Ficha disposicion pc

DECRET 55/2019, de 5 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova la revisió del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana. [2019/4208]

(DOGV núm. 8536 de 26.04.2019) Ref. Base de dades 003888/2019

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 27.04.2019
  Aquesta disposició afecta:
  	Modifica: DECRET 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d'aprovació definitiva del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV). [2013/6658]
  Aquesta disposició està afectada per:
  	Afectada per: ACORD de 9 de gener de 2024, del Consell, pel qual es mantenen els efectes del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 55/2019, de 5 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova la revisió del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana. [2024/178]
  	Desenvolupada o complementada per: ORDRE 4/2022, de 24 de març, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, que regula l'agrocompostatge de proximitat per a la gestió sostenible de les restes agrícoles, ramaderes, silvícoles i agroforestals en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. [2022/2631]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Residus
  Descriptors:
  	Temàtics: residu, eliminació de residus, programa d'actuació, protecció del medi ambient, gestió de residus, emmagatzematge de residus, ordenança , monografies

DECRET 55/2019, de 5 d'abril, del Consell, pel qual s'aprova la revisió del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana. [2019/4208]
PREÀMBUL

L’article 45 de la Constitució Espanyola estableix un mandat global de protecció del medi ambient, d’acord amb el qual els poders públics han de vetlar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient, tot amb el suport indispensable de la solidaritat col·lectiva.
D’acord amb l’article 50.6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, correspon a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l’execució de la normativa bàsica en matèria de medi ambient, sense perjudici de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció. Així mateix, en matèria d’ordenació del territori, l’article 49.1.9 de l’Estatut d’Autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva.
En aquest marc normatiu, la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb la normativa bàsica estatal, concreta les competències que té la Generalitat, tant sobre el règim jurídic de la producció i gestió dels residus, com quant a la coordinació mitjançant els diferents plans autonòmics de residus de totes les actuacions que es desenvolupen en aquesta matèria, partint del principi general de coordinació de competències entre la Generalitat i les administracions locals valencianes amb vista a realitzar una planificació concertada i eficaç.
La llei dedica el seu títol II a la planificació, i ordena que les activitats de gestió de residus, tant públiques com privades, s’executen d’acord amb els plans de residus aprovats per les administracions públiques competents. La planificació de la gestió dels residus per la Generalitat persegueix la coordinació entre les diferents administracions públiques amb competències en aquest àmbit, per a aconseguir, entre altres objectius, la determinació i distribució en el territori del conjunt d’instal·lacions de gestió necessàries per a garantir els principis d’autosuficiència i proximitat en la gestió de residus generats a la Comunitat Valenciana.
Com a exponent dels instruments de planificació contemplats en la mencionada llei, el Pla integral de residus s’erigeix en l’instrument director i coordinador de totes les actuacions que es realitzen a la Comunitat Valenciana en matèria de gestió de residus.
Així, la Comunitat Valenciana disposa des de 1997 d’un Pla integral de residus (d’ara en avant PIR97), aprovat pel Decret 317/1997, de 24 de desembre, del Consell i modificat pel Decret 32/1999, de 2 de març, del Consell, que ha vingut a establir les pautes i criteris a seguir amb l’objectiu d’aconseguir una gestió integral i coordinada dels residus, i que s’ha materialitzat principalment en l’aprovació dels diferents plans zonals dissenyats.
Així mateix, va ser aprovat un nou Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana, per Decret 81/2013, de 21 de juny, del Consell, publicat en el DOGV el 26 de juny de 2013 (PIRCV).
Arran de diverses sentències del TSJCV, relatives a la indefensió generada per la redacció de l’article 17 del PIR-CV2013, i també altres relacionades amb les reserves de sòl per a infraestructures de gestió de residus, es fa necessària la revisió de l’esmentat Pla.
Les diverses qüestions associades a la seua execució, la necessària adaptació al marc europeu derivat fonamentalment de la Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d’abril de 2006, relativa als residus i la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus per la qual es deroguen determinades directives, entre les quals hi ha la Directiva 2006/12/CE, requereixen la reformulació o revisió de l’esmentat Pla, d’ara en avant, el present PIRCVA. Igualment la nova modificació de la Directiva marc de Residus, Directiva 2018/851, i també les modificacions de les Directives d’Envasos i residus d’envasos, Directiva 2018/852, i també la modificació de la Directiva d’Abocament, Directiva 2018/850, publicades en el DOUE el 14/06/2018. Igualment, la Directiva 849/2018 de Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (d’ara en avant RAEES), Vehicles Fora d’Ús (d’ara en avant VFU) i piles i acumuladors i els seus residus.
Igualment, el nou Pla estatal marc de gestió residus 2016-2022 (d’ara en avant PEMAR), aprovat per l’Acord del Consell de Ministres de 6 de novembre de 2015, publicat en el BOE el 12 de desembre de 2015, obliga a la revisió del PIR-CV, per a adequar-lo a aquest.

La modificació i adaptació del Pla integral de residus de la Comunitat, s’ajusta a la normativa nacional de gestió de residus que li aplica, la Llei 22/2011 de residus i sols contaminats, així com al Pla Estatal Marc de Residus 2016-2022.
Partint d’això, el nou PIRCVA redefineix, revisa i actualitza els objectius i accions que s’han considerat necessaris per a la seua adaptació a una situació en contínua evolució, cosa que constitueix l’estratègia a seguir en matèria de residus a la Comunitat Valenciana.
Aquesta estratègia s’emmarca en els principis establits en el Sisé Programa d’Acció de la Comunitat Europea en Matèria de Medi Ambient (Decisió núm.1600/2002/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juliol de 2002, DOUE 10/09/2002), que exhorta que es desplegue o revise la legislació sobre residus, la qual cosa inclou la distinció entre residus i no residus i el desenvolupament de mesures de prevenció i gestió de residus, i també en la tendència marcada per la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives (DOUE 22/11/2008), i també la nova modificació de la Directiva marc de Residus, Directiva 2018/851, conformement amb la qual la recent política en matèria de residus ha de tindre també per objecte reduir l’ús de recursos i afavorir l’aplicació pràctica de la jerarquia de residus.
D’acord amb l’esmentada Directiva 2008/98/CE i Directiva 2018/851, els estats membres posaran en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per a complir al que s’estableix a les mateixes.
A partir del 12 de desembre de 2010 queden derogades la Directiva 75/439/CEE, del Consell, de 16 de juny de 1975, relativa a la gestió d’olis usats, la Directiva 91/689/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa als residus perillosos i la Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d’abril de 2006, relativa als residus. Fins a aquesta data continuen, per tant, aplicant-se aquestes directives, amb les modificacions efectuades per la nova Directiva 2008/98/CE, i també les recents modificacions de la Directiva 2018/851 marc de residus.
L’escenari previst en el PIRCVA, abastant el període 2019-2022, permetrà la formulació per la Generalitat de programes de prevenció de residus, mitjançant l’anàlisi de les dades relatives a aquest període a través dels objectius, mesures i indicadors contemplades en el PIRCVA.

La present modificació del Pla, es basa en una transició cap a un nou model de gestió de residus, d’acord amb les opcions de gestió jeràrquicament prevalents segons les directives europees (prevenció en la generació, reducció en origen, preparació per a la reutilització, reciclat de qualitat). D’aquesta manera, la present modificació pretén servir de base per a una nova planificació autonòmica de residus completament basada en els principis de l’economia circular, segons el paquet d’economia circular aprovat per la UE a través de les directives 2018/849, 2018/850, 2018/851 i 2018/852 de 30 de maig de 2018.

Addicionalment, el Pla respecta l’autonomia local en matèria de gestió de residus, d’acord amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, així com la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’ordenació i gestió de la Funció Pública Valenciana, sense menyspreu de les fórmules de gestió locals associatives, previstes a aquestes normes, a través dels Consorcis i ens locals competents per a la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables consolidades i operatives a la Comunitat Valenciana.
En el document d’informació del present pla es presenta un diagnòstic de cada flux de residus, que justifica addicionalment la present modificació, per a millorar els rendiments de recuperació del sistema global de gestió de residus actuals.
Des d’un punt de vista estructural, l’article 26 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana exigeix que el Pla integral de residus continga, com a mínim, una sèrie de documents.

Entre aquests, la Llei 10/2000 exigeix un document d’ordenació normatiu i vinculant, materialitzat en el present document, i en el qual s’estableixen les disposicions de caràcter general i de naturalesa reglamentària que han de regir les actuacions públiques o privades en matèria de residus.
Quant al seu contingut, el PIRCVA està integrat pels següents documents mínims establits en l’article 26 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de la Generalitat, de residus de la Comunitat Valenciana:

Una memòria d’informació, justificació, document d’ordenació no vinculant.
Un document d’ordenació normatiu i vinculant.
A més, s’inclouen en el PIRCV:
Un document de síntesi, que conté de forma resumida les millores realitzades en el present procediment de modificació i adaptació, per a general coneixement.
Addicionalment, els següents annexos:
Annex 1.1. Norma tècnica reguladora de la implantació i funcionament dels ecoparcs.
Annex 1.2. Model d’ordenança reguladora de l’ús i funcionament de l’ecoparc.
Annex 1.3. Guia per a la implantació de recollida separada de bioresidus.
Annex 2. Sistema d’indicadors de la implementació del PIRCV.
Annex 3. Estimació de les necessitats d’ocupació.
Annex 4. Programa de divulgació i informació ciutadanes.
Annex 5. Programa de prevenció. Inclou l’Ordre de prevenció de residus i l’Ordre de compostatge domèstic i comunitari.
Annex 6. Estimació de la càrrega de població.
Annex 7. Model ordenança fiscal recollides selectives.
Annex 8. Model de normes de funcionament del Consell de Participació Ciutadana.
Annex 9. Model de plec de clàusules administratives particulars per a recollides selectives.
En l’àmbit material, el Pla integral de residus s’aplica a totes les tipologies de residus, i es vertebra en tres grups que responen als principals orígens d’aquests residus: residus domèstics i assimilables, residus industrials, i residus específics, grup aquest últim que aglutina aquells residus que, pel seu origen característiques especials o legislació particular, mereixen un tractament i una anàlisi diferenciada.

Addicionalment, la present modificació i adaptació del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCVA), pretén ser un mecanisme d’implementació a la Comunitat, de l’acord de 25 de setembre de 2015 de l’ONU dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Entre altres, l’objectiu 11 «Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguen inclusius, resilients i sostenibles», el 12 «Garantir models de consum i producció sostenibles» o el 13 «Adoptar mesures urgents davant del canvi climàtic i els seus efectes».

Des del punt de vista procedimental, igual que el PIR97, el PIRCVA té la naturalesa de pla d’acció territorial de caràcter sectorial, de conformitat amb l’article 27 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de la Generalitat, de residus de la Comunitat Valenciana, i cal aplicar al seu procediment d’aprovació i modificació el que s’estableix en la normativa actualment vigent en matèria d’ordenació territorial.

En aquest sentit, la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP), o norma que la substituïsca, estableix l’elaboració de plans d’acció territorial de caràcter sectorial els objectius i estratègies dels quals estiguen vinculats a un o diversos sectors de l’acció pública.
D’acord amb el seu article 16 «Els plans d’acció territorial són instruments d’ordenació territorial que desenvolupen, en àmbits territorials concrets o en àmbits sectorials específics, els objectius, principis i criteris de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. El seu àmbit pot comprendre, en tot o en part, diversos termes municipals. Els plans d’acció territorial seran de caràcter sectorial o integrat, en funció que els seus objectius i estratègies estiguen vinculats a un o a diversos sectors de l’acció pública. ».
L’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada mitjançant el Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, defineix les infraestructures de gestió de residus com a part integrant, entre altres, del sistema d’infraestructures bàsiques (directriu 127), defineix els principis directors en aquest sentit (directriu 128) i estableix els criteris per a la integració paisatgística i territorial de les infraestructures de residus (directriu 132).
Així mateix, el PIRCVA, com a document de planificació, ha seguit el procediment d’avaluació ambiental estratègica establit per la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, i s’han complit igualment les disposicions de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, i de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana.
D’acord amb la normativa esmentada, en l’elaboració del projecte de PIRCVA s’ha donat una àmplia participació ciutadana i institucional.

En concret, en el procediment per a l’aprovació de la present modificació i adaptació del PIRCV s’han efectuat els següents tràmits essencials:
1. Consulta pública prèvia.
2. Elaboració de la versió preliminar del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana.
3. Acord del Ple de Consell de declaració d’urgència en la tramitació.
4. Acord d’inici del procediment de tramitació.
5. Consulta prèvia a les administracions públiques i al públic interessat i redacció del document de referència.
6. Informe ambiental i territorial estratègic.
7. Taules de treball en el si del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient (en avant CAPMA), a través d’un grup de treball específic durant dos mesos, on entre altres, es trobaven de forma voluntària la confederació empresarial de la Comunitat Valenciana (en avant CEV), la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i diversos integrants del CAPMA, on els seus membres han manifestat i aportat tot allò que han estimat oportú.
8. Informació pública pel termini de 45 dies hàbils.
9. Tràmit d’audiència i al·legacions.
10. Revisió i incorporació d’al·legacions a la versió definitiva del pla.
Així mateix, el pla s’ha sotmés a consulta, per a l’emissió d’informe, a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Igualment, de conformitat amb l’article 4.1 a) de la Llei 1/2014, de 28 de febrer, de la Generalitat, del Consell Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana, s’ha sol·licitat el corresponent dictamen sobre el projecte de Decret al Consell Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.

Igualment, s’ha sotmés a informe del Consell Valencià de Cultura i a consulta amb agents clau, i també a dictamen preceptiu del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, d’acord amb l’article 10.4 de la Llei 10/1994, de 19 de desembre, de la Generalitat, de creació d’aquest òrgan consultiu i el Decreto 37/2019, de 15 de març, del Consell, pel que s’aprova el Reglament del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
Una vegada conclòs el procés de tramitació, és competència del Consell l’aprovació definitiva de la modificació i adaptació del PIRCVA, de conformitat amb el que s’estableix en l’article 27.2 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de la Generalitat, de residus de la Comunitat Valenciana, i d’acord amb la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP), aprovació que s’efectua mitjançant el present Decret.
En relació amb els documents que conformen el PIRCVA, la naturalesa reglamentària del document d’ordenació normatiu i vinculant exigeix tant la seua aprovació per Decret del Consell, de conformitat amb el que es disposa en l’article 33 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, com la seua corresponent publicació, segons l’article 35 de l’esmentada llei, que s’inclou com a annex en el present decret.
S’inclouen igualment en el present decret els annexos a l’esmentat document d’ordenació normatiu i vinculant, relatius a la norma tècnica reguladora de la implantació i funcionament dels ecoparcs, en la mesura que, encara que de caràcter fonamentalment tècnic, té caràcter vinculant.
En virtut de tots aquests antecedents, després d’haver complit els tràmits procedimentals, a proposta de la Consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i després de la deliberació del Consell, en la reunió del dia 5 d’abril de 2019,


DECRETE

Article únic. Aprovació definitiva de la modificació i adaptació del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV)
1. S’aprova definitivament la revisió i actualització del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCVA), en compliment del que es disposa en l’article 27 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de la Generalitat, de Residus de la Comunitat Valenciana, i en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, així com en la Llei 1/2019, de 5 de febrer de la Generalitat que la modifica, per als plans d’acció territorial de caràcter sectorial.
2. Forma part del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCVA) el document d’ordenació normatiu i vinculant recollit com a annex en aquest decret. S’incorporen, així mateix, en aquest decret els annexos 1.1 del referit document d’ordenació normatiu i vinculant:

a) Annex 1.1. Norma tècnica reguladora de la implantació i funcionament dels ecoparcs.
3. Els restants documents que comprén el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCVA) estaran disponibles per a la seua consulta en la pàgina web de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural o Conselleria amb competències en medi ambient que la substituïsca durant la vigència del present pla.


DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. No increment de la despesa pública
La implementació i el posterior desplegament d’aquest decret no implicarà augment de la despesa pública per a la Generalitat més enllà de les obligacions que s’establisquen en els corresponents pressupostos anuals de la Generalitat, i, en tot cas, haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent en matèria de medi ambient.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queden derogats els articles de l’1 al 28, així com les disposicions addicionals primera i segona, les disposicions transitòries primera a quarta i la disposició final única, així com els annexos 1.1, 1.2, 2, 3, 4, 5, 6, 7, del Decret 81/2013 del Consell, de 21 de juny, pel qual es va aprovar el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana,


DISPOSICIÓ FINAL

Primera. Habilitació.
Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient a desplegar i completar mitjançant una Ordre les disposicions contingudes en el present document normatiu i vinculant, en particular, quant a requisits de caràcter tècnic d’instal·lacions, models de documents que cal emplenar, normes tendents a la simplificació i eficàcia administrativa, contingut mínim addicional dels plans locals de residus i altra documentació que hagen de presentar els productors i gestors de residus.

Segona. Entrada en vigor
El Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCVA) entrarà en vigor l’endemà al de la publicació d’aquest decret en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, amb transcripció de les seues determinacions normatives.

València, 5 d’abril de 2019

El President de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER


La consellera de Agricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desarrollo Rural
ELENA CEBRIÁN CALVO



ANNEX
Document d’ordenació normatiu i vinculant
de la modificació i adaptació del Pla integral de residus
de la Comunitat Valenciana (PIRCVA)

Índex
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit
Article 2. Naturalesa
Article 3. Efectes
Article 4. Vigència
Article 5. Àmbit material
Article 6. Principis bàsics en la gestió dels residus
Article 7. Jerarquia de les opcions de gestió de residus
Article 8. Delimitació del concepte de residu
Article 9. Incorporació de requisits i criteris mediambientals a incloure en els plecs de clàusules administratives que regisquen els contractes de l’administració de la generalitat
Article 10. Recollida i emmagatzematge com a activitat de gestió
Article 11. Memòries anuals de gestors de residus no perillosos de la comunitat valenciana.
Capítol II. Disposicions relatives a residus domèstics i assimilables

Article 12. Determinacions urbanístiques per a les instal·lacions de gestió
Article 13. Establiment de zones d’influència
Article 14. Plans locals de gestió de residus domèstics i assimilables

Article 15. Consell de participació ciutadana
Article 16. Adscripció de municipis a altres plans zonals. Situacions de gestió transitòries. Revisió de la nomenclatura de plans zonals i àrees de gestió.
Article 17. Instal·lacions de valorització de residus domèstics i assimilables
Article 18. Comissió de coordinació de consorcis
Article 19. Sistema impositiu específic per a la gestió de residus domèstics i assimilables
Article 20. Ecoparcs
Article 21. Bioresidus
Article 22. Objectius de reciclatge per a diverses tipologies de residus
Article 23. Restauració de llocs històricament degradats per a l’abocament de residus
Article 24. Responsabilitat ampliada del productor en matèria de residus i altres mecanismes de gestió que garantitzen la reducció de residus a abocador.
Capítol III. Disposicions relatives a residus industrials
Article 25. Instal·lacions de gestió de residus industrials
Article 26. Centres de transferència en polígons industrials
Article 27. Plans de prevenció i reducció de residus
Article 28. Millora en la gestió de residus industrials
Capítol IV. Disposicions relatives a residus específics
Article 29. Residus de construcció i demolició
Article 30. Vehicles al final de la seua vida útil
Article 31. Olis industrials usats
Article 32. Residus sanitaris
Article 33. PCB’s i PCT’s
Article 34. Trasllats de residus fora de la cv
Article 35. Programa de gestió d’eliminació de residus en abocador

Article 36. Model d’ordenança reguladora dels ecoparcs
Article 37. Mitjans tècnics
Article 38. Règim dels plans zonals de gestió de residus domèstics i assimilables que no han desenvolupat instal·lacions pròpies de valorització i eliminació de residus
Article 39. Instal·lacions de titularitat privada existents.
Article 40. Termini d’adaptació de les instal·lacions existents per a la gestió de residus domèstics i assimilables, així com dels plans zonals i projectes de gestió aprovats
Article 41. Adaptació dels planejaments urbanístics en revisió

Article 42. Vigència normativa
Article 43. Foment de les recollides selectives de biorresidus i noves instal·lacions i equipaments de tractament de residus, mitjançant cànons a l’abocament i la incineració.
Article 44. Autorització administrativa de gestor de residus a la Comunitat Valenciana a instal·lacions amb problemàtiques de gestió

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit
El present document té com a objecte establir les disposicions de caràcter general i vinculants necessàries per a l’ordenació material i territorial de les activitats de gestió de residus a la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de fer efectives les previsions de planificació contingudes en la modificació i l’adaptació del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant PIRCVA), i possibilitar el compliment dels objectius establits en aquest i en la mateixa Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, i la posterior normativa comunitària i estatal en matèria de residus. Així mateix, s’estableixen les disposicions especials sobre residus específics que es consideren necessàries.
Contempla igualment mesures i prescripcions tècniques d’obligat compliment necessàries per a implementar les previstes en el document d’ordenació vinculant, amb vista a aconseguir els objectius fonamentals establits en la gestió dels residus, tals com les normes tècniques necessàries per a garantir l’adequada gestió dels residus, i la previsió d’una xarxa d’instal·lacions de gestió de residus que possibilite l’autosuficiència en el tractament dels residus generats a la Comunitat Valenciana, tenint en compte les circumstàncies geogràfiques i la necessitat d’instal·lacions especialitzades per a determinats tipus de residus.

Tot això d’acord amb la seua naturalesa i als efectes contemplats en els articles següents.

Article 2. Naturalesa
Com a document integrant del PIRCVA, participa de la naturalesa de pla d’acció territorial de caràcter sectorial, elaborat, formulat, tramitat i aprovat conformement amb el que s’estableix en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, o norma que la substituïsca, tal com estableix l’article 27 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, i sobre la base de les determinacions establides en l’article 28 de la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008 sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives, i també la modificació d’aquesta a través de la Directiva 2018/851.
Té, per tant, caràcter normatiu. Les determinacions contingudes en el present document tenen naturalesa reglamentària, establides en desenvolupament de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana. Constitueixen prescripcions d’ordenació, tant pel que fa al règim aplicable a les activitats de gestió de residus, com a la planificació territorial per a possibilitar el compliment dels objectius establits.


Article 3. Efectes
Segons els articles 39 i 40 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, les determinacions contingudes en el PIRCVA i en els plans zonals vinculen els diferents instruments d’ordenació urbanística i són d’obligat compliment tant per a les entitats públiques com per a les entitats privades.
Tals determinacions vinculen els diferents instruments d’ordenació urbanística i de planificació territorial i sectorial, i constitueixen prescripcions obligatòries per a entitats públiques i privades quant a les activitats de gestió de residus i altres actuacions, plans o programes sectorials en la matèria.
L’autorització de les instal·lacions de gestió de residus, i també les activitats tant públiques com privades de gestió de residus s’han d’adequar al que s’estableix en el PIRCVA, i específicament a les prescripcions determinades en el present document.

Article 4. Vigència
El present document, com a part integrant del PIRCVA, té vigència fins al 31 de desembre de 2022.
A la vista de la necessitat de revisió, i si cal adaptació, sexennal establida per als plans i programes de gestió de residus per l’article 14.5 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions i de les recomanacions de la UE d’establir períodes de vigència iguals als dels plans estatals de residus, que és l’actual Pla estatal marc de residus (PEMAR), per al període 2016-2022, cal la revisió del període de vigència del PIRCV (nou PIRCVA), atés que el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana actual es va aprovar en 2013 i és procedent, per tant, revisar-lo i adaptar-lo en aquest cas.

En qualsevol cas, ha de ser possible la seua modificació a fi d’adequar les determinacions normatives a la normativa sectorial aplicable en matèria de residus.
En cas necessari, la vigència d’aquest pot ser prorrogada per períodes anuals, per acord del Ple del Consell, fins a l’entrada en vigor del nou Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana, la consulta pública prèvia del qual s’ha de formalitzar amb anterioritat a l’adopció de l’acord de pròrroga anteriorment esmentat.
Els plans zonals de gestió de residus, documents d’ordenació de desenvolupament del PIRCVA mitjançant els quals s’instrumentalitza al territori de la Comunitat Valenciana la política europea, nacional i autonòmica de gestió de residus, es consideraran, mitjançant la present ,vigents a tots els efectes, per al seu adequat desplegament i la consecució dels seus fins en tot allò que no contradiga el que s’especifica en el present PIR-CVA.
En tot cas, el present PIR-CVA, té prevalença sobre els plans zonals, en la mesura en què el PIR-CVA, és el document de planificació en matèria d’ordenació territorial i gestió de residus de rang superior a la Comunitat Valenciana.

Article 5. Àmbit material
1. El present document d’ordenació, elaborat en el marc del PIRCVA, opera amb caràcter vinculant i normatiu respecte de tots els residus generats o gestionats en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, entenent per tals els definits en l’article 3.a) de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions:

«Qualsevol substància o objecte que el seu posseïdor rebutje o tinga la intenció o l’obligació de rebutjar».
2. En concret, partint de la definició exposada, i seguint l’estructura del PIRCVA, comprén les disposicions normatives i vinculants dels següents residus classificats principalment en atenció al seu origen:

Residus domèstics. S’inclouen en el PIRCVA amb aquesta denominació tots aquells residus que, compresos en les noves categories definides per la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions (article 3 apartats b i c), són gestionats per les entitats locals.
Respecte d’això, s’exceptuen d’aquest apartat, per considerar-se residus industrials segons l’apartat següent del present pla, els residus comercials els productors dels quals els gestionen per si mateixos en els termes que preveu l’article 17.3 de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, sempre que les entitats locals, previ procediment administratiu, no decidisquen gestionar-los conjuntament amb els domèstics, segons el que preveu igualment la Llei 22/2011.

Als efectes del present pla, per tant, d’ara en avant s’haurà d’entendre l’expressió respecte de «residus domèstics i assimilables», com aquells definits en els articles 3 b) i 3 c) de la Llei 22/2011, o document que la modifique o substituïsca, que puguen ser gestionats pels ens locals, així com els que segons l’article 17.3 de la mencionada llei gestionen els ens locals.
• Residus industrials, conformement amb la definició que d’aquests efectua l’article 3 apartat d) de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions.
• Residus específics:
• Residus de construcció i demolició (d’ara en avant RCD)
• Vehicles al final de la seua vida útil (d’ara en avant VFU)
• Pneumàtics fora d’ús (d’ara en avant PFU)
• Olis industrials usats
• Residus d’aparells que continguen policlorobifenils i policloroterfenils (d’ara en avant PCB i PCT)
• Residus de piles i acumuladors
• Residus d’aparells elèctrics i electrònics (d’ara en avant RAEE)
• Residus d’envasos i envasos usats
• Sòls contaminats
• Residus sanitaris
• Residus agropecuaris
• Fang de depuració
3. D’acord amb el que s’estableix en l’article 3 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, l’article 2 de la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008 (modificada per la Directiva 2018/851), sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives, i l’article 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, queden exclosos de l’àmbit d’aplicació del PIRCVA i del present document els següents:
a) Les emissions a l’atmosfera, regulades en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, i també el diòxid de carboni capturat i transportat amb finalitats d’emmagatzematge geològic i efectivament emmagatzemat en formacions geològiques de conformitat amb la Llei 40/2010, de 29 de desembre, d’emmagatzematge geològic de diòxid de carboni. Tampoc s’ha d’aplicar a l’emmagatzematge geològic de diòxid de carboni realitzat amb finalitats d’investigació, desenvolupament o experimentació de nous productes i processos sempre que la capacitat prevista d’emmagatzematge siga inferior a 100 quilotones.
b) Els sòls no contaminats excavats i altres materials naturals excavats durant les activitats de construcció quan es tinga la certesa que aquests materials s’utilitzaran amb finalitats de construcció en el seu estat natural en el lloc o obra on van ser extrets.
c) Els residus radioactius.
d) Els explosius, la cartutxeria i artificis pirotècnics desclassificats, i també residus de matèries primeres perilloses o de productes explosius utilitzats en la fabricació dels anteriors, regulats en el Reial Decret 130/2017, de 24 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’explosius.

e) Les matèries fecals, si no estan contemplades en el Reglament CE núm. 1069/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà i pel qual es deroga el Reglament CE núm. 1774/2002, palla i un altre material natural, agrícola o silvícola, no perillós, utilitzat en l’agricultura, en la silvicultura o en la producció d’energia a base d’aquesta biomassa, mitjançant procediments o mètodes que no danyen el medi ambient o posen en perill la salut humana.
D’acord amb això, per al supòsit de matèries fecals contemplades en el Reglament CE núm. 1069/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà i pel qual es deroga el Reglament CE núm. 1774/2002 (Reglament SANDACH), s’ha d’aplicar el que es disposa en aquest Reglament i, per tant, únicament s’ha d’aplicar la normativa de residus quan es destinen a incineració, abocadors, o siguen utilitzades en una planta de biogàs o de compostatge.
4. De conformitat amb els preceptes esmentats en l’apartat anterior, en la mesura en què ja està cobert per una altra normativa, queden excloses de la normativa en matèria de residus i, per tant, de l’abast del PIRCVA i del present document, les següents matèries, i s’hi ha d’aplicar la normativa de residus únicament amb caràcter supletori:
a) Les aigües residuals
b) Els subproductes animals, inclosos els productes transformats coberts pel Reglament CE núm. 1069/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà, i pel qual es deroga el Reglament CE núm. 1774/2002 (Reglament sobre subproductes animals). Tot això llevat que l’ordenament jurídic nacional, com a conseqüència de la transposició de la Directiva 2018/851, de 30 de maig, ho incorpore a les competències de les entitats locals al llarg de la vigència del present PIRCVA.

No s’inclouen en aquesta excepció, i per tant es regulen per la normativa de residus, els subproductes animals i els seus productes derivats, quan es destinen a la incineració, als abocadors o siguen utilitzats en una planta de biogàs o de compostatge.
c) Els cadàvers d’animals que hagen mort de forma diferent al sacrifici, inclosos els que han sigut morts amb la finalitat d’eradicar epizoòties, i que són eliminats conformement amb el Reglament CE núm. 1069/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009.
d) Els residus resultants de la prospecció, extracció, valorització, eliminació i emmagatzematge de recursos minerals, i també l’explotació de pedreres coberts per la Directiva 2006/21/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2006, sobre la gestió dels residus d’indústries extractives i per la qual es modifica la Directiva 2004/35/CE i en l’àmbit estatal pel Reial Decret 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus d’indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l’espai afectat per activitats mineres.

e) Sense perjudici de les obligacions imposades en virtut de la normativa específica aplicable en matèria d’aigües, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació els sediments reubicats a l’interior de les aigües superficials a l’efecte de gestió de les aigües i de les vies navegables, de prevenció de les inundacions o de mitigació dels efectes de les inundacions i de les sequeres, o de creació de noves superfícies de terreny, si es demostra que aquests sediments són no perillosos.
f) Els sòls contaminats compten amb disposicions específiques en el títol V de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, i també en el títol IV de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana.

Article 6. Principis bàsics en la gestió dels residus
Tenint en consideració els principis bàsics incardinats, principalment, a la Llei 22/2011 de residus i sols contaminats (estatal), així com la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, les Directives 849/2018, 850/2018, 851/2018, 852/2018 del paquet d’economia circular de la UE, la nova Directiva sobre plàstics d’un sol ús aprovada a data del present i pendent de publicació y l’Acord de 25 de Setembre de 2015 de la ONU dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, constitueixen principis bàsics establits en la normativa europea, estatal i autonòmica vigent en matèria de residus els següents:
a) Principi de prevenció: limitació en la generació de residus en el mateix origen, tot animant les empreses productores i els consumidors a preferir i utilitzar productes i serveis que generen menys residus.

b) Principi d’autosuficiència: creació d’una xarxa integrada d’instal·lacions de gestió de residus que permeta a la Comunitat Valenciana ser autosuficient en matèria de tractament d’aquells residus d’acord amb la normativa bàsica nacional en la matèria.
c) Principi de proximitat: tractament dels residus en les instal·lacions adequades més pròximes al lloc de la seua producció, a fi d’evitar moviments innecessaris d’acord amb la normativa bàsica nacional en la matèria.
d) Principi de «qui contamina paga»: internalització dels costos ambientals per part dels agents econòmics com a responsables primers de la producció de residus i de la seua introducció en el medi ambient. D’acord amb aquest principi, els costos de gestió dels residus recauen sobre el posseïdor dels residus o el productor del producte del qual procedeixen els residus. En la internalització dels costos ambientals, ha de contemplar-se la jerarquia de gestió de residus, de tal manera que les opcions de gestió jeràrquicament no prevalents, com l’abocament, siguen d’un cost econòmic major que el reciclatge i d’un cost econòmic major que la reutilització, i, al seu torn, respecte de la prevenció en la generació.
e) Principi de responsabilitat ampliada del productor: d’acord amb l’article 8 de la Directiva 2008/98/CE, marc de residus i les seues modificacions, per a millorar la prevenció, la preparació per a la reutilització, el reciclatge i la valorització dels residus, els estats membres poden adoptar mesures legislatives o no legislatives per a garantir que qualsevol persona física o jurídica que desenvolupe, fabrique, processe, tracte, venga o importe productes de forma professional (el productor del producte) veja ampliada la seua responsabilitat de productor. Aquestes mesures poden incloure, entre altres coses, l’acceptació dels productes retornats i dels residus que queden després d’haver usat aquests productes, i també la subsegüent gestió dels residus i la responsabilitat financera d’aquestes activitats. Aquestes mesures poden incloure l’obligació d’oferir informació accessible al públic sobre la mesura en què el producte és reutilitzable i reciclable. Segons aquest principi, els productors de productes que amb el seu ús es converteixen en residus, i en aplicació del principi de «qui contamina paga», queden involucrats en la prevenció i en l’organització de la gestió d’aquests, promovent una gestió d’acord amb els principis inspiradors de la nova legislació europea.

f) Principi de jerarquia en la gestió: gestió dels residus seguint les diferents tècniques de gestió jerarquitzades segons la normativa bàsica nacional i europea en la matèria.
g) Principi de subsidiarietat: intervenció de la Generalitat només en la mesura en què els objectius de l’acció pretesa no puguen ser aconseguits pels agents involucrats.
h) Principi de la responsabilitat compartida: concertació i col·laboració de tots els agents, Administració de l’Estat, Administració autonòmica de la Comunitat Valenciana, administracions autonòmiques d’altres comunitats autònomes i ciutats autònomes, diputacions provincials, altres corporacions locals, empreses públiques i privades i ciutadans, per a la solució dels problemes plantejats en la producció i gestió dels residus seguint la jerarquia de gestió de residus.

i) Principi de cautela o de precaució: adopció de mesures necessàries de protecció que reduïsquen la possibilitat de riscos o amenaces al medi ambient, a pesar que s’ignore la probabilitat exacta que realment ocórreguen.
j) Principi d’accés a la informació mediambiental: efectivitat del dret dels ciutadans a obtindre informació mediambiental en les condicions establides en la normativa vigent, així com obligació de les administracions públiques al control de les dades relatives a la gestió de residus i vetlar perquè aquesta informació siga fiable i accessible.

k) Foment del desenvolupament sostenible: satisfacció de les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seues pròpies necessitats, mitjançant, entre d’altres l’adopció de mesures i incentius en favor de l’ús prudent dels recursos naturals i la protecció de l’ecosistema, incloent el manteniment i la conservació de la biodiversitat, la protecció hidrològica, juntament amb l’observança del compliment de la normativa autonòmica, nacional i internacional, la prosperitat econòmica i un desenvolupament social equilibrat en honor de fomentar un desenvolupament sostenible, dintre dels nous paràmetres de l’economia circular de la UE.
l) Lluita contra el canvi climàtic: contribució a l’objectiu a llarg termini d’estabilitzar les concentracions en l’atmosfera de gasos d’efecte d’hivernacle en un nivell que impedisca la interferència antropogènica perillosa en el sistema climàtic.
m) Protecció de la salut ambiental i humana: contribució a un alt nivell de qualitat de vida i benestar social per als ciutadans, per proporcionar un medi ambient en el qual els nivells de contaminació no tinguen efectes perjudicials sobre la salut humana i el medi ambient.
n) Eficiència en els recursos: assegurar models de producció i consum més sostenibles, dissociant d’aquesta manera l’ús dels recursos i la generació de residus i la taxa de creixement econòmic, i per a garantir que el consum dels recursos tant renovables com no renovables no excedisca la capacitat d’absorció del medi ambient.
o) Minimització de l’afecció al paisatge: desenvolupament de les activitats de gestió dels residus de manera que siguen compatibles amb els valors paisatgístics i es contribuïsca a la seua preservació.

Article 7. Jerarquia de les opcions de gestió de residus
1. L’estratègia comunitària de gestió de residus (Resolució del Consell de 24 de febrer de 1997 sobre una estratègia comunitària de gestió de residus (DOC 76 d’11 de març de 1997) determina que la prevenció de residus ha de constituir la primera prioritat de la gestió de residus, i que ha de fomentar-se la valorització dels residus mitjançant la preparació per a la reutilització, el reciclatge i el compostatge a un altre tipus de valorització, incloent-hi la valorització energètica amb recuperació d’energia dels residus o sense, i reduir la quantitat destinada a eliminació com a última opció de gestió.
Aquesta estratègia es confirma amb la normativa europea més recent en matèria de residus, actualment en la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives (Directiva marc de residus, recentment actualitzada i modificada per la Directiva 2018/851), i conformement amb la qual, en la prevenció i tractament de residus se seguirà la següent jerarquia amb l’ordre de prioritats que a continuació s’estableix:
a) Prevenció: mesures adoptades abans que una substància, material o producte s’haja convertit en residu, per a reduir:
1. La quantitat de residu, fins i tot mitjançant la preparació per a la reutilització dels productes o l’allargament de la vida útil dels productes

2. Els impactes adversos sobre el medi ambient i la salut humana de la generació de residus.
3. El contingut de substàncies nocives en materials i productes.
b) Preparació per a la reutilització: consistent en la comprovació, neteja o reparació, mitjançant la qual productes o components de productes que s’hagen convertit en residus es preparen perquè puguen reutilitzar-se sense cap altra transformació prèvia.
c) Reciclatge: tota operació de valorització mitjançant la qual els materials de residus són transformats de nou en productes, materials o substàncies, tant si és amb la finalitat original com amb qualsevol altra finalitat. Inclou la transformació del material orgànic, però no la valorització energètica ni la transformació en materials que s’hagen d’usar com a combustibles o per a operacions de reompliment.
d) Un altre tipus de valorització: per exemple la valorització energètica. En general, qualsevol operació el resultat principal de la qual siga que el residu servisca a una finalitat útil en substituir altres materials que d’una altra manera s’haurien utilitzat per a complir una funció particular, o que el residu siga preparat per a complir aquesta funció, en la instal·lació o en l’economia en general. A més de la utilització principal com a combustible o una altra manera de produir energia, constitueixen operacions de valorització les contemplades en l’annex II de la nova directiva, tals com la recuperació o regeneració de dissolvents, el reciclatge o recuperació de substàncies orgàniques que no s’utilitzen com a dissolvents (inclosos el compostatge i altres processos de transformació biològica), el reciclatge o recuperació d’altres matèries inorgàniques, la regeneració o un altre nou ús d’olis, etc. Així mateix, en virtut de la Directiva 2018/851, constitueixen operacions de transformació en materials que s’hagen d’usar per a generar energia noves tècniques disponibles que, procedents dels rebutjos de residus, generen subproductes sòlids, líquids o gasosos, mitjançant tècniques diferents de la incineració o coincineració i valorització energètica. Es prioritzarà la valorització material segons les operacions contemplades en l’annex de la directiva.

e) Eliminació: qualsevol operació que no siga la valorització, fins i tot quan l’operació tinga com a conseqüència secundària l’aprofitament de substàncies o energia. L’annex I de la nova directiva contempla igualment una relació no exhaustiva de les operacions d’eliminació.

L’Administració de la Generalitat adoptarà les mesures legislatives i reglamentàries necessàries perquè el cost econòmic de les opcions de gestió en la part inferior de la jerarquia de gestió de residus (eliminació, incineració, valorització) siguen més costoses econòmicament que la resta d’opcions de gestió jeràrquicament prevalents (prevenció, reutilització, reciclatge), a l’objecte d’afavorir l’economia circular a la Comunitat.
2. Només en casos de catàstrofe o força major, determinats fluxos de residus poden ser apartats de la jerarquia de residus establida.

Article 8. Delimitació del concepte de residu
1. A fi de delimitar el concepte de residu, conformement amb el que s’estableix per als subproductes en la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008 i la seua modificació i actualització per la Directiva 2018/851, una substància o objecte, resultant d’un procés de producció, la finalitat primària de la qual no siga la producció d’aquesta substància o objecte, únicament pot considerar-se que no és residu si es compleixen les següents condicions:
a) És segur que la substància o objecte ha de ser utilitzat ulteriorment
b) La substància o objecte pot utilitzar-se directament sense haver de sotmetre’s a una transformació ulterior diferent de la pràctica industrial normal
c) La substància o objecte es produeix com a part integrant d’un procés de producció
d) L’ús ulterior és legal, és a dir la substància o objecte compleix tots els requisits pertinents per a l’aplicació específica relatius als productes i a la protecció del medi ambient i de la salut, i no produirà impactes generals adversos per al medi ambient o la salut humana.

En conseqüència, els productes o substàncies que complisquen aquestes condicions acumulatives, no tenen la consideració de residus. D’acord amb la directiva esmentada, basant-se en aquestes condicions, es possibilita l’adopció de mesures per a determinar els criteris que han de complir les substàncies o objectes específics per a ser considerats com a subproductes i no com a residus. Aquestes mesures han de ser adoptades en primera instància a escala comunitària.
La Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, trasllada a l’ordenament jurídic intern la Directiva 2008/98/CE i recull les esmentades condicions en el seu article 4 «Subproductes». Així mateix, disposa que la Comissió de coordinació en matèria de residus avaluarà la consideració d’aquestes substàncies o objectes com a subproductes, tenint en compte el que s’estableix sobre aquest tema per a l’àmbit de la Unió Europea, i proposarà la seua aprovació al ministeri competent en medi ambient que dictarà l’Ordre ministerial corresponent. Referent a això, la nova Directiva 2018/851, de 30 de maig de 2018, introdueix nous conceptes i definicions a prendre en consideració relatius als subproductes.
2. De conformitat igualment amb el que s’estableix en la directiva esmentada, determinats residus específics deixaran de ser residus, en el sentit en què es defineixen en aquesta directiva, quan hagen sigut sotmesos a una operació de valorització, inclòs el reciclatge, i complisquen els criteris específics que s’elaboren conformement amb les condicions següents:
a) La substància o objecte s’usa normalment per a finalitats especifiques.
b) Existeix un mercat o una demanda per a aquesta substància o objecte.
c) Les substàncies, l’objecte o les parts integrants que satisfacen els requisits tècnics per a finalitats específiques i complisquen la legislació existent i les normes aplicables als productes.
d) L’ús de la substància o objecte no generarà impactes adversos globals per al medi ambient o la salut.
La determinació de la fi de la condició de residus ve referida per la directiva a determinats residus que complisquen criteris específics que s’elaboren a aquest efecte conformement amb les condicions esmentades i que, d’acord amb la directiva, han de ser adoptats en primera instància a escala comunitària.
Igual que s’ha assenyalat a propòsit de l’apartat 8.1, la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, recull les esmentades condicions en el seu article 5, «Fi de la condició de residu», i estableix que: «Per Ordre del ministeri competent en medi ambient es poden establir els criteris específics que determinats tipus de residus, que hagen sigut sotmesos a una operació de valorització, han de complir perquè puguen deixar de ser considerats com a tals. En l’elaboració d’aquesta Ordre es tindrà en compte l’estudi previ que ha de fer la Comissió de coordinació en matèria de residus, que analitzarà el que s’estableix si escau per la Unió Europea, la jurisprudència aplicable, els principis de precaució i prevenció, els eventuals impactes nocius del material resultant i, quan siga necessari, la procedència d’incloure valors límit per a les substàncies contaminants».


Article 9. Incorporació de requisits i criteris mediambientals a incloure en els plecs de clàusules administratives que regisquen els contractes de l’administració de la Generalitat
L’article 26 de la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus, establia que les administracions han de promoure l’ús de materials reutilitzables, reciclables i valoritzables, i també el de productes fabricats amb material reciclat que complisquen les especificacions tècniques requerides en el marc de la contractació pública.
L’annex IV de la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives, i també l’annex IV bis de la Directiva 2018/851 de 30 de maig de 2018, contempla entre els exemples de mesures de prevenció de residus establides per l’article 29, que poden afectar la fase de consum i ús «en relació amb les compres del sector públic i les empreses, la integració de criteris mediambientals i de prevenció de residus en els concursos i contractes, d’acord amb el manual sobre la contractació pública amb criteris mediambientals publicat per la Comissió el 29 d’octubre de 2004».

L’actual Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, estableix igualment en l’article 16 que les Administracions públiques han de promoure en el marc de contractació de les compres públiques l’ús de productes reutilitzables i de materials fàcilment reciclables, i també de productes fabricats amb materials procedents de residus, la qualitat dels quals complisca amb les especificacions tècniques requerides.
Així mateix, l’article 15 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, inclou entre els seus principis generals la referència al foment de l’ús de productes regenerats o elaborats totalment o parcialment amb materials reciclats.
En l’àmbit normatiu en matèria de contractació pública, la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, de subministrament i de serveis inclou entre els seus principis fonamentals l’aplicació de criteris objectius en els procediments de licitació i adjudicació, a fi de possibilitar que la protecció mediambiental puga integrar-se en les prescripcions tècniques relatives a les característiques de les obres, subministraments o serveis objecte dels contractes (article 23), que puguen exigir-se condicions especials en relació amb l’execució del contracte sempre que aquestes siguen compatibles amb el Dret comunitari i s’indiquen en l’anunci de licitació o en el plec de condicions, entre elles les referides a consideracions de tipus mediambiental (article 26), i també la presentació de certificats acreditatius del compliment de normes de gestió mediambiental (article 50), i també que, en determinats casos, es puga integrar l’objectiu de protecció del medi ambient en els criteris d’adjudicació del contracte (article 53). Aquesta directiva ha sigut substituïda per la Directiva 2014/24, de 26 de febrer, traslladada a l’ordenament jurídic espanyol per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

La Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, va incorporar a l’ordenament jurídic intern la Directiva 2004/18/CE, i va introduir modificacions en diversos àmbits, entre les quals la integració dels aspectes mediambientals en la contractació pública. Seguint aquesta línia, l’actual Reial Decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, contempla la possibilitat d’incloure per a l’acreditació de la solvència tècnica en els contractes les mesures de gestió mediambiental que pot aplicar l’empresari (article 76 i següents), la d’exigir en els contractes subjectes a una regulació harmonitzada la presentació de certificats expedits per organismes independents que acrediten que l’empresari compleix determinades normes de gestió mediambiental (article 81), la inclusió de característiques mediambientals en les prescripcions tècniques (article 117), l’establiment de condicions especials en relació amb l’execució del contracte, que poden referir-se especialment a consideracions mediambientals, sempre que siguen compatibles amb el dret comunitari i s’indiquen en l’anunci de licitació i en el plec o en el contracte (article 118), i també la inclusió per a la valoració de les proposicions i la determinació de l’oferta econòmicament més avantatjosa de criteris directament vinculats a fi del contracte, entre els quals les característiques mediambientals (article 150).

En l’actualitat, s’ha publicat en el BOE la nova Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (BOE núm. 272 de 9 de novembre de 2017), que incorpora i reforça els conceptes de compra pública verda.
D’acord amb la normativa esmentada, en els contractes administratius que formalitze l’Administració de la Generalitat, s’exigirà entre els mitjans per a acreditar la solvència tècnica del contractista, en els plecs de clàusules administratives i sempre que la naturalesa del contracte ho permeta, un o diversos dels següents:
a) Document que certifique l’assumpció per part de l’empresa de bones pràctiques de gestió ambiental, ja siga per tindre implantat un sistema de gestió ambiental d’acord amb el Reglament (CE) 761/2001, de 19 de març de 2001 (Sistema Comunitari de Gestió i Auditoria Mediambientals EMAS, així com la modificació del seu annex i Reglament (CE) 196/2006 de la Comissió, de 3 de febrer, pel qual es modifica l’annex I del Reglament (CE) 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell per a tindre en compte la norma europea EN ISO 14001:2004, i es deroga la Decisió 97/265/CE), o un sistema de gestió establit en la norma internacional ISO 14001 o una altra d’equivalent.

b) Document acreditatiu d’una determinada experiència prèvia o especialització en matèries mediambientals, en aquells casos en què el contracte requerisca coneixements tècnics especials en l’àmbit del medi ambient, sense perjudici de les restants titulacions o experiència que s’exigisquen.
Als plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els models tipus d’aquests plecs que s’elaboren per a l’adjudicació de contractes, s’incorporaran com a criteris mediambientals de caràcter objectiu, sempre que siga possible per la naturalesa del contracte i/o tècnicament viable, entre altres, els següents criteris de valoració en l’adjudicació:
1. Ús de productes o ús de materials reutilitzats i/o valorats, reutilitzables i/o valoritzables.
2. Ús de productes o ús de materials que no generen residus perillosos o que generen residus de menor perillositat o en menor quantitat.

3. Utilització d’àrids reciclats.
4. Utilització de compost de residus domèstics i assimilables.
5. Ús de mescles de pols de cautxú procedent del reciclatge de pneumàtics fora d’ús.
6. Utilització de plàstics, vidre, paper/cartó i altres materials procedents de la valorització d’envasos recollits selectivament.
7. En general, l’ús de materials procedents de processos de valorització de residus.
8. Recollida selectiva en edificis públics, i
9. Els altres criteris de compra pública sostenible aprovats en el BOE de 4 de febrer de 2019, que seran aplicables a totes les administracions de la Comunitat Valenciana, o norma que la desenvolupe o substituïsca.
Els plecs de condicions de cada entitat hauran d’establir els mecanismes objectivables de quantificació dels criteris anteriorment indicats.

Els criteris de contractació pública sostenible establits en el present, ha de ser extensibles tant als RCD i residus industrials, com a la resta de residus domèstics i assimilables, i comercials (bioresidus, envasos, cartó, vidre, fèrrics, alumínics, ferralla, RAEES, piles i acumuladors, etc.).

Article 10. Recollida i emmagatzematge com a activitat de gestió de residus procedents de tercers
De conformitat amb la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives i també la nova Directiva 2018/851 de 30 de maig de 2018, ha de distingir-se clarament l’emmagatzematge inicial dels residus a l’espera de la seua recollida (efectuat pels productors de residus), de l’emmagatzematge inicial dels residus en l’àmbit de la definició de recollida, entenent-se aquesta com a operació de gestió de residus consistent a ajuntar residus, inclosa la seua classificació i emmagatzematge inicials a fi de transportar-los posteriorment a una instal·lació de tractament de residus.
En aquest sentit, s’entendrà per centre de recollida i emmagatzematge de residus, com a instal·lació de gestió, aquella on es duu a terme l’agrupament, emmagatzematge i/o condicionament dels residus de tercers amb la finalitat d’actuar com a centres de regulació de flux de residus per al seu transport posterior a una instal·lació autoritzada per a la valorització o eliminació d’aquests.
Referent a això, en l’àmbit de la gestió, la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, defineix la «recollida» com l’operació consistent en l’apilament de residus, inclosa la classificació i emmagatzematge inicials per al seu transport a una instal·lació de tractament, mitjançant una operació de gestió de residus R13.

Article 11. Memòries anuals de gestors de residus no perillosos de la Comunitat Valenciana
De conformitat amb l’article 50 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, els gestors autoritzats de residus no perillosos que realitzen operacions de valorització i eliminació d’aquests han de mantindre: «un registre documental en el qual es faran constar la quantitat, naturalesa, l’origen, destinació, freqüència de recollida, el mètode de valorització o eliminació dels residus gestionats. Aquest registre estarà a la disposició de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i caldrà remetre resums anuals en la forma i amb el contingut que es determine reglamentàriament».

La Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, estableix en el seu article 40 l’obligació de les persones físiques o jurídiques registrades de disposar d’un arxiu físic o telemàtic en què es reculla per ordre cronològic la quantitat, naturalesa, l’origen, destinació i el mètode de tractament dels residus. Caldrà inscriure també, quan siga procedent, el mitjà de transport i la freqüència de recollida. En el seu article 41 estableix per a les persones físiques o jurídiques que hagen obtingut una autorització l’obligació d’enviar anualment a les comunitats autònomes i, si s’escau, a les entitats locals competents, una memòria resum de la informació continguda en l’arxiu cronològic amb el contingut que figura en l’annex XII, obligació que s’estableix tant per a residus perillosos com per a no perillosos.

D’acord amb tot això, els gestors autoritzats han de presentar davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, abans de l’1 de març, una memòria anual referida als residus gestionats l’any immediat anterior.
El contingut ha de ser el contemplat en l’annex XII de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, si bé, en cas de no haver-hi normativa bàsica nacional en la matèria, mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria de medi ambient pot desenvolupar-se el seu contingut i formalització.
Com a norma addicional de protecció, l’òrgan autonòmic competent en matèria de medi ambient, pot exigir, mitjançant una Ordre, la presentació de memòries anuals d’activitat als gestors de residus no subjectes a autorització.
La presentació i remissió d’informació pot efectuar-se d’acord amb el que s’estableix en matèria de registres administratius per la legislació vigent, continguda fonamentalment amb caràcter general en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques.
Els consorcis de residus i ens locals competents dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, han de disposar en la seua pàgina web de les memòries anuals de gestió de totes les seues instal·lacions, en versió i format digital descarregable, des de la seua posada en funcionament. Anualment, han d’actualitzar els arxius disponibles amb les noves memòries anuals. Les instal·lacions privades de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables que, sota contractes administratius de gestió amb consorcis de residus i ens locals competents de la valorització i eliminació, transferències i gestió d’ecoparcs, facen la valorització o eliminació de residus domèstics i assimilables o rebutjos, han de publicar anualment les dades completes de la gestió feta, en el format escaient, si més no digital descarregable.
La Generalitat, dins de les seues disponibilitats pressupostàries ordinàries, facilitarà l’intercanvi d’informació entre l’Administració i els administrats obligats a través d’eines informàtiques. Així mateix, ha d’integrar en la mesura que siga possible per al compliment d’aquestes finalitats les plataformes informàtiques existents, com, entre altres, la plataforma ESIR del ministeri amb competències en medi ambient.

CAPÍTOL II
Disposicions relatives a residus domèstics i assimilables

Article 12. Determinacions urbanístiques per a les instal·lacions de gestió
Les instal·lacions de gestió de residus domèstics i assimilables executades, contemplades o previstes en els plans zonals vinculen les determinacions de qualsevol altre instrument d’ordenació urbanística i territorial. Tot això, d’acord amb el que estableix la Llei 6/2014, de 25 de juliol, i les seues modificacions o desplegaments.
En virtut de la previsió normativa de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori urbanisme i paisatge, o norma que la substituïsca, i per al compliment dels objectius del present PIRCVA, com a pla d’acció territorial de caràcter sectorial, queden reservades totes aquelles zones incorporades en els diferents plans zonals com a aptes per a la ubicació d’instal·lacions de gestió de residus domèstics i assimilables.
La reserva tindrà caràcter temporal, i s’extingirà a mesura que les diferents instal·lacions de gestió derivades de l’execució dels plans zonals obtinguen l’autorització ambiental integrada per al conjunt de les instal·lacions de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables corresponents a l’àmbit territorial de cadascun dels plans zonals.

La disposició addicional tercera de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana estableix, literalment:
1. De conformitat amb la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, les determinacions contingudes en el Pla integral de residus i en els plans zonals de residus vinculen als diferents instruments d’ordenació urbanística. Atés el seu caràcter vinculant, les zones aptes i emplaçaments seleccionats en aquells tenen la consideració d’àrees de reserva de sòl amb destinació dotacional per a les instal·lacions de gestió de residus emparades pel pla zonal, per la qual cosa no ha de ser necessària la tramitació de cap pla especial per a la seua execució en sòl no urbanitzable, ja que es considera implícita la compatibilitat amb el planejament urbanístic. Això sense perjudici de la submissió a avaluació d’impacte ambiental del projecte tècnic de les instal·lacions que hagen d’executar-se, que es portarà a efecte en el si del procediment per a l’atorgament de l’autorització ambiental integrada o llicència ambiental d’aquestes instal·lacions.
2. En el cas que les instal·lacions i infraestructures de gestió de residus se situaren en àrees diferents de les definides en el pla zonal de residus de què es tracte, o bé en el cas en què les zones aptes no estigueren delimitades territorialment en el pla zonal, ha de tramitar-se per a aquestes àrees el corresponent pla especial a fi d’establir la reserva de sòl dotacional i altres determinacions que resulten necessàries conformement amb la legislació urbanística.
Quan resulte exigible un pla especial, l’avaluació ambiental d’aquest pot efectuar-se conjuntament amb la del projecte d’instal·lació en el si del procediment d’autorització ambiental integrada.
3. Els projectes de gestió de residus contemplats en la llei de residus de la Comunitat Valenciana, o norma que la substituïsca, com a documents de desenvolupament de la planificació i de gestió dels plans zonals respecte d’aquells residus la gestió dels quals siga servei públic, no requeriran la tramitació de cap pla especial per a la seua aprovació i execució, sempre que es donen les condicions previstes en l’apartat 1.
En aquells supòsits en què, seguint les prescripcions dels plans zonals de residus, els projectes de gestió de residus siguen aprovats i, si escau, adjudicats pels consorcis o altres entitats competents per a la gestió de residus domèstics i assimilables, les instal·lacions i infraestructures previstes en aquells es consideren obres de titularitat pública local, per la qual cosa, en aplicació del que es disposa en la legislació urbanística no és necessari sotmetre a aprovació autonòmica aquests projectes de gestió, excepte si modifiquen l’ordenació estructural.
En els supòsits en els quals la Generalitat promoga les infraestructures públiques de gestió de residus, s’ha d’aplicar el règim establit en la legislació específica aplicable al projecte. La tramitació del projecte d’obra pública s’efectuarà conformement amb el procediment d’aprovació i adjudicació dels projectes de gestió de residus contemplat en els articles 35 i següents de la llei de residus de la Comunitat Valenciana o norma que la substituïsca, coincident en tots els seus tràmits amb el procediment establit per la legislació urbanística per a l’aprovació dels plans especials.
En tot cas, tant d’iniciativa pública com d’iniciativa privada, cabrà en la tramitació i aprovació dels projectes de gestió de residus domèstics i assimilables la tramitació d’urgència, d’acord a la normativa bàsica estatal en la matèria.
Referent a això, per tant, quant a instal·lacions promogudes per les administracions públiques territorials, bé directament o mitjançant els seus concessionaris i agents, en les condicions anteriorment indicades, no caldrà la tramitació de cap pla especial ni declaració d’interés comunitari; mentre que en les instal·lacions promogudes pels particulars es manté la necessitat que aquests obtinguen la declaració d’interés comunitari.
Respecte de les àrees de reserva, es justificarà adequadament, una vegada es desenvolupen totes les instal·lacions previstes en el pla zonal incloses les seues possibles modificacions o ampliacions, la necessitat de mantindre aquestes àrees. Per a fer-ho, el consorci de residus o ens local competent dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, com a òrgan competent per a l’aprovació dels projectes de gestió de residus, podrà proposar justificadament el manteniment de la zona de reserva en aquelles àrees que considere necessàries per a la prestació del servei de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables. En cas contrari, decaurà la condició d’àrea de reserva i els terrenys afectats es regularan urbanísticament d’acord amb les seues característiques i condició primitiva quant a la seua ordenació dins del planejament urbanístic.

Article 13. Establiment de zones d’influència
D’acord a les precaucions de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana, així com la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, modificada per la Llei 1/2019 de 5 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 5/2014, o normativa que la substituïsca, amb caràcter general:
S’estableix com a zona d’influència una distància mínima de 500 metres lineals, sempre que es tracte d’un sòl no urbanitzable, comptats des de qualsevol punt del perímetre de les instal·lacions de valorització i/o eliminació de residus domèstics i assimilables executades, contemplades o determinades en els plans zonals, a fi de garantir al màxim el funcionament d’aquestes enfront de la possible ubicació posterior d’activitats, modificacions del planejament municipal o un altre tipus d’actuacions que hagen de comprometre la continuïtat d’aquestes.

Igualment, s’ha d’aplicar aquesta distància mínima a les instal·lacions de valorització addicionals, respecte de les fraccions no valorades materialment en les plantes de tractament de residus domèstics i assimilables (comunament conegudes com a rebutjos de planta).

Article 14. Plans locals de gestió residus domèstics i assimilables

D’acord amb el que es determina en la Llei 22/2011 i les seues modificacions, les entitats locals poden establir plans locals de residus, en l’àmbit de les seues competències.
Aquests plans locals de residus, no poden contravindre el que es disposa en la normativa comunitària, estatal ni autonòmica de residus. A la Comunitat Valenciana, els plans locals de residus han d’executar-se de forma col·laborativa amb els consorcis de residus de la Comunitat Valenciana de l’àrea geogràfica de què es tracte o entitat local dels serveis de valorització i eliminació competent, i també amb la Generalitat i la diputació corresponent. A tals efectes, el pla local de residus ha de preveure la subscripció dels corresponents convenis de col·laboració, almenys amb el consorci de residus o l’entitat local competent dels serveis de valorització i eliminació competent de què es tracte, per a assegurar que les mesures del pla local de gestió de residus estan d’acord amb la jerarquia europea en matèria de gestió de residus, pel que fa com a mínim a la prevenció de la generació de residus, la preparació per a la reutilització i el reciclatge en origen. Tot això sense menyscapte del cost que han de sufragar totes les unitats del Consorci o l’entitat local dels serveis de valorització i eliminació corresponent, respecte dels costos fixos de gestió.
Els plans locals de residus que s’aproven després de l’entrada en vigor del present PIR-CVA, han de contindre, almenys, una memòria justificativa de tots els serveis de la seua competència, amb indicació clara dels rendiments de la recollida selectiva a obtindre, una memòria econòmica vinculant per a l’entitat local i un document de síntesi, de no més de cinquanta pàgines. En aquesta documentació caldrà justificar i quantificar les accions adoptades per a aconseguir una millora de la recollida selectiva en origen en les entitats locals de què es tracte, a fi d’aconseguir, almenys, els objectius quantitatius i qualitatius nacionals i comunitaris establits en la Llei 22/2011 de residus i les seues modificacions, i també en el Pla estatal marc de residus i el present PIRCVA.

Addicionalment, vist l’horitzó temporal dels diferents plans locals, hauran de preveure la seua adequació al que s’indica en les noves directives del Parlament Europeu i del Consell de 30 de maig de 2018, del paquet d’economia circular, publicades en el DOUE de 14/06/2018 (principalment les directives 850/2018, 851/2018 i 852/2018 de 30 de maig, així com la 849/2018).
En el pla local de residus, s’ha de justificar quantitativament i qualitativament el compliment dels objectius de reciclatge de recollides selectives, i l’entitat local responsable ha de justificar, sota la seua responsabilitat, que el sistema o sistemes de recollida seleccionats siguen capaços d’aconseguir els objectius de recuperació normativament vinculants. S’han d’estudiar almenys, de forma comparativa, els sistemes de recollida porta a porta, càrrega posterior i càrrega lateral.
Així mateix, els plans locals de residus inclouran una guia pràctica per a la correcta separació dels residus i les mesures de conscienciació, transparència i tutoria sobre la ciutadania en la implantació dels processos i educació ambiental que s’han d’aplicar en cada municipi. En el cas de nous desenvolupaments urbans o reformes importants dels existents, haurà d’estudiar-se, així mateix, el sistema de recollida selectiva pneumàtic per a totes les fraccions de recollida selectiva.
Les entitats locals responsables dels serveis de recollida de residus de més de 50.000 habitants censats segons l’INE de la Comunitat Valenciana hauran de disposar almenys, abans de l’1 de gener de 2021, d’una recollida porta a porta o equivalent, almenys per a la fracció bioresidus i envasos lleugers, juntament amb un sistema d’identificació d’usuari que permeta aplicar polítiques econòmiques i fiscals a favor de la recollida selectiva en origen en favor de la ciutadania, com el pagament per generació, en alguna ruta de recollida, unitat completa de gestió, pedania, barri, districte o similar que determine l’entitat local. En defecte d’això, prèvia justificació en el pla local de residus, hauran de comptar amb un sistema de recollida alternatiu, que permeta la identificació dels usuaris i l’aplicació igualment de polítiques econòmiques i fiscals a favor de la recollida selectiva en origen en favor de la ciutadania, com el pagament per generació.
L’absència de conveni de col·laboració per part de l’entitat local corresponent, quant a la transferència, valorització i eliminació dels residus, amb el consorci de residus corresponent, obliga l’entitat local a ajustar-se al que es disposa pel consorci de residus en tots i cadascun dels preceptes establits pel pla zonal, i no es poden aplicar modificacions a aquest, que a criteri del consorci, interferisquen en el seu normal funcionament.
No obstant l’anterior, el consorci estarà obligat a respectar les millores en els processos de recollida, transport, transferència i valorització de residus que li proposen les seues entitats locals a través dels corresponents plans locals de residus segons les competències d’aquestes. En la Comunitat Valenciana, l’únic pla local de residus aprovat com cal per l’entitat local a aquest efecte, és el Pla de minimització de residus de la Vall d’Albaida.
Almenys, les àrees urbanes de més de 10.000 habitants han de disposar d’un pla local de residus abans de l’1 de gener de 2021.
Dins de tots els plans locals de gestió de residus de totes les entitats locals responsables dels serveis de recollida de residus a la Comunitat Valenciana, abans de l’1 de gener de 2021 tots els municipis de fins a 5.000 habitants censats segons l’INE, hauran de disposar, almenys, d’un educador ambiental a jornada completa per a la millora de la gestió dels residus domèstics i assimilables, a fi de donar un servei de proximitat a la ciutadania, el comerç i les empreses sobre les millors pràctiques en matèria de gestió de residus i els nous criteris i oportunitats de l’economia circular en l’àmbit municipal. Específicament, en tot el que fa referència a la prevenció en la generació de residus domèstics i assimilables, la preparació per a la reutilització i les recollides selectives en origen.

Els municipis menors de 5.000 habitants, podran agrupar-se per a compartir aquest educador ambiental.
Per a municipis majors de 5.000 habitants censats segons l’INE, s’haurà de disposar de més d’un educador ambiental, segons la següent proporció:
a) Fins a 5.000 habitants dada de l’INE: mínim un educador ambiental a jornada completa.
b) Entre 5.001 habitants i 9.999 habitants dada de l’INE: mínim dos educadors ambientals a jornada completa.
c) Entre 10.000 habitants i 50.000 habitants dada de l’INE: mínim tres educadors ambientals a jornada completa.
d) Entre 50.001 habitants i 99.999 habitants dada de l’INE: mínim quatre educadors ambientals a jornada completa.
e) Entre 100.000 habitants i 199.999 habitants dada de l’INE: mínim cinc educadors ambientals a jornada completa.
f) Entre 200.000 habitants i 299.999 habitants dada de l’INE: mínim sis educadors ambientals a jornada completa.
g) Entre 300.000 habitants i 399.999 habitants dada de l’INE: mínim set educadors ambientals a jornada completa.
h) Entre 400.000 habitants i 1.000.000 habitants dada de l’INE: mínim huit educadors ambientals a jornada completa.
Les tasques d’educació ambiental a incloure en els plans locals de residus, nova obligació normativa a la Comunitat Valenciana, hauran de coordinar-se amb aquelles que desenvolupen els consorcis de residus i ens locals competents de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs de la Comunitat Valenciana, però no podran, en cap cas, substituir o ser substituïdes per aquestes, ja que amb aquesta mesura es pretén disposar de més mitjans humans i materials per al foment de la prevenció en la generació de residus, la preparació per a la reutilització i el foment de les recollides selectives en origen.
No obstant això, les entitats locals de la Comunitat Valenciana podran establir convenis amb els consorcis de residus i ens locals competents de la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, sobre una gestió col·laborativa d’aquests nous mitjans d’educació ambiental.
La Generalitat, dins de les seues disponibilitats pressupostàries ordinàries, podrà col·laborar econòmicament en el desenvolupament d’aquestes noves labors d’educació ambiental local. Igualment, en l’àmbit de les seues competències, les diputacions provincials podran col·laborar econòmicament amb els municipis i mancomunitats en aquestes noves tasques d’educació ambiental local.
Els nous serveis d’educació ambiental local podran prestar-se de forma directa, mitjançant personal funcionari, laboral o empleats públics de les entitats locals, o bé mitjançant gestió indirecta, segons decidisca en cada cas cada entitat local responsable. Tot això d’acord, en tot cas, amb el degut respecte a l’autonomia local en la matèria.

Per als municipis de menys de 10.000 habitants, les entitats locals podran sol·licitar l’elaboració d’un pla local tipus a les diputacions provincials, d’acord amb les competències d’aquestes segons la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local.
Aquest pla local haurà d’estar aprovat per l’entitat local corresponent abans de l’1 de setembre de 2021.
Anualment, la Conselleria amb competències en residus realitzarà una anàlisi dels plans locals de gestió de residus aprovats i el seu rendiment ambiental. En els casos de baix rendiment ambiental de recollida selectiva en origen, per davall de la mitjana de la Comunitat Autònoma per a la tipologia de municipi de què es tracte, la Conselleria amb competències en matèria de residus podrà requerir a l’entitat local l’aprovació formal d’un nou Pla local de gestió de residus, on es comprometen recursos i objectius per part de l’entitat local per a la consecució dels objectius normatius.
La Conselleria competent en matèria de residus, a través de la direcció general competent en matèria de residus, establirà un registre de convenis entre les entitats locals amb plans locals de residus aprovats per aquestes i els consorcis de residus i ens locals competents de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, que es podrà consultar a través de la pàgina web de la Conselleria.
En cas que alguna de les entitats locals de la Comunitat Valenciana, a través del seu Pla local de Residus, adopte una estratègia de «Residu Zero» (segons la definició de l’Aliança Internacional per al Residu Zero), aquesta serà d’obligat compliment i acceptació per part del consorci de residus de què es tracte.
Els consorcis de residus i ens locals competents dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, d’acord amb la normativa de contractes del sector públic, podran licitar nous projectes de gestió independents corresponents a altres tipus de residus domèstics, com podes o mobles i estris, entre altres, les dades dels quals de gestió foren insuficients en els seus plans zonals corresponents per a això, però dels quals actualment hi haja una evidència fefaent de tones mínimes necessàries per a la creació d’una unitat de gestió independent. A aquest efecte, els consorcis podran variar els fluxos inicialment previstos en els seus plans zonals. La gestió integral de les fraccions de poda i mobles i estris haurà de fer-se de forma separativa quan entre en vigor del present pla, amb l’objectiu de maximitzar-ne el reciclatge i valorització.

Els consorcis de residus i ens locals competents dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, hauran d’aplicar polítiques econòmiques i fiscals a favor dels municipis i la seua ciutadania, per al foment de les recollides selectives en origen per part de les seues entitats locals, especialment per a bioresidus i els residus recollits a través dels ecoparcs o altres recollides selectives en origen. Aquestes polítiques podran executar-se a través de línies de subvenció, aportacions econòmiques o en materials per al reciclatge, així com qualsevol altre mecanisme ajustat en dret que incentive el reciclatge en origen.
D’acord en cada cas amb el que preveuen els articles 6, 7 i 8 de la Llei 10/2000, de residus de la Comunitat Valenciana, o norma que la desplegue o substituïsca, així com amb la resta de la normativa de règim local aplicable i els plans zonals de gestió de residus, en virtut de les competències de la Generalitat, els consorcis i ens locals competents per a la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables i les diputacions provincials podran col·laborar econòmicament o en mitjans materials en la redacció dels plans locals de residus que es despleguen.

En tot cas, correspondrà a les entitats locals responsables del servei de recollida l’aprovació i execució dels plans locals de residus.

En l’àmbit temporal del present pla, la Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria de residus, elaborarà una base de dades amb les principals dades de gestió de totes les entitats locals responsables dels serveis de recollides municipals, almenys per a les fraccions bioresidus, envasos, vidre, cartó i la resta. Per a això, podrà comptar amb la informació dels diferents SCRAP que operen a la Comunitat Valenciana.
Una vegada aprovats els plans locals de residus domèstics per part de l’entitat local responsable, les ordenances municipals de residus domèstics hauran d’adaptar-s’hi en el termini màxim de dotze mesos des de l’aprovació definitiva del pla local.
Atesa la importància en pes d’aquest material i la seua capacitat de ser reciclat, s’estableix una ràtio mínima de disposició en contenidors de vidre d’un contenidor de 3 m3/204 habitants censats, o disposició en contenidors equivalent. Tots els municipis i entitats locals de la Comunitat Valenciana hauran de disposar d’aquesta ràtio de disposició en contenidors abans de l’1 de gener de 2020. A aquest efecte, podran comptar amb la col·laboració de l’SCRAP d’envasos de vidre a la Comunitat Valenciana.
En la mesura que siga possible, en cas de sistema de recollida per contenidors, els plans locals procuraran dimensionar totes les illes de contenidors, almenys amb bioresidus, fracció restes i envasos lleugers, en l’horitzó temporal del present pla. Igualment, totes les illes amb contenidor d’envasos lleugers hauran de disposar obligatòriament d’un contenidor addicional de recollida selectiva de bioresidus.
Aquells municipis que el 2 de gener de 2021 es troben més d’un 10 % per davall de la mitjana de reciclatge de la Comunitat Valenciana en les recollides selectives de bioresidus i envasos lleugers, obligatòriament hauran d’implantar un nou sistema de recollida porta a porta o equivalent que permeta aplicar polítiques de pagament per generació.


Article 15. Consell de participació ciutadana
Segons les previsions de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana, abans de 2020, tots els consorcis i ens locals competents dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables hauran de tindre un Consell de Participació Ciutadana constituït com cal i en funcionament, amb l’objectiu d’assessorar els òrgans de govern del Consorci en la presa de decisions i acords, com a òrgan consultiu i de participació ciutadana.

El consorci o ens local competent dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables de, aprovarà, per acord del seu òrgan de govern màxim, unes normes de funcionament del Consell. El Consell es regirà d’acord amb les normes de funcionament aprovades. En el document d’informació del present, s’annexa un model de Normes de funcionament possibles.

Article 16. Adscripció de municipis a altres plans zonals. Situacions de gestió transitòries. Revisió de la nomenclatura de plans zonals i àrees de gestió
L’agrupació d’algunes de les zones PIR97 en els plans zonals i la seua nomenclatura basada en números romans ha posat de manifest dificultats en la identificació de l’àmbit territorial a què es refereix el pla zonal o l’àrea de gestió. No resulta fàcil la correlació entre la distribució comarcal o les mancomunitats existents i les zones de gestió, ja que, com ocorre en algunes ocasions, o bé no està estandarditzada la nomenclatura de les comarques o bé les zones de gestió inclouen diverses comarques. Tot això motiva l’adopció d’una nova nomenclatura relacionada amb l’àrea geogràfica concreta i en què se substitueix la numeració romana per números aràbics adaptant-se a l’agrupació actual de les zones de gestió per a facilitar al mateix temps la identificació de l’àmbit provincial al qual es refereixen.
La nova nomenclatura dels plans zonals s’estableix mitjançant l’assignació de números aràbics de forma correlativa de nord a sud de la Comunitat Valenciana. Les àrees de gestió adopten una nomenclatura unívoca que inclou la primera lletra del nom de la província a la qual pertanyen, seguida d’un número aràbic assignat també de forma correlativa de nord a sud de la Comunitat Valenciana, conformement amb el que s’estableix en la següent taula.

Nomenclatura anterior dels plans zonals Nomenclatura anterior d'àrees de gestió Nova nomenclatura de plans zonals Nova nomenclatura d'àrees de gestió
Pla zonal de la zona I – Pla zonal 1 G1
Pla zonal de les zones II, IV, V – Pla zonal 2 G2
Pla zonal de les zones III, VIII AG 2 Pla zonal 3 C3/V1
Pla zonal de les zones III, VIII AG 1 Pla zonal 3 V2
Pla zonal de les zones VI, VII, IX – Pla zonal 4 V3
Pla zonal de les zones X, XI, XII AG 1 Pla zonal 5 V4
Pla zonal de les zones X, XI, XII AG 2 Pla zonal 5 V5
Pla zonal de la zona XV – Pla zonal 6 A1
Pla Zonal de la Zona XIV – Pla zonal 7 A2
Pla Zonal de la Zona XIII – Pla zonal 8 A3
Pla Zonal de la Zona XVI – Pla zonal 9 A4
Pla Zonal de la Zona XVIII – Pla zonal 10 A5
Pla Zonal de la Zona XVII – Pla zonal 11 A6


En virtut del que estableix la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, les entitats locals poden desenvolupar plans locals de residus propis.
D’acord amb els principis de relació i col·laboració de les Administracions públiques establits amb caràcter general en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques i a petició de totes dues entitats locals, es modifica l’adscripció a plans zonals dels següents municipis:


Municipi Pertinença a pla zonal anterior Pertinença a pla zonal actual Nova nomenclatura d’àrees de gestió
Montán III i VIII AG 2 II, IV i V C2
San Antonio de Benagéber VI, VII, IX III i VIII, AG 1 V2


Addicionalment, s’estableixen els següents condicionants:
a) Amb caràcter transitori, un consorci de residus, pot subscriure mitjançant conveni amb un altre consorci de residus, la destinació dels seus residus domèstics i assimilables o dels seus rebutjos de residus domèstics i assimilables, fora de la seua àrea geogràfica, per un període màxim de tres anualitats. En qualsevol cas, es prioritzarà, en les col·laboracions, els principis d’eficiència ambiental, capacitat i proximitat en les instal·lacions de gestió. El conveni a subscriure entre les parts haurà de ser prèviament autoritzat per la direcció general competent en matèria de residus.
b) Igualment, dintre del període temporal del present pla, en cas d’impossibilitat d’ubicació d’alguna de les instal·lacions de gestió en una àrea geogràfica, de forma transitòria, els consorcis poden subscriure mitjançant conveni la gestió col·laborativa de la mateixa, durant un temps determinat, amb l’autorització expressa de la Generalitat, a través de la direcció general competent en matèria de residus. Això possibilitarà al consorci receptor de residus, per interés públic autonòmic dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, a l’ampliació de les seues instal·lacions de gestió per al temps de què es tracte (plantes de tractament, abocador de residus i d’altres) per damunt de les capacitats inicialment previstes en els seus projectes de gestió i plans zonals, sempre que existisca una viabilitat tècnica i ambiental per a això; i aquestes ampliacions seran assumibles i amortitzables per l’adjudicatària del projecte de gestió receptora. En tot cas, comptant amb el vistiplau del consorci receptor i assegurant que no es compromet la durabilitat i l’abast dels objectius de gestió del mateix consorci, i prèvia la tramitació administrativa i ambiental necessària entre les parts.

El consorci o ens local competent dels serveis de valorització i eliminació receptor pot ampliar les seues instal·lacions, quan aquesta ampliació no excedisca les àrees de reserva del pla zonal i no comprometa el seu futur desenvolupament, a fi que no produïsca efectes significatius adversos en la gestió de residus i el territori del consorci receptor. En cas que l’ampliació excedisca les zones de reserva del consorci receptor i afecte zones de sòl no urbanitzable (d’ara en avant SNU), en les quals l’ús no estiga expressament recollit en el planejament vigent, ha de tramitar-se en aquests casos, el corresponent pla especial per a determinar la compatibilitat de l’ús.
El consorci emissor dels residus o rebutjos de residus ha de justificar el trasllat dels residus a un altre pla zonal i la no ocupació de zones de reserva de forma innecessària a fi de no provocar efectes sobre el territori. Tot això sense perjudici que la nova implantació haja de sotmetre’s a la corresponent avaluació d’impacte ambiental del projecte.

S’entén per «impossibilitat d’ubicació d’alguna de les instal·lacions», l’aparició de circumstàncies noves i causes imprevistes en el moment de l’adjudicació del contracte de desenvolupament del projecte de gestió que impossibiliten la ubicació o desenvolupament d’alguna de les instal·lacions del consorci. Entre aquestes, principalment, encara que de forma no exhaustiva, circumstàncies relacionades amb la geologia del terreny, l’economicitat del servei públic o nous impactes ambientals detectats sobre els diferents emplaçaments inicialment previstos.

El present articulat no podrà emparar incompliments del consorci emissor dels residus del seu pla zonal o incompliments de l’empresa concessionària d’aquest consorci o ens local competent dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables respecte de les seues obligacions contractuals.
En l’expedient d’autorització que es tramite davant de la direcció general competent en matèria de residus, les parts explicitaran de forma prèvia, clarament, el període de vigència de la col·laboració sol·licitada, així com les dates i les fites d’inici d’aquesta.
c) A l’entrada en vigor del present PIR-CVA, els consorcis de residus de la Comunitat Valenciana i ens responsables de la valorització i eliminació, estaran obligats a aprovar mesures compensatòries de caràcter econòmic, similars a les dels municipis amb instal·lacions de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables establits en els plans zonals, per a municipis confrontants als termes municipals on se situen instal·lacions d’eliminació de rebutjos de residus, sempre que per a accedir-hi siga obligatori passar per un vial municipal del municipi que hi confronta pertanyent al mateix pla zonal. L’ús d’aquestes aportacions econòmiques s’ha de ser preferentment per a la millora de la gestió dels residus domèstics i assimilables de tota mena.

Aquestes mitjanes seran compensades directament al municipi de què es tracte, pel consorci o per l’empresa concessionària del projecte de gestió de què es tracte, seguint els principis d’economia i eficàcia en la gestió. Els criteris de càlcul seran les tones de residus i/o rebuig de residus de trànsit pels vials municipals afectats, i també qualsevol altra variable objectiva i quantificable que es consensue entre l’entitat local i el consorci. La mesura no s’aplicarà a vials provincials, autonòmics, nacionals o travessies per a les quals no hi haja alternativa.

d) En els consorcis establits a l’article 38 del present pla, de forma extraordinària, el consorci pot aprovar mesures econòmiques compensatòries en favor dels municipis on se situen estacions de transferència de residus. Tot això, sense menyscapte d’altres acords voluntaris de compensació econòmica per albergar instal·lacions de valorització, eliminació i transferència de residus domèstics i assimilables. Tot tenint en consideració el principi d’autonomia local.

Article 17. Instal·lacions de valorització de residus domèstics i assimilables
1. La gestió dels residus ha de basar-se en polítiques de residu zero, a desenvolupar tant per les entitats locals de la Comunitat com per la Generalitat. És a dir, polítiques de gestió adequada de cada residu, seguint la jerarquia europea de gestió de residus. No obstant això, la implantació d’aquesta nova sistemàtica de gestió abasta un període de posada en marxa més enllà de l’horitzó temporal del present pla i contempla, igualment, la posada en marxa d’altres polítiques, com el nou paquet d’economia circular de la UE, segons les directives 849/2018, 850/2018, 851/2018 i 852/2018, de 30 de maig de 2018.
La gestió dels residus basada en aquestes polítiques de residu zero haurà de tindre com a prioritat en l’horitzó temporal del present PIRCVA aconseguir el personal suficient de l’Administració en nombre i qualificació adequats per tal de poder preparar i controlar la millora contínua de la gestió que serà necessària, tant en les entitats locals, com els consorcis de residus i ens locals competents de la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, així com a la Generalitat. A aquests efectes, els consorcis i ens locals competents dels seveis de valorització i eliminació, podran aprovar, conforme al procediment administratiu corresponent, plans i estratègies específiques per a determinats fluxos de residus, que redunden en un increment de la prevenció en la generació de residus i/o una reducció en la generació de rebutjos a abocador d’aquestes fraccions. Aquesta prescripció serà obligatòria a les àrees de gestió indicades a l’article 38 del present Pla. Aquests plans i estratègies seran d’obligat compliment en l’àrea de gestió de què es tracte, amb els tràmits pertinents previs, per l’empresa o empreses concessionàries del consorci o ens local competent de la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, així com per les entitats locals d’aquest.

2. En l’horitzó temporal del present pla, la generació total de rebutjos no valoritzables, amb destinació a l’abocador, es limitarà com a màxim al 42 % sobre la totalitat de residus produïts (prenent en consideració la totalitat de residus entrats en les plantes TMB, més les tones d’entrada en plantes de fracció orgànica, més les tones totals recollides selectives en origen i les tones totals entrades en ecoparcs), fins al 31 de desembre de 2019. A partir del 31 de desembre de 2019, els objectius seran:
31 desembre 2020: 35 % de rebuig a l’abocador sobre la totalitat de residus produïts.
31 desembre 2021: 34 % de rebuig a l’abocador sobre la totalitat de residus produïts.
31 desembre 2022: 30% de rebuig a l’abocador sobre la totalitat de residus produïts.
3. Amb independència de la tecnologia emprada i del procés de tractament, totes les instal·lacions de valorització de residus domèstics i assimilables en massa han de tindre rendiments globals de recuperació de materials, excloent la matèria orgànica, no inferiors al 9% en la línia d’envasos i subproductes recuperats, sobre entrades dels residus en planta de tractament final de residu urbà en massa. En qualsevol cas, abans de l’1 de juny de 2020, la línia de classificació d’envasos de totes les plantes de classificació d’envasos i de tractament mecànic biològic de residus domèstics i assimilables de la Comunitat, bé siguen públiques o privades de tota índole, hauran de disposar d’una configuració en circuit tancat, a fi de reprocessar els materials que no siguen inicialment valorats i recuperar-los de forma completa en un o diversos cicles de reciclatge, tendint a una maximització de l’efectivitat de la classificació d’envasos sobre el total de materials recuperables d’entrada. Addicionalment, les instal·lacions de valorització han de disposar de capacitat suficient per a la gestió separativa de la fracció orgànica selectiva.

4. En l’horitzó temporal del present pla de gestió de residus, a fi de la planificació autonòmica en matèria de gestió de residus domèstics i assimilables i les seues inversions corresponents, no es preveu el desenvolupament d’instal·lacions d’incineració de residus a la Comunitat Valenciana. No es contempla el desenvolupament d’instal·lacions de valorització energètica de la fracció de rebuig (operació de valorització R1 de l’annex II B de la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre residus) procedent de les plantes de tractament. No es preveu, en cap cas, el desenvolupament de noves instal·lacions d’aquesta tipologia associades a la gestió de residus domèstics i assimilables competència de les administracions públiques, ja siga mitjançant incineració (operació de gestió D10 de la Directiva marc de residus de 2008), coincineració (operació de gestió R1 de la Directiva marc de residus de 2008) o valorització energètica (operació de gestió R1 de la Directiva marc de residus de 2008, R1).

Fins que es dispose de la suficient capacitat de gestió en els nous sistemes de prevenció, reutilització i recollida selectiva, seguint la jerarquia europea de gestió de residus, abans que l’eliminació, la fracció rebuig de les plantes de tractament mecanicobiològic (PTMB), inclosa la fracció orgànica bioestabilizada no arreplega separadament que no siga apta per a ús agrícola, s’haurà de destinar a operacions de valoració, sempre comptant amb la valoració material (segons la definició de la Directiva UE 2018/851) i la transformació de materials, en tot cas, prèvia transformació en CSR (segons norma UNE-EN 15359:2012 o norma que la desplegue o substituïsca, que proporcione majors garanties ambientals en la fabricació d’aquests materials). La producció de CSR contribuirà al percentatge de materials valorats en determinades condicions. La destinació del CSR serà la recuperació material o generació d’energia elèctrica per a autoconsum en les mateixes PTMB o altres instal·lacions, que generen economia en el servei públic i reduïsquen els percentatges de rebuig d’abocador, així com la utilització com a matèria primera per a la síntesi de biocombustibles i bioproductes de segona generació que puguen ser reintroduïts en el mercat (operació de gestió diferent de la D10 i de la R1 segons annex II de la Directiva Marco de Residus 2008 en tot cas). El percentatge de CSR estimat per instal·lació de gestió de residus domèstics i assimilables serà de fins a un màxim d’un 15 % sobre la totalitat de residus entrats en planta.

5 D’acord amb la jerarquia en les operacions de gestió de residus, les instal·lacions de valorització de la fracció de rebuig no reciclable, i també les de valorització de les fraccions orgàniques i cel·lulòsiques han de ser instal·lacions que complisquen la normativa ambiental, siguen eficients econòmicament i integren els principis de la nova economia circular. En tot cas, es basaran en tecnologies contrastades a escala industrial. En funció del desenvolupament de tecnologies més avançades es pot proposar la fabricació de biocombustibles a partir de la valorització de la fracció orgànica i cel·lulòsica continguda en els RU. Aquestes tecnologies han de poder contribuir addicionalment a la reducció de les quantitats de material bioestabilitzat de baixa qualitat amb destinació a l’abocador, procedent de la fracció orgànica continguda en la fracció resta.
Els productes resultants de la valorització material, en cas de ser residus, deuran ser gestionats per instal·lacions autoritzades per a la seua utilització posterior. Igualment, en cas d’obtindre la fi de condició de residu o ser considerats subproductes de valor comercial per al seu ús com a matèries primeres, deuran complir la normativa que resulte d’aplicació en matèria REACH, de classificació-etiquetat-envasat, tributària i de tota índole.
6. D’acord amb la jerarquia europea de gestió residus, les operacions de valorització de la fracció de rebuig convertit a CSR, s’ha de fer en les següents condicions de compliment previ necessari:

a) Els consorcis i entitats locals competents, han de tindre implantada la recollida selectiva de matèria orgànica, inclosos els grans productors (hotels, restaurants, mercats, indústries de preparació d’aliments, etc.), d’acord amb el que es disposa en el projecte de gestió aprovat.

b) Els consorcis i entitats locals competents, han de disposar d’un projecte de gestió aprovat i implantant com cal de residus domèstics i assimilables per al pla zonal de què es tracte. El projecte de gestió ha d’estar implantat, complint els objectius exposats en el punt 17 present.

c) Per part dels consorcis i entitats locals competents la gestió dels residus domèstics i assimilables a través dels ecoparcs ha d’estar implantada en la totalitat de l’àmbit del pla zonal, d’acord amb el projecte de gestió aprovat.
d) Així mateix, la gestió dels residus voluminosos ha de contemplar-se en el projecte de gestió clarament, definint les actuacions a dur a terme tant per a la seua recollida per les entitats locals competents com per a la seua valorització pel consorci o entitat local dels serveis de valorització i eliminació competent.
e) Els consorcis i entitats locals competents han de disposar de polítiques econòmiques i pressupostàries per al foment de la recollida separada en origen, almenys de bioresidus, envasos, paper/cartó i vidre i residus recollits als ecoparcs, en l’àmbit de la totalitat dels municipis del consorci, i que s’assolisquen valors d’aportació selectiva globals superiors a la mitjana de la Comunitat Valenciana.

7. Seguint la jerarquia europea de gestió de residus, s’han de prioritzar les instal·lacions que convertisquen els rebutjos de planta en altres matèries primeres de valor comercial i en segon lloc les operacions de valorització de la fracció de rebuig que garantisquen l’autosuficiència energètica de les plantes de tractament de residus domèstics i assimilables i també altres usos, mitjançant processos termoquímics diferents de la incineració-coincineració (diferents de les operacions de gestió D10 y R1 de la Directiva marc de residus 2008). Aquestes instal·lacions poden donar solució a la fracció de rebuig de cada planta de tractament mecànic biològic i també si escau, a materials bioestabilitzats considerats fora d’especificació per a la seua aplicació en l’agricultura, o a un conjunt de plantes, mitjançant la valorització de CSR per a la seua transformació en biocombustibles i bioproductes, a més de generació de calor i energia. Aquestes instal·lacions, tant en dimensió com en ubicació, han de respondre a l’economia d’escala proporcional a l’àrea geogràfica de què es tracte. S’ha d’acreditar, així mateix, per part del consorci de l’àrea geogràfica de què es tracte, que el CSR, compost exclusivament per materials no perillosos, conté, en tot cas, biomassa dins de la seua composició, amb un mínim d’un 15% de biomassa. Igualment, el consorci o entitat local dels serveis de valorització i eliminació corresponent, haurà de certificar que a aquestes tècniques es destinen fraccions residuals dels rebutjos de residus domèstics i assimilables no reciclables, segons han sigut introduïts en les plantes de tractament per les entitats locals responsables de la recollida.

8. S’ha de justificar com cal i de forma prèvia, davant la conselleria competent en matèria de residus, que les diferents alternatives tecnològiques utilitzades per a valorar la fracció de rebuig o la fracció orgànica/cel·lulòsica, diferents de la incineració-coincineració com a tècnica de gestió de residus (diferents de les operacions de gestió D10 y R1 de la Directiva marc de residus 2008), han de complir la normativa ambiental aplicable (atmosfera, sòl, residus, aigua, etc.) i que contribuiran a la reducció de les emissions de C02 i a la millora de la gestió global dels residus proposats, per disminuir el percentatge de rebuig en abocadors i augmentar el percentatge de materials valorats per a altres usos en el marc de l’economia circular. El disseny d’aquestes instal·lacions ha d’ajustar-se a les necessitats reals de valorització de les fraccions no recuperables o no reciclables segons processos jeràrquicament prevalents.
En qualsevol cas, caldrà que consorci o entitat local dels serveis de valorització i eliminació corresponent, certifique que a estes tècniques es destinen fraccions residuals dels rebutjos de residus domèstics i assimilables no reciclables, així com la disponibilitat prèvia de tot allò que s’indica en el punt 17.6 del present pla.

9. Donat l’horitzó temporal del present PIR-CVA fins al 31 de desembre de 2022, d’acord amb el principi jeràrquic establit a la UE, es tindrà en compte l’existència actual de sectors industrials amb potencialitat per a la valorització energètica i material de la fracció de rebuig amb conversió en CSR, només en el cas de residus no perillosos amb contingut en biomassa que justifiquen la seua inviabilitat de reutilització, reciclatge i valorització material prèvia, segons les operacions de gestió establides en la normativa bàsica estatal. Per a això, s’haurà de justificar amb l’autorització de Conselleria competent en matèria de residus, el compliment d’aquesta jerarquia. Igualment, s’haurà de justificar l’adequació de les operacions de valorització energètica en matèria d’emissions a l’atmosfera, salut laboral i salut ambiental.

En tot cas, es consideraran aquests sectors per a residus no perillosos o únicament combustibles no reciclables o no valoritzables alternativament. Preferentment, com a substitució d’altres materials industrials perillosos o altres combustibles més contaminants d’aquestes instal·lacions industrials. En qualsevol cas, caldrà que es certifique pel consorci o entitat local dels serveis de valorització i eliminació corresponent, que es destinen a aquestes tècniques, fraccions residuals dels rebutjos de residus domèstics i assimilables no reciclables, així com la disponibilitat prèvia de tot el que s’indica en el punt 17.6 del present pla.

10. Seguint la jerarquia de gestió de residus, en tot cas ha de prioritzar-se la gestió addicional del rebuig mitjançant noves instal·lacions diferents de la incineració-coincineració-valorització energètica, com a tècnica de gestió de residus, segons el que es determina en l’article 17.7 del present, enfront del que indica l’article 17.9.
11. D’acord amb la jerarquia europea en matèria de gestió de residus i altres principis rectors d’aquesta, ateses les competències exclusives de les entitats locals en matèria de recollida selectiva de residus domèstics i assimilables, els consorcis i entitats locals competents de la valorització i eliminació, en els quals les seues entitats locals responsables dels serveis de recollida implanten abans del 2 de gener de 2021 una recollida selectiva porta a porta o equivalent amb sistema de pagament per generació directa a la ciutadania, almenys per a bioresidus, envasos i paper-cartó, per a almenys el 60 % de la seua població censada, podran eximir-se del compliment dels articles 17.4.2n paràgraf, 17.5, 17.7, 17.8 i 17.9 d’aquest. No obstant això, aplicarà a aquestes àrees geogràfiques igualment el que es preveu en l’article 17.4, primer paràgraf, del present.
12. Les instal·lacions de valorització de tota mena de residus domèstics i assimilables, en l’horitzó temporal del present pla, hauran de comptar amb sistemes de videovigilància interior i exterior als quals es connecten les administracions públiques consorciades, informació en temps real (màxim diària) del flux de residus, així com informació en temps real segons les millors tècniques disponibles, dels principals paràmetres ambientals de gestió (mesuraments cada deu minuts de tots els paràmetres viables). Les sèries de dades que es generen estaran disponibles en les pàgines web dels consorcis i entitats locals competents de la valorització i eliminació, en temps real o si no es pot, amb una periodicitat mínima setmanal.

La recopilació completa d’aquestes dades serà inclosa addicionalment en la memòria anual de gestió de cada instal·lació.
13. S’estableixen com a criteris generals per a la ubicació de plantes de transferència o valorització de residus domèstics i assimilables mitjançant tractament mecànic i/o biològic de la fracció resta, o bé de la fracció orgànica selectiva, les següents:
a) Preferentment sòl dotacional, industrial o en defecte d’això no urbanitzable comú.
b) Preferentment, distància a nuclis urbans consolidats d’almenys 500 m en sòl no urbanitzable, mesurats des del tancament perimetral de la instal·lació fins a l’eix central del carrer més pròxim de què es tracte. Aquesta distància podrà eximir-se en cas d’instal·lacions d’àmbit rural.

14. S’estableixen com a criteris generals per a la ubicació de les instal·lacions i equipaments de valorització material definits en aquest, seguint els principis de proximitat i economia en la gestió, l’interior de les actuals instal·lacions de valorització i eliminació de residus domèstics o bé les seues parcel·les immediatament adjacents disponibles. Així, segons les següents:
a) Preferentment, sòl dotacional, industrial o, si no és el cas, no urbanitzable comú.
b) Preferentment, distància a nuclis urbans consolidats d’almenys 500 m, mesurats des del tancament perimetral de la instal·lació fins a l’eix central del carrer més pròxim de què es tracte.
15. S’estableixen com a criteris generals per a la ubicació de les instal·lacions i equipaments d’eliminació de rebutjos de residus domèstics i assimilables les següents:
a) Preferentment sòl dotacional, o, si no n’hi ha, urbanitzable comú.

b) Sòl qualificat com geològicament apte en el Pla Zonal de residus de què es tracte o, si no n’hi ha, amb informe favorable de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME).
c) Preferentment, distància de 2 Km a nuclis urbans consolidats, mesurats des del tancament perimetral de la instal·lació fins a l’eix central del carrer més pròxim de què es tracte.
16. Les determinacions generals dels articles 17.13, 17.14 i 17.15 podran concretar-se amb més definició en les bases tècniques dels consorcis de residus i ens locals competents de la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs i els seus projectes de gestió aprovats, i es podran apartar dels criteris generals indicats en aquests articles com a preferents en cas d’ampliació d’instal·lacions preexistents o ubicació alternativa que complisca els paràmetres ambientals sol·licitats en la normativa de protecció ambiental d’aplicació per a la instal·lació de què es tracte. Supletòriament, de forma addicional, segons les prescripcions de viabilitat de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana així com de Llei 1/2019, de 5 de febrer, que la modifica.

Article 18. Comissió de coordinació de consorcis
1. A fi de satisfer el principi de responsabilitat compartida, es crea una comissió de coordinació dels consorcis constituïts, que actuarà com a òrgan consultiu de la Conselleria amb competències en matèria de residus de la Generalitat.
2. Estarà composta pels següents membres:
a) Presidència: la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de residus, o persona en qui delegue.
b) Vicepresidència: la persona titular de la direcció que tinga atribuïdes les competències en matèria de residus, o persona en qui delegue.
c) Vocals. En nombre total de vint-i-nou vocals conformement amb els següents criteris de designació:
i. Vint-i-sis vocals corresponents a les presidències de cada consorci o administració competent, o persones en qui deleguen, més un membre de l’assemblea de cada administració competent, designat pel president o presidenta.
ii. Tres vocals corresponents a les presidències de les diputacions provincials d’Alacant, Castelló i València, o persones en qui deleguen.

Tots els membres de la comissió de coordinació tindran veu i vot, i decidirà, en cas d’empat, el vot de qualitat de la presidència.

Els seus membres poden estar eventualment assistits per consellers tècnics, econòmics o jurídics, amb veu però sense vot.
Actuarà com a secretaria de la comissió de coordinació un funcionari o funcionària de la direcció general competent en matèria de residus, designat a proposta de la persona titular d’aquesta direcció general, després de la deliberació de la comissió en la seua sessió constitutiva.
D’acord amb les previsions de la Llei 9/2003, de la Generalitat, de 2 d’abril, per a la igualtat entre dones i homes, així com de l’article 14 de la Llei orgànica 3/2007 de 22 de maig, per a la igualtat efectiva de dones i homes, per a la constitució i funcionament de la comissió de coordinació, com a òrgan col·legiat de l’Administració, es procurarà que la seua composició s’ajuste al principi de presència equilibrada de dones i homes.
3. Són funcions de la Comissió de Coordinació de Consorcis:
a) Servir de fòrum de debat i intercanvi d’experiències entre les administracions competents per a l’execució dels diferents plans zonals de residus domèstics i assimilables de la Comunitat Valenciana.

b) Constituir una via de participació per a altres agents interessats en la gestió dels residus domèstics i assimilables des d’un punt de vista social, econòmic i mediambiental.
c) Homogeneïtzar, en la mesura que siga possible, els processos de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, vigilant el compliment dels rendiments mínims en tots els plans zonals i, conseqüentment, tendir a unificar els costos de tractament corresponents, en el cas de tecnologies i capacitats comparables entre les diferents instal·lacions.
d) Impulsar de manera decidida la recollida separada de residus domèstics i assimilables en totes les formes previstes en els plans zonals, donant suport als ajuntaments i altres entitats locals, amb la doble finalitat de complir els objectius de valorització i eliminació dels plans zonals, i també donar una adequada resposta a les demandes creixents dels ciutadans de la Comunitat Valenciana.
e) Proposar a la Generalitat l’adopció de noves normes tècniques que permeten adaptar-se al desenvolupament tecnològic futur i també, si escau, altres normes que, respectant el principi de «qui contamina paga», possibiliten de manera contínua la millora global de la gestió dels residus domèstics i assimilables a la Comunitat Valenciana.
f) En general, assessorar la conselleria competent en matèria de medi ambient en els assumptes que es referisquen a la producció i gestió dels residus domèstics i assimilables a la Comunitat Valenciana.
g) Desenvolupar un marc de seguiment per a mesurar el progrés i avaluar l’eficàcia de les accions incloses en el PIR cap a l’economia circular.
4. La comissió s’ha de reunir una vegada a l’any com a mínim i sempre que es complisquen els requisits legals per a la seua convocatòria, a similitud del funcionament dels òrgans de govern de les entitats locals.
5. La Comissió de Coordinació de Consorcis ha d’actuar com a òrgan consultiu de la Conselleria amb competències en matèria de residus de la Generalitat pel que fa a la gestió de residus domèstics i assimilables.
6. En tot allò que no estiga regulat, la comissió es regirà supletòriament pel règim establit per als òrgans col·legiats per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.
Per operativitat en la gestió, a conseqüència de l’experiència des de l’entrada en vigor del Pla integral de residus de 2013, passen a ser novament competències de la Generalitat, a través de la direcció general competent en matèria de residus, les següents:
a) Resoldre els possibles conflictes generats entre zones PIR-CVA per l’assignació dels residus domèstics i assimilables en el seu àmbit territorial, tot per cooperar amb la Generalitat en l’objectiu primordial de garantir l’adequat tractament de tots els residus generats en la Comunitat. Tot això, sense menyscapte dels acords bilaterals a què puguen arribar de comú acord els consorcis de residus i els ens responsables, referent al present, amb el vistiplau de la Generalitat.
b) Decidir, en cas d’incidències que afecten el normal funcionament de qualsevol de les instal·lacions de residus domèstics i assimilables, quines altres instal·lacions han de fer-se càrrec dels seus residus, sota el principi bàsic de la solidaritat interterritorial en aquesta matèria. Tot això, sense menyscapte dels acords bilaterals a què puguen arribar de comú acord els consorcis de residus i els ens responsables, referent al present, amb el vistiplau de la Generalitat.
Tot això sense menyscapte dels acords bilaterals a què puguen arribar de mutu acord diversos consorcis de residus per a la millora de la gestió dels seus residus, sempre seguint els principis de gestió del present PIR-CVA. No obstant això, en cas de conflicte o falta d’acord entre els consorcis de residus i/o ens locals competents de la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, previ expedient administratiu, que inclourà tràmit d’audiència a ambdues partes implicades, prevaldrà el criteri de la Generalitat, a través de la direcció general competent en matèria de residus. Igualment, en aquest aspecte, d’acord amb els supòsits previstos a aquest respecte en l’article 16 del present pla.
7. Es creen els grups de treball tècnic de «Gestió econòmica en residus (1)», «Recollida selectiva i gestió d’ecoparcs (2)», «Plantes de tractament (3)», «Segellat d’abocadors (4)» i «Comunicació, sensibilització i informació (5)». Els grups de treball tècnic s’han de reunir almenys tres vegades a l’any. En les reunions dels grups de treball, segons estimen els seus representants, es podran convidar diferents agents ambientals, socials o econòmics de la gestió dels residus.


Article 19. Sistema impositiu específic per a la gestió de residus domèstics i assimilables
1. En el marc de la legislació vigent en matèria tributària de les entitats locals, de caràcter bàsic, i respecte a l’autonomia local en aquesta matèria, en la gestió dels residus domèstics i assimilables es distingiran, en general, les següents taxes en atenció al seu fet imposable:

a) Taxes d’àmbit municipal per la recollida i transport de residus domèstics i assimilables.
b) Taxes d’àmbit supramunicipal per la valorització, eliminació, transferència (si escau) i gestió dels ecoparcs d’aquest àmbit.
2. La taxa municipal de recollida i transport de residus domèstics i assimilables, en cas que existisca a criteri de l’entitat local segons la normativa específica nacional i autonòmica en la matèria, l’ha d’aprovar l’entitat local corresponent mitjançant ordenança fiscal. Aquesta taxa pot associar-se a la d’altres serveis municipals, tals com neteja de vials, parcs i jardins, i altres espais d’ús comú, però en cap cas s’ha d’associar al servei de valorització i eliminació de residus que presten els consorcis o altres administracions competents.

3. La taxa per tractament de residus, d’àmbit supramunicipal, ha de ser establida pels consorcis o administracions competents, incloent en aquesta taxa les operacions de valorització i eliminació, gestió d’ecoparcs i, si escau, transferència de residus domèstics i assimilables. Aquesta taxa s’ha d’aplicar sobre la totalitat de residus domèstics i assimilables lliurats per cada municipi dels que conformen el consorci o administració competent, inclosos tots els ecoparcs admesos, però caldrà que tinguen el mateix tipus de gravamen tots els municipis, independentment de la seua grandària i de la distància als centres de tractament o a les estacions de transferència.
4. Per a la determinació de totes dues taxes, es tindrà en compte el compliment dels següents criteris:
a) El cost de la recollida, transport, valorització i eliminació dels residus domèstics i assimilables ha de ser visible i repercutir-se sobre els ens locals a fi de fer complir el principi de responsabilitat del productor.
b) Les taxes han de ser proporcionals a la quantitat de residus generada, en funció dels paràmetres que cada entitat responsable estime oportú, tals com:
i. Preferentment, registre en pes dels residus recollits (pagament per generació de residus), o
ii. registre del volum d’aigua potable consumida, en què han de figurar els imports i conceptes gravats desglossats de forma clara i transparent, o
iii. tipus d’immoble i activitat desenvolupada en aquest.
iv. registre de volum dels residus recollits
c) El cost de valorització i eliminació dels residus ha de tindre en compte les amortitzacions de les inversions, les despeses de manteniment i les despeses d’explotació, tots aquests ajustats a la vida útil que es considere per a l’obra civil, instal·lació o equip, segons corresponga, i per al cas particular dels abocadors, també el manteniment posterior al tancament durant almenys trenta anys.
d) Les taxes han de ser objecte de bonificacions o exempcions proporcionals a les quantitats de residus recollides separadament, d’aplicació a totes les fraccions dels residus domèstics i assimilables que siguen objecte de recollida separada a cada moment.
e) Les taxes han de ser objecte de bonificacions o exempcions per al cas de municipis on se situen instal·lacions de valorització o eliminació de residus domèstics i assimilables, addicionalment a l’import en €/tn previst pel pla zonal per al municipi.
f) Les taxes hauran de ser objecte de bonificacions o exempcions per al cas de les persones i unitats familiars en risc d’exclusió social oficialment reconegudes per l’Administració.
g) Les taxes hauran de ser objecte de bonificacions o exempcions per al cas de compostatge domèstic i comunitari, per a les tones equivalents destinades a aquest sistema, en relació amb els costos variables de gestió, amb independència dels costos fixos del sistema de recollida i valorització de residus, a criteri de l’entitat local corresponent.
h) Les taxes municipals de recollida i transport han de quedar clarament diferenciades de les taxes supramunicipals de valorització i eliminació. Es tracta, en definitiva, d’una desagregació dels conceptes impositius, atés que a més de conceptes diferents les entitats destinatàries dels fons corresponents també ho són: municipis per a la recollida i transport, i consorcis o altres administracions competents per a la valorització i eliminació.
i) Es deuran establir taxes diferenciades, tant municipals com supramunicipals, pera als grans generadors de residus, que vinguen així definits a les respectives ordenances fiscals de les entitats locals corresponents, calculades, preferentment, proporcionalment a la quantitat de residus generats o sistema alternatiu indicat al segon apartat del present 19.4.
5. Per al cas de les noves taxes supramunicipals de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, que hagen d’implantar-se després de l’entrada en vigor del PIR-CVA, en aquelles àrees geogràfiques on encara no existisca, en el cas que per part del consorci es considere millor opció tècnica i econòmica, aquest pot substituir l’obligació d’imposar la taxa supramunicipal, per la percepció dels imports econòmics corresponents per part de les entitats locals que el formen, seguint els paràmetres indicats en el paràgraf 2 de l’apartat 19.4 del present.

Aquestes aportacions econòmiques poden substituir l’obligació d’imposició de la nova taxa supramunicipal, sempre que el consorci complisca els principis de sostenibilitat financera i bon funcionament, d’acord amb les seues finalitats estatutàries (compliment dels períodes mitjans de pagament i altres obligacions exigibles a les entitats locals per part de la normativa nacional i autonòmica). Aquesta solució ha de ser aplicable mentre complisca la legalitat vigent en matèria d’estabilitat financera. En qualsevol cas, no obstant això, l’entitat que s’aculla a aquesta possibilitat, ha d’estar obligada a aprovar inicialment i actualitzar any a any, la documentació necessària d’una possible taxa supramunicipal de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables de gestió consorciada, per si fóra obligat legalment, la seua posada en marxa en alguna anualitat.
En tot cas, els imports percebuts, han de procedir principalment de taxes municipals de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, separades de les de recollida. L’incompliment dels condicionants del present apartat, implicaria, després de la primera anualitat d’incompliment, l’obligació de la imposició de la taxa supramunicipal de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables per part del consorci.
6. La Generalitat, en l’àmbit de les seues competències, estudiarà la viabilitat tècnica, ambiental, jurídica i econòmica, sobre la possible imposició d’una taxa supramunicipal autonòmica, que, almenys, cobrisca els nous costos d’amortització i explotació dels consorcis de residus i ens locals competents de la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, com a conseqüència de l’entrada en vigor sobrevinguda del nou paquet d’economia circular de la UE, amb l’objectiu de contribuir a un finançament adequat dels serveis públics de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables.
7. Amb l’objectiu d’afavorir la prevenció en la generació de residus, la preparació per a la reutilització i les recollides selectives de qualitat en origen, així com la proximitat i l’autosuficiència en la gestió, en cas que el consorci o entitat local dels serveis de valorització i eliminació preexistent ho justifique com cal davant la conselleria competent en matèria de residus, després de l’autorització de la conselleria competent en matèria de residus, aquest pot gestonar residus industrials no perillosos i/o RCD procedents de la seua àrea geogràfica, establint per a això preus públics de gestió. En tot cas, d’acord amb el que es preveu en l’article 12.5.c) de la Llei 22/2011, o norma que la modifique o substituïsca.

Aquests ingressos extraordinaris s’han de destinar obligatòriament, en primera instància, a la implementació de polítiques econòmiques i fiscals per part del consorci de residus o entitat local dels serveis de valorització i eliminació de què es tracte, per al foment d’activitats relacionades amb la prevenció en la generació de residus, la preparació per a la reutilització i les recollides selectives de qualitat: bioresidus, envasos, vidre i cartó. Aquesta admissió ha de realitzar-se seguint igualment els principis de precaució en matèria de vida útil de les instal·lacions, per la qual cosa necessàriament, el consorci o entitat de què es tracte, ha d’acreditar estar per davall dels límits legals de percentatges de rebuig a l’abocador que marca el present PIR-CVA. En tot cas, els residus admissibles i admesos que siguen susceptibles de valorització o reciclatge, han de ser sotmesos a aquestes operacions.

8. La fiscalitat econòmica del servei de valorització dels bioresidus recollits separadament, ha d’obeir el cost real d’aquest servei. I és, en tot cas, una fiscalitat de cost unitari per tona inferior a la fiscalitat econòmica dels residus domèstics i assimilables en massa. Les entitats locals han de procurar fer repercutir positivament, en les seues taxes de gestió de residus, els comportaments ambientals positius en matèria de gestió de residus dels seus ciutadans, en favor d’un menor cost per a la ciutadania, o bé revertir aquests menors costos en una millora del servei a prestar.

9. Els consorcis de residus i ens locals competents de la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, poden subscriure mitjançant conveni i acordar, voluntàriament, la disposició, després dels tràmits pertinents, d’una taxa comuna o igualitària, provincial, de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables.
10. La Generalitat i els consorcis de residus i ens locals competents de valorització i eliminació poden subscriure mitjançant conveni, després dels tràmits administratius pertinents, el control per part de la Generalitat de les bàscules de pesatge de les instal·lacions de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, i aleshores la Generalitat hauria de compensar al consorci o ens competent de la valorització i eliminació pels costos d’explotació d’aquestes bàscules.

11. A fi d’establir en els costos de gestió, l’adequada eficiència en la gestió del servei públic, els consorcis i ens locals competents de la valorització i eliminació, després dels tràmits pertinents, estan obligats a admetre i executar tota subvenció econòmica o en equipament que se’ls presente per part de les administracions nacional, autonòmica o provincial, que redunde en una millora de la gestió dels residus domèstics i assimilables. Igualment, els consorcis de residus i ens locals de valorització i eliminació de residus poden incorporar, tel com indique la normativa sectorial sobre aquest tema, finançament europeu dins del projecte de gestió, encara que aquest es trobe ja iniciat, i, per a això, s’hauran de recalcular a la baixa els corresponents estudis economicofinancers, en el moment procedent.

Article 20. Ecoparcs
1. Amb la finalitat que tots els municipis puguen disposar dels serveis propis dels ecoparcs amb independència de la seua capacitat econòmica, s’introdueixen en el PIRCVA nous criteris d’ubicació d’ecoparcs a la Comunitat Valenciana, de manera que no siguen instal·lacions d’ús exclusiu per a cada municipi sinó compartides entre municipis pròxims d’acord amb el que s’estableix en els plans zonals. Els criteris de disponibilitat mínima d’unitats d’ecoparcs són els següents:

a) S’identificarà el municipi de major població del pla zonal, on obligatòriament ha de situar-se un ecoparc. A partir d’aquest, es traçarà un radi de 5 km mesurat des de la porta de l’ecoparc, que delimite la seua àrea d’influència, dins de la qual han de quedar identificats els nuclis domèstics i assimilables dels municipis que se situen dins d’aquesta i, per tant, l’adscripció d’aquests a l’ecoparc o ecoparcs situats dins d’aquesta. En cas que, amb els 5 km de radi existisquen zones de nuclis urbans no atesos, es podrà complementar el servei amb ecoparc mòbil.
b) En funció de la població existent en l’àrea d’influència, es concretarà el nombre i la tipologia d’ecoparcs a instal·lar segons el que s’estableix en la Norma tècnica d’ecoparcs de la Comunitat Valenciana. Per als supòsits en els quals corresponga més d’un ecoparc per àrea d’influència, ha de tindre’s en compte per a la seua ubicació la distribució poblacional.
c) S’identificarà el següent municipi del pla zonal que tinga major nombre d’habitants i el nucli urbà dels quals no es trobe en l’àrea d’influència de l’anterior ecoparc o ecoparcs. En aquest municipi se situarà un altre o uns altres dels ecoparcs necessaris, amb els mateixos criteris exposats en el punt anterior.
d) Aquest procediment s’ha d’aplicar progressivament fins que tots els nuclis domèstics i assimilables municipals queden inclosos en una àrea d’influència i tinguen assignat almenys un ecoparc.
2. Es regula la utilització d’ecoparcs mòbils per a zones rurals de baixa densitat de població i zones urbanes d’alta densitat de població, subjectes a les necessitats que es detecten, bé per falta de sòl dotacional o per optimització de recursos. En qualsevol cas, els ecoparcs mòbils sempre han de tindre una gestió dels residus associada a l’ecoparc fix més pròxim a la zona en la qual preste servei, o, si no n’hi ha, una instal·lació fixa de transferència o valorització condicionada per a rebre els seus residus de forma separada, i poden substituir els ecoparcs fixos en determinats municipis, on es considere com a millor opció tècnica i ambiental.
Els ecoparcs mòbils s’utilitzaran, segons les necessitats, en:
a) Els nuclis de població que no disposen de sòl dotacional suficient per a la ubicació d’un ecoparc fix adequat a la grandària del municipi.

b) Els nuclis amb alta densitat de població estacional, com a reforç temporal d’un eco parc fix, o per a millorar la proximitat del servei als ciutadans.
c) Els nuclis dispersos de població l’ús conjunt de la qual per part de diversos municipis resulte de major rendibilitat que la disposició d’ecoparcs fixos individuals, amb la valoració en conjunt tant els costos d’inversió i amortitzacions, com els d’explotació i manteniment.
d) En aquells supòsits en què la distància entre els nuclis domèstics i assimilables siga major de 5 km, es pot optar entre la construcció d’un ecoparc fix o un ecoparc mòbil associat al fix més pròxim o al de major grandària de la seua zona.
e) En general, en tots aquells casos en els quals es considere com a millor opció en l’àmbit logístic, considerant tant la població servida, la seua dispersió geogràfica, i la quantitat de residus a recollir, enfront d’un ecoparc fix.
3. Es crea la instal·lació denominada «Àrea d’aportació», consistent en una instal·lació fixa inferior a 300 m2 (menor superfície que el tipus A), amb possibilitat de construir-se a una sola cota, per a la gestió exclusiva de residus no perillosos, per part del consorci o entitat local dels seveis de valorització i eliminació competent, en cas que aquest ho considere adequat dins del seu projecte de gestió d’ecoparcs (i àrees d’aportació). A l’efecte d’autorització, caldrà ajustar-se al que es disposa per a l’ecoparc de tipus A. Aquesta instal·lació requerirà almenys de tancament perimetral, porta d’accés, paviment de formigó adequada i dos contenidors d’un mínim de 15 m3 cadascun, almenys per a RCD i mobles i estris. A l’efecte de la seua vigilància, aquesta podrà compartir-se amb altres unitats similars o que ho realitze l’entitat local on se situe.
4. A fi d’homologar les instal·lacions dels ecoparcs i el seu funcionament, el PIRCVA inclou la Norma tècnica reguladora de la implantació i funcionament dels ecoparcs a la Comunitat Valenciana, que s’inclou com a annex 1.1 al present document d’ordenació. En cas de discrepància entre la norma tècnica i el document d’ordenació vinculant, prevaldrà el document d’ordenació vinculant.

Aquesta norma resulta d’aplicació tant per a aquelles instal·lacions que es troben en funcionament, com per a aquelles que es projecten en el futur.
Les instal·lacions existents en el moment de l’aprovació del PIRCVA hauran d’adaptar-se a les prescripcions d’este en el termini màxim d’un any a partir de la data de la seua aprovació, d’acord amb el que establix l’article 40 del present document d’ordenació.
La Norma Tècnica reguladora de la Implantació i Funcionament dels Ecoparcs a la Comunitat Valenciana té caràcter vinculant.
Els consorcis i ens locals competents dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, hauran de disposar, abans de l’1 de gener de 2021, d’un sistema informàtic de gestió dels balanços de masses d’entrades i eixides dels ecoparcs, tant fixos com mòbils, les dades dels quals hauran de bolcar setmanalment en la corresponent base de dades autonòmica.

D’acord amb la normativa bàsica estatal, abans de 2022 els consorcis i entitats locals responsables de la valorització i eliminació, hauran d’habilitar, en cada una de les seues àrees de gestió, almenys una instal·lació de preparació per a la reutilització de voluminosos i RAEES, en un ecoparc fix, instal·lació de valoració principal, planta de transferència o instal·lació separada específica respecte d’això, segons determine cada entitat responsable. En tot cas, la instal·lació de preparació per a la reutilització haurà d’estar degudament preparada.

En aquest sentit, en la mesura del que preveu la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, i norma que la desplegue o substituïsca, es procurarà, prèvia anàlisi tècnica, jurídica i la resta de necessàries, que algunes de les fraccions recollides en els ecoparcs siguen gestionades per entitats d’economia social, entre les quals es troben voluminosos, mobles o tèxtils.
Les disponibilitats mínimes d’unitats d’ecoparcs previstes en el present podran ser millorades per part dels consorcis de residus i ens locals competents de la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, per tal de millorar la gestió de residus.

Article 21. Bioresidus
Es considera bioresidu, d’acord amb la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives, i també la Directiva 2018/851 de 30 de maig de 2018, i l’article 3 apartat g) de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, el residu biodegradable de jardins i parcs, residus alimentaris i de cuina procedents de llars, oficines, restaurants, serveis de restauració col·lectiva i establiments de consum al detall, i residus comparables procedents de plantes de transformació d’aliments.

En data 12 de desembre de 2017, la Comissió de coordinació nacional de residus, a l’empar del que s’estableix en l’article 13.b de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, a proposta de la Comunitat Valenciana, va dictaminar per unanimitat de tots els representants assistents, de forma favorable, la implantació obligatòria de la recollida selectiva de bioresidus en tot el territori nacional.
Actualment, està en fase de modificació l’article 22 de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, per part del ministeri competent en matèria de residus.
En primera instància, tindran prioritat la prevenció en la generació de bioresidus, i també el compostatge domèstic i comunitari, en aquelles zones adequades per a això, d’acord amb l’Ordre 18/2018, de 15 de maig, de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual es regulen les instal·lacions de compostatge comunitari en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana o norma nacional que la modifique o substituïsca, tenint en compte la inexistència actual de normativa nacional que regule aquesta matèria.

Abans de 2020, tots els municipis i entitats locals responsables dels serveis de recollida de residus, han de tindre implantada una recollida separada de bioresidus, comptant amb els sistemes de recollida més eficients per a cada cas. L’entitat local competent del servei de recollida, ha d’ajustar i justificar com cal, el model de recollida, especialment en els municipis amb una piràmide poblacional d’envelliment amb una mitjana superior als 60 anys de la població. S’ha d’afavorir en tot cas, el principi de proximitat i l’accessibilitat de la població al sistema de recollida. En el pla local de residus, s’ha de justificar quantitativament i qualitativament el compliment dels objectius de recuperació de bioresidus, i l’entitat local responsable ha de justificar, sota la seua responsabilitat, que el sistema o sistemes de recollida seleccionats, són capaços d’assolir els objectius de recuperació normativament vinculants. S’han d’estudiar almenys, de forma comparativa, els sistemes de recollida porta a porta, càrrega posterior i càrrega lateral.

En el cas de seleccionar-se la recollida selectiva de bioresidus per mitjà de contenidors, obligatòriament haurà de ser a través de sobretapa o tapa amb reducció de grandària respecte de la tapa ordinària de fracció resta, i la tapa més gran, en cas que n’hi haja, no haurà d’estar accessible o haurà d’estar tancada per a la recollida selectiva de matèria orgànica per a la ciutadania. En cas de grans productors, es podrà habilitar l’accés restringit a la tapa gran, si és necessari, mitjançant sistemes específics d’accés amb clau o similar, segons el sistema de contenerització de què es tracte.
D’acord amb la jerarquia de residus i a fi de reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle originats per l’eliminació de residus en abocadors, i conformement amb el que estableix l’article 24 de la Llei 22/2011 i les seues modificacions, s’ha d’implantar la recollida separada i el tractament adequat dels bioresidus, per a produir compost segur per al medi ambient i altres materials produïts a partir dels bioresidus.

Els requisits mínims per a la gestió de bioresidus i els criteris de qualitat per al compost i el fem procedents de bioresidus s’ajustaran al que s’estableix a aquest efecte per la normativa comunitària i la normativa bàsica estatal que es dicte en la matèria. Tot això, sense perjudici que, amb caràcter supletori, es dicten disposicions referent a això autonòmiques per part de la conselleria amb competències en residus, amb rang d’ordre de la conselleria amb competències en matèria de residus, fins a l’entrada en vigor de les corresponents de caràcter estatal.

En el cas de grans productors públics i privats de bioresidus, tots ells estaran obligats a afavorir i implantar la recollida selectiva de bioresidus, i també a formar al personal encarregat de la segregació en origen abans del seu lliurament, incloent-hi la separació entre envasos i bioresidus, en cas que calga. En cada cas, els legalment obligats han de suportar el cost d’aquestes operacions.
D’altra banda, en funció de l’estat de les tecnologies més avançades es pot plantejar la fabricació de biocombustibles de segona generació a partir de les fraccions orgàniques i cel·lulòsiques contingudes en els RU mitjançant processos bioquímics.
Els objectius mínims a escala autonòmica, de recollida selectiva de bioresidus, dins de l’horitzó temporal del present pla, amb l’objectiu d’executar el que es determina en la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, seran els següents:
31 de desembre de 2020: 25 % de la totalitat de bioresidus produïts.

31 de desembre de 2021: 30 % de la totalitat de bioresidus produïts.

31 de desembre de 2022: 50 % de la totalitat de bioresidus produïts.

En qualsevol cas, seran aplicable a tals efectes, a escala d’àrees de gestió dels plans zonals, per a les seues entitats locals integrants, igualment, els objectius establits en els corresponents plans zonals de desenvolupament, vigents, en cas de ser majors que els indicats en el present.

Amb l’objectiu bàsic de reduir les quantitats depositades en abocador controlat i preservar la vida útil d’aquestes instal·lacions, la conselleria competent en matèria de residus, vetlarà perquè l’ús de material bioestabilitzat en agricultura, complisca, en tot cas, els estàndards de qualitat que exigisca en cada cas la normativa bàsica estatal en matèria de fertilitzants i afins.
Així mateix, es reduirà progressivament l’ús d’aquest material en agricultura, durant la vigència del present PIR-CVA, per a la seua l’aplicació com a esmena, com a conseqüència de la implantació de la recollida selectiva de bioresidus. En aquest sentit, caldrà ajustar-se al que es disposa per la normativa bàsica de desenvolupament que es genere sobre aquest tema, amb les situacions transitòries que la posada en marxa d’aquesta aporte.
Amb l’objectiu de millorar l’explotació dels depòsits controlats de rebutjos de residus urbans, incrementar la seua vida útil i reduir els volums ocupats per terres de cobertura, abans de l’1 de gener de 2021, el rebuig en bales de tots els abocadors de rebutjos de residus de la Comunitat Valenciana haurà d’estar retractilat mitjançant retractiladora específica que s’ha de situar en les instal·lacions que determine cada consorci o ens local competent de la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferència i gestió d’ecoparcs.

Article 22. Objectius de reciclatge per a diverses tipologies de residus
El present pla estableix objectius quantitatius anuals per a la gestió de residus. Anualment, la conselleria competent en medi ambient avaluarà el nivell de compliment dels objectius, i per a fer-ho utilitzarà els sistemes de càlcul que s’indiquen per a cada anualitat en la normativa bàsica estatal, de forma coherent i igualitària amb el que s’indica en el PEMAR i per a la resta de comunitats autònomes.
A fi de plantejar objectius quantitatius a determinades fraccions de residus, de forma homogènia amb el Pla estatal marc de residus, val a dir que:
a) Residus domèstics:
31 desembre 2019: 50% reciclats respecte de la totalitat de residus produïts.
31 desembre de 2020: 65% reciclats respecte de la totalitat de residus produïts.
31 de desembre de 2021: 66% reciclats respecte de la totalitat de residus produïts.
31 desembre 2022: 67% reciclats respecte de la totalitat de residus produïts.
b) Residus d’envasos lleugers (sistema de comptabilització actual nacional):

Metalls (alumini-acer):
31 desembre 2019: 80% de totes dues fraccions per separat
31 desembre 2020: 90 % de les dues fraccions per separat

Plàstics:
31 desembre 2019: 74%
31 desembre 2020: 75%

Bric:
31 desembre 2019: 88%
31 desembre 2020: 90%

Paper-cartó:
31 desembre 2019: 85%
31 desembre 2020: 90%

Vidre:
31 desembre 2019: 75%
31 desembre 2020: 80%

En qualsevol cas, prevaldran els que l’Estat indique per a la Comunitat Valenciana com a contribució a l’objectiu nacional, durant el present pla, en cas que una norma bàsica ho indique.
c) RAEES:
S’hauran d’aconseguir, almenys, els objectius següents:
Recollida separada fins a 31 de desembre de 2019: 65 % de la mitjana del pes AEE (aparells elèctrics i electrònics posats en el mercat dels tres anys anteriors), segons indica literalment el PEMAR, o, si no és possible, el 85% dels RAEE generats, una vegada la Comissió Europea establisca la metodologia per a l’estimació d’aquests residus generats.
Els objectius de recollida separada per als exercicis 2020, 2021 i 2022, seran els establits conformement amb l’article 29 del RD 110/2015, de 20 de febrer o, si no, aquella norma que el modifique, desplegue o substituïsca.
Els objectius de valorització, seran segons RD 110/2015, de 20 de febrer (annex XIV del RD) o aquella norma que el desplegue, modifique o substituïsca.
d) PNFU:
S’ha d’elaborar un inventari d’apilaments de pneumàtics abandonats PNFU.
La Generalitat fomentarà l’aplicació de les millors tècniques disponibles (d’ara en avant MTD) a la gestió de PNFU.

Preparació per a la reutilització:
31 de desembre de 2019: 14%
31 de desembre de 2020: 15%
31 de desembre de 2021: objectiu de la normativa bàsica nacional
31 de desembre de 2022: objectiu de la normativa bàsica nacional

Reciclatge:
31 de desembre de 2019: 43% (acer 100 %)
31 de desembre de 2020: 45% (acer 100 %)
31 de desembre de 2021: objectiu de la normativa bàsica nacional
31 de desembre de 2022: objectiu de la normativa bàsica nacional

Valorització material i altres formes de valorització:
31 de desembre de 2019: 35%
31 de desembre de 2020: 30%
31 de desembre de 2021: objectiu de la normativa bàsica nacional
31 de desembre de 2022: objectiu de la normativa bàsica nacional

e) Piles i bateries:
Índexs de recollida separada, piles i acumuladors portàtils:
31 de desembre de 2019: 46%
En qualsevol cas, els objectius per als exercicis 2020, 2021 i 2022 seran els establits per la normativa bàsica nacional, segons el RD nacional aplicable o norma que el desplegue, modifique o substituïsca.

Índexs de recollida separada, piles i acumuladors d’automoció:
31 de desembre de 2019: 98%
En qualsevol cas, els objectius per als exercicis 2020, 2021 i 2022 seran els establits per la normativa bàsica nacional, segons el RD nacional aplicable o norma que el desplegue, modifique o substituïsca.
Índexs de recollida separada, piles i acumuladors industrials:
31 de desembre de 2019: 98 % (cadmi, Cd), 98 % (plom, Pb), 65 % (les que no contenen Cd ni Pb)
En qualsevol cas, els objectius per als exercicis 2020, 2021 i 2022 seran els establits per la normativa bàsica nacional, segons el RD nacional aplicable o norma que el desenvolupe, modifique o substituïsca.

Índexs de reciclatge de piles i acumuladors:
Pb-àcid: abans de 2020: 65 %
Ni-Cd: abans de 2020: 75 %
Resta de piles i acumuladors. Abans de 2020: 50 %
En qualsevol cas, els objectius per als exercicis 2020, 2021 i 2022 seran els establits per la normativa bàsica nacional, segons el RD nacional aplicable o norma que el desenvolupe, modifique o substituïsca.

f) Llots:
31 desembre 2019 (càlculs sobre la quantitat total de llots produïts):

85 % mínim valorització material (en els sòls o un altre tipus de valorització com a compostatge).
15 % altres sistemes de gestió autoritzats. Eliminació en abocador màxim 6%.

31 desembre 2022 (càlculs sobre la quantitat total de llots produïts):

90 % mínim valorització material (en els sòls o un altre tipus de valorització com a compostatge).
10 % altres sistemes de gestió autoritzats. Eliminació en abocador màxim 4%.
Per a l’ús i gestió dels llots, s’estarà al que es disposa per l’Ordre 22/2017, de 3 d’agost, de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual es regula la utilització dels llots de depuració en el sector agrari de la Comunitat Valenciana, i també l’Ordre 10/2018, de 27 de febrer, de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, sobre la utilització de matèries fertilitzants nitrogenades en les explotacions agràries de la Comunitat Valenciana, i també les normes que les desenvolupen o substituïsquen.
g) Residus agrícoles:
La Generalitat, a través de la direcció general amb competències en matèria de residus, en col·laboració amb els sectors, elaborarà una guia de bones pràctiques en relació a la gestió de residus agraris i desenvolupament de campanyes de sensibilització i informació a agricultors, organitzacions professionals agràries i altres agents econòmics.
Es promourà l’autorització de sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor (d’ara en avant SCRAP) que gestione aquests residus no perillosos i perillosos.
Habilitació de punts nets agraris o zones d’apilament, en contenidors, en l’àmbit d’experiències pilot, condicionats escaientment, als ecoparcs i àrees d’aportació vigilats de manera presencial de la Comunitat Valenciana, de comú acord amb els consorcis i entitats locals competents de la gestió dels ecoparcs i els SCRAP corresponents.

La Generalitat, juntament amb els agents econòmics i socials implicats, elaborarà una guia d’ajuda a l’agricultor a fi de realitzar una correcta classificació dels seus residus respecte als diferents codis LER i la seua perillositat o no.
Addicionalment, la Generalitat, en col·laboració amb els consorcis de residus i ens locals competents de la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, realitzarà, juntament amb els sectors afectats, proves de recollida selectiva en ecoparcs i reciclatge dels elements de goma de reg per degoteig que siguen substituïts en les labors agrícoles. A aquest efecte, es podran habilitar només els ecoparcs fixos que per dimensions i infraestructura puguen prestar aquest servei, a criteri dels consorcis i ens locals competents de la gestió dels ecoparcs.
La Generalitat, juntament amb les organitzacions professionals agràries i altres agents econòmics i socials, promourà l’elaboració d’un pla específic de gestió de residus agrícoles on s’especifique cada tipus de residus, amb la millor solució tècnica-econòmica-ambiental per a la gestió de cada residu, i, en aquest sentit, de comú acord entre les parts implicades, els ecoparcs vigilats presencialment podran prestar servei de suport per a la millora de la gestió de determinats residus agrícoles, com ara residus d’envasos fitosanitaris o restes de podes agrícoles.

Amb vista a una adequada contribució de la Comunitat Valenciana als objectius nacionals, per a tot el que no està establit en el present document, en tot cas, hauran de complir-se els rendiments tant de reciclatge, preparació per a la reutilització com de recollida separada establits en el Pla estatal marc de residus per a 2020, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 6 de novembre de 2015, publicat en el BOE el 12 de desembre de 2015, o document que l’actualitze, modifique o substituïsca durant la vigència del present pla.
h) General:
En la línia del que indica la Directiva 851/2018, entre altres, en els articles 11 bis, 37 i 38, la Generalitat farà publiques les dades de gestió de residus domèstics i assimilables, com a molt tard, l’1 d’agost de l’any posterior a l’any de les dades de què es tracte. No obstant això, en tot cas, la validació de les dades es realitzarà d’acord amb el procediment que s’establisca a nivell nacional
Podran publicar-se anteriorment dades provisionals, en virtut de les dades que la Generalitat vaja recopilant de les diferents fonts de subministrament de la informació.

Article 23. Restauració de llocs històricament degradats per l’abocament de residus
D’acord amb les previsions de la Llei 22/2011 i les seues modificacions, el pla de residus ha de contindre les previsions de restauració dels llocs històricament degradats per l’eliminació de residus.
A aquest efecte, s’autoritza la Generalitat i les entitats locals de la Comunitat Valenciana, en cas necessari, per a la subscripció de convenis de col·laboració, pel període legalment establit en la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, per la qual es modifica la Llei 10/2000, de residus, de la Comunitat, o norma que la substituïsca, d’acord amb el que preveu l’article 49 de la Llei 40/2015, o norma que la substituïsca, a fi de complir a la necessitat d’execució d’obres de segellament i manteniment postclausura dels llocs històricament degradats per l’abocament de residus degudament identificats en els documents d’ordenació o d’informació dels diferents plans zonals de gestió de residus i del present PIRCVA; d’aquesta manera, se sumaran les necessitats pressupostàries necessàries entre diverses administracions públiques.

Els projectes de gestió de residus dels consorcis de residus i ens locals competents de la valorització i eliminació de residus, poden incloure labors destinades al segellat i manteniment postclausura d’antigues zones degradades per gestió de residus municipals (actuals domèstics i assimilables)
En les actuacions de segellament que s’executen, es prioritzarà l’ús de materials dins de les noves directrius d’economia circular de la UE, i també les MTD necessàries que facen viables els projectes de segellament a executar, i també es vetlarà per la restauració del paisatge segons el projecte tècnic que s’aprove respecte d’això.

Article 24. Responsabilitat ampliada del productor en matèria de residus i altres mecanismes de gestió que garantitzen la reducció de residus a abocador
1. Mesures de protecció addicional del territori per a la gestió adequada dels residus. Generalitats
D’acord amb les previsions de les Directives del paquet d’economia circular de la UE (Directives 849/2018, 850/2018, 851/2018, 852/2018, DOUE de 14/06/2018), així com a la nova Directiva de plàstics d’un sol ús aprovada i pendent de publicació, així com a les competències de la Generalitat en matèria de protecció del territori i ordenació del territori, es considera:
Abans de l’1 de gener de 2021, les entitats locals de la Comunitat Valenciana, conformement amb el seu àmbit competencial, analitzaran i implantaran una recollida separativa obligatòria dels residus de bolquers i productes d’higiene íntima d’entre els domèstics i assimilables, a l’objecte que pel consorci o entitat de gestió competent, aquests siguen destinats a la millor gestió de residus possible. Aquesta recollida selectiva pot substituir-se a través de la recollida separada de la fracció resta quan es garantisca un adequat tractament en les instal·lacions de valorització de residus, tot complint els objectius de depòsit en abocador. Aquesta recollida separativa pot realitzar-se a escala d’ajuntaments, mancomunitats, en coordinació amb les diputacions provincials o a través dels consorcis de residus, segons acorden les entitats locals responsables a la Comunitat Valenciana, en cada cas. Tot això, sense detriment de l’obligació de compliment de terminis més estrictes impostos a escala nacional, en cas que siga escaient.
Els residus de bolquers i productes d’higiene íntima que es recullen selectivament en origen, hauran de ser tractats pels consorcis de residus i ens locals competents de la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, en instal·lacions adequades a aquesta tipologia de residus, bé mitjançant línies noves de processament en les seues instal·lacions actuals o bé mitjançant noves instal·lacions. Referent a això, els consorcis de residus i ens locals competents de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, que ho consideren, amb l’autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, podran signar convenis per a la gestió conjunta d’aquesta fracció a través d’instal·lacions específiques noves d’algun d’aquests, en tot cas, d’acord amb la normativa de contractes aplicable.

La Generalitat, junt al Ministeri amb competències en matèria de residus i la resta de comunitats autònomes, analitzarà la implantació d’una nova recollida selectiva de residus tèxtils, a implantar-se en la Comunitat, abans de 2021. Aquesta recollida separativa pot realitzar-se en l’àmbit d’ajuntaments, mancomunitats, en coordinació amb les diputacions provincials o a través dels consorcis de residus, segons acorden les entitats locals responsables a la Comunitat Valenciana, en cada cas. Per a això, s’adoptarà el sistema més adequat a la tipologia dels residus de forma coordinada amb la resta del territori nacional. Tot això, sense menyscapte de l’obligació de compliment de terminis més estrictes impostos a escala nacional, en cas que siga escaient. El nou sistema de recollida selectiva pot desenvolupar-se per acords voluntaris amb els productors i gestors d’aquest tipus de residus fins al moment de la seua obligatorietat en l’àmbit nacional. Igualment, en virtut de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, s’ha d’analitzar i fer possible tant com es puga la col·laboració d’aquests nous sistemes de recollida selectiva amb entitats d’economia social.

Tot això, d’acord amb l’autonomia local en matèria de gestió de residus, segons la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, així com la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’ordenació i gestió de la Funció Pública Valenciana, sense detriment de les fórmules de gestió locals associatives, previstes a aquestes normes, a través de les Mancomunitats, els Consorcis i ens locals competents per a la valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables consolidats i operatius a la Comunitat Valenciana, així com la normativa sectorial de residus vigent a la Comunitat.
Per a aconseguir els objectius fixats en el present pla, que persegueixen l’aplicació de la jerarquia en la gestió de residus, i sempre d’acord als preceptes de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, i a la normativa bàsica de cada flux de residus, la Generalitat ha de potenciar la prevenció en la generació de residus, la preparació per a la reutilització, el reciclatge d’alta qualitat i la valorització de materials, sempre reduint les quantitats destinades a depòsit en abocador, mitjançant, entre altres, les següents mesures:

a) Establint, des de l’1 de gener de 2020, mecanismes d’incentius fiscals que potencien l’ús d’envasos de més d’un ús entre els residus domèstics: envasos reutilitzables, reciclables i fabricats amb material reciclat. Addicionalment, anàlisi i establiment d’altres sistemes addicionals i complementaris, com la recollida porta a porta de diverses fraccions, i també l’ús de materials reciclats per a la fabricació de béns de consum. Per a la implantació de la recollida porta a porta d’envasos domèstics, les entitats locals poden comptar amb la retribució econòmica, en servei o equivalent que figure en el conveni marc subscrit entre la Generalitat i l’SCRAP de què es tracte, des del moment de la inclusió en aquest.
b) Ha de fixar reglamentàriament per al sector HORECA (hotels, restaurants i servei d’àpats) quantitats o objectius mínims de preparació per a la reutilització de determinats envasos i begudes, com a primer escaló en la jerarquia de gestió que és la prevenció de residus, d’acord amb el que determinen les noves directives europees de gestió de residus i la seua transposició a l’ordenament jurídic nacional, tret que per la normativa bàsica estatal estiguen obligats a estar en un SCRAP i es complisquen els objectius de reciclatge.
S’estableix com a obligatòria la recollida selectiva d’oli usat vegetal, vidre i envasos lleugers en el sector HORECA, sempre que existisca de forma adequada un sistema de recollida per a olis usats, i també una disposició en contenidors adequada subministrada pels sistemes de responsabilitat ampliada del productor d’envasos lleugers i vidre. Quant a l’obligació de la recollida selectiva d’envasos lleugers i vidre, d’acord amb els condicionants exposats en el present, ha d’implementar-se abans de l’1 de gener de 2021 i la recollida selectiva d’envasos lleugers s’haurà d’implementar abans del dia 1 de juny de 2021. Tot això tret que cap norma bàsica de l’estat impose terminis menors.

Els titulars d’establiments en què es desenvolupen activitats del sector HORECA han de dur a terme, en l’interior de les instal·lacions, la separació en origen dels residus d’envasos que es generen com a conseqüència de l’exercici d’aquestes activitats.
Per al compliment de l’anterior obligació, a l’interior de les citades instal·lacions s’haurà de disposar de contenidors específics o un altre tipus de mitjans materials o procediments, perquè, en l’exercici ordinari de l’activitat, puga realitzar-se el depòsit d’aquells residus d’envasos de manera diferenciada de la resta dels residus que es generen. Per tant, el depòsit dels residus d’envasos a l’interior dels establiments haurà de dur-se a terme de manera que el seu posterior lliurament en els contenidors de recollida selectiva habilitats a aquest efecte en les proximitats de les instal·lacions puga realitzar-se de manera directa i sense haver de realitzar cap altra separació posterior.
D’acord amb l’ordenament jurídic nacional, les anteriors obligacions de separació en origen es podran incloure de manera preceptiva en les llicències i permisos necessaris per a l’exercici de les activitats esmentades quan l’ajuntament siga competent per a l’atorgament d’aquestes llicències.
c) Establirà mesures per a afavorir la reciclabilitat i compostabilitat dels envasos i altres materials, respecte dels envasos i altres materials d’un sol ús, relatives principalment a l’ecodisseny. Referent a això:

1. A partir de l’1 de juliol de 2021, queda prohibida la venda de plats, coberts, bols, tasses de plàstic i safates alimentàries d’un sol ús fets de plàstic que no entren dins de l’àmbit d’aplicació de la Directiva 94/62/CE, relativa a envasos i residus d’envasos, excepte els que siguen compostables d’acord amb la norma UNE EN 13.432:2000 o estiguen sotmesos a una responsabilitat ampliada del productor.

2. A partir de l’1 de juliol de 2021, queda prohibida la distribució, la venda i l’ús de productes que generen o puguen generar microplàstics o nanoplàstics (tals com els produïts per l’acció dels oxodegradables o microplàstics afegits intencionadament entre altres) , i de les versions no reutilitzables d’encenedors, maquinetes d’afaitar, cartutxos i tòners d’impressora i fotocopiadora, no sotmesos a una responsabilitat ampliada del productor, o sistema equivalent que en tot cas, garantitze com a mínim la seua reciclabilitat o reutilització dins dels nous paràmetres de l’economia circular de la UE, segons es tracte. Els obligats en cada cas, de la venda, comercialització o distribució de les versions reutilitzables dels elements anteriors caldrà que garantisquen la seua gestió adequada al finalitzar la vida útil.
3. A partir de l’1 de juliol de 2021, queda prohibida la venda de càpsules de café d’un sol ús fabricades amb materials no fàcilment reciclables, orgànicament o mecànicament. A partir de la mateixa data, només es poden distribuir i comercialitzar a la Comunitat Valenciana les palletes de begudes, els bastonets de les orelles i els bastonets per a caramels fabricats amb materials compostables segons la norma UNE EN 13.432:2000, llevat que siguen reciclables i sotmesos a un sistema de responsabilitat ampliada del productor, o sistema equivalent que garantitze almenys el seu reciclatge efectiu.
4. El govern de la Generalitat podrà regular la restricció o la prohibició d’altres productes d’un sol ús o materials que, com a residus, presenten dificultat especial en la seua gestió per la seua grandària o composició, amb l’objectiu que no siguen rebuig en l’abocador i de facilitar, en tot cas, almenys, la seua reciclabilitat.
Els terminis anteriorment indicats, poden ser ampliats en sis mesos més, per part de la conselleria competent en matèria de residus, en cas que els sectors afectats presenten plans concrets de reducció fins a la seua eliminació, amb el corresponent cronograma gradual, dels materials i productes indicats anteriorment en els apartats c.1, c.2 i c.3 d’aquest.
Addicionalment, però, els terminis esmentats poden ser escurçats fins a la data d’aplicació a la Comunitat Valenciana, des de la data que indique la nova directiva del Parlament Europeu i del consell sobre plàstics usats d’un sol ús, aprovada i pendent de publicació.

De la mateixa manera, les mesures preventives del present, podran ser modificades i substituïdes per les que s’implanten a nivell nacional o europeu en el cas que s’adopten mesures eficaces alternatives per garantir, com a mínim, l’adequat reciclat dels elements descrits en el present, prevalent les mesures del present en cas d’absència de mesures que garantisquen de forma adequada el reciclat dels mateixos a nivell nacional o europeu.
d) Ha d’analitzar de comú acord amb els sectors afectats i amb la resta de comunitats autònomes i l’Estat el possible establiment d’etiquetatge ambiental dels envasos que s’han de col·locar en els centres de venda físics, en línia o d’un altre tipus, segons s’acorde entre les parts, en zones visibles per al consumidor. D’aquesta manera, el consumidor tindrà un coneixement precís del grau de reciclabilitat dels envasos, per a poder exercitar el dret de compra amb informació veraç, fidel i transparent sobre aquest tema.
e) Establirà límits a la comptabilització com a envasos reciclats a la Comunitat Valenciana, d’aquells que s’exporten fóra de la UE, d’acord amb el que establisca el paquet d’economia circular de la UE, d’acord amb el Reial decret 252/2006 de 3 de març, o la norma nacional que el substituïsca o modifique. Per a això, els SCRAP aportaran anualment a la Generalitat la relació d’envasos gestionats mitjançant aquest procediment.
f) La Generalitat, al costat del ministeri competent en matèria de residus, la resta de comunitats autònomes i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, analitzarà mesures que incentiven l’ús de material reciclat per a la fabricació de productes. Entre altres, proposar als SCRAP responsables la reducció o modularitat del cost per la responsabilitat ampliada del productor o altres mesures econòmiques i fiscals viables.
g) Els consorcis i entitats municipals i supramunicipals competents dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, abans de 2021, han d’implantar en les seues instal·lacions de valorització de residus domèstics i assimilables, una valorització separativa addicional almenys de vidre que garantisca, en tot cas, l’absència de vidre reciclable en els materials de compost i bioestabilitzat, així com en el rebuig a abocador. Per a això, a aquest efecte, poden comptar amb els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada dels productors competents.
h) Tots els esdeveniments festius de la Comunitat Valenciana, tant d’àmbit local, comarcal, provincial, autonòmic, nacional o internacional que es desenvolupen a la Comunitat Valenciana, estaran obligats a una gestió selectiva dels seus envasos i residus d’envasos. Així mateix, en la mesura que siga possible, han de reduir la quantitat de residus d’envasos produïts, mitjançant la incorporació d’envasos reutilitzables.
i) Totes les entitats locals de la Comunitat Valenciana competents de les recollides selectives en origen, hauran d’implantar una recollida selectiva comercial porta a porta, almenys de paper-cartó per al xicotet comerç, des del moment en què disposen d’una retribució econòmica d’ingressos per part dels SCRAP, per a la recollida selectiva en origen, a cost total, segons la modificació que referent a això es practique en la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, per aplicació del que es preveu literalment en la Directiva 2018/852, de 30 de maig de 2018, i la resta de directives del paquet d’economia circular de la UE. Es procurarà igualment, l’establiment de mesures antifurt i antivandalisme en la disposició en contenidors de paper-cartó, a càrrec de les associacions empresarials i els SCRAP corresponents.

j) Dins dels sis mesos següents a l’entrada en vigor del present pla, serà obligatòria la recollida selectiva d’envasos lleugers, paper-cartó, vidre i bioresidus, en tots els establiments de gestió pública o publicoprivada, com ara hospitals, centres de dia, residències de la tercera edat, col·legis, edificis-dependències-oficines de totes les administracions públiques situats a la Comunitat Valenciana. És responsabilitat de cada establiment organitzar la seua gestió de residus bé a través de gestors privats o bé utilitzar el servei de recollida municipal si existeix, incloent-hi, si és necessari, l’obligació de la recollida selectiva separada en les licitacions i contractes de serveis de neteja i manteniment d’aquestes dependències. En el cas de la gestió municipal, els SCRAP hauran de col·laborar amb la Generalitat establint les condicions de la recollida en el Conveni marc per als envasos adherits al sistema.

k) En relació a la recollida selectiva en origen en els locals d’oficines privats, centres d’oci, centres comercials, centres fabrils, centres de logística i distribució, supermercats, hipermercats i centres de gran afluència de població en general, serà obligatòria la recollida selectiva en origen per al seu posterior reciclatge, almenys d’envasos lleugers, plàstics no envasos, vidre, paper-cartó i bioresidus. Referent a això, és responsabilitat de cada establiment organitzar la seua gestió de residus bé a través de gestors privats o bé utilitzar el servei de recollida municipal si n’hi ha. En el cas de la gestió municipal, els SCRAP hauran de col·laborar amb la Generalitat establint les condicions de la recollida en el Conveni marc per als envasos adherits al sistema. Aquesta obligació haurà d’entrar en vigor abans de l’1 de gener de 2020 per als locals descrits en el present dels municipis de més de 5.000 habitants censats segons dada INE, així com abans de l’1 de gener de 2021 per als locals descrits en el present en els municipis de menys de 5.000 habitants censats segons la dada INE.

2. Altres consideracions respecte de la RAP. Envasos
Hom ha d’impulsar la posada en marxa de sistemes complementaris als actuals SIG/SCRAP, en la mesura en què milloren els resultats de l’actual SIG, que facen possible la reducció de la generació de residus, la seua preparació per a la reutilització i el seu reciclatge, conformement amb els principis de l’economia circular, i que perseguisquen reduir la contaminació i brutícia en ciutats i entorns naturals.
Per a això, prèviament, s’ha d’analitzar la viabilitat i l’oportunitat dels diversos models de recollida selectiva de residus, tenint en compte la seua eficàcia en el compliment dels objectius de la normativa aplicable, i avaluant la seua aportació com a sistemes complementaris a l’actual SIG. Entre aquests, s’estudiaran i valoraran els sistemes de depòsit, devolució i retorn.
En qualsevol cas, abans de la implantació de qualsevol nou model de gestió, caldrà ajustar-se al que es disposa en la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, quant a la necessitat de justificar la viabilitat tècnica, econòmica i social, i també la resta d’estudis necessaris, les condicions de possible aplicació i la contribució al compliment dels objectius de reciclatge establits per les directives europees i altres disposicions aplicables. Cal seguir en tot cas la jerarquia de gestió de residus.
En tot cas, referent a això, d’acord amb el que es determina en la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, la Generalitat podrà actuar addicionalment conformement amb el que s’estableix en l’article 8 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, o normes que les desenvolupen, modifiquen o substituïsquen.


CAPÍTOL III.
Disposicions relatives a residus industrials

Article 25. Instal·lacions de gestió de residus industrials
D’acord amb la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana o de la norma que la modifique o substituïsca, la instal·lació, l’ampliació, la modificació substancial i el trasllat de les indústries o activitats productores, i també gestores de residus, és competència de la iniciativa privada, i correspon a l’Administració de la Generalitat, a través de la Conselleria amb competències en matèria de medi ambient, l’autorització o el registre, la vigilància, el control i, si escau, la sanció d’aquestes activitats.
En conseqüència, el PIRCVA no estableix limitacions a la iniciativa privada per a la implantació d’instal·lacions per a la gestió correcta de residus industrials, sempre que aquestes instal·lacions complisquen el que s’estableix en la normativa vigent en matèria de residus.
D’acord amb els objectius del PIRCVA, s’orienta a la iniciativa privada per a aconseguir l’autosuficiència d’instal·lacions de gestió de residus a la Comunitat Valenciana per a determinades operacions de gestió de residus industrials, d’acord amb el principi de proximitat, addicionalment, amb caràcter general d’acord amb la normativa bàsica estatal en la matèria i d’acord amb la jerarquia de gestió de residus i els principis del paquet d’economia circular, després de l’entrada en vigor en el període de vigència d’aquest PIRCVA.
En particular, en els casos en què, de resultes de l’anàlisi efectuada en el PIRCVA, es conclou en la manca d’instal·lacions per a concretes operacions de gestió en relació amb determinats residus, es determina que la iniciativa pública puga actuar, amb caràcter subsidiari, respecte de la iniciativa privada, quan aquesta no emprenga accions per a la creació de les instal·lacions de gestió necessàries o quan les que s’establisquen siguen insuficients o notòriament inadequades. Tot això, amb caràcter general, d’acord amb la normativa bàsica estatal en la matèria i d’acord amb la jerarquia de gestió de residus i els principis del d’economia circular, després de l’entrada en vigor en el període de vigència d’aquest PIRCVA.
A l’efecte de la gestió de residus industrials, pot ajustar-se al que disposa el ministeri competent en matèria de residus, en virtut de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, i de la norma que la desplegue o substituïsca, quant a la condició de residu i subproducte, segons el procediment arbitrat per aquesta norma. Referent a això, s’habilitarà normativament, amb rang d’ordre de qui ocupe la conselleria competent en matèria de residus, la llista de subproductes industrials.

Els objectius de gestió per als residus industrials, es basen a obtindre una reducció en la gestió de residus industrials d’un 10 % respecte de la producció de l’any 2010, abans de 2020.

Article 26. Centres de transferència a polígons industrials
S’estableix l’obligatorietat que els polígons industrials compten, almenys, amb un centre de transferència de residus, perillosos i no perillosos, com a mínim, amb capacitat suficient per a donar servei als residus que siguen produïts en les indústries del polígon, principalment xicotets productors.
Si no pot ser, però, es pot substituir l’obligació anterior per la disposició de terrenys amb compatibilitat urbanística dins del polígon per a albergar instal·lacions de gestió de residus perillosos i no perillosos. Tot això, d’acord amb la Llei 14/2018, de 5 de juny, de la Generalitat, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, o la norma que la modifique, substituïsca o desplegue. Per a la selecció del terreny als polígons de creació nova caldrà ajustar-se al que dispose l’ajuntament en què s’ubiquen, perquè la ubicació responga a criteris tècnics, ambiental i de seguretat.

A aquest efecte, en el planejament urbanístic de noves zones industrials o que estiga previst a l’ordenació de sectors de sòl urbanitzable d’ús predominant industrial, s’ha de comptar amb l’existència d’una o diverses parcel·les la qualificació urbanística de les quals permeta albergar, almenys, una infraestructura de transferència de residus industrials, perillosos i no perillosos.
Així mateix, en relació amb els polígons industrials ja existents, aquesta obligatorietat ha de ser també tinguda en compte en les revisions del planejament general que s’efectuen a partir de l’entrada en vigor del PIRCVA .
En tot cas, la ubicació d’aquestes instal·lacions es considera compatible amb l’ús industrial.
L’existència d’aquestes infraestructures no pot implicar l’obligatorietat de les empreses situades al polígon de gestionar els seus residus a través d’aquests centres.
En cas que una o diverses de les empreses situades al polígon opten per la gestió privada dels residus, no se’ls repercutirà cap quantia en concepte de taxa o preu públic per la prestació d’aquests serveis.

En qualsevol cas, les tarifes o preus públics o privats que finalment es fixen en relació amb aquests centres de transferència, han de reflectir tots els costos reals del servei prestat a valor de mercat, i en tot cas, els impostos sobre residus perillosos i no perillosos.


Article 27. Plans de prevenció i reducció de residus
A fi de facilitar al productor de residus, tant perillosos com no perillosos, l’elaboració dels plans de prevenció i reducció de residus industrials, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha d’ordenar reglamentàriament, mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria de residus, el seu contingut, de manera que puguen ser avaluables i comparables, amb objectius quantificables, abans de l’1 de juliol de 2021, amb la finalitat de determinar els percentatges efectius de minimització de residus de forma dissociada d’aquest creixement econòmic que puga esdevindre’s en determinats sectors industrials. Igualment ha de determinar el calendari d’implementació en l’horitzó de vigència del present pla, abans de l’1 de gener de 2022.
Com a mínim, se n’hauran de contemplar obligatòriament en els plans de prevenció i reducció de residus perillosos, el tractament previ mitjançant les tècniques i MTD disponibles destinades a la reducció o pèrdua de perillositat dels residus, perquè siguen tractats posteriorment.
En tot cas, estaran obligats a la presentació del pla aquells productors per als quals així s’especifique en la normativa bàsica estatal.


Article 28. Millora en la gestió de residus industrials
Les majors dificultats que es detecten en la gestió dels residus industrials se centren en la identificació correcta dels codis LER i en la determinació dels tractaments més adequats a cada tipus de residus, i també les deficiències en informació sobre generació i tractament.

De conformitat amb les previsions de la normativa bàsica estatal, Llei 22/2011, de residus i sols contaminats, així com el PEMAR, o normes que les desenvolupen o substituïsquen, es proposa com a objectius qualitatius generals per a millorar la gestió de residus industrials les següents prescripcions:
a) Aplicació dels principis de proximitat i autosuficiència, amb caràcter general, en la gestió dels residus industrials que fomenten la implantació d’instal·lacions de gestió al voltant de les àrees productores, sempre d’acord amb la normativa bàsica estatal en la matèria i amb la jerarquia de gestió de residus i els principis del paquet d’economia circular després de l’entrada en vigor en el període de vigència del present PIRCVA.
b) Aplicació del principi de jerarquia en la gestió dels residus industrials mitjançant informació i formació sobre els tractaments mediambientalment més adequats.
c) La separació dels diferents materials reciclables en origen en les indústries productores. Per a això, abans de l’1 de gener de 2020, en l’àmbit estricte de les seues competències, els ajuntaments que disposen als seus termes municipals de polígons industrials o tinguen previsió de tenir-los, han de redactar una ordenança de les seues competències, en la qual s’explicite l’obligació de la separació dels materials reciclables en origen.
d) Fomentar l’aplicació de les MTD relatives a la prevenció de residus en cada sector industrial, en particular per als sectors que generen residus perillosos.
e) Fomentar l’aplicació de les MTD de tractament de residus i establiment de criteris tècnics i requisits exigibles a les instal·lacions de tractament de residus industrials i les empreses que gestionen els residus, en el si de la Comissió de Coordinació Nacional de Residus, d’acord amb la normativa estatal.
f) Establiment de campanyes d’inspecció per a eradicar la gestió de residus realitzada per empreses o particulars no autoritzats, en col·laboració amb altres organismes públics, com el ministeri competent en medi ambient, el Seprona, la Policia Autonòmica i la Direcció General de Duanes.
g) Establiment de campanyes específiques a agents il·legals que operen sense tindre cap autorització per a fer-ho.
h) Establiment de procediments administratius de control i mitjans telemàtics per a millorar la informació sobre la generació i gestió de residus industrials i la traçabilitat d’això, tot comptant amb la indústria i d’acord amb la normativa estatal.
i) No es preveu la incineració, coincineració ni valorització energètica de residus perillosos de qualsevol tipus susceptibles de tractaments previs o alternatius, en l’àmbit geogràfic de la Comunitat Valenciana.

j) Es fomentarà la valorització material davant de l’energètica dels residus, així com davant de la incineració, valorització energètica i la coincineració, tot seguint la jerarquia de gestió de residus. No s’admet la valorització energètica, incineració ni coincineració dels residus perillosos d’origen industrial que no justifiquen la seua inviabilitat de reutilització, reciclatge i valorització material prèvia, segons les operacions de gestió establides en la normativa bàsica estatal. Per a això, s’haurà de justificar, amb l’autorització de Conselleria, el compliment d’aquesta jerarquia. Igualment caldrà justificar el compliment de les condicions imposades a les autoritzacions ambientals integrades per tal de realitzar operacions de valorització energètica, i coincineració en matèria d’emissions a l’atmosfera, salut laboral i salut ambiental.

k) En qualsevol cas, no s’admetran en les operacions de valorització energètica, incineració ni coincineració, materials d’entrada en aquests processos qualificats com cancerígens, mutagènics, tòxics per a la reproducció i la lactància, corrosius o mortals en contacte amb la pell.

l) Per als residus industrials assimilables a domèstics se seguirà el que es regula en aquest PIRCVA.
m) No obstant l’anterior, les autoritats públiques podran autoritzar la coincineració o valorització energètica d’aquells residus industrials no perillosos en què, atés l’interés públic, es considere aquesta tècnica l’única alternativa de gestió possible (per exemple, en determinats casos, farines càrnies o productes decomissats).
n) La direcció general amb competències en residus realitzarà un estudi tècnic, jurídic i econòmic sobre la viabilitat de la implantació de bonificacions fiscals dins de l’àmbit autonòmic a les indústries productores que utilitzen en els seus processos de fabricació elements monomaterials que en faciliten la recuperació posterior.


CAPÍTOL IV
Disposicions relatives a residus específics

Article 29. Residus de construcció i demolició
Abans de l’1 de març de 2020, mitjançant un Decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de residus, s’ha d’establir una norma tècnica sobre el règim de producció i gestió d’RCD a la Comunitat Valenciana, a més d’una sectorització del model de gestió, a l’objecte que totes les zones de la Comunitat puguen disposar d’instal·lacions de gestió d’RCD, i complir els principis de proximitat i d’autosuficiència.
Aquesta norma tècnica es vincularà, en el seu contingut, amb els plans locals de gestió de residus, així com amb els consorcis de residus i ens locals competents de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, si escau. Igualment, es vincularà amb les diferents ordenances municipals de gestió de residus. El Decret proposarà una ordenança tipus de gestió d’RCD.

La Generalitat, en l’àmbit de les seues competències, ha de promoure, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, la demolició selectiva amb la intenció de permetre la retirada i el maneig segur dels RCD i els recursos continguts en els residus, així com la preparació per a la reutilització i el reciclatge d’alta qualitat mitjançant la retirada selectiva dels materials.
En aquesta norma tècnica s’han d’establir les condicions per a promoure la separació en origen dels RCD i les bones pràctiques en l’execució de les obres d’enderrocament i demolició. En compliment del que es disposa en el Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, s’ha d’incloure un programa de prevenció i un programa de recollida i selecció en origen.
D’altra banda i atés que no hi ha cap mena de normativa estatal, la conselleria competent en medi ambient ha de fomentar l’ús adequat dels àrids reciclats i establir mitjançant norma tècnica específica els requisits per a la utilització dels àrids reciclats i dels materials de construcció obtinguts com a producte d’una operació de valorització de residus de construcció i demolició.
En l’atorgament de la llicència municipal d’obres s’ha d’exigir al productor d’RCD, incloure en el projecte d’execució de l’obra un estudi de gestió de residus de construcció i demolició, que ha de contindre la traçabilitat completa de la gestió del residu (on es depositen, qui els tracta, tipus de tractament, etc.), així com els apartats establits en l’article 4 del Reial Decret 105/2008, o norma que el modifique o substituïsca. Així mateix, s’exigiran, mitjançant la corresponent ordenança municipal, els mecanismes de control i inspecció i la constitució d’una fiança o una altra garantia financera equivalent en quantia suficient, per a garantir el compliment de les obligacions que li imposa l’esmentat Reial Decret 105/2008, o norma que el modifique o substituïsca, de conformitat amb el que s’estableix en l’article 6.
Els residus perillosos que apareguen en les obres de construcció i demolició, diferents de les obres menors de construcció o reparació domiciliària, d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus, han de ser lliurats a algun gestor autoritzat per a gestionar-los, lliurament que s’ha de fer per qui execute les obres com a posseïdor de residus, sense que li siga exigible autorització/o registre com a productor de residus perillosos de la Comunitat Valenciana. En les obres menors poden dipositar-se en l’ecoparc, si aquest està habilitat per a la recepció i emmagatzematge de tot això.
En el cas de residus perillosos que pogueren aparéixer en les obres de construcció o reparació domiciliària menors, aquests es poden lliurar a l’ecoparc de gestió consorciada sempre que aquest els admeta en funció del volum i tipologia segons les seues pròpies normes d’ús i funcionament d’ecoparcs. En qualsevol cas, s’han de lliurar de forma segregada els residus perillosos de la resta d’RCD no perillosos. En cas de no admissió d’aquests residus en l’ecoparc pels motius indicats, s’han de lliurar a un gestor autoritzat de residus.

D’acord amb el Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, i la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, els residus procedents d’obres menors de construcció o reparació domiciliària tenen la consideració de residus domèstics i assimilables.

Els objectius en matèria de gestió d’RCD són els següents:
Abans de l’1 de gener de 2020, promoure l’establiment d’un acord marc sectorial per a impulsar la utilització d’àrids reciclats procedents d’RCD en obres de construcció.

Percentatge d’RCD no perillós a preparació per a la reutilització, reciclatge i altres operacions de valorització (a exclusió de terres i pedres netes):
31 de desembre de 2019: 68%
31 de desembre de 2020: 70%
31 de desembre de 2021: 73%
31 de desembre de 2022: 75%

Eliminació d’RCD no perillosos en abocador:
31 de desembre de 2019: 32%
31 de desembre de 2020: 30%
31 de desembre de 2021: 27%
31 de desembre de 2022: 25%

Percentatge de terres i pedres netes (LER 170504), utilitzades en obres de terra i en obres de restauració, condicionament o reompliment:
31 de desembre de 2019: 87%
31 de desembre de 2020: 90%
31 de desembre de 2021: 92%
31 de desembre de 2022: 93%

Eliminació de terres i pedres netes (LER 170504):
31 de desembre de 2019: 13 %
31 de desembre de 2020: 10 %
31 de desembre de 2021: 8%
31 de desembre de 2022: 7%

Article 30. Vehicles al final de la seua vida útil
Els gestors de residus procedents de vehicles no inclosos en l’àmbit d’aplicació del Reial Decret 20/2017, de 20 de gener, sobre gestió de vehicles al final de la seua vida útil (vehicles industrials, autobusos, motocicletes), estaran obligats a complir els mateixos requisits tècnics i operacionals actualment exigibles a les instal·lacions que gestionen vehicles al final de la seua vida útil inclosos en l’àmbit d’aplicació del Reial Decret esmentat (centres autoritzats de tractament). A aquest efecte, es concediran autoritzacions administratives específiques per a aquest tipus d’instal·lacions, per a l’atorgament de les quals es revisarà el compliment dels requisits actualment exigibles als centres autoritzats de tractament. Referent a això, cal ajustar-se al que disposa el Reial decret 20/2017 i el Reial Decret 1619/2005 a fi d’aplicar la RAP de pneumàtics usats a l’obligat en cada cas, o norma bàsica que la modifique, desplegue o substituïsca.
Respecte a la gestió dels olis usats i el possible règim de subjecció a la RAP s’ha de complir, a més, amb el que exigeix el Reial Decret 679/2006 o norma que el modifique o substituïsca.
Els objectius mínims de gestió que cal aconseguir són els següents:
Reutilització i reciclatge: 90 % abans de 2020.
Reutilització, reciclatge i valorització: 95 % abans de 2020.
Des de l’any 2017 en avant, s’ha de destinar un percentatge del pes del vehicle, de peces o components dels VFU, a preparació per a la reutilització, als centres autoritzats de tractament, d’acord amb el Reial Decret 20/2017, o norma que el modifique o substituïsca.

Article 31. Olis industrials usats
Es consideren olis usats tots els olis minerals o sintètics, industrials o de lubricació, que hagen deixat de ser aptes per a l’ús originalment previst, com els olis usats de motors de combustió i els olis de caixes del canvi, els olis lubrificants, els olis per a turbines i els olis hidràulics. En queden exclosos els olis industrials usats que continguen més de 50 ppm de PCB, els quals s’ha de regir per la regulació específica d’aquests.

La Conselleria competent en matèria de medi ambient coadjuvarà a la iniciativa privada en la implantació d’instal·lacions de regeneració d’olis industrials usats, activitat ambiental amb potencial de desenvolupament i especial valor estratègic a la Comunitat Valenciana davant de la manca d’aquest tipus d’instal·lacions.
L’actuació de la Generalitat tendirà a garantir el compliment del principi d’autosuficiència amb caràcter general, específicament en aquest tipus de residus, en allò que siga possible, de manera que siguen tractats en instal·lacions de la Comunitat Valenciana o pròximes a aquesta, d’acord amb la normativa bàsica de l’Estat en la matèria, i d’acord amb la jerarquia en la gestió de residus i els principis del paquet d’economia circular, després de l’entrada en vigor en el període de vigència d’aquest PIRCVA.
La iniciativa pública pot actuar, amb caràcter subsidiari, en el cas que la iniciativa privada no emprenga accions per a l’adequada gestió d’aquest tipus de residus a la Comunitat Valenciana, o quan les que s’establisquen siguen insuficients o notòriament inadequades. Tot això, per motius d’interés general i d’acord amb la normativa bàsica estatal, amb la declaració prèvia de servei públic realitzada degudament.

Els objectius de recuperació d’aquest residu són els següents:
Abans de 2020:
Recollir el 100 % de l’oli usat generat i gestionar-lo de forma autoritzada.
Recuperació d’olis usats generats en un 95 %.
Regeneració d’olis usats generats en un 65 %.
Valorització del 100 % de l’oli recollit.

Article 32. Residus sanitaris
D’acord amb l’article 8 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, la Generalitat té competència per a declarar servei públic de titularitat autonòmica totes o algunes de les operacions de gestió de determinats residus, de conformitat amb el que disposa l’article 12.3 de la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus, que s’ha de realitzar mitjançant una norma amb rang de llei formal.

Davant la insuficient capacitat de tractament o la manca d’instal·lacions de tractament, en relació a determinats grups d’aquests residus, considerant que la majoria dels residus sanitaris es generen en activitats hospitalàries de caràcter públic, mitjançant una norma amb rang de llei es poden declarar servei públic de titularitat autonòmica les operacions consistents en:
a) tractament dels residus sanitaris del grup III,
b) tractament dels residus citostàtics del grup IV.
Les operacions de tractament seran les contemplades com a tals per als grups esmentats en el Decret 240/1994, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament regulador de la gestió dels residus sanitaris, i en l’Ordre de 14 de juliol de 1997, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desplega el Decret esmentat, o les normes que les substituïsquen.

Es determinen les següents prescripcions tècniques per a la millora de la gestió dels residus sanitaris:
a) S’ha de fer una gestió separada dels residus dels grups I i II (intracentre i extracentre). Referent a això, per tant, els residus sanitaris del grup I s’han de transportar extracentre fins al gestor final de forma separativa dels residus sanitaris del grup II.
b) La gestió extracentre dels residus del grup II com a residus assimilables a domèstics no poden ser sotmesos a processos de triatge en planta TMB, sinó únicament destinats a valorització energètica o eliminació en abocador.
c) El transport de residus sanitaris s’ha de fer amb mitjans que en garantisquen en tot moment l’estanquitat.
d) Els vehicles sanitaris del grup II seran isotèrmics en caixa tancada dotada de tancament de seguretat, impermeable a l’aigua, especialment estanca i de fàcil desinfecció. El temps de transport entre el centre productor i el centre gestor no ha de ser superior a 24 hores.
e) Els residus del grup III poden ser eliminats com a residus assimilables a domèstics una vegada desinfectats i triturats fins a resultar visualment irrecognoscibles. El transport i eliminació d’aquests residus una vegada tractats en instal·lacions autoritzades s’ha de fer en bales retractilades.
f) Sense perjudici de l’aplicació de les millors tècniques disponibles, el tractament dels residus citostàtics i citològics del grup IV s’ha de fer mitjançant la neutralització química o incineració a una temperatura que n’assegure la total destrucció.
Amb caràcter general, una vegada depositats els residus sanitaris al magatzem temporal, la freqüència de retirada per a procedir al tractament d’aquests ha de ser la següent:
a) Per als residus sanitaris no específics (grup II) la freqüència ha de ser l’habitual per als residus domèstics i assimilables.
b) El període màxim d’emmagatzematge dels residus sanitaris específics (grup III) i residus citostàtics/citotòxics (grup IV) no ha d’excedir de 72 hores quan la producció mitjana mensual d’aquests residus siga superior a 1.000 quilograms.
El període màxim d’emmagatzematge de residus del grup III i citostàtics i citotòxics del grup IV establit en la lletra b, de l’apartat anterior, pot prolongar-se fins als terminis i en els casos següents:

a) Set dies quan la producció mitjana mensual de residus sanitaris estiga compresa entre 251 i 1.000 quilograms.
b) Quinze dies, quan la producció mitjana mensual estiga compresa entre 50 i 250 quilograms.
c) Trenta dies, quan la producció mitjana mensual siga inferior a 50 quilograms.
d) Tres mesos quan es generen exclusivament residus punxants o tallants en quantitats inferiors a 3 quilograms al mes.
No obstant això, de forma justificada, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot reduir els terminis d’emmagatzematge anteriorment indicats a la meitat, quan l’emmagatzematge en els terminis indicats anteriorment haja causat un anormal funcionament de la instal·lació de gestió de residus sanitaris, documentada com cal i justificada de forma ferma per l’autoritat pública.
Els objectius de tractament de residus sanitaris són els següents, respecte de la totalitat de residus sanitaris produïts:
31 de desembre de 2019: 100 % residus sanitaris grups III i IV amb tractament previ d’esterilització. 70 % material esterilitzat a l’abocador.

31 de desembre de 2020: 100 % residus sanitaris grups III i IV amb tractament previ d’esterilització. 65 % material esterilitzat a l’abocador.

31 de desembre de 2021: 100 % residus sanitaris grups III i IV amb tractament previ d’esterilització. 60 % material esterilitzat a l’abocador.

31 de desembre de 2022: 100 % residus sanitaris grups III i IV amb tractament previ d’esterilització. 50 % material esterilitzat a l’abocador.

En qualsevol cas, la Generalitat fomentarà l’aplicació de MTD disponibles, alternatives, diferents de la incineració-coincineració-abocament-autoclau, per a esta tipologia de residus que incentive els principis de proximitat i eficiència en la gestió, mitjançant proves pilot o projectes inicials d’aquestes MTD.
En el cas de considerar-se necessàries, l’aplicació de noves prescripcions per a la millora de la gestió d’aquest flux de residus dins de l’horitzó temporal del present pla, la Generalitat desenvoluparà un nou reglament regulador de residus sanitaris a la Comunitat Valenciana que incloga els canvis produïts en l’ordenament jurídic d’aplicació a la producció i gestió dels residus en general.

Article 33. PCB i PCT
Els objectius dels següents residus són els següents:
Abans del 31 de desembre de cada any, s’ha de fer l’eliminació o la descontaminació de tots els aparells amb PCB-PCT acreditat que hagen aflorat l’any precedent, exceptuant-ne els transformadors amb concentració de PCB-PCT entre 50 i 500 ppm, que poden continuar en servei fins al final de la seua vida útil.
Abans del 31 de desembre de cada any, demostració acreditada, mitjançant anàlisis químiques, del contingut o l’absència de contingut de PCB-PCT de tots els aparells que, per raons diverses, encara figuren en el grup 3 (aparells dubtosos que poden contindre PCB) de l’inventari nacional de PCB actualitzat al 31 de desembre de l’any anterior, conformement amb la normativa vigent o aplicable en cada moment.

Article 34. Trasllats de residus fora de la Comunitat Valenciana
Segons la Llei 22/2011 i les seues modificacions actualment en tramitació, la Comunitat Valenciana té les competències de control de moviment de residus, tant d’importació com d’exportació, dins de la UE.
Així mateix, el moviment de residus des de la Comunitat Valenciana fora de la UE és competència del ministeri amb competències en matèria de medi ambient.
En aquest sentit, la Generalitat aprova anualment el seu pla d’inspecció d’instal·lacions, entre les quals es troben el moviment de residus a l’interior de la UE.
D’altra banda, es manté un contacte permanent amb els agents dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, principalment Seprona i Policia Autonòmica, per tal de realitzar inspeccions en zones portuàries i carreteres.
Així mateix, es realitzaran intercanvis d’informació amb l’AEAT, sobretot quant a les bases de dades de duanes.

Article 35. Programa de gestió d’eliminació de residus en abocadors
A l’efecte del present pla, es reduiran gradualment els percentatges de residus biodegradables en abocadors, conformement amb els objectius de l’RD 1481/2001, d’eliminació de residus mitjançant el depòsit en abocadors.
Igualment, s’estableixen els següents percentatges de reducció de residus industrials no perillosos:
Abans del 31 de desembre de 2020: reducció d’un 10 % respecte de la producció de l’exercici 2010 (dades del PEMAR).
Abans del 31 de desembre de 2022: reducció d’un 20 % respecte de la producció de l’exercici 2010 (dades del PEMAR).

Article 36 Model d’ordenança reguladora dels ecoparcs
Amb la finalitat de dotar les entitats locals amb un instrument de referència quant al règim de funcionament dels ecoparcs, s’inclou en l’annex 1.2 del present pla el model d’ordenança reguladora de l’ús i funcionament de l’ecoparc.
En aquesta s’aclareix, en relació amb la definició de residus domèstics i semblants, la consideració com a tals dels residus d’empreses de manteniment, en la mesura que són generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, que són, doncs, admissibles en els ecoparcs com a residus domèstics i assimilables.

Article 37. Mitjans tècnics
Amb la finalitat d’adaptar la normativa vigent a les noves tecnologies de la informació, el registre que han de portar els productors de residus perillosos, de residus sanitaris i els gestors de residus, perillosos o no perillosos, relatiu a l’origen, quantitat, destinació, mètodes i llocs de tractament, i també les dates de generació i cessió, pot ser portat mitjançant una aplicació informàtica o qualsevol altre mitjà tècnic com a alternativa al «Llibre oficial de control» en la mesura que l’esmentada informació siga sempre accessible per a l’Administració.

Article 38. Règim dels plans zonals de gestió de residus domèstics i assimilables que no han desenvolupat instal·lacions pròpies de valorització i eliminació de residus
Les àrees de gestió dels consorcis de residus V5 i A6 de la Comunitat Valenciana que, per la seua singular problemàtica i conflictivitat, no disposen d’instal·lacions de valorització i eliminació definitives de residus domèstics i assimilables a l’entrada en vigor de la present norma (operacions de gestió R3, R12 i D5), han d’adaptar els seus projectes de gestió i, si escau, els contractes administratius adjudicats per a desenvolupar-los.
A aquest efecte, i amb vista a conciliar les previsions dels plans zonals amb les actuals exigències sobre rendiments dels sistemes de tractament de residus inscrits en el PEMAR i en la present norma, els nous complexos de valorització i eliminació han de comprendre més d’una instal·lació de valorització i, com a mínim, una instal·lació d’eliminació de rebutjos de residus domèstics i semblants i una instal·lació d’eliminació de rebutjos de valorització de RCD.
Les noves instal·lacions de valorització de la fracció de bioresidus, podran ser de capacitat inferior a les 20.000 tones anuals si el consorci de residus així ho estima convenient i les seues mesures tècniques i infraestructura hauran de ser adequades a la quantitat de bioresidus a tractar, i no serà obligatori, si la tramitació ambiental de la instal·lació no ho requereix, tancaments laterals superflus de les instal·lacions o qualsevol altra obligació tècnica dels plans zonals que no siga acorde a les noves condicions d’ubicació establides en el PEMAR.
Quant a les instal·lacions de valorització i gestió de residus, han de desenvolupar-se preferentment i en primera instància les relatives a les estacions de transferència, ecoparcs i valorització de la fracció orgànica. Tot això, a fi de donar el màxim suport possible a les recollides selectives en origen i afavorir la prevenció en la generació de residus i la prevenció en la generació de rebutjos de residus.

Quant a les instal·lacions d’eliminació, en una única instal·lació o en diverses, s’haurà de donar resposta a les diverses tipologies de rebutjos de residus. Entre altres, rebutjos de valorització de residus domèstics i assimilables, rebutjos de valorització d’RCD i rebutjos de la valorització de residus de mobles i estris.
Els consorcis afectats, per les prevencions d’aquest article, per a una àgil i diligent adaptació dels seus projectes de gestió i, si s’escau, contractes administratius per a desenvolupar-los, que permeta la posada en valor de les infraestructures necessàries per a la valorització i eliminació dels residus domèstics i assimilables, bé de forma integral, bé gradualment, han de fer servir tots els instruments jurídics disponibles.

En els nous projectes de gestió que cal desenvolupar, així com les modificacions o desenvolupaments dels actuals, s’ha d’integrar de forma explícita el principi de proximitat recollit en el PEMAR, pel qual les instal·lacions que s’hagen d’executar s’han de situar prop de les zones de generació de residus en un nombre adequat per a cada pla zonal. Les autoritzacions ambientals en tramitació a l’entrada en vigor d’aquesta norma, corresponents a instal·lacions de valorització, eliminació o rebuig de residus domèstics o assimilables, que satisfacin íntegrament les necessitats d’una àrea de gestió de residus, que resulten incompatibles amb les determinacions del present Pla o del PEMAR, caldrà que s’ajusten a aquestes disposicions. A tals efectes, l’ens promotor realitzarà les conseqüents adaptacions tant en la documentació objecte de l’autorització com en els negocis jurídics per al seu desenvolupament.
S’ha de disposar d’un o més d’un nou projecte de gestió de residus domèstics i assimilables que desenvolupen les principals instal·lacions, almenys de valorització de residus domèstics i assimilables, en un termini màxim de nou mesos des de l’entrada en vigor del present PIRCVA. A aquest respecte, des de l’entrada en vigor del present PIRCVA, s’haurà de donar solució a l’àmbit geogràfic d’aquests consorcis a través d’un o de diversos projectes de gestió de residus (transferències, ecoparcs, instal·lacions de valorització, instal·lacions d’eliminació), amb l’objectiu d’avançar en la millora de la gestió dels residus en aquestes àrees geogràfiques i que una possible instal·lació amb possibles problemes, no paralitze, en cap cas, el desenvolupament de la resta d’infraestructures.

Article 39. Instal·lacions de titularitat privada existents
Les instal·lacions de gestió de residus de titularitat privada que en el moment de la publicació del PIRCVA disposen d’alguna infraestructura ja construïda, presten o hagen prestat serveis a entitats municipals per a la gestió de residus domèstics i assimilables, es tindran en compte, en la mesura que siga possible, en l’execució dels plans zonals en l’àmbit territorial dels quals s’incloguen.
En tot cas, només es consideren instal·lacions que contribueixen positivament a la millora de la gestió de residus domèstics i assimilables i garantisquen la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica dins del compliment dels requisits legals per a operar com a gestor de residus, englobat en tot cas sota una gestió consorciada.

Article 40. Termini d’adaptació de les instal·lacions existents per a la gestió de residus domèstics i assimilables, així com dels plans zonals i dels projectes de gestió aprovats
Les instal·lacions existents en el moment de la publicació del PIRCVA han d’adaptar-se a les prescripcions d’aquest en el termini màxim d’un any a partir de la data de l’entrada en vigor.
A l’efecte de l’evacuació d’informes tècnics per als expedients d’aprovació de nous projectes de gestió de residus domèstics i assimilables o modificacions de projectes de gestió de residus domèstics i assimilables existents, és indiferent que l’informe tècnic d’aquests el redacte una comissió tècnica aprovada per l’òrgan de govern corresponent del consorci, o bé la gerència i/o el responsable de contractes del consorci, en cas de disposar d’aquests, nomenats pels òrgans de govern del Consorci o ens competent de valorització l eliminació, si es dona alguna de les circumstàncies següents: menor preu, major diligència, millors coneixements tècnics o major agilitat en la tramitació administrativa de l’expedient. L’expedient ha de disposar del vist i plau dels serveis tècnics de la conselleria competent en matèria de residus.

Les instal·lacions no existents han de projectar-se i executar-se íntegrament conformement amb el PIRCVA. Referent a això, des de l’entrada en vigor del present PIRCVA, es podrà donar solució a l’àmbit geogràfic dels consorcis de residus i ens locals competents de valorització i eliminació de residus domèstics i assimilables, transferències i gestió d’ecoparcs, a través d’un o diversos projectes de gestió de residus (entre altres, transferències, ecoparcs, instal·lacions de valorització, instal·lacions d’eliminació, etc.), amb l’objectiu d’avançar en la millora de la gestió de residus en aquestes àrees geogràfiques.
Tots els projectes de gestió aprovats hauran d’adaptar-se a les prescripcions del present PIRCVA en el termini màxim de dotze mesos des de l’entrada en vigor. Tot això, a excepció del que preveu l’article 38, els terminis de la qual seran de nou mesos.
En cas de consorcis amb algunes infraestructures de valorització (operació de gestió R12, almenys) en funcionament actualment, aquests podran donar solució a la valorització i eliminació de les seues àrees geogràfiques a través d’un o més d’un projecte de gestió (transferències, ecoparcs, plantes de tractament de bioresidus, plantes de valorització de la fracció tot u, instal·lacions d’eliminació), a partir de l’entrada en vigor del present pla.
En l’horitzó temporal del present pla, la conselleria competent en matèria de residus procedirà a revisar, actualitzar i aprovar els plans zonals de gestió de residus de cada zona, sense que això siga obstacle per a paralitzar de cap manera les millores requerides en el present PIRCVA, de compliment obligatori per a totes les parts implicades.

Article 41. Adaptació dels planejaments urbanístics en revisió
Segons allò previst a la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Passatge de la Comunitat Valenciana, modificada per la Llei 1/2019 de 5 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/2014, així com d’acord amb la Llei 14/2018, de 5 de juny, de la Generalitat, de modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, o legislació que les substituïsquen al llarg del present Pla, als expedients de revisió del planejament general que estiguen en tràmit i aquells la informació pública dels quals s’inicie amb posterioritat a l’entrada en vigor del PIRCVA, s’estarà a allò disposat a l’article 26 del present PIRCVA.


Article 42. Vigència normativa
Mentre s’adapten les disposicions de desplegament en matèria de residus a les especificacions contingudes en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues modificacions, que estableix la disposició addicional huitena d’aquesta llei, continuen vigents les normes reglamentàries i Ordres de desplegament a les quals s’al·ludeix en el PIRCVA, en allò que no s’oposen a aquesta llei o la contradiguen o hi siguen incompatibles amb aquesta, tal com ordena la disposició derogatòria única.

Article 43. Foment de la recollida selectiva de bioresidus i noves instal·lacions i equips de tractament de residus, mitjançant cànons a l’abocament i la incineració
L’obligació d’establiment de sistemes de recollida porta a porta o equivalent que permeta l’aplicació de sistemes com el pagament per generació, directament a la ciutadania, per als municipis de més de 50.000 habitants censats, per a la fracció bioresidus i envasos lleugers, serà aplicable a partir de l’1 de gener de 2021, encara que l’obligació d’implantació de la recollida selectiva de bioresidus serà aplicable a partir del 31 de desembre de 2019.
D’acord amb les recomanacions de la UE, en la nova Directiva 851/2018, mitjançant una norma amb rang de llei, s’hi han d’establir cànons a les operacions de depòsit en abocadors i incineració de residus, tant domèstics com comercials o industrials. Aquests ingressos, després dels tràmits pertinents, han de ser finalistes i han d’utilitzar-se per al foment de la reducció, preparació per a la reutilització, recollides selectives en origen, tractament previ i valorització material, dels diferents sectors i agents gravats.
Aquests cànons no són merament recaptatoris, sinó incentivadors de la millora de la gestió de residus i poden destinar-se parcialment a la investigació en noves fórmules de gestió de residus alternatives a l’abocament i la incineració.

Article 44. Autorització administrativa de gestor de residus a la Comunitat Valenciana a instal·lacions amb problemàtiques de gestió
En relació amb les instal·lacions de gestió de residus preexistents a l’entrada en vigor del present pla, que tinguen concedida una autorització administrativa preexistent per a qualsevol operació de gestió de residus de qualsevol tipus, en l’àmbit geogràfic de la Comunitat Valenciana i sobre les quals s’acrediten com cal problemàtiques ambientals en el seu entorn geogràfic com a conseqüència de dos o més incidents ambientals anuals en les seues instal·lacions, segons la definició legal d’incident ambiental de la normativa bàsica estatal, després del tràmit administratiu pertinent establit legalment, la Generalitat, a través de la conselleria competent en medi ambient, podrà retirar temporalment o totalment, de forma cautelar, l’autorització de gestor de residus a la Comunitat Valenciana i, per tant, la capacitat legal d’aquesta a gestionar residus a la Comunitat durant aquest període.

Aquesta retirada no podrà alçar-se fins que la mercantil afectada acredite mitjançant un informe d’una entitat col·laboradora de l’administració (EMCA), acreditada com cal, amb el vistiplau del Servei de gestió de residus de la Generalitat, que s’han solucionat els problemes tècnics, tecnològics, de disponibilitat de personal tècnic o de tota mena que van causar els incidents ambientals.


ANNEXOS

ANNEX 1.1. NORMA TÈCNICA REGULADORA DE LA IMPLANTACIÓ I FUNCIONAMENT DELS ECOPARCS

La instal·lació definida com a ecoparc haurà de complir les condicions que s’especifiquen en aquesta norma tècnica.

1. Definició
L’ecoparc és una instal·lació municipal tancada i vigilada, destinada a la recepció i emmagatzematge temporal i separat d’aquells residus urbans que no són objecte de recollida en vorera, amb la finalitat de facilitar-ne i garantir-ne una adequada gestió.
Són usuaris dels ecoparcs els particulars, així com les persones físiques o jurídiques titulars de comerços, oficines i/o serveis en l’àmbit territorial al fet que done servei l’ecoparc.
Aquest tipus d’instal·lació ha de servir com a equipament d’educació ambiental, amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar els usuaris sobre els beneficis ambientals d’una correcta segregació dels residus.


2. Caràcter de la norma
El present Annex a la Revisió i Actualització del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCVA) desenvolupa el contingut de la Norma Tècnica reguladora de la implantació i el funcionament dels ecoparcs, el caràcter dels quals serà vinculant pel que fa únicament a les especificacions recollides en els apartats següents:
2.1. Planificació urbanística
2.2. Criteris d’ubicació
2.3. Tipus d’ecoparcs
2.4. Ecoparcs necessaris
2.5. Projecte de construcció

3. Antecedents
La Comunitat Valencià compta des de 1997 amb un Pla integral de residus (d’ara endavant PIR97), aprovat per Decret 317/1997, de 24 de desembre, del Consell, i modificat pel Decret 32/1999, de 2 de març, del Consell.
Mitjançant el Decret 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d’aprovació definitiva del Pla Integral de Residu de la Comunitat Valenciana (PIRCV), es va realitzar la revisió i actualització del PIR97, i es va incorporar com a document d’ordenació la norma tècnica de reguladora de la implantació i funcionament dels ecoparcs.
En els documents d’ordenació dels Plans Zonals de residus desenvolupats i aprovats d’acord amb el PIR97, es proposava la instal·lació d’ecoparcs per a la recollida dels residus perillosos d’origen domiciliari, així com dels residus voluminosos, residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) provinents de llars particulars, residus verds, residus de construcció i demolició (RCD) d’obra menor i altres residus no perillosos (vidre, plàstic, paper-cartó, metalls, tèxtils,...), i s’establia com a criteri de localització un ecoparc per municipi.

Amb la revisió del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana es van establir criteris per a definir les instal·lacions identificades com ecoparcs, la seua titularitat, possibles ubicacions, residus admissibles, les característiques constructives i les normes d’ús i gestió.

Donades les discrepàncies sorgides en la interpretació d’algunes de les prescripcions de l’anterior norma tècnica reguladora de la implantació i funcionament dels ecoparcs del PIRCV, es proposen en la present revisió millores derivades de la nova normativa aprovada, entre les quals cal citar la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats; el Reial-Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics; i el Pla Estatal Marc de Gestió de Residus 2016-2022.


4. Règim legal
La construcció, ampliació o modificació de les instal·lacions de l’ecoparc queda sotmesa a llicència ambiental (Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat de Prevenció, Qualitat, i Control Ambiental d’Activitats en la Comunitat Valenciana.) i d’obertura, així com llicència d’edificació a atorgar per l’Ajuntament o entitat local.
La titularitat de la instal·lació serà sempre de l’entitat local o del Consorci corresponent, en ser el servei prestat públic i de titularitat municipal (Article 5 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana; Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats; i Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local).
L’Administració Pública titular de l’ecoparc (Ajuntament, Consorci o altres formes d’agrupació local) podrà realitzar les activitats de gestió de residus domèstics i assimilables, bé directament o mitjançant qualsevol altra forma de gestió prevista en la legislació sobre règim local.

Les operacions de gestió de residus que es realitzen en els ecoparcs hauran d’estar autoritzades per la conselleria competent en medi ambient, conforme a la normativa de residus.
Pel fet que en aquestes instal·lacions es realitzen operacions de gestió de residus perillosos, queden subjectes a la prèvia formalització d’una assegurança de responsabilitat civil, que garantisca la cobertura de responsabilitats derivades dels possibles danys causats a terceres persones, a les seues coses o el medi ambient, en la quantia que es determine en la corresponent autorització. En el cas de gestió indirecta, l’assegurança de responsabilitat civil estarà subscrita per l’empresa explotadora.
Cada ecoparc haurà de disposar d’un Reglament Intern d’Ús i Gestió, basat en les especificacions contingudes en aquesta norma tècnica.

El titular de la instal·lació haurà d’emplenar, abans de l’1 de març de cada any, una memòria anual, amb el resum de les activitats realitzades l’any anterior, que serà presentada davant l’òrgan competent en matèria de residus. En aquesta memòria hauran de distingir-se els diferents orígens dels residus recollits.

5. Objecte i àmbit d’aplicació
La present norma tècnica s’ha elaborat per a la normalització dels ecoparcs de nova construcció i per als ja existents, per la qual cosa resulta d’aplicació per a tots els ecoparcs de la Comunitat Valenciana.

Les instal·lacions preexistents hauran d’adaptar-se a les seues determinacions en el termini màxim de dos anys. Excepcionalment es podrà autoritzar l’ampliació d’aquest termini, a fi de no interrompre el servei de recollida selectiva de residus domèstics i assimilables, sempre que no es danye el medi ambient ni es pose en perill la salut de les persones.


6. Característiques de les instal·lacions
A. Planificació urbanística
L’ecoparc ha de ser considerat un equipament públic d’infraestructura-servei urbà (IS) pertanyent a la xarxa primària i, a aquest efecte, els instruments de planificació urbanística establiran les reserves de sòl amb destinació dotacional, necessàries per a la seua implantació.


B. Criteris d’ubicació
i. Respecte a la qualificació del sòl
L’ecoparc se situarà preferentment en sòl urbà, i si això no fora possible en sòl no urbanitzable comú.
En els casos d’ubicació en sòl no urbanitzable comú, es tindran en compte els criteris següents:
• Respecte a la proximitat de terreny forestal, es guardarà la distància que establisca la normativa vigent en matèria d’ordenació territorial i forestal. En l’actualitat aquesta distància és de 500 metres amb el terreny forestal (Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, modificat pel Decret 148/2018, de 14 de setembre)llevat que es justifique la impossibilitat de respectar aquesta distància, en aquest cas es podrà reduir la separació al terreny forestal preparant i mantenint una zona de discontinuïtat, mai inferior a 25 metres d’amplària, separant la zona edificada de la forestal, permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, i si escau, amb l’estrat arbori fortament aclarit i podat fins a dos terços de l’altura total de cada peu, així com un camí perimetral de 5 metres d’amplària (Decret 36/2007, de 13 d’abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística.). Aquesta zona de discontinuïtat es dissenyarà conforme a la metodologia establida pel Pla de Silvicultura Preventiva de la Comunitat Valenciana. Tot això per a previndre situacions de risc d’incendi de la massa forestal.

• Es tindrà en compte l’existència de pous de proveïment, fonts i altres recursos hídrics per a evitar riscos de contaminació, havent de complir-se, si escau, les distàncies mínimes establides en la normativa vigent. Amb caràcter general i segons la normativa actual, s’estableix un perímetre de protecció de 300 metres, comptats des del límit exterior del punt de captació, llevat que existisca un perímetre fixat per l’òrgan competent o que estudis detallats justifiquen una distància diferent de la indicada (LLlei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.).


ii. Respecte a l’accessibilitat
L’ecoparc haurà de situar-se en zones de fàcil accés per als usuaris, d’acord amb els criteris següents:
– Se situaran preferentment en el nucli urbà o urbanitzable i si això no fora possible, s’estimarà un trajecte màxim d’uns 15 minuts des d’aquests. La distància recorreguda en aquest temps ha d’estar directament relacionada amb les condicions de trànsit de la zona i, per tant, depèn de la densitat de població i de la xarxa viària. Es poden aprofitar localitzacions pròximes a les zones industrials o d’oci del municipi, nusos de comunicació viària o zones de pas.
– La instal·lació haurà d’estar ben comunicada per carretera i en la mesura que siga possible es preveuran rutes per als vianants, parada de transport públic i carril bici.
– Els accessos hauran de disposar d’una il·luminació correcta, especialment les rutes per als vianants.
– Els accessos hauran de ser dissenyats i senyalitzats convenientment per a evitar situacions perilloses.

7. Tipus d’ecoparcs
En atenció al nombre d’usuaris potencials als quals es dirigeix la instal·lació, s’estableixen cinc models d’ecoparc: tipus A, tipus B, tipus C, tipus D i ecoparc mòbil.



Taula 1. Tipus d’ecoparcs

Ecoparc Població potencial Disposició Superfície (m²) Nombre contenidors Grandària contenidors
TIPUS A Fins a 1.000 1 cota 300-500 4-6 9 m³
TIPUS B 1.001 – 5.000 1 cota 500-1.000 6-8 9/18 m³
TIPUS C 5.001– 10.000 2 cotes 1.500-3.000 8-10 18/26 m³
TIPUS D Més de 10.001 2 cotes 2.500-5.000 10-15 18/26 m³
Mòbil Segons necessitats – (Camió) – Segons gestor


i. Ecoparc tipus A
És la instal·lació més senzilla, en la qual tots els seus elements s’organitzen al voltant d’una esplanada central. Disposarà d’una oficina de recepció, de 4 a 6 contenidors de 9 m³, d’un espai cobert, amb sistema de recollida de possibles vessaments, per a l’emmagatzematge dels residus perillosos i un altre de diferent per a residus d’aparells elèctrics i electrònics. La superfície aproximada per a aquesta instal·lació és de 300 – 500 m².

ii. Ecoparc tipus B
És una instal·lació xicoteta dissenyada a una sola cota organitzada entorn d’una esplanada central en els marges de la qual es col·loquen els elements necessaris descrits en l’apartat anterior, però amb contenidors de 9/18 m³ de capacitat. La superfície estimada per a aquesta instal·lació és de 500 – 1000 m².

iii. Ecoparc tipus C
És una instal·lació de grandària mitjana dissenyada en dues cotes per a facilitar l’aportació dels residus en els contenidors. El vial de circulació es troba en la cota superior i els diferents contenidors de 18/26 m³ i la resta dels elements en el nivell inferior. En funció del volum de residus que es depositen, la instal·lació pot estar dotada d’una bàscula i/o una màquina compactadora. La superfície necessària per a aquesta instal·lació és de 1500 – 2000 m².

iv. Ecoparc tipus D
És el model més gran d’ecoparc. S’articula d’una manera similar a l’anterior, si bé els contenidors tindran 18/26 m³ de capacitat i es disposarà d’un accés específic per als camions de transport dels residus (càrrega i descàrrega), diferenciat del dels vehicles dels usuaris. La superfície estimada per a aquest model és de 2500 – 5000 m².


v. Ecoparc mòbil
Es tracta d’un vehicle de recollida selectiva de residus que actua en diferents zones de la població amb una periodicitat i un recorregut preestablit. El vehicle vindrà equipat amb un contenidor amb diferents compartiments per a la recollida selectiva dels residus. Aquest servei haurà de ser usat preferentment per a recollir residus voluminosos i residus perillosos en zones urbanes denses i en zones rurals de baixa densitat de població.
L’entitat titular de l’ecoparc mòbil haurà de difondre adequadament els horaris i punts de recollida per a fomentar la participació ciutadana.
Els ecoparcs mòbils es consideren un complement als ecoparcs fixos, per la qual cosa no eximeixen de les necessitats mínimes dels fixos (tipus A, B, C i D)

vi. Àrea d’aportació
Es crea la instal·lació denominada «Àrea d’aportació», consistent en una instal·lació fixa inferior a 300 m² (menor superfície que el tipus A), per a la gestió exclusiva de residus no perillosos, per part del Consorci o entitat municipal o supramunicipal competent, en cas que aquest ho considere adequat dins del seu projecte de gestió d’ecoparcs (i àrees d’aportació). A l’efecte d’autorització, s’estarà al que es disposa per a l’ecoparc tipus A. Aquesta instal·lació requerirà almenys clos perimetral, porta d’accés, solera de formigó adequada i dos contenidors d’un mínim de 15 m³ cadascun, almenys per a RCD i mobles i estris. A l’efecte de la seua vigilància, aquesta podrà compartir-se amb altres unitats similars o realitzar-se per l’entitat local on se situe.


8. ecoparcs necessaris
El criteri seguit per a estimar el nombre d’ecoparcs necessaris a la Comunitat Valenciana, tenint en compte la població de dret del municipi i/o comarca i la seua dispersió geogràfica ha sigut el següent:

En zones rurals amb baixa densitat de població, l’ecoparc se situa en el municipi de major població de cada pla zonal amb una àrea d’influència de 5 quilòmetres per a donar servei als municipis veïns. En funció del nombre d’habitants als quals de servei es determinarà el número i tipus d’ecoparc/s a construir. Aquest procediment s’aplicarà progressivament fins que tots els nuclis urbans municipals queden inclosos en una àrea d’influència i tinguen assignats almenys un ecoparc. Associat a aquest ecoparc i en funció de les característiques de la zona, es podrà complementar el servei amb ecoparc mòbil.

Procedint d’aquesta manera en la totalitat del territori de la Comunitat Valenciana, s’obté la distribució d’ecoparcs fixos següent, per Pla Zonal:

Taula 2. Estimació del nombre d’ecoparcs per àrea de gestió

Àrea de gestió Nomenclatura anterior Tipus A Tipus B Tipus C Tipus D
C1 I 15 12 5 5
C2 II, IV, V 20 8 2 7
C3/V1 AG2 III, VIII 6 5 2 4
C3/V1 AG2 III, VIII 3 1 1
V2 AG1 III, VIII 1 13
V3 VI, VII, IX 16 26 1 9
V4 AG1 X, XI, XII 1 9 11 10
V5 AG2 X, XI, XII 13 33 6 5
A1 XV 3 4 4 13
A2 XIV 1 7 1 7
A3 XIII 1 4 5 4
A4 XVI 4
A5 XVIII 1 4 1 6
A6 XVII 2 1 9



9. Projectes de construcció
L’ecoparc es dissenyarà conforme a criteris de funcionalitat i accessibilitat, preveient mesures per a facilitar les operacions de depòsit de residus i de retirada dels contenidors, sense oblidar criteris paisatgístics i mediambientals que afavorisquen la seua integració en l’entorn.

i. Senyalització
La ubicació de l’ecoparc haurà d’estar prou senyalitzada en tot el terme municipal i, com a mínim, en tots els accessos al nucli urbà del seu municipi d’ubicació.
A l’entrada de la instal·lació es disposaran, en llocs ben visibles, un o diversos cartells informatius que continguen com a mínim la informació següent:
– Nom de la instal·lació.
– Horari d’obertura.
– Residus admesos.
– Limitacions quantitatives i qualitatives d’aportació.
– Taxes administratives que pertoquen.
– Entitat responsable de l’explotació de la instal·lació.
– Dades de contacte (telèfon, fax, pàgina web, correu electrònic, etc.).
Així mateix, la instal·lació disposarà de la senyalització interna necessària per a facilitar la circulació dels usuaris i la identificació dels residus que es poden depositar en cadascun dels contenidors. En el cas dels ecoparcs tipus C i D podria ser recomanable disposar en l’entrada d’un pla guia en el qual consten les diferents zones de contenidors.


ii. Infraestructura i equipaments
– La instal·lació disposarà d’un tancament perimetral que impedisca l’accés fora dels horaris d’obertura, així com de portes d’entrada i eixida diferenciades per a vehicles i vianants.
– Tot el sòl de la instal·lació estarà pavimentat i impermeabilitzat mitjançant asfalt i formigó (a excepció de les zones enjardinades).

– La pavimentació haurà de ser diferenciada en funció de l’àrea a considerar. Així hem de:
L’àrea de recorregut d’usuaris comptarà amb un paviment bituminós.
L’àrea de maniobra dels camions comptarà amb un paviment de formigó.
– S’instal·laran els contenidors necessaris en número i capacitat, segons el tipus d’ecoparc i de característiques adequades al tipus de residu a depositar.
– Els vials interiors de circulació tindran una amplària mínima de 4 metres amb la finalitat de fer un ús àgil i adequat de la instal·lació.

– S’adoptaran les mesures necessàries per a facilitar les operacions de depòsit dels residus en els contenidors.
– Es preveurà la facilitat de la descàrrega dels residus dins de les caixes o contenidors, bé siga limitant la seua altura o mitjançant plataformes o molls de càrrega.
– Ha de preveure’s una àrea de maniobra per als camions que s’ocupen del transport dels contenidors, procurant que no dificulte l’accés als particulars.
– Tots els models d’instal·lació disposaran dels elements comuns següents:
– Una oficina de recepció i, almenys, un lavabo.
– Un espai cobert i ventilat per a emmagatzemar els residus perillosos, amb sòl de material impermeable i cubetes de seguretat per a l’emmagatzematge dels residus líquids.
– Un espai específic cobert per a l’emmagatzematge temporal dels residus d’aparells elèctrics i electrònics amb paviment impermeable i amb instal·lació de recollida de vessaments. Es disposarà de gàbies, contenidors o altres sistemes equivalents per a l’emmagatzematge dels RAEE (Reial-decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics).
– Es dotarà a la instal·lació d’una xarxa d’aigua per a la neteja i el reg de les zones verdes. Si es considerara oportú, podria instal·lar-se un depòsit de recollida d’aigua de pluja i posteriorment utilitzar-la com a aigua de reg.
– Es dotarà a la instal·lació de l’equipament necessari contra incendis.
– La instal·lació es dissenyarà amb sistema de drenatge per al desguàs d’aigües pluvials.
– S’instal·laran els punts de llum exteriors a una altura màxima de 3,5 metres i en tot cas disposaran d’una pantalla superior que dirigisca el feix de llum cap avall, amb la finalitat de minimitzar la contaminació lumínica.
– A l’interior de la instal·lació es preveuran zones enjardinades amb espècies vegetals autòctones.
La instal·lació serà accessible per a tots els usuaris, especialment per a les persones amb mobilitat reduïda, havent de respectar-se els criteris establits en la normativa sectorial que resulte d’aplicació. A tal fi, el projecte tècnic de la instal·lació incorporarà un estudi de mobilitat en el qual s’analitze el compliment de tots els criteris establits en la normativa sectorial i les solucions oferides per a facilitar l’accés al públic en general (Llei 1/1998, de 5 de maig, d’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, Urbanístiques i de la Comunicació (DOGV 3237, 07.05.1998), i Decret 39/2004, de 5 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es desenvolupa la Llei 1/1998, de 5 de maig (DOGV 4709, 10.03.2004)).

10. Residus admissibles
En qualsevol dels tipus d’ecoparc, s’admetran els residus domèstics i assimilables que es relacionen a continuació, segons la codificació establida en la Llista Europea de Residus (Codi de la Llista Europea de Residus, d’acord amb la Decisió 2014/955/UE de la Comissió, de 18 de desembre de 2014, per la qual es modifica la Decisió 2000/532/CE, sobre la llista de residus, de conformitat amb la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell):

CAPÍTOL 15 RESIDUS D’ENVASOS (inclosos els residus d’envasos de la recollida selectiva municipal); ABSORBENTS, DRAPS DE NETEJA.
150101 Envasos de paper i cartó
150102 Envasos de plàstic
150103 Envasos de fusta
150104 Envasos metàl·lics
150105 Envasos compostos
150106 Envasos mesclats
150107 Envasos de vidre
150109 Envasos tèxtils
150110* Envasos que contenen restes de substàncies perilloses o estan contaminats per elles
150111* Envasos metàl·lics, inclosos els recipients a pressió buits, que contenen una matriu sòlida i porosa perillosa
150202* Absorbents, materials de filtració (inclosos els filtres d’oli no especificats en una altra categoria), draps de neteja i robes protectores contaminades per substàncies perilloses.
150203 Absorbents, materials de filtració, draps de neteja i robes protectores diferents dels especificats en el codi 15 02 02

CAPÍTOL 20 RESIDUS MUNICIPALS (residus domèstics i residus assimilables procedents dels comerços, indústries i institucions), incloses les fraccions recollides selectivament.
200101 Paper i cartó
200102 Vidre
200110 Roba
200111 Teixits
200113* Dissolvents
200114* Àcids
200115* Àlcalis
200117* Productes fotoquímics
200119* Plaguicides
200121* Tubs fluorescents i altres residus que contenen mercuri

200123* Equips rebutjats que contenen clorofluorocarburs
200125 Olis i greixos comestibles
200126* Olis i grasses diferents dels especificats en el codi 20 01 25
200127* Pintures, tintes, adhesius i resines que contenen substàncies perilloses
200128 Pintures, tintes, adhesius i resines diferents dels especificats en el codi 200127
200129* Detergents que contenen substàncies perilloses
200130 Detergents diferents dels especificats en el codi 200129

200133* Bateries i acumuladors especificats en els codis 16 06 01, 16 06 02 o 16 06 03 i bateries i acumuladors sense classificar que contenen aqueixes bateries
200134 Bateries i acumuladors diferents dels especificats en el codi 20 01 33
200135* Equips elèctrics i electrònics rebutjats, diferents dels especificats en els codis 20 01 21 i 20 01 23, que contenen components perillosos
200136 Equips elèctrics i electrònics rebutjats diferents dels especificats en els codis 20 01 21, 20 01 23 i 20 01 35
200137* Fusta que conté substàncies perilloses
200138 Fusta diferent de l’especificada en el codi 20 01 37
200139 Plàstics
200140 Metalls
200201 Residus biodegradables de parcs i jardins
200202 Terra i pedres
200307 Residus voluminosos

ALTRES RESIDUS ADMISSIBLES
170107 Mescles de formigó, rajoles, teules i materials ceràmics diferents de les especificades en el codi 170106
170904 Residus mesclats de la construcció i demolició diferents dels especificats en els codis 170901,170902 i 170903.
170903* Altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus mesclats) que contenen substàncies perilloses.
(Únicament fa referència als residus i enderrocs provinents d’obres menors de la construcció i reparació domiciliària)
080399 Altres residus de la distribució i utilització de tintes d’impressió
(Inclou cartutxos de tòner i d’impressió usats)
090107 Pel·lícules i paper fotogràfic que contenen plata o compostos de plata.
(Inclou les radiografies d’origen domiciliari)
160103 Pneumàtics al final de la seua vida útil
(els provinents de domicilis particulars)


11. Residus admissibles en funció del seu origen
Seran admissibles en l’ecoparc els residus domèstics i assimilables, considerant-se com a tals, d’acord amb l’article 3.b de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, els generats en les llars com a conseqüència de les activitats domèstiques. Es consideraren també residus domèstics els similars als anteriors generats en serveis i indústries.
S’inclouen també en aquesta categoria els residus que es generen en les llars d’aparells elèctrics i electrònics, roba, piles, acumuladors, mobles i estris així com els residus i enderrocs provinents d’obres menors de construcció i reparació domiciliària.
A aquest efecte, en la mesura en què es generen en domicilis, comerços, oficines i/o serveis, els residus derivats d’activitats de manteniment (per exemple; manteniment d’instal·lacions elèctriques, d’aire condicionat, lampisteria, pintura, i altres reparacions domiciliàries) a tercers efectuades en aquests llocs tindran la consideració de residus domèstics i assimilables, podent el titular de l’activitat de manteniment depositar-los en l’ecoparc, sempre que s’acompanye document fefaent que acredite l’operació de manteniment efectuada.

Quan la procedència del residu siga diferent de la de domicilis particulars, l’Ajuntament podrà establir limitacions de quantitats a depositar i/o periodicitat en la realització dels lliuraments a l’ecoparc. Així mateix, es podran establir taxes o preus públics a pagar per les empreses que facen ús de les instal·lacions públiques per al depòsit de residus domèstics o assimilables. Tot això sense perjudici de la facultat de gestionar-los per si mateixos o entregar-los a gestors autoritzats, de conformitat amb allò previst en l’article 17 de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats.

12. Residus no admissibles
En cap cas, no seran admissibles en l’ecoparc els residus següents:

a) Residus provinents de la recollida selectiva de matèria orgànica.
b) Residus sanitaris.
c) Residus radioactius.
d) Residus generats per les activitats mineres o extractives.
e) Vehicles fora d’ús
f) Materials explosius (de pirotècnia, airbags, etc.).
g) Residus mesclats.

13. Normes d’ús i gestió de l’ecoparc
Tots els ecoparcs han de disposar d’un Reglament Intern d’ús i gestió, en el qual es recullen com a mínim les especificacions següents:

A. El personal de la instal·lació
Tota instal·lació disposarà d’una persona responsable durant l’horari d’obertura al públic que s’encarregarà del control del seu funcionament, informarà els usuaris i vigilarà que aquests en facen un bon ús, mantindrà un registre diari d’entrades i eixides, organitzarà amb els gestors autoritzats la recollida dels residus, i comunicarà a l’entitat gestora de les incidències que observe.
Tot el personal de la instal·lació haurà de disposar dels coneixements previs necessaris sobre el seu funcionament, la composició i tipus dels residus admissibles.
L’Entitat Gestora de la instal·lació proporcionarà als seus treballadors la formació adequada sobre prevenció de riscos laborals.
B. Horari
La instal·lació disposarà d’un horari d’obertura al públic adaptat a les necessitats dels usuaris potencials, amb la finalitat de facilitar la seua utilització.
Es recomana que la instal·lació romanga oberta al públic durant algun dia del cap de setmana i durant la setmana, en horaris compatibles amb l’horari laboral per a facilitar l’afluència d’usuaris.
Així mateix, es recomana que l’horari d’obertura coincidisca amb les hores de sol per a minimitzar el consum energètic, sempre que la resta de condicionants ho permeten.
C. Funcionament
El responsable de la instal·lació supervisarà la quantitat i composició de tots els residus que es pretenguen depositar, amb la finalitat de comprovar que es tracta de residus admissibles. En cas de dubte sobre la procedència o naturalesa del residu, podrà rebutjar-lo, fent-ho constar en el llibre d’incidències.
Els residus perillosos hauran de ser depositats en els contenidors pertinents, segons les indicacions específiques del personal de la instal·lació. Així mateix, es vetlarà perquè els usuaris depositen la resta de residus en els contenidors adequats. En cap cas es permetrà la retirada de residus per part d’usuaris.
El personal de la instal·lació controlarà periòdicament l’estat dels contenidors i avisarà els gestors autoritzats corresponents per a la retirada dels residus amb la periodicitat necessària, abans de comprometre la capacitat de l’ecoparc. En cap cas la freqüència de retirada serà superior als 6 mesos per als residus perillosos.
Es controlarà l’ús eficient de l’energia i l’estalvi hídric en els usos sanitaris, en la neteja de les instal·lacions i en el reg de les zones verdes.

D. Gestió dels residus depositats
La gestió dels residus depositats inclourà les operacions següents: recepció, classificació, emmagatzematge i lliurament a gestor autoritzat.

En les operacions de gestió posteriors a la recepció del residu es prioritzarà la preparació per a la reutilització a la valorització; i aquesta a l’eliminació, mitjançant depòsit en abocador (Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, Reial-decret 833/1998 pel qual s’aprova el reglament de residus tòxics i perillosos –modificat pel Reial-decret 952/1997, Reial-decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics i altra normativa sectorial d’aplicació.)

El transport i la gestió dels residus es realitzaran sempre amb gestors autoritzats per la conselleria competent en medi ambient per als residus de què es tracte (la llista d’empreses inscrites en el Registre de Gestors Autoritzats de Residus de la Comunitat Valenciana pot consultar-se en la pàgina web de la conselleria competent en medi ambient: www.agroambient.gva.es). Les empreses que realitzen la gestió de residus perillosos utilitzaran els documents de control i seguiment establits en la legislació vigent.
El responsable de la instal·lació portarà un registre diari en el qual es consignen les entrades i eixides de residus, especificant el tipus, quantitat, origen i destinació, així com el núm. del document de control i seguiment de residus perillosos, quan siga necessària la seua utilització.
Abans de l’1 de març de cada any s’emplenarà una memòria anual, amb el resum de les activitats realitzades l’any anterior, que serà presentada davant la direcció general competent en matèria de residus. En l’Annex es detalla el model de memòria que s’haurà d’emplenar.

E. Consideracions en la manipulació dels residus

Com a norma general, serà l’entitat explotadora de l’ecoparc la que garantirà l’adequada gestió dels residus d’acord amb la legislació vigent.
La manipulació dels residus depositats en la instal·lació es realitzarà tenint en compte les característiques especials de cadascun. En cap cas es mesclaran entre si residus de diferent composició i s’adoptaran les mesures precises per a evitar vessaments de substàncies potencialment contaminants.
i. Residus perillosos
– Els residus perillosos s’emmagatzemaren en una zona especialment dissenyada per a això: estarà pavimentada, ensostrada i ventilada, amb sistemes que permeten la retenció i recollida d’abocaments accidentals.
– En el cas de residus líquids disposaran de safates o cubetes que garantisquen el confinament i posterior recollida dels possibles vessaments. Així mateix, es comptarà amb l’adequada quantitat d’absorbent no inflamable per a solucionar els possibles vessaments accidentals durant la manipulació dels residus líquids.
– Els residus perillosos es depositaran convenientment segregats per tipus, envasaments, identificats i etiquetatges conforme a l’indicat en l’article 14 del Reial-Decret 833/1988.
– Es respectaran les classificacions i el tipus de contenidor per a emmagatzematge dels residus perillosos, segons els criteris dels gestors als quals es destinen.
– Les bateries s’han de col·locar de manera que no es puga abocar el líquid que contenen i sobre safates que recullen els possibles abocaments accidentals.
– Per als olis usats d’automoció es prendran les precaucions necessàries per a evitar abocaments, sobretot en el traspàs de recipients. S’avisarà els usuaris dels riscos i la prohibició de mesclar olis de naturaleses diferents (els de motor amb els alimentaris, per exemple).

– Per als residus de dissolvents, pintures o vernissos, el responsable de la instal·lació avisarà els usuaris de la prohibició de mesclar aquests residus amb uns altres de diferents característiques, i recomanarà que es depositen tancats i en el seu envàs original, amb la finalitat de facilitar la seua identificació i així poder garantir-ne la correcta gestió.
– Pel mateix motiu s’hauran de separar les piles botó de la resta de piles, depositant-se en contenidors clarament diferenciats.

ii. Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE)
– El Reial-Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics, obliga les entitats locals a establir els sistemes que facen possible la recollida separada de, almenys gratuïtament per a l’usuari, dels RAEE domèstics.
– Les condicions d’emmagatzematge en els ecoparcs hauran de contemplar el que s’estableix en l’Annex VIII.1 del RD 110/2015 per a les instal·lacions de recollida d’entitats locals.
– Pel fet que alguns aparells elèctrics i electrònics poden presentar en la seua constitució components perillosos, s’emmagatzemaran obligatòriament en zones cobertes i sobre superfícies impermeables, dotats de sistemes per a la recollida de possibles vessaments.
– Les Entitats Locals inclouran en les instal·lacions de recollida espais habilitats per als RAEE que puguen ser destinats a la preparació per a la reutilització.
– En el cas de RAEE contenint gasos fluorocarbonats (CFC, HCFC i HFC o hidrocarburs gasosos, HC): Frigorífics, congeladors, equips d’aire condicionat, etc., ha d’evitar-se el trencament del circuit de refrigeració de l’aparell (que és exterior i té forma de reixeta) per a evitar la fuita del gas confinat i l’oli.
– En el cas de RAEE contenint tubs de raigs catòdics (TRC) com televisors, monitors, etc., és important evitar el trencament dels tubs de raigs catòdics, perquè contenen components perillosos, com plom i sulfurs de cadmi i zinc. Es recomana la utilització de gàbies específiques per a pantalles.
– Els llums fluorescents, els llums de baix consum, les làmpades LED de la categoria 3 del Reial-Decret 110/2015, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics hauran d’emmagatzemar-se en un únic contenidor.
– Les lluminàries compactes amb llums fluorescents o de baix consum, els mòbils i els equips de telecomunicacions hauran d’emmagatzemar-se en contenidors específics per a cada tipus de residu i d’acord amb les especificacions tècniques d’aquests contenidors incloses en el RD de RAEE.

iii. Pneumàtics
– Per a la recepció i emmagatzematge de pneumàtics usats s’estarà al que es disposa en la normativa vigent en la matèria. En l’actualitat s’estarà al que es disposa en el Reial-Decret 1.619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús.
– En l’ecoparc sols es podran acceptar pneumàtics provinents dels domicilis particulars i en cap cas els generats com a conseqüència d’activitats econòmiques.
– En aquest sentit, i amb l’objectiu de previndre el frau i assumir la responsabilitat de la recollida i correcta gestió dels NFU depositats pels particulars, els Consorcis de residus i ens municipal o supramunicipals de gestió dels ecoparcs, podran subscriure acords amb els SCRAP de NFU per a delimitar del total de NFU depositats, aquells que es troben dins del seu àmbit de responsabilitat d’acord amb les obligacions que li imposa la normativa aplicable.

– S’entendrà per pneumàtic únicament la coberta de cautxú, havent-se de depositar la llanda metàl·lica en el contenidor destinat als residus metàl·lics.
– L’emmagatzematge dels pneumàtics es realitzarà tenint en compte les normes de seguretat establides en la normativa de protecció d’incendis vigent, amb la finalitat d’evitar el risc d’incendi i la seua propagació.

F. Neteja i manteniment de les instal·lacions
Les instal·lacions han de presentar en tot moment un adequat estat de neteja i manteniment. Les operacions de neteja inclouran les mateixes instal·lacions i la maquinària amb els seus equips, els accessos des de l’exterior i l’entorn més immediat.
Les instal·lacions i la seua maquinària han d’estar en perfecte estat de manteniment amb la finalitat de minimitzar la generació d’olors, fums i sorolls que puguen suposar molèsties per als usuaris i els confrontants. Així mateix, s’adoptaran les mesures oportunes per a evitar que les aigües pluvials s’acumulen a l’interior dels contenidors o puguen afectar els residus reutilitzables depositats.
Les instal·lacions estaran degudament equipades amb les mesures contra incendis exigides per la normativa en vigor. I estarà absolutament prohibit fumar en les zones d’emmagatzematge de productes inflamables.
G. Taxes administratives per prestació del servei

Per als residus procedents d’oficines, comerços i serveis es podrà reportar la taxa administrativa corresponent en funció de l’activitat d’origen, de les unitats o magnituds depositades i del residu de què es tracte. Aquestes taxes seran establides pel titular de la instal·lació a través de l’ordenança fiscal corresponent.
Per al cas de residus admissibles diferents dels de procedència domiciliària, es reportarà en tot cas la taxa administrativa corresponent en funció de les unitats o magnituds depositades del residu de què es tracte. En aquest cas, la quantia de la taxa o preus públics a pagar per les empreses que facen ús de les instal·lacions públiques per al depòsit de residus domèstics o assimilables no podrà ser deficitària i haurà d’assegurar el cost de les operacions de gestió.
La informació relativa a les taxes que han de ser abonades, així com de l’ordenança fiscal que les aprova haurà de figurar en lloc visible a l’entrada de l’ecoparc.
H. Activitats de sensibilització i educació ambiental
Les entitats locals realitzaran actuacions de sensibilització i difusió ambiental per a donar a conèixer als ciutadans l’existència i els beneficis de l’ecoparc. S’organitzaran periòdicament col·loquis i jornades divulgatives en els col·legis i instituts, així com amb les associacions de veïns i de comerciants de la localitat. Es col·locaran cartells per la població i es farà ús dels mitjans de comunicació locals amb aquesta fi.

Les instal·lacions es podran utilitzar per a activitats educatives relacionades amb la temàtica ambiental. Per a això es dissenyarà un programa d’activitats educatives que resulte atractiu per a tots els estrats de població. Serà convenient establir col·laboracions periòdiques amb les escoles, instituts i associacions socials municipals.
I. Control de la gestió de l’ecoparc
El personal de la instal·lació portarà un registre informatitzat en el qual es farà constar:
– L’ús de les instal·lacions per part dels usuaris. El responsable de la instal·lació emplenarà per a cada dia una fitxa d’entrada en la qual conste la data; la composició dels residus depositats i la quantitat de cadascun d’ells.
– Els incidents i reclamacions que s’hagen produït. El responsable de la instal·lació documentarà aquestes circumstàncies en una fitxa explicativa, sense perjudici que s’emplenen els fulls de reclamacions exigits per la normativa reguladora de consum.
– La gestió dels residus depositats. El responsable de la instal·lació emplenarà una fitxa d’eixida en cadascuna dels lliuraments de residus als gestors autoritzats en la qual constarà la data; tipus i quantitat de residus entregats; dades de l’empresa transportista i del vehicle utilitzat, així com de l’empresa gestora; i manera de gestió que s’aplicarà a cada residu.
– La gestió econòmica de la instal·lació. L’Entitat Gestora documentarà tots els ingressos i despeses conforme a les normes de comptabilitat i mensualment emplenarà una fitxa de gestió econòmica a manera de resum que serà remesa a l’entitat local titular de la instal·lació.

– Les labors de neteja i manteniment de la instal·lació i de la maquinària. El personal encarregat haurà d’emplenar una fitxa de neteja i manteniment en la qual s’indicarà les dades del treballador, dia i la labor realitzada.

14. ANNEX
MEMÒRIA ANUAL DE GESTIÓ DE RESIDUS DOMÈSTICS I ASSIMILABLES EN ELS ECOPARCS

MEMÒRIA ANUAL DE GESTORS DE RESIDUS DOMÈSTICS I ASSIMILABLES


ECOPARC MUNICIPI:


ANY NIF NÚM. GESTOR DE RESIDUS
/CV


Titular de la instal·lació:
(Ajuntament, Consorci...)
Persona de contacte:
Telèfon de contacte:


Titular de l’activitat (adjudicatari, empresa explotadora...)
de l’explotació:

Persona de contacte:
Telèfon de contacte: