Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Orihuela

De conformitat amb l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, que estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d'impacte ambiental, resolc:



Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 76/17-AIA Orihuela.



«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 76/17-AIA.

Promotor: Playa Salvaje, SA.

Autoritat substantiva: Ajuntament d'Orihuela.

Objecte del projecte: modificació del projecte d'urbanització UE-2 del sector D-1, Albereda del Mar, del Pla general d'Ordenació urbana d'orihuela (Alacant).

Localització: Orihuela Costa.

Documentació aportada

El 9 de juny de 2017, l'Ajuntament d'Orihuela remet un exemplar dels projectes relatius a la modificació del Pla parcial sector D-1 Albereda del Mar PGMOU, modificació del projecte d'urbanització de la UE-2 compost per un estudi d'impacte ambiental, un estudi d'afeccions a la Xarxa Natura 2000 i un estudi d'integració paisatgística, així com una còpia de l'expedient relatiu a l'exposició pública, en què sol·licita informe de conformitat amb el que s'estableix en l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, per a sol·licitar l'informe corresponent.

La documentació tècnica composta per:

1) Modificació puntual del Pla parcial D-1.

Text refós de la modificació puntual del Pla parcial D-1 (març de 2014).

Ajustos al text refós de la modificació puntual del Pla parcial D-1 (febrer de 2015).

2) Modificació del projecte d'urbanització (març de 2014) i ajustos de febrer de 2015.

3) Documents ambientals.

Estudi d'impacte ambiental i document de síntesi (febrer de 2013) i annex a l'estudi d'impacte ambiental (febrer de 2015).

Estudi d'integració paisatgística (juny de 2013).

Estudi d'afeccions a Xarxa Natura 2000 (febrer de 2013).

Expedient administratiu.

– Es remet un certificat d'informació pública del secretari general de l'Ajuntament, la Secretaria General que indica que la documentació tècnica indicada anteriorment ha estat exposada al públic, amb la publicació prèvia d'edictes en el DOGV núm. 7938, de 16 de desembre de 2016, en el diari La Verdad de 25 de novembre de 2016 i la documentació íntegra a la seu electrònica de l'Ajuntament durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir de la data de la publicació en el DOGV i en aquest termini es presenten un total de 20 al·legacions de particulars, associacions i grups polítics, en què es detallen el nom, la data i el registre d'entrada. I s'adjunta una còpia íntegra d'aquestes.

– Informes rebuts de les consultes a les administracions afectades:

Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR).

Informe de l'arqueòleg municipal de valoració de troballa de restes.

Descripció del projecte

D'acord amb la documentació presentada, el projecte té per objecte la definició i l'estudi tecnicoeconòmic de les obres necessàries per a fer la urbanització de la unitat d'execució 2 de la zona sector D-1 del Pla General d'Ordenació Urbana d'Orihuela, Pla parcial Albereda del Mar, d'acord amb aquest pla parcial.

La superfície total de la unitat d'execució 2, segons el mesurament efectuat és de 456.009,61 m², que desenvolupa (La Campana i La Mosca), i els límits són:

Nord: sectors contigus de sòl urbanitzable.

Sud: terrenys urbanització Playa Flamenca i terrenys urbanitzables de la mateixa denominació.

Est: amb el mar Mediterrani.

Oest: carretera nacional 332.

Aquest projecte d'urbanització consta de 8 annexos, cada un dels quals amb la memòria, l'estudi tècnic, plànols i pressupost (xarxa viària, xarxa de sanejament, proveïment d'aigua potable, xarxa d'energia elèctrica, xarxa d'enllumenat públic, xarxa de telefonia, jardineria i reg i resum general del pressupost).

Xarxa viària

Es projecta la xarxa viària i n'ajusta el traçat exactament al que es preveu en la unitat d'execució 2 del Pla parcial corresponent. S'incorpora al traçat viari la glorieta de la N-332 que es troba ja executada com a part de les obres d'urbanització de la UE-1, amb els següents criteris constructius:

Calçades

Es construiran de tipus flexible, després d'haver considerat un trànsit lleuger tenint en compte el caràcter de segona residència de l'edificació a la qual serveixen i les característiques de la qual, segons una secció transversal, són:

– Subbase granular de tot-u natural de 20 cm de gruix i compacta al 90 % de l'assaig proctor normal.

– Base granular de tot-u artificial d'un diàmetre comprés entre 3 i 7 cm, de 15 cm de gruix i compactada al 90 % de l'assaig proctor normal.

– Reg d'emprimació bituminosos tipus ECR-1.

– Aglomerat asfàltic en calent tipus IV-b amb betum 60/70, dues capes de 5 cm de gruix cada una.

Aparcament

Es fan del mateix tipus que les calçades, tenint en compte la possible utilització com a tals.

Vorades

Seran de formigó prefabricat 17 x 28 x 70 cm, amb bisell, assentades sobre solera de formigó en massa H-100 de 10 cm de gruix.

Voreres

La pavimentació de voreres serà amb llosetes de ciment antilliscants de 21 x 21 cm de 32 pastilles i de 3 cm de gruix assentades sobre una capa de tot-u de 15 cm, una altra de formigó en massa H-100 de 10 cm, llit d'arena de riu i morter de ciment 1:8, que li dona un pendent del 2 %.

Passejos

Els passejos es pavimentaran a base de llamborda de 10 x 20 cm, amb base d'arena en els passejos de vianants i amb base de formigó en els de vianants reforçats per a pas de vehicles d'emergència o manteniment. El tractament superficial o passeig alternatiu a la zona final del passeig marítim, que corre sobre les parcel·les àrea de joc 33 i zona verda 30, es farà amb un caixa mínima, per a col·locar les peces de llamborda prefabricades, i es mantindrà l'homogeneïtat en el tractament d'aquest passeig, en colors tan naturals com siga possible.

Execució

Efectuat el replantejament dels vials i comprovat, amb personal del Servei de Vida Silvestre de la Direcció General del Medi natural, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, es procedirà a fer l'obertura i la caixa per mitjans mecànics.

Una vegada acabats aquests treballs, es procedirà a pavimentar les calçades i a construir les voreres, com s'esmenta anteriorment.

Xarxa de sanejament

Es dissenya una xarxa de sanejament exclusivament per a aigües fecals, que segueix les indicacions que el mateix Ajuntament d'Orihuela va imposar per a l'execució de la UE-1 d'aquest mateix pla parcial, que circularà enterrada en rasa pel centre dels carrers en canonada de PVC sèrie taronja. Cada 40 m es construirà un pou de registre. Es construiran igualment cambres de descàrrega a les capçaleres, de manera que a través d'aquestes es puga produir la neteja de la instal·lació.

A cada un dels pous de registre es produiran les escomeses individuals de les parcel·les, en canonada de diàmetre 300. Aquestes escomeses quedaran cegades i enterrades.

Tota la recollida de la xarxa es produeix per gravetat cap a l'est de la finca fins que les centralitza en dues estacions de bombament. Una d'aquestes, B1, se situa a la vora sud-oest de la urbanització, al vial al costat de les parcel·les 6 i 28. L'altra estació de bombament, B2, està situada a la zona nord-est de la finca. Les dues se situen a les cotes més baixes. De l'estació B1 s'impulsa el sanejament fins a un pou central i a través d'aquest i de la xarxa de sanejament es condueix a l'estació B2 per gravetat. Des de l'estació B2 es bombarà tot el sanejament de la finca.

En els equipaments de platja, es dissenyen unes arquetes de 2 m³ de capacitat, des de les quals es bomben als pous de capçalera més pròxims, perquè des d'allí circulen per gravetat a l'estació de bombament B1.

Xarxa de proveïment d'aigua

El proveïment d'aigua s'efectuarà amb xarxes mallades de canonada de PE (polietilé d'alta densitat). L'escomesa s'efectua segons el que es preveu en el Pla general d'ordenació urbana, amb cabal suficient per a les necessitats que s'hi preveuen.

El traçat seguirà la xarxa viària i les conduccions es projectaran davall de les voreres. Disposarà de les claus de comporta necessàries per a aïllar els trams en cas d'avaria i vàlvules de retenció i ventoses segons els models especificats pel servei municipal d'aigües.

Xarxa de proveïment elèctric

A més de la informació bàsica compresa en el Pla general d'ordenació urbana del municipi, s'ha disposat de la configuració de la xarxa general de distribució en tensió mitjana, així com tota la informació necessària per part de la companyia subministradora Iberdrola.

La xarxa de distribució d'energia elèctrica projectada s'ha previst per al subministrament a tots els habitatges, el parc esportiu i l'enllumenat públic.

Per a la previsió de càrregues, s'ha tingut en compte el coeficient de simultaneïtat previst en la instrucció ITC-BT-10. La previsió de càrregues per a unitats especials (zones esportives) s'ha fet basant-se en la demanda de consumidors de característiques similars.

Per aplicació dels coeficients de simultaneïtat establits en la mateixa instrucció ITC-BT-10, per a conjunts d'habitatges i d'altres estimats per a unitats especials, s'ha obtingut la previsió de demanda global, base per al dimensionament de la xarxa de tensió mitjana i de la transformació a baixa tensió, de 10.760 kVA de càrrega a subministrar per la xarxa general de distribució.

La xarxa de distribució d'energia elèctrica està composta de les parts següents:

6.1. Xarxa de distribució en tensió mitjana.

6.2. Transformació tensió mitjana/baixa tensió.

6.3. Xarxa de distribució de baixa tensió.

La xarxa de distribució en tensió mitjana alimenta un total de 10 centres de transformació, amb una capacitat total de 10.760 kVA.

La xarxa de distribució de baixa tensió dona servei des dels quadres de B/T que se situen als centres de transformació en cada una de les parcel·les previstes en el Pla parcial.

Cada un dels centres de transformació previstos tenen un quadre de baixa tensió del qual parteixen les línies a les parcel·les distribuïdores de la manera següent:

Cada centre de transformació tindrà 12 línies de BT per a distribuir les diferents CGP.

Xarxa d'enllumenat públic

En el plànol de planta general de la xarxa d'enllumenat públic queden representats els circuits d'alimentació, amb les seccions corresponents. Els conductors aniran enterrats, a l'interior de tubs de PVC, en els trams davall de calçada o vorera, segons la normativa usual als municipis, davall de tub de plàstic flexible en els trams davall de terra, i les derivacions als punts de llum es faran en la mateixa base dels puntals o columnes, on es disposaran els borns adequats a aquesta finalitat.

Xarxa de canalitzacions telefòniques

El traçat bàsic de la xarxa comprén dues canalitzacions principals de penetració al polígon, de 4 conductes de diàmetre 110 m. Arranca de la carretera nacional 332 d'Almeria a València, d'una cambra de registre numerada com a 36.

La zona es distribueix a través de xarxes principals que circulen pels carrers centrals amb conducció de 4 diàmetre 63. Des d'aquesta canalització es van derivant ramals secundaris que distribueixen les diferents parcel·les de què consta l'actuació.

Es distribuiran arquetes tipus H o D en tots els encreuaments i canvis de direcció i d'aquestes partiran les escomeses per a les diferents actuacions d'habitatge, que seran 2 conduccions de 63.

Al febrer de 2015, el promotor efectua un ajust del projecte d'urbanització en una superfície de 50.709 m² a la zona sud-est del sector.

En la documentació esmentada s'inclouen tres alternatives de modificació del projecte d'urbanització a la zona sud-est, tenint en compte el cens més exhaustiu, traslladat pel Servei de Vida Silvestre de la Direcció General del Medi natural de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que prové de la Universitat d'Alacant. S'adopta com a criteri general la reducció de la dimensió de la glorieta i la zona d'aparcaments, de la zona sud del Pla parcial, que donen accés a la platja i que queden reflectides en la documentació gràfica:



– Xarxa viària opció 1, plànol núm. 4 (1).

– Xarxa viària opció 2, plànol núm. 4 (2).

– Xarxa viària opció 3 definitiu, plànol núm. 4 (3).

Les tres opcions, que són diferents, són una evolució que parteix, amb l'opció 1 de la reducció de la glorieta i de l'aparcament situat en contacte amb el límit sud del sector. En l'opció 2 s'anul·la pràcticament aquest aparcament i varia el traçat de connexió de la glorieta esmentada, amb la platja d'aparcament que queda en contacte amb el passeig marítim que hi ha al límit sud-est.

En l'opció 3, que es planteja com a definitiva, com que es considera que és la que millor reserva les espècies protegides, es modifica lleugerament l'entroncament del vial a la glorieta esmentada, i es redueix encara més l'aparcament de la platja. A aquest aparcament, també se li dona accés (que ja n'hi ha), a través del passeig marítim esmentat, a la zona sud-est del sector.

D'altra banda, en línia amb el plantejament de l'informe, s'anul·la el vial de vianants d'accés rodat exclusiu a l'aparcament, que circulava entre les parcel·les 12b i 30, així com l'equipament de platja 35. A més, per tal de salvaguardar al màxim les plantes d'esteperola de cap de gat, es planteja a la parcel·la àrea de joc 33 i zona verda 30 un tractament superficial, que servisca de traçat alternatiu del vial de vianants carril bici, projectat en el Pla parcial i que done continuïtat a aquest passeig, fins a connectar-lo amb el passeig marítim que hi ha a l'extrem sud-est del sector. S'evita la intervenció en el traçat del Pla parcial en aquesta zona per l'existència de l'Helianthemum.

En l'annex d'ajustos no s'introdueixen variacions en les dimensions de la xarxa viària (seccions tipus).

S'inclou, així mateix, el reajustament de l'ordenació detallada de les parcel·les dotacions públiques afectades per la presència d'Helianthemum i de la Tudorella sulcata de la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar i que es concreta en les determinacions següents:

a) Transvasament de l'edificabilitat de les parcel·les turístiques i residencials 5 i 12 a les parcel·les de la UE 2 núm. 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 16 a, 17, 17 a i 17 b.

b) Reordenació de la xarxa viària secundària perimetral de la parcel·la turística i residencial 12.

c) Reubicació dels aparcaments de la xarxa secundària.

d) Determinació del règim jurídic de les parcel·les afectades per la presència de les espècies de flora i fauna per a la conservació correcta.

S'actualitza l'article de les normes urbanístiques que regulen l'ús en les parcel·les privatives destinades a equipament de platja perquè en el projecte d'urbanització resulten efectius els accessos o el tractament de servei i les infraestructures d'aquests.

A més, en compliment dels informes tècnics municipals emesos durant la tramitació del document, s'augmenten les cessions dotacionals per al compliment de les determinacions que la LUV i el ROGTU estableixen en la matèria, a pesar de no ser aplicable a les modificacions de plans parcials aprovats a l'empara de la legislació urbanística anterior, tal com determina l'article 212 del ROGTU. Així, se cedeix ex novo a l'Ajuntament d'Orihuela la parcel·la 39 de la UE-1, destinada en el planejament vigent a equipament dotacional privat recreatiu esportiu que, en aquesta modificació, es qualifica com a equipament públic dotacional múltiple (DM). Igualment, se cedeix una part de la parcel·la 16.a. TR, que té una superfície de 7.280 m² de la qual se segreguen per a la cessió 3.312.70 m², que es representa gràficament com a parcel·la 16b pel costat sud i connecta pas de vianants enmig, amb espai lliure d'àrea de joc, que en aquesta modificació es qualifica com a equipament dotacional públic d'ús recreatiu esportiu (RD).



D'altra banda, s'incorporen a les normes urbanístiques ordenances específiques en matèria d'urbanització, per tal d'incorporar les mesures correctores que s'imposen en el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental i integració paisatgística de la modificació del projecte d'urbanització de la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar.

En últim lloc, s'ha considerat oportú ajustar el tipus de secció dels vials de la xarxa secundària, ajust provocat, d'una banda, per la necessitat de preservar l'arbratge que hi ha a la zona nord-oest de la UE-2 del sector de referència, tenint en compte l'interés manifestat per la corporació local, i d'altra banda, per a adaptar el Pla parcial a la realitat física advertida després de l'inici de l'execució de les obres d'urbanització.

Es generen així 3 noves parcel·les d'equipament públic educatiu cultural de caràcter ambiental, amb una superfície total de 15.482 m², que són les que s'identifiquen en el quadre següent:



Parcel·la Superfície

5a 2.427 m²

12b 10.335 m²

28c 2.720 m²

Total 15.482 m²





Es proposa, al seu torn, la creació d'un nou article en les normes urbanístiques del Pla parcial que regule l'ús d'aquests nous equipaments públics educatius culturals de caràcter ambiental, de manera que s'assegure la protecció i la preservació, i es compatibilitza amb activitats educatives i d'investigació que fomenten la conscienciació mediambiental. Es proposa, a més, l'establiment d'un règim de manteniment d'aquestes parcel·les a càrrec de les comunitats de propietaris de les edificacions que es construïsquen en l'àmbit de la UE-2, en els termes que consten en l'apartat B, «Normes urbanístiques», d'aquest document.



D'altra banda, la presència d'espècies en l'àmbit de les parcel·les privades EQ-35, EQ-36 i EQ-37, destinades a equipaments de platja ha suposat una redefinició dels límits d'aquestes i això ha obligat, al seu torn, a modificar l'article 13 de les normes urbanístiques (NU), en concret, el subapartat 13.3, per tal d'assegurar a través del projecte d'urbanització que les condicions d'accessibilitat, tractament, serveis i infraestructures d'aquests són compatibles amb la declaració d'impacte ambiental que, al moment oportú, i en relació amb l'instrument esmentat, emeta l'òrgan ambiental competent en relació amb la preservació de les espècies protegides situades als voltants, als termes que consten en l'apartat B, «Normes urbanístiques».

En la documentació presentada s'indica que les modificacions introduïdes en les NU del Pla parcial de millora del sector D-1 Albereda del Mar imposen, per motius de seguretat jurídica, incloure un text refós de les normes urbanístiques adaptades a la normativa urbanística vigent que, resumidament, consisteixen en:

La modificació puntual del Pla parcial del sector D-1 Albereda del Mar del Pla general d'ordenació urbana d'Orihuela manté, en la integritat, les normes urbanístiques aprovades juntament amb el Pla parcial de millora, i hi ha una xicoteta modificació en l'article 12 de les normes urbanístiques, que regula les condicions d'edificació de la zona turística i residencial, en el sentit d'augmentar l'altura màxima permesa (de 4 plantes a 6) per a poder materialitzar el transvasament de l'edificabilitat de les illes de cases TR-5 i TR-12, que esdevenen inedificables per la presència d'espècies protegides. Igualment, es modifica l'article 13 de les normes, en concret, l'apartat 3 d'aquest que regula les condicions urbanístiques dels equipaments de platja, a fi d'introduir en aquest apartat l'obligatorietat que l'execució de les obres d'urbanització resolga l'accés i fins i tot la viabilitat, el tractament, serveis i infraestructures d'aquests en els termes que es fixen en la declaració d'impacte ambiental que s'emeta respecte del modificat del projecte d'urbanització.



D'altra banda, cal inserir un nou article en les normes urbanístiques, en concret, anomenat article 17, a fi de delimitar el règim jurídic de les parcel·les destinades a equipament públic educatiu cultural de caràcter ambiental, sobre les quals s'han localitzat les espècies de fauna i flora protegides (Helianthemum caput-felis i Tudorella sulcata), i assegurar així la conservació correcta per part dels propietaris de les futures urbanitzacions que es desenvolupen en l'àmbit de la unitat d'execució núm. 2 del sector D-1 Albereda del Mar.

A més, es generen dos nous articles en les normes urbanístiques, anomenats 18 i 19, destinats a regular les condicions pròpies de les noves parcel·les dotacionals públiques 39 (DM) i 16.b (RD).

S'introdueixen quatre articles nous (20, 21, 22 i 23) a les normes urbanístiques del Pla parcial del sector D-1 Albereda del Mar del Pla general d'ordenació urbana d'Orihuela, relatives a mesures protectores de les espècies protegides presents en el sector durant la fase d'execució de les obres d'urbanització.

Finalment, seguint les directrius dels serveis tècnics i municipals, es crea un nou article (24) que regula les exigències en matèria d'aparcaments de caràcter privat.

Tramitació administrativa

Antecedents

El 22 de desembre de 2010, la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental i Territorial (departament que ostentava en aquella data les competències en matèria d'avaluació ambiental de la Generalitat Valenciana) va incoar un expedient de consulta (exp. 354/10-CON) amb la sol·licitud d'informe de la Subsecretaria de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, sobre la pregunta feta pel comité de peticions en el marc de la petició 0429/2010, relativa a un projecte de desenvolupament urbà a Cala Mosca a la costa d'Orihuela (Alacant), que inclou la documentació següent:

1) Fax del Servei de Relacions Externes de la Conselleria de Justícia per a donar trasllat de l'escrit del Comité de Peticions del Parlament Europeu (arxiu referència 1603/10/ENVI) dirigit a les àrees de Medi ambient/Medi Natural i Impacte en els termes següents:

«El Comité de Peticions del Parlament Europeu s'ha dirigit a la comissió en el marc de la petició 04929/2010, relativa a un projecte de desenvolupament urbà a Cala Mosca, a la costa del municipi d'Orihuela, a la província d'Alacant, a la Comunitat Valenciana, Espanya. El peticionari explica que el projecte preveu la construcció de 1.500 noves cases i apartaments prop de la costa. El peticionari destaca que aquest projecte donarà lloc a la destrucció de l'últim espai ben conservat a la costa d'Orihuela, i també adverteix que el lloc d'importància comunitària (LIC) Cap Roig (ES 5213033) s'hi podria veure afectat. El peticionari remarca que les obres d'urbanització, amb la preparació dels carrers i les voreres, ja s'han portat a terme. Perquè els serveis puguen donar el tractament adequat a aquest cas i donar una resposta al Comité de Peticions del Parlament Europeu en el marc d'aquesta petició se sol·licita a les autoritats espanyoles l'enviament de les observacions que estimen pertinents en relació amb aquest assumpte. La Comissió vol conéixer les mesures adoptades per les autoritats espanyoles competents per a aplicar el dret europeu mediambientalment rellevant en aquest cas, en particular, segons les característiques del projecte podrien resultar d'aplicació les obligacions resultants de la Directiva 85/337/CEE del Consell, relativa a l'avaluació de repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient (coneguda com la Directiva d'avaluació d'impacte ambiental o AIA), en la versió modificada. Pel que fa a aquesta qüestió, cal assenyalar que «els projectes d'urbanitzacions, que inclou la construcció de centres comercials i d'aparcaments» estan incloses en el punt 10b de l'annex II de la directiva AIA.

A més, el punt 12c de l'annex esmentat II fa referència a «urbanitzacions turístiques i complexos hotelers fora de les zones urbanes i construccions associades».

En el cas que aquest projecte s'haja sotmés al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, se sol·licita una còpia de la declaració d'impacte ambiental formulada. En cas contrari es requereix un informe de les raons adduïdes per les autoritats competents per a no fer aquest procediment.

En cas que s'haja previst un pla d'ordenació del territori sobre l'actuació esmentada, les disposicions de la Directiva 2001/42/CE relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient (conegut com a avaluació també estratègica o la directiva EAE) hi poden ser també aplicables.

D'altra banda, pel que fa a les directives sobre naturalesa, la Directiva 79/409/EEC, codificada per la Directiva 2009/47/CE relativa a la conservació dels ocells silvestres (Directiva d'ocells) i la Directiva 91/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (Directiva d'hàbitats), cal assenyalar que serien aplicables si el projecte en qüestió poguera tindre un efecte significatiu en qualsevol lloc de la Xarxa Natura 2000. En conseqüència, la Comissió vol rebre, de les autoritats espanyoles, informació sobre l'aplicació eventual, en aquest cas, de les directives esmentades sobre naturalesa acompanyada de la documentació acreditativa corresponent.

Se sol·licita també que s'informe sobre la naturalesa i les característiques principals del projecte, així com sobre l'estat actual de tramitació o l'execució d'aquest. Finalment es requereix informe sobre l'existència de recursos en via contenciosa administrativa contra aquest projecte i, si escau, sobre l'estat processal dels recursos i s'hi al·leguen possibles incompliments a la legislació ambiental europea».



2) Informe de l'Àrea d'Inspecció de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, de 22 de desembre de 2010, en resposta a la pregunta del Comité de peticions:

«Examinat l'arxiu que consta en l'àrea d'inspecció s'han pogut localitzar com a antecedents els següents:

El 2 d'abril de 2007 va tindre entrada una denúncia de la patrulla del SEPRONA d'Orihuela relativa a una presumpta destrucció d'espècies vegetals per la construcció de vials d'una urbanització d'habitatges al paratge Cala Mosca. Així mateix, el dia 17 d'abril va tindre entrada una denúncia d'un agent mediambiental per afecció a espècies protegides.

El dia 17 de setembre de 2007 es va incoar un expedient sancionador pel desbrossament forestal de terrenys i l'obertura de vials en una urbanització d'habitatges, i es va produir l'arrancada i la tala d'espècies vegetals incloses en l'annex III i annex I de l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques o amenaçades, infracció al que es disposa en la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació d'espècies naturals i de flora i fauna silvestres. Així mateix, va ser objecte de remissió a la fiscalia de l'Audiència Provincial d'Alacant.

El dia 6 de novembre de 2007 va tindre entrada el decret de la fiscalia per mitjà del qual i en nom de la fonamentació assenyalada estableix que els fets no tenen transcendència penal, en concret, «... pel que fa a l'inici de l'obra urbanística i la destrucció d'exemplars de la ressenyada espècie vegetal existent a la zona, i de la denúncia es desprén que aquest sòl és contigu i, per això, queda fora de la zona de Cap Roig, que justament és la que està ressenyada com a LIC en aplicació de la Directiva 92/43/CEE i dels decrets 1997/1995 i 1193/1998 per a la protecció en hàbitat d'aquesta espècie, tenint en compte que les mesures de protecció previstes en la directiva ressenyada només són obligatòries pel que fa als llocs assenyalats en les llistes d'interés comunitari, LIC (vegeu la sentència de 13 de gener de 2005, del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees dictada en el recurs C-177/2003) i apareix la destrucció d'aquests com a conseqüència d'una actuació urbanística programada i aprovada. S'estima que els fets no tenen transcendència penal» (s'adjunta còpia com a annex).

– L'expedient sancionador ha caducat pel transcurs del termini establit en la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i es troba pendent de declaració de caducitat. No obstant això es determinarà, si escau, reprendre les actuacions per tal d'exigir la restauració de les espècies eliminades.

– En una altra ordre del dia 28 d'octubre de 2010 va tindre entrada un ofici del director territorial d'aquesta conselleria a Alacant, i remet escrit de part sobre protesta per la construcció de 1.500 nous habitatges a Cala Mosca, i s'incoa expedient en matèria de disciplina urbanística amb el número DU-237/2010, en què consta escrit de l'Ajuntament d'Orihuela segons el qual «... la urbanització Cala Mosca es troba inclosa en la unitat d'actuació núm. 2 del Pla parcial del sector D-1 Albereda del Mar aprovat per l'Ajuntament en sessió plenària de 30 de juliol de 2002, i s'aprova el programa per al desenvolupament de l'actuació integrada de l'esmentada unitat d'execució núm. 2 per Acord plenari del dia 13 de febrer de 2007.

– Segons el Pla parcial esmentat, la unitat d'execució núm. 2 pot desenvolupar una edificabilitat entre residencial i turística i hotelera de 263.216 m², on el 64,28 % està destinat a ús residencial i un 35,72 % a ús hoteler, sense limitació del nombre d'habitatges d'acord amb el que es disposa en la disposició transitòria tercera de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana.

– El dia 9 de desembre de 2010, ha sigut objecte de remissió al denunciant, l'escrit la còpia del qual s'adjunta com a annex II, així com la sol·licitud a la Direcció Territorial d'aquesta conselleria ja que, tenint en compte la documentació remesa sembla desprendre's que es tracta d'un supòsit de competència municipal, i s'adjunta una còpia de la sol·licitud com a annex II».

3) Informe de 26 de gener de 2011, del cap del Servei Territorial Urbanisme d'Alacant.

«Consultats els arxius que hi ha en aquest servei territorial, consta que el dia 19 de juliol de 2010 té entrada en aquest servei territorial d'Urbanisme un escrit subscrit per José Luis Bordara Redes en què es fan determinades manifestacions sobre l'edificació d'habitatges a Cala Mosca.

El dia 17 de juliol de 2010, des del Servei Territorial d'Urbanisme es confereix trasllat d'aquest a l'Ajuntament d'Orihuela perquè informe aquesta conselleria sobre els extrems que s'hi contenen.



El dia 7 de setembre de 2010 té entrada al Servei Territorial d'Urbanisme d'Alacant un escrit de l'Ajuntament d'Orihuela en què s'indica que l'actuació es correspon amb la unitat d'actuació núm. 2 del Pla parcial del sector D-1, que el Pla parcial va ser aprovat pel ple municipal el dia 30 de juliol de 2002 i que el programa per al desenvolupament de la unitat d'actuació esmentada va ser aprovat pel ple municipal el dia 13 de febrer de 2007.

Consultats els arxius que hi ha en el Servei Territorial d'Urbanisme, no consta que l'Ajuntament haja comunicat a l'Administració autonòmica els acords esmentats anteriorment.

El dia 27 d'octubre de 2010, des del Servei Territorial es va donar trasllat de les actuacions esmentades a l'Àrea d'Inspecció de Territori d'aquesta conselleria perquè, si calia, s'iniciaren actuacions per part d'aquesta àrea.

El dia 16 de desembre de 2010 té entrada en aquest servei territorial un escrit subscrit per la Secretaria Autonòmica d'aquesta conselleria en què s'indica que «si per part dels serveis competents en matèria d'urbanisme s'aprecia l'existència de l'interés supramunicipal esmentat per aquesta els sol·licitem que ens els informen concretant la possible infracció comesa en les actuacions urbanístiques denunciades i desenvolupades en la unitat d'actuació núm. 2 del Pla parcial del retall D-1 del terme municipal d'Orihuela i que per part d'aquesta unitat administrativa s'inicien les accions tendents a aconseguir el restabliment de la possible situació alterada».

En aquest moment només cal invocar l'incompliment per part de l'Administració local de l'obligació compresa en l'article 106 de la Llei 16/2005, urbanística valenciana, que estableix que «1. Abans de la publicació de l'aprovació definitiva dels plans i programes, els ajuntaments han de remetre una còpia diligenciada a la conselleria competent en urbanisme».

Només una vegada l'Ajuntament haja acomplit l'obligació esmentada caldrà analitzar el contingut dels acords municipals a fi de valorar la possible existència d'una infracció greu o manifesta que afecte l'interés supramunicipal en els termes establits en l'article 254 de la Llei 16/2005, urbanística valenciana.»

4) Informe de 31 de gener de 2011 del Servei Territorial d'Urbanisme d'Alacant que es pronuncia sobre els interessos supramunicipals de l'actuació.

El 17 de gener de 2011 es contesta a la Subsecretaria que no consta expedient d'avaluació ambiental del sector D-1 Albereda del Mar i que l'actuació pot estar emparada en el planejament vigent. El dia 1 de febrer de 2011, la directora general de Medi Natural remet un informe per a contestar els punts sol·licitats pel Comité de peticions.

El 28 de juliol de 2011 l'àrea d'avaluació ambiental remet un informe en relació amb una nova petició de la Comissió del Parlament Europeu 1603/10/ENVI, que reitera el que s'indica en els dos informes anteriors.

El 10 d'octubre de 2011 l'Ajuntament d'Orihuela remet una còpia del projecte d'urbanització del sector D-1 Cala Mosca per a sol·licitar informació sobre si és aplicable la normativa d'avaluació ambiental (cal remarcar que el projecte remés és el que s'aprova el 2007 que es va modificar, a l'octubre de 2009, com a conseqüència de la detecció d'afecció d'espècies de flora i fauna protegides).

Posteriorment s'efectuen consultes a diverses administracions afectades a fi de determinar la necessitat d'aplicar un procediment reglat d'avaluació ambiental del projecte i el 17 de maig de 2012, es comunica a la Comissió Europea la realització de la fase de cribratge.



El 21 de juny de 2012, el promotor urbanístic, com a interessat, remet un escrit d'al·legacions compostes per 5 punts:

1) Antecedents urbanístics del sector D-1 Albereda del Mar.

2) Antecedents de la petició Parlament Europeu 1603/10 /ENVI.



3) Del procediment anòmal de l'Ajuntament d'Orihuela.

4) Advertència de responsabilitat patrimonial i,

5) Annexos.

El 26 de juny de 2012, l'urbanitzador remet a l'òrgan ambiental el projecte modificat considerant l'existència de les espècies protegides (aprovat el 23.11.2009) i un escrit complementari d'al·legacions (al presentat el 21.06.2012) per a sol·licitar que qualsevol informació que es remeta al Parlament Europeu considere les modificacions fetes en el projecte l'any 2009.

El dia 11 de juliol de 2012 se sol·licita un informe al Servei d'Espais Naturals i Biodiversitat sobre el projecte modificat.

El 25 de juny de 2012 es remeten a l'Ajuntament d'Orihuela i al promotor urbanístic els informes elaborats pel Servei de Biodiversitat sobre espècies protegides.

El 8 de novembre de 2012, el promotor urbanístic remet la documentació relativa al tractament de les aigües residuals de la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar, a la inexistència d'abocaments al domini púbic marítim terrestre i/o sobre espais de Xarxa Natura 2000.

El 23 de novembre de 2012 es comunica a l'Ajuntament que, tenint en compte els informes rebuts a les consultes fetes (cribratge) el projecte d'urbanització s'havia de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental per a indicar, d'acord amb el procediment reglat en la legislació sectorial, l'amplitud i el nivell de detall de l'estudi d'impacte ambiental.

L'Ajuntament d'Orihuela, el 2 de gener de 2013, va sol·licitar a la Direcció General d'Avaluació Ambiental i Territorial l'aclariment i l'ampliació de determinats aspectes en relació amb l'informe de 23 de novembre de 2012, i remet informe de contestació el dia 11 de gener de 2013.

El 14 de febrer de 2013 el Servei Territorial de Medi Ambient d'Alacant remet un escrit de la mercantil promotora (Playa Salvaje, SA) per a formular al·legacions a l'escrit de la Direcció General d'Avaluació Ambiental i Territorial pel qual es resolia iniciar el procés d'avaluació d'impacte ambiental del projecte d'urbanització de la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar.

El 3 de maig de 2013 es remet un informe de contestació al promotor sobre les al·legacions presentades, i es trasllada una còpia, en la mateixa data a la Direcció Territorial d'Alacant de la Conselleria d'Infraestructura, Territori i Medi Ambient i a l'Ajuntament d'Orihuela.



El 14 de març de 2014, el director territorial de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient dona trasllat de la sol·licitud del SEPRONA de diversos aspectes sobre la urbanització del sector Cala Mosca, a fi d'elaborar un informe per a la Fiscalia General de l'Estat, i respon a aquesta sol·licitud el 31 de març de 2014.

El 31 de març de 2014 es remet a l'Ajuntament d'Orihuela una advertència de caducitat del procediment d'impacte ambiental de la modificació del projecte d'urbanització.

El 19 de maig de 2014, l'Ajuntament d'Orihuela, en contestació a l'escrit d'advertència de caducitat, informa sobre l'estat de tramitació de l'expedient indicat que, una vegada conclosos, es remetrà l'expedient d'avaluació ambiental per a la formulació de la declaració d'impacte ambiental.

El 9 de juliol de 2014, l'Ajuntament d'Orihuela remet a la Direcció General d'Avaluació Ambiental i Territorial un expedient d'avaluació ambiental.

El 14 d'agost de 2014 es va comunicar a l'Ajuntament d'Orihuela que el període d'informació pública no s'ajustava al que s'estableix en la legislació vigent en matèria d'avaluació ambiental i que es procedia a revisar la documentació remesa i es va advertir, a més, d'alguns errors de la documentació gràfica.

Es van efectuar consultes sobre la documentació remesa a la Direcció General de Medi natural i al Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge, que van emetre els dos un informe el 24 de setembre de 2014 i el 30 d'octubre de 2014.

El 3 de desembre de 2014 es va remetre un informe a l'Ajuntament d'Orihuela com a continuació a l'escrit remés el 14 d'agost per a indicar els aspectes que requerien revisió i modificació i la necessitat de sotmetre els documents modificats a informació pública pel període establit en la llei (30 dies).

El 26 de gener de 2015 l'Ajuntament d'Orihuela va remetre documentació complementària per a l'esmena de les deficiències assenyalades en l'escrit de 3 de desembre de 2014, i va contestar el 18 de febrer sobre les deficiències que persistien en la documentació.

El 3 de març de 2015, el promotor va remetre documentació per a l'esmena de les deficiències assenyalades en l'informe de 26 de gener de 2015 i el 16 de març de 2015, l'òrgan ambiental va remetre un informe a l'Ajuntament d'Orihuela per a indicar que les modificacions introduïdes en els documents d'ajust del projecte d'urbanització (datats al febrer de 2015) es consideraven, en principi, adequades per a continuar els tràmits previstos en la legislació sectorial d'avaluació d'impacte ambiental, i finalitzava amb l'informe esmentat l'expedient de consulta.



El 9 de juny de 2017, l'Ajuntament d'Orihuela remet l'expedient d'avaluació d'impacte ambiental conformat per la documentació tècnica i administrativa especificada en l'apartat de documentació aportada i el 15 de juny de 2017 s'indica que la documentació remesa és efecte d'emissió de la declaració d'impacte ambiental.

El 5 de juliol de 2017 es rep des del Servei de Vida Silvestre l'informe elaborat sobre la documentació tramitada a l'Ajuntament, que no s'havia inclòs en l'expedient d'avaluació d'impacte ambiental.



Informació pública i consultes

Resultat de la informació pública. Al·legacions

En l'expedient administratiu remés per l'Ajuntament consta que en el període d'informació pública es van presentar un total de 20 al·legacions d'associacions i particulars. Es remet una còpia íntegra d'aquestes. No es remet un informe municipal ni un acord de ple d'estimació o desestimació d'aquestes.

Les al·legacions presentades durant el període d'informació pública tenen un contingut de fons molt semblant, que s'exposa de manera resumida a continuació:

S'oposen a nous desenvolupaments basant-se en criteris socieconòmics, criteris ecològics i de protecció del patrimoni. S'apunta que no és necessària la construcció de nous habitatges ja que el 2011 s'ha invertit la tendència creixent de la població a Orihuela Costa i, per això, els habitatges projectats tenen un caràcter purament turístic i residencial, la qual cosa suposadament provoca un impacte positiu en termes socioeconòmics. S'assenyala, no obstant això, que l'Ajuntament d'Orihuela és incapaç d'abordar les carències estructurals que pateix Orihuela Costa (a causa del creixement caòtic i desproporcionat) en relació amb el manteniment dels espais públics i infraestructures, amb la falta d'equipaments dotacionals. Per tant considera que ha de s'ha d'elaborar un pla estratègic que detecte les necessitats dotacionals d'aquest territori abans de continuar augmentant l'edificabilitat sense saber si les administracions públiques tenen capacitat econòmica per a afrontar aquestes carències bàsiques.

En relació amb els impactes sobre la població sobre els recursos hídrics i els residus sòlids urbans s'indica que tant les xarxes de clavegueram com la gestió i el reciclatge dels residus també és insuficient i el nou desenvolupament genera un impacte sobre les infraestructures que es considera crític i, per tant, inacceptable.

També es fa referència a un model de desenvolupament urbanístic amb greus efectes negatius tant en relació amb el medi ambient i de caràcter socioeconòmic i, per tant, insostenible i s'exigeix la revisió del pla general que va ser aprovat l'any 1990.

Tal com es recull en alguna de les al·legacions el projecte ha provocat un gran rebuig social basat, fonamentalment, en el valor simbòlic i funcional que té aquest entorn que constitueix l'últim quilòmetre de platja verge al terme municipal i, per tant, es considera com un dels espais de més qualitat paisatgística i ambiental que es pot gaudir a Orihuela. La decidida acció social i política va ser el motiu pel qual la construcció del projecte va aconseguir posposar-se i moltes mobilitzacions ciutadanes i un intens treball per a intentar trobar escletxes legals que permeten paralitzar la urbanització.

S'incideix en l'existència d'espècies protegides i la seua afecció pel projecte, per sol·licitar que es declaren en perill d'extinció; en l'ocupació de la via pecuària i en l'existència de restes d'interés patrimonial (concretament, en la parcel·la 6).

Una de les al·legacions sol·licita, a més, que la classificació del terreny on es troben les espècies protegides ha de ser sòl no urbanitzable d'especial protecció i es mostra en contra i qüestiona el transvasament d'edificabilitat de les parcel·les que resulten no edificables per l'existència d'espècies protegides.

Consultes de les administracions afectades

S'inclouen, a continuació, els informes de les administracions afectades per ordre cronològic d'emissió dels òrgans competents, d'interés ambiental, que consten tant en l'expedient de consulta com en l'expedient d'avaluació d'impacte ambiental, recaptats bé per l'òrgan ambiental, bé per l'òrgan substantiu.

– Informe de la Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant sobre les actuacions de recuperació ambiental en l'àmbit del sector UE-2 del terme municipal d'Orihuela promogut per Playa Salvaje (23.02.2009).

En relació amb l'assumpte de referència l'informe del següent:

1. S'ha de delimitar en plànols, en tot el recorregut de la via pecuària pel sector, tota l'amplària legal a escala adequada i amb llegenda, i ha de quedar clara la condició de via pecuària. Així mateix, en tot el recorregut, la via pecuària circularà en els 20 metres adjacents al domini públic marítim terrestre. Abans de començar les obres d'urbanització es replantejarà íntegrament la via pecuària en presència del personal d'aquesta conselleria.

La via pecuària tindrà la consideració urbanística de xarxa primària parc públic natural, i no es computa com a superfície del sector. Tampoc pot computar com a sòl dotacional a l'efecte del compliment dels estàndards legals previstos en la legislació urbanística.

2. Les obres d'urbanització també han afectat Tudorella sulcata, que és una espècie de caragol que comparteix hàbitat amb Helianthemum caput-felis i està catalogada com a vulnerable en el Catàleg valencià de fauna amenaçada.

El grau màxim de transformació de la primera línia de costa al litoral alacantí ha provocat la pràctica desaparició d'espècies com ara Helianthemum caput-felis i Tudorella sulcata. Aquest marcat declivi poblacional ha motivat la protecció estricta de les dues espècies que, segons sembla per desconeixement, van resultar afectades per les obres fetes en el sector, el projecte que es presenta deixa fora de les àrees a transformar les zones on es troben presents les dues espècies i destina a la restauració les zones que es van rompre i on estaven presents les espècies.

No obstant això l'escassetat de zones pròximes a la línia de costa sense urbanitzar confereix a la resta del sector un potencial ambiental excepcional. Aquest fet justifica plenament que les zones verdes del sector es dediquen, en el major grau possible, a la conservació i la restauració del medi natural. Per això s'hauria de fer el següent:

1) Transformar les àrees de joc pròximes i paral·leles a la costa en zones verdes, i traslladar les àrees de joc a la ubicació proposada de les zones verdes 13 a), 14 a i 15 a) actual d'interior del sector.

2) Dedicar les zones previstes per a zones verdes Pla parcial i xerojardineria a zones de restauració ambiental.

Aquestes actuacions no encaririen les obres d'execució del sector i no perjudicarien de cap manera l'aprofitament però el farien tindre un interés ambiental excepcional. D'aquesta manera es crearien corredors de vegetació natural entre les xicotetes poblacions de les dues espècies disperses en el sector i, per tant, se'ls conferiria una viabilitat a llarg termini molt superior.

Abans de portar a terme actuacions de restauració ambiental es comptarà amb la col·laboració i l'assessorament del personal del Servei de Biodiversitat d'aquesta conselleria.

– Informe de valoració preliminar de repercussions sobre Xarxa Natura 2000 (de 16.02.2011).

D'acord amb la sol·licitud del dia 11 de gener de 2011, aquest Servei d'Ordenació Sostenible del Medi com a òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana ha procedit a analitzar el contingut de la documentació aportada, de l'anàlisi i tenint en compte les dades de què disposa pel que fa al projecte de referència i els espais de l'esmentada Xarxa Natura 2000 potencialment afectats per aquest es desprenen les consideracions següents:

1. Descripció de l'actuació: l'actuació urbanística en l'àmbit de Cala Mosca es correspon amb la unitat d'actuació 2 del Pla parcial del sector D-1, el pla parcial del qual es va aprovar en el ple municipal de data 30 de juliol de 2002 i el programa per al desenvolupament de la unitat d'actuació esmentada del qual el va aprovar el ple municipal de data 13 de febrer de 2007.

D'acord amb la documentació remesa el Pla parcial esmentat, la unitat d'execució núm. 2 pot desenvolupar una edificabilitat entre residencial i turística i hotelera de 263 216 m², i el 64 % es destina a ús residencial i el 35,72 % a ús hoteler, sense limitació del nombre d'habitatges d'acord amb el que es disposa en la DT 3a de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana.

2. Afecció a espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000 pròxims a la zona d'actuació. Hàbitats i espècies que en van motivar la declaració. L'actuació urbanística esmentada es troba limitant amb els següents espais pertanyents a Xarxa Natura 2000.

– Lloc d'importància comunitària, d'ara en avant LIC, Cap Roig ES5213033.

– Zona d'Especial Protecció per a les Aus, d'ara en avant, ZEPA. Cap Roig.

Si atenem al que s'especifica en les fitxes tècniques dels dos espais Xarxa Natura, el LIC Cap Roig es caracteritza per constituir una zona quasi exclusivament marina que acull una excel·lent representació de prades de posidònia i altres hàbitats marins. La zona terrestre se circumscriu a la microreserva de Cap Roig de gran rellevància perquè inclou una de les millors poblacions que hi ha de l'espècie vegetal prioritària Helianthemum caput-felis.

Pel que fa a les característiques de la ZEPA, aquest espai Xarxa Natura es caracteritza per constituir una àrea marina utilitzada com a zona d'alimentació per la gavina corsa, el corb marí emplomallat i l'escateret, concentracions hivernals destacades de baldriga balear i baldriga mediterrània.

3. Justificació del fet que el projecte no tindrà efectes apreciables sobre la integritat del lloc. Tal com s'ha indicat anteriorment, l'actuació urbanística esmentada no afecta directament l'àmbit dels espais Xarxa Natura 2000 presents en el lloc, que a la zona que ens ocupa està constituït exclusivament per l'àmbit marí.

4. No obstant això, l'actuació esmentada podria afectar de manera indirecta els hàbitats d'interés comunitari i/o espècies prioritàries presents en aquests espais naturals protegits per l'emissió d'efluents urbans, per la qual cosa s'han de tractar en depuradora i complir la legislació vigent en aquesta matèria.

D'altra banda, pel que fa a la possible afecció a les espècies que empren aquesta zona ZEPA com a font d'alimentació (gavina corsa, corb de mar emplomallat, escateret) després de consultar el banc de dades de biodiversitat no s'ha detectat la presència d'aquestes en l'àmbit del projecte.

No obstant això, es considera oportú la consulta al Servei de Biodiversitat d'aquesta conselleria per haver-se detectat la presència de les següents espècies protegides en l'àmbit del projecte:

– Helianthemum caput-felis (esteperola de cap de gat).

– Tudorella sulcata.

– Dendropoma petraeum (vermètids).

Per tot això i d'acord amb el que s'estableix en l'article 45.4 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat, aquest servei considera que el projecte no tindrà efectes apreciables sobre la Xarxa Natura 2000 sempre que es depuren els efluents urbans d'aquesta actuació urbanística que es puguen abocar sobre els espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000 presents al lloc, d'acord amb la legislació vigent en aquesta matèria.

Així mateix es considera oportú la consulta al Servei de Biodiversitat d'aquesta Conselleria perquè afecta matèries de la seua competència ja que s'han detectat, d'acord amb el banc de dades de biodiversitat, la presència d'espècies protegides.

Aquesta actuació pot continuar, per tant, la tramitació de conformitat amb el que s'estableix en la legislació reguladora, sense necessitat de fer una avaluació detallada dels efectes sobre la Xarxa Natura 2000 i sense perjudici de les obligacions del promotor de:

a) Sotmetre el projecte a avaluació ambiental o a avaluació d'impacte ambiental si s'ha establit així en la legislació reguladora d'aquests procediments.

b) Obtindre totes les concessions, autoritzacions i llicències accessòries que calguen en compliment de la legislació vigent.

Informe del tècnic de protecció d'espècies del Servei Territorial de Medi Ambient d'Alacant (data 26.11.2011).

En relació amb l'assumpte de referència, l'informe que les tasques d'urbanització estan paralitzades a la zona des de fa molt de temps (any 2007) i que no hi ha actuacions noves per reportar que puguen afectar les dues espècies. La promotora va instal·lar una tanca d'obra de plàstic de protecció i barra corrugada clavada, parcialment deteriorada en l'actualitat (plàstic trencat o desaparegut) per tal de protegir els exemplars i l'hàbitat d'Helianthemum caput-felis i Tudorella mauretanica que havien sobreviscut als moviments de terres.

Aquesta tanca s'aprecia perfectament en el Google Earth en el vol del dia 14 de juliol de 2007.

Es va fer una visita a la zona la primavera de 2011 en què es constata la presència d'Helianthemum caput-felis, tant en la zona tancada com fora d'aquesta. Convé considerar que la planta es trobava en floració, de manera que resulta molt fàcil de localitzar. Quan la planta no està en floració no és tan fàcil d'identificar, de manera que és molt possible que alguns exemplars passen desapercebuts. També s'ha de considerar que durant els quatre anys transcorreguts des del desboscament, l'espècie ha tingut temps de recuperar-se en alguns llocs i colonitzar zones que s'havien desboscat.

S'adjunta cartografia sobre fotografia aèria de l'any 2007 en què es pot apreciar la presència d'exemplars d'Helianthemun caput-felis fora de la zona tancada (representats amb punts grocs). Aquests punts no corresponen a tots els exemplars presents fora de la tanca sinó a alguns exemplars que s'han pres com a referència per a il·lustrar que la tanca (que s'aprecia com una línia en la fotografia aèria) no protegeix tots els exemplars. Aquesta distribució de l'espècie tampoc coincideix perfectament amb la publicada per la Universitat d'Alacant (línies roges) «integració d'una cartografia corològica a escala de detall amb GPS en el procés urbanitzador; Helianthemum caput-felis Bois. Al litoral sud d'Alacant «els autors del qual són Pablo Giménez et al i que era la millor informació disponible en el moment en què es va fer el desboscament que es va utilitzar per al meu informe de 14 de juliol de 2007.

Pel que fa a la presència de Tudorella mauretanica no s'han fet prospeccions posteriors a la informació que té l'Ajuntament, però amb certesa l'hàbitat coincideix amb el que es conserva d'Helianthemum caput-felis, amb l'excepció que als llocs desboscats el 2007, on ha rebrotat Helianthemum caput-felis, no es troba T. Mauretanica, que és molt sensible a les alteracions de l'hàbitat.



També s'ha detectat que la circulació de vehicles a la zona està destruint aquestes poblacions (sobretot els exemplars més pròxims a la costa), de manera que caldria impedir-ne el trànsit. Aquests vehicles entren passant per damunt de la vorera del carrer dels Clavells (sud) o des del carrer de la Fragata (nord).

Informe del Servei d'Espais Naturals i Biodiversitat (22.05.2012).



Aquest informe s'emet a petició del Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental sobre la possible afecció a espais de la Xarxa Natura del projecte urbanístic desenvolupat en l'àmbit de Cala Mosca, al municipi d'Orihuela (Alacant). La sol·licitud d'informació parteix de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu i es transmet pel Servei de Relacions amb la Unió Europea de la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana.

Sobre l'afecció a espais de la Xarxa Natura, s'adjunta un informe del Servei d'Ordenació Sostenible del Medi, de data 16 de febrer de 2011(*), en el qual es considera que el projecte no tindrà efectes apreciables sobre la Xarxa Natura 2000 sempre que es depuren els efluents urbans d'aquesta actuació urbanística que es puguen abocar sobre el LIC i la ZEPA del Cap Roig.

Sobre l'afecció a espècies protegides s'adjunta un informe tècnic de protecció d'espècies d'Alacant de data 26 de novembre de 2011 (*) en què es constata la presència en l'àmbit del projecte urbanitzador de la planta Helianthemum caput-felis i del caragol Tudorella mauretanica.

Helianthemum caput-felis s'inclou en els annexos II i IV de la Directiva 91/43/CEE, d'hàbitats, i està considerada com a vulnerable en el Catàleg espanyol d'espècies amenaçades i en el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades. Tudorella mauretanica s'inclou amb el sinònim de Tudorella sulcata en el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades.

Sobre la possible afecció a hàbitats de la Directiva 92/43/CEE, consultada la cartografia d'hàbitats a escala 1.50.000 disponible en la pàgina web d'aquesta conselleria, s'observa un polígon aproximadament coincident amb tot l'àmbit del projecte urbanístic en el qual es ressenyen un total de 10 hàbitats diferents, dels quals cal destacar 2 hàbitats prioritaris de la directiva 92/43/CEE:

– Estepes salines mediterrànies (limoniletalia) codi Natura 2000 1520 30 % de cobertura, Limonio caesi-Lygeetum sparti, albardinar halòfil.

– Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodieteae, codi Natura 2000 6220, 1 % de cobertura, llistonar termòfil.

(*) transcrits més amunt.

Informe del Servei de Biodiversitat (de 30.05.2012)

Aquest informe s'emet a petició del Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental sobre la possible afecció a espècies protegides del projecte urbanístic desenvolupat en l'àmbit anomenat Cala Mosca al municipi d'Orihuela (Alacant). La sol·licitud d'informació parteix de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu es transmet pel Servei de Relacions amb la Unió Europea de la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana.

En l'àmbit del projecte d'urbanització estan presents Helianthemum caput-felis (esteperola de cap de gat) i el caragol Tudorella mauretanica. Helianthemum caput-felis està inclosa en els annexos II i IV de la Directiva de 92/43/CEE, d'hàbitats, i està considerada com a vulnerable en el Catàleg espanyol d'espècies amenaçades. Tudorella mauretanica s'inclou amb el sinònim Tudorella sulcata en el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades.

També està present a la zona marina submergida de la urbanització el gasteròpode vermètid Dendropoma petraeum, considerat vulnerable en el Catàleg espanyol d'espècies amenaçades. Es tracta d'una espècie restringida a zones d'aigües netes. Al llarg dels últims anys ha patit una important regressió a causa de la falta de qualitat de les aigües per efectes de l'eutrofització. Així doncs, encara que la urbanització no ocupe l'espai habitat per aquesta espècie, els abocaments generats amb l'ús de la urbanització podrien afectar-lo negativament.

Heliantemum caput-felis

Per a valorar el possible efecte de la urbanització sobre les poblacions de l'esteperola de cap de gat s'han analitzat les dades de la fitxa d'aquesta planta publicades en l'addenda 2010 de l'Atles i Llibre roig de la flora vascular amenaçada d'Espanya (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural Marí) i de la base de dades corresponent a aquesta fitxa per a la Comunitat Valenciana facilitada pel ministeri.

En l'àmbit de la urbanització que correspon majoritàriament a la quadrícula d'1 km de costat 30SYH0001 es va estimar la presència d'un total de 5.500 exemplars. Aquesta quantitat suposa el 18 % de tots els exemplars que hi ha a l'Estat espanyol, el 24 % dels exemplars de la Comunitat Valenciana i el 27 % de la població sud d'Alacant.

Tudorella mauretanica

Per a aquest caragol protegit no hi ha dades d'exemplars existents al territori. El banc de dades de la Comunitat Valenciana en recull la presència en un total de 9 quadrícules d'1 km de costat esmentades entre 1993 i 2008. Així que la urbanització afecta l'11 % de la superfície de distribució de l'espècie a la Comunitat Valenciana.

Informe rebut el 26 d'octubre de 2012, del Servei d'Espais Naturals i Biodiversitat (en relació amb la documentació aportada pel promotor corresponent al projecte modificat aprovat per l'Ajuntament el 23.10.2009)

Aquest informe s'emet a petició del Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental (nota interna del dia 11.07.2012) sobre la nova documentació presentada per la promotora del projecte urbanístic del sector D-1 Cala Mosca o Albereda del Mar, al terme municipal d'Orihuela. Se sol·licita informe sobre la possible afecció a espècies vegetals o de fauna protegida i sobre les mesures correctores que cal adoptar-hi.

La nova documentació presentada per la promotora consisteix en la modificació puntual del Pla parcial de millora del sector D-1 en fase de tramitació municipal. S'ha modificat l'aprofitament urbanístic de les zones per a evitar que l'edificació dels terrenys on, segons l'equip de la universitat d'Alacant, dirigit per Juan Antonio Marco, estava present la planta protegida Helianthemum caput-felis (cap de gat) al juny de 2006 (s'aporta foto inclosa en la publicació anomenada «Integració d'una cartografia corològica a escala de detall amb GPS en el procés urbanitzador: Helianthemum caput-felis Boiss al litoral sud d'Alacant (Espanya)» en Col·loqui Ibèric de Geografia. La perspectiva geogràfica davant dels reptes de la societat i el medi ambient en el context ibèric, Alcalá de Henares: Universitat, p. 1-15).

En la modificació la promotora ha utilitzat una versió lleugerament diferent de la cartografia de presència de cap de gat esmentada. Ha utilitzat la mateixa cartografia que apareix en l'informe signat pel tècnic de protecció d'espècies d'Alacant de 26 de novembre de 2011, on consta que la primavera de 2011 es van detectar exemplars de la planta protegida fora dels polígons definits per l'equip de la Universitat d'Alacant dirigit per Juan Antonio Marco.

El dia 9 de maig de 2012, el personal dependent d'aquest servei va fer un cens detallat del cap de gat a la zona de Cala Mosca, amb un resultat de 4.872 exemplars presents. Dins dels polígons reservats a aparcament al sud del sector D-1 hi havia 78 exemplars, al polígon equipament de platja núm. 35 hi havia 17 exemplars, en l'equipament de platja núm. 36 hi havia 102 exemplars i als vials de la zona sud hi havia 295 exemplars. La suma dels exemplars que es poden eliminar amb l'execució de la modificació del Pla parcial de millora del sector D-1 és de 492 (el 10 % de la població de Cala Mosca). La resta de les plantes queden protegides per les zones verdes i les àrees de jocs incloses en el projecte de recuperació ambiental i zones verdes i per l'article 17 de les normes urbanístiques referents als anomenats jardins privats (parcel·les 5a, 12b, 28 d i 40).

En la imatge els punts grocs indiquen la presència de cap de gat detectada la primavera de 2011 i els punts rojos corresponen al cens del 9 de maig de 2012. Cada punt roig indica la presència d'1 planta fins a 50 plantes.

Totes les citacions del caragol protegit, Tudorella mauretanica se situen en zones verdes protegides del planejament proposat: tres a la parcel·la 28 (zona verda), dues a la parcel·la 12 b (jardí privat) i una a la parcel·la 5a (jardí privat). (S'aporta imatge amb la localització d'aquests).

Així doncs, encara que la modificació puntual del Pla parcial de millora del sector D-1 d'Orihuela protegeix el 90 % de la població de cap de gat present suposa que almenys 492 plantes s'eliminaran. Helianthemum caput-felis s'inclou en els annexos II i IV de la Directiva 92/43/CEE, d'hàbitats, i està considerada com a vulnerable en el Catàleg espanyol d'espècies amenaçades i en el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades.

L'article 13.1 del Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades i es regulen les mesures addicionals de conservació (DOGV 6021, 26.05.2009) prohibeix per als tàxons catalogats, protegits no catalogats i vigilats, recollir-los, tallar-los, mutilar-los, arrancar-los o destruir-los.

L'article 15 preveu la possibilitat d'alçament excepcional d'aquestes prohibicions per a quatre circumstàncies taxades:

a) Si el manteniment de les prohibicions dona lloc a efectes perjudicials per a la salut i la seguretat de les persones.

b) Per a previndre perjudicis importants als cultius, el bestiar, els boscos, la pesca i la qualitat de les aigües.

c) Quan siga necessari per raó d'investigació, educació, repoblació o reintroducció.

d) Per a protegir la flora i fauna silvestres i els hàbitats naturals,

A més cal que es complisquen dues condicions prèvies:

1. Que no hi haja una altra solució satisfactòria.

2. Que no es perjudique el manteniment en un estat de conservació favorable de les poblacions del tàxon en l'àrea de distribució natural.



Informe de 3 de desembre de 2012, de l'EPSAR en resposta a la sol·licitud per part de la Subdirecció General d‘Avaluació Ambiental i Territorial de comprovació de la depuració dels efluents urbans de l'actuació urbanística sector D-1 Cala Mosca d'Orihuela que es puguen abocar sobre els espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000, de manera que no tinga efectes apreciables sobre aquesta.

Per a poder donar resposta apropiada a l'escrit esmentat, el 2 d'octubre de 2012 aquesta entitat de sanejament va encarregar a la mercantil Casa, empresa adjudicatària del control de les instal·lacions de sanejament i depuració titularitat de la Generalitat a la zona, que fera una inspecció per a determinar dues qüestions relacionades amb el sector D-1 Cala Mosca d'Orihuela. Aquestes dues qüestions eren:

– Si les aigües residuals produïdes en el sector reben tractament.

– Si les aigües residuals produïdes en el sector s'aboquen a domini públic marítim terrestre sense tractament.

L'informe sol·licitat es va rebre en l'EPSAR el 29 d'octubre de 2012.

Examinat l'informe remés per aquesta assistència tècnica, aquest departament de projectes i obres informa el següent:

1. El sector de referència està dividit en dues unitats d'execució, UE-1 i UE-2.

2. Pel que fa a la urbanització, la unitat d'execució núm. 1 (UE-1) està totalment urbanitzada. En la unitat d'execució núm. 2 (UE-2) les obres d'urbanització no han finalitzat.

3. Des del punt de vista de l'edificació d'habitatges, la majoria de les parcel·les de la UE-1 estan edificades. A la UE-2 cap de les parcel·les s'ha edificat.

4. Pel que fa a l'ocupació dels habitatges, s'observa un grau apreciable d'ocupació dels habitatges construïts a la UE-1. A la UE-2 no hi ha òbviament ni un sol habitatge ocupat ja que no s'han construït habitatges.

5. Pel que fa a la connexió del sanejament del sector a un sistema de sanejament i depuració es pot afirmar que:

– El clavegueram de la UE-1 està connectat a l'estació bombament «Horitzó», que forma part del sistema de col·lectors generals de l'EDAR Orihuela-Costa. Totes les aigües produïdes en aquesta unitat d'execució es dirigeixen a l'esmentada EDAR, on reben tractament. A la UE-1 no es produeixen abocaments d'aigua residual sense tractament al domini públic marítim terrestre. Les coordenades UTM del punt de connexió del clavegueram d'aquesta unitat d'execució al col·lector general són:

x= 700.002, y = 4.201.459.

– El clavegueram de la UE-2 no està connectat a cap sistema públic de sanejament i depuració. No obstant això es coneix el punt en què es preveu la connexió perquè s'ha deixat preparada en la part d'urbanització executada. Com que no es genera aigua residual en aquesta unitat d'execució no hi ha aigües que reben tractament, ni cap abocament al domini públic marítim terrestre. Les coordenades UTM del punt en què es preveu connectar el clavegueram en aquesta unitat d'execució al col·lector general són:

x= 700.002; y= 4.201.467.

Informe de 16 de setembre de 2014, del Servei de Vida Silvestre (rebut el 24 de setembre de 2014 i al qual es fa referència en l'informe de 2017)

Aquest informe s'emet a petició de l'Ajuntament d'Orihuela, en el marc del que es disposa en l'article 9 del Reial decret legislatiu 1/2008 (text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes).



Discrepàncies entre la cartografia i la realitat física

A les proximitats de l'equipament de platja 37, el traçat de la senda nivell 1 (6 metres d'amplària apareix desplaçat de les sendes que hi ha i es fica als talussos del penya-segat (s'adjunta plànol i ortofotografia) i a la vora sud-oest del plànol s'inclouen cases ja construïdes a Playa Flamenca i els plànols no s'ajusten a l'actual passeig marítim que hi ha a Playa Flamenca (s'inclouen sengles ortofotos en què s'observen les discrepàncies cartogràfiques amb la realitat del terreny).

Mentre no s'ajuste la cartografia del projecte a la realitat física del terreny, l'execució del projecte és incerta, no se sap amb seguretat què es pot executar tal com està dissenyat ni com quedarà l'execució on siga impossible. I, per tant, és impossible preveure l'efecte real sobre la població d'espècies protegides presents.

Possible traçat de les zones d'aparcament i dels equipaments fora de la població d'esteperola de cap de gat

La versió actual del projecte d'urbanització difereix de l'anterior en el fet que, en algunes zones s'han reculat algunes línies per a evitar les plantes de cap de gat censades el 2012. En aquesta reculada no s'han tingut en compte les censades el 2011 a pesar que s'ha comprovat sobre el terreny que la majoria de les plantes continuen estant sobre el terreny.

A pesar que es puga aconseguir una delineació complicada de les infraestructures que respecten tots i cada un dels exemplars existents de cap de gat, cal preveure una pèrdua de plantes degudes al trepig divers per visitants, l'afluència dels quals es veu incrementada per l'establiment de les infraestructures.

Com a alternativa a l'estratègia utilitzada de recular, línia a línia, per a evitar afectar cada una de les plantes d'esteperola de cap de gat, es proposa que s'estudie la viabilitat del trasllat de les zones d'aparcament, els equipaments de platja 35 i 36 i el camí per als vianants de 6 metres d'amplària al terç sud a les zones verdes i àrees de joc que hi ha entre el mar i les parcel·les turístiques i residencials 13, 14 i 15. Els espais alliberats han de passar a ser zones verdes, desenvolupades per mitjà d'un projecte de jardineria que garantisca la supervivència de tots els exemplars que hi ha de cap de gat i Tudorella mauretanica.

Jardineria

En la llegenda de tots els plànols de jardineria apareix un símbol assignat a Helianthemum caput-felis, però només s'ha aplicat en 4 xicotets cercles situats a la vora del camí de vianants de 6 metres d'amplària del terç sud. Si no es representen tots els exemplars de la planta en tots els àmbits del projecte de jardineria, les diferents propostes d'actuació per a la preservació de la població de la planta protegida (tancaments, sembres i plantacions d'espècies autòctones, descompactació de sòls, la no-utilització de gespa […]) es queden en mera teoria d'aplicació arbitrària. Cal representar gràficament on es farà cada una de les actuacions de preservació i millora del poblament de l'esteperola de cap de gat.



Vista l'aridesa de la zona es consideren inadequades totes les sembres i hidrosembres proposades. S'han de substituir per plantacions amb reg.

Espècies invasores

Pel que fa a la no-utilització d'espècies invasores, tant en l'estudi d'impacte ambiental com en la memòria de jardineria i reg es fa referència als dos annexos del Decret 213/2009. Els annexos d'aquest decret s'han modificat per mitjà de l'Ordre 10/2014, de 26 de maig, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient (DOGV 7292, 10.06.2014). La memòria també ignora l'existència del Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores (BOE 185, 03.08.2013).

A pesar del text en el qual s'indica que no s'utilitzaran les invasores, en els plànols de jardineria s'esmenten espècies prohibides com l'acàcia de fulla blavenca (Acacia cyanophylla) (=Acàcia saligna), lantana (Lantana camara), iuca, atzavara (Agave sp) (…).

Sendes

Es preveu que la construcció de passos elevats de fusta sobre exemplars d'esteperola de cap de gat provocarà la mort a causa de la modificació de l'hàbitat per reducció de la insolació i per nitrificació del sòl. Com a alternativa s'ha de modificar el traçat o reduir l'amplària de la senda per a deixar fora els exemplars de la planta. O bé integrar la planta en l'àmbit de la senda per mitjà de la construcció d'escocells especials que impedisquen el trepig.

Informe del Servei d'Ordenació del Territori, de 27 d'octubre de 2014 (rebut el 30.10.2014)

L'informe fa una anàlisi del risc d'inundació i arriba a la conclusió que la modificació del Pla parcial del sector D-1 Albereda del Mar del PGMOU, modificació del projecte d'urbanització de la UE-2 d'Orihuela no es troba afectada pel risc d'inundació, segons les determinacions normatives del Pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació de la Comunitat Valenciana.



Informe de l'arqueòleg municipal (3.02.2017)

L'arqueòleg municipal efectua visita i informe per a valorar una troballa a Cala Mosca de possible refugi antiaeri

En l'informe es fa una descripció detallada de les estructures oposades corresponents a un sistema d'aprofitament hidràulic, descarta la pertinença de les restes a un aeròdrom de la Guerra Civil i indica que el conjunt té interés etnològic com a mètode tradicional de captació d'aigua, però no té un alt valor patrimonial per la deterioració que presenta. Adverteix, no obstant això, que correspon ratificar aquesta valoració i, si escau, establir les mesures correctores necessàries per a la salvaguarda i/o documentació del patrimoni cultural d'aquesta zona, a l'òrgan competent de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.



Informe del Servei de Vida Silvestre de 26 de juny de 2017 (no inclòs en l'expedient administratiu i remés directament des de la Subdirecció General de Medi Natural el dia 05.07.2017)

Aquest informe s'emet a petició de l'Ajuntament d'Orihuela i es refereix a la possible afecció del projecte a espais de la Comunitat Valenciana que formen part de la Xarxa Natura 2000 com a llocs d'interés comunitari (LIC) o com a zones d'especial protecció d'aus (ZEPA) i (ii) als catàlegs valencians d'espècies de flora i fauna amenaçades.



Aquest nou informe s'ha fet utilitzant com a referència un altre d'anterior del Servei de Vida Silvestre del dia 6 de setembre de 2014.

D'acord amb el contingut de la documentació aportada i les dades de què disposa aquest servei, respecte al projecte de referència i els espais de l'esmentada Xarxa Natura 2000 i espècies silvestres prioritàries potencialment afectats per aquest es desprenen les consideracions següents:

– Espais de la Comunitat Valenciana que formen part de la Xarxa Natura 2000.

De conformitat amb la legislació reguladora d'avaluació de la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana, no cal emetre una valoració de repercussions, ja que el Pla parcial de referència no entra dins de l'àmbit territorial de l'aplicació del Decret 60/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d'avaluació i d'aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar Xarxa Natura 2000, ja que el pla parcial esmentat es localitza i desenvolupa fora dels espais Xarxa Natura 2000 (s'aporta com a figura 1 el plànol de localització del Pla parcial i dels espais Xarxa Natura 2000).



– Afecció a espècies dels catàlegs de fauna i flora amenaçades de la Comunitat Valenciana

Aquest nou informe incorpora totes les dades disponibles en aquest servei corresponents als censos de població de les espècies catalogades en la zona, en particular, sobre la presència i la distribució de les dues espècies Helianthemum caput-felis i Tudorella sulcata (=mauretanica) i s'afija a un altre d'anterior emés, respecte de la proposta de planejament urbanístic que afecta la zona, Cala Mosca, al terme municipal d'Orihuela.

S'han incorporat a aquest informe els últims censos d'Helianthemum caput-felis (març de 2017) i de Tudorella sulcata (treballs a la zona 2016, és a dir, dades posteriors a l'informe de 16 de setembre de 2014. S'adjunta com a figura núm. 2 la delimitació de la unitat d'execució núm. 2 del sector D-1, la distribució d'exemplars d'espècies esmentades i la zonificació de la microreserva Cala Mosca).

Fig. 2 Unitat d'execució 2 de la zona sector D-1 del Pla General d'Ordenació Urbana d'Orihuela (blau) i distribució d'exemplars de H.caput-felis (color roig, verd i groc), T. sulcata (color blau celeste) i zonificació de la microreserva Cala Mosca (franja litoral de color verd clar).



El dia 10 d'abril de 2017 es va efectuar una visita al lloc i es va procedir a analitzar la situació actual sobre el terreny. Cal considerar els següents aspectes de la modificació del projecte d'urbanització presentat:

– Discrepàncies entre la cartografia i la realitat física del terreny.

Tal com indicava l'informe anterior, en relació amb els traçats del passeig marítim i les cases construïdes a Playa Flamenca, aquests apareixen desplaçats respecte de la realitat del terreny, en alguns casos de manera que afecten exemplars de H. caput felis. Així mateix la senda proposada envaeix zones de pas existents, sense justificació aparent. (S'aporta la figura núm. 3 en la qual s'observen les discrepàncies cartogràfiques assenyalades).

En aquest sentit l'execució del projecte continua sent incerta en el sentit que el traçat del passeig marítim afecta la població pròxima d'Helianthemum caput-felis. I així cal modificar els plànols i ajustar el planejament al traçat del passeig marítim i altres infraestructures i elements existents.

– Trasllat o modificació de les zones d'aparcament i dels equipaments de platja.

Per tal d'alliberar hàbitat de les dues espècies catalogades, tal com establia l'informe anterior, la versió actual del modificat del projecte proposa:

Modificar i reduir les zones d'aparcament.

Eliminar l'equipament de platja 35 a la parcel·la 30.

Retallar l'equipament de platja 37 a la parcel·la 30.

Modificar el traçat del camí per als vianants de 6 metres del terç sud.

No obstant això, l'equipament de platja 36, no s'ha traslladat a les zones verdes i àrees de joc que hi ha entre el mar i les parcel·les turístiques i residencials 13, 14 i 15, tal com proposava l'informe anterior.



Fig. 4. Proposta d'ordenació del projecte d'urbanització anterior (esquerra) i proposta actual (dreta) (Equipament de platja 36, fletxa roja) infraestructura viària (5a/12b), que estableix una barrera en l'àrea de distribució de les dues espècies (àrea verda).



Així mateix, cal assenyalar que l'aparcament proposat modifica l'original, el redueix significativament. No obstant això persisteix el mateix vial i rotonda (que travessa les parcel·les 5a i 12b i enllaça amb l'aparcament al sud de la zona corresponent a la proposta anterior de planejament, com a accés a l'àmplia zona d'aparcament) que envaeix l'àrea en detriment de l'hàbitat natural i la localització de les espècies catalogades i estableix, a més, una barrera física entre les poblacions de les dues. Com que Cala Mosca-Playa Flamenca té altres possibles accessos, des de vials que deriven de la CV-92 no es considera, en aquesta nova proposta aquest vial d'accés indispensable per a la comunicació de la zona en qüestió i, per tant, es valora negativament que es mantinga en la nova proposta. Per això, es proposa la supressió total d'aquest, és a dir, tant els aparcaments proposats com el mateix vial, ja que ocupa la zona central i divideix l'àrea de distribució de les poblacions de les dues espècies catalogades.

Fig. 5. Detall de la zona de distribució de les espècies catalogades (H. caput-felis i Tudorella sulcata), microreserva i infraestructura del planejament proposat.



– Espècies invasores

La nova proposta esmena les deficiències inicials i incorpora la normativa reguladora del Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, i alhora suprimeix del projecte de jardineria les espècies exòtiques invasores indicades en l'informe anterior.

– Sendes o camí per als vianants

En relació amb la senda es proposava o bé modificar el traçat o bé reduir l'amplària de la senda, que s'integra en l'amplària legal de la via pecuària la Canyada de la Costa, quan passa per la zona. Ara bé en la nova proposta s'ha modificat el traçat, però no s'ha reduït l'amplària de la senda destinada a les persones, bicicletes o vehicles d'emergència i manteniment. Tal com es va informar al moment oportú, considerem l'amplària d'aquesta (6 metres) excessiva per a la finalitat que s'hi persegueix. Per això, es proposa reduir l'amplària a la necessària estrictament per a l'ús previst de manera que s'allibere la major superfície possible d'hàbitat natural.

Al seu torn, la proposta se centra a traçar una senda o camí, tancat d'ús restringit a persones, bicicletes o vehicles d'emergència i manteniment. No obstant això, no resol l'impacte derivat dels accessos dirigits a platges, cales i equipaments de platja, tots pròxims a la zona de distribució de les espècies catalogades i a la microreserva de flora Cala Mosca, en tota la franja litoral.

Ara bé, la proposta actual encara envaeix l'àrea de distribució de l'espècie Tudorella sulcata, mol·lusc molt dispers present a la zona, en particular, a la parcel·la núm. 6 destinada a ús turístic i residencial i també a exemplars dispersos d'Helianthemum caput-felis. (Es representen gràficament en la figura núm. 5).

Tal com assenyala el document apartat 7 de jardineria i reg de la nova proposta «l'àrea en qüestió manté un trànsit considerable de persones i vehicles que accedeixen a la zona litoral, durant tot l'any amb una intensitat especial els mesos estivals. A més, el desenvolupament residencial previst incrementarà la presència d'usuaris de la franja litoral i, per tant, el tràfec de persones en tot l'àmbit. Per tant es fa necessari l'ordenació de l'ús públic de pas i la circulació en tot el sector».

En aquest sentit cal ressenyar, en primer lloc, que no s'ha traslladat l'equipament de platja 36 fora de les zones de més distribució i més densitat d'Helianthemum caput-felis, sinó que simplement s'ha retallat la dimensió de manera que en línia amb l'informe anterior es torna a proposar que se suprimisca aquest equipament de platja de la zona a l'efecte d'alliberar-la de l'impacte degut a la major freqüentació i trepig.

Al seu torn, no s'ha reduït l'amplària de la senda destinada a persones, bicicletes o vehicles d'emergència i manteniment, de manera que també es proposa la reducció a l'amplària estrictament necessària per a l'ús predominantment per als vianants i, si escau, vehicles lleugers.

D'acord amb les últimes dades disponibles dels censos de Tudorella sulcata, (es reflecteix en la figura) l'ordenació urbanística envaeix l'àrea de distribució. I així es proposa reduir la delimitació de la zona turística i residencial 6, a l'extrem sud-oest, amb presència d'exemplars de Tudorella sulcata o, si escau, adoptar alguna mesura que previnga qualsevol afecció als exemplars de l'espècie, presents en aquesta zona.



És indispensable que la promotora elabore una proposta d'ordenació del trànsit per als vianants a la zona i accessos a cales, platges i equipaments que impedisca l'impacte del trepig en tota la zona de l'hàbitat de l'Helianthemum caput-felis i de T. sulcata.

S'aporten diverses fotos sobre la problemàtica d'erosió i l'estat de la vegetació de l'àrea.

En resum, el projecte d'urbanització de la unitat d'execució 2 de la zona del sector D-1 Albereda del Mar del Pla general d'ordenació urbana d'Orihuela ha d'esmenar els aspectes següents:

– Resoldre les discrepàncies entre la cartografia del projecte i la realitat física.

– Suprimir de la zona de distribució de H. caput felis i Tudorella sulcata l'equipament de platja 36 i la senda corresponent, tal com fixava l'informe anterior de 2014 amb la finalitat d'alliberar la màxima superfície possible de l'àrea d'hàbitat i, en particular, després d'eliminar elements que suposen un increment de la freqüentació i el trepig a la zona.

– Suprimir el vial que travessa i divideix tota la zona sensible (parcel·les 5a i 12 b) de les dues espècies catalogades i estableix una barrera entre les poblacions allí presents ja que en la nova proposta amb un aparcament molt limitat no està justificada aquesta infraestructura, de manera que es limite l'accés a la nova zona d'aparcaments des de la mateixa Cala Mosca.

– Tal com es va informar al moment oportú, considerem l'amplària d'aquesta (6 m) excessiva de manera que es proposa reduir l'amplària al que és necessari per a l'ús previst, de manera que s'allibere la màxima superfície d'hàbitat natural.

– Elaborar per part d'un tècnic competent un estudi i protecció d'espècies amenaçades, una proposta cartogràfica de sendes, tant d'accés a les cales i platges com als equipaments de platja, que evite l'impacte negatiu d'un trepig aleatori i dispers sobre les espècies catalogades i els hàbitats d'aquestes. La proposta cartogràfica de sendes i accessos ha d'imposar una restricció estricta de pas per a preservar així tot els valors ambientals actuals de la zona (espècies catalogades o amenaçades, microreserves de flora, etc.) i assegurar-ne la restauració. Aquesta proposta integrarà els dos barrancs que hi ha a la zona perquè ja s'utilitzen per a accedir a les cales i platges i els dos acullen espècies catalogades.



– Elaborar per part d'un tècnic competent un estudi i protecció d'espècies amenaçades, un projecte de restauració vegetal de les zones que s'alliberen del trànsit per als vianants a fi d'incrementar la superfície vegetal i augmentar el potencial de creixement de les dues espècies i restaurar els hàbitats de l'àrea. La proposta de restauració ha d'incloure mesures i accions de correcció de l'erosió, el tancament total de les zones per a restaurar i accions de descompactació del terreny a fi de permetre el desenvolupament de la vegetació potencial de la zona i, en particular, de la població d'Helianthemum caput-felis i de l'hàbitat de Tudorella sulcata.



Consideracions ambientals

L'any 2009, en la fase d'execució del projecte d'urbanització de la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar (aprovat per l'Ajuntament d'Orihuela el 13.02.2007) es va detectar la presència d'espècies de flora i fauna protegida en l'àmbit de l'esmentada UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar i es va constatar l'eliminació d'exemplars de l'espècie Helianthemum caput-felis. Es va produir la paralització de les obres i el promotor va introduir, l'any 2009, modificacions en el projecte d'urbanització a fi de minimitzar aquestes afeccions.

Posteriorment, a partir de la sol·licitud i la informació del Comité de Peticions del Parlament Europeu, l'òrgan autonòmic competent en matèria d'avaluació ambiental va sotmetre a cribratge el projecte d'urbanització modificat pel promotor (el 2009). En aquest procés es va concloure que podien derivar-se efectes significatius sobre espècies de fauna i flora protegides de l'execució del projecte d'urbanització modificat (any 2009) i es va determinar, per tant, la necessitat de dur a terme un procés d'avaluació d'impacte ambiental del projecte d'urbanització, i es va formular un informe sobre l'amplitud i el nivell de detall de l'estudi d'impacte ambiental.

En aquesta fase prèvia de cribatge es van identificar, tant en l'àmbit del sector com en l'entorn pròxim, valors ambientals que podien veure's afectats significativament pel projecte aprovat a pesar de les modificacions introduïdes l'any 2009 sobre el projecte inicialment aprovat (2007), tot considerant fonamentalment el procés d'avaluació d'impacte ambiental:

– La presència a la part sud-est del sector d'espècies de flora i fauna protegida, concretament Helianthemum caput-felis i de Tudorella sulcata.

– L'existència d'una via pecuària classificada que travessa de nord a sud el sector pel límit est.

– La contigüitat o proximitat del sector amb la microreserva de flora anomenada Cala Mosca, que s'estén en terrenys que pertanyen al domini públic marítim terrestre.

– L'espai marí davant del sector forma part de l'espai marí Cap Roig ESZZ16009.

– Els aspectes i el nivell de detall indicats en el document d'abast i els informes de les administracions afectades.

La determinació del procediment d'avaluació ambiental aplicable es va fer tenint en compte les circumstàncies següents:

– El Pla parcial de millora i el Programa d'actuació integrada del sector D-1 Albereda del Mar incideixen sobre un àmbit de sòl urbanitzable programat en el Pla general d'Orihuela vigent, que es va aprovar el dia 30 de novembre de 1990.

– El sector esmentat, en compliment del que es disposa en l'article 13.1 de la vigent Llei del sòl i ordenació urbana, aprovat per Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, i l'article 43 del Reglament de planejament urbanístic es va desenvolupar detalladament per mitjà del Pla parcial aprovat definitivament per l'Ajuntament d'Orihuela el 2 de maig de 1995.

– Posteriorment, el ple municipal va aprovar definitivament una modificació del Pla parcial en sessió celebrada el 20 de maig de 1998 i el 30 de juliol de 2002, el ple municipal va aprovar definitivament el Pla parcial de millora del sector D-1.

– El sector D-1 es divideix en dues unitats d'execució:

La UE-1 executada íntegrament va ser rebuda per l'Ajuntament d'Orihuela, segons es dedueix de l'acord municipal de data 3 de desembre de 2003.

La UE-2 té un programa d'actuació integrada aprovat definitivament pel ple municipal el dia 13 de febrer de 2007 juntament amb el projecte d'urbanització.

El procediment d'avaluació aplicable és, per tant, el d'impacte ambiental del projecte d'urbanització, si bé les modificacions necessàries per a minimitzar o eliminar les afeccions ambientals (especialment les espècies de flora i fauna protegides) identificades a nivell de projecte requereixen la correcció de l'ordenació detallada aprovada en el Pla parcial.

Les al·legacions registrades en el període d'informació pública posen de manifest l'existència d'una sèrie de problemes de les urbanitzacions d'Orihuela Costa en relació amb la insuficiència de dotacions de tota mena (assistencials, culturals, de transport públic) així com la incapacitat de l'Ajuntament d'Orihuela per a gestionar adequadament els parcs i jardins públics i la resta de dotacions.

L'Ajuntament no ha remés informe o contestació a les al·legacions i alguns dels plantejaments i solució als problemes apuntats corresponen a l'àmbit d'avaluació i decisió de més rang jeràrquic (revisió del Pla General).

No obstant això, com que l'aprovació del projecte d'urbanització permet l'execució immediata, des del punt de vista ambiental és imprescindible que prèviament es comprove el compliment dels aspectes bàsics que, a més dels valors intrínsecs de la superfície afectada, garantisquen que la fase de funcionament es desenvolupa en termes de sostenibilitat. Aquesta exigència es troba recollida, d'altra banda, en la legislació urbanística d'aplicació (Llei 16/2005, urbanística valenciana) que en l'article 157.3 indica literalment: «Els projectes d'urbanització han de resoldre l'enllaç dels serveis urbanístics amb els de la xarxa primària i acreditar que té capacitat suficient per a atendre'ls (…)».



Així, sense perjudici del que s'estableix en la legislació urbanística des del punt de vista ambiental es considera imprescindible la comprovació prèvia a l'aprovació de:

1r) La disponibilitat de recursos hídrics per a atendre la demanda de la UE-2 del sector D-1, acreditada per mitjà de la concessió d'aigües de l'organisme de conca a l'Ajuntament (ja que el proveïment s'efectua per connexió a la xarxa municipal) amb la finalitat de garantir l'ajust a la planificació hidrològica i, per tant, a la sostenibilitat de les masses d'aigua.

2n) La suficiència de les infraestructures de tractament d'aigües residuals actuals amb la finalitat de garantir una evacuació adequada i un tractament dels volums que es generaran a la UE-2 i evitar, així, la contaminació dels aqüífers, de llits o del medi marí.

3r) La suficiència de les infraestructures de recollida i gestió dels residus sòlids urbans per a tractar l'increment que es derivarà de l'ocupació de la UE-2.

En relació amb la via pecuària Canyada del Mar que travessa per l'est del sector de nord a sud, s'ha cartografiat correctament el traçat i l'amplària legal d'aquesta, i recorda que la superfície no comptabilitza a l'efecte urbanístic i que és compatible la via de vianants i ciclista en els termes que es detallen més endavant.

Tal com s'ha indicat anteriorment, les modificacions del projecte d'urbanització requereixen la modificació d'ordenació detallada del sector i, conseqüentment, la modificació puntual del Pla parcial. Es considera, a més, que les determinacions finals del Pla parcial s'han d'establir tenint en compte l'avaluació ambiental amb el grau de detall del projecte d'urbanització.

Revisat el text refós de les NU, es fan les consideracions següents des del punt de vista ambiental.

a) S'indica que s'insereix un nou article en les normes urbanístiques, en concret l'article 17, a fi de delimitar el règim jurídic de les parcel·les destinades a equipament públic educatiu i cultural de caràcter ambiental, sobre les quals s'han localitzat les espècies de fauna i flora protegides (Helianthemum caput-felis i Tudorella sulcata), i assegurar-ne la conservació correcta per part dels propietaris de les futures urbanitzacions que es desenvolupen en l'àmbit de la unitat d'execució núm. 2 del sector D-1 Albereda del Mar.

Les espècies de flora i fauna protegida s'estenen no només en les parcel·les considerades com a equipaments públics educatiu i cultural de caràcter ambiental (parcel·les 28c. 12b i 5a) sinó també en determinades zones verdes (parcel·les 28, 30 i parcialment en la 33).

En l'informe de 23 de novembre de 2012 remés per l'òrgan ambiental a l'Ajuntament (en el qual es comunicava que el projecte d'urbanització estava subjecte al procediment d'avaluació d'impacte ambiental) es va indicar literalment:

«Sobre la presència de plantes en zones classificades com a zones verdes i àrees de joc d'acord amb el projecte de recuperació ambiental i per l'article 17 de les normes urbanístiques referent als anomenats jardins privats (parcel·les 5a, 12b, 28d i 40) s'ha de tindre en compte que, per a garantir la viabilitat ambiental del projecte, s'han de preservar de qualsevol ús les zones afectades per l'existència d'espècies protegides i mantindre, per a fer-ho, l'estat actual dels terrenys i han de quedar sotmeses a un règim de protecció especial adequat a l'article 6 de la Directiva 92/43/ CEE, de 21 de maig, de conservació d'hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestre.

En aquest sentit s'ha d'estudiar l'alternativa de classificar els terrenys afectats per la presència d'espècies amb el caràcter de dotació de parc públic pertanyent a la xarxa primària, tenint en compte la prelació establida en l'article 21.1a del Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell (ROGTU), que estableix com a prioritaris de cessió gratuïta a l'Administració la xarxa d'espais que integren Natura 2000, segons les previsions de l'esmentada Directiva 92/43/CEE sense perjudici de proposar qualsevol altra alternativa que garantisca la preservació i el manteniment dels hàbitats i espècies en un estat de conservació favorable».

Posteriorment, en l'informe remés per l'òrgan ambiental a l'Ajuntament d'Orihuela al desembre de 2014, en aquest mateix sentit s'indicava:

«El tractament i el condicionament de les zones verdes que acullen exemplars de les espècies protegides (28, 30, etc.) es diferenciaran de la resta de les zones verdes de sector i evitaran qualsevol enjardinament i, excepte en els vials, la compactació o el cobriment del sòl».

Aquesta diferenciació no s'ha incorporat a les normes urbanístiques en els articles que regulen les zones verdes i les àrees de jocs (articles 7 i 15 relatius als espais lliures) de manera que s'ha d'incloure per a les zones verdes i àrees de joc que acullen espècies protegides un règim jurídic igual al que s'estableix per a les parcel·les 28c, 12b i 5a, en tots els aspectes relatius a la preservació, la recuperació i el règim de manteniment.

D'altra banda, el règim de manteniment per a totes les àrees que acullen les espècies protegides (independentment de la qualificació urbanística d'aquestes) ha de comprendre, sense exclusions, el conjunt de les accions requerides per a la preservació i la recuperació de les espècies, així com els generats pel programa de vigilància ambiental.

b) En relació amb els quatre nous articles (20, 21, 22 i 23) relatius a mesures protectores de les espècies protegides presents en el sector durant la fase d'execució de les obres d'urbanització s'assenyalen a continuació les determinacions que no es consideren compatibles amb la preservació de les espècies protegides, i s'han d'eliminar o modificar:



– En l'article 20.2 s'indica:

«El material vegetal procedent del desbrossament i la neteja inicial del terreny es triturarà i repartirà com a esmena en les àrees destinades a zones verdes, equipament públic educatiu cultural de caràcter ambiental i les àrees de jocs que, per la presència de vegetació natural, puguen requerir-ho.

Reutilitzar la capa superior del sòl per a tasques de restauració ambiental del sòl en les àrees objecte de recuperació ambiental i en les zones destinades àrees de jocs i zones verdes».

En la documentació presentada es reconeix que en l'àmbit de la UE-2 hi ha exemplars d'espècies invasores, de manera que la utilització del material de desbrossament i neteja de terreny i la capa superior del sòl de les àrees que s'han d'ocupar (s'entén que es refereix a les àrees afectades per les obres d'urbanització i posteriorment per l'edificació) en les zones verdes i en les zones d'equipament públic de caràcter ambiental, sense la supervisió adequada pot ser contraproduent en general i, especialment, per a les espècies de flora protegida.

Per tant, la reutilització del material vegetal i edàfic excedent de les obres d'urbanització en zones de vegetació natural i, especialment, en les àrees amb espècies protegides requerirà la comprovació i la certificació prèvies de la idoneïtat per personal especialitzat.

– En l'article 20.5 s'indica: «On hi haja acumulació i densitats importants d'aquesta (es refereix a l'esteperola de cap de gat) se solucionarà tècnicament amb un xicotet pas elevat en estructura de fusta, amb tablillas amb espais entre aquestes que permeten el pas de la llum solar. Aquestes actuacions estaran supervisades per tècnics de Conselleria».



Com ja es va assenyalar en l'informe del Servei de Vida Silvestre de 2014 no es considera adequat per a la supervivència dels exemplars el cobriment amb llistons de fusta de manera que s'eliminarà de les NU i en el seu lloc s'establiran les mesures que s'assenyalen en aquesta DIA en relació amb el traçat de la via de vianants i ciclista.

– En l'article 20.7 s'indica:

«El vial de vianants que circularà al terç sud del sector tindrà un ferm adaptat i fitat per a utilitzar-lo, d'accés rodat exclusiu per a aparcaments de platja».

L'accés rodat a l'aparcament per la zona sud s'ha eliminat del projecte, de manera que s'eliminarà qualsevol referència a aquest en les NNUU i en la resta de documentació amb eficàcia normativa.

Per les mateixes raons que les del punt anterior s'eliminarà d'aquest article la determinació final del segon paràgraf de l'apartat que literalment indica «Quan l'itinerari d'aquestes sendes coincidisca amb la presència de l'Helianthemum caput-felis s'elevaran per mitjà d'una passarel·la d'entarimat de fusta que n'eviten l'afecció. Aquestes solucions tècniques s'executaran sota els auspicis de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient».

– En l'article 20.8 Infraestructures:

En relació amb els aspectes regulats en aquest apartat (xarxa de sendes per al trànsit de persones cap a la ribera del mar i tipus de tancament de l'àrea d'aparcament contigu amb el passeig marítim de Playa Flamenca i de les àrees urbanitzades per a impedir la invasió de les àrees amb espècies protegides) ha de ser objecte d'estudi i concreció en l'estudi de detall que s'elaborarà d'acord amb l'informe del Servei de Vida Silvestre i altres criteris establits en la part dispositiva d'aquesta resolució.

Un altre aspecte que cal tindre en compte és la situació del sector i la proximitat amb el domini públic marítim terrestre que acull la microreserva anomenada Cala Mosca i diverses platges d'accés públic.

S'ha posat de manifest en algun dels informes de les administracions afectades i en estudis científics duts a terme sobre la distribució de l'espècie Helianthemum caput-felis a la zona de la UE-2, i també es pot comprovar en les ortofotos històriques del visor cartogràfic de la Generalitat, l'estacionament incontrolat de vehicles a les vores dels penya-segats pròxims als vials de baixada a les platges, tant abans de l'any 2011 com després. Això evidencia que les barreres per a impedir el tràfec de vehicles per l'àrea de distribució de les espècies protegides no és efectiu i que s'ha de corregir immediatament per a evitar el mal per l'ús actual i futur. Ha de ser adequadament ordenat l'ús públic per a garantir la preservació de les espècies i el seu hàbitat no només en la fase d'execució i funcionament posterior sinó també en el període transitori des de hui fins a la finalització del projecte d'urbanització.



El Servei de Vida Silvestre, òrgan competent en flora i fauna protegides, en l'informe de juliol de 2017, assenyala les modificacions que s'han de fer per a garantir la preservació de totes les àrees de distribució de les espècies protegides en l'àmbit de la UE-2 encaminades, en gran manera, a la regulació de l'ús públic de les àrees que acullen espècies protegides:

– Reduir la delimitació de la zona turístic i residencial 6, a l'extrem sud-oest, amb presència d'exemplars de Tudorella sulcata o, si escau, adoptar alguna mesura que previnga qualsevol afecció als exemplars de l'espècie, presents en aquesta zona.

– Suprimir de la zona de distribució de H. caput-felis i Tudorella sulcata l'equipament de platja 36 i la senda corresponent.

– Suprimir el vial que travessa i divideix tota la zona sensible (parcel·les 5a i 12 b) de les dues espècies catalogades.

– Eliminar qualsevol infraestructura, superficial o subterrània, xarxes de serveis, amb l'excepció del camí de comunicació entre el passeig marítim de la Playa Flamenca i el camí situat al sud de la zona de jocs 12 a accés restringit de vianants, vehicle no motoritzat i vehicles de serveis i emergències.

– Reduir l'amplària de la senda per als vianants al que és estrictament necessari per a l'ús previst.

– Elaborar per part d'un tècnic competent un estudi de protecció d'espècies amenaçades, una proposta cartogràfica de sendes tant d'accés a les cales i platges com d'equipaments de platja que evite l'impacte negatiu d'un trepig aleatori i dispers sobre les espècies catalogades i els hàbitats d'aquestes. La proposta cartogràfica de sendes i accessos ha d'imposar una restricció estricta de pas per a preservar així tot els valors ambientals actuals de la zona (espècies catalogades o amenaçades, microreserves de flora, etc.) i assegurar-ne la restauració. Aquesta proposta integrarà els dos barrancs que hi ha a la zona perquè ja s'utilitzen per a accedir a les cales i platges i els dos acullen espècies catalogades.



– Elaborar per part d'un tècnic competent un estudi i protecció d'espècies amenaçades, un projecte de restauració vegetal de les zones que s'alliberen del trànsit per als vianants a fi d'incrementar la superfície vegetal i augmentar el potencial de creixement de les dues espècies i restaurar els hàbitats de l'àrea. La proposta de restauració ha d'incloure mesures i accions de correcció de l'erosió, el tancament total de les zones a restaurar i accions de descompactació del terreny per tal de permetre el desenvolupament de la vegetació potencial de la zona i, en particular, de la població d'Helianthemum caput-felis i de l'hàbitat de Tudorella sulcata.

S'ha observat que hi ha diverses sendes que accedeixen a les àrees amb espècies protegides per l'oest des del carril bici en la N-332 de manera que aquests accessos s'inclouran en l'estudi de sendes en els mateixos termes que els d'accessos a les platges.

Es considera, així mateix, que l'estudi de restauració ha d'incloure a més de les àrees alliberades del trànsit assenyalades pel Servei de Vida Silvestre les de recuperació d'àrees degradades per abocaments incontrolats, les de retirada de les barreres provisionals instal·lades per a intentar fitar les àrees d'espècies protegides o qualsevol altra acció que implique un guany de superfície d'expansió de les espècies protegides.



Es considera acceptable en relació amb la regulació de l'ús públic la proposta d'aparcament situada al vèrtex sud-est del sector contigu amb el passeig marítim de Cala Mosca o Playa Flamenca, sempre que l'accés es faça exclusivament des del carrer dels Clavells i que tinga un tancament que impedisca la invasió de les àrees de distribució de les espècies protegides, tant pel trànsit rodat com per als vianants i ciclista.



Pel que fa al vial de vianants i carril bici (d'ara en avant, via ciclable) que es projecta amb una amplària de 6 metres (3+3) com a infraestructura que travessa la UE-2 de nord per a ús públic i altres sendes per als vianants es fan les consideracions següents:

– Tenint en compte els criteris generals per al disseny de vies ciclables, l'objectiu de mantindre o de recuperar el caràcter natural de la major extensió possible de terreny per a la conservació i la dispersió de les espècies protegides presents en l'àrea i la topografia de les àrees per les quals circula el vial, es considera suficient una amplària màxima de 4 metres (1,5 m de vianants + 2,5 m carril bici), almenys, per als trams que circulen per la via pecuària o per la parcel·la 30, encara que es reduirà l'amplària en els trams del traçat que el requerisquen per la presència de les espècies protegides quan així es determine en l'estudi de detall fet.

– A més del recorregut, l'estudi detallat de sendes definirà l'amplària, la senyalització, el tipus de tancament i, si escau, el tipus i la distribució de l'enllumenat.

– Es considera injustificat el traçat del vial ciclable per la via pecuària del tram que circula a l'altura aproximada del M-50 de la fitació del DPMT i l'àrea de jocs 12a ZV, ja que hi ha una alternativa de connexió directa amb el vial de vianants que circula entre les parcel·les 13 i 33 per a l'accés a l'àrea de jocs 12a ZV, que presenta una menor incidència sobre les àrees actuals i potencials de les espècies protegides. S'adjunta un plànol de recorregut alternatiu en l'annex de la resolució.

Cal assenyalar, a més, que poden produir-se afeccions per les obres d'instal·lació de les xarxes de serveis públics als equipaments de platja 37 i 38 ja que en la cartografia dels diferents serveis del projecte d'urbanització no s'han representat gràficament les àrees d'espècies protegides i la cartografia georeferenciada continua presentant errors d'ajust a la realitat del terreny. En aquest sentit afecten clarament àrees d'espècies protegides la xarxa de sanejament, la xarxa de proveïment d'aigua i reg i la xarxa d'enllumenat i d'altres que podrien afectar-les.

Per tant, s'ha de revisar i corregir la cartografia dels traçats per a la dotació de serveis a aquests equipaments per a representar gràficament la delimitació de les àrees protegides i el traçat dels diferents serveis, en tot cas, fora d'aquestes, i evitar així afeccions en la fase de replanteig i execució. Aquesta cartografia s'ha de remetre georeferenciada.

En relació amb els possibles elements d'interés patrimonial, cal ajustar-se al que indique l'òrgan competent de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esports, tenint en compte que les troballes se situaran finalment protegides perquè és una àrea de distribució de les espècies protegides.

Finalment, cal establir immediatament i fins a l'aprovació i l'execució de la cartografia de sendes i vials de vianants i ciclista i els tancaments pertinents de l'àrea de distribució de les espècies protegides, mesures cautelars per a impedir, almenys, el trànsit de vehicles motoritzats a les àrees de distribució de les espècies protegides.

Consideracions jurídiques

– El projecte examinat s'inclou com un dels supòsits de l'annex II del Reial decret legislatiu 1/2008, del dia 11 de gener, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental, i es determina, d'acord amb l'article 17, la necessitat de sotmetre'l al procediment d'avaluació d'impacte ambiental en el qual resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquest, segons es desprén de l'article 12 del text refós esmentat.



– Així mateix, s'inclou com un dels supòsits de l'annex II de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental i, per això, apliquen les determinacions a l'efecte de publicitat i vigència.

– En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, d'impacte ambiental.

L'article 13 del Decret 158/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, modificat pel Decret 80/2016, del dia 1 de juliol, atribueix a la Direcció General de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental la competència en matèria d'avaluació ambiental estratègica i de projectes.

Per tot això i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent:



Declaració d'impacte ambiental



Primer

Estimar acceptable des del punt de vista ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi siguen aplicables la modificació del projecte d'urbanització de la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar, promogut per Playa Salvaje, SA, sempre que s'ajuste a la documentació presentada i als condicionants següents que la modifiquen o complementen:

1) L'aprovació i l'execució posterior del projecte d'urbanització està supeditada a la comprovació prèvia de:

– La disponibilitat de recursos hídrics per a atendre la demanda de la UE-2 del sector D-1, acreditada per mitjà de la concessió d'aigües de l'organisme de conca a l'Ajuntament amb la finalitat de garantir l'ajust a la planificació hidrològica i, per tant, a la sostenibilitat de les masses d'aigua.

– La suficiència de les infraestructures de tractament d'aigües residuals actuals amb la finalitat de garantir una evacuació adequada i tractament dels volums que es generaran a la UE-2 i evitar, així, la contaminació dels aqüífers, de llits o del medi marí.

– La suficiència de les infraestructures de recollida i gestió dels residus sòlids urbans per a tractar l'increment que es derivarà de l'ocupació de la UE-2.

2) La superfície corresponent a l'amplària legal de la via pecuària classificada Canyada del Mar (20 metres), en tot el traçat, no computarà a efectes urbanístics i serà compatible el vial de vianants i ciclista en els termes que s'assenyalen en els condicionants següents.

3) D'acord amb el que s'indica en l'apartat de consideracions ambientals d'aquesta resolució s'introduiran les correccions següents en les NU:

3.1. El règim jurídic de les zones verdes i àrees de joc que acullen espècies protegides (parcel·la 30, 28 i parcialment la parcel·la 33) serà igual al que s'estableix per a les parcel·les destinades a equipament públic educatiu i cultural de caràcter ambiental (28c, 12b i 5a) en tots els aspectes relatius a la preservació, la recuperació i el règim de manteniment.

A més, el règim de manteniment per a totes les àrees que acullen les espècies protegides (independentment de la qualificació urbanística d'aquestes) ha de comprendre, sense exclusions, el conjunt de les accions requerides per a la preservació i la recuperació de les espècies, així com les generades pel programa de vigilància ambiental.

3.2. Es rectifiquen els apartats 2, 5, 7 i 8 de l'article 20 del text refós de les NU en els termes assenyalats en l'apartat de consideracions ambientals de la part dispositiva d'aquesta resolució.

4) S'introduiran les modificacions següents del projecte i, conseqüentment, en l'ordenació detallada abans d'aprovar-la:

4.1. S'ampliarà com a àrea d'hàbitat de les espècies protegides i, per tant, preservada de qualsevol tipus de construcció o infraestructura el terç sud de la parcel·la 6, que s'integra en la parcel·la 28c, d'acord amb la figura que s'inclou com a annex I d'aquesta resolució.

4.2. S'eliminarà l'equipament de platja 36 en la ubicació proposada i, conseqüentment, totes les infraestructures de servei associades, i aquesta superfície s'integra en la parcel·la 30. La possible reubicació d'aquest equipament es farà, en tot cas, fora de les àrees de distribució de les espècies protegides (Helianthemum caput-felis i Tudorella sulcata).

4.3. S'eliminarà, així mateix, l'àrea d'aparcament i el tram de vial que circula entre les parcel·les 5a H, 28 Z.V., 28c i 12b H i passarà la superfície d'aquestes infraestructures a formar part de les parcel·les corresponents contigües d'equipament públic educatiu i cultural de caràcter ambiental o de zones verdes.

4.4. S'eliminarà de les àrees amb espècies protegides qualsevol infraestructura, superficial o subterrània, xarxes de serveis, amb l'excepció del camí de comunicació entre el passeig marítim de Playa Flamenca i el camí situat al sud de la zona de jocs 12a restringit a accés de vianants, vehicle no motoritzat i vehicles de serveis i emergències.



En aquest sentit es revisarà i corregirà la cartografia dels traçats per a la dotació de serveis als equipaments de plata 37 i 38 i representarà gràficament la delimitació de les àrees protegides i el traçat dels diferents serveis, en tot cas, fora d'aquestes, i s'evitaran així afeccions en la fase de replanteig i execució.

Aquesta cartografia estarà georefrenciada i s'inclourà en l'estudi que s'indica en el punt 4.6.3.

4.5. L'àrea d'aparcament projectada, contigua a l'actual passeig marítim de Playa Flamenca o Cala Mosca es pot mantindre sempre que es complisquen les condicions següents:

– L'aparcament serà cec, és a dir, tant l'entrada com l'eixida es farà des del carrer dels Clavells.

– Estarà fitat perimetralment per a impedir l'eixida de vehicles a les àrees de distribució de les espècies protegides i degudament senyalitzat per a canalitzar el trànsit de vianants i ciclista a través del passeig marítim i a les sendes i camí de vianants que s'estimen viables en funció de l'estudi detallat que s'ha d'elaborar.

– El disseny i materials de la tanca s'han d'integrar adequadament en l'entorn.

4.6. Pel que fa al vial de vianants i ciclista i les sendes de vianants

4.6.1. L'amplària del vial de vianants i ciclista no excedirà, en els trams que circula per via pecuària o travessant àrees amb espècies protegides (parcel·la 30) els 4 metres de secció (2,5 m ciclista + 1,5 m de vianants) i es reduirà l'amplària en tot allò que siga necessari quan, d'acord amb l'estudi detallat que s'indica en els punts següents, es poden veure afectats exemplars d'Helianthemum caput-felis.

4.6.2. S'eliminarà com a vial de vianants i ciclista el tram comprés aproximadament a l'altura del M-50 de la fitació del DPMT i l'àrea de jocs 12a ZV i se substituirà pel traçat alternatiu que es representa gràficament en la figura de l'annex II a aquesta resolució.

4.6.3. S'elaborarà per un tècnic especialista en estudi i protecció d'espècies amenaçades, un document d'avaluació d'afecció que s'està produint per les sendes utilitzades actualment per a accés a les cales i platges, i de connexió amb el carril bici de la N-332, així com la possible afecció del vial de vianants i carril bici i pels accessos als equipaments de platja (37 i 38) projectats i en funció dels resultats farà una proposta cartogràfica de sendes georeferenciada (en format SHP a escala adequada), que evite l'impacte negatiu d'un trepig aleatori i dispers sobre les espècies catalogades i els hàbitats d'aquestes.



La proposta cartogràfica inclourà sobre la capa de distribució de les espècies protegides, el recorregut, l'amplària, la senyalització, el tipus de tancament i, si escau, el tipus i la distribució de l'enllumenat del camí per als vianants i carril bici i les sendes de vianants.

En aquest estudi s'inclourà, a més, la cartografia dels tancaments de separació d'àrees urbanitzades i aparcament amb les àrees que acullen espècies protegides i es descriuran detalladament les característiques i la cartografia georeferenciada de les xarxes de serveis als equipaments de platja 37 i 38 (punt 4.4).

4.7. S'elaborarà per part d'un tècnic especialista un estudi i la protecció d'espècies amenaçades, un projecte de restauració vegetal per tal d'incrementar la superfície vegetal i augmentar el potencial de creixement de les dues espècies i restauraran els hàbitats de l'àrea.

El projecte de restauració inclourà les zones que s'alliberen del trànsit per als vianants, les àrees degradades per abocament de residus, la retirada del tancament parcial de les àrees amb espècies protegides, etc. i proposarà les mesures i accions de correcció de l'erosió, el tancament total de les zones a restaurar i accions de descompactació del terreny a fi de permetre el desenvolupament de la vegetació potencial de la zona i, en particular, de la població d'Helianthemum caput-felis i de l'hàbitat de Tudorella sulcata.

5) Els estudis addicionals sol·licitats en els punts 4.6.3 i 4.7 es remetran a la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental, prèvia a l'aprovació del projecte d'urbanització a fi de comprovar que s'ajusta als condicionants establits en aquesta resolució o si es requereix la formulació d'una resolució complementària a la declaració d'impacte ambiental.

6) Amb caràcter transitori i fins a l'aprovació i l'execució del projecte d'urbanització s'adoptaran immediatament mesures cautelars dirigides a impedir el pas de vehicles a les àrees de distribució de les espècies protegides entre les quals s'inclouran, almenys, el tancament amb estructures provisionals de tots els vials del sector en els punts del perímetre exterior de les àrees de distribució de les espècies protegides.



En el termini d'un mes des de la notificació d'aquesta resolució, el promotor aportarà documentació escrita i gràfica de les mesures cautelars executades.



Segon

Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, com que no és un acte definitiu en via administrativa, no es pot interposar cap recurs; i això no és inconvenient perquè es puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret consideren pertinents.



Tercer

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb el que es disposa en l'article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

La regulació de la vigència d'aquesta declaració d'impacte ambiental serà la que s'estableix en l'article 43 de la Llei 21/2013 esmentada.

València, 9 de maig de 2018.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»

València, 14 de gener de 2019.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.





ANNEX I a la DIA. Exp. 76/17-AIA

ANNEX II a la DIA. Exp. 76-17-AIA