Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres anomenada microreserva vegetal.
(DOGV núm. 2379 de 03.11.1994) Ref. Base de dades 2410/1994
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient Grup temàtic: Reglamentació, Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: espècie protegida, protecció de la flora , microreserva
DECRET 218/1994, de 17 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres anomenada microreserva vegetal. [94/7544]
La Comunitat Valenciana constitueix un dels territoris amb més riquesa i singularitat florística de la Mediterrània occidental. El seu territori acull més de dues-centes cinquanta espècies de plantes vasculars endèmiques, moltes de les quals són exclusives de les províncies valencianes. Al contrari del cas de la fauna, una gran part de la flora vascular rara, endèmica o amenaçada valenciana té una distribució peculiar, ja que apareix en micropoblacions distribuïdes en petits fragments per tot el territori. En els casos més freqüents, les espècies d'interès convergeixen en microhàbitats de sòls especials, afectats per la salinitat, la inundació, la verticalitat o altres caràcters inhabituals. Apareixen així, de manera natural, nombroses comunitats vegetals d'altíssima vàlua científica per la seua riquesa en plantes endèmiques o rares, que ocupen menuts fragments de quasi tots els termes municipals de la Comunitat Valenciana.
Tot això planteja importants dificultats de gestió, atès que el que cal fornir d'una adequada protecció no és el nivell biològic bàsic -l'espècie-, prevista en el títol IV de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres ni l'ecològic màxim -l'espai natural, indicat en el títol III-, sinó un escaló intermedi: la comunitat vegetal de petites dimensions. En canvi, el compliment de les obligacions esmentades en els articles 26.1 i 2 i 27.a) de la Llei 4/1989 obliga a prendre mesures que permeten conservar les comunitats. El desenvolupament de la protecció de les comunitats, mentre afecta només a les plantes, constitueix una forma d'exercici de l'article 32 de la llei.
Abans d'avançar cap a la creació d'una figura com la comunitat vegetal protegida, hauria d'establir-se una xarxa suficientment representativa d'aquests tipus de vegetacions, per tal de realitzar un adequat seguiment tècnic i científic, i assajar formes de gestió idònies per a conservar les seues espècies de major interès científic. Per a això, cal emprendre la implantació d'una xarxa de parcel·les de seguiment tècnic i científic, el manteniment de la qual comporta establir-hi algunes limitacions d'ús i normes de gestió. Per a aquestes parcel·les de petita extensió es proposa el nom de microreserves. Cal tenir en compte que, en aquest cas, la conservació no és una finalitat sinó un mitjà, ja que, tot i que cal fer ús de l'article 32 de la Llei 4/1989 per tal de garantir l'adequada utilització de les microreserves, no es persegueix una protecció a ultrança dels elements naturals que ho necessiten, atès que per a aquest fi ja hi ha figures com la reserva natural o l'espècie catalogada.
Atès que les comunitats vegetals d'interès apareixen sobre tot tipus de terreny i que el que es preveu és la creació d'una xarxa de petites àrees per a gestió experimental, no sembla adequat afectar els terrenys de titularitat privada, llevat que siga a petició dels propietaris. D'altra banda, com que no es tracta del desenvolupament del títol III de la Llei 4/1989, no sembla coherent ni proporcionada la creació de patronats o consells rectors, ni l'existència prèvia de programes d'ordenació dels recursos naturals, sense minva que un manteniment adequat obligue a disposar de plans de gestió.
Respecte del marc de protecció, cal incidir en la compatibilitat d'aquesta figura amb l'exercici de la caça, atès que el que es vol conservar és la flora i no la fauna vertebrada. Tampoc no pot oblidar-se la conveniència de permetre en molts casos l'aprofitament ramader, agrari o forestal, atès que la conservació de moltes espècies endèmiques heliòfiles o nitròfiles només pot fer-se si s'exerceix un control sobre el desenvolupament de la coberta vegetal.
L'interès científic de la creació d'aquesta xarxa fou reconegut en acceptar-se, en desembre de 1991, la fase de prospecció de terrenys com a projecte nacional espanyol del programa MAB (Home i Biosfera) de la UNESCO. Més recentment, al llarg de 1993, la CEE seleccionà la creació de la xarxa de microreserves com a projecte cofinançable a càrrec de les ajudes dels fons LIFE, previstes a partir del Reglament (CEE) núm. 1973/72 del Consell, de 21 de maig de 1992 (DOCE L725218936139946158264334316387777452490024494037194737340704527089605728527694555272413822497022881267446111335126234471897089082522395879966689107602288546689007961737549413992037587996615884123619405774934057870724757260770223467128258504253275534319497516/1-6). Com a mostra d'aquest interès, al llarg de l'elaboració d'aquest + decret s'ha efectuat un tràmit de remesa consultiva als principals centres + d'investigació en biologia vegetal de la Comunitat Valenciana. Per tot això, en exercici del que preveu l'article 32 de la Llei 4/1989, de 27 + de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, + per tal d'assolir els fins previstos als articles 26.2, 26.3 i 27.a) de + l'esmentada llei, havent-se subscrit amb data 31 de desembre de 1993 un + contracte entre la CEE i la Generalitat Valenciana que assegura el finançament + de les despeses per iniciar la creació de la xarxa de microreserves vegetals, a+ proposta del conseller de Medi Ambient i amb la deliberació prèvia del Govern + Valencià, en la reunió de 17 d'octubre de 1994, DECRETE: Article primer. Objecte L'objecte d'aquest decret és la creació i regulació de la figura de protecció + de flora anomenada microreserva vegetal, en desenvolupament de l'article 32 de + la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la + Flora i Fauna Silvestres, i com a mitjà per a assolir els fins previstos als + articles 26 i 27 de l'esmentada llei. Article segon. Definició de microreserva Es defineix com a microreserva aquella part de terreny de la Comunitat + Valenciana que, complint les condicions previstes a l'article 3 d'aquest + decret, siga declarada específicament com a tal mitjançant una ordre de la + Conselleria de Medi Ambient, amb el fi de garantir un adequat estudi i + seguiment científic a llarg termini de les espècies i comunitats vegetals allí + incloses. Article tercer. Condicions per a la declaració 1. Seran declarables com a microreserves aquelles parcel·les de terreny natural+ de menys de 20 ha. de superfície que continguen una elevada concentració de + plantes rares, endèmiques, amenaçades o d'elevat interès científic. 2. Llevat que siga per petició expressa dels propietaris, no podran declarar-se+ microreserves els terrenys de titularitat privada. 3. En el cas de terrenys de titularitat pública no inclosos en el Catàleg de + Forests d'Utilitat Pública, només podran declarar-se microreserves, després de + comunicar el fet a l'entitat propietària del terreny i donar-li audiència. Quan+ els propietaris siguen ajuntaments o diputacions, caldrà l'acord favorable + d'aquests ens. 4. En el cas dels dominis públics hidràulics o de costes, el que preveu + l'apartat anterior sobre comunicació als propietaris s'estendrà als + corresponents organismes gestors dependents de l'administració estatal. Article quart. Marc de protecció 1. La declaració de microreserva comportarà la prohibició d'extraure les arrels+ o parts subterrànies de les plantes, llevat que hi haja resolució expressa + favorable de la Direcció General de Conservació del Medi Natural emesa per + motius científics, conservacionistes o educatius. En el mateix sentit, estaran + prohibides, si no hi ha autorització de l'esmentat organisme, les següents + activitats: a) Dipositar elements o substàncies sòlides, fems o runes i vessar líquids o + fluids susceptibles d'originar danys greus a les plantes. b) Realitzar extraccions d'aigua a microreserves del medi aquàtic, o del sòl o + roques a les dels medi terrestre, amb risc de causar danys a les poblacions + vegetals allí contingudes. S'exceptuarà el que preveu l'apartat 3 d'aquest + article. c) La recol·lecció, destrucció o extracció de parts aèries de les plantes dins + de les microreserves, llevat que es faça per a la millora de les espècies + rares, endèmiques o amenaçades. Igualment, s'exceptuarà, si escau, el que + preveu l'apartat 2 d'aquest article. d) L'acampada i el trànsit amb vehicles. e) La introducció d'espècies vegetals, i la d'invertebrats o vegetals + susceptibles de suposar plagues o generar malalties per a les plantes + contingudes en la microreserva. f) Altres prohibicions o limitacions addicionals que s'establesquen en les + normes de declaració, després de l'acord previ favorable de les entitats + propietàries dels terrenys. 2. Llevat dels casos on s'establesca en les normes de declaració per a garantir+ la conservació de les espècies amenaçades o la investigació científica, la + creació de microreserves no suposarà la imposició de limitacions addicionals + per a la ramaderia, la caça o les activitats agrícoles o forestals tradicionals. 3. La prohibició d'extraure aigües indicada en l'apartat 1.b) d'aquest article + no s'aplicarà en el cas de les concessions d'aigües degudament aprovades per + les corresponentes confederacions hidrogràfiques abans de l'entrada en vigor + d'aquest decret. 4. Les normes de declaració de les microreserves inclouran un o més articles, + anomenats pla de gestió, on s'especificaran les bases tècniques o la + programació per a la gestió i l'aprofitament científic de les microreserves. Article cinquè. Tràmit 1. Correspondrà a la Direcció General de Conservació del Medi Natural l'inici + de l'expedient de declaració de microreserves, d'ofici o a petició de les + entitats o persones propietàries dels terrenys. 2. Durant el tràmit de les normes de declaració de les microreserves es donarà + audiència almenys a: - Les entitats propietàries dels terrenys. - Les entitats o els centres amb línies d'investigació científica sobre + conservació de flora silvestre. - Els titulars d'aprofitaments dels terrenys. - Els col·lectius conservacionistes que tinguen un àmbit territorial usual + d'actuació que incloga el terme municipal on es pretenga declarar la + microreserva. Article sisè. Senyalització. Les microreserves seran senyalitzades segons s'especifique reglamentàriament. Article setè. Règim d'autoritzacions Les sol·licituds per a realitzar activitats en les microreserves regulades en + l'article 4 es resoldran en el termini de tres mesos i, en el cas de no + haver-hi resolució, el silenci administratiu tindrà caràcter denegatori + respecte de las peticions. Article vuitè. Infraccions Les infraccions que es cometen en les microreserves se sancionaran segons el + que preveu l'article 38 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels + Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera Correspon a la Conselleria de Medi Ambient la gestió de la xarxa de + microreserves. Segona La Conselleria de Medi Ambient podrà establir reglamentàriament òrgans + col·legiats destinats a assessorar i coordinar adequadament la gestió i + l'aprofitament científic de les microreserves. DISPOSICIONS FINALS Primera Es faculta la Conselleria de Medi Ambient perquè dicte les disposicions + necessàries per al desenvolupament i l'aplicació d'aquest decret. Segona Aquest decret entrarà en vigor el dia de la seua publicació en el Diari Oficial+ de la Generalitat Valenciana. València, 17 d'octubre de 1994 El president de la Generalitat Valenciana, JOAN LERMA I BLASCO El conseller de Medi Ambient, EMÉRIT BONO I MARTíNEZ AUTORITATS I PERSONAL
