pública.

· E6.OE28. Millorar la gestió de la propietat privada, oferir ajudes per a l'ordenació de la forest i generar estructures associatives comunes.

· E6.OE29. Acostar l'administració forestal al ciutadà simplificant tràmits burocràtics i reduint temps.

· E7.OE30. Contribuir al desenvolupament operatiu dels plans de prevenció d'incendis forestals existents en l'àmbit de la demarcació forestal.

· E7.OE31. Afavorir la millora de l'autoprotecció en espais d'interfície-urbana forestal.

· E7.OE32. Coordinar les estratègies de restauració hidrologicaforestal del PATRICOVA.



S'aporten una sèrie de directrius generals que es deriven del diagnòstic efectuat, i també s'indiquen propostes d'actuació per a aconseguir els objectius específics.

Directrius per a la millora de la provisió dels serveis ambientals subministrats per la forest:

– Per a l'ordenació de muntanyes (E6.OE22)

– De gestió silvícola (E1.OE1).

– Per a la millora i la compatibilització de la diversitat biològica amb la gestió forestal (E2.OE4).

– De plantació d'espècies agroforestals (E3.OE9).

– De gestió de pastures (E3.OE9).

– De gestió micològica (E3.OE9).

– De gestió del recurs apícola (E3.OE99.

– De gestió cinegètica i piscícola (E4.OE13).

– De restauració forestal (E1.OE1 i E5.OE18).

– D'ús públic (E4.OE13).

S'estableixen els següents programes d'actuacions:

1. Per a la millora de la gestió forestal sostenible.

2. Per a afavorir la gestió administrativa del sistema forestal.

3. Silvícoles i de restauració.

4. Per a afavorir la conservació de la biodiversitat.

5. Per a la millora de la gestió del risc sobre les persones i béns en la gestió forestal.

6. Per a la millora dels serveis de producció.

7. Per al desenvolupament d'infraestructures d'ús forestal.

8. Per a la millora de l'ús públic de la forest.

Cadascun d'aquests programes presenta diferents accions, entre les quals destaquen les següents d'alguns dels programes indicats anteriorment:

1. Per a la millora de la gestió forestal sostenible: consta de sis accions.

– Acció 1.3. Establiment d'una xarxa de parcel·les permanents (E6.OE24), per a aconseguir informació quantitativa i qualitativa sobre l'estat actual de la forest. Es proposa una xarxa de 200 parcel·les d'un radi fix major de 14,1 metres. Es recomana que siga en forest d'utilitat pública, i s'indica que no hauria de cenyir-se a l'avaluació d'estructures arbrades.

– Acció 1.4. Programa d'ajuda per a realització d'actuacions silvícoles de millora en forest de gestió privada. (E6.OE23).

– Acció 1.5. Establiment d'un sistema de certificació forestal regional (E6.OE25), amb la finalitat de promoure una gestió forestal d'acord amb els principis d'una gestió forestal sostenible. S'indica que ha de basar-se en unes directrius regionals de gestió forestal sostenible i que podrien ser integrables en unes directrius de redacció d'instruments de gestió forestal sostenible.

– Acció 1.6. Proposta de creació d'un catàleg de custòdia del territori (E6.OE26).



3. Programa d'actuacions silvícoles i de restauració

– Acció 3.1. Proposta per a la realització de tractaments silvícoles en masses arbrades (E1.OE3; E2.OE7): se'n distingeixen tres tipus:

· Tractaments reducció de combustibilitat: 227,13 ha. En unitats 6 i 7.

· Tractaments de diversificació de masses de Pinus halepensis: realització d'aclarides selectives combinades amb plantacions d'enriquiment en masses adultes monoespecífiques de Pinus halepensis en estat de perxada i fustal amb fracció de cabuda coberta (FCC) de l'arbratge major al 405 de l'índex de Shanon per comarca menor a 2,4.

S'efectuarà sobre una superfície total de 5.275,8 ha.

· Tractament de recàrrega d'aqüífers i de disminució del risc d'inundació en masses arbrades denses. En una superfície de 1.292,7 ha.

«Es recomana que els tractaments tinguen el suport d'un pla tècnic o projecte d'ordenació que preferentment prenga com a referència les directrius de gestió silvícola desenvolupades en el punt 6.2.2 o en plantege de noves, sempre que es troben degudament justificades, així com els usos preferents i el règim de prioritats establits per a cada unitat ambiental en el punt 4.3.2.»

– Acció 3.3. Restauració de sistemes forestals desarbrats (E1.OE2):



· Superfícies potencials d'actuació per a la reducció del risc de desertificació en zones desarbrades: seran 2424.078,8 ha.

· Superfície potencial d'actuació per a la recàrrega d'aqüífers en zones desarbrades: seran 18.202,9 ha.

· Superfície potencial d'actuació per a la reducció del risc d'inundació en zones desarbrades: es proposa restaurar aproximadament 400 ha cada dos anys i s'hi estableixen prioritats.

– Acció 3.4. Redacció i execució de projectes de restauració de riberes (E5.OE19): tracten d'incardinar les propostes del PORF amb el que s'estableix pel Pla hidrològic de la demarcació hidrològica del Xúquer (2015-2021) i l'Estratègia nacional de restauració de rius, mitjançant l'execució dels següents projectes:

1. Restauració del riu Serpis als termes municipals l'Orxa (província d'Alacant) i Vilallonga (província de València).

2. Execució del projecte de restauració del riu Verd als termes municipals de Benimodo, Massalavés, Alberic i Alzira (València).



A més, es planteja la restauració per a les riberes del Magre que es corresponen amb el MOP V-156 i el MOP V-157.

– Acció 3.5. Redacció i execució de projectes de restauració de mines en forest pública (E5.OE20). Es proposa la realització d'una o dues restauracions cada cinc anys segons les disponibilitats de pressupost.



4. Acció 4. Programa d'actuacions per a afavorir la conservació de la biodiversitat.

– Acció 4.1. Coordinació per a l'eliminació de flora exòtica i invasora mitjançant l'execució de projectes de restauració en diversos espais d'especial valor ambiental (E2.OE5). En les actuacions proposades en sistemes d'aiguamoll i dunes es proposa la coordinació amb el Servei de Vida Silvestre per a la realització d'accions de restauració i/o protecció dels següents espais:

LIC marjal de la Safor ES5233030

LIC dunes de la Safor ES5233028

– Acció 4.2. Desenvolupament d'estratègies de gestió silvícola per a espais d'interés per a la biodiversitat (E2.OE6). Es pretén desenvolupar actuacions silvícoles a la Devesa de l'Albufera i als espais dominats per l'hàbitat prioritari 5230 de matolls ombròfils arborescents amb Laurus nobilis, situats al Paratge Natural Municipal de la Murta i al circ de la Safor amb la finalitat de millorar la seua capacitat de resposta davant de situacions adverses.

– Acció 4.4. Elaboració d'un estudi de connectivitat ecològica entre l'interior i la costa (E5.OE21).



5. Acció 5. Programa d'actuacions per a la millora de la gestió del risc sobre les persones i béns en la gestió forestal.

– Acció 5.1. Coordinació de les propostes del PATRICOVA amb el PORF (E7.OE32). Les actuacions del PATRICOVA s'hi inclouen només amb caràcter orientatiu, sense que suposen un compromís final quant a actuacions (article 3.2 PATRICOVA). Es recomana que les actuacions de restauració hidrologicoforestal proposades pel PATRICOVA es coordinen amb les superfícies de restauració prioritària programades en el punt 6.3.3 (acció 3.3), almenys quant a reforestacions.





6. Acció 6. Programa d'actuacions per a la millora dels serveis de producció.



– Acció 7. Realització d'un estudi d'aprofitament de biomassa a les masses arbrades de la unitat ambiental UA4 (E3.OE12). S'indica que, en principi, serien les zones arbrades de les muntanyes del sud de la Safor. La superfície susceptible d'inventari són 580 ha.



7. Acció 7. Programa d'actuacions per al desenvolupament d'infraestructures d'ús forestal.

– Acció 7.1. Inventari de la xarxa viària (E7.OE30). Es pretén posar en marxa un programa de caracterització de vials, classificat d'acord amb la norma tècnica de vials, que determine amb major profunditat la informació continguda en els diversos plans de prevenció, i facilitar a partir d'aquest model la distribució efectiva de les actuacions de conservació i manteniment, així com l'obertura de nous vials. Es desenvoluparà a través de plans locals.



8. Acció 8. Programa d'actuacions per a la millora de l'ús públic de la forest.

– Acció 8.1. Redacció de plans d'ús públic en paratges naturals municipals (E4.OE14).

– Acció 8.2. Elaboració d'una guia de bones pràctiques per a la pràctica d'escalada, espeleologia, carreres de muntanya i rutes BTT (E4.OE.17; E4.OE.16).





ACTUACIONS

C) Avaluació del resultat de les consultes realitzades i com s'han pres en consideració

En la documentació remesa s'aporten les al·legacions i informes rebuts en el procés d'informació pública i consultes, així com fitxes en les quals s'indica com s'han tingut en compte o la resposta a aquestes.



S'aporta també un annex de participació pública en el qual s'indica que el resultat s'ha tingut en compte en la planificació proposada.



En la memòria del pla s'indica que en la fase de diagnòstic es va realitzar un diagnòstic participatiu per complementar el diagnòstic tècnic amb els actors col·laboradors en la participació pública.

C.1. Fase de posada a la disposició del públic i de consulta a administracions afectades realitzades per l'òrgan promotor.

Com a resultat d'aquesta fase, es van obtindre els informes i al·legacions de les següents administracions afectades, i no consta en la documentació presentada altres al·legacions:



Data informe Administració pública consultada

08/01/18 Agència Valenciana de Turisme

25/01/18 Ajuntament de Carlet

05/02/18 Ajuntament de Cullera

02/01/18 Ajuntament de Sant Joanet

19/01/18 Ajuntament de València

08/02/18 Ajuntament de Silla

20/02/18 Confederació Hidrogràfica del Xúquer

09/01/18 Servei Territorial d'Indústria i Energia de València

26/01/18 Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Protecció de l'Atmosfera

25/01/18 Demarcació de Costes a València, Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient

27/02/18 Servei d'Ordenació del Territori

Agència de Seguretat i Resposta a Emergències

02/08/18 Servei de Caça i Pesca

30/10/18 Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge

07/11/18 Servei Territorial d'Urbanisme de València

10/10/18 Servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits

31/08/18 Servei de Vida Silvestre





En la documentació presentada s'adjunten els informes i al·legacions presentats, així com la resposta a aquestes. Dels informes rebuts es destaca el següent:

– Agència Valenciana de Turisme: no hi realitza cap al·legació.

– Agència de Seguretat i Emergències: no hi realitzen al·legacions.

– Ajuntament de Carlet: s'han efectuat les modificacions en la cartografia de sòl forestal sol·licitades per l'Ajuntament. Parcel·les dels polígons 4 i 39.

– Ajuntament de Cullera: s'efectuen diverses al·legacions en aquests punts:

· Zones urbanes i agrícoles incorporades a terrenys forestals. En la resposta s'indica que el PORF no té potestat per a excloure'n les sotmeses a un consorci vigent.

· Planimetria accessible en el web. En la resposta s'efectuen aclariments.

· Se sol·liciten aclariments respecte a definicions, que s'aporten en la resposta.

· S'insisteix en la dificultat de la interpretació dels plans presentats i les actuacions que cal realitzar. En la resposta es donen aclariments.



· S'efectuen al·legacions en relació al pressupost d'inversió i les actuacions de regeneració després d'incendis. En la resposta s'aclareixen qüestions en relació a la distribució del pressupost per accions i a la inclusió d'objectius de regeneració i restauració, així com relatives a la restauració després de l'incendi.

– Ajuntament de Sant Joanet: se sol·licita que es tinga en compte que s'està tramitant nou pla general.

– Ajuntament de Silla: sol·licita no considerar la zona de vegetació palustre dins del Parc Natural de l'Albufera com a terreny forestal, ja que correspon a diverses parcel·les d'arrossar sense conrear. S'accepta l'al·legació i es consideren no forestals.

Igualment, se sol·licita la revisió del sòl urbanitzable industrial de Molí Forés. En la resposta s'indica que s'ha revisat i canviat en les que s'ha considerat que no són forestals.

– Ajuntament de València:

· En relació a la gestió i l'amollonament de la forest de la Devesa. En la resposta s'indica que s'hi han efectuat rectificacions.

· S'indica que la forest de la Devesa hauria de quedar al marge del programa d'actuacions silvícoles i de restauració, acció 3.1, de millora de masses arbrades.

En la resposta s'indica el següent: «[…] els tractaments plantejats i la localització geogràfica de les actuacions estan basats en l'avaluació de la cartografia d'ecosistemes del PATFOR, que és merament indicativa, de manera que amb anterioritat a l'execució de qualsevol acció, se n'han d'avaluar les particularitats i valorar la possibilitat de les accions proposades en cada espai que, com en el cas de la Devesa de l'Albufera, poden desaconsellar els tractaments silvícoles concrets.



En aquest sentit, s'amplia l'últim paràgraf de l'acció 3.1 i es recomana no solament la redacció d'un pla tècnic o de projectes d'ordenació previs en cada espai d'actuació, sinó que també es recorda que les actuacions previstes han de contemplar els objectius proposats en cada unitat ambiental definida, en què, en el cas de la Devesa de l'Albufera, destaca la protecció de la biodiversitat. A més, cal destacar que l'acció 4.2 proposa el desenvolupament d'un programa d'actuacions silvícoles a la Devesa de l'Albufera, de manera que s'avalue de forma concreta i especial aquest àmbit d'actuació, atés el seu especial interés i valor ambiental.»

– Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge: s'estableixen les determinacions finals que han d'incorporar-se a la proposta de pla, que, en matèria d'infraestructura verda i paisatge, són les següents:

A) Les mesures i accions necessàries per al compliment dels objectius de qualitat paisatgística definides en l'estudi de paisatge han d'integrar-se en les estratègies, directrius i propostes d'actuació del pla.



B) En relació amb la necessària definició de la infraestructura verda, es reitera que el Pla d'ordenació de recursos forestals «ha de delimitar la infraestructura verda del seu àmbit d'afecció a l'escala de definició d'aquest, incloent-hi, zonificant i regulant els sòls de major valor caracteritzats per raó de la seua matèria sectorial i, en particular, els sòls forestals estratègics i les connexions necessàries per a reivindicar-los i garantir-ne la continuïtat i la funcionalitat [...], de conformitat amb l'article 5.2.g de la LOTUP». Així mateix, i atés que en la demarcació forestal de Polinyà del Xúquer / Alzira es localitzen diversos paisatges de rellevància regional amb rellevants valors paisatgístics, «els elements rellevants d'aquests paisatges […] seran tinguts en consideració per a la definició de la infraestructura verda de l'àmbit».



La infraestructura verda ha d'incloure tots els espais d'alt o de molt alt valor paisatgístic identificats en l'estudi de paisatge, conforme a l'article 5.2.i de la LOTUP i l'apartat h.2 de l'annex I de la LOTUP. Abans d'aquesta inclusió, s'haurà de justificar i revisar el valor paisatgístic final assignat a unitats i recursos, raonar la incidència de la visibilitat en aquest valor (no sembla haver-hi correspondència entre els resultats de l'anàlisi visual realitzada i la seua incidència en els valors determinats) i reflectir, al seu torn, el rang qualitatiu (molt alt, alt, mitjà, baix, molt baix) del valor total.

En el mateix sentit, i d'acord amb el caràcter sectorial del pla, han de formar part de la infraestructura verda les zones amb alta o molt alta aptitud d'ús productor, d'ús protector contra la desertificació, d'ús protector de la biodiversitat i d'ús públic.

La infraestructura verda definida pel pla forma part de la infraestructura verda del territori conforme als articles 4, 5.3 i 16.3.d de la LOTUP.

C) La proposta de pla elaborada estableix set estratègies bàsiques, que, al seu torn, comprenen una sèrie de directrius i propostes d'actuació per a desenvolupar-les.

Vist l'abast d'aquestes, i sense perjudici del que s'estableix en l'apartat A anterior, els plans (en la mesura que zonifiquen o regulen usos) i projectes que es realitzen en el marc d'aquest pla hauran de ser avaluats amb la finalitat de determinar la seua incidència concreta en el paisatge i la infraestructura verda, i, si escau, la necessitat de realitzar un estudi d'integració paisatgística per a elaborar-los, conforme a l'article 6 de la LOTUP, en cas d'alterar el caràcter o la percepció del paisatge o estar sotmesos a avaluació ambiental.

La resposta a l'al·legació indica:

A) Les mesures i accions definides en l'estudi de paisatge presentat estan integrades en les estratègies, directrius i propostes d'actuació del pla.

B) Tots els elements descrits en l'al·legació són tinguts en compte en la definició de la infraestructura verda.

C) Tots els plans i projectes que es porten a terme en l'àmbit de la demarcació seran avaluats analitzant tant el paisatge com la infraestructura verda; s'elaborarà, si és el cas, el corresponent estudi d'integració paisatgística o la documentació pertinent a l'avaluació ambiental,i aquests documents quedaran fora de l'àmbit de la redacció d'aquest document.

Aquesta DATE fa les consideracions següents:

Respecte a l'apartat A, les normes d'integració paisatgística que figuren en l'estudi de paisatge figuren en el pla com a recomanacions del PATFOR, per la qual cosa s'estima necessari que passen a considerar-se també directrius pròpies del pla.

En relació amb l'apartat B, en la documentació presentada no s'ha complit el que s'hi indicava per part del Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge. Per exemple, no s'han inclòs en la infraestructura verda les zones completes d'alta o molt alta aptitud d'ús productor, etc.

Respecte a l'apartat C, s'estima necessari incloure com a part dels PORF la determinació establida en l'informe del Servei d'Infraestructura Verda tal com es redacta, a fi d'aconseguir una major precisió: «Els plans (en la mesura que zonifiquen o regulen usos) i projectes que es realitzen en el marc d'aquest pla, hauran de ser avaluats amb la finalitat de determinar la seua incidència concreta en el paisatge i la infraestructura verda, i, si escau, la necessitat de realitzar un estudi d'integració paisatgística per a elaborar-los, conforme a l'article 6 de la LOTUP, en cas d'alterar el caràcter o la percepció del paisatge o d'estar sotmesos a avaluació ambiental.»

– Confederació Hidrogràfica del Xúquer: en la resposta a les al·legacions s'indica que s'han tingut en compte.

– Servei Territorial d'Indústria i Energia: es proporciona informació dels drets miners i de les pirotècnies. En la resposta s'indica que es té en compte.

– Direcció General del Canvi Climàtic: informen de la coherència del PORF amb els objectius de l'Estratègia valenciana davant del canvi climàtic.

– Ministeri de Medi Ambient: es té en compte l'al·legació plantejada en relació a l'ús miner.

– Servei de Caça i Pesca: s'indica que no s'aporta novetat o valor afegit des del punt de vista de les seues competències. En la resposta s'indica que les possibles modificacions relatives a l'ús i gestió dels espais cinegètics han de ser contemplades en els instruments cinegètics i que requereixen un treball de camp que no és objecte d'aquesta planificació.

– Servei d'Ordenació del Territori: s'informa de la compatibilitat respecte al Pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA).



– Servei de Vida Silvestre: indica que no hi ha res a informar.



– Servei Territorial d'Urbanisme de València: es recorda la necessitat de tindre en compte el que s'estableix en l'article 18 del Pla d'acció territorial de caràcter sectorial forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR), en relació al concepte de terrenys exclosos del concepte de terrenys forestals. En la resposta s'indica que s'ha tingut en compte.



– Servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits: efectua les següents consideracions:

1. Recomana situar el bosc de la Devesa en una prioritat alta respecte a la necessitat d'aconseguir-ne l'ordenació. S'estima l'al·legació i se li dona prioritat alta.

2. El pla d'ordenació forestal de la serra de les Raboses haurà de tindre en compte el problema que genera la instal·lació de tir esportiu existent i que ompli de plom els voltants, a l'hora de concedir inversió de fons públics per a la seua ordenació forestal. S'estima l'al·legació i es tindrà en compte en la redacció d'aquestes ordenacions.

3. Consideren, respecte als tractaments de recàrrega d'aqüífers i de disminució del risc d'inundació en masses arbrades denses, que l'àrea delimitada al costat de l'àrea de l'estany de Pujol no necessita tractaments per aquests motius, i es recomana incloure dins d'aquests tractaments les zones forestals compostes d'espècies palustres dins del PORN de l'Albufera i del parc mateix, així com els barrancs amb llit natural.



Igualment, els ullals dins de la zona PORN i del parc haurien d'incloure's en l'ordenació, que han de contemplar actuacions de restauració.

S'estima l'al·legació i s'indica que es tindrà en compte en l'elaboració dels plans tècnics o projectes d'ordenació.

4. Respecte a les superfícies potencials d'actuació per a la reducció del risc de desertificació en zones desarbrades, es recomana incloure-hi la part nord de la serra de les Raboses. S'indica que s'analitzaran aquests criteris en l'elaboració d'aquesta forest.

5. Respecte als projectes de restauració del riu Verd i les riberes del Magre es realitzen una sèrie de recomanacions, que en la resposta s'indica que hauran de tindre's en compte.

6. Se sol·licita que s'incloguen en les accions de coordinació per a l'eliminació d'espècies exòtiques determinades zones. No es respon a l'al·legació. Aquest DATE considera que han de ser tinguda en compte.

7. S'indiquen una sèrie de condicions de caràcter ambiental per a les ajudes per a la millora de la xarxa d'equipaments d'ús públic de caràcter municipal. La resposta indica que es tindran en compte en la redacció de les bases.

8. Respecte a les actuacions plantejades en l'àmbit del PRUG o en el PORN del Parc Natural de l'Albufera, s'indica que, en el primer cas, requereixen un informe favorable de l'òrgan rector del parc natural, i en el segon, l'autorització vinculant de l'òrgan ambiental. En la resposta s'accepta l'al·legació.

9. Es recomana incloure en el PORF una revisió d'aquells boscos privats dins de l'àmbit del PORN o del PORF que no tenen caràcter protector i promoure'n la declaració. En la resposta s'indica que els terrenys classificats com a estratègics en el PATFOR inclouen forest protectora, i que es considera adequada aquesta classificació en l'àmbit del PORN.



D) Anàlisi de la previsió dels impactes significatius per l'aplicació del pla

L'EATE realitza una avaluació del PORF en relació amb les directrius i propostes d'actuació sobre diferents factors del medi: hàbitats i espècies de fauna i flora d'interés, sòl i paisatge tal com es va indicar en el DA. L'avaluació efectuada és qualitativa i genèrica sobre tota la demarcació, sense diferenciar per unitats ambientals. S'analitzen els possibles efectes negatius tant respecte a les directrius com a les actuacions, sense una anàlisi prou detallada i explicada. En tots els casos es qualifiquen de reversibles i de magnitud i duració de lleu a moderada i de curta a mitjana, respectivament, la qual cosa en permet una avaluació positiva.

En l'apartat de mesures preventives i correctores de l'EATE es destaquen una sèrie de mesures per a reduir-ne l'afecció. Aquestes mesures estan incloses en les directrius del PORF i en les normes d'integració paisatgística de l'estudi de paisatge.

Les normes d'integració paisatgística establides en l'estudi de paisatge hauran d'incorporar-se al PORF i formaran part de les seues directrius.

En l'EATE s'indica que les directrius i propostes d'actuació del PORF estableixen una sèrie de pautes i ubicacions per a les accions proposades l'execució definitiva de les quals sobre el medi haurà de realitzar-se prèvia redacció dels corresponents projectes d'execució. La redacció d'aquests projectes comportarà l'anàlisi detallada de les seues afeccions al medi i, de la mateixa manera, l'establiment de les mesures preventives i correctores necessàries per a pal·liar els efectes analitzats.



En l'EATE es realitza una anàlisi de les alternatives plantejades i els motius de la selecció d'aquestes.

L'assignació d'usos en les diferents unitats ambientals s'efectua en la memòria del PORF tenint en compte els següents usos: productor, protector contra l'erosió i la desertificació, protector contra els incendis, protecció de la biodiversitat i ús social. Es determina el preferent en funció de les valoracions obtingudes per als diferents usos. En la documentació es reconeix la multifuncionalitat del territori pel fet de poder una mateixa unitat acollir tant usos protectors com productors o socials al mateix temps. S'indica que aquesta multifuncionalitat ha de protegir-se i potenciar-se.

La valoració de les diferents unitats ambientals respecte als usos de protecció de la biodiversitat s'estableix en funció del nombre d'espècies protegides d'acord amb el banc de dades de biodiversitat i amb l'existència o no d'espais naturals protegits.

Es considera positiva aquesta anàlisi; no obstant això, s'estima que amb un estudi més detallat (l'escala utilitzada per a diferents elements és 1.175.000) es podrien posar en relleu zones amb valor a escala municipal o local que no es detecten a aquesta escala. En conseqüència, és necessari que es tinga en compte aquesta circumstància en el procediment d'aprovació dels instruments tècnics de gestió i en les autoritzacions. D'altra banda, les unitats ambientals definides no són completament homogènies, per la qual cosa és necessari en els instruments de gestió i autoritzacions revisar l'assignació d'usos i les característiques de la zona d'actuació per a evitar efectes negatius significatius.

La cartografia de les propostes d'actuacions s'ha efectuat partint del PATFOR, i l'escala utilitzada en la presentació és 1:175.000. L'escala general utilitzada, d'una banda, no permet una valoració amb detall de les actuacions, i d'altra banda, l'avaluació ambiental efectuada és genèrica; en conseqüència, s'estima que haurà de ser a través dels diferents instruments de gestió i autoritzacions o aprovacions de les actuacions en terreny forestal que es desenvolupen a partir del PORF quan es determine si són zones en les quals no ha d'actuar-se, o, en cas de fer-ho, les condicions ambientals que caldrà establir amb detall.

Les diferents propostes d'actuació efectuades s'han de prendre, en conseqüència, només a títol informatiu, ja que hi ha incertesa sobre l'absència d'efectes a escala més detallada, i haurà de ser a través dels diferents instruments de gestió o les diferents actuacions plantejades quan es determine amb precisió si ha d'haver-hi restriccions o condicions ambientals per a realitzar-les, o si fins i tot no han de realitzar-se.



Per exemple, no s'han avaluat amb detall les zones que cal repoblar, sinó una avaluació genèrica; com que pot haver-hi zones concretes on existeixen limitacions ambientals, és necessari establir les restriccions. En principi, les actuacions de repoblació es considera que seran positives depenent de les condicions d'aquestes; no obstant això, s'estima necessari que en la fase d'aprovació dels diferents instruments de gestió que desenvolupen el PORF, es realitze una anàlisi de major detall en aquest sentit.

Les actuacions que requereixen una avaluació detallada, per la possible repercussió ambiental, són: repoblacions forestals, aprofitaments per a producció de fusta i biocombustible, plantació de fustes nobles, aprofitament de pastures i obres de correcció hidrologicoforestal.



Es considera que ha de realitzar-se aquesta anàlisi per part del promotor de l'actuació i valorar-se aquests aspectes per l'administració que ho autoritze pel fet de tractar-se del tipus d'actuacions que podrien provocar efectes negatius significatius i no haver-se'n efectuat una anàlisi de major detall en l'àmbit del PORF, i quan així ho establisca la legislació sectorial, mitjançant un procediment reglat d'avaluació d'impacte ambiental (EAI).

Per a determinar l'ús de les zones d'actuació i en quines condicions es realitzaran, s'utilitzaran criteris per a la valoració de la flora, fauna i vegetació basats en els diferents graus de protecció establits en la legislació sectorial, així com criteris cientificotècnics de general acceptació tenint en compte l'àmbit de referència (demarcació). Se n'indiquen alguns, que són específics per a vegetació i ecosistemes, i d'altres poden aplicar-se també a espècies:

– Grau de raresa i amenaça.

– Diversitat.

– Fragilitat i reversibilitat.

– Representativitat.

– Grau de conservació o naturalitat (alteració humana).

– Grau de maduresa.

– Presència d'exemplars singulars pel seu desenvolupament.

– Importància per a la fauna, per a l'aprofitament humà (fusta, pastures, etc.) i per a la protecció contra l'erosió.

Les directrius plantejades es consideren acceptables des del punt de vista ambiental, i s'estima que el signe de l'efecte ambiental (positiu o negatiu) dependrà de la manera d'aplicació. S'estima positiu l'esforç realitzat en el desenvolupament de directrius de compatibilització amb la diversitat biològica, així com l'enfocament de protecció i conservació donat, conseqüència de l'anàlisi realitzada. Igualment, s'estima positiu ambientalment l'enfocament de la multifuncionalitat dels ecosistemes.



No obstant això, s'estima necessari realitzar algunes matisacions o establir directrius addicionals o complementàries a les plantejades, com s'argumenta a continuació.

En les directrius per a la millora de la provisió de serveis subministrats per la forest es fa referència a la gestió forestal sostenible. S'estima necessari, per a evitar efectes negatius significatius, que en les autoritzacions o aprovacions de les actuacions que afecten terrenys forestals i dels instruments tècnics de gestió forestal es complisca el següent criteri d'acord amb el document d'abast i se'n justifique el compliment: els aprofitaments dels recursos que es prevegen hauran de ser compatibles amb els objectius ambientals estratègics del PORF.



En el PORF s'estableixen una sèrie de directrius per a la gestió silvícola i s'indica que l'objectiu silvícola serà obtindre sistemes forestals més resilients enfront de les pertorbacions naturals i antròpiques, i incrementar la provisió de serveis ambientals de regulació, sense perjudici que puguen generar un rendiment econòmic determinat. Es pretén aplicar una silvicultura de caràcter moderat, prioritzant la protecció enfront de la producció, sense perjudici que en punts concrets es puguen aplicar models productors.

A pesar que no es promou l'aprofitament forestal de fusta i de biomassa amb finalitats energètiques, no es descarta, i en conseqüència, s'estima necessari, per a evitar efectes negatius significatius, que s'establisquen unes directrius generals per al cas que es puguen dur a terme en algun punt. De fet, en el programa d'actuacions hi ha previst realitzar un inventari de les masses forestals del sud de la Safor.



S'estableixen directrius per a la millora i compatibilització de la diversitat biològica amb la gestió forestal que s'estimen acceptables ambientalment, i que d'acord amb la documentació presentada seran aplicable a tot l'àmbit de la demarcació. El Servei de Vida Silvestre, en l'informe del PORF, indica que no té res a informar en aquest sentit.



Es considera necessari establir criteris que permeten evitar efectes negatius significatius quant a la conservació i millora dels boscos, relatius a la introducció d'espècies rebrotadores i productores de fruits carnosos per potenciar la fauna i la capacitat de regeneració després d'un incendi; on no n'hi haja prèviament o siguen escassos; a mesures de gestió específiques per a espècies estranyes, endèmiques i amenaçades; encaminats a procurar, en la mesura de les possibilitats, la salvaguarda de boscos madurs i vells com a reserva de biodiversitat; a la conservació de microhàbitats i ecosistemes especialitzats valuosos; a la conservació d'arbres monumentals, i a la consideració de les àrees que pertanyen al catàleg valencià de base.

De la mateixa manera, es considera necessari establir criteris per a evitar efectes negatius significatius quant als aprofitaments de fusta de pinedes, tenint en compte que encara que no són preferents, no es descarten, en relació a estudiar la necessitat d'establir limitacions en zones amb pendent elevat i en espais amb fonts o brolladors i a les conques de recàrrega d'aqüífers per a protegir els recursos hídrics i la biodiversitat.



En relació amb les directrius de restauració i repoblació, s'estimen ambientalment acceptables i es destaca que s'estableix com a objectiu de la repoblació la introducció permanent de vegetació autòctona capaç d'integrar-se en la dinàmica natural del sistema i de generar unes condicions estables que produïsquen una millora en el subministrament de serveis ambientals de regulació. S'estima necessari efectuar algunes precisions respecte als criteris de selecció d'espècies amb la finalitat d'evitar efectes negatius significatius.

Les directrius relatives a ús públic es consideren acceptables ambientalment, però s'estima necessari complementar les relatives a l'escalada d'acord amb els criteris seguits en la tramitació d'anteriors plans d'ordenació de recursos forestals (PORF d'Altea i de Sant Mateu) seguint directrius d'informes rebuts.

Respecte a les actuacions de plantació agroforestals, les directrius plantejades es consideren acceptables ambientalment; no obstant això, s'estima necessari establir uns criteris addicionals per a evitar efectes negatius significatius tenint en compte que la finalitat d'aquelles no és la recuperació dels ecosistemes. Els criteris han de basar-se en la determinació de quin tipus de zones són adequades per a aquest ús, en cas de terrenys forestals, que siguen d'escàs valor.

Es considera necessari incorporar-hi els criteris ambientals respecte a camins forestals públics d'acord amb la memòria ambiental del PATFOR (apartat 6.2.3), tal com es va indicar en el DA.

Respecte a les accions plantejades en la documentació, s'estima necessari efectuar algunes modificacions per a evitar efectes negatius significatius:

En l'acció 1.3, «Establiment d'una xarxa de parcel·les permanents (E6.OE24)», per a aconseguir informació quantitativa i qualitativa sobre l'estat actual de la forest es considera que la xarxa de parcel·les que s'establisca per a l'obtenció d'informació sobre la situació de la forest contemple també zones no arbrades, amb matolls i herbassars, amb la finalitat d'avaluar la major part de les situacions de la demarcació i per l'important paper que hi poden jugar aquestes formacions vegetals des d'un punt de vista ambiental.

En l'acció 1.5, «Establiment d'un sistema de certificació forestal regional (E6.OE25)», en relació al sistema de certificació forestal regional i les directrius regionals de gestió forestal sostenible que podrien integrar-se en unes directrius de redacció d'instruments de gestió forestal sostenible, s'estima que han de seguir les determinacions que establisquen aquesta DATE i el PORF.



En l'acció 3.1, «Proposta per a la realització de tractaments silvícoles en masses arbrades (E1.OE3; E2.OE7)»:

– Respecte als tractaments de diversificació de masses de Pinus halepensis, es proposa afectar-hi la Devesa de l'Albufera. Es considera que ha d'efectuar-se en coordinació amb el Parc Natural de l'Albufera, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial. La introducció d'una altra espècie arbòria diferent del Pinus halepensis ha de justificar-se des del punt de vista ambiental, i s'ha d'obtindre un informe favorable de la direcció del Parc Natural. En el cas de la Devesa de l'Albufera, l'espècie arbòria característica del medi forestal és el Pinus halepensis, per la qual cosa la introducció d'una espècie arbòria diferent ha d'analitzar-se amb detall. En principi, l'aconsellable és, en el cas d'estimar-se necessari, la introducció d'espècies que, encara que no són arbòries, poden aconseguir un port arbustiu alt, com el ginebre de galipot (Juniperus oxycedrus).

– En relació amb el tractament de recàrrega d'aqüífers i de disminució del risc d'inundació en masses arbrades denses, es considera que ha d'efectuar-se de manera que seguisquen com a referència les directrius de gestió silvícola desenvolupades en el punt 6.2.2; en el cas de desviar-se, haurà de justificar-se adequadament i seguirà els usos preferents i el règim de prioritats establits per a cada unitat ambiental en el punt 4.3.2 del pla i el que s'estableix en les determinacions d'aquesta DATE.



En l'acció 3.4, «Redacció i execució de projectes de restauració de riberes (E5.OE19)», s'haurà de realitzar en coordinació amb el Servei de Vida Silvestre i el Servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits en el cas d'afectar espais naturals protegits i espais de la Xarxa Natura 2000.



En l'acció 4.1, «Coordinació per a l'eliminació de flora exòtica i invasora mitjançant l'execució de projectes de restauració en diversos espais d'especial valor ambiental (E2.OE5)», en les actuacions proposades en sistemes d'aiguamoll i de dunes es proposa la coordinació amb el Servei de Vida Silvestre per a la realització d'accions de restauració i/o de protecció dels següents espais:

LIC marjal de la Safor ES5233030,

LIC dunes de la Safor ES5233028.

S'estima que aquesta coordinació, com a mesura preventiva, ha de realitzar-se obligatòriament per a evitar efectes negatius significatius i com a mesura preventiva.

En l'acció 4.2, «Desenvolupament d'estratègies de gestió silvícola per a espais d'interés per a la biodiversitat (E2.OE6)», es pretén desenvolupar actuacions silvícoles en la Devesa de l'Albufera i als enclavaments dominats per l'hàbitat prioritari 5230, de matolls ombròfils arborescents amb Laurus nobilis, situats al Paratge Natural Municipal de la Murta i al Circ de la Safor, amb la finalitat de millorar la seua capacitat de resposta davant de situacions adverses. Aquestes actuacions, com que afecten espais naturals protegits i hàbitats d'interés, hauran de coordinar-se amb el Servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits i el Servei de vida Silvestre.

En l'acció 4.4, «Elaboració d'un estudi de connectivitat ecològica entre l'interior i la costa (E5.OE21)», ha de coordinar-se amb el Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge i amb el Servei de Vida Silvestre, ja que aborda qüestions que entren dins de les seues respectives competències.

En relació amb l'acció 7.1, «Inventari de la xarxa viària (E7.OE30)», es considera necessari introduir el que s'indica en la DA sobre aquest tema, la qual cosa permetrà aprofundir en el coneixement de les necessitats i evitar possibles efectes negatius significatius.

Respecte a l'acció 8.1, «Redacció de plans d'ús públic en paratges naturals municipals (E4.OE14)», no s'indica qui els redactaria, i és necessari tindre en compte les competències municipals i del Servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits d'aquesta conselleria, i en conseqüència la redacció d'aquests plans haurà de coordinar-se amb els ajuntaments competents i amb el Servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits.



E) Accions de seguiment de l'aplicació del planejament

En relació al seguiment, en l'EATE s'indica que s'efectuarà mitjançant indicadors i s'utilitzaran els proposats en el document d'abast respecte als objectius ambientals.

La proposta de pla inclou un pla de seguiment i indica que la vigència del pla és de quinze anys. S'aporten una sèrie d'indicadors comuns i altres d'específics, però no s'hi inclouen els indicadors ambientals. La informació s'ha elaborat a partir dels inventaris forestals nacionals i del banc de dades de biodiversitat.

La informació del banc de dades de biodiversitat s'actualitza per a espècies invasores cada cinc anys, i per a espècies en general es va actualitzant contínuament. Respecte a la resta d'indicadors, depenen dels inventaris forestals nacionals i de la periodicitat de realització, igual que l'escala de treball i el detall de les formacions vegetals que distingeix. Això pot restar eficàcia a aquests indicadors. Hauria sigut molt més eficaç que s'haguera elaborat una cartografia més detallada a escala de la demarcació.

El pla preveu un seguiment que inclourà l'actualització dels indicadors cada cinc anys.

En relació amb els indicadors ambientals, s'indica el següent:

– Respecte a l'indicador de superfície forestal protegida d'àrees forestals arbrades o no, s'han tingut en compte les figures d'espais naturals protegits, però s'haurien d'haver tingut en compte també aquells que figuren en el planejament urbanístic amb diferents tipologies de protecció relatives a ecosistemes forestals i paisatge: protecció forestal, ecològica, paisatgística, etc. En conseqüència, caldrà incloure'ls-hi també.

– Respecte a l'actualització dels indicadors ambientals cada cinc anys, en els casos en els quals es parteix d'informació o de cartografia que no s'actualitze amb aquesta periodicitat, per exemple l'inventari forestal, en la mesura que siga possible, caldrà fer-ne una actualització en l'àmbit de la demarcació.

– El pla de seguiment del PORF haurà d'incloure també els indicadors ambientals com a part d'aquest.



F) Acord d'emissió. Determinacions finals

De conformitat amb el que es disposa en l'article 54 de la LOTUP, d'acord amb els fonaments que han exposat, es proposa emetre aquesta declaració ambiental i territorial estratègica del Pla d'ordenació dels recursos forestals de demarcació forestal de Polinyà de Xúquer / Alzira presentada per la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental (Servei d'Ordenació i Gestió Forestal), i incorporar a aquest, abans de ser aprovat, les següents determinacions:



A. Abans de l'aprovació del PORF, s'obtindrà un informe de la Conselleria de Cultura respecte a l'afecció al patrimoni cultural, i s'adoptaran les mesures que s'hi indiquen, si escau.

B. En el cas d'afectar-se a microreserves vegetals, haurà d'obtindre's prèviament un informe del Servei de Vida Silvestre sobre els condicionants i les limitacions que s'han d'observar.

C. S'hi inclourà com a criteri ambiental per a les actuacions silvícoles el següent: «El programa d'actuacions silvícoles es realitzarà fent prevaldre el concepte de sostenibilitat sobre el de productivitat, assegurant el manteniment de la biodiversitat i garantint la recuperació de les interaccions ecològiques.»

D. Directrius per a l'autorització o l'aprovació d'actuacions que afecten terrenys forestals i instruments tècnics de gestió forestal:

D.1. S'haurà de complir el següent criteri i justificar-lo: els aprofitaments dels recursos que es prevegen hauran de ser compatibles amb els objectius ambientals estratègics del PORF.

D.2. Abans de l'autorització o l'aprovació, es determinarà per a cada zona d'actuació concreta l'ús preferent tenint en compte l'ús o els usos preferents definits en la zona general i l'àmbit de referència en el qual aquesta s'enquadra, i caldrà justificar el compliment del següent criteri: «Els aprofitaments dels recursos que es prevegen hauran de ser compatibles amb els objectius ambientals estratègics del PORF, així com amb els objectius de qualitat paisatgística establits en l'apartat 6 de l'estudi de paisatge, adaptats a l'àmbit que comprenga la zona de l'aprofitament. Es determinarà en cada cas el servei ambiental prioritari, però sempre respectant el que s'ha indicat anteriorment.»

Es determinarà si hi ha zones que haurien de quedar excloses d'actuació per motius ambientals, o les condicions ambientals que han d'establir-se en cas d'actuació.

D.3. Abans de l'aprovació o l'autorització, en els tipus d'actuacions que a continuació es detallen, es considera necessari realitzar la següent anàlisi per la possible repercussió ambiental que puguen tindre.

L'anàlisi es realitzarà per part del promotor de l'actuació i hauran de valorar-se aquests aspectes per l'administració que l'autoritze, prèvia avaluació d'impacte ambiental per a aquells supòsits establits en la legislació sectorial en la matèria.

Actuacions: repoblacions forestals, aprofitaments per a producció de fusta i biocombustible, plantació de fustes nobles, aprofitament de pastures i obres de correcció hidrologicoforestal.

1. Estudi de la vegetació i fauna de la zona en la qual s'intervindrà i valoració d'aquesta. S'analitzaran detalladament els matolls i herbassars (raresa, diversitat, funció per a la fauna, funció protectora del sòl, etc.).



En la mesura que siga possible, i segons el tipus d'actuació, s'analitzarà la complexitat i composició dels diferents estrats presents, en aspectes relatius al grau de naturalitat i maduresa i a la singularitat i diversitat d'espècies, amb la finalitat de poder establir mesures per a conservar-les i gestionar-les.

En relació amb l'estrat arbustiu, serà d'important rellevància per a la gestió conéixer l'abundància i el grau de cobertura d'espècies d'estratègia rebrotadora i de les productores de fruits carnosos, espècies que són la clau per a la resiliència de l'ecosistema i de l'abundància d'interaccions mutualistes planta-animal als boscos mediterranis.



2. Es determinarà i justificarà si, pel valor de la zona i pel tipus d'actuació, la intervenció plantejada ha de realitzar-se o no, i en cas afirmatiu, sota quines condicions.

3. Es consultarà per l'òrgan substantiu prèviament al Servei de Vida Silvestre en relació a espècies de fauna i flora i hàbitats d'interés, que determinarà, si escau, les mesures que caldrà adoptar en el cas de ser acceptable la intervenció.

Per a determinar l'ús de les zones d'actuació i sota quines condicions es realitzaran, s'utilitzaran criteris per a la valoració de la flora, fauna i vegetació basats en els diferents graus de protecció establits en la legislació sectorial, així com criteris cientificotècnics de general acceptació tenint en compte l'àmbit de referència (demarcació). Se n'indiquen alguns, que són específics per a vegetació i ecosistemes, i d'altres poden aplicar-se també a espècies:

– Grau de raresa i amenaça.

– Diversitat.

– Fragilitat i reversibilitat.

– Representativitat.

– Grau de conservació o naturalitat (alteració humana).

– Grau de maduresa.

– Presència d'exemplars singulars pel seu desenvolupament.

– Importància per a la fauna, per a l'aprofitament humà (fusta, pastures, etc.) i per a la protecció enfront de l'erosió.

Prèviament a l'aprovació dels instruments tècnics de gestió forestal que es desenvolupen a partir del PORF, es realitzarà, en el cas d'afecció a espai inclòs en la Xarxa Natura 2000, una avaluació de repercussions sobre aquesta d'acord amb el que s'estableix en la legislació sectorial.



E. Abans de l'aprovació dels tractaments de defensa contra incendis, s'analitzaran les propostes de gestió de les àrees tallafocs (ús de bestiar, espècies per a mantindre, intensitat, funcionalitat com a via d'accés contra incendis, etc.), així com les repercussions ambientals des del punt de vista de l'ecosistema (fauna, flora d'interés, etc.), per a adoptar, si escau, mesures correctores.

Prèviament a l'aprovació dels instruments de gestió o autoritzacions o aprovacions d'actuacions, haurà d'analitzar-se la funció de les zones agrícoles existents en la zona en el seu paper de lluita contra incendis i també en la seua funció paisatgística i per a la fauna, per a adoptar mesures sobre aquest tema.

F. S'establiran els següents criteris en relació a l'aprofitament forestal per a fusta i de biomassa forestal amb finalitats energètiques:



– El desenvolupament d'aquest tipus d'aprofitaments queda supeditat a la seua compatibilitat amb la conservació de la biodiversitat i el manteniment general dels ecosistemes forestals; s'analitzarà amb detall, en cada instrument de gestió i autorització o aprovació d'actuació, si la zona és compatible o no amb aquest aprofitament des d'un punt de vista ambiental, i s'ajustarà, si escau, la intensitat de l'ús als valors ambientals.

– Abans de l'aprovació de cada instrument tècnic de gestió o autorització o aprovació d'actuacions, s'analitzaran amb detall els valors naturals de la zona d'actuació per determinar si s'hi poden aplicar aquests aprofitaments i sota quines condicions; hi prevaldran els criteris ambientals de conservació de la biodiversitat i paisatge, sobre criteris de productivitat i beneficis econòmics. Haurà de justificar-se igualment la compatibilitat de l'aprofitament amb la possible funció protectora de les formacions vegetals.

– Abans de l'aprovació de l'instrument de gestió o autorització o aprovació de l'actuació, s'analitzarà la decisió de l'aprofitament, d'una banda, amb l'efecte sobre el canvi climàtic derivat de la pèrdua de matèria vegetal (emissió – fixació de CO2), i, d'una altra amb, la pèrdua de material vegetal necessari per a la formació de sòl, i s'establiran mesures preventives que minimitzen els efectes negatius, com per exemple deixar a la zona les porcions més fàcilment descomponibles (fullaraca i branques xicotetes).

– Es coordinarà la planificació de l'aprofitament de la biomassa forestal amb la planificació de la biomassa agrícola a la zona.

G. S'establiran com a criteris per a seguir a les plantacions agroforestals els següents:

– Hauran d'implantar-se preferentment en terrenys de cultiu.

– En el cas de plantejar-se en terrenys forestals, hauran de ser d'escàs valor ambiental, fonamentalment antics terrenys de cultiu amb caràcter forestal i d'escàs valor ambiental.

– En el cas de requerir aportacions hídriques mitjançant regs, haurà de justificar-se la disponibilitat d'aigua i la no afectació negativa als aqüífers de la zona.

H. S'incorporaran els següents criteris ambientals respecte a camins forestals públics d'acord amb la memòria ambiental del PATFOR (apartat 6.2.3):

1. Se'n maximitzarà l'ús amb la finalitat de disminuir la proliferació d'infraestructures del mateix tipus en terrenys forestals.

2. En les finalitats concretes que es proposa es tindran en compte les possibles molèsties a fauna d'interés i la possibilitat de restringir l'accés als ecosistemes de major valor.

I. Directrius per a la conservació i la millora dels boscos:



– Es potenciaran, en la mesura que siga possible, les repoblacions amb espècies rebrotadores i productores de fruits carnosos, als llocs on escassegen o estiguen absents.

– Es procuraran mesures de gestió que no tinguen una incidència desfavorable en la conservació d'elements singulars (espècies estranyes, endèmiques i amenaçades).

– En els instruments tècnics de gestió s'identificaran els rodals de boscos madurs i vells, sobre la base de criteris de naturalitat i complexitat estructural, i es procurarà, en la mesura que siga possible, i sempre que siga convenient, salvaguardar-los com a reserves de biodiversitat.

– En els instruments de gestió s'assenyalaran els elements arboris monumentals que actualment formen part del Catàleg valencià d'arbres monumentals, i se'n caracteritzaran uns altres que hi puguen ser potencialment inclosos.

– Els instruments de gestió hauran de considerar les àrees que pertanyen al Catàleg valencià de materials de base (fonts de llavors, rodals selectes, poblacions de conservació de recursos genètics). Caldrà demanar en aquests casos un informe de la Secció de Conservació de Recursos Genètics Forestals, que establirà les limitacions amb la finalitat de preservar la seua funció com a reserva de recursos genètics.

– Els instruments de gestió hauran de considerar l'heterogeneïtat territorial i proposar mesures de conservació i gestió, en el cas de ser valuosos, dels microhàbitats o ecosistemes locals especialitzats existents en el seu àmbit com ara llocs molt pedregosos o rocosos, penyes, brolladors, llacunes temporals, etc.

J. En relació als possibles aprofitaments de fusta de les pinedes:



– Amb la finalitat de conservar els sòls, s'haurà d'estudiar la necessitat d'establir limitacions als aprofitaments de fusta i als treballs silvícoles a les àrees amb pendent elevat.

– S'haurà d'estudiar la necessitat d'establir limitacions als aprofitaments de fusta i als treballs silvícoles als espais de fonts o brolladors i a la conca de recàrrega dels aqüífers per tal de protegir els recursos hídrics i la biodiversitat.

K. Com a criteri general de restauració i repoblació:

– Respecte a l'elecció d'espècies, es realitzarà en col·laboració amb el servei amb competència en biodiversitat, a fi de triar aquelles espècies autòctones potencials de la zona i millor adaptades ecològicament. La selecció d'espècies haurà de basar-se també en el coneixement de la vegetació potencial de cada zona (associacions vegetals) i de la realitat de la demarcació forestal, tant en l'àmbit de vegetació com de flora.



L. S'hi inclouran les següents directrius:

– Directrius de restauració d'ecosistemes de ribera:

1. Es considera fonamental l'adequació morfològica de les riberes, quan siga necessari.

2. És molt important disposar de superfície suficient per a la restauració dels ecosistemes de ribera, i cal valorar la possibilitat d'adquisició de noves terrenys.

3. Ús preferent, en aquelles situacions que ho permeten, de tècniques de bioenginyeria.

4. Adequada elecció d'espècies basada en el coneixement previ de la vegetació de la zona i enfocada també a la restauració de l'ecosistema (funcionalitat per a la fauna).

– Directrius correccions hidrologicoforestals:

1. Ús, en la mesura que siga possible, de tècniques de bioenginyeria als llits.

2. Buscar, en la mesura que siga possible, la compatibilitat de les diferents estructures que poden plantejar-se amb la vegetació per tal de millorar la integració paisatgística i la funcionalitat per als ecosistemes.

– Directrius de restauració d'explotacions mineres, en sentit general:

1. Restauració geomorfològica primordial per a aconseguir una adequada integració paisatgística amb l'entorn, perquè prospere adequadament la revegetació tant natural com artificial, així com un adequat drenatge dels terrenys i la reducció dels fenòmens erosius.

2. Simultaneïtat, en la mesura que siga possible, entre explotació i restauració per a aconseguir reduir la permanència en el temps de l'impacte.

3. Quan l'objectiu final siga recuperar l'ús forestal, s'utilitzaran per a les revegetacions espècies autòctones pròpies de la zona, per a aconseguir una bona cobertura vegetal que protegisca el sòl i permeta que s'integren ecològicament en el seu entorn.

M. Criteris ambientals que cal incorporar segons la memòria ambiental del PATFOR (apartat 6.2.3):

– Reducció de la combustibilitat en zones d'alta perillositat per incendis forestals:

1. Els desbrossaments seran selectius i respectaran les espècies que contribuïsquen a una major biodiversitat o que formen part de l'adequada estructuració del bosc.

2. Els treballs que calga realitzar tindran en compte la susceptibilitat dels terrenys a l'erosió, i hauran d'incrementar-se la cobertura vegetal en funció del pendent.

3. En el cas de plantejar-se desbrossaments en zones ocupades de forma íntegra per matoll format per espècies o hàbitats no singulars, es tindran en compte les condicions ecològiques del terreny i la capacitat evolutiva de la vegetació. Si de la valoració de tals aspectes se'n determina una escassa o nul·la potencialitat de la capacitat evolutiva de la vegetació o possibles increments de la susceptibilitat dels sòls a l'erosió, es plantejarà la necessitat de realitzar desbrossaments sols en casos de màxima necessitat, que seran puntuals i selectius.

En el cas que per l'estudi de les condicions exposades es determine que aquests matolls (hàbitats o espècies no singulars) poden aconseguir majors estats evolutius, es procurarà aquest increment.

4. Es compliran les mesures establides en els plans d'incendis de demarcació, els plans locals de prevenció d'incendis aprovats, els plans de defensa dels espais naturals protegits i els plans de defensa de les edificacions.

– Regulació climàtica i mitigació de la desertificació:

1. No es podrà intervindre sobre els hàbitats prioritaris recollits en l'annex IV del Decret 70/2009, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades, quan afecte negativament els tàxons i d'acord amb les disposicions legals.

2. L'execució dels treballs silvícoles o qualsevol actuació en terreny forestal tindrà en compte la protecció contra l'erosió que exerceixen els bancals.

3. Les intervencions sobre el sòl seran únicament les necessàries per a permetre que sobrevisca amb les degudes garanties les espècies plantades.

– Recàrrega d'aqüífers:

1. Serà prioritària la protecció del terreny enfront del possible augment de les taxes d'erosió.

– Altres criteris ambientals:

1. En el cas d'intervindre sobre la coberta vegetal amb vista a disminuir-ne la cobertura, aquesta intervenció es realitzarà de manera preferent amb caràcter de progressivitat en els diferents substrats vegetals.

2. Es procurarà el respecte d'una quantitat suficient de restes de tala o d'altres treballs silvícoles per a protegir el sòl contra l'erosió.



3. Per a la realització dels treballs silvícoles, el criteri general aplicable serà la maximització de l'ús de les infraestructures ja establides (camins, pistes forestals, vies de saca antigues no naturalitzades, xarxa de tallafocs, etc.), amb preferència sobre la implantació de noves infraestructures.

4. Quant a l'ús de la maquinària, el criteri general serà l'ús de la que cause menor impacte sobre el recurs del sòl.

5. Es tindrà en compte la possible presència de fauna amenaçada i les repercussions sobre aquesta, i s'establiran, si escau, calendaris d'obres que compatibilitzen la protecció d'aquestes espècies amb l'execució dels treballs.

6. En aquest mateix sentit, en llocs pròxims als hàbitats de quiròpters, el servei competent en biodiversitat haurà d'indicar si és pertinent realitzar repoblacions amb espècies arbrades; especial interés per l'entorn dels llocs de repòs, cria i reproducció té el manteniment de la vegetació arbustiva per damunt de la vegetació arbrada. Aquestes consideracions s'empraran com a criteri general.



7. A fi d'afavorir la dispersió de les espècies, els treballs silvícoles mai podran suposar la desaparició dels necessaris connectors ecològics entre les masses forestals, que seran fomentats.

8. Es preservaran la topografia i els elements topogràfics significatius, siguen naturals o artificials, així com la vegetació i l'arbratge que contribuïsquen a donar caràcter i singularitat als paisatges.

9. Es valorarà la singularitat dels paisatges culturals creats per l'ús intensiu de la forest.

10. Es vetlarà per l'adequada protecció del patrimoni cultural valencià d'acord amb les lleis d'àmbit autonòmic i estatal.

N. S'hi inclouran les següents directrius relatives a la regulació de l'escalada:

1. Zones amb flora catalogada: prohibició d'instal·lar vies noves i prohibició d'escalar en vies existents.

2. Zones amb avifauna catalogada criant a la paret rocosa:

2.1. Vies d'escalada instal·lades. Zona amb restricció temporal (prohibit escalar entre gener-juny).

2.2. Prohibició d'instal·lar vies noves.

3. A la resta de zones:

3.1. Si hi ha vies d'escalada ja existents, no hi ha cap restricció.

3.2. Si es pretén instal·lar vies noves i estan en Xarxa Natura 2000, o hi ha fauna o flora protegida, haurà de ser avaluat per l'òrgan competent.

O. En el PORF s'efectuaran les següents modificacions en relació al paisatge:

1. Les normes d'integració paisatgística de l'estudi de paisatge figuren en el Pla com a recomanacions del PATFOR, i s'han de considerar com a directrius pròpies del pla.

2. S'incorporarà la següent determinació literal: «Els plans (en la mesura que zonifiquen o regulen usos) i projectes que es realitzen en el marc d'aquest pla hauran de ser avaluats amb la finalitat de determinar-ne la incidència concreta en el paisatge i la infraestructura verda i, si escau, la necessitat de realitzar un estudi d'integració paisatgística per a elaborar-los, conforme a l'article 6 de la LOTUP, en els casos d'alterar el caràcter o la percepció del paisatge o d'estar sotmesos a avaluació ambiental.»

3. S'haurà de complir el que s'estableix en l'informe del Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge de 30 d'octubre de 2018, i s'obtindrà un informe favorable d'aquest servei que incorporarà les determinacions que, si escau, determine.

P. Accions: s'introduirà el següent:

– Acció 1.3, «Establiment d'una xarxa de parcel·les permanents (E6.OE24)», per a aconseguir informació quantitativa i qualitativa sobre l'estat actual de la forest: la xarxa de parcel·les que s'establisca per a l'obtenció d'informació sobre la situació de la forest contemplarà també zones no arbrades, amb matolls i herbassars.

– Acció 1.5, «Establiment d'un sistema de certificació forestal regional (E6.OE25)»: les directrius que s'establisquen hauran de seguir les determinacions que establisquen aquesta DATE i el PORF.

– Acció 3.1, «Proposta per a la realització de tractaments silvícoles en masses arbrades (E1.OE3; E2. OE7)»:

· Respecte als tractaments de diversificació de masses de Pinus halepensis: l'afecció a la Devesa de l'Albufera haurà d'efectuar-se en coordinació amb el Parc Natural de l'Albufera, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial. La introducció d'una altra espècie diferent del Pinus halepensis ha de justificar-se des del punt de vista ambiental, i ha de tindre un informe favorable de la direcció del parc natural.

· En relació amb el tractament de recàrrega d'aqüífers i de disminució del risc d'inundació en masses arbrades denses, aquests tractaments seguiran com a referència les directrius de gestió silvícola desenvolupades en el punt 6.2.2, i en el cas de desviar-se, haurà de justificar-se adequadament, i seguirà els usos preferents i el règim de prioritats establits per a cada unitat ambiental en el punt 4.3.2 del pla i el que s'estableix en les determinacions d'aquesta DATE.

– Les següents accions, quan afecten espais naturals protegits i espais de la Xarxa Natura 2000, es realitzaran en coordinació, respectivament, amb els serveis de Gestió d'Espais Naturals Protegits i amb el Servei de Vida Silvestre:

· Acció 3.4, «Redacció i execució de projectes de restauració de riberes (E5.OE19)».

· Acció 4.1, «Coordinació per a l'eliminació de flora exòtica i invasora mitjançant l'execució de projectes de restauració en diversos espais d'especial valor ambiental (E2.OE5.)».

En aquesta acció hauran d'incloure's també les zones indicades en l'informe del Servei d'Espais Naturals Protegits: com a mínim, l'àrea dunar de la platja del Mareny i del Dosser (Cullera), i com a opció, poden afegir-s'hi les àrees dunars de les platges de Motilla i del Rei (Sueca), i la platja i els voltants de la Punta (València).

· Acció 4.2, «Desenvolupament d'estratègies de gestió silvícola per a espais d'interés per a la biodiversitat (E2.OE6)»; també als enclavaments dominats per l'hàbitat prioritari 5230, de matolls ombròfils arborescents amb Laurus nobilis, situats al Paratge Natural Municipal de la Murta i al Circ de la Safor.

· Acció 4.4, «Elaboració d'un estudi de connectivitat ecològica entre l'interior i la costa (E5.OE21)». S'haurà de realitzar en coordinació amb els serveis de Vida Silvestre i Infraestructura Verda i Paisatge.



· Acció 7.1. «Inventari de la xarxa viària (E7.OE30)». Respecte a l'inventari de la xarxa viària, haurà d'aportar-se, almenys, la següent informació:

Camins forestals: se n'hauran de precisar les tipologies (característiques físiques, si seran d'una o dues sendes, etc.); les necessitats de manteniment i el tipus de vehicles, si seran principals o secundaris, així com si es tracta de condicionament de camins existents o de nova obertura.



És necessari que, en aquest sentit, es delimiten restriccions segons zones i els seus valors (paisatge, fauna, vegetació, etc.).

Si, com a conseqüència de l'inventari, es conclou la necessitat d'obertura de nous camins, se n'haurà de justificar la necessitat i analitzar la repercussió ambiental per adoptar decisions, sense perjudici de la necessitat de ser sotmesos a avaluació ambiental d'acord amb la legislació ambiental vigent.

· Acció 8.1, «Redacció de plans d'ús públic en paratges naturals municipals (E4.OE14)» La redacció haurà de coordinar-se amb els ajuntaments competents i amb el Servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits.

Q. L'avaluació ambiental del PORF no exclou l'avaluació d'impacte ambiental d'aquells projectes o actuacions que el despleguen, subjectes a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb la legislació sectorial en la matèria.

R. Mesures preventives i correctores. Les normes d'integració paisatgística establides en l'estudi de paisatge hauran d'incorporar-se al PORF i formaran part de les seues directrius.

S. Seguiment del pla. Indicadors ambientals:

– En els indicadors en els quals es parteix d'informació o cartografia de l'inventari forestal nacional que no s'actualitze amb la periodicitat de cinc anys, en la mesura que siga possible, caldrà actualitzar-los en l'àmbit de la demarcació.

– S'haurà d'incloure, en la mesura que siga possible, en la informació de l'indicador de superfície forestal protegida d'àrees forestals arbrades o no, aquells sòls que figuren en el planejament urbanístic amb diferents tipologies de protecció relatives a ecosistemes forestals i paisatge: protecció forestal, ecològica, paisatgística, etc.

– El pla de seguiment del PORF haurà d'incloure també els indicadors ambientals com a part d'aquest.

La declaració ambiental i territorial estratègica té naturalesa d'informe preceptiu i determinant, i no és susceptible de cap recurs, sense perjudici dels que, si escau, siguen procedents en la via judicial contenciosa administrativa contra la disposició de caràcter general que haja aprovat el pla o programa, o bé, sense perjudici dels que siguen procedents en la via administrativa o judicial contra l'acte, si escau, d'aprovació del pla o programa.

La declaració ambiental i territorial estratègica perdrà la vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, no s'ha adoptat o aprovat del pla o programa en el termini màxim de dos anys des de la publicació, llevat que se n'acorde la pròrroga en els termes establits en l'article 56 de la LOTUP.

Aquesta declaració ambiental i territorial estratègica serà publicada en el DOGV i posada a la disposició del públic en el web de la Generalitat. Es donarà trasllat d'aquesta declaració a l'òrgan promotor i a l'òrgan substantiu.



Òrgan competent

La Comissió d'Avaluació Ambiental és l'òrgan competent per a emetre la declaració ambiental i territorial estratègica a què es refereix l'article 54.6 de la 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que es disposa en l'article 3.1 del Decret 230/2015, de 4 de desembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de l'òrgan ambiental de la Generalitat als efectes d'avaluació ambiental estratègica (plans i programes).

A la vista de tot això, la Comissió d'Avaluació Ambiental acorda emetre la declaració ambiental i territorial estratègica del Pla d'ordenació dels recursos forestals (PORF) de la demarcació forestal de Polinyà de Xúquer / Alzira, i incorporar al Pla les determinacions finals assenyalades.

Cal notificar als interessats que, contra aquesta resolució, per no ser un acte de definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs, tot i que poden fer ús dels mitjans de defensa que, en el seu dret, estimen pertinents.

Cosa que us notifique perquè en tingueu coneixement i als efectes oportuns.

Cosa que se certifica abans de l'aprovació de l'acta corresponent i a reserva dels termes precisos que es deriven d'aquesta, tal com ho autoritza l'article 18.2 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.



València, 5 de març de 2019.– El secretari de la Comissió d'Avaluació Ambiental: José del Valle Arocas.»



València, 26 d'abril de 2019.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.