Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Medi ambient
  Descriptors:
  	Temàtics: bestiar, via rural , via pecuària
  	Descriptors toponímics: Catadau, Tous

ORDRE de 12 de juny, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'aprova la delimitació del Camí Ramader Canal Reial de Castella i Ramal a l'Abeurador de Pertecates al seu pas pel terme municipal de Tous, i Ramal a l'Abeurador d'Uchol als termes municipals de Catadau i Tous (València). [2006/8935]

Vist l'expedient de delimitació de la Canal Reial de Castella i ramal a l'abeurador de Pertecates al seu pas pel terme municipal de Tous, i ramal a l'abeurador d'Uchol als termes municipals de Catadau i Tous, tram X, instruït per la Direcció General de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Habitatge, a fi de consolidar el caràcter de domini públic d'aquesta.

Vist que la delimitació s'ajusta a la classificació dels camins ramaders del terme municipal de Tous, aprovada per Ordre ministerial de data 18 de novembre de 1974, que es va publicar en el Boletín Oficial del Estado de data 5 de desembre de 1974 i al terme de Catadau, per Ordre ministerial de data 1 de juliol de 1974, que es va publicar en el Boletín Oficial del Estado de data 3 de setembre de 1974.

Vist que en data de 23 de desembre del 2002 (BOE 22.01.03), es va subscriure Conveni entre el Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, per a l'execució del projecte de delimitació, fitació i senyalització dels camins ramaders de l'assagador Vall de Cabriel . Albufera de València (ramal meridional) als termes municipals de Camporrobles, Fuenterrobles, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel, Requena, Cortes de Pallás, Yátova, Dos Aguas. Tous, Catadau, Alfarp, Carlet, l'Alcúdia, Algemesí, Guaduassuar, Albalat de la Ribera i Sueca.

Vist que mitjançant una resolució del 7 de juliol de 2003 de la Conselleria de Territori i Habitatge, es va autoritzar l'inici dels expedients de delimitació dels terrenys dels camins ramaders inclosos en el Conveni subscrit en data 23 de desembre de 2002 (BOE 22.01.03), entre el Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.

Vist que dins del període d'informació pública a què va ser sotmés l'expedient van ser presentades al·legacions per:

- Sra. María Caballero Arocas

- Sr. Ramón Vilanova Caballero

- Sra. María Arocas Estarlich

- Sra. María Lucía Arocas Estarlich

- Sra. Carmen Caballero Roig

- Sra. Hermerinda Arocas Briz

- Sra. Julia Martínez Dauder

Vist que la Direcció General de Gestió del Medi Natural proposa l'aprovació del delimitació d'acord amb els termes que figuren en l'expedient.

Vist l'informe de l'Àrea Jurídica de la Conselleria de Territori i Habitatge.

Atés que s'han complit en l'expedient els tràmits assenyalats per la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la resta de legislació aplicable al cas.

Atés el que disposa el Decret 8/2004, de 3 de setembre, del president de la Generalitat, mitjançant el qual s'assignen competències a la Presidència i a les conselleries amb competències executives, i en la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana, correspon a la Conselleria de Territori i Habitatge l'aprovació de la delimitació dels camins ramaders, resolc

Article 1

Aprovar la delimitació del camí ramader Canal Reial de Castella i ramal a l'abeurador de Pertecates al seu pas pel terme municipal de Tous i el ramal a l'abeurador d'Uchol als termes municipals de Catadau i Tous (tram X), d'acord amb la proposta de delimitació parcial i els plànols que consten en l'expedient, les característiques de la qual són les següents:

Longitud delimitada: 17,755 km

Amplària: 75 metres

Superfície delimitada: 126,2166 ha

Article 2

Desestimar les al·legacions presentades pels motius que s'indiquen a continuació:

. Sra. María Caballero Arocas, Sr. Ramón Vilanova Caballero, Sra. Maria Arocas Estarlich en el primer punt, Sr. Carmen Caballero Roig i Sra. Hermerinda Arocas Briz, en les quals se sol·licita la reducció de l'amplària del camí ramader.

Aquesta petició no pot ser atesa dins del marc legal vigent, perquè ens trobem davant de dos procediments administratius diferenciats: el primer l'acte de classificació (art. 7 Llei 3/1995) .pel qual es determina l'existència, l'amplària, el traçat i la resta de característiques físiques generals de cada camí ramader. i el segon la delimitació (art. 8 Llei 3/1995) en el qual .es defineixen els límits dels camins ramaders, de conformitat amb el que estableix l'acte de classificació.. Aquests dos procediments administratius s'executen materialment en un tercer: la fitació (art. 9 Llei 3/1995).

En aquest expedient ens trobem davant d'un procediment de delimitació que ha de ser conforme i respectar la classificació, sense que es puga en aquest tràmit de delimitació modificar la classificació. Per consegüent, han de ser rebutjades les al·legacions formulades perquè el delimitació s'ha efectuat de conformitat amb la classificació de camins ramaders del terme municipal de Tous, que va ser aprovat per Ordre ministerial de 18 de novembre de 1974, que es va publicar en el BOE de 05/12/1974, classificant l'actual camí ramader a canal i amb un ample legal de 75 metres de conformitat amb l'article 4.1.a) de la Llei 3/1995.

Les classificacions són actes administratius, tenen caràcter declaratiu, i determinen l'existència, amplària, traçat i la resta de característiques físiques generals dels camins ramaders dins dels termes municipals.

. Sra. María Arocas Estarlich en el segon apartat i Sra. Julia Martínez Dauder també en el segon apartat de la seua al·legació, exposen la disconformitat amb el traçat, pel fet que ni en les escriptures ni en la descripció del Registre de la Propietat apareix cap menció al camí ramader.

A açò cal dir que l'existència del camí ramader queda suficientment demostrada per la mateixa classificació dels camins ramaders del terme de Tous i Catadau, en el projecte de la qual queden grafiats els distints camins ramaders del municipi. A més en el fons documental recopilat a aquest efecte de realitzar el delimitació, es constaten documents que fan referència a la Canal Reial de Castella i que ja llavors la situen pel traçat que ara es proposa.

. La Sra. María Arocas Estarlich en l'apartat tercer del seu escrit, al·lega que la mateixa Llei de camins ramaders 3/95 permet fer compatible el traçat i la rehabilitació de la Canal Reial de Castella amb la qualitat de vida dels ciutadans. SENTÈNCIA 64/1982. També diu que si s'aprovara la proposició es vulnerarien els drets fonamentals com l'art. 45 1r i 2n i art. 47 de la Constitució.

Es denega aquesta perquè els fonaments de l'esmentada sentència 64/1982 no són de directa aplicació a l'objecte d'aquest expedient de delimitació i en cap moment es vulnera cap article de la Constitució espanyola.

. La Sra. María Arocas Estarlich en l'apartat quart del seu escrit i Sra María Lucía Arocas Estarlich en l'apartat segon del seu escrit sol·liciten la modificació del traçat del camí ramader, perquè aquest se cenyisca als camins existents en la zona.

Una modificació del tipus que descriu la sol·licitant, requereix prèviament la desafectació dels terrenys adjacents al camí. Segons l'article 10 de la Llei 3/95, de camins ramaders, es podran desafectar els terrenys, que no siguen adequats per al trànsit del ramat ni siguen susceptibles dels usos compatibles i complementaris.

. Sra María Lucía Arocas Estarlich en l'apartat segon del seu escrit d'al·legacions mostra el seu desacord amb la delimitació per afectar la seua propietat, sense .indemnització econòmica. La Llei 3/1995 de 23 de març, de camins ramaders, preveu la possibilitat que en determinades circumstàncies l'administració es plantege crear nous camins ramaders, que hauran de discórrer per terrenys, públics o privats, però no afectes al domini públic fins a la conclusió de l'expedient corresponent. En aquest cas seria procedent aquesta al·legació en el sentit que tindria lloc un procediment expropiatori, amb indemnitzacions econòmiques incloses.

Però aquest no és el cas que ens ocupa, atés l'article 2 de la Llei 3/1995, que declara que els camins ramaders són un domini públic imprescriptible, no recullen cap excepció a aquesta afirmació. A la recuperació, no a la creació, d'un d'aquests béns es dirigeix la instrucció de l'expedient de delimitació de referència. Mitjançant aquest procediment .queda fixada (.) la situació, amplària, costats concrets i perímetre exacte del camí ramader. (STS de 12 d'abril de 1985, ara. 3519), però no la seua existència, que ja va quedar establida en l'Ordre de classificació.

. Sra Julia Martínez Dauder diu en l'apartat primer del seu escrit estar en disconformitat amb el traçat de delimitació per envair terrenys de la seua propietat.

No hi ha dubte de la naturalesa jurídica dels camins ramaders com a béns de domini públic. L'art. 2 LVP .Els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables., açò fa que els particulars no poden adquirir, per la possessió d'un any i un dia, cap ius possidendi com ocorre amb els béns patrimonials, i que la possessió del domini públic per un particular siguen en qualsevol cas il·legítima.

Cal dir que el pagament dels impostos corresponents per les terres com ara la contribució territorial rústica i posteriorment l'impost de béns immobles, es recolza en el cadastre immobiliari, que és un registre administratiu dependent del Ministeri d'Hisenda en què es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials tal com es defineixen en el Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text de la Llei del cadastre immobiliari (BOE 8 de març del 2004), és a dir, tracta de l'inventari de la riquesa territorial i no dóna fe del domini i la resta de drets reials immobiliaris. De fet, és habitual que apareguen parcel·les cadastrals a nom de desconeguts, o basades en l'aparença física, sense cap investigació sobre la seua configuració jurídica. Així mateix, l'extensió d'una finca en cadastre no és prova, conforme a dret, de la realitat de la seua cabuda, i per tant dels seus veritables límits.

. Sra. Julia Martínez Dauder diu en l'apartat tercer del seu escrit d'al·legacions estar en disconformitat amb la superfície cadastral de les zones limítrofes 27 i 70. En referència a la disconformitat de la superfície cadastral que la Sra. Julia Martínez Dauder exposa sobre la zona limítrof 27 (parcel·la cadastral 7/80), aquesta és deu a la discrepància en la definició del límit d'aquesta parcel·la. La delimitació que l'al·legant realitza, correspon a la definició de límits de la parcel·la de la cartografia cadastral corresponent al terme municipal de Catadau. No obstant això, part de la seua parcel·la, concretament 0,5518 ha, també es troba inscrita en el cadastre al terme municipal de Tous amb la referència cadastral 2/1 (zona ombrejada de la imatge). Per tant, el càlcul de les superfícies afectades pel camí ramader es podria calcular d'una manera correcta quan s'establiren els límits definitius. En qualsevol cas, la Sra. Julia Martínez Dauder en aquest punt tercer no discuteix ni el traçat ni l'amplària de la Canal Reial de Castella, per tant el camí ramader afecta el terreny pel qual discorre independentment de la realitat cadastral d'aquest.

Pel que fa a la discrepància de la superfície total de la parcel·la cadastral 4/51 (número de zona confrontant 70), es deu a un error en la base de dades de cadastre en el moment de l'extracció de les dades alfanumèriques. Revisada la superfície en data realització de l'informe, comprovem que la superfície total de la parcel·la cadastral 4/51 és de 0.0744 ha actualment. Això no obstant, aquesta dada no desvirtua el traçat i l'amplària del camí ramader Canal Reial de Castella.

Atés que el delimitació s'ha ajustat preceptivament la classificació del terme de Tous, aprovada per Ordre ministerial de data 18 de novembre 1974 i en terme de Catadau, per Ordre ministerial de data 1 de juliol de 1974, i que s'ha seguit el procediment legalment establit en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del procediment administratiu comú, amb subjecció al que regula en la Llei 3/1995, de 23 de març, de camí ramader, i la resta de legislació aplicable al cas.

Article 3

Que s'efectue la cancel·lació total o parcial de totes les inscripcions registrals que resulten contradictòries amb la delimitació.

Article 4

Iniciar la pràctica de la fitació del camí ramader Canal Reial de Castella i ramal a l'abeurador de Pertecates al seu pas pel terme municipal de Tous i ramal a l'abeurador d'Uchol als terme municipal de Catadau i Tous (tram X), d'acord amb el conveni subscrit en data de 23 de desembre de 2002 (BOE 22.01.03), entre el Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana per a l'execució del projecte de delimitació, fitació i senyalització dels camins ramaders del corredor Vall del Cabriel . Albufera de València (ramal meridional) als termes municipals de Camporrobles, Fuenterrobles, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel, Requena, Cortes de Pallars, Yátova, Dos Aguas, Tous, Catadau, Alfarp, Carlet, l'Alcúdia, Guadassuar, Algemesí, Albalat de la Ribera i Sueca.

Contra aquesta ordre, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, davant del conseller de Territori i Habitatge, o pot ser impugnat directament davant de l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu (art. 116 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú) sense perjudici que les persones interessades puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.

València, 12 de juny de 2006

El conseller de Territori i Habitatge

Esteban Gonzalez Pons