Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Turisme, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura
  Descriptors:
  	Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, cultura popular
  	Descriptors toponímics: Forcall

DECRET 10/2012, de 5 de gener, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial la Festa de la Santantonada de Forcall. [2012/182]

PREÀMBUL



L'article 49.1.5a. de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural s'ha de fer mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.

Així mateix, la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'article 45 disposa que han de ser declarats Béns d'Interés Cultural les activitats, coneixements, els usos i les tècniques que constituïxen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i el gènere de vida tradicionals del poble valencià. Igualment, poden ser declarats Béns d'Interés Cultural els béns immaterials que són expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.

Mitjançant la Resolució de 17 de gener de 2011, de la Conselleria de Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració com a Bé d'Interés Cultural Immaterial a favor de la Festa de la Santantonada de Forcall.

En la tramitació de l'expedient s'ha concedit tràmit d'audiència a l'Ajuntament de Forcall i els majorals de la Confraria de Sant Antoni de Forcall.

En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'expedient consten els informes favorables de la Universitat Jaume I de Castelló, de la Universitat de València, de la Universitat Catòlica de València i del Consell Valencià de Cultura, i l'informe desfavorable de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Per tot açò, complits els tràmits previstos a l'article 43 de la Llei 5/1983, del Consell i als articles 26 i següents de la Llei 4/1998, d'll de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, a proposta de la consellera de Turisme, Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 5 de gener de 2012,





DECRETE



Article 1. Objecte

Es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial la Festa de la Santantonada de Forcall.



Article 2. Descripció del bé i valors

La descripció del bé i els seus valors es fan constar en l'annex del present decret.



Article 3. Mesures de protecció

La gestió de la Festa de la Santantonada de Forcall és competència de l'Ajuntament de Forcall i dels majorals de la Confraria de Sant Antoni de Forcall. Si es produïra qualsevol canvi en la Festa de la Santantonada de Forcall que modificara el que es disposa en l'annex i excedira el normal desplegament dels actes de la festivitat anual, els interessats ho haurien de proposar a la Direcció General de Patrimoni Cultural, perquè, si és el cas, emeta l'autorització administrativa corresponent i la consegüent modificació del present decret, justificant-ho en la millora tutelar dels valors protegits.

Les administracions públiques han de vetlar pel manteniment i la dignitat de la festa, i han de fomentar la difusió d'este bé, garantir-ne l'estudi i la documentació amb criteris científics, i incorporar-ne els testimonis disponibles a suports materials que en garantisquen la pervivència.





DISPOSICIÓ ADDICIONAL



Única. Publicació i inscripció

El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i la declaració s'inscriurà en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià comunicant-se, així mateix, al Registre General de Béns d'Interés Cultural del Ministeri de Educació, Cultura i Esport.





DISPOSICIÓ FINAL



Única. Entrada en vigor

El present entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.



València, 5 de gener de 2012



El president de la Generalitat,

ALBERTO FABRA PART



La consellera de Turisme, Cultura i Esport,

LOLA JOHNSON SASTRE





ANNEX



I. Dades sobre el bé objecte de la declaració



1.1. Introducció.

La festivitat de sant Antoni Abat és una de les festes amb més implantació territorial a la Comunitat Valenciana i ocupa un lloc preeminent en el calendari festiu de l'hivern, ja que entorn de 300 municipis festegen el sant patró dels animals de servici i de companyia amb algun tipus de pràctiques, com fogueres, benediccions de pans i coques, benediccions d'animals i representacions de la vida del sant.



Antoni Abat, segons la biografia redactada per sant Atanasi, va adoptar des de molt jove una vida d'anacoreta, retirant-se durant anys al desert de la Tebaida i fundant el monacat. A partir del segle xi, amb el trasllat de les seues relíquies a Viennes (Delfinat) i la creació de l'orde antonià, la seua devoció es va difondre per Europa com a protector contra l'ergotisme i l'herpes zòster, entre d'altres malalties, i fou considerat l'advocat i patró de diversos oficis, especialment d'alguns relacionats amb el foc (com terrissers, arcabussers, bombers i ferrers).



Des de molt prompte és representat en la pintura i figura en la literatura. En la pintura més antiga es representa especialment sant Antoni en companyia de sant Pau i amb lleons als peus. En canvi, des de l'Edat Mitjana, a Europa i en la denominada Alta Cultura, el tema predominant ha sigut les temptacions de sant Antoni, sobre les quals hi ha una àmplia obra pictòrica, en què destaquen peces del Bosch, Velázquez, Ross, Cézanne, Dalí, Saura, Picasso, etc. Flaubert va dedicar una part important de la seua vida a escriure el relat La temptació de sant Antoni, que va exercir una gran influència en la pintura del final del segle xix i principis del xx.

Per una altra banda, en la cultura popular occidental s'ha imposat, tant en la iconografia com en la imatgeria, un esquema representacional típic que inclou invariablement la foguera, el porc, la tau, el llibre i la campana; des del segle xviii es tenen notícies de benediccions d'animals i de pràctiques rituals de protecció dels animals de servici. Els retaules de carrer, les plaques ceràmiques ubicades als estables i les quadres, a les cases dels llauradors, i, per descomptat, els mateixos actes festius, mostren esta nova metamorfosi de sant Antoni.

Des del principi del segle xv el sant és representat acompanyat d'un porc, fet relacionat amb la difusió de l'orde antonià i el costum de criar un porc solt pels carrers que s'alimentava de la caritat de la gent per a este orde religiós. Nombroses esglésies parroquials, santuaris i ermites, d'un costat, i confraries, d'un altre, s'han erigit, des del segle xiii, prenent com titular sant Antoni.

La festa de sant Antoni Abat del 17 de gener ja era celebrada en el segle v per l'Església d'Orient i encara se celebra actualment en nombroses poblacions d'Europa. Com ja s'ha comentat, a la Comunitat Valenciana es troba intensament arrelada en nombroses poblacions, en algunes de les quals és festa patronal.

D'altra banda, a les comarques valencianes del nord es troba present des del segle xiv, com se sap per l'existència de confraries sota l'advocació del sant, quan la devoció a sant Antoni va ser difosa pel bisbe de Tortosa. D'acord amb la documentació reunida, el rei Joan I va atorgar ordenacions a estes confraries, en concret a set aldees de Morella: Forcall, Cinctorres, Portell de Morella, Vilafranca, Catí, Vallibona i Castellfort. En el cas de Forcall, cal destacar que la Confraria de Sant Antoni, a la qual pertanyen tots els hòmens casats, va ser aprovada per l'esmentat monarca en 1388.

En estes terres de la comarca dels Ports, un nombre significatiu de pobles conserva una forma singular de celebració -la Santantonada- amb una estructura semblant.

Esta festivitat se celebra d'una forma singular a Forcall, caracteritzada per presentar una gran coherència, ser la que millor conserva, dins del conjunt de santantonades, les característiques que definixen aquell conjunt d'actes de caràcter simbòlic, lúdic i tradicional, i, finalment, ser la més viva i concorreguda. Exemplifica, per tant, una forma de celebració popular ancestral revestida amb accions religioses posteriors que, d'alguna manera, es conjuguen en un procés etnogràfic que documenta la història i la societat del poble.

Es tracta d'una celebració en què s'articulen elements materials i immaterials que combinen i barregen teatre popular, focs la vespra, figures simbòliques del bestiari infernal tradicional, components carnavalescos, elements pirotècnics, gastronomia compartida, presència de l'arbre denominat Maio, sociabilitat festiva, música, ball i jocs tradicionals, i rituals màgics de fertilitat, que donen lloc a una composició rica i bigarrada.

La Santantonada consistix en una representació teatral popular de la vida del sant, vinculada a la barraca-foguera, en què intervenen una sèrie de personatges singulars. Este tipus de representacions té una considerable antiguitat, ja que en la Baixa Edat Mitjana van estar molt esteses per Europa.

Esta festa forma un sistema d'actuacions tradicionals i ritus, tant en els seus personatges com en la simbologia que representen. Els personatges responen a una espècie de jerarquia ritual, encara que no n'hi ha un més important que un altre, tots tenen una funció específica sempre relacionada amb la resta i formen un conjunt que pot resultar contradictori, en què es combina l'anarquia de moviments i un orde d'actuació.



Una de les notes més característiques de la Santantonada, en l'actualitat, és la participació popular. En este sentit, els veïns de Forcall senten la festa com un patrimoni comú propi del conjunt de la població, siga des de l'àmbit de les creences i conviccions religioses, siga per respecte i fidelitat a la secular tradició, o pel sentiment valoratiu d'allò que la conceptua com un tresor cultural.



La festa que Forcall dedica a sant Antoni Abat aplega tots els requisits per a ser declarada Bé d'Interés Cultural Immaterial. És una pràctica festiva que posseïx un indubtable valor artístic i documental, constituïx una representació singular en l'univers cultural que al llarg del temps ha produït la figura de sant Antoni i genera sentit de pertinença i identitat comunitària.

1.2. Denominació: festa de la Santantonada de Forcall.

1.3. Localitat: Forcall.

1.4. Descripció del bé: la Santantonada es pot interpretar actualment com la festa de sant Antoni, que dura tot el cap de setmana. Però a més fa referència a l'acte parateatral que ha popularitzat la festa de sant Antoni de Forcall i que finalitza amb la crema de la barraca. També s'entén per Santantonada el grup que integra l'acte i que, a més, complix d'altres obligacions, com ara anar a pel Maio, recollir el brancam i construir la barraca.

1.4.1. Actes preliminars.

a) Portada del Maio. El segon dia de Nadal, coincidint amb el solstici d'hivern, es transporta el Maio, tronc principal que vertebra la foguera, juntament amb les costelles o estructura de troncs que formen la foguera, a la plaça Major, on es deixen reposar en terra fins al dia de la plantada del Maio.

b) Tallada de la llenya. Els hòmens es desplacen al bosc per a tallar la llenya que vestirà la barraca.

c) Pastada de la rolleta. El mateix dia de la tallada de la llenya es reunixen les dones per a l'elaboració dels dolços típics.

1.4.2. Part central.

Es desplega per complet el dia de la Santantonada, actualment el divendres anterior al cap de setmana més pròxim a la festivitat del sant.

a) Encesa de les tronques. Les parts separades dels arbres que formaran d'estructura de la barraca s'encenen al voltant de la mitjanit en una foguera, que estarà cremant durant totes les festes, com a testimoni de tots els actes que se celebren.

b) L'Esquellot. S'inicia el dia amb el passeig del denominat Esquellot pels carrers principals del poble. Es tracta d'un esquellot de grans dimensions, portat per dos membres de la Santantonada vestits de botargues, és a dir de dimonis, que assenyala a la població que s'està preparant la barraca i, amb això, el començament de les festes.

c) Plantada del Maio. La plantada es fa a les dotze de l'hora solar (13 hores), i consistix en s'assentament del Maio, operació que es coneix com a «fer el clot». En este acte participen tots els xiquets i les xiquetes del poble, que, en sentir la primera campanada, estiren la corda que permet alçar-lo. Després es reforça l'estructura amb les sis costelles que formen l'esquelet de la barraca, el qual queda així plantat, però totalment nu, excepte per l'acabament, la Capolla.

d) Vestir la barraca. La vesprada del mateix dia es revestix l'estructura de la foguera amb branques verdes. En la part inferior de la foguera trobem un espai que representa la cova, recoberta també de branques, on serà tancat el sant. La barraca té una estructura cònica, amb entrada al sud i al nord, que permet el pas de persones per davall.



e) Representació de la vida del sant. És una obra teatral que narra, en to satíric i humorístic, la vida i l'obra de sant Antoni, la qual es representa o no segons el parer dels majorals de cada any.

f) Santantonada. Es tracta d'una desfilada que es fa ja de nit, pels principals carrers de la població, seguint un orde concret, i que és la culminació i l'apoteosi d'esta festa profanoreligiosa.

Els personatges que hi intervenen, segons l'orde d'aparició, són els següents:

- Els Cremallers. Són els portadors del foc. Porten torxes de dos metres de llarg, sobre les quals es van col·locant tees contínuament. Van abillats amb capa negra i barret d'ales amples. En el primer lloc de la desfilada sempre se situa un cremaller.

- El Despullat. Dimoni principal, el qual porta una túnica, la cara emblanquinada amb farina i el cap cobert amb un mocador. A l'altura del bescoll porta una bufeta de porc, o de vegades de plàstic, i també duu un cinturó amb esquelles. Este personatge sempre va acompanyat d'un nombre indeterminat de botargues.

- La Filoseta. Personatge que simbolitza una figura femenina que tempta el sant, encarnat per un home. Vestit amb una jaqueta roja amb rivets negres i falda llarga a ratlles verticals roges i blaves. Caracteritzada amb la cara blanquejada amb farina, els llavis rojos i uns pits exagerats. En la mà dreta porta una branqueta de pi embolicada amb fil de cànem, que simula una filosa; en l'esquerra sosté una vareta, el fus. Té llibertat de moviment dins de la desfilada, però no ultrapassa mai el primer cremaller per davant, ni els Sants per darrere.

- Les Botargues. Personatges que simbolitzen dimonis. Porten un vestit blanc d'una sola peça adornat amb dibuixos de granotes, diables, renocs i serps, i amb ratlles roges en les cames. Van coberts de peus a cap, on duen una caperutxa que deixa veure els ulls i la boca; sobre el cap porten banyes de tela. Estos personatges empunyen unes porres de retalls de paper o pell comprimits, els pellots. Desfilen anàrquicament des del Despullat fins als Sants.

- Els Sants. Representen sant Antoni Abat i sant Pau Ermità. Desfilen en els últims llocs lligats a l'extrem d'una corda i en l'altre està el Despullat. Sant Antoni va vestit amb capa negra i barret d'ala ampla. Caracteritzat amb barba blanca, porta una creu de fusta i un llibre que simula els Evangelis; sobre el pit li penja un collar de mandarines (abans era de pomes) conegut com el rosari. I sant Pau Ermità va vestit amb capa negra i barret d'ala ampla i un llarg gaiato.



Tancant la desfilada està el segon cremaller.

- Els Teeros. Són els encarregats d'assistir als cremallers, per tant es desplacen del principi al final de la desfilada, transportant els trossos de fusta amb què alimenten el foc de la torxa, abillats amb capa negra.



- Els Majorals. Grup format per un màxim de quatre persones, encarregats d'organitzar i finançar la festa, així com de l'administració dels actes i béns que li pertanyen. Són voluntaris designats oficialment en la missa dedicada als confrares difunts que se celebra el dia després d'acabar la festa. S'encarreguen, igualment, de traure els estendards de sant Antoni en les processons religioses que es fan al llarg de l'any. Són els últims a desfilar.

L'esquema de l'acte parateatral és el següent:

a) Sant Antoni lluita contra les potències del mal i el caos.

b) Sant Antoni és vençut per les forces del mal (dimonis/botargues), que el fan presoner (el lliguen) i el tanquen en un món interior (barraca en flames).

c) Sant Antoni mor (lament de la gaita en to menor i trist).

d) Sant Antoni ressuscita (ix airós de la barraca). Triomf sobre la mort (la gaita torna a entonar el cant d'alegria).

e) El caos acaba i torna la concòrdia.

La desfilada recorre els carrers principals del nucli històric de Forcall. El Despullat conduïx lligats a una corda els Sants, acompanyats de les Botargues, que ballen frenèticament al so de la gaita i el tabal (així es coneix a Forcall la dolçaina i el tabalet), colpejant el terra i els espectadors amb els pellots. Segons sembla, estos personatges infernals tenen analogies amb les lupercals romanes, en les quals es pegaven assots contra terra i les dones per a obtindre fertilitat.

L'èxtasi de la festa té lloc quan la Santantonada arriba a la plaça i a la barraca allí plantada. Els dimonis perseguixen els Sants per a fer-los entrar dins de la cova, els quals es resistixen, però finalment els dimonis aconseguixen els seus objectius. Els Sants són introduïts en la cova i els Cremallers boten foc a l'efímera construcció, és la mort de sant Antoni. Moments després, els gaiters i tabalers fan sonar melancòlicament els instruments (melodia coneguda com La mort de sant Antoni. Amb el lament de la gaita, tots els dimonis es tiren a terra, amb les cames alçades i atacats de moviments espasmòdics. El sant ressuscita i la gaita torna l'alegria a la desfilada. Acaba la Santantonada amb el llançament de bengales, en què participen tots els personatges de la Santantonada. El caos acaba i la concòrdia torna a regnar. Els habitants de Forcall i la gent vinguda de fora també passen per dins de la barraca mentre es crema, resant una oració i demanant un desig, que tots asseguren que es complirà.



g) Processó dels Matxos. Desfilada de les cavalleries pels principals carrers del municipi. Igual que l'altra desfilada, esta té un orde protocol·lari:

En primer lloc desfila el primer majoral, vestit amb capa de llana i barret, el qual porta en la mà l'estendard del sant. El seguixen la resta de majorals, vestits de la mateixa manera i amb una torxa o atxa en la mà. Després vénen les cavalleries, els genets porten una torxa de grans dimensions en les mans, i finalment, la resta d'animals domèstics.



La comitiva ix una vegada consumida la monumental foguera, després de fer dos voltes a la barraca en brases, fins a arribar a la Casa Abadia, on el rector beneïx els animals.

En acabar la desfilada, els portadors dels animals, cavallers i ramellers són obsequiats amb una coqueta de mitja lliura, que es recull a casa del primer majoral.

La cavalcada desfila al so de la gaita i el tabal, amb tocs específics per a cada acte.

1.4.3. Actes posteriors.

Durant el cap de setmana, normalment el dissabte, se celebra pròpiament la festivitat litúrgica, i el diumenge els jocs i les competicions.

a) Missa en honor al sant.

b) Processó del sant. Recorre els principals carrers del poble en un itinerari semblant a la Processó dels Matxos. Esta processó té també un orde protocol·lari establit:

S'inicia la comitiva amb els majorals flanquejats per dos torxes amb la bandera i l'estendard de sant Antoni. Després van les diferents insígnies de les altres confraries i finalment les divises dels sants patrons de la localitat. Acompanyant les ensenyes s'intercalen portadors de torxes. La següent a desfilar és la imatge del sant, després les autoritats eclesiàstiques i civils i la resta d'assistents.



La gaita i el tabal acompanyen la processó amb un toc especial. La processó acaba a l'església amb el repic de campanes.

c) Cercavila. Desfilada, al so de la gaita i el tabal, dels majorals i les gropes pel municipi, a fi de recaptar diners per a la festa.



d) Llaurada i la Sembrada. Té lloc a la vesprada. Consistix en el simulacre de les activitats agrícoles que li donen nom.

e) Ball Rodat. Dansa popular valenciana. Interpretada per dones i hòmens, fan un cercle en el qual els hòmens estan dins.



f) Els Botets. És el nom genèric que rep el conjunt de jocs i competicions que tenen lloc l'últim dia de la festa. Comença a les cinc de la vesprada amb una desfilada en què es mostren els animals que seran entregats com a premi als vencedors de les competicions. Els animals són donats per la gent del poble al pas de la comitiva. El joc dels Botets consistix a botar bótes de vi a mig unflar amb els peus junts. Encara que s'ha recuperat este costum, cal advertir que no es té constància d'estos jocs abans de la Guerra Civil Espanyola.







II. Definició de l'àmbit espacial i temporal



Mes de gener, el cap de setmana més pròxim a la festivitat de sant Antoni Abat (17 de gener), té lloc durant tres dies: divendres, dissabte i diumenge.

Les diverses desfilades transcorren pels principals carrers del nucli antic de Forcall, inclosa la plaça, on es munta la barraca.