RESOLUCIÓ de 29 de juliol de 2020, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual es dicten instruccions per a l'organització i funcionament de les unitats específiques ubicades en centres ordinaris sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments de segon cicle d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria per al curs 2020-2021. [2020/6308]
(DOGV núm. 8871 de 31.07.2020) Ref. Base de dades 006102/2020
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Temàtics: educació, cultura, esport, malaltia infecciosa
ÍNDEX
Preàmbul
Primer. Objecte i àmbit d'aplicació
Segon. Alumnat
Tercer. Objectius generals
Quart. Ràtio
Cinqué. Escolarització
Sisé. Criteris d'organització
Seté. Pla d'actuació personalitzat (PAP)
Huité. Avaluació i promoció de l'alumnat
Nové. Transició entre etapes i modalitats d'escolarització
Desé. Personal
Onzé. Formació del professorat i sensibilització de la comunitat educativa
Dotzé. Coordinació
Tretzé. Avaluació i seguiment de les unitats específiques
Catorzé. Habilitació d'unitats específiques
Quinzé. Disposicions supletòries
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, estableix que l'escolarització de l'alumnat que presenta necessitats educatives especials s'ha de regir pels principis de normalització i inclusió i assegurar la no discriminació i la igualtat efectiva en l'accés i la permanència en el sistema educatiu. L'escolarització d'aquest alumnat en unitats o centres d'Educació Especial només s'ha de dur a terme quan les seues necessitats no poden ser ateses en el marc de les mesures d'atenció a la diversitat dels centres ordinaris.
La Llei 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat, estableix com a actuació en matèria educativa, que les conselleries amb competències en matèria d'educació i formació, vetlaran pel gaudi efectiu del dret de les persones amb discapacitat o diversitat funcional a una educació pública, inclusiva i de qualitat, com també a la formació al llarg de la vida, sense discriminació per motiu o per raó d'aquesta circumstància i sobre la base de la igualtat d'oportunitats, i seran els encarregats de garantir una política de foment que assegure el procés educatiu adequat, l'adopció d'ajustos raonables en funció de les necessitats individuals i facilite les mesures de suport personalitzades i efectives en entorns que fomenten al màxim el desenvolupament acadèmic i social, de conformitat amb l'objectiu de la plena inclusió.
El Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de Drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, indica que les persones amb discapacitat tenen dret a una educació inclusiva, de qualitat i gratuïta, en igualtat de condicions que les altres persones, que correspon a les administracions educatives assegurar un sistema educatiu inclusiu en tots els nivells educatius, prestant atenció a la diversitat de necessitats educatives de l'alumnat amb discapacitat, mitjançant la regulació de suports i ajustos raonables per a l'atenció d'aquells que precisen una atenció especial d'aprenentatge o d'inclusió, i que l'escolarització d'aquest alumnat en centres d'Educació Especial o unitats substitutòries d'aquestes només s'ha de dur a terme quan, excepcionalment, les seues necessitats no poden ser ateses en el marc de les mesures d'atenció a la diversitat dels centres ordinaris i prenent en consideració l'opinió dels pares, mares o tutors legals. Així mateix, s'han de realitzar programes de sensibilització, informació i formació contínua als equips directius, al professorat i als professionals de l'educació, dirigits a la seua especialització en l'atenció a les necessitats educatives especials de l'alumnat amb discapacitat, de manera que puguen comptar amb els coneixements i ferramentes necessàries per a això.
El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià, té per objecte establir i regular els principis i les actuacions encaminades al desenvolupament d'un model inclusiu en el sistema educatiu valencià per a fer efectius els principis d'equitat i igualtat d'oportunitats en l'accés, participació, permanència i progrés de tot l'alumnat, i aconseguir que els centres docents es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones, en especial d'aquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat i en risc d'exclusió.
L'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià, té per objecte regular l'organització de la resposta educativa en els centres docents, en el marc de l'educació inclusiva, a fi de garantir l'accés, la participació, la permanència i el progrés de tot l'alumnat, com a nucli del dret fonamental a l'educació i des dels principis de qualitat, igualtat d'oportunitats, equitat i accessibilitat universal. Aquesta ordre dedica l'article 49 a les unitats específiques ubicades en centres ordinaris i, en la disposició addicional primera, faculta els òrgans superiors i centres directius competents en matèria d'educació per a dictar, en l'àmbit de les seues respectives competències, instruccions i quantes resolucions siguen necessàries per al correcte desenvolupament, aplicació i execució del que en disposa.
Les unitats específiques en centres ordinaris han anat evolucionant en els darrers anys, fins a adoptar un caràcter més obert i integrat en el centre dels quals formen part, assumint les funcions de donar una resposta especialitzada, intensiva i personalitzada a l'alumnat amb necessitats educatives especials en contextos més normalitzats, fomentar la inclusió efectiva de tot l'alumnat, contribuir a la transformació de les cultures, polítiques i pràctiques dels centres i aconseguir, d'aquesta manera, que puguen esdevindre en centres de recursos, innovadors, de qualitat i inclusius.
Durant el curs 2019-2020 s'ha viscut una situació extraordinària derivada de la declaració de l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març (BOE 67, 14.03.2020) com a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19.
L'Ordre EFP/365/2020, de 22 d'abril (BOE 114, 24.04.2020), estableix directrius d'actuació per a l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19.
La Resolució de 4 de maig de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional (DOGV 8807, 08.05.2020), estableix el marc i les directrius d'actuació a desenvolupar durant el tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs 2020-2021, davant la situació de crisi ocasionada per la Covid-19.
Mitjançant l'Ordre EFP/561/2020, de 20 de juny, del Ministeri d'Educació i Formació Professional (BOE 175, 24.06.2020), es publiquen Acords de la Conferència Sectorial d'Educació, per a l'inici i el desenvolupament del curs 2020-2021.
La Resolució de 17 de juliol de 2020, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual s'aproven les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Infantil de segon cicle i Educació Primària durant el curs 2020-2021 i la Resolució de 5 de juliol de 2020, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual s'aproven les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat durant el curs 2020-2021, concreta les mesures d'ordenació acadèmica, la coordinació docent, l'elaboració del Projecte educatiu i la Programació general anual, els horaris lectius, i altres aspectes didàctics i organitzatius d'aquestes etapes educatives.
Convé, per tant, dictar instruccions per al curs acadèmic 2020-2021 que, tenint en compte totes les normes anteriors, contemplen la situació extraordinària generada durant el curs 2019-2020 com a conseqüència de la Covid-19.
De conformitat amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determina el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions, i el Decret 7/2019, de 20 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les secretaries autonòmiques de l'Administració del Consell, resolc:
Primer. Objecte i àmbit d'aplicació
1. Aquesta Resolució té per objecte dictar instruccions per a l'organització i funcionament de les unitats específiques ubicades en centres ordinaris per al curs 2020-2021, tenint en compte l'adopció de mesures extraordinàries que els afecten com a conseqüència de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, la qual cosa requereix una anàlisi de cada context educatiu, per a donar resposta a aquesta nova situació, i obliga a un replantejament de diversos aspectes de l'organització del centre i dels mateixos ensenyaments.
2. L'àmbit d'aplicació són els centres docents ordinaris sostinguts amb fons públics que disposen d'unitats específiques i imparteixen ensenyaments de segon cicle d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria del sistema educatiu valencià.
Segon. Alumnat
1. Les unitats específiques ubicades en centres ordinaris constitueixen un recurs de suport especialitzat i intensiu per a facilitar la presència, la participació i l'aprenentatge, en contextos normalitzats i en grups ordinaris de referència, a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que compleix els requisits següents:
a) Presenta necessitats educatives especials derivades de trastorn de l'espectre autista (TEA), plurideficiència amb discapacitat intel·lectual, discapacitat intel·lectual greu i profunda i, excepcionalment, alumnat amb discapacitat intel·lectual moderada.
b) Requereix, d'acord amb l'informe sociopsicopedagògic, mesures de resposta educativa de nivell IV i suport de grau 3.
c) Està justificat que aquesta opció d'escolarització és més adequada que l'escolarització en l'aula ordinària a temps complet, després d'haver valorat i aplicat les mesures necessàries per a l'eliminació de les barreres del context i els ajustos raonables que poden dur-se a terme.
d) La situació de discapacitat està acreditada pels serveis i equips mèdics de valoració mitjançant informes mèdics o certificat de discapacitat, tot i que en edats primerenques l'alumnat pot disposar de diagnòstics provisionals o en procés, per raons maduratives o d'altra índole.
e) La resolució de la persona titular de la Direcció Territorial d'Educació disposa, d'acord amb l'article 45 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, l'escolarització en una unitat específica en un centre ordinari.
2. No és destinatari d'aquestes unitats:
a) Alumnat amb necessitats educatives especials que pot tindre resposta amb les mesures i suports disponibles en la modalitat d'aula ordinària a temps total o que poden proveir-se mitjançant els ajustos raonables.
b) Alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats greus o severes que requereix suports i mesures d'alta intensitat i individualització, quan, a la vista dels informes preceptius i valorades totes les possibilitats d'inclusió en un centre ordinari, l'informe sociopsicopedagògic justifica que la resposta educativa, en aquests moments, està garantida en millors condicions en un centre d'Educació Especial que en el marc de les mesures d'atenció a la diversitat disponibles en els centres ordinaris, tot considerant que les modalitats d'escolarització tenen un caràcter reversible i revisable.
c) Alumnat amb problemes greus de salut mental no associats a discapacitat intel·lectual o deteriorament cognitiu greu, que ha de ser atés mitjançant els protocols i procediments d'atenció específica, en el mateix centre o, transitòriament, en les unitats educatives terapèutiques / hospitals de dia infantil i adolescent, que preveu l'article 31, de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència, recollides també a l'article 51 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
Tercer. Objectius generals
Els objectius generals de les unitats específiques en centres ordinaris són els següents:
a) Oferir una resposta educativa especialitzada, intensiva i personalitzada a les necessitats educatives especials de l'alumnat escolaritzat en la unitat, fomentant al mateix temps la inclusió i la participació en contextos normalitzats.
b) Coordinar la intervenció, l'avaluació i el seguiment de l'alumnat escolaritzat en la unitat específica, conjuntament amb la resta de professionals del centre, amb l'assessorament del servei especialitzat d'orientació.
c) Assessorar i col·laborar amb els professionals del centre en la resposta educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en el centre.
d) Informar i assessorar les famílies de l'alumnat escolaritzat en la unitat específica, i fomentar la seua participació en el centre i en la presa de decisions educatives que afecten les seues filles o els seus fills, amb la col·laboració de la resta del professorat que hi intervé i el servei especialitzat d'orientació.
e) Col·laborar amb l'equip directiu i el conjunt de la comunitat educativa, en la identificació de les barreres a la inclusió, i en el disseny, implementació i avaluació d'estratègies que possibiliten la participació, accés i aprenentatge de tot l'alumnat del centre.
f) Col·laborar amb la direcció d'estudis en l'organització inclusiva dels suports del centre, d'acord amb criteris d'eficàcia, eficiència, participació i responsabilitat compartida.
Quart. Ràtio
La ràtio d'aquestes unitats es determina en les Instruccions de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional per les quals es fixen els criteris generals per a la modificació de la composició per unitats, llocs de treball docent i altres característiques, en centres de titularitat de la Generalitat que imparteixen educació infantil (2n cicle), educació primària i educació especial i per a la proposta de modificació del nombre d'unitats concertades en centres privats concertats.
Cinqué. Escolarització
1. Els criteris per a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials són els que s'indiquen en l'article 20 del Decret 104/2018, de 27 de juliol, i en l'article 45 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
2. La modalitat d'escolarització està sotmesa a un procés de revisió continuat, en el marc de l'avaluació del procés d'aprenentatge i ensenyament, i preceptivament al canvi d'etapa, sense perjuí que la direcció o la titularitat del centre, oït l'equip educatiu, i les famílies o representants legals de l'alumnat poden sol·licitar la revisió en qualsevol moment de l'escolaritat.
3. L'alumnat escolaritzat en aquesta modalitat s'ha de matricular en la unitat, circumstància que ha de reflectir-se en el sistema de gestió administrativa i acadèmica ITACA de la manera següent:
EEPRI, si la unitat està ubicada en centres docents d'Educació Infantil i Educació Primària.
CIL, si es tracta d'unitat específica de comunicació i llenguatge (UECiL) que escolaritza exclusivament alumnat amb trastorn de l'Espectre Autista (TEA) en centres docents d'Educació Infantil i Educació Primària.
EESO, per a tots els tipus d'unitats ubicades en centres docents d'educació secundària obligatòria.
4. Des de la consideració que, d'acord amb l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, l'escolarització en una unitat específica en un centre ordinari és una opció a temps parcial facilitadora de la inclusió educativa, a l'alumnat se li ha d'assignar un grup de referència en l'aula ordinària pròxim a la seua edat cronològica, en el qual s'ha de facilitar la participació, així com en les activitats escolars i extraescolars del centre, sempre tenint en compte que aquesta participació s'ha d'ajustar a les directrius i condicions organitzatives dels centres mentre dure la situació sanitària derivada de la Covid-19.
5. L'edat màxima de permanència en les unitats específiques dels centres ordinaris, en Educació Primària, és fins als catorze anys i, en Educació Secundària Obligatòria, fins als dènou anys, sense perjuí que, d'acord amb l'Ordre 20/2019, poden romandre de forma excepcional i davant circumstàncies molt justificades, fins als 21 anys. En qualsevol cas, s'ha d'afavorir l'itinerari acadèmic-formatiu que més s'ajuste als interessos i competències de l'alumnat i done una major opció de vida independent i ocupabilitat.
Sisé. Criteris d'organització
1. El Pla de contingència del centre educatiu ha de tindre en compte la unitat específica i incloure les mesures tècniques, humanes i organitzatives necessàries d'actuació a cada moment o situació, respecte de la materialització de la potencial amenaça, i establir clarament les instruccions i responsabilitats necessàries, contemplant les particularitats d'aquestes unitats.
2. Amb caràcter general, les unitats específiques es configuraran com a grups estables de convivència en els nivells que s'indique aquest tipus d'agrupament i en les mateixes condicions. No obstant això, l'equip educatiu de la unitat i de l'aula ordinària de referència, oïdes les famílies o representants legals, pot determinar que l'alumnat matriculat en aquestes unitats forme part del grup estable de la unitat específica o bé del grup estable de l'aula ordinària, tenint en compte la seua autonomia i les necessitats de suport. Aquesta decisió es revisarà trimestralment per part de l'equip educatiu i del claustre, amb l'objectiu d'oferir la millor resposta possible a l'alumnat, sempre tenint en compte el Pla de contingència i l'organització del centre davant la situació sanitària.
3. Si es determina la participació de l'alumnat en el grup estable de convivència de l'aula ordinària i l'organització de la unitat ho permet, el personal de la unitat específica que no assumeix la tutoria podrà donar suport directe a l'alumnat dins o fora de l'aula ordinària, sempre que es puga garantir la distància mínima interpersonal d'un metre i mig. En aquest cas, el personal no formarà part del grup estable de convivència de la unitat i s'haurà de regir per les mateixes condicions que, per a la resta del personal especialista, determina el Pla de contingència del centre. Quan no siga possible l'atenció directa del personal de la unitat, aquest coordinarà i farà el seguiment del PAP, facilitarà les orientacions i els materials didàctics necessaris a la persona tutora i al personal especialista perquè puga donar resposta a les necessitats educatives de l'alumnat i realitzarà tutories personalitzades amb les famílies.
4. En el cas de les unitats específiques ubicades en Instituts d'Educació Secundària, l'alumnat podrà participar en les activitats del seu grup de referència segons establisca el seu PAP i l'organització d'aquest grup, sempre que es puga respectar la distància mínima interpersonal, en les mateixes condicions sociosanitàries que estableixen les instruccions d'inici de curs per als centres que imparteixen Educació Secundària.
5. En qualsevol cas, els centres, en la seua organització, han de preveure i garantir l'atenció especialitzada a l'alumnat, sempre respectant les mesures d'higiene i seguretat davant la Covid-19.
6. En la planificació i el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars, s'aplicarà el mateix criteri de participació de l'alumnat de la unitat específica establits en els punts 1 i 2 d'aquest apartat, incorporant les adequacions necessàries perquè puga participar, cosa que pot implicar la personalització dels continguts, l'organització de suports personals addicionals i la previsió de mitjans d'accés ordinaris, específics o singulars.
7. S'ha de prestar especial atenció a l'organització del pati, menjador, entrades i eixides, etc., facilitant l'estructuració dels espais i dels temps, els suports i totes les ajudes que siguen necessàries perquè aquest alumnat puga participar en igualtat de condicions que la resta, sempre considerant les seues necessitats i característiques personals, la pertinença a un grup estable i el Pla de contingència del centre.
8. Amb caràcter general, no pot autoritzar-se l'alumnat a absentar-se del centre dins l'horari lectiu per a rebre suports externs, llevat de circumstàncies degudament justificades, per prescripció mèdica o perquè els programes complementaris no poden implementar-se o facilitar-se amb els suports especialitzats del centre, i sempre que s'acredite que no poden realitzar-se en altre moment fora l'horari escolar.
9. El Projecte educatiu del centre (PEC) i la concreció anual en la Programació General Anual (PGA) han d'incorporar, almenys, els aspectes següents, referits a la unitat específica:
a) Criteris per assignar el grup estable (aula específica o aula ordinària de referència) a l'alumnat matriculat en l'aula específica en Educació Infantil i Primària. En el cas de Secundària, s'hauran d'especificar els criteris per a l'assignació dels grups de referència de l'aula ordinària i per a la participació de l'alumnat en les àrees, matèries i activitats en les quals ha de participar l'alumnat.
b) Criteris per a l'organització i retirada dels suports personals, de la unitat i de la resta del centre, i per a l'atenció a l'alumnat en els diferents espais i moments: unitat específica, aula ordinària, patis, menjador, activitats complementàries i extraescolars, etc.
c) Criteris per a la concreció curricular, la selecció i adaptació de materials i sistemes de comunicació augmentatius i alternatius.
d) Actuacions que faciliten la comprensió del nou context del centre i les activitats que es desenvolupen, facilitant la incorporació progressiva de l'alumnat al nou curs escolar i adequant els espais i les dinàmiques perquè siguen comprensibles i accessibles.
e) Pla de coordinació del personal de la unitat.
f) Pla de coordinació entre tot el personal del centre que intervé amb l'alumnat, si és el cas, el servei especialitzat d'orientació i altres agents externs que col·laboren en la resposta educativa.
g) Actuacions d'acollida, informació i assessorament a les famílies i criteris per a la participació d'aquestes en la planificació, desenvolupament i avaluació del Pla d'actuació personalitzat, així com en les diferents actuacions requerides per a una adequada incorporació de l'alumnat al nou curs escolar.
h) Activitats d'informació i sensibilització adreçades al professorat, a l'alumnat i a les famílies envers les necessitats educatives especials i les barreres a la inclusió a les que s'ha d'enfrontar aquest alumnat.
i) Criteris de substitució del personal de la unitat específica en cas d'absència, tenint en compte les pautes establides amb caràcter general per als grups estables de convivència.
j) Orientació acadèmica i professional de l'alumnat.
10. La unitat específica s'ha d'ubicar, sempre que siga possible, en un lloc del centre que facilite l'accés i la participació de l'alumnat en les diferents activitats i espais comuns, i que permeta la seua visibilització com qualsevol altra aula del centre.
Seté. Pla d'actuació personalitzat (PAP)
1. Per a l'alumnat escolaritzat en la unitat específica, s'ha de realitzar un Pla d'actuació personalitzat (PAP), d'acord amb el que s'especifica en els articles 8 i 9 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, facilitant la participació activa de l'alumnat i de tots els agents significatius amb què habitualment es relaciona, especialment de la família, en el marc de les planificacions centrades en la persona (PCP).
2. L'elaboració del Pla d'actuació personalitzat és competència de l'equip educatiu assignat a la unitat específica, coordinat per la tutora o el tutor d'aquesta, amb la col·laboració, si és el cas, de les tutores, els tutors i el professorat dels grups de referència de les aules ordinàries, i l'assessorament del servei especialitzat d'orientació.
3. En el cas que l'alumnat de la unitat específica participe en el grup ordinari de referència, de forma estable o en determinats moments de la jornada escolar, segons s'ha contemplat en l'organització del centre, les programacions i unitats didàctiques de l'aula ordinària han d'incloure els continguts, adequacions i estratègies per donar-hi resposta a les seues necessitats.
4. La planificació del PAP ha de preveure la utilització de mitjans telemàtics per a la coordinació amb agents externs.
5. Les adequacions curriculars per a aquest alumnat han de complir els requisits següents:
a) Plantejar els objectius educatius com a competències funcionals que possibiliten que l'alumnat desenvolupe el major nivell d'autonomia i independència en la vida quotidiana.
b) Vincular els aprenentatges al context natural i a l'espai vital, des de la consideració que l'escola ha de preparar per a la participació en un conjunt variat d'activitats comunitàries.
c) Incloure continguts individualitzats per al desenvolupament de les competències que l'alumnat, en la seua diversitat, tinga menys desenvolupades, aprofitant al mateix temps les fortaleses, habilitats i estil d'aprenentatge.
d) Incorporar continguts que faciliten la transició a la vida adulta, en educació secundària, quan les característiques de l'alumnat ho aconsellen.
e) Afavorir la pràctica i la transferència de les competències als diferents contextos de participació.
f) Incorporar activitats adequades a la seua edat cronològica i possibilitat d'assoliment.
g) Seleccionar els materials curriculars d'acord amb els criteris d'accessibilitat, funcionalitat, significativitat, vinculació al context natural, personalització, coeducació i respecte al medi ambient.
h) Incloure, si escau, sistemes de comunicació augmentatius i alternatius (SAAC), com a element essencial per a facilitar l'accés a la comunicació i al currículum de l'alumnat que presenta dificultats per a aconseguir una comunicació verbal funcional.
i) Incorporar l'aprenentatge de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i de models de convivència basats en el respecte a les diferències i la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones.
j) Desenvolupar actituds i conductes que promoguen la seguretat personal, l'equilibri afectiu i la vivència lliure i responsable de la seua sexualitat, tenint en compte l'autonomia i l'edat de cada alumna o alumne.
6. Per a l'alumnat que requereix, d'acord amb l'informe sociopsicopedagògic, productes individuals de suport per a l'accés al currículum, la direcció o la titularitat del centre ha de fer la sol·licitud a la conselleria competent en matèria d'educació, d'acord amb els criteris i els procediments que disposa la Resolució de 31 d'octubre de 2019, de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la sol·licitud i gestió de productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
Huité. Avaluació i promoció de l'alumnat
1. L'avaluació de l'alumnat s'ha de realitzar en el marc del procediment d'avaluació del Pla d'actuació personalitzat, d'acord amb el que s'estableix en l'article 9 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, i té com a finalitat conéixer el progrés de l'alumnat, ajustar la resposta educativa, prendre decisions relatives a l'escolarització, afavorint sempre que siga possible l'accés de l'alumnat a un règim de major inclusió, i proporcionar l'orientació acadèmica i professional que més s'adeqüe a les seues capacitats, interessos i possibilitats de progrés.
2. A l'inici de curs, el personal adscrit a la unitat ha de realitzar una avaluació inicial de l'alumnat, tenint en compte la informació prèvia disponible i la informació aportada per les famílies, el professorat i altres agents que hi intervenen. Els resultats de l'avaluació inicial han de servir per a elaborar el Pla d'actuació personalitzat.
3. L'avaluació continua, trimestral i de final de curs, la realitza tot l'equip educatiu, de la unitat i, si és el cas, del grup de referència de l'aula ordinària, coordinat per la tutora o el tutor de la unitat específica, que ha de completar la informació obtinguda en l'àmbit escolar amb la informació aportada per les famílies i altres agents externs que intervenen en la resposta educativa.
Nové. Transició entre etapes i modalitats d'escolarització
1. En els processos de transició és d'aplicació allò que disposa l'Ordre 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula la transició des de l'Educació Primària a l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana i l'article 39 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià.
2. L'alumnat que finalitza l'Educació Secundària Obligatòria en una unitat específica en un centre ordinari ha de rebre l'oportuna orientació i acompanyament sobre l'itinerari acadèmic, formatiu o laboral més adequat, en funció de les seues capacitats, interessos i possibilitats d'èxit. Sempre que siga possible, se l'ha d'orientar en primer lloc cap a cicles de Formació Professional Bàsica o, si això no pot ser, cap a programes formatius de qualificació bàsica adaptada a les persones amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat, per tal que puga adquirir les competències professionals necessàries per a la seua inclusió sociolaboral.
3. En el cas que l'alumnat tinga assignat algun producte individual de suport i es trasllade de centre, el centre d'origen n'ha de realitzar els tràmits per al trasllat al nou centre, d'acord amb les instruccions i els procediments que establisca la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
Desé. Personal
1. La provisió de personal especialitzat per a les unitats específiques ve determinada per les necessitats, el perfil i el nombre d'alumnat que hi escolaritzen.
2. En els centres públics, el personal especialitzat que pot assignar-se a les unitats específiques comprén el personal de Pedagogia Terapèutica, d'Audició i Llenguatge i, en els casos en què siga necessari, el personal educador d'Educació Especial. L'alumnat amb discapacitat motriu que requereix suport de fisioteràpia per a l'accés al currículum, podrà rebre aquesta atenció en el mateix centre o de forma ambulatòria en altre centre.
3. En els centres privats concertats, els perfils professionals s'ajustaran a allò que establisquen els convenis i les disposicions que regulen aquest tipus de centres.
4. Les funcions i condicions laborals del personal assignat venen determinades per allò disposat en la normativa vigent, els acords laborals i els convenis col·lectius en relació al seu lloc de treball, que els centres han de concretar, prioritzar i organitzar per tal de facilitar una resposta complementària a l'alumnat, tot considerant les competències de cada especialitat i el Pla d'actuació personalitzat. En tant que la unitat específica es constitueix com un espai de recursos especialitzats, és fonamental que aquest personal complemente les seues funcions d'atenció a l'alumnat amb la funció d'assessorament al professorat i a les famílies.
5. La tutoria del grup de la unitat específica l'ha d'assumir una de les mestres o un dels mestres de suport de les especialitats de Pedagogia Terapèutica o d'Audició i Llenguatge assignats a la unitat a jornada completa, amb la consideració que les tutores o els tutors dels grups de referència de l'aula ordinària han d'assumir la funció de cotutoria.
Onzé. Formació del professorat i sensibilització de la comunitat educativa
1. La direcció del centre, juntament amb la persona coordinadora de formació i amb la col·laboració de professionals de la unitat i la resta de personal, ha de desenvolupar accions informatives, així com, si és el cas, accions formatives dins del seu Pla d'activitats formatives (PAF), amb la finalitat de donar a conéixer les característiques, barreres i necessitats de l'alumnat amb necessitats educatives especials, oferir pautes per a la intervenció i desenvolupar actituds d'acceptació, tolerància, respecte i col·laboració, adreçades a tota la comunitat educativa.
2. Els Centres de Formació, Innovació i Recursos (CEFIRE), dins del seu àmbit de competències, ofereixen:
a) Tallers de sensibilització per a l'equip de professionals dels centres que compten amb noves unitats específiques per al curs 2020/21.
b) Formació inicial per a professionals que s'incorporen a una unitat específica.
c) Xarxa de seminaris permanents d'actualització i intercanvi per a professionals de centres amb unitats específiques.
3. De forma complementària a les funcions atribuïdes als serveis especialitzats d'orientació i als centres de formació, innovació i recursos educatius (CEFIRE), i en coordinació amb aquests, els centres d'Educació Especial, com a centres de recursos i amb les competències atribuïdes segons la Resolució de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es regula l'organització dels Centres Específics d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat com a centres de recursos, poden oferir assessorament i formació als professionals de les unitats específiques i de les aules ordinàries en la resposta educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
Dotzé. Coordinació
1. El pla de coordinació de la unitat ha d'incloure les coordinacions amb els diferents agents implicats en la resposta educativa de l'alumnat (equip de la unitat, professorat, famílies, personal d'orientació educativa, agents externs, altres centres educatius, etc.) i els mitjans, presencials i telemàtics, que s'han d'utilitzar per a garantir la participació i al mateix temps les condicions de seguretat davant la Covid-19.
2. La direcció del Servei Psicopedagògic Escolar (SPE) ha de col·laborar, amb les direccions territorials d'Educació, Cultura i Esport i la direcció dels centres docents que disposen d'unitats específiques, en la coordinació de les unitats dins la seua zona d'influència, en la planificació de les actuacions de sensibilització i informació als equips educatius i a les famílies, l'escolarització adequada de l'alumnat, l'organització dels centres amb criteris inclusius i qualsevol altra tasca que, en l'àmbit de les seues competències, li siga encomanada per la Direcció Territorial d'Educació, Cultura i Esport o la Direcció General d'Inclusió Educativa.
Tretzé. Avaluació i seguiment de les unitats específiques
1. En finalitzar el curs escolar, l'equip educatiu de la unitat específica ha d'elaborar una memòria final que s'incorporarà a la memòria anual del centre, en la qual s'indique el treball realitzat i els resultats aconseguits en relació als objectius proposats, la valoració del funcionament de la unitat, les dificultats trobades i les propostes de millora.
2. Si l'alumnat de la unitat específica ha participat en l'aula ordinària, el professorat de l'aula ordinària també ha d'incorporar en la memòria anual les mesures desenvolupades amb aquest alumnat, els resultats aconseguits, les dificultats trobades i les propostes de millora.
3. En l'àmbit de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, a proposta de la persona titular de la direcció general competent en matèria d'inclusió educativa, s'ha de constituir una Comissió de coordinació i seguiment de les unitats específiques, que s'encarregarà de fer el seguiment del funcionament de les unitats existents i la proposta d'habilitació de noves unitats. Aquesta comissió es reunirà, amb caràcter ordinari, dues vegades al llarg del curs i estarà conformada, almenys, per la persona titular del servei d'inclusió educativa, les persones titulars dels serveis d'educació de les direccions territorials i la inspecció d'educació, tot i que, d'acord amb les necessitats, pot incorporar altres persones relacionades amb aquest àmbit de gestió.
4. La inspecció d'educació, amb la col·laboració, si escau, de la direcció del servei psicopedagògic escolar, dins l'àmbit de les seues respectives competències, ha de supervisar i avaluar el funcionament de les unitats específiques, d'acord amb els criteris elaborats per la Comissió de coordinació i seguiment, posant especial atenció en l'organització del centre i de la unitat i en les pràctiques inclusives que se'n deriven, i emetre els informes corresponents.
Catorzé. Habilitació d'unitats específiques
1. En els centres públics, l'habilitació d'unitats es realitza d'acord amb el procediment i calendari fixat per la direcció general competent en matèria de centres docents i la direcció general competent en inclusió educativa.
2. En aquests centres, les unitats específiques poden configurar-se com a unitats mixtes, que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials derivades de diferents tipus de discapacitat, o com a unitats específiques en la resposta educativa a determinades discapacitats.
3. En els centres privats concertats, l'habilitació d'unitats es realitza d'acord amb els procediments establits per la direcció general competent en matèria de centres docents i la normativa de concerts. El tipus d'unitats específiques es determina en la Llei de pressupostos de la Generalitat per a cada exercici.
4. En qualsevol dels casos, els procediments d'habilitació s'han d'iniciar en els terminis que possibiliten la seua finalització abans del procés d'admissió per al curs 2021/22.
Quinzé. Disposicions supletòries
En tots els aspectes no regulats en aquesta resolució que afecten l'organització i funcionament de les unitats específiques, són subsidiàries les disposicions referents a les etapes educatives que imparteix el centre on estan ubicades.
València, 29 de juliol de 2020. El secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional: Miguel Soler Gracia.