diari

LLEI 2/2001, de 11 de maig, de Creació i Gestió d'Àrees Metropolitanes de la Comunitat Valenciana. [2001/4619]

(DOGV núm. 4001 de 17.05.2001) Ref. Base de dades 2066/2001

LLEI 2/2001, de 11 de maig, de Creació i Gestió d'Àrees Metropolitanes de la Comunitat Valenciana. [2001/4619]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la següent Llei:
PREÀMBUL
La Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases del Règim Local, defineix en el seu article 43.2 a les àrees metropolitanes com a entitats locals integrades pels municipis de grans aglomeracions urbanes, entre els nuclis de població dels quals hi haja vinculacions econòmiques i socials que facen necessària la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveis i obres.
Àrea metropolitana, espai metropolità, aglomeració urbana o gran urbs són algunes de les expressions amb què s'al·ludeix a un mateix fenomen: la concentració de la població en uns àmbits territorials caracteritzats per un constant moviment d'intercanvi entre els llocs de residència, treball i oci de la població que els habita. Amb tals expressions es fa referència a les grans aglomeracions urbanes desplegades en àrees que abasten diversos termes municipals, entre els quals existeixen fortes vinculacions econòmiques i socials.
L'àrea metropolitana, com a fenomen territorial propi dels països desenvolupats, supera la ciutat mateixa i representa la culminació d'un procés de creixement urbà iniciat amb la revolució industrial. El fet metropolità és una realitat generalitzada en tot el món. En els cinc continents existeixen àrees metropolitanes integrades per entitats locals, entre els nuclis dels quals es generen vinculacions econòmiques i socials, especialitzacions i interdependències, que excedeixen de la frontera municipal i fan necessària la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveis i obres. En la Unió Europea, el 70% de la població resideix actualment en àrees metropolitanes.
En realitat ens trobem davant d'uns espais on l'acció pública ha de desenvolupar-se en un doble front. D'un costat, en la coordinació de les accions públiques sobre el territori i, d'altre, sobre la prestació supramunicipal dels serveis que s'estimen necessaris.
Una anàlisi de la realitat geogràfica i urbana de la Comunitat Valenciana posa en relleu l'existència de determinats fluxos i aglomeracions urbanes dependents i la necessitat de crear entitats metropolitanes per a la planificació i prestació conjunta de serveis; podent definir com a notes rellevants d'aquestes aglomeracions urbanes la pluralitat de nuclis, la seua elevada densitat, el predomini d'activitats industrials i terciàries i l'existència d'un volum important de fluxos quotidians entre si; elements, tots ells, propis de l'estructura d'àrees metropolitanes.
D'acord amb l'article 46 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i amb l'article 43 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases del Règim Local, és competència autonòmica la creació, modificació i supressió d'àrees metropolitanes. Correspon, doncs, al legislador de la Comunitat Valenciana no només la creació de les àrees metropolitanes, sinó també la seua organització i els seus recursos; tot això ha sigut ratificat per sentència del Tribunal Constitucional al manifestar que ”es tracta, en conseqüència, d'unes entitats amb un alt grau d'interiorització autonòmica“. Per tant, correspon en exclusiva a les comunitats autònomes determinar i fixar les competències de les entitats locals que creen en els seus respectius àmbits territorials.
La Llei 12/1986, de 31 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació del Consell Metropolità de l'Horta, va establir l'existència del primer ens metropolità en la nostra Comunitat Autònoma, després de l'aprovació de la Constitució de 1978. Posteriorment, aquesta norma va ser modificada per la Llei 4/1995, de 16 de març, de la Generalitat Valenciana, de l'Àrea Metropolitana de l'Horta, que va intentar pal·liar determinades disfuncionalitats de la citada entitat, referent a les seues competències i organització. Finalment, la citada entitat metropolitana va ser suprimida per la Llei 8/1999, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana. Segons manifesta el preàmbul d'aquesta llei, la raó de la supressió consisteix en l'intent de fugir de la creació d'òrgans dotats de rígides i poblades estructures permanents, així com en la voluntat de buscar fórmules de gestió més àgils i eficaces.
S'ha introduït en la llei, com a plantejament innovador, una nova forma d'organització, les entitats metropolitanes sectorials per a aquells fluxos urbans que requerisquen la prestació d'un determinat servei públic, com a instruments d'agilitat en la gestió, descentralització i eficàcia, amb menor cost i amb una simplificada estructura operativa, menys polititzada.
L'objectiu fonamental d'aquesta llei és establir el marc bàsic perquè, en aquells nuclis
urbans conformats per un espai relativament homogeni, puguen crear-se àrees metropolitanes, dins de la necessària coordinació autonòmica en la prestació dels serveis públics. S'intenta, per tant, realitzar un marc legislatiu unitari i comú per a totes les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana, sempre d'acord amb els principis de desburocratització, descentralització, eficàcia, agilitat i menor cost, i autonomia local.
L'autonomia local és l'expressió màxima de l'anomenat interès local, el qual està unit de forma indivisible a un interès supralocal, en aquest sentit cal entendre l'expressió del Tribunal Constitucional quan diu que l'autonomia és un dret de la comunitat local a participar, a través d'òrgans propis, en el govern i administració de tots els assumptes que l'afecten. Aquesta autonomia és compatible amb l'àmbit supralocal objecte de la creació d'entitats metropolitanes, ja que les característiques de l'activitat pública que constitueix el seu objecte excedeixen de la capacitat de gestió dels propis municipis. L'autonomia de les entitats locals ha de veure's sempre sota la llum que li projecten el sistema democràtic en què s'insereix.
S'ha posat l'accent en la coordinació autonòmica de la prestació dels serveis públics, de tal manera que s'eviten disfuncions entre els serveis metropolitans i els de les restants administracions públiques. Per a això, s'ha dissenyat un sistema de planificació i coordinació d'àmbit autonòmic que té en compte, en tot cas, la necessitat de participació dels ens locals.
Així mateix, s'estableix en la llei una ponderació que garanteix la participació de tots els municipis a través d'un representant en els òrgans plenaris de les entitats metropolitanes. Alhora, es quantifica d'una manera objectiva dita participació, tenint en compte el nombre d'habitants dels distints municipis com a receptors i participes directes.
Finalment, en les disposicions addicionals primera i segona de la present llei, es crea l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus, que garanteixen la continuïtat en la prestació dels serveis que en l'actualitat es gestionen a través de les empreses EMARSA i FERVASA, com a societats instrumentals.
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte i contingut
1. La present llei té per objecte la regulació dels instruments bàsics d'actuació de les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana, per a la realització d'activitats i prestació de serveis en l'àmbit territorial dels municipis que la integren.
2. Constitueixen els instruments bàsics d'actuació:
a) La creació d'entitats metropolitanes per a la planificació conjunta, programació, coordinació, gestió i execució de determinats serveis.
b) La coordinació de les entitats metropolitanes en l'àmbit autonòmic.
3. La utilització dels instruments al·ludits en el punt anterior estarà presidida, en tot cas, pels principis d'eficàcia administrativa i de respecte a l'autonomia local i al dret de participació dels municipis afectats.
CAPÍTOL II
Les àrees metropolitanes
Article 2. Caràcters essencials
1. Les àrees metropolitanes són entitats locals integrades pels municipis de grans aglomeracions urbanes entre els nuclis de població dels quals existisquen vincles urbanístics, econòmics i socials que facen necessària la planificació conjunta i la gestió coordinada de determinades obres i serveis.
2. Les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana tindran personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per a l'exercici de les seues competències. Així mateix, tindran les potestats enumerades en el número 1 de l'article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases del Règim Local. Les potestats de programació i planificació s'exerciran sense perjudici de les competències atribuïdes per aquesta llei a la Generalitat Valenciana.
Article 3. Creació de les àrees metropolitanes
1. La Generalitat Valenciana podrà crear, modificar o suprimir entitats metropolitanes, que podran tindre caràcter sectorial quan així ho requerisca la prestació d'un determinat servei públic, ajustant-se per a això a allò que disposa l'article 43 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.
2. La llei de creació de cada entitat metropolitana serà aprovada per majoria absoluta de les Corts Valencianes, d'acord amb les previsions de l'article 46 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i contindrà, a més a més de les prescripcions previstes en la present llei, els municipis integrants del ens metropolità, com també els fins que justifiquen la seua creació i competències necessàries per a la seua consecució, d'acord amb el principi de respecte a l'autonomia municipal.
Article 4. Inscripció al Registre d'Entitats Locals
L'àrea metropolitana, constituïts els corresponents òrgans de govern, haurà d'inscriure's al Registre d'Entitats Locals de l'administració de l'Estat i, si fa el cas, al Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana.
Article 5. Organització de les àrees metropolitanes
Són òrgans de les entitats metropolitanes de la Comunitat Valenciana els següents:
a) L'Assemblea.
b) La Presidència.
c) La Comissió de Govern.
Article 6. L'Assemblea
1. L'Assemblea és l'òrgan superior de govern de l'entitat metropolitana i, en el seu plenari, estaran representats tots els municipis que l'integren.
2. L'Assemblea estarà formada per un representant de cada municipi o el seu suplent, elegits ambdós pel ple de l'ajuntament d'entre els seus membres. Cadascun dels representants, o el seu suplent en absència del primer, ostentarà un nombre de vots ponderats que garantesca la participació de tots els municipis en la presa de decisions i una justa distribució de les càrregues entre ells.
Aquesta ponderació vindrà determinada per l'atribució al representant de cada municipi, o en la seua absència al suplent, d'un vot, a més d'un vot per cada tram complet de deu mil habitants del total de la població. En tot cas, s'imputarà un vot a cada representant dels municipis amb una població inferior als deu mil habitants.
3. El nombre d'habitants que servirà de base per a l'aplicació de l'apartat anterior serà el de la població de dret dels municipis que s'haja pres com a referència en les eleccions municipals immediatament precedents a la constitució de l'Assemblea.
4. L'Assemblea es constituirà en el termini màxim d'un mes, comptador des de l'entrada en vigor de la llei de creació de cada entitat metropolitana. La reunió es realitzarà en les dependències municipals de l'ajuntament amb més població de l'àrea metropolitana. La sessió constitutiva de l'Assemblea es convocarà pel conseller competent en matèria d'administració territorial. El mandat dels membres de l'Assemblea es renovarà, en tot cas, dins del mes següent a la constitució dels ajuntaments després de les corresponents eleccions locals.
5. L'Assemblea celebrarà una sessió ordinària com a mínim cada sis mesos. Pel que fa al règim de funcionament d'aquesta, s'estarà a allò que disposa el títol V de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, en tot allò que siga aplicable a les entitats metropolitanes.
6. En el cas que un ajuntament no formalitzara l'elecció dels seus representants en l'Assemblea en el termini assenyalat, aquesta podrà constituir-se sempre i quan dispose de quòrum suficient.
L'entitat es dirigirà a l'ajuntament afectat amb la finalitat que resolga el més aviat possible el nomenament pendent.
Article 7. Atribucions de l'Assemblea
L'Assemblea tindrà les següents atribucions:
a) L'aprovació dels programes i projectes d'actuació, d'obres i de serveis.
b) L'aprovació del reglament de règim interior, així com les normes d'organització administrativa i de funcionament dels serveis.
c) El control dels òrgans de govern de l'entitat metropolitana.
d) L'adopció d'acords sobre els criteris aplicables per a determinar les aportacions dels municipis integrats, d'acord amb les prescripcions contingudes en la present llei.
e) L'aprovació i modificació dels pressupostos,
f) L'aprovació de la gestió i l'aplicació dels resultats econòmics.
g) L'aprovació de la memòria anual.
h) L'aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball.
i) La creació, participació, modificació i dissolució dels ens instrumentals a què es refereix l'article 10 de la present llei.
j) La designació dels membres de la Comissió de Govern.
k) Les atribucions que, segons la normativa de règim local, corresponen al ple de l'Ajuntament en tot allò que siga aplicable a les entitats metropolitanes.
Article 8. La Presidència
1. El president de l'entitat metropolitana és l'òrgan de govern unipersonal de l'ens i serà elegit per l'Assemblea entre els seus membres, per majoria qualificada de dos terços en la primera volta i per majoria absoluta en la segona volta; ambdues majories es refereixen al nombre de vots ponderats que corresponguen a cadascun dels seus membres, segons el que hi ha disposat en l'article 6.2 d'aquesta llei.
2. Correspon a la Presidència les següents atribucions:
a) Representar l'entitat metropolitana.
b) Convocar, presidir, suspendre i alçar les sessions de l'Assemblea i de la Comissió de Govern, decidint els empats amb vot de qualitat.
c) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i obres competència de l'entitat metropolitana.
d) Desenvolupar la gestió econòmica de l'entitat i contractar obres i serveis, amb les limitacions establertes en la normativa de règim local pel que fa a l'Alcaldia.
e) Exercir la direcció superior, direcció i organització dels serveis administratius i personal de l'entitat, així com el nomenament de la Gerència, si escau.
f) Executar els acords de l'Assemblea i elaborar la memòria anual, com també les atribucions que, segons la normativa de règim local, correspon a l'Alcaldia de l'Ajuntament en tot allò que siga aplicable a les entitats metropolitanes, i aquelles altres que no estiguen expressament atribuïdes a altres òrgans d'aquestes.
3. De les Vicepresidències.
a) Existiran dues vicepresidències, que seran designades per la Presidència entre els membres de la Comissió de Govern. Es retrà compte d'aquests nomenaments a l'Assemblea.
b) Correspon a les vicepresidències substituir la Presidència, per l'ordre del seu nomenament, en els casos d'absència, malaltia o impediment que la impossibilite en l'exercici de les seues atribucions
Article 9. La Comissió de Govern
1. Correspon a la Comissió de Govern l'assistència a la Presidència en les funcions d'orientació, impuls i coordinació dels serveis de l'entitat metropolitana, tenint en particular les següents atribucions:
a) Proposar als òrgans de govern aquelles modificacions organitzatives i funcionals que es consideren convenients als efectes d'aconseguir una millor qualitat en la prestació dels serveis.
b) Informar sobre l'adquisició de béns i de drets per l'entitat metropolitana.
c) Exercir les competències que li siguen delegades per la Presidència o per l'Assemblea de l'entitat metropolitana.
2. La Comissió de Govern està integrada pels següents membres:
– Presidència: la de l'entitat metropolitana.
– Vocals: vuit membres de l'Assemblea, elegits per aquesta de forma que es designe al menys un representant de cadascú dels següents trams de població:
. Municipis de fins a 10.000 habitants.
. Municipis de 10.001 a 20.000 habitants.
. Municipis de 20.001 a 100.000 habitants.
. Municipis de més de 100.000 habitants.
– Secretari: el de l'entitat metropolitana, que actuarà amb veu i sense vot.
3. La Comissió de Govern es reunirà al menys una vegada al mes, i totes les vegades que calga, a iniciativa de la Presidència o a sol·licitud d'una tercera part dels seus membres.
Article 10. Ens instrumentals de l'àrea metropolitana
Les entitats metropolitanes podran acordar la creació d'empreses, societats mercantils i altres entitats de caràcter públic o mixt, o la seua participació en elles, així com el nomenament dels seus òrgans col·legiats, segons s'escaiga, per a la prestació de serveis metropolitans, si la gestió mitjançant aquestes formes d'administració contribueix a la major qualitat i eficàcia en els serveis.
Article 11. Funcionament dels òrgans col·legiats de l'àrea metropolitana
1. El règim de sessions, funcionament i adopció d'acords dels òrgans col·legiats de les entitats metropolitanes s'ajustarà a allò que disposa la normativa de règim local, amb les especialitats que resulten de les seues normes específiques.
2. El quòrum d'assistència per a la vàlida celebració de les sessions dels òrgans col·legiats de les entitats metropolitanes serà el d'un terç del nombre legal dels seus membres, que correspondrà, com a mínim, al terç de vots de l'assemblea, d'acord amb el que disposa l'article 6.2. Aquest quòrum haurà de mantenir-se durant tota la sessió.
3. El règim per a la vàlida adopció d'acords per part dels òrgans col·legiats de les entitats metropolitanes serà el mateix que regeix per als òrgans col·legiats de les entitats locals, computant-se els vots dels membres presents d'acord amb els criteris de ponderació establits en l'article 6 d'aquesta llei.
Article 12. Competències
1. Serà competència de cada entitat metropolitana de la Comunitat Valenciana la gestió supramunicipal d'obres o serveis, que es determinaran en la seua llei de creació i es referiran en tot cas a l'àmbit territorial d'un àrea metropolitana que en requerisca una coordinació o planificació conjunta.
2. Per a l'exercici de les seues competències, les entitats metropolitanes elaboraran i aprovaran un programa d'actuació per a l'establiment i prestació dels serveis que li corresponguen.
Article 13. Recursos econòmics de les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana
La hisenda de les entitats metropolitanes de la Comunitat Valenciana estarà integrada pels següents ingressos:
a) Els procedents del seu patrimoni i altres de dret privat.
b) Taxes, contribucions especials i preus públics, de conformitat amb allò que s'ha previst en la normativa d'hisendes locals.
c) Aportacions dels municipis integrats en l'entitat, que seran fixades per l'Assemblea d'acord amb els criteris assenyalats en l'article 14 d'aquesta llei.
d) Participació, si fa el cas, en tributs de l'Estat i de la Comunitat Autònoma.
e) Transferències de la Generalitat Valenciana, així com altres subvencions i ingressos de dret públic.
f) El producte de les operacions de crèdit.
g) El producte de les multes i sancions, en l'àmbit de les seues competències.
h) Els recursos contemplats per al finançament de les àrees metropolitanes en la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, sense perjudici d'allò previst en l'article 134.1.a) de la citada llei no podrà excedir del tipus màxim permès, encara que coexistisca més d'un ens metropolità en la mateixa demarcació territorial.
i) Qualsevol altre recurs que li corresponga d'acord amb la legislació de règim local.
Article 14. Aportacions dels municipis integrants de l'àrea metropolitana
1. El règim econòmic de les entitats metropolitanes de la Comunitat Valenciana garantirà, en tot cas, la justa i proporcional distribució de les càrregues entre tots els municipis integrats.
2. Les aportacions econòmiques dels municipis es fixaran per l'Assemblea mitjançant un percentatge referit a la seua participació en els tributs de l'Estat, al benefici directe o indirecte que reben dels serveis prestats per l'entitat metropolitana corresponent i als vots que tenen dins de l'Assemblea.
3. En cas d'impagament de l'aportació dels municipis aprovada per l'òrgan plenari de l'entitat, aquesta podrà ser descomptada dels lliuraments que a la Generalitat Valenciana corresponga fer a favor de dits municipis, d'acord amb el procediment establert en les normes corresponents.
CAPÍTOL III
Planificació i coordinació autonòmics
Article 15. La coordinació autonòmica de les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana
1. La Generalitat Valenciana determinarà, mitjançant els instruments de planificació i coordinació territorials previstos en la normativa vigent, les directrius i objectius prioritaris que hauran de ser atesos per les entitats metropolitanes en la seua gestió.
2. Es constituirà un Consell Assessor Mixt de Coordinació Autonòmica, que es regularà reglamentàriament, presidit pel conseller amb competència en administració territorial, el qual estarà integrat per representants de totes les entitats metropolitanes existents en la Comunitat Valenciana, representants dels òrgans del govern de la Generalitat Valenciana competents en la matèria i els responsables de la gestió en cadascun dels ens instrumentals creats segons allò previst en l'article 10 d'aquesta llei.
3. Serà atribució del Consell Assessor Mixt informar, amb caràcter previ, les actuacions de coordinació i planificació autonòmica en els respectius àmbits d'actuació de les entitats metropolitanes, així com formular quantes propostes i iniciatives considere convenients per a millorar-ne la gestió.
DISPOSICIÓNS ADDICIONALS
Primera
1. Es crea l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics en l'àrea territorial integrada pels municipis d'Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraya, Albuixech, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Almàssera, Benetússer, Beniparrell, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Catarroja, Emperador, Foios, Godella, Lugar Nuevo de la Corona, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Moncada, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, la Pobla de Farnals, Puçol, Puig, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Rocafort, San Antonio de Benagéber, Sedaví, Silla, Tavernes Blanques, Torrent, Valencia, Vinalesa i Xirivella.
2. A aquesta entitat metropolitana li correspon la titularitat del servei d'aigua en alta, la producció i el subministrament fins al punt de distribució municipal. Així mateix, podrà exercir les facultats reconegudes en aquesta matèria a les corporacions locals en la Llei de la Generalitat Valenciana 2/1992, de 26 de març, de sanejament de les aigües residuals de la Comunitat Valenciana.
3. L'organització, funcionament i règim econòmic de l'entitat metropolitana són els previstos en la present llei. Per a la prestació dels mencionats serveis hidràulics, d'acord amb l'article 10 de la present llei, es manté l'empresa EMARSA com a societat instrumental.
Segona
1. Es crea l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus en l'àrea territorial integrada pels municipis d'Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraya, Albuixech, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Almàssera, Benetússer, Beniparrell, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Catarroja, Emperador, Foios, Godella, Lugar Nuevo de la Corona, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Moncada, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, la Pobla de Farnals, Puçol, Puig, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Rocafort, San Antonio de Benagéber, Sedaví, Silla, Tavernes Blanques, Torrent, Valencia, Vinalesa i Xirivella.
2. A aquesta entitat metropolitana li correspon la prestació dels serveis de valoració i eliminació de residus urbans, d'acord amb els objectius marcats per la Generalitat a través de la normativa sectorial i d'acord amb els instruments de planificació previstos en ella.
3. L'organització, funcionament i règim econòmic de l'entitat metropolitana són els previstos en la present llei. Per a la prestació dels mencionats serveis de valoració i eliminació de residus, d'acord amb l'article 10 de la present llei, es manté l'empresa FERVASA com a societat instrumental.
Tercera
El personal procedent del suprimit Consell Metropolità de l'Horta s'integrarà en les entitats metropolitanes que es creen en les disposicions addicionals primera i segona d'aquesta llei.
Aquestes entitats se subrogaran en les obligacions que haguera contret l'extint Consell Metropolità de l'Horta amb el seu personal i el succeiran en la titularitat dels mitjans personals.
La comissió mixta, creada per la Llei 8/1999, de la Generalitat Valenciana, per a efectuar les transferències de personal del suprimit Consell Metropolità de l'Horta, elevarà les seues propostes, les quals inclouran la relació de mitjans personals que haja de ser objecte de transferència, al govern valencià per a l'aprovació corresponent.
Els funcionaris de l'administració local amb habilitació de caràcter nacional que prestaven servei en el Consell Metropolità de l'Horta podran adscriure's a les noves entitats metropolitanes, d'acord amb la normativa específica que els siga d'aplicació.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades les lleis de la Generalitat Valenciana 12/1986, de 31 de desembre, de creació del Consell Metropolità de l'Horta, la Llei 4/1995, de 16 de març, de l'Àrea Metropolitana de l'Horta, així com la Llei 8/1999, de 3 de desembre, per la qual se suprimeix l'Àrea Metropolitana de l'Horta i les disposicions que s'oposen, contradiguen o resulten incompatibles amb aquesta llei.
DISPOSICIÓ FINAL
1. S'autoritza el Govern Valencià a dictar totes les disposicions que calguen per a l'execució, desenvolupament i compliment de la present llei.
2. Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 11 de maig de 2001
El president de la Generalitat Valenciana,

linea