DECRET 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació. [2009/5938]
(DOGV núm. 6021 de 26.05.2009) Ref. Base de dades 005937/2009
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Espais naturals protegits Descriptors: Temàtics: espècie protegida, protecció de la flora, protecció del medi ambient, zona protegida
DECRET 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació. [2009/5938]
Índex
Preàmbul
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit
Article 2. Finalitats i principis d'actuació
Article 3. Competències
Article 4. Programa de conservació de flora valenciana
Article 5. Informació general de la flora
Capítol II. Categories de protecció
Article 6. Categories i directrius interpretatives
Article 7. Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades
Article 8. Catalogació, descatalogació i canvi de categoria
Article 9. Plans per a taxons catalogats
Article 10. Tàxons protegits no catalogats
Article 11. Tàxons vigilats
Article 12. Programes de reintroducció de tàxons aparentment extints
Article 13. Protecció dels tàxons silvestres
Article 14. Alçament excepcional de les prohibicions
Article 15. Autoritzacions
Article 16. Tràmit i resolució
Article 17. Aprofitaments de tàxons sotmesos a limitació especial a forests o terrenys forestals
Capítol III. Llocs protegits per a la flora silvestre
Article 18. Microreserves de flora
Article 19. Hàbitats protegits
Article 20. Terrenys forestals d'interés botànic
Capítol IV. Prevenció de danys a la flora
Article 21. Prevenció de danys
Capítol V. Complement científic i seguiment de la conservació
Article 22. Consell Científic Assessor de Flora Silvestre
Article 23. Banc de Germoplasma de Flora Silvestre Valenciana
Article 24. Banc de Llavors Forestals de la Comunitat Valenciana
Article 25. Col·laboradors en conservació de flora silvestre
Article 26. Unitats de conservació ex situ
Capítol VI. Disposicions sancionadores
Article 27. Marc jurídic
Article 28. Procediment sancionador
Disposició addicional primera. Disponibilitat de material viu
Disposició addicional segona. Disponibilitat de material en col·leccions científiques
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Disposició final primera. Modificació normativa
Disposició final segona. Ampliació d'annexos per a algues i plantes no vasculars
Disposició final tercera. Entrada en vigor
Annex I. Espècies del Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades
Annex II. Espècies protegides no catalogades
Annex III. Espècies vigilades
Annex IV. Hàbitats protegits
La Comunitat Valenciana és una de les regions amb més riquesa florística d'Europa, la qual cosa, unida a l'elevat nombre d'endemismes que alberga, posa en relleu la seua singularitat científica i el seu interés conservacionista. L'elevada diversitat paisatgística que presenta, derivada de l'ampli gradient de variables ambientals i de l'ús tradicional per part de l'home, ha generat un ric mosaic d'hàbitats que, en molts casos, sustenta una flora especialitzada i única. A més, la flora valenciana està vinculada a les tradicions del poble valencià (gastronomia, folklore, llenguatge, toponímia, art, usos cerimonials o religiosos, simbologia).
La flora de la Comunitat Valenciana està integrada per més de 5.000 tàxons, que majoritàriament creixen a terrenys naturals o seminaturals. Entre les plantes vasculars es coneixen uns 3.200 tàxons, dels quals uns 370 són endemismes de la península Ibèrica o iberobaleàrics. Entre aquests, 64 són exclusius de les nostres terres, per la qual cosa la responsabilitat de la seua conservació recau íntegrament en el poble valencià. També són abundants els tàxons relictes i els arqueòfits, lligats a usos tradicionals del territori ja desapareguts o en declivi. En termes generals, es considera que molts d'aquests tàxons es troben molt amenaçats i, majoritàriament, requereixen mesures de protecció legal. En altres casos, com ocorre amb les plantes lligades a ambients alterats per l'home, els marcs habituals de protecció legal els resulten perjudicials, per la qual cosa la seua conservació pot dependre del manteniment d'usos tradicionals del territori.
La conscienciació social en matèria de conservació de la natura i, en particular de la flora silvestre, s'ha incrementat sensiblement. Ha succeït el mateix amb les infraestructures científiques i tècniques implicades directament o indirectament en la preservació de la flora valenciana. Aquesta situació planteja noves necessitats que requereixen un suport normatiu que reconega el treball que efectuen i que incorpore la preservació de la flora valenciana al model dominant a la Unió Europea, en el qual els centres d'investigació participen en la presa de decisions sobre les operacions de conservació i en la responsabilitat ulterior sobre aquestes. Un aspecte substancial d'aquest avanç es plasma en la creació del Banc de Dades de la Biodiversitat (BDB) i del Centre per a la Investigació i l'Experimentació Forestal de la Comunitat Valenciana (CIEF), que canalitzen iniciatives d'informació i de projectes I+D, i tindran un paper primordial per a la conservació activa de la flora silvestre valenciana.
D'altra banda, la vigent Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, crea la Llista d'espècies silvestres de protecció especial, en el si del qual s'estableix el Catàleg espanyol d'espècies amenaçades, amb dues categories de protecció, i els instruments de planificació de les actuacions de conservació per als tàxons amenaçats: plans de recuperació i plans de conservació. La llei autoritza les comunitats autònomes a establir llistes i catàlegs equivalents per al seu àmbit territorial i a establir altres règims específics de protecció.
Per a la classificació dels tàxons en les diferents categories de protecció d'aquest decret s'han aplicat els criteris orientadors per a la inclusió de tàxons i poblacions en catàlegs d'espècies amenaçades aprovats el 2004 per la Comissió Nacional de Protecció de la Natura i publicats pel Ministeri de Medi Ambient.
No obstant això, la conservació de la flora no ha de restringir-se a un marc regulador que pivote exclusivament sobre les limitacions d'ús o afectació i els mecanismes punitius que poden aplicar-se en cas d'infracció. Per a molts tàxons, el cessament o l'evitació de les actuacions o factors externs que en motiven el retrocés no impedeix detenir-lo; pel contrari, molts d'aquests requereixen mesures complementàries fora de l'hàbitat natural on viuen, en bancs de germoplasma o de teixits vegetals.
D'altra banda, l'experiència acumulada en protecció i gestió activa de xicotets enclavaments per a la conservació vegetal, mitjançant la figura de la microreserva vegetal, creada pel Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, aconsella introduir modificacions pel que fa a la seua extensió al medi marí, la modificació de la normativa que regula la seua delimitació en camp o el mateix nom de la figura de protecció.
D'acord amb l'anterior, és igualment important que la normativa valenciana s'acoste al nivell assolit als països més desenvolupats, on la conservació de la flora no és un mer exercici tècnic de l'administració, que pot desviar-se de les directrius que marca l'avanç científic. Cada vegada més, la biologia de la conservació demostra que els esforços de la preservació in situ i ex situ poden ser estèrils si no es disposa prèviament d'una informació precisa de l'origen dels problemes responsables de la regressió del tàxon. En el mateix sentit, és important que l'administració gestora assimile l'avanç de la investigació, en matèria de criteris deontològics o d'altres que han de considerar-se en la recol·lecció i el maneig de les plantes per a la seua conservació. Per tant, és necessari sotmetre les accions de conservació tutelades per l'administració pública valenciana a l'assessorament científic, mitjançant la creació d'un consell específic, que participe en la presa de decisions o guie els òrgans competents de la Generalitat per a adoptar-les.
Tot l'anterior justifica la necessitat de modificar el marc normatiu per a la conservació de la flora silvestre. A aquest efecte, vist el que estableixen la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 22 de maig de 2009,
DECRETE
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte i àmbit
1. Aquesta norma desenvolupa disposicions de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, per a regular la protecció de la flora silvestre a la Comunitat Valenciana.
2. Aquesta norma s'aplica a les plantes i les algues a la Comunitat Valenciana i a les zones marines en què la Generalitat exerceix competències ambientals. Les disposicions derivades de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i el seu reglament, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, s'apliquen a l'àmbit territorial establit per aquestes.
3. Les disposicions d'aquesta norma afecten les espècies pures, les híbrides i els tàxons de rang inferior derivats d'aquestes.
4. Aquest decret estableix marcs de protecció per a les espècies o altres unitats taxonòmiques botàniques, en el capítol II, articles 6 al 17, i per als llocs on creixen aquestes espècies i els ecosistemes que les alberguen, en el capítol III, articles 18 al 20.
Article 2. Finalitats i principis d'actuació
1. Són finalitats d'aquest decret:
a) Planificar el manteniment i la recuperació de les espècies vegetals singulars i de les formacions o ecosistemes específics mitjançant el programa de conservació de flora valenciana.
b) Dotar d'un marc de protecció jurídica les espècies més amenaçades de la flora valenciana, mitjançant el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades i altres categories complementàries.
c) Assegurar la preservació de les espècies que requereixen mesures de conservació.
d) Ordenar i fomentar les unitats que participen en la conservació ex situ de les espècies amenaçades.
e) Evitar l'expansió de les espècies al·lòctones, limitant-ne l'ús en el medi natural.
f) Assegurar l'accés a informació bàsica sobre la flora silvestre valenciana i fomentar-ne el coneixement i la difusió pública.
g) Garantir el seguiment a llarg termini de les espècies mitjançant xarxes d'enclavaments i poblacions protegides in situ.
h) Fomentar la participació pública, la custòdia del territori i la creació de xarxes d'estudi i conservació activa de la flora silvestre.
i) Assegurar l'intercanvi de coneixements sobre conservació de flora silvestre.
2. Amb caràcter general, les actuacions de la Generalitat en les matèries d'aquest decret s'han de guiar pels principis següents:
a) Ordenació de la conservació de la flora silvestre mitjançant plans i programes.
b) Obtenció i aplicació d'informació tecnicocientífica per a la conservació de la flora.
c) Prioritat a la conservació de les espècies més amenaçades, rares o endèmiques, com també als principals microhàbitats on es concentren les seues poblacions.
d) Manteniment de la diversitat genètica de la flora valenciana.
e) Prevenció del desplaçament genètic, ecològic o demogràfic per espècies al·lòctones.
f) Reducció d'impactes sobre la flora silvestre.
g) Augment dels nexes entre flora i societat i recuperació de la informació etnobotànica.
Article 3. Competències
1. Les conselleries les activitats de les quals queden afectades per les disposicions ací establides i, en especial, les relatives a l'ús d'espècies de flora en obra pública, comerç o exposició per al comerç i cultiu agrícola de flora útil o ornamental, han d'adequar les seues disposicions al que preveu aquest decret, i emetre, si escau, normes que ajuden a desenvolupar-lo.
2. Sense minva del que indica l'apartat anterior, correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient el desenvolupament normatiu d'aquest decret.
Article 4. Programa de conservació de flora valenciana
1. El programa especial de manteniment o recuperació d'espècies singulars i de formacions o ecosistemes específics previst en l'article 29.1 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, es denominarà Programa de conservació de flora valenciana, pel que fa a espècies vegetals.
2. Aquest programa ha de reunir la informació actualitzada sobre l'estat de la flora singular i els ecosistemes específics, i pretén:
a) Establir prioritats de conservació, tant pel que fa a espècies com a territoris. Ha d'actuar com a pla director dels plans de recuperació, conservació, gestió i acció per a espècies previstos en aquest decret.
b) Optimitzar els esforços de conservació de les administracions públiques.
c) Establir regles sectorials que garantisquen el respecte i l'ús sostenible de la flora.
Article 5. Informació general de la flora
1. Correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient recopilar la informació tecnicocientífica per a la gestió de la flora silvestre, custodiar-la, gestionar-la i posar-la a disposició dels ciutadans. La informació pot ser denegada en els supòsits previstos en l'article 13 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient, especialment en el que disposa l'apartat 13.2.h) sobre localització d'espècies amenaçades.
2. La informació que ha de reunir-se i custodiar-se ha d'incloure la llista completa de tàxons de flora de la Comunitat Valenciana (llista patró) i, en la mesura que siga possible, la qualificació d'aquests segons els criteris de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (classificació UICN). Aquesta informació s'ha de posar a disposició del públic mitjançant el Banc de Dades de la Biodiversitat (BDB), creat per Ordre de 27 de novembre de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge.
CAPÍTOL II
CATEGORIES DE PROTECCIÓ
Article 6. Categories i directrius interpretatives
1. Els tàxons la conservació dels quals exigisca un marc normatiu s'han d'incloure en alguna de les categories següents, ordenades de major a menor intensitat de protecció:
a) Tàxons protegits catalogats: aquestes espècies constitueixen el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades
b) Tàxons protegits no catalogats
c) Tàxons vigilats
Les poblacions aïllades o bé definides geogràficament d'un determinat tàxon poden disposar d'un nivell de protecció diferent del de la resta del tàxon.
2. Els tàxons han de figurar en les llistes amb, almenys, el nom científic i l'abreviatura de l'autor d'aquest nom.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de regular el cas de les espècies protegides per aquest decret que tinguen varietats objecte de cultiu agrari, ornamental o forestal. Preventivament, quan aquestes varietats siguen clarament distingibles de les formes silvestres, queden excloses de les mesures de protecció ex situ previstes en aquest decret. Igualment, s'exclouen de protecció els tàxons protegits els efectius dels quals provinguen de l'assilvestrament de parents cultivats.
Article 7. Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades
1. En desenvolupament de l'article 55.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, s'estableix el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades, integrat pels tàxons de l'annex I d'aquest decret.
2. Les espècies del Catàleg espanyol d'espècies amenaçades tenen a la Comunitat Valenciana un nivell de protecció igual o superior al que tinguen en aquell catàleg.
3. El Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades es compon de les categories següents:
a) En perill d'extinció: inclou els tàxons la supervivència dels quals és poc probable si els factors responsables de la seua situació prevalen.
b) Vulnerable: inclou els tàxons susceptibles de passar a la categoria anterior en un futur immediat si els factors adversos responsables de la seua situació prevalen.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de centrar els seus esforços de conservació en els tàxons catalogats que complisquen la condició de ser endemismes exclusius valencians, o de tenir a la Comunitat Valenciana gran part dels efectius espanyols o peninsulars.
Article 8. Catalogació, descatalogació i canvi de categoria
1. La catalogació, descatalogació o canvi de categoria d'un tàxon en el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades s'ha d'aprovar mitjançant una ordre del conseller competent en matèria de medi ambient, quan hi haja informació tècnica o científica que així ho aconselle.
2. El procediment l'ha d'iniciar d'ofici la conselleria competent en matèria de medi ambient, a instància del Consell Científic Assessor de Flora Silvestre o a petició de qualsevol ciutadà o organització. En aquest últim cas, la sol·licitud ha d'anar acompanyada per una justificació científica, tècnica o social de la mesura proposada i de la documentació que ho justifique. Estudiada la sol·licitud, la conselleria competent en matèria de medi ambient decidirà la iniciació o no del procediment.
3. Les propostes de catalogació, descatalogació o canvi de categoria han de tenir l'informe del Consell Científic Assessor de Flora Silvestre.
Article 9. Plans per a tàxons catalogats
1. La inclusió dels tàxons en el catàleg, implica:
a) L'aprovació de plans de recuperació per als tàxons en perill d'extinció.
b) L'aprovació de plans de conservació per als tàxons vulnerables.
c) Si és procedent, l'aprovació de plans d'acció, que continguen mesures conjuntes per a aquells tàxons que compartisquen una problemàtica de conservació o àrees de distribució.
2. Els plans esmentats els ha d'elaborar la direcció general competent en matèria de biodiversitat i s'han de sotmetre a dictamen del Consell Científic Assessor de Flora Silvestre.
3. Els plans han de ser aprovats pel conseller competent en matèria de medi ambient mitjançant una ordre, per als tàxons en perill d'extinció, i mitjançant una resolució, per a la resta de casos.
4. Els plans han de compendiar els coneixements científics sobre el tàxon, les poblacions d'aquest, la distribució passada i present, els problemes de conservació i les solucions adoptades i poden incloure la designació d'àrees crítiques i àrees de reintroducció, per a les quals s'han de fixar mesures de conservació i instruments de gestió.
Article 10. Tàxons protegits no catalogats
1. La categoria tàxons protegits no catalogats inclou els tàxons amenaçats que requerisquen un conjunt de limitacions d'afectació per a la seua conservació, però que no requereixen l'aplicació de mesures tan estrictes com les previstes per als catalogats. Es consideren tàxons protegits no catalogats els allistats en l'annex II d'aquest decret.
2. La inclusió o exclusió de tàxons en aquesta categoria es realitzarà per resolució del conseller, a proposta de la direcció general competent en matèria de biodiversitat. Les persones físiques o jurídiques poden elevar a la direcció general propostes de modificació justificades des del punt de vista científic. Totes les propostes han de ser valorades mitjançant dictamen del Consell Científic Assessor de Flora Silvestre.
Article 11. Tàxons vigilats
1. Són tàxons vigilats els inclosos l'annex III d'aquest decret. Aquests tàxones requereixen un marc de limitacions d'afecció, però no requereixen mesures tan estrictes com les previstes per als tàxons protegits catalogats i no catalogats. També s'han d'incloure en l'annex III els tàxons que complisquen algun dels criteris següents:
a) Els rars o singulars a la Comunitat Valenciana les poblacions de la qual corren risc de disminuir si no se sotmeten al que estableixen els articles 13 i 14.2.
b) Els extremadament rars a la Comunitat Valenciana, però les poblacions dels quals representen l'extrem de nuclis poblacionals més extensos i estables a comunitats autònomes veïnes.
c) Els longeus i rars, amb escassa o nul·la regeneració natural.
d) Els que mostren un progressiu declivi poblacional o viuen en hàbitats la qualitat dels quals es deteriora progressivament.
e) Els híbrids rars o d'interés científic.
f) Els tàxons autòctons rars descoberts recentment a la Comunitat Valenciana, com a mesura de precaució.
2. La inclusió o exclusió de tàxons en aquesta categoria es realitzarà per resolució del conseller, a proposta de la direcció general competent en matèria de biodiversitat. Les persones físiques o jurídiques poden elevar a la direcció general propostes de modificació justificades des del punt de vista científic. Totes les propostes han de ser valorades mitjançant dictamen del Consell Científic Assessor de Flora Silvestre.
Article 12. Programes de reintroducció de tàxons aparentment extints
Per als tàxons considerats aparentment extints a la Comunitat Valenciana, els quals s'identifiquen en els distints annexos d'aquest decret mitjançant un asterisc (*), es podran redactar programes de reintroducció.
Article 13. Protecció dels tàxons silvestres
1. Tàxons protegits, catalogats i no catalogats, i vigilats: es prohibeix recollir-los, tallar-los, mutilar-los, arrancar-los o destruir-los en la natura. També es prohibeix posseir, naturalitzar, transportar, vendre, comerciar o intercanviar, oferir amb fins de venda o intercanvi, importar o exportar exemplars vius o morts, com també els propàguls o les restes, excepte els casos que reglamentàriament es determine. Aquestes prohibicions s'han d'aplicar a totes les fases del cicle biològic d'aquests tàxons.
2. No obstant això, en el cas de tàxons vigilats, es permet, sense necessitat d'autorització administrativa:
a) La recollida de xicotetes quantitats de planta, sense tallada o arrancada d'exemplars complets, amb fins científics, educatius o de conservació.
b) La possessió, el transport, el comerç, l'intercanvi i l'oferta amb fins de venda o l'intercanvi de:
1r. Espècimens recollits legalment en la natura abans de l'entrada en vigor d'aquest decret.
2n. Exemplars de segona o posterior generació de cultiu, de línies autoritzades per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3r. Exemplars autoritzats pel Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal de la Comunitat Valenciana (CIEF), per a partides de material de reproducció forestal
c) Els exemplars obtinguts amb fins científics, educatius o de conservació.
3. Per a qualsevol de les categories de protecció d'aquest decret, queda prohibida qualsevol afecció a l'hàbitat que tinga repercussions negatives sobre els tàxons.
Article 14. Alçament excepcional de les prohibicions
1. Les prohibicions genèriques de l'article 13.1 per a tàxons catalogats només poden alçar-se, mitjançant autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient, si no hi ha cap altra solució satisfactòria i sempre que això no comporte perjudicar el manteniment, en un estat de conservació favorable, de les poblacions del tàxon en la seua àrea de distribució natural, quan concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Si de la seua aplicació deriven efectes perjudicials per a la salut i la seguretat de les persones.
b) Per a prevenir perjudicis importants als cultius, el bestiar, els boscos, la pesca i la qualitat de les aigües.
c) Quan siga necessari per raó d'investigació, educació, repoblació o reintroducció o quan es requerisca per a la propagació orientada a aquests fins.
d) Per a protegir la flora i la fauna silvestres i els hàbitats naturals.
2. Les prohibicions genèriques de l'article 13.1 per a tàxons protegits no catalogats i vigilats només poden alçar-se mitjançant autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient, en les mateixes condicions i circumstàncies del punt anterior o, en el cas d'infraestructures o actuacions de transformació del territori, quan les corresponents declaracions d'impacte ambiental, estimacions d'impacte ambiental i memòries ambientals com a resultat de procediments d'avaluació d'impacte ambiental o avaluació ambiental de plans i programes, considere la necessitat d'afecció parcial sobre aquestes espècies, assumint els informes preceptius de la direcció general competent en matèria de biodiversitat, la qual ha de determinar les mesures correctores i compensatòries adequades per a assegurar el manteniment de la població en un estat de conservació igual o superior a l'inicial.
Article 15. Autoritzacions
1. Les autoritzacions administratives a què es refereix l'article 14 han d'especificar:
a) Els tàxons a què es referisca.
b) L'objectiu i la justificació de l'acció.
c) Els mitjans, les instal·lacions, els sistemes o mètodes que s'han d'emprar i els seus límits, com també les raons i el personal qualificat per a usar-los.
d) La natura i les condicions de risc, les circumstàncies de temps i lloc, i, si és procedent, les solucions alternatives no adoptades i les dades científiques utilitzades.
e) Les mesures de control que s'hi han d'aplicar.
f) La necessitat de presentar informes de les activitats realitzades. Quan la validesa excedisca d'un any natural, les persones autoritzades estan obligades a presentar, al final de cada any, un informe amb els resultats de les recol·leccions o les activitats realitzades.
g) Termini de validesa de l'autorització.
En el cas d'estar referides a tàxons protegits catalogats i no catalogats, aquestes autoritzacions han de ser públiques i motivades.
2. La sol·licitud d'autorització, que ha de ser motivada, ha d'aportar informació detallada sobre els epígrafs relacionats en l'apartat anterior. A més, ha de realitzar una estimació dels danys que podrien patir els tàxons com a resultat de l'actuació i dels controls que s'hi han d'exercir com a prevenció. Finalment, els que pretenguen obtenir autoritzacions per motius científics, educatius o de conservació han d'acreditar la seua competència en aquests àmbits.
3. Carnet de recol·lector científic de flora silvestre: seran expedits pels centres autoritzats per la conselleria competent en matèria de medi ambient al seu personal, amb el format que determine la direcció general competent en matèria de biodiversitat i les condicions següents:
a) No empararan la recol·lecció de tàxons en perill d'extinció, per als quals s'haurà d'exigir l'autorització prevista en l'apartat anterior.
b) Els carnets s'hauran de renovar cada any, i supeditar la renovació a la presentació de resultats de les activitats realitzades. Els centres d'investigació hauran de remetre a la direcció general competent en matèria de biodiversitat, abans del 31 de desembre de cada anualitat, els informes dels investigadors amb carnet adscrits al seu centre.
c) L'incompliment d'aquestes condicions podrà implicar la revocació de l'autorització al centre i la imposició de sancions administratives.
d) Els centres d'investigació rebran autorització renovable per períodes de fins a 5 anys.
Excepcionalment, la conselleria competent en matèria de medi ambient, a proposta del Consell Científic Assessor de Flora Silvestre previst en aquest decret, podrà concedir carnets d'aquest tipus a persones no adscrites a centres d'investigació o a associacions entre els fins de les quals estiga la investigació o que destaquen en el coneixement i la conservació de la flora valenciana. Als posseïdors d'aquest carnet els serà aplicable el que preveu l'apartat anterior.
4. L'obtenció de les autoritzacions previstes en aquest decret no eximeix les persones o entitats autoritzades de l'obtenció de les altres autoritzacions o permisos que recaiguen sobre els terrenys o espècies concretes, per raó de la seua propietat o de la convergència d'altres reglamentacions sectorials.
Article 16. Tràmit i resolució
1. Les resolucions d'autorització les ha de dictar l'òrgan competent, seguint el procediment iniciat d'ofici o a instància dels interessats.
2. Les sol·licituds d'autorització s'han de presentar en els serveis territorials de la conselleria competent en matèria de medi ambient, els quals, excepte en els casos previstos en l'apartat 3, n'han de realitzar la instrucció i elevar-les a l'òrgan competent perquè les resolga. La instrucció ha d'incloure l'emissió d'informes i la preparació de la proposta de resolució.
3. Les autoritzacions referents a tàxons en perill d'extinció han de ser resoltes per la direcció general competent en matèria de biodiversitat. Per als casos dels apartats c) i d) de l'article 14.1, ha de constar en la tramitació l'informe del Consell Científic Assessor de Flora Silvestre. També han de ser resoltes per la direcció general les relatives a qualsevol tàxon protegit o vigilat que afecten més d'una província.
Article 17. Aprofitaments de tàxons sotmesos a limitació especial a forests o terrenys forestals
En exercici dels articles 34.4 i 61 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, poden limitar-se els aprofitaments dels tàxons que s'establisca reglamentàriament, mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
S'han d'incloure preferentment en aquesta categoria:
1. Tàxons rars o d'interés científic, però que no són protegits o vigilats.
2. Tàxons longeus o que assolisquen la maduresa a edat molt avançada.
3. Tàxons les poblacions dels quals disminueixen com a resultat d'activitats humanes.
4. Els tàxones autòctons que figuren en l'annex VI de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.
CAPÍTOL III
LLOCS PROTEGITS PER A LA FLORA SILVESTRE
Article 18. Microreserves de flora
Són llocs protegits per a la flora silvestre totes les microreserves de flora oficialment declarades, seguint el procediment establit en l'article 5 del Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual s'estableix i regula la figura de protecció d'espècies denominada microreserva vegetal, i tenint en compte les modificacions exposades en la disposició final primera d'aquest decret.
Article 19. Hàbitats protegits
1. Són hàbitats protegits els inclosos en l'annex IV d'aquest decret. Corresponen a ecosistemes rars, fràgils, amb risc de desaparició o que allotgen una elevada concentració d'espècies protegides o endèmiques.
2. Aquests hàbitats han de ser objecte d'atenció i tutela en els procediments d'avaluació d'impacte ambiental i avaluació ambiental de plans i programes. Quan els projectes d'obres o plans i programes avaluats pels procediments mencionats puguen afectar hàbitats protegits, han de tenir l'informe favorable de la direcció general competent en matèria de biodiversitat, la qual pot exigir l'aplicació de mesures correctores o compensatòries.
3. Les activitats o actuacions no sotmeses avaluació d'impacte ambiental i avaluació ambiental de plans i programes que provoquen la destrucció total o parcial, el deteriorament o l'alteració significativa d'un hàbitat protegit, dels seus components o del seu estat de conservació queden prohibides, excepte autorització motivada i pública de la direcció general competent en matèria de biodiversitat, la qual podrà exigir l'aplicació de mesures correctores o compensatòries.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'elaborar una cartografia dels hàbitats de l'annex IV. En absència d'aquesta cartografia, la seua identificació en camp es realitzarà d'acord amb els criteris establits en l'última versió del Manual d'interpretació dels hàbitats de la Unió Europea.
Article 20. Terrenys forestals d'interés botànic
1. Quan les forests propietat de la Generalitat i les forests d'utilitat pública tinguen espècies botàniques d'interés, ha de tenir-se en compte la seua presència en la delimitació d'àrees d'actuació, i han d'establir-se mesures per a fomentar la seua conservació en els corresponents plans forestals de demarcació.
2. D'acord amb l'article 24 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, es poden declarar zones d'actuació urgent per a conservar tàxons de flora d'especial valor.
CAPÍTOL IV
PREVENCIÓ DE DANYS A LA FLORA
Article 21. Prevenció de danys
1. A fi de prevenir, evitar i controlar el desplaçament genètic o ecològic de la flora silvestre per espècies al·lòctones, en desenvolupament de l'article 52.2 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i per a salvaguardar l'elevada diversitat de la vegetació nitròfila, queden prohibides les conductes següents, excepte en terrenys declarats urbans o urbanitzables amb programa aprovat:
a) L'ús no autoritzat d'herbicides per al control de vegetació ruderal o viària en cunetes, talussos o vores de vies públiques interurbanes i, en general, en tot tipus de carreteres, camins, sendes i vies fèrries.
b) La plantació, sembra o dispersió:
1r. Aquelles espècies exòtiques que s'establisca reglamentàriament.
2n. Subespècies, varietats o races geogràfiques d'espècies autòctones diferents de les del lloc on s'introduïsquen.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'establir una reglamentació per a l'obtenció, comercialització i ús de material vegetal de reproducció. Correspon al Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal de la Comunitat Valenciana (CIEF) l'elaboració paral·lela d'un manual orientatiu d'espècies i orígens recomanables del material de reproducció.
CAPÍTOL V
COMPLEMENT CIENTÍFIC I SEGUIMENT
DE LA CONSERVACIÓ
Article 22. Consell Científic Assessor de Flora Silvestre
1. A fi de disposar de criteris científics per a la conservació de la flora es crea el Consell Científic Assessor de Flora Silvestre, la composició i funcionament del qual es fixarà per resolució de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. El Consell Científic Assessor de Flora Silvestre és un òrgan col·legiat sense personalitat jurídica, presidit pel titular de la direcció general competent en matèria de biodiversitat i integrat per experts de l'administració i un representant de cada universitat i centre d'investigació amb línies actives aplicades a la conservació de la flora silvestre i experts de reconegut prestigi en aquesta matèria. Pot reunir-se tant en reunions presencials com a virtuals, però és necesaria, almenas, una reunió presencial a l'any.
3. Els informes del Consell Científic Assessor de Flora Silvestre no tenen caràcter vinculant, però són preceptius en els casos establits en aquest decret o altres normes que així ho determinen.
Article 23. Banc de Germoplasma de Flora Silvestre Valenciana
1. Per a assegurar la continuïtat del patrimoni genètic de la flora valenciana es crea el Banc de Germoplasma de Flora Silvestre de la Comunitat Valenciana, gestionat per conveni amb la Universitat de València. Aquesta unitat es compon de les instal·lacions i mostres del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València que, per raó de les clàusules de successius convenis i ajudes concedides per la Generalitat, són copropietat d'ambdues institucions.
2. El Banc de Germoplasma de Flora Silvestre de la Comunitat Valenciana ha de conservar propàguls viables del nombre més gran possible d'espècies de flora silvestre, i donar prioritat als tàxons protegits i vigilats i als endèmics exclusius o iberollevantins de la Comunitat Valenciana. En el marc de les seues possibilitats pressupostàries, la Generalitat ha d'ajudar a garantir aquesta conservació.
Article 24. Banc de Llavors Forestals de la Comunitat Valenciana
Correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient el manteniment i la reglamentació del funcionament del Banc de Llavors Forestals adscrit al CIEF, ampliant les funcions establides en el Decret 19/2005, de 28 de gener, del Consell, pel qual es crea el Centre per a la Investigació i l'Experimentació Forestal de la Comunitat Valenciana (CIEF), a:
1. L'emmagatzemament de fons duplicats de les mostres del Banc de Germoplasma de Flora Silvestre Valenciana.
2. La recol·lecció i el manteniment de propàguls d'espècies endèmiques, rares o amenaçades, en quantitats suficients per a abastir els projectes de conservació de la Generalitat.
3. La determinació de protocols de germinació i el cultiu de les espècies esmentades.
Article 25. Col·laboradors en conservació de flora silvestre
1. Per a promoure la participació pública i la d'organismes especialitzats en la conservació de la flora silvestre, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de nomenar col·laboradors en conservació de flora. La designació d'aquests s'ha de realitzar tenint en compte els criteris i codis de les principals organitzacions científiques i tècniques nacionals i internacionals en conservació de flora.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha de promoure fórmules que faciliten la participació pública en labors expertes de conservació, i establir figures de col·laboració i cooperació com:
a) Els convenis marc i acords amb entitats i associacions no governamentals especialitzades en l'estudi i la conservació de la flora, amb seu a la Comunitat Valenciana.
b) El voluntariat i altres formes de cooperació de tercers amb la Generalitat per a la conservació d'espècies o hàbitats, com també per al control de plantes invasores.
c) El suport de projectes de formació i educació ambiental orientats a la conservació de la flora silvestre i els seus hàbitats.
3. En funció de les disponibilitats pressupostàries, ha de promoure fórmules de suport econòmic per a sustentar aquestes col·laboracions, com també per a incrementar la implantació d'iniciatives de custòdia del territori que afavorisquen la flora silvestre.
4. Quan el seu objecte i condicions així ho imposen, les actuacions previstes en els apartats anteriors s'han de subjectar a les disposicions de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic, i a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
Article 26. Unitats de conservació ex situ
1. A fi de promoure la participació pública i la d'organismes especialitzats en la conservació ex situ de la flora silvestre, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'establir per via reglamentària sistemes de reconeixement i registre de les unitats de conservació següents:
a) Jardins botànics.
b) Herbaris.
c) Bancs de germoplasma.
d) Unitats de propagació ex situ i àrees de cultiu de flora silvestre.
e) Col·leccions vives o exposicions permanents de flora silvestre.
2. Aquesta reglamentació ha de reconéixer les unitats que segueixen criteris i codis acceptats per les principals organitzacions científiques i tècniques internacionals en matèries semblants i les associacions comunitàries o espanyoles amb major experiència científica. Igualment, ha de procurar la integració d'esforços de conservació de flora realitzats des de les entitats locals de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL VI
DISPOSICIONS SANCIONADORES
Article 27. Marc jurídic
1. Les infraccions al que disposa aquest decret s'han de sancionar d'acord amb els articles 75 al 79, ambdós inclusivament, de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i els articles 68 al 76, ambdós inclusivament, de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, per a les infraccions a articles que desenvolupen disposicions de les lleis indicades.
2. En cas d'accions susceptibles de sanció per ambdues normes, cal ajustar-se a la que tinga millor tipificació normativa de la infracció comesa.
Article 28. Procediment sancionador
L'inici dels procediments sancionadors correspon als serveis territorials de la conselleria competent en matèria de medi ambient. La resolució administrativa correspon:
1. En el cas de sancions relatives a la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana, a les autoritats que estableix l'article 18.11 del seu reglament.
2. En el cas de sancions relatives a la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de Biodiversitat:
a) A la direcció territorial, quan la sanció no supere els 5.000 euros.
b) A la direcció general competent en matèria de biodiversitat, per a les sancions compreses entre 5.001 i 50.000 euros.
c) A la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a les sancions compreses entre 50.001 i 200.000 euros.
d) Al Consell, per a les sancions per valor superior a 200.000 euros.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Disponibilitat de material viu
En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquest decret, els productors i particulars que estiguen en possessió de material viu dels tàxons inclosos en els annexos I, II i III, han de notificar-ho a la direcció general competent en matèria de biodiversitat.
Segona. Disponibilitat de material en col·leccions científiques
Igualment, les col·leccions científiques adscrites a centres d'investigació o de caràcter privat que incloguen material viu o exemplars d'herbari dels tàxons inclosos en els annexos I i II, han de notificar-ho en el termini d'un any.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queda derogada l'Ordre de 10 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, sobre espècies endèmiques o amenaçades.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Modificació normativa
1. Es modifica el Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual s'estableix i regula la figura de protecció d'espècies denominada microreserva vegetal, en els articles i en els termes següents:
a) Es modifica l'article 1 del decret substituint l'expressió «microreserva vegetal» per «microrreserva de flora».
b) Es modifica l'article 2 del decret substituint l'expressió «aquella part de terreny de la Comunitat Valenciana» per «aquella part del territori terrestre o marítim la gestió ambiental del qual competeix a la Generalitat».
c) Es modifica l'article 4.1 del decret per a afegir la prohibició següent a la llista d'activitats prohibides, excepte autorització expressa, en una microreserva de flora: «g) Es prohibeix l'ús parcial o complet de les microreserves de flora com a descansadors habituals de bestiar, i queda, a més, prohibit l'establiment de tancaments temporals o permanents destinats al manteniment d'ovelles, cabres, vaques o altres espècies ramaderes».
d) Es modifica l'article 5.1 del decret en el sentit de substituir l'expressió «entitats o persones propietàries» per «persones físiques o jurídiques propietàries».
e) Es modifica l'article 5.2 del decret per a afegir a la llista d'entitats d'audiència obligatòria durant el tràmit de les normes de declaració de microreserves, les següents:
1.º El ministeri competent, quan les zones que s'han de declarar estiguen parcialment o totalment incloses en el domini públic maritimoterrestre o el domini públic hidràulic.
2.º Les entitats públiques gestores de la servitud pública de vies de comunicació, quan les zones que s'han de declarar estiguen parcialment o totalment incloses en aquestes zones de servitud.
2. Es modifica l'Ordre de 7 de desembre de 1995, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la senyalització de les microreserves de flora, d'esta manera:
a) Es modifica l'article 4, apartat b), el qual queda redactat de la manera següent «b) La senyalització perimetral s'ha de realitzar mitjançant pivots o bigues metàl·liques d'entre 90 i 100 mm d'amplària, que han de sobreeixir almenys un metre sobre el sòl i s'han de col·locar al llarg del perímetre de la microreserva de manera que els límits d'aquesta siguen identificables. Aquests pivots han de tenir la coloració del metall amb què es construïsquen i han de portar el logotip de la Generalitat i de les microreserves de flora».
b) Com a conseqüència de l'anterior, s'elimina l'annex I de la norma referida.
Segona. Ampliació d'annexos per a algues i plantes no vasculars
Es faculta la conselleria competent en matèria de medi ambient per a elaborar i aprovar o, si és el cas, elevar per a l'aprovació, l'ampliació de les llistes dels annexos d'aquest decret pel que fa a plantes no vasculars i algues o, si escau, als hàbitats en què s'estima que hi ha major concentració de tàxons amenaçats d'aquests grups.
Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 22 de maig de 2009
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JOSÉ RAMÓN GARCÍA ANTÓN
ANNEX I
ESPÈCIES DEL CATÀLEG VALENCIÀ
D'ESPÈCIES DE FLORA AMENAÇADES
1. Espècies en perill d'extinció
Achillea santolinoides Lag.
Ajuga pyramidalis L.
Allium subvillosum Salzm. ex Schult. & Schult. f.
Anarrhinum fruticosum Desf.
Apium repens (Jacq.) Lag.
Aristolochia clematitis L.
Asplenium celtibericum Rivas-Mart.
Asplenium marinum L.
Berberis hispanica Boiss. & Reuter subsp. hispanica
Boerhavia repens L.
Ceratophyllum submersum L.
Cistus heterophyllus Desf.
Cotoneaster granatensis Boiss.
Equisetum hyemale L.
Erodium celtibericum Pau
Frangula alnus Mill. s.a.
Garidella nigellastrum L.
Halimium atriplicifolium (Lam.) Spach
Kernera saxatilis (L.) Rchb. subsp. boissieri (Reuter ex Boiss. & Reuter) Nyman
Launaea arborescens (Batt.) Murb.
Launaea lanifera Pau
Limonium bellidifolium (Gouan) Dumort.
Limonium dufourii (Girard) O. Kuntze
Limonium lobatum (L.f.) O. Kuntze
Limonium perplexum L. Sáez & Rosselló
Littorella uniflora (L.) Asch.
*Marsilea batardae Launert
Narcissus perezlarae Font Quer
Nymphaea alba L. (sols poblacions naturals)
Odontites valentinus M.B. Crespo & Mateo
Orchis papilionacea L.
Parentucellia viscosa (L.) Caruel
Phyllitis sagittata (DC.) Guinea & Heywood
Reseda hookeri Guss.
Reseda lanceolata Lag. subsp. lanceolata
Salsola soda L.
Silene cambessedesii Boiss. & Reuter
Silene hifacensis Rouy
Solenopsis laurentia (L.) C. Presl
Spiranthes aestivalis (Lam.) Rich.
Thelypteris palustris Schott
Utricularia australis R. Br.
2. Espècies vulnerables
Althenia orientalis (Tzevelev) García Murillo & Talavera
Antirrhinum valentinum Font Quer
Arabis alpina L.
Asplenium majoricum Litard.
Astragalus alopecuroides L. subsp. grossii (Pau) Rivas Goday & Rivas Mart.
Astragalus oxyglottis M. Bieb.
Athyrium filix-femina (L.) Roth
Biarum dispar (Schott) Talavera
Callipeltis cucullaria (L.) Steven
Campanula mollis L.
Carex digitata L.
Carex elata All.
Centaurea lagascae Nyman
Cheilanthes hispanica Mett.
Cheilanthes tinaei Tod.
Cheirolophus lagunae Olivares & al.
Clematis cirrhosa L.
Coeloglossum viride (L.) Hartman
Commicarpus africanus (Lour.) Dandy in F.W. Andrews
Corema album (L.) D.Don
Dactylorhiza incarnata (L.) Soó
Dactylorhiza insularis (Sommier) Landw.
Diplotaxis ibicensis (Pau) Gómez-Campo
Elatine brochonii Clav.
Epipactis fageticola (C.E. Hermos.) Devillers-Tersch. & Devillers
Euphorbia boetica Boiss.
Euphorbia nevadensis Boiss. & Reuter subsp. nevadensis
Euphrasia salisburgensis Funk.
Ferula loscosii (Lange) Willk.
Ferulago ternatifolia Solanas & al.
Festuca triflora Desf.
Fumaria munbyi Boiss. & Reuter
Genista umbellata (Desf.) Poir. subsp. umbellata
Gypsophila bermejoi G. López
Halopeplis amplexicaulis (Vahl) Ung.Sternb. ex Cesati & al.
Helianthemum caput-felis Boiss.
Helianthemum guerrae Sánchez Gómez & al.
Hieracium umbrosum Jord.
Himanthoglossum hircinum (L.) Spreng.
Isoetes velatum A. Braun subsp. velatum
Kosteletzkia pentacarpos (L.) Ledeb.
*Lepidium cardamines L.
Leucanthemum arundanum (Boiss.) Cuatrec.
Leucojum valentinum Pau
Limonium densissimum (Pignatti) Pignatti
Limonium mansanetianum M.B. Crespo & M.D. Lledó
Lupinus mariae-josephae H. Pascual
*Marsilea quadrifolia L.
Marsilea strigosa Willd.
Maytenus senegalensis (Lam.) Exell. subsp. europaea (Boiss.) Rivas Mart. ex Güemes & M.B. Crespo
Medicago citrina (Font Quer) Greuter
Myriophyllum alterniflorum DC.
Nothoceras bicorne (Aiton) Amo
Ophioglossum lusitanicum L.
Orchis collina Soland. ex A. Russell
Orchis conica Willd.
Orchis purpurea Huds.
Parnassia palustris L.
Petrocoptis pardoi Pau
Pinguicula dertosensis (Cañig.) Mateo & M.B. Crespo
Pinguicula vallisneriifolia Webb
Polygonum amphibium L.
Polystichum aculeatum (L.) Roth
Pteris vittata L.
Ribes uva-crispa L.
Riella helicophylla (Bory & Mont.) Mont.
Ruscus hypophyllum L.(sols poblacions naturals)
Serapias lingua L.
Serapias strictiflora Welw. ex Da Veiga
Sideritis chamaedryfolia Cav. subsp. littoralis M.B. Crespo & al.
Sideritis glauca Cav.
Silene diclinis (Lag.) Laínz
Sternbergia colchiciflora Waldst. & Kit.
Teucrium lepicephalum Pau
Thalictrum maritimum Dufour
Thymus lacaitae Pau
Thymus webbianus Rouy
Tilia platyphyllos Scop. (sols poblacions naturals)
Ulmus glabra Huds. (sols poblacions naturals)
Vaccinium myrtillus L.
Vella lucentina M.B. Crespo
Vitaliana primuliflora Bertol. subsp. assoana Laínz
Zannichellia contorta (Desf.) Chamiso & Schlescht.
(*) Tàxons aparentement extints, per als quals poden redactar-se programes de reintroducció.
ANNEX II
ESPÈCIES PROTEGIDES NO CATALOGADES
Aconitum napellus L. subsp. vulgare Rouy & Fauc.
Alisma lanceolatum With.
Allium stearnii Pastor & Valdés
Ammochloa palaestina Boiss.
Ammoide pusilla (Brot.) Breistr.
*Androsace elongata L. subsp. breistrofferi (Charpin & Greuter) Molero & J.M. Monts.
Anemone nemorosa L.
Anthoxanthum amarum Brot.
Anthyllis lagascana Benedi
Antirrhinum pertegasii Rothm.
Antirrhinum pulverulentum Lázaro Ibiza
Argyrolobium uniflorum (Decne) Jaub.& Spach
Armeria fontqueri Pau
Atropa belladonna L.
Baldellia ranunculoides (L.) Parl.
Barlia robertiana (Loisel.) Greuter
*Botrychium lunaria (L.) Swartz
Bupleurum tenuissimum L.
*Callitriche obtusangula Le Gall
*Carum foetidum (Coss. & Durieu) Benth. & Hook. f.
Castellia tuberculosa (Moris) Bor
Centaurea alpina L.
Centaurea toletana Boiss. & Reuter
Cleonia lusitanica L.
*Cneorum tricoccon L.
Crypsis schoenoides (L.) Lam.
Dactylorhiza maculata (L.) Soó
Damasonium polyspermum Coss.
Dianthus armeria L. subsp. armeria (sols poblacions naturals)
Dianthus carthusianorum L. (sols poblacions naturals)
Dryopteris filix-mas (L.) Schott
Echium saetabense Peris & al.
Epipactis palustris (L.) Crantz
Erophaca baetica (L.) Boiss. subsp. baetica
Eryngium tenue L.
Euphorbia nevadensis Boiss. & Reuter subsp. bolosii Molero & Rovira
Festuca nevadensis (Hackel) Markgr.Dann.
Frankenia thymifolia Desf.
Galanthus nivalis L.
Genista longipes Pau subsp. longipes
Genista tricuspidata Desf.
Halimium umbellatum (L.) Spach subsp. viscosum (Willk.) O. Bolòs & Vigo
Hohenackeria exscapa (Steven) Kos-Pol.
Iberis pectinata Boiss. & Reuter
Iris foetidissima L.
Iris spuria L. s.a.
Jasione mansanetiana R. Roselló & Peris
Jasione sessiliflora Boiss. & Reuter s.s.
Juncus capitatus Weigel
Juniperus phoenicea L. subsp. turbinata (Guss.) Nyman
Lappula marginata (M. Bieb.) Gürke
Lavatera triloba L. subsp. triloba
*Lemna trisulca L.
Limonium interjectum J.X. Soler & Rosselló
Linaria orbensis Carretero & Boira
Linaria oligantha Lange subsp. oligantha
Listera ovata (L.) R. Br.
Lonicera biflora Desf.
Lysimachia vulgaris L.
Lythrum borysthenicum (Schrank) Litv.
Lythrum thymifolia L.
Mentha cervina L.
Myricaria germanica (L.) Desv.
Narcissus bulbocodium L.
Narcissus pallidulus Graells
Narcissus eugeniae Fern. Casas (incl. N. radinganorum Fern. Casas)
Neottia nidus-avis (L.) Rich.
Oenanthe globulosa L.
Ononis viscosa L. subsp. subcordata (Cav.) Sirj.
Ophioglossum vulgatum L.
Ophrys castellana J. Devillers-Terschuren & P. Devillers
Ophrys incubacea Bianca
Orchis cazorlensis Lacaita
Orchis fragrans Pollini
Orchis ustulata L.
Orobanche schultzii Mutel
*Parapholis marginata Runemark
Phleum arenarium L.
Phyllitis scolopendrium (L.) Newman subsp. scolopendrium
Pilosella albarracina (Zahn) Mateo
Pimpinella villosa Schousb.
Platanthera bifolia (L.) Rich.
Platanthera chlorantha (Custer) Rchb.
Polystichum setiferum (Forssk.) Woynar
Populus tremula L.
Quercus coutinhoi Samp.
Rumex roseus L.
Salix tarraconensis Pau ex Font i Quer
Saponaria officinalis L. (sols poblacions naturals)
Saxifraga almeriensis Willk. ex P. Vargas
Saxifraga carpetana Boiss. & Reuter
Saxifraga dichotoma Willd.
Saxifraga longifolia Lapeyr.
Scutellaria galericulata L.
Serapias parviflora Parl.
Seseli montanum L. subsp. granatense (Willk.) Pardo
Silene sedoides Poir.
Spergularia fallax Loweº
Stipa barbata Desf.
*Tanacetum annuum L.
Teucrium campanulatum L.
Teucrium pugionifolium Pau
Theligonum cynocrambe L.
Thymus borgiae Rivas Mart. & al.
Thymus richardii Pers. subsp. vigoi Riera & al.
Triglochin bulbosum L. subsp. barrelieri (Loisel.) Rouy
Verbascum fontqueri Benedi & J.M. Monts.
Vitex agnus-castus L. (sols poblacions naturals)
Ziziphora aragonensis Pau
*: Tàxons aparentement extints, per als quals poden redactar-se programes de reintroducció.
ANNEX III
ESPÈCIES VIGILADES
Acer campestre L.
Aceras antropophorum (L.) Aiton f.
Aconitum vulparia Rchb. subsp. neapolitanum (Ten.) Muñoz Garm.
Allium melananthum Coincy
Anabasis articulata (Forssk.) Moq.
Anagallis monelli L. subsp. linifolia (L.) Maire
Anagallis tenella (L.) L.
Arenaria vitoriana Uribe-Echebarría & Alejandre
Armeria filicaulis (Boiss.) Boiss.
Asperula paui Font Quer subsp. dianensis (Font Quer) De la Torre & al.
Asplenium foreziense Le Grand
Asplenium septentrionale (L.) Hoffm.
Asplenium trichomanes L. subsp. inexpectans Lovis
Aster linosyris (L.) Bernh.
Aster willkommii Schultz Bip. ex Willk.
Bassia hyssopifolia (Pallas) O. Kuntze
Brimeura amethystina (L.) Salisb.
Bupleurum gibraltarium Lam.
Cachrys sicula L.
Calystegia soldanella (L.) R. Br.
Campanula fastigiata Dufour ex A. DC.
Campanula speciosa Pourr.
Caralluma munbyana (Decne. ex Munby) N.E. Brown subsp. hispanica (Coincy) M.B. Crespo & Mateo
Cephalanthera damasonium (Mill.) Druce
Chaenorhinum macropodum (Boiss. & Reuter) Lange subsp. degenii (Hervier) R. Fern.
Chaenorhinum rupestre (Guss.) Maire
Chaenorhinum tenellum (Cav.) Lange
Chamaesyce peplis (L.) Prokh.
Cistus creticus L.
Clematis recta L.
Colchicum triphyllum G. Kunze
Convolvulus valentinus Cav. subsp. valentinus
Cotoneaster integerrinus Medik.
Crambe hispanica L. subsp. glabrata (DC.) Cout.
Crassula campestris (Ecklon & Zeyher) Walpers
Crataegus granatensis Boiss.
Cressa cretica L.
Cynomorium coccineum L. subsp. coccineum
Cytisus fontanesii Spach in Bourg.
Dactylorhiza fuchsii (Druce) Soó
Dactylorhiza sambucina (L.) Soó
Daphne laureola L.
Daucus crinitus Desf.
Daucus carota L. subsp. hispanicus (Gouan) Thell.
Delphinium staphisagria L.
Doronicum plantagineum L.
Elymus curvifolius (Lange) Melderis
Epilobium tetragonum L. subsp. tetragonum
Epipactis atrorubens Hoffm. ex Besser
Epipactis distans Arvet-Touvet
Epipactis rhodanensis Gévaudan & Robatsch
Epipactis tremolsii Pau
Equisetum palustre L.
Erica cinerea L.
Erodium aguilellae López Udias & al.
Erucastrum virgatum (J. & C. Presl) C. Presl (J. & C. Presl) C. Presl subsp. baeticum (Boiss.) Gómez-Campo
Eryngium ilicifolium Lam.
Euphorbia amygdaloides L.
Euphorbia paralias L.
Festuca plicata Hackel
Fumaria faurei (Pugsley) Lidén
Fumaria pugsleyana (Maire ex Pugsley) Lidén
Gagea reverchonii Degen
Gagea villosa (M. Bieb.) Duby
Gagea willckzekii Br.Bl. & Maire
Galium javalambrense López Udias & al.
Galium rotundifolium L.
Genista jimenezii Pau
Gentiana cruciata L.
Glinus lotoides L.
Goodyera repens (L.) R. Br.
Gypsophila tomentosa L.
Gymnadenia conopsea (L.) R. Br. in Aiton
Halimium halimifolium (L.) Willk.
Halocnemum strobilaceum (Pallas) M. Bieb.
Helianthemum almeriense Pau
Helianthemum viscarium Boiss. & Reuter
Hieracium aguilari Pau
Hieracium compositum Lapeyr.
Hieracium murorum L.
Hieracium schmidtii Tausch
Hieracium valentinum Pau
Hydrocotyle vulgaris L.
Hypericum androsaemum L.
Ilex aquifolium L.(sols poblacions naturals)
Juncus pygmaeus Rich.
Juniperus oxycedrus L. subsp. macrocarpa (Sm.) Ball
Koeleria castellana Boiss. & Reuter
Kundmannia sicula (L.) DC.
Lafuentea rotundifolia Lag.
Laurus nobilis L. (sols poblacions amb alt grau de naturalitat)
Lavatera mauritanica Durieu
Lepidium subulatum L.
Leucanthemum decipiens Pomel
Limodorum trabutianum Batt.
Limonium rigualii M.B. Crespo & Erben
Limonium santapolense Erben
Limonium scopulorum M.B. Crespo & M.D. Lledó
Limonium thiniense Erben
Linaria amethystea (Lam.) Hoffmanns & Link
Linaria depauperata Leresche ex Lange subsp. hegelmaieri (Lange) De la Torre & al.
Linaria oligantha Lange subsp. valentina Sutton
Linaria spartea (L.) Willd.
Lobularia maritima (L.) Desv. subsp. columbretensis R. Fern.
Lonicera pyrenaica L.
Lonicera splendida Boiss.
Lythrum tribracteatum Salzm.
Malva aegyptia L.
Melilotus siculus (Turra) B.D. Jacks.
Micromeria inodora (Desf.) Benth.
Minuartia dichotoma L.
Minuartia valentina (Pau) Sennen
Monotropa hypopitys L.
Nardus stricta L.
Nepeta tuberosa L. subsp. reticulata (Desf.) Maire
Notholaena maranthae (L.) Desv.
Ophrys sphegodes Mill.
Orchis coriophora L. subsp. martrinii (Timb.Lagr.) Nyman
Orchis italica Poir.
Orchis langei K. Richter
Orchis picta Loisel.
Orobanche portoilicitana A. Pujadas & M.B. Crespo
Orthilia secunda (L.) House
Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. & Link
Paronychia cimosa (L.) DC.
Pilosella peleterana (Mérat) F.W. Schultz & Schultz Bip.
Pilosella pintodasilvae (De Retz) Mateo
Pilosella pseudovahli (De Retz) Mateo
Pinus rhaetica Brügger
Populus canescens (Aiton) Sm.
Plantago loeflingii L.
Platanthera algeriensis Batt. & Trabutt.
Polygonum bistorta L. subsp. bistorta
Polygonum maritimum L.
Posidonia oceanica (L.) Delile
Potamogeton coloratus Hornem.
Pyrola chlorantha Schwartz
Quercus cerrioides Willk. & Costa
Quercus pyrenaica Willd.
Radiola linoides Roth
Salix caprea L.
Sanicula europaea L.
Saponaria glutinosa M. Bieb.
Senecio auricula Bourg. ex Coss.
Sideritis chamaedryfolia Cav. subsp. chamaedryfolia
Sideritis leucantha Cav. subsp. bourgeana (Boiss. & Reuter) Alcaraz & al.
Sideritis murgetana Obón & Rivera subsp. littoralis Obón & Rivera
Silene otites (L.) Wibel
Silene viridiflora L.
Silene pseudatocion Desf. (sols poblacions naturals no derivades d'assilvestrament)
Sorbus torminalis (L.) Crantz
Spiranthes spiralis (L.) Koch
Stoibrax dichotomum (L.) Rafin.
Taxus baccata L.
Teesdalia coronopifolia (J.P. Bergeret) Thell.
Teucrium edetanum M.B. Crespo & al.
Thymbra capitata (L.) Cav.
Thymelaea subrepens Lange
Thymus membranaceus Boiss.
Thymus serpylloides Bory subsp. gadorensis (Pau) Jalas
Thymus willkommii Ronninger
Vella spinosa Boiss.
Wahlenbergia nutabunda (Guss.) A. DC.
Zannichellia peltata Bertol.
ANNEX IV
HÀbitats protegiTs
Codi Natura 2000 de la Directiva d'hàbitats (*hàbitats prioritaris de la directiva)
1520 * Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia)
1510 * Estepes salines (Limonietalia)
2250 * Dunes de les costes mediterrànies amb ginebres (Juniperus spp.)
1240 Penya-segats amb vegetació de les costes mediterrànies, amb espècies endèmiques de Limonium spp.
3170 * Estancs temporals mediterranis (Isoeto-Nanojuncetea)
9560 * Boscos mediterranis endèmics amb Juniperus [aplicable a les formacions de savina de muntanya (Juniperus sabina) o savina turífera (J. thurifera)]
4090 Matolls pulvinulars de alta muntanya, incloses les extensions a vegetacions culmícoles equivalents de cims mesomediterranis i supramediterranis
5230 * Matolls de Laurus nobilis
7220 * Fonts petrificants amb formació de tosques calcàries, Cratoneurion
8310 Coves no explotades pel turisme
9180 * Bocos dels barrancs de Tilio-Acerion: til·leres, tremolars, omedes de Ulmus glabra, avellanars
9430 Boscos de Pinus uncinata [aplicable exclusivament a formacions o rodals de Pinus sylvestris que continguen Pinus x rhaetica]
9580 * Boscos de Taxus baccata
