DECRET 57/2021, de 23 d'abril, del Consell, de transposició de la Directiva (UE) 2019/1936, per la qual es modifica la Directiva 2008/96/CE, sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries. [2021/4462]
(DOGV núm. 9073 de 30.04.2021) Ref. Base de dades 003904/2021
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 30.07.2021 Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Infraestructures Transports Descriptors: Temàtics: infraestructura de transports, xarxa de transports, xarxa de carreteres, seguretat en carretera , monografies
DECRET 57/2021, de 23 d'abril, del Consell, de transposició de la Directiva (UE) 2019/1936, per la qual es modifica la Directiva 2008/96/CE, sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries. [2021/4462]
Índex
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit daplicació
Article 3. Definicions
Article 4. Avaluació dimpacte de la seguretat viària per a projectes dinfraestructura
Article 5. Auditories de seguretat viària per a projectes dinfraestructura
Article 6. Designació i formació de persones auditores
Article 7. Avaluació de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa
Article 8. Inspeccions periòdiques de seguretat viària
Article 9. Inspeccions específiques de seguretat viària i seguiment dels procediments de les carreteres en explotació
Disposciones Adicionales
Primera. Incidència pressupostària
Segona. Termini per a realizar la primera avaluació de seguretat
Disposició derogatòria única.
Disposicions finals
Primera. Desplegament normatiu
Segona. Entrada en vigor
Annexes:
Annex I. Elements indicatius de les avaluacions dimpacte de la seguretat viària
Annex II. Elements indicatius de les auditories de seguretat viària
Annex II bis. Elements indicatius de les inspeccions específiques de seguretat viària
Annex III. Elements indicatius de les avaluacions de seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa
Annex IV. Informació continguda en els informes sobre accidents
Annex V. Carreteres del sistema viari de la Comunitat Valenciana sota làmbit daplicació daquest decret
El 23 doctubre de 2019 el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van adoptar la Directiva (UE) 2019/1936 per la qual es modifica la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries.
Aquesta directiva requereix lestabliment i laplicació dels procediments dactuació de gestió de la seguretat viària que shan considerat com a millor pràctica a Europa en les infraestructures viàries sota el seu àmbit daplicació que, amb la modificació, samplia i passa a afectar part de les carreteres de la Generalitat.
Daltra banda, la directiva estableix per a la transposició al dret intern dels estats membres el termini màxim del 17 de desembre de 2021.
La Comunitat Valenciana, en virtut de larticle 61.3 d) de lEstatut dAutonomia exerceix la competència exclusiva per al desplegament i lexecució de les normes i disposicions europees en làmbit de les seues competències.
Correspon a la Generalitat, en virtut de larticle 49.1. 14a de lEstatut dAutonomia, la competència exclusiva sobre les carreteres i camins litinerari dels quals es desenvolupe íntegrament en el territori de la Comunitat Valenciana. La Llei 6/1991, de 27 de març, de carreteres de la Comunitat Valenciana en larticle 11.1.2 atorga la competència a la Generalitat per a lestabliment de normes aplicables a la construcció, la gestió, lexplotació, la conservació, la senyalització i altres funcions directament relacionades amb la creació i el funcionament del sistema viari de la Comunitat Valenciana.
Igualment, correspon a la Generalitat, en virtut de larticle 49.1 3a de lEstatut dAutonomia la competència exclusiva en normes de procediment administratiu derivades de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de lorganització de la Generalitat.
Les importants diferències funcionals, geomètriques i operatives entre la xarxa estatal de carreteres i la xarxa de carreteres de la Comunitat Valenciana fan necessària laprovació daquest decret, que diferencie les seues disposicions de les de la transposició que sadopte a escala estatal.
La seguretat viària ha sigut des dels inicis un objectiu prioritari per a la Generalitat. En el primer Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, de març de 1987, ja figurava entre els objectius socials la reducció de laccidentalitat (»La reducció de la sinistralitat, sens dubte el preu més alt que paguem per lús de la carretera, constitueix un dels objectius prioritaris del Pla sense que shaja esperat a la redacció daquest per a actuar en aquest camp»). La Generalitat va ser pionera a Espanya en la creació en lestructura organitzativa dun servei administratiu dedicat íntegrament a millorar la seguretat viària, en el qual des dels inicis sha estudiat en profunditat laccidentalitat, i shan elaborat propostes concretes per a la millora, incloent-hi la redacció periòdica de plans i programes de seguretat viària. El primer Pla de seguretat viària de la Comunitat Valenciana data de març de 1995. Des de llavors fins al Pla director de seguretat viària de la Comunitat Valenciana vigent actualment la intensa labor en aquest sentit sha anat transformant de la mà de levolució de la xarxa de carreteres i no sha detingut mai, amb la millora contínua de les condicions de la carretera consegüent i lobjectiu de la col·laboració des de la infraestructura en la reducció constant de laccidentalitat i les conseqüències daquestes.
Aquest decret sadequa als principis de bona regulació previstos en larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Es fonamenta loportunitat daquesta disposició en la necessitat de disposar duna norma que transpose la Directiva (UE) 2019/1936 per la qual es modifica la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries, en les carreteres titularitat de la Generalitat. Leficàcia queda justificada perquè suposa adaptar a les carreteres titularitat de la Generalitat la directiva esmentada. Shan tingut en compte els principis de proporcionalitat i seguretat jurídica, ja que aquest decret és coherent amb el marc jurídic vigent i es dicta en el marc de les competències que té la Generalitat en matèria de carreteres. I, finalment, respecte als principis de transparència i eficiència, la justificació està clarament definida en aquest preàmbul i shan observat els tràmits que recull el procediment delaboració dels projectes normatius i la normativa en matèria de transparència i bon govern.
Aquest decret es troba recollit en el Pla normatiu de lAdministració de la Generalitat per a 2021.
Shan recaptat els informes preceptius previstos per a la tramitació daquesta regulació.
En conseqüència, dacord amb larticle 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, prèvia deliberació del Consell en la reunió de 23 dabril de 2021,
DECRETE
Article 1. Objecte
Aquesta disposició, que es dicta en desplegament de la Llei 6/1991, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana, té per objecte lestabliment i laplicació de procediments relacionats amb les avaluacions dimpacte de la seguretat viària, les auditories de seguretat viària, les inspeccions de seguretat viària i la gestió de la seguretat en les infraestructures viàries, de manera que quede adaptat i establit per a les carreteres de titularitat de la Generalitat el que sestableix en la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries modificada per la Directiva (UE) 2019/1936 del Parlament Europeu i del Consell.
Article 2. Àmbit daplicació
En aplicació de larticle 1 de la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries modificada per la Directiva (UE) 2019/1936 del Parlament Europeu i del Consell, aquest decret saplica a aquelles infraestructures viàries de titularitat de la Generalitat indicades en lannex V, amb independència que es troben fase de disseny, construcció o explotació.
Queden exclosos de làmbit daplicació els túnels de carretera als quals els resulte daplicació la Directiva 2004/54/CE, del Parlament Europeu i del Consell de 29 dabril de 2004, sobre requisits mínims de seguretat per a túnels de la xarxa transeuropea de carreteres.
En tots els casos en què en aquest decret es fa referència a la xarxa de carreteres, al conjunt de la xarxa o a les carreteres en termes generals o globals, sha dentendre que la referència es realitza exclusivament al conjunt dels trams que es troben sota làmbit daplicació daquest decret.
Article 3. Definicions
A lefecte de laplicació daquest decret sentén per:
1) «Avaluació dimpacte de la seguretat viària»: lanàlisi estratègica comparativa de la repercussió duna carretera nova o de la modificació substancial duna carretera ja existent sobre la seguretat de la xarxa de carreteres;
2) «Auditoria de seguretat viària»: una comprovació independent, detallada, sistemàtica i tècnica de la seguretat de les característiques de disseny dun projecte dinfraestructures viàries, aplicada a les diferents fases que van des de la planificació fins a lexplotació en la fase inicial;
3) «Valoració de la seguretat»: la classificació en categories dels trams de la xarxa de carreteres en servei, segons la seguretat inherent daquestes, mesurada objectivament;
4) «Inspecció específica de seguretat viària»: una investigació específica per a detectar condicions perilloses, defectes i problemes que augmenten el risc daccidents i lesions, a partir duna visita in situ a una carretera o tram de carretera en servei;
5) «Inspecció periòdica de seguretat viària»: la comprovació ordinària periòdica de les característiques i els defectes que exigeixen una intervenció de manteniment per motius de seguretat;
6) «Projecte dinfraestructura»: el projecte per a la construcció duna infraestructura viària nova o la rehabilitació o modificació important dinfraestructures de la xarxa ja existent amb efectes en el flux de trànsit;
7) «Usuari vulnerable de la via pública»: els usuaris de la via pública no motoritzats, inclosos, en particular, els ciclistes i els vianants, i també els usuaris de vehicles de mobilitat personal i vehicles de motor de dues rodes;
8) «Modificació substancial duna infraestructura viària»: actuació que inclou duplicacions de calçada, variants de població o obres de modificació del traçat dinfraestructures viàries existents en una longitud contínua de més de 10 km en què el traçat es canvia, almenys, en el 50 % de la longitud sobre la qual sactua.
Article 4. Avaluació dimpacte de la seguretat viària per a projectes dinfraestructura
1. Els projectes dinfraestructura seran objecte duna avaluació dimpacte de la seguretat viària.
2. Lavaluació dimpacte de la seguretat viària sha de dur a terme en la fase inicial de projecte bàsic dacord amb la definició de la Llei 6/1991, i es tindran en compte els criteris establits en lannex I.
3. Lavaluació dimpacte de la seguretat viària ha dexposar les consideracions en matèria de seguretat viària que contribuïsquen a lelecció de la solució proposada, i facilitar la realització de lanàlisi de cost-benefici de les diverses opcions examinades.
4. Els projectes dinfraestructura que siguen objecte davaluació dimpacte de la seguretat viària han de contindre un annex de seguretat viària en què, almenys, es justifiquen les decisions adoptades en relació amb els criteris establits en lannex I.
Article 5. Auditories de seguretat viària per a projectes dinfraestructura
1. Els projectes dinfraestructura seran objecte dauditories de seguretat viària. Les auditories de seguretat viària consistiran en una comprovació independent de les condicions de seguretat dun projecte dinfraestructura viària per part duna persona auditora o equip dauditoria acreditats dacord amb el que sestableix en aquest decret. Lobjectiu daquests consistirà a identificar els problemes potencials que puguen afectar la seguretat a fi que sadopten les mesures que resulten viables per a eliminar o pal·liar aquests problemes.
2. En realitzar les auditories de seguretat viària, shan de respectar els criteris establits en lannex II i sha de designar una persona auditora a fi que realitze lauditoria de les característiques de disseny dun projecte dinfraestructura.
Quan les auditories sefectuen en equip, un dels membres, com a mínim, ha de complir els requisits establits en els apartats 2 i 3 de larticle 6.
3. Lauditoria de seguretat viària ha destar encaminada a la detecció de riscos potencials en la infraestructura que puguen donar lloc a accidents, per la qual cosa lobjectiu daquesta no és comprovar el compliment de la normativa de disseny de nova construcció en el projecte auditat.
4. Les auditories de seguretat viària han de formar part integrant del procés de disseny del projecte dinfraestructura en les fases de projecte bàsic, projecte de construcció, preinauguració i explotació inicial.
5. Lauditoria ha dexposar en un informe els elements de disseny crítics des del punt de vista de la seguretat corresponents a cada fase del projecte dinfraestructura.
Quan, en el curs duna auditoria, sidentifiquen elements de risc, però no es rectifique el disseny abans de finalitzar la fase pertinent descrita en lannex II, shan dexposar les raons daquesta decisió en un apèndix a aquest informe. Els informes shan dincorporar a lexpedient del projecte al final de la fase dactuació en què es trobe.
6. En les fases de projecte de construcció i la prèvia a la posada en servei shan de realitzar les modificacions del projecte que resulten viables i es consideren procedents per a eliminar o pal·liar els problemes identificats en linforme dauditoria tenint en compte els condicionaments tècnics, materials, operatius i econòmics.
En la fase inicial dexplotació, shan dadoptar, si escau, les mesures que resulten viables i es consideren procedents per a atenuar els problemes de seguretat identificats en linforme dauditoria en funció del comportament real de les persones usuàries i tenint en compte els condicionaments tècnics, materials, operatius i econòmics.
7. Els projectes dinfraestructura que siguen dauditoria de seguretat viària han de contindre un annex de seguretat viària en què, almenys, es justifiquen les decisions adoptades en relació amb els criteris establits en lannex II.
Article 6. Designació i formació de persones auditores
1. Les persones auditores de seguretat viària que exercisquen les funcions previstes en aquest decret, han de dur a terme les auditories de seguretat viària per a projectes dinfraestructura establides en aquest, i han de posseir lexperiència i la formació específica requerida, i mantindre la independència en relació amb el resultat de lauditoria.
2. Han de complir tots i cadascun dels requisits següents perquè siga acceptada la seua condició de personal auditor acreditat per a les carreteres de titularitat de la Generalitat:
a) Tindre la titulació universitària oficial dEnginyeria de Camins, Canals i Ports, o de màster dEnginyeria de Camins, Canals i Ports, o Enginyeria Tècnica dObres públiques, o de grau dEnginyeria Civil, o qualsevol altra titulació universitària oficial que atorgue competències per a la redacció de projectes de carreteres i incloga en el pla destudis formació específica en matèria de seguretat viària i anàlisi daccidents.
b) Disposar, almenys, dun certificat daprofitament en lassistència a un curs de seguretat viària expedit en els últims sis anys amb una duració de 60 hores lectives, com a mínim, organitzat i impartit bé per una universitat de la Unió Europea que expedisca els títols indicats en lapartat a; o bé organitzat per la Generalitat i impartit per personal de la Generalitat en actiu en els subgrups A1 o A2 de ladministració especial amb competències sobre el sistema viari (entenent com a tals la planificació, la projecció, la construcció, la gestió, lexplotació, la conservació, la senyalització, seguretat viària i altres funcions directament relacionades amb la creació i funcionament de carreteres), en el temari dels quals es desenvolupen almenys els conceptes següents: Consistència del traçat, velocitats i visibilitat en carreteres; Marges i el tractament daquests; Anàlisi daccidents; Usuaris vulnerables de la via pública i infraestructures per a aquests usuaris; i Auditories de seguretat viària.
En el certificat daprofitament, perquè siga vàlid, sha de fer constar que el temari del curs compleix el que sestableix en aquest punt.
Aquest certificat daprofitament tindrà la consideració de certificat daptitud a lefecte dexercir com a auditor de seguretat viària en làmbit daplicació daquest decret, i faltarà acreditar els altres dos requisits exigits a) i c).
c) Posseir almenys 4 anys dexperiència en els últims quinze anys, acreditada mitjançant certificats de bona execució dels organismes públics o privats concedents, en la realització dun o diversos dels treballs que sindiquen a continuació:
Redacció de plans, programes o estudis de seguretat viària els objectius dels quals siguen la reducció de laccidentalitat en la xarxa de carreteres.
Inspecció i informes de carreteres o trams daquestes des del punt de vista de la infraestructura relatius a la seguretat vial.
Aplicació dels procediments establits en la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries, tant els establits abans com els establits després de la modificació aprovada a través de la Directiva (UE) 2019/1936.
Treballs com a responsable en redacció de projectes de carreteres.
Treballs com a responsable de direcció dobra o dassistència tècnica a la direcció dobra en obres de carreteres.
3. Amb el compliment dels tres requisits exigits a lapartat 2 el personal auditor es considerarà acreditat.
4. El personal funcionari de la Generalitat indicat en el punt 2.b) per a impartir els cursos dacreditació dauditoria tindrà la consideració de personal auditor de seguretat viària per a les carreteres de titularitat de la Generalitat, sense necessitat de complir els tres requisits establits en lapartat 2.
5. També tindran la consideració de personal auditor de seguretat viària per a les carreteres de titularitat de la Generalitat, sense necessitat de complir els tres requisits establits en lapartat 2, les persones que disposen de lacreditació corresponent de lAdministració General de lEstat o daltres comunitats autònomes.
6. A lefecte del projecte dinfraestructura auditat, el personal auditor no ha dhaver participat, en el moment de lauditoria, en la concepció o lexplotació del projecte dinfraestructura en qüestió.
Article 7. Avaluació de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa
1. Sha de dur a terme, almenys, una vegada cada cinc anys una avaluació de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa de carreteres en explotació.
2. Aquestes avaluacions de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa han davaluar el risc que es produïsquen accidents i que limpacte siga greu, segons:
a) un examen visual, realitzat sobre el terreny o per mitjans electrònics, de les característiques de concepció de la carretera (seguretat intrínseca) i
b) una anàlisi dels trams de la xarxa de carreteres que han estat en explotació més de tres anys i en els quals sha produït un nombre elevat daccidents greus o mortals en proporció al volum de circulació.
3. En efectuar lavaluació de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa, es poden tindre en compte els elements indicatius establits en lannex III.
4. Dacord amb els resultats de lavaluació esmentada en lapartat 1, i a fi destablir prioritats entre les mesures que hauran dadoptar-se en el futur, shan de classificar tots els trams de carreteres en les categories següents segons el nivell de seguretat, que sagrupa per colors per a millor comprensió:
Verd: Alt nivell de seguretat.
Groc: Mitjà-Alt nivell de seguretat.
Taronja: Mitjà nivell de seguretat.
Roig: Baix-Mitjà nivell de seguretat.
Negre: Baix nivell de seguretat.
El nivell de seguretat (NS) es defineix com el número invers de líndex de risc (IR) multiplicat per 1000; i lÍndex de risc (IR) el nombre daccidents mortals i accidents greus ocorreguts en el període de tres anys per cada 1.000 milions de veh-km.
Els rangs de colors i valors dels nivells de seguretat són els següents:
Per al còmput del nombre daccidents mortals i accidents greus, no shan de tindre en compte els causats per lalcohol i les drogues que no es consideren associables a la carretera.
Article 8. Inspeccions periòdiques de seguretat viària
1. Shan de dur a terme inspeccions periòdiques de seguretat viària, almenys, cada cinc anys.
2. Les inspeccions periòdiques de seguretat viària shan de realitzar a lefecte de les avaluacions de seguretat del conjunt de carreteres de la xarxa i com a complement al procés de selecció i, en el seu cas, de realització dinspeccions específiques de seguretat viària.
Article 9. Inspeccions específiques de seguretat viària i seguiment dels procediments de les carreteres en explotació
1. Les conclusions de les avaluacions de seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa efectuades de conformitat amb larticle 7 seran objecte de seguiment, ja siga mitjançant inspeccions específiques de seguretat viària o mitjançant mesures correctores directes.
2. En efectuar les inspeccions específiques de seguretat viària es poden tindre en compte els elements indicatius recollits en lannex II bis.
3. La inspecció específica de seguretat viària és una eina preventiva de gestió de seguretat viària. Consisteix en un estudi organitzat i sistemàtic de la carretera sobre el terreny, dut a terme per personal qualificat, per a identificar les condicions de risc de totes les persones usuàries i les possibilitats de millora de la seguretat viària duna carretera existent.
El procediment dinspecció específica de seguretat viària semmarca en els processos de millora contínua de la seguretat viària de les carreteres en servei, en làmbit del manteniment o de la conservació.
4. Lobjectiu de la inspecció específica de seguretat viària és la detecció de riscos potencials que puguen donar lloc a accidents, de cara a resoldrels mitjançant les actuacions de conservació, no és comprovar el compliment de la normativa de disseny de nova construcció en el tram inspeccionat.
5. La inspecció visual consisteix en el recorregut complet de la infraestructura en tots els trams i ramals, i en aquests en tots els sentits en què és possible circular, les vegades que siga necessari, atesos els elements de la infraestructura susceptibles de generar risc daccident i prenent nota escrita i gràfica dels detalls detectats. La inspecció visual no es pot realitzar exclusivament sobre un vehicle en marxa sinó que cal detindres en els punts en què existisquen detalls a considerar.
6. La inspecció visual és un element clau en lelaboració de la inspecció específica de seguretat viària. La primera visita és recomanable que es realitze sense haver estudiat prèviament les dades daccidentalitat a fi que el resultat de la inspecció reculla amb la mateixa profunditat els punts en què prèviament shaja materialitzat laccidentalitat i els punts en què laccidentalitat siga potencial.
7. Les inspeccions específiques de seguretat viària han de ser realitzades per equips dexperts. Un dels membres de lequip dexperts, com a mínim, ha de complir els requisits següents:
a) Tindre la titulació universitària oficial dEnginyeria de Camins, Canals i Ports, o de Màster dEnginyeria de Camins, Canals i Ports, o dEnginyeria Tècnica dObres Públiques, o de grau dEnginyeria Civil, o qualsevol altra titulació universitària oficial que atorgue competències per a la redacció de projectes de carreteres i incloga en el pla destudis formació específica en matèria de seguretat viària i anàlisi daccidents.
b) Posseir almenys 4 anys dexperiència en els últims quinze anys, acreditada mitjançant certificats de bona execució dels organismes públics o privats concedents, en la realització dun o diversos dels treballs que sindiquen a continuació: Redacció de plans, programes o estudis de seguretat viària els objectius dels quals siguen la reducció de laccidentalitat en la xarxa de carreteres; Inspecció i informes de carreteres o trams daquestes, des del punt de vista de la infraestructura, que recullen propostes per a la millora des del punt de vista de la seguretat viaria; aplicació dels procediments establits en la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries, tant els establits abans com els establits després de la modificació aprovada en la Directiva (UE) 2019/1936; treballs com a responsable en la redacció de projectes de carreteres; o treballs com a responsable de direcció dobra o dassistència tècnica a la direcció dobra en obres de carreteres.
8. Les conclusions de les inspeccions específiques de seguretat viària seran objecte de seguiment i es determinarà si és necessari o no prendre mesures correctores. En particular, shan de determinar els trams de carretera en els quals siga necessari millorar la seguretat de les infraestructures viàries i shan de definir accions prioritàries destinades a millorar la seguretat daquests trams de carretera.
9. Shan de prendre mesures correctores específiques principalment per als trams de carretera amb baix nivell de seguretat i que donen loportunitat daplicar mesures amb un elevat potencial de millora de la seguretat i destalvi dels costos causats per accidents.
10. Sha delaborar, almenys, cada sis anys i actualitzar, almenys, cada tres anys un pla dacció prioritari i basat en el risc per a dur a terme el seguiment de laplicació de les mesures correctores assenyalades.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Incidència pressupostària
Aquest decret no suposa un increment de despesa respecte de la derivada de la gestió habitual de la xarxa de carreteres de la Generalitat.
Segona. Termini per a realitzar la primera avaluació de seguretat
La primera avaluació de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa sha de portar a terme abans del 31 de desembre de 2024.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions digual rang o inferior que soposen al que es disposa aquest decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
Shabilita la conselleria competent en carreteres per a desplegar i executar aquest decret, i per a modificar la definició dels nivells de seguretat establits en larticle 7.4.
Shabilita la direcció general competent en seguretat viària perquè puga ampliar o reduir la relació dinfraestructures viàries a les quals saplica aquest decret, i que sespecifiquen a lannex V.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor a cap de tres mesos de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 23 dabril de 2021
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat,
ARCADI ESPAÑA GARCÍA
ANNEX I
Elements indicatius de les avaluacions
dimpacte de la seguretat viària
1. Elements per a una avaluació dimpacte de la seguretat viària:
a) definició del problema;
b) situació actual i hipòtesi dinacció;
c) objectius de seguretat viària;
d) anàlisi dimpacte en la seguretat viària de les alternatives proposades;
e) comparació dalternatives, inclosa lanàlisi de cost-benefici;
f) presentació duna sèrie de solucions possibles.
2. Elements que shan de tindre en compte:
a) víctimes mortals i accidents, objectius de reducció enfront del supòsit dinacció;
b) elecció ditineraris i patrons de trànsit;
c) possibles efectes en les xarxes existents (per exemple, eixides, interseccions, passos a nivell);
d) usuaris de les carreteres, inclosos els usuaris vulnerables (per exemple, vianants, ciclistes i motociclistes);
e) trànsit (per exemple, volum del trànsit, classificació del trànsit per tipus), inclosos els fluxos estimats de vianants i bicicletes determinats a partir dels atributs dutilització de les finques confrontants;
f) estacionalitat i condicions climàtiques;
g) presència dun nombre suficient daparcaments segurs;
h) activitat sísmica.
ANNEX II
Elements indicatius de les auditories de seguretat vial
1. Criteris en la fase davantprojecte:
a) localització geogràfica (per exemple, exposició a corriments de terres, inundacions, allaus), condicions estacionals i climàtiques i activitat sísmica;
b) tipus dinterseccions i distància entre elles;
c) número i tipus de carrils;
d) tipus de trànsit autoritzats en la nova carretera;
e) funcionalitat de la carretera dins de la xarxa;
f) condicions meteorològiques;
g) velocitats de conducció;
h) seccions transversals (per exemple, amplària de la calçada, carrils bicicleta, camins per als vianants);
i) pendents transversals i longitudinals;
j) visibilitat;
k) traçat dinterseccions;
l) transport públic i infraestructures;
m) passos a nivell carretera/ferrocarril;
n) disposicions relatives als usuaris vulnerables de la via pública:
I. disposicions relatives als vianants
II. disposicions relatives als ciclistes, inclosa lexistència de rutes alternatives o de separacions del trànsit motoritzat a gran velocitat,
III. disposicions relatives als vehicles de motor de dues rodes,
IV. densitat i situació dels passos per a vianants i ciclistes,
V. disposicions relatives als vianants i als ciclistes en les carreteres afectades de la zona,
VI. separació dels vianants i els ciclistes del trànsit motoritzat a gran velocitat o lexistència de rutes alternatives directes en carreteres de classe inferior.
2. Criteris en la fase de projecte:
a) traçat;
b) senyals i marques viàries coherents;
c) enllumenat de carreteres i interseccions il·luminades;
d) equips instal·lats en els marges de la carretera;
e) entorn del marge de la carretera, inclosa la vegetació;
f) obstacles fixos en els marges de la carretera;
g) previsió daparcaments segurs;
h) disposicions relatives als usuaris vulnerables de la via pública:
I. disposicions relatives als vianants,
II disposicions relatives als ciclistes,
III. disposicions relatives als vehicles de motor de dues rodes;
i) adaptació beneficiosa per a lusuari de sistemes viaris de contenció (mitjanes i barreres de seguretat per a evitar els perills als usuaris vulnerables).
3. Criteris en la fase de preinauguració:
a) seguretat dels usuaris de les carreteres i visibilitat en diferents condicions, com per exemple, en condicions de foscor i en condicions meteorològiques normals;
b) llegibilitat dels senyals i marques viàries;
c) estat del ferm.
4. Criteris per a la fase dexplotació inicial: Avaluació de la seguretat viària tenint en compte el comportament real dels usuaris.
La realització dauditories en qualsevol de les fases pot implicar la necessitat de tornar a examinar els criteris de fases anteriors.
ANNEX II bis
Elements indicatius de les inspeccions específiques de seguretat viària
1. Traçat i secció transversal de la via:
a) visibilitat i distàncies de visibilitat;
b) límit de velocitat i zones de limitació de velocitat;
c) traçat evident (és a dir, «llegibilitat del traçat» per als usuaris de la via pública);
d) accés a propietats i projectes confrontants;
e) accés dels vehicles demergències i de servei;
f) tractaments en ponts i embornals;
g) traçat de la carretera (vorals, desnivells del ferm, talús de desmunt i talús de terraplé).
2. Interseccions i punts dintercanvi:
a) adequació del tipus dintersecció/enllaç.
b) geometria del traçat de la intersecció/enllaç;
c) visibilitat i llegibilitat (percepció) de les interseccions;
d) visibilitat en la intersecció;
e) traçat dels carrils auxiliars en les interseccions;
f) control del trànsit en les interseccions (per exemple, senyals de parada, semàfors, etc.);
g) presència de passos de vianants i de ciclistes.
3. Disposicions relatives als usuaris vulnerables de la via pública:
a) disposicions relatives als vianants;
b) disposicions relatives als ciclistes;
c) disposicions relatives als vehicles de motor de dues rodes;
d) transport públic i infraestructures;
e) passos a nivell (amb indicació, en particular, del tipus de pas i de si són amb barreres, sense barreres, manuals o automatitzats).
4. Il·luminació, senyals i marques:
a) senyals viaris coherents, que no disminuïsquen la visibilitat;
b) llegibilitat dels senyals viaris (localització, grandària, color)
c) pals de senyalització;
d) delimitació i marques viàries coherents;
e) llegibilitat de les marques viàries (localització, dimensions i retroreflectància en condicions seques i humides);
f) contrast adequat de les marques viàries;
g) enllumenat de carreteres i interseccions il·luminades;
h) equips adequats instal·lats en els marges de la carretera.
5. Semàfors:
a) funcionament;
b) visibilitat.
6. Objectes, zones netes i sistemes viaris de contenció:
a) entorn dels marges de la carretera, inclosa la vegetació;
b) perills en els marges de la carretera i distància des de la vora de la calçada o de la via per a la circulació de bicicletes;
c) adaptació beneficiosa per a lusuari dels sistemes viaris de contenció (mitjanes i barreres de seguretat a fi devitar perills als usuaris vulnerables de la via pública);
d) terminacions de les barreres de seguretat;
e) sistemes viaris de contenció adequats en ponts i embornals;
f) tanques (en carreteres daccés restringit).
7. Ferm:
a) defectes del ferm;
b) adherència;
c) material solt /grava/pedres;
d) entollament i drenatge de laigua.
8. Ponts i túnels:
a) presència i nombre de ponts;
b) presència i nombre de túnels;
c) elements visuals que representen un perill per a la seguretat de les infraestructures.
9. Altres qüestions:
a) oferta de zones segures destacionament i descans;
b) oferta per a vehicles pesats
c) enlluernament pels fars;
d) obres de carreteres;
e) activitats perilloses en els marges de la carretera;
f) informació adequada en el material dels STI (per exemple, panells de missatges variables);
g) animals i flora i fauna silvestres;
h) advertiments de zona escolar (en el seu cas).
ANNEX III
Elements indicatius de les avaluacions de seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa
1. Aspectes generals:
a) tipus de carretera en relació amb el tipus i grandària de les regions/ciutats que connecta;
b) longitud del tram de carretera;
c) tipus de zona (rural, urbana);
d) utilització del sòl (zones educatives, comercials, industrials i de fàbriques, residencials, agrícoles i ramaderes, sense desenvolupar)
e) densitat de punts daccés a les propietats;
f) presència de vies de servei (per exemple, per a comerços);
g) presència dobres en la carretera;
h) presència de zones destacionament.
2. Volum de trànsit:
a) volum de trànsit;
b) volum observat de motocicletes;
c) volum observat de vianants als dos costats, assenyalant si és «al llarg» o «creuant»;
d) volum observat de bicicletes als dos costats, assenyalant si és «al llarg» o «creuant»;
e) volum observat de vehicles pesants;
f) flux estimat de vianants determinat a partir dels atributs dutilització de les finques confrontants;
g) flux estimat de bicicletes determinat a partir dels atributs dutilització de les finques confrontants.
3. Dades relatives als accidents:
a) nombre, localització i causes de víctimes mortals per grup dusuaris de la via pública;
b) nombre i localització de ferits greus per grup dusuaris de la via pública.
4. Característiques operatives:
a) límit de velocitat (general, per a motocicletes, per a camions);
b) velocitat de servei (percentil 85);
c) gestió de la velocitat i/o reducció del trànsit;
d) presència de serveis STI: alertes de congestió, panells de missatges variables;
e) advertiments de zona escolar;
f) presència de guàrdies dencreuament escolar en els períodes fixats.
5. Característiques geomètriques:
a) característiques de la secció transversal (nombre, tipus i amplària dels carrils, disseny i material dels vorals de la mitjana central, carrils per a bicicletes, camins per als vianants, etc.), inclosa la variabilitat daquestes;
b) curvatura horitzontal;
c) pendent i traçat vertical;
d) visibilitat i distàncies de visibilitat.
6. Objectes, zones netes i sistemes viaris de contenció:
a) entorn dels marges de la carretera i zones netes;
b) obstacles fixos en els marges de la carretera (per exemple, fanals, arbres, etc.);
c) distància als obstacles des dels marges de la carretera;
d) densitat dels obstacles;
e) bandes sonores;
f) sistemes viaris de contenció.
7. Ponts i túnels:
a) presència i nombre de ponts, així com la informació pertinent sobre aquests;
b) presència i nombre de túnels, així com la informació pertinent sobre aquests;
c) elements visuals que representen un perill per a la seguretat de les infraestructures.
8. Interseccions:
a) tipus dintersecció i nombre de branques (indicant, en particular, el tipus de control i la presència de girs protegits)
b) presència de canalització;
c) qualitat de la intersecció;
d) volum de les carreteres que es creuen;
e) presència de passos a nivell (amb indicació, en particular, del tipus dencreuament i de si són amb barreres, sense barreres, manuals o automatitzats).
9. Manteniment:
a) defectes del ferm;
b) adherència del ferm;
c) estat dels vorals (inclosa la vegetació);
d) estat dels senyals, marques i delimitacions;
e) estat dels sistemes viaris de contenció.
10. Instal·lacions per als usuaris vulnerables de la via pública:
a) passos de vianants i de ciclistes (encreuaments en superfície i separació de nivell);
b) passos de ciclistes (encreuaments en superfície i separació de nivell);
c) tanques per a vianants
d) existència de voreres o instal·lacions a part;
e) instal·lacions per a bicicletes i tipus dinstal·lacions (vies per a la circulació de bicicletes, carril de bicicletes i altres);
f) qualitat dels passos de vianants pel que fa a la visibilitat i la senyalització de cada instal·lació;
g) instal·lacions de passos de vianants i de ciclistes a lentrada duna carretera secundària que suneix a la xarxa;
h) existència de rutes alternatives per a vianants i ciclistes quan no existisquen instal·lacions separades.
11. Elements dels sistemes de precol·lisió i postcol·lisió per a la reducció de les lesions per accident de trànsit i la mitigació de la gravetat aquestes:
a) centres operatius de la xarxa i altres instal·lacions de patrulla;
b) mecanismes per a informar els usuaris de la via pública les condicions de conducció amb la finalitat devitar accidents o incidents;
c) sistemes de detecció automàtica dincidents (DAI): sensors i càmeres;
d) sistemes de gestió dincidents;
e) sistemes de comunicació amb els serveis demergència.
ANNEX IV
Informació continguda en els informes sobre accidents
Els informes sobre accidents han dincloure els elements següents:
1) localització de laccident (la més precisa possible), amb indicació de les coordenades GNSS;
2) imatges o diagrames del lloc de laccident;
3) data i hora de laccident;
4) informació sobre la carretera, com a tipus de zona, via o intersecció, inclosa la senyalització, el nombre de carrils, les marques viàries, ferm, condicions dil·luminació i meteorològiques, límit de velocitat i obstacles en els marges de la calçada;
5) gravetat de laccident;
6) característiques de les persones implicades, com ara edat, sexe, nacionalitat, nivell dalcohol i utilització o no dequip de seguretat;
7) dades dels vehicles implicats (tipus, antiguitat, país, eventualment equips de seguretat, data de lúltim control tècnic periòdic conformement a la legislació aplicable);
8) dades de laccident com ara tipus daccident, tipus de col·lisió, maniobra del vehicle i del conductor;
9) sempre que siga possible, informació sobre el temps transcorregut entre el moment de laccident i el registre daquest o larribada dels serveis demergència.
ANNEX V
Carreteres del sistema viari de la Comunitat Valenciana sota làmbit daplicació daquest decret
Les carreteres sota làmbit daplicació daquest decret són les següents:
CARRETERA PK INICIAL PK FINAL
CV-10 0+000 42+600
CV-35 9+000 37+305
CV-80 0+000 19+000