Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET LLEI 19/2021, de 23 de desembre, del Consell, d'autorització de creació de la «Societat Valenciana Fira Alacant, SA» i de la «Societat Valenciana Fira València, SA». [2021/13180]

(DOGV núm. 9250 de 05.01.2022) Ref. Base de dades 000039/2022

DECRET LLEI 19/2021, de 23 de desembre, del Consell, d'autorització de creació de la «Societat Valenciana Fira Alacant, SA» i de la «Societat Valenciana Fira València, SA». [2021/13180]
PREÀMBUL

I

L’activitat de les institucions firals modernes començà a la Comunitat Valenciana l’any 1917, quan es va fundar l’actual Fira Mostrari Internacional de València (d’ara en avant, Fira València), la institució firal més antiga d’Espanya.
Els estatuts de Fira València la defineixen com una institució oficial, amb caràcter d’associació d’utilitat pública, personalitat jurídica pròpia, susceptible de drets i obligacions i capacitat d’obrar suficient per al compliment dels seus fins. Es regeix pels seus estatuts i per la legislació vigent en matèria de fires de mostres i certàmens comercials.

D’altra banda, la Institució Firal Alacantina (d’ara en avant, IFA), és una entitat que va tindre els seus inicis a Elda en 1959 com a FICIA, Fira Internacional del Calçat i Indústries Afins, i que va modificar la seua denominació en 1991, quan va traslladar la seua seu a les instal·lacions de Torre del Pla-Elx.
Els estatuts d’IFA la defineixen com una associació sense ànim de lucre, que es regeix pels seus estatuts i per la legislació que l’afecte com a associació i com a entitat firal. Té personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d’obrar per a administrar i disposar dels seus béns, i es configura com una associació de caràcter consorcial formada per entitats públiques i privades per al compliment de les finalitats de la institució.

El Decret de 26 de maig de 1943 pel qual es dicten normes per a la celebració de Fires de Mostres i Exposicions a Espanya i a l’estranger, establia que la Fira Internacional de València quedava reconeguda com a institució oficial depenent del Ministeri d’Indústria i Comerç, amb el caràcter d’associació d’utilitat pública. El vigent Reial decret 2621/1983 de 29 de setembre, sobre Fires Comercials Internacionals, estableix que les institucions firals poden ser creades o reconegudes, i en qualsevol cas regulades, pels òrgans autonòmics corresponents i atorga a les comunitats autònomes la competència en l’organització de les fires comercials autoritzades i declarades internacionals. Igualment, estableix que les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació coadjuvaran en l’organització i desenvolupament de les fires comercials internacionals.
En desplegament de l’article 148.1.12a de la Constitució, les competències en fires interiors van ser transferides pel Reial decret 299/1979, de 26 de gener, sobre transferència de competències de l’Administració de l’Estat al Consell del País Valencià en matèria d’agricultura, urbanisme, turisme, fires interiors i transports, i així es reflecteix en el Reial decret 2493/1994, de 23 de desembre, pel qual es deroga el Decret de 26 de maig de 1943, i a l’article 49.1.35a de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
D’altra banda, les competències en fires internacionals van ser transferides pel Reial decret 2620/1983, de 25 d’agost, de traspàs de funcions i serveis de l’Estat a la Comunitat Valenciana en matèria de fires internacionals i Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, i així està reflectit a l’article 51.1.4a de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Aquestes competències en matèria de comerç interior i fires internacionals, en relació amb la planificació de l’activitat econòmica de la Comunitat Valenciana, d’acord amb les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general, es desenvolupen mitjançant la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, que declara servei d’interés general autonòmic la promoció de fires comercials oficials, i el Decret 125/2014, de 25 de juliol, del Consell, sobre fires comercials de la Comunitat Valenciana, que defineix les institucions firals com aquelles entitats públiques o privades que, gaudint de personalitat jurídica pròpia i estant domiciliades en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, tinguen per objecte principal la creació, organització i gestió de fires comercials, sense perjudici d’altres activitats com reunions, congressos o esdeveniments que puga realitzar en els àmbits industrial, comercial, turístic, cultural i d’oci.

Igualment, es determina que els estatuts de les institucions firals han de ser aprovats per la conselleria competent en comerç. Amb la creació de les societats mercantils que preveu aquest decret llei, aquesta part del Decret 125/2014 ha de ser derogada.


II

La promoció de fires comercials oficials està declarada servei d’interés general autonòmic i la seua organització, especialment de les declarades internacionals, és competència pública.

Les institucions firals tenen com a funció pública principal la promoció, creació i organització de fires comercials oficials nacionals i internacionals, sense perjudici d’altres activitats com ara reunions, congressos o esdeveniments que puga realitzar en els àmbits industrial, comercial, turístic, cultural i d’oci, així com gestionar els recintes per a l’organització de les esmentades fires i activitats.


III

Cal culminar el procés iniciat pel Decret llei 7/2017, de 29 de desembre, del Consell, pel qual s’habiliten els procediments i autoritzacions necessàries per a la subrogació de la titularitat del deute financer de la Fira Mostrari Internacional de València i de la Institució Firal Alacantina, i el seu procés de reestructuració, procedint a donar una solució per a la regularització dels comptes creditors generats a favor de la Generalitat per l’import subrogat, en aplicació dels articles 5 i 7 del decret llei esmentat, respectivament, de forma que aquests comptes creditors, que reflecteixen en gran part l’esforç econòmic realitzat per la Generalitat en aquest àmbit, no constituïsquen un obstacle per a la reestructuració de les institucions firals.

En aquest sentit, una vegada subrogat el deute financer, formalitzada en el cas de Fira València la mutació demanial externa dels béns afectes a l’activitat firal, junt amb la subrogació de la Generalitat en la posició de l’Ajuntament de València com administració concedent, mitjançant l’Acord de la Junta de Govern Local de 26 de febrer de 2021 i Resolució de 7 d’abril de 2021, de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, i complit el compromís d’IFA de posar a disposició de la Generalitat els seus béns immobles per al pagament d’una part del deute que manté amb aquesta, mitjançant acord del seu Patronat, d’1 d’abril de 2019, és possible constatar la consecució d’un reequilibri en les contraprestacions realitzades per les parts implicades.

Tot això permet a totes les parts, institucions firals i Generalitat, culminar el procés amb la creació de segles societats mercantils públiques que assumisquen el paper de les actuals institucions firals.
Per al compliment d’aquest objectiu, serà necessària l’adopció ordenada de les següents mesures:
– Autoritzar, mitjançant el present decret llei, la creació d’ambdues societats mercantils, Societat Valenciana Fira Alacant, SA, i Societat Valenciana Fira València, SA, en les quals la Generalitat serà sòcia única.
– Constituir les societats mercantils de la Generalitat, mitjançant acord del Consell.
– Adoptar els acords necessaris per a la cessió global de tots els actius i passius de les actuals institucions firals a les noves societats mercantils constituïdes, i, en conseqüència, la dissolució sense liquidació de les esmentades institucions, pel procediment que, amb caràcter singular, s’estableix en la disposició addicional primera.
En el cas d’IFA, prèviament a la cessió global dels actius i passius a la Societat Fira Alacant, serà necessària l’acceptació per Acord de Consell, del pagament d’una part del seu deute, mitjançant la transmissió a la Generalitat de tots els béns patrimonials d’IFA, integrats tant pels immobles de la fira actual com pels terrenys en fase d’urbanització que anaven a destinar-se a l’ampliació de la fira i altres el desenvolupament dels quals està pendent, tots ells situats en el terme municipal d’Elx. I això, tot i que l’adquisició per la Generalitat de la titularitat d’aquests béns, així com del títol d’agent urbanitzador dels terrenys en fase d’urbanització, necessària per a la seua posada en valor, comporte fer-se càrrec del cost de les obres, càrregues i deutes pendents, vinculades a aquesta condició, així com al pagament dels tributs que corresponguen, en considerar que aquesta transmissió és necessària per a concloure satisfactòriament el procés de reestructuració d’IFA.

Una vegada conclòs el procés anterior, serà necessari adoptar una sèrie de mesures tendents a reordenar i sanejar la situació patrimonial de les noves societats mercantils firals, que formaran part del Sector Públic Instrumental de la Generalitat.
D’aquesta manera, a conseqüència de la cessió, els patrimonis nets de les noves societats firals seran previsiblement negatius; no obstant això, també seran objecte de cessió els comptes creditors que mantenia la Generalitat, ara sòcia única de les citades mercantils, amb les anteriors institucions firals. És per això que, ja en l’àmbit del sector públic instrumental de la Generalitat, hauran d’efectuar-se pel Consell les operacions de reequilibri patrimonial necessàries en les societats mercantils, mitjançant la capitalització o aportació a fons propis dels comptes creditors del seu soci únic, la qual cosa evitarà desemborsaments d’efectiu i no té efectes en el deute i dèficit de la Generalitat a nivell consolidat.

Quant a les instal·lacions firals, en el cas de Fira Alacant, hauran passat a ser titularitat de la Generalitat com a conseqüència de l’acceptació del pagament en espècie, per la qual cosa haurà de cedir-se el seu ús a la nova mercantil, mitjançant l’adscripció directa dels béns previst en l’article 53.3 de la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana prèvia declaració del recinte firal com a bé afecte directament a un servei públic, per la persona titular de la conselleria competent en patrimoni, d’acord amb el que estableixen els articles 5 i 26 de la mateixa llei.
En el cas de Fira València, la cessió global suposarà també la transmissió de la concessió dels béns afectes a l’activitat firal a la mercantil Societat Fira València, previ consentiment de la Generalitat com a entitat concedent.
La prestació del servei públic de promoció firal a través del model de concessió no és l’idoni per a una mercantil del sector públic instrumental de la Generalitat, entre altres qüestions per motius econòmics relatius a l’amortització dels béns. És per això, que està prevista l’extinció de la concessió per mutu acord de les parts (Societat Fira València i Generalitat) per raons d’interés públic, en virtut del que s’estableix en l’article 67.c de la Llei 14/2003 de Patrimoni de la Generalitat. L’extinció i conseqüent baixa dels actius vinculats pel seu valor net comptable, haurà de ser objecte de compensació amb càrrec al compte creditor de la Generalitat, prèviament a efectuar les operacions de reequilibri.

Posteriorment, igual que en Societat Fira Alacant, haurà d’efectuar-se l’adscripció directa a la Societat Fira València dels béns afectes a l’activitat firal, que no comportarà en cap cas la transmissió de la titularitat demanial, atribuint-se només les necessàries facultats de gestió, administració i les correlatives obligacions de conservació, manteniment, defensa i millora.
Les operacions patrimonials abans descrites, permetran a les mercantils constituïdes el compliment dels requeriments de solvència de la legislació mercantil i les dotarà d’una adequada capitalització que els permeta afrontar amb garanties el desenvolupament de la seua activitat.


IV

Resoldre la indefinició jurídica i escometre de forma urgent la reestructuració d’ambdues institucions firals no és només condició imprescindible per tal de garantir la continuïtat de l’activitat que aquestes venen desenvolupant, sinó també per a mantindre la seua competitivitat futura, facilitant-les eines que les permeten atendre les noves demandes de la indústria, vinculades a la innovació, la digitalització, la internacionalització i la incorporació de nous serveis especialitzats. Gràcies a aquest nou marc, pels seus propis mitjans o a través d’acords amb potencials socis, les institucions firals podran avançar-se a la transformació que s’està imposant en el sector firal en tot el món i que s’ha vist accelerada per la irrupció de la pandèmia de la covid-19.

Justificada a bastament la necessitat, s’acredita la urgència d’aquesta regulació mitjançant Decret llei pel fet que no haver culminat el procés de reestructuració actual, que va començar en 2017, amb el Decret llei 7/2017, ha provocat que en l’Informe d’auditoria de comptes anuals de Fira València de l’exercici de 2020, l’auditor afirme l’existència d’incertesa material relacionada amb l’empresa en funcionament. Aquesta incertesa es provoca, d’una banda, perquè el procés de subrogació del deute ha suposat la creació del compte creditor a favor de la Generalitat prevista en l’article 5 del Decret llei 7/2017 i, de l’altra, per no haver conclòs la reestructuració organitzativa, que no es podia escometre de manera ordenada fins que les distintes operacions jurídiques, econòmiques i patrimonials, com són la subrogació del seu deute financer, la inscripció en el Registre Mercantil de la qual data del 3 de maig de 2021, o la mutació demanial externa, aprovada el 26 de febrer de 2021 per l’Ajuntament de València, mitjançant acord de la Junta de Govern Local, no estigueren completades. Una vegada s’han verificat aquests dos fets, es donen les circumstàncies adequades per a culminar el procés de reestructuració de les institucions firals.

Per tot això, es considera necessari i convenient l’aprovació pel Consell d’aquest decret llei de caràcter extraordinari, en els termes de l’article 86 de la Constitució, per concórrer la urgent i extraordinària necessitat de la decisió.


V

Aquest decret llei consta d’un preàmbul i una part dispositiva, estructurada en quatre articles, dues disposicions addicionals, una disposició derogatòria, tres disposicions finals i un annex.
El text articulat regula la creació de les societats mercantils, la seua naturalesa i règim jurídic, així com l’objecte, sent aquest el primer pas del procés de configuració com a mercantils públiques de les actuals institucions firals, tal com s’exposa en l’apartat III d’aquest preàmbul.

En les disposicions addicionals es regula amb caràcter singular el procediment de cessió global de tots els actius i passius de les actuals institucions firals a les noves societats mercantils constituïdes, prenent com a referència el que s’estableix en la Llei de modificacions estructurals de societats mercantils, amb vista a dotar al procediment de les màximes garanties, i s’habiliten les autoritzacions necessàries perquè puga escometre’s tot el procés de reestructuració de les fires en els termes que s’exposen en l’apartat III del preàmbul.

A més, es recull la declaració d’interés general de les infraestructures firals, ja reconeguda en el cas de Fira València pel Decret 90/2013, de 5 de juliol, del Consell.
Així mateix, es deroga un apartat del Decret 125/2014, de 25 de juliol, del Consell, sobre fires comercials de la Comunitat Valenciana, pels motius exposats en l’apartat I d’aquest preàmbul.
De conformitat amb el que es disposa en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, aquest decret llei s’ajusta als principis de bona regulació. D’aquesta manera, es compleix amb el principi de necessitat que ha quedat plenament justificat. Igualment, es compleixen els principis de seguretat jurídica, proporcionalitat i eficàcia, destacant-se que les mesures que incorpora són congruents amb l’ordenament jurídic i incorporen la millor alternativa possible donada la situació d’excepcionalitat en contenir la regulació necessària i imprescindible per a la consecució dels objectius prèviament esmentats.
En conseqüència, d’acord amb l’article 44.4 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i l’article 58 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta conjunta del conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, i del conseller d’Hisenda i Model Econòmic, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 23 de desembre de 2021,

DECRETE

Article 1. Creació i denominació
S’autoritza la creació de les següents societats mercantils de la Generalitat, de les previstes en els articles 2.3.b i 156 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions:
a) Societat Valenciana Fira València, Societat Anònima, d’ara endavant Societat Fira València.
b) Societat Valenciana Fira Alacant, Societat Anònima, d’ara endavant Societat Fira Alacant.

Article 2. Naturalesa i règim jurídic
1. Societat Fira València i Societat Fira Alacant tindran personalitat jurídica de naturalesa privada, com a societats mercantils de la Generalitat, i els és d’aplicació el que preveu la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
2. Ambdues societats es regiran pels seus estatuts, per l’ordenament jurídic privat i la seua legislació específica, sense perjudici del que estableix aquest decret llei i la resta de normes de dret públic que els siguen aplicables. El conjunt dels seus drets i obligacions de caràcter econòmic tindran sempre naturalesa privada.
3. Ambdues societats tenen la condició d’institucions firals a efectes del que preveu el Decret 125/2014, de 25 de juliol, del Consell, sobre fires comercials de la Comunitat Valenciana.

Article 3. Adscripció
Societat Fira València i Societat Fira Alacant s’adscriuen a la conselleria competent en fires comercials.

Article 4. Objecte de les societats mercantils
1. Societat Fira València i Societat Fira Alacant tenen com a objecte promocionar, programar, crear, controlar i coordinar les fires comercials autoritzades i declarades internacionals, d’acord amb el que preveu la normativa vigent, així com les fires comercials oficials, de caràcter local, provincial, autonòmic o nacional.
2. Ambdues societats poden dur a terme altres activitats que contribuïsquen a la defensa, suport o foment del comerç, la indústria o el turisme, així com les manifestacions culturals o d’oci, o que siguen d’utilitat per al desenvolupament de les indicades finalitats.
A tal fi, poden acollir, promocionar i organitzar altres activitats, com reunions, congressos, convencions, conferències, exposicions o qualsevol esdeveniment que puguen realitzar en l’àmbit industrial, comercial, turístic, cultural i d’oci, així com la cessió o lloguer a tercers de les instal·lacions i els serveis per a la seua celebració.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Procediment de cessió global d’actius i passius
Per a portar a efecte la cessió global d’actius i passius de les actuals institucions firals se seguirà el següent procediment:
1. Tant el Comité Executiu de Fira València com el Comité de Direcció d’IFA procediran a:
a) La redacció i subscripció d’un projecte de cessió global, que contindrà, almenys:
– La denominació (Societat Valenciana Fira València en un cas i Societat Valenciana Fira Alacant, en l’altre), el tipus social, el domicili i les dades d’identificació de la societat mercantil pública cessionària.
– La data a partir de la qual la cessió tindrà efectes comptables d’acord amb el que es disposa en el Pla General de Comptabilitat.
– La informació sobre la valoració de l’actiu i passiu del patrimoni, basada en un balanç de cessió auditat.
– Les possibles conseqüències de la cessió global sobre la plantilla de l’entitat cedent corresponent.
b) L’elaboració d’un informe explicant i justificant el projecte.

c) El depòsit del projecte de cessió global en el Registre Mercantil, si escau.
d) La posada a la disposició de la representació de treballadores i treballadors del projecte de cessió global i de l’informe justificatiu del projecte.
2. Els patronats d’ambdues institucions firals adoptaran:
a) L’acord de cessió a favor de la societat mercantil pública cessionària corresponent amb els requisits establits per als acords de fusió contemplats en l’art. 40 de la Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils, sense que mitjançant aquest acord puga introduir-se cap alteració del projecte de cessió global.
b) L’acord de dissolució sense liquidació per cessió global d’actius i passius.
c) El sotmetiment de l’operació al règim fiscal que resulte d’aplicació.
3. Publicació de l’acord en el BORME i en un periòdic de gran circulació de la província. Un mes després de la publicació, finalitzarà el termini per a l’exercici del dret d’oposició de creditors.
4. Acceptació de la cessió per la respectiva junta general de les societats mercantils públiques cessionàries amb la consegüent adquisició en bloc de la totalitat del patrimoni de les institucions firals, per successió universal dels seus drets i obligacions i autorització per a l’atorgament d’escriptura pública.
5. Elevació de l’acord a escriptura pública atorgada per les institucions firals cedents i les societats mercantils públiques cessionàries corresponents, que recollirà l’acord de cessió global.
6. Inscripció, si escau, de l’escriptura de cessió global en el Registre Mercantil per a l’eficàcia de la cessió global i cancel·lació, si escau, dels seients registrals de les entitats cedents, quan pertoque.

Segona. Declaració d’interés general
1. Es declaren d’interés general les infraestructures públiques de les societats mercantils Societat Fira València i Societat Fira Alacant, la delimitació gràfica de les quals es determina en l’annex d’aquest decret llei, així com totes aquelles activitats i serveis que es duguen a terme a l’interior dels recintes firals. Mitjançant un decret del Consell es podrà modificar la delimitació de les esmentades infraestructures.
2. Les activitats esmentades queden excloses de llicència ambiental. No obstant això, han de complir les normes sobre seguretat i salut per a persones i béns, medi ambient, comoditat i confort, així com la resta de normes sectorials que els siguen aplicables.
3. Les societats mercantils esmentades seran les úniques responsables dels danys i perjudicis que es produïsquen com a conseqüència de les activitats i serveis que es realitzen en la zona de seu recinte firal a l’empara d’aquesta declaració, així com del compliment de les normes sectorials que siguen aplicables, sense perjudici de l’exercici per les administracions públiques competents de les potestats d’inspecció i control atribuïdes per l’ordenament jurídic.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única
1. Es deroga l’apartat 3 de l’article 4 del Decret 125/2014, de 25 de juliol, del Consell, sobre fires comercials de la Comunitat Valenciana.

2. Es deroga la disposició transitòria única del Decret llei 7/2017, de 29 de desembre, del Consell, pel qual s’habiliten els procediments i autoritzacions necessàries per a la subrogació de la titularitat del deute financer de la Fira Mostrari Internacional de València i de la Institució Firal Alacantina, i el seu procés de reestructuració.
3. Es deroguen totes les normes d’igual o d’inferior rang que s’oposen al que es disposa en aquest decret llei.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa
Es faculta el Consell i les persones titulars de les conselleries competents en fires comercials i en sector públic perquè, en l’àmbit de les seues competències, executen i despleguen aquest decret llei.

Segona. Autorització
1. S’autoritza el Consell a adoptar els acords necessaris encaminats a la creació de les societats mercantils públiques de la Generalitat previstes en l’article 1, i a reordenar i sanejar la situació patrimonial de les mercantils a constituir, en els termes contemplats en aquest decret llei.

2. S’autoritza el Consell a acceptar el pagament d’una part del deute d’IFA amb la Generalitat, mitjançant la transmissió a aquesta de tots els seus béns patrimonials i a assumir el cost de les obres, càrregues i deutes pendents i tributs vinculats a la titularitat d’aquests béns i la seua posada en valor.

Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 23 de desembre de 2021

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic,
VICENT SOLER I MARCO

El conseller d’Economia Sostenible, Sectors,
Productius, Comerç i Treball,
RAFAEL CLIMENT GONZÁLEZ

linea
Mapa web