Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

ORDRE 4/2022, de 24 de març, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, que regula l'agrocompostatge de proximitat per a la gestió sostenible de les restes agrícoles, ramaderes, silvícoles i agroforestals en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. [2022/2631]

(DOGV núm. 9312 de 04.04.2022) Ref. Base de dades 002769/2022

ORDRE 4/2022, de 24 de març, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, que regula l'agrocompostatge de proximitat per a la gestió sostenible de les restes agrícoles, ramaderes, silvícoles i agroforestals en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. [2022/2631]
Preàmbul

I. El model econòmic i productiu actual està basat en una economia lineal, amb elevada ineficiència en el consum de recursos naturals que implica la pèrdua de materials i productes, una creixent escassetat de recursos i oscil·lació de preus, així com una elevada generació de residus, degradació ambiental i canvi climàtic.
La Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives (Directiva marc de residus) va ser objecte de transposició a l’ordenament jurídic intern per la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, la qual, seguint l’esperit marcat per la directiva, va identificar la prevenció com la primera opció reconeixent el potencial de les pràctiques de prevenció per a reduir generació de residus. Els documents comunitaris sobre bioresidus, com el Llibre verd sobre la gestió dels bioresidus a la Unió Europea, promouen el compostatge domèstic i comunitari. El Parlament Europeu, el 18 de març de 2018, va adoptar una resolució legislativa a proposta de la Comissió per a esmenar la directiva 2008/98/EC de residus, en el sentit d’afavorir i augmentar la prevenció i la reducció en la generació de residus, la qual cosa ha derivat en l’aprovació de les directives 2018/850, 2018/851 i 2018/852 del paquet d’economia circular, així com els impactes associats a la generació i maneig de residus, afavorint la transició cap a una economia circular que garantisca la competitivitat de la Unió Europea, i augmentant l’eficiència en l’ús de recursos. El concepte d’economia circular pretén convertir residus en recursos, paradigma per a la base d’un nou sistema de gestió econòmic i ambiental.

La Directiva defineix ‘bioresidu’ com el residu biodegradable de jardins i parcs, residus alimentosos i de cuina, provinent de llars, restaurants, serveis de restauració col·lectiva i establiments de consum al detall, i residus comparables provinents de plantes de transformació d’aliments. Tant la Directiva marc de residus com la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, aclareixen a més que no es consideren residus aquelles restes de material natural que s’utilitzen en explotacions agrícoles i ramaderes, en la silvicultura o en la producció d’energia a base d’aquesta biomassa, mitjançant procediments o mètodes que no posen en perill la salut humana o danyen el medi ambient.

La biomassa és un recurs natural que pot ser emprat en diferents usos d’acord amb els principis de l’economia circular. Entre ells podem destacar tres tipus principals d’aprofitament: 1. Font d’energia renovable, contribuint en la lluita contra el canvi climàtic; 2. Matèria primera per a elaboració de productes fertilitzants tipus esmena orgànica/compost o similars; 3. Material de cobertura del sòl per a previndre processos de degradació del sòl. Els escenaris proposats són sinèrgics a més amb la mitigació del canvi climàtic, en evitar emissions per cremes, en substituir combustibles fòssils o en afavorir la fixació de carboni atmosfèric en el sòl. És necessari migrar ràpidament cap a polítiques de gestió de la biomassa que incloguen algun tipus d’aprofitament i en tot cas evitar les cremes agrícoles i forestals excepte en situacions excepcionals i adequadament justificades. S’estima que la disponibilitat de biomassa potencial a la Comunitat Valenciana pot superar el milió de tones anuals, on la biomassa agrícola (800.000 t/any) quadruplica la biomassa forestal (200.000 t/any).

El foment o afavoriment del segrest de carboni atmosfèric com a pràctica adequada per a la mitigació del canvi climàtic en l’activitat agrícola/ramadera/forestal (AGF), se centra en l’afavoriment de l’activitat vegetal (agrícola i forestal) com a fixadora del CO2 atmosfèric i potencial embornal d’aquest carboni, així com l’orientació de les pràctiques agrícoles en la restitució, millora i manteniment de nivells creixents del carboni orgànic en sòls. El cicle global del carboni en el sòl té una especial importància en els esforços de mitigació i adaptació associats al canvi climàtic. La dinàmica de la matèria orgànica i, per tant, del carboni orgànic és complexa i involucra diferents compartiments mediambientals. Els sistemes productius terrestres més eficients com a embornals de C són els forestals (boscos) i, a nivell agrícola, els sistemes llenyosos són els de major qualitat a l’hora d’acumular carboni. En la gestió de la biomassa provinent de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals (AGF), hi conflueixen molts àmbits competencials, normativa nacional, autonòmica i directives europees. En tot cas, s’han d’interpretar de manera integradora amb la fi última d’afavorir el desenvolupament sostenible des d’un enfocament d’economia circular i de protecció del medi ambient.

Mentre que l’aplicació directa al sòl d’esmenes orgàniques tipus fem està regulada per l’Ordre 10/2018, de 27 de febrer, de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, sobre la utilització de matèries fertilitzants nitrogenades en les explotacions agràries de la Comunitat Valenciana, la seua transformació i estabilització en la mateixa explotació, que redueix significativament els seus possibles efectes nocius o molestos sobre assentaments humans pròxims o sobre el medi ambient, no es troba prou desenvolupada normativament.
II. Les activitats de transformació de productes vegetals són molt importants a la Comunitat Valenciana, i en aquests processos es produeix un elevat volum de biomassa no comercialitzable, en forma de rebuigs o altres fluxos residuals. En molts casos aquests fluxos són derivats a la ramaderia. No obstant això, en unes certes èpoques de l’any amb elevada concentració de producció o en ubicacions territorials on la cabanya ramadera és insuficient, es generen excedents que són acumulats i/o gestionats inadequadament (sense establir escenaris d’aprofitament clars).
El compostatge és un procés bioxidatiu controlat, en el qual intervenen nombrosos i variats microorganismes, que requereix una humitat adequada i substrats orgànics heterogenis en estat sòlid. Implica el pas per una etapa termofílica i una producció temporal de fitotoxines, donant al final com a productes dels processos de degradació, diòxid de carboni, aigua i minerals, així com una matèria orgànica estabilitzada, lliure de fitotoxines i disposada per al seu ús en agricultura sense que provoque fenòmens adversos. L’agrocompostatge es defineix com tot aquell procés de compostatge de subproductes i residus provinents de manera directa o indirecta de l’activitat agrícola, ramadera i forestal, incloent-hi com a ingredients exògens a l’explotació aquells materials tradicionalment usats per a l’activitat agrícola com fems o rebuigs, i subproductes de l’activitat transformadora dels productes vegetals en l’àmbit local i d’autoconsum. Aquest enfocament d’agrocompostatge de proximitat es pot enquadrar en un model de prevenció en la generació de residus així com en un model d’economia circular en afavorir el retorn de nutrients extrets del sòl agrícola, incloent-hi l’augment de la fertilitat orgànica del sòl en afavorir l’increment del carboni edàfic del sòl. La present ordre normativa s’ajusta i és congruent amb la Llei 22/2011, de 28 de juliol; el Pla estatal marc de Gestió de residus 2016-2022 (PEMAR); i el Decret 55/2019, de 5 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova la revisió del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana.

L’agrocompostatge de proximitat pot ser considerada una operació de prevenció de residus en sentit ampli i no una activitat de gestió de residus, sempre que el producte obtingut s’utilitze en les explotacions de les persones promotores, i es complisquen els llindars i condicions determinats en la present ordre que garanteixen una mínima afecció dels processos i les instal·lacions al medi ambient i a les persones. Quan l’activitat es trobe per damunt d’aquest llindar, o quan s’incomplisca alguna de les condicions establides, aquest tipus d’activitat d’agrocompostatge serà considerada com una operació de tractament de residus, i les persones o entitats (públiques o privades), promotores d’aquestes, estan obligades de tramitar el corresponent procediment d’obtenció d’autorització sectorial com a gestor de residus i com a activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera, davant l’òrgan ambiental, així com la corresponent llicència ambiental.
III. La present norma pretén establir un marc normatiu de gestió sostenible dels subproductes agrícoles, ramaders, silvícoles i agroforestals en un entorn d’economia circular i de mitigació del canvi climàtic per a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, que afavorisca:

a) L’aprofitament de biomassa forestal i vegetal, tot evitant les cremes controlades i incontrolades.
b) La reincorporació dels residus agrícoles en el mitjà edàfic per a augmentar el segrest de C i mitigar el canvi climàtic.
c) L’autocompostatge dels residus forestals, agrícoles i ramaders en un enfocament d’agrocompostatge de proximitat per part dels actors del sector agrari, afavorint així l’autogestió i l’economia circular amb la finalitat de previndre la producció de residus i la pèrdua de nutrients, fomentant el reciclatge de la matèria orgànica i del carboni fixat mitjançant la fotosíntesi en el propi territori valencià.
La present disposició regula actuacions que van més enllà de l’Ordre 18/2018, de 15 de maig, de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual es regulen les instal·lacions de compostatge comunitari en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, i fomenta en l’àmbit de les explotacions agràries i establiments annexos a aquestes, pràctiques de reducció de residus a través de la seua valorització mitjançant tècniques d’agrocompostatge.

IV. En la tramitació de l’expedient administratiu, s’ha tingut en compte el que s’estableix en l’article 129 de la Llei 39/2015.
Durant la seua tramitació s’han emés els informes i memòries exigits per l’article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, i restant normativa d’aplicació. Així mateix, el projecte d’ordre s’ha sotmés a informació pública mitjançant anunci en el web de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, de conformitat amb la normativa vigent sobre accés i participació en matèria de medi ambient.
Referent a això, s’actua a través del present d’acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.
D’una banda, la present ordre és necessària, puix que obeeix a una regulació tècnica d’una operació necessària i preferent en matèria de residus, com és la prevenció en la generació i l’autogestió.
Addicionalment, la present ordre s’incardina com el mecanisme més eficaç i eficient, a fi d’harmonitzar els requisits tècnics dels equipaments indicats en la present norma a la Comunitat Valenciana. Igualment, l’aprovació de la present ordre aporta seguretat jurídica a les operacions d’apilament, pretractament i agrocompostatge, per la qual cosa pretén estendre aquesta pràctica de manera segura en el territori de la Comunitat. Referent a això, s’han estimat totes les consideracions jurídiques de l’informe de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana fet sobre aquest tema.
En relació amb la transparència, s’ha realitzat una audiència pública a interessats, així com analitzat i estimat, si escau, les aportacions presentades. Igualment, el text del projecte d’ordre va ser sotmés a debat i deliberació en el CAPMA, de data 1 de desembre de 2020, on entre altres es troba la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

La present ordre normativa va ser proposada dins del Pla normatiu 2021 de la Generalitat Valenciana, per la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental, de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
Vist el que antecedeix, complits els tràmits procedimentals, i fent ús de les atribucions que em confereix el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat pel qual es determinen el número i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions, així com del Decret 105/2019, del Consell, de 5 de juny, pel qual s’estableixen les competències de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, així com l’article 28.e de la Llei del Consell, que atribueix a la persona titular de la Conselleria amb competències en la matèria l’exercici de la potestat reglamentària en les matèries pròpies del seu departament, de conformitat amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana:


ORDENE

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
És l’objecte de la present ordre definir els condicionants tècnics i ambientals aplicables a les activitats d’agrocompostatge de proximitat per a la gestió sostenible de les restes agrícoles, ramaders, silvícoles i agroforestals en un entorn d’economia circular per a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, conforme a la definició i condicionants especificats en la present.
Tot això, d’acord i en l’àmbit d’aplicació del que es preveu en l’article 2.1.b de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, o norma que la substituïsca, en relació amb els supòsits de no aplicació de l’esmentada llei a aquesta mena d’efluents.
Així mateix, tot això d’acord amb la Llei 10/2000, de 12 de desembre, així com els articles 7.1, 28.d i subsegüents del Decret 55/2019, de 5 d’abril del Consell, que actualitza el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana, quant a la prevenció en la generació de residus.


Article 2. Definicions
Apilament: punt o activitat d’acumulació/recollida centralitzada de biomassa en l’àmbit de la seua producció que, a més, pot permetre el pretractament o preparació per a la valorització posterior dels materials acumulats.
Agrocompostatge de proximitat: procés de compostatge orientat de manera específica cap a la pròpia explotació agropecuària, realitzat pel propi agricultor (o en el seu nom) per a valorar les restes de la seua explotació, incloent-hi materials tradicionalment usats per a l’esmena orgànica dels sòls. L’objectiu principal d’aquestes actuacions està orientat a la transformació de les restes del sector agrícola, ramader i forestal en un recurs denominat esmena orgànica compost, assimilable quant a característiques al que s’estableix en el Reial decret 999/2017, de 24 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants, en un escenari d’autoconsum per part del productor, o per la disposició que puga substituir-les. Els compostos produïts s’utilitzaran de manera majoritària en la pròpia explotació, generant un cercle virtuós de prevenció de residus, evitant les cremes i augmentant la fertilitat i segrest de carboni del sòl.

Compostatge: procés biològic aerobi i termòfil per a aconseguir compost mitjançant la descomposició controlada de matèria orgànica residual. Les fases del procés es defineixen conforme a la guia del Ministeri de Medi Ambient Manual de compostatge, disponible en el web del MAPAMA.
Establiment d’agrocompostatge: zona física en el qual es desenvolupen processos de compostatge orientats de manera específica cap a la pròpia explotació agropecuària. D’acord amb les seues dimensions i capacitat, estaran subjectes a requeriments tècnics de disseny i construcció de les infraestructures determinats en la Instrucció tècnica d’agrocompostatge.
Compost: esmena orgànica obtinguda a partir del tractament biològic aerobi i termòfil de biomasses biodegradables.
Femer: zona on s’apilen els fems en una explotació agropecuària.

Fems propis i/o locals: residus sòlids generats a partir de les dejeccions sòlides i els llits del bestiar en les explotacions ramaderes. Són font de N i P fonamentalment i utilitzades tradicionalment com a esmena orgànica directa del sòl. A l’efecte d’aquesta ordre s’acceptaran aquells provinents de ramaderia ecològica i/o els generats en la mateixa explotació o de proximitat en l’àmbit local o comarcal.

Estructurant: biomassa vegetal lignificada, habitualment provinent de plantes llenyoses (espècies forestals i agrícoles com a vinya, olivera, ametler, cítrics i fruiters de pinyol), que inclouen branques d’esporgada, fulles seques i restes de plantes). L’estructurant aporta carboni al procés i redueix la humitat.
Lixiviat: efluent líquid producte del moviment gravitacional de la fracció líquida dels materials residuals orgànics. S’afavoreixen per la pluja i, a causa de la seua càrrega orgànica i a la presència potencial d’algunes espècies mòbils com el nitrat, han d’estar controlats i confinats en zones estanques per a evitar el seu moviment descendent en el perfil del sòl.
Lot: conjunt de materials compostats de manera conjunta i separats físicament de la resta, tractat en el procés d’agrocompostatge en un mateix període i termini de temps, en les mateixes condicions i que se suposa que té les mateixes característiques.
Mulching: activitat/procés d’establiment d’una cobertura no viva (mulch o humus) en la superfície del sòl, a base de materials que eviten l’impacte directe de la pluja sobre el sòl nu i redueixen la seua erosió i també la pèrdua d’humitat per evaporació. En moltes ocasions la poda dels cultius llenyosos es tritura in situ generant una cobertura vegetal o mulch.
Pretractament: operació que prepara un flux residual per a posteriors processos. Solen consistir entre altres en una trituració que permet la densificació del material, reduint costos en el seu potencial transport que afavoreix el seu possible ús en processos de valorització posteriors.

Resta agrícola: biomassa vegetal no comercial, podes de cultius llenyosos, parts vegetals provinents d’arrancada o canvi de collita. La seua característica principal és la naturalesa de teixit biòtic, constituït majoritàriament per carboni provinent de la fixació atmosfèrica. Es pot incloure la biomassa provinent d’activitats viverístiques dins d’aquesta definició a l’efecte d’agrocompostatge de proximitat.
Restes assimilables a agrícoles: biomassa vegetal no productiva no associada a l’agricultura, però la naturalesa de la qual, composició i valorització són homologables a les restes agrícoles. Dins d’aquest epígraf es poden incloure les restes vegetals de les operacions de maneig ordinari de la jardineria urbana, així com les restes d’arribatge de fanerògames marines (Posidònia oceànica).
Resta o subproducte agroalimentari: Biomassa obtinguda durant el tractament i manipulació, mitjançant processos eminentment físics, de productes i subproductes agrícoles i forestals que no constitueix cap dels elaborats principals. Poden incloure rebuigs, fragments, i restes vegetals, entre altres, generats durant el processament i manipulació.

Restes forestals: biomassa obtinguda de la neteja i gestió de masses forestals. Són en general materials lignificats i rics en C.
Responsable d’operació: és la persona encarregada del control i seguiment dels processos de gestió sostenible que s’enumeren en aquesta ordre, i haurà d’acreditar una formació, almenys, de 20 hores lectives en tècniques de compostatge.
Tècnic responsable: enginyer tècnic o superior, responsable de l’establiment, d’entre els definits en la present ordre i la seua Instrucció tècnica de desenvolupament d’obligat compliment.

Article 3. Característiques de l’agrocompostatge de proximitat
1. L’agrocompostatge de proximitat s’estableix a la Comunitat Valenciana com un model de prevenció en la generació de residus en el medi rural a dues escales: a) Establiment d’agrocompostatge basal, b) Establiment d’agrocompostatge mitjà.
2. En tots dos casos, els materials a compostar en aquestes instal·lacions provindran de biomassa vegetal (restes de collita, parts no comestibles, rebuigs agraris, i poda d’espècies agrícoles i forestals), i fems ramaders de naturalesa sòlida o de naturalesa, en tot cas, que no siga líquida. Els establiments tindran un flux d’entrada de matèria primera màxim de 2.500 tones.
De manera complementària es poden incloure orujos vitivinícoles i pinyolada de dues fases, així com uns altres materials fruit de processos industrials de processament d’aquests materials que, després dels processos d’agrocompostatge, es gestionen amb criteris de proximitat, economia circular i a nivell local o comarcal, seguint el principi d’autoconsum. Potencialment es podran incloure restes assimilades a agrícoles de manera minoritària i mai per damunt del 20 % de la mescla a compostar.
3. Amb caràcter general, els establiments que es contemplen en la present ordre són els següents:
a) Establiments d’agrocompostatge basal. Tindran un flux d’entrada de matèria primera total estimat anual menor de 200 tones anuals, o una capacitat màxima de 500 m³ i una superfície màxima de 1.000 m².

b) Establiments d’agrocompostatge mitjà. Tindran un flux d’entrada de matèria primera total menor de 2.500 tones anuals, o una capacitat màxima de 1.500 m³ i una superfície màxima de 4.000 m².
No obstant l’anterior, mitjançant la corresponent instrucció tècnica de desenvolupament de la present ordre, podrà establir-se criteris de quantitat, capacitat i superfície diferents, de manera motivada, per a alguns tipus de subproductes a processar.
4. Les característiques d’aquestes instal·lacions hauran de complir les especificacions que marque la Instrucció tècnica d’agrocompostatge que s’adoptarà de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 5 d’aquesta ordre. Aquesta instrucció tècnica serà d’obligat compliment en els establiments sotmesos a la present ordre, a la Comunitat Valenciana. Els establiments amb un flux d’entrada de matèria primera anual estimada menor de 40.000 kg, estaran obligats al compliment dels condicionants mínims que es determinen de manera específica en la Instrucció tècnica d’agrocompostatge.

Article 4. Règim d’intervenció ambiental de les activitats d’agrocompostatge de proximitat
L’agrocompostatge de proximitat és una activitat subjecta al règim ambiental escaient, mitjançant declaració responsable ambiental o comunicació d’activitat innòcua, en funció del compliment o no del que es preveu en l’annex III de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana, sent l’òrgan competent l’ajuntament del municipi en què vaja a situar-se l’activitat.
Els procediments d’intervenció ambiental esmentats venen regulats en els articles 66 i següents de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental de les activitats de la Comunitat Valenciana, o norma que la desenvolupe, modifique o substituïsca.
Si escau, i d’acord amb l’article 68.4 de la Llei 6/2014, la declaració responsable ambiental haurà d’acompanyar-se de memòria tècnica descriptiva de l’activitat, on indispensablement s’haurà d’incloure un plànol o croquis de les instal·lacions, i certificació subscrita per tècnic competent, acreditativa que les instal·lacions compleixen totes les condicions tècniques i ambientals exigibles per a poder iniciar l’exercici de l’activitat, que inclourà també la identitat del responsable i usuaris de les instal·lacions.

Article 5. Establiments d’agrocompostatge de proximitat
1. Les instal·lacions d’agrocompostatge de proximitat que s’inclouen en la present ordre, a causa de la seua dimensió, contribueixen a la prevenció de la generació de residus en l’àmbit agrari, i en cap cas es pot considerar compostatge centralitzat. En tot cas, les instal·lacions estaran subjectes a una sèrie de requeriments de disseny i construcció de la infraestructura, funcionament i seguiment del procés, així com del maneig i gestió dels fluxos inicials i compostats que asseguren la innocuïtat de la seua actuació a nivell mediambiental, així com la traçabilitat dels processos i productes generats. Aquests requeriments vindran inclosos en una Instrucció tècnica d’agrocompostatge de proximitat d’obligat compliment.
2. La Instrucció tècnica d’agrocompostatge de proximitat, serà aprovada per resolució de la direcció general competent en matèria de prevenció de residus, dins dels 24 mesos següents des de la publicació de la present ordre, respectant en tot cas l’autonomia local en els casos escaients i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, d’acord amb el procediment administratiu comú de les administracions públiques, que inclourà, almenys, una fase d’informació pública. Per a l’aprovació d’instrucció tècnica, haurà de disposar-se de l’informe favorable de la direcció general competent en matèria de qualitat ambiental.

3. Les previsions de la present ordre en relació amb els ajuntaments es dicten de comú acord amb la Llei de bases de règim local, així com amb la resta de normativa d’aplicació, en ésser l’ajuntament l’administració competent per a la tramitació del règim d’intervenció ambiental autoritzador i tractar-se d’operacions de prevenció en la generació de residus de proximitat.

Article 6. Condicions tècniques i de control dels establiments d’agrocompostatge de proximitat
1. Els establiments d’agrocompostatge de proximitat hauran d’estar situats en emplaçaments allunyats almenys 50 metres d’un curs d’aigua, de forma associada a explotacions agrícoles, ramaderes o forestals i integrades amb l’entorn. El promotor haurà de presentar una memòria tècnica descriptiva de l’activitat que inclourà els aspectes següents:
a) Plànol d’emplaçament que incloga almenys les zones diferenciades següents: Zona d’apilament de materials frescos, zona de procés d’agrocompostatge, zona de maduració i emmagatzematge del compost, àrea d’acumulació de lixiviats (bassa-depòsit o similar).
b) Disposició en cota de les anteriors zones ha d’assegurar que els escorriments de les zones d’apilament/procés siguen recollits en l’àrea d’acumulació de lixiviats sense contactar amb la zona de maduració i emmagatzematge del compost.
2. L’entrada a l’establiment inclourà un sistema de rentada de les rodes dels vehicles que hi entren i estarà dissenyada perquè els bombers i serveis d’emergències puguen intervindre fàcilment. El camí d’entrada es mantindrà net i lliure de qualsevol objecte que puga impedir l’accés.

3. El responsable d’operació serà responsable de l’operativa diària de l’establiment d’agrocompostatge de proximitat.
4. El tècnic responsable haurà de subscriure el projecte tècnic que servisca de base a l’ajuntament per a l’autorització de l’establiment. Així mateix, haurà de reportar anualment a l’ajuntament les dades d’operació dels diferents fluxos de materials processats en l’establiment d’agrocompostatge de proximitat.
5. Els ajuntaments hauran de remetre a la conselleria competent en matèria de medi ambient, les dades de tots els seus centres d’agrocompostatge de proximitat, abans del 28 de febrer de l’any següent al tancament de l’exercici anual de gestió de cada establiment.
6. Per als establiments d’agrocompostatge de proximitat menors de 40.000 kg d’entrades anuals no es requerirà la presentació d’una memòria tècnica descriptiva ni de tècnic responsable de l’operació. No obstant això, l’ajuntament haurà de tindre registrats aquests establiments i remetre les dades a la Conselleria competent en matèria de medi ambient.

7. La ubicació dels establiments d’agrocompostatge de proximitat es realitzarà de conformitat amb l’ordenació del planejament municipal i dels plans d’acció territorial aprovats i vigents.

Article 7. Condicions de funcionament dels establiments d’agrocompostatge de proximitat
1. L’elaboració del compost haurà de realitzar-se en condicions òptimes, i per a això hauran de tindre especial compte amb la temperatura, humitat, pH, oxigen, nutrients i la població microbiana. Per a això, s’hauran d’implementar sistemes de seguiment i control dels processos d’agrocompostatge, incloent-hi la seua definició en lots, el seguiment de les condicions del procés, per a finalment analitzar els aspectes de qualitat del producte final en condicions homologables a les utilitzades en el registre de fertilitzants i afins a nivell estatal.
La Instrucció tècnica d’agrocompostatge de proximitat que s’indica en l’article 5, fixarà els paràmetres tècnics que determinen el funcionament adequat de les operacions d’agrocompostatge regulades en aquesta ordre.
2. Qualitat del compost. El compost resultant haurà de complir amb les normatives vigents i, en particular, amb el que es disposa pel Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants, o norma que la modifique o substituïsca.
3. Les instal·lacions autoritzades per al desenvolupament de l’agrocompostatge de proximitat hauran de portar registres detallats que permeten fer un seguiment de les matèries primeres d’entrada, en particular, del seu origen, volum, i característiques tècniques de la seua composició. D’igual forma es registraran les quantitats de producte obtingut i el seu destí. La gestió de lots permetrà un sistema de traçabilitat entre les matèries primeres i els productes finals.
4. L’ajuntament en el terme del qual es realitze l’activitat d’agrocompostatge, podrà establir les condicions específiques d’ús i accés mitjançant el desenvolupament i aprovació de les ordenances municipals escaients. Així com els models d’impresos de declaració responsable ambiental o de comunicació d’activitats innòcues en virtut de les seues competències en la matèria.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. No increment de la despesa pública per a la Generalitat Valenciana
La implementació i posterior desenvolupament de la present ordre no implicarà augment de la despesa pública per a la Generalitat Valenciana més enllà de les obligacions que s’establisquen els corresponents pressupostos anuals de la Generalitat i, en tot cas, haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent en matèria de medi ambient, pel que fa a les seues competències.


DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Règim aplicable a les fraccions de fluxos influïdes per l’Ordre 18/2018, de 15 de maig, per la qual es regulen les instal·lacions de compostatge comunitari en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana
Quant als processos regulats per aquesta ordre, per a aquelles esmenes o fraccions que puguen entendre’s afectades per l’Ordre 18/2018, de 15 de maig, per la qual es regulen les instal·lacions de compostatge comunitari en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, els serà aplicable la present ordre després de la seua publicació en el DOGV.


DISPOSICIÓ FINAL

Primera. En relació amb el rang normatiu i les competències
La present ordre es dicta sense menyscapte de l’aprovació de posterior normativa estatal bàsica aplicable en la matèria, així com matèria bàsica mínima comuna per a les tècniques d’agrocompostatge en la Comunitat Valenciana. Tot això, sense menyscapte de les competències locals en aquestes matèries.

Segona. Facultats per a modificar la Instrucció tècnica d’agrocompostatge de proximitat
Es faculta la direcció general competent en matèria de prevenció en la generació de residus per a aprovar les modificacions necessàries de la Instrucció tècnica d’agrocompostatge de proximitat referida en l’apartat 2 de l’article 5 d’aquesta ordre, previ el seu tràmit d’informació pública i el degut procediment d’acord amb la normativa aplicable de procediment administratiu de les administracions públiques.


Tercera. Entrada en vigor
La present ordre entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queden derogades quantes disposicions d’igual o inferior rang s’oposen o contradiguen al que es disposa en la present ordre.

València, 24 de març de 2022

La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural,
Emergència Climàtica i Transició Ecològica,
MIREIA MOLLÀ HERRERA

linea
Mapa web