RESOLUCIÓ de 29 de juliol de 2020, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual es dicten instruccions per a l'organització i funcionament dels centres específics d'Educació Especial sostinguts amb fons públics per al curs 2020-2021. [2020/6307]
(DOGV núm. 8872 de 03.08.2020) Ref. Base de dades 006152/2020
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Autoritzacions administratives Temàtics: educació, malaltia infecciosa
ÍNDEX
Primer. Objecte i àmbit d'aplicació
Segon. Alumnat
Tercer. Escolarització
Quart. Escolarització combinada
Cinqué. Organització de centre
Sisé. Organització d'etapes i àrees d'intervenció
Seté. Pla d'actuació personalitzat (PAP)
Huité. Programes de Transició a la Vida Adulta (TVA)
Nové. Programes formatius de qualificació bàsica adaptada a alumnat amb necessitats educatives especials permanents
Desé. Avaluació del procés d'aprenentatge i ensenyament
Onzé. Certificació final d'estudis
Dotzé. Centres d'Educació Especial com a centres de recursos
Tretzé. Plantilles
Catorzé. Horari del personal
Quinzé. Funcions de coordinació
Setzé. Horari del centre
Disseté. Serveis complementaris de transport i menjador
Dihuité. Disposicions supletòries
La Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig, d'educació, estableix que l'escolarització de l'alumnat que presenta necessitats educatives especials s'ha de regir pels principis de normalització i inclusió i assegurar la no discriminació i igualtat efectiva en l'accés i la permanència en el sistema educatiu, i sols s'ha de dur a terme en unitats o centres d'Educació Especial quan les seues necessitats no puguen ser ateses en el marc de les mesures d'atenció a la diversitat dels centres ordinaris.
La Llei 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat, estableix com a actuació en matèria educativa, que les conselleries amb competències en matèria d'educació i formació, vetlaran pel gaudi efectiu del dret de les persones amb discapacitat o diversitat funcional a una educació pública, inclusiva i de qualitat, com també a la formació al llarg de la vida, sense discriminació per motiu o per raó d'aquesta circumstància i sobre la base de la igualtat d'oportunitats, i seran les encarregades de garantir una política de foment que assegure el procés educatiu adequat, l'adopció d'ajustos raonables en funció de les necessitats individuals i facilite les mesures de suport personalitzades i efectives en entorns que fomenten al màxim el desenvolupament acadèmic i social, de conformitat amb l'objectiu de la plena inclusió. D'acord amb aquesta llei, per ajustos raonables s'entenen les modificacions i les adaptacions necessàries i adequades que no imposen una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requerisquen en un cas particular, per a garantir a les persones amb diversitat funcional o discapacitat el gaudi o l'exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets humans i les llibertats fonamentals.
El Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, explicita que correspon a les administracions educatives assegurar un sistema educatiu inclusiu en tots els nivells educatius, prestant atenció a la diversitat de necessitats educatives de l'alumnat amb discapacitat, mitjançant la regulació de suports i ajustos raonables per a l'atenció d'aquells que precisen una atenció especial d'aprenentatge o d'inclusió.
El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià, té per objecte establir i regular els principis i les actuacions encaminades al desenvolupament d'un model inclusiu en el sistema educatiu valencià per a fer efectius els principis d'equitat i igualtat d'oportunitats en l'accés, participació, permanència i progrés de tot l'alumnat, i aconseguir que els centres docents es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones. En la mateixa línia de les disposicions referides abans, remarca l'excepcionalitat de l'escolarització en un centre d'Educació Especial i defineix, entre altres, les tasques complementàries que aquests centres han de desenvolupar com a centres de recursos.
L'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià, té per objecte regular l'organització de la resposta educativa en els centres docents, en el marc de l'educació inclusiva, a fi de garantir l'accés, la participació, la permanència i el progrés de tot l'alumnat, com a nucli del dret fonamental a l'educació i des dels principis de qualitat, igualtat d'oportunitats, equitat i accessibilitat universal.
És una realitat que el desenvolupament d'un model d'educació inclusiva ha propiciat un increment de l'alumnat amb necessitats educatives especials que s'escolaritza en els centres docents ordinaris, en l'aula ordinària o en una unitat específica. Com a conseqüència d'això, s'ha produït una variació dels perfils de l'alumnat que s'escolaritza en els centres d'Educació Especial, principalment en les etapes d'Educació Infantil i Educació Primària, que presenta necessitats educatives especials més greus i, per tant, requereix suports especialitzats d'alta intensitat i individualització durant tota la jornada escolar.
D'altra banda, els centres d'Educació Especial es configuren com a centres de recursos que assessoren i donen suport als centres docents ordinaris en els processos de transformació cap a la inclusió i en la resposta educativa amb l'alumnat amb necessitats educatives especials i, en aquest sentit, aquesta funció es desenvolupa en la Resolució de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es regula l'organització dels Centres Específics d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat com a centres de recursos.
A més a més, durant el curs 2019-2020 s'ha viscut una situació extraordinària derivada l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març (BOE 67, 14.03.2020) com a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, cosa que ha ocasionat un replantejament de l'activitat educativa i una reglamentació específica per a organitzar amb garanties aquesta situació.
L'Ordre EFP/365/2020, de 22 d'abril (BOE 114, 24.04.2020), estableix directrius d'actuació per a l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19.
La Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional (DOGV 8807, 08.05.2020), estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19.
Mitjançant l'Ordre EFP/561/2020, de 20 de juny, del Ministeri d'Educació i Formació Professional (BOE 175, 24.06.2020), es publiquen els Acords de la Conferència Sectorial d'Educació, per a l'inici i el desenvolupament del curs 2020-2021.
D'acord amb això, cal dictar instruccions per al curs acadèmic 2020-2021 que contemplen la situació extraordinària generada durant el curs 2019-2020.
De conformitat amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions, i el Decret 7/2019, de 20 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les secretaries autonòmiques de l'Administració del Consell, resolc:
Primer. Objecte i àmbit d'aplicació
1. Aquesta Resolució té per objecte dictar instruccions per a l'organització i funcionament dels centres d'educació especial per al curs 2020-2021, tenint en compte l'adopció de mesures extraordinàries que els afecten com a conseqüència de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, la qual cosa requereix una anàlisi de cada context educatiu i obliga a un replantejament de diversos aspectes de l'organització del centre, per poder donar la millor resposta a l'alumnat dins d'aquesta nova situació.
2. L'àmbit d'aplicació són els centres específics d'Educació Especial sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià.
3. Aquesta resolució també és d'aplicació a les unitats específiques que, per raons geogràfiques o d'una altra índole, es constitueixen com a unitats substitutòries dels centres d'Educació Especial, tot considerant que, en aquest cas, són subsidiàries les instruccions dictades per als ensenyaments dels centres en què estan ubicades.
Segon. Alumnat
És destinatari de l'escolarització en els centres d'Educació Especial l'alumnat que compleix els requisits següents:
a) Presenta necessitats educatives especials derivades de trastorn de l'espectre autista (TEA), plurideficiència amb discapacitat intel·lectual, discapacitat intel·lectual greu i profunda i, excepcionalment en l'etapa d'educació secundària i en els programes de Transició a la Vida Adulta, alumnat amb discapacitat intel·lectual moderada. L'alumnat que no està inclòs a cap de les situacions anteriors, s'ha d'assimilar, als efectes administratius, al tipus de discapacitat que més s'ajusta a les seues característiques.
b) Aquest alumnat requereix, d'acord amb l'informe sociopsicopedagògic i en el moment en què es troba, mesures de resposta educativa de nivell IV i suport de grau 3, com a conseqüència del nivell baix d'autonomia, generalitzada en diferents àmbits de desenvolupament en relació a l'edat, cosa que implica suports intensius, especialitzats i individualitzats durant la major part de la jornada escolar.
c) L'informe sociopsicopedagògic justifica, amb evidències, que aquesta opció d'escolarització excepcional és més adequada que l'escolarització en un centre ordinari, en l'aula ordinària o en una unitat específica, després d'haver valorat i aplicat les mesures necessàries per a l'eliminació de les barreres del context i els ajustos raonables que poden dur-se a terme.
d) La situació de discapacitat està acreditada pels serveis i equips mèdics de valoració, mitjançant informes mèdics o certificat de discapacitat.
e) La resolució de la persona titular de la Direcció Territorial d'Educació disposa, d'acord amb l'article 45 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, l'escolarització en un centre d'Educació Especial.
Tercer. Escolarització
1. Els criteris per a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials són els que s'indiquen en l'article 20 del Decret 104/2018, de 27 de juliol, i en l'article 45 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
2. Correspon als serveis especialitzats d'orientació la valoració i identificació de les necessitats educatives especials i l'emissió de l'informe sociopsicopedagògic per a l'escolarització.
3. Per a l'alumnat que s'escolaritza en un centre d'Educació Especial s'ha de tramitar, de forma preceptiva, un dictamen per a l'escolarització, d'acord amb el procediment descrit en l'article 46 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
4. Els centres d'Educació Especial han de col·laborar amb els serveis especialitzats d'orientació en la valoració de l'alumnat amb necessitats educatives especials per al qual s'ha de proposar o revisar la modalitat d'escolarització, quan aquesta implica una modalitat específica en un centre d'Educació Especial, d'acord amb el que disposa l'article 23.3.f. del Decret 104/2018, de 27 de juliol.
5. La direcció del servei psicopedagògic escolar (SPE) ha de supervisar el procés de valoració sociopsicopedagògica i visar els informes dels gabinets psicopedagògics autoritzats que proposen l'escolarització en un centre d'Educació Especial.
6. Amb caràcter general, l'alumnat d'Educació Infantil s'ha d'escolaritzar en la modalitat ordinària en una aula ordinària, llevat que, excepcionalment i de manera molt justificada, les circumstàncies aconsellen l'escolarització en una unitat específica o en un centre d'Educació Especial.
7. En qualsevol cas, les decisions sobre l'escolarització estan subjectes a un seguiment continuat pels centres docents i pels serveis competents, a fi de garantir el seu caràcter revisable i reversible, fet que és preceptiu en el canvi d'etapa, sense perjuí que la direcció o titularitat del centre, oït l'equip educatiu, i les famílies o representants legals de l'alumnat, poden sol·licitar la revisió en qualsevol moment de l'escolaritat.
8. Totes les decisions i accions que es realitzen referides a l'escolarització d'aquest alumnat s'han de coordinar amb les famílies o representants legals, a les quals se'ls ha d'oferir un acompanyament i assessorament integral, especialment en l'escolarització inicial i en els moments de transició, que tinga en compte els aspectes emocionals, l'opinió i punts de vista. Així mateix, s'ha de fomentar la participació de totes les persones implicades, amb l'objectiu de conformar un procés col·laboratiu que tinga en compte tots els punts de vista i situe l'alumnat en el centre de les decisions.
9. D'acord amb allò que disposa el Decret 104/2018, de 27 de juliol, l'alumnat pot romandre en un centre d'Educació Especial fins als vint-i-un anys, fet que pot prolongar-se fins als vint-i-quatre anys si cursa programes formatius de qualificació bàsica adaptada a les persones amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat.
10. Per al curs 2020-2021, resulta d'aplicació el que es disposa en la Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional per la qual s'estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19, quant a permanència extraordinària d'un curs més per a l'alumnat de vint-i-un anys.
Quart. Escolarització combinada
1. Al llarg del curs 2020-2021, i mentre persistisca la situació sanitària derivada de la Covid-19, la modalitat d'escolarització combinada es deixa sense efecte. Per tant, l'alumnat haurà d'assistir al seu centre de referència, entenent per aquest el centre on assisteix la major part de la jornada escolar setmanal, amb la consideració que ha d'haver-hi una coordinació entre els dos centres per a organitzar l'atenció i fer el seguiment de l'alumnat.
2. Amb caràcter general, la Direcció General d'Inclusió Educativa no autoritzarà programes singulars d'escolarització combinada grupal de centres d'Educació Especial amb centres ordinaris, llevat dels casos en què es garantisca la configuració dels agrupaments com a grups de convivència estable i les condicions de seguretat establides en els plans de contingència.
Cinqué. Organització del centre
5.1. Pla de contingència
1. Els centres d'Educació Especial han d'elaborar un pla de contingència per tal de respondre als possibles escenaris derivats de la crisi sanitària provocada per la Covid-19.
2. Per a la confecció d'aquest pla es comptarà amb el suport de la direcció territorial a través de la Inspecció d'Educació i amb l'assessorament del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Propi de la Generalitat.
3. El pla es realitzarà d'acord amb el pla de contingència que, per als centres docents públics dependents de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, elaborarà l'administració educativa, i tenint en compte les instruccions generals que s'elaboren per part de l'INVASSAT. No obstant això, els centres privats i els dependents de l'administració local elaboraran el seu Pla de contingència tenint en compte l'indicat en el pla elaborat per l'administració educativa i en funció del que establisquen els seus respectius serveis de prevenció, d'acord amb la normativa que és aplicable a cadascun d'aquests centres.
4. Aquest pla ha d'incloure les mesures tècniques, humanes i organitzatives necessàries d'actuació a cada moment o situació, respecte de la materialització de la potencial amenaça. A més, s'hauran d'establir clarament les instruccions i responsabilitats necessàries, i indicar els aspectes que han de quedar definits. El contingut d'aquest pla serà objecte de difusió entre els diferents membres de la comunitat educativa.
5. D'acord amb les línies generals que estableixen els Acords de la Conferència Sectorial d'Educació de data 11 de juny, publicats mitjançant l'Ordre EFP/561/2020, de 20 de juny, i tenint en compte les característiques de l'alumnat i l'organització de centre, s'han d'incloure els aprenentatges que faciliten que l'alumnat comprenga la nova situació i assimile les normes bàsiques d'higiene i seguretat en els diferents contextos de participació. Per a aconseguir aquest objectiu, es fomentarà la participació activa de l'alumnat i de les seues famílies i s'utilitzaran materials en format accessible, adequats a cada cas, que permeten l'anticipació i comprensió de l'entorn.
5.2. Organització d'agrupaments i professionals
1. Els centres d'Educació Especial s'organitzaran per grups que comptaran amb una tutora o un tutor.
2. Complementàriament, s'organitzaran nuclis de convivència de caràcter estable compostos per aproximadament 20-25 alumnes procedents d'un nombre determinat de grups, segons el criteri que establisca la direcció de cada centre, en funció de la distribució dels espais o de la ràtio de les aules, amb l'objectiu que aquest alumnat puga compartir personal, activitats i espais (professorat especialista, activitats en grup, pati, menjador, etc.).
3. El temps d'esplai s'organitzarà per nuclis de convivència, tenint en compte els espais disponibles i, si fora necessari, en franges horàries diferents.
4. Atés que la tasca de tot el personal educatiu implica un contacte directe amb l'alumnat i no pot garantir-se el metre i mig de distància de seguretat, l'organització dels recursos personals tindrà en compte les indicacions següents:
a) El personal especialista de Pedagogia Terapèutica que té funcions de suport i el personal especialista d'Audició i Llenguatge realitzaran la seua intervenció sempre amb l'alumnat que pertany a un mateix nucli de convivència.
b) El personal educador d'educació especial que està compartit entre grups diferents, realitzarà la seua intervenció amb l'alumnat que pertany a un mateix nucli de convivència.
c) El professorat d'Educació Física i de Música impartirà les seues classes, sempre que siga possible, en espais ben ventilats, suficientment amplis i a l'aire lliure, respectant les mesures de seguretat especificades al Pla de contingència.
El centres que comptem amb un únic lloc d'especialista d'Educació Física i de Música atendran la totalitat dels agrupaments, tenint en compte que en un mateix dia no podran canviar de nucli de convivència. Si el centre compta amb més d'un lloc d'especialista d'Educació Física i de Música se'ls assignarà, amb caràcter fixe, determinats nuclis de convivència.
d) Els centres que compten amb més d'un lloc de fisioterapeuta assignaran a cada professional l'atenció de l'alumnat inclòs en un mateix nucli de convivència o en determinats nuclis de convivència. Si el centre compta amb un únic lloc de fisioterapeuta, aquest atendrà a tot l'alumnat, adoptant les corresponents mesures de seguretat especificades al Pla de contingència.
e) El personal d'infermeria, a més de les funcions assignades, vetlarà pel compliment dels protocols sanitaris i supervisarà i orientarà el personal del centre educatiu i les famílies. Les intervencions individualitzades que impliquen aquesta atenció es duran a terme a l'espai d'infermeria o a l'aula de referència, segons la necessitat.
5. Els centres podran organitzar activitats complementàries i extraescolars dins el mateix nucli de convivència i, fora d'aquest, sempre que es puga garantir la distància mínima interpersonal de metre i mig, i que, a més, es dispose d'un registre amb la relació de l'alumnat i del personal participant, de manera que, en el cas de detectar un contagi, es puga fer la traçabilitat sobre les persones que caldria aïllar.
Sisé. Organització d'etapes i àrees d'intervenció
1. La distribució de les etapes en els centres d'Educació Especial és la següent:
Educació Infantil, que comprén el tram d'edat de tres a sis anys, que pot prolongar-se fins als huit anys.
Educació Primària, que comprén el tram d'edat de sis a dotze anys, que pot prolongar-se fins als catorze anys.
Educació Secundària Obligatòria, que comprén el tram d'edat de dotze a setze anys, que pot prolongar-se fins als dènou anys.
2. L'estructura d'aquestes etapes és equivalent a les dels ensenyaments ordinaris, amb l'objectiu de facilitar l'organització dels centres i l'escolarització combinada de l'alumnat. No obstant això, aquesta organització no implica la necessitat d'assolir els continguts i les competències dels currículums ordinaris de les etapes referides.
3. Dins el tram de l'edat cronològica corresponent a cada etapa, els centres poden realitzar una distribució flexible de l'alumnat, d'acord amb criteris pedagògics, metodologies de treball, estil d'aprenentatge i necessitats de l'alumnat.
4. Els centres d'Educació Especial també poden oferir Programes de Transició a la Vida Adulta (TVA), en el tram de setze a vint-i-un anys, i programes de qualificació professional bàsica adaptada a l'alumnat amb necessitats educatives especials, en les condicions que s'especifiquen en els apartats seté i huité d'aquesta resolució.
5. Les àrees d'intervenció preferent en les diferents etapes educatives són les següents:
Àrea Infantil Primària ESO
Autonomia personal / Llar
Recursos Comunitaris
Acadèmica Funcional En funció de l'alumnat
Comunicació i Llenguatge
Habilitats Motrius /
Educació Física
Habilitats Socials
Educació Musical
Educació Artística
Educació Plàstica, Visual i Audiovisual
Destreses Laborals En funció de l'alumnat
Religió /
Valors Socials i Cívics
6. Els programes de Transició a la Vida Adulta s'organitzen en les mateixes àrees d'intervenció preferent que en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria, posant especial èmfasi en les competències que faciliten l'autonomia de l'alumnat en la vida quotidiana.
7. Les famílies o representants legals de l'alumnat han de triar i sol·licitar expressament, per escrit, a l'inici de l'etapa o de la seua escolarització en el centre, que aquest curse l'àrea de Religió o l'àrea de Valors Socials i Cívics, i poden modificar la seua opció a l'inici del curs escolar següent.
8. Amb caràcter experimental, els centres d'Educació Especial podran anar substituint de forma progressiva les àrees d'intervenció descrites en aquesta resolució, per les competències clau, situació que han de comunicar a la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la seua autorització.
Seté. Pla d'actuació personalitzat (PAP)
1. Per a l'alumnat escolaritzat en els centres d'Educació Especial o en la modalitat combinada entre un centre d'Educació Especial i un centre ordinari, s'ha de realitzar un Pla d'actuació personalitzat, d'acord amb el que s'especifica en els articles 8 i 9 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
2. L'elaboració del Pla d'actuació personalitzat és competència de l'equip educatiu que atén l'alumnat, coordinat per la tutora o el tutor d'aquest i assessorat pel servei especialitzat d'orientació.
3. En la planificació, desenvolupament i avaluació del Pla d'actuació personalitzat, s'ha de fomentar i facilitar la participació activa de l'alumnat i de tots els agents significatius amb qui habitualment es relaciona, especialment la família, tot considerant les seues metes, preferències, capacitats i les característiques i oportunitats de l'entorn, en el marc de les planificacions centrades en la persona (PCP).
4. El Pla d'actuació personalitzat ha de complir els requisits bàsics següents:
a) Situar l'alumnat en el centre del procés, promovent el procés d'autodeterminació.
b) Plantejar els objectius educatius com a competències funcionals que doten l'alumnat del major grau possible d'autonomia i d'independència en la vida quotidiana.
c) Estar vinculat al context natural i a l'espai vital, des de la consideració que l'escola ha de preparar per a la participació en un conjunt variat d'activitats comunitàries.
d) Incloure continguts individualitzats per al desenvolupament de les competències que aquest alumnat té més baixes, tenint en compte al mateix temps les seues fortaleses, habilitats i estil d'aprenentatge.
e) Incorporar activitats adequades a la seua edat cronològica i possibilitats d'assoliment.
f) Possibilitar la participació de l'alumnat en una ampla varietat d'activitats i entorns, afavorint la pràctica i la transferència de les habilitats bàsiques en diferents contextos de participació.
g) Seleccionar els materials curriculars d'acord amb els criteris de funcionalitat, vinculació al context natural, personalització, coeducació i respecte al medi ambient. Els materials han de fer un ús no sexista del llenguatge, i en les imatges ha d'haver-hi una presència equilibrada i no estereotipada de dones i homes.
h) Incloure sistemes de comunicació augmentatius i alternatius (SAAC), com a element essencial per a facilitar l'accés a la comunicació i al currículum de l'alumnat que presenta dificultats per a aconseguir una comunicació verbal funcional.
i) Incorporar en les diferents àrees i àmbits els principis coeducatius adreçats a l'eliminació dels prejudicis, estereotips, comportaments discriminatoris o situacions de violència en relació al gènere, l'orientació sexual i la identitat de gènere, per mitjà de l'aprenentatge de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i de models de convivència basats en el respecte a les diferències i la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones.
j) Desenvolupar actituds i conductes que promoguen la seguretat personal, l'equilibri afectiu i la vivència lliure i responsable de la seua sexualitat.
k) Prioritzar l'opinió, necessitats, interessos i preferències de l'alumnat.
l) Implicar les famílies o representants legals en les decisions educatives que afecten les seues filles i els seus fills i en el desenvolupament de pautes en la llar.
5. Per a l'alumnat que requereix, d'acord amb l'informe sociopsicopedagògic, productes individuals de suport per a millorar la seua autonomia i l'accés al currículum, la direcció o la titularitat del centre ha de fer la sol·licitud a la conselleria competent en matèria d'educació, d'acord amb la Resolució de 31 d'octubre de 2019, de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la sol·licitud i la gestió de productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
6. El Pla d'actuació personalitzat ha d'incloure l'orientació i acompanyament a l'alumnat sobre l'itinerari acadèmic o formatiu més adequat per a cada alumna o alumne, en funció de les seues capacitats, interessos i possibilitats d'èxit. Sempre que siga possible, se l'ha d'orientar cap a programes formatius de qualificació bàsica adaptada a les persones amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat, amb l'objectiu que puga adquirir les competències professionals necessàries per a la seua inclusió sociolaboral.
7. L'orientació ha de capacitar l'alumnat perquè puga realitzar eleccions lliures de condicionants basats en els rols i estereotips de gènere socialment arrelats i acceptats, i perquè puga desenvolupar tasques de forma equitativa i paritària.
Huité. Programes de Transició a la Vida Adulta (TVA)
1. Els centres d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat poden impartir programes per a la Transició a la Vida Adulta destinats a l'alumnat que reunisca els dos requisits següents:
a) Tindre complits els setze anys.
b) Haver cursat l'ensenyament bàsic en un centre d'Educació Especial o en un centre ordinari, quan les seues necessitats educatives especials aconsellen continuar el seu procés educatiu mitjançant aquests programes.
2. Els programes de Transició a la Vida Adulta s'orienten a la consecució dels objectius següents:
a) Consolidar i desenvolupar les capacitats de l'alumnat i promoure el major grau possible d'autonomia personal i social.
b) Mantindre i aplicar a la vida quotidiana les competències instrumentals bàsiques adquirides en les etapes corresponents a l'ensenyament bàsic obligatori.
c) Fomentar la participació de l'alumnat en tots els àmbits en què es desenvolupa la vida adulta.
d) Desenvolupar els aspectes relacionals que els defineixen com a membres d'una societat, construir la seua pròpia identitat personal i afavorir la participació i responsabilitat ciutadana.
e) Adquirir habilitats laborals de caràcter polivalent, la capacitat per a seguir normes elementals i de seguretat en el treball, la motivació davant la tasca i la no discriminació per raó de gènere o qualsevol altra circumstància.
f) Desenvolupar actituds i conductes que promoguen la seguretat personal, l'equilibri afectiu i la vivència lliure i responsable de la seua sexualitat, tenint en compte l'autonomia de cada alumna o alumne.
3. Els programes de Transició a la Vida Adulta s'estructuren en els àmbits d'experiència següents:
a) Autonomia personal en la vida diària
b) Integració social i comunitària
c) Orientació i formació laboral
Aquests àmbits han d'incorporar les àrees d'intervenció preferent de l'etapa de secundària obligatòria especificades en el punt 5 de l'apartat cinqué d'aquesta resolució. El contingut i l'horari s'han d'ajustar a les característiques i necessitats de l'alumnat, tot considerant les seues capacitats, les possibilitats de dur-les a terme i l'itinerari formatiu personalitzat.
4. Els programes de Transició a la Vida Adulta els han d'impartir mestres de l'especialitat de Pedagogia Terapèutica i professorat tècnic de Formació Professional.
5. El personal especialista de Pedagogia Terapèutica ha d'assumir, preferentment, la tutoria del grup i la docència dels àmbits d'autonomia personal en la vida diària i d'integració social i comunitària. El professorat tècnic de Formació Professional és el responsable de la docència de l'àmbit d'orientació i formació laboral.
6. L'equip educatiu, amb l'assessorament de l'especialista d'Orientació Educativa, pot determinar la conveniència que, per les seues capacitats i necessitats, una alumna o un alumne no curse l'àmbit d'orientació i formació laboral, prèvia informació a les famílies o representants legals, que han de donar el seu consentiment per escrit.
7. Els centres privats concertats també poden impartir programes de Transició a la Vida Adulta, que, en tot cas, han d'organitzar i dur a terme amb el personal de la seua plantilla.
Nové. Programes formatius de qualificació bàsica adaptada a alumnat amb necessitats educatives especials permanents
1. D'acord amb el que disposa l'article 15 de l'Ordre 73/2014, de 26 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen els programes formatius de qualificació bàsica a la Comunitat Valenciana, els centres d'Educació Especial sostinguts amb fons públics poden oferir programes formatius de qualificació bàsica adaptada a persones amb necessitats educatives especials permanents.
2. Les condicions particulars d'aquests programes venen regulades per l'esmentada Ordre 73/2014 i la Resolució del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual es dicten instruccions per a l'organització i el funcionament dels programes formatius de qualificació bàsica en l'àmbit de la Comunitat Valenciana per a cada curs escolar.
Desé. Avaluació del procés d'aprenentatge i ensenyament
1. L'avaluació de l'alumnat ha de ser contínua, global, participativa i orientadora, considerant tots els elements, oportunitats i barreres que influeixen en el procés educatiu i en el desenvolupament de l'alumnat, referits al centre, al mateix l'alumnat, a les famílies i a l'entorn sociocomunitari.
2. Aquesta avaluació s'ha de realitzar en el marc del procediment d'avaluació del Pla d'actuació personalitzat, d'acord amb el que s'estableix en l'article 9 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, i prenent com a referent els objectius i criteris d'avaluació establits en aquest. Té com a finalitat conéixer el progrés de l'alumnat, ajustar la resposta educativa, prendre decisions relatives a l'escolarització, afavorint sempre que siga possible l'accés a un règim de major inclusió, i proporcionar l'orientació acadèmica i professional que més s'adeqüe a les seues capacitats, interessos i possibilitats de progrés.
3. L'equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat pel servei especialitzat d'orientació, ha de facilitar a les famílies o representants legals la informació periòdica, en format accessible, sobre el procés d'avaluació i les mesures que se'n deriven, així com l'assessorament i les orientacions que contribuïsquen a l'adquisició o a la generalització de les competències treballades a l'àmbit familiar i sociocomunitari.
4. Els informes qualitatius sobre l'evolució de l'alumnat i les conclusions de l'avaluació s'han de facilitar a les famílies o representants legals, en format accessible, almenys en finalitzar cada trimestre i al final de curs escolar.
5. Així mateix, en el marc dels processos d'avaluació continua, els equips educatius han de valorar el procés d'ensenyament i les pràctiques implementades, a fi de millorar la resposta a l'alumnat, les relacions amb les famílies, la comunitat i altres agents participants, l'organització del centre, la innovació i la qualitat educativa.
Onzé. Certificació final d'estudis
1. En finalitzar la seua escolaritat, l'alumnat rebrà un certificat acreditatiu, conforme al model que s'adjunta en l'Annex únic d'aquesta resolució, en el qual consten les dates d'inici i de finalització d'aquesta, l'assoliment de competències i el consell orientador, que ha d'elaborar la tutora o el tutor amb la informació obtinguda de l'equip educatiu, i lliurar-lo a la família o representants legals.
2. L'especialista d'orientació educativa ha d'assessorar a les persones tutores en l'elaboració del consell orientador i, si escau, realitzar l'acompanyament a les famílies o representants en el procés de transició que corresponga.
Dotzé. Centres d'Educació Especial com a centres de recursos
El curs 2020-2021 l'organització i funcionament dels centres d'educació especial com a centres de recursos es regula a través de la Resolució de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es regula l'organització dels Centres Específics d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat com a centres de recursos.
Tretzé. Plantilles
1. En els centres d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat, els llocs de personal de Pedagogia Terapèutica, Audició i Llenguatge, educador d'Educació Especial i fisioterapeuta, es determinen en funció del nombre d'alumnat escolaritzat i les necessitats, d'acord amb la ràtio establida en la normativa vigent per a aquests centres.
2. En els centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat, el personal fisioterapeuta facilita també atenció de fisioteràpia a l'alumnat amb discapacitat motriu que està escolaritzat en els centres ordinaris, quan així ho determina el seu informe sociopsicopedagògic. Aquesta atenció es pot facilitar en el centre ordinari o en el centre d'educació especial, en el cas que, per a la intervenció, siguen necessaris equipaments o materials que no poden traslladar-se. La intervenció del personal fisioterapeuta en el centre ordinari inclou també les orientacions i pautes facilitades als equips educatius per a la correcta atenció de l'alumnat.
3. Els centres d'Educació Especial privats concertats contracten el personal necessari de les especialitats corresponents, d'acord amb els mòduls econòmics establits en la Llei de pressupostos de la Generalitat, en funció del tipus d'unitat concertada.
4. De conformitat amb l'article 5 de l'Ordre 12/2013, de 14 de març, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, els centres d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat tindran, a més dels llocs de treball de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge que els correspon, un lloc de treball d'Educació Física i un altre d'Educació Musical addicional, en les condicions següents:
a) Itinerant amb un altre centre d'Educació Especial, si tenen menys de nou unitats, sempre que la distància quilomètrica permeta l'elaboració d'un horari complet per a la plaça afectada, amb un informe previ de la direcció competent en matèria de personal docent.
b) No itinerant, si tenen entre nou o dèsset unitats.
Els centres d'Educació Especial que tenen díhuit o més unitats incrementaran un segon lloc de treball, d'Educació Física i Educació Musical.
5. De conformitat amb el capítol II de la Llei 10/2019, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2020, els centres d'Educació Especial privats concertats comptaran amb professorat d'Educació Física i d'Educació Musical, fins a un màxim de dos professors en centres que disposen de nou o més unitats. Així mateix, disposaran d'un professor de suport de Pedagogia Terapèutica o d'Audició i Llenguatge amb vint-i-cinc hores, quan compten amb set o més unitats d'educació especial.
6. Per a impartir els tallers en els programes de Transició a la Vida Adulta (TVA) que hagen sigut autoritzats per la direcció general competent, els centres d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat comptaran amb professorat tècnic de Formació Professional o, quan no existisquen perfils adequats de professorat tècnics de Formació Professional, professorat de taller d'arts plàstiques i disseny.
7. Els centres d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat que tenen autoritzat, per la direcció general competent en matèria de Formació Professional, un programa formatiu de qualificació bàsica adaptada a les persones amb necessitats educatives especials permanents, comptaran amb professorat tècnic de Formació Professional de l'especialitat corresponent. Associat a aquest programa, es dotarà el personal necessari de Pedagogia Terapèutica, en cas que el centre no en dispose del nombre suficient per a cobrir les necessitats que aquests programes requereixen, previ informe de la Inspecció d'Educació de la zona i d'acord amb les instruccions dictades per la direcció general competent.
8. En els centres d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat, l'atenció d'Orientació Educativa i, si és el cas, de Treball Social, la facilita el servei psicopedagògic escolar del sector corresponent, sense perjuí de l'atenció que en el segon cas hi poden prestar els serveis socials municipals o mancomunats entre diferents municipis. En qualsevol cas, s'ha d'assegurar la coordinació interdisciplinària dels serveis implicats.
9. D'acord amb l'article 59.8 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana, els centres d'Educació Especial estaran dotats de personal d'infermeria, que dependran orgànicament del departament sanitari corresponent.
Catorzé. Horari del personal
1. L'horari del personal docent és el que disposen les instruccions d'inici de curs per a les etapes d'Educació Infantil i Primària i d'Educació Secundària, en funció del cos a què pertany el professorat.
2. L'horari de treball del personal no docent d'atenció directa professional a l'alumnat amb necessitats educatives especials s'ha d'adaptar a les característiques dels centres i als llocs de treball, i ajustar-se al Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, pel qual es regulen les condicions de treball del personal funcionari de l'administració de la Generalitat, i els acords laborals i els convenis col·lectius d'aquestes o aquests professionals. Així mateix, es tindran en compte els seus respectius pactes recollits en les resolucions de 9 de juliol de 2018, del secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es dona publicitat al Pacte de la Mesa Sectorial de Funció Pública, sobre millora de les condicions de treball del personal educador d'educació especial i del personal fisioterapeuta.
Quinzé. Funcions de coordinació
1. La direcció del centre designarà entre el professorat del Claustre, per un període màxim de quatre anys, una persona per cadascuna de les funcions de coordinació següents:
a) Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
b) Formació del professorat
c) Igualtat i convivència
d) Prevenció de riscos laborals
2. Les condicions aplicables a aquestes figures de coordinació són les mateixes que, per a aquestes funcions, estableixen les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Infantil de segon cicle i Educació Primària durant el curs 2020-2021.
3. La direcció o la titularitat del centre, a proposta del Claustre i dins l'àmbit de la seua autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, pot designar altres figures de coordinació per a desenvolupar els diferents projectes o accions establits en la Programació General Anual, que en aquest cas no comportaran una reducció horària.
4. Pel que fa al lloc de coordinació del centre de recursos, seran d'aplicació les condicions establides en la Resolució de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es regula l'organització dels centres específics d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat com a centres de recursos.
Setzé. Horari del centre
D'acord amb la Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional per la qual s'estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19, tots els centres mantindran en el curs 2020-2021 el mateix horari i jornada escolar que tenien autoritzat per al curs 2019-2020.
Disseté. Serveis complementaris de transport i menjador
17.1. Servei complementari de transport
1. Amb caràcter general, l'ús del transport escolar es durà a terme amb normalitat, fent ús de la mascareta al llarg de tot el trajecte. Si després de valorar els perfils de l'alumnat en cadascuna de les rutes, l'equip directiu comprova que un percentatge de l'alumnat, per les seues característiques, no pot portar mascareta, es podrà optar per alguna de les solucions següents:
a) Distribuir l'alumnat perquè es puga mantindre la distància de seguretat interpersonal d'un metre i mig, deixant seients buits.
b) Sol·licitar, excepcionalment, a la Direcció Territorial d'Educació corresponent la modificació de la ruta.
2 L'equip educatiu garantirà que la baixada i la pujada de l'autobús es realitze de forma ordenada i es guarde la distància mínima de seguretat, evitant aglomeracions a l'entrada del centre. Amb l'objectiu de complir aquestes mesures de seguretat, podrà flexibilitzar-se l'horari d'entrada i eixida de l'alumnat del centre.
17.2. Servei complementari de menjador
1. El servei de menjador podrà dur-se a terme a l'aula ordinària, al menjador o en aquells espais que la direcció del centre determine, sempre respectant els nuclis de convivència en què s'ha organitzat l'alumnat.
2. L'horari del menjador haurà de ser necessàriament de dues hores.
Dihuité. Disposicions supletòries
En tots aquells aspectes no regulats mitjançant disposicions administratives respecte a l'organització i funcionament dels centres d'Educació Especial, són subsidiàries les disposicions referents als centres que imparteixen Educació Infantil de segon cicle i Educació Primària.
València, 29 de juliol de 2020. El secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional: Miguel Soler Gracia.