DECRET 132/2001, de 26 de juliol, pel qual s'estableix el currículum del grau superior de música a la Comunitat Valenciana i el accés a dites ensenyances.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 4064 de 14.08.2001 | |
| Número identificador: | 2001/X8200 | |
| Referència Base de Dades: | 3355/2001 | |
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Cultura i Educació Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: accés a l'educació, programa d'ensenyament, educació artística, música, legislació escolar
DECRET 132/2001, de 26 de juliol, pel qual s'estableix el currículum del grau superior de música a la Comunitat Valenciana i el accés a dites ensenyances. [2001/X8200]
El desenrotllament normatiu de les ensenyances de música en el marc de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, es va iniciar per al grau superior amb l'aprovació del Reial Decret 617/1995, de 21 d'abril, pel qual es determinen els aspectes bàsics del seu currículum, i s'estableixen i organitzen, a més de les matèries específiques de cada especialitat, altres basades en l'aprofundiment en continguts teoricohumanístics, potenciats en consciència de la seua necessitat per a la imprescindible formació intel·lectual dels futurs professionals de la música.
El present decret desenrotlla per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana les dites matèries bàsiques, la qual cosa, junt amb altres no vinculades a les matèries establides en el citat reial decret, dóna lloc a un conjunt d'assignatures que configuren el currículum de cada especialitat, que haurà de completar-se amb aquelles per les quals el propi alumne opte al llarg dels estudis.
L'ordenació de les ensenyances del Grau Superior que ací s'articula té l'objectiu últim de proporcionar una completa formació pràctica, teòrica i metodològica en els àmbits relatius a la creació, la interpretació, la investigació i la docència. Per a això, el present decret establix una part del temps lectiu global a fi que els centres, en l'exercici de la seua autonomia organitzativa i pedagògica, determinen una oferta d'assignatures optatives i de lliure elecció per l'estudiant que garantisca l'eficàcia de la formació que es perseguix en cada especialitat.
Per tot allò que s'ha exposat, després d'efectuat l'informe del Consell Escolar Valencià, a proposta del conseller de Cultura i Educació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu i després de la deliberació del Govern Valencià, en la reunió de 26 de juliol de 2001,
DECRETE
Article 1. Objecte de la norma
El present decret establix el currículum del grau superior de l'ensenyança de Música, que impartiran els conservatoris superiors de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que disposa l'article 40 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, i integra el que disposa el Reial Decret 617/1995, de 21 d'abril, pel qual s'establixen els aspectes bàsics del currículum de grau superior de les ensenyances de Música i es regula la prova d'accés a estos estudis.
Article 2. Objecte del grau superior de les ensenyances de Música
Les ensenyances conduents a l'obtenció del Títol Superior de Música, proporcionaran una formació pràctica, teòrica i metodològica a través de l'aprofundiment en les matèries que conformen l'especialitat triada, a fi de garantir la qualificació dels futurs professionals de la música en els àmbits relatius a la creació, la interpretació, la investigació i la docència.
Article 3. Durada i ordenació acadèmica de les ensenyances
3.1. El grau superior de les ensenyances de Música comprendrà un sol cicle, segons el que disposa l'apartat c) de l'article 39.1 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre.
3.2. Així mateix, i d'acord amb el que establix l'article 1 el Reial Decret 617/1995, de 21 d'abril, el grau superior de Música tindrà una duració de quatre cursos en les especialitats que es citen en l'article quint del present decret, excepte en les especialitats de Composició, Direcció de Cor i Direcció d'Orquestra, que tindran una duració de cinc cursos.
3.3. La unitat de valoració, tant global de l'especialitat com parcial de les diferents assignatures i cursos d'aquestes que integren el currículum, serà el crèdit. Cada crèdit equivaldrà a deu hores lectives, tant en les ensenyances teòriques com pràctiques.
Article 4. Titulació
D'acord amb el que establix l'article 42.3 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, els que hagen superat el grau superior de les ensenyances de música tindran dret al Títol Superior de Música, en el qual constarà l'especialitat cursada, que serà equivalent a tots els efectes al títol de Llicenciat Universitari.
Article 5. Especialitats
1. Les especialitats que configuren el grau superior de les ensenyances de Música són les següents:
1. Acordió.
2. Arpa.
3. Cant.
4. Clarinet.
5. Clavecí.
6. Composició.
7. Contrabaix.
8. Direcció de Cor.
9. Direcció d'Orquestra.
10. Etnomusicologia.
11. Fagot.
12. Flamenc.
13. Flauta travessera.
14. Flauta de pic.
15. Guitarra.
16. Instruments de corda polsada del Renaixement i el Barroc.
17. Instruments de la música antiga.
18. Instruments de la música tradicional i popular.
19. Instruments de pua.
20. Jazz.
21. Musicologia.
22. Oboé.
23. Orgue.
24. Pedagogia.
25. Percussió.
26. Piano.
27. Saxòfon.
28. Trompa.
29. Trompeta
30. Trombó.
31. Tuba.
32. Viola.
33. Viola de Gamba.
34. Violí.
35. Violoncel.
Dins de cada instrument de vent es consideraran inclosos aquells de característiques semblants per la seua embocadura o mecanisme.
2. L'especialitat de Flamenc constarà de les dos opcions següents:
Opció a): Guitarra flamenca.
Opció b): Flamencologia.
3. L'especialitat de Pedagogia constarà de les dos opcions següents:
Opció a): Pedagogia del llenguatge i l'educació musical.
Opció b): Pedagogia del cant i de les especialitats instrumentals que es detallen en l'annex I del present decret.
Article 6. Currículum.
6.1 Els continguts del currículum de les ensenyances que constituïxen el grau superior de Música s'ordenaran en:
a) Assignatures instrumentals individuals.
b) Assignatures instrumentals col·lectives.
c) Assignatures no instrumentals
Com queda explicitada en l'annex I del present decret
6.2 Les ensenyances es concreten en matèries que, al seu torn, s'organitzen en assignatures agrupades en:
a) Assignatures pròpies de l'especialitat:
Aquelles que constituïxen els coneixements centrals de l'especialitat, definixen la titulació final i són exclusivament pròpies d'ella.
b) Assignatures comunes:
Aquelles que fan referència a coneixements humanístics, pràctica instrumental o vocal de conjunt o coneixements diversos necessaris per a l'obtenció de la titulació final de l'especialitat. Són d'aplicació a tots els àmbits de formació en el grau superior i impartició general a tots els alumnes.
c) Assignatures optatives:
Aquelles lliurement establides pels centres en l'exercici de l'autonomia pedagògica i organitzativa a què es referix l'article 6.2 del Reial Decret 617/1995, de 21 d'abril, d'acord amb les seues disponibilitats docents, les necessitats professionals i la demanda dels alumnes.
A fi que l'alumne trie entre aquestes el nombre necessari per a completar els crèdits que en cada cas s'establisquen, les citades assignatures hauran de ser incloses pels centres en els currículums corresponents, indicant la càrrega lectiva de cada una d'elles, expressada en crèdits, la seua durada que serà com a mínim quadrimestral i una breu descripció dels seus continguts que, en tot cas, estaran relacionats amb l'especialitat corresponent.
d) Assignatures de lliure elecció:
El seu contingut podrà estar relacionat tant amb la pròpia especialitat com amb altres i el seu nombre estarà determinat pel dels crèdits que en cada cas s'establisquen per a estes assignatures.
L'alumne podrà triar lliurement entre la relació d'assignatures impartides pel propi centre o per altres centres amb què s'establisca el conveni oportú.
L'admissió en les assignatures de lliure elecció estarà condicionada a l'existència de places vacants, després de la matriculació dels alumnes de l'especialitat corresponent.
6.3 Els conservatoris superiors de Música establiran els criteris de prioritat de l'alumnat en l'elecció d'assignatures optatives i de lliure elecció de manera que l'oferta es corresponga amb les possibilitats organitzatives i horàries del centre.
6.4 Quan els continguts de qualsevol assignatura optativa o de lliure elecció exigisquen la seua distribució en diversos blocs de crèdits, serà cursada en la seua integritat. En este cas, serà requisit imprescindible per a formalitzar la matrícula haver superat el curs precedent de la mateixa assignatura.
Article 7. Classificació de les assignatures en funció de la relació professor-alumne
La classificació de les assignatures del currículum de les diferents especialitats en no instrumentals, instrumentals col·lectives i instrumentals individuals a què es referix l'article 20 del Reial Decret 389/1992, de 15 d'abril, pel qual s'establixen els requisits mínims dels centres que impartisquen ensenyances artístiques, es determina en l'annex I del present decret. Així mateix, es fixa en dit annex la relació numèrica màxima professor-alumne per a cada assignatura.
Article 8. Estructura del pla d'estudis
8.1 La distribució per períodes lectius i cursos de les assignatures constitutives de les distintes especialitats que impartiran els conservatoris de música de la Comunitat Valenciana queda explicitada en l'annex II, en compliment del que disposa l'article 4.2 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu i de l'article 20 del Reial Decret 389/1992, de 15 d'abril.
8.2 De la mateixa manera, es determina en el citat annex per a cada especialitat el nombre global de crèdits referits a les assignatures optatives i a les assignatures de lliure elecció. Correspon als centres, en l'exercici de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, distribuir per cursos, o períodes lectius, el nombre de crèdits corresponent a les dites assignatures.
8.3 Els continguts de les assignatures constitutives de les distintes especialitats que impartiran els conservatoris superiors de Música de la Comunitat Valenciana, queden explicitats per este decret en l'annex III, en compliment del que disposa l'article 4.2. de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, i de l'article 20 del Reial Decret 389/1992, de 15 d'abril.
8.4 Així mateix, als únics efectes del que establix l'article 16 de dit Reial Decret, l'especialitat d'Etnomusicologia es considerarà equivalent a la de Musicologia.
Article 9. Autonomia organitzativa i pedagògica
La Conselleria de Cultura i Educació fomentarà l'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, afavorirà el treball en equip dels professors i estimularà la seua activitat artística i investigadora.
Article 10. Avaluació i qualificacions
10.1 Els alumnes rebran qualificacions numèriques d'1 a 10 sense decimals. Serà necessari un mínim de 5 punts com a qualificació final necessària per a superar cada assignatura. Les qualificacions tindran la següent correspondència literal:
Fins a 4: suspés
5 i 6: aprovat
7 i 8: notable
9: excel·lent
10: matrícula d'Hon
10.2 Per a l'avaluació del rendiment acadèmic dels alumnes dels conservatoris de Música de la Comunitat Valenciana i la seua consegüent qualificació, es tindran en compte les consideracions següents:
a) Cada professor avaluarà als alumnes al seu càrrec en les convocatòries de juny i setembre, excepte en el cas d'esgotament de tres de les quatre convocatòries previstes per a aprovar cada curs o el màxim fixat de permanència temporal en el centre. En este cas es constituirà un tribunal format per professors de l'assignatura o afins.
b) En l'últim curs de les especialitats instrumentals i respecte a l'assignatura central, l'examen constarà de dos parts:
1ª. Continguts específics propis de l'especialitat, establits en la programació de l'assignatura.
2ª. Un recital públic oferit per l'alumne.
L'avaluació de les dos proves tindrà caràcter global i estarà a càrrec del professor de l'alumne.
c) Com a requisit previ a la realització del citat recital serà preceptiu haver superat un mínim del 80% dels crèdits del total de les altres assignatures de l'últim curs.
Article 11. Treball d'investigació
Per a totes les especialitats serà obligatori durant l'últim curs la realització d'un treball escrit d'investigació sobre un tema relatiu a la pròpia especialitat. El tema del treball serà acordat, al començament de l'últim curs, amb el professor o, si és procedent, un dels professors de les assignatures pròpies de l'especialitat, i serà dirigit pel professor més afí a la naturalesa del treball, el qual serà l'encarregat d'avaluar-lo. El citat treball serà valorat amb un total de cinc crèdits en les especialitats instrumentals i de deu crèdits en les restants que, en tot cas, s'acumularan als establits per a cada especialitat segons l'annex II del present decret.
Article 12. Premi extraordinari fi de carrera
En cada conservatori superior de Música es podran convocar premis extraordinaris final de carrera per a cada una de les especialitats que s'impartisquen en ell.
Article 13. Convocatòries d'exàmens
13.1 Cada curs acadèmic estarà integrat per dos convocatòries que se celebraran al juny i setembre.
13.2 En els casos en què el període lectiu siga inferior a la duració del curs acadèmic, la primera convocatòria tindrà lloc al finalitzar el seu corresponent període lectiu.
En tot cas, el nombre màxim de convocatòries per a la superació de les diferents assignatures serà de quatre.
13.3 Les convocatòries a què es referix l'apartat anterior es computaran successivament, i s'entendran esgotades sempre que l'alumne s'haguera matriculat No obstant això, en casos excepcionals i a juí del centre, es podrà no comptabilitzar qualsevol convocatòria en base a raons documentades.
13.4 Si l'alumne obtinguera el trasllat de l'expedient acadèmic a un altre centre superior, se li computaran les convocatòries que haguera esgotat en el centre de procedència.
Article 14. Promoció i permanència.
14.1 La promoció al curs següent queda condicionada a la superació de, almenys, un 75% dels crèdits establits per a cada curs.
14.2 El límit màxim de permanència en el centre, no obstant l'establit en l'article anterior sobre el nombre de convocatòries, serà de sis cursos acadèmics per a totes les especialitats, excepte per a Composició, Direcció de Cors i Direcció d'Orquestra, en les quals el dit límit serà de set cursos acadèmics.
14.3 El centre podrà autoritzar, excepcionalment, la pròrroga per un únic curs en aquells casos que, per la seua singular justificació, es considere oportú.
14.4 Els alumnes que, en les successives convocatòries d'un mateix any acadèmic, no hagen superat cap assignatura a causa de la incompareixença injustificada, no podran prosseguir els estudis en el centre en què hagueren estat matriculats.
Article 15. Tribunals
Per a les convocatòries d'exàmens que hagen de ser avaluades per un tribunal, este estarà compost per tres membres pertanyents a l'especialitat corresponent o, si no n'hi ha, a especialitats afins.
Article 16. Reclamació de qualificacions
Durant tres dies, a partir de la data en què es faça públic el resultat de l'avaluació de l'assignatura, els estudiants podran sol·licitar del professor o, si és procedent, del tribunal la revisió de la qualificació i la ponderació obtinguda pels diferents criteris aplicats. En el termini màxim de set dies, es procedirà a la revisió i s'emetrà el corresponent informe. Produïda la contestació, l'estudiant podrà impugnar, durant un període de tres dies, l'avaluació i sol·licitar la seua revisió davant de l'òrgan competent del centre, el qual resoldrà la impugnació en el termini màxim de set dies.
Article 17. Condicions d'accés al grau superior de música
17.1 Podran accedir al grau superior de Música els que, reunint els requisits acadèmics d'estar en possessió del títol de Batxiller i haver aprovat els estudis corresponents al tercer cicle del grau mitjà, superen la prova específica prevista en l'article 40.3 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, i regulada en l'article 8 del Reial Decret 617/1995, de 21 d'abril, que permet comprovar que l'aspirant posseïx els coneixements i habilitats professionals necessaris per a cursar amb aprofitament l'especialitat sol·licitada.
17.2 Així mateix, podran accedir al grau superior de les ensenyances de Música els que, sense reunir un o els dos requisits a què es referix l'apartat anterior, superen la prova establida en l'article 8 del citat Reial Decret i, a més, demostren a través de l'exercici específic previst en l'article 9 de la dita norma, posseir tant els coneixements i aptituds propis del grau mitjà com les habilitats específiques necessàries per a cursar amb aprofitament l'especialitat sol·licitada.
Article 18. Estructura de la prova d'accés ordinària.
18.1 Per a l'avaluació de la prova d'accés establida en els articles 8 i 9 del Reial Decret 617/1995, de 21 d'abril, es constituirà un únic tribunal per cada especialitat. El dit tribunal estarà constituït per un nombre imparell de, almenys, tres membres pertanyents a l'especialitat corresponent o, si no n'hi ha, a especialitats afins. Per a la correcta valoració de la prova d'accés, el tribunal podrà comptar amb l'assessorament de professors de les especialitats relacionades amb els diferents exercicis quand es considere oportú.
18.2 La prova d'accés al grau superior de les ensenyances de Música constarà d'un únic exercici que comprendrà les parts que, per a cada especialitat, es determinen en els dos apartats següents:
A) Especialitats no instrumentals
Composició:
Part a) Interpretació en l'instrument principal (o veu, en el cas del cant) durant aproximadament quinze minuts, de les obres que determine el tribunal d'una relació presentada prèviament pel candidat.
Part b) Presentació i defensa oral d'obres i treballs realitzats pel candidat.
Part c) Realització d'un treball harmonicocontrapuntístic.
Part d) Lectura a primera vista al piano.
Direcció de Cor i Direcció d'Orquestra:
Part a) Interpretació en l'instrument principal (o veu, en el cas del cant) durant aproximadament quinze minuts, de les obres que determine el tribunal d'una relació presentada prèviament pel candidat.
Part b) Realització d'un treball harmonicocontrapuntístic.
Part c) Prova auditiva.
Part d) Lectura a primera vista al piano.
Musicologia, Flamencologia i Etnomusicologia:
Part a) Interpretació en l'instrument principal (o veu, en el cas del cant) durant aproximadament quinze minuts, de les obres que determine el tribunal d'una relació presentada prèviament pel candidat.
Part b) Anàlisi d'una obra o fragment.
Part c) Realització d'un treball harmonicocontrapuntístic.
Pedagogia del Llenguatge i l'Educació Musical
Part a) Interpretació en l'instrument principal (o veu, en el cas del Cant) durant aproximadament quinze minuts, de les obres que determine el tribunal d'entre una relació presentada prèviament pel candidat.
Part b) Prova vocal, solo i en conjunt.
Part c) Composició d'una peça breu, de caràcter didàctic, sobre una melodia o un text proposat pel tribunal.
Part d) Lectura a primera vista al piano.
La relació d'obres a què es referix la part a) haurà d'incloure, almenys, quatre obres de dificultat mitjana, pertanyents als estils més representatius de la literatura de l'instrument, lliurement triats pel candidat. En el cas del cant, la relació constarà d'un mínim de huit obres.
Per a la realització de les parts b), c) i d), els centres fixaran i faran públiques amb antelació suficient, unes orientacions sobre el contingut i grau de dificultat de cada part, d'acord amb les característiques i especificitat de cada una d'elles.
B) Especialitats instrumentals i pedagogia d'aquestes.
Acordió, Arpa, Cant, Clarinet, Contrabaix, Fagot, Flauta travessera, Flauta dolça, Guitarra, Instruments de corda polsada del Renaixement i el Barroc, Instruments de música antiga, Instruments de la música tradicional i popular, Instruments de pua, Oboé, Percussió, Piano, Saxòfon, Trompa, Trompeta, Trombó, Tuba, Viola, Viola de gamba, Violí, Violoncel.
Part a) Interpretació d'un programa d'una duració aproximada de trenta minuts, integrat per obres i/o estudis d'una dificultat apropiada a este nivell.
Part b) Anàlisi d'una obra o fragment, proposat pel Tribunal.
Part c) Lectura a vista.
Pedagogia del Cant i Instruments (excepte clavecí i orgue)
Part a) Interpretació d'un programa d'una duració aproximada de trenta minuts, integrat per obres d'una dificultat apropiada a este nivell.
Part b) Anàlisi d'una obra o fragment proposat pel tribunal.
Part c) Lectura a vista a l'instrument.
Clavecí i Orgue, i Pedagogia referida a estos instruments:
Part a) Interpretació d'un programa d'una duració aproximada de trenta minuts, integrat per obres i/o estudis d'una dificultat apropiada a este nivell.
Part b) Anàlisi d'una obra o fragment, proposat pel tribunal.
Part c) Acompanyament improvisat d'una melodia per mitjà de la realització d'un continu a partir d'un baix xifrat donat pel tribunal.
Guitarra flamenca:
Part a) Interpretació d'una programa d'una duració aproximada de trenta minuts, que incloga obres d'autor o clàssiques de la guitarra flamenca, i tocs pertanyents a qualsevol dels gèneres del flamenc.
Part b) Reconeixement dels elements constituents d'un gènere característic, a partir d'una audició seleccionada pel Tribunal.
Part c) Acompanyament d'un cant per buleries, per soleá o lliure, i d'un ball per soleá o per alegries, segons determine el Tribunal.
Jazz.
Part a) Interpretació d'un programa d'una duració aproximada de trenta minuts, integrat per obres i/o estudis d'una dificultat apropiada a este nivell.
Part b) Anàlisi d'una obra o fragment, proposat pel Tribunal.
Part c) Realització d'una improvisació a partir d'una seqüència harmònica donada pel Tribunal.
Instruments de la Música Antiga:
Part a) Interpretació d'un programa d'una duració aproximada de trenta minuts, integrat per obres i/o estudis d'una dificultat apropiada a este nivell, bé el propi instrument que es desitja cursar, bé en un instrument antic o modern les característiques tècniques del qual resulten afins a aquell.
Part b) Anàlisi d'una obra o fragment, proposat pel tribunal.
Part c) Lectura a vista.
18.3 Els centres, en el marc de la seua autonomia pedagògica i administrativa, fixaran i faran públics els criteris sobre el grau de dificultat tant de l'anàlisi com de les obres o estudis, els estils més representatius i, si és procedent, l'exigència d'interpretar de memòria una part o la totalitat del programa, a la qual haurà d'adequar-se la realització d'este exercici. En els dits criteris s'indicaran una relació d'obres que servisquen de referència. Així mateix, en el cas del cant i els instruments no polifònics, es precisarà el nombre d'obres que han d'interpretar-se a solo o amb instrument acompanyant.
Els dits criteris es faran públics a començament de cada curs acadèmic i hauran d'estar a disposició d'aquells interessats que els sol·liciten durant tot el curs.
Article 19. Estructura de la prova d'accés extraordinària
L'exercici específic a què es referix l'article 17.2 del present decret no tindrà caràcter eliminatori i es realitzarà amb antelació a l'exercici regulat en l'article anterior. Versarà, en raó que l'aspirant no complisca un o els dos requisits acadèmics, sobre:
a) La realització d'un exercici escrit, de caràcter humanístic, que permeta avaluar la maduresa intel·lectual de l'aspirant, a través de la utilització del llenguatge, la comprensió de conceptes i la capacitat per a relacionar i sintetitzar, i/o
b) La realització d'un exercici de caràcter teoricopràctic que permeta avaluar la formació musical general de l'aspirant quant al desenrotllament de la seua capacitat auditiva, així com als seus coneixements sobre la teoria i la història de la música, i el seu grau de comprensió i utilització dels diferents recursos i procediments harmònics.
Article 20. Qualificació de la prova d'accés
20.1 La prova d'accés a què es referix l'article 18 del present decret es qualificarà entre zero i deu punts, i es valoraran globalment les diferents parts que la configuren, d'acord amb el grau de relació de cada part amb les característiques de l'especialitat que es desitja cursar, sent necessari per a la seua superació haver obtingut una qualificació igual o superior a cinc punts.
20.2En el cas de la prova d'accés a què es referix l'article 19 del present decret, s'aplicaran els mateixos criteris de qualificació i valoració, i s'inclourà en esta la qualificació corresponent a l'exercici específic.
20.3 La superació de la prova d'accés a les especialitats corresponents del grau superior faculta, únicament, per a matricular-se en el curs acadèmic per al qual haja sigut convocada.
Article 21. Adjudicació de places
21.1 La prova d'accés al Grau Superior de Música es realitzará en els Conservatoris Superiors de Música en una única convocatòria anual que tindrà lloc en el mes de setembre.
21.2 El nombre d'alumnes de nacionalitat estrangera, exclosos els nacionals dels estats membres de la Unió Europea que, a estos efectes, tindran el mateix tractament que correspon als de nacionalitat espanyola, no podrà excedir d'un 15% del total de l'oferta anual de places disponibles en cada especialitat.
21.3 Només en el cas que queden places disponibles en els conservatoris superiors de Música podran adjudicar-se a altres alumnes que hagen superat la prova en un conservatori superior distint.
21.4 Els conservatoris superiors de Música atendran les sol·licituds a què es referixen els números anteriors, d'acord amb les qualificacions obtingudes en les proves d'accés en la corresponent especialitat.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Modalitat d'ensenyança
Les ensenyances a què es referix el present decret tindran caràcter presencial, per la qual cosa es cursaran únicament en la modalitat de matrícula oficial.
Segona. Convenis per a la realització de les assignatures de lliure elecció
1. A fi d'enriquir l'oferta d'assignatures de lliure elecció, així com de facilitar la seua realització, es podran establir convenis amb altres centres.
2. Anualment, i abans de la matriculació es farà pública la relació d'aquells centres amb què s'haguera establit conveni per a la realització de les assignatures de lliure elecció.
Tercera. Canvi d'especialitat
1. Els alumnes que desitgen canviar de l'especialitat que estigueren cursant a una altra distinta hauran de sotmetre's a la prova d'accés establida per a esta última en l'article 18 del present decret. L'accés a la nova especialitat comportarà la revalidació de les assignatures comunes ja superades.
2. Únicament en el cas que la nova especialitat siga la de Pedagogia referida a l'especialitat instrumental o vocal homònima a què estiguera cursant l'alumne, podrà portar a terme un canvi d'especialitat sense necessitat de superar la prova d'accés específica, cosa que, d'acord amb les places disponibles en la nova especialitat, es farà efectiva el curs següent a aquell en què l'alumne ho sol·licite.
Quarta. Especialitats no desenrotllades
Les especialitats que es relacionen en l'article 5 i que no han sigut previstes en els annexos (acordió, etnomusicologia, flamenc, instruments de la música tradicional i popular i instruments de pua) es desenrotllaran en el moment en què siguen autoritzades per l'administració educativa corresponent.
Quinta. Alumnat amb minusvalideses
La Conselleria de Cultura i Educació, respectant els objectius fixats en el Reial Decret 617/1995, de 21 d'abril, adaptarà el present currículum a l'alumnat amb minusvalideses que s'incorpore a estes ensenyances.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa per a l'aplicació i desentrollament del present decret
La Conselleria de Cultura i Educació podrà dictar, en l'àmbit de les seues competències, les normes necessàries per a l'aplicació i desenrotllament d'este decret.
Segona. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 26 de juliol de 2001
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
El conseller de Cultura i Educació,
MANUEL TARANCÓN FANDOS
ANNEX I
Classificació de les assignatures a l'efecte de la relació numèrica màxima professor/alumne, segons el que disposa en l'article 20 del Reial Decret 389/1992, de 15 d'abril, pel qual s'establixen els requisits mínims dels centres que impartixen ensenyances artístiques i en l'article 7 del present decret.
Assignatures instrumentals individuals:
Arpa
Cant
Clarinet
Clavecí
Contrabaix
Fagot
Flauta dolça
Flauta travessera
Guitarra
Instrument de tecla complementari
Instruments de corda polsada del Renaixement i Barroc
Instruments de música antiga
Oboé
Òrgan
Percussió
Piano
Piano complementari
Repertori
Repertori de l'instrument principal en el Jazz.
Repertori de big band
Repertori de l'instrument
Repertori orquestral
Saxòfon
Trompa
Trompeta
Trombó
Tuba
Viola
Viola da gamba
Violí
Violoncel
Assignatures instrumentals col·lectives:
(La ràtio es determinarà en funció de les agrupacions que es constituïsquen)
Big Band
Combo
Continu
Cor
Musica de cambra
Orquestra/Conjunt
Assignatures instrumentals col·lectives ràtio 1/4:
Improvisació de jazz
Improvisació i acompanyament
Reducció de partitures
Assignatures instrumentals col·lectives ràtio 1/6:
Concertació
Concertació cant
Escena
Assignatures no instrumentals ràtio 1/4:
Harmonia
Arranjaments de jazz
Composició
Composició de jazz
Contrapunt
Direcció de cor
Direcció d'orquestra
Electroacústica
Informàtica musical
Instrumentació i orquestració
Música per a l'escena, TV i altres mitjans audiovisuals
Música contemporània
Assignatures no instrumentals ràtio 1/10:
Composició aplicada
Harmonia de Jazz
Assignatures no instrumentals ràtio 1/15:
Anàlisi
Cant gregorià
Direcció aplicada
Didàctica de la música
Didàctica de l'instrument
Didàctica del conjunt instrumental escolar
Educació auditiva
Educació auditiva de jazz
Educació vocal
Estètica de la música
Fonètica i idiomes
Fonts històriques del Renaixement i del Barroc
Fonaments de violeria
Fonaments de mecànica i manteniment
Fonaments d'etnomusicologia
Història de l'arpa i la seua literatura
Història del cant
Història del clavecí i la seua literatura
Història de l'òrgan i la seua literatura
Història del piano i la seua literatura
Història de la cultura i l'art
Història de l'educació musical
Història de la música
Història de la música de jazz
Història de la música valenciana
Història i anàlisi de la teoria i la tècnica musical
Investigació sobre el repertori de l'instrument principal
Investigació sobre el repertori de l'instrument principal en el jazz
La tècnica de l'arpa i la seua evolució
La tècnica pianística i la seua evolució
Litúrgia
Metodologia de la investigació
Moviment
Música de tradició oral
Música popular espanyola
Notació
Organologia i acústica
Paleografia llatina i espanyola
Pràctiques de professorat
Psicopedagogia
Rítmica de jazz
Sociologia de l'educació musical
Tablatura
Tècnica corporal
Teoria del cant
ANNEX III
Descripció dels continguts de les assignatures obligatòries corresponents al currículum del grau superior de música regulat en el present decret.
Anàlisi. Estudi de l'obra musical a partir dels seus materials constructius i dels diferents criteris que intervenen en la seua comprensió i valoració. Coneixement dels diferents mètodes analítics, i la seua interrelació amb altres disciplines, (Teoria de la informació, psicoacústica, semiòtica, psicologia cognitiva i de la forma, etc.).
Harmonia. Elements i procediments harmònics relatius al sistema tonal, i evolució de l'harmonia en la música posterior a ell. Realització escrita de treballs estilístics i lliures, vocals i instrumentals. Practica instrumental dels elements i procediments estudiats.
Harmonia de jazz. Elements i procediments harmònics propis de jazz i evolució d'estos al llarg de la seua història. Realització escrita de treballs. Pràctica instrumental dels elements i procediments estudiats. Coneixement i pràctica dels distints tipus de xifrat. Analogia de l'harmonia de jazz amb l'harmonia tradicional clàssica.
Arpa. Vegeu instrument principal.
Arranjaments jazz. Coneixement teòric de les possibilitats tècniques i els recursos tímbrics dels instruments utilitzats en el Jazz. Estudi de les tècniques d'instrumentació i arranjaments jazzístics i la seua aplicació pràctica en la realització d'arranjaments per als diferents conjunts i combinacions instrumentals.
Big-band. Lectura i interpretació d'arranjaments per a Big-Band de diferents autors i estils. paper del mateix instrument dins d'esta agrupació.
Cant gregorià. Estudi sincrònic i diacrònic del repertori gregorià específic i monòdic sacre en general. La seua influència teòrica i pràctica en les tècniques musicals occidentals: escriptura, modalitat, tipologies melòdiques i rítmiques, etc.
Cant. Cal vore instrument principal
Clavecí. Cal vore instrument principal
Combo. Interpretació en grup del repertori jazzístic. Distintes formacions i estils. Paper del mateix instrument en cada una d'elles. Formes d'acompanyament i pautes per a la improvisació dins d'un grup.
Composició de jazz. Estudi a través de l'anàlisi i l'audició, dels procediments constructius i instrumentals propis del jazz. Aplicació d'estos a la composició de peces pròpies i als arranjaments de peces del repertori jazzístic.
Composició. Utilització dels diferents elements i procediments constructius en la realització de treballs i obres estilístiques i lliures, vocals i instrumentals. estudi dels distints paràmetres musicals del llenguatge parlat i poètic, i la seua aplicació en la composició.
Composició aplicada. Desenrotllament d'una tècnica bàsica de composició que permeta la realització de treballs de caràcter didàctic per a instruments i veus solistes, conjunts instrumentals, cors de diferents veus, etc. Informació teòrica sobre les possibilitats tècniques i els recursos tímbrics dels diferents instruments.
Concertació. Estudi i pràctica del repertori concertant vocal i instrumental: òpera, oratori, concerts per a dos o més solistes. Desenrotllament tècnic i dels coneixements necessaris per a la correcta valoració de cada paper dins del conjunt de solistes i la relació d'este amb l'orquestra o grup orquestral acompanyant.
Concertació cant. Interpretació del repertori concertant d'òpera i oratori. Aprofundiment en les capacitats relacionades amb la comprensió i resposta a les indicacions del director, la integració en el conjunt vocal, i la seua relació amb el grup instrumental acompanyant.
Continu. Pràctica de la realització del baix continu en obres de diferents èpoques i autors. Estudi dels distints sistemes de xifrat i tècniques d'acompanyament i ornamentació emprades al llarg de la història.
Contrapunt. Elements i procediments contrapuntístics relatius al sistema tonal, així com anteriors i posteriors a este. Realització escrita de treballs estilístics i lliures, vocals i instrumentals. Pràctica instrumental dels elements i procediments estudiats.
Cor. Perfeccionament de la capacitat auditiva de l'alumne en grup. Adquisició d'una tècnica vocal bàsica. Interpretació del repertori coral habitual a capella i amb orquestra. Aprofundiment en les capacitats relacionades amb la lectura a primera vista, la comprensió i resposta a les indicacions del director/a, i la integració en el conjunt.
Didàctica de l'instrument o del cant. Principis didàctics per a l'ensenyança de la mateixa especialitat instrumental o cant. Desenrotllament de l'anàlisi crítica i la seua funció didàctica.
Didàctica de la música. Principis de l'educació musical. mètodes i sistemes actuals de pedagogia musical. Continguts, recursos didàctics i materials per a l'ensenyança de la música. Noves tecnologies. Programació.
Didàctica del conjunt instrumental escolar. Coneixement pràctic dels instruments de làmines, membranes i xicoteta percussió. Pràctica d'este repertori instrumental. Desenrotllament de la capacitat d'improvisació.
Direcció aplicada. Coneixement bàsic de la tècnica de la direcció, i la seua pràctica. Desenrotllament de la capacitat comunicativa a través del gest. Pràctica de direcció d'un repertori vocal i instrumental adequat.
Direcció de cor. Coneixement de la tècnica i pràctica de la direcció; desenrotllament de la capacitat de comunicació a través del gest. Tractament dels diferents elements que configuren el discurs musical des del punt de vista de la direcció de cor a través de l'estudi analític de la partitures, l'audició i la pràctica del repertori coral per a les distintes formacions a capella i amb instruments.
Direcció d'orquestra. Coneixement de la tècnica i pràctica de la direcció; desenrotllament de la capacitat de comunicació a través del gest. Tractament dels diferents elements que configuren el discurs musical des del punt de vista de la direcció d'orquestra a través de l'estudi analític de la partitura, l'audició i la pràctica del repertori orquestral per a les distintes formacions cambrístiques i simfòniques.
Educació auditiva. Perfeccionament de les capacitats quant a la percepció del so en els seus aspectes rítmic, harmònic, melòdic, tímbric, expressiu i formal com a contribució necessària a la comprensió global de l'obra.
Educació auditiva de jazz. Perfeccionament de la capacitat auditiva de l'alumne en els aspectes rítmics, melòdics i harmònics propis de la música de Jazz, com a la seua transcripció escrita.
Educació vocal. Adquisició d'una tècnica vocal bàsica. La veu parlada i cantada, com a instrument expressiu tant en la improvisació com en la interpretació. Tècniques d'articulació i emissió.
Electroacústica. Utilització de mitjans electroacústics i informàtics en el procés de construcció de l'obra musical.
Escena. Estudi del repertori escènic habitual. Desenrotllament de les capacitats de la interpretació escènica i del procés de creació del personatge. Comprensió dels principis d'acció i de conflicte dramàtic.
Estètica de la música. Estudi del pensament filosòfic en el camp de l'estètica aplicada a la Música i la seua evolució històrica.
Flauta, oboé, clarinet i fagot. Cal vore instrument principal
Flauta dolça. Cal vore instrument principal.
Fonètica i idiomes. Estudi dels idiomes habituals en el repertori vocal. Aprofundiment en els seus aspectes fonètic i prosòdic i la seua relació amb la veu cantada i parlada.
Fonts històriques del renaixement i del barroc. Coneixement dels criteris interpretatius de la música del Renaixement i del Barroc a través dels documents de l'època referents a la interpretació pràctica, els seus sistemes de Tablatura i Ornamentació, i les seues Formes Musicals pròpies. Estudi dels distints sistemes de xifrat i tècniques d'acompanyament i ornamentació emprades al llarg de la història.
Fonaments d'etnomusicologia. Coneixement i estudi comparatiu de les característiques musicals, estils i gèneres de les diferents cultures. Especial referència a la música tradicional i popular valenciana i els seus instruments. Relació entre les músiques tradicional, popular tradicional i culta. Aplicació didàctica.
Fonaments de violeria. Coneixement bàsic de la construcció dels principals components de l'instrument. Coneixement de recursos de manteniment.
Fonaments de mecànica i manteniment. Coneixement de la mecànica pròpia de l'instrument i les seues variacions històriques en el camp de la fabricació. Coneixement de recursos de manteniment i solució de problemes mecànics i d'afinació.
Guitarra. Cal vore instrument principal
Història de la cultura i de l'art. Estudi dels moviments i tendències fonamentals en la Història de la cultura i de l'art i la seua influència en la Música. Especial referència a la història de l'art i de la cultura valenciana.
Història de l'educació musical. Coneixement de la Història de la Pedagogia General, aprofundint en els nuclis pedagògics musicals.
Història de la música de jazz. Història de les tendències fonamentals, compositors, intèrprets i grups de jazz. Relació amb el seu entorn cultural. Principis estètics i tècnics dels principals estils de jazz.
Història de la música valenciana. Aprofundiment en autors, obres i estils de cada període històric a la Comunitat Valenciana. amb obligada referència a les fonts primàries hui conegudes, així com la literatura musical que han generat. Historiografia musical de cada època. Instruments propis de la música tradicional i popular valenciana.
Història de la música. Aprofundiment en el coneixement dels moviments i tendències fonamentals en la Història de la Música: Aspectes artístics, culturals i socials. Especial referència a la música tradicional i popular valenciana i els seus instruments.
Història de l'arpa i de la seua literatura. Coneixement del desenrotllament històric de l'arpa: la relació entre la seua evolució mecànica (els seus antecedents i evolució fins al moment actual), els mitjans tècnics successivament emprats, la música escrita específicament per a ella, l'evolució de la seua escriptura, els compositors i les obres representatives, i el seu paper dins de la Història de la Música, pel que fa a estils, formes, gèneres i agrupacions instrumentals. Establiment de criteris generals aplicables a la coherent interpretació pràctica d'obres determinades.
Història del cant. Aprofundiment en el coneixement dels moviments i tendències fonamentals en la història del cant: desenrotllament i evolució.
Història del clavecí i de la seua literatura. Coneixement del desenrotllament històric del Clavecí: la relació entre la seua evolució mecànica (els seus antecedents i evolució fins al moment actual), els mitjans tècnics successivament utilitzats, la música escrita específicament per a ella, l'evolució de la seua escriptura, els seus compositors i obres representatives, i el seu paper dins de la Història de la Música, pel que fa a estils, formes, gèneres i agrupacions instrumentals. Establiment de criteris generals aplicables a la interpretació pràctica coherent d'obres determinades.
Història de l'orgue i de la seua literatura. Coneixement del desenrotllament històric de l'ORGUE: la relació entre la seua evolució mecànica (els seus antecedents i evolució fins al moment actual), els mitjans tècnics emprats successivament, la música escrita específicament per a ella, l'evolució de la seua escriptura, els seus compositors i obres representatives, i el seu paper dins de la Història de la Música, pel que fa a estils, formes, gèneres i agrupacions instrumentals. Establiment de criteris generals aplicables a la interpretació pràctica coherent d'obres determinades.
Història del piano i de la seua literatura. Coneixement de la mecànica pròpia del Piano, les seues variacions històriques en el camp de la fabricació i fonaments de manteniment i solució de problemes mecànics i d'afinació. Aprofundiment en el coneixement del desenrotllament històric del piano: la relació entre la seua evolució i els mitjans tecnicomusicals utilitzats successivament, la música escrita específicament per a ell, l'evolució de la seua escriptura, els seus compositors i obres representatives, i el seu paper dins de la Història de la Música, pel que fa a estils, formes, gèneres i agrupacions instrumentals. Establiment de criteris generals aplicables a la coherent interpretació pràctica d'obres determinades.
Història i anàlisi de la teoria i la tècnica musical. Aprofundiment en l'estudi dels tractats teòrics i escrits sobre tècnica musical de cada període i les seues interrelacions amb la pràctica, així com dels vestigis, formes, procediments i usos en la música de les cultures primitives i orientals.
Improvisació de jazz. La improvisació com a element fonamental en el jazz. Característiques de la improvisació en els diferents estils del jazz. Estudi de recursos i tècniques per a poder portar a terme la improvisació.
Improvisació i acompanyament. La improvisació com a mitjà d'expressió. Improvisació a partir d'elements musicals (estructures harmonicoformals, melòdiques, rítmiques. etc.) o extramusicals (textos, imatges, etc.). Aplicació de la improvisació a la pràctica de l'acompanyament.
Informàtica musical. Utilització dels mitjans informàtics aplicats a la música. Normativa MIDI, àudio digital, edició de partitures, etc.
Instrumentació i orquestració. Estudi de les característiques i possibilitats individuals dels diferents instruments, i de les derivades del seu ocupació combinat dins de les distintes agrupacions cambrístiques i simfòniques. Coneixement del desenrotllament evolutiu dels criteris d'orquestració a través de les diferents èpoques i estils.
Instrument de tecla complementari. Instrument de tecla com a instrument auxiliar. Desenrotllament de la capacitat de la lectura a primera vista i de la comprensió dels elements i procediments constructius (estructures harmòniques bàsiques, processos formals, etc.) a través de l'estudi d'un repertori adequat.
Instrument principal o cant. Desenrotllament i perfeccionament de les capacitats artística, musical i tècnica que permeten abordar la interpretació del repertori més representatiu de l'instrument. Coneixement dels criteris interpretatius aplicables al dit repertori, d'acord amb la seua evolució estilística.
Instruments de corda polsada del renaixement i el barroc. Cal vore instrument principal.
Instruments de la musica antiga. Vore instrument principal.
Investigació sobre el repertori de l'instrument principal. Estudi de la literatura de l'instrument principal i anàlisi dels distints procediments relacionats amb la seua evolució tècnica.
Investigació sobre el repertori de l'instrument principal en el jazz. Estudi de la literatura de l'instrument principal i anàlisi dels distints procediments relacionats amb l'evolució tècnica d'aquest referits específicament al repertori del jazz.
La tècnica de l'arpa i la seua evolució. Coneixement de les escoles, teories i investigacions realitzades en el camp de la tècnica de l'arpa en la seua evolució històrica. Capacitació per a l'aplicació pràctica dels diferents punts de vista.
La tècnica pianística i la seua evolució. Coneixement de les escoles, teories i investigacions realitzades en el camp de la tècnica del piano en la seua evolució històrica. Capacitació per a l'aplicació pràctica dels diferents punts de vista.
Litúrgia. Estudi dels cerimonials i ritus de les confessions cristianes i la seua particular incidència en la música.
Metodologia de la investigació. Fonaments d'heurística, relatius a la recerca, definició i localització de les fonts de la música. Tècniques específiques d'estudi i d'hermenèutica. Descripció i ús de les tècniques d'arxivística, documentació i informació.
Moviment. Desenrotllament de la sensibilitat cinestèsica. Tècniques de relaxació i respiració. Coneixement de les formes bàsiques del moviment. La mímica i el gest com a mitjans expressius de comunicació.
Música contemporània. Estudis dels principals compositors, escoles i tendències de la creació musical contemporània. Fonaments estètics i estilístics de la música contemporània. Coneixement de les noves grafies [Substantiu] emprades en la composició contemporània, així com dels criteris d'adequació sonorovisual que les determinen. Audició i estudi analític del repertori més representatiu.
Música de cambra. Aprofundiment en els aspectes propis de la interpretació cambrística i de conjunt. Desenrotllament de la capacitat de controlar, no sols la pròpia funció, sinó el resultat del conjunt en agrupacions amb i sense director. Interpretació del repertori cambrístic i de conjunt.
Música de tradició oral. Fonaments de l'etnomusicologia. Fonts de la música de tradició oral. Coneixement i estudi comparatiu de les característiques musicals de les diferents cultures. Relació entre les músiques tradicional, popular i culta.
Música per a l'escena, cine, tv i altres mitjans audiovisuals. Fonaments de la composició aplicada a diferents mitjans audiovisuals. Multimèdia
Música popular espanyola. Coneixement i estudi de les formes més característiques de la música popular a Espanya. El valor educatiu de la música popular. La música popular espanyola: estudi comparatiu de les distintes regions. La música popular espanyola base del cant popular.
Notació. Estudi de l'evolució de la notació musical des de l'antiguitat fins als nostres dies, i la seua interrelació amb el desenrotllament del llenguatge musical occidental i de les diferents tècniques compositives. La notació antiga o paleogràfica i la moderna. Estudi de la notació des de la perspectiva purament gràfica, i des de la semiologia musical. La transcripció: teories, procediments i metodologies; la seua pràctica.
Orgue. Cal vore instrument principal.
Organologia i acústica. Estudi dels instruments musicals a partir dels diferents enfocaments històrics, tant antropològics com tècnics o científics. Coneixement de les classificacions dels instruments, d'acord amb els tractadistes més importants. Fonaments d'acústica musical en relació amb l'estudi organològic. Psicoacústica. Acústica de sales.
Orquestra/conjunt. Perfeccionament de la capacitat auditiva de l'alumne en el grup. Pràctica del repertori per a diferents tipus d'agrupacions orquestrals. Aprofundiment en les capacitats relacionades amb la lectura a primera vista, la comprensió i resposta a les indicacions del director i la integració en el conjunt a través d'una aproximació al repertori orquestral.
Paleografia llatina i espanyola. Estudi de l'evolució de l'escriptura de l'alfabet llatí a Roma i en els documents de la península Ibèrica fins al segle XVIII.
Percussió. Cal vore instrument principal.
Piano complementari o segon instrument. El piano com a instrument auxiliar. Desenrotllament de la capacitat de la lectura a primera vista i de la comprensió dels elements i procediments constructius (estructures harmòniques bàsiques, processos formals, etc.) a través de l'estudi d'un repertori pianístic adequat.
Segon instrument: Principis bàsics de la tècnica de l'instrument triat.
Piano. Vegeu instrument principal.
Pràctiques professorat. Observació i participació setmanal amb un grup d'alumnes. Seminaris sobre l'observació en el desenrotllament dels alumnes, els procediments metodològics, etc. Preparació, execució i avaluació de les classes.
Psicopedagogia. Fonaments de la psicologia evolutiva. El problema del desenrotllament del coneixement. L'aprenentatge com a forma del coneixement: teoria, fases, variables, etc., la creativitat i el seu desenrotllament. Creativitat i docència. La personalitat: interacció professor-alumne. El paper del professor i la influència de les seues actituds.
Reducció de partitures. Reducció escrita i al teclat de partitures per a distints conjunts vocals i instrumentals.
Repertori. Interpretació del repertori solista d'òpera, oratori i cançó de concert (lied, chanson, cançó espanyola, etc.)
Repertori de big band. Estudi del repertori de big band bàsic de l'instrument principal, referit tant a solos escrits, solos improvisats com a passatges de tutti la dificultat o les especials característiques del qual aconsellen la seua inclusió en la programació de l'ensenyança.
Repertori de l'instrument principal en el jazz. Perfeccionament de les capacitats artística, musical i tècnica, que permeten abordar la interpretació del repertori més representatiu de l'instrument. Estudi dels criteris interpretatius aplicables al dit repertori, d'acord amb la seua evolució estilística.
Repertori de l'instrument. Estudi del repertori de conjunt bàsic de l'instrument principal, referit tant a solos com a passatges de tutti, la dificultat o les especials característiques del qual ho aconsellen.
Repertori orquestral. Estudi del repertori orquestral bàsic de l'instrument principal, referit tant a solos com a passatges de tutti, la dificultat o les especials característiques del qual ho aconsellen.
Rítmica de jazz. Estudi teòric i pràctic dels aspectes mètrics i rítmics característics del Jazz i el seu tractament en els diferents estils.
Saxòfon. Cal vore instrument principal.
Sociologia de l'educació musical. La música com a fet social: la comunicació musical; la consideració social de la música; música i gèneres; les músiques en la nostra societat; música i mitjans de comunicació; música i economia; gestió de la música.
Tablatura. Estudi dels diferents procediments de notació musical per mitjà de lletres, xifres i la resta de signes, que s'haja escrita gran part de la literatura instrumental. Transcripció a la notació convencional dels distints tipus de tablatures. Pràctica de lectura directament de la tablatura.
Tècnica corporal. Desenrotllament de les capacitats corporals, així com de les seues possibilitats creatives i expressives en relació amb la interpretació escènica.
Teoria del cant. Estudi dels temes relacionats amb el cant: anatomia, fisiologia, classificació, etc.
Trompa, trompeta, trombó i tuba. Cal vore instrument principal.
Viola de gamba. Cal vore instrument principal.