RESOLUCIÓ de 9 de gener de 2023, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es declara bé de rellevància local immaterial les Festes del Sant Bult, de València. [2023/182]
(DOGV núm. 9516 de 20.01.2023) Ref. Base de dades 000665/2023
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Temàtics: bé cultural, patrimoni cultural
Antecedents de fet
Primer. Mitjançant escrit de l'associació Llar Escola del Sant Bult de València se sol·licita el reconeixement com bé immaterial de rellevància local de les Festes del Sant Bult de València, i es descriu aquesta tradició i/o creació artística, els seus orígens, així com les referències espacials i temporals a les quals s'associa, destacant els valors patrimonials que incorpora, que motiven el seu reconeixement i inclusió en aquesta categoria protectora.
Segon. Des de la Comissió Tècnica per a l'Estudi i Inventari del Patrimoni Immaterial i els Serveis Tècnics s'informa favorablement sobre la proposta, en els termes en què s'ha sotmés a l'avaluació patrimonial d'aquest centre directiu, establint-se d'acord amb els valors detectats les mesures que asseguren la seua pervivència, estudi i posada en valor.
Fonamentació jurídica
I. Aquesta Conselleria resulta competent per a resoldre el present expedient, en virtut del que es disposa en l'article 28 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, l'article 7 del Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determina el número i la denominació de les conselleries i les seues atribucions, l'article 56 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, i l'article 4 del Decret 173/2020, de 30 d'octubre, del Consell, d'aprovació del Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
II. L'article 1.3 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de patrimoni cultural valencià, estableix que formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana.
III. Els articles 15.5. 55, 56 i 57 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, estableix que s'inclouran en la secció cinquena de l'Inventari general del patrimoni cultural valencià, amb la qualificació de béns immaterials de rellevància local, aquelles creacions, coneixements, pràctiques, tècniques, usos i activitats més representatives i valuoses de la cultura i les formes de vida tradicionals valencianes. Igualment s'hi inclouran els béns immaterials que siguen expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i especialment aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.
IV. L'informe emés pels serveis tècnics del Servei de Patrimoni Cultural, de data 13.07.2022, proposa la protecció cultural com a bé de rellevància local immaterial per a aquesta manifestació singular, arrelada i volguda pels veïns del barri de la Xerea de València, bé que queda definit per l'annex que acompanya aquesta resolució.
Vistos els anteriors fets i fonaments de dret i en allò que és matèria de la competència d'aquesta Conselleria, resolc:
Primer
Declarar bé de rellevància local immaterial les Festes del Sant Bult de València, de conformitat amb la descripció del bé que figura en l'annex que s'adjunta a la present resolució en atenció als valors destacats que incorpora, i inscriure'l en la secció cinquena de l'Inventari general del patrimoni cultural valencià.
Segon
La protecció de les Festes del Sant Bult de València com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les següents mesures:
a) Realitzar labors d'identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics.
b) Incorporar els testimoniatges disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació.
c) Vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d'aquesta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.
d) La gestió del patrimoni cultural protegit per aquesta declaració, correspon a l'associació Llar Escola del Sant Bult de València.
Qualsevol canvi que excedisca el normal desenvolupament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se a la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural per a la seua avaluació i informe, si és el cas, i la modificació de la present resolució, amb vista a la seua constància en l'Inventari general del patrimoni cultural valencià.
Contra la present resolució, que posa fi a la via administrativa, podrà interposar-se recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptats des de l'endemà de la seua notificació, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'estableix en els articles 10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, o, potestativament, recurs de reposició davant la persona titular de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport en el termini d'un mes, comptat des de l'endemà de la seua notificació, d'acord amb el que es disposa en els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
València, 9 de gener de 2023. La consellera d'Educació, Cultura i Esport: Raquel Tamarit Iranzo.
ANNEX
L'objectiu de la protecció patrimonial és aconseguir el reforçament, el suport i el reconeixement de les festes populars i de barri vives més antigues de València. Aquest reforçament suposaria una espenta en la tasca de promocionar la tradició a la resta de la ciutat i i aconseguir visibilitat en un sector més gran de població, perquè aquesta puga acudir a les celebracions dutes a terme en honor a la imatge del Sant Bult de Crist, així com participar en les diverses activitats solidàries que realitza l'associació Llar Escola del Sant Bult (recollida d'aliments, donatius a ONGs, escola, centre social, etc.).
Criteris de valoració
Respecte de la participació i la implicació de la comunitat
1. Protagonisme ineludible de la comunitat / Implicació de participants
Encara que l'associació Llar Escola del Sant Bult és la principal implicada en la gestió, el manteniment i la celebració de tot el que respecta a la imatge del Crist de Sant Bult amb les seues funcions com a seu i centre social del barri, cal destacar que la tradició, sense el suport i la participació dels veïns de la Xerea, actualment ja no existiria.
2. Autonomia
Tant l'associació com la festivitat en general són independents de qualsevol tipus de poder públic, religiós, polític o econòmic per a mantindre la tradició i sols es deuen al barri.
Respecte de la temporalitat
3. Perill imminent de desaparició
Actualment, i malgrat la situació originada per la covid-19, no existeix cap perill de desaparició d'aquesta tradició, ja que tant l'associació com el veïnat la mantenen viva a totes hores. Cal destacar que, amb les reformes de la seu de l'associació, s'espera augmentar les activitats i celebracions amb més força.
4. Continuïtat
La tradició s'ha mantingut inalterable al llarg de la seua història, llevat de situacions forçades de guerra i, actualment, la pandèmia global de la covid-19.
Factors intrínsecs
5. Especificitat, singularitat
Com s'ha mencionat en el punt 4, la forma de la tradició de celebrar la festivitat al voltant del Crist s'ha mantingut inalterable al llarg dels anys fins a l'actualitat.
6. Formes de transmissió
Aquesta tradició té un alt component familiar, és a dir, intergeneracional, que arriba al punt que veïns que ja no viuen al barri tornen per a les dates assenyalades.
7. Organització local pròpia
Com a principal òrgan de control, gestió i manteniment, trobem l'associació Llar Escola del Sant Bult.
8. Diversitat d'expressions multisensorials
A causa de les diverses celebracions dutes a terme en el període festiu, els assistents a aquestes conserven un record tant d'imatges (decoració, flors, il·luminació, etc.), com d'olors (pólvora de la traca, cera dels ciris, ofrenes florals a la imatge, antigament amb murta), de sabors (xocolatada i sopars) i tàctils (tacte de la fusta de la figura o de l'anda). Com a estímuls, la figura desperta en els devots sentiments de fervor, emoció i alegria.
9. Referent als marcs espacials propis: la integritat temporal i el ritme intern
L'espai general on es troba establit el culte des dels seus inicis és el barri de la Xerea, el qual els veïns recorren completament amb les processons. Malgrat algunes reurbanitzacions que ha sofrit al llarg del temps i han desdibuixat el seu caràcter islàmic, encara conserva alguns trets d'aquella època com, per exemple, els famosos atzucacs, carrerons estrets i sense sortida.
Durant les dates festives, als carrers del barri s'hi penja il·luminació decorativa. A la plaça de Sant Bult es munta l'altar al Crist i un taulat per als concerts. També, molts veïns engalanen els balcons amb banderes, flors, mantons, llums i domassos, adornant la Xerea quasi per complet.
10. Rellevància dels objectes
L'objecte principal de la tradició és la imatge del Crist de Sant Bult, consistent en una representació de fusta d'uns 75 cm d'altura d'un Crist crucificat vestit amb túnica, faixa i una tiara d'argent al cap. Representa el Crist en la creu, però amb una expressió facial serena, triomfant després de la seua resurrecció. Aquesta figura ha sigut estudiada per diversos investigadors i se n'ha fet un arxiu digital tridimensional per a facilitar l'elaboració d'estudis patrimonials i per a conservar-la, donada la seua antiguitat. També va ser restaurada per l'equip de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) de la Generalitat Valenciana, un treball del qual s'ha elaborat una monografia. Com a complement important de la figura, trobem l'anda, amb la qual es du a terme el trasllat d'aquesta d'una localització a altra, i l'altar abans mencionat.
Valors
Valors socials i d'identitat
Aquesta tradició potencia, i ha mantingut al llarg de la història, el caràcter de barri i la cohesió entre els veïns de la Xerea generació rere generació. Ho ha aconseguit fomentant activitats col·lectives que impliquen un alt grau de participació i companyonia en el veïnat, ja siguen solidàries (banc d'aliments), esportives (equip de futbol, colombaires, etc.), populars (albades, processons, xocolatades, etc.) o culturals (cinema, concursos literaris, escola, biblioteca, etc.).
Valors històrics
Les activitats envers la imatge del Sant Bult de Crist a València, encara que no es té una data exacta de l'arribada de la figura a aquesta ciutat, es remunten als temps de la conquesta de Jaume I, l'any 1238, quan va ser trobada per Manuel Navarro en l'incendi d'unes cavallerisses prop de l'emplaçament dels cavallers del Temple, segons la llegenda. Aquesta llegenda, explica que, arran de la donació de la figura per part de Manuel Navarro als veïns del barri de la Xerea, aquests van iniciar el culte religiós a la imatge, i es va mantindre la tradició pràcticament inalterable fins a l'actualitat, passant de generació en generació de les famílies establides a la zona. Com ja s'ha mencionat, les activitats fomentades per l'associació recuperen tradicions culturals antigues com les albades, entre altres.
Valors culturals
Les activitats culturals dutes a terme per l'Associació al llarg de la història de la tradició comprenen una gran varietat, entre les quals destaquen:
Cine Xerea: ubicat al baix de la seu de l'associació, ha sigut un referent en l'escena cinematogràfica valenciana, oferint un gran catàleg de cinema d'autor.
Companyia de teatre.
Convocatòria de concursos literaris o de dibuix.
Escola de solfa i coral.
Grups de rondalles.
Albades populars.
Com es pot observar, aquestes activitats contenen un alt valor cultural i tradicional al llarg del temps.
Àmbit d'actuació
L'àmbit escollit per a la festivitat del Sant Bult de Crist és el de «creences, rituals festius i altres pràctiques cerimonials». Encara que el caràcter de la festivitat és religiós a causa de la seua figura principal (el Sant Bult de Jesús), l'associació ha anat creant, duent a terme i mantenint una gran quantitat d'activitats culturals i socials, i ha anat fomentant el pas de la tradició de pares a fills any rere any, de manera que s'ha arribat al punt que veïns que han hagut d'eixir a viure fora del barri, de la ciutat o de la comunitat, hi tornen en les dates assenyalades, constituïdes com a dates de reunió i retrobament amb familiars, amics i veïns. A la imatge del Crist, els devots li atribueixen facultats miraculoses: d'alliberació mental en moments difícils, de salut enfront de malalties més o menys greus, de fortuna, de redempció, etc. En resum, d'acompanyament en les diverses situacions que poden ocórrer en el transcurs de la vida.
Fitxa d'inventari
1. Identificació
1.1. Interpretació geogràfica. L'associació Llar Escola del Sant Bult (antiga Corporació del Sant Bult de Jesús) té la seu al carrer d'En Blanch, a l'històric barri de la Xerea de València, lloc on, principalment, s'organitzen les festes i les activitats civicosocials d'aquest barri, junt amb la Junta de Clavaris.
1.2. Àmbit. La devoció a la imatge de Crist coneguda com el Sant Bult pertany a l'àmbit de «creences, rituals festius i altres pràctiques cerimonials», ja que les seues celebracions tenen un caràcter altament tradicional al voltant de la imatge del Sant Bult de Jesús, que la tradició situa en temps de Jaume I.
1.3. Tipologia. Bé de rellevància local.
1.4. Denominació principal i altres. Festes del Sant Bult de Crist.
1.5. Comunitats o persones relacionades amb l'element. La principal mantenidora d'aquesta tradició és l'associació Llar Escola del Sant Bult, com a representant dels veïns del barri de la Xerea. Moltes entitats, organitzacions i col·laboradors permeten que l'associació puga continuar amb les seues funcions, amb la participació en les activitats any rere any, col·laborant amb la seua perpetuació, com per exemple, la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, la Regidoria de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València, la Diputació de València, l'Església de Sant Tomàs Apòstol i Sant Felip Neri, etc.
1.6. Descripció. La festivitat del Crist de Sant Bult o les diferents celebracions anuals dutes a terme en honor a aquest conformen la festa major del barri de la Xerea. Però, encara que aquestes festes populars siguen els actes més importants i cridaners per al culte al Sant Bult, durant la resta del temps i al llarg de la seua història, l'associació Llar Escola del Sant Bult ha anat organitzant i coordinant diferents activitats culturals i civicosocials al barri. Tant les activitats de les dates festives com les de la resta de l'any es descriuen a continuació, encara que les festives, més detalladament en l'apartat 4.5. Aquesta té una doble funció: preservar la devoció secular i actuar com a centre civicosocial en un barri del centre de la ciutat de València on encara, probablement per l'acció d'aquesta institució, existeix el sentiment de pertànyer a un barri, cohesionats per unes festes, unes tradicions i unes activitats comunes, fet difícil en una localització tan cèntrica com la seua. L'associació, tal com existeix actualment, va sorgir d'una reforma duta a terme l'any 1951, a partir de la qual es va ocupar de les activitats civicosocials (reduïdes en el present) següents:
Activitats esportives: equip de futbol Artístico Bellido (més avant, Club de Fútbol Unión Deportiva Sant Bult), societat de colombaires i equip de ciclisme.
Activitats culturals: companyia de teatre, escola de solfa, grup de rondalles, la històrica sala de cinema d'art i assaig anomenada Cine Xerea pel mateix barri.
Activitats educatives: escola i llar amb les funcions d'impartir docència, alfabetitzar i millorar l'alimentació dels xiquets del barri, necessitats en temps de postguerra.
Activitats solidàries: banc de recollida d'aliments anual, destinats a l'ONG Tira Avant Alboraia Solidària. En cas de donació econòmica, l'associació s'encarrega de la compra dels aliments. La seua funció secular fa referència al deure de conservar la figura física del Sant Bult de Jesús a les seues instal·lacions i, com s'ha dit abans, organitzar junt amb la Junta de Clavaris totes les celebracions al voltant d'aquesta figura; és a dir:
Sopars d'exaltació de les clavariesses.
Processons i passacarrers.
Oracions i misses.
Ofrena floral al Sant Bult.
Actes tradicionals com mostres de música, danses i albades populars amb músics i cantants convidats.
2. Marc espacial
2.1. Localització. L'actuació de l'associació s'estén per tot el barri de la Xerea, antigament un raval extramurs de la ciutat de València i que va passar a l'interior de la ciutat amb l'ampliació de la muralla l'any 1356. El barri, d'origen musulmà, era l'entrada a la ciutat per l'est, fet pel qual, durant la conquesta de Jaume I, va ser durament castigat. Encara que actualment el plànol del barri té una estructura més o menys regular gràcies a les reurbanitzacions i modificacions dutes a terme al llarg del temps, encara s'hi poden observar indicis d'aquest origen musulmà en l'arquitectura d'alguns edificis encara conservats i en diversos atzucacs.
2.2. Recorregut. El recorregut pel qual transcorren les principals cercaviles i cavalcades de les festes comprenen quasi la totalitat del mapa del barri de la Xerea. Encara que el barri conserva trets del seu passat musulmà, actualment té una estructura més regular, donades les remodelacions al llarg del temps des de la conquesta, com s'ha mencionat a l'apartat anterior.
3. Marc temporal
3.1. Calendari (descripció de la periodicitat, dates d'inici i fi). Les principals festes al voltant del Sant Bult de Jesús es duen a terme el primer cap de setmana del mes de juny, encara que durant la resta de l'any s'organitzen diversos tipus d'activitats. Les celebracions en honor al Crist de Sant Bult segueixen la següent seqüència temporal (exemple del Programa de festes de 2020):
1. Divendres, 8 de maig, 21.30 h: sopar d'exaltació i presentació de la clavariessa major.
2. Dimarts, 2 de juny, 20.00 h: vigília entorn de la imatge del Crist de Sant Bult.
3. Dijous, 4 de juny, 20.00 h: XVIII Mostra de Música i Albades Populars amb Dolçaina i Tabal.
4. Dissabte, 6 de juny:
a. 18.00h: xocolatada oferida per la Junta de Clavariesses del Sant Bult.
b. 19.30 h: passacarrer general pels carrers del barri.
c. 20.00 h: trasllat de la imatge del Sant Bult de Jesús, des de la seu de l'associació fins a l'església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri, on es procedeix a la lectura del pregó de festes.
d. 23.00 h: animació musical a la plaça de Sant Bult.
5. Diumenge, 7 de juny:
a. 10.30 h: passacarrer general per a recollir les clavariesses i falleres fins a arribar a l'església parroquial per a l'ofrena floral a la imatge.
b. 12.00 h: missa solemne a l'església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri cantada per la coral d'aquesta.
c. 19.00 h: lluïda processó per gran part dels carrers que conformen el barri fins a la plaça de Sant Bult, on es col·loca a l'altar i se li ofereix una dansa.
6. Dilluns, 8 de juny:
a. 17.30 h: festival infantil.
b. 22.00 h: concert de banda musical.
c. 23.00 h: solemne baixada i trasllat de la santa imatge de la plaça a la seu de l'associació.
7. Dimarts, 9 de juny, 20.00 h: missa en sufragi dels associats difunts.
3.2. Periodicitat. Les festes tenen una periodicitat anual i es concentren, com s'ha dit en el subapartat anterior, en el primer cap de setmana de juny.
4. Descripció
4.1. Orígens documentals o atribuïts. Segons diversos estudiosos de l'àmbit, entre aquests, Marc Antoni d'Orellana (1923), la imatge venerada al barri de la Xerea és una còpia del Crist Volto Santo (o Santa Faç) venerat a la històrica ciutat de Lucca, a la Toscana italiana. L'origen de la devoció en si resulta una mica confús, ja que s'hi barregen la llegenda i la història documentada. Efectivament, la devoció que ocupa aquest informe ve de la ciutat de Lucca, com s'ha mencionat anteriorment, per a establir-se en diverses zones de València, i és la que ocupa el present informe l'única supervivent de les d'aquesta ciutat, gràcies al treball dut a terme al llarg del temps per l'associació Llar Escola del Sant Bult i els devots. Un altre dels altars més importants de València dedicats al Sant Bult va ser el situat a la catedral, datat en època medieval i que va quedar destruït, molt probablement, en l'incendi d'aquesta de l'any 1936 (Sanchis Sivera, 1909). La llegenda dona per vàlid l'origen de la figura del Sant Bult de Crist com a figura esculpida per Nicodemus i que, sense data exacta, va arribar a València de forma desconeguda també. Va ser en els temps de domini musulmà quan la figura va ser amagada per a evitar la seua destrucció. Quan es va dur a terme la conquesta de Jaume I, l'any 1238, el mestre de cases Manuel Navarro va retrobar la figura mentre tractava d'apagar l'incendi d'unes cavallerisses prop de l'emplaçament dels cavallers del Temple, al fons d'un pou cobert per una llosa. A partir dels fets ocorreguts durant la conquesta de Jaume I mencionats anteriorment, i seguint amb la llegenda, Manuel Navarro va donar la figura del Crist als veïns del barri de la Xerea, i es va iniciar aquest culte religiós, amb el manteniment de les festivitats pràcticament inalterables fins a l'actualitat.
4.2. Elements/processos desenvolupament. L'element principal al voltant del qual orbita tota l'activitat de l'associació Llar Escola del Sant Bult, és, com el seu nom indica, la figura del Sant Bult de Jesús. La figura és una representació en fusta d'uns 75 cm d'alçària d'un Crist crucificat vestit amb túnica cenyida per un cíngol, faixa i una tiara d'argent al cap. Aquest Crist posseeix una expressió facial serena, triomfant després de la seua resurrecció, amb una túnica fins als peus cenyida a la cintura per un cíngol (Alba Pagán, 2017). Com a gran complement a aquesta figura, durant els dies festius, s'instal·la un altar a la plaça de Sant Bult de València, on duen la imatge del Crist. Al voltant d'aquesta figura s'articulen diverses activitats seculars que impliquen el barri al complet, i que són:
Sopars d'exaltació de les clavariesses.
Processons i passacarrer.
Oracions i misses.
Ofrena floral al Sant Bult.
Actes tradicionals com mostres de música, danses i albades populars amb músics i cantants convidats. Aquestes activitats es duen a terme durant el període festiu. Però l'associació, durant la resta de l'any, no roman inactiva, sinó que promou activitats culturals i educatives com les esmentades en el paràgraf anterior.
4.3. Patrimoni relacionat. La seu de l'associació (carrer d'En Blanch, 6), malgrat les reformes sofrides al llarg del temps, ha sigut un edifici important al llarg del temps al barri, que ha actuat com a centre social d'aquest. Les reformes actuals tenen com a objectiu principal tornar a ser aquest centre, reprenent activitats com l'escola, el cinema, etc. Cal destacar que l'associació disposa també d'un baix al mateix carrer (carrer d'En Blanch, 8), on es guarda l'anda i d'on eixirà el Crist en futures cercaviles.
5. Salvaguarda
5.1. Mesures de salvaguarda adoptades. L'associació Llar Escola del Sant Bult es promociona mitjançant comptes propis en les xarxes socials Facebook, Twitter, Instagram i YouTube i la seua pròpia pàgina web, on publiquen qualsevol actualització pertinent, així com els estudis realitzats envers la figura. Un altre dels seus principals mitjans de promoció és l'edició anual física i digital del programa de festes (documentalment conservats des de l'any 1920 fins a l'actualitat). En aquests llibrets, a part de la programació de les festes anuals, hi participen una gran quantitat de personalitats públiques i autoritats locals en cada programa de festes, conscients de la importància d'aquesta festa per a la preservació del patrimoni històric i cultural valencià. Cal afegir l'assoliment, l'any 2017, del títol de festa d'interés turístic Local de la Comunitat Valenciana, atorgat per la Conselleria de Turisme. Aquesta distinció, de caràcter honorífic, té com a objectiu potenciar la promoció de les festes distingides per a atraure el turisme, mostrant les tradicions populars valencianes. Cal destacar com a fet important que, cada any, la Batalla de Flors de València els convida a participar en la seua cavalcada de carrosses. Un altre mitjà de promoció, que ajuda a la salvaguarda, és la gran quantitat de mitjans de comunicació valencians (i alguns nacionals) que es fan ressò de les celebracions dutes a terme en el període festiu de la tradició del culte al Crist de Sant Bult.
5.2. Protecció administrativa. La festivitat del Crist de Sant Bult va obtindre el títol honorífic de festa d'interés turístic local de la Comunitat Valenciana l'any 2017 en la Resolució de 4 d'octubre d'aquest any, de la Presidència de la Generalitat Valenciana, fet que ajuda a la promoció i publicitat de la festivitat. De la gestió administrativa de totes les activitats, actes, celebracions i festes, s'encarrega exclusivament l'associació Llar Escola del Sant Bult; per tant, la gestió és de caràcter privat. Aquesta també es troba oberta a la donació privada de contribucions de col·laboradors i mecenes particulars. Com a exemple de col·laboració de l'associació Llar Escola del Sant Bult per a la protecció administrativa i manteniment de la tradició, trobem la subvenció rebuda de part de l'Ajuntament de València per a la celebració de festes de caràcter tradicional, singular o popular.
5.3. Valoració de la selecció. La festivitat del Crist de Sant Bult, amb totes les activitats anuals que comporta, és un gran reforç per a l'esperit de barri de la Xerea, sent l'element cultural i històric més important d'aquest. Constitueix un element de vincle per a tots els veïns del barri, que junts col·laboren amb les diferents activitats realitzades i hi participen any rere any, mantenint el culte fins a l'actualitat. En el present, aquest caràcter veïnal, creat i mantingut gràcies a la tradició del Sant Bult, busca seguir el mateix camí reforçant-lo amb la restauració de les activitats civicosocials dutes a terme per la Llar Escola del Sant Bult amb anterioritat en el temps.