Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
  Grup temàtic: 000

Antecedents de fet

Primer. Amb data 3 de desembre de 2015, l'Ajuntament de Puçol va sol·licitar delimitar el tram del camí ramader assagador dels Mangraners, des de l'eixida del nucli urbà cap al camí de Llíria, o la canyada d'Aragó, a l'altura de la rotonda de l'avinguda d'Alfinac amb l'avinguda de les Corts Valencianes, fins al punt d'inici d'aquesta; perquè en aquest encreuament l'Ajuntament vol fer unes actuacions tendents a solucionar la problemàtica existent amb el trànsit viari, atés que a la via de servei de l'A-7, en què s'ha convertit el camí de Llíria, s'uneix el fet de ser l'únic accés possible a les urbanitzacions Alfinac i Els Monestirs. Es tracta d'una actuació prioritària per a l'Ajuntament i que serà finançada per la Diputació de València.

Segon. Amb data 2 de juny de 2017, es reitera novament la sol·licitud en estar molt avançades les propostes tècniques per part de la Diputació de València. I per a això, es requereix la disponibilitat dels terrenys afectes a les parcel·les cadastrals dels polígons 4 i 16, i dels intrusos a l'assagador dels Mangraners, que disposa d'una amplària de classificació de 20 metres.

Tercer. Amb data 22 de setembre de 2017, es nomena com a instructor del procediment el tècnic en gestió ambiental de la Direcció Territorial de València de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Gabriel Varea Illueca.

Quart. Amb data 25 de setembre de 2017, la unitat de camins ramaders del Servei Territorial de Medi Ambient de València redacta l'informe de viabilitat de la delimitació parcial de l'assagador dels Mangraners, al terme de Puçol, província de València, en el tram comprés des de l'eixida del nucli urbà, fins a l'entroncament amb el camí de Llíria, canyada d'Aragó. En aquest informe, l'instructor considera viable la delimitació parcial d'aquest camí ramader en el tram indicat.

Cinqué. Amb data 28 de setembre de 2017, el director territorial de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural remet tant el nomenament d'instructor com l'informe de viabilitat a la Direcció General del Medi natural i Avaluació Ambiental, a fi que s'acorde l'inici formal de l'expedient.

Sisé. Amb data 17 de novembre de 2017, el cap del Servei d'Ordenació i Gestió Forestal, i d'acord amb l'informe de viabilitat, proposa iniciar l'expedient de delimitació parcial del camí ramader assagador dels Mangraners, al terme de Puçol (València), tram comprés des de l'eixida d'aquest del nucli urbà fins al camí de Llíria, canyada d'Aragó.



Seté. Amb data 22 de novembre de 2017, la Direcció General del Medi Natural i d'Avaluació Ambiental autoritza l'inici de l'expedient de delimitació parcial del camí ramader assagador dels Mangraners, al terme de Puçol, província de València, en el tram comprés des de l'eixida d'aquest del nucli urbà fins al camí de Llíria, canyada d'Aragó.



Huité. Amb data 1 de desembre de 2018, la Direcció Territorial de València sol·licita el certificat de domini i càrregues d'aquelles finques registrals afectades, després de la resolució de la Direcció General de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental de l'inici de l'expedient de delimitació, al Registre de la Propietat de Puçol.

Nové. Es fixa com a començament de les operacions de la delimitació el dia 22 de febrer de 2018, a les 10.30 hores, a l'Ajuntament de Puçol. Aquesta circumstància és objecte de la publicitat següent:

1. Anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 8217, de data 22 de gener de 2018.

2. Edicte a l'Ajuntament de Puçol.

3. Notificació a les persones interessades i comunicació a organitzacions i col·lectius interessats.

4. Anunci en el BOE número 42, de data 16 de febrer de 2018, amb les notificacions infructuoses.

Edictes als ajuntaments de Puçol, Sagunt, València i Vila-seca (Tarragona), amb les notificacions que van ser infructuoses en cada municipi.

Deu. Finalitzades aquests operacions, es formula la proposició de delimitació, l'exposició al públic de la qual va ser anunciada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 8300, el dia 22 de maig de 2018, i es va establir el termini d'un mes, des del dia de publicació en el DOGV, perquè les persones interessades pogueren interposar les al·legacions o reclamacions oportunes.

Onze. Així mateix, es va complir el tràmit d'audiència establit en l'article 82.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i es va informar tots aquells confrontants i ocupants del camí ramader del tràmit d'audiència de l'expedient esmentat, i se'ls va atorgar un termini de 15 dies per a al·legar i poder presentar tots aquells documents i les justificacions que consideraren pertinents.

Dotze. Una vegada finalitzat el termini d'informació pública i el tràmit d'audiència, es van presentar al·legacions següents per part dels interessats:

1. Guillermo Berzosa Martí

2. Salvador Sebastiá Ferrer

3. Enrique Martínez Sales

4. José Guerrero Fernández i Juan Manuel Cantón Fernández

5. Dolores Cerveró de Miquel

6. Remigio i Francisco Rueda Pajarón

Tretze. Amb data 12 de desembre de 2018, el tècnic instructor de l'expedient emet informe pel qual es desestimen les al·legacions presentades i a favor de l'aprovació de la delimitació parcial de l'assagador dels Mangraners, del tram comprés entre la rotonda on conflueixen l'avinguda d'Alfinac i l'avinguda de les Corts Valencianes i el camí de Llíria, o la canyada d'Aragó, al terme municipal de Puçol, província de València, d'acord amb la proposició de delimitació i els plànols que consten en l'expedient DES/01/2017-VVPP.

Catorze. Amb data 13 de desembre de 2018, el director territorial de València, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, proposa desestimar les al·legacions presentades i aprovar la delimitació parcial de l'assagador dels Mangraners del tram comprés entre la rotonda on conflueixen l'avinguda d'Alfinac i l'avinguda de les Corts Valencianes i el camí de Llíria, o la canyada d'Aragó, al terme municipal de Puçol, província de València, d'acord amb la proposició de delimitació i els plànols que consten en l'expedient DES/01/2017-VVPP.

Quinze. Vist l'informe favorable del Servei d'Ordenació i Gestió Forestal, de data 26 de desembre de 2018, per a l'aprovació de la delimitació parcial de l'assagador dels Mangraners del tram comprés entre la rotonda on conflueixen l'avinguda d'Alfinac i l'avinguda de les Corts Valencianes i el camí de Llíria, o la canyada d'Aragó, al terme municipal de Puçol (província de València), d'acord amb la proposició de delimitació i plànols que consten en l'expedient DES/01/2017-VVPP.



Setze. Vista la proposta del director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental, de data 29 de desembre de 2018, en la qual es desestimen les al·legacions presentades i es proposa aprovar la delimitació parcial de l'assagador dels Mangraners del tram comprés entre la rotonda on conflueixen l'avinguda d'Alfinac i l'avinguda de les Corts Valencianes i el camí de Llíria, o la canyada d'Aragó, al terme municipal de Puçol (província de València).



Fonaments de dret

Primer. La classificació dels camins ramaders del terme municipal de Puçol va ser aprovada per Ordre de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de data de 27 d'abril de 1988, publicada en el DOGV núm. 831, el 24 de maig de 1988. En aquesta es va classificar el camí ramader assagador de Magraners, amb una amplària legal de 20 metres i una longitud aproximada de 5,5 quilòmetres.

Segon. Competeix a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana la resolució de l'expedient per a la revisió i l'actualització del traçat, d'acord amb el que disposen el Decret núm. 7/2015, del 29 de juny, del Consell (DOGV 7560, 30.06.2015), modificat pel Decret núm. 12/2015, del 16 de setembre, del president de la Generalitat (DOGV 7618, 18.09.2015) i el Decret núm. 158/2015, del 18 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic bàsic i funcional a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (DOGV 7620, 22.09.2015), modificat per Decret 181/2018, de 5 d'octubre, del Consell (DOGV 8413, 30.10.2018).



Tercer. És aplicable a aquest acte administratiu tot el que regula la Llei 3/1995, de camins ramaders, de 23 de març; el Decret número 103/2015, del 7 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica i funcional de la Presidència i conselleries de la Generalitat, modificat pel Decret 109/2018, de 3 d'agost, del Consell (DOGV 8355, 06.08.2018); la Llei 3/2014, de l'11 de juliol, de la Generalitat, de camins ramaders de la Comunitat Valenciana; la Llei 39/2015 d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'altra legislació aplicable a aquest cas.

Quart. Després de la consideració de les al·legacions formulades dins de la fase d'exposició pública i del tràmit d'audiència, s'ha respost cadascuna d'aquestes i han sigut notificades als seus al·legants, mitjançant correu certificat amb justificant de recepció, de la manera següent:

1. Guillermo Berzosa Martí, en nom i representació de Ramón Gómez Leal, Amparo Gómez Leal, Encarnación Gómez Leal, José Vicente García Planes, Rosario Oller Ruiz, Ramón Gómez Sierra, Inmaculada Manuela Leal Rapela, Virginia Planes Pedro, Ventura José González Cervera i Luz Marina Gómez Fernández, presenten escrit, en el qual formulen les al·legacions següents:

Manifesta que les tanques de les parcel·les estan situades respectant els deu metres a l'eix de l'antic camí, per la qual cosa sembla que aquests parcel·les no van envair mai ni van ocupar els terrenys de l'assagador i que els límits existeixen de manera continuada des del 1956, i, per tant, hauria d'entendre's que la delimitació hauria de partir des de les tanques de les parcel·les. I que no es compleix que l'eix de l'assagador coincidisca amb el de la calçada, ja que des de l'estaca que identifica el punt 13d a l'eix de la calçada disten 13,25 metres en lloc de 10 metres.

Cal dir que, segons el Projecte de classificació dels camins ramaders de Puçol, l'assagador dels Mangraners, en el tram de la delimitació, discorre pel camí del mateix nom; i per a poder determinar l'eix s'han estudiat diferents vols fotogramètrics, des de de l'any 1956 fins a l'actualitat, com també la cartografia cadastral des dels seus orígens, a fi de poder representar gràficament correctament l'antic camí dels Mangraners.

A més, també s'ha realitzat un aixecament topogràfic in situ (amb GPS Trimble R6 de precisió centimètrica) tant de la carretera com de tots els elements rellevants que estan dins del domini públic pecuari, i donar així les màximes garanties de precisió per al càlcul dels límits del camí ramader.

Quant a l'existència de tanques des de l'any 1956, cal indicar que el caràcter imprescriptible, inalienable i inembargable, amb que la legislació vigent dota el domini públic dels camins ramaders comporta que l'existència d'elements a l'interior del camí ramader no redueix la seua entitat, característiques ni amplària, ni tampoc pressuposa cap titularitat privada, sinó que suposa que hi ha elements intrusos dins dels límits legals del camí ramader. Intrusions que perduren durant aquests anys en què, com que no hi ha delimitació, l'afectat intrús ha aprofitat privativament els terrenys de domini públic.



2. Salvador Sebastià Ferrer presenta un escrit, en el qual es formulen les al·legacions següents:

En primer lloc, manifesta que l'assagador dels Mangraners té una amplària excessiva per a l'ús que té, i que la seua amplària real d'ús i necessària és de 14 metres; se suposa que per aquesta raó l'Ajuntament va autoritzar el tancament de l'assagador a una amplària de 7,50 metres de l'eix d'aquest. I que si, en cas contrari, l'amplària fora de 20 metres des de l'eix de l'assagador, sol·licita que se li indemnitze i se li repose la tanca.

Davant d'això, cal dir que la classificació dels camins ramaders de Puçol va determinar que l'assagador dels Mangraners tenia una amplària legal de 20 metres; mentre que l'article 7 de la Llei 3/1995, de camins ramaders, estableix que la classificació és l'acte administratiu, de caràcter declaratiu, en virtut del qual es determina l'existència, amplària, traçat i les altres característiques físiques generals de cada camí ramader.

L'actual regulació dels camins ramaders els ha dotat, a part de la seua destinació prioritària, d'altres usos més adequats a la realitat actual, que els permeten una major compatibilitat social, ambiental i econòmica, els qual són patrimoni de la comunitat autònoma íntegrament, i, per al cas que ens ocupa, la Generalitat Valenciana. Per aquest motiu, les consideracions sobre l'amplària proposada i/o necessària no poden ser mantingudes en l'actualitat, i que siga improcedent parlar de parts necessàries i/o sobrants d'un camí ramader davant qualsevol delimitació posterior a l'entrada en vigor de la Llei 3/1995, ja que que suposa la desaparició d'aquestes categories, perquè el legislador de l'any 1995 establiria que tot el domini públic afectaria tant parts legals com sobrants i/o innecessàries en no haver-se materialitzat cap transmissió ni translació del domini públic al privat quan legalment era possible, per la qual cosa ara i en aquesta delimitació no és acceptable.

Les porcions de camí ramader innecessàries o sobrants no alienades legalment continuaran sent camí ramader, bé de domini públic: imprescriptible, inalienable i inembargable. Per tant, la delimitació del camí ramader comprén la totalitat de l'amplària legal i la superfície del camí ramader, és a dir, els 20 metres són domini públic.



Respecte de l'existència d'una tanca que va ser autoritzada per l'Ajuntament en el seu moment, no s'aporta aquesta autorització i, a més, ressenyar de nou que, el caràcter imprescriptible, inalienable i inembargable, amb que la legislació vigent dota el domini públic dels camins ramaders suposa que l'existència dels elements a l'interior del camí ramader són considerats intrusos dins dels límits d'aquest. Intrusió que ha perdurat durant aquests anys en què l'afectat s'ha pogut aprofitar privativament els terrenys de domini públic i que, per tant, no cap ni la indemnització, ni la reposició d'aquesta tanca per aquesta administració.



Respecte a la manifestació que l'eix de l'assagador ha de ser equidistant entre les parcel·les que limiten al nord i al sud d'aquest per a evitar greuges comparatius amb els propietaris d'aquestes parcel·les.



Dir que, segons el Projecte de classificació de camins ramaders de Puçol, l'assagador dels Mangraners en el tram a delimitar discorre pel camí del mateix nom. I que per a obtindre l'eix del camí ramader s'han estudiat els vols fotogramètrics des de l'any 1956 als actuals, així com els documents cartogràfics de tota la sèrie històrica del cadastre, a fi de representar gràficament fidelment i correctament l'antic camí dels Mangraners.

A més, també s'ha realitzat el preceptiu aixecament topogràfic (amb un GPS Trimble R6 de precisió centimètrica) de tots els elements rellevants que estan dins del domini públic ramader, i s'han donat les màximes garanties de precisió per al càlcul de l'eix del camí ramader, com també els seus límits.

3. Enrique Martínez Sales presenta un escrit en el qual sol·licita la informació següent:

Va sol·licitar els quatre punts d'intersecció, tenint en compte la parcel·la cadastral i el límit de l'assagador.

Coordenades que se li van remetre degudament per a la comprovació per ell mateix o a través de tercers.

4. José Guerrero Fernández i Juan Manuel Cantón Fernández presenten sengles escrits:

En els quals manifesten, primer, que l'Ajuntament els va autoritzar la col·locació d'una tanca a 7,5 metres de l'eix de l'assagador, i en el cas que l'amplària de l'assagador fora de 20 metres demanen que se'ls indemnitze i se li repose la tanca.

Reiterar que, de conformitat al Projecte de classificació dels camins ramaders de Puçol, l'assagador dels Mangraners té una amplària legal de 20 metres; i que d'acord amb l'article 7 de la Llei 3/1995, de camins ramaders, l'acte classificatori és l'acte administratiu, de caràcter declaratiu, en virtut del qual es determina l'existència, amplària, traçat i altres característiques físiques generals de cada camí ramader. Per tant, la delimitació del camí ramader comprén la totalitat de l'amplària legal i la superfície del camí ramader que, en aquest cas, és de 20 metres i tot aquest es considera com a domini públic.

Respecte de l'existència d'una tanca que va ser autoritzada per l'Ajuntament en el seu moment, no s'aporta aquesta autorització i, a més, ressenyar de nou que el caràcter imprescriptible, inalienable i inembargable amb que la legislació vigent dota el domini públic dels camins ramaders suposa que l'existència dels elements a l'interior del camí ramader són considerats intrusos dins dels límits d'aquest. Intrusió que ha perdurat durant aquests anys en què l'afectat s'ha pogut aprofitar privativament els terrenys de domini públic i que, per tant, no cap ni la indemnització, ni la reposició d'aquesta tanca per aquesta administració.



En segon lloc, respecte la indicació que l'eix de l'assagador ha de ser equidistant entre les parcel·les que limiten al nord i al sud, per a evitar així greuges comparatius amb els propietaris.

Cal dir que, segons el Projecte de classificació dels camins ramaders de Puçol, l'assagador dels Mangraners en el tram de la delimitació discorre pel camí del mateix nom; i per a poder determinar l'eix s'han estudiat diferents vols fotogramètrics, des de de l'any 1956 fins a l'actualitat, com també la cartografia cadastral des dels seus orígens, a fi de poder representar gràficament correctament l'antic camí dels Mangraners.

A més, també s'ha realitzat un aixecament topogràfic in situ (amb GPS Trimble R6 de precisió centimètrica) tant de la carretera com de tots els elements rellevants que estan dins del domini públic ramader, i donar així les màximes garanties de precisió per al càlcul dels límits del camí ramader.

5. María Dolores Cerveró de Miquel presenta un escrit en el qual sol·licita la informació següent:

Va sol·licitar els quatre punts d'intersecció, tenint en compte la parcel·la cadastral i el límit de l'assagador.

Coordenades que se li van remetre degudament perquè les comprove; per ella mateixa o a través de tercers.

6. Remigio i Francisco José Rueda Pajarón presenten un escrit, amb les consideracions següents:

Manifesten que ha de considerar-se l'amplària de l'assagador de 7 metres, d'acord amb el projecte de reducció de l'amplària del camí que es va tramitar i es va aprovar en els anys 70.

Cal dir que, de conformitat amb l'article 14.1 de la Llei 3/2014, d'11 de juliol, de la Generalitat, de camins ramaders de la Comunitat Valenciana, la delimitació és «l'acte administratiu que defineix els límits degudament georeferenciats dels camins ramaders, de conformitat amb el que s'estableix en l'acte de classificació», que en el cas del terme municipal de Puçol figura aprovat per Ordre CAPA, del 27 d'abril de 1988, i publicat en el DOGV núm. 831, del 24 de maig. Segons el Projecte de classificació, l'assagador dels Mangraners està classificat amb una amplària legal de 20 metres i una longitud aproximada de 5,5 quilòmetres.

Respecte de l'existència del projecte de reducció de l'amplària del camí a 7 metres amb un informe de l'any 1972 favorable del cap de la Prefectura Provincial de Carreteres, aclarir que aquesta manifestació no pot ser compartida en atenció a la naturalesa i definició de l'acte de classificació d'un camí ramader, l'objecte del qual és la determinació de l'existència i la categoria dels camins ramaders; és a dir, la classificació està ordenada a acreditar i/o confirmar la identitat i tipologia d'un camí ramader i és domini públic la totalitat dels 20 metres d'amplària, sense que puga contradir-se el que s'ha regulat per llei i l'acte classificatori per a atorgar-li, mitjançant aquest procediment administratiu, una amplària inferior a la legal i contrària a la classificació, circumstància aquesta que viciaria de nul·litat l'expedient administratiu en no ser la delimitació fidel reflex de la classificació.

Sol·liciten també que es preveja l'assagador amb l'amplària necessària de 14 metres, i es considere el seu eix l'original del camí (i no el de la carretera actual) i que siguen indemnitzats pels danys que ocasionen amb motiu de la delimitació en les propietats afectades: tant elements constructius, com sistemes de reg, etc.

Davant això, dir que l'actual regulació dels camins ramaders els ha dotat (a part de la destinació prioritària) d'altres nous usos més adequats a la realitat actual, i que en permeten la compatibilitat social, ambiental i econòmica, i que són patrimoni de l'Administració autonòmica, en el nostre cas la Generalitat Valenciana, en declarar-se la delimitació del domini públic. Per aquest motiu, les consideracions sobre amplària proposada (segons figura en el projecte de classificació) no pot ser mantinguda en l'actualitat, ja que és improcedent parlar de parts necessàries o sobrants del camí ramader en qualsevol delimitació posterior a l'entrada en vigor de la Llei 3/1995, quan comporta la desaparició d'aquelles categories, perquè el legislador de l'any 1995 va establir que eren béns de domini públic i, per tant, inalienables, imprescriptibles i inembargables, romanent en el domini públic tant les parts legals com les sobrants o innecessàries en no haver-se materialitzat cap transmissió o translació del domini públic al privat quan legalment era possible, per la qual cosa ara, en aquesta delimitació, no és acceptable.



Les porcions de camí ramader innecessàries i/o sobrants no alienades legalment continuen sent camí ramader, un bé de domini públic. Per tant, la delimitació del camí ramader comprén la totalitat de l'amplària legal i la superfície total del camí ramader, és a dir, els 20 metres són domini públic.

Quant a l'existència d'elements constructius, tanques, etc., dins del camí ramader, cal dir que el caràcter imprescriptible, inalienable i inembargable amb que la legislació vigent dota el domini públic dels camins ramaders suposa que l'existència d'aquests elements a l'interior d'aquest són elements intrusos dins dels seus límits. Intrusió que ha pogut perdurar durant tots els anys en què l'afectat ha aprofitat privativament els terrenys de domini públic i que, per això, no cap la indemnització.

Respecte de la descripció de l'assagador dels Mangraners, el Projecte de classificació de camins ramaders de Puçol diu textualment:

«Es desvia del camí de Llíria, a la partida dels Mangraners, amb direcció est pel camí dels Mangraners o de l'Espartal;…»

Per a obtindre l'eix del camí ramader s'han estudiat els diferents vols fotogramètrics, des de l'any 1956 fins a la sèrie 1973-1986, a més de la documentació cartogràfica del cadastre actual i històric, a fi de representar gràficament correctament l'antic camí dels Mangraners i fixar, així, l'eix d'aquest.

A més, també s'ha realitzat el preceptiu aixecament topogràfic (amb un GPS Trimble R6 de precisió centimètrica) tant de la carretera com de tots els elements rellevants que estan dins del domini públic pecuari, i donar les màximes garanties de precisió a l'hora de calcular l'eix del camí ramader, com també els límits d'aquest.

També exposen que tenen escripturada la parcel·la i que el sobrant (la diferència entre l'ample legal i el necessari) és alienable i, per tant, susceptible de ser adquirida per prescripció adquisitiva o usucapió, articles 1930 i següents del Codi Civil. Havent bona fe, just títol i havent transcorregut més que àmpliament els terminis. Des de 1973 (data en la qual s'aprova el projecte de reducció d'amplària) fins a la nova delimitació proposada han transcorregut més de 30 anys ininterromputs de possessió pacífica, amb just títol escriptura de propietat inscrita en el Registre de la Propietat i a títol d'amo pels compareixents i els seus ascendents.

Cal dir que ens reiterem en el que hem contestat en la segona al·legació on ja s'ha explicat que les porcions de camí ramader innecessàries i/o sobrants, no alienades legalment, continuen pertanyent al camí ramader, com a bé de domini públic. Per tant, la delimitació del camí ramader comprén la totalitat de l'amplària legal i la superfície del camí ramader, és a dir, els 20 m són de domini públic.

A més, la delimitació dels camins ramaders no és, en si mateix, un acte d'adquisició de domini, sinó de determinació dels límits d'aquest. El seu fonament està en un dret de propietat preexistent i al qual dona virtualitat pràctica, però en cap cas el crea ex novo, ni pot ser considerat com una potestat de l'Administració per a l'adquisició gratuïta dels béns, atés que es tracta de béns de domini públic des de temps immemorials i ara es limiten d'acord amb la seua existència immemorial i la seua classificació.

El principi de legitimació, que presumeix l'existència dels drets inscrits, tal com consten en l'assentament, no és aplicable quan intenta oposar-se a una titularitat del domini públic, perquè aquesta és inatacable, encara que no figure en el Registre de la Propietat, ja que no naix del tràfic jurídic contractual ni registral, sinó de la mateixa llei i és protegible enfront dels assentaments registrals i, fins i tot, enfront de la possessió. En aquest sentit i de conformitat amb l'article 2 de la Llei 3/1995, l'assagador fitat té la condició de bé de domini públic de les comunitats autònomes (Generalitat Valenciana, per al cas que ens ocupa), i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables.

A més, l'article 8.3 de la Llei 3/1995, de camins ramaders, estableix que la delimitació aprovada declara la possessió i la titularitat demanial a favor de la comunitat autònoma, la qual dona lloc a l'amollonament i sense que les inscripcions en el Registre de la Propietat puguen prevaldre davant de la naturalesa demanial dels béns partionats. Per això, la fe pública registral no actua davant de la delimitació i, per tant, el que la usucapió haja tingut accés al registre com a part d'una finca registral, no constitueix títol per a la prescripció adquisitiva respecte d'aqueixa porció de terreny.

D'altra banda, hem de mantindre que la delimitació no es realitza tenint en compte els títols de propietat registral ja que les camins ramaders són béns de domini públic i, per tant, gaudeixen de les característiques definidores de l'article 132 de la Constitució Espanyola, i que atesa la seua adscripció a finalitats de caràcter públic, se situen fora del comerç dels homes, i són, com ja hem comentat reiteradament en paràgrafs anteriors, inalienables, imprescriptibles i inembargables, i porten en la seua destinació la garantia d'intocabilitat o immunitat, de manera que en ells la inscripció en el Registre de la Propietat és supèrflua.



Per tant, tal com hem aclarit en l'apartat anterior, la classificació dels camins ramaders de Puçol va determinar que l'assagador dels Mangraners té una amplària legal de 20 metres.

Vista la Llei 3/1995, de camins ramaders, de 23 de març; la Llei 3/2014, d'11 de juliol, de la Generalitat, de camins ramaders de la Comunitat Valenciana; la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de patrimoni de la Generalitat, i l'altra normativa aplicable al cas, resolc:



Primer

Desestimar les al·legacions presentades sobre la base dels fonaments de dret.



Segon

Aprovar la delimitació parcial de l'assagador dels Mangraners del tram comprés entre la rotonda on conflueixen l'avinguda d'Alfinac i l'avinguda de les Corts Valencianes i el camí de Llíria, o la canyada d'Aragó, al terme municipal de Puçol, província de València, d'acord amb la proposició de delimitació i els plànols que consten en l'expedient, i les característiques del qual són les següents:



Denominació: assagador dels Mangraners

Tipus de via: assagador

Longitud delimitada: 991,692 m

Amplària legal: 20 m

Superfície delimitada: 19.833,84 m²

Nombre d'intrusions: 59

Superfície total de les intrusions: 19.833,84 m²



Tercer

Iniciar la pràctica de l'amollonament parcial del camí ramader assagador dels Mangraners, del tram comprés entre la rotonda on conflueixen l'avinguda d'Alfinac i l'avinguda de les Corts Valencianes i el camí de Llíria, o la canyada d'Aragó, al terme municipal de Puçol (València).



Quart

Traslladar els límits del tram del camí ramader delimitat a l'administració cadastral, d'acord amb el que s'estableix en l'article 14.c del Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del cadastre immobiliari.



Cinqué

Comunicar a la Direcció General de Patrimoni la resolució que s'evacue, a l'efecte de la inscripció en el Registre de la Propietat de Requena del domini púbic corresponent a l'àmbit delimitat, i cancel·lar, totalment o parcialment, les inscripcions registrals que siguen contradictòries amb la delimitació. Així mateix, traslladar a la Direcció General de Patrimoni tota la documentació necessària per a la constància de l'àmbit delimitat en l'Inventari de General de Béns i Drets de la Generalitat.



Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la recepció d'aquesta notificació, d'acord amb el que es disposa en els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. O bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la notificació o publicació d'aquesta, de conformitat amb el que es preveu en els articles 46 i següents de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això, sense perjudici que les persones interessades puguen exercir qualsevol altre recurs que consideren oportú.



València, 8 de gener de 2019.– La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural: Elena Cebrián Calvo.