Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Sanitat Salut pública Assistència sanitària Malaltia infecciosa
  Descriptors:
  	Temàtics: mort, política sanitària, cura d'infermeria, salut pública, malaltia infecciosa, epidèmia, estat d'emergència , monografies

ANTECEDENTS DE FET



1. L'extensió de la malaltia COVID-19, la seua facilitat de contagi, les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut i del Ministeri de Sanitat, procurant s'extreme tota mesura de seguretat sanitària, aconsella adoptar mesures de caràcter preventiu davant la malaltia.

2. La defunció de persones per coronavirus, per raons sanitàries òbvies, fa recomanable la immediata inhumació d'aquests cadàvers i que no s'acumulen en el depòsit de l'hospital o institució sanitària en què eren ateses, sense necessitat que transcórreguen més de 24 hores de la defunció, i una vegada obtingudes la certificació mèdica de defunció i la llicència d'enterrament. En aquests casos en què existeixen raons sanitàries que aconsellen la inhumació immediata, podrà procedir-se així, amb l'oportuna ordre de l'òrgan competent, que serà, quan la incidència territorial excedisca d'un terme municipal, de l'òrgan autonòmic de sanitat.



Així l'article 14 del Reglament pel qual es regulen les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell de la Generalitat, assenyala que “Sense perjudici del que es preveu en l'article 12, quan existisquen raons sanitàries que aconsellen la inhumació immediata d'un cadàver, l'Alcalde del municipi corresponent ordenarà que siga transportat urgentment al depòsit de cadàvers del cementeri de la pròpia localitat, excepte en els casos d'intervenció judicial, per a procedir a la seua inhumació tan prompte siga possible. Quan les raons sanitàries determinants de la inhumació immediata tinguen una incidència territorial que excedisca d'un terme municipal, la competència per a ordenar la conducció immediata correspondrà a l'òrgan autonòmic de sanitat”.





FONAMENTS DE DRET



1. La Generalitat, a través de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, té competència exclusiva en matèria d'Higiene, de conformitat amb l'article 49.1.11a de l'Estatut d'Autonomia, i competència exclusiva en matèria d'organització, administració i gestió de totes les institucions sanitàries públiques dins del territori de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb l'article 54.1 del mateix text legal.

2. La Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures Especials en Matèria de Salut Pública estableix en el seu article 1 que “A fi de protegir la salut pública i previndre la seua pèrdua o deterioració, les autoritats sanitàries de les diferents Administracions Públiques podran, dins de l'àmbit de les seues competències, adoptar les mesures previstes en la present Llei quan així ho exigisquen raons sanitàries d'urgència o necessitat” i en el seu article 3, més en concret, que “Amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de realitzar les accions preventives generals, podrà adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que estiguen o hagen estat en contacte amb els mateixos i del medi ambient immediat, així com les que es consideren necessàries en cas de risc de caràcter transmissible”.



3. La Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública, per la seua part, estableix en el seu article 54.1 que “sense perjudici de les mesures previstes en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, amb caràcter excepcional i quan així ho requerisquen motius d'extraordinària gravetat o urgència, l'Administració General de l'Estat i les de les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla, en l'àmbit de les seues respectives competències, podran adoptar quantes mesures siguen necessàries per a assegurar el compliment de la Llei” i en el seu apartat 2 que “en particular, sense perjudici del que es preveu en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, l'autoritat competent podrà adoptar, mitjançant resolució motivada, les següents mesures:

a) La immobilització i, si escau, el decomís de productes i substàncies.

b) La intervenció de mitjans materials o personals.

c) El tancament preventiu de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries.

d) La suspensió de l'exercici d'activitats.

e) La determinació de condicions prèvies en qualsevol fase de la fabricació o comercialització de productes i substàncies, així com del funcionament de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries a què es refereix aquesta Llei, amb la finalitat de corregir les deficiències detectades.

f) Qualsevol altra mesura ajustada a la legalitat vigent si existeixen indicis racionals de risc per a la salut inclosa la suspensió d'actuacions d'acord amb el que s'estableix en el Títol II d'aquesta Llei”.

En l'apartat 3 d'aquest precepte s'estableix que: “Les mesures s'adoptaran prèvia audiència dels interessats, excepte en cas de risc imminent i extraordinari per a la salut de la població i la seua duració no excedirà del temps exigit per la situació de risc que les va motivar. Les despeses derivades de l'adopció de mesures cautelars contemplades en el present article seran a càrrec de la persona o empresa responsable”.



4. L'article 26.1 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, preveu que “En cas que existisca o se sospite raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries adoptaran les mesures preventives que estimen pertinents, com ara la confiscació o immobilització de productes, suspensió de l'exercici d'activitats, tancaments d'Empreses o les seues instal·lacions, intervenció de mitjans materials i personals i quantes unes altres es consideren sanitàriament justificades”.



Valorada l'actual situació, tenint en compte que és convenient per raons sanitàries que es produïsca de manera immediata la inhumació dels cadàvers de morts per coronavirus COVID-19, i atés que la situació està produint-se en l'àmbit de la Comunitat Valenciana,



RESOLC



Establir la següent mesura especial, de caràcter preventiu, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana:

Ordenar que, una vegada morta una persona per coronavirus COVID-19, siga traslladada immediatament al depòsit del cementeri de la seua corresponent localitat, perquè es procedisca a la seua inhumació tan prompte siga possible, sense que haja de romandre en el depòsit de la institució sanitària on va morir.

La vigència d'aquesta mesura es mantindrà en tant es trobe declarat l'estat d'alarma.



S'adverteix que la present resolució posa fi a la via administrativa podent interposar-se recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptats des de l'endemà al de la seua notificació, davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'estableix en els articles 10.1 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa, o recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que va dictar l'acte, en el termini d'un mes, de conformitat amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. Tot això sense perjudici que puga interposar-se qualsevol altre recurs dels previstos en la legislació vigent.



València, 20 de març de 2020.– La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública,: Ana Barceló Chico.