Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Autoritzacions administratives, Legislació
  Matèries: Educació Malaltia infecciosa
  Descriptors:
  	Temàtics: educació, política sanitària, cura d'infermeria, salut pública, malaltia infecciosa, epidèmia

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, és la llei bàsica del sistema educatiu. Aquesta ha estat modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa. D'altra banda, el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, sobre mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, canvia la disposició final cinquena de l'esmentada llei. Concretament, per a l'Educació Secundària Obligatòria estableix que, fins a l'entrada en vigor de la normativa resultant del Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació, l'avaluació regulada en l'article 29 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, mancarà d'efectes acadèmics i el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria permetrà accedir indistintament a qualsevol dels ensenyaments postobligatoris. Quant al Batxillerat, durant aquest període, l'avaluació regulada en l'article 36 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, no serà necessària per a obtindre el títol de Batxiller.

El Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a l'obtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller, d'acord amb el que es disposa en el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, canvia la disposició final cinquena de l'esmentada llei i té com a objecte determinar, fins a l'entrada en vigor de la normativa resultant del Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació, les condicions per a l'obtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller.



El Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019) ha derogat explícitament el Decret 234/1997, de 2 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d'Educació Secundària (DOGV 3073, 08.09.1997), però, no obstant això, en la disposició transitòria tercera sobre el desenvolupament reglamentari, estableix que, en tot allò que s'ajuste a una regulació que es remeta a disposicions, reglamentàries ulteriors, i mentre aquestes no siguen dictades, seran aplicables, en cada cas, les normes vigents, sempre que no s'oposen al que es disposa en el present decret.

D'altra banda, en el Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 8284, 30.04.2018), es creen les matèries Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Tallers d'Aprofundiment i Tallers de Reforç en Educació Secundària Obligatòria, i la matèria Educació Fisicoesportiva i Salut en segon curs de Batxillerat. A més d'això, també s'augmenten les sessions dedicades exclusivament a la pràctica oral en la matèria Primera Llengua Estrangera i s'inclou la matèria Història de la Filosofia com a matèria obligatòria en segon de Batxillerat de les modalitats de Ciències i d'Humanitats i Ciències Socials.



La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià (DOGV 8240, 22.02.2018), estableix el programa d'educació plurilingüe i intercultural en tots els centres i regula l'elaboració del projecte lingüístic de centre.

L'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'avaluació en Educació Secundària Obligatòria, en Batxillerat i en els ensenyaments de l'educació de les persones adultes a la Comunitat Valenciana (DOGV 8146, 10.10.2017), inclou i matisa els aspectes relacionats amb l'avaluació, concreta alguns procediments administratius i estableix els models dels documents oficials d'avaluació per a aquestes etapes.



La Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana (DOGV 7434, 31.12.2014), modificada per la Llei 8/2018, de 20 d'abril, de la Generalitat, estableix en l'article 54, Drets generals i àmbit d'aplicació, que tots els menors tenen dret a la protecció i a l'atenció sanitària, així com a les cures necessàries per a la seua salut i benestar en la seua qualitat d'usuaris i pacients del Sistema Valencià de Salut. L'article 59 estableix que les accions en matèria de salut escolar exigeixen l'actuació coordinada dels departaments competents en matèria de sanitat i educació. L'Estratègia autonòmica de salut mental (2016-2020) inclou dins de la línia estratègica 2 «Atenció a les persones amb problemes de salut mental», elaborar un protocol entre Educació i Salut Mental per a la detecció i atenció precoç d'aquestes. Aquest protocol s'estableix en la Resolució conjunta d'11 de desembre de 2017, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017).



La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència (DOGV 8450, 24.12.2018) esmenta el pla d'igualtat i convivència, i s'indica que en tots els procediments s'ha de respectar un espai de comunicació amb els menors, i obliga a fer complir els apartats 1 i 3 de l'article 17 de la Llei respecte del dret de les persones menors d'edat a ser informades, oïdes i escoltades. En l'article 10 es tracta l'abordatge integral de la violència contra la infància i l'adolescència.

La Llei 8/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana, tracta en el capítol II diferents mesures en l'àmbit de l'educació en matèria d'identitat i expressió de gènere, diversitat sexual i familiar (DOGV 8019, 11.04.2017).

La Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI, tracta en determinats articles mesures a tindre en compte en l'àmbit de l'educació (DOGV 8436, 03.12.2018).



A més a més, diferents estratègies i plans han incorporat mesures específiques en l'àmbit educatiu, com l'Estratègia d'educació per al desenvolupament en l'àmbit formal de la Comunitat Valenciana 2017-2021, el pla valencià d'inclusió i cohesió social (VICS), l'Estratègia valenciana per a la igualtat i la inclusió del poble gitano 2018-2023, l'Estratègia valenciana per a la igualtat de tracte, la no-discriminació i la prevenció dels delictes d'odi 2010-2014 o el pla director de coeducació.



El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV 8356, 07.08.2018), té com a objecte establir i regular els principis i les actuacions encaminades al desenvolupament d'un model inclusiu en el sistema educatiu valencià per a fer efectius els principis d'equitat i igualtat d'oportunitats en l'accés, participació, permanència i progrés de tot l'alumnat, i aconseguir que els centres docents es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones, en especial d'aquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat i en risc d'exclusió.



L'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019), té per objecte regular l'organització de la resposta educativa en els centres docents, en el marc de l'educació inclusiva, a fi de garantir l'accés, la participació, la permanència i el progrés de tot l'alumnat, com a nucli del dret fonamental a l'educació i des dels principis de qualitat, igualtat d'oportunitats, equitat i accessibilitat universal.



Durant el curs 2019-2020 s'ha viscut una situació absolutament extraordinària derivada de la declaració de l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març (BOE 67, 14.03.2020) com a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19.

El Decret llei 2/2020, de 3 d'abril, de mesures urgents, en l'àmbit de l'educació, de la cultura i de l'esport, per a pal·liar els efectes de l'emergència sanitària provocada per la Covid-19 (DOGV 8781, 06.04.2020) modifica l'apartat 1.c de la disposició transitòria primera de la Llei 4/2018, calendari d'implantació i normativa aplicable fins a la implantació total del programa d'educació plurilingüe i intercultural, que queda redactat en el sentit següent: «Curs 2021-2022. Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional i Formació de Persones Adultes»

L'Ordre EFP/365/2020/, de 22 d'abril (BOE 114, 24.04.2020), estableix directrius d'actuació per a l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19.

La Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional (DOGV 8807, 08.05.2020), estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19.

La Resolució de 29 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional (DOGV 8826, 03.06.2020), estableix les directrius generals per a l'organització curricular del primer curs d'Educació Secundària Obligatòria per al curs 2020-2021. La finalitat fonamental que es pretén amb aquesta organització curricular és facilitar una transició adequada de tot l'alumnat procedent del sisé curs de l'Educació Primària al primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria.

Mitjançant l'Ordre EFP/561/2020, de 20 de juny, del Ministeri d'Educació i Formació Professional (BOE 175, 24.06.2020), es publiquen acords de la Conferència Sectorial d'Educació, per a l'inici i el desenvolupament del curs 2020-2021.

L'Acord entre la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport i les organitzacions sindicals amb representació en la Mesa Sectorial d'Educació, STEPV-IV, FE-CCOO-PV, CSIF i FeSP-UGT, signat el 6 de juliol de 2020, inclou aspectes relatius a l'organització i el desenvolupament del curs 2020-2021 i a la reducció de la part lectiva de la jornada setmanal en el curs 2021-2022.

Convé, per tant, dictar instruccions per al curs acadèmic 2020-2021 que, tenint en compte totes les normes anteriors, contemplen la situació extraordinària generada durant el curs 2019-2020.

Aquestes instruccions es refereixen a les mesures d'ordenació acadèmica entorn de la coordinació docent i l'elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual, els horaris lectius i altres aspectes didàctics i organitzatius en els quals s'han de tindre en compte en tot moment els principis coeducatius de manera transversal, tenint en compte la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut (DOGV 8168, 13.11.2017).

Aquests principis són:

– L'eliminació dels prejudicis, els estereotips i els rols en funció del sexe, construïts segons els patrons socioculturals de conducta assignats a dones i homes, per tal de garantir per a tot l'alumnat possibilitats de desenvolupament personal integral.

– La prevenció de la violència contra les dones, mitjançant l'aprenentatge de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i de models de convivència basats en la diversitat i en el respecte a la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes.

– La integració dels objectius coeducatius assenyalats en els llibres de text i altres materials didàctics que s'utilitzen o es proposen en els projectes d'innovació educativa, que han de fer un ús no sexista del llenguatge i garantir, en les imatges que contenen, una presència equilibrada i no estereotipada de dones i homes.

– La capacitació de l'alumnat perquè l'elecció de les opcions acadèmiques i professionals es realitze lliure de condicionaments basats en el gènere.

De conformitat amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions (DOGV 8572, 17.06.2019), i el Decret 7/2019, de 20 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les secretaries autonòmiques de l'Administració del Consell (DOGV 8576, 21.06.2019), resolc:



Apartat únic

Aprovar les instruccions incloses en l'annex únic, a les quals haurà d'ajustar-se l'organització i el funcionament dels centres educatius que imparteixen Educació Secundària durant el curs acadèmic 2020-2021.



València, 28 de juliol de 2020.– El secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional: Miguel Soler Gracia.





ANNEX ÚNIC

Instruccions d'organització i funcionament dels centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat durant el curs acadèmic 2020-2021.



INDEX

1. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

1.1. Consideracions generals

1.2. Continguts del projecte educatiu de centre

1.2.1. Els objectius i prioritats d'actuació del centre

1.2.2. Les característiques de l'entorn social i cultural del centre

1.2.3. Les línies i criteris bàsics que han d'orientar l'establiment de mesures a mitjà i llarg termini

1.2.4. La concreció dels currículums establits per l'Administració educativa per als diferents ensenyaments impartits en el centre

1.2.5. El projecte lingüístic de centre

1.2.6. Els diferents plans i programes establits per l'Administració educativa

1.2.6.1. Pla de normalització lingüística

1.2.6.2. Disseny particular dels programes lingüístics que aplique el centre

1.2.6.3. Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular

1.2.6.4. Pla per al foment de la lectura

1.2.6.5. Pla d'igualtat i convivència

1.2.6.6. Pla d'atenció a la diversitat i la inclusió educativa

1.2.6.7. Pla d'orientació acadèmica i professional

1.2.6.8. Pla d'acció tutorial

1.2.6.9. Transició entre nivells, etapes i modalitats d'escolarització



1.2.6.10. Pla de formació permanent del professorat per al desenvolupament del projecte educatiu

1.2.6.11. Projecte educatiu del menjador escolar

1.2.6.12. Altres projectes i programes desenvolupats pel centre

1.3. Aprovació, difusió, seguiment i avaluació del projecte educatiu



2. PROJECTE DE GESTIÓ I RÈGIM ECONÒMIC

2.1. Consideracions generals

2.2. Altres aspectes relatius a la gestió i règim econòmic dels centres



3. NORMES D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

3.1. Consideracions generals

3.2. Altres aspectes relatius a l'organització i al funcionament dels centres.

3.2.1. Incidències d'inici de curs

3.2.2. Accés als centres

3.2.3. Criteris per a la constitució de grups i confecció d'horaris



3.2.3.1. Educació Secundària Obligatòria

3.2.3.2. Batxillerat

3.2.4. Atenció a l'alumnat en cas d'absència de professorat

3.2.5. Participació de voluntariat en els centres docents

3.2.6. Mitjans de difusió dels centres docents

3.2.7. Ús social dels centres educatius

3.2.8. Competències de les forces i cossos de seguretat davant del requeriment i comprovació de documentació personal sobre alumnat menor d'edat en centres escolars

3.2.9. Salut i seguretat en els centres educatius

3.2.10. Assistència sanitària a l'alumnat

3.2.11 Mesures d'emergència i plans d'autoprotecció del centre

3.2.12 Plans de contingència

3.2.13. Prevenció de riscos laborals en el sector docent

3.2.13.1. Adaptació de llocs de treball

3.2.13.2 Delegats de prevenció de riscos laborals

4. PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL

4.1. Consideracions generals

4.2. Continguts de la PGA

4.2.1 Informació administrativa

4.2.1.1 Horari general del centre

4.2.1.2 Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat, del personal docent, del personal no docent de suport a la inclusió i del personal d'administració i serveis.

4.2.1.2.a. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat

4.2.1.2.b. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris del professorat i del personal no docent especialitzat de suport a la inclusió



4.2.1.2.c. Criteris per a l'elaboració dels horaris del PAS

4.2.1.3. Calendari d'avaluacions i recuperacions

4.2.1.4. Calendari de reunions dels òrgans col·legiats del centre, de lliurament de la informació i d'entrevistes a les persones representants legals de l'alumnat

4.2.1.5. Actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs

4.2.1.5.a. Capacitació lingüística del professorat

4.2.1.5.b. Catalogació de llocs de treball docents en valencià



4.2.1.5.c. Classificació de llocs de treball docent en llengua estrangera

4.2.1.6. Llibres de text i altres materials curriculars

4.2.1.7. Productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat

4.2.1.8. Programa anual del menjador escolar

4.2.1.9. Programa anual d'activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris

4.2.2. Pla d'actuació per a la millora

4.2.2.1. Descripció de les intervencions educatives que es desenvoluparan per a atendre la diversitat de l'alumnat des d'una perspectiva inclusiva

4.2.2.1.a. Consideracions generals

4.2.2.1.b. Programacions didàctiques

4.2.2.1.c. Pla d'activitats del departament d'orientació acadèmica i professional.

4.2.2.1.d. Programa d'orientació i reforç per a l'avanç i suport en l'educació

4.2.2.1.e. Mesures organitzatives davant de situacions extraordinàries que impliquen la suspensió temporal de l'activitat educativa presencial

4.2.2.2. L'actualització dels diferents plans i programes desenvolupats pel centre, amb menció especial al pla d'igualtat i convivència.



4.2.2.2.a. Revisió del projecte educatiu de centre

4.2.2.2.b. Concreció anual del projecte lingüístic de centre o del Disseny particular del programa

4.2.2.2.b.1. Aplicació dels programes lingüístics

4.2.2.2.c. Concreció de l'aplicació del pla de normalització lingüística

4.2.2.2.d. Altres concrecions del projecte educatiu

4.2.2.3. Criteris i procediments previstos per al seguiment i l'avaluació del PAM

4.3. Elaboració, aprovació i tramitació de la PGA

4.4. Memòria de final de curs

5. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT

5.1. Comissió de coordinació pedagògica. Composició, coordinació i funcions

5.2. Equips educatius. Composició, coordinació i funcions

5.3. Departaments didàctics

5.4. Departament d'orientació acadèmica i professional. Composició i funcions

5.5. Tutories

5.6. Altres figures de coordinació

5.6.1. Persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria

5.6.2. Persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

5.6.3. Persona coordinadora de formació

5.6.4. Persona coordinadora d'igualtat i convivència

5.6.5. Persona coordinadora del programa de reutilització de llibres i materials curriculars

5.6.6. Persona coordinadora de cicles formatius

5.6.7. Persona coordinadora de l'aula d'informàtica

6. PERSONAL DOCENT, PERSONAL NO DOCENT ESPECIALITZAT DE SUPORT A LA INCLUSIÓ I PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

6.1. Personal docent

6.1.1. Horari del personal docent

6.1.2. Horari del professorat d'Orientació Educativa

6.1.3. Horari de l'equip directiu

6.1.4. Horari del professorat que desenvolupe funcions de coordinació docent

6.1.5. Elaboració dels horaris

6.1.6. Compliment de l'horari

6.1.7. Plantilla de professorat. Restes horàries

6.1.8. Insuficiència o mancança d'horari

6.1.9. Habilitacions transitòries

6.1.10. Docents amb insuficiència d'horari en els dos primers cursos d'ESO

6.1.10.1. Prioritat per a determinar els docents amb insuficiència horària

6.1.10.2. Prioritat per a l'elecció d'horaris

6.1.11. Atribució docent del professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

6.1.12. Substitució de docents

6.1.13. Notificació de la participació en l'exercici del dret de vaga del personal docent i no docent

6.2. Personal no docent especialitzat de suport a la inclusió

6.3. Personal d'administració i serveis

6.4. Altre personal

7. ENSENYAMENTS

7.1. Educació Secundària Obligatòria

7.1.1. Organització curricular en Educació Secundària Obligatòria

7.1.2. Avaluació dels processos d'aprenentatge i ensenyament

7.1.3. Promoció

7.1.4. Titulació

7.1.5. Càlcul de la nota mitjana a l'efecte d'admissió

7.1.6. Matèries a elegir en els blocs d'assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica

7.1.7. Orientacions sobre les matèries Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç

7.1.8. Consell orientador

7.1.9. Ensenyaments de Religió

7.1.10. Condicions de formació per a impartir docència de la matèria Valencià: Llengua i Literatura en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat en un centre privat o concertat.

7.1.11. Exempcions i convalidacions

7.1.12. Canvi de llengua estrangera

7.1.13. Premis extraordinaris i menció honorífica en l'etapa

7.1.14. Avaluació del sistema educatiu

7.2. Batxillerat

7.2.1. Accés

7.2.2. Avaluació i titulació

7.2.3. Càlcul de la qualificació final de l'etapa de Batxillerat

7.2.4. Promoció

7.2.5. Alumnat que opte per repetir el segon curs de Batxillerat complet

7.2.6. Continuïtat entre matèries de Batxillerat

7.2.7. Procediment per a la incorporació en segon curs de Batxillerat LOMQE de l'alumnat amb matèries pendents de Batxillerat LOE



7.2.8. Procediment per a la matrícula de l'alumnat de segon de Batxillerat que repeteix el segon curs de Batxillerat amb matèries pendents que han sigut modificades pel Decret 51/2018, de 27 d'abril

7.2.9. Matèria de lliure configuració autonòmica Educació Fisicoesportiva i Salut incorporada en el currículum de segon de Batxillerat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril

7.2.10. Canvi de modalitat o itinerari

7.2.11. Ensenyaments de Religió

7.2.12. Exempcions i convalidacions

7.2.13. Canvis de llengua estrangera

7.2.14. Alumnat que es troba en possessió d'un títol de tècnic o tècnica dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, o d'un títol de tècnic o tècnica o de tècnic o tècnica superiors de Formació Professional

7.2.15. Alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat simultàniament

8. ALUMNAT

8.1. Drets i deures de l'alumnat

8.2. Reclamació de qualificacions

8.3. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtats

8.4. Alumnat nouvingut

8.5. Esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment, i esportistes d'elit i personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana

9. MATRÍCULA

9.1. Documents de matrícula

9.2. NIA

9.3. Trasllat de matrícula

9.4. Anul·lació de matrícula en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

10. CENTRES DE PRÀCTIQUES I ESTUDIANTS ERASMUS11. ITACA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS

11.1. Normativa que s'ha de preveure en matèria de l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la protecció en el tractament de les dades personals.

11.2. ITACA

11.3. Ús de plataformes informàtiques en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat

CONSIDERACIONS FINALS





1. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

1.1. Consideracions generals

Un dels aspectes que garanteix la qualitat dels processos educatius és l'autonomia dels centres escolars. Convé, per això, que cada centre puga gestionar el personal docent i no docent així com els recursos materials per tal de donar la millor resposta educativa al seu alumnat en funció de les característiques de la comunitat educativa que el compon. Així doncs, els límits que aquesta autonomia comporta, es deriven de la necessitat que els centres educatius i l'educació oferida en aquests mantinguen una retroalimentació amb la societat i l'entorn en què s'insereixen.

És responsabilitat de l'Administració educativa garantir la qualitat de les experiències d'aprenentatge que es duen a terme en tots els centres, de manera que ha de supervisar que el marge de maniobra més ampli que se'ls atorga es traduïsca en beneficis per a tot l'alumnat.



Un centre escolar de qualitat ha de donar resposta a l'equilibri complex que hi ha entre l'excel·lència, entesa com la posada en marxa de processos educatius encaminats a aconseguir que tot l'alumnat amb inquietuds tinga la possibilitat d'anar més enllà de la simple suficiència, i l'equitat, que trenca la falsa idea que l'equipara amb uniformitat, de manera que tot l'alumnat desenvolupe plenament i de manera integral la seua personalitat i tot el potencial de les seues capacitats.

El projecte educatiu de centre (d'ara en avant, PEC) és, entre tots els documents dels centres, el document referent per a donar resposta a la diversitat de les necessitats personals i educatives de l'alumnat que es deriven d'una societat plural. En aquest document, la comunitat educativa del centre ha d'expressar-ne les necessitats i plantejar-ne les prioritats de manera singular.

El PEC ha d'incorporar els criteris per a la personalització de l'ensenyament i promoure metodologies que facen valdre els aprenentatges significatius, la col·laboració i la cooperació, i que, a més, facen servir els recursos de l'entorn.

El PEC ha d'abraçar la complexitat i comprendre el context per a desenvolupar una anàlisi coherent, incorporant metodologies innovadores per a poder desenvolupar els continguts curriculars.

Així doncs, el contingut ha de ser clar i reflectir un compromís de tota la comunitat escolar per a oferir la millor resposta en clau educativa a la diversitat social, econòmica i cultural del context per al qual es defineix, tenint en compte les característiques de l'alumnat, de la comunitat educativa i de l'entorn social i cultural del centre. Així mateix, ha de preveure els principis coeducatius i evitar aquelles actituds que afavorisquen la discriminació sexista i, mitjançant la intervenció positiva, promocionar, a partir de la posada en valor de les aportacions de les dones en cada àrea, el desenvolupament personal integral de tots els membres de la comunitat, garantir el respecte a la identitat de gènere sentida i incorporar accions encaminades a la no-discriminació que permeten superar els estereotips i comportaments sexistes i discriminatoris.



Per tant, seguint les indicacions dels apartats 1 i 7 de l'article 24 de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI, en el projecte educatiu de centre i en tots els documents que regulen la vida del centre, s'inclouran la promoció de la igualtat en la diversitat i la no-discriminació de les persones LGTBI. A més a més, es fomentaran activitats de sensibilització amb la col·laboració de col·lectius LGTBI i de mares, pares i familiars d'LGTBI. Totes aquestes accions incorporades als documents, plans i programes aprovats pels centres educatius, i aquelles altres que incorporen els centres per raó de la seua autonomia pedagògica, hauran de basar-se en fonts de referència avalades per la literatura científica sobre la matèria i remetre a les normes internacionals que garanteixen la protecció dels drets humans i els principis d'igualtat i no-discriminació continguts en els tractats signats per l'Estat espanyol.



Aquests documents hauran de recollir també les recomanacions del pla d'igualtat i convivència pel que fa a la implementació de mesures que promoguen la igualtat real de totes les persones que conformen la comunitat educativa, així com les estratègies pedagògiques i psicopedagògiques encaminades a garantir la igualtat en la diversitat, la no-discriminació cap a les persones LGTBI, mesures preventives, d'acompanyament i intervenció que donen resposta a possibles casos de vulneració de drets o violència infligida cap a aquestes persones.

L'elaboració i el contingut s'han d'ajustar al que disposa l'article 121 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en la nova redacció donada per la Llei orgànica 8/2013, i els articles 70 i 71 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educacio Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, i també els seran aplicables la resta de disposicions vigents que estableixen la inclusió de determinats aspectes com a part del contingut del PEC.

La situació generada durant el curs escolar 2019-2020 a conseqüència de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, obliga a realitzar per part dels centres una anàlisi del seu projecte educatiu per tal de donar l'entrada noves situacions que, a la vista dels esdeveniments, han obligat a un replantejament de molts dels aspectes de l'organització del centre i de l'organització curricular d'aquests ensenyaments que s'imparteixen que fins ara semblaven inamovibles.

No obstant això, aquesta situació no ha de dur a la realització d'un treball burocràtic de modificació d'aquest i dels plans i programes que en formen part, sinò a un treball organitzatiu real que permeta un millor funcionament del centre, centrant les actuacions en el treball directe amb l'alumnat, especialment amb l'alumnat que no ha tingut les mateixes oportunitats de seguiment telemàtic que la resta dels seus companys i companyes i per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

Així doncs, d'acord amb el que es disposa a l'article 70 del Decret 252/2019:

a) L'equip directiu coordina l'elaboració i és responsable de la redacció del projecte educatiu del centre i de les seues modificacions, d'acord amb les directrius establides pel consell escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de professorat, les associacions de mares i pares de l'alumnat, les associacions de l'alumnat i el consell de delegats.



b) El PEC serà aprovat segons el que estableix la normativa vigent, tenint en compte l'informe previ del consell escolar.

c) L'avaluació del PEC s'haurà de realitzar anualment a la finalització del curs escolar.

d) L'avaluació del PEC serà competència del consell escolar del centre i comprendrà la totalitat dels elements que el conformen, d'acord amb el procediment dissenyat pel mateix consell escolar.



1.2. Continguts del projecte educatiu de centre

A aquest efecte, el PEC inclourà les línies i estratègies de consecució dels objectius establits a mitjà i llarg termini i tractarà, d'acord amb el que estableix l'article 71 del Decret 252/2019, els aspectes següents:





1.2.1. Els objectius i prioritats d'actuació del centre

La comunitat educativa ha de plantejar-se amb una projecció de futur quin tipus de centre educatiu desitja ser, els valors en els quals es vol educar l'alumnat i el seu compromís amb l'entorn. Les seues necessitats, expectatives, aspiracions i prioritats han de conjugar-se, òbviament, amb els principis i finalitats de la normativa en vigor.



D'ací sorgiran les senyes d'identitat del centre, enteses com el conjunt de valors, objectius, i prioritats d'actuació d'un centre, i definides a través de la comunitat educativa a la qual presta servei, partint d'un model d'escola inclusiva i innovadora, que constituirà la seua singularitat.

Tots els elements del PEC han de prendre com a referència els principis i les línies d'actuació establits en el Decret 104/2018, de 27 de juliol, a fi de concretar les actuacions necessàries que donen resposta a la diversitat de necessitats de tot l'alumnat, tot considerant els recursos disponibles i les característiques del context sociocomunitari.





1.2.2. Les característiques de l'entorn social i cultural del centre.

Les característiques de l'entorn social i cultural del centre són un element imprescindible a tindre en compte a l'hora d'establir els seus objectius, les seues prioritats d'actuació i desenvolupar els projectes educatius. L'arrelament i l'obertura del centre en l'entorn del qual forma part resulten fonamentals per tal d'aconseguir un compromís efectiu de tots els sectors que conformen la comunitat educativa i la creació de xarxes de solidaritat i voluntariat.

Tampoc s'ha d'oblidar que els centres educatius han de facilitar el coneixement dels recursos, serveis i possibilitats del seu entorn més immediat de manera que siguen centres d'ensenyament permanent a l'abast de la ciutadania compromesos amb la sostenibilitat i la participació responsable.

Els centres, a més, han d'establir contactes i relacions amb les entitats més representatives i significatives del seu entorn més immediat (associacions veïnals, comerços, empreses, biblioteques públiques, associacions culturals...) per tal d'afavorir una bona relació. A més, s'han de buscar sinergies amb els agents econòmics de l'entorn a fi de promoure nous acords de col·laboració i poder facilitar una bona inserció de l'alumnat, que, com a resultat de l'educació rebuda, pot ser un agent de canvi que millore el nivell social, econòmic i cultural d'aquest entorn.

L'entorn social i cultural del centre repercuteix en el desenvolupament competencial de l'alumnat; per això es fa necessari que els centres educatius participen, col·laboren i s'impliquen en les necessitats reals de la comunitat on es troben a través de metodologies actives i participatives.



1.2.3. Les línies i criteris bàsics que han d'orientar l'establiment de mesures a mitjà i llarg termini per a:

1. L'organització i el funcionament del centre.

2. La participació dels diversos estaments de la comunitat educativa i les formes de col·laboració entre aquests.

3. La cooperació entre les famílies o representants legals de l'alumnat i el centre.

4. La coordinació amb els serveis del municipi, les relacions amb institucions públiques i privades per a la millor consecució de les finalitats establides, així com la possible utilització de les instal·lacions del centre per part d'altres entitats per a realitzar activitats educatives, culturals, esportives o altres de caràcter social.

5. La coordinació i la transició entre nivells i etapes.

6. L'atenció a la diversitat de l'alumnat.

7. L'acció tutorial.

8. La promoció de l'equitat i la inclusió educativa de l'alumnat.



9. La promoció de la igualtat i la convivència.

10. La promoció i bon ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

11. La innovació educativa a través de noves metodologies integradores, cooperatives i col·laboratives que motiven l'aprenentatge i milloren el resultat acadèmic de l'alumnat.

12. L'orientació educativa, acadèmica i professional.



1.2.4. La concreció dels currículums establits per l'Administració educativa per als diferents ensenyaments impartits en el centre.

1. La concreció curricular forma part del PEC i l'elabora la COCOPE amb les directrius marcades pel claustre. És el document que, a partir de les prescripcions fixades per l'Administració educativa, estableix què, quan i com s'ha d'ensenyar, i què, quan i com s'ha d'avaluar. En aquest document s'han d'incloure els elements transversals establits per la normativa vigent. D'acord amb l'article 129 de la LOE, correspon al claustre la seua aprovació i avaluació.

2. Hi és aplicable el currículum de l'ESO i del Batxillerat que es recull en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7544, 10.06.2015), modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell (DOGV 7611, 09.09.2015), i el Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell (DOGV 8284, 30.04.2018).

3. Com es va establir en la Resolució de 4 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant de la situació de crisi ocasionada per la Covid-19 (DOGV 8807, 08.05.2020), durant el curs 2020-2021 els centres docents organitzaran un pla específic de recuperació i adaptació del currículum en els diferents nivells i etapes educatives amb la finalitat d'aconseguir la consolidació dels aprenentatges i de les competències del curs anterior i de permetre l'avanç de tot l'alumnat i, especialment, del que ha tingut més dificultats en el curs anterior.

Aquest pla contemplarà mesures excepcionals d'organització del currículum en els diferents nivells i etapes educatives, característiques dels plans de reforç que han de realitzar els centres educatius, i d'organització d'activitats extraescolars que combinen activitats de reforç amb activitats lúdiques, que poden estar promogudes per altres administracions, organitzacions i entitats d'iniciativa social, comptant amb el concurs del voluntariat i en contacte amb els centres educatius i el seu professorat.



1.2.5. El projecte lingüístic de centre

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL)

1. El projecte lingüístic de centre (PLC) és l'instrument mitjançant el qual cada centre educatiu articula,

concreta i adequa al centre educatiu el programa d'educació plurilingüe i intercultural (PEPLI). El PLC inclou els elements següents, segons l'article 15 de la Llei 4/2018:

a) El pla d'ensenyaments i ús vehicular de les llengües: proporció d'ús vehicular de cada llengua, enfocaments metodològics, mesures de suport, tractament de les persones nouvingudes i vulnerables.

b) El pla de normalització lingüística del centre: mesures de promoció del valencià en els àmbits administratiu, de gestió i planificació pedagògica i social i d'interrelació amb l'entorn.

c) La proposta d'avaluació de l'assoliment dels objectius del projecte.

2. La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, estableix en la disposició transitòria primera que en el curs 2020-2021 s'ha d'implantar el PEPLI en Educació Secundària Obligatòria i en Batxillerat. El Decret llei 2/2020, de 3 d'abril, de mesures urgents, en l'àmbit de l'educació, de la cultura i de l'esport, per a pal·liar els efectes de l'emergència sanitària provocada per la Covid-19 (DOGV 8781, 06.04.2020), en l'article 2, Aplicació del programa d'educació plurilingüe i intercultural, modifica l'apartat 1.c de la disposició transitòria primera de la Llei 4/2018, Calendari d'implantació i normativa aplicable fins a la implantació total del programa d'educació plurilingüe i intercultural, que queda redactat en el següent sentit: «Curs 2021-2022. Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional i Formació de Persones Adultes». Per a poder aplicar aquest programa, els centres sostinguts amb fons públics que tinguen autoritzades aquestes etapes educatives han d'elaborar el projecte lingüístic de centre (PLC), d'acord amb el que indica l'article 13 de la Llei 4/2018.



3. Per a determinar la proporció de l'ús vehicular de cada llengua i els enfocaments metodològics adients per a l'ensenyament i ús vehicular de les llengües, els centres d'Educació Secundària Obligatòria s'han de coordinar amb els centres de Primària que tinguen adscrits per a garantir la continuïtat del programa d'educació plurilingüe i intercultural d'aquests centres, segons s'indica en l'article 22 de la Llei 4/2018.



4. L'elaboració i aprovació del PLC ha de seguir el procediment que s'indica en l'article 16 de la Llei 4/2018. Els centres educatius han de presentar la proposta del projecte lingüístic fins al 28 de febrer de 2021 per a l'autorització per part de la conselleria competent en matèria d'educació. Aquells centres que ja havien iniciat el procés durant el curs 2019-2020 el reprendran en el punt en què s'havien quedat.



5. Per a l'elaboració del PLC, els centres poden comptar amb les orientacions i el suport dels assessors i assessores tècnics docents en matèria d'educació plurilingüe i de la Inspecció d'Educació.





1.2.6. Els diferents plans i programes establits per l'Administració educativa

Tots els plans i programes que s'indiquen a continuació hauran d'adaptar el seu contingut, durant el curs 2020-2021, per tal de complir la Resolució de 4 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableixen el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant de la situació de crisi ocasionada per la Covid-19 (DOGV 8807, 08.05.2020).

Tal com s'ha dit amb anterioritat, aquesta situació no ha de dur a la realització d'un treball burocràtic de modificació dels plans i programes que en formen part, sinó a un treball organitzatiu real que permeta un millor funcionament del centre, centrant les actuacions en el treball directe amb l'alumnat, especialment amb l'alumnat que no ha tingut les mateixes oportunitats de seguiment telemàtic que la resta dels seus companys i companyes i amb l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.



1.2.6.1. Pla de normalització lingüística

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL)

1. El pla de normalització lingüística (PNL) és un document que forma part del PEC, en el qual es determinen les mesures previstes per a la promoció de l'ús del valencià en diversos àmbits del centre educatiu.



2. El PNL, com a document independent o com a part del projecte lingüístic autoritzat, ha d'incloure els apartats següents:

a) Objectius.

b) Actuacions en cada un dels tres àmbits d'intervenció: àmbit administratiu, àmbit de gestió i planificació pedagògica i àmbit social i d'interrelació amb l'entorn.

c) La temporització.

d) Criteris d'avaluació del pla.

3. El PNL serà proposat a l'equip directiu per la comissió de coordinació pedagògica.

4. Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà han d'elaborar un PNL amb la finalitat d'establir les condicions mínimes de sensibilització cap al valencià perquè es puga fer efectiu el mandat de l'article 19.2 de la Llei 4/1983. El pla ha de tindre com a objectiu prioritari la reducció de les exempcions de la matèria de Valencià i ha d'incloure actuacions en tots els àmbits d'intervenció del centre encaminades a l'assoliment d'aquest objectiu (informació a les famílies, seguiment estadístic, formació del professorat, actuacions amb l'alumnat exempt...).

5. Per a l'elaboració i el seguiment del PNL, els centres podran disposar de les orientacions i el suport dels assessors i assessores tècnics docents en matèria d'educació plurilingüe.



1.2.6.2. Disseny particular dels programes lingüístics que aplique el centre

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va, en l'apartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL.)

1. El disseny particular del programa (DPP) o dels programes d'educació bilingüe és la concreció i la contextualització d'aquests en la realitat particular de cada centre i, al mateix temps, constitueix el conjunt de decisions prèvies per a l'elaboració dels documents d'organització i gestió educativa: el PEC, el PNL i la resta de decisions organitzatives. El conjunt de decisions que conformen el disseny particular del programa haurà d'incorporar-se als documents de gestió i d'organització corresponents.

2. El contingut del disseny particular del programa o dels programes d'educació bilingüe ha d'incloure:

a) Els objectius generals del currículum prescriptiu de l'Educació Secundària Obligatòria contextualitzats i atenent la realitat educativa del centre i les exigències del programa.

b) El tractament metodològic de les diferents llengues.

c) La previsió d'actuacions amb l'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessite una atenció específica per a suplir la baixa competència en alguna, o en ambdues, de les llengues oficials.

d) La proporció d'ús vehicular de les dues llengues oficials en els diferents cursos i grups.

e) La previsió del centre sobre la distribució del professorat d'acord amb els diferents nivells de capacitació.



1.2.6.3. Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va, en l'apartat GESTIÓ DE RECURSOS MATERIALS.)

1. El programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular té com a finalitat última avançar cap a la plena gratuïtat de l'educació i fomentar els valors de la solidaritat i la corresponsabilitat entre els membres que conformen la comunitat escolar, en el sentit més ampli; incentivar l'ús sostenible dels llibres de text i el material curricular i fomentar l'autonomia pedagògica i de gestió dels centres.

Aquest programa ha de garantir la provisió de materials en format accessible, tenint en compte les necessitats individuals de l'alumnat.

2. Es durà a terme d'acord amb el que s'estableix en l'Ordre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular, a través de la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text i material curricular en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, i es determinen les bases reguladores de les subvencions destinades a centres docents privats concertats i centres docents de titularitat de corporacions locals (DOGV 7806, 15.06.2016).





1.2.6.4. Pla per al foment de la lectura

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va, en l'apartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL.)

1. El pla de foment de la lectura (PFL) és el document estratègic organitzatiu i didàctic que defineix clarament els objectius, la metodologia, la planificació, els instruments d'avaluació i els recursos necessaris per a assegurar i consolidar la comprensió lectora i la capacitat de composició textual, en qualsevol suport, analògic o digital, de tot l'alumnat del centre. Ha de ser transversal en la programació i desenvolupat en totes les àrees, matèries i àmbits, en els diferents plans i iniciatives del centre.

2. L'objectiu del PFL és fomentar l'hàbit lector i el gust de llegir per part de l'alumnat al llarg de totes les etapes del seu aprenentatge, perquè incorporen la lectura en diferents formats i tipologies com un dels fonaments del seu procés educatiu i vital. Per això, cal incloure accions al voltant de la dinamització de la lectura i de la gestió i la dinamització de la biblioteca escolar com a espai educatiu flexible, com a centre de recursos d'informació, de lectura, de cultura, que fomenta l'aprenentatge autònom i que siga un factor de compensació social, que afavorisca la igualtat i la diversitat.

3. El PFL ha de planificar i organitzar els temps i els espais per a llegir, crear i consolidar actituds favorables a la lectura i a la cultura en totes les àrees, àmbits i matèries curriculars i integrar-hi les tecnologies de la informació i de la comunicació per a afavorir l'alfabetització múltiple i el desenvolupament de la competència informacional.

4. L'Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d'Educació, regula els plans per al foment de la lectura en els centres docents de la Comunitat Valenciana.

5. El PFL ha de ser conseqüent amb l'ús vehicular que regula el projecte lingüístic de centre autoritzat i en vigor, amb l'objectiu d'aconseguir un domini de la competència lectora en valencià i en castellà i un domini funcional d'una o més llengües estrangeres.

6. El PFL serà elaborat per la comissió de coordinació pedagògica amb la implicació de tota la comunitat educativa.



1.2.6.5. Pla d'igualtat i convivència

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va, en l'apartat IGUALTAT I CONVIVÈNCIA.)

1. El pla d'igualtat i convivència ha d'incloure el conjunt d'accions, procediments i actuacions que permeten la consecució dels valors democràtics i inclusius establits en el PEC de què forma part. El pla d'igualtat i convivència té com a objectiu primordial la promoció de la igualtat, la coeducació, la diversitat sexual, de gènere i familiar, la convivència, la prevenció dels conflictes i la gestió o la resolució pacífica d'aquests, i para especial atenció a la violència de gènere, la igualtat en la diversitat i la no-discriminació, tot atenent i respectant les circumstàncies, condicions i característiques personals de l'alumnat.



2. Hi serà aplicable, a més de la normativa esmentada en el preàmbul d'aquestes instruccions, la següent:

– Pla director de coeducació.

– Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'enjudiciament civil.

– Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de protecció integral contra la violència de gènere, que insta que s'adopten les mesures necessàries per a assegurar que els consells escolars impulsen l'adopció de mesures educatives que fomenten la igualtat real i efectiva entre homes i dones.

– Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, en què s'insta la inclusió del principi d'igualtat efectiva entre dones i homes en el sistema educatiu.

– Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència.

– Decret 102/2018, de 27 de juliol, del Consell, de desplegament de la Llei 8/2017, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana.

– Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).



– Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI.

– Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat.

– Ordre 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'actualitza la normativa que regula l'elaboració dels plans d'igualtat i convivència (DOGV 7330, 01.08.2014).



– Ordre de 12 de setembre de 2007, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula la notificació de les incidències que alteren la convivència escolar, emmarcada dins del pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència en els centres escolars de la Comunitat Valenciana (PREVI) (DOGV 5609, 28.09.2007).

– Resolució de les Corts 98/IX, sobre la creació de la figura de persona coordinadora d'igualtat en tots els centres educatius, aprovada per la Comissió de Política Social i Ocupació en la reunió del 9 de desembre de 2015.

– Ordre 3/2017, de 6 de febrer, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es constitueixen les unitats d'atenció i intervenció del pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència (PREVI) i s'estableix el procediment per al seu funcionament.

– Instrucció de 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual s'estableix el protocol d'acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat.

– Protocols de prevenció i intervenció davant de supòsits de violència escolar que figuren en els annexos de l'Ordre 62/2014 (DOGV 7330, 01.08.2014).

– Protocol d'acompanyament a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat, d'acord amb la Instrucció de 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual s'estableix el protocol d'acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat (DOGV 7944, 15.02.2017).

– Protocol de prevenció i actuació davant de l'assetjament laboral en centres docents dependents de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (aprovat el 04.10.2017 en la Comissió Sectorial de Seguretat i Salut en el Treball).

3. El pla d'igualtat i convivència del centre educatiu ha d'incloure, almenys, els aspectes següents:

a) Diagnòstic de l'estat de la igualtat i la convivència en el centre.

b) Composició i pla d'actuació de la comissió d'igualtat i convivència i, si és el cas, de l'equip de mediació escolar on participa l'alumnat del centre.

c) Detecció de necessitats i planificació d'accions de formació en la matèria de convivència adreçades a la comunitat.

d) Accions per a la consecució d'una escola igualitària i coeducadora.

d.1) Accions orientades al reconeixement i la inclusió de les dones i la seua producció cultural i científica dins de les programacions de cada matèria.

d.2) Accions de prevenció de la violència de gènere.

d.3) Accions de promoció de la diversitat sexual, familiar i d'identitats de gènere.

e) Mesures i accions orientades a la sensibilització, informació i promoció de la convivència positiva, la prevenció de conflictes, el respecte a la diversitat, al foment de la integració de la diversitat afectiva i sexual, identitats i/o expressions de gènere i intersexualitat per a aconseguir un clima educatiu adequat al centre.

f) Contextualització dels protocols d'igualtat i convivència.

g) Procediments d'actuació i intervenció previstos en el reglament de règim intern del centre. Entre altres, mesures educatives de correcció davant de qualsevol conducta disruptiva i inadequada contra la convivència, la igualtat de gènere i la violència de gènere.

h) Procediment per a articular la col·laboració amb entitats i institucions de l'entorn en el pla d'igualtat i convivència.

i) Estratègies i criteris per a realitzar la difusió, el seguiment i l'avaluació del pla d'igualtat i convivència en el marc del PEC.

4. El pla d'igualtat i convivència ha de ser elaborat per l'equip directiu, d'acord amb les directrius emanades del consell escolar i atenent les propostes realitzades pel claustre, per les associacions de mares i pares de l'alumnat, per les associacions de l'alumnat i, si és el cas, per l'equip de mediació.

5. L'avaluació del pla d'igualtat i convivència és competència del consell escolar del centre educatiu. La comissió d'inclusió, d'igualtat i convivència del consell escolar del centre farà el seguiment del pla d'igualtat i convivència i elaborarà durant aquest curs escolar un informe anual, que presentarà al consell escolar i al claustre. Aquest informe recollirà les incidències produïdes, les actuacions dutes a terme, els resultats assolits i les propostes de millora que es consideren pertinents.



6. La direcció del centre ha d'elaborar un informe anual sobre la convivència del centre que enviarà a la direcció territorial corresponent, en els termes que preveu l'Ordre 62/2014, de 28 de juliol. La direcció general competent en matèria d'ordenació activarà en l'última quinzena del mes de juny la plataforma perquè els centres òmpliguen aquest informe, a conseqüència de l'informe final de la convivència del curs anterior i de la priorització establida pels òrgans de decisió en la programació general anual, segons l'apartat 3 de la mateixa ordre.

7. El Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Personal Propi de la Generalitat (SPRL), la Inspecció General d'Educació (IGE), les inspeccions territorials d'educació (ITE) i les unitats de resolució de conflictes (URC) han de promoure les actuacions efectives davant de possibles situacions d'assetjament laboral dels empleats i empleades públics dependents de la Generalitat Valenciana que presten serveis en els centres educatius.

8. No obstant això, s'ha de tendir cap a una gestió de la convivència en els centres educatius, aplicant mesures com el lideratge compartit, equips de mediació dins dels centres i intercentres, acompanyament del professorat que treballa en el centre per primera vegada, promovent activitats de resolució de conflictes, i només en cas d'haver esgotat les mesures anteriors, activar l'actuació de les URC en les diferents direccions territorials.



1.2.6.6. Pla d'atenció a la diversitat i la inclusió educativa

1. Els centres docents disposaran d'un pla d'atenció a la diversitat i inclusió educativa (PADIE) amb la finalitat d'implementar, de forma transversal, un model d'educació inclusiva per a tot l'alumnat, que implique el currículum, l'organització del centre, les relacions de la comunitat educativa, les relacions amb l'entorn i totes les actuacions que es desenvolupen.

2. Caldrà tindre en compte especialment, en la seua elaboració durant el curs 2020-2021, la Resolució de 4 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableixen el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant de la situació de crisi ocasionada per la Covid-19. A més a més, hi serà aplicable, a banda de la normativa esmentada en el preàmbul d'aquestes instruccions, la següent:

– Llei 26/2011, d'1 d'agost, d'adaptació normativa a la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.



– Llei 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat.

– Resolució d'11 de desembre de 2017, per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017).

– Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per a actuar en l'acollida de l'alumnat nouvingut, especialment el desplaçat (DOGV 8314, 11.06.2018).

3. Aquest pla inclourà:

a) Identificació de les necessitats específiques de suport educatiu de l'alumnat del centre.

b) Procediments de detecció i anàlisi.

– Procediments per a la detecció i anàlisi de barreres per a la inclusió: d'accés, de participació i d'aprenentatge.

– Procediment d'avaluació sociopsicopedagògica per a la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu de l'alumnat.



– Entre la documentació disponible per a la detecció de problemes o barreres que dificulten l'aprenentatge, caldrà tindre en compte les consideracions reflectides en l'apartat de l'avaluació dels plans d'actuació personalitzats de l'alumnat, així com els informes individuals valoratius finals del curs 2019-2020, realitzats d'acord amb el que estableix la Resolució de 4 de maig abans esmentada.

c) Mesures, actuacions, plans i programes.

A més de les mesures, actuacions, plans i programes que s'indiquen a continuació, durant el curs 2020-2021 es tindran especialment en compte les mesures derivades de les condicions extraordinàries que van afectar el desenvolupament del curs 2019-2020 a conseqüència de la situació de crisi ocasionada per la Covid-19, i que incloguen, entre altres aspectes, actuacions envers l'alumnat que haja promocionat amb assignatures pendents i necessite plans individualitzats de recuperació o de reforç, mesures relatives a l'organització curricular i, en general, envers tot aquell alumnat que s'haja pogut veure afectat per les esmentades circumstàncies.

– Procediments establits per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport per a la resposta a l'alumnat amb determinades necessitats específiques de suport educatiu.

– Programes o actuacions de disseny propi o programes singulars autoritzats per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport que desenvolupen les línies d'actuació del Decret 104/2018, de 30 d'abril, relacionades amb la identificació i eliminació de barreres a la inclusió, la mobilització dels recursos per a donar suport a la inclusió i el currículum inclusiu.

– Intervenció amb l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.

– Actuacions de sensibilització adreçades a tota la comunitat educativa envers la resposta inclusiva a la diversitat que hi ha en el centre i en la societat.

– Actuacions per a la prevenció de dificultats d'aprenentatge.

– Mesures de resposta que es desenvolupen en el centre en cada una de les etapes.

– Adaptacions d'accés al currículum.

– Mesures individualitzades per a l'aprenentatge. En aquest apartat s'inclouran necessàriament les actuacions posteriors a la incorporació de l'alumnat nouvingut.

– Mesures de flexibilització en l'inici o la durada de les etapes.

– Mesures per a la compensació de les desigualtats que presenta l'alumnat del centre. En aquest apartat s'inclouran necessàriament les mesures de compensació per a l'alumnat malalt o amb problemes de salut mental que siga atés per les unitats pedagògiques hospitalàries o unitats educatives terapèutiques / hospital de dia.

– Mesures personalitzades per a la participació que requereixen avaluació sociopsicopedagògica.

– Criteris d'organització dels horaris, els agrupaments de l'alumnat i dels suports personals (responsabilitats i coordinacions internes i externes).

d) Avaluació del pla:

– Organització per a la planificació, desenvolupament, avaluació i seguiment dels plans d'actuació personalitzats.

– Procediments i instruments per a l'avaluació i millora del PADIE.





1.2.6.7. Pla d'orientació acadèmica i professional

1. En els plans d'orientació acadèmica i professional (POAP) de cada una de les etapes s'establiran els criteris generals que hauran d'orientar la tasca de tot el professorat del centre al llarg del curs escolar, en el context del desenvolupament de les seues assignatures i de les mesures de resposta del PADIE, així com les actuacions que es duran a terme dins de la planificació d'activitats de tutoria i des del departament d'orientació. També en aquest cas caldrà que els centres tinguen especial consideració per les diferents mesures establides per al curs 2020-2021 per la Resolució de 4 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableixen el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant de la situació de crisi ocasionada per la Covid-19.

2. En el marc de l'orientació acadèmica i professional, els centres han de desenvolupar els principis i les línies d'actuació establits en el Decret 104/2018, de 30 d'abril, que caracteritzen el model d'escola inclusiva. En conseqüència, els centres educatius han d'organitzar les actuacions d'orientació acadèmica i professional des d'una perspectiva global, sistèmica i interdisciplinària que implique tota la comunitat educativa i estimule la participació de les famílies, agents socials, organitzacions, institucions i associacions de l'entorn, així com la del mateix alumnat. Els POAP de cada una de les etapes del centre inclouran els aspectes següents entre els seus elements:

– Procediments per a la identificació i anàlisi de les barreres que en el context escolar i sociocultural obstaculitzen l'accés igualitari de tot l'alumnat del centre a les diferents opcions acadèmiques i professionals.



– Acords per a desenvolupar l'orientació acadèmica i professional a través de les programacions didàctiques de les assignatures a partir dels continguts i criteris d'avaluació transversals que els desenvolupen.

– Actuacions per a incorporar la perspectiva de gènere a les activitats d'orientació.

– Activitats informatives i formatives, dirigides a l'alumnat i les seues famílies, sobre les eixides acadèmiques i professionals.

– Actuacions que contribuïsquen a la prevenció de l'abandonament prematur dels estudis i estimulen l'alumnat a cursar estudis postobligatoris i a triar itineraris flexibles i personalitzats

– Organització d'actuacions d'orientació individualitzada dirigides a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu o en situació de risc d'abandonament.

– Acords i procediments per a garantir l'accessibilitat de la informació i de les activitats d'orientació acadèmica i professional, tant escolars com extraescolars i complementàries, a tot l'alumnat del centre, amb especial consideració de l'alumnat amb necessitats de suport educatiu i per a la compensació de les desigualtats.

– Planificació d'activitats informatives i d'orientació acadèmica i professional en els plans i actuacions de transició entre etapes i modalitats d'escolarització.

– Planificació d'actuacions i acords destinats a atendre les conseqüències de les condicions extraordinàries que van afectar el desenvolupament del curs 2019-2020 derivades de la situació de crisi ocasionada per la Covid-19, i que impliquen, entre altres, mesures d'orientació i atenció a l'alumnat que haja promocionat amb assignatures pendents i necessite plans de reforç, alumnat de programes d'atenció a la diversitat (PMAR, PR4, PAC) i, en general, tot aquell alumnat que s'haja pogut veure afectat per les esmentades circumstàncies.

3. El pla d'orientació acadèmica i professional serà elaborat pel departament d'orientació, d'acord amb les directrius establides per la comissió de coordinació pedagògica i en col·laboració amb els tutors i les tutores, i s'hi establiran els criteris generals que hauran d'orientar la tasca de tot el professorat al llarg del curs escolar en el context del desenvolupament de les seues matèries.



1.2.6.8. Pla d'acció tutorial

1. El pla d'acció tutorial (PAT) ha de tindre en compte els aspectes següents:

a) Contemplar les mesures necessàries per a contribuir a reduir els problemes derivats de la situació extraordinària ocasionada per la Covid-19 durant el passat curs 2019-2020.

b) Potenciar el paper de la tutoria en la prevenció i mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i en la millora de la convivència escolar i la igualtat d'oportunitats.

c) Preveure la coordinació necessària del professorat tutor amb l'equip educatiu, el personal especialitzat de suport, el departament d'orientació i les famílies o representants legals de l'alumnat.

d) Planificar les actuacions a partir de les característiques i la situació personal de l'alumnat i la necessitat específica de suport educatiu, amb l'objectiu de personalitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

e) Planificar activitats d'informació i assessorament acadèmic i professional a l'alumnat, especialment a aquell que ha de prendre decisions davant de diverses opcions educatives o especialitats, i les que afavorisquen la màxima adaptació i participació de l'alumnat en el centre, especialment del procedent d'un altre nivell educatiu o de nou ingrés, així com les que faciliten el desenvolupament personal de l'alumnat i la seua integració en el grup classe.

f) En la planificació d'activitats s'hauran de preveure, igualment, aquelles que facen possible la coordinació necessària entre els representants legals de l'alumnat i el professorat tutor.

g) Incloure un programa d'educació sexual, seqüenciat per etapes i cursos, elaborat des d'un punt de vista racional, científic i no doctrinal i que incorpore el respecte a la diversitat sexual, familiar i de gènere.

h) Incorporar activitats de sensibilització de caràcter coeducatiu, planificades des de la perspectiva de gènere, i envers qualsevol tipus de diversitat existent en el centre i en la societat.

i) Incorporar activitats que promoguen el foment de la lectura i el valor pedagògic del banc de llibres.

2. El pla d'acció tutorial, coordinat per la direcció d'estudis, haurà de ser elaborat pel departament d'orientació, d'acord amb les directrius establides per la comissió de coordinació pedagògica i en col·laboració amb els tutors i tutores, i s'hi establiran els criteris generals que hauran d'orientar la tasca de tot el professorat tutor al llarg del curs escolar, així com de cada professora o professor en el context del desenvolupament de les seues matèries.



1.2.6.9. Transició entre nivells, etapes i modalitats d'escolarització



(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va, en l'apartat GESTIÓ DE L'ACOLLIDA)

1. Els centres hauran d'elaborar plans i accions de transició a fi de garantir la transmissió d'informació, l'orientació i l'acompanyament a l'alumnat i a les famílies, la continuïtat de les actuacions educatives i la detecció de necessitats, que poden produir-se en els processos de transició entre nivells, cicles, etapes i modalitats d'escolarització, en què les barreres i les desigualtats es manifesten amb més freqüència i intensitat.

2. Hi serà aplicable l'Ordre 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula la transició des de l'etapa d'Educació Primària fins a la d'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana (DOGV 6550, 23.06.2011). Així mateix, i a conseqüència de les condicions extraordinàries que van afectar el desenvolupament del curs 2019-2020, caldrà que es tinguen en compte les implicacions derivades de la Resolució de 4 de maig de 2020 que puguen afectar els plans de transició.

3. Transició entre les etapes de l'Educació Primària i de l'Educació Secundària Obligatòria.

a) El pla de transició de l'etapa d'Educació Primària a Educació Secundària Obligatòria ha de prestar una atenció especial a tots aquells aspectes organitzatius que afavorisquen que en els dos primers cursos d'Educació Secundària hi haja un alt grau de continuïtat en l'àmbit de la metodologia i l'àmbit de la tutoria, de manera que s'afavorisca també una dinàmica didàctica amb uns plantejaments més globals i participatius.

b) En el marc del pla de transició de l'etapa d'Educació Primària a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria, s'han de planificar i desenvolupar les accions necessàries que possibiliten, entre altres, la coordinació, l'intercanvi d'informació sobre les necessitats de l'alumnat, la convergència i continuïtat de les mesures educatives, el desenvolupament competencial de l'alumnat en els àmbits de l'autonomia, iniciativa personal i aprendre a aprendre, així com l'orientació, assessorament i acompanyament a l'alumnat i a les seues famílies. Aquestes actuacions han de començar a partir del cinqué nivell d'Educació Primària i prolongar-se fins al segon nivell de l'Educació Secundària Obligatòria.

c) En el pla de transició s'ha de garantir la continuïtat metodològica entre els processos d'ensenyament i aprenentatge i d'ús vehicular de les llengües curriculars desenvolupats en l'Educació Primària i els que iniciaran a l'Educació Secundària.

d) Durant l'Educació Secundària Obligatòria, l'acció del tutor o tutora és cabdal per a orientar l'alumnat cap a les diverses opcions i itineraris que se li ofereixen en funció de les seues característiques i circumstàncies idiosincràtiques.

e) En el cas de l'alumnat que passe de sisé al primer curs d'ESO caldrà tindre en compte especialment, els informes individuals valoratius del curs 2019-2020. Aquests tindran caràcter informatiu i orientador, detallant aquells aprenentatges imprescindibles no adquirits a causa de les circumstàncies del tercer trimestre del curs 2019-2020, i que hauran de ser objecte de tractament durant el curs 2020-2021, d'acord amb el que estableixen la Resolució de 4 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableixen el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant de la situació de crisi ocasionada per la Covid-19.

f) Durant el curs 2020/2021, segons el que estableix la Resolució de 4 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, es durà a terme una organització curricular excepcional a tots els grups del primer curs d'Educació Secundària Obligatòria de tots els centres educatius, on el currículum s'organitzarà per àmbits de coneixement amb la finalitat de facilitar una transició adequada de tot l'alumnat procedent de sisé d'Educació Primària. Aquesta organització curricular ha de contemplar diferents possibilitats d'agrupació de diferents matèries en àmbits, a partir de les experiències ja desenvolupades pels diferents centres. Aquesta organització curricular s'ajustarà al que disposa la Resolució de 29 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableixen les directrius generals per a l'organització curricular del primer curs d'Educació Secundària Obligatòria per al curs 2020-2021 (DOGV 8826, 03.06.2020).

g) L'avaluació preceptiva del pla de transició i les propostes de millora hauran de figurar en la memòria de final de curs.

h) En el cas de l'alumnat amb necessitats educatives especials que continua amb la mateixa modalitat d'escolarització, els centres implicats han de planificar i dur a terme les actuacions personalitzades de transició, que inclouen la transmissió d'informació, l'orientació i totes les mesures que faciliten l'acompanyament, l'acollida i la participació de l'alumnat i de les seues famílies en el nou context.

4. Transició entre nivells, tant en Educació Secundària Obligatòria com en Batxillerat.

Les característiques del curs 2019-2020 fan necessari tindre una especial cura en la transició entre nivells dins de cada una de les etapes, donades les circumstàncies especials viscudes en el darrer trimestre del curs.

En aquest sentit, i especialment on no s'haja pogut garantir la continuïtat del tutor o tutora amb el mateix grup, tal com recollia la Resolució de 4 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableixen el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant de la situació de crisi ocasionada per la Covid-19, cal tindre en compte els informes individual valoratius de l'alumnat.

5. Transició entre l'etapa de l'Educació Secundària Obligatòria i els ensenyaments postobligatoris.

a) En finalitzar l'Educació Secundària Obligatòria, mitjançant un procés de participació activa de l'alumnat, la tutora o el tutor, en l'exercici de la funció tutorial, amb la participació i l'assessorament del departament d'orientació, ha d'orientar tot l'alumnat sobre els itineraris acadèmics i professionals més adequats i incloure aquesta informació en el consell orientador.

b) Caldrà establir mesures de coordinació entre l'etapa d'ESO i els ensenyaments postobligatoris.

c) L'orientació sobre itineraris acadèmics i professionals també és molt rellevant en l'àmbit de la Formació Professional, especialment en finalitzar un cicle de Formació Professional Bàsica i un cicle formatiu de grau mitjà.

d) En el cas de l'alumnat de quart d'ESO que continue estudis de formació professional de grau mitjà o Batxillerat, caldrà tindre en compte, especialment en l'esmentada transició, els informes individuals valoratius del curs 2019-2020. Aquests tindran caràcter informatiu i orientador, detallant aquells aprenentatges imprescindibles no adquirits a causa de les circumstàncies del tercer trimestre del curs 2019-2020, i que hauran de ser objecte de tractament durant el curs 2020-2021, d'acord amb el que estableix la Resolució de 4 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableixen el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant de la situació de crisi ocasionada per la Covid-19, en el punt 11 de l'apartat dedicat a l'Educació Secundària Obligatòria.



6. Transició entre modalitats d'escolarització.

En el cas de l'alumnat amb necessitats educatives especials al qual es modifica la modalitat d'escolarització, els centres implicats han de planificar i dur a terme les actuacions personalitzades de transició, que inclouen la transmissió d'informació, l'orientació i totes les mesures que faciliten l'acompanyament, l'acollida i la participació de l'alumnat i de les seues famílies en el nou context.

7. Transició entre situacions d'escolarització transitòria externa al centre.

Si s'atén el que disposa l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019), també s'han d'incloure les accions personalitzades per a l'alumnat que no pot assistir, transitòriament, al centre docent, per compliment de mesures judicials, per convalescència domiciliària o hospitalització de llarga durada o per escolarització en una UET/HDIA. L'equip docent del centre on està matriculat i el personal que facilita l'atenció externa durant aquest període han de col·laborar conjuntament en la planificació i la implementació d'aquestes accions.

8. Aspectes generals dels processos de transició.

a) L'equip educatiu ha de disposar de la informació necessària, abans de l'inici del curs escolar o en el moment del curs en què l'alumnat s'escolaritze, a fi de planificar adequadament la resposta educativa i garantir el progrés de l'alumnat.

b) Els serveis especialitzats d'orientació han d'assessorar els equips i col·laborar amb aquests, els equips de transició i els equips educatius en el disseny, l'aplicació i el seguiment dels plans de transició, especialment de les accions personalitzades que se'n deriven.





1.2.6.10. Pla de formació permanent del professorat per al desenvolupament del projecte educatiu

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va en l'apartat FORMACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA)

1. El pla anual de formació permanent del professorat (PAF) de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport és l'instrument que estableix els objectius i defineix les línies estratègiques i la planificació de la formació permanent del professorat no universitari amb caràcter anual per a tota la Comunitat Valenciana.

El programa anual de formació de centre dels centres educatius és una eina per a establir les activitats de formació permanent que es desenvoluparan durant el curs escolar. Formarà part de la programació general anual (PGA), tindrà com finalitat assolir els objectius establits en el PEC i s'avaluarà a través de la memòria final de curs.



2. En els plans anuals de formació i perfeccionament del personal docent i no docent (PAF), els centres han de tindre en compte de manera especial les condicions extraordinàries que han caracteritzat el curs 2019-2020 com a conseqüència de la Covid-19. Aquestes condicions exigeixen així mateix tot un seguit de demandes específiques en relació amb els plans de formació del proper curs 2020-2021, que caldrà que els centres avaluen i planifiquen d'acord amb les necessitats concretes que es detecten.

3. L'equip directiu dels centres educatius inclourà en el programa anual de formació permanent les necessitats formatives del claustre i personal de suport, a partir de les necessitats específiques indicades en el punt anterior, buscant la complementarietat amb les diferents ofertes formatives que configuraran el PAF de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. El programa anual de formació permanent serà avaluat pels òrgans de coordinació didàctica i els òrgans col·legiats de govern dels centres educatius, tenint en compte l'impacte que ha tingut en la millora de la pràctica docent i la qualitat de l'ensenyament. Les propostes de millora es tindran en compte quan es dissenye el nou pla.





1.2.6.11. Projecte educatiu del menjador escolar

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va, en l'apartat GESTIÓ DELS SERVEIS COMPLEMENTARIS.)

1. El servei de menjador escolar s'insereix en l'àmbit educatiu, aspecte que necessàriament s'ha de tindre en compte per a ser aprofitat i potenciat.

El projecte ha de tindre en compte les característiques, necessitats i interessos de l'alumnat i de les seues famílies, i ha de preveure les actuacions i els suports per a l'alumnat que, per raons de discapacitat o limitacions funcionals, permanents o transitòries, requereix una atenció específica.

2. Serà aplicable la normativa següent:

a) Ordre 53/2012, de 8 d'agost, modificada per l'Ordre 43/2016, de 3 d'agost, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria d'educació.

b) Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).

c) Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició. En l'article 40 sobre les mesures especials dirigides a l'àmbit escolar, es determina, entre altres actuacions, que les autoritats competents han de vetlar perquè els àpats servits en escoles infantils i centres escolars siguen variats i equilibrats i estiguen adaptats tant a les necessitats nutricionals de cada grup d'edat com a les necessitats especials de l'alumnat quant a intoleràncies, al·lèrgies alimentàries o altres malalties que així ho exigeixen. Per tant, mitjançant el certificat mèdic corresponent, que acredite la impossibilitat d'ingerir determinats aliments que perjudiquen la seua salut, els centres han d'elaborar menús especials, adaptats a aquestes al·lèrgies o intoleràncies. S'han de garantir menús alternatius en el cas d'intolerància al gluten.

d) Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència, en el capítol XV sobre el dret a una alimentació adequada, en l'article 82, sobre «criteris de diversitat en els menús», determina que «els aliments que es proporcionen en tota mena de menús i esdeveniments per a la infància o la joventut han de garantir la igualtat en la diversitat, ja siga per raons mèdiques, religioses o culturals, i oferir alternatives».



1.2.6.12. Altres projectes i programes desenvolupats pel centre

El PEC també ha d'incloure altres projectes o programes que es puguen desenvolupar en el centre, com ara:

a) Projectes d'investigació i innovació educativa (PIIE), que es dissenyen per a articular propostes pedagògiques i organitzatives de centre que siguen obertes, flexibles i col·laboratives. Amb aquests projectes es propicien les condicions òptimes perquè el procés d'ensenyament aprenentatge i perquè l'impacte en tota la comunitat educativa, siga significatiu i avaluable.

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va, en l'apartat PAM, MILLORA DEL CENTRE, INNOVACIÓ I AVALUACIÓ.)

b) PEAFS (projecte d'esport, activitat física i salut) en el centre escolar, que promou l'activitat física i l'esport fora de l'horari lectiu, segons s'estableix en l'Ordre 25/2017, de 29 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV 8076, 04.07.2017).



(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va, en l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT.)

c) «Segell de vida saludable».

(Fitxa del recurs en Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va, en l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT.)

d) Projectes emmarcats dins dels programes europeus.

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL.)

e) Altres.



1.3. Aprovació, difusió, seguiment i avaluació del projecte educatiu



1. El PEC, així com els plans, programes i projectes que formen part d'aquesta resolució, serà aprovat d'acord amb la normativa vigent, tenint en compte l'informe previ del consell escolar.

2. El director o directora del centre, una vegada que s'haja aprovat el PEC, ha d'adoptar les mesures apropiades perquè el PEC siga conegut i, si escau, consultat per tots els membres de la comunitat educativa. A aquest efecte, garantirà la publicitat, la difusió i l'accés al document, preferentment per mitjans electrònics o telemàtics, a tots els membres de la comunitat educativa perquè en prenguen coneixement.



3. L'avaluació del PEC es realitzarà anualment a la finalització del curs escolar. Serà competència del consell escolar del centre i comprendrà la totalitat dels elements que el conformen.

El document tindrà un caràcter dinàmic que permeta, després de sotmetre'l a avaluació, la incorporació de les modificacions que es consideren oportunes per a una millor adequació a la realitat i necessitats del centre. En aquest sentit, els diferents sectors de la comunitat educativa representats en el consell escolar podran fer propostes de modificació. Les modificacions aprovades tindran vigència al curs seguent de ser aprovades.

4. Per al compliment dels seus projectes educatius, els centres públics podran proposar requisits de titulació i capacitació professional respecte de determinats llocs de treball del centre, d'acord amb les condicions i límits que establisca la conselleria competent en matèria educativa.

5. Malgrat tot, i només en relació amb l'avaluació i modificació del PEC del curs 2019-2020, caldrà tindre en compte que, donades les especials circumstàncies ocasionades per la Covid-19 durant l'esmentat curs, el termini per a l'avaluació del PEC i l'aprovació de les seues modificacions serà el mateix que per a l'aprovació de la PGA del curs actual, és a dir el 30 de novembre de 2020, d'acord amb el que es disposa en l'apartat resolutiu cinqué de la Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional per la qual s'estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19.

6. Els centres de nova creació disposaran d'un període de tres cursos acadèmics per a elaborar el PEC. La programació general anual del centre inclourà el calendari aproximat per a redactar el PEC.

7. Les línies bàsiques establides en el PEC s'han de desenvolupar en els diferents plans i documents que s'inclouran en la programació general anual.





2. PROJECTE DE GESTIÓ I RÈGIM ECONÒMIC

2.1. Consideracions generals

1. Els centres disposaran de dos cursos acadèmics, curs 2020-2021 i 2021-2022, per adequar el seu Projecte de gestió i règim econòmic al que s'estableix al títol V, capítol II, secció primera, projecte de gestió i règim econòmic del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell.



2. Pel que fa a la gestió econòmica, els centres disposaran d'autonomia en la seua gestió, en els termes establits en les lleis de pressupostos de la Generalitat i en la normativa complementària que regula l'activitat i l'autonomia de la gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris.

La comptabilitat del centre es realitzarà d'acord amb la normativa vigent que regula la gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris, i a través de l'aplicació que determine la conselleria competent en matèria d'educació.

3. Per a l'elaboració del projecte de pressupost anual se seguirà el procediment establit en l'article 78 del Decret 252/2019, i s'haurà d'aprovar abans del 30 de gener.

Una vegada aprovat aquest projecte, s'enviarà una còpia a la direcció territorial d'Educació, per a l'aprovació del pressupost després de comprovar que el contingut i el procediment s'ajusten a allò establit. El pressupost s'entendrà aprovat si el centre no rep una resolució desaprovatòria de la direcció territorial en el termini d'un mes. En cas contrari, haurà de notificar al centre els defectes observats perquè siguen esmenats.

4. Els centres disposaran de dos cursos acadèmics, curs 2020-2021 i 2021-2022, per a elaborar, amb la col·laboració tècnica de l'Administració municipal un pla de sostenibilitat de recursos, eficàcia energètica i tractament de residus, que inclouran en el seu projecte de gestió. L'esmentat pla haurà de comptar amb l'informe del claustre de professorat i del consell escolar.

5. Respecte al manteniment, conservació i vigilància de les instal·lacions, caldrà ajustar-se al que es disposa a l'article 81 del Decret 252/2019.

Respecte a les infraestructures de comunicacions i el seu accés, harwdare/maquinari i software/programari, correspon a l'òrgan competent en matèria TIC que determine la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. La direcció del centre comunicarà pel procediment que es determine, qualsevol deficiència que es produïsca en la infraestructura de comunicacions tan bon punt en tinga coneixement a l'òrgan competent en matèria TIC i a la direcció territorial de la conselleria competent en matèria d'educació. També facilitarà l'accés al centre dels tècnics de l'òrgan competent en matèria TIC, i atendrà les seues indicacions al voltant de la infraestructura i accessos de comunicacions, així com respecte al maquinari i el programari.

2.2. Altres aspectes relatius a la gestió i règim econòmic dels centres



En relació als aspectes gestió econòmica, pressupost anual, ingressos i despeses, comptabilitat del centre s'atendrà al que disposen els corresponents articles 77, 78, 79 i 80 del Decret 252/2019.





3. NORMES D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

3.1. Consideracions generals

1. Els centres disposaran de dos cursos acadèmics, curs 2020-2021 i 2021-2022, per adequar les seues normes d'organització i funcionament (anteriorment esmentat reglament de règim interior) al que s'estableix a l'article 83 i següents del Decret 252/2019.

2. Com a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, viscuda durant el curs 2019-2020, els centres han elaborat plans de contingència concretats a partir del pla de contingència elaborat per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, de la Guia Tècnica per a l'elaboració del pla de contingència i continuïtat del treball durant la Covid-19 i de les mesures i recomanacions elaborades per l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT).



En aquest sentit, aquest pla de contingència, actualitzat a la situació sanitària que es puga produir al llarg del curs 2020-2021, i d'acord amb les instruccions que dicten al respecte les autoritats educatives i sanitàries, s'haurà d'incloure en aquestes normes d'organització i funcionament.

3. Els centres docents redactaran les normes d'organització i funcionament atenent el que es disposa en la normativa bàsica i d'acord amb les línies i criteris indicats en el PEC. La comunitat educativa haurà de ser escoltada en les seues propostes per a l'elaboració d'aquestes normes. Les normes d'organització i funcionament hauran d'incloure el conjunt d'objectius, principis, drets, responsabilitats i normes pels quals es regula la convivència de tots els membres de la comunitat educativa, i que s'ajusta al que estableix el Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).



Les normes d'organització i funcionament seran de compliment obligatori, i hauran de recollir les normes de convivència i conducta, així com concretar els deures de l'alumnat i les mesures correctores aplicables en cas d'incompliment, prenent en consideració la seua situació i les seues condicions personals.

No s'ha d'impedir l'accés als centres a persones que visten robes característiques o pròpies de la seua identitat religiosa i que no suposen cap problema d'identificació o atempten contra la dignitat de les persones.

Les mesures correctores tindran un caràcter educatiu i recuperador, hauran de garantir el respecte als drets de la resta de l'alumnat i procuraran la millora en les relacions de tots els membres de la comunitat educativa. Les mesures correctores hauran de ser proporcionals i coherents a les faltes comeses. Les decisions d'adoptar mesures correctores per la comissió de faltes lleus seran immediatament executives. Les accions restauradores individualitzades, personalitzades o grupals hauran de ser treballades amb els implicats i implicades. Perquè aquestes normes siguen efectives, caldrà consensuar-les amb tota la comunitat educativa, a través de la comissió de convivència, de les comissions mixtes o de les assemblees participatives.

4. Per a la seua elaboració es tindrà en compte el que disposa la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a aplicar-les als centres docents sostinguts amb fons públics d'ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana davant de diversos supòsits de no-convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de parelles de fet o situacions anàlogues.

5. Els membres de l'equip directiu i els professors i professores seran considerats autoritat pública segons s'estableix en la Llei 15/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, d'autoritat del professorat, i en els procediments d'adopció de mesures correctores, els fets constatats per professors, professores i membres de l'equip directiu dels centres docents tindran valor probatori i gaudiran de presumpció de veracitat iuris tantum o excepte prova en contra, sense perjudici de les proves que, en defensa dels respectius drets o interessos, puguen assenyalar o aportar les persones implicades.

Segons la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència, en tots els procediments s'ha de respectar un espai de comunicació amb els menors, i obliga a fer complir els apartats 1 i 3 de l'article 17 de la llei respecte del dret de les persones menors d'edat a ser informades, oïdes i escoltades.



6. Aquestes normes inclouran, entre altres aspectes i de manera prioritària, el pla d'igualtat i convivència, d'acord amb el pla director de coeducació i dels plans d'igualtat de la Generalitat que siguen aplicables, i, tal com s'ha indicat anteriorment i per al curs 2020-2021, el pla de contingència, que s'adaptarà als possibles escenaris que es puguen produir el llarg del curs.

Així mateix, podrà incorporar els aspectes següents:

a) L'organització que faça possible la participació de tots els membres de la comunitat educativa amb especial cura en l'adequació de tots els procediments vinculats a l'alumnat, ja que per la seua condició de menor, ha de ser informat, oït i escoltat.

b) L'organització i el repartiment de responsabilitats no definides per la normativa vigent.

c) Els procediments d'actuació del consell escolar i, si escau, de les comissions que es constituïsquen en aquest per a agilitzar-ne el funcionament.

d) L'organització dels espais del centre.

e) L'adequació de la redacció corresponent, si cal, per a complir els principis de coeducació.

7. Les normes d'organització i funcionament s'elaboraran a partir de les propostes realitzades pel consell escolar, pel claustre, per les associacions de mares i pares i per associacions de l'alumnat, i serà avaluat pel consell escolar. L'aprovació de les normes d'organització i funcionament s'ha d'ajustar al que s'estableix en la normativa vigent.





3.2. Altres aspectes relatius a l'organització i al funcionament dels centres.

3.2.1. Incidències d'inici de curs

Durant els dies previs a la data d'inici de les activitats escolars del curs 2020-2021, les direccions dels centres educatius comunicaran a les inspeccions territorials d'educació les incidències i necessitats dels centres que puguen dificultar que l'inici de curs es desenvolupe amb normalitat, a l'efecte que la Inspecció puga realitzar actuacions de suport i supervisió.

En aquesta tasca caldrà que els centres valoren especialment les incidències i necessitats que s'hagen pogut derivar del llarg període sense activitat presencial que va caracteritzar el final del curs 2019-2020 a conseqüència de la Covid-19, així com aquells aspectes relacionats amb les mesures de seguretat i higiene que determine l'Administració sanitària per a la seua aplicació durant els períodes que es consideren.



3.2.2. Accés als centres

1. D'acord amb el que estableix l'article 87 del Decret 252/2019, les condicions d'accés als centres s'inclouran en les seues normes d'organització i funcionament.

2. Durant el curs 2020-2021 serà especialment important regular aquest accés i, en cas que la situació ho requerisca i d'acord amb el pla de contingència que s'haja establit, prendre les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021 establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, tant a l'entrada com a l'eixida de l'alumnat.



3. Amb caràcter general, i a fi d'evitar l'absentisme escolar i de preservar la defensa de l'interés superior dels menors, els centres hauran de permetre l'accés de l'alumnat al centre durant tota la jornada escolar, i serà el centre, segons la seua autonomia, el que establisca el protocol d'accés a l'aula.

4. En tot cas, haurà de garantir-se una correcta atenció educativa a aquest alumnat.

5. La conselleria competent en matèria d'educació i els centres han de garantir les condicions que asseguren l'accessibilitat física, cognitiva i sensorial dels espais, serveis i processos educatius i de gestió administrativa de forma que puguen ser entesos i utilitzats per tot l'alumnat i per les persones membres de la comunitat educativa sense cap mena de discriminació, amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars, d'acord amb allò que disposen els articles 11.1 i 11.2 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.



3.2.3. Criteris per a la constitució de grups i confecció d'horaris

1. De conformitat amb l'Ordre 20/2019, l'escolarització en la modalitat ordinària de l'alumnat amb necessitats de compensació educativa o necessitats educatives especials en cap cas pot fer-se conformant grups específics i diferenciats de caràcter permanent, sinó que ha de fer-se de manera heterogènia entre tots els grups d'un mateix nivell educatiu, i s'exclou de la composició dels grups qualsevol criteri discriminatori.



2. En aquest sentit, els equips directius confeccionaran els grups d'alumnat tenint en compte els criteris següents:

a) Els grups han de ser homogenis pel que fa al nombre i se n'exclourà en la composició tot criteri discriminatori. Per tant, no es podran fer agrupacions en funció del nivell de coneixements de l'alumnat.



b) L'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu, necessitats educatives especials o necessitats de compensació de desigualtats en els diferents grups d'un mateix curs, es durà a terme de manera equilibrada i se n'exclourà en la composició tot criteri discriminatori.

c) L'alumnat que romanga un any més en un curs serà també distribuït de manera equilibrada.

d) En els centres docents que impartisquen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat i que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials, la reducció de la ràtio estarà determinada per la resolució de la direcció territorial competent en matèria d'educació.



3. La direcció general competent en matèria de planificació educativa autoritzarà el nombre d'unitats en els diversos ensenyaments per a cada curs escolar.

4. La situació generada per la crisi sanitària derivada de la Covid-19 fa necessari establir una organització extraordinària de la confecció de grups d'alumnat com a conseqüència de la necessitat d'adaptar-la a les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

Per això, en el curs 2020-2021, l'organització dels grups d'alumnat comptarà amb les premisses següents per a aconseguir que els centres siguen espais el més segurs i saludables possibles:

– La formació per a tot l'alumnat serà presencial.

– Els centres que no puguen garantir la presencialitat de tots els grups cada dia mantenint la distància mínima interpersonal d'1,5 metres hauran de garantir, com a mínim, la presència diària de tot l'alumnat de 1r d'ESO, Formació Professional Bàsica, PAC, PMAR i PR4.



– L'assistència de l'alumnat d'aquells grups que superen el nombre màxim per aula, determinat pel requisit de mantindre la distància interpersonal d'1,5 metres, una vegada vista l'organització dels espais i les disponibilitats del professorat, després de reorganitzar els grups per al curs 2020-2021, serà en dies alterns.

– Els centres utilitzaran les aules/espais més grans per a situar-hi els grups de 1r d'ESO i ajustaran el nombre màxim d'alumnat que cap en cada grup d'acord amb la capacitat de les aules.



5. Atés que tots els grups que vagen a assistir en dies alterns tindran un nombre reduït d'alumnat, les hores assignades per a desdoblar grups, reforços, i les hores addicionals previstes en el pla d'actuació per a la millora (PAM) s'utilitzaran per a la reducció de la ràtio en els grups de 1r d'ESO que siga necessària i per a poder incorporar altres grups d'alumnat (especialment de 2n d'ESO) a l'activitat presencial diària.



6. L'alumnat que hi haja d'assistir en dies alterns acudirà presencialment al centre els dilluns, els dimecres i els divendres d'una setmana i els dimarts i els dijous de la setmana següent, i al revés. El professorat d'aquests grups haurà de planificar el seu treball de manera que es desenvolupen presencialment amb l'alumnat les tasques que requerisquen una activitat presencial i li marque les activitats que ha de realitzar el dia que no assistirà al centre.



3.2.3.1. Educació Secundària Obligatòria

1. La distribució horària en l'Educació Secundària Obligatòria està regulada per l'article 3 i l'annex IV del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril.

2. Per a l'alumnat amb necessitats educatives especials, la distribució horària podrà ajustar-se al que determine el pla d'actuació personalitzat.



3.2. Batxillerat

1. La distribució horària del Batxillerat està regulada per l'article 3 i l'annex V del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril.



2. Amb caràcter general, quan en un centre estiguen constituïdes dues o més modalitats de Batxillerat, s'agruparà l'alumnat en les matèries comunes i en les pròpies de modalitat, específiques o de lliure configuració autonòmica coincidents.



3.2.4. Atenció a l'alumnat en cas d'absència de professorat

1. D'acord amb el que estableix l'article 86 del Decret 252/2019, els centres, en l'exercici de l'autonomia organitzativa que tenen, han d'elaborar un pla d'atenció a l'alumnat en cas d'absència de professorat. S'ha de donar prioritat a l'alumnat de menor edat. Aquest pla haurà de tindre en consideració les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.



2. En cada sessió lectiva prevista en l'horari del professorat absent, l'atenció de l'alumnat serà responsabilitat del professorat de guàrdia, que desenvoluparà les funcions establides en el punt 5 de l'article 86 del Decret 252/2019.

3. En cas de previsió de falta d'assistència, el o la docent ha de facilitar a la direcció d'estudis, amb caràcter previ, el material i les orientacions específiques per a l'alumnat afectat. En les absències no previstes, correspon al mateix professorat implicat proposar les activitats que realitzarà l'alumnat en els casos d'absència de professorat. En el cas de l'alumnat que curse ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, aquestes activitats hauran d'afavorir l'adquisició de les competències clau.

4. La programació general anual inclourà els criteris establits per a l'elaboració de les activitats i les tasques que hauran d'estar disponibles en cas d'absència del professorat.



3.2.5. Participació de voluntariat en els centres docents

1. D'acord amb el que estableix l'article 67 del Decret 252/2019, i amb la finalitat de promoure l'obertura dels centres docents a l'entorn i de millorar l'oferta de les actuacions educatives realitzades pels centres, aquests podran establir vincles associatius amb diferents xarxes de voluntariat, associacions culturals o altres agents socials, amb l'autorització prèvia del consell escolar del centre, d'acord amb la normativa vigent en matèria de voluntariat.

2. Cal ajustar-se al que estableix la Llei 45/2015, de 14 d'octubre, de voluntariat, sobretot en allò que fa referència a l'article 6.f, voluntariat educatiu.

3. S'entén per persona voluntària tota persona física que, per lliure determinació, sense rebre cap contraprestació ni haver-hi cap obligació ni deure jurídic, realitze les activitats que determine el consell escolar i estiguen recollides en la programació general anual del centre.

4. Els drets i deures i les incompatibilitats de les persones voluntàries són els continguts en la normativa autonòmica que estableix el règim jurídic d'aquest personal.

5. En cap cas podran realitzar-se activitats de voluntariat en els llocs reservats a personal remunerat.

6. Les persones que tinguen funcions en una organització com a professionals o que hi tinguen una relació laboral, mercantil o qualsevol altra subjecta a retribució econòmica, no podran realitzar activitats de voluntariat relacionades amb l'objecte de la seua relació laboral o servei remunerat en l'entitat.

7. Les persones voluntàries que realitzen actuacions en els centres docents tenen l'obligació d'estar en possessió del certificat de no constar en la base de dades del Registre central de delinqüents sexuals i han de presentar-lo davant la direcció del centre.

8. Durant el curs escolar 2020-2021, s'haurà de tindre en consideració les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.



3.2.6. Mitjans de difusió dels centres docents

1. D'acord amb el que estableix l'article 88 del Decret 252/2019, en tots els centres docents hi haurà, com a mitjà de difusió de la informació, una pàgina web de centre allotjada en els espais proporcionats per l'Administració competent i un o diversos taulers d'anuncis i cartells oficials. En aquests es recolliran els cartells, les actes i les comunicacions de l'Administració de la Generalitat, especialment de la conselleria competent en matèria d'educació, així com d'altres organismes oficials i dels òrgans de govern del centre que, per la seua transcendència o per requisits legals, es considere necessari col·locar en aquests.



2. En els centres docents, amb la finalitat de facilitar els drets a la participació, informació, llibertat d'expressió i altres drets previstos en la normativa vigent, s'habilitaran, als diferents mitjans de difusió, espais a disposició de les associacions de mares i pares de l'alumnat i de les associacions de l'alumnat. La gestió d'aquests correspondrà a les associacions esmentades, que seran responsables d'ordenar-los i organitzar-los.

3. La direcció dels centres no permetrà l'exposició d'aquells cartells, notes i comunicats que, en els seus textos o imatges, atempten contra els drets fonamentals i les llibertats reconegudes per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i la resta de l'ordenament jurídic o normatiu, o que els vulneren, o que promoguen conductes discriminatòries per raó de naixement, raça, sexe, gènere, cultura, llengua, capacitat econòmica, nivell social, conviccions polítiques, morals o religioses, per discapacitats físiques, sensorials o psíquiques, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, o que de qualsevol manera fomenten la violència, amb especial atenció a aquells que atempten contra els drets dels diferents membres de la comunitat educativa.

4. A la sala de professorat s'habilitarà un tauler d'anuncis per a la informació de tipus sindical procedent de la junta de personal docent, del comité de salut i d'altres òrgans de representació del professorat.



5. Correspondrà a la direcció del centre, en l'àmbit de les seues competències, garantir l'ús adequat dels taulers. La gestió dels taulers correspondrà a la secretaria del centre.

6. Els centres utilitzaran tots els mitjans que hi dispose per a difondre les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 davant els diferents sectors de la comunitat educativa.





3.2.7. Ús social dels centres educatius

1. D'acord amb el que estableix l'article 89 del Decret 252/2019, la conselleria competent en matèria d'educació, els ajuntaments i els centres públics podran promoure l'ús social dels edificis i les instal·lacions dels centres educatius públics, fora de l'horari escolar, per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre, per a la realització d'activitats educatives, socioculturals, artístiques, esportives que no suposen obligacions jurídiques contractuals.



2. L'ús social dels centres no ha d'interferir, dificultar o impedir les activitats ordinàries d'aquests dins de l'horari escolar.

3. Correspon a la direcció del centre resoldre sobre l'ús social del centre fora de l'horari escolar quan les activitats que es vulguen realitzar siguen proposades pel consell escolar, les associacions de pares i mares, l'alumnat del centre i organismes dependents de la conselleria competent en matèria d'educació.

4. Correspon a l'òrgan competent de l'Administració educativa resoldre sobre l'ús social del centre fora de l'horari escolar quan les activitats que es vulguen realitzar siguen promogudes per particulars o organismes no dependents de la conselleria competent en matèria d'educació.

5. Les persones físiques o jurídiques autoritzades per a l'ús d'edificis educatius han de contractar en tots els casos una pòlissa d'assegurança que done cobertura sobre la seua responsabilitat civil i la del personal al seu servei derivada de l'ús i de l'activitat, pels danys i els perjudicis que per la seua activitat es puguen ocasionar durant la realització d'aquesta.

6. L'ús dels espais del centre per part de les associacions de mares i pares de l'alumnat i per les associacions de l'alumnat serà prioritari sobre el que en puga fer qualsevol altra associació o organització aliena a la comunitat escolar d'acord amb el que s'estableix en la normativa reguladora d'aquestes associacions.

7. El procediment per a l'ús social dels centres educatius serà l'establit per la conselleria competent en matèria d'educació.

8. Durant el curs escolar 2020-2021, les persones físiques o jurídiques autoritzades per a l'ús d'edificis educatius hauran de tindre en consideració les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.



3.2.8. Competències de les forces i cossos de seguretat davant del requeriment i comprovació de documentació personal sobre alumnat menor d'edat en centres escolars

1. Les forces i cossos de seguretat, sempre que siga en l'exercici de les funcions de prevenció i indagació, estan legitimades per a requerir la identificació de la ciutadania, amb l'únic objecte d'exercir les funcions de protecció de la seguretat que tenen encomanades i la correlativa obligació legal de les persones d'identificar-se.

2. Si les dades que es demanen consten en el centre docent i si el requeriment de cessió de dades prové de funcionàries o funcionaris amb adscripció a la Policia Judicial i aquests acrediten les ordres o instruccions donades per jutges, es considerarà que la persona responsable del fitxer ha de cedir les dades sol·licitades.

3. Davant de la sol·licitud d'entrar en els centres docents per part de les forces i cossos de seguretat quan existisca un delicte flagrant, haurà de sol·licitar-se l'acreditació com a tals. En els altres casos, serà necessària la sol·licitud d'autorització judicial al director/a territorial d'educació, en què conteste la interlocutòria del jutge i, si aquest no contesta en el termini establit, serà el centre educatiu l'encarregat de donar-hi el consentiment, excepte en el cas de la Policia Judicial.

4. La detenció dels menors d'edat de nacionalitat espanyola serà notificada pels agents de les forces i cossos de seguretat a qui n'exercisca la pàtria potestat o la tutela, però també a qui en aquell moment en tinga la guàrdia de fet, és a dir, en aquest cas, al professorat del centre docent. Si la detenció es realitza a un menor d'edat estranger, els agents s'encarregaran de notificar-ho al cònsol o al Ministeri Fiscal.



5. En tot cas, cal ajustar-se al que disposa el Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE 209, 30.08.2004) i la Resolució de 28 de juny de 2018, de la Sotssecretaria de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per al compliment de la normativa de protecció de dades en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat (DOGV 8436, 03.12.2018).





3.2.9. Salut i seguretat en els centres educatius

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT.)

1. D'acord amb el que estableix l'article 91 del Decret 252/2019, els centres han de complir la normativa aplicable en matèria de seguretat i salut per a tots els empleats públics, docents i no docents, adscrits al centre.

2. Durant el curs 2020-2021, els centres hauran d'extremar les mesures de salut i seguretat com a conseqüència dels possibles escenaris que es puguen produir d'acord amb l'evolució de la situació sanitària provocada per la Covid-19, mesures que estaran incloses en els seus plans de contingència.

En aquest sentit, les famílies hauran d'emplenar una declaració responsable, que serà elaborada conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació Cultura i Esport, per a garantir el seu compromís amb el compliment de les normes de salut i higiene per a l'alumnat, d'acord amb els protocols determinats als seus plans de contingència.

3. Queden prohibides les activitats que perjudiquen la salut pública i, en particular, la publicitat, l'expedició i el consum de tabac i begudes alcohòliques, així com la col·locació de màquines expenedores d'aliments que no oferisquen productes saludables. A més, pel que fa al foment d'una alimentació saludable i sostenible en els centres educatius, caldrà ajustar-se al que dispose la normativa desplegada per les conselleries competents en matèria d'educació i en matèria de sanitat. Pel que fa a la ubicació, instal·lació i funcionament de màquines expenedores d'aliments i begudes, caldrà seguir el que disposa el Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).



4. La pràctica d'activitats fisicoesportives en els centres educatius s'ha de realitzar d'acord amb les condicions de seguretat establides en la normativa vigent.

5. Els espais, serveis, processos, materials i productes han de ser utilitzats amb seguretat per tot l'alumnat. Els centres educatius han de garantir la protecció integral de la salut de tot l'alumnat.



6. Les direccions dels centres vetlaran perquè es compleixen les recomanacions de salut i higiene per a l'alumnat i per al personal docent i no docent del centre d'acord amb els protocols que determinen les autoritats sanitàries i els serveis de prevenció.



3.2.10. Assistència sanitària a l'alumnat

1. Durant el curs escolar 2020-2021, i pel que fa a possibles incidències sanitàries derivades de possibles contagis en relació a la Covid-19, caldrà ajustar-se al que disposen les autoritats sanitàries, tenint en consideració les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

2. D'acord amb el que estableix l'article 93 del Decret 252/2019, els centres docents, en totes les qüestions relacionades amb l'atenció sanitària a l'alumnat, atendran el que estableix la normativa general sobre protecció integral de la infància i sobre salut escolar desplegada per les conselleries competents en aquestes matèries i en les instruccions i orientacions d'atenció sanitària específica en centres educatius desplegades conjuntament per les conselleries competents en educació i sanitat.



3. En relació amb el procediment per a facilitar l'atenció sanitària de l'alumnat en situacions d'urgència previsible i no previsible i l'administració de medicaments al centre escolar, s'actuarà amb la deguda diligència i caldrà ajustar-se al que disposen els protocols d'actuació corresponents que elaboren conjuntament les conselleries competents en educació i sanitat.

4. Amb caràcter general, quan es formalitze la matrícula en el centre, se sol·licitarà una fotocòpia de la cartilla de la Seguretat Social o de l'entitat asseguradora, pública o privada, que cobrisca l'atenció mèdica i hospitalària de l'alumnat, així com els informes mèdics necessaris, especialment si la persona que es matricula pateix una malaltia o condició que puga provocar, durant el temps de permanència en el centre, l'aparició d'episodis o crisis davant dels quals és imprescindible i vital l'administració d'algun medicament, a més de la resta de la documentació prevista en la normativa d'admissió i matrícula (informe de salut escolar, que es descriu en l'apartat 9.1 documents de matrícula, d'aquesta resolució)

5. A més del que preveuen els apartats anteriors, seran aplicables les orientacions i les pautes fixades en els protocols que, amb assessorament especialitzat previ, establisca l'òrgan superior corresponent de la conselleria competent en matèria d'educació.

6. Per a l'atenció sanitària de l'alumnat amb problemes de salut crònica durant l'horari escolar, cal ajustar-se al que disposa la Resolució de 13 de juny de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions i orientacions d'atenció sanitària específica en centres educatius per a regular l'atenció sanitària a l'alumnat amb problemes de salut crònica en horari escolar, l'atenció a la urgència, així com l'administració de medicaments i l'existència de farmacioles en els centres escolars (DOGV 8319, 18.06.2018).



(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va, en l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT.)

7. Per a l'adequada atenció conjunta amb sanitat de l'alumnat amb problemes de salut mental, cal ajustar-se al que estableix la Resolució d'11 de desembre de 2017, per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017).

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT.)



3.2.11 Mesures d'emergència i plans d'autoprotecció del centre

1. D'acord amb el que estableix l'article 92 del Decret 252/2019, els centres establiran mesures d'emergència i, si escau, un pla d'autoprotecció, d'acord amb el que s'establisca en la normativa sobre la matèria, la implantació de la qual és responsabilitat de l'equip directiu. En aquest es detallaran els mecanismes i els mitjans disponibles per a fer front a qualsevol incidència que afecte la seguretat de les instal·lacions del recinte escolar o de les persones que l'utilitzen.

2. Per a la seua possible divulgació entre les forces i els cossos de protecció civil, així com per al seu registre i control administratiu, les mesures d'emergència i, si escau, el pla d'autoprotecció del centre s'haurà d'allotjar en l'aplicació informàtica que es determine a aquest efecte per a aquest procés.

3. Les mesures d'emergència i el pla d'autoprotecció contindran un pla d'emergència, així com els diferents procediments de control d'accés de persones alienes al centre educatiu, d'eixides justificades de l'alumnat durant el període lectiu i d'actuació davant d'un accident o incident escolar.

4. El pla d'emergència haurà de recollir els passos que cal seguir des que es produeix una situació d'emergència fins que les persones que es troben en un centre escolar estiguen protegides. Totes les persones que formen la comunitat educativa han de conéixer el contingut d'aquest pla i els mecanismes per a posar-lo en marxa. Aquest pla ha de preveure la realització de simulacres, almenys un en cada curs escolar amb resultat positiu, per a garantir que hi ha un procediment ordenat amb el qual fer front a aquest tipus de situacions.

5. Quan les autoritats competents en matèria de seguretat i emergències decreten la suspensió de les activitats escolars, complementàries i extraescolars per declaració d'emergència per fenomen meteorològic advers o per qualsevol altra incidència ocorreguda en l'exterior del centre educatiu, s'hauran d'aplicar els procediments d'actuació i l'organització de l'activitat escolar establits davant de riscos d'aquesta naturalesa referits en el pla d'emergència, de manera que es permeta la salvaguarda de les persones i els béns, ateses les condicions concretes de persones, lloc i temps, i tenint en compte les instruccions que es dicten a aquest efecte. En aquest cas, l'ajuntament del municipi on es trobe ubicat el centre ha de prendre les decisions i notificar-les a la direcció del centre i a la direcció territorial corresponent.



6. En el cas que la incidència que dona origen a una situació d'emergència no puga ser controlada pels mitjans propis, es procedirà a avisar immediatament el Centre Coordinador de Seguretat i Emergències (112) i es posarà en marxa la situació preventiva (evacuació o confinament) que corresponga. De manera immediata, es comunicarà també aquesta incidència a la direcció territorial d'educació corresponent i al Comité de seguretat i salut laboral.

7. En cas de robatoris, furts o destrosses a l'interior del recinte escolar, es posarà la denúncia corresponent i, si és el cas, es donarà part a l'entitat asseguradora i s'enviaran còpies d'ambdues a la direcció territorial d'educació corresponent i a la direcció general competent en matèria de centres docents.

8. En finalitzar la jornada escolar, el centre adoptarà les mesures que estime necessàries per a evitar possibles pèrdues o consums innecessaris de diferents subministraments, com aigua, electricitat o gas.

9. Les mesures d'emergència i, si escau, el pla d'autoprotecció, hauran de preveure els procediments d'actuació necessaris per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i, especialment, per a l'alumnat amb discapacitat o trastorns generalitzats del desenvolupament, a fi de garantir-ne la salut i la seguretat, i eliminar la situació de desavantatge associada a aquestes circumstàncies.

10. Serà aplicable la normativa següent: Decret 32/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el Catàleg d'activitats amb risc de la Comunitat Valenciana i es regula el Registre Autonòmic de Plans d'Autoprotecció (DOGV 7215, 17.02.2014), i l'Ordre 27/2012, de 18 de juny, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, sobre plans d'autoprotecció o mesures d'emergència dels centres educatius no universitaris de la Comunitat Valenciana (DOGV 6804, 26.06.2012).



11. Els centres educatius han de realitzar en cada curs escolar, almenys una vegada, un simulacre d'emergència. La participació en aquest és obligatòria per a tot el personal que estiga present en el centre en el moment de la realització i s'ha de realitzar, preferentment, en el primer trimestre del curs escolar. La realització del simulacre corresponent al curs 2020-2021, es realitzarà sempre que siga compatible amb les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut davant de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

12. El formulari que han d'omplir els centres en relació amb el simulacre d'evacuació es troba allotjat en la pàgina web de l'oficina virtual de la GVA, on hi ha un apartat específic denominat «Mesures d'emergència: fitxa núm. 4, informe valoració del simulacre».



http://sai.edu.gva.es/sites/default/files/docs/Manual_Ficha4_V.pdf

13. S'ha de tramitar, també per mitjà de l'oficina virtual, el pla d'evacuació del centre, que s'ha d'efectuar utilitzant els recursos propis del centre, personals o informàtics, o utilitzant els plans ja existents, per la qual cosa s'ha d'escanejar i adjuntar, per mitjà del tràmit de l'oficina virtual anomenat «Mesures d'emergència: plans i documents», i custodiar-ne un exemplar en el centre.



3.2.12 Plans de contingència

1. Els centres educatius elaboraran un pla de contingència per tal de fer front als possibles escenaris derivats de la crisi sanitària provocada per la Covid-19.

2. Per a la confecció d'aquest pla es comptarà amb el suport de la direcció territorial a través de la Inspecció d'Educació i amb l'assessorament del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Propi de la Generalitat.

3. El pla es realitzarà d'acord amb el pla de contingència, que, per als centres docents públics dependents de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, elaborarà l'Administració educativa, amb la participació dels comités de seguretat i salut laboral, i amb les instruccions generals que s'elaboren per part de l'INVASSAT.

No obstant això, els centres privats i els dependents de l'administració local elaboraran el seu pla de contingència tenint en compte el pla elaborat per l'Administració educativa i en funció del que determinen els seus respectius serveis de prevenció, d'acord amb la normativa que és aplicable a cadascun d'aquests centres.

4. En aquest sentit, el pla de contingència i continuïtat elaborat haurà d'incloure les mesures, tècniques, humanes i organitzatives necessàries d'actuació a cada moment o situació, respecte de la materialització de la potencial amenaça. A més, s'hauran d'establir clarament les instruccions i responsabilitats necessàries, per la qual cosa hauran de quedar definits:

– Quins recursos materials són necessaris.

– Quines persones/càrrecs estan implicades en el compliment del pla i quines són les responsabilitats concretes d'aquestes persones/càrrecs dins del pla.

– Quina normativa, protocols i/o instruccions d'actuació s'han de seguir.

5. El contingut d'aquest pla serà objecte de difusió entre els diferents membres de la comunitat educativa.

6. D'acord amb el contingut dels acords de la Conferència Sectorial d'Educació de data 11 de juny, publicats mitjançant l'Ordre EFP/561/2020, de 20 de juny, els centres educatius hauran de preveure la celebració amb l'alumnat de sessions informatives i de record de les regles higièniques i sanitàries que han d'aplicar en la seua vida quotidiana, per a la qual cosa podran utilitzar els recursos elaborats per les autoritats educatives i sanitàries. Del contingut d'aquestes sessions s'informarà les famílies de l'alumnat.



3.2.13. Prevenció de riscos laborals en el sector docent

3.2.13.1. Adaptació de llocs de treball

Atenent l'article 25 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (BOE 269, 10.11.1995), per a garantir la protecció dels treballadors i treballadores sensibles a determinats riscos, recomanada en els informes mèdics laborals sobre adaptació del lloc de treball emesos pels metges i metgesses de medicina del treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT), caldrà ajustar-se al que s'indica a continuació:

1. El procés s'ha d'iniciar a instància de la persona interessada, la qual haurà de presentar una sol·licitud d'adaptació del lloc de treball dirigida a l'INVASSAT.

2. L'informe mèdic pertinent, que ha d'incloure, si és necessari, una proposta d'adaptació del lloc de treball, ha de ser remés per l'INVASSAT a la Subdirecció General de Personal Docent i a la persona interessada.

3. La Subdirecció General de Personal Docent ha de fer arribar aquesta adaptació del lloc de treball a la direcció territorial corresponent perquè, a través de la Inspecció d'Educació, realitze les gestions oportunes per a portar-la a terme.

4. Quan l'informe faça referència a un canvi d'adscripció de destinació, a un canvi d'especialitat d'entre les seues especialitats reconegudes en el centre, o a l'adequació d'horari i/o jornada, per part de l'òrgan competent en matèria de personal docent, s'ha de procurar adaptar el que siga procedent d'acord amb l'INVASSAT.

5. Quan l'informe determine que el o la docent ha d'usar de manera habitual un material de què el centre ja dispose, aquest l'ha de posar a la disposició del o la docent.

6. Quan el centre dispose d'aquest material però aquest estiga ubicat en una aula, el o la docent haurà d'impartir docència, prioritàriament, en aquesta aula.

7. Quan l'informe determine que el o la docent ha d'utilitzar de manera habitual un equip d'amplificació vocal portàtil, la direcció del centre educatiu ho ha de notificar a la Subdirecció General de Personal Docent. Aquesta unitat farà els tràmits de contractació oportuns i l'enviarà al centre per a ús exclusiu del o la docent mentre romanga en aquell centre de treball. Quan el o la docent canvie de lloc de treball a un altre centre educatiu, la direcció del centre ho ha de notificar a la direcció general competent en matèria de personal docent perquè es produïsca el trasllat del material i se'n deixe constància.





3.2.13.2 Delegats de prevenció de riscos laborals

1. La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, regula la participació i representació de les persones treballadores com a delegades de prevenció i membres del Comité de seguretat i salut. A l'efecte de facilitar les actuacions, d'acord amb el que es disposa en la Resolució d'11 de setembre de 2017, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual es procedeix a la publicació del pacte d'acció sindical subscrit per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i les organitzacions sindicals STEPV-Iv, FE-CCOO-PV i FeSP-UGT-PV. [2017/8049], les delegades i delegats de prevenció de riscos laborals del sector docent no universitari disposaran de quatre hores setmanals, dues de les quals seran lectives.



2. D'acord amb el que estableix l'article 94 del Decret 252/2019, per a col·laborar en l'acompliment de les funcions de l'activitat preventiva de nivell bàsic previstes en la normativa vigent, la direcció dels centres educatius podrà nomenar una persona coordinadora de prevenció de riscos laborals entre el personal docent triat pel claustre, preferentment amb destinació definitiva. Aquesta figura és diferent de la figura detallada en el punt anterior i les hores lectives de dedicació a les seues funcions hauran d'anar a carrec del nombre global d'hores lectives setmanals utilitzades per a les diferents coordinacions sense que supose cap increment.





4. PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL

La programació general anual és l'instrument bàsic que recull la planificació, l'organització i el funcionament del centre, com a concreció anual dels diferents aspectes que es recullen en el PEC. L'elaboració d'aquest document s'ha d'adequar a les exigències de rigor, senzillesa i utilitat.



4.1. Consideracions generals

1. Els centres d'Educació Secundària hauran d'elaborar al principi de cada curs acadèmic una programació general anual (d'ara en avant, PGA). La PGA estarà constituïda pel conjunt d'actuacions derivades de les decisions adoptades en el PEC elaborat en el centre i la concreció del currículum. Ha de recollir tots els aspectes relatius a l'organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes i els plans d'actuació acordats i aprovats. La PGA constitueix, per tant, la concreció dels criteris i orientacions generals per a cada curs escolar.

2. L'equip directiu d'aquests en coordinarà l'elaboració i se'n responsabilitzarà, d'acord amb els criteris adoptats pel consell escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de professorat i els del consell de delegats, associacions de l'alumnat i de les associacions de pares i mares de l'alumnat.

3. La PGA facilitarà el desenvolupament coordinat de totes les activitats educatives, l'exercici correcte de les competències dels diversos òrgans de govern i de coordinació docent i la participació de tots els sectors de la comunitat escolar d'acord amb els principis de coeducació.



4. En finalitzar el curs, l'equip directiu ha d'incloure en la memòria de final de curs l'avaluació de les activitats realitzades.

5. La PGA serà aprovada d'acord amb el que s'estableix en la normativa bàsica vigent, tenint en compte l'informe previ del consell escolar i del claustre, i podrà ser modificada al llarg del curs escolar d'acord amb el procediment que determine l'Administració educativa.



6. La PGA serà de compliment obligat per a tots els membres de la comunitat escolar.

4.2. Continguts de la PGA

Pel que fa als seus continguts, caldrà ajustar-se al que disposen els articles 95 i 97 del Decret 252/2019 i en l'article 124.1 de la Llei orgànica 2/2006, en la nova redacció donada per la Llei orgànica 8/2013; així com en la resta de disposicions vigents que estableixen la inclusió de determinats aspectes com a part del contingut de la PGA. A aquests efectes, la PGA ha d'incloure:



4.2.1 Informació administrativa

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat PAM, millora del centre, innovació i avaluació.)

És el document d'organització administrativa del centre i ha de constar de l'estadística de principi de curs (ITACA), l'informe de context (facilitat per l'Administració educativa), la situació de les instal·lacions i de l'equipament, l'horari general, l'actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs, els calendaris i altres informacions relatives als suports humans i als recursos materials del centre que puguen ser d'interés.



4.2.1.1 Horari general del centre

1. D'acord amb el que estableix l'article 84 del Decret 252/2019, l'horari general del centre reflectirà totes les activitats d'aquest i s'acomodarà al millor aprofitament de les activitats docents i a les particularitats del centre. Aquest horari general transcorrerà entre l'obertura i el tancament de les instal·lacions durant el curs escolar, i haurà d'especificar:

a) L'horari de funcionament en el qual estarà disponible per a la comunitat educativa cadascun dels serveis i de les instal·lacions del centre, dins i fora de la jornada escolar, i les condicions per a fer-ne ús.

b) La jornada de les activitats escolars lectives i de les activitats complementàries, així com els programes que conformen l'oferta educativa del centre, que es desenvoluparà de dilluns a divendres.

c) L'horari disponible per a les activitats extraescolars.

2. L'equip directiu atenent les particularitats de cada centre i el millor aprofitament de les activitats docents i complementàries, amb les aportacions del claustre i del consell escolar, elaborarà la proposta de l'horari general del centre.

3. La direcció del centre, previ informe del claustre i del consell escolar, i en virtut de les atribucions que confereix a aquest òrgan la nova redacció de l'article 132.1 de la Llei orgànica 2/2006, donada per la Llei orgànica 8/2013, aprovarà l'horari general del centre i el posarà a disposició de la comunitat educativa, preferentment per mitjans electrònics o telemàtics.

4. D'acord amb el que indica la Resolució de 4 de maig, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19, l'horari general i la jornada escolar dels centres per al curs 2020-2021, serà la mateixa que per al curs 2019-2020.

5. S'atendrà al que disposa la Resolució de 29 de maig de 2020, del director general de Centres Docents, per la qual es fixa el calendari escolar del curs acadèmic 2020/2021 (DOGV 8826, 03.06.2020), i l'Ordre d'11 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'estableixen els criteris generals pels quals s'ha de regir el calendari escolar per a tots els centres docents de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional, Batxillerat, Ensenyaments Artístics i Ensenyaments d'Idiomes (DOGV 3267, 18.06.1998), o la normativa que la substituïsca.

6. Consideracions generals per a l'elaboració dels horaris:

a) En els centres en què encara no estiga constituït el consell escolar, la direcció, oït el claustre, aprovarà l'estructura de l'horari general del centre i la jornada escolar.

b) L'horari general del centre fixarà les hores i les condicions en què el centre romandrà obert.

c) S'establirà la durada i distribució dels períodes lectius i els procediments necessaris per a atendre l'alumnat durant la seua permanència en el centre.

d) Les direccions territorials, amb un informe previ de la Inspecció d'Educació, podran autoritzar uns horaris que no s'ajusten als criteris generals quan així ho exigisquen les necessitats d'escolarització, la utilització del transport escolar en centres d'àmbit rural o comarcal, o la realització de la formació en centres de treball. El termini de sol·licitud d'horari especial finalitzarà el 15 de juny de 2021.

e) En els centres en què hi haja serveis residencials, l'horari general del centre haurà de preveure el desenvolupament de totes les activitats acadèmiques, formatives i residencials i distingir entre dies lectius, no lectius i festius.

7. La direcció territorial competent en matèria d'educació podrà unificar i reorganitzar, quan concórreguen circumstàncies especials derivades de l'organització del transport escolar o altres factors que ho justifiquen, l'horari general dels centres d'una localitat, un barri o una zona.



8. Els centres organitzaran l'entrada i eixida de l'alumnat de forma escalonada d'acord amb les mesures de prevenció establides al seu pla de contingència per tal de fer front als possibles escenaris derivats de la crisi sanitària provocada per la Covid-19.



4.2.1.2. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat, del personal docent, del personal no docent de suport a la inclusió i del personal d'administració i serveis.

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat GESTIÓ HORÀRIA.)



4.2.1.2.a. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat

1. Durant la jornada escolar, el currículum es desenvoluparà a través d'un mínim de cinc i un màxim de huit sessions lectives diàries, de dilluns a divendres. Les sessions lectives tindran una durada mínima de 55 minuts. Després de cada dues o tres sessions lectives hi haurà un període de descans de vint minuts, com a mínim.

2. La distribució horària setmanal de les diferents matèries es realitzarà tenint en compte l'organització extraordinària dels grups d'alumnat realitzada per tal d'adaptar-se a les mesures de prevenció, higiene i seguretat establides al seu pla de contingència per tal de fer front a la situació de crisi sanitària provocada per la Covid-19, tenint present, en tot cas, que l'alumnat d'Educació Secundària Obligatòria no podrà tindre hores lliures intercalades en el seu horari lectiu.

3. De conformitat amb el que disposen els articles 13.4, 14.5, 27.5 i 28.5 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, la matèria de Valencià: Llengua i Literatura rebrà el mateix tractament que la matèria Llengua Castellana i Literatura.

4. Els centres docents públics i privats concertats podran efectuar ampliacions de l'horari escolar sense que, en cap cas, s'imposen aportacions a les famílies ni exigències a la conselleria competent en matèria d'educació, tal com estableix l'article 120.4 de la Llei orgànica 2/2006. L'ampliació de l'horari escolar podrà efectuar-se per mitjà de l'increment del nombre de sessions lectives diàries, sense perjudici del que disposen el punt 3 d'aquest apartat i la normativa vigent en matèria de jornada escolar.

5. La direcció del centre haurà de garantir l'atenció lectiva a l'alumnat del centre fins a l'últim dia establit en el calendari escolar. En aquest sentit, l'atenció lectiva a l'alumnat podrà incorporar repassos, exàmens, recuperacions, etc., però en cap cas es podrà suspendre ni disminuir aquesta atenció a l'alumnat abans de les dates fixades pel calendari escolar per a la finalització de les activitats escolars del corresponent curs acadèmic.

6. L'horari de l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat queda regulat en l'article 3 del Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7544, 10.06.2015). Aquesta norma està modificada pels decrets següents:

a) Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es modifiquen el Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana, i el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7611, 09.09.2015).

b) Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual estableix el currículum i desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 8284, 30.04.2018)

c) Decret 39/2020, de 20 de març, del Consell, de mesures de suport a esportistes d'elit i al personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana (DOGV 8784, 08.04.2020).



4.2.1.2.b. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris del professorat i del personal no docent especialitzat de suport a la inclusió



1. La direcció d'estudis haurà d'elaborar l'horari personal del personal docent, d'acord amb els criteris aprovats pel claustre i que amb caràcter previ haurà establit.

2. La direcció d'estudis, en la confecció dels horaris del professorat, tindrà especialment en compte les hores de coordinació de l'equip educatiu que imparteix classe a un mateix grup d'alumnat i de la resta d'equips i òrgans de coordinació, per a donar una resposta educativa coherent al conjunt de l'alumnat.

3. La direcció d'estudis ha d'organitzar els horaris del personal especialitzat, docent i no docent, de suport a la inclusió, d'acord amb els criteris del claustre, les directrius de la comissió de coordinació pedagògica i els plans d'actuació personalitzats de l'alumnat. Per a aquesta tasca ha de tindre l'assessorament del departament d'orientació acadèmica i professional.

4. La direcció d'estudis ha d'elaborar l'horari del personal no docent especialitzat, d'acord amb el que disposa la normativa vigent, tal com s'indica en l'apartat «. Personal no docent especialitzat de suport a la inclusió» d'aquestes instruccions.





4.2.1.2.c. Criteris per a l'elaboració dels horaris del PAS

1. En cas que el centre dispose de personal d'administració i serveis, aquest ocupa un lloc en l'àmbit educatiu i és personal de l'Administració de la Generalitat, per la qual cosa l'horari de treball, el règim de vacances, els permisos i les llicències d'aquest és el que preveu la normativa vigent en matèria de condicions de treball per al personal esmentat, segons el que estableix el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.3.2019).



2. Pel que fa a les funcions, cal ajustar-se al que disposa la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana.(DOGV 6310, 14.07.2010)



4.2.1.3. Calendari d'avaluacions i recuperacions

1. Els centres docents, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, han d'establir el nombre i el calendari de les sessions d'avaluació que es realitzaran per a cada curs acadèmic i grup d'alumnat al llarg del període lectiu ordinari del curs. Com a mínim es realitzarà una avaluació cada trimestre. En l'Educació Secundària Obligatòria, a més, serà preceptiu realitzar una avaluació inicial. L'última sessió d'avaluació, en finalitzar el període lectiu del curs escolar, tindrà caràcter d'avaluació final ordinària. L'alumnat amb matèries no superades en l'avaluació final ordinària comptarà amb una avaluació extraordinària.



2. En els centres públics hi ha previst un període per a la realització i avaluació de les proves extraordinàries d'avaluació, per a la sessió d'avaluació final extraordinària i per al lliurament de les qualificacions. En el cas dels ensenyaments previs als procediments d'accés a la universitat, això és, el segon curs de Batxillerat, o el tercer bloc de Batxillerat quan es tracte de la modalitat de Batxillerat nocturn (model A), aquest període està comprés entre els dies 21 i 30 de juny de 2021, els dos inclosos. Per a la resta d'ensenyaments, aquest període està comprés entre els dies 30 de juny de 2021 i 7 de juliol de 2021, els dos inclosos.



3. En els centres privats, la persona física o jurídica que en tinga la titularitat determinarà les dates de realització de les proves extraordinàries d'avaluació per als diferents ensenyaments i no podran iniciar-se les proves extraordinàries corresponents a cada ensenyament fins després de la finalització de les activitats escolars del curs acadèmic 2020-21 en l'ensenyament respectiu.

4. Els centres, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, establiran els dies en què tindran lloc les proves, a partir de les dates indicades en els apartats anteriors.

5. En els centres públics, la comissió de coordinació pedagògica proposarà al claustre la planificació general de les sessions d'avaluació perquè siguen aprovades.

6. Les sessions d'avaluació que es realitzen al llarg del curs, incloent-hi l'avaluació final, seran distribuïdes de manera que el total de dies lectius compresos en cada període d'avaluació siga semblant.





4.2.1.4 Calendari de reunions dels òrgans col·legiats del centre, de lliurament de la informació i d'entrevistes a les persones representants legals de l'alumnat

1. Serà establit amb la finalitat de dotar d'operativitat i eficiència aquests òrgans: consell escolar, equip directiu, claustre, comissió de coordinació pedagògica i equips educatius.

Amb l'objectiu d'analitzar, valorar i reorientar, si cal, l'acció educativa s'elaborarà un calendari per al lliurament d'informació a les persones representants legals de l'alumnat perquè coneguen la seua situació educativa amb la finalitat de millorar-la.

Es preveuran també els aspectes organitzatius del calendari de reunions i entrevistes amb les persones representants legals de l'alumnat (cronograma, contingut i altres aspectes relacionats).

2. En el cas que es produïsca una suspensió temporal de les activitats presencials en els centres o un tancament dels centres educatius al llarg del curs escolar, les reunions dels diferents òrgans col·legiats i de coordinació docent, podran ser no presencials, i es garantirà en qualsevol cas, allò que es preveu en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, quant al règim de funcionament dels òrgans col·legiats. De la mateixa manera, les entrevistes amb les famílies i els actes de lliurament d'informació a les persones representants legals de l'alumnat, es realitzaran de forma que quede assegurada la recepció de la informació per les persones representants legals de l'alumnat.





4.2.1.5 Actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs

4.2.1.5.a. Capacitació lingüística del professorat

1. S'ha d'aplicar el que s'indica en l'Ordre 3/2020, de 6 de febrer, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es determina la competència lingüística necessària per a l'accés i l'exercici de la funció docent en el sistema educatiu valencià (DOGV 8736, 10.02.2020, amb correcció de dades publicada el 09.04.2020).

2. El certificat de nivell C1 de coneixements de valencià de la JQCV o equivalents, d'acord amb la normativa vigent, serà la competència idiomàtica necessària per a vehicular àrees no lingüístiques en valencià en les etapes d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, cicles formatius de Formació Professional i Formació de les Persones Adultes.



El certificat de nivell C1 també és la competència idiomàtica necessària per a vehicular en Secundària àmbits en els quals s'incloga la matèria de Valencià: Llengua i Literatura.

3. El certificat de nivell C1, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) i amb el Decret 61/2013, de 17 de maig, del Consell, pel qual s'estableix un sistema de reconeixement de la competència en llengües estrangeres a la Comunitat Valenciana i es crea la Comissió d'Acreditació de Nivells de Competència en Llengües Estrangeres (DOGV 7027, 20.05.2013), serà la competència idiomàtica necessària per a vehicular àrees no lingüístiques en la llengua estrangera del certificat corresponent, en les etapes d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, cicles formatius de Formació Professional i Formació de les Persones Adultes. D'acord amb la disposició transitòria segona de la Llei 4/2018, amb caràcter transitori i fins al curs acadèmic 2026-2027, es considerarà que disposa de la competència suficient per a vehicular àrees en anglés el professorat que acredite el nivell de coneixement B2 d'anglés, d'acord amb el MECR.



4. El màster que habilita per a l'exercici de les professions de professor d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i ensenyament d'idiomes, el certificat oficial que acredita estar en possessió de la formació equivalent a l'exigida en l'article 100 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per a aquelles persones que, per raons derivades de la seua titulació, no puguen accedir als estudis del màster anterior, juntament amb els títols i certificats inclosos en la disposició transitòria huitena de la Llei orgànica 2/2006, d'educació, són la formació que ha de garantir que la competència didàctica del professorat siga l'adequada per al compliment dels objectius del programa d'educació plurilingüe i intercultural que regula la Llei 4/2018, de 21 de febrer, en l'article 27.

5. Amb la finalitat que les titulacions administratives indicades a continuació puguen ser comprovades d'ofici per l'Administració, els funcionaris de carrera, en pràctiques i integrants de les borses de treball dels cossos docents que estiguen en possessió d'aquestes hauran d'instar-ne la inscripció en el Registre de Personal Docent, segons el que disposa la Resolució de 9 de maig de 2014, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per la qual es regula el registre de titulacions per als procediments de provisió de llocs del personal docent no universitari de la Comunitat Valenciana (DOGV 7273, 14.05.2014):



a) Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià.

b) Diploma de Mestre de Valencià.

c) Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Llengua Estrangera.

d) Certificat de nivell C1, o superior, de coneixements de valencià de la JQCV o equivalents.

e) Certificat de nivell B2, o superior, d'idiomes estrangers, d'acord amb el MECR.

Tot això, sense perjudici del disposat en la disposició transitòria primera de l'Ordre 3/2020, contemplada en la correcció d'errors (DOGV 8785, 09.04.2020).

A aquest efecte, el professorat haurà de presentar les seues sol·licituds en els òrgans que es determinen per a cada títol en aquesta Resolució de 4 de juny de 2013, de la Direcció General d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions sobre l'expedició de les titulacions administratives que faculten per a l'ensenyament en valencià, del valencià i en llengües estrangeres en els ensenyaments no universitaris a la Comunitat Valenciana (DOGV 7054, 26.06.2013).



Les titulacions administratives inscrites o expedides pels registres de coneixements de valencià i de formació del professorat, dependents dels òrgans competents en matèria de política lingüística i formació del professorat no universitari, seran anotades d'ofici en el Registre de personal docent als funcionaris de carrera, en pràctiques i integrants de les borses de treball dels cossos docents.



4.2.1.5.b. Catalogació de llocs de treball docents en valencià

Segons l'Ordre 90/2013, de 6 de novembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula la catalogació amb el requisit lingüístic de valencià de determinats llocs de treball docents en centres docents públics i en els serveis o unitats de suport escolar i educatiu dependents de la Generalitat (DOGV 7148, 08.11.2013), els llocs de treball corresponents, entre d'altres, als funcionaris docents del cos de professors i catedràtics d'Ensenyament Secundari en centres docents públics, amb independència que siguen ocupats pels funcionaris dels cossos esmentats o per funcionaris de qualssevol altres cossos docents, i els llocs de treball corresponents al professorat de Religió estan catalogats amb requisit lingüístic de valencià, sense perjudici de les excepcions previstes en l'article 4 i en la disposició addicional primera de l'esmentada ordre.





4.2.1.5.c. Classificació de llocs de treball docent en llengua estrangera

1. D'acord amb la Resolució de 31 de gener de 2013, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual s'estableixen criteris de classificació i provisió mitjançant comissions de servei, adjudicació provisional i/o en règim d'interinitat de llocs de treball docent que imparteixen en una llengua estrangera àrees, matèries o mòduls no lingüístics, en els centres docents públics de la Comunitat Valenciana (DOGV 6969, 20.02.2013), la classificació de llocs amb perfil lingüístic en llengües estrangeres serà conseqüència directa que els titulars definitius o provisionals d'aquests impartisquen àrees, matèries o mòduls no lingüístics en llengua estrangera i únicament determina que les substitucions d'aquests es realitzaran en règim d'interinitat amb professorat amb les competències lingüístiques acreditades.

2. En aquest sentit, la direcció dels centres educatius ha de registrar, en el procediment informàtic de gestió d'horaris i grups ITACA, quins docents imparteixen àrees, matèries o mòduls no lingüístics en una llengua estrangera per a poder classificar per un curs escolar els seus llocs amb el requisit lingüístic corresponent de la llengua en la qual es vehiculen la matèria o matèries corresponents. Aquells centres la gestió d'horaris i grups dels quals no es faça mitjançant aquest procediment informàtic han de comunicar les dades a la Inspecció Territorial d'Educació de la direcció territorial corresponent, al Servei de Gestió i Determinació de Plantilles de Personal Docent de la Subdirecció General de Personal Docent i al Servei d'Educació Plurilingüe de la direcció general en matèria d'ordenació.

3. Els docents que vulguen impartir matèries o mòduls no lingüístics en una llengua estrangera hauran d'estar habilitats o tindre acreditada la competència lingüística d'acord amb el procediment previst en la Resolució de 19 de juny de 2012, de la Subdirecció General de Personal Docent de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es convoca el professorat dels nivells d'ensenyament no universitari per a l'acreditació en llengües estrangeres per a impartir àrees, àmbits, matèries o mòduls no lingüístics (DOGV 6803, 25.06.2012).



4.2.1.6 Llibres de text i altres materials curriculars

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat Gestió de recursos materials.)

1. Els llibres de text i altres materials curriculars són els recursos didàctics necessaris per al desenvolupament del programa complet d'una matèria, àrees o mòduls, en tot el que disposa la normativa vigent sobre el currículum de la Comunitat Valenciana. Es tracta del material que es requereix per al desenvolupament de les activitats derivades del currículum en el centre. En l'exercici de l'autonomia pedagògica, correspon als òrgans de coordinació didàctica dels centres públics adoptar els llibres de text i/o la resta de materials didàctics que hagen d'utilitzar-se en el desenvolupament dels diversos ensenyaments i, d'acord amb el pla director de coeducació, s'han d'incorporar materials d'autoria de dones.

Els materials curriculars hauran de complir almenys els requisits següents: ser accessibles i segurs per a tot l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, especialment aquells que fan servir sistemes de comunicació augmentatius o alternatius, afavorir i garantir la igualtat i la no-discriminació, facilitar la interacció i el treball en equip, permetre diversos nivells de participació i aprenentatge, utilitzar formes diferents de representació de la informació, implicar opcions múltiples de motivació, possibilitar tipus alternatius de resposta, ser respectuosos amb el medi ambient i s'ha de tindre en compte que els materials curriculars visibilitzen la situació de les dones des de la perspectiva cultural i històrica, que incloguen models de referència i eliminen prejudicis sexistes i discriminatoris. A més a més, la garantia que els materials per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu estiguen disponibles en el moment en què els necessiten, en igualtat de condicions que la resta de l'alumnat del seu grup.



2. Els llibres de text i la resta de materials curriculars han d'estar en consonància amb la llengua curricular en què s'haja de vehicular l'assignatura segons el que s'establisca en el PLC autoritzat.

3. En l'elaboració i la utilització de materials curriculars, el professorat s'haurà d'atindre al que disposa l'article 32 de la Llei de propietat intel·lectual text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, BOE núm. 97, de 22.04.1996, modificat per la Llei 21/2014, de 4 de novembre, BOE núm. 268, de 05.11.2014, pel Reial Decret llei 2/2018, de 13 d'abril (BOE 91, 14.04.2018), i per la Llei 2/2019, d'1 de març (BOE 53, 02.03.2019), pel que fa a les cites, ressenyes i il·lustracions amb finalitats educatives o d'investigació científica.



Quant a la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text i/o material didàctic en els centres públics i privats concertats caldrà ajustar-se al que es disposa en l'Ordre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV 7806, 15.06.2016), així com a la convocatòria corresponent al curs 2020-2021 i a les instruccions dictades a aquest efecte.



Els centres docents han d'orientar les seues actuacions cap a la reutilització de llibres de text i materials didàctics, així com cap a l'elaboració de materials propis.

4. Els departaments didàctics o equips pedagògics podran optar pel llibre de text en format imprés o digital, per materials curriculars que despleguen el currículum de la matèria corresponent o per materials didàctics d'elaboració pròpia que s'ajusten a la normativa vigent de la Comunitat Valenciana, sempre considerant els formats que s'adapten a l'alumnat amb necessitats educatives especials que requerisca una presentació diferenciada d'aquests.

4.1. La relació dels llibres de text i la resta de materials curriculars, seleccionats en cada centre per l'òrgan competent, s'exposaran en el tauler d'anuncis i en la pàgina web del centre durant el mes de juny. S'haurà d'informar la junta directiva de les associacions de mares i pares sobre els llibres de text i els materials didàctics adoptats pel centre.

4.2. D'acord amb el que estableix la Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19, durant el curs 2020-2021, els centres educatius mantindran els llibres de text i la resta de materials curriculars adoptats durant el curs 2019-2020, sense que aquesta mesura afecte el programa de reutilització ni les normes d'utilització i conservació aprovades pels centres.



Per tant, els centres mantindran, per al curs escolar 2020-2021, amb caràcter general, els llibres de text i la resta de materials curriculars utilitzats durant el curs 2019-2020, d'acord amb el que es preveu en la Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional. Per tant, dins de les dotacions màximes previstes en les corresponents resolucions del programa de banc de llibres de text i material curricular:

a) Els centres podran reposar les unitats necessàries per a completar els lots de llibres i material curricular i substituir només aquells llibres de text o materials que es consideren deteriorats. Així mateix, podran reposar les llicències digitals que hagen caducat.

b) Excepcionalment, els centres podran canviar els llibres de text en els casos següents:

– Llibres de text i material curricular de primer i segon de Primària, atés que es tracta de material, majoritàriament, no reutilitzable.

– ISBN descatalogat per l'editorial.

– Centres que havien iniciat un procés de renovació en cursos anteriors i necessiten donar continuïtat al projecte ja iniciat.

– Centres incomplets amb la implantació d'un nou curs.

– Centres que a causa de la crisi sanitària han afegit metodologia digital per a adaptar-se a la formació no presencial durant el tercer trimestre del curs 19-20, i desitgen donar continuïtat al projecte en el curs 20-21, i substituir els llibres de text per llicències digitals.

Atés que els ensenyaments no obligatoris no estan inclosos en el programa de banc de llibres, els centres podran canviar, per al curs 2020-2021, els llibres de text i material curricular corresponents a Batxillerat i Formació Professional en els casos en què ho consideren necessari.

4.3. Amb caràcter general, els llibres de text i la resta de materials curriculars adoptats no podran ser substituïts per altres durant un període mínim de quatre anys, des de la data en què s'hagen adoptat.



Els centres educatius, en virtut de la seua autonomia, podran allargar la vida útil dels llibres de text i/o materials curriculars didàctics que estiguen en bon estat amb la finalitat de racionalitzar la despesa pública, atenent criteris de corresponsabilitat i sostenibilitat. Per això, s'haurà de reposar únicament aquell material que estiga deteriorat i no reunisca les condicions necessàries per a ser reutilitzat.

En el cas de ser imprescindible la renovació o reposició de llibres de text, materials didàctics o material d'elaboració pròpia, es durà a terme la dotació econòmica en els centres en funció de les necessitats i la dotació pressupostària màxima per a cada un d'aquests.



4.4. La selecció i adopció dels llibres de text i/o altres materials didàctics no requeriran l'autorització prèvia de l'Administració educativa. En tot cas, aquests hauran d'adaptar-se al rigor científic adequat a les edats de l'alumnat i al currículum aprovat per l'Administració educativa i, a més, hauran d'estar en la llengua corresponent segons el projecte lingüístic o disseny particular del programa. Així mateix, han de reflectir i fomentar el respecte als principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals.

4.5. Les normes d'utilització i conservació dels llibres de text i material curricular cedits a l'alumnat en règim de préstec s'han d'incloure en les normes d'organització i funcionament del centre escolar. Tant el programa de reutilització com les normes d'utilització i conservació hauran de ser aprovats pel claustre i pel consell escolar.



El consell escolar podrà constituir una comissió per a la coordinació i gestió del banc de llibres i material curricular, sense perjudici de les funcions assignades a la persona coordinadora del programa de reutilització de llibres i materials curriculars en l'apartat 5.6.5 d'aquestes instruccions.

4.6. En el cas dels centres privats concertats, l'aprovació de les normes d'utilització i conservació, l'aprovació dels materials didàctics i llibres de text i la determinació de les funcions encomanades en aquest article correspondran als òrgans que tinguen atribuïdes les competències o, si és el cas, als òrgans que determine la titularitat del centre.



4.7. La supervisió dels llibres de text i altres materials curriculars constituirà part del procés ordinari d'inspecció que exerceix l'Administració educativa sobre la totalitat d'elements que integren el procés d'ensenyament i aprenentatge, que ha de vetlar pel respecte als principis i valors continguts en la Constitució i en el que disposa la LOE.





4.2.1.7. Productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat

Els centres podran sol·licitar productes individuals de suport a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport per a l'accés al currículum i a l'aprenentatge de l'alumnat amb necessitats educatives especials, d'acord amb els criteris i terminis establits en la Resolució de 31 d'octubre de 2019, de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la sol·licitud i la gestió de productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials (DOGV 8673, 09.11.2019).



4.2.1.8. Programa anual del menjador escolar

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat GESTIÓ DELS SERVEIS COMPLEMENTARIS).

1. La direcció del centre docent ha d'elaborar per a cada curs un programa, que ha de ser aprovat pel consell escolar del centre, que ha de respectar i desenvolupar el projecte educatiu de menjador escolar del centre i establir els aspectes concrets d'organització i funcionament del menjador en cada curs.

2. Seran aplicables:

– L'Ordre 43/2016, de 3 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es modifica l'Ordre 53/2012, de 8 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria d'educació (DOGV 7845, 05.08.2016).



– Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).

– Aquelles altres normes o instruccions que puga desenvolupar tant la conselleria competent en matèria d'educació com la competent en matèria de sanitat per a establir mesures higienicosanitàries de prevenció de la salut de l'alumnat i del personal docent i no docent que siga usuari d'aquest servei complementari.

3. L'organització de l'activitat educativa presencial dels centres realitzada d'acord amb les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació Cultura i Esport, ha generat, per a un gran nombre de centres educatius, la necessitat de configurar un nombre de grups d'alumnat superior a l'habitual i, per tant, d'explorar altres usos dels espais disponibles. Aquesta situació excepcional afecta l'organització del menjador escolar i, en alguns casos, requerirà ampliar el nombre de torns que permeta donar resposta a les necessitats de l'alumnat i les seues famílies.



Per això, una vegada determinat el nombre de grups-aula necessaris, els espais disponibles i la capacitat del menjador escolar, la direcció del centre podrà impulsar un model formatiu amb una càrrega horària setmanal flexible que permeta reduir en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat fins a 1 hora l'horari lectiu diari, quan aquesta mesura permeta un major nivell de presencialitat de l'alumnat en els diferents nivells en què aquesta presencialitat no estava garantida inicialment i garantisca el funcionament del menjador escolar d'acord amb les mesures higièniques i de seguretat definides per les autoritats competents.





4.2.1.9. Programa anual d'activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris

1. Respecte a les activitats complementàries i a les activitats extraescolars caldrà ajustar-se al que s'especifica en els articles 72 i 73 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, respectivament.

2. D'acord amb el que estableix l'article 19 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, correspon a la persona titular de la vicedirecció del centre promoure i organitzar la realització d'activitats extraescolars i complementàries, segons les directrius aprovades pel consell escolar del centre.

3. Els serveis complementaris es refereixen al servei complementari de menjador escolar, de transport escolar, la biblioteca escolar i altres serveis complementaris.

4. En les activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris s'haurà de tindre en compte que siguen accessibles per a tot l'alumnat, que no discriminen cap membre de la comunitat educativa i que no tinguen ànim de lucre.

5. Quan les activitats complementàries i extraescolars incloses en la programació general anual impliquen un desplaçament de personal docent i no docent fora del centre, o s'allarguen més enllà de la finalització de la jornada escolar, correspon al director o directora d'aquest centre l'autorització de la comissió de serveis en aquells supòsits en què aquesta done lloc a indemnització per raó del servei segons el que disposa el Decret 24/1997, d'11 de febrer, del Govern Valencià, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV 2931, 17.02.1997); el Decret 88/2008, de 20 de juny, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997, d'11 de febrer, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV 5791, 24.06.2008); el Decret 64/2011, de 27 de maig, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997, d'11 de febrer, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV 6531, 30.05.2011); el Decret 95/2014, de 13 de juny, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997, d'11 de febrer, del Consell, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV 7299, 19.06.2014) i el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.03.2019). En aquest cas, les despeses seran a càrrec del pressupost del centre.



6. Caldrà ajustar-se, a més, al que s'estableix en la normativa següent:

– El claustre de professorat i el consell de delegats tindran competència per a realitzar propostes quant a activitats complementàries i extraescolars, de la mateixa manera que les associacions de mares i pares, i les associacions de l'alumat, segons el que s'estableix respectivament en el Decret 126/1986 (DOGV 466, 14.11.1986), i en el Decret 127/1986 (DOGV 462, 10.11.1986).

– L'Ordre 53/2012, de 8 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria d'educació (DOGV 6839, 13.08.2012), modificada per l'Ordre 43/2016, de 3 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV 7845, 05.08.2016) També és aplicable el Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018), i la convocatòria per a la concessió d'ajudes de menjador escolar als centres educatius per al curs escolar 2020-2021.



– El Decret 77/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre regulació del transport escolar, el Reial decret 443/2001, de 27 d'abril, sobre condicions de seguretat en el transport escolar i de menors, així com el que disposa la normativa específica que es dicte per a establir les condicions per a ser usuari del servei de transport escolar col·lectiu durant el curs 2020-2021, i en la convocatòria corresponent d'ajudes individuals per al servei de transport escolar durant aquest curs escolar.

7. Les activitats extraescolars i complementàries i els serveis complementaris que s'inclouen en la PGA seran organitzades i realitzades pel centre, per associacions col·laboradores, o en col·laboració amb les corporacions locals i es faran amb la participació de tota la comunitat educativa, especialment, les AMPA. En tot cas, les persones que desenvolupen activitats extraescolars amb l'alumnat del centre menor d'edat hauran d'aportar el certificat negatiu del Registre central de delinqüents sexuals.

8. D'acord amb el que s'indica en la Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional per la qual s'estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19, en els centres educatius s'organitzaran d'activitats extraescolars que combinen activitats de reforç amb activitats lúdiques, que poden estar promogudes per altres administracions, organitzacions i entitats d'iniciativa social, comptant amb el concurs del voluntariat i en contacte amb els centres educatius i el seu professorat. En aquest sentit, la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport promourà acords amb les diputacions i els ajuntaments per a l'organització i finançament de les activitats extraescolars assenyalades.



9. El programa anual d'activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris per al curs 2020-2021 s'ajustarà a l'evolució de la pandèmia Covid-19 i es promouran especialment les activitats complementàries que es desenvolupen fora del centre educatiu.



10. Els centres podran organitzar aquestes activitats sempre que es puga garantir la distància mínima interpersonal d'1,5 metres, i que, a més, es dispose d'un registre amb la relació de l'alumnat assistent, de manera que, en el cas de detectar un contagi, es poguera fer-ne la traçabilitat sobre les persones que caldria aïllar.

11. Tota activitat extraescolar o complementària que es realitze fora del centre requerirà, per a la participació de cada alumne o alumna menor d'edat, l'autorització prèvia dels pares o representants legals, en què haurà de constar:

– Nom i cognoms i número de DNI, passaport o un altre document legal del pare/mare o tutor/a legal que autoritza la participació de l'alumne en l'activitat. (En el cas de separació legal, el document haurà d'estar signat pel progenitor/a o representant legal amb qui l'alumne/a convisca, sense perjudici de l'indicat en la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació (DOGV 8490, 20.02.2019)).

– Nom, cognoms i curs de l'alumne/a a qui s'autoritza.

– Lloc on es desenvoluparà l'activitat.

– Hora de començament i hora de finalització aproximada de l'activitat.

– Professors i professores responsables.

– Preu de l'activitat.

– Observacions del pare/mare o tutor/a legal.

– En el revers de l'autorització podran indicar-se les normes de comportament de l'alumnat.

12. En els centres en què hi hagen serveis residencials, el personal especialitzat programarà les activitats residencials i formatives, d'acord amb les directrius elaborades prèviament pel consell escolar del centre i sota la coordinació i la supervisió dels òrgans residencials corresponents. Així mateix, col·laborarà en la programació d'aquelles activitats que es referisquen a l'orientació i la tutoria d'alumnat i a les activitats complementàries.

13. En finalitzar el curs, l'equip directiu ha d'incloure en la memòria de final de curs l'avaluació de les activitats realitzades.



4.2.2. Pla d'actuació per a la millora

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat PAM, MILLORA DEL CENTRE, INNOVACIÓ I AVALUACIÓ.)

1. El pla d'actuació per a la millora (PAM), considerat com a la part pedagògica de la PGA, es el document en el qual es concreta la intervenció educativa que es durà a terme en el centre educatiu i en el seu entorn, durant un curs escolar.

2. El PAM té les finalitats següents: incrementar el percentatge d'alumnes que aconsegueix els objectius i les competències educatives corresponents, reduir l'absentisme escolar, millorar la competència emocional i les habilitats d'interacció social de l'alumnat per a aconseguir la plena inclusió socioeducativa i desenvolupar accions per a previndre i compensar les desigualtats en educació.

3. Amb l'objectiu d'organitzar la pràctica docent, i amb el coneixement de la dotació completa d'hores de professorat de la qual disposen, els centres educatius hauran d'elaborar el disseny de les actuacions que es duran a terme dins del seu PAM durant el curs 2020-2021. Aquest disseny haurà de ser aprovat pel claustre i el consell escolar abans del 30 de setembre de 2020. Posteriorment, s'hauran d'omplir les actuacions que configuren el PAM del curs 2020-2021 en l'apartat corresponent d'ITACA, i s'hauran d'aprovar junt amb la PGA, abans del lliurament d'aquesta a l'Administració.

4. D'acord amb el que determina la Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional per la qual s'estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19, els centres educatius centraran el seu pla d'actuació per a la millora (PAM) del curs 2020-21 en el disseny i organització d'activitats que tinguen com a principi fonamental la consolidació, reforç i recuperació dels aprenentatges imprescindibles perquè tot l'alumnat puga seguir amb èxit el curs 2020-21, especialment l'alumnat amb majors dificultats d'aprenentatge i que es troba més ressagat a causa de les circumstàncies en les quals ha pogut desenvolupar el seu aprenentatge durant el període d'activitat educativa no presencial.

5. El PAM contindrà els apartats següents:

a) Descripció de les intervencions educatives que es desenvoluparan.

b) L'actualització dels diferents plans i programes desenvolupats pel centre, amb menció especial al pla d'igualtat i convivència.



c) Criteris i procediments previstos per al seguiment i l'avaluació del PAM.

6. Tots els centres realitzaran, a través de la comissió de coordinació pedagògica, el seguiment i autoavaluació de les actuacions definides en el PAM.



4.2.2.1. Descripció de les intervencions educatives que es desenvoluparan per a atendre la diversitat de l'alumnat des d'una perspectiva inclusiva



4.2.2.1.a. Consideracions generals

1. Una vegada detectades i analitzades les barreres per a la inclusió i realitzat el procediment d'avaluació sociopsicopedagògica per a la identificació de les necessitats educatives de l'alumnat, cada centre haurà de descriure quines són les mesures, actuacions, plans i programes necessaris per a atendre la diversitat d'alumnat.

2. Les línies generals que hauran de centrar el disseny anual que els centres hauran de realitzar en el seu PAM haurà de partir de criteris que estableix el seu pla d'atenció a la diversitat i la inclusió educativa (PADIE), descrit en l'apartat

1.2.6.6 d'aquestes instruccions.



4.2.2.1.b. Programacions didàctiques

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT.)

1. Cada departament elaborarà la programació didàctica dels ensenyaments que té encomanats, sota la coordinació i direcció del o la cap d'aquest, i d'acord amb les directrius generals establides per la comissió de coordinació pedagògica. Aquestes programacions didàctiques hauran d'estar redactades al llarg del primer trimestre del curs escolar. No obstant això, les corresponents al primer trimestre, s'hauran de realitzar al més aviat possible, una vegada analitzats els informes individuals valoratius de l'alumnat corresponents al curs 2019-2020, a l'efecte d'iniciar el curs amb la major normalitat.

2. La programació del curs haurà d'adaptar-se a les circumstàncies excepcionals del curs 2019-20, i hauran d'adoptar-se les mesures necessàries d'atenció a la diversitat, individuals o grupals, orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat i a la consecució dels resultats d'aprenentatge vinculats als aprenentatges imprescindibles, que la situació excepcional del curs 2019-2020 els haguera dificultat adquirir. En aquest sentit, i durant el curs 2020-2021, caldrà realitzar una organització curricular excepcional que garantisca la consolidació, adquisició, reforç o suport dels aprenentatges afectats per la situació del tercer trimestre del curs 2019-2020, per part de tot l'alumnat.

3. Amb la finalitat d'ajustar-se a la realitat actual dels centres educatius, tot seguit es facilita un esquema d'una programació didàctica:

1. Introducció

1.1. Justificació de la programació

1.2. Contextualització

2. Objectius de l'etapa respectiva vinculats amb la matèria o l'àmbit



3. Competències

4. Continguts

5. Criteris d'avaluació

6. Instruments d'avaluació (i la seua relació amb els criteris d'avaluació)

7. Criteris de qualificació

8. Metodologia. Orientacions didàctiques

9. Mesures de resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb alumnat que requerisca actuacions per a la compensació de les desigualtats (mesures de nivell III i nivell IV)

10. Unitats didàctiques:

10.1. Organització de les unitats didàctiques (objectius de la unitat, continguts, criteris d'avaluació, competències, activitats d'ensenyament-aprenentatge, recursos didàctics, activitats d'avaluació i activitats de reforç i ampliació)

10.2. Distribució temporal de les unitats didàctiques

11. Elements transversals

12. Activitats complementàries

13. Avaluació de la pràctica docent

4. En el cas de l'organització curricular per àmbits de coneixement de primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria la programació didàctica de cada àmbit atendrà el currículum de les matèries que el formen i inclourà, almenys, aquests elements:

a) L'organització, seqüenciació i temporalització dels continguts de l'àmbit.

b) La contribució de l'àmbit a l'assoliment de les competències clau i dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria.

c) La seqüenciació i concreció dels criteris d'avaluació.

d) Els procediments i instruments d'avaluació i els criteris de qualificació de l'aprenentatge de l'alumnat.

e) La metodologia, els materials curriculars i els recursos didàctics.



f) Les mesures de resposta educativa per a la inclusió.

g) Les activitats de reforç i de suport per a recuperar els aprenentatges no adquirits en el sisé curs de l'Educació Primària.

h) Les activitats complementàries, d'acord amb el que s'estableix en la programació general anual del centre.

4.1. L'organització dels continguts en un àmbit s'ha de realitzar de manera globalitzada, no s'ha de fragmentar en continguts específics de cada matèria que forma part de l'àmbit.

4.2. En les programacions didàctiques cal prioritzar els models col·laboratius de treball, els models de tutorització i dinamització que reforcen l'aprenentatge autònom de l'alumnat.

4.3. En la programació de l'àmbit participaran els departaments de les matèries agrupades en aquest, que serà concretada per qui l'haja d'impartir per al seu corresponent grup, siga un professor o una professora individual, siga en règim de codocència.

4.4. En l'annex III de la Resolució de 29 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableixen les directrius generals per a l'organització curricular del primer curs d'Educació Secundària Obligatòria per al curs 2020-2021 (DOGV 8826, 03.06.2020), s'inclouen orientacions per a accedir als recursos didàctics proporcionats pels CEFIRE o pels centres educatius per al desenvolupament dels àmbits.

5. En les programacions didàctiques, tant d'Educació Secundària Obligatòria com de Batxillerat, s'incorporaran mesures per a difondre les bones pràctiques en l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació, així com mesures dirigides a la sensibilització, prevenció i erradicació de qualsevol mena de violència i discriminació per causa d'intolerància, especialment referida a condicions de diversitat funcional, gènere, orientació i identitat sexual, ètnia o creences religioses.

6. En Batxillerat, les programacions didàctiques hauran de fer constar el que estableix l'article 17 de l'Ordre de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula l'organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana (DOGV 6046, 30.06.2009), quant a l'adaptació de la programació a la realitat del centre i a l'alumnat, en cas de tractar-se d'alumnat adult.



7. El professorat de cada departament, en finalitzar el curs acadèmic, avaluarà la programació didàctica mitjançant la qual desenvolupa el currículum de les matèries, àmbits i mòduls que té encomanats.



4.2.2.1.c. Pla d'activitats del departament d'orientació acadèmica i professional.

Els membres del departament d'orientació acadèmica i professional hauran d'elaborar propostes per al pla d'activitats del departament i, al final del curs, per a la memòria en què s'avalua el desenvolupament d'aquest. El o la cap del departament haurà de coordinar la seua elaboració, desplegament i avaluació i redactar-lo junt amb la memòria de final de curs, segons s'indica en els articles 45 i 46 del Decret 252/2019, de 29 de novembre.



4.2.2.1.d. Programa d'orientació i reforç per a l'avanç i suport en l'educació

1. És un programa que es durà a terme en els centres determinats per resolució del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, mitjançant activitats de reforç i activitats d'extensió educativa adreçades a l'alumnat en risc d'abandonament escolar o en situació de vulnerabilitat, matriculat en 1r i /o 2n d'ESO en el curs 2020-2021.



2. La Comunitat Valenciana i el Ministeri d'Educació i Formació Professional (MEFP) han subscrit un conveni de col·laboració per al desenvolupament del programa d'orientació i reforç per a l'avanç i suport en l'educació amb cofinançament per part del Fons Social Europeu (FSE), amb l'objectiu de reduir i previndre l'abandonament escolar primerenc.

3. El desenvolupament de les activitats triades haurà de començar i finalitzar d'acord amb el calendari escolar del curs 2020-2021.

4. Les activitats es desenvoluparan dins o fora de l'horari lectiu, per personal docent adscrit al centre educatiu.

Les activitats de reforç consistiran en activitats d'atenció, orientació i suport educatiu, que es desenvoluparan de forma inclusiva dins del grup de l'alumnat i en horari lectiu, amb l'objectiu d'afavorir l'èxit escolar i previndre l'abandonament escolar primerenc de l'alumnat.



Les activitats d'extensió educativa tindran un component lúdic i motivador que afavorisca el desenvolupament de les competències clau de forma inclusiva, fora de l'horari lectiu.

5. Si l'activitat es realitza fora de l'horari lectiu, caldrà la presència en el centre escolar d'almenys una persona de l'equip directiu. Tant la direcció del centre educatiu com el personal docent responsable del desenvolupament d'aquestes activitats haurà de complir amb els requisits de gestió i justificació establits pel Fons Social Europeu.



6. La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, concretarà les instruccions que hauran de seguir els centres educatius per a complir amb les exigències del Fons Social Europeu.



4.2.2.1.e. Mesures organitzatives davant de situacions extraordinàries que impliquen la suspensió temporal de l'activitat educativa presencial

1. En les seues normes d'organització i funcionament, els centres docents hauran d'incloure les mesures necessàries per a garantir la continuïtat de les activitats lectives, quan situacions internes o externes de caràcter extraordinari no possibiliten l'activitat presencial. Aquesta planificació bàsica realitzada pels centres estarà subjecta a les possibles modificacions que es puguen derivar de les instruccions que les autoritats responsables i la conselleria amb competències en educació puguen determinar en funció de les circumstàncies.

2. Per tal de poder realitzar una planificació adequada, en el procediment de matrícula, els centres docents hauran de recollir i/o actualitzar les dades de contacte de l'alumnat i les famílies, amb la intenció de garantir les majors possibilitats de comunicació amb aquestes.

3. Les mesures que incorporaran els centres a les seues normes d'organització i funcionament, hauran de contemplar necessàriament:

a) L'organització de l'atenció educativa i la comunicació amb els alumnes i les seues famílies. Sobre això, els centres especificaran almenys els elements que es proposen a continuació:

– La forma o formes més adequades d'establir una comunicació fluida amb les famílies perquè els pares, mares o els representants legals puguen col·laborar de manera activa en el procés d'atenció educativa en el domicili, tenint en compte les diverses possibilitats oferides per la conselleria amb competències en educació.

– Les formes d'interacció que es consideren més adequades amb l'alumnat, contemplant totes les possibilitats oferides per les TIC, a partir de les plataformes i mitjans oferits per la conselleria amb competències en educació (pàgina web del centre, correu electrònic, Aules, Webex, o altres que es puguen determinar) i s'indicarà en cada cas quin tipus d'informació estarà disponible en cadascuna de les plataformes i mitjans utilitzats pel centre.

– Les condicions per a la realització, presentació i lliurament de les activitats i les proves d'avaluació.

– Les mesures que caldrà tindre en compte en relació amb l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

– Les mesures i mitjans per tal de planificar de forma eficaç l'orientació acadèmica i professional de l'alumnat.

– Les alternatives per a l'alumnat que no tinga accés a les TIC.

– L'atenció a les famílies que demanen ser ateses de manera presencial mitjançant cita prèvia.

b) Les mesures que permeten la coordinació i treball dels òrgans de govern i coordinació docent per tal de garantir un desenvolupament adequat de les activitats del centre. Entre altres aspectes caldrà que es determinen les següents:

– Les formes i mitjans d'interacció i comunicació més adients per tal de mantindre la necessària coordinació del professorat en l'establiment i disseny de les actuacions indicades en l'apartat anterior.



– Els mecanismes o mitjans que permeten la convocatòria i realització de les reunions dels òrgans de govern i coordinació docent per tal de desenvolupar les seues competències de la forma més eficaç possible d'acord amb les circumstàncies. Es garantirà especialment la coordinació dels processos d'avaluació, orientació i tutoria de l'alumnat.



4. Les programacions didàctiques dels diferents departaments hauran de reflectir els aspectes determinats en les normes d'organització i funcionament del centre, en relació amb l'apartat anterior sobre l'organització de l'atenció educativa i la comunicació amb els alumnes i les famílies, i si escau, concretar els aspectes propis corresponents a les matèries o àmbits impartits.

5. La direcció dels centres, amb la col·laboració del conjunt del professorat, coordinarà la planificació de la programació lectiva durant el període de no assistència al centre de l'alumnat i establirà el calendari de les reunions necessàries per a garantir la coherència de la resposta educativa donada en relació amb els diferents nivells i ensenyaments oferits.

6. En la planificació de les activitats s'haurà de tindre en compte que les activitats programades puguen ser accessibles independentment del tipus de dispositiu, tant en tauletes digitals, com ordinadors personals o dispositius mòbils.

7. La direcció del centre podrà, en cas que les autoritats competents així ho contemplen, establir les tasques que s'han de desenvolupar en el centre educatiu que requerisquen presència física de part del personal docent o no docent i les que es poden desenvolupar a través de sistemes de treball a distància o semipresencial. En funció d'aquestes decisions, establirà l'horari de treball que s'ha de desenvolupar en el centre i el que es pot desenvolupar des del domicili.

8. Els tutors o les tutores de cada grup d'alumnat, sota la supervisió de la direcció d'estudis, es responsabilitzaran de la coordinació i organització de la planificació de les tasques lectives dels seus corresponents grups, d'acord amb les mesures organitzatives i directrius acordades. És convenient que a l'inici del curs s'explique a l'alumnat i les famílies quines són les plataformes i mitjans que s'utilitzaran en cas suspensió temporal de l'activitat educativa presencial i es faciliten orientacions per a utilitzar-les.

9. El personal docent mantindrà, en la mesura del que siga possible, un contacte periòdic amb alumnat, pares, mares i tutors legals de l'alumnat a través de les plataformes habilitades per la conselleria amb competències en educació, pàgina web del centre, correu electrònic, així com per qualsevol altre mitjà de comunicació que els centres consideren adequat.

10. El personal docent procurarà una especial atenció a l'alumnat susceptible de presentar-se a les proves d'Accés a la Universitat.

11. Els centres amb alumnat de Formació Professional hauran de tindre així mateix una especial atenció envers l'alumnat que es trobe en disposició de realitzar la formació en centres de treball, i de titular.



12. Les persones coordinadores TIC dels centres col·laboraran amb la resta del professorat per a implementar correctament les mesures que es determinen.

13. És responsabilitat del professorat actualitzar la seua formació en TIC, tecnologies de la informació i la comunicació, per tal de donar la millor resposta possible a l'alumnat i les famílies en contextos de docència no presencial. Així mateix els centres, en funció de la realitat formativa del seu claustre, hauran de planificar les iniciatives de formació necessàries en els seus plans anuals de formació.

14. Els membres dels equips directius es responsabilitzaran que tot el personal dels centres educatius siga coneixedor d'aquestes mesures i del seu compliment. Així mateix, tant des de la direcció dels centres com per part de tot el professorat es vetlarà per tal de garantir l'accés i difusió de la informació a la comunitat educativa a través dels canals oficials d'informació que determinen les administracions educatives o autoritats responsables en funció de les circumstàncies.



15. La Inspecció d'Educació, el personal dels Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (CEFIRE), les direccions territorials d'Educació, Cultura i Esport i les direccions generals amb competències en matèria d'educació, col·laboraran amb les direccions dels centres educatius assessorant, actualitzant l'oferta formativa i fent costat a les actuacions desenvolupades, per tal de donar la millor resposta possible en aquest tipus de contextos.



4.2.2.2. L'actualització dels diferents plans i programes desenvolupats pel centre, amb menció especial al pla d'igualtat i convivència.





4.2.2.2.a. Revisió del projecte educatiu de centre

Aquest subapartat inclourà, almenys, la modificació dels plans i programes que formen part del PEC, si s'han aprovat en el curs 2019-2020 o si hi ha previsió de revisió.

Aquesta modificació, com ja s'ha dit anteriorment, no ha de dur a la realització d'un treball burocràtic de modificació del mateix projecte i dels plans i programes que en formen part, sinó a un treball organitzatiu real que permeta un millor funcionament del centre, centrant les actuacions en el treball directe amb l'alumnat, especialment amb l'alumnat que no ha tingut les mateixes oportunitats de seguiment telemàtic que la resta dels seus companys i companyes i per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.





4.2.2.2.b. Concreció anual del projecte lingüístic de centre o del Disseny particular del programa

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL.)

En la PGA, els centres educatius han de concretar la situació del programa o programes d'educació bilingüe o plurilingüe autoritzats en els seus projectes lingüístics o dissenys particulars del programa. Han d'indicar els programes que aplica el centre, la quantitat d'alumnat per nivell en cada programa durant el curs 2020-2021. També s'hi han d'incloure les decisions organitzatives del curs escolar per a l'aplicació dels programes que té autoritzats el centre.



4.2.2.2.b.1. Aplicació dels programes lingüístics

1. D'acord amb el Decret llei 2/2020, de 3 d'abril, els centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat han d'aplicar en el curs 2020-2021 els mateixos programes d'educació bilingüe i plurilingüe que s'han aplicat durant el curs 2019-2020, segons les especificacions del Disseny Particular del Programa (DPP) o del PLC de cada centre:

– Els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià, segons l'article 35 de la Llei 4/1983, en els nivells que no tinguen autoritzat un projecte plurilingüe, han d'aplicar el programa d'incorporació progressiva (PIP) i, si està autoritzat, el programa d'ensenyament en valencià (PEV), d'acord amb les especificacions del seu Disseny particular del programa (DPP).

– Els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic castellà, segons l'article 36 de la Llei 4/1983, en els nivells que no tinguen autoritzat un projecte plurilingüe, poden aplicar un PEV o un PIP si els representants legals de l'alumnat ho han manifestat i en funció de la disponibilitat del professorat. El programa pot afectar tot l'alumnat del centre o només determinats grups, d'acord amb les especificacions del DPP que ha elaborat el centre.

– Els centres que han aplicat durant els cursos anteriors un programa o programes plurilingües en ESO, d'acord amb el projecte lingüístic autoritzat fins al curs 2019-2020, poden donar continuïtat a l'aplicació d'aquests programes durant el curs 2020-2021.

– Els centres que tenen autoritzada l'aplicació en Educació Secundària del programa plurilingüe regulat pel Decret 127/2012 han d'aplicar el programa plurilingüe d'ensenyament en valencià o el programa plurilingüe d'ensenyament en castellà, segons el projecte lingüístic que tinguen autoritzat.

2. El programa d'ensenyament en valencià es caracteritza per tindre el valencià com a llengua vehicular d'aprenentatge en totes o en la majoria de les matèries no lingüístiques.

El programa d'incorporació progressiva suposa l'ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les matèries no lingüístiques, segons s'indique en el DPP, que garantirà un mínim de dues matèries vehiculades en valencià.



4.2.2.2.c. Concreció de l'aplicació del pla de normalització lingüística

Dins de la PGA, els centres han d'avaluar la incidència en cada àmbit de les actuacions previstes en el pla anual de normalització lingüística (PANL) del curs anterior. També han d'incloure un PANL per al curs 2020-2021, en el qual cal indicar els objectius i les actuacions previstes per a aquest curs, d'acord amb el PNL autoritzat.



4.2.2.2.d. Altres concrecions del projecte educatiu

La PGA recollirà també les línies d'actuació següents d'acord amb les propostes de millora elaborades el curs anterior relacionades amb els plans i programes següents: PADIE, PAT, programa anual de formació del professorat, pla de transició, pla d'igualtat i convivència, projectes emmarcats dins dels programes europeus i qualsevol altre programa o pla que establisca la conselleria competent en matèria d'educació.





4.2.2.3. Criteris i procediments previstos per al seguiment i l'avaluació del PAM.

Aquest apartat inclou els criteris i procediments previstos per al seguiment i l'avaluació del pla d'actuació per a la millora i que haurà de tindre en compte, entre altres aspectes, els resultats obtinguts en les avaluacions realitzades durant el curs anterior.



4.3. Elaboració, aprovació i tramitació de la PGA

1. D'acord amb el que estableix el Decret 252/2019, de 29 de novembre, l'equip directiu coordinarà l'elaboració i es responsabilitzarà de la redacció de la PGA, d'acord amb les propostes efectuades pel consell escolar i el claustre de professorat, i estudiarà les propostes formulades pel consell de delegats i les associacions de pares i mares i d'alumnat.

2. La PGA serà aprovada d'acord amb el que s'estableix en la normativa bàsica vigent, tenint en compte l'informe previ del consell escolar i del claustre.

3. El procés de tramitació de la PGA constarà dels passos següents:



a) Aportació, si és el cas, a la direcció del centre, de propostes del consell escolar, del claustre de professorat, del consell de delegats i de les associacions de mares i pares i de l'alumnat.

b) Redacció de la proposta de PGA per l'equip directiu del centre.



c) Trasllat de la proposta de PGA, preferentment per via electrònica, als membres del claustre de professorat i als diversos sectors del consell escolar del centre.

d) Informe del claustre de professorat i del consell escolar.

e) Aprovació pel director o directora del centre.

f) Gravació de tots els elements que componen la PGA (administratius, estadístics, pedagògics) en el sistema d'informació ITACA o, en tot cas, fent ús de les aplicacions posades a disposició dels centres per part de l'Administració, i posada a disposició o remissió per aquesta via.



g) Posada a disposició de la comunitat educativa de la PGA aprovada, en format preferentment electrònic o telemàtic. Un exemplar d'aquesta quedarà en la secretaria del centre a disposició dels membres de la comunitat educativa i se'n remetrà un altre exemplar, exclusivament en format electrònic o per via telemàtica, a la direcció territorial competent en matèria d'educació. També se'n lliurarà una còpia a cada sector dels representats en el consell escolar i a la junta directiva de les associacions de mares i pares, en format preferentment electrònic.



h) Seguiment periòdic del nivell de compliment de la PGA per part de l'equip directiu, el claustre de professorat i el consell escolar del centre, que incloga la verificació de l'adopció de les mesures adequades en cas d'incompliment per algun dels membres de la comunitat educativa.



i) Per tal de modificar qualsevol apartat de la PGA s'utilitzarà el mateix procediment que per a aprovar-la.

4. El director o directora del centre establirà el calendari per a cada un dels tràmits assenyalats, si bé:

a) El trasllat de la proposta de PGA al claustre de professorat i als sectors del consell escolar el durà a terme la persona que exercisca la secretaria del centre amb un mínim d'una setmana d'antelació a la reunió de l'òrgan.

b) La data límit per a l'aprovació i gravació de la PGA i la posada a disposició d'aquesta per via electrònica davant de l'Administració educativa serà el 30 de novembre.

5. La Inspecció d'Educació comprovarà que la PGA compleix la normativa aplicable i notificarà a la direcció del centre possibles incompliments, que hauran de ser corregits per aquesta última. La nova versió corregida de la PGA, o de l'apartat afectat per l'incompliment, serà notificada per la direcció del centre a la Inspecció d'Educació i comunicada al consell escolar del centre.

6. La PGA serà de compliment obligatori per a tots els membres de la comunitat escolar del centre.

7. A més, s'incorporaran mesures per a difondre les bones pràctiques que es porten a terme en el centre educatiu.

8. El model de document base de la PGA està disponible en ITACA. El secretari o secretària del centre serà la persona responsable de la gravació en ITACA de totes les dades administratives i estadístiques, així com de vincular la resta de documents i informacions incloses en la PGA.

9. Les dades del qüestionari de la societat de la informació, que cal gravar en ITACA, han d'omplir-se i traslladar-se a l'Administració educativa amb la data límit del 30 de novembre.



4.4. Memòria de final de curs

1. En finalitzar el període lectiu del curs escolar, el consell escolar del centre, el claustre i l'equip directiu del centre avaluaran el grau de compliment de la PGA i els resultats de l'avaluació i promoció de l'alumnat i reflexionaran sobre l'evolució del curs i els aspectes millorables. A aquest efecte, l'equip directiu, seguint les directrius establides per la Inspecció General d'Educació, elaborarà una proposta de memòria per al coneixement, l'anàlisi i la valoració del consell escolar del centre, en què s'inclouran propostes de millora per a la PGA del curs següent. Aquestes propostes de millora seran tingudes en compte per la direcció del centre en l'elaboració de la programació general anual del curs escolar següent. Per a l'elaboració de la memòria final de curs, l'equip directiu garantirà la reflexió i l'anàlisi a través de les reunions dels diferents òrgans col·legiats i de coordinació docent.



Els resultats de l'avaluació de les barreres detectades en el context escolar que dificulten la inclusió de l'alumnat han de formar part de la memòria anual del centre i serviran perquè els òrgans col·legiats de govern, de coordinació i de participació, de manera consensuada, prioritzen les actuacions que s'han d'incorporar al pla d'actuació per a la millora del curs següent.

2. La memòria de final de curs serà aprovada pel claustre i pel consell escolar del centre i es posarà a disposició de la comunitat educativa en format preferentment electrònic.

3. La memòria serà posada a disposició de l'Administració, exclusivament per via electrònica o telemàtica, utilitzant el procediment i el formulari determinat per la Inspecció General d'Educació, formulari que es posarà a disposició dels centres. De forma prèvia a l'aprovació, serà preceptiva la corresponent avaluació de la PGA feta pel consell escolar, el claustre i l'equip directiu.

4. La data límit per a la remissió de la memòria final a l'Administració educativa serà el 23 de juliol de 2021.

5. Per a elaborar la proposta de memòria, que s'adaptarà als principis de realisme, senzillesa i concreció, seran objecte d'anàlisi i valoració:

a) La utilització i rendibilitat de la infraestructura del centre.

b) L'organització tecnicopedagògica del centre durant el període de l'activitat lectiva presencial, i, si és el cas, no presencial.

c) Els criteris per a l'adscripció de l'alumnat del centre als diferents grups.

d) Els diferents plans i programes desenvolupats pel centre.

e) Les programacions didàctiques desenvolupades.

f) Els resultats de l'avaluació de l'alumnat del centre.

g) El funcionament dels òrgans col·legiats, la direcció, el claustre, el consell escolar del centre i el grau de coordinació d'aquests.



h) Les relacions amb la comunitat educativa i l'entorn social del centre.

i) Les activitats extraescolars i complementàries realitzades.

j) La participació del professorat del centre en activitats de formació.

k) Les activitats d'innovació o experimentació realitzades pel centre.

l) Propostes de millora que cal considerar en la PGA del curs següent.





5. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT

1. En els centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat es constituiran els organs de coordinació docent següents:



a) Comissió de coordinació pedagògica.

b) Equips educatius

c) Departaments didàctics.

d) Departament d'orientació acadèmica i professional.

e) Tutories.

f) Altres figures de coordinació.

2. D'acord amb el que s'estableix en l'article 49.4 del Decret 252/2019, de 29 de novembre (DOGV 8693, 09.12.2019), amb la finalitat d'afavorir l'autonomia dels centres, la direcció d'aquests, oït el claustre i el consell escolar, podrà assignar a determinat personal docent del centre la realització d'altres tasques necessàries per a l'organització i el bon funcionament del centre d'acord amb els criteris establits pel claustre de professorat, i a proposta de la direcció d'estudis. En aquest sentit, les hores de dedicació d'aquest personal a les tasques anteriors aniran a càrrec del nombre global d'hores lectives setmanals establit en l'apartat 4 de l'article 35 del Decret 252/2019.



3. L'atribució horària corresponent als òrgans de coordinació docent es realitzarà d'acord amb el que s'estableix en l'apartat 6.1.4. d'aquesta resolució.

4. Tots els òrgans de coordinació docent adaptaran el seu funcionament, durant el curs 2020-2021, a l'organització excepcional del centre adoptada com a conseqüència de les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.





5.1. Comissió de coordinació pedagògica. Composició, coordinació i funcions

1. La comissió de coordinació pedagògica és l'òrgan responsable de coordinar, de manera habitual i permanent, els assumptes relacionats amb les actuacions pedagògiques, el desenvolupament dels programes educatius i la seua avaluació.

2. En els centres educatius d'Educació Secundària i en les seccions d'Educació Secundària Obligatòria, d'acord amb el que s'establisca en la normativa específica que en determine la creació, es constituirà la comissió de coordinació pedagògica, que estarà integrada com a mínim per la directora o director, que serà la presidenta o president; les o els caps d'estudis i les direccions de departament. En l'exercici de la seua autonomia, la direcció del centre podrà nomenar altres persones com a integrants d'aquesta comissió.

Així mateix, podrà intervindre en les reunions de la comissió de coordinació pedagògica, amb veu i sense vot, la persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria i la persona coordinadora del programa de reutilització de llibres i materials curriculars, així com altres persones que puga nomenar la direcció del centre, amb veu però sense vot.

3. La comissió podrà incorporar altres membres del claustre per a realitzar les tasques previstes en l'àmbit de les seues atribucions.

4. Actuarà com a secretari o secretària de la comissió la persona que designe la direcció del centre d'entre els seus membres a proposta de la comissió.

5. Les seues atribucions seran les que estableix l'article 37 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).

6. El professorat que tinga la direcció de departament en un centre, i complete el seu horari en un altre centre on no hi haja aquest departament per no tindre-hi professorat adscrit, quedarà adscrit funcionalment a la Comissió de coordinació pedagògica del centre on complete l'horari.

7. El calendari de reunions i el programa d'activitats de la comissió de coordinació pedagògica del centre s'inclouran en la PGA. Les reunions seran convocades pel president o presidenta de la comissió, i l'assistència a aquestes serà obligatòria per a tots els seus membres.



5.2. Equips educatius. Composició, coordinació i funcions

1. En l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat, actuaran com a organ de coordinacio docent els equips educatius.

2. Es constituira un equip educatiu per a cadascun dels grups d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat que serà coordinat per la persona que exercisca la tutoria del grup.

3. Els equips educatius actuaran sota la supervisió de la direcció d'estudis.

4. Les seues funcions seran les que estableix l'article 39 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).

5. Les persones que exerceixen la coordinació dels equips educatius tindran les funcions indicades en l'article 40 del Decret 252/2019, de 29 de novembre.



5.3. Departaments didàctics

1. Els departaments didàctics estaran compostos per tot el professorat que impartisca l'ensenyament propi de les matèries, àmbits o mòduls assignats al departament. Estaran adscrits funcionalment a un departament el professorat que, fins i tot si en pertany a un altre, impartisca alguna matèria, àmbit o mòdul del primer.

2. Els departaments didàctics en Educació Secundària actuaran sota la supervisió de la direcció d'estudis i l'assistència a les seues reunions serà obligatòria per a tots els membres.

3. Les competències dels departaments didàctics, les funcions de la direcció d'aquests, així com els seus trets fonamentals són els establits en els articles 41, 42 i 43 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).



4. En els centres educatius d'Educació Secundària es constituiran els departaments didàctics següents: Arts Plàstiques, Biologia i Geologia, Educació Física, Filosofia, Física i Química, Francés, Geografia i Història, Grec, Anglés, Llatí, Llengua Castellana i Literatura, Matemàtiques, Música, Tecnologia, Valencià, Llengua i Literatura i Religió. Podran constituir-se, a més, departaments d'altres llengües estrangeres, quan siguen impartides com a primera llengua estrangera amb reflex en la plantilla del centre. Es constituirà el departament d'Informàtica en tots els centres educatius d'Educació Secundària; així com el departament d'Economia en aquells centres educatius d'Educació Secundària en què la plantilla del centre tinga previstes 15 hores setmanals d'Economia (incloses les hores de direcció de departament).

5. En els centres educatius on no s'hagen pogut constituir els departaments de Grec i Llatí per inexistència d'aquestes especialitats en la seua plantilla orgànica i hi existisca el lloc de treball de Cultura Clàssica, es constituirà un departament de Grec o Llatí. La denominació correspondrà a la matèria que tinga més càrrega lectiva o a un d'aquests en el cas de dedicació horària idèntica.

6. Aquell professorat que posseïsca més d'una especialitat o impartisca matèries adscrites a diferents departaments pertanyerà al departament a què corresponga la plaça que ocupa amb independència de l'adscripció funcional a un altre departament que impartisca alguna matèria, àmbit o mòdul del primer. El professorat ocupant d'un lloc d'àmbit quedarà adscrit al departament corresponent a l'especialitat de què siga titular o, subsidiàriament, per la qual haja accedit a aquest lloc; sense perjudici de tot això, també quedarà adscrit funcionalment als departaments de la resta de matèries que imparteix.

7. Quan un professor o professora pertanyent a un departament no impartisca docència en aquest i estiga adscrit funcionalment a un altre departament, en formarà part dels dos i conservarà el dret de participar en les reunions del departament a què pertany.

8. Els departaments estaran coordinats i dirigits per una direcció de departament designada per la direcció del centre, oït el departament, preferentment entre el professorat funcionari del cos de catedràtics amb destinació definitiva de l'especialitat del departament. No obstant això, la direcció del centre, oït el departament, podrà designar una professora o professor del cos de professorat d'Ensenyament Secundari o de professorat tècnic de Formació Professional, preferentment amb destinació definitiva al centre, per a exercir la direcció del departament.



9. En cas de baixa o absència temporal de la persona que exercisca la direcció del departament, desenvoluparà les seues funcions per suplència qualsevol altre membre designat per la direcció del centre, oït el departament, que podrà formular una proposta no vinculant.

10. La persona que exercisca la direcció del departament desenvoluparà les seues funcions un curs acadèmic i se li podrà prorrogar anualment, sempre que continuen formant part del departament.

11. Les persones que exercisquen la direcció del departament hi podran renunciar per causa justificada, la qual haurà de ser acceptada per la direcció del centre. Així mateix, podran ser destituïdes per la direcció del centre a proposta raonada de la majoria dels components del departament i amb audiència prèvia a la persona interessada.

12. Per a facilitar la coordinació entre el departament didàctic i la comissió de coordinació pedagògica, aquest traslladarà els acords que el departament adopte a la comissió de coordinació pedagògica i informarà els membres del departament de totes les qüestions acordades per l'esmentada comissió que afecten el departament.



5.4. Departament d'orientació acadèmica i professional. Composició i funcions

1. El departament d'orientació estarà integrat, almenys, pels components següents:

a) El professorat de l'especialitat d'orientació educativa.

b) El professorat docent especialitzat de suport.

c) Una professora o professor que realitze les tasques d'informació i orientació vinculades a l'ocupació, en el cas que el centre impartisca cicles formatius.

2. Serà aplicable el Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l'exercici de la docència en l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els Ensenyaments de règim especial i s'estableixen les especialitats dels cossos docents d'Ensenyament Secundari (BOE 28.11.2008), el Reial decret 1594/2011, de 4 de novembre, pel qual s'estableixen les especialitats docents del cos de mestres que exercisquen les seues funcions en les etapes d'Educació Infantil i d'Educació Primària, regulades en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (BOE 09.11.2011), el Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.



3. El departament d'orientació estarà coordinat i dirigit per una direcció de departament designada per la direcció del centre d'entre els seus membres, oït el departament preferentment entre el professorat funcionari del cos de catedràtics amb destinació definitiva de l'especialitat d'orientació educativa. En cas de baixa o absència temporal de la persona que exercisca la direcció del departament d'orientació, desenvoluparà les seues funcions per suplència un dels seus membres, que serà designat per la direcció del centre, oït el departament, que podrà formular una proposta no vinculant.

4. La persona que exercisca la direcció del departament desenvoluparà les seues funcions un curs acadèmic i se li podrà prorrogar anualment, sempre que continuen formant part del departament.

5. Les persones que exercisquen la direcció del departament hi podran renunciar per causa justificada, la qual haurà de ser acceptada per la direcció del centre. Així mateix, podran ser destituïdes per la direcció del centre a proposta raonada de la majoria dels components del departament i amb audiència prèvia a la persona interessada.

6. El departament d'orientació actuarà sota la supervisió de la direcció d'estudis i l'assistència a les reunions del departament serà obligatòria per a tots els membres. El personal no docent de suport a la inclusió podrà participar en les reunions convocades a requeriment de la direcció del departament.

7. El professorat que impartisca els àmbits dels diferents programes desenvolupats en els centres educatius (PMAR de 3r d'ESO per àmbits, programes de reforç PR4, atenció domiciliària o altres programes d'atenció a la diversitat), s'integraran funcionalment en aquest departament.

8. Les funcions del personal de suport de les especialitats de Pedagogia Terapèutica i d'Audició i Llenguatge són les que estableix l'article 42 de l'Ordre 20/2019.

9. Quant als especialistes de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge, assessoraran i col·laboraran amb els departaments didàctics en el disseny i implementació de programes preventius de dificultats específiques d'aprenentatge dirigits a tot l'alumnat, especialment dels primers cursos de l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria.

El nombre de sessions d'atenció a l'alumnat escolaritzat en l'aula ordinària, calculades en franges de 30, 45 o 60 minuts, s'ha de determinar en funció de la intensitat establida en l'informe sociopsicopedagògic i concretada en el pla d'actuació personalitzat, tot considerant els criteris següents:

a) Intensitat baixa: fins a un màxim de 2 sessions/setmana (1 o 2 sessions).

b) Intensitat mitjana: fins a un màxim de 4 sessions/setmana (3 o 4 sessions).

c) Intensitat alta: fins a un màxim 6 sessions/setmana (5 o 6 sessions).

10. El departament d'orientació acadèmica i professional s'ha de coordinar amb els serveis especialitats d'orientació dels centres de Primària adscrits almenys a l'inici de curs i una vegada al trimestre, amb la finalitat de planificar i desenvolupar de manera conjunta programes i actuacions, que han d'incloure en els seus respectius plans d'activitats, i que possibiliten l'orientació al llarg de les diferents etapes educatives, tot considerant les característiques i necessitats de l'alumnat i de l'entorn sociocomunitari. S'han d'incorporar actuacions referides a la prevenció de les dificultats d'aprenentatge, la promoció de la igualtat i la convivència, el desenvolupament emocional, la transició entre etapes i l'orientació acadèmica-professional.

11. D'acord amb l'article 44 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, en els centres docents d'Educació Secundària els departaments d'orientació tindran la consideració d'equips de suport a la inclusió. Per al seu funcionament, aquests equips han d'actuar sota la coordinació de la direcció d'estudis i poden incorporar a banda del mateix personal especialitzat en Orientació Educativa, el personal docent i no docent especialitzat de suport a la inclusió, així com altres professionals del centre que es consideren necessaris. Aquests equips tindran la funció d'assessorar, acompanyar i donar suport als centres docents en el procés de transformació cap a la inclusió, en l'organització de les mesures de resposta i en la millora de la qualitat educativa, de manera coordinada i en el seu respectiu àmbit de competències, i en estreta col·laboració amb els equips educatius.





5.5. Tutories

1. L'acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament i suport personal i social de l'alumnat, tant en l'àmbit acadèmic com en el personal i social, i realitzar el seguiment individual i col·lectiu de l'alumnat per part del professorat en els aspectes intel·lectual i emocional, d'acord amb les característiques de la seua edat. La tutoria i l'orientació de l'alumnat han de formar part de la funció docent. Cada grup d'alumnat ha de tindre una tutora o tutor.

2. Per a l'assignació de les tutories s'atendrà als aspectes següents:



– Podrà ser tutora o tutor qui impartisca alguna matèria, àmbit o mòdul del currículum en el mateix grup.

– La professora tutora o professor tutor serà designat per la direcció del centre, a proposta de la direcció d'estudis, d'acord amb els criteris pedagògics establits prèviament pel claustre i per tal de donar la millor resposta educativa a l'alumnat del centre. No obstant això, correspon a tot el professorat la cura, suport i seguiment individual i col·lectiu de tot l'alumnat.

– Atés a la situació provocada per la Covid-19 durant el curs 2019-2020, per al curs 2020-2021, s'haurà de prioritzar, sempre que siga possible, la continuïtat de les persones tutores amb els grups d'alumnat dels quals eren tutores el curs anterior.

– En primer d'Educació Secundària Obligatòria, les persones que exercisquen la tutoria seran professorat amb destinació definitiva al centre. Excepcionalment, la direcció del centre podrà designar professorat sense destinació definitiva al centre i ho comunicarà, mitjançant una proposta raonada, a la inspecció d'educació.

– El tutor o tutora serà professorat amb dedicació completa, únicament en el supòsit de la impossibilitat d'assignar la tutoria a tots els grups d'un centre, podrà assignar-se la tutoria a professorat amb menys de 12 hores lectives o itinerant.

3. Amb caràcter general els centres docents hauran d'evitar en l'assignació de les tutories, matèries, àmbits i programes educatius, que les i els docents que són representants legals d'alumnat en el mateix centre, exercisquen com a professorat i/o tutors/es d'aquests. D'acord amb l'article 53.5 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel que s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (BOE 261, 31.10.2015), els empleats públics «s'abstindran en aquells assumptes en els quals tinguen un interés personal, així com de tota activitat privada o interés que puguen suposar un risc de plantejar conflictes d'interessos amb el seu lloc públic» En el mateix sentit es pronuncia la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic en el seu article 23 sobre els motius d'abstenció per al personal al servei de l'Administració. La docència en general i la tutoria en particular, en anar associades al procés d'avaluació de l'alumnat suposen en la circumstància abans esmentada un conflicte d'interessos, que caldrà que els centres eviten en la seua organització. Malgrat tot, en aquells casos en què per no existir altre professorat de l'especialitat o per qualsevol altra causa excepcional justificable, aquest fet no es puga garantir, caldrà que es determinen especialment mecanismes per a una avaluació objectiva.



4. Les funcions que han d'exercir els tutors i tutores són les que s'indiquen en l'article 48 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, (DOGV 8693, 09.12.2019). També és aplicable el Decret 87/2015, de 5 de juny del Consell, l'Ordre de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula l'organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana (DOGV 6046, 30.06.2009) i el Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).

5. La direcció d'estudis, amb l'assessorament del departament d'orientació o de qui tinga atribuïdes les seues funcions, coordinarà el treball dels tutors i tutores, i mantindran a aquest efecte les reunions periòdiques necessàries durant el curs, així com les requerides per al desenvolupament adequat d'aquesta funció. L'acció tutorial podrà complementar-se mitjançant la utilització de plataformes electròniques que proporcione la Generalitat o que siguen degudament autoritzades.

6. L'horari de tutoria, donat el seu caràcter lectiu, formarà part de l'horari de l'alumnat. En les primeres sessions de tutoria, el tutor o tutora haurà d'informar el grup, per a cada matèria, àmbit o mòdul, dels criteris d'avaluació, de qualificació i de les proves a què seran sotmesos, d'acord amb els objectius i continguts de l'ensenyament en cada curs o període, de la programació, dels drets i deures de l'alumnat, del procediment de reclamació de qualificacions, de l'horari de tutories, així com del sistema de control de faltes d'assistència de l'alumnat que preveja el pla d'acció tutorial.

En la primera reunió conjunta amb els representants legals de l'alumnat del grup, que se celebrarà abans del 15 d'octubre posterior a l'inici del curs escolar, la tutora o tutor informarà de tots els aspectes indicats en l'apartat anterior. Els centres comunicaran als representants legals de l'alumnat les hores de què cada tutor o tutora disposa en el seu horari per a atendre'ls.

La tutora o el tutor informarà les mares, pares o representants legals de l'alumnat sobre el seu procés educatiu, per escrit o pels mitjans telemàtics que l'Administració pose a l'abast, després de cada sessió d'avaluació.

7. La direcció del centre garantirà, pel que fa a l'Educació Secundària Obligatòria, una reunió informativa trimestral de la tutora o el tutor de grup amb les mares, pares o representants legals de l'alumnat. A petició de les mares, pares o representants legals, i per altres motius que ho aconsellen, la direcció del centre facilitarà la trobada entre aquests i la tutora o el tutor del grup. En aquestes reunions podrà participar, si s'escau, el professorat que impartisca docència al grup.

8. Les tutores i els tutors tindran a la seua disposició l'assessorament del departament d'orientació per a l'organització de l'acció tutorial, sota la coordinació de la direcció d'estudis.

9. En els centres educatius, tant instituts com seccions, els tutors i tutores de l'Educació Secundària Obligatòria disposaran de dues hores lectives dins del seu horari per al desenvolupament de les activitats de tutoria (l'una estarà dedicada a tot el grup d'alumnat i l'altra es dedicarà a l'atenció individualitzada o en grups d'alumnat reduïts).



10. El Decret 39/2008 estableix, en l'article 24, el deure d'estudi i assistència a classe per a l'alumnat. Les faltes d'assistència de l'alumnat seran comunicades als representants legals de l'alumnat pel professor tutor o professora tutora amb una periodicitat setmanal. En cas de reiteració sense justificació, el tutor o tutora n'ha d'informar la direcció d'estudis per a posar en marxa les actuacions que es determinen, que s'hauran de coordinar amb el servei psicopedagògic escolar o gabinet psicopedagògic autoritzat o amb qui tinga atribuïdes les seues funcions. Els tutors i les tutores hauran de registrar obligatòriament les faltes d'assistència en ITACA, de forma que es puguen gestionar tant els avisos, com els indicadors d'absentisme.



5.6. Altres figures de coordinació

1. Pel que fa a altres figures de coordinació, caldrà ajustar-se al que disposa l'article 49 del Decret 252/2019. Les figures de coordinació són les persones coordinadores d'Educació Secundària Obligatòria, TIC, de formació, d'igualtat i convivència, del programa de reutilització de llibres i materials curriculars i de cicles formatius, i aquelles altres que es puguen determinar per la conselleria competent en matèria d'educació. En aquest sentit cal indicar que la figura de la persona coordinadora de l'aula d'Informàtica i les hores lectives assignades per al desenvolupament de les seues funcions van quedar determinades per la Conselleria d'Educacio, Cultura i Esport en el punt 9 de l'article 4 de l'Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'estableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria d'educació (DOGV 7560, 30.06.2015).

2. La direcció del centre ha de designar aquestes figures de coordinació entre el professorat del claustre, preferentment entre els membres amb destinació definitiva al centre educatiu i amb formació i experiència específica en cada cas, a proposta de la direcció d'estudis i oït el claustre.

3. La persona que exercisca alguna d'aquestes coordinacions podrà renunciar per causa justificada, la qual haurà de ser acceptada per la direcció del centre.

4. Les persones coordinadores enumerades anteriorment podran participar en les activitats de formació específica que es programen des de l'òrgan competent en formació del professorat. L'òrgan competent en matèria de formació del professorat programarà activitats de formació per a aquelles altres coordinacions que puga establir l'Administració educativa.



5.6.1. Persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria

La persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria haurà de desenvolupar les funcions que s'indiquen en l'article 50 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).



5.6.2. Persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

1. La direcció del centre designarà la coordinadora o coordinador de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) entre el professorat de l'especialitat d'informàtica amb destinació definitiva en el centre, o, en absència d'aquests, preferentment entre els membres amb destinació definitiva al centre educatiu i amb formació i experiència en l'ús de les TIC, a proposta de la direcció d'estudis i oït el claustre.



2. La persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) ha d'exercir les funcions que estableix l'article 51 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).

Davant de situacions extraordinàries que impliquen la suspensió temporal de l'activitat educativa presencial, en els centres, les persones coordinadores TIC dels centres col·laboraran amb la resta del professorat per a implementar correctament les mesures que es determinen.

3. La persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) comptarà amb la col·laboració de la persona coordinadora de l'aula d'informàtica per a l'exercici de les seues funcions dins de l'àmbit de l'aula o les aules d'informàtica del centre.



5.6.3. Persona coordinadora de formació

La persona coordinadora de formació ha d'exercir les funcions que s'indiquen en l'article 52 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).





5.6.4. Persona coordinadora d'igualtat i convivència

Les funcions de la persona coordinadora d'igualtat i convivència, contextualitzades en cada cas amb la col·laboració i l'assessorament de l'equip d'orientació educativa i psicopedagògica, seran les que indica l'article 53 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).





5.6.5. Persona coordinadora del programa de reutilització de llibres i materials curriculars

La persona coordinadora del programa de reutilització de llibres i materials curriculars ha d'exercir les funcions que s'indiquen en l'article 54 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).



5.6.6. Persona coordinadora de cicles formatius

1. En aquells centres docents que impartisquen ensenyaments de cicles formatius i no tinguen una direcció d'estudis de Formació Professional, hi haurà un coordinador o coordinadora de cicles formatius. En aquest cas, col·laborarà amb la direcció d'estudis del centre en les tasques assignades.

2. En aquells centres que tenen direcció d'estudis de Formació Professional i al mateix temps imparteixen un nombre determinat de cicles formatius de diverses famílies professionals o d'ensenyaments de règim especial, la conselleria competent en matèria d'educació podrà determinar l'existència d'una coordinadora o coordinador de cicles formatius amb la finalitat de col·laborar amb la direcció d'estudis.

3. La coordinadora o el coordinador de cicles formatius serà designat per la direcció del centre preferentment entre el professorat amb destinació definitiva al centre educatiu que impartisca ensenyaments en cicles formatius, a proposta de la direcció d'estudis i oït el claustre.





5.6.7. Persona coordinadora de l'aula d'informàtica

1. La direcció del centre designarà la coordinadora o coordinador de l'aula d'informàtica entre el professorat de l'especialitat d'informàtica amb destinació definitiva en el centre, o, en absència d'aquests, preferentment entre el professorat de l'especialitat d'informàtica, a proposta de la direcció d'estudis i oït el claustre.

2. Les seues funcions seran complementàries a les funcions de la persona coordinadora de les TIC del centre i les desenvoluparà en l'àmbit d'actuació de l'aula o les aules d'informàtica del centre. Aquestes funcions són:

a) Col·laborar amb la persona coordinadora de les TIC en la coordinació de l'ús de l'aula o aules d'informàtica del centre.

b) Vetlar pel manteniment del material informàtic de l'aula o aules d'informàtica del centre.

c) Col·laborar amb la persona coordinadora de les TIC en la interlocució amb el Suport i Assistència Informàtica (SAI), en els temes relatius al material informàtic de l'aula o aules d'informàtica del centre.

d) Gestionar dins de l'aplicació d'inventari TIC proporcionada per l'Administració, el maquinari i el programari de què disposa l'aula o aules d'informàtica del centre, i responsabilitzar-se que estiga localitzat i disponible.

e) Col·laborar en la confecció de l'inventari de màquines i material informàtic de l'aula o aules d'informàtica del centre no inclòs en l'aplicació d'inventari TIC.

f) Assessorar en matèria informàtica i informar de les activitats que es duguen a terme en l'aula o aules d'informàtica al professorat que fa ús de l'aula o aules d'informàtica del centre.

g) Conéixer la normativa i ordenació reguladora de l'ús de les TIC en el centre i assessorar el professorat que fa ús de l'aula o aules d'informàtica del centre sobre aquestes.

h) Qualsevol altra que l'Administracio educativa determine en el seu ambit de competències.





6. PERSONAL DOCENT, PERSONAL NO DOCENT ESPECIALITZAT DE SUPORT A LA INCLUSIÓ I PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

6.1. Personal docent

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA I ENTORN.)



6.1.1. Horari del personal docent

1. La jornada laboral del personal docent és, amb caràcter general, de 37 hores i 30 minuts setmanals, i s'haurà d'ajustar a la normativa en vigor. Durant els períodes lectius establits en el calendari escolar vigent, el professorat ha de dedicar a les activitats del centre 30 hores setmanals, 19 de les quals, amb caràcter general, han de ser lectives, i les restants s'han de distribuir entre complementàries recollides en l'horari individual setmanal i complementàries computades mensualment. Les 7 hores i 30 minuts que sobren fins a completar la jornada laboral seran de lliure disposició del professorat per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.

2. La part lectiva de la jornada setmanal del personal docent que imparteix els ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional serà de 19 hores, sense perjudici de les situacions de reducció de jornada previstes en la normativa vigent. En conseqüència, els horaris lectius del professorat són, amb caràcter general, de 19 hores lectives setmanals, distribuïdes de dilluns a divendres, amb un mínim de dues hores lectives diàries i un màxim de cinc. El règim de compensació amb hores complementàries serà, com a màxim, de dues hores complementàries per cada període lectiu, i únicament es podrà computar a partir dels mínims establits per la normativa vigent.

Tal com es preveu en l'Acord entre la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport i les organitzacions sindicals amb representació en la Mesa Sectorial d'Educació, STEPV-IV, FE-CCOO-PV, CSIF i FeSP-UGT, signat el 6 de juliol de 2020, durant el curs 2020-2021, s'aplicarà al professorat que impartisca àmbits en el primer curs d'Educació Secundària Obligatòria una reducció d'una hora de la seua jornada lectiva setmanal perquè puga dedicar-la a les tasques de coordinació amb els departaments didàctics de l'àmbit corresponent.



Les hores lectives setmanals són les següents:

a) Les corresponents als currículums respectius d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional.

b) Hores de tutoria.

c) Hores de reforç en Educació Secundària Obligatòria.

d) Hores de desdoblaments en Educació Secundària Obligatòria.

e) Hores de programes per al programa d'actuació per a la millora (PAM) i altres línies d'actuació.

f) Hores de coordinació.

g) Hores dedicades a les funcions directives i altres coordinacions.



h) Hores de repàs de matèries pendents de primer curs de Batxillerat.

i) Hora per desplaçament del professorat itinerant, si és el cas.

3. Les hores complementàries setmanals (fins a 6 hores) són les següents:

a) Hores de guàrdia; fins a tres períodes horaris, considerant un descans de pati com a període horari complet.

b) Hores complementàries de tutoria i d'atenció als representants legals de l'alumnat. Tot el professorat del centre ha de dedicar 1 hora complementària setmanal, una vegada cobertes les hores de guàrdia i guàrdia d'esplai, per a l'atenció als representants legals de l'alumnat.



c) Reunions de l'equip educatiu: una hora quinzenal, que pot agrupar-se mensualment per a reunions de durada més llarga.

d) Reunions del departament didàctic, en cas de departaments amb més d'un membre: una hora quinzenal, que pot agrupar-se mensualment per a reunions de durada més llarga.

e) Organització d'activitats esportives, culturals, preparació de pràctiques de laboratori, manteniment de tallers i laboratoris, arxiu i preparació de materials didàctics.

f) Atenció a la biblioteca per a activitats relacionades amb l'ordenació i organització de l'espai i la lectura.

g) Hores per desplaçament del professorat itinerant.

4. Les hores complementàries de còmput mensual (5 hores) són les següents:

a) Assistència a reunions de claustre.

b) Assistència a reunions de consell escolar dels professors i professores que en siguen membres.

c) Assistència a les reunions dels òrgans de coordinació docent no previstes en les hores complementàries setmanals.

d) Assistència a les sessions d'avaluació.

e) Assessorament lingüístic al centre sobre els programes lingüístics i/o la impartició de cursos al professorat per a la millora de la competència lingüística i professional en valencià i en llengües estrangeres.



f) Impartició de cursos al professorat per a la millora de la competència digital i l'ús de plataformes de formació a distància.

g) Organització, amb l'assessorament del departament d'orientació i sota la coordinació de la direcció d'estudis, de les activitats d'orientació general de l'alumnat de segon curs de Batxillerat, amb la finalitat d'ajudar-los a perfilar l'elecció dels estudis de l'educació superior.



h) Participació en activitats de formació incloses en el pla de formació del professorat, convocades i autoritzades per la conselleria competent en matèria d'educació.

i) Qualsevol altra activitat que redunde en benefici del centre, autoritzada per la direcció del centre i no inclosa en les esmentades anteriorment.

5. Les reunions del claustre, les sessions d'avaluació i les dels òrgans de coordinació docent, s'han de celebrar una vegada finalitzat el període lectiu per a l'alumnat, en un horari que hi permeta l'assistència de tots els components i amb el temps necessari per al tractament de les qüestions que es prevegen. L'assistència a aquestes reunions, així com la votació, en cas que es produïsca, és obligatòria per al professorat membre dels diversos òrgans o equips. Les reunions del consell escolar del centre s'han de celebrar el dia i l'hora que permeten l'assistència de tots els sectors representats.

6. Les hores de preparació de classes i perfeccionament (07.30 hores) d'acord amb l'Ordre de 29 de juny de 1992, seran de lliure disposició del professorat per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.



7. Durant els períodes laborals no lectius la jornada laboral del professorat ha d'estar dedicada a les activitats que es determinen, entre altres:

a) La realització d'activitats de formació permanent del professorat.



b) L'avaluació de les activitats del curs escolar finalitzat, contingudes en la programació general anual i en les programacions didàctiques.



c) La programació i la planificació del curs escolar següent.

d) L'elaboració i el desenvolupament de materials didàctics.

e) La coordinació didàctica dels equips docents del mateix centre i la coordinació amb els equips docents d'altres centres derivada dels plans de transició entre etapes.

f) L'exercici d'activitats i programes d'investigació i innovació educativa.

g) La posada en funcionament de programes d'orientació, reforç o aprofundiment amb l'alumnat que ho requerisca.

h) Altres activitats complementàries, de caràcter pedagògic o de col·laboració en l'organització i el funcionament del centre o amb l'Administració educativa.

i) L'aplicació de les proves extraordinàries d'avaluació segons el que dispose la normativa vigent, la correcció i l'avaluació d'aquestes, i l'atenció a l'alumnat i els seus representants legals en els casos en què sol·liciten aclariments i revisions o bé haja de resoldre's un procediment de reclamació de les qualificacions obtingudes o de les decisions de promoció o obtenció del títol que corresponga.

6.

1.2. Horari del professorat d'Orientació Educativa

1. A tots els centres d'Educació Secundària que tinguen huit unitats o més se'ls ha de dotar amb un lloc de l'especialitat d'Orientació Educativa. Als centres que escolaritzen més de 700 alumnes se'ls ha d'incrementar la plantilla amb un segon lloc de l'especialitat d'Orientació Educativa.

2. La jornada laboral d'aquest professorat és de 37 hores i 30 minuts setmanals.

3. Durant els períodes lectius establits en el calendari escolar vigent, han de dedicar a les activitats del centre 30 hores setmanals, 25 de les quals han d'estar recollides en l'horari individual setmanal, i 5 han de ser hores complementàries comptades mensualment.



4. Les 25 hores setmanals d'obligada permanència en el centre s'han de distribuir de la manera següent:

a) Dènou hores setmanals d'atenció directa al centre, que es poden distribuir entre les atribucions següents:

a.1) Coordinació i implementació de l'avaluació sociopsicopedagògica de l'alumnat que puga presentar necessitats específiques de suport educatiu, preferentment de l'alumnat amb necessitats educatives especials, i elaboració de l'informe sociopsicopedagògic corresponent.



a.2) Coordinació de la planificació, el desenvolupament, l'avaluació i el seguiment d'adaptacions d'accés al currículum, adaptacions curriculars, programes específics, així com de qualssevol altres mesures d'atenció a la diversitat previstes en el PEC.

a.3) Assessorament i atenció sociopsicopedagògica a l'alumnat en aspectes relacionats amb el desenvolupament personal, la trajectòria acadèmica, els processos de transició entre etapes i la incorporació al món laboral d'aquest.

a.4) Col·laboració amb la direcció d'estudis i amb els tutors i les tutores en el desenvolupament i el seguiment del pla d'acció tutorial i del pla d'orientació educativa, acadèmica i professional.

a.5) Col·laboració amb els tutors i tutores en activitats d'orientació.



b) Una o dues hores de guàrdia.

c) Quatre o cinc hores setmanals d'assessorament sociopsicopedagògic a la comunitat educativa:

c.1) Assessorament als òrgans de govern, a la comissió de coordinació pedagògica i als departaments didàctics, per a l'elaboració i el desenvolupament del PEC, de les concrecions dels currículums i de les programacions didàctiques, així com per a l'avaluació del funcionament i de les activitats del centre educatiu.

c.2) Assessorament al professorat per a la detecció i la prevenció de problemes d'aprenentatge i d'adaptació; per al disseny i l'aplicació de mesures educatives complementàries i de reforç, així com de les adaptacions curriculars i de les altres mesures d'atenció a la diversitat.



c.3) Assessorament a mares i pares.

5. Les hores d'obligada permanència en el centre les ha d'assignar la direcció d'estudis en la confecció dels horaris del centre educatiu, d'acord amb els criteris següents:

a) Ha d'estar en el centre sis hores diàries com a màxim, i dues com a mínim, de dilluns a divendres, dins de l'horari lectiu que tinga aprovat el centre.

b) S'han d'assignar hores en tots els torns del centre educatiu.



c) En cas que algun professor o professora tinga assignada alguna funció directiva, s'han d'aplicar a les hores d'atenció directa al centre els criteris que figuren en aquesta resolució respecte a l'horari de l'equip directiu.

d) D'acord amb les característiques de cada centre educatiu i les necessitats de l'alumnat, es podrà variar la distribució entre les hores dedicades a la intervenció directa en el centre i les dedicades a l'assessorament sociopsicopedagògic a la comunitat educativa.

6. Les hores d'obligada permanència en el centre s'han de consignar en horaris individuals, visats per la direcció del centre i amb el coneixement del professor o professora.



6.1.3. Horari de l'equip directiu

1. D'acord amb el que estableix l'article 14 del Decret 252/2019, de 29 de novembre (DOGV 8693/ 09.12.2019), els centres disposaran d'un nombre global d'hores lectives setmanals perquè els equips directius desenvolupen les seues funcions. Per a la seua determinació, que serà realitzada per la conselleria competent en matèria d'educació, es tindrà en compte l'Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'estableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria d'educació (DOGV 7560, 30.06.2015).



No obstant això, una vegada determinat per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport el professorat amb què comptarà cada centre en el curs 2020-2021, la direcció del centre, una vegada que estiguen cobertes les necessitats de docència, podrà incrementar les hores lectives dedicades a les tasques de direcció a fi de garantir un adequat funcionament del centre.

2. La direcció del centre, en l'exercici de les seues funcions, disposarà d'autonomia per a distribuir entre els membres de l'equip directiu el nombre total d'hores que s'assignen al centre per a la funció directiva.



3. Durant la jornada escolar haurà de garantir-se la presència de com a mínim, un membre de l'equip directiu.



6.1.4. Horari del professorat que desenvolupe funcions de coordinació docent

1. D'acord amb el que determina l'article 35 del Decret 252/2019, de 29 de novembre (DOGV 8693, 09.12.2019), per al desenvolupament de les tasques de coordinació docent, que s'estableixen en el mateix article 35 de l'esmentat decret, així com en l'apartat 5 d'aquesta resolució, els centres comptaran amb un nombre global d'hores lectives setmanals.



2. Aquesta assignació global serà la suma de les hores que estableix la normativa en vigor per als diferents òrgans de coordinació docent.

3. La direcció del centre, en l'exercici de les seues competències, oït el claustre, disposarà d'autonomia per a distribuir entre les persones designades per a realitzar aquestes funcions el nombre total d'hores que s'assignen al centre per a la coordinació docent.

4. Una vegada que la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport haja determinat la dotació de professorat amb què comptarà cada centre durant el curs 2020-2021, la direcció del centre, una vegada que estiguen cobertes les necessitats de docència, podrà incrementar les hores lectives destinades a tasques de coordinació amb la finalitat de garantir un adequat funcionament del centre, en el marc de les mesures establides en el pla de contingència, per tal de fer front a la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19.



6.1.5. Elaboració dels horaris

1. L'elaboració dels horaris està regulada en el bloc II (Horari del personal docent) de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria d'Educació (DOGV 1826, 15.07.1992).



2. El professorat que complete el seu horari en un altre centre diferent del de la seua adscripció, el professorat itinerant i el que ocupe un lloc compartit en un altre centre diferent del de la seua adscripció, ha de complir en cada un dels centres la part proporcional de l'horari complementari setmanal d'obligada permanència i el complementari mensual en el centre, d'acord amb els criteris que determine la direcció d'estudis o, en cas de desacord, la Inspecció d'Educació, excepte les hores complementàries corresponents als desplaçaments, que s'han de computar per a la realització d'aquests. Aquest horari complementari es destinarà, entre altres coses, a l'efecte de participar en les sessions d'avaluació, en la celebració de claustres de professorat i en les sessions de coordinació relacionades amb les seues funcions.



3. En la distribució de torns, matèries i cursos, així com en la determinació de l'ordre d'elecció del professorat, els centres hauran de seguir les instruccions destacades a continuació:

a) Una vegada determinat el nombre de grups i els programes autoritzats dels diferents nivells educatius, la direcció d'estudis ha de comunicar als caps de departament, en el claustre que se celebre a aquest efecte, les dades següents: nombre de grups i nombre d'hores lectives setmanals assignades a cada departament, amb la indicació expressa de les hores o l'especialitat que s'impartiran en valencià i les que s'impartiran en castellà i, si és el cas, de les que s'impartiran en llengua estrangera.

b) Posteriorment, s'han de distribuir els torns, les assignatures i els cursos de la manera establida a continuació. Els caps de departament han de reunir el professorat definitiu que en forma part i el professorat que ha obtingut destinació definitiva en l'últim concurs de trasllats, i han de traslladar l'assignació horària atribuïda a cada professor o professora a la direcció d'estudis, així com les hores que no hagen sigut assumides pel departament o bé la falta de càrrega horària que afecte un membre del departament o més d'un.

c) El departament ha de començar la distribució de l'horari entre els seus membres atribuint les hores curriculars corresponents a les matèries o àmbits dels grups la llengua vehicular dels quals siga el valencià; a continuació (si és el cas), les hores vehiculades en llengua estrangera, segons el programa lingüístic que aplique el centre i la capacitació del professorat, i finalment la resta d'hores assignades al departament.



d) En efectuar el repartiment horari entre el professorat definitiu, en cas que hi haja excés d'hores lectives en el departament i abans de traslladar l'excés horari a la direcció d'estudis, s'han d'aplicar els criteris següents:

1) S'han d'adjudicar totes les tutories possibles.

2) S'han d'adjudicar totes les hores dels diferents programes que el centre tinga autoritzats entre el professorat definitiu.

3) S'han d'adjudicar totes les hores possibles de reforços, desdoblaments i repassos entre el professorat definitiu.

4) En els centres educatius d'Educació Secundària amb més d'un torn, s'han d'agrupar les restes horàries en un torn, i, si això no és possible, s'han d'agrupar en dos torns, amb la indicació de les hores de nocturn.

e) En cas que no hi haja acord per a l'elecció de torns i grups per part del professorat, s'ha d'aplicar el que estableixen els apartats 2.1 i 2.2 de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, relatius a la distribució i l'ordre d'elecció.



f) La direcció d'estudis ha d'incorporar a cada horari personal les hores complementàries setmanals corresponents a guàrdies, tutories amb els representants legals de l'alumnat, reunió de departament, desplaçaments per itinerància, etc., fins a completar les 25 hores d'obligada permanència en el centre. La direcció d'estudis ha d'elaborar els horaris setmanals del professorat seguint els criteris adoptats pel claustre del professorat i els ha d'incorporar a la PGA, que serà objecte d'informe pel claustre del professorat i pel consell escolar.



g) En cap cas les preferències horàries del professorat han de comportar un perjudici o un incompliment dels criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat que figuren en l'apartat 2.2 de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGV 1826, 15.07.1992).



h) En la configuració i la distribució d'horaris lectius s'ha de tindre en compte el professorat que, per qualsevol circumstància, retorne al seu centre de destinació amb anterioritat a l'inici del curs.

i) La direcció d'estudis ha de vetlar perquè es duga a terme un repartiment equitatiu dels grups i els nivells.



6.1.6. Compliment de l'horari

1. El compliment de l'horari per part del professorat està regulat en el bloc II (Horari del personal docent) de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'aproven les instruccions que regulen l'organització i el funcionament dels centres docents que imparteixen ensenyaments del segon cicle d'Educació Infantil, Preescolar, Primària, General Bàsica, Educació Especial, Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, mantinguts amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (DOGV 1826, 15.07.1992). No obstant això, i atés que els comunicats mensuals de faltes d'assistència i de puntualitat del professorat els fan els centres en el sistema d'informació ITACA, no cal que es trameten a la Inspecció d'Educació, ja que la inspecció té accés a aquesta informació a través d'ITACA.

2. En cas de previsió de falta d'assistència, el docent ha de facilitar, amb caràcter previ, el material i les orientacions específiques per a l'alumnat afectat a la direcció de departament i, si és el cas, a la direcció d'estudis.



6.1.7. Plantilla de professorat. Restes horàries

1. La plantilla de llocs de treball dels centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional ha de correspondre a:

a) L'assignació d'hores lectives corresponents als grups autoritzats en la planificació educativa, corresponents als cursos de l'ESO, Batxillerat i Formació Professional, i s'inclouen, així mateix, els cicles de Formació Professional Bàsica en el còmput d'hores.

b) Les hores addicionals de professorat corresponents al pla d'actuació per a la millora (incloent-hi el programa d'orientació i reforç per a l'avanç i suport en l'educació del Fons Social Europeu); les hores de reforç i desdoblament, segons l'Ordre 69/2015, de 25 de juny; les hores de programes formatius de qualificació bàsica (PFQB); les corresponents a unitats CiL, i altres línies d'actuació.



c) Les hores lectives dedicades a les funcions de direcció, coordinació i tutoria que corresponga assignar d'acord amb el que estableix l'Ordre 69/2015, de 25 de juny.

d) Les hores derivades dels mòduls de cicles formatius susceptibles de desdoblament.

La determinació de les hores esmentades en els apartats a i b anteriors s'ha de fer en consonància amb les indicacions establides en els articles 17.2, 18.3, 35.2 i 36.2 del Decret 51/2018, de 27 d'abril, especialment pel que fa a la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva en el centre.

2. Hi és aplicable la normativa següent:

a) Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE 10 de desembre), que introdueix canvis significatius en l'ESO, Batxillerat i Formació Professional Bàsica.

b) Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'estableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria d'educació.

c) Decret 87/2015, de 5 de juny, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'ESO i el Batxillerat (DOGV 7544, 10.06.2015).

d) Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.



e) Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 8284, 30.04.2018).

f) Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell, pel qual es regula la recol·locació i la redistribució del personal docent amb destinació definitiva en els centres docents públics no universitaris.

3. Per a determinar la plantilla del professorat del centre, s'ha de procedir de la manera següent:

a) A l'efecte de l'elaboració dels llocs, en cada centre es disposarà de la plantilla de funcionaris de carrera definitius que es té assignada a conseqüència de la resolució definitiva del darrer concurs de trasllats.



S'ha d'assignar a cada departament la dedicació lectiva corresponent a les hores a què fan referència els apartats a, b i c esmentats anteriorment, d'acord amb les prescripcions establides en el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, modificat pel Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, quant a l'atribució docent de les especialitats dels cossos docents; en el Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, modificat pel Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, quant a les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per a exercir la docència en els ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat; en els reials decrets pels quals s'estableixen els diversos títols dels cicles formatius de Formació Professional, i en els reials decrets pels quals s'estableixen els títols bàsics de Formació Professional, a fi d'evitar, sempre que siga possible, el desplaçament del professorat definitiu.



L'assignació a un departament dels mòduls associats als blocs comuns, de Formació Professional Bàsica, dels àmbits dels programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment (PMAR de 3r d'ESO, per àmbits), del programa de reforç de quart curs de l'ESO (PR4), del programa d'aula compartida (PAC) i altres línies d'actuació, dels mòduls formatius dels programes formatius de qualificació bàsica i dels àmbits d'Educació Secundària Obligatòria, s'ha de fer com si es tractara d'una sola matèria assignada, d'acord amb el que preveu el PADIE, i preferentment als departaments que tinga professorat amb risc de desplaçament.

S'ha d'oferir al professorat definitiu la totalitat d'hores atribuïbles als seus departaments que hi ha en el centre, incloent-hi les hores autoritzades per als programes (PMAR, PR4 i PAC), els reforços i els desdoblaments, a fi d'evitar-ne el desplaçament. Si fora necessari, podran atribuir-se, també, per a completar l'horari d'aquest professorat, altres hores assignades dins del pla d'actuació per a la millora, de coordinació i direcció. Es podrà completar, també, amb les hores assumides d'altres departaments, segons el que preveu l'apartat b.2.



Els membres de la junta de personal docent no universitari que hagen cedit la totalitat del seu crèdit horari a la borsa d'hores i no tinguen permís sindical, disposaran de cinc hores lectives setmanals per a dur a terme tasques sindicals, que s'han de preveure a l'hora de confeccionar l'horari lectiu.

No s'ha de proposar el desplaçament de professorat amb destinació definitiva en el centre mentre hi haja hores que puga assumir el seu departament i que, incloses en un altre departament, supose l'habilitació d'un nou lloc.

b) Amb caràcter general, s'han d'evitar les restes horàries. No obstant això, quan en el centre el professorat amb destinació definitiva haja completat els seus horaris i queden restes horàries, s'ha de proposar una plaça vacant per cada 19 hores lectives, i amb el sobrant s'ha de procedir de la manera següent:

b.1) Si les restes són superiors a 16 hores, s'ha de crear una vacant, que es completarà fins a 19 hores.

b.2) Les restes entre 6 i 16 hores, quan siga possible, les han d'assumir els diversos departaments per a completar l'horari, preferentment, al professorat definitiu amb mancança d'hores.

Si no és possible, els temps parcials s'han d'autoritzar pel nombre d'hores reals de docència efectiva que corresponga.

En el programa informàtic s'ha de reflectir l'especialitat que assumeix hores i la que en cedeix. El total d'hores lectives assumides per un departament no podrà ser superior a 19, si procedeixen d'una mateixa especialitat. En cas de superar el nombre de 19 hores, s'ha de crear un lloc de l'especialitat o àmbit corresponent, i la Inspecció haurà de proposar la supressió del lloc que corresponga.

b.3) Els sobrants inferiors a 6 hores els ha d'assumir el departament corresponent, llevat que un altre puga assumir-los per a completar, preferentment, l'horari del professorat definitiu amb mancança d'hores, per la qual cosa, no s'han de tindre en compte per a la confecció de llocs.

Una vegada determinada la càrrega horària necessària per a atendre les necessitats educatives del centre, la Inspecció d'Educació efectuarà la proposta de plantilla a partir del professorat definitiu del centre, després d'analitzar-ne les propostes i les observacions expressades per la direcció del centre.



6.1.8. Insuficiència o mancança d'horari

1. Una vegada comunicada a la direcció dels centres la plantilla assignada, i en cas que algun professor o professora, excepcionalment, puga resultar afectat per falta d'horari, els centres han de reunir el personal dels departaments o les especialitats que corresponga, a fi de determinar-hi qui està afectat. En aquestes reunions ha d'estar present, almenys, un integrant de l'equip directiu del centre i se n'ha d'alçar acta, ajustada al model corresponent.

Les direccions dels centres docents afectats han de traslladar les actes, abans que finalitze el mes de juny, a la direcció territorial d'educació corresponent.

2. En cas que, tot i que s'apliquen els criteris d'assignació horària als diversos departaments segons el que s'ha determinat, hi haja professorat amb mancança d'horari de la seua especialitat (menys de 6 hores) i no siga possible completar-lo, es podrà:

a) Optar per passar a la situació de desplaçat en el lloc que ocupa amb caràcter definitiu, i podrà optar per la recol·locació provisional en un lloc, en el mateix centre, d'una altra especialitat per a la qual estiga habilitat, o bé optar per adquirir la condició de suprimit, i en aquest cas podrà adquirir, amb caràcter definitiu, un lloc en el seu centre d'una altra especialitat per a la qual estiga habilitat, i haurà d'omplir el model corresponent. Qui no opte per la recol·locació provisional o definitiva en el mateix centre, ha de participar en el procediment d'adjudicació de destinació provisional anual en la localitat, la província o la comunitat, que s'ha de fer telemàticament.

b) Optar per perdre, amb caràcter provisional, la seua destinació definitiva i adquirir la condició de desplaçat a un altre centre de la localitat, la província o la comunitat, o bé adquirir la condició de suprimit en el mateix centre, amb caràcter voluntari, i participar en el procediment corresponent d'adjudicació de destinació provisional i anual per a llocs de les seues especialitats, àmbits per als quals estiga habilitat i habilitacions transitòries reconegudes.

3. En cas de no optar voluntàriament per cap de les opcions previstes en l'apartat anterior, el funcionari serà desplaçat amb caràcter forçós a un altre centre de la localitat o la província per a impartir matèries de les especialitats de què siga titular o els àmbits en què estiga habilitat, en aquest cas amb caràcter voluntari.

4. En els supòsits en què s'haja de determinar, entre el professorat funcionari de carrera que ocupe amb caràcter definitiu llocs de treball de la mateixa especialitat, qui són els afectats per mancança d'horari, en cas que ningú opte voluntàriament per accedir a aquesta situació, s'han d'aplicar successivament els criteris següents:

a) Menys temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.

b) Menys antiguitat ininterrompuda com a definitiu en la plaça.

c) Any més recent d'ingrés en el cos.

d) No pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics d'Ensenyament Secundari.

e) Menys puntuació obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més alt de registre personal o de llista.

5. La prioritat per a obtindre la condició de desplaçat, en cas que hi haja més d'un voluntari, es determinarà per l'aplicació successiva dels criteris següents:

a) Més temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.

b) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en la plaça.

c) Any més antic d'ingrés en el cos.

d) La pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics d'Ensenyament Secundari.

e) La puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu d'ingrés en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.

6. Al personal funcionari del cos de catedràtics d'Ensenyament Secundari, a l'efecte de determinar els serveis prestats com a funcionari de carrera, se li tindrà en compte el temps de serveis efectius que haja prestat anteriorment com a funcionari de carrera en el cos de professors i professores respectiu.

7. El professorat adscrit a una especialitat que, per insuficiència d'horari, imparteix docència en una altra, ha de passar a formar part dels departaments que corresponga.

8. Distribució de l'horari. Una vegada determinat el professorat desplaçat o suprimit i el que assumeix hores d'una altra especialitat, per a la distribució de l'horari entre el professorat definitiu, si no hi ha acord, l'elecció s'ha de fer, en primer lloc, entre els que siguen titulars de l'especialitat, d'acord amb l'ordre següent:

1r. Catedràtics d'Ensenyament Secundari.

2n. Professorat d'Ensenyament Secundari, professorat tècnic de Formació Professional i professorat especial d'ITEM.

Dins de cada apartat, la prioritat s'ha de definir per l'antiguitat com a funcionaris de carrera en l'especialitat de pertinença, determinada per l'any d'obtenció de l'especialitat o pel número més baix de registre personal o de llista, o bé pel lloc que ocupen en l'ordre de nomenament com a funcionaris de carrera.

Una vegada que hagen acabat els anteriors, s'ha de fer l'elecció de la resta de professorat, en funció del cos a què pertanguen i sense diferències pel que fa a l'especialitat, aplicant-hi el criteri d'ordre anterior.



Quan concórreguen diversos docents amb habilitacions transitòries per a impartir les mateixes matèries, àrees o mòduls, s'ordenaran entre ells amb els criteris d'antiguitat establits anteriorment.

9. En cas que abans de l'inici del curs acadèmic canvien les circumstàncies de mancança d'horari en una especialitat, el centre ho ha de notificar a la direcció territorial, i aquesta, al seu torn, a la Subdirecció General de Personal Docent pel mateix procediment, amb l'objectiu d'oferir-lo al professorat desplaçat o suprimit que haja manifestat la voluntat de retornar al centre, d'acord amb el model corresponent.



10. En cas que, finalment, el professorat desplaçat o suprimit torne al seu centre d'origen, per impossibilitat d'assignar-li una altra destinació, la Subdirecció General de Personal Docent emetrà una resolució per la qual li anul·laran la condició de desplaçat o suprimit.



11. En cas que un professor o professora corresponent al cos de professors d'ITEM a extingir de l'especialitat d'Educació Física tinga un nombre més baix d'hores de la seua matèria, la direcció li assignarà les hores necessàries d'altres tasques per a completar l'horari.

12. El professorat de Religió que exercisca la docència en més d'un centre de diferent localitat estarà subjecte al règim previst en les disposicions generals de la conselleria competent en matèria d'educació, per les quals es regula el règim aplicable al professorat que presta serveis en més d'un centre docent públic d'ensenyament no universitari de titularitat de la Generalitat.



6.1.9. Habilitacions transitòries

1. El personal funcionari dels cossos docents previstos en la disposició addicional setena de la LOE afectat per les situacions que impliquen pèrdua definitiva del lloc de treball, així com el personal funcionari en expectativa de destinació que no dispose de places de la seua especialitat, podrà sol·licitar l'habilitació transitòria de les especialitats del seu cos de pertinença, l'atribució docent de les quals incloga les àrees, les matèries i els mòduls que pot impartir si compleix les condicions de formació establides en la normativa vigent per a impartir docència, atenent el que estableix la disposició addicional segona del Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell (DOGV 6808, 02.07.2012).



També pot sol·licitar l'habilitació transitòria qui, pel fet d'estar afectat per les situacions que impliquen pèrdua provisional de destinació, no haja pogut completar l'horari en el mateix centre o en un altre de la mateixa localitat o de les localitats limítrofes.



2. El procediment que s'ha de seguir per a obtindre habilitació transitòria ha de ser el següent: el personal que considere que té els requisits necessaris, ha de sol·licitar l'habilitació a la corresponent direcció territorial competent en matèria d'educació i ha d'adjuntar-hi la documentació següent:

a) Fotocòpia compulsada del títol acadèmic oficial.

b) Documents justificatius de complir els requisits indicats en l'apartat anterior.

El director o directora territorial, amb un informe previ de la Inspecció d'Educació, dictarà una resolució individualitzada per la qual es reconeixerà, o no, l'habilitació transitòria sol·licitada.

Contra aquesta resolució, la persona interessada podrà presentar un recurs d'alçada, en el termini d'un mes des de la notificació d'aquesta, davant de l'òrgan competent en matèria de personal docent de la conselleria competent en matèria d'educació.

Aquestes habilitacions quedaran inscrites en el Registre de Personal Docent creat a aquest efecte.

3. El personal funcionari docent de carrera afectat podrà sol·licitar el reconeixement d'una habilitació transitòria o de diverses, dins del seu cos de pertinença, i podrà fer valdre les que tinga reconegudes en els procediments d'adjudicació de destinacions provisionals anuals.



4. Les habilitacions transitòries reconegudes tenen vigència indefinida, excepte renúncia expressa, i en cap cas l'habilitació transitòria podrà donar lloc a l'adjudicació de destinació amb caràcter forçós, que només podrà adjudicar-se per les especialitats de què siga titular.

5. Els funcionaris en expectativa de destinació que tinguen reconeguda una habilitació transitòria i la facen valdre en els procediments d'adjudicació de destinacions provisionals anuals, s'ordenaran, en aquesta habilitació transitòria, darrere dels funcionaris de carrera o en pràctiques de l'especialitat corresponent, amb prioritat respecte als funcionaris docents interins que, si és el cas, participen en el procediment.



6. L'habilitació transitòria obtinguda únicament tindrà validesa dins dels procediments regulats en el Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell.



6.1.10. Docents amb insuficiència d'horari en els dos primers cursos d'ESO

En la determinació de llocs per part de la Inspecció s'han de comptabilitzar les hores totals del centre per especialitat, tot això d'acord amb les equivalències establides, i s'han de dividir per 19. El resultat proporcionarà el nombre total de necessitats, i s'han d'assignar les primeres 19 hores a l'horari del mestre, si l'1 de setembre estiguera ocupat per professorat amb destinació definitiva, i la resta d'hores a professorat del cos d'Ensenyament Secundari.

El mestre de l'especialitat de Ciències Naturals podrà impartir les matèries de Biologia i Geologia de 1r de l'ESO i Física i Química de 2n de l'ESO, en aplicació del que estableix l'article tercer del Reial decret 665/2015, de 17 de juliol.

6.1.10.1. Prioritat per a determinar els docents amb insuficiència horària

1. Els docents del cos de mestres en l'horari lectiu dels quals no hi haja un mínim de 5 hores lectives de la seua especialitat, adquiriran la condició de suprimits.

2. En cas que hi concórreguen docents del cos de mestres i del cos de professors o catedràtics d'Ensenyament Secundari que estiguen en la mateixa situació de falta d'horari, per a determinar quins mestres han de ser suprimits o quin professorat o professorat catedràtic de Secundària ha de quedar amb insuficiència horària, en cas que ningú opte voluntàriament per passar a aquestes situacions, tindran preferència per a no ser suprimits en el centre els docents del cos de mestres.



3. Si hi ha diversos funcionaris del cos de mestres de la mateixa especialitat o d'una de diferent i cal determinar quin funcionari ha de quedar amb insuficiència horària i, per tant, suprimit, la prioritat es determinarà per la voluntarietat. En cas de desacord, la prioritat per a determinar quin docent queda amb insuficiència horària es determinarà pels criteris següents:

a) Menys antiguitat ininterrompuda com a definitiu en la plaça.

b) Menys temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.

c) Any més recent d'ingrés en el cos.

d) Menys puntuació obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més alt de registre personal o de llista.

4. Els docents del cos de mestres l'horari lectiu dels quals es trobe en l'interval d'entre 6 i 12 hores lectives amb matèries d'altres especialitats per a les quals estiguen habilitats, hores de reforç, tutories o desdoblaments, no seran objecte de supressió del seu centre, tot i que han de completar l'horari amb altres activitats fins a 19 hores lectives.





6.1.10.2. Prioritat per a l'elecció d'horaris

1. Una vegada determinada la relació de funcionaris amb destinació definitiva que han de quedar en el centre, per a l'elecció d'horaris, el funcionariat del cos de mestres amb destinació definitiva en els dos primers cursos d'Educació Secundària Obligatòria que no tinga horari complet de la seua especialitat podrà completar l'horari en el centre de destinació impartint altres matèries d'aquests cursos, sempre que dispose de l'habilitació corresponent i hi haja un excés horari de la matèria, sense perjudici de la preferència a aquests efectes dels titulars de les especialitats respectives, tant si pertanyen al cos de mestres com als de professors o catedràtics d'Ensenyament Secundari.

2. En cas que diversos funcionaris del cos de mestres de diferents especialitats no tinguen horari complet de la seua especialitat corresponent, per a determinar la prioritat en l'elecció d'horari s'aplicaran successivament els criteris següents:

a) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en el centre.

b) Més temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos.

c) Any més antic d'ingrés en el cos i, dins d'aquest, puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.

3. En cas que concórreguen docents del cos de mestres i del cos de professors o catedràtics d'Ensenyament Secundari que estiguen en la mateixa situació de falta d'horari, la prioritat en l'elecció d'horaris es determinarà pels criteris següents:

a) Més temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.

b) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en la plaça.

c) Any més antic d'ingrés en el cos.

d) La pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics d'Ensenyament Secundari.

e) La puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu d'ingrés en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.

4. En cas de no poder completar horari en el mateix centre, d'acord amb els criteris exposats, els funcionaris del cos de mestres quedaran en la condició de suprimits.

6.1.11. Atribució docent del professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

1. Pel que fa a les assignatures troncals i específiques d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, caldrà ajustar-se al que disposa tant el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l'exercici de la docència en l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els ensenyaments de règim especial i s'estableixen les especialitats dels cossos docents d'Ensenyament Secundari (BOE 28.11.2008), com la modificació d'aquest, feta en el Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, pel qual es despleguen determinades disposicions relatives a l'exercici de la docència en l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els ensenyaments de règim especial, a la formació inicial del professorat i a les especialitats dels cossos docents d'Ensenyament Secundari. A més a més, pel que fa al Batxillerat, caldrà ajustar-se al que estableix la disposició addicional sisena de l'Ordre de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen l'organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància, a la Comunitat Valenciana.



2. Quant a l'atribució docent de les assignatures de lliure configuració autonòmica d'Educació Secundària Obligatòria:

a) Caldrà ajustar-se al que disposa la modificació del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, feta en el Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, per a les matèries específiques que es cursen dins del bloc de lliure configuració autonòmica d'Educació Secundària Obligatòria.



b) L'assignatura de lliure configuració autonòmica denominada Taller de Reforç s'ha d'impartir indistintament pel professorat de cada matèria.

3. El personal docent del cos de mestres que ocupa, amb caràcter definitiu, llocs docents en centres educatius d'Educació Secundària podrà impartir totes les matèries d'un àmbit en el primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, sempre que dispose de l'habilitació corresponent per a impartir alguna de les matèries de l'àmbit en el seu centre de destinació.

4. El personal docent del cos de professors d'Ensenyament Secundari que ocupa llocs docents en centres educatius d'Educació Secundària podrà impartir totes les matèries d'un àmbit en el primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, sempre que dispose de l'habilitació corresponent per a impartir alguna de les matèries de l'àmbit en el seu centre de destinació.



6.1.12. Substitució de docents

1. S'ha d'actuar d'acord amb el que es disposa en la Resolució de 21 de desembre de 2015, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual s'acorda la publicació de l'addenda subscrita per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i les organitzacions sindicals, per la qual es modifica el sistema de provisió de llocs de treball en règim d'interinitat, aprovat per la Resolució de 26 de novembre de 2010 (DOGV 6408, 31.12.2015), i en les instruccions que la despleguen, a excepció de la «Disposició transitòria única. Nomenaments per urgent provisió», tal com preveu la Llei 4/2019, de 7 de març, de millora de les condicions per a l'exercici de la docència i l'ensenyament en l'àmbit de l'educació no universitària (BOE 58, 08.03.2019).



2. Els centres docents han de vetlar perquè les absències dels docents queden registrades degudament en l'aplicació informàtica corresponent (ITACA) des del primer dia d'absència, i han d'indicar-n'hi les causes.

3. En cas d'absència o malaltia de qualsevol membre de l'equip directiu, s'actuarà d'acord amb el que estableix l'article 13 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).



6.1.13. Notificació de la participació en l'exercici del dret de vaga del personal docent i no docent

La direcció del centre ha de fer la notificació de la participació en l'exercici del dret de vaga del personal docent i no docent dels centres docents, a través de l'aplicació informàtica ITACA i d'acord amb les instruccions puntuals elaborades sobre això pel secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional.





6.2. Personal no docent especialitzat de suport a la inclusió

1. En aplicació de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià, els centres docents poden tindre personal no docent especialitzat de suport, que participa, juntament amb el professorat, en la resposta educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials, a fi d'incrementar-los l'autonomia i facilitar-los l'accés al currículum, dins de l'àmbit de les competències i les funcions que la normativa vigent, els acords laborals i els convenis col·lectius hi disposen.

Aquest personal inclou, entre altres, el personal educador d'Educació Especial dels centres públics; el personal auxiliar dels centres concertats que dona suport a l'alumnat en tasques d'higiene, alimentació, mobilitat, etc.; el personal de fisioteràpia; el personal intèrpret en llengua de signes, i altre personal que l'Administració determine, d'acord amb les necessitats de l'alumnat escolaritzat en el sistema educatiu.



2. El personal no docent especialitzat de suport forma part dels equips educatius i de l'equip de suport a la inclusió del centre, per tant, ha de col·laborar en la detecció, planificació i desenvolupament de les mesures de resposta educativa, en l'avaluació sociopsicopedagògica i en l'assessorament al professorat i a les famílies, dins de l'àmbit de les seues competències. Així mateix, ha de participar en l'elaboració de l'informe trimestral de seguiment de l'alumnat que les tutores i tutors han de lliurar a les famílies i ha de formar part del pla d'actuació personalitzat.

3. La intervenció s'ha de desenvolupar, llevat de circumstàncies excepcionals, en el context de l'aula ordinària i en estreta coordinació amb les tutores i tutors i l'equip docent, d'acord amb l'informe sociopsicopedagògic i el pla d'actuació personalitzat.

4. La jornada de treball del personal no docent especialitzat de suport a la inclusió ha de ser la prevista en l'esmentada normativa per als llocs amb idèntica classificació.

5. L'horari de treball d'aquests professionals, atés que no té la condició de burocràtic, s'adaptarà a les característiques dels centres i els llocs de treball, i s'haurà d'ajustar a les previsions del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.03.2019).

6. Aquest personal s'ha d'acollir a l'horari del centre docent i a l'horari de l'alumnat a qui donen suport, d'acord amb el pla d'actuació personalitzat. Per a cada curs escolar, la direcció territorial competent ha d'aprovar els horaris, amb una negociació prèvia amb les organitzacions sindicals de conformitat amb la normativa vigent.



7. A aquest personal se li aplicarà el que preveu la Resolució de 9 de juliol de 2018, del secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es dona publicitat als pactes de la Mesa Sectorial de Funció Pública, sobre millora de les condicions de treball del personal educador d'Educació Especial i personal fisioterapeuta (DOGV 19.07.2018 i 20.07.2018, amb correcció d'errades en el DOGV de 27.07.2018).

8. El personal no docent, especialitat de suport a la inclusió, realitzarà el seu treball d'acord amb l'organització adoptada pel centre per tal de fer front a la situació generada per la Covid-19 i d'acord amb les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per a centres educatius, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

9. El personal educador d'Educació Especial i el personal fisioterapeuta podrà atendre més d'un xiquet o xiqueta de diferents grups en el centre. En tot cas, serà absolutament necessària la utilització de mesures de seguretat (EPI) per a treballar amb l'alumnat, d'acord amb les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i per la Conselleria d'Educació Cultura i Esport.

10. El personal educador d'Educació Especial i el personal intèrpret de llengua de signes, fisioterapeuta, o personal docent de l'especialitat d'audició i llenguatge, podrà compartir treball en més d'un centre. En aquest sentit es procurarà, amb caràcter general, que, durant un mateix dia no s'haja de desplaçar de centre. En tot cas, serà absolutament necessària la utilització de mesures de seguretat (EPI) per a treballar amb l'alumnat, d'acord amb les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació Cultura i Esport.





6.3. Personal d'administració i serveis

1. En cas que el centre dispose de personal d'administració i serveis, aquest ocupa un lloc en l'àmbit educatiu i és personal de l'Administració de la Generalitat, per la qual cosa l'horari de treball, el règim de vacances, els permisos i les llicències d'aquest és el que preveu la normativa vigent en matèria de condicions de treball per al personal esmentat, segons el que estableix el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.3.2019).



2. Pel que fa a les funcions, cal ajustar-se al que disposa la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana.



6.4. Altre personal

1. En el cas que el centre dispose d'auxiliars de conversa, aquest personal haurà de tindre en consideració les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

2. Si determinat alumnat del centre amb necessitat específica de suport educatiu disposa d'una persona assistent personal reconeguda per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, o rep col·laboració de personal de la Fundació ONCE o d'una altra fundació o associació externa al centre, aquest personal, que sols tindrà contacte directe amb l'alumnat al qual assisteix, haurà de tindre en consideració les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.





7. ENSENYAMENTS

7.1. Educació Secundària Obligatòria

7.1.1. Organització curricular en Educació Secundària Obligatòria

1. El currículum serà el que es disposa en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7544, 10.06.2015), i en les modificacions d'aquests fetes pel Decret 136/2015, de 4 de setembre (DOGV 7611, 09.09.2015), i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril (DOGV 8284, 30.04.2018).

2. En l'organització del desenvolupament curricular de tot el curs es tindrà en compte el que estableix la Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableixen el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19 (DOGV 8807, 08.05.2020), i, en aquest sentit, els centres educatius, a través de les COCOPE, realitzaran una programació extraordinària de l'activitat educativa durant el temps que consideren adequat, d'acord amb els informes individuals valoratius que s'emeteren en finalitzar el curs anterior.



3. Durant el curs 2020-2021, segons el que estableix la Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, es durà a terme una organització curricular excepcional a tots els grups del 1r curs d'Educació Secundària Obligatòria de tots els centres educatius, on el currículum s'organitzarà per àmbits de coneixement amb la finalitat de facilitar una transició adequada de tot l'alumnat procedent de 6é d'Educació Primària. Aquesta organització curricular ha de preveure diferents possibilitats d'agrupació de diferents matèries en àmbits, a partir de les experiències ja desenvolupades pels diferents centres. Aquesta organització curricular s'ajustarà al que es disposa en la Resolució de 29 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableixen les directrius generals per a l'organització curricular del primer curs d'Educació Secundària Obligatòria per al curs 2020-2021 (DOGV 8826, 03.06.2020).

a) En els casos que s'agrupen dues matèries en un àmbit, s'assignaran aquestes hores a un dels dos departaments didàctics implicats, procurant una distribució equilibrada dels diferents grups de primer curs entre els dos departaments.

b) En els casos que s'agrupen tres o més matèries en un àmbit de coneixement, els centres podran adjudicar aquest àmbit als dos departaments didàctics implicats que el centre considere més adequats.



c) Els casos a i b es podran desenvolupar en règim de codocència, amb la participació simultània dels dos professors o professores en la mateixa aula.

d) La suma dels àmbits que cada centre haja decidit organitzar, més el nombre de matèries no agrupades, no podrà ser superior a 8.

3.1. Si algun centre considera adequat introduir una matèria de lliure configuració autonòmica d'opció en un àmbit, aquesta matèria s'impartirà al conjunt de l'alumnat d'aquest grup.

3.2. L'estructura curricular que s'adopte s'aplicarà en tots els grups de primer de l'Educació Secundària Obligatòria del centre.

3.3. Les hores setmanals dedicades a cada àmbit seran, amb caràcter general, la suma de les hores establides en el currículum oficial a les diferents matèries que el componen.

3.4. En els annexos I i II de la Resolució de 29 de maig de 2020, de la SAFP (DOGV 8826, 03.06.2020), s'indiquen diferents centres i propostes organitzatives horàries, a títol informatiu, que cada centre podrà desenvolupar en funció de les necessitats del seu alumnat, del perfil del seu professorat i de la seua organització i funcionament intern, sempre que es respecten les indicacions assenyalades en els punts anteriors.



3.5. En la distribució de les matèries en àmbits, cal atendre les especificacions del Disseny particular del programa (DPP) o Projecte lingüístic de centre (PLC) sobre la llengua vehicular de les matèries en cada programa lingüístic. La llengua vehicular de treball en els àmbits ha de ser coherent amb el programa lingüístic del grup d'alumnat. L'assessoria tècnica docent en matèria d'educació plurilingüe donarà suport al centres educatius tant en l'organització com en els enfocaments metodològics adequats per al tractament de la llengua en els àmbits de coneixement.

4. Els centres també podran proposar una organització curricular excepcional en aquells cursos en què es considere que és la millor manera d'aconseguir, per part de tot l'alumnat, la consolidació, adquisició, reforç o suport dels aprenentatges afectats per la situació del tercer trimestre d'aquest curs, especialment per a l'alumnat amb majors dificultats. En aquest cas, presentaran la proposta a l'inspector o inspectora del centre que elaborarà un informe previ a la resolució d'autorització per part de la Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació.



5. Pel que fa a l'accés als programes específics d'atenció a la diversitat en l'Educació Secundària Obligatòria, tal com es va establir a la Resolució de 4 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19 (DOGV 8807, 08.05.2020), durant el curs 2020-2021 l'accés de l'alumnat als programes específics d'atenció a la diversitat en l'Educació Secundària Obligatòria es regirà per les següents premisses:



a) Les decisions perquè un alumne o alumna s'incorpore a un programa de millora de l'aprenentatge i del rendiment (PMAR), a un programa de reforç de 4t d'ESO, a un cicle formatiu de Formació Professional Bàsica o al programa d'aula compartida (PAC) es prendran, de manera col·legiada per l'equip educatiu, amb l'assessorament del Departament d'Orientació, quan es considere que és la millor opció perquè l'alumne o alumna finalitze amb èxit l'Educació Secundària Obligatòria.

b) Els únics requisits exigibles perquè un alumne o alumna puga accedir a aquests programes són: haver estat proposat per l'equip docent, tindre l'edat mínima per a poder accedir a aquests programes i comptar amb l'aprovació de la seua família. No es tindran, per tant, en compte els requisits relatius a la repetició prèvia de curs o a l'informe sociopsicopedagògic. En el cas de l'accés a un cicle formatiu de Formació Professional Bàsica, sí que es mantindrà el requisit d'haver cursat segon de l'ESO.

c) Durant el curs escolar 2020-2021, amb caràcter excepcional, i sempre que es considere que és la millor opció perquè l'alumne o alumna finalitze amb èxit l'Educació Secundària Obligatòria, el límit màxim d'alumnat que pot haver-hi en els grups corresponents als programes específics d'atenció a la diversitat en l'Educació Secundària Obligatòria, es podrà ampliar a 20 alumnes.



7.1.2. Avaluació dels processos d'aprenentatge i ensenyament

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).

1. Pel que fa a l'avaluació i la titulació de l'alumnat, així com a l'avaluació dels processos d'ensenyament, caldrà ajustar-se al que es disposa en l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'avaluació en Educació Secundària Obligatòria, en Batxillerat i en els ensenyaments de l'Educació de les Persones Adultes a la Comunitat Valenciana, així com el que disposa:

a) Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.

b) Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a l'obtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller, d'acord amb el que disposa el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.

c) Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.

d) Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.



e) Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.

f) Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris d'avaluació de l'Educació Primària, l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat.

2. Respecte del programa de millora de l'aprenentatge i del rendiment (PMAR de 3r d'ESO per àmbits), al programa de reforç de 4t d'ESO (PR4), i al programa d'aula compartida (PAC), l'avaluació s'ha de fer segons el que es preveu en l'article 30, apartats 8 i 9, del Decret 87/2015, de 5 de juny; en l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre; així com en la normativa específica elaborada a aquest efecte per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

3. Quant a l'organització curricular per àmbits de coneixement a tots els grups del 1r curs d'Educació Secundària Obligatòria de tots els centres educatius durant el curs 2020-2021, caldrà ajustar-se al que disposa la Resolució de 29 de maig de 2020, de la SAEFP, (DOGV 8826, 03.06.2020):

3.1. L'avaluació dels àmbits s'ha de realitzar de manera globalitzada d'acord amb la consecució dels objectius del nivell dins de l'etapa i de l'adquisició de les competències clau. Però la qualificació (el resultat acadèmic que apareix en l'expedient) de cadascuna de les matèries que integren els àmbits s'ha de consignar per separat.



3.2. En un treball globalitzat en un àmbit s'han d'incloure continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge relacionats amb la competència lingüística, tant si alguna matèria de llengua forma part de l'àmbit com si no, seguint les especificacions del Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana. En el currículum de cada matèria es troben continguts i criteris d'avaluació amb un caràcter marcadament comunicatiu. Per a programar aquests continguts i criteris d'avaluació cal seguir les orientacions de l'enfocament metodològic del Tractament integrat de llengua i continguts (TILC).



3.3. L'avaluació ha de ser integradora, col·laborativa i participativa, per la qual cosa els centres i els equips docents avaluadors han de garantir els mitjans i les estratègies adients perquè l'alumnat i les famílies s'integren, col·laboren i participen activament en els diferents processos lligats a l'avaluació.

4. Tot l'alumnat que cursa ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria ha de disposar dels documents oficials d'avaluació previstos en la disposició addicional sisena del Reial decret 1105/2014, i en el capítol V de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.

Per a l'ompliment d'aquests, les secretaries dels centres han d'atendre el que disposa la Resolució de 5 de març de 2008, de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents, per la qual es dicten instruccions per a formalitzar els documents bàsics d'avaluació i s'estableix el procediment de sol·licitud d'assignació del número d'historial acadèmic per a Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria (DOGV 5724, 14.03.2008), i el que es dispose a aquest efecte en la normativa específica elaborada per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.





7.1.3. Promoció

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ en l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).

Pel que fa a la promoció de l'alumnat, caldrà ajustar-se a l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com al que disposen els articles 22.1, 22.2 i 22.4 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i l'article 20 del Decret 87/2015, de 5 de juny.

1. Les decisions sobre promoció de l'alumnat s'han d'adoptar en l'última sessió d'avaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés d'avaluació contínua i en els termes següents:

1.1. Les decisions sobre la promoció de l'alumnat d'un curs a un altre, dins de l'etapa, s'han d'adoptar de manera col·legiada pel conjunt de professorat de l'alumne o alumna respectiu, i s'ha de tindre en compte l'assoliment dels objectius de l'etapa i el grau d'adquisició de les competències clau corresponents. En els casos de manca d'acord o consens, aquestes decisions s'han d'adoptar per majoria simple, amb el vot de qualitat del tutor o tutora del curs.

La repetició s'ha de considerar una mesura de caràcter extraordinari, i s'ha de prendre després d'haver esgotat les mesures ordinàries de reforçament i suport per a resoldre les dificultats d'aprenentatge de l'alumne o alumna.

1.2. L'alumne o alumna promocionarà de curs, en convocatòria ordinària, quan haja superat totes les matèries cursades; en cas de convocatòria extraordinària, quan haja superat totes les matèries cursades o tinga avaluació negativa simultàniament en dues matèries com a màxim, sense perjudici del que disposen els subapartats 1.4 i 1.5 d'aquest apartat.

1.3. L'alumne o alumna haurà de repetir curs quan es done alguna de les situacions següents:

a) Que tinga avaluació negativa simultàniament en tres matèries o en més de tres.

b) Que tinga avaluació negativa simultàniament en dues de les matèries següents: Valencià: Llengua i Literatura; Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats).

Per a aquests dos casos, es podran tindre en compte dues circumstàncies excepcionals, explicades, respectivament, en els subapartats 1.4 i 1.5.

1.4. De manera excepcional, podrà autoritzar-se, per decisió col·legiada i votació nominal, la promoció d'un alumne o alumna amb avaluació negativa simultàniament en tres matèries, quan es donen conjuntament les condicions següents:

a) Que dues de les matèries amb avaluació negativa no siguen simultàniament Valencià: Llengua i Literatura; Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats).

b) Que l'equip educatiu considere que la naturalesa de les matèries amb avaluació negativa simultàniament no impedeix a l'alumne o alumna seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.

c) I que s'apliquen a l'alumne o alumna les mesures d'atenció educativa proposades en el consell orientador.

1.5. També podrà autoritzar-se de manera excepcional, per decisió col·legiada i votació nominal, la promoció d'un alumne o alumna quan es donen conjuntament aquestes condicions:

a) Que l'alumne o alumna tinga avaluació negativa simultàniament en dues matèries, que siguen Valencià: Llengua i Literatura; Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats), de manera simultània.

b) Que l'equip educatiu considere que l'alumne o alumna pot seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.

c) I sempre que s'apliquen a l'alumne o alumna les mesures d'atenció educativa proposades en el consell orientador.

En l'aplicació d'aquest subapartat referent a les assignatures troncals i específiques, computaran totes les matèries establides en els articles 17, 18 i l'annex IV del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificats pel Decret 51/2018.

Quant al bloc d'assignatures de lliure configuració autonòmica, el bloc computarà com una única matèria. Per tant, en cas de no superar-se una matèria o les dues d'aquest bloc, es computarà com una única matèria no superada, a l'efecte de promoció.

No obstant això, a l'efecte de càlcul de nota mitjana, es tindran en compte totes les matèries cursades.

Les matèries amb la mateixa denominació en diferents cursos de l'Educació Secundària Obligatòria es consideraran matèries diferents.

1.6. L'alumne o alumna que no promocione haurà de romandre un any més en el mateix curs. Aquesta mesura se li podrà aplicar en el mateix curs una sola vegada, i dues vegades com a màxim dins de l'etapa. Quan aquesta segona repetició s'haja de produir en tercer o quart curs, tindrà dret a romandre en règim ordinari cursant Educació Secundària Obligatòria fins als dènou anys, complits l'any en què finalitze el curs. Excepcionalment, podrà repetir una segona vegada en quart curs si no ha repetit en els cursos anteriors de l'etapa.



2. La mesura de repetició de curs haurà d'anar acompanyada d'un pla específic personalitzat, orientat a la superació de les dificultats detectades en el curs anterior. Aquests plans específics personalitzats els ha d'elaborar l'equip educatiu de cada grup, d'acord amb els criteris establits per la comissió de coordinació pedagògica, o qui tinga atribuïdes les seues funcions, i amb l'assessorament, si escau, del personal docent especialista en orientació educativa.

3. La promoció de l'alumnat incorporat a un programa de millora de l'aprenentatge i del rendiment s'ha de fer segons la normativa reguladora d'aquests programes.

3.1. En els programes organitzats de manera integrada, les decisions sobre promoció de l'alumnat s'han d'adoptar en l'última sessió d'avaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés d'avaluació contínua i en els termes establits en l'apartat 1.





3.2. En els programes organitzats per àmbits, les decisions sobre promoció de l'alumnat s'han d'adoptar en l'última sessió d'avaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés d'avaluació contínua i en els termes següents:

3.2.1. Les decisions sobre la promoció de l'alumnat d'un curs a un altre, dins l'etapa, s'han d'adoptar de manera col·legiada pel conjunt del professorat de l'alumne o alumna respectiu, atenent l'assoliment dels objectius de l'etapa i el grau d'adquisició de les competències clau corresponents. En els casos de falta d'acord o consens, aquestes decisions s'han d'adoptar per majoria simple, amb el vot de qualitat del tutor o tutora del curs.

La repetició s'ha de considerar una mesura de caràcter extraordinari, i s'ha de prendre després d'haver esgotat les mesures ordinàries de reforçament i suport per a resoldre les dificultats d'aprenentatge de l'alumne o alumna.



3.2.2. L'alumne o alumna promocionarà de curs, en convocatòria ordinària, quan haja superat tots els àmbits i les matèries cursats; en cas de convocatòria extraordinària, quan haja superat tots els àmbits i les matèries cursats o tinga avaluació negativa, com a màxim:



– en un àmbit, en el cas de l'àmbit de caràcter lingüístic i social o de l'àmbit de caràcter científic i matemàtic;

– en l'àmbit de llengües estrangeres i en una matèria,

– o en dues matèries.

Tot això sense perjudici del que es dispose en el subapartat

3.2.3 d'aquest apartat, i que l'equip educatiu considere que la naturalesa dels àmbits i les matèries amb avaluació negativa no impedeix que l'alumne o alumna seguisca amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.



3.2.3. De manera excepcional, podrà autoritzar-se, per decisió col·legiada i votació nominal, la promoció d'un alumne o alumna amb qualificacions negatives quan es donen conjuntament les condicions següents:

a) Que tinga avaluació negativa simultàniament:

– en l'àmbit de caràcter lingüístic i social o en l'àmbit de caràcter científic i matemàtic, a més d'una matèria;

– en l'àmbit de llengües estrangeres i en dues matèries,

– o en tres matèries.

b) Que l'equip educatiu considere que la naturalesa dels àmbits i les matèries amb avaluació negativa simultàniament no impedeix que l'alumne o alumna seguisca amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.

c) Que s'apliquen a l'alumne o alumna les mesures d'atenció educativa proposades en el consell orientador.

4. La promoció de l'alumnat del 1r curs d'Educació Secundària Obligatòria, organitzat per al curs 2020-2021 per àmbits de coneixement, ha de seguir les directrius indicades a la Resolució de 29 de maig de 2020, de la SAEFP, (DOGV 8826, 03.06.2020) i a l'article 10 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, (DOGV 8146, 10.10.2017).





7.1.4. Titulació

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT.)

1. L'alumne o alumna que, durant la sessió final d'avaluació ordinària de 4t curs d'ESO, haja obtingut una avaluació positiva en totes les matèries, o en la sessió final d'avaluació extraordinària haja obtingut una avaluació positiva, bé en totes les matèries o bé negativa en un màxim de dues, sempre que aquestes no siguen, de manera simultània, les matèries de Valencià: Llengua i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats), podrà obtindre el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.

Per a aquest efecte, s'han de tindre en compte les consideracions següents:

a) Les matèries amb la mateixa denominació en diferents cursos de l'Educació Secundària Obligatòria es consideraran matèries distintes.

b) Sense perjudici del que s'ha exposat anteriorment, per a obtindre el títol caldrà que l'equip educatiu considere que l'alumne o alumna ha assolit els objectius de l'etapa i ha adquirit les competències corresponents.

2. Continguts i vies acadèmiques del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.

En el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria s'ha de fer constar la qualificació final de l'etapa que resulte de la nota mitjana obtinguda d'acord amb el càlcul numèric que s'indica a continuació, sense necessitat d'indicar la via, els ensenyaments acadèmics o els ensenyaments aplicats, cursada per l'alumnat en 4t d'ESO.

Segons el Reial decret 562/2017, de 2 de juny, la qualificació final de l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria serà la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cada una de les matèries cursades en Educació Secundària Obligatòria, expressada en una escala d'1 a 10, amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima, i en cas d'equidistància, a la superior, llevat dels casos de l'alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià o procedent de sistemes educatius estrangers i de l'alumnat que ha cursat un programa de la millora de l'aprenentatge i del rendiment o un cicle de Formació Professional Bàsica, en què s'aplicarà el que determina l'apartat següent.



3. Obtenció i càlcul de la nota mitjana del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria per part de l'alumnat d'incorporació tardana, procedent de sistemes educatius estrangers o que cursa programes específics.

a) L'alumnat incorporat tardanament al sistema educatiu valencià o provinent d'estudis cursats en algun sistema educatiu estranger i que no haja cursat totalment l'Educació Secundària Obligatòria en el sistema educatiu de l'Estat espanyol obtindrà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria, d'acord amb les qualificacions consignades en l'etapa, únicament en les matèries cursades en el nostre sistema educatiu, i el càlcul numèric de la nota mitjana de l'etapa s'ha de fer a partir de la mitjana resultant d'aquestes qualificacions, sense perjudici del que s'estableix sobre aquesta qüestió en acords o convenis internacionals.



b) L'alumnat que finalitze l'Educació Secundària Obligatòria després d'haver cursat un programa de millora de l'aprenentatge i del rendiment obtindrà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria d'acord amb les qualificacions consignades en l'etapa, i el càlcul numèric de la nota mitjana d'aquesta etapa s'ha de fer sense tindre en compte les qualificacions obtingudes en matèries que no haja superat abans de la data de la seua incorporació al programa, sempre que aquestes matèries estigueren incloses en algun dels àmbits previstos en l'article 19.3 del Reial decret 1105/2014, i l'alumne o alumna haja superat aquest àmbit. En cas contrari, totes les matèries que no tinga aprovades entrarien en la mitjana.

c) L'alumnat que, a més d'haver obtingut avaluació positiva en tots els àmbits i, si és el cas, en les unitats formatives d'un cicle de Formació Professional Bàsica, obtinga un títol de Formació Professional Bàsica podrà obtindre el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria sempre que, en l'avaluació final del cicle formatiu, l'equip docent avaluador considere que aquest alumne o alumna ha aconseguit els objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i ha assolit les competències clau corresponents. En aquest cas, la qualificació final de l'etapa serà la nota mitjana obtinguda en els mòduls associats als blocs comuns previstos en l'article 42.4 de la Llei orgànica 2/2006.



D'acord amb el que disposa la Resolució de 30 d'octubre de 2017, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual s'estableix el procediment per a l'obtenció del títol de Formació Professional Bàsica i, si és el cas, el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria derivat de l'obtenció del títol de Formació Professional Bàsica (DOGV 8173, 20.11.2017), els equips docents dels grups d'alumnes que cursen un cicle de Formació Professional Bàsica han de fixar, al començament de curs, uns criteris comuns que els permeten valorar si l'alumne que ha obtingut el títol de Formació Professional Bàsica ha aconseguit, també, els objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i ha adquirit les competències corresponents. Una vegada fixats per l'equip docent, el tutor o tutora del grup haurà d'informar d'aquests criteris l'alumnat i les famílies durant el primer trimestre.



4. Els títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria expedits d'acord amb el que disposen aquestes instruccions permetran accedir indistintament a qualsevol dels ensenyaments postobligatoris recollits en l'article 3.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.





7.1.5. Càlcul de la nota mitjana a l'efecte d'admissió

Per a l'alumnat que obtinga el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria, el càlcul de la nota mitjana a l'efecte d'admissió en altres ensenyaments s'ha de fer d'acord amb les indicacions següents:



a) Alumnat que haja obtingut el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria segons el que va disposar la normativa vigent en el curs que l'alumnat va titular.

El càlcul de la nota mitjana de l'etapa s'ha de fer d'acord amb el que disposa l'article 41.9 de l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el procediment d'admissió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, modificada per l'Ordre 5/2020, de manera que serà la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries cursades per l'alumnat, llevat de les excepcions establides en l'epígraf c, expressada amb una aproximació de dos decimals mitjançant arredoniment.



Es considerarà, a l'efecte de càlcul, l'última qualificació obtinguda en cada matèria de cada un dels cursos.

Quan l'alumne o alumna haja fet algun curs de l'etapa en un sistema educatiu estranger però haja obtingut el títol segons l'ordenació de la Llei orgànica 2/2006, o segons la legislació anterior del sistema educatiu espanyol, únicament es computaran per al càlcul de la nota mitjana les qualificacions obtingudes en les matèries cursades per l'alumnat segons l'ordenació del sistema educatiu espanyol.



En el cas d'alumnat que haja sigut proposat per a l'obtenció del títol amb una matèria o dues amb avaluació negativa, i, excepcionalment, tres, caldrà tindre en compte que la normativa vigent prescriu el càlcul de la nota mitjana sobre la totalitat de matèries o àmbits cursats. Per tant, s'han d'incloure en el còmput tant les matèries superades com les matèries no superades.

b) Alumnat que haja obtingut el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria a través de la superació d'un programa de Formació Professional Bàsica.

L'alumnat que obtinga un títol de Formació Professional Bàsica pot obtindre el títol d'Educació Secundària Obligatòria, sempre que, en l'avaluació final del cicle formatiu, l'equip docent considere que ha assolit els objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i que ha adquirit les competències corresponents.

A l'efecte de l'accés a cicles formatius de grau mitjà, la nota mitjana de l'alumnat que haja obtingut el títol de graduat d'Educació Secundària Obligatòria s'obtindrà calculant la mitjana obtinguda en els mòduls associats als blocs comuns previstos en l'article 42.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

Per a l'accés a Batxillerat, el càlcul de la nota mitjana de l'etapa es farà d'acord amb el que disposa l'article 41.9 de l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, modificada per l'Ordre 5/2020, de manera que serà la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries, mòduls o àmbits cursats per l'alumnat, llevat de les excepcions establides en l'epígraf c, expressada amb una aproximació de dos decimals mitjançant arredoniment. En aquest cas, caldrà entendre els mòduls de Formació Professional Bàsica com a assimilats a les matèries o els àmbits a què es refereix l'article 41.9 de l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril. Es considerarà, a l'efecte de càlcul, l'última qualificació obtinguda en cada matèria, àmbit o mòdul de cada un dels cursos o nivells.



c) Queden exceptuades de ser incloses, a l'efecte del càlcul de la nota mitjana, les qualificacions de les matèries següents, en els casos que es concreten:

1. Religió, de conformitat amb el que disposa l'apartat 7 de la disposició addicional segona del Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria, únicament per als cursos l'ordenació dels quals va estar regulada per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.



2. Música, matèries optatives, matèries del bloc d'assignatures de lliure configuració autonòmica i matèries del bloc d'assignatures específiques que hagen sigut convalidades d'acord amb la normativa vigent i per a les quals s'haja consignat l'expressió de qualificació «convalidat/ada» en els documents oficials d'avaluació.

3. Educació Física i Valencià: Llengua i Literatura, quan s'haja concedit l'exempció de qualificació d'acord amb la normativa vigent i s'haja consignat l'expressió «exempt/a» en els documents oficials d'avaluació.

d) A l'alumnat que s'incorpore al sistema educatiu espanyol en un centre de la Comunitat Valenciana des d'un altre sistema educatiu estranger, li seran aplicables les instruccions contingudes en la Resolució de 23 de març de 2018, de la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, per la qual s'estableixen les instruccions per al càlcul de la qualificació final que ha de figurar en les credencials de convalidació per a 1r de Batxillerat i d'homologació de títols estrangers al títol de graduat o graduada en Educació Secundària Obligatòria i al de Batxillerat espanyol (BOE 02.04.2018).



e) En els casos en què els estudis s'hagen cursat totalment o parcialment segons una legislació anterior a la Llei orgànica 2/2006, a l'efecte del càlcul de la nota mitjana, es consideraran les qualificacions de les matèries corresponents als cursos equivalents entre l'ordenació actual del sistema educatiu i la vigent en el moment en què l'alumne o alumna va cursar els estudis, segons el que s'ha indicat en la normativa bàsica. De conformitat amb el que s'indica en l'article 41.10 de l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, quan les qualificacions no siguen aritmètiques es valoraran segons l'escala numèrica següent:

Insuficient: 3

Suficient: 5,5

Bé: 6,5

Notable: 7,5

Excel·lent: 9

En els casos en què hi haja la qualificació literal «Molt deficient», aquesta es valorarà com a 2.



7.1.6. Matèries a elegir en els blocs d'assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica

L'oferta de matèries a elegir en els blocs d'assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica s'haurà d'ajustar al que s'ha indicat en els articles 17, 18 i l'annex IV del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificats pel Decret 51/2018, de 27 d'abril. La direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels centres privats, hauran d'establir l'oferta de les matèries opcionals dels blocs d'assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica.



A aquest efecte, en els centres docents públics s'hauran d'atendre els criteris de la demanda de l'alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva en el centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries al llarg dels diferents cursos, així com les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos. En aquests centres, així mateix, seran d'oferta obligada les matèries de Cultura Clàssica, Informàtica i Segona Llengua Estrangera, en tots els cursos; Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, en primer; Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera, en tercer i quart; Tecnologia, en tercer, i Filosofia, en quart; sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre per a la impartició d'aquestes i aquesta no implique un increment de plantilla. Així mateix, també podran oferir altres matèries opcionals dels blocs d'assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica, tot d'acord amb els articles 17, 18 i l'annex IV del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificats pel Decret 51/2018, de 27 d'abril.



7.1.7. Orientacions sobre les matèries Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç

El Decret 51/2018, de 27 d'abril, va introduir modificacions en el currículum d'Educació Secundària Obligatòria, com és la creació de les matèries Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç. La definició d'aquestes matèries i a qui van dirigides s'indica tot seguit:

– La Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera té com a finalitat millorar la competència comunicativa oral de l'alumnat en aquesta llengua. Per tant, en aquesta matèria s'ha de treballar, exclusivament, la pràctica oral d'aquesta. Aquesta matèria va dirigida a l'alumnat de 3r i 4t d'ESO.

– El Projecte Interdisciplinari es defineix com una seqüència didàctica que s'organitza amb elements curriculars de diverses matèries. En cada projecte, l'alumnat ha de seguir un procés (que inclou la investigació, la creativitat, la presa de decisions, l'ús d'estratègies, la comunicació en formats diversos, etc.). L'objectiu és crear un vincle entre l'àmbit de coneixement acadèmic i l'entorn sociocultural d'aquest. Es podrà disposar de la col·laboració d'agents externs, com poden ser entitats, organitzacions no governamentals, fundacions, empreses, institucions educatives, mitjans de comunicació, administracions, voluntaris... En cas que es planifique un treball conjunt, es poden establir col·laboracions entre diferents centres educatius per al desenvolupament parcial o total del projecte. El Projecte Interdisciplinari pot suposar la participació d'alumnat de diversos grups i/o nivells, i caldrà fer-ne l'organització oportuna, sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat en el centre per a la impartició d'aquest i aquesta no implique un increment de plantilla. El Projecte Interdisciplinari va dirigit a tot l'alumnat de l'ESO.

– En aquest marc, es proposa desenvolupar el Projecte Interdisciplinari sobre Cultura Digital per a respondre a la demanda de formació en tecnologies i la incidència que tenen en la vida quotidiana de l'alumnat. En la societat de la informació i l'era digital cal formar les alumnes i els alumnes en l'ús de les tecnologies de la comunicació i de la informació perquè puguen desenvolupar les múltiples possibilitats que ofereixen, tant acadèmiques, com professionals, com culturals, com de lleure. Alhora que és necessària una formació perquè puguen fer-ne un ús crític i responsable. Aquesta necessitat s'ha intensificat a causa de la situació d'alerta sanitària que ha obligat a adoptar una educació no presencial amb l'ús d'entorns virtuals d'aprenentatge. D'acord amb el que estableix el Decret 51/2018, la conselleria competent en matèria d'educació facilitarà als centres orientacions metodològiques i materials curriculars de suport per afavorir la implementació progressiva d'aquest projecte.



– Atés que els continguts tenen una relació directa amb la proliferació d'informació procedent d'un món global en què l'anglés és la llengua predominant, el Projecte Interdisciplinari en Cultura Digital és una matèria idònia per a vehicular en aquesta llengua, tot seguint els preceptes d'allò que suposa un enfocament metodològic TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts). L'objectiu bàsic que es persegueix és dotar l'alumnat de més recursos per aprofundir en l'aprenentatge d'una llengua, amb un enfocament comunicatiu i en contextos estimulants.



– Les orientacions metodològiques i els materials curriculars estaran a disposició del professorat a la pàgina web

www.rebostdigital.gva.es.

– El Taller d'Aprofundiment s'ha d'organitzar a partir de matèries disciplinàries que han de desenvolupar-se de manera competencial a partir del currículum de la seua matèria de referència. Aquest taller està dirigit a l'alumnat d'ESO amb alta motivació pels coneixements de les matèries que es profunditzen o/i a l'alumnat d'altes capacitats.



– El Taller de Reforç s'ha d'organitzar a partir de matèries disciplinàries que s'han de desenvolupar de manera competencial a partir del currículum de la seua matèria de referència. Aquest taller està dirigit a l'alumnat d'ESO que necessita reforçar els elements curriculars de les matèries de referència, a proposta del departament d'orientació o/i de l'equip docent.



7.1.8. Consell orientador

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat GESTIÓ DE L'ACOLLIDA.)

1. Segons el que s'estableix en l'apartat 7 de l'article 22 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i en l'article 49 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, el consell orientador és el document mitjançant el qual es comunica als pares i a les mares o als tutors o tutores legals, en el cas de l'alumnat menor d'edat, i a l'alumne o alumna, una proposta de l'itinerari formatiu més adequat a seguir, així com la identificació, per mitjà d'un informe motivat, del grau d'assoliment dels objectius de l'etapa i d'adquisició de les competències corresponents que justifica aquesta proposta.

El consell orientador s'ha d'ajustar al model establit en l'annex VI de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.

2. El consell orientador s'ha de lliurar obligatòriament, al final de cada curs de l'Educació Secundària Obligatòria, als pares i les mares o als tutors o les tutores legals de cada alumne o alumna.



3. El consell orientador s'ha d'incloure en l'expedient de l'alumne o alumna.



7.1.9. Ensenyaments de Religió

Respecte dels ensenyaments de Religió, caldrà ajustar-se al que es disposa en la disposició addicional tercera del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i en la disposició addicional primera del Decret 87/2015, de 5 de juny. Per tant, la matèria de Religió, de caràcter opcional, serà d'oferta obligatòria.

Els continguts tractats han de garantir la protecció dels drets humans i els principis d'igualtat i no-discriminació inclosos en els tractats que ha signat l'Estat espanyol, i han d'estar en coherència amb els principis i els continguts establits en el PEC.





7.1.10. Condicions de formació per a impartir docència de la matèria Valencià: Llengua i Literatura en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat en un centre privat o concertat.

La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per la millora de la qualitat educativa, estableix que la llengua cooficial s'ha de tractar de manera anàloga a la matèria Llengua Castellana i Literatura.

Per a impartir docència de la matèria Llengua Castellana i Literatura en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat en un centre privat, el Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, pel qual es regulen les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per a exercir la docència en els ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, estableix els requisits de formació que s'han d'acreditar:



1) Tindre un títol de llicenciat de l'àrea d'humanitats o qualsevol títol oficial de graduat de la branca de coneixement d'arts i humanitats.



2) Acreditar una qualificació específica adequada per a impartir les matèries respectives.

3) Tindre la formació pedagògica i didàctica a què fa referència l'article 100.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.



L'article 8 d'aquest reial decret estableix que correspon a les administracions educatives de les comunitats autònomes amb llengua cooficial la determinació de la qualificació específica adequada per a impartir la matèria de llengua cooficial i literatura i el procediment per a la seua acreditació.

Segons s'estableix en la redacció de la disposició addicional primera de la correcció d'errades de l'Ordre 3/2020, de 6 de febrer, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es determina la competència lingüística necessària per a l'accés i l'exercici de la funció docent en el sistema educatiu valencià, el certificat de nivell C1 de coneixements de valencià facultarà el professorat per a impartir continguts curriculars de valencià en Educació Infantil, l'Àrea de Valencià: Llengua i Literatura en Educació Primària, per a impartir el mòdul de Valencià en el cicle I i cicle II dels centres de formació de persones adultes i per a impartir la docència del valencià en els centres privats, sempre que estiga en possessió de les altres titulacions o condicions administratives requerides per a impartir docència en els esmentats nivells i etapes, en desplegament de l'article 3 del Decret 62/2002, de 25 d'abril, del Govern Valencià, pel qual es regula l'acreditació dels coneixements lingüístics per a l'accés i la provisió de llocs en la funció pública docent no universitària a la Comunitat Valenciana.



Per tant, per a fer classe de la matèria Valencià: Llengua i Literatura en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat en un centre privat o concertat cal acreditar estar en possessió dels requisits de formació següents:

1) Estar en possessió d'una llicenciatura de l'àrea d'humanitats o qualsevol títol oficial de grau de la branca de coneixement d'arts i humanitats.

2) Acreditar una qualificació específica adequada mitjançant el certificat de nivell C1 de coneixements de valencià.

3) Tindre la formació pedagògica i didàctica a què fa referència l'article 100.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.





7.1.11. Exempcions i convalidacions

Per a l'alumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i Dansa o que acredite tindre la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, o la condició d'esportista d'elit o de personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, caldrà ajustar-se al que s'indica a continuació:



1. Convalidació de l'assignatura de Música en tots els cursos d'Educació Secundària Obligatòria de l'alumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i de Dansa.

Es podran convalidar les matèries següents:



Quadre 1



Convalidació de l'assignatura de Música de tots els cursos de l'Educació Secundària Obligatòria

Assignatura i curs d'Educació Secundària Obligatòria Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida

Música de 1r a 3r curs Música 1r curs d'Instrument o Veu

Música de 4t curs Música 2n curs d'Instrument o Veu

Música de 1r a 3r curs Dansa 1r curs de Música

Música de 4t curs Dansa 2n curs de Música





En els cursos de 1r a 3r d'Educació Secundària Obligatòria també es podrà convalidar, addicionalment, la matèria de lliure configuració autonòmica d'opció que s'haja elegit entre les següents:

– 1r d'ESO: Informàtica, Cultura Clàssica, Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç.

– 2n d'ESO: Informàtica, Cultura Clàssica, Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç.

– 3r d'ESO: Informàtica, Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera, Cultura Clàssica, Tecnologia, Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç.





3. En 4t curs d'Educació Secundària Obligatòria també es podrà convalidar, addicionalment, una matèria específica d'opció o una matèria de lliure configuració autonòmica d'opció:





4. Exempció de l'assignatura d'Educació Física en tots els cursos d'Educació Secundària Obligatòria per a l'alumnat que cursa estudis dels ensenyaments professionals de Dansa o que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment o d'esportista d'elit o de personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit a la Comunitat Valenciana.

En els cursos d'Educació Secundària Obligatòria és aplicable el que disposa el Reial decret 242/2009, i, per tant, es podrà sol·licitar l'exempció de la matèria d'Educació Física.

5. En els cursos de 1r a 3r d'Educació Secundària Obligatòria, l'alumnat que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, o d'esportista d'elit o de personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit a la Comunitat Valenciana, amb la pràctica esportiva, també podrà convalidar la matèria de lliure configuració autonòmica d'opció, a elegir entre les següents:

– 1r d'ESO: Cultura Clàssica, Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, Informàtica; Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç.

– Segon d'ESO: Cultura Clàssica, Informàtica, Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç.

– Tercer d'ESO: Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, Cultura Clàssica, Informàtica, Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment, Taller de Reforç i Tecnologia.



6. En quart curs d'Educació Secundària Obligatòria, l'alumnat que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, o d'esportista d'elit o de personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit a la Comunitat Valenciana, també podrà convalidar la matèria específica d'opció o una matèria de lliure configuració autonòmica d'opció, amb la pràctica esportiva. La matèria específica d'opció o la matèria de lliure configuració autonòmica d'opció s'haurà de triar entre les següents: Arts Escèniques i Dansa; Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, Cultura Científica, Cultura Clàssica, Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, Filosofia, Música, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment, Taller de Reforç, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Biologia i Geologia (cursada com a específica d'opció), Física i Química (cursada com a específica d'opció); Economia (cursada com a específica d'opció), Llatí (cursada com a específica d'opció), Tecnologia (cursada com a específica d'opció), Ciències Aplicades a l'Activitat Professional (cursada com a específica d'opció) i Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial (cursada com a específica d'opció).



7. Encara que el centre no oferisca les matèries objecte de convalidació, és possible matricular l'alumnat d'aquestes matèries i concedir-ne la convalidació.

8. Procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i l'exempció d'Educació Física.

El procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i l'exempció d'Educació Física per als quatre cursos de l'etapa s'indica tot seguit:

8.1. Les convalidacions de matèries i l'exempció de la matèria Educació Física requerirà la sol·licitud expressa per part de l'alumnat, o dels pares o tutors legals si són menors d'edat, d'acord amb els models de sol·licitud que s'adjunten als documents A i B d'aquesta resolució.



8.2. Les sol·licituds s'han de presentar, preferentment, en el centre on l'alumne o alumna estiga matriculat en l'ensenyament d'Educació Secundària Obligatòria, abans del dia 31 d'octubre, i les han de segellar i datar els centres en el moment en què es presenten.

8.3. Les sol·licituds han d'anar acompanyades de:

a) En cas de convalidació per matèries dels ensenyaments professionals de Música o Dansa: el certificat acadèmic acreditatiu de la superació de l'assignatura amb què se sol·licita fer la convalidació. Si l'alumne o alumna està cursant simultàniament una matèria objecte de convalidació i l'assignatura o assignatures que cal superar per a obtindre aquesta convalidació, haurà de presentar un certificat de matrícula dels ensenyaments professionals de Música o Dansa en el moment de la sol·licitud.

b) En cas d'exempció d'Educació Física per estar cursant ensenyaments professionals de Dansa: document que acredite tindre formalitzada la matrícula per a cursar ensenyaments professionals de Dansa.

c) En cas d'exempció d'Educació Física o convalidació de matèries per tindre la condició d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment, o d'esportista d'elit o de personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana:

c.1. Esportistes d'alt nivell: document que acredite estar inclòs en la relació d'esportistes d'alt nivell publicada en el Boletín Oficial del Estado.

c.2. Esportistes d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana: document que acredite estar inclòs en les relacions d'esportistes d'elit i de personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

c.3. Esportistes d'alt rendiment:

c.3.1. De fora de la Comunitat Valenciana: certificat del Consell Superior d'Esports durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.

c.3.2. De la Comunitat Valenciana: certificat de la Direcció General d'Esport durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.



8.4. Correspon a la direcció del centre on l'alumnat curse l'ensenyament corresponent d'Educació Secundària Obligatòria el fet de reconéixer les convalidacions establides en aquesta norma.

El director o directora ha de notificar a l'alumne o alumna, o als pares, mares o tutors legals si és menor d'edat, abans que finalitze el mes de novembre, la concessió o la denegació motivada de la convalidació i/o l'exempció, i ha de remetre una còpia d'aquest escrit a la Inspecció Educativa. La sol·licitud es podrà considerar desestimada en cas que no s'efectue la notificació de la concessió o la denegació corresponent en el termini indicat. Contra la resolució de la direcció del centre, l'alumne o alumna, o bé els pares o tutors legals si és menor d'edat, podran interposar, en el termini de vint dies, una reclamació davant de la direcció territorial competent en matèria d'educació, que l'haurà de resoldre. Contra aquesta resolució, que no posarà fi a la via administrativa, l'interessat o interessada podrà presentar un recurs d'alçada davant de la direcció general competent en matèria d'ordenació.



8.5. Les convalidacions de les matèries d'Educació Secundària Obligatòria amb els ensenyaments professionals de Música o de Dansa s'han de reflectir en els documents oficials d'avaluació amb l'expressió «CO». En cas que l'assignatura necessària per a obtindre la convalidació s'estiga cursant en el mateix curs acadèmic que la matèria objecte de convalidació, es considerarà aquesta matèria com a pendent de convalidació i es consignarà amb l'expressió «PTC». Una vegada acreditada la superació de l'assignatura necessària per a convalidar la matèria d'Educació Secundària Obligatòria, mitjançant el certificat acadèmic d'aquesta assignatura, a partir d'aquest moment s'haurà d'indicar la convalidació consignant l'expressió «CO» en els documents d'avaluació per a la matèria corresponent. En cas que no es presente el certificat corresponent a la superació de l'assignatura dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, necessària per a obtindre'n la convalidació, abans de la data de l'avaluació final extraordinària, la matèria la convalidació de la qual es va sol·licitar s'haurà d'omplir amb la qualificació de no presentat i s'haurà de consignar amb l'expressió «NP» en els documents d'avaluació.

8.6. En les convalidacions de les matèries d'Educació Secundària Obligatòria per a l'alumnat que acredite tindre la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, o la condició d'esportista d'elit o de personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, i la pràctica esportiva, en els documents d'avaluació es considerarà la matèria com a pendent de convalidació al llarg del curs i s'haurà de consignar com a «PTC». Perquè la convalidació es faça efectiva s'haurà d'acreditar el manteniment de la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana abans de la data en què es faça l'avaluació final extraordinària. Una vegada acreditat el manteniment d'aquesta condició, les convalidacions s'hauran de consignar com a «CO». Si no s'hi acredita, la condició esmentada es considerarà no superada.



8.7. Quant a l'exempció de la matèria d'Educació Física, en els documents d'avaluació es considerarà la matèria com a pendent d'exempció al llarg del curs i s'haurà de consignar com a «PTE». Perquè l'exempció es faça efectiva, s'haurà de presentar el certificat d'haver mantingut la matrícula d'ensenyaments professionals de Dansa o la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, fins a la data de l'avaluació final ordinària. Una vegada acreditades aquestes circumstàncies, les exempcions s'hauran de consignar com a «ET». En cas que no s'acrediten, la matèria esmentada es considerarà no superada i l'alumne o alumna podrà realitzar la prova extraordinària.

8.8. En cas que l'alumne o alumna perda la condició d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment, o d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, o que renuncie a la matrícula en els ensenyaments professionals de Dansa abans de la data de la sessió d'avaluació final ordinària, podrà sol·licitar ser avaluat des d'aquest moment en la matèria d'Educació Física. Aquesta circumstància s'haurà de reflectir per mitjà de la diligència corresponent en els diferents documents d'avaluació.

8.9. Les matèries objecte de convalidació o exempció no s'hauran de tindre en compte en el càlcul de la nota mitjana de l'Educació Secundària Obligatòria.



7.1.12. Canvi de llengua estrangera

1. Els alumnes i les alumnes podran cursar la mateixa segona llengua estrangera des del començament de l'etapa, o incorporar-s'hi en qualsevol dels cursos. En aquest supòsit, el professor o professora de la matèria adoptarà les mesures educatives complementàries més idònies perquè l'alumnat puga assolir els objectius previstos. En cas que hi haja disponibilitat horària del professorat amb destinació definitiva, es podrà desplegar per nivells d'aprenentatge la segona llengua estrangera.

2. Quant a la possibilitat de canvi de la primera llengua estrangera, s'actuarà de la manera següent:

a) Serà requisit previ, avalat per la Inspecció d'Educació, que la plantilla del centre dispose de professorat suficient en les especialitats corresponents a la primera i segona llengua estrangera per a atendre la possible demanda.

b) L'alumne o alumna, o els seus representants legals, si és menor d'edat, podran sol·licitar a la direcció del centre, abans de la finalització del període de formalització de la matrícula o de la confirmació de plaça, iniciar en qualsevol curs de l'Educació Secundària Obligatòria el canvi d'opció en la primera llengua estrangera.

c) La direcció del centre coordinarà amb el departament didàctic corresponent la sol·licitud presentada i la realització d'una prova de nivell que permeta assegurar prèviament una competència lingüística mínima, necessària per a l'adequada progressió de l'aprenentatge de l'alumne o l'alumna en la llengua estrangera a què pretén canviar.

Aquesta prova versarà sobre els elements fonamentals del currículum del curs anterior, tant en les destreses orals com en les escrites.

d) La direcció del centre, a proposta del departament didàctic corresponent, resoldrà justificadament aquesta sol·licitud i la comunicarà a l'interessat o la interessada abans de l'inici del curs acadèmic.

e) La Inspecció d'Educació serà informada per la direcció de tot el procés des de l'inici, i assessorarà i orientarà cada una de les actuacions que s'hi produïsquen. Al final del procés, la direcció del centre traslladarà a la Inspecció d'Educació una relació ordenada per cursos de l'alumnat que ha canviat l'opció de primera llengua estrangera.





7.1.13. Premis extraordinaris i menció honorífica en l'etapa

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ en l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).

Quant a la possibilitat d'atorgar la menció honorífica a l'alumnat l'esforç del qual meresca ser reconegut ateses les seues característiques personals o socials, així com l'adjudicació dels premis extraordinaris al rendiment acadèmic d'Educació Secundària Obligatòria, caldrà ajustar-se al que dispose la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.





7.1.14. Avaluació del sistema educatiu

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ en l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).

1. Atenent la normativa vigent, les administracions educatives tenen l'obligació de realitzar l'avaluació final amb caràcter diagnòstic en quart curs d'Educació Secundària Obligatòria amb la finalitat d'avaluar el sistema educatiu valencià.

2. Aquesta avaluació serà mostral i es farà mitjançant la realització de qüestionaris de context i qüestionaris cognitius relacionats amb les competències clau, per una mostra representativa d'alumnat valencià matriculat en quart curs d'Educació Secundària Obligatòria, dels centres sostinguts amb fons públics de la Generalitat que siguen seleccionats.



3. L'aplicació d'aquestes proves serà realitzada per personal funcionari extern al centre educatiu en el qual estiga matriculat l'alumnat seleccionat.

4. La direcció general amb competències en l'avaluació del sistema educatiu i la direcció general amb competències en personal docent dictaran les instruccions escaients per a l'aplicació d'aquestes proves.



5. Així mateix, el centre educatiu i el personal docent col·laborarà amb totes les altres avaluacions que aplique o desenvolupe l'Administració educativa.



7.2. Batxillerat

1. El currículum del primer i segon curs de Batxillerat serà el que disposa el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, i les modificacions fetes pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril.

2. En l'organització del desenvolupament curricular de tot el curs es tindrà en compte el que estableix la Resolució de 4 de maig, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19, i, en aquest sentit, els centres educatius desenvoluparan les activitats necessàries que faciliten la consolidació, adquisició, reforç o suport dels aprenentatges afectats per la situació del tercer trimestre del curs 2019-2020, per part de tot l'alumnat a partir dels informes individuals de valoració de l'aprenentatge que s'emeteren en finalitzar el curs anterior. Per tant, en les matèries que tenen continuïtat a segon curs de batxillerat cal adaptar la programació didàctica de la matèria de continuïtat, de forma que s'incorporaran aquells aprenentatges imprescindibles que per les circumstàncies especials del tercer trimestre no hagen pogut ser abordats al primer curs.





7.2.1. Accés

1. Podrà accedir al primer curs de Batxillerat l'alumnat que estiga en possessió del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria. Així mateix, podrà iniciar els seus estudis de Batxillerat l'alumnat que haja obtingut el títol de tècnic després de cursar la Formació Professional de grau mitjà, així com l'alumnat que haja obtingut el títol de tècnic esportiu després de cursar els ensenyaments esportius de grau mitjà.



2. L'alumnat que estiga en possessió del títol de tècnic d'Arts Plàstiques i Disseny podrà accedir directament al primer curs de qualsevol modalitat de Batxillerat.

3. També podrà accedir al primer curs de Batxillerat l'alumnat que dispose d'estudis o títols equivalents, a efectes acadèmics, als anteriorment esmentats.



7.2.2. Avaluació i titulació

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ en l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).

1. Pel que fa a l'avaluació i titulació de l'alumnat, així com a l'avaluació dels processos d'ensenyament, caldrà ajustar-se al que disposa l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com al que disposa la següent normativa:

a) Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.

b) Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a l'obtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller, d'acord amb el que disposa el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.

c) Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.

d) Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.



e) Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.

f) Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris d'avaluació de l'Educació Primària, l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat.

2. En Batxillerat, els resultats de l'avaluació de les matèries s'expressaran per mitjà de qualificacions numèriques de 0 a 10 i es consideraran negatives les qualificacions inferiors a 5. El terme no presentat (NP) només es consignarà en l'avaluació final extraordinària.

3. D'acord amb el Reial decret 562/2017, de 2 de juny, la qualificació final de l'etapa de Batxillerat serà la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cada una de les matèries cursades en el Batxillerat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima i, en cas d'equidistància, a la superior.

4. Per a obtindre el títol de Batxiller, serà necessària l'avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos de Batxillerat consignada en les qualificacions emeses per l'equip docent avaluador de cada grup d'alumnat durant la sessió d'avaluació final, ordinària o extraordinària, de segon curs de Batxillerat. En cas que l'alumnat es matricule de la matèria de lliure configuració autonòmica voluntària Educació Fisicoesportiva i Salut, aquesta tindrà el mateix tractament que qualsevol altra matèria als efectes d'avaluació i titulació.



5. En el títol ha de constar la modalitat per la qual l'alumne o alumna haja cursat el Batxillerat, així com la qualificació final de l'etapa. L'obtenció del títol de Batxiller permetrà accedir als diferents ensenyaments que constitueixen l'educació superior recollits en l'article 3.5 de la Llei orgànica 2/2006.

6. D'acord amb el que estableix l'article 2.4 del Reial Decret llei 5/2016, l'avaluació del Batxillerat per a l'accés als estudis universitaris de grau tindrà les característiques següents:

a) Es realitzarà exclusivament per a l'alumnat que desitge accedir als ensenyaments universitaris oficials de grau, de manera que la superació no serà necessària per a obtindre el títol de Batxiller.

b) Podrà presentar-se a aquesta avaluació l'alumnat que estiga en possessió del títol de Batxiller, obtingut després d'haver superat la totalitat de les matèries dels cursos de primer i segon de Batxillerat.



7. L'obtenció del títol de Batxiller i el càlcul de la qualificació final d'etapa per part de l'alumnat que es trobe en possessió d'un títol de tècnic o de tècnic superior de Formació Professional o de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, i de l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat, simultàniament, està regulat en els articles 30 i 31 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com en els subapartats 7.2.14 i 7.2.15 d'aquesta resolució.

8. L'equip docent podrà atorgar una matrícula d'honor a l'alumnat que haja demostrat un rendiment acadèmic excel·lent al final de l'etapa per a la qual s'atorga. Per a això, serà condició necessària que l'alumne o alumna, després de superar totes les matèries de l'etapa, haja obtingut una nota mitjana en l'etapa igual o superior a 9 punts. A més de la condició anterior, l'equip docent ha d'acordar de forma col·legiada la concessió de la matrícula d'honor i fer constar els criteris d'aquest acord a l'acta d'avaluació final. Es podrà concedir una matrícula d'honor per cada 20 alumnes o fracció del total d'estudiants de l'últim curs de l'etapa respectiva en el centre docent. En cas d'empat, es podrà concedir matrícula d'honor a tot l'alumnat que estiga empatat en situació de matrícula d'honor.

9. A l'alumnat procedent de centres d'un sistema educatiu estranger li seran aplicables les instruccions contingudes en la Resolució de 23 de març de 2018, de la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, per la qual s'estableixen les instruccions per al càlcul de la qualificació final que ha de figurar en les credencials de convalidació per primer de Batxillerat i d'homologació de títols estrangers al títol de graduat o graduada en Educació Secundària Obligatòria i al de Batxiller espanyol (BOE 02.04.2018).



10. En els casos en què els estudis s'hagen cursat totalment o parcialment segons una legislació anterior a la Llei orgànica 2/2006, als efectes del càlcul de la nota mitjana es consideraran les qualificacions de les matèries corresponents als cursos equivalents entre l'ordenació actual del sistema educatiu i la vigent en el moment en què l'alumne o alumna va cursar els seus estudis, segons el que indica la normativa bàsica. Quan les qualificacions no siguen aritmètiques, es valoraran segons les escales numèriques següents:

a) Als efectes d'admissió en ensenyaments de Formació Professional de grau superior, cicles formatius d'Arts Plàstiques i Disseny de grau superior, i ensenyaments esportius de grau superior, s'emprarà l'escala numèrica següent, de conformitat amb l'article 10.1.12 de l'Ordre 18/2016, d'1 de juny (DOGV 03.06.2016), de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'accés, l'admissió i matrícula a ensenyaments de grau mitjà i de grau superior de Formació Professional a la Comunitat Valenciana.

Suficient: 5,5

Bé: 6,5

Notable: 7,5

Excel·lent: 9

b) Als efectes d'admissió en ensenyaments universitaris, serà aplicable la Resolució d'11 d'abril de 2008, de la Secretaria General d'Educació, per la qual s'estableixen les normes per a la conversió de les qualificacions qualitatives en qualificacions numèriques de l'expedient acadèmic de l'alumnat de Batxillerat i cursos d'accés a la universitat de plans anteriors a la Llei orgànica 1/1990, de 3 de maig (BOE 24.04.2008), d'ordenació general del sistema educatiu. En conseqüència, l'escala de conversió que s'ha d'aplicar és la següent:

Suficient: 5,5

Bé: 6,5

Notable: 8

Excel·lent: 10



7.2.3. Càlcul de la qualificació final de l'etapa de Batxillerat

1. Càlcul general

D'acord amb el Reial decret 562/2017, de 2 de juny, la qualificació final de l'etapa de Batxillerat serà la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cada una de les matèries cursades en el Batxillerat, incloent-hi, en cas que l'alumnat s'haja matriculat, la matèria Educació Fisicoesportiva i Salut, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima i, en cas d'equidistància, a la superior.

2. Càlcul per a l'alumnat que ha cursat el primer curs de Batxillerat en un sistema educatiu estranger.

Per al càlcul de la qualificació final de Batxillerat de l'alumnat que homologa el curs corresponent al primer de Batxillerat per haver realitzat aquests estudis en un sistema educatiu estranger, caldrà procedir de la forma següent:

– En primer lloc, es calcularà la nota mitjana del segon curs de Batxillerat amb totes les matèries cursades en el sistema educatiu valencià.



– La qualificació final de l'etapa de Batxillerat serà la mitjana aritmètica resultant de la nota descrita en el paràgraf anterior, corresponent a segon de Batxillerat, i de la nota mitjana del curs primer de Batxillerat lliurada per la delegació o subdelegació del Govern.



3. Càlcul per a l'alumnat que es troba en possessió d'un títol de tècnic o de tècnic superior de Formació Professional o de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, i per a l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat simultàniament.

Aquest càlcul està regulat en els articles 30 i 31 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com en els subapartats 7.2.14 i 7.2.15 d'aquesta resolució.

4. Càlcul per a l'alumnat que canvia de modalitat en segon curs.



Els canvis de modalitat estan regulats en l'article 28 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com en el subapartat 7.2.10 d'aquesta resolució.

En els casos de canvi de modalitat, totes les matèries superades per l'alumnat en els dos cursos de Batxillerat computaran als efectes del càlcul de la nota mitjana del Batxillerat, amb independència que pertanguen a l'antiga modalitat o a la nova. S'ha de tindre en compte que, en els procediments de canvi de modalitat, les matèries cursades i no superades en primer en l'antiga modalitat no tindran la consideració de matèries pendents quan no pertanguen a la nova modalitat triada i, en conseqüència, no serà necessari superar-les per a completar la nova modalitat.



7.2.4. Promoció

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ en l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).

Pel que fa a la promoció de l'alumnat, cal ajustar-se a l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com al que disposen el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i l'article 20 del Decret 87/2015, de 5 de juny.

Les decisions sobre promoció de l'alumnat s'adoptaran en l'última sessió d'avaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés d'avaluació contínua i en els termes següents:



a) L'alumne o alumna promocionarà de primer a segon de Batxillerat, en convocatòria ordinària, quan haja superat totes les matèries cursades; en el cas de convocatòria extraordinària, quan haja superat totes les matèries cursades o tinga avaluació negativa, com a màxim, en dues matèries. En tot cas, haurà de matricular-se en segon curs de les matèries pendents de primer. Els centres docents, d'acord amb el que determine la comissió de coordinació pedagògica, en col·laboració amb el cap o la cap d'estudis, han d'organitzar les consegüents activitats de recuperació i l'avaluació de les matèries pendents.



b) L'alumne o alumna podrà repetir cada un dels cursos de Batxillerat una sola vegada com a màxim, sense superar el termini màxim de quatre anys per a cursar el Batxillerat en règim ordinari. Excepcionalment, podrà repetir un dels cursos una segona vegada, amb un informe previ favorable de l'equip educatiu.

c) L'alumne o alumna que a l'acabament del segon curs tinga avaluació negativa en algunes matèries podrà matricular-se'n sense necessitat de cursar novament les matèries superades, o bé optar per repetir el curs complet.



7.2.5. Alumnat que opte per repetir el segon curs de Batxillerat complet

1. L'alumnat que opte per repetir el segon curs de Batxillerat complet renunciarà a la qualificació obtinguda en les matèries d'aquest curs que haja superat prèviament. Aquesta repetició, per la seua banda, computarà als efectes del límit de permanència de quatre anys de l'alumnat que cursa Batxillerat en règim ordinari. L'exercici d'aquesta opció requerirà que l'alumnat, o els seus representants legals, si és menor d'edat, formule una sol·licitud expressa seguint el procediment que estableix l'article 20.2 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, i presente en la direcció del centre l'annex XII d'aquesta ordre que conté el model d'instància de renúncia que l'alumne o alumna haurà de presentar davant de la direcció del centre.

2. Així mateix, l'alumnat que estiga en condicions de promocionar a segon curs podrà optar per repetir el primer curs de Batxillerat en la totalitat, de manera que renuncia a les matèries aprovades. Per a això, el procediment que s'ha de seguir és el que s'indica en l'apartat anterior. Igualment, l'any acadèmic cursat li computarà als efectes d'anys de permanència en el Batxillerat en règim ordinari diürn.



3. L'alumnat que curse el Batxillerat a través de l'ensenyament per a les persones adultes en el règim de Batxillerat nocturn que no promocione a segon curs haurà de romandre un any més en primer cursant només les matèries suspeses.

4. L'alumnat que curse el Batxillerat a través de l'ensenyament per a les persones adultes en els règims de Batxillerat nocturn o a distància podrà renunciar a les matèries superades prèviament en primer o segon curs, seguint el mateix procediment establit en el règim ordinari i sense cap perjudici en el límit de permanència.





7.2.6. Continuïtat entre matèries de Batxillerat

1. La Resolució de 4 de maig de 2020, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19.

2. D'acord amb el seu contingut, i durant el curs 2020-2021, l'alumnat que promocione a segon curs amb alguna matèria pendent de primer curs d'entre les que impliquen continuïtat (segons el quadre 4, adjunt) i que desitge matricular-se de la matèria de segon curs corresponent:



– Haurà de matricular-se de la matèria pendent de primer curs, dur a terme el pla de recuperació corresponent i avaluar-se d'aquesta matèria.



– Podrà matricular-se en les matèries de continuïtat de segon curs, tot i no tindre superades les de primer curs.

– Les matèries de continuïtat de primer curs de Batxillerat es consideraran superades sempre que s'haja superat la matèria corresponent de segon curs de Batxillerat, amb la qualificació obtinguda en aquest segon curs.

– En el cas que no se supere la matèria pendent de primer curs ni la matèria de continuïtat de segon curs, aquesta última serà considerada com incompatible.



Quadre 4



Primer curs de Batxillerat Segon curs de Batxillerat

Valencià: Llengua i Literatura I Valencià: Llengua i Literatura II

Llengua Castellana i Literatura I Llengua Castellana i Literatura II

Matemàtiques I Matemàtiques II

Primera Llengua Estrangera I Primera Llengua Estrangera II

Dibuix Tècnic I Dibuix Tècnic II

Llatí I Llatí II

Grec I Grec II

Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II

Fonaments de l'Art I Fonaments de l'Art II

Cultura Audiovisual I Cultura Audiovisual II

Anàlisi Musical I Anàlisi Musical II

Dibuix Artístic I Dibuix Artístic II

Segona Llengua Estrangera I Segona Llengua Estrangera II

Tecnologia Industrial I Tecnologia Industrial II

Tecnologies de la Informació i la Comunicació I Tecnologies de la Informació i la Comunicació II

Física i Química Física/Química

Biologia i Geologia Biologia/Geologia





3. L'alumnat podrà matricular-se de la matèria de segon curs sense haver cursat prèviament la corresponent matèria de primer curs:



a) Si el professorat que la imparteix considera que l'alumne o alumna reuneix les condicions necessàries per a poder seguir amb aprofitament la matèria de segon, no haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs.

b) Si el professorat que la imparteix considera que l'alumne o alumna no reuneix les condicions necessàries per a poder seguir amb aprofitament la matèria de segon curs, haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs.

b.1) Si la matèria és específica, haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs, que tindrà la consideració de matèria pendent, tot i que no serà computable als efectes de modificació de les condicions en les quals ha promocionat a segon. Les matèries de segon curs no qualificades a conseqüència del que s'ha dit anteriorment seran considerades incompatibles.

b.2) Si la matèria de segon curs és troncal, podrà optar per:

b.2.1) Cursar la matèria troncal de primer curs de Batxillerat com a matèria pendent de primer curs de Batxillerat, tot i que, en aquest cas, no serà computable als efectes de modificar les condicions en les quals ha promocionat a segon. Les matèries de segon curs no qualificades a conseqüència del que s'ha dit anteriorment seran considerades incompatibles.

b.2.2) Cursar la corresponent matèria troncal de primer de Batxillerat com a específica de segon curs de Batxillerat. Les matèries de segon curs no qualificades a conseqüència del que s'ha dit anteriorment seran considerades incompatibles. Per tant, per a les modalitats de Ciències i d'Humanitats i Ciències Socials, no es podrà cursar la matèria troncal de primer de Batxillerat en lloc de la matèria específica obligatòria de segon curs d'Història de la Filosofia.





7.2.7. Procediment per a la incorporació en segon curs de Batxillerat LOMQE de l'alumnat amb matèries pendents de Batxillerat LOE



L'Ordre ECD/462/2016, de 31 de març, estableix el procediment d'incorporació de l'alumnat a un curs d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat del sistema educatiu definit per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (d'ara en avant, sistema educatiu LOMQE), amb matèries no superades del currículum anterior a la seua implantació (d'ara en avant, sistema educatiu LOE).

L'alumnat que, en finalitzar segon curs de Batxillerat del sistema LOE, haja obtingut una avaluació negativa en alguna de les matèries cursades podrà optar per repetir el curs complet o per matricular-se únicament de les matèries no superades, en aplicació del que disposa l'article 32.3 del Reial decret 1105/2014.

1. Alumnat que es matricula de segon de Batxillerat LOMQE únicament amb les matèries de segon de Batxillerat no superades en el sistema educatiu LOE.

Aquest alumnat s'ha de matricular de les matèries de segon de Batxillerat del sistema educatiu LOMQE d'acord amb les situacions següents:

a) Matèria o matèries pendents de segon curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE, i que estan classificades, en la LOMQE, com a matèries troncals generals: haurà de cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tinguera pendent de segon curs.

b) Matèria o matèries pendents de segon curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE i que estiguen classificades, en la LOMQE, com a assignatures troncals d'opció o específiques: podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:

b.1) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tingueren pendents de segon curs.

b.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per altres, dins de les pertanyents al mateix bloc d'assignatures determinades per a segon curs en l'article 36 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, i no cursades prèviament. En el cas de matèries troncals d'opció, si opta per substituir-les per qualsevol altra de la seua elecció, haurà de ser, a més, dins de les pertanyents a la mateixa modalitat i no cursades prèviament.



b.2.1) Si està pendent la matèria de segon curs LOE Història de la Filosofia, com que aquesta continua existint en els ensenyaments LOMQE com a assignatura específica de segon curs de Batxillerat LOMQE (d'acord amb el Decret 51/2018, de 27 d'abril), independentment de la modalitat cursada, es podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:

i) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la matèria Història de la Filosofia.

ii) Substituir-la per una altra, dins de les pertanyents al bloc d'específiques de segon curs de Batxillerat que no estiga cursada prèviament.

b.2.2) Si està pendent la matèria de segon curs LOE Literatura Universal, com que aquesta continua existint en els ensenyaments LOMQE com a assignatura troncal d'opció de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials o Arts, de primer de Batxillerat, es podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:

i) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la matèria Literatura Universal, de primer de Batxillerat LOMQE.

ii) Substituir-la per una altra, dins de les pertanyents al bloc de troncals d'opció de modalitat de la mateixa modalitat que està cursant l'alumne o alumna al repetir, (en teoria, la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials o Arts) i que no estiga cursada prèviament. Per tant:



– Un alumne o alumna de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials LOE que repeteix segon de Batxillerat en la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials LOMQE amb Literatura Universal pendent, podria substituir-la per: Grec II, Geografia, Economia de l'Empresa o Història de l'Art.

– Un alumne o alumna de la modalitat d'Arts LOE que repeteix segon de Batxillerat en la modalitat d'Arts LOMQE amb Literatura Universal pendent podria substituir-la per: Cultura Audiovisual II, Arts Escèniques o Disseny.

b.2.3) Si està pendent la matèria de segon curs LOE Llenguatge i Pràctica Musical, aquesta continua existint en els ensenyaments LOMQE com a assignatura específica, de primer de Batxillerat; per tant, es podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:

i) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la matèria Llenguatge i Pràctica Musical de primer de Batxillerat LOMQE.

ii) Substituir-la per una altra, dins de les pertanyents al bloc d'específiques d'opció de segon de Batxillerat i que no estiga cursada prèviament.

Independentment de la matèria per la qual la substituïsca, ha de matricular-se del mateix nombre de matèries que té pendents.

c) Matèria o matèries pendents de segon curs LOE, amb diferent denominació en la LOMQE i contingudes en l'annex de l'Ordre ECD/462/2016, de 31 de març, que està reflectit en el quadre 5 següent:



c.1) Matèries pendents que corresponen a troncals generals (és el cas de Llengua Estrangera II): haurà de cursar la corresponent matèria determinada en l'esmentat annex (quadre 5) (cursarà en aquest cas Primera Llengua Estrangera II).

c.2) Matèries pendents que corresponen a assignatures troncals d'opció o específiques (és el cas de Ciències de la Terra i Mediambientals de la modalitat de Ciències i Tecnologia LOE): podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:

c.2.1) Cursar les matèries corresponents determinades en l'esmentat annex (quadre 5) (cursarà, en aquest cas, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, matèria específica LOMQE).

c.2.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per altres, dins de les pertanyents al mateix bloc d'assignatures determinades per a segon curs en l'article 36 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, i no cursades prèviament (és a dir, podrà substituir Ciències de la Terra i Mediambientals per una altra matèria específica d'opció de segon de Batxillerat no cursada prèviament).

d) Si està pendent la matèria de segon curs LOE «Valencià: Llengua i Literatura II», s'haurà de cursar i recuperar l'assignatura de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II.

e) En el cas de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, s'han de tindre en compte les adaptacions curriculars d'accés, metodològiques i d'avaluació realitzades amb anterioritat i al llarg de l'etapa.



Quadre 5



Matèries anteriors a la implantació de les modificacions introduïdes en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, segons la disposició final cinquena Matèries posteriors a la implantació de les modificacions introduïdes en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, segons la disposició final cinquena

Batxillerat

Troncals

Cultura Audiovisual Cultura Audiovisual I

Filosofia i Ciutadania Filosofia

Llengua Estrangera I Primera Llengua Estrangera I

Llengua Estrangera II Primera Llengua Estrangera II

Específiques

Ciències de la Terra i Mediambientals Ciències de la Terra i del Medi Ambient

Ciències per al Món

Contemporani Cultura Científica

Tecnologies de la Informació i la Comunicació Tecnologies de la Informació i la Comunicació I





2. Alumnat que es matricula de segon de Batxillerat únicament amb les matèries pendents de segon de Batxillerat no superades en el sistema educatiu anterior LOE i que, a més, tinga matèries pendents de primer de Batxillerat del sistema educatiu anterior LOE.

Per a aquest alumnat, el procediment per a la superació de les matèries de primer de Batxillerat pendents serà segons les situacions següents:

a) Matèria o matèries pendents de primer curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE i que estiguen classificades, en la LOMQE, com a matèries troncals (generals o d'opció): haurà de cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tingueren pendents de primer curs.

b) Matèria d'Educació Física de primer curs de la LOE: haurà de cursar-se l'assignatura específica d'Educació Física del primer curs de la Llei orgànica 8/2013.

c) Matèria o matèries pendents de primer curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE, i que estiguen classificades, en la nova LOMQE, com a assignatures específiques d'opció: podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:

c.1) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tingueren pendents de primer curs.

c.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per altres del bloc d'assignatures específiques d'opció (excepte Educació Física) determinades per a primer curs en l'article 35 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, i no cursades prèviament.

d) Matèria o matèries pendents de primer curs LOE, amb diferent denominació en la LOMQE i contingudes en l'annex de l'Ordre ECD/462/2016, de 31 de març, i reflectit en el quadre 5:

d.1) Matèries pendents que corresponen a assignatures troncals: haurà de cursar la corresponent matèria determinada en l'esmentat annex (quadre 5).

d.2) Matèries pendents que corresponen a assignatures específiques: podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:

d.2.1) Cursar les matèries corresponents determinades en l'esmentat annex (quadre 5).

d.2.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per unes altres dins del bloc de matèries específiques, determinades per a primer curs en l'article 35 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, i no cursades prèviament.

e) Si està pendent la matèria Arts Escèniques de primer curs LOE, haurà de cursar-se la matèria troncal d'opció de modalitat, d'idèntica denominació, corresponent al segon curs LOMQE de la modalitat d'Arts, a més de les que haja de cursar en segon curs de Batxillerat de la modalitat triada.

f) Si està pendent la matèria de primer curs LOE Valencià: Llengua i Literatura I, s'haurà de cursar l'assignatura de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I.

g) L'alumnat que tinga matèries no superades que hagen deixat de formar part de l'oferta educativa establida en el Decret 87/2015, de 5 de juny, per al Batxillerat (matèries optatives de primer de Batxillerat que han deixat de formar part de l'oferta educativa), les substituirà per altres de la seua elecció entre les assignatures específiques no cursades prèviament i corresponents al mateix curs d'acord amb la regulació establida per l'article 35 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, i no cursades prèviament.

h) En el cas de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, s'han de tindre en compte les adaptacions curriculars d'accés, metodològiques i d'avaluació realitzades amb anterioritat i al llarg de l'etapa.

3. L'alumnat que opte per la repetició de segon curs complet i tinga, a més, matèries no superades de primer curs del sistema educatiu anterior (LOE).

Per a la superació de les matèries de primer curs, serà aplicable el que estableix l'apartat anterior.

4. Alumnat que es matricula en segon curs de Batxillerat LOMQE amb matèries pendents de Batxillerat LOE que hagen deixat de formar part de l'oferta educativa establida en el Decret 87/2015, de 5 de juny, i en la modificació feta pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, per al Batxillerat.

Les matèries que han deixat de formar part de l'oferta educativa són Electrotècnia de segon de Batxillerat de la modalitat de Ciències i Tecnologia, i les matèries optatives de primer i segon de Batxillerat, excepte Tecnologies de la Informació I i II i Segona Llengua Estrangera I i II. L'alumnat que tinga aquestes matèries no superades les substituirà per altres de la seua elecció entre les assignatures específiques no cursades prèviament i corresponents al mateix curs d'acord amb la regulació establida pels articles 35 i 36 del Decret 87/2015 i les posteriors modificacions establides en el Decret 136/2015, de 4 de setembre, i en el Decret 51/2018, de 27 d'abril.



7.2.8. Procediment per a la matrícula de l'alumnat de segon de Batxillerat que repeteix el segon curs de Batxillerat amb matèries pendents que han sigut modificades pel Decret 51/2018, de 27 d'abril

A l'alumnat que haja cursat segon de Batxillerat amb anterioritat al curs acadèmic 2018-2019 i el repetisca amb les matèries pendents que han sigut modificades pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, li serà aplicable el següent:

a) L'alumnat de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials que tinga la matèria Història de la Filosofia de segon de Batxillerat del bloc d'assignatures troncals no superada s'ha de matricular d'aquesta matèria.

b) L'alumnat de qualsevol modalitat que tinga matèries específiques no superades s'ha de matricular d'aquestes matèries. Per tant, no serà obligatori per a aquest alumnat cursar la matèria específica Història de la Filosofia.



7.2.9. Matèria de lliure configuració autonòmica Educació Fisicoesportiva i Salut incorporada en el currículum de segon de Batxillerat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril

D'acord amb el que estableix el Decret 51/2018, de 27 d'abril, la matèria Educació Fisicoesportiva i Salut és una matèria de lliure configuració autonòmica de segon de Batxillerat que té caràcter voluntari. L'alumnat que es matricule cursarà addicionalment aquesta matèria i ho farà amb les mateixes condicions que la resta de matèries de Batxillerat:



– Per a obtindre el títol de Batxiller, serà necessària l'avaluació positiva en aquesta matèria.

– Per al càlcul de la qualificació final de l'etapa de Batxillerat, aquesta matèria computa com totes les cursades en els dos cursos de Batxillerat.

– L'oferta d'aquesta matèria serà establida per la direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels centres privats. A aquest efecte, els centres docents públics s'han d'atendre als criteris de la demanda de l'alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva en el centre i també les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos.



7.2.10. Canvi de modalitat o itinerari

1. Considerant el que s'estableixen en l'article 32.2 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i en l'article 34 del Decret 87/2015, de 5 de juny, l'alumne o alumna podrà canviar la modalitat de Batxillerat cursada en els casos següents:

a) L'alumnat que haja cursat el primer curs de Batxillerat en una determinada modalitat i promocione a segon curs podrà cursar una modalitat distinta en segon de Batxillerat; per a això, s'ha de matricular de les matèries de segon curs de la nova modalitat triada i, addicionalment, de totes les matèries de primer de la nova modalitat que no haguera superat prèviament en cursar l'anterior modalitat. Aquestes matèries de primer de Batxillerat tindran la consideració de matèria pendent, tot i que no seran computables als efectes de modificació de les condicions en les quals ha promocionat a segon.



b) Els canvis de modalitat també podran ser sol·licitats per part de l'alumnat que repetisca el segon curs. En aquest cas, haurà de matricular-se de totes les matèries de la nova modalitat, dels dos cursos, que no haguera superat prèviament en cursar l'anterior modalitat.

c) L'alumnat que repetisca el primer curs podrà triar una nova modalitat en tornar a cursar primer.

2. En els procediments de canvi de modalitat, les matèries cursades i no superades en primer en l'antiga modalitat no tindran la consideració de matèries pendents quan no pertanguen a la nova modalitat triada i, en conseqüència, no siga necessària la superació d'aquestes per a completar la nova modalitat.

3. Les matèries del bloc d'assignatures troncals cursades i superades en l'antiga modalitat, la superació de les quals no siga necessària per a completar la nova modalitat, podran substituir les assignatures específiques, del primer o del segon curs en realitzar el canvi de modalitat, incloent-hi la matèria Història de la Filosofia de segon curs i excloent la matèria Educació Física de primer curs.

4. Totes les matèries superades per l'alumnat en els dos cursos de Batxillerat computaran als efectes del càlcul de la nota mitjana del Batxillerat, amb independència que pertanguen a l'antiga modalitat o a la nova.

5. En sol·licitar un canvi de modalitat, en tot cas, continuarà aplicant-se el límit de permanència en el Batxillerat en règim ordinari (quatre anys acadèmics).

6. L'alumnat haurà de tindre en compte el que preveu l'apartat 7.2.6 d'aquest annex quant a la continuïtat entre matèries de primer i de segon curs i l'avaluació d'aquestes.

7. El canvi d'itinerari en la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials s'ha de realitzar en els mateixos termes que els canvis de modalitat, per analogia.

8. El procediment per a sol·licitar el canvi de modalitat o itinerari és l'establit en l'article 28 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, i a partir dels annexos IX, X i XI d'aquesta ordre que contenen els diferents models per als canvis de modalitat. El termini de presentació finalitzarà el 31 d'octubre del curs escolar per al qual se sol·licite. La direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica resoldrà les sol·licituds en el termini màxim de tres mesos. Les sol·licituds podran entendre's desestimades si no es dicta una resolució expressa dins d'aquest termini.

9. Es traslladaran als documents d'avaluació les qualificacions de totes les matèries cursades i aprovades, amb independència que es tracte de matèries troncals, específiques o de lliure configuració autonòmica, siga de l'antiga modalitat o de la nova modalitat. En els documents d'avaluació de l'alumnat, serà estesa una diligència signada pel secretari i amb el vistiplau del director o directora, en el cas dels centres públics, i pel director o directora, en el cas dels centres privats. En tot cas, s'hi farà constar que l'alumne o alumna ha efectuat un canvi de modalitat o itinerari d'acord amb el que preveu aquest annex.





7.2.11. Ensenyaments de Religió

Respecte als ensenyaments de Religió, caldrà ajustar-se al que preveu la disposició addicional tercera del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i la disposició addicional primera del Decret 87/2015, de 5 de juny. Per tant, la matèria de Religió, de caràcter opcional, serà d'oferta obligatòria.

Els continguts tractats han de garantir la protecció dels drets humans i els principis d'igualtat i no-discriminació inclosos en els tractats que ha signat l'Estat espanyol, i estar en coherència amb els principis i continguts establits en el PEC.



7.2.12. Exempcions i convalidacions

Per a l'alumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i Dansa o que acredite tindre la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, o d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana es pot consultar en l'enllaç següent de la pàgina web de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport les diferents situacions respecte a l'exempció i convalidació de matèries:



Per a aquest alumnat caldrà ajustar-se al següent:

1. Convalidació de diverses matèries en el curs primer del Batxillerat de l'alumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i de Dansa.

a) En el curs primer de Batxillerat s'aplicarà el que disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, i, per tant, es podran convalidar les matèries següents:





Quadre 6



Assignatura Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida

Anàlisi Musical I Música 2n curs d'Harmonia

Cultura Audiovisual I Música Cultura Audiovisual

Llenguatge i Pràctica Musical Música 3r curs d'Instrument Principal o Veu

Anatomia Aplicada Dansa 1r i 2n cursos d'Anatomia i Biomecànica Aplicada a la Dansa

Llenguatge i Pràctica Musical Dansa 3r curs de Música





Encara que el centre educatiu no oferisca les matèries específiques objecte de convalidació i per tal que tot l'alumnat estiga en les mateixes condicions, és possible matricular aquest alumnat de les matèries en qüestió i tramitar-ne la convalidació.

b) En el curs primer de Batxillerat es podrà convalidar també una de les matèries específiques, que ha d'indicar l'alumne o alumna en la seua sol·licitud, a excepció de la matèria d'Educació Física.



Quadre 7



Assignatura específica i curs de Batxillerat Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida

Una assignatura específica de 1r curs Música Una assignatura dels ensenyaments professionals de Música que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació

Una assignatura específica de 1r curs Dansa Una assignatura dels ensenyaments professionals de Dansa que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació





2. Convalidació de diverses matèries en el curs segon de Batxillerat de l'alumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i de Dansa.

a) En el curs segon de Batxillerat, és aplicable el que disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, i, per tant, es podran convalidar les matèries següents:



Quadre 8



Assignatura Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida

Anàlisi Musical II Música 1r curs d'Anàlisi o

1r curs de Fonaments de Composició

Història de la Música i de la Dansa Música 1r i 2n cursos d'Història de la Música

Arts Escèniques Dansa Interpretació i Creativitat i Dansa



Història de la Música i de la Dansa Dansa Origen i Evolució de la Dansa i una entre les assignatures següents:

Origen i Evolució del Flamenc

Història de la Dansa Espanyola

Història de la Dansa Clàssica

Història de la Dansa Moderna i Contemporània





Encara que el centre educatiu no oferisca les matèries específiques objecte de convalidació i per tal que tot l'alumnat estiga en les mateixes condicions, és possible matricular aquest alumnat de les matèries en qüestió i tramitar-ne la convalidació.

b) En el curs segon de Batxillerat també es podrà convalidar una matèria específica, que ha d'indicar l'alumne o alumna en la seua sol·licitud.



Quadre 9



Assignatura específica i curs de Batxillerat Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida

Una assignatura específica de 2n curs Música Una assignatura dels ensenyaments professionals de Música que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació

Una assignatura específica de 2n curs Dansa Una assignatura dels ensenyaments professionals de Dansa que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació





3. Consegüentment, l'alumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música o Dansa podrà convalidar:

a) En primer de Batxillerat per a les modalitats de Ciències i d'Humanitats i Ciències Socials:

– Les matèries específiques d'opció: Anàlisi Musical I (EP Música), Llenguatge i Pràctica Musical (EP Música i EP Dansa), Anatomia Aplicada (EP Dansa), si compleix amb els requisits del quadre 6 anterior.



– La matèria troncal de la modalitat d'Arts cursada com a específica: Cultura Audiovisual I (EP Música), si compleix els requisits del quadre 6 anterior.

– Una matèria específica d'opció entre les següents: Anàlisi Musical I, Anatomia Aplicada, Cultura Científica, Dibuix Artístic I, Llenguatge i Pràctica Musical, Religió, Segona Llengua Estrangera I, Tecnologia Industrial I, Tecnologies de la Informació i la Comunicació I, Volum o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment, si compleix els requisits del quadre 7 anterior.

És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de dues matèries específiques d'opció amb les condicions del paràgraf anterior.

b) En primer de Batxillerat per a la modalitat d'Arts:

– Les matèries específiques d'opció: Anàlisi Musical I (EP Música), Llenguatge i Pràctica Musical (EP Música i EP Dansa), Anatomia Aplicada (EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 6 anterior. La matèria troncal Cultura Audiovisual I (EP Música), si compleix els requisits del quadre 6 anterior.

– Una matèria específica d'opció entre les següents: Anàlisi Musical I, Anatomia Aplicada, Cultura Científica, Dibuix Artístic I, Llenguatge i Pràctica Musical, Religió, Segona Llengua Estrangera I, Tecnologia Industrial I, Tecnologies de la Informació i la Comunicació I, Volum o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment, si compleix els requisits del quadre 7 anterior.

És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de tres matèries: dues matèries específiques d'opció i la matèria troncal Cultura Audiovisual I amb les condicions del paràgraf anterior.

c) En segon de Batxillerat per a les modalitats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials:

– Les matèries específiques d'opció: Anàlisi Musical II (EP Música), Història de la Música i de la Dansa (EP Música i EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 8 anterior.

– La matèria troncal de la modalitat d'Arts, Arts Escèniques cursada com a específica (EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 8 anterior.

– Una matèria específica que s'ha de triar d'entre les següents: Història de la Filosofia o qualsevol de les específiques d'opció (Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments d'Administració i Gestió, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques d'Expressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment), si compleix els requisits del quadre 9 anterior.

És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de dues matèries específiques amb les condicions del paràgraf anterior:

– La matèria Història de la Filosofia.

– Una matèria específica d'opció.

d) En segon de Batxillerat per a la modalitat d'Arts:

– Les matèries específiques d'opció: Anàlisi Musical II (EP Música), Història de la Música i de la Dansa (EP Música i EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 8 anterior.

– La matèria troncal Arts Escèniques (EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 8 anterior.

– Una matèria específica d'opció que s'ha de triar entre les següents: Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments d'Administració i Gestió, Història de la Filosofia, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques d'Expressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment, si compleix els requisits del quadre 9 anterior.



És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de tres matèries: dues matèries específiques d'opció i la matèria troncal Arts Escèniques amb les condicions del paràgraf anterior.

4. Beneficis per a l'alumnat de primer de Batxillerat que realitza estudis dels ensenyaments professionals de Dansa o que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, o d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit a la Comunitat Valenciana.

a) En el curs primer de Batxillerat, s'aplicarà el que disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer; i, per tant, es podrà sol·licitar l'exempció de l'assignatura d'Educació Física per a l'alumnat que realitza estudis dels ensenyaments professionals de Dansa o que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, o d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit a la Comunitat Valenciana.

b) En el curs primer de Batxillerat, l'alumnat que acredite la condició d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, o bé d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment, podrà convalidar una de les matèries específiques, que ha d'indicar l'alumnat en la seua sol·licitud, a excepció de la matèria d'Educació Física. Per tant, la matèria específica s'ha de triar entre les següents: Anàlisi Musical I, Anatomia Aplicada, Cultura Científica, Dibuix Artístic I, Llenguatge i Pràctica Musical, Religió, Segona Llengua Estrangera I, Tecnologia Industrial I, Tecnologies de la Informació i la Comunicació I, volum o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment.



5. Beneficis per a l'alumnat de segon de Batxillerat que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, o d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit a la Comunitat Valenciana.

En el curs segon de Batxillerat, l'alumnat que acredite la condició d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, o bé d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment, podrà convalidar una de les matèries específiques, que ha d'indicar l'alumnat en la seua sol·licitud, segons es detalla a continuació:



a) Per a l'alumnat de segon de Batxillerat de les modalitats de Ciències i d'Humanitats i Ciències Socials:

Una matèria específica que s'ha de triar entre les següents: Història de la Filosofia o qualsevol de les específiques d'opció (Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments d'Administració i Gestió, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques d'Expressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II, o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment), si compleix els requisits del quadre 9 anterior.

b) Per a l'alumnat de segon de Batxillerat de la modalitat d'Arts:



Una matèria específica d'opció que s'ha de triar entre les següents: Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments d'Administració i Gestió, Història de la Filosofia, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques d'Expressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II, o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment).



6. Procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i l'exempció d'Educació Física.

El procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i l'exempció d'Educació Física per als dos cursos de l'etapa s'indica tot seguit.

6.1. Les convalidacions de matèries i l'exempció de la matèria Educació Física requerirà la sol·licitud expressa per part de l'alumnat, o dels seus pares o tutors legals si són menors d'edat, d'acord amb els models de sol·licitud que s'adjunten als documents A i B d'aquesta resolució.



6.2. Les sol·licituds s'han de presentar, preferentment, en el centre on l'alumnat estiga matriculat en l'ensenyament de Batxillerat abans del dia 31 d'octubre, i seran segellades i datades pels centres en el moment de presentar-les.

6.3. Les sol·licituds han d'anar acompanyades de:

a) En el cas de convalidació per matèries dels ensenyaments professionals de Música o Dansa: el certificat acadèmic acreditatiu de la superació de l'assignatura amb què se sol·licita realitzar la convalidació. Si l'alumnat està cursant simultàniament una matèria objecte de convalidació i l'assignatura o assignatures que cal superar per a obtindre aquesta convalidació, haurà de presentar un certificat de matrícula dels ensenyaments professionals de Música o Dansa en el moment de la sol·licitud.

b) En el cas d'exempció d'Educació Física per estar cursant ensenyaments professionals de Dansa: document que acredite tindre formalitzada la matrícula per a cursar ensenyaments professionals de Dansa.

c) En el cas d'exempció d'Educació Física o convalidació de matèries per tindre la condició d'esportista d'alt nivell o d'esportista d'alt rendiment, o d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana:

c.1. Esportistes d'alt nivell: document que acredite estar inclòs en la relació d'esportistes d'alt nivell publicada en el Boletín Oficial del Estado.

c.2. Esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana: document que acredite estar inclòs en la relació d'esportistes d'elit publicada en el DOGV.

c.3. Esportistes d'alt rendiment:

c.3.1. De fora de la Comunitat Valenciana: certificat del Consell Superior d'Esports durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.

c.3.2. De la Comunitat Valenciana: certificat de la Direcció General d'Esport durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.



6.4. Correspon a la direcció del centre on l'alumnat curse el corresponent ensenyament de Batxillerat reconéixer les convalidacions establides en aquesta norma.

El director o directora notificarà a l'alumnat, o als seus pares o tutors legals si és menor d'edat, abans que finalitze el mes de novembre, la concessió o denegació motivada de la convalidació i/o exempció, i remetrà una còpia d'aquest escrit a la Inspecció Educativa. La sol·licitud es podrà entendre desestimada en cas que no s'efectue la notificació de la concessió o denegació corresponent en el termini indicat. Contra la resolució de la direcció del centre, l'alumnat, o bé els seus pares o tutors legals si és menor d'edat, podran interposar en el termini de vint dies una reclamació davant de la direcció territorial competent en matèria d'educació, que resoldrà la mencionada reclamació. Contra aquesta resolució, que no posarà fi a la via administrativa, la persona interessada podrà presentar un recurs d'alçada davant de la direcció general competent en matèria d'ordenació.

6.5. Les convalidacions de les matèries de Batxillerat amb matèries dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa es reflectiran en els documents oficials d'avaluació, fent-hi constar l'expressió «CO». En cas que l'assignatura necessària per a obtindre la convalidació es curse en el mateix curs acadèmic que la matèria objecte de convalidació, es considerarà aquesta matèria com a pendent de convalidació i es consignarà amb l'expressió «PTC». Una vegada acreditada la superació de l'assignatura necessària per a convalidar la matèria de Batxillerat, mitjançant el certificat acadèmic d'aquesta assignatura, a partir d'aquest moment s'indicarà la convalidació consignant l'expressió «CO» en els documents d'avaluació per a la matèria corresponent. En cas que no es presente el certificat corresponent a la superació de l'assignatura dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, necessària per a obtindre la convalidació, abans de la data de l'avaluació final extraordinària, la matèria la convalidació de la qual es va sol·licitar s'omplirà amb la qualificació no presentada i es consignarà amb l'expressió «NP» en els documents d'avaluació.

6.6. Quant a les convalidacions de les matèries de Batxillerat per a l'alumnat que acredite tindre la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, o la condició d'esportista d'elit o de personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, en els documents d'avaluació es considerarà la matèria com a pendent de convalidació al llarg del curs i s'haurà de consignar com a «PTC». Perquè la convalidació es faça efectiva s'ha de presentar el certificat de manteniment de la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, abans de la data en què es faça l'avaluació final extraordinària. Una vegada acreditat el manteniment d'aquesta condició, les convalidacions s'hauran de consignar com a «CO». Si no s'hi acredita, la matèria es considerarà no superada.



6.7. Quant a l'exempció de la matèria Educació Física de primer de Batxillerat, en els documents d'avaluació es considerarà la matèria com a pendent d'exempció al llarg del curs i es consignarà com a «PT». Perquè l'exempció es faça efectiva, s'ha de presentar el certificat d'haver mantingut la matrícula d'ensenyaments professionals de Dansa o la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, fins a la data de l'avaluació final ordinària. Una vegada acreditades aquestes circumstàncies, les exempcions es consignaran com a «ET». En cas que no s'acrediten, la matèria esmentada es considerarà no superada i l'alumnat podrà realitzar la prova extraordinària.



6.8. En cas que l'alumnat perda la condició d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment o d'esportista d'elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, o que renuncie a la matrícula en els ensenyaments professionals de Dansa abans de la data de la sessió d'avaluació final ordinària, podrà sol·licitar ser avaluat des d'aquest moment en la matèria d'Educació Física. Aquesta circumstància es reflectirà per mitjà de la diligència corresponent en els diferents documents d'avaluació.

6.9. Les matèries objecte de convalidació o exempció no seran tingudes en compte en el càlcul de la nota mitjana del Batxillerat.



7.2.13. Canvis de llengua estrangera

1. L'alumnat que haja cursat en primer curs una determinada llengua estrangera i desitge canviar de llengua estrangera per raons justificades podrà sol·licitar aquest canvi si repeteix primer curs completament, o bé en el moment en què es trobe en condicions de promocionar a segon curs. Aquest canvi sempre estarà supeditat a l'oferta i a les possibilitats organitzatives del centre. D'ara en avant, anomenarem Primera Llengua Estrangera: llengua A, la matèria que s'abandona; i Primera Llengua Estrangera: llengua B, la nova matèria de la qual es matricula l'alumnat.



2. Quan el canvi de llengua estrangera es produïsca a l'inici del segon curs de l'etapa:

a) Si l'alumnat va superar la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua A de primer curs, podrà matricular-se en la nova matèria Primera Llengua Estrangera II: llengua B de segon curs, després de la superació d'una prova de nivell que realitzarà el departament didàctic corresponent, per mitjà de la qual s'acredite un nivell de competència adequat per a iniciar l'estudi d'aquesta nova llengua estrangera en segon curs. En aquest cas, l'alumnat no haurà de cursar la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua B de primer curs, ja que es considera que no hi ha incompatibilitat a l'efecte d'avaluació.



b) Si l'alumnat va obtindre una avaluació negativa en la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua A de primer curs, podrà matricular-se en la nova matèria Primera Llengua Estrangera II: llengua B de segon curs, sempre que supere la prova de nivell a què es refereix l'apartat anterior. Pel que fa a la matèria pendent Primera Llengua Estrangera I: llengua A, l'alumnat haurà de superar-la i, tan sols en els casos en què no s'haja cursat prèviament la matèria Segona Llengua Estrangera I: llengua B, aquest alumnat tindrà la possibilitat de cursar la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua B, en comptes de la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua A. Aquesta circumstància s'ha de fer constar en la sol·licitud corresponent de canvi de llengua estrangera.

3. Els canvis de llengua estrangera han de ser autoritzats per la direcció general competent en matèria d'ordenació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, d'acord amb el procediment i terminis següents. La direcció dels centres públics o els titulars dels centres privats remetran les sol·licituds de l'alumnat abans del 31 d'octubre de l'any acadèmic corresponent, i hi adjuntaran l'informe del departament didàctic respectiu i un certificat acadèmic expedit pel centre. La direcció general competent en matèria d'ordenació ho resoldrà en el termini màxim de tres mesos, de manera que les sol·licituds podran entendre's desestimades si no es dictara una resolució expressa en aquest termini.





7.2.14. Alumnat que es troba en possessió d'un títol de tècnic o tècnica dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, o d'un títol de tècnic o tècnica o de tècnic o tècnica superiors de Formació Professional.

1. L'alumnat que es trobe en possessió d'un títol de tècnic o tècnica dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, o d'un títol de tècnic o tècnica o de tècnic o tècnica superiors de Formació Professional i desitge obtindre el títol de Batxiller, podrà obtindre aquest títol cursant i superant les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat de Batxillerat que l'alumnat trie, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, d'acord amb el quadre 10 que figura al final de l'apartat 7.2.15.

a) Per a exercir aquesta opció, l'alumnat ha de sol·licitar-ho en el seu centre i aportar el títol de tècnic o tècnica o de tècnic o tècnica superiors de Formació Professional, o bé el títol de tècnic o tècnica dels ensenyaments professionals de Música o Dansa, junt amb el certificat acadèmic amb les qualificacions de cinqué i sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, abans del 31 d'octubre de l'any acadèmic en curs, mitjançant el model de sol·licitud que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.

b) La qualificació final de Batxillerat es calcularà de la manera següent:

b.1) Per a l'alumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió d'un títol de tècnic o tècnica dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, la qualificació final serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, i de les assignatures dels cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima.

En el cas de l'alumnat que haja accedit directament a sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, per al càlcul de la qualificació final seran considerades les qualificacions de les assignatures d'aquest curs i de les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II.



b.2) Per a l'alumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió d'un títol de tècnic o tècnica o de tècnic o tècnica superiors de Formació Professional, la qualificació final serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat de Batxillerat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima.

c) En termes de promoció de primer a segon curs, per a aquest alumnat caldrà ajustar-se al que estableixen l'article 20 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, i l'apartat 7.2.4 d'aquestes instruccions, però únicament en relació amb les matèries generals del bloc d'assignatures troncals i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I. En termes de permanència d'un any més en el mateix curs i de permanència en l'etapa, s'aplicaran els mateixos criteris establits amb caràcter general en Batxillerat.

2. En el supòsit de l'alumnat que estiga en possessió d'un títol de tècnic o tècnica dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa o d'un títol de tècnic o tècnica o de tècnic o tècnica superiors de Formació Professional, i haja superat el primer curs de qualsevol de les modalitats o vies del Batxillerat cursant totes les matèries, aquest podrà sol·licitar en segon curs de Batxillerat matricular-se únicament de les matèries generals del bloc d'assignatures troncals i de la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II.

a) En aquest cas, a efectes d'avaluació i titulació, es consideraran únicament les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de Batxillerat i Valencià: Llengua i Literatura I i II. El càlcul de la qualificació final d'aquest alumnat es realitzarà de la manera següent:

a.1) Per a l'alumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió d'un títol de tècnic o tècnica dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, la qualificació final serà l'establida en l'apartat 1.b.1 anterior.

a.2) Per a l'alumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió d'un títol de tècnic o tècnica o de tècnic o tècnica superiors de Formació Professional, la qualificació final serà la mitjana aritmètica de totes les matèries cursades i aprovades en primer de Batxillerat i les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de segon de Batxillerat i la matèria de Valencià: Llengua i Literatura II.

b) Si l'alumnat de segon curs de Batxillerat té pendent una o dues matèries de primer curs, només haurà de cursar aquestes matèries si es tracta de matèries generals del bloc d'assignatures troncals o de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura I. Únicament la possibilitat prevista en aquest paràgraf haurà de ser autoritzada per la direcció general competent en matèria d'ordenació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per a la qual cosa cal seguir el procediment següent:



b.1) L'alumnat, o els seus representants legals si és menor d'edat, han de presentar la sol·licitud davant del director o directora del centre docent segons el model que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.

b.2) La direcció dels centres públics o els titulars dels centres privats remetran a la direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica per a la resolució la documentació següent:

– El model de sol·licitud que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.

– Un certificat acadèmic de l'alumnat en què consten la modalitat cursada i les qualificacions obtingudes fins aquell moment en totes les matèries de Batxillerat.

– El títol de tècnic o tècnica o de tècnic o tècnica superiors de Formació Professional o el títol de tècnic o tècnica dels ensenyaments professionals de Música o Dansa.

b.3) El termini de presentació finalitzarà el 15 de novembre del curs escolar per al qual se sol·licite.

b.4) La direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica resoldrà en el termini màxim de tres mesos, de manera que aquestes sol·licituds podran entendre's desestimades si no es dicta una resolució expressa en aquest termini.

3. En els documents d'avaluació de l'alumnat, s'estendrà una diligència signada pel secretari o secretària i amb el vistiplau del director o directora, en el cas dels centres públics; i pel director o directora, en el cas dels centres privats. En tot cas, s'hi ha de fer constar que l'alumnat ha cursat únicament les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de Batxillerat, així com les matèries de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II.





7.2.15. Alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat simultàniament

1. L'alumnat que cursa cinqué o sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa i, simultàniament, primer de Batxillerat podrà matricular-se únicament de les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer curs de Batxillerat de la modalitat que trie, així com de la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I, d'acord amb el quadre 10 que figura al final d'aquest mateix apartat.

a) Per a exercir aquesta opció, l'alumnat haurà de sol·licitar-ho en el seu centre i aportar un document acreditatiu de la matriculació en cinqué o sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, abans del 31 d'octubre de l'any acadèmic en curs, mitjançant el model de sol·licitud que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.

b) Aquest alumnat, en segon de Batxillerat, cursarà les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de la modalitat que trie i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II, d'acord amb el quadre 10 que figura al final d'aquest mateix apartat.



c) Per a l'obtenció del títol de Batxiller per part d'aquest alumnat es requerirà:

– Estar en possessió del títol de tècnic o tècnica dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en el moment de la realització de l'avaluació final de segon curs de Batxillerat, siga en la fase ordinària o en l'extraordinària.

– Haver superat les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de la modalitat triada per l'alumnat, en els dos cursos de l'etapa, així com les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, en l'avaluació final de segon curs de Batxillerat, siga en la fase ordinària o en l'extraordinària.

d) La qualificació final de l'etapa serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II i de les assignatures dels cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals. Per a aquest càlcul, l'alumnat ha de presentar al centre educatiu, dins del termini i en la forma escaient, un certificat acadèmic amb les qualificacions obtingudes en els cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa.

e) En termes de promoció de primer a segon curs, per a aquest alumnat, caldrà ajustar-se al que estableixen l'article 20 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com l'apartat 7.2.4 d'aquestes instruccions, però únicament en relació amb les matèries generals del bloc d'assignatures troncals i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I. En termes de permanència d'un any més en el mateix curs i de permanència en l'etapa, s'aplicaran els mateixos criteris establits amb caràcter general en Batxillerat.



2. En el cas que un alumne o alumna supere totes les matèries de primer i segon de Batxillerat, però no estiga en possessió del títol de tècnic o tècnica dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa per no haver superat totes les matèries d'aquests ensenyaments, les qualificacions de Batxillerat es traslladaran a l'acta del curs acadèmic següent fins que l'alumnat obtinga el títol de tècnic o tècnica dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, si no és que aquest alumnat renuncia a la possibilitat de cursar simultàniament els dos ensenyaments i opta per cursar totes les matèries de Batxillerat. Aquesta darrera opció no podrà exercir-se una vegada haja transcorregut el mes d'octubre de cada curs acadèmic, i, en tot cas, hi serà aplicable el límit de permanència en l'etapa establit per al Batxillerat.

3. En el supòsit de l'alumnat que estiga cursant sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa i haja superat el primer curs de qualsevol de les modalitats o vies del Batxillerat cursant totes les matèries, podrà sol·licitar en segon curs de Batxillerat matricular-se únicament de les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de segon de Batxillerat i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II.

a) En aquest cas, a efectes d'avaluació i titulació, es consideraran únicament les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de Batxillerat i Valencià: Llengua i Literatura I i II, sempre que l'alumnat reunisca els requisits que estableix l'apartat 1.c anterior.

La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, i de les assignatures dels cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima.

b) L'alumnat amb una o dues matèries pendents de primer curs només haurà de cursar aquestes matèries si es tracta de matèries generals del bloc d'assignatures troncals o de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura I. Únicament la possibilitat prevista en aquest paràgraf haurà de ser autoritzada per la direcció general competent en matèria d'ordenació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per a la qual cosa cal seguir el procediment següent:

b.1) L'alumnat, o els seus representants legals si és menor d'edat, ha de presentar la sol·licitud davant del director o directora del centre docent segons el model que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.

b.2) La direcció dels centres públics o els titulars dels centres privats remetran a la direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica per a la resolució la documentació següent:

– El model de sol·licitud que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.

– Un certificat acadèmic de l'alumnat en què consten la modalitat cursada i les qualificacions obtingudes fins aquell moment en totes les matèries de Batxillerat.

– El certificat de matrícula de sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa.

b.3) El termini de presentació finalitzarà el 31 d'octubre del curs escolar per al qual se sol·licite.b.4) La direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica resoldrà en el termini màxim de tres mesos, de manera que aquestes sol·licituds podran entendre's desestimades si no es dicta una resolució expressa en aquest termini.



4. En els documents d'avaluació de l'alumnat, s'estendrà una diligència signada pel secretari o secretària i amb el vistiplau del director o directora, en el cas dels centres públics; i pel director o directora, en el cas dels centres privats. En tot cas, s'hi farà constar que l'alumnat ha cursat únicament les matèries troncals generals de Batxillerat, així com les matèries de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II.





8. ALUMNAT

8.1. Drets i deures de l'alumnat

Hi és aplicable el Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).



8.2. Reclamació de qualificacions

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).

1. La direcció del centre farà públics els continguts mínims, els criteris d'avaluació i els sistemes de recuperació establits en les respectives programacions didàctiques, sense perjudici de la responsabilitat que té cada professor i professora d'informar l'alumnat i les famílies / representants legals sobre el contingut de la programació, els mínims exigibles i els criteris d'avaluació i qualificació.

2. Pel que fa al dret de l'alumnat a una avaluació objectiva, al dret que la seua dedicació, esforç i rendiment siguen valorats i reconeguts amb objectivitat, al procediment per a la reclamació de qualificacions obtingudes i de les decisions sobre promoció, així com a les actuacions prèvies referents a la sol·licitud d'aclariments i revisions que fomenten un marc de col·laboració i enteniment mutu entre el professorat i l'alumnat i els seus representants legals, caldrà ajustar-se al que s'estableix en l'Ordre 32/2011, de 20 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el dret de l'alumnat a l'objectivitat en l'avaluació, i s'estableix el procediment de reclamació de qualificacions obtingudes i de les decisions de promoció, de certificació o d'obtenció del títol acadèmic que corresponga (DOGV 6680, 28.12.2011).

3. Tenint en compte el que estableix l'article 53.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i considerant de plena aplicació en l'àmbit educatiu les prescripcions de l'esmentada llei en les quals es delimita el contingut del dret d'accés a arxius i documents, es fa extensiu el dret a obtindre còpies dels documents en relació amb els que exerciten el referit dret en l'àmbit acadèmic. És a dir, el dret de les persones interessades a obtindre còpia dels exàmens o proves d'avaluació realitzats. Els centres tenen l'obligació d'entregar còpies dels exàmens o instruments d'avaluació realitzats als interessats o als seus representants legals en el cas que els sol·liciten, independentment dels supòsits de reclamació regulats en la normativa vigent.

8.3. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtats

1. L'escolarització i la resposta educativa a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtat es regula en el Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es despleguen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV 8356, 07.08.2018), i l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019). Caldrà tindre en compte, així mateix, el que disposa la següent normativa:



a) Llei 26/2011, d'1 d'agost, d'adaptació normativa a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.



b) Llei 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat.

c) Resolució conjunta d'11 de desembre de 2017 de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196/ de 22.12.2017).

d) Resolució de 24 de juliol de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual es dicten instruccions per a l'aplicació dels procediments per a la sol·licitud i desenvolupament de l'atenció educativa a l'alumnat hospitalitzat o convalescent al seu domicili per malaltia, previstos en l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8602/ de 30.07.2019).



e) Resolució de 24 de juliol de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual es dicten instruccions per a l'aplicació d'alguns dels principals procediments previstos en l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià, i es publiquen els formularis referits a l'avaluació sociopsicopedagògica, l'informe sociopsicopedagògic, el pla d'actuació personalitzat (PAP) i el dictamen per a l'escolarització (DOGV 8602, 30.07.2019).



f) Resolució de 31 d'octubre de 2019, de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la sol·licitud i la gestió de productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials (DOGV 8673, 08.11.2019)

g) Resolució anual de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual s'autoritza i es regula el funcionament d'unitats educatives terapèutiques / hospital de dia per a la resposta integral a l'alumnat amb necessitats educatives especials, derivades de trastorns greus de salut mental.

2. L'equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor, ha de realitzar la detecció de les circumstàncies de vulnerabilitat de l'alumnat i de les barreres a la inclusió a partir de la informació obtinguda en el mateix centre o que faciliten les famílies o els representants legals, l'alumnat i les persones amb què es relaciona habitualment, i els serveis sanitaris, socials i altres agents mitjançant els procediments regulats per a la detecció, coordinació i intercanvi de dades.

3. La identificació de les necessitats específiques de suport educatiu correspon als serveis especialitzats d'orientació. Per a les mesures de resposta especificades en l'article 5 de l'Ordre 20/2019, és preceptiu que els serveis especialitzats d'orientació n'efectuen una avaluació sociopsicopedagògica i emeten l'informe sociopsicopedagògic corresponent, que recull les conclusions del procediment d'avaluació sociopsicopedagògica, justifica la proposta de mesures de resposta i aporta les orientacions per a desenvolupar-les i per a elaborar, si escau, el pla d'actuació personalitzat (PAP).

4. El contingut i procediment per a l'avaluació i desenvolupament del PAP, així com els supòsits en què s'ha d'elaborar, es concreten en el capítol III de l'Ordre 20/2019, així com en la Resolució de 24 de juliol de 2019 (DOGV 8673, 08.11.2019).

5. Les mesures de resposta educativa a la inclusió s'organitzen en quatre nivells de concreció, d'acord amb l'article 14 del Decret 104/2018, i les dimensions d'accés, aprenentatge i participació recollides en les línies generals d'actuació de l'article 4 del mateix decret. Els exemples de mesures de resposta de cada nivell estan disponibles en el web de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, en l'apartat de continguts de la Direcció General d'Inclusió Educativa:



http://www.ceice.gva.es/es/web/inclusioeducativa

6. El capítol IV de l'Ordre 20/2019 defineix les mesures de nivell III i IV i regula els criteris per a l'aplicació.

6.1. Les mesures que poden aplicar-se en Educació Secundària Obligatòria són les següents:

a) Accessibilitat personalitzada, amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars.

b) Adequació personalitzada de les programacions didàctiques.

c) Reforç pedagògic.

d) Enriquiment curricular.

e) Actuacions i programes d'ensenyament intensiu de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, per a l'alumnat nouvingut d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià.

f) Mesures per a l'alumnat esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit i personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit.

g) Mesures per a l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música i/o Dansa.

h) Adaptació curricular individual significativa (ACIS).

i) Programes personalitzats per a l'adquisició i ús funcional de la comunicació, el llenguatge i la parla.

j) Programa de millora de l'aprenentatge i el rendiment (PMAR).

k) Programa de reforç per al quart curs de l'Educació Secundària Obligatòria (PR4).

l) Programa d'aula compartida (PAC).

m) Permanència d'un any més en el mateix curs.

n) Flexibilització en l'escolarització per a l'alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià.

o) Pròrroga d'escolarització per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.

p) Mesures personalitzades per a la participació

6.2. Les mesures que poden aplicar-se en el Batxillerat són les següents:

a) Accessibilitat personalitzada, amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars.

b) Adequació personalitzada de les programacions didàctiques.

c) Reforç pedagògic.

d) Enriquiment curricular.

e) Actuacions i programes d'ensenyament intensiu de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, per a l'alumnat nouvingut d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià.

f) Mesures per a l'alumnat esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit i personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit.

g) Mesures per a l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música i/o Dansa.

h) Exempcions de qualificació en Batxillerat.

i) Flexibilització en la durada de l'etapa del Batxillerat.

j) Mesures personalitzades per a la participació.

7. Les situacions de compensació de desigualtats, els criteris d'escolarització i les mesures addicionals que poden aplicar-se amb aquest alumnat s'especifiquen en els articles 52, 53 i 54 de l'Ordre 20/2019. Els criteris per a l'atenció educativa domiciliària i hospitalària es disposen en els articles 55, 56, 57, 58 i 59, així com en la Resolució de 24 de juliol de 2019 (DOGV 8602, 30.07.2019).

8. Per a l'adequada atenció conjunta amb la Conselleria de Sanitat de l'alumnat amb problemes de salut mental, cal ajustar-se al que estableix la Resolució d'11 de desembre de 2017, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental, així com la resolució anual de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual s'autoritza i es regula el funcionament d'unitats educatives terapèutiques per a la resposta integral a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de trastorns greus de salut mental.

9. Els criteris per a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials, així com el procediment per a dictaminar la modalitat d'escolarització i les condicions per a fer-la efectiva en els centres ordinaris, estan regulats en la secció primera del capítol VI de l'Ordre 20/2019, i en l'apartat cinqué de la Resolució de 24 de juliol de 2019 (DOGV 8673, 08.11.2019).

10. En els grups que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials, es podrà aplicar una reducció de la ràtio màxima d'alumnat, en les condicions que s'especifiquen en l'article 47 de l'Ordre 20/2019. El tràmit, que requereix l'autorització per una resolució de la persona titular de la direcció territorial d'Educació, l'ha d'iniciar la direcció del centre docent, en vista de l'informe sociopsicopedagògic, el qual haurà d'adreçar-se a la Inspecció d'Educació. En el cas d'alumnat que s'escolaritza en el centre per una resolució de la direcció territorial d'Educació, la reducció de la ràtio estarà determinada per aquesta resolució.



8.4. Alumnat nouvingut

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat GESTIÓ DE L'ACOLLIDA).

1. L'escolarització de l'alumnat que s'incorpora de forma tardana al sistema educatiu s'ha de fer atenent les circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

2. Hi serà aplicable la normativa següent:

a) Article 9 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, en la redacció donada per la Llei orgànica 2/2009, d'11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social (BOE 12.12.2009).

b) Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, després de la reforma per la Llei orgànica 2/2009 (BOE 30.04.2011).

c) Article 18 del Reial decret 1.105/2014, de 26 de setembre.

d) Resolució de 26 de febrer de 2003, de les direccions generals de Centres Docents i d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions per a l'aplicació de l'Ordre 3305/2002, de 16 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària.

e) Resolució de 9 de febrer de 2005, del director general d'Ensenyament, per la qual es dicten instruccions per a l'aplicació de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, i del Reial decret 2.393/2004, de 30 de desembre, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social en el sistema educatiu.

f) Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions i orientacions per a actuar en l'acollida d'alumnat nouvingut, especialment el desplaçat, en els centres educatius de la Comunitat Valenciana (DOGV 8314, d'11.06.2018).

g) Instruccions de 16 de juliol de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per les quals s'estableixen directrius envers diversos aspectes relacionats amb l'alumnat que s'incorpora al sistema educatiu espanyol provinent de centres de titularitat estrangera o sistemes educatius d'altres països.



En termes generals, fins a l'any natural en què l'alumnat complisca els setze anys, s'actuarà d'acord amb la normativa d'escolarització vigent, els criteris generals d'admissió d'alumnat i l'edat de l'alumnat.



3. L'alumnat que s'incorpora tardanament a l'ensenyament obligatori, per vindre d'altres països o per qualsevol altre motiu, i que, per aquesta circumstància, presenta un desenvolupament competencial, degudament valorat amb els instruments adequats, inferior a dos o més cursos, prenent com a referència el currículum ordinari oficial corresponent a la seua edat, pot escolaritzar-se transitòriament en un curs inferior al que li correspon, després d'haver considerat les adaptacions d'accés necessàries. Aquesta mesura de resposta té la consideració de nivell III. En tot cas, caldrà ajustar-se al que es disposa en l'article 31 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.

4. Per a l'alumnat nouvingut que s'escolaritza per primera vegada en un centre educatiu ubicat a la Comunitat Valenciana, amb desconeixement de les llengües oficials, és aplicable el que disposa l'article 17 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.

5. L'alumnat estranger que s'haja incorporat tardanament a l'ensenyament bàsic i, en acabar-lo, haja aconseguit les competències bàsiques i els objectius de l'etapa obtindrà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.

6. L'alumnat nouvingut menor de díhuit anys podrà incorporar-se als ensenyaments postobligatoris no universitaris si disposa d'algun dels documents acreditatius que s'enumeren:

a) Targeta d'identitat d'estranger.

b) Certificat d'empadronament en un municipi.

c) Visat d'estudis, obtingut segons el procediment i amb els requisits regulats en el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril.

d) Passaport.

7. L'alumnat nouvingut major de díhuit anys podrà incorporar-se als ensenyaments postobligatoris no universitaris si disposa d'algun dels documents acreditatius que s'enumeren:

a) Targeta d'identitat d'estranger.

b) Visat d'estudis, obtingut segons el procediment i amb els requisits regulats en el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, o targeta d'estudiant estranger.

c) Document que acredite de manera suficient la identitat de la persona.

8. A més dels requisits indicats anteriorment, per a formalitzar la matrícula també es requerirà que l'alumnat dispose d'una plaça escolar vacant en el centre educatiu en compliment de la normativa en matèria d'admissió d'alumnat, així com que complisca les condicions acadèmiques d'accés establides en la normativa vigent. En cas d'haver superat els estudis anteriors en un país estranger, haurà d'acreditar l'homologació dels títols o estudis anteriors d'acord amb la normativa vigent, això és, l'Ordre de 14 de març de 1988, per a l'aplicació del que disposa el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària (BOE 17.3.1988), tenint en compte les modificacions donades per:



a) Ordre de 30 d'abril de 1996, per la qual s'adeqüen a la nova ordenació educativa determinats criteris en matèria d'homologació i convalidació de títols i estudis estrangers de nivells no universitaris i es fixa el règim d'equivalències amb els corresponents espanyols (BOE 08.05.1996).

b) Ordre ECD/3305/2002, de 16 de desembre, per la qual es modifiquen les de 14 de març de 1988 i de 30 d'abril de 1996, per a l'aplicació del que disposa el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària (BOE 28.12.2002).

c) Instruccions del Ministeri d'Educació i Formació Professional, sobre ampliació de la vigència dels volants d'inscripció condicional en centres docents o en exàmens oficials.



d) Instruccions de 16 de juliol de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per les quals s'estableixen directrius envers diversos aspectes relacionats amb l'alumnat que s'incorpora al sistema educatiu espanyol provinent de centres de titularitat estrangera o sistemes educatius d'altres països.



9. Una vegada aplicat tot el que s'ha indicat en els apartats anteriors, en el cas que algun alumne o alumna es trobe en una situació acadèmica que puga considerar-se irregular o inadequada, el centre docent traslladarà els fets, amb la documentació de què dispose, a la Inspecció d'Educació, la qual, si és el cas, podrà proposar a la direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica una regularització de l'expedient acadèmic de l'alumnat.



8.5. Esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment, i esportistes d'elit i personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT.)

1. Els esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment podran acollir-se als beneficis establits en l'article 9 del Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes d'alt nivell i alt rendiment (BOE 25.07.2007), i els apartats 7.1.11 i 7.2.12 d'aquestes instruccions.



2. Els esportistes d'elit, el personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana disposaran de les mesures de protecció i suport en relació amb l'accés i el seguiment dels seus estudis, en els termes establits en el capítol IV del Decret 39/2020, de 20 de març, del Consell, de mesures de suport a esportistes d'elit, i al personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana (DOGV 08.04.2020), i els apartats 7.1.11 i 7.2.12 d'aquestes instruccions.

3. Segons el que estableix l'article 17 del Decret 40/2016, de 15 d'abril, del Consell, pel qual es regula l'admissió en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, modificat pel Decret 35/2020, de 13 de març, del Consell, de modificació del Decret 40/2016, de 15 d'abril, pel qual es regula l'admissió en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, i per l'esmentat Decret 39/2020, de 20 de març, en la seua disposició final segona, l'alumnat esportista d'elit, d'alt nivell i d'alt rendiment així com el personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, tindrà preferència per a accedir al centre situat en la zona d'influència del lloc on realitze l'entrenament; així mateix, la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria educativa podrà determinar els centres d'Educació Secundària en què tindran prioritat en l'admissió l'alumnat que curse simultàniament ensenyaments d'Educació Secundària, ensenyaments reglats de Música o de Dansa i l'alumnat esportista d'alt nivell, d'alt rendiment i els esportistes d'elit, el personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana.







9. MATRÍCULA

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat GESTIÓ ADMINISTRATIVA: ALUMNAT.)

1. S'haurà de tindre en compte el que s'estableix en l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el procediment d'admissió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat (DOGV 7765, 21.04.2016) modificada per l'Ordre 5/2020, de 31 de març (DOGV 8778, 01.04.2020), i el que s'estableix en la Resolució de 15 maig de 2020, del conseller d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions respecte del procediment d'admissió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat per al curs 2020-2021 (DOGV 8815, 19.05.2020).

Així mateix, respecte a la formalització de la matrícula cal tindre en compte els terminis que estableix la Resolució de 21 de maig de 2020, del director general de Centres Docents, per la qual s'estableix el calendari d'admissió de l'alumnat en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, ESO i Batxillerat per al curs 2020-2021 (DOGV 8819, 25.05.20).

2. Els centres docents públics i privats concertats estan obligats a mantindre escolaritzat l'alumnat fins al final de l'ensenyament obligatori, excepte el canvi de centre produït per voluntat familiar o per aplicació de la normativa sobre convivència dels centres docents en l'apartat que regula els drets i deures de l'alumnat.



3. D'acord amb el Decret 40/2016, de 15 d'abril, pel qual es regula l'accés als centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments de règim general (DOGV 7762, 18.04.2016), modificat pel Decret 35/2020, de 13 de març (DOGV 8774, 30.03,2020), i pel Decret 39/2020, de 20 de març (DOGV 8784, 08.04.2020), la matriculació de l'alumnat en un centre públic o privat concertat suposarà respectar el PEC i el caràcter propi, si és el cas, que haurà de respectar, al seu torn, els drets reconeguts a l'alumnat i a les seues famílies en les lleis i el que s'estableix en l'apartat 5 de l'article 2 d'aquest decret.



4. En els supòsits de no-convivència dels progenitors de l'alumnat per motius de separació, divorci, ruptura de parella de fet, o situació anàloga, en el procediment d'admissió i en el canvi de centre educatiu de l'alumnat en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen Educació Secundària Obligatòria de la Comunitat Valenciana, s'aplicarà la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a aplicar-les als centres docents sostinguts amb fons públics d'ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana davant de diversos supòsits de no-convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de parelles de fet o situacions anàlogues (DOGV 8490, 20.02.2019).



5. En els centres d'Ensenyament Secundari, l'accés a una modalitat de Batxillerat o a un cicle formatiu de la Formació Professional o a un programa formatiu de qualificació bàsica, requerirà la participació en el procés d'admissió, amb independència que l'alumnat estiga cursant altres ensenyaments, fins i tot no obligatoris, en el mateix centre.



6. L'alumnat d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat que haja superat totes les matèries, àmbits o mòduls en l'avaluació final ordinària ha de formalitzar la matrícula per al curs següent en el període de matriculació ordinari. Així mateix, l'alumnat en condicions de promocionar dins de la mateixa etapa també podrà formalitzar la matrícula per al curs següent en aquest període de matriculació, encara que tinga matèries, àmbits o mòduls pendents de superació en les proves extraordinàries.



9.1. Documents de matrícula

1. D'acord amb l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, modificada per l'Ordre 5/2020, de 31 de març, i la Resolució de 15 de maig, adés esmentades, per a formalitzar la matrícula, l'alumnat admés en el centre, ha d'aportar:

a) El llibre de família o, a falta d'això, un certificat de la inscripció de naixement lliurada pel registre civil. Aquesta documentació ha d'acreditar que l'alumnat compleix el requisit d'edat establit en l'article 22 de la Llei orgànica 2/2006, d'educació.

A l'efecte, es comprovarà que l'alumnat compleix o complirà el requisit de l'edat exigida abans que finalitze l'any natural en què s'inicie el curs acadèmic al qual pretén accedir.

b) Respecte al requisit acadèmic, sempre que no ho haja acreditat davant del centre en el moment de sol·licitar una plaça escolar:

– L'alumnat que s'incorpore a primer curs de Batxillerat, quan durant el curs 2019-2020 no haja cursat quart de l'ESO o no haja finalitzat un cicle de Formació Professional de grau mitjà o ho haja fet en un centre no sostingut amb fons públics de la Comunitat Valenciana o d'un sistema educatiu estranger, ha d'aportar un certificat del centre d'origen que acredite la superació dels ensenyaments que permeten l'accés a primer de Batxillerat, en què constarà, si escau, la nota mitjana obtinguda.



– L'alumnat que s'incorpore a segon curs de Batxillerat, independentment del centre en què haja cursat primer, ha d'aportar un certificat del centre d'origen que acredite la superació dels ensenyaments que permeten l'accés a primer de Batxillerat, en què constarà, si escau, la nota mitjana obtinguda.

La documentació aportada ha d'acreditar que l'alumnat compleix els requisits acadèmics exigits per l'ordenament jurídic vigent per al nivell educatiu i curs a què pretén accedir.

c) L'informe de salut escolar (ISE) en el cas de l'alumnat que inicie etapa educativa (primer curs d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional), d'acord amb el que disposa l'Ordre de 27 de febrer de 2002, de la Conselleria de Sanitat, modificat per l'Ordre 6/2016, de 4 d'agost, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

Per al curs escolar 2020-2021, l'aportació de l'ISE es flexibilitzarà i no s'haurà de realitzar necessàriament en el moment de la matrícula ni amb anterioritat a l'inici de les activitats lectives, ja que per part de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública s'ha determinat la conveniència que l'alumnat no accedisca als centres de salut en prevenció de possibles contagis, i per tal de no saturar els serveis d'atenció primària de salut davant la crisi sanitària actual. En aquest sentit ha determinat que en el moment en què es puga realitzar l'exploració física presencial es procedirà a l'actualització i total emplenament de l'ISE.



Per tant, l'ISE es presentarà quan s'haja pogut realitzar en els centres sanitaris per part del facultatiu que tinga a càrrec seu el control sanitari de l'alumnat.

Aquest informe té una validesa de 12 mesos des del moment de la seua expedició, excepte l'informe emés de salut escolar dels 14 anys, que tindrà validesa indefinida.

En els casos de canvi de centre escolar durant una etapa educativa, no serà obligatori aportar un nou informe, sinó que serà suficient el trasllat de l'expedient acadèmic de l'alumne al nou centre escolar.



Aquest document es facilitarà en els centres sanitaris i serà emplenat gratuïtament pel facultatiu que tinga a càrrec seu el control sanitari de l'alumnat, sense perjudici del lliure exercici professional.

2. Quan el canvi de centre es produïsca sense procés d'admissió, la documentació a què es refereix l'apartat anterior s'ha de remetre d'ofici d'un centre a un altre, a petició del centre receptor de l'alumnat.



3. En cas que en el moment de la matrícula no es puga aportar tota la documentació requerida, l'alumnat que curse ensenyaments obligatoris pot efectuar la matrícula. No obstant això, ha d'aportar la documentació requerida quan dispose d'aquesta per a la seua correcta escolarització.



4. El centre al qual s'incorpore nou alumnat com a resultat del procediment d'admissió ha de sol·licitar a l'alumnat o els seus representants legals la verificació dels documents o situacions al·legades per aquest.

5. L'alumnat d'ensenyaments postobligatoris, que en el moment de la matrícula no puga aportar tota la documentació requerida, pot efectuar la matrícula condicionada al posterior lliurament de l'esmentada documentació; a més, ha de fer efectiu en el moment de la matrícula el pagament de les taxes per serveis administratius derivats de l'activitat acadèmica de nivell no universitari.

6. En el moment de formalització de la matrícula, en cas que s'haja marcat la casella d'existència de no convivència dels progenitors, s'haurà d'aportar la signatura i consignar les dades del pare, mare, tutor o tutora diferent de la persona que va formular la sol·licitud de plaça. En tot cas, s'actuarà conforme al que es disposa en l'esmentada Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació.

7. Per a la formalització de la matrícula, tant els espanyols com els estrangers residents, han d'aportar la documentació a què es refereix el punt 1 d'aquest apartat.

8. L'alumat provinent de sistemes educatius estrangers ha d'aportar la documentació que acredite el que preveu l'Ordre 7/2016, modificada per l'Ordre 5/2020: llibre de família o certificat de la inscripció de naixement lliurat pel registre civil o el seu equivalent, de manera que queden acreditades les seues dades personals, així com l'informe de salut escolar.

9. L'alumnat estranger, per a formalitzar la matricula, pot acreditar la seua identitat mitjançant qualsevol dels documents següents: targeta d'identitat d'estranger o NIE, visat d'estudis, passaport o document expedit pel seu país d'origen que n'acredite la identitat.

10. Les dades relatives a l'alumnat matriculat han d'estar introduïdes completament per part dels centres educatius abans del 30 de setembre de 2020, d'acord amb l'article 55.2 de l'Ordre 7/2016. Per a això han d'utilitzar l'aplicació informàtica ITACA.



11. En relació amb l'assegurança escolar:

L'alumnat espanyol o estranger, que residisca legalment a Espanya, que curse estudis oficials des de tercer curs de l'ESO, o equivalent segons l'actual sistema educatiu, i fins al curs escolar en què complisca els 28 anys, serà beneficiari de l'assegurança escolar obligatòria, segons la Llei de 17 de juliol de 1953, sobre l'establiment de l'assegurança escolar a Espanya.

El procediment de tramitació de l'assegurança escolar per part dels centres docents sostinguts amb fons públics està establit en les instruccions de la Direcció General de Centres i Personal Docent, de data 10 de juny de 2019, disponibles en la pàgina:

http://www.ceice.gva.es/va/web/admision-alumnado/normativa

L'alumnat que curse els ensenyaments professionals de Música o de Dansa en conservatoris de Música o de Dansa i que, al mateix temps, curse tercer o quart d'Educació Secundària Obligatòria o Batxillerat, es considerarà inclòs en el camp d'aplicació de l'assegurança escolar, sense que per a això siga necessari l'abonament d'una nova quota, ja que, d'acord amb l'article 60.4 del Reglament general sobre cotització i liquidació d'altres drets de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret 2064/1995, de 22 de desembre, l'obligació de cotitzar l'assegurança escolar és única per estudiant i curs acadèmic, encara que l'estudiant estiga matriculat en diversos centres.



9.2. NIA

1. L'Ordre de 29 d'abril de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula el número identificatiu de l'alumnat (NIA) de la Comunitat Valenciana (DOGV 6026, 02.06.2009), regula l'assignació d'un número d'identificació personal (NIA) a cada alumne i alumna, per a facilitar la gestió dels processos referents a la documentació de l'alumnat al llarg de la seua vida escolar.

2. El NIA l'assignarà la conselleria competent en matèria d'educació, per a la qual cosa seguirà el procediment indicat en l'article 4 de l'Ordre de 29 d'abril de 2009, i es farà constar en tota la documentació oficial en què es necessite identificar un alumne o alumna.

3. Els centres docents emetran per a cada alumna i alumne una targeta que servirà com a document acreditatiu del número d'identificació de l'alumnat.



9.3. Trasllat de matrícula

Quan un alumne o alumna es trasllade de centre per a prosseguir els seus estudis d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, caldrà ajustar-se al que ha disposat la conselleria competent en matèria d'educació.

1. Trasllat de centre dins de l'Estat espanyol.

a) Quan l'alumna o l'alumne es trasllade de centre per a prosseguir els seus estudis d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, el centre d'origen expedirà els documents següents:

– Un certificat acadèmic que li permeta matricular-se en el nou centre. Quan el trasllat s'efectue sense haver conclòs qualsevol dels cursos, s'ha d'acompanyar aquest certificat amb l'informe personal per trasllat a què es refereix l'article 47 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, i que correspon als documents del seu annex V.

– El centre d'origen remetrà al de destinació, de forma immediata i a petició d'aquest, el corresponent historial acadèmic de l'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, i farà constar en la diligència corresponent que les dades que conté concorden amb l'expedient que guarda el centre.

b) El centre receptor es farà càrrec de la custòdia de l'historial acadèmic de l'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, i obrirà el corresponent expedient acadèmic, al qual traslladarà les dades de l'informe personal per trasllat.

c) La matriculació adquirirà caràcter definitiu una vegada rebut l'historial acadèmic degudament omplit.

d) En el cas de trasllat des d'una comunitat autònoma amb llengua pròpia cooficial amb el castellà a un centre de la Comunitat Valenciana, les qualificacions obtingudes en aquesta matèria tindran la mateixa validesa, a efectes acadèmics, que les restants matèries del currículum; no obstant això, si la qualificació de l'esmentada matèria ha sigut negativa, no es computarà com a pendent ni tindrà efectes acadèmics.

e) Quan els documents bàsics d'avaluació hagen de produir efectes fora de la Comunitat Valenciana, caldrà ajustar-se al que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. Trasllat de centre a un sistema educatiu estranger

a) Quan l'alumna o l'alumne s'incorpore a un centre estranger a Espanya o en l'exterior que no impartisca ensenyaments del sistema educatiu espanyol, no s'hi traslladarà l'historial acadèmic.

b) Per a facilitar la incorporació als ensenyaments equivalents del sistema educatiu estranger de què es tracte, el centre d'origen emetrà un certificat acadèmic de l'alumnat. L'historial acadèmic continuarà custodiat per l'últim centre en què l'alumnat va estar matriculat en previsió de la possible reincorporació futura als ensenyaments del sistema educatiu espanyol, en el mateix centre o en un altre, al qual es traslladarà llavors, o fins al lliurament a l'alumnat després de la conclusió dels estudis estrangers equivalents a l'Educació Secundària Obligatòria o al Batxillerat.

3. Trasllat de centre amb sistema educatiu estranger a un altre centre amb sistema educatiu valencià

Quan un alumne o alumna es trasllade des d'un centre amb sistema educatiu estranger a un altre centre del sistema educatiu valencià, caldrà tindre en compte aquestes qüestions:

a) Per a realitzar estudis en qualsevol curs de l'Educació Secundària Obligatòria, l'escolarització d'aquest alumnat es realitzarà atenent l'edat, les circumstàncies, els coneixements i el seu historial acadèmic.



b) En el cas d'haver finalitzat els estudis corresponents de l'Educació Secundària Obligatòria, caldrà sol·licitar a la Delegació o a la Subdelegació del Govern l'homologació del títol d'Educació Secundària Obligatòria a fi de poder continuar els estudis postobligatoris no universitaris.

c) Per a realitzar estudis en el segon curs de Batxillerat, s'haurà de sol·licitar a la Delegació o a la Subdelegació del Govern l'homologació del primer curs de Batxillerat, amb la nota mitjana corresponent a aquest curs.



9.4. Anul·lació de matrícula en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

1. L'alumnat d'Educació Secundària Obligatòria que tinga complits els setze anys en el moment de la matrícula, o els complisca en aquest any, podrà sol·licitar al director o directora del centre docent on estiga matriculat l'anul·lació de la matrícula corresponent.

2. La permanència en el Batxillerat ocupant un lloc escolar en règim ordinari diürn serà de quatre anys acadèmics, com a màxim, de conformitat amb l'article 26.3 del Reial decret 1.105/2014, de 26 de desembre.



3. Amb la finalitat de no exhaurir el nombre d'anys durant els quals es pot romandre cursant Batxillerat en règim ordinari, l'alumnat podrà sol·licitar al director o la directora del centre docent on estiga matriculat l'anul·lació de la matrícula corresponent.

4. Per a sol·licitar l'anul·lació de la matrícula, caldrà que acredite trobar-se en alguna de les circumstàncies següents: malaltia prolongada de caràcter físic o psíquic, incorporació a un lloc de treball, obligacions ineludibles de tipus personal o familiar que impedisquen la normal dedicació a l'estudi, o altres circumstàncies, degudament justificades, que tinguen caràcter excepcional.

5. Les sol·licituds s'han de formular, en tot cas, abans de finalitzar el mes d'abril i seran resoltes, oïts l'equip educatiu i el departament d'orientació o qui tinga atribuïdes les seues funcions, pel director o directora del centre docent on es trobe matriculat l'alumnat. El director o la directora autoritzarà l'anul·lació de la matrícula sempre que quede acreditada l'existència d'una de les causes que figuren en el punt anterior. En cas de denegació, les persones interessades podran elevar un recurs davant de la direcció territorial competent en matèria d'educació.



6. L'alumnat que haja exhaurit el límit de permanència en l'etapa en règim ordinari diürn podrà continuar els estudis en els règims de Batxillerat per a persones adultes, nocturn o a distància, així com presentar-se a les proves per a obtindre directament el títol de Batxiller a què es refereix l'article 69.4 de la Llei orgànica 2/2006.





10. CENTRES DE PRÀCTIQUES I ESTUDIANTS ERASMUS1. La participació dels centres i del professorat en la formació pedagògica i didàctica dels estudiants del màster que habilita per a la professió de professor o professora d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes, es realitzarà segons el que estableix l'Ordre de 30 de setembre de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen la convocatòria i el procediment per a la selecció de centres de pràctiques i s'estableixen orientacions per al desenvolupament del pràcticum dels títols oficials de màster que habiliten per a l'exercici de les professions de professor d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes (DOGV 6123, 15.10.2009).

2. Els centres també podran acollir estudiants universitaris estrangers en pràctiques a través del Programa Erasmus+. L'acollida d'aquest alumnat es regula en la Resolució de 20 de febrer de 2017, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s'aproven les instruccions d'acollida d'estudiants d'educació superior Erasmus+ per a la realització de pràctiques en centres educatius valencians (DOGV 7987, 24.02.2017).

3. En els casos anteriors la participació d'aquest personal extern al centre es realitzarà aplicant les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la Covid-19 per als centres educatius en el curs 2020-2021, establides conjuntament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.







11. ITACA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS

11.1. Normativa que s'ha de preveure en matèria de l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la protecció en el tractament de les dades personals.

(Fitxa del recurs en el portal web Gestor educatiu:

http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/, en l'apartat GESTIÓ ADMINISTRATIVA: ALUMNAT.)

1. Caldrà atindre's al que disposa la legislació en la matèria i en les instruccions de servei que dicte la direcció general amb competències en tecnologies de la informació i de la comunicació, i específicament en la següent normativa:

a) Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (conegut per Reglament general de protecció de dades, RGPD) (DOUE L119/1, de 04.05.2016.)

b) Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

c) Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (BOE 17, 19.01.2008), en aquells apartats que es mantenen vigents.

d) Ordre 19/2013, de 3 de desembre, de la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública, per la qual s'estableixen les normes sobre l'ús segur de mitjans tecnològics en l'Administració de la Generalitat.



e) Instrucció 4/2011, de la Direcció General de Tecnologies de la Informació, sobre l'adequació a la LOPD dels centres educatius públics.



f) Instrucció 6/2012, de les direccions generals de Tecnologies de la Informació i de Centres Docents, per a la implantació de la telefonia IP en els centres educatius.

g) Instrucció 7/2012, sobre la implantació i l'ús del programari lliure en el lloc de treball.

h) Instrucció de servei número 2/2009, de la Direcció General d'Innovació Tecnològica Educativa, per a la petició i explotació de l'espai web i subdomini proporcionat per la Conselleria d'Educació als centres docents, i la modificació d'aquesta mitjançant la Instrucció 1/2010.



i) Instrucció de servei número 5/2009, de la Direcció General d'Innovació Tecnològica Educativa, per a la utilització i custòdia de les llicències del programari instal·lat en els centres docents de la Generalitat.



j) Resolució de 26 de juny de 2013, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, de la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial i de la Direcció General de Tecnologies de la Informació, per la qual s'estableix el procediment i el calendari d'inventariat i certificació de les aplicacions i equipament informàtic que hi ha en els centres educatius dependents de la Generalitat (DOGV 7056, 28.06.2013).

k) Resolució de 28 de juny de 2018, de la Sotssecretaria de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per al compliment de la normativa de protecció de dades en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat (DOGV 8436, 03.12.2018).



11.2. ITACA

1. El Decret 51/2011, de 13 de maig, del Consell, sobre el sistema de comunicació de dades a la conselleria competent en matèria d'educació, per mitjà del sistema d'informació ITACA, dels centres docents que imparteixen ensenyaments reglats no universitaris (DOGV 6522, 17.05.2011), regula aquest sistema d'informació, com a instrument per a la gestió i la comunicació de les dades i dels documents necessaris per al funcionament adequat del sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.



2. El sistema d'informació ITACA té com a finalitat la consecució d'una gestió integrada dels procediments administratius i acadèmics del sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.

3. Tots els centres d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat tenen l'obligació de comunicar a la conselleria competent en matèria d'educació, en el termini establit en la normativa vigent i mitjançant el sistema ITACA, la informació requerida en l'esmentat Decret 51/2011, amb una atenció especial a les dades que fan referència al dret d'assistència i estudi de l'alumnat, segons l'article 24 del Decret 39/2008, de 4 d'abril (DOGV 5738, 09.04.2008).

4. Les dades de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i de l'alumnat amb necessitats de compensació de les desigualtats, i les variacions que se'n produïsquen al llarg del curs, s'han de registrar en ITACA per part de l'orientador o orientadora que atén el centre, amb la supervisió de la direcció, que tindrà la responsabilitat de vetlar perquè les dades introduïdes estiguen actualitzades, siguen veraces i es corresponguen amb la informació continguda en l'informe sociopsicopedagògic. En el cas que el centre estiga atés per un gabinet psicopedagògic municipal, la introducció de dades s'ha de fer conjuntament entre l'orientador o orientadora adscrit a aquest i la direcció del centre.

5. La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport posa a disposició dels centres educatius un sistema de comunicació entre el centre i l'equip docent amb l'alumnat i els responsables familiars mitjançant les plataformes ITACA-Web família 2.0 i Mòdul docent 2.0, dins del conegut per pla MULAN (Model unificat lectiu d'activitats no presencials, https://portal.edu.gva.es/mulan/)



11.3. Ús de plataformes informàtiques en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat

1. La Generalitat Valenciana, a través de la direcció general competent en matèria de tecnologies de la informació i de les comunicacions disposarà les plataformes, serveis amb caràcter instrumental (programari d'oficina, de videoconferència, de treball col·laboratiu...) i, en general, les eines més adients per al seu ús en els centres educatius de titularitat de la Generalitat, segons l'Ordre 19/2013, sobre normes per a la utilització segura de mitjans tecnològics en l'Administració de la Generalitat.

Per tant, com a norma general, hauran d'emprar-se les eines que la conselleria competent en matèria d'educació pose a disposició dels centres. A més, l'article 5.4 de l'esmentada Ordre 19/2013 estableix que qualsevol externalització del tractament requereix la subscripció d'un contracte exprés entre la conselleria competent en matèria d'educació, com a responsable del tractament, i l'empresa responsable de la prestació del servei, com a encarregada del tractament, que en aquest cas serien les empreses propietàries d'aquestes plataformes. L'obligatorietat d'aquest «contracte per encàrrec», així com les seues condicions, es troba especialment especificada en l'article 28 del Reglament general de protecció de dades (RGPD).

Segons l'Ordre 19/2013, queda prohibit transmetre o allotjar informació pròpia de l'Administració de la Generalitat en sistemes d'informació externs (com és el cas dels serveis en núvol o on cloud), llevat que hi haja una autorització expressa de la conselleria competent en matèria d'educació després de l'anàlisi dels riscos associats a aquesta externalització, en especial sobre els aspectes següents:

– Les comunicacions han de xifrar les dades d'extrem a extrem.



– La ubicació de les dades ha d'estar en l'Espai Econòmic Europeu.



– S'ha de comprovar el compromís, a través de les seues polítiques, de no realitzar un perfilat o analítica amb les dades emmagatzemades.

– No s'ha de permetre fer ús de les dades, ni tan sols anonimitzades, per a finalitats diferents d'aquelles directament relacionades amb la prestació del servei.

2. En relació amb l'ús de xarxes socials en l'àmbit educatiu, l'esmentada Resolució de 28 de juny de 2018 indica que la publicació de dades personals en xarxes socials per part dels centres educatius, requereix disposar del consentiment inequívoc de les persones implicades, a les quals caldrà informar prèviament de manera clara de les dades que es publicaran, en quines xarxes socials, amb quina finalitat, qui pot accedir a les dades, així com de la possibilitat d'exercir els seus drets d'accés, rectificació, oposició, supressió («dret a l'oblit»), limitació del tractament, portabilitat i de no ser objecte de decisions individualitzades, així com el dret a la retirada del consentiment prèviament atorgat.



3. No requereix autorització l'ús de xarxes socials per a l'exercici de les competències en matèria d'educació, sempre que no tracten ni difonguen dades personals del tractament de les quals siguen responsables els titulars d'òrgans superiors o del nivell directiu de la Conselleria. Té la condició de dades personals tota informació que es puga relacionar amb una persona física identificada o identificable. Aquesta definició inclou, entre altres dades, imatges, veu, codis d'identificació, qualificacions o opinions. No obstant això:

a) Està expressament desautoritzat l'ús de xarxes socials que incloguen qualsevol tipus de publicitat o que puguen ser utilitzades per a una finalitat diferent de la mateixa comunicació.

b) Quan s'utilitzen aquests mitjans, els centres educatius han d'informar les famílies i l'alumnat major de 14 anys sobre l'ús segur de les xarxes socials, dels drets i obligacions dels intervinents, així com de l'exempció de responsabilitat de la Conselleria en aquestes aplicacions.



c) Quan les dades personals de l'alumnat, incloent-hi fotografies o vídeos, siguen proporcionades per tercers o altres membres de la comunitat educativa, sense mediació del titular de les dades (l'alumnat major de 14 anys, o qui exercisca la representació legal del menor), s'ha de garantir que es disposa de l'autorització expressa i concreta d'ús, o l'assumpció de responsabilitat pel cedent.



4. Qualsevol tractament de dades de caràcter personal ha de complir amb el que es preveu en la normativa vigent en la matèria i, en particular, amb les obligacions d'informació a les persones afectades pels tractaments i transparència sobre aquestes. A més, han de cenyir-se a les finalitats específiques previstes en la seua creació i han d'haver sigut publicades en els corresponents registres d'activitats de tractament (RAT).

L'òrgan d'informació i assessorament de la Generalitat en matèria de protecció de dades és la Delegació de Protecció de Dades (http://participacio.gva.es/web/contacte), al qual es poden dirigir les persones interessades pel que respecta a totes les qüestions relatives al tractament de les seues dades personals i a l'exercici dels seus drets, a l'empara del Reglament general de protecció de dades. Quant a la forma d'exercir els drets, es pot consultar més informació en l'enllaç següent:

www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=19970

5. Sobre la utilització d'aplicacions de missatgeria per part del professorat per a la comunicació amb l'alumnat, el punt 3.2.7 de l'esmentada Resolució de 28 de juny de 2018 indica que, amb caràcter general, les comunicacions entre el professorat i l'alumnat han de tindre lloc dins de l'àmbit de la funció educativa i no dur-se a terme a través d'aplicacions de missatgeria instantània. Si cal establir canals específics de comunicació, han d'emprar-se els mitjans i eines establits per la conselleria competent en matèria d'educació i posats a disposició d'alumnat i professorat, o per mitjà del correu electrònic. Així mateix, quan la comunicació siga entre el professorat i qui exercisca la representació legal de l'alumnat, el punt 3.2.8 assenyala que les comunicacions han de dur-se a terme a través dels mitjans posats a disposició dels dos pel centre educatiu o la conselleria competent en matèria d'educació.



6. Els tractaments de dades personals mitjançant aplicacions informàtiques mòbils, conegudes com a app, han d'incloure's en la política de seguretat del centre, com a mínim amb les mateixes garanties que qualsevol altre tractament, tal com indica l'informe sobre la utilització per part de professorat i alumnat d'aplicacions que emmagatzemen dades en núvol amb sistemes aliens a les plataformes educatives, publicat per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades

(https://www.aepd.es/media/guias/guia-orientaciones-apps-datos-alumnos.pdf).

Tal com indica aquest informe, les aplicacions que contenen més dades personals de l'alumnat són els quaderns de notes dels docents, que contenen el seu progrés i les seues qualificacions. Per tant, qualsevol aplicació que incloga la identificació de l'alumne pot portar a l'elaboració de perfils segons les funcionalitats i la tipologia de les dades recopilades. Amb els hàbits de navegació, juntament amb les dades d'altres usuaris amb els quals contacta i el seu comportament educatiu, es poden crear perfils de l'usuari susceptibles de ser tractats sense el consentiment de l'usuari, amb l'excusa de la millora del funcionament del servei. Els usuaris es poden classificar fàcilment segons la seua activitat, en funció de les accions que realitzen, o fins i tot del temps que tarden a realitzar-les. Cal tindre en compte que les aplicacions d'instal·lació no assistida en dispositius mòbils intel·ligents són capaces d'accedir a gran quantitat de dades de caràcter personal emmagatzemades en el mateix dispositiu, com ara el número d'identificació del terminal, l'agenda de contactes, imatges o vídeos. A més, aquestes aplicacions poden accedir als sensors del dispositiu i permeten obtindre la ubicació geogràfica, capturar fotos, vídeo o so.

Per tot això, no es podran utilitzar aquelles plataformes informàtiques o aplicacions informàtiques mòbils (app), diferents de les que posa a disposició o autoritza la conselleria competent en matèria d'educació, que tinguen com a finalitat:

a) Tant la comunicació amb les famílies, com amb l'alumnat.

b) El seguiment de l'alumnat a través de quaderns de notes de progrés i la seua qualificació.





CONSIDERACIONS FINALS



1. L'annex d'aquesta resolució serà aplicable per al curs acadèmic 2020-2021, en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que, degudament autoritzats, impartisquen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat. Als centres privats concertats no serà aplicable el contingut de l'apartat 2, els subapartats 3.2.7, 4.2.1.5.b) i 4.2.1.5.c), l'apartat 6 i el subapartat 11.3. La resta d'apartats sí que es consideren aplicables als centres privats concertats perquè es tracta d'aspectes generals que, si bé no són prescriptius, sí que poden considerar-se com a orientatius per a l'organització, però sempre que no s'oposen al que estableix la normativa específica de rang superior aplicable.

2. La direcció de cada centre complirà i farà complir el que estableix aquesta resolució i adoptarà les mesures necessàries perquè el contingut siga conegut per tots els membres de la comunitat educativa.



3. La Inspecció d'Educació vetlarà pel compliment del que estableix aquesta resolució.

4. Les direccions territorials competents en matèria d'educació resoldran, en l'àmbit de la seua competència, els problemes que sorgisquen de l'aplicació d'aquesta resolució.