LLEI 6/2017, de 24 de març, de la Generalitat, de derogació de la Llei 6/2009, de 30 de juny, de la Generalitat, de protecció a la maternitat. [2017/2591]
(DOGV núm. 8010 de 29.03.2017) Ref. Base de dades 002747/2017
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 30.03.2017 Aquesta disposició afecta: Deroga: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Dona Benestar social Adopció i menors Descriptors: Temàtics: dona, seguretat social, maternitat, protecció maternal i infantil, drets de la dona, condició de la dona, equipament social, escolarització, protecció de la infància, discapacitat, migrador, voluntariat social, primera infància, jurisdicció de menors , monografies
LLEI 6/2017, de 24 de març, de la Generalitat, de derogació de la Llei 6/2009, de 30 de juny, de la Generalitat, de protecció a la maternitat. [2017/2591]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que estableixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
La Llei 6/2009 de 30 de juny, de la Generalitat Valenciana, de protecció a la maternitat, estableix, tal i com explica el preàmbul, actuacions per a la defensa integral de la família. Així, va configurar un marc jurídic en làmbit de la protecció i latenció social a la maternitat, incidint sobretot en les dones embarassades que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica i social amb lobjectiu que, des de ladministració pública sassessore i tutoritze la dona de manera que, independentment de la seua opinió, finalitze la gestació. Per a aquesta finalitat, la llei esmentada estableix tota una sèrie de mesures de col·laboració i coordinació interadministrativa, tant dàmbit municipal com autonòmic, en els camps de leducació, la justícia, lhabitatge i el benestar social.
La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de lembaràs, en el preàmbul reconeix el dret que les dones tenen sobre la decisió de tenir fills i quan tenir-los.
Des del poder públic no shauria dinterferir mai en una decisió que ha de correspondre únicament a la dona gestant. El que sí ha de garantir ladministració pública és que tant en el procés de lembaràs de la dona com en la decisió que aquesta prenga de manera lliure i responsable estiguen a la seua disposició tots els serveis sanitaris, de suport econòmic, psicològic o informatius que siguen necessaris per a un òptim desenvolupament tant del fill o la filla com, naturalment, della mateixa.
La Llei orgànica 2/2010, en el preàmbul també ens parla del reconeixement pres en la IV Conferència de Nacions Unides sobre la Dona, celebrada el 1995, en el qual diu: «els drets humans de les dones inclouen el dret a tenir-ne el control i a decidir lliurement i responsablement sobre la seua sexualitat, inclosa la salut sexual i reproductiva, lliure de pressions, discriminació i violència».
Per tant, demana que el dret a la maternitat es base en el dret a decidir lliurement de les dones sobre un assumpte directament vinculat, tal i com diu el text mateix de la llei, «a la dignitat de la persona i al lliure desenvolupament de la personalitat i són objecte de protecció a través de diferents drets fonamentals, assenyaladament, daquells que garanteixen la integritat física i moral i la intimitat personal i familiar. La decisió de tenir fills i quan tenir-los constitueix un dels assumptes més íntims i personals que les persones afronten al llarg de les seves vides, que integra un àmbit essencial de lautodeterminació individual. Els poders públics estan obligats a no interferir en aquest tipus de decisions; però, també, han destablir les condicions perquè sadopten de forma lliure i responsable, i posar a labast dels qui ho necessiten serveis datenció sanitària, assessorament o informació».
Amb aquesta finalitat, la del respecte absolut a les decisions lliures i responsables, com també des de la convicció que els poders públics han de garantir el suport a aquestes decisions; també pel fet que la llei autonòmica mateixa ha estat buidada de contingut i de partida pressupostària des de fa diversos exercicis i lhan deixada sense cap possibilitat daplicació; sense poder obviar el fet que ja existeixen altres texts normatius i programes de diferents conselleries que actuen en les diferents situacions en què es troba la dona embarassada i que, al contrari que la llei mateixa, són plenament respectuosos i no interfereixen en la lliure decisió de les dones, considerem absolutament innecessari el manteniment duna llei que constitueix una discriminació i una tutorització de les decisions de les dones, que és impropi dun govern democràtic i respectuós amb les llibertats individuals i col·lectives.
Article únic
Queda derogada en la seua totalitat la Llei 6/2009, de 30 de juny, de la Generalitat Valenciana, de protecció a la maternitat.
DISPOSICIÓ FINAL
Única
Aquesta llei entrarà en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 24 de març de 2017
El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER