Ficha disposicion pc

DECRET 82/2018, de 15 de juny, del Consell, pel qual es creen determinades acadèmies científiques, culturals i artístiques de la Comunitat Valenciana i s'ordena la seua inscripció en el Registre d'Acadèmies. [2018/6330]

(DOGV núm. 8327 de 28.06.2018) Ref. Base de dades 006354/2018

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 29.06.2018
  Aquesta disposició afecta:
  	Desenvolupa o complementa: DECRET 91/2015, de 12 de juny, del Consell, pel qual es regula la creació de les acadèmies científiques, culturals i artístiques de la Comunitat Valenciana i el seu registre. [2015/5730]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Educació Ciència i investigació
  Descriptors:
  	Temàtics: monografies

DECRET 82/2018, de 15 de juny, del Consell, pel qual es creen determinades acadèmies científiques, culturals i artístiques de la Comunitat Valenciana i s'ordena la seua inscripció en el Registre d'Acadèmies. [2018/6330]
El Decret 91/2015, de 12 de juny, del Consell, regula la creació d’acadèmies científiques, culturals i artístiques de la Comunitat Valenciana i el seu registre.

El mateix Decret 91/2015, de 12 de juny, estableix que s’inscriuran en el registre els actes de constitució, modificació i extinció de les acadèmies, els estatuts, els òrgans de govern i direcció i les modificacions que es produïsquen, assignant el Decret 186/2017, de 24 de novembre, al centre directiu competent en matèria d’universitats, investigació i ciència, gestionar la implantació de les acadèmies científiques i culturals i el seu Registre.
Alhora l’esmentat decret estableix en l’article 8 que la creació d’acadèmies i l’aprovació dels seus estatuts es realitzarà per decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de política científica i l’article 10 determina el procediment per a la creació d’una acadèmia.
En el cas de les acadèmies que hagen estat creades abans de l’entrada en vigor del decret, d’una banda, la disposició addicional primera estableix que tindran la consideració d’acadèmies científiques, culturals i artístiques de la Comunitat Valenciana i queden incloses en el seu àmbit d’aplicació; i d’altra banda, la disposició transitòria primera estableix que aquestes remetran comunicació a la conselleria competent amb la documentació necessària per a la pràctica de la inscripció.
Per tot el que s’ha exposat, d’acord amb les sol·licituds presentades a instàncies de particulars, vistos els informes preceptius de l’Alt Consell Consultiu d’I+D+i de la Presidència de la Generalitat, els informes de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva, així com els informes dels col·legis professionals i conselleries la competència dels quals abasta l’àmbit de coneixement al qual es dedicarà l’acadèmia, havent-se sotmès els expedients al tràmit d’informació pública i vistes les sol·licituds d’acadèmies ja existents acompanyades de la documentació preceptiva, de conformitat amb l’article 28.c de la llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, el Consell, prèvia deliberació, en la reunió de 15 de juny de 2018,


DECRETE

Primer
Crear l’Acadèmia de Farmàcia de la Comunitat Valenciana, l’Acadèmia de la Música Valenciana i l’Acadèmia d’Infermeria de la Comunitat Valenciana com a acadèmies científiques, culturals i artístiques de la Comunitat Valenciana.

Segon
Aprovar els estatuts de l’Acadèmia de Farmàcia de la Comunitat Valenciana, de l’Acadèmia de la Música Valenciana i de l’Acadèmia d’Infermeria de la Comunitat Valenciana com a acadèmies científiques, culturals i artístiques de la Comunitat Valenciana, els quals figuren com a annexos d’aquest decret.

València, 15 de juny de 2018.

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

El conseller d’Educació, Investigació,Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ


ANNEX I

«ESTATUTS DE L’ACADÈMIA DE FARMÀCIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

CAPÍTOL I
Naturalesa, seu, finalitats i símbols

Article 1. Naturalesa
L’Acadèmia de Farmàcia de la Comunitat Valenciana (AFCV) és una corporació de dret públic, dotada de personalitat jurídica i capacitat d’obrar, integrada per tots els acadèmics que la componen.

L’àmbit d’actuació de l’AFCV afecta tota la Comunitat Valenciana.


Article 2. Seu
La seu de l’AFCV queda establerta en el Molt Il·lustre Col·legi Oficial de Farmacèutics de València, situat a València (46003), al carrer del Comte de Montornés, número 7.

Article 3. Finalitats
Les finalitats de l’AFCV són:
a) El foment de la investigació i estudi de les ciències farmacèutiques i de les ciències afins a la farmàcia.
b) Assessorament als organismes públics oficials en aquells camps que li són propis.
c) Assessorament a institucions privades que ho sol·liciten, sota les condicions que l’Acadèmia estime convenients.
d) Elaboració d’estudis i informes sobre matèries vinculades amb la professió farmacèutica i les seues activitats.
e) Fomentar les relacions amb altres institucions anàlogues.
f) Creació i conservació de fons materials i documentals relacionats amb la docència, la investigació i la professió farmacèutica.

g) Divulgació científica i formació permanent dels professionals de la farmàcia.
h) Reconeixement mitjançant premis, diplomes o distincions de les activitats que beneficien la farmàcia.

Article 4. Símbols
L’AFCV s’identificarà mitjançant els símbols següents:
4.1. Una medalla que es dissenyarà a aquest efecte en el moment oportú i que inclourà, en qualsevol cas, els símbols representatius de la farmàcia i de la Comunitat Valenciana. La medalla dels acadèmics numeraris serà numerada en aràbics.
4.2. Un escut, reproduït com a timbre en tota la seua correspondència i documentació oficial, dissenyat anàlogament a la medalla.


CAPÍTOL II
Dels acadèmics

Article 5. Classes d’acadèmics
L’AFCV està constituïda pels acadèmics de les classes següents:

a) Acadèmics numeraris. Fins a un màxim de quaranta.
b) Acadèmics corresponents.
c) Acadèmics d’honor.
d) Acadèmics numeraris emèrits, i
e) Acadèmics fundadors.

Article 6. Acadèmics numeraris
6.1. Per a ser elegit acadèmic numerari cal complir les condicions següents:
a) Ser espanyol i residir, preferentment, a la Comunitat Valenciana.
b) Ser llicenciat o graduat en Farmàcia o en ciències afins i estar en possessió del títol de doctor.
c) Destacar en algun camp científic o tècnic relacionat amb la farmàcia o ciències afins.

6.2. Del total d’acadèmics numeraris, fins a un màxim del 15 % podran ser assignats a ciències afins.
6.3. L’AFCV cobrirà successivament les vacants de les respectives classes, si escau, i indicarà el torn corresponent a doctors en Farmàcia o en ciències afins. Amb antelació es comunicarà els acadèmics numeraris i als acadèmics emèrits les vacants que vagen a eixir a concurs.

6.4. Les vacants d’acadèmics numeraris s’anunciaran en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. La sol·licitud a concurs d’una plaça determinada s’haurà de presentar dins del termini de quinze dies naturals des de la seua convocatòria en el DOGV i anirà acompanyada d’una declaració de compliment de les condicions bàsiques, indicades en el punt 6.1, i d’un curriculum vitae en el qual figuren els mèrits del candidat. Entre la data d’anunci de la vacant i l’elecció de nou acadèmic numerari, haurà de transcórrer almenys un mes.
Per a la provisió de la plaça en qüestió, els candidats seran presentats per tres acadèmics numeraris, o dos acadèmics numeraris i un acadèmic numerari emèrit, relacionats segons l’antiguitat en la corporació, juntament amb el curriculum vitae i una carta de la persona interessada que done la seua conformitat a la proposta, tots dos per duplicat. L’Acadèmia podrà sol·licitar dels candidats qualsevol document, en original o còpia, dels presentats en el curriculum vitae.
No es tramitaran les candidatures avalades per més de tres acadèmics, ni tampoc un mateix acadèmic podrà presentar a més d’un candidat per a aquesta vacant.
6.5. Dins dels primers quinze dies següents a la data d’haver-se rebut la documentació, la Junta de Govern remetrà un dels exemplars als membres de la secció a la qual pertany la vacant per a informar sobre els mèrits i circumstàncies que en cada cas concórreguen, i l’altre quedarà exposat en els locals de l’Acadèmia perquè puga ser examinat pels acadèmics que ho desitgen.
Pel que fa a la secció a la qual s’haja enviat la proposta, tindrà un termini de quinze dies des de la seua recepció per a emetre el corresponent informe. Quan s’haja retornat el dictamen a la Junta, aquesta haurà de donar-lo a conéixer als acadèmics amb dret a vot, almenys quinze dies abans de la sessió de ple convocada a aquest efecte.
6.6. Per a procedir a l’elecció del nou acadèmic, caldrà que assistisquen a la sessió, almenys la meitat més un, dels acadèmics de número.

6.7. Per a ser elegit acadèmic en primera votació, el candidat haurà d’obtindre el vot favorable de les dues terceres parts dels acadèmics numeraris amb dret a votar, i s’admetrà el vot mitjançant carta dirigida al secretari general, d’aquells que no puguen assistir justificadament a la sessió.
Es realitzaran votacions independents per a cada butaca, si fóra el cas que hi haguera més d’una vacant.
Si en primera votació cap candidat resultara elegit, es procedirà seguidament a una segona votació, i serà elegit el que obtinga el vot favorable dels dos terços dels acadèmics presents amb dret a vot.

Si tampoc en aquesta segona votació cap dels candidats resultara elegit, procedirà una tercera en la qual bastarà l’obtenció de la meitat més un dels presents per a poder ser proclamat acadèmic electe.

Quant a aquesta tercera votació només participen els dos candidats que hagueren obtingut major nombre de vots, i, si cap haguera arribat a la meitat més un dels vots, s’anunciara de nou la vacant conformement al que es disposa en l’apartat 6.5.
Totes les votacions seran secretes i amb papereta tancada i la votació es realitzarà en una sola sessió.
Els acadèmics l’elecció dels quals haja sigut aprovada seran proclamats electes en aquesta sessió.
Per a la presa de possessió de la seua plaça es presentarà a l’Acadèmia, en el terme d’un any, a partir de l’endemà, un discurs sobre la matèria de la seua elecció. En el cas de no presentar-lo en el termini previst d’un any, a l’acadèmic electe se li concedirà, a petició personal, una única pròrroga de sis mesos. Passat aquest termini sense haver lliurat el discurs, perdrà la condició d’acadèmic electe i la plaça s’anunciarà en una nova convocatòria.
Solament podrà esbiaixar-se aquesta norma en cas d’impediment físic per malaltia o altres casos plenament justificables.
Es concedirà un termini de tres mesos perquè redacte el discurs de contestació, a l’acadèmic numerari designat per a això.
Presentat el discurs de contestació, el president assenyalarà el dia per a la recepció solemne de l’electe. Els dos discursos s’imprimiran per compte del candidat, edició que s’ajustarà al format habitual de l’acadèmia.

Article 7. Acadèmics corresponents
Per a ser acadèmic corresponent caldrà ser llicenciat o graduat en Farmàcia o ciències afins, i haver destacat per la seua activitat científica o pels seus treballs a favor de les finalitats de l’AFCV.

L’ingrés com a acadèmic corresponent serà a proposta de tres acadèmics numeraris, o de dos acadèmics numeraris i un acadèmic numerari emèrit, i seran elegits en Junta General ordinària, prèvia indicació expressa en l’ordre del dia de la seua convocatòria. El procediment d’elecció serà anàleg al dels acadèmics numeraris. Els acadèmics electes corresponents tindran l’obligació de llegir el seu discurs d’ingrés en els termes que fixe la junta de govern. En els casos justificats, la lectura del seu discurs podrà ser delegada en un acadèmic numerari.

Seran acadèmics corresponents nats els presidents dels col·legis oficials de farmacèutics de la Comunitat València, i estaran, així mateix, obligats a pronunciar el seu discurs d’ingrés.

Article 8. Acadèmics d’honor
Podran ser elegits i nomenats acadèmics d’honor els espanyols i estrangers que hagen destacat de forma eminent per les seues aportacions a la comunitat científica des de qualsevol camp.
Els candidats seran proposats per la junta de govern i elegits per la Junta General ordinària, en votació secreta. Per a ser elegit acadèmic d’honor en primera votació, el candidat haurà d’obtindre la unanimitat dels vots dels acadèmics numeraris presents en la sessió. Si en primera votació el candidat no resultara elegit, es procedirà seguidament a una segona i última votació, en la qual caldrà obtindre el vot favorable dels dos terços dels acadèmics presents amb dret a vot.


Article 9. Acadèmics numeraris emèrits
Els acadèmics numeraris passaran automàticament a acadèmics numeraris emèrits en complir huitanta anys, i els que ho sol·liciten, per motius justificats, a qualsevol edat.
Els acadèmics numeraris emèrits podran utilitzar el títol d’acadèmic numerari emèrit, avalar propostes d’acadèmics numeraris i acadèmics corresponents i de totes aquelles representacions i activitats que no estiguen expressament rebutjades en els estatuts o en els reglaments.

El pas a acadèmic numerari emèrit suposa deixar vacant la plaça d’acadèmic numerari.

Article 10. Acadèmics fundadors
Seran acadèmics fundadors, exclusivament, els membres de la comissió gestora pro-Acadèmia de Farmàcia de la Comunitat Valenciana actualment integrats en alguna acadèmia de farmàcia o de medicina i residents a la Comunitat Valenciana, sense que siga possible el nomenament de cap altre. Aquests acadèmics fundadors són:
Dr. Hernández Giménez, Enrique
Dr. Hernández Haba, Javier
Dr. Llopis González, Agustín
Dr. Moreno Frigols, José Luis
Dr. Peris Gisbert, Juan Bautista
Dr. Rius Alarcó, Fernando
Llic. Ronda Beltrán, Joaquín
Dr. Sentandreu Ramón, Rafael
Dr. Stübing Martínez, Gerardo
Dr. Diego Miguel Cortés Martínez
Es nomena el Dr. Víctor Jiménez Torres, acadèmic fundador de l’acadèmia a títol pòstum i honorífic, com a just i merescut homenatge a la seua memòria.



Article 11. Drets dels acadèmics
11.1. De forma general, tots els acadèmics tenen dret a l’ús del seu títol d’acadèmic, amb indicació expressa de la classe a la qual pertanyen.
11.2. Són drets dels acadèmics numeraris:
a) El tractament d’Il·lustríssim Senyor.
b) Veu i vot en totes les juntes i sessions.
c) Possibilitat de ser elegit per a exercir qualsevol càrrec de l’acadèmia.
d) Formar part de qualsevol de les comissions i seccions existents en l’Acadèmia.
e) Proposar acadèmics numeraris i acadèmics corresponents.
f) Ús de la medalla oficial.
g) Percepció, a càrrec dels fons de la corporació, de les dietes o assignacions corresponents per les comissions, assistència a sessions o participació en treballs encarregats per l’acadèmia.
11.3. Són drets dels acadèmics d’honor i acadèmics corresponents:
a) Formar part de les seccions per a les quals hagen sigut nomenats per la Junta General, a proposta de la junta de govern.
b) Ús de la medalla oficial.
11.4. Són drets dels acadèmics de número emèrits:
a) El tractament d’Il·lustríssim Senyor.
b) Proposar acadèmics numeraris i acadèmics corresponents.
c) Formar part de les seccions per a les quals hagen sigut nomenats per la Junta General, a proposta de la junta de govern.
d) Ús de la medalla oficial.


Article 12. Deures dels acadèmics
12.1. Són deures de tots els acadèmics:
a) Complir els estatuts, el reglament i els acords de la corporació en allò que els afecte, contribuir al progrés de la ciència i de la professió farmacèutica, i al prestigi de l’acadèmia.
b) La comunicació periòdica, després de la seua presa de possessió, de totes les dades personals i les de caràcter acadèmic més rellevants que puguen servir per a documentar el seu arxiu personal, el qual serà custodiat en secretaria.
12.2. Són deures dels acadèmics de número:
a) La lectura del discurs d’inauguració del curs acadèmic quan, per ordre d’antiguitat, els corresponga.
b) L’assistència a les juntes generals, i a les reunions de les seccions i comissions a les quals pertanguen.
c) La redacció dels informes i estudis que els encarregue la corporació.
12.3. Són deures dels acadèmics corresponents:
a) La lectura del seu discurs d’ingrés en els termes que fixe la junta de govern.
b) L’acceptació i compliment de les comissions i encàrrecs que se’ls confien.

Article 13. Distintius
13.1. Tots els acadèmics usaran com a distintiu de la seua condició la medalla oficial establerta a aquest efecte, costejada pels mateixos acadèmics.

CAPÍTOL III
Règim interior

Article 14. Junta General
14.1. La Junta General és l’òrgan sobirà de la corporació, i d’aquesta deriva l’autoritat delegada de la junta de govern. Està integrada per tots els acadèmics numeraris i acadèmics de numeraris emèrits.

14.2. La Junta General es reunirà en sessions ordinàries i extraordinàries. De forma ordinària es reunirà, almenys, l’últim trimestre de l’any. De forma extraordinària es reunirà per decisió del president de l’Acadèmia, a sol·licitud de la junta de govern, quan ho sol·licite per escrit un mínim d’un terç dels acadèmics que la formen, amb indicació de l’assumpte a tractar. La Junta General extraordinària contindrà un sol punt en l’ordre del dia.
14.3. Són atribucions de la Junta General ordinària:
a) L’aprovació dels pressupostos i comptes.
b) La convocatòria de premis i activitats relacionades amb les finalitats de l’Acadèmia.
c) L’establiment de relacions científiques i culturals.
d) Tractar tots aquells assumptes que li propose la Junta de Govern.

e) L’elecció dels acadèmics numeraris, dels acadèmics d’honor i dels acadèmics corresponents.
14.4. Són atribucions de la Junta General extraordinària:
a) La proposta de modificació dels estatuts i l’aprovació final del reglament de règim interior.
b) L’elecció dels càrrecs de la junta de govern de la seua competència.
c) Tots aquells assumptes que li propose el president, la Junta de Govern o un mínim del terç dels acadèmics numeraris i acadèmics emèrits que indiquen l’assumpte que desitgen tractar.

Article 15. La junta de govern: composició
15.1. L’Acadèmia serà regida per una Junta de Govern, constituïda per acadèmics de numeraris, composta pels càrrecs següents:
a) President.
b) Vicepresident.
c) Secretari.
d) Sotssecretari.
e) Tresorer.
f) Bibliotecari.
g) Presidents de seccions.
15.2. D’aquests càrrecs estaran coberts, almenys, els de president, secretari i tresorer.
15.3. S’estableixen les seccions següents:
a) Ciències bàsiques.
b) Farmàcia galènica i tecnologia farmacèutica.
c) Ciències farmacològiques.
d) Farmàcia hospitalària i radiofarmàcia.
e) Salut pública i medicina.
f) Microbiologia, parasitologia i anàlisis clíniques.
g) Oficina de farmàcia i legislació.
Les seues funcions seran definides en el reglament de règim interior. La Junta de Govern es reunirà, almenys, una vegada al mes.

Article 16. La Junta de Govern: elecció de càrrecs i durada de mandats
16.1. L’elecció dels càrrecs de la Junta de Govern és competència de la Junta General, reunida en sessió extraordinària, excepte els presidents de les seccions, que seran elegits per aquestes, i tenen caràcter de membres nats de la Junta de Govern.
16.2. La Junta General on es produïsca l’elecció dels càrrecs de la Junta de Govern quedarà vàlidament constituïda per la presència de la meitat més un dels acadèmics numeraris existents. Per a resultar elegit cal obtindre la meitat més un dels vots emesos, inclosos els vots per correu dels acadèmics que justifiquen la seua absència.

16.3. Els càrrecs tindran una durada de quatre anys, que podran ser ocupats un màxim de dos períodes consecutius.
16.4. Els càrrecs que queden vacants i es cobrisquen iniciat el quadrienni, cessaran al final del període.

Article 17. La Junta de Govern: facultats i funcions
Són facultats de la Junta de Govern:
a) Representar i administrar l’acadèmia.
b) Informar dels pressupostos i dels comptes que vagen a ser sotmesos per a la seua aprovació per la Junta General.
c) Estudiar i tramitar a la Junta General les propostes que a aquesta competeix formular per a la modificació dels estatuts, així com les propostes del reglament de règim interior i de les seues modificacions.

d) Tramitar les propostes per a cobrir les vacants d’acadèmics numeraris i acadèmics corresponents.
e) Proposar a la Junta General ordinària el nomenament d’acadèmics d’honor.
f) Admetre la renúncia dels seus membres i convocar les oportunes eleccions.
g) Designar els acadèmics que hagen de formar part de les comissions permanents o temporals, de representants davant altres institucions o dels encarregats de serveis generals de l’Acadèmia.

h) Adoptar tots aquells acords que estime convenients en relació amb les finalitats de l’Acadèmia.
i) Iniciar els procediments de disciplina davant la comissió corresponent.
j) Nomenar i cessar el personal contractat.
k) Resoldre les qüestions de tràmit.

Article 18. President i vicepresident
18.1. El president de l’Acadèmia és la màxima autoritat representativa de la corporació davant qualsevol classe d’entitat pública o privada o persona física.
18.2. Són atribucions del president:
a) Convocar, presidir i, si fóra necessari, suspendre les reunions.
b) Fixar l’ordre del dia de la Junta de Govern i de les juntes generals.
c) Fer ús del vot de qualitat, en el cas d’empat, en les votacions de la Junta de Govern i de la Junta General ordinària i extraordinària.

d) Establir el calendari de les activitats acadèmiques.
e) Signar les actes i certificats juntament amb el secretari.
f) Ordenar pagaments, obrir o cancel·lar comptes bancaris i signar talons bancaris.
g) Conferir poders a advocats i procuradors perquè actuen davant jutjats i tribunals en defensa dels interessos de la corporació.
h) Aquelles altres que li siguen delegades per la Junta General.
18.3. El vicepresident auxiliarà el president en l’exercici de les seues funcions i el suplirà temporalment en els supòsits de vacant, absència o malaltia.

Article 19. Secretari i sotssecretari
19.1. Son funciones del secretari:
a) La redacció de les actes de les sessions i l’execució dels acords de la corporació.
b) La custòdia dels llibres d’actes i dels documents oficials.
c) La prefectura del personal contractat.
d) Ordenar pagaments, obrir o cancel·lar comptes bancaris i signar talons bancaris.
e) L’expedició dels certificats i el tràmit dels acords presos.

f) L’elaboració d’un registre d’acadèmics.
g) La redacció de la memòria anual de la corporació.
19.2. El sotssecretari auxiliarà el secretari en l’exercici de les seues funcions i el suplirà temporalment en els supòsits de vacant, absència o malaltia.

Article 20. Tresorer
El tresorer assumeix l’administració i custòdia dels fons i valors de l’Acadèmia. En funció del seu càrrec informarà el president, la Junta de Govern i la Junta General de la situació financera de la corporació. El tresorer és l’habilitat de la corporació amb caràcter general, la qual cosa inclou obrir o cancel·lar comptes bancaris i signar talons bancaris. El tresorer presentarà els pressupostos de cada exercici i els comptes de l’anterior a la Junta de Govern, aquesta els informarà i els elevarà a la Junta General. Al seu cessament o dimissió, deixarà un inventari de fons al seu successor.

Article 21. Bibliotecari
El bibliotecari tindrà a càrrec seu la custòdia i organització de la biblioteca, així com de l’arxiu de l’Acadèmia. Serà encarregat de proposar la compra de llibres i revistes, així com d’establir els intercanvis de publicacions que procedisquen. En el cas de creació d’una comissió de publicacions serà el seu president, i assumirà la direcció de les possibles publicacions periòdiques que realitze la corporació.

Article 22. De les seccions i comissions
L’Acadèmia s’estructurarà orgànicament en seccions, tal com s’estableix en l’article 15.3.
El funcionament i atribucions de les seccions s’especificaran en el Reglament de règim interior.
Per a un funcionament més àgil i participatiu, l’Acadèmia promourà la creació de comissions la condició, composició i funcions de les quals s’especificaran en el Reglament de règim interior.

Article 23. Del personal administratiu i contractat
L’Acadèmia podrà contractar, a càrrec dels seus pressupostos, el personal necessari per al seu funcionament.

CAPÍTOL IV
Del patrimoni i règim econòmic

Article 24. Del patrimoni
El patrimoni de l’AFCV està compost pel capital i els recursos financers propis, el mobiliari de la seu oficial, els fons bibliogràfics i l’arxiu. S’incorporaran al seu patrimoni tots els objectes d’interès científic, històric, artístic i utilitari procedents de compra o de donació que siguen acceptats per l’Acadèmia.

L’Acadèmia podrà acceptar cessions temporals de qualsevol classe de béns si així s’acorda.
L’Acadèmia té el deure de conservar el seu patrimoni en el millor estat possible i donar-ho a conèixer.

Article 25. Capital i recursos financers
Els fons de l’Acadèmia estan compostos per:
a) Els recursos propis.
b) Les subvencions oficials i les donacions d’entitats públiques i privades o qualsevol tipus de persona física o jurídica.
c) Totes aquelles quantitats que la corporació ingresse per qualsevol altre concepte.

Article 26. Gestió dels recursos financers
26.1. El tresorer comunicarà la Junta de Govern i la Junta General de les subvencions rebudes i de les quantitats ingressades directament, en la primera reunió que se celebre després de la recepció.
26.2. Els recursos financers seran administrats per la Junta de Govern.

Article 27. Aplicació dels recursos
L’AFCV invertirà els seus recursos en la forma més convenient per al compliment de les seues finalitats, dins de les normes de la legislació vigent.

Article 28. Comptabilitat
28.1. La Tresoreria de la corporació portarà el control detallat dels ingressos i rendirà comptes a la Junta de Govern i Junta General.
28.2. L’obertura i tancament dels comptes bancaris correspon conjuntament al president, secretari i tresorer. Els talons bancaris expedits per l’Acadèmia hauran d’estar signats per dos dels tres càrrecs abans esmentats.

CAPÍTOL V
De l’activitat de l’acadèmia

Article 29. Classes de reunions
L’Acadèmia es reunirà en sessions públiques i privades.
a) Les sessions públiques se celebraran periòdicament, d’acord amb el seu Reglament de règim interior.
b) Són sessions públiques ordinàries les conferències, discursos, presentació d’estudis i qualsevol altra que així ho decidisca la Junta de Govern.
c) Són sessions públiques extraordinàries les de caràcter solemne, d’acord amb el Reglament, en particular la presa de possessió dels acadèmics numeraris, d’honor, corresponents, sessions necrològiques i d’homenatge, lliurament de premis, distincions i qualsevol una altra que així ho decidisca la Junta de Govern.
d) Són sessions privades les Juntes generals i de govern, així com les de les seccions i comissions, la reunió periòdica de les quals es fixarà en el Reglament de règim interior.

Article 30. Presidència dels actes corporatius
30.1. En les reunions dels actes corporatius la presidència correspondrà al president de la corporació, excepte en aquells casos en què corresponga a una altra autoritat en virtut de la normativa de protocol que resulte d’aplicació.
30.2. Tindran lloc reservat en la taula presidencial les autoritats que determine la Junta de Govern.

Article 31. Relacions institucionals
L’AFCV mantindrà especials relacions amb les acadèmies nacionals i estrangeres, amb les universitats, especialment amb les facultats de Farmàcia, així com les organitzacions farmacèutiques i tot el que represente l’exercici de la professió farmacèutica. De manera molt particular aquestes relacions s’orientaran en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.


CAPÍTOL VI
De la reforma dels estatuts i dissolució de l’acadèmia

Article 32. Reforma dels Estatuts
32.1. Els Estatuts de l’AFCV podran ser reformats a proposta de la Junta de Govern o a iniciativa d’almenys dos terços dels acadèmics numeraris i acadèmics numeraris emèrits, amb indicació del sentit de la reforma.
32.2. La reforma proposada es portarà a Junta General extraordinària, i necessitarà el vot favorable d’almenys dos terços dels acadèmics numeraris.
32.3. Aprovada la proposta de modificació, la Junta de Govern la presentarà a l’Administració de la Comunitat Valenciana per a la seua aprovació.

Article 33. Dissolució de l’Acadèmia
En cas de dissolució de l’Acadèmia, tots els béns resultants de la seua liquidació es transferiran al patrimoni de l’Administració General de la Comunitat Valenciana conformement a les disposicions que regulen la seua acceptació per aquesta última.
Disposició transitòria
L’AFCV, es constituirà inicialment mitjançant d’un primer grup d’acadèmics que rebran la consideració d’acadèmics fundadors, ja relacionats en l’article 10 i seran proposats conformement al procediment següent:
1. Dins del termini de sis mesos des de la data de la publicació d’aquests Estatuts en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la la conselleria competent en matèria de política científica rebrà de la comissió gestora constituïda per a promoure l’Acadèmia, la relació amb deu noms, tots aquests del màxim prestigi científic, acadèmic o professional, per a cobrir les deu places d’acadèmics fundadors, ja indicats en l’article 10.
2 Els acadèmics fundadors que ostenten la titulació de doctor seran proclamats acadèmics numeraris. Els acadèmics fundadors que no presenten la titulació de doctor seran proclamats acadèmics corresponents. Els acadèmics fundadors que tingueren més de 80 anys d’edat i la titulació acadèmica de doctor, seran proclamats acadèmics emèrits.

Cadascun dels acadèmics designats pel procediment establit en l’apartat anterior manifestarà de manera fefaent davant la Conselleria competent en matèria de política científica l’acceptació del seu nomenament, amb el tràmit del qual s’entendrà que aquest acadèmic ha pres possessió de la seua plaça. Si per qualsevol causa, algun dels acadèmics designats no arribara a prendre possessió, no es procedirà a nova proposta per part dels proponents, i quedarà reduït el nombre d’acadèmics fundadors.
3. Una vegada que hagen pres possessió de les seues places els acadèmics fundadors, procediran a l’elecció dels càrrecs de president, vicepresident, secretari i tresorer per votació secreta entre aquests acadèmics fundadors.
4. Els acadèmics fundadors nomenats seran convocats per la presidència en funcions per a celebrar la sessió constitutiva de la nova acadèmia.
5. Dins del període de tres mesos des de la constitució de l’Acadèmia, i sense perjudici de les diferents sessions que, fins llavors, s’hagen celebrat per a la bona marxa de l’Acadèmia, la presidència en funcions convocarà a una sessió extraordinària per a l’elecció definitiva dels seus òrgans de govern, d’acord amb aquestos estatuts, i donaran així per finalitzat el període constituent.»


ANNEX II

«M.I. ACADÈMIA DE LA MÚSICA VALENCIANA ESTATUTS

CAPÍTOL I
Denominació, domicili, àmbit, finalitats i activitats

Article 1. Denominació
La corporació denominada M. I. Acadèmia de la Música Valenciana, associació sense ànim de lucre, s’acull al que es disposa en la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, i a la Llei 14/2008, de 18 de novembre, d’associacions de la Comunitat Valenciana, i especialment pel Decret 91/2015, de 12 de juny, del Consell, i també especialment a la disposició addicional única de la Llei 2/2009, de 14 d’abril, de la Generalitat, de coordinació del sistema valencià d’investigació científica i desenvolupament tecnològic, i altres disposicions que ho puguen desplegar; i a l’empara del que es disposa en l’article 22 de la Constitució.

Article 2. Personalitat jurídica
L’associació té personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d’obrar per a administrar i disposar dels seus béns i complir les finalitats que es proposa.

Article 3. Domicili i àmbit d’actuació
El domicili de l’associació s’estableix a València, a l’avinguda General Avilés, 46-9a, codi postal 46015.
L’àmbit territorial d’acció previst per a l’associació se circumscriu a la Comunitat Valenciana, amb extensió a tot el territori nacional i altres països.

Article 4. Finalitats
Constitueixen les finalitats de l’associació, procurant la promoció i el desenvolupament de les activitats pròpies de l’àmbit d’actuació concret:
4.1. Fomentar el desenvolupament i la difusió de la cultura (ciència, educació, formació professional, noves tecnologies), el seu estudi i indagar sobre els seus orígens, fonaments i mètodes, i això no solament en l’àmbit nacional sinó també, i especialment, en tots els àmbits relacionats amb la música i els músics valencians a través de les activitats acadèmiques de l’associació, tant per als seus socis com per a tota la societat i sempre des d’una vocació no lucrativa, filantròpica, social i cívica.
4.2. Propiciar contactes entre altres organitzacions afins i de tot tipus per a millorar el grau de comprensió i cooperació entre tots.
4.3. La formació integral dels seus associats i oberta també a tota la societat, i tot des del respecte a la Constitució Espanyola i la resta de legislació nacional, si escau, als estatuts d’autonomia i sense oblidar la Declaració de Drets Humans.
4.4. Investigar i publicar treballs i estudis que contribuïsquen a l’aportació, divulgació i arxiu de les matèries esmentades en l’apartat 4.1; emetre i facilitar informes i estudis quan siguen sol·licitats per l’Administració pública, organismes, institucions o entitats compreses en l’apartat 4.2.
4.5. La programació i execució de tot tipus d’activitats que es corresponguen amb les finalitats expressades anteriorment, com conferències, concerts, seminaris, jornades, sessions científiques i simpòsiums. Creació o estímul de tot tipus d’agrupacions orquestrals, bé siga de corda, vent fusta, vent metall, bandístiques, simfòniques o vocals, així com, si escau, atorgament de premis. Generalment, tot el que contribuïsca a la difusió i l’engrandiment de la música i músics en general, i amb especial atenció a la música i músics de la Comunitat Valenciana i d’altres àrees, nacionals i internacionals, i abastant tota la història de la música.
I tot això principalment desenvolupat a la Comunitat Valenciana i per a la Comunitat Valenciana, com a eix impulsor de les finalitats enunciades, encara que sense perjudici de la seua extensió cap als altres centres nacionals i internacionals del món especialitzats en la matèria, i cap a totes les persones i institucions en general, procurant donar a conéixer i promocionar i divulgar la important riquesa creativa musical de la Comunitat Valenciana.
4.6. Crear un centre documental per a recopilar i augmentar les obres musicals, bibliogràfiques, revistes, informes i estudis, i conservar i millorar, dins de les seues possibilitats, les seues col·leccions sobre matèries considerades en les seues finalitats, així com catalogar-les i arxivar-les.

Article 5. Activitats
Per al compliment de les finalitats enumerades en l’article anterior, es realitzaran les activitats següents:
Conferències.
Concerts de solistes. Grups de càmera, orquestrals, bandístics, corals, lírics (tant de solistes com teatrals).
Congressos i seminaris.
Festivals, cicles de concerts, certàmens, enregistraments discogràfics, cinematogràfiques. Exposicions i mostres.
Jornades i simpòsiums. Sessions científiques.
Estimular i crear tot tipus d’agrupacions musicals.
Investigar i crear un centre de documentació.
En general, qualsevol activitat que tinga com a objectiu alguna de les finalitats assenyalades en aquests estatuts.

CAPÍTOL II
Persones associades

Article 6. Capacitat per a formar part de l’associació o acadèmia

6.1. Acadèmics de número. L’associació o acadèmia estarà composta per un màxim de 20 acadèmics investigadors i de número, que han de ser persones de reconegut prestigi intel·lectual, artístic o professional que reunisquen els requisits d’aquests estatuts i de la legislació vigent i que siguen triats per acord del Ple, d’acord amb el procediment establit a aquest efecte.
En totes les comunicacions i els actes oficials de l’Acadèmia, el president de l’Acadèmia tindrà el tractament d’excel·lentíssim senyor i els acadèmics investigadors i de número el d’il·lustríssim senyor.
El càrrec d’acadèmic no serà remunerat; no obstant això, podran percebre dietes per acudir a actes en representació de l’Acadèmia.
Les vacants que hi haja en les places d’acadèmics investigadors o de número, als quals es refereix aquest article, s’anunciaran en la junta general ordinària següent després d’haver-se produït, i es poden presentar propostes per a cobrir-les durant el mes següent al seu anunci.

Les propostes estaran a la disposició dels acadèmics en la Secretaria de l’Acadèmia per a ser estudiades i seran exposades verbalment i defensades pels seus proponents en la junta general següent a aquella en què s’anuncien.
Les propostes de provisió hauran d’anar signades, almenys, per tres acadèmics, els quals respondran de la conformitat de l’interessat, en cas que siga triat.
Les propostes s’hauran d’acompanyar d’un currículum que detalle els mèrits del candidat.
L’elecció de l’acadèmic investigador o de número es farà en junta general ordinària, en votació secreta o a mà alçada –serà secreta si així ho sol·licita almenys un 25 % dels presents-, i pels acadèmics presents que hagen assistit, com a mínim, al 50 % de les juntes generals celebrades en els últims dotze mesos anteriors al dia de l’elecció i que hagen complit les altres obligacions del seu càrrec. Si el 50 % de les juntes generals celebrades no és un nombre enter s’haurà d’arredonir a l’enter inferior. No es consideraran inassistències les degudament justificades a aquest efecte.
Per a ser triat s’haurà d’obtindre la majoria absoluta dels presents amb dret a vot, en primera votació. Si cap dels candidats proposats aconsegueix aquesta majoria, es durà a terme una nova votació, circumscrita exclusivament als dos candidats que en la primera hagen obtingut un nombre de vots més elevat, en aquest cas serà triat qui obtinga majoria relativa.
6.2. Altres membres. A més, podran formar part de l’associació o acadèmia totes les persones físiques que, lliurement i voluntàriament, tinguen interés en el desenvolupament de les finalitats de l’associació conformement als principis següents:
a) Les persones físiques amb capacitat d’obrar i que no estan subjectes a cap condició legal per a l’exercici del dret.
b) Els menors no emancipats de més de catorze anys d’edat han de comptar amb el consentiment documentalment acreditat de les persones que hagen de suplir la seua capacitat.
Hauran de presentar una sol·licitud per escrit a l’òrgan de representació, i aquest haurà de resoldre en la primera reunió que celebre. Si el sol·licitant s’ajusta a les condicions exigides en els Estatuts, l’òrgan de representació no li podrà denegar l’admissió.
La condició de persona associada és intransmissible.

Article 7. Drets de les persones associades
Els drets que corresponen a les persones associades són els següents:
a) A participar en les activitats de l’associació i en els òrgans de govern i representació, a exercir el dret de vot, així com a assistir a l’Assemblea General, d’acord amb els Estatuts. Per a poder ser membre dels òrgans de representació és requisit imprescindible ser major d’edat, estar en ple ús dels drets civils i no estar incurs en els motius d’incompatibilitat establits en la legislació vigent.

b) A ser informades sobre la composició dels òrgans de govern i representació de l’associació, del seu estat de comptes i del desenvolupament de la seua activitat. Podran accedir a tota la informació a través dels òrgans de representació.
c) A ser escoltades amb caràcter previ a l’adopció de mesures disciplinàries contra elles i a ser informades dels fets que donen lloc a les mesures esmentades, i l’acord que, si escau, impose la sanció haurà de ser estipulat.
d) A impugnar els acords dels òrgans de l’associació que consideren contraris a la llei o als Estatuts.
e) A conéixer els Estatuts i els reglaments i les normes de funcionament aprovats pels òrgans de l’associació. Així mateix, tindran dret a una còpia dels estatuts vigents i del reglament de règim intern de l’associació, si n’hi ha.
f) A consultar els llibres de l’associació i, en la mesura que siga possible, fer ús dels serveis comuns que estiguen a la disposició de l’associació, en els termes aprovats per la Junta Rectora i sempre amb la deguda diligència.
g) Rebre informació periòdica sobre les activitats de l’associació.

h) Formar part dels grups de treball.

Article 8. Deures de les persones associades
Els deures de les persones associades són:
a) Compartir les finalitats de l’associació i col·laborar per a aconseguir-les.
b) Pagar les quotes, derrames i altres aportacions que, conformement als Estatuts, puguen correspondre a cada persona associada.
c) Acatar i complir aquests estatuts, així com els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern i representació de l’associació.

d) Ajustar la seua actuació a les disposicions estatutàries.
e) Prestar la col·laboració necessària per al bon funcionament de l’associació, cooperant en la realització de les finalitats socials, al bon funcionament i al prestigi i l’engrandiment de l’associació.
f) Notificar a la Junta Rectora els canvis de domicili personal i de la domiciliació bancària dels pagaments de quotes i derrames.

Article 9. Causes de baixa
Son causa de baixa en l’associació:
a) La pròpia voluntat de l’interessat/a –inclosos els acadèmics de número-, comunicada per escrit als òrgans de representació. Podrà percebre la participació patrimonial inicial i altres aportacions econòmiques realitzades sense incloure les quotes de pertinença a l’associació i sempre que la reducció patrimonial no implique perjudicis a tercers.

b) No satisfer les quotes fixades.
c) No complir les obligacions estatutàries.
d) Defunció.
Respecte als acadèmics investigadors, a més, s’entén que renuncien al seu càrrec si, sense causa justificada, falten durant un any a les juntes i que, avisats pel president, no complisquen en un altre període igual amb les seues obligacions. I, en tot cas, per incompliment reiterat de les seues obligacions durant dos anys consecutius, sense causa justificada.


Article 10. Règim sancionador
La separació de l’associació de les persones associades per motiu de sanció tindrà lloc quan cometen actes que els facen indignes de continuar pertanyent-hi. Es presumirà que existeix aquest tipus d’actes:

a) Quan deliberadament la persona associada impedisca o pose obstacles al compliment de les finalitats socials.
b) Quan intencionadament obstaculitze el funcionament dels òrgans de govern i representació de l’associació.
En qualsevol cas, per a la imposició de la sanció de separació per part de l’òrgan de govern, serà necessària la tramitació d’un expedient disciplinari instruït per un òrgan diferent al competent per a resoldre’l i que garantisca els drets de les persones associades a les quals s’instrueix el procediment a ser informades de l’acusació i a formular al·legacions davant d’aquesta, així com a la notificació de l’Assemblea General. La decisió sancionadora haurà de ser motivada. El termini de prescripció de les infraccions i sancions serà de 3 anys.

CAPÍTOL III
L’òrgan de govern

Article 11. Ple
El Ple és l’òrgan superior de l’Acadèmia, està integrat per tots els acadèmics per dret propi irrenunciable i en igualtat absoluta, que adopta els seus acords pel principi majoritari o de democràcia interna.

El Ple triarà, dels seus membres, el president de l’Acadèmia. I haurà de reunir-se, almenys, una vegada a l’any.
Respecte a la convocatòria, se seguiran les normes generals que s’estableixen en aquests estatuts per a l’Assemblea General.

Article 12. La Junta de Govern
La Junta de Govern és l’òrgan de direcció i administració de l’Acadèmia, s’encarregarà de resoldre els assumptes que no estiguen expressament reservats al Ple o els que aquest li delegue. Haurà de vetlar pel compliment dels acords del Ple.
Estarà integrada pel president, un vicepresident, el secretari general, un tresorer i un o diversos vocals.
Adoptarà els acords pel principi majoritari o de democràcia interna i en cas que el nombre de membres siga parell, el president tindrà vot de qualitat.
Respecte a la convocatòria, se seguiran les normes generals que s’estableixen en aquests estatuts per a l’Assemblea General.

Article 13. Assemblea General. Sessions
L’Assemblea General és l’òrgan integrat per totes les persones associades –inclosos els acadèmics investigadors i de número– per dret propi irrenunciable i en igualtat absoluta, que adopta els seus acords pel principi majoritari o de democràcia interna.
La seua principal missió serà recollir propostes de tots els associats amb la finalitat de ser sotmeses al Ple, buscar l’enriquiment cultural de l’Acadèmia, donar més facilitat per a aconseguir les seues finalitats, dotar-la d’un òrgan democratitzador i d’integració. A més, pot prendre aquelles decisions que la Junta de Govern o el Ple li proposen.
Així mateix, correspon a l’Assemblea General la possibilitat de sotmetre a votació la creació de comissions.
Tots els membres quedaran subjectes als acords del Ple i, si escau, als adoptats per la Junta de Govern i per l’Assemblea General, i també respecte als acords d’aquesta última, els absents, els dissidents i els que fins i tot estant presents s’hagen abstingut de votar.

L’Assemblea General es reunirà en sessió ordinària com a mínim una vegada a l’any, en el primer trimestre.
L’Assemblea General es reunirà amb caràcter extraordinari sempre que siga necessari, a requeriment d’un nombre de persones associades que represente, com a mínim, un 10 % de la totalitat.
Convocatòria de les assemblees
Les convocatòries de les assemblees generals, tant ordinàries com extraordinàries, es farà per escrit. Els anuncis de la convocatòria es col·locaran als llocs de costum amb quinze dies d’antelació, com a mínim. Sempre que siga possible es convocarà individualment tots els membres, en mà o per correu al domicili de cada soci que conste en el llibre de registre de l’associació o per qualsevol altre mitjà tècnic i informàtic. La convocatòria expressarà el dia, l’hora i el lloc de la reunió, així com també l’ordre del dia. En el mateix escrit es podrà citar una segona convocatòria, amb una diferència, almenys, de mitja hora respecte a la primera i que haurà de ser en el mateix lloc de celebració.

Les reunions de l’Assemblea General les presidirà el president de l’associació. Si es troba absent, el substituirà el vicepresident o, en defecte d’això, el vocal, i si n’hi ha més d’un, el vocal de més edat. Actuarà com a secretari el secretari general de l’Acadèmia.
El/la secretari/ària redactarà l’acta de cada reunió que reflectirà un extracte de les deliberacions, el text dels acords que s’hagen adoptat i el resultat numèric de les votacions. Al començament de cada reunió de l’Assemblea General es llegirà l’acta de la reunió anterior per a aprovar-la o no fer-ho.
L’Assemblea quedarà constituïda vàlidament en primera convocatòria amb l’assistència d’un mínim d’un terç de les persones associades presents o representades, i en segona convocatòria, hi haja les persones que hi haja, s’haurà de celebrar mitja hora després de la primera i en el mateix lloc.
En les reunions de l’Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l’associació.

Article 14. Competències del Ple
a) Controlar l’activitat de la Junta de Govern i aprovar-ne la gestió.

b) Examinar i aprovar o rebutjar els pressupostos anuals d’ingressos i despeses, així com la memòria anual d’activitats.
c) Establir les línies generals d’actuació que permeten a l’associació complir les seues finalitats.
d) Disposar totes les mesures encaminades a garantir el funcionament democràtic de l’associació.
e) Fixar les quotes ordinàries o extraordinàries.
f) Triar i separar els membres de l’òrgan de representació.
g) Aprovar la incorporació dels acadèmics investigadors o de número.
h) Adoptar els acords referents a:
– Ratificar les altes d’associats o associades acordades per l’òrgan de representació i acordar amb caràcter definitiu les baixes d’aquestes.

– Acordar la unió d’associacions, la integració en federacions o confederacions, la separació d’aquestes, així com la creació i participació en coordinadores o altres organitzacions específiques.
– Sol·licitud de la declaració d’utilitat pública o d’interés públic de la Comunitat Valenciana, o donades les finalitats de l’associació, en qualsevol altre àmbit nacional o supranacional.
– Acordar la dissolució de l’associació.
Modificació dels Estatuts, sense perjudici que totes les modificacions del contingut dels Estatuts les haurà d’aprovar per decret el Consell.

– Disposició i alienació de béns.
– Remuneració, si escau, dels membres de l’òrgan de representació.

– Aprovar el reglament de règim intern de l’associació.
– Qualsevol altra que no corresponga a un altre òrgan de l’associació.
Els acords es prendran per majoria simple de les persones presents o representades, quan els vots afirmatius superen els negatius. No obstant això, els acords relatius a la dissolució de l’associació, modificació dels estatuts, disposició o alienació de béns i remuneració dels membres de l’òrgan de representació, sempre que s’haja convocat específicament amb aquest objecte l’assemblea corresponent, requeriran una majoria qualificada de les persones presents o representades, que resultarà quan els vots afirmatius superen la meitat.

CAPÍTOL IV
L’òrgan de representació

Article 15. Composició de l’òrgan de representació
L’associació la regirà, administrarà i representarà l’òrgan de representació denominat Junta de Govern, format pel president o presidenta, un vicepresident, el secretari general, un tresorer i diversos vocals.

L’elecció dels membres de l’òrgan de representació es farà entre els acadèmics investigadors o membres de número, per sufragi lliure i secret dels acadèmics. Les candidatures seran obertes, és a dir, qualsevol associat s’hi podrà presentar, i seran requisits imprescindibles ser major d’edat, estar en ple ús dels drets civils i no estar incurs en els motius d’incompatibilitat establits en la legislació vigent. Resultaran triats per als càrrecs de president/a, secretari/ària general, tresorer/a i vocals els candidats que hagen obtingut un nombre de vots més elevat i per aquest ordre.
Els càrrecs de president/a, secretari/ària i tresorer/a han de recaure en persones diferents.
L’exercici dels càrrecs serà gratuït.

Article 16. Durada del mandat en l’òrgan de representació
Els membres de l’òrgan de representació exerciran el càrrec durant un període de quatre anys, i podran ser reelegits indefinidament.

El cessament en el càrrec abans d’extingir-se el terme reglamentari podrà ser degut a:
a) Dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit en el qual es raonen els motius.
b) Malaltia que incapacite per a l’exercici del càrrec.
c) Causar baixa com a membre de l’associació.
d) Sanció imposada per una falta comesa en l’exercici del càrrec.
e) Cessament com a acadèmic o membre de número.
Les vacants que es produïsquen en l’òrgan de representació es cobriran en la primera assemblea general que se celebre. No obstant això, l’òrgan de representació podrà comptar, provisionalment, fins a la pròxima assemblea general, amb un membre de l’associació per al càrrec vacant.

Article 17. Competències de l’òrgan de representació (Junta de Govern)
L’òrgan de representació posseeix les facultats següents:
a) Posseir i exercitar la representació de l’associació i portar a terme la direcció i l’administració de la manera més àmplia que reconega la llei i complir les decisions preses pel Ple, i d’acord amb les normes, les instruccions i les directrius generals que aquest establisca.

b) Prendre els acords necessaris per a la compareixença davant dels organismes públics, per a l’exercici de tota classe d’accions legals i per a interposar els recursos pertinents.
c) Resoldre sobre l’admissió de nous associats i portar la relació actualitzada de tots els associats.
d) Proposar al Ple l’establiment de les quotes que els membres de l’associació hagen de satisfer.
e) Convocar les assemblees generals i plens i controlar que els acords que allí s’adopten, es complisquen.
f) Comunicar al Registre d’Associacions la modificació dels estatuts acordada per l’Assemblea General en el termini d’un mes.
g) Presentar el balanç i l’estat de comptes de cada exercici al Ple i a l’Assemblea General perquè els aprove l’Assemblea General i siguen confirmats pel Ple, i confeccionar els pressupostos de l’exercici següent.

h) Portar una comptabilitat en consonància amb les normes específiques que permeta obtindre la imatge fidel del patrimoni, del resultat i de la situació financera de l’entitat.
i) Efectuar l’inventari dels béns de l’associació o acadèmia.
j) Elaborar la memòria anual d’activitats i sotmetre-la a l’aprovació de l’Assemblea General.
k) Resoldre provisionalment qualsevol cas no previst per aquests estatuts i donar compte d’això en la primera assemblea general subsegüent.
l) Contractar els empleats que puga tindre l’associació.
m) Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se que els serveis funcionen amb normalitat.
n) Realitzar les gestions necessàries davant dels organismes públics, entitats i altres persones, per a aconseguir subvencions i altres ajudes.
o) Obrir comptes corrents i llibretes d’estalvi en qualsevol establiment de crèdit legalment establerts a Espanya. Per a la disposició dels fons caldrà ajustar-se al que es disposa en l’article 25 d’aquests estatuts.
p) Representar l’associació o acadèmia, davant de notari, amb la finalitat de rebre donacions, llegats i herències, donant compte de la seua actuació a l’Assemblea General, en la sessió ordinària següent després d’aquesta.
q) Qualsevol altra facultat que no estiga atribuïda d’una manera especifica en aquests estatuts a l’Assemblea General o que es delegue expressament per aquesta a l’òrgan de representació.

Article 18. Reunions de l’òrgan de representació
L’òrgan de representació, convocat prèviament pel president/a o per la persona que el substituïsca, es reunirà en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres decidisquen, que en tot cas no podrà ser superior a dos mesos. Es reunirà en sessió extraordinària si ho sol·licita un terç dels seus components.
L’òrgan de representació quedarà vàlidament constituït amb convocatòria prèvia i un quòrum de la meitat més un dels seus membres.
Els membres de l’òrgan de representació estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquen, i poden excusar la seua assistència per causes justificades. En qualsevol cas, serà necessària l’assistència del president/a i del secretari/a o de les persones que els substituïsquen.
En l’òrgan de representació es prendran els acords per majoria simple de vots dels assistents. En cas d’empat, el vot del president/a serà de qualitat.
Els acords de l’òrgan de representació es faran constar en el llibre d’actes. En iniciar-se cada reunió, es llegirà l’acta de la sessió anterior perquè s’aprove o es rectifique.

Article 19. El/la president/a
El/la president/a de l’associació també serà president/a de l’òrgan de representació.
Són pròpies del president/a, les funcions següents:
a) Les de direcció i representació legal de l’associació o acadèmia, per delegació de l’Assemblea General i de l’òrgan de representació i del Ple.
b) La presidència i la direcció dels debats dels òrgans de govern i de representació, així com del Ple.
c) Signar les convocatòries de les reunions de l’Assemblea General i de l’òrgan de representació i del Ple.
d) Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari/a de l’associació o acadèmia.
e) Complir i fer complir els estatuts i els acords que reglamentàriament s’adopten.
f) La resta d’atribucions pròpies del càrrec i les que li delegue l’Assemblea General o l’òrgan de representació o el Ple.
Al president/a el substituirà, en cas d’absència o malaltia, el/la vicepresident/a o el/la vocal de l’òrgan de representació, o si n’hi ha més d’un, pel de més edat, i aquest quedarà investit, en aquests supòsits, de tota la seua autoritat i atribucions.

Article 20. El tresorer/a
El/la tresorer/a tindrà com a funció la custòdia i el control dels recursos de l’associació, així com l’elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes, a fi de sotmetre’ls a l’òrgan de representació, tal com es determina en l’article 17 d’aquests estatuts. Portarà un llibre de caixa. Signarà els rebuts, quotes i altres documents de tresoreria. Pagarà les factures aprovades per l’òrgan de representació, les quals hauran de ser visades prèviament pel president o presidenta. Haurà de presentar el pressupost anual. I així com totes les funcions inherents a la seua condició de tresorer.


Article 21. El secretari/ària general
El/la secretari/ària ha de custodiar la documentació de l’associació, redactar i signar les actes de les reunions de l’Assemblea General i de l’òrgan de govern i representació així com del Ple; redactar i autoritzar les certificacions que calga lliurar, així com tindre actualitzada la relació dels associats o, si escau, lliure registre o fitxer actualitzat de socis de l’associació. Així com, per ordre del president, efectuar la convocatòria del Ple i, si escau, de les comissions, a més de qualsevol altra funció inherent al seu càrrec.
Així mateix, haurà de comunicar al registre d’associacions competent qualsevol canvi de les dades referents a denominació, finalitats, domicili, àmbit territorial d’acció, òrgans directius, forma d’administració, procediment d’admissió i pèrdua de la qualitat de soci, drets i deures d’aquests, patrimoni fundacional, recursos econòmics previstos, límits del pressupost anual, declaració revocació de la condició d’utilitat pública –si n’hi ha-, pertinença a altres associacions, federacions o entitats internacionals o destinació dels béns romanents en cas de dissolució de l’associació, perquè puga fer efecte davant de l’Administració pública.

Article 22. Comissions
Per al millor compliment de les seues finalitats, l’Acadèmia podrà comptar amb les seccions que determine l’Assemblea General a proposta de la Junta de Govern o el Ple.
Aquestes seccions podran ser permanents o temporals i tindran com a finalitats les pròpies de l’acadèmia o associació.
Cada secció comptarà amb un director que haurà de ser acadèmic investigador, designat per la Junta General a proposta de la Junta de Govern, en raó de la seua especialitat.
Formaran part de cada secció els acadèmics proposats pel director d’aquesta a la Junta de Govern i ratificats per la Junta General.

El president de l’Acadèmia serà, en absència d’aquests, el vicepresident de totes les seccions.
També podran formar part de les seccions, com a agregats col·laboradors, persones de prestigi, no acadèmics, amb una proposta prèvia de cada secció a la Junta General i ratificada per la Junta de Govern.
Els directors de les seccions coordinaran i dirigiran les activitats d’aquestes i presentaran a la Junta de Govern els projectes que pretenguen desenvolupar, amb la finalitat que els aprove la Junta General, que acordarà els fons necessaris per a les seues funcions.

CAPÍTOL V.
El règim econòmic

Article 23. Patrimoni inicial i recursos econòmics
El patrimoni inicial d’aquesta associació està valorat en zero euros.
El pressupost anual serà aprovat cada any en l’assemblea general ordinària.
Els recursos econòmics de l’associació es nodriran de:
a) Les quotes que fixe l’Assemblea General als seus membres.
b) Les subvencions oficials o particulars.
c) Donacions, herències o/i llegats.
d) Les rendes del mateix patrimoni o bé d’altres ingressos que puguen obtindre.

Article 24. Benefici de les activitats
Els beneficis obtinguts derivats de l’exercici d’activitats econòmiques, incloses les prestacions de serveis, es destinaran exclusivament al compliment de les finalitats de l’associació, sense que siga possible en cap cas que es repartisquen entre els associats ni entre els seus cònjuges o persones que convisquen amb aquells amb anàloga relació d’afectivitat, ni entre els seus parents, ni la seua cessió gratuïta a persones físiques o jurídiques amb interés lucratiu.

Article 25. Quotes
Tots els membres de l’associació o acadèmia tenen obligació de sostindre-la econòmicament, mitjançant quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determine l’Assemblea General a proposta de l’òrgan de representació.
L’Assemblea General podrà establir quotes d’ingrés, quotes periòdiques mensuals i quotes extraordinàries.
L’exercici econòmic quedarà tancat el 31 de desembre de cada any.

Article 26. Disposició de fons
En els comptes corrents o llibretes d’estalvi obertes en establiments de crèdit, han de figurar la signatura del president/a, del tresorer/a i del secretari/ària.
Per a poder disposar de fons, només caldran dues signatures, una de les quals serà necessàriament la del tresorer/a o bé la del president/a.


CAPÍTOL VI
Dissolució de l’associació

Article 27. Causes de dissolució i lliurament del romanent
L’associació es dissoldrà, en tot cas, per decret del Consell, amb una instrucció prèvia de l’expedient corresponent, que inclourà un acord adoptat per majoria absoluta dels acadèmics de número, una memòria justificativa de l’extinció i una proposta de liquidació dels seus béns.

Sense perjudici d’això i complint l’indicat, podran iniciar-se els tràmits de dissolució:
a) Si així ho acorda l’Assemblea General convocada expressament per a aquesta finalitat i amb el vot favorable de més de la meitat de les persones presents o representades.
b) Per les causes determinades en l’article 39 del Codi Civil o motivada per qualsevol altra disposició legal.
c) Per sentència judicial ferma.
d) Per baixa de les persones associades, de manera que queden reduïdes a menys de tres.

Article 28. Liquidació
La dissolució de l’associació obri el període de liquidació, fins a la fi del qual l’entitat conservarà la seua entitat jurídica.
Els membres de l’òrgan de representació en el moment de la dissolució es converteixen en liquidadors, tret que l’Assemblea General en designe uns altres, o bé els que el jutge, si escau, acorde en la seua resolució judicial, i sense perjudici, en tot cas, de seguir les indicacions del Consell.
Correspon als liquidadors:
a) Vetlar per la integritat del patrimoni de l’associació i portar -ne els comptes.
b) Concloure les operacions pendents i efectuar les noves que siguen necessàries per a la liquidació.
c) Cobrar els crèdits de l’associació
d) Liquidar el patrimoni i pagar als creditors.
e) Aplicar els béns sobrants de l’associació a les finalitats previstes pels Estatuts, a excepció de les aportacions condicionals.
d) Sol·licitar la cancel·lació dels assentaments en el registre corresponent.
En cas d’insolvència de l’associació, l’òrgan de representació o, si és el cas, els liquidadors, han de promoure immediatament l’oportú procediment concursal davant del jutge competent.
El romanent net que resulte de la liquidació es destinarà directament a l’Associació Valenciana de Caritat.
Les persones associades no responen personalment dels deutes de l’associació.
Els membres o titulars dels òrgans de govern i representació, i les altres persones que obren en nom i representació de l’associació, respondran davant d’aquesta, davant dels associats i davant de tercers pels danys causats i els deutes contrets per actes dolosos, culposos o negligents.

CAPÍTOL VII
Resolució extrajudicial de conflictes

Article 29. Resolució extrajudicial de conflictes
Les qüestions litigioses que puguen sorgir amb motiu de les actuacions desenvolupades o de les decisions adoptades en el si de l’associació, es resoldran mitjançant arbitratge, a través d’un procediment ajustat al que es disposa per la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge, i amb subjecció, en tot cas, als principis essencials d’audiència, contradicció i igualtat entre les parts o voluntàriament per mediació, d’acord amb el que s’estableix en la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils.»


ANNEX III

«ESTATUTS DE L’ACADÈMIA D’INFERMERIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

TÍTOL I
Disposicions generals

CAPÍTOL I
Denominació, naturalesa, àmbit i domicili

Article 1. Denominació, naturalesa i àmbit
Amb la denominació d’Acadèmia d’Infermeria de la Comunitat Valenciana es constitueix una corporació de dret públic sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per a desenvolupar i complir les seues finalitats, com a institució de caràcter científic i cultural, de treball, fòrum d’anàlisi i discussió, per a l’estudi de la infermeria com a professió en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, i queda subjecta a les normes jurídiques que li siguen aplicables, i especialment al Decret 91/2015, de 12 de juny, del Consell, pel qual es regula la creació de les acadèmies científiques, culturals i artístiques de la Comunitat Valenciana i el seu registre, i per les disposicions que es dicten en el seu desenvolupament; la disposició addicional única de la Llei 2/2009, de 14 d’abril, de la Generalitat, de coordinació del sistema valencià d’investigació científica i desenvolupament tecnològic; pels seus estatuts i per les seues pròpies normes de règim interior que s’aproven en un futur, que podran desenvolupar les disposicions estatutàries ací contingudes. Tot això a l’empara de l’article 49.1, apartat 7, de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que atribueix a la Generalitat la competència en matèria d’investigació i acadèmies que tinguen com a àmbit principal d’actuació la Comunitat Valenciana.
El funcionament de l’Acadèmia d’Infermeria de la Comunitat Valenciana es regirà per criteris democràtics i tindrà una durada indefinida. Començarà les seues activitats des que els que la promouen aproven aquests estatuts, en particular el Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana (CECOVA) com a entitat impulsora i que en promou la constitució. El seu àmbit principal d’actuació serà la Comunitat Valenciana, sense perjudici de les altres activitats relacionades amb les seues finalitats que es puguen realitzar fora.


Article 2. Domicili
El domicili de l’Acadèmia radicarà necessàriament a la Comunitat Valenciana.
Si no s’acorda el contrari, constituirà domicili de l’Acadèmia la seu del Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana, que actualment està a la ciutat de València, carrer Xàbia, número 4, 3r, porta 10; tot això sense perjudici que, per al millor compliment de les seues finalitats, puga establir delegacions o representacions en províncies, comarques o localitats dins del seu àmbit territorial, o que les seues reunions es puguen dur a terme en llocs diferents d’aquesta seu, quan així s’acorde per motius pràctics o de conveniència.

CAPÍTOL II
De les seues finalitats, funcions i competències

Article 3. Finalitats de l’Acadèmia
La seua finalitat principal és la generació del coneixement i la seua transferència a la societat a través de l’estudi, investigació, difusió, promoció, progrés i desenvolupament de la infermeria com a disciplina científica del camp de les ciències de la salut, en qualsevol dels seus àmbits i especialitats, així com l’impuls de la pràctica infermera en benefici de les persones i de la societat.

Article 4. Funcions de l’Acadèmia
Són funcions de l’Acadèmia:
a) La promoció i el desenvolupament de les activitats pròpies del seu àmbit d’actuació, el seu estudi i la difusió de coneixements.
b) L’actuació com a entitat assessora i consultiva de les administracions i els organismes públics en les matèries pròpies de la seua finalitat institucional.
c) Atendre les consultes que fan les administracions públiques o altres institucions sobre les matèries del seu àmbit d’actuació mitjançant l’elaboració d’informes i dictàmens, amb independència dels que s’elaboren per iniciativa pròpia o quan l’interés públic així ho requerisca. Així mateix, podrà fer-ho a particulars sobre assumptes de la seua competència, i s’haurà d’establir la remuneració corresponent en la quantia i forma que es determine en la Junta de Govern.
d) Cooperar amb l’Administració pública, tant la local com l’autonòmica, en l’elaboració de projectes i convenis de tota classe que siguen d’interés per a la infermeria a la Comunitat Valenciana.
e) Col·laborar amb les autoritats sanitàries, universitàries i judicials en tots els àmbits de l’Administració pública.
f) Mantindre relacions de comunicació, i si escau de cooperació, amb col·legis professionals, universitats, associacions i societats científiques, així com amb altres acadèmies espanyoles o estrangeres, entitats de caràcter social i amb organitzacions no governamentals, dedicades a la infermeria o a activitats que tinguen una estreta relació amb la professió infermera, a fi de promoure i fomentar el desenvolupament de les ciències de la salut, i especialment de la infermeria a la Comunitat Valenciana.
g) La difusió de les seues activitats, a través dels mitjans que es consideren oportuns, procurant la màxima difusió entre el personal d’infermeria a la Comunitat Valenciana.
h) Informar el personal investigador que ho sol·licite sobre qüestions sanitàries, científiques i bibliogràfiques que li consulten.
i) Fomentar i estimular la incorporació al patrimoni de l’Acadèmia de totes les fonts, documents, i materials de qualsevol naturalesa, que hi estiguen relacionats, i conservar un patrimoni propi que garantisca el llegat cultural de la infermeria valenciana i espanyola, incorporant les tècniques de comunicació adequades.
j) Celebrar sessions i reunions científiques, públiques o privades, destinades a l’estudi, anàlisi i discussió de la infermeria a la Comunitat Valenciana, tractant temes deontològics, assistencials, d’investigació i docents, així com col·laborar, si escau, amb les promogudes per altres entitats.
k) Crear els premis, distincions i beques que es consideren adequats per a estímul, reconeixement i desenvolupament de l’activitat assistencial i investigadora dins de les ciències de la infermeria.
l) Promoure publicacions, catalogar, reproduir i difondre, per qualsevol mitjà idoni, coneixements d’interés per a la infermeria i sobre aquesta, així com d’interés sanitari i social, i especialment les que reflectisquen la seua tasca acadèmica.
m) Subscriure convenis, acords de col·laboració o constituir grups de treball conjunts amb entitats, institucions, associacions, corporacions o organitzacions privades o de caràcter públic, especialment de l’àmbit universitari i investigador en general, que puguen tindre interessos comuns o de rellevància per a la infermeria valenciana.
n) Procurar el mecenatge, del sector públic o privat, per a dur a terme les activitats d’interés general que l’Acadèmia assumisca.
o) Aquelles altres funcions que resulten adequades i coherents amb la naturalesa, funcions i atribucions de l’Acadèmia, que ajuden a les seues finalitats.
L’enumeració de les funcions expressades no implica que, en un futur, l’Acadèmia en puga desenvolupar qualsevol altra que resulte d’interés per a les seues activitats, o que pel desenvolupament normatiu se li atribuïsca expressament; i seran desenvolupades per l’Acadèmia sense perjudici de les competències que la legislació vigent atribuïsca a altres òrgans o entitats.

Article 5. Competències de l’Acadèmia
Competeix a l’Acadèmia tot el que es refereix al seu govern, el seu funcionament i l’administració dels seus béns. En particular, estarà facultada per a:
a) Elaborar un reglament de règim intern en el marc d’aquests estatuts i aprovar, si escau, les modificacions necessàries d’aquesta normativa, donant així compliment i desenvolupament a la legislació autonòmica i estatal aplicable.
b) Adoptar, modificar i usar els corresponents distintius propis de la institució.
c) Triar els càrrecs de govern de l’Acadèmia conformement als procediments establerts per aquests estatuts i les normes que els desenvolupen, i nomenar els seus òrgans executius.
d) Administrar el patrimoni i altres béns de què dispose per a complir les finalitats i aconseguir els objectius que l’Acadèmia es proposa.
e) Subscriure contractes per a la realització de serveis i per a la disposició de fons i propietats o drets que estiguen sota el seu control, de conformitat amb les atribucions que li són aplicables a aquesta classe d’institucions de dret públic.
f) Dur a terme qualsevol altre acte o disposició que, de conformitat amb aquests estatuts i altra legislació vigent, siguen necessaris i convenients per al desenvolupament institucional de l’Acadèmia.

Article 6. Col·laboració interinstitucional
1. Al marge de la seua col·laboració amb les administracions públiques, l’Acadèmia col·laborarà estretament amb els tres col·legis oficials d’infermeria de Castelló, Alacant i València, i amb el Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana (CECOVA).
2. L’Acadèmia fomentarà i mantindrà relació amb totes les universitats, públiques o privades, que realitzen activitats de docència i investigació en l’àmbit de les ciències de la infermeria; de manera especial amb les universitats de la Comunitat Valenciana, amb les quals durà a terme la realització d’activitats conjuntes mitjançant els acords, protocols o convenis de col·laboració corresponents.
3. Així mateix, es relacionarà i interactuarà amb les diverses associacions i societats científiques de l’àmbit de la infermeria que legalment es constituïsquen, i especialment amb les que radiquen a la Comunitat Valenciana, i cooperarà amb totes les entitats, corporacions, associacions, acadèmies de ciències afins i organitzacions que vulguen contribuir al millor compliment de les seues finalitats i al desenvolupament de les seues funcions, sempre mitjançant els acords, protocols o convenis de col·laboració corresponents.
4. L’Acadèmia també mantindrà relacions amb les administracions públiques i amb entitats privades amb les quals puga coincidir en l’interés del desenvolupament i la promoció de la infermeria.

TÍTOL II
De les persones que integren l’Acadèmia

CAPÍTOL I
Classes, requisits i característiques

Article 7. Integrants de l’Acadèmia i les seues classes
1. Les persones que integren l’Acadèmia d’Infermeria de la Comunitat Valenciana, que podran ser tant persones físiques com jurídiques, es denominaran «acadèmiques» o «acadèmics», i tindran la consideració següent:
– De número
– Corresponent
– D’honor
Els acadèmics i acadèmiques de número engloben els acadèmics i acadèmiques promotors fundadors, que adquireixen automàticament aquesta imprescriptible condició des del moment de constitució de l’Acadèmia, i els que s’adherisquen posteriorment i s’accepten en la condició d’integrants de l’Acadèmia, que han de ser persones de reconegut prestigi intel·lectual o professional de la infermeria i que, sempre que reunisquen els requisits previstos en els estatuts, es trien per acord del Ple d’acord amb el procediment establert.
El seu tractament serà d’il·lustríssim senyor o il·lustríssima senyora. L’Acadèmia estarà constituïda per un mínim de deu i un màxim de cinquanta acadèmiques o acadèmics de número.
Els acadèmics i acadèmiques corresponents són els que hagen sigut admesos com a acadèmiques o acadèmics electes i no hagen complit, per qualsevol raó, l’obligatòria condició estatutària de la lectura del seu discurs d’ingrés dins del termini.
També tindran la consideració d’acadèmiques o acadèmics corresponents els de número que no reunisquen, durant dos exercicis seguits, un mínim del 50 % d’assistència a les sessions de l’Acadèmia; aquesta circumstància serà degudament comunicada per la secretària o secretari general a la persona interessada, moment en el qual farà efecte.

Podran ser acadèmiques o acadèmics corresponents els de número que ho sol·liciten per motius personals, la qual cosa comportarà la seua baixa en la plaça com a acadèmiques o acadèmics de número.

Les acadèmiques i acadèmics d’honor seran els que l’Acadèmia designe per invitació, i han de ser persones, físiques o jurídiques, espanyoles o estrangeres, de prestigi reconegut, que hagen demostrat uns mèrits i vàlua personal i professional, i una col·laboració en el camp de la infermeria o ciències afins, que done lloc al seu reconeixement i nomenament com a integrants d’honor de l’Acadèmia.
Tindran el mateix tractament que les acadèmiques i acadèmics de número.
2. L’Acadèmia estarà composta per cinquanta acadèmiques o acadèmics de número, cinquanta acadèmiques o acadèmics corresponents, a més de les acadèmiques i acadèmics d’honor que es puguen designar.
3. Per acord del Ple adoptat per majoria absoluta es podrà ampliar, raonadament, sense necessitat de reforma estatutària i d’acord amb els procediments d’admissió que, si escau, siguen procedents, el nombre d’acadèmiques o acadèmics inicialment integrants de la corporació.


Article 8. Requisits i característiques dels integrants
1. Les i els integrants acadèmics de número podran ser persones físiques amb domicili a la Comunitat Valenciana, o persones jurídiques amb almenys una seu o delegació en l’àmbit territorial de l’Acadèmia.

Les i els membres acadèmics numeraris actuaran amb veu i vot en les reunions que se celebren dels òrgans de govern i representació; no ho faran les acadèmiques i acadèmics corresponents i d’honor, que podran tindre veu però no vot.
2. S’exigirà per a les persones físiques que compten amb la condició de ser professionals de la infermeria, amb una dilatada trajectòria i prestigi en el seu camp, i tindre la condició acadèmica de doctora o doctor.

3. Quant a les persones jurídiques, han de ser entitats l’activitat principal de les quals tinga una estreta relació amb la infermeria, bé en el camp laboral o professional o bé en el camp acadèmic. El seu representant davant de l’Acadèmia, que actuarà com a acadèmica o acadèmic numerari en nom de l’entitat, haurà de ser professional d’infermeria amb una dilatada trajectòria i prestigi professional i posseir, així mateix, la condició de doctora o doctor.
4. Les acadèmiques i acadèmics d’honor seran designats per la mateixa acadèmia, que podrà tindre el domicili o residència en qualsevol altre lloc, no necessàriament a la Comunitat Valenciana, i prevaldran així les qualitats de reconegut prestigi i vàlua personal o professional que en motiven el nomenament. Per a fer-ho, la seua designació haurà de tindre el suport o haurà d’haver sigut proposada per la Junta de Govern o per, almenys, tres integrants de l’Acadèmia, els quals la proposaran i la sotmetran al Ple.
5. La sol·licitud d’adhesió de les acadèmiques i acadèmics numeraris haurà de tindre el suport de la Junta de Govern o, almenys, de tres integrants de l’Acadèmia, i es dirigirà a qui tinga el càrrec de la presidència de l’Acadèmia indicant, juntament amb les dades personals, un correu electrònic vàlid a l’efecte de comunicacions i notificacions, així com tota la documentació que es considere necessària per a acreditar el compliment dels requisits exigits.
6. Les sol·licituds de les persones jurídiques, organitzacions i entitats hauran de tindre el suport, a més, del corresponent acord dels seus òrgans de govern, i contindran les dades identificatives i els requisits del seu representant davant de l’Acadèmia, sustentat per l’aportació de la corresponent documentació o currículum.
7. Totes les sol·licituds d’acadèmiques i acadèmics numeraris i d’honor se sotmetran al Ple, el qual decidirà l’admissió per majoria de vots emesos entre les acadèmiques i acadèmics numeraris assistents. La proposta s’haurà d’acompanyar de l’historial, mèrits, càrrecs i títols que la justifiquen.
En tots els casos, quan s’advertisca la falta de qualsevol document necessari per a la tramitació de les sol·licituds, o quan a criteri de la Junta de Govern o si escau del Ple, resulte insuficient la documentació aportada o s’haja de completar o aclarir, es comunicarà a la persona interessada aquesta incidència mitjançant un correu electrònic o una notificació personal i se li concedirà el termini màxim de 10 dies per a esmenar l’omissió o completar la documentació; tot això amb l’advertiment que si no es du a terme en aquest termini, s’entendrà que renuncia a la tramitació del seu ingrés en l’Acadèmia i es procedirà a arxivar-la; no obstant això es podrà instar una nova sol·licitud quan hagen transcorregut almenys sis mesos des de l’arxivament.

CAPÍTOL II
De les baixes, provisió de vacants, i remuneració de les acadèmiques i acadèmics

Article 9. Causes de baixa
1. La pertinença a l’Acadèmia es considera sempre voluntària, per la qual cosa els seus integrants podran sol·licitar lliurement la baixa mitjançant notificació a qui la presidisca, i tindrà efectes des que es comunique amb un justificant de recepció i el registre de la presentació i la data, i sent comunicada al Ple en la següent sessió que se celebre.
2. Així mateix, el Ple podrà excloure qualsevol integrant per un incompliment greu dels deures assumits o per apartar-se de les finalitats de l’Acadèmia, sempre mitjançant una audiència de la persona afectada i per resolució motivada, en la forma que es determine en aquests estatuts.
Per tant, la condició d’acadèmica o acadèmic es perd per les causes següents:
a) Acadèmics/èmiques numeraris/àries:
– Per baixa voluntària manifestada per escrit.
– Per defunció o invalidesa que afecte la persona en la seua capacitat intel·lectual, i per dissolució o cessament en l’activitat en el cas de les persones jurídiques.
– Per deixar de posseir qualsevol dels requisits exigits per a ingressar en l’Acadèmia, que s’hauran de mantindre, així com la de complir l’obligació de discurs d’ingrés en la forma que s’establisca.
– Per passar a acadèmica o acadèmic corresponent, voluntàriament o en els supòsits establerts estatutàriament.
– Per qualsevol causa de descrèdit, incompliment greu de les obligacions amb l’Acadèmia o amb els seus integrants, o per dur a terme activitats contràries als interessos d’aquesta, amb un expedient previ i amb audiència de la persona interessada.
– Per imposició de sanció prevista estatutàriament, que supose la seua expulsió, amb una audiència prèvia i decisió motivada.
b) Respecte de les acadèmiques i acadèmics d’honor, no els serà aplicable les causes de baixa quant a l’obligació de discurs d’ingrés.
3. Solament per a les possibles baixes previstes amb caràcter de faltes disciplinàries serà preceptiva l’existència d’un expedient informatiu previ, substanciat conformement als estatuts i sempre amb una audiència de la persona interessada que garantisca el seu dret de defensa, i serà preceptiu un informe o proposta de la Junta de Govern i acord de sanció pel Ple.
En la resta de supòsits, que no tenen la naturalesa de faltes disciplinàries, serà la Junta de Govern la que recaptarà la documentació i informació, realitzarà les oportunes comunicacions o notificacions, i l’elevarà al Ple per a ratificar la baixa, quan escaiga, i a fi de decidir el més convenient sobre la provisió de la vacant.

Article 10. De les vacants
1. La Junta de Govern anunciarà públicament, de la manera que considere oportuna, les vacants d’acadèmiques o acadèmics numeraris, i es podran anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Entre la data de l’anunci de la vacant i la nova elecció haurà de transcórrer, almenys, un mes.
Quan es produïsca una vacant per qualsevol circumstància, la Junta de Govern procedirà a formular una proposta de possible aspirant a acadèmiques o acadèmics numeraris, si n’hi ha, i l’elevarà al Ple perquè ho decidisca.
2. Per a la provisió de la plaça en qüestió, les candidatures les hauran de presentar tres acadèmiques o acadèmics numeraris, juntament amb el seu currículum i amb una carta de la persona interessada donant la seua conformitat a la proposta, els dos documents per duplicat. Un mateix acadèmic o acadèmica no podrà presentar dues o més aspirants per a la mateixa vacant. En cas que no hi haja cap candidatura, es comunicarà al Ple la circumstància.
3. Per a procedir a l’elecció del nou acadèmic o acadèmica caldrà la convocatòria del Ple. Per a ser triat acadèmic o acadèmica en primera votació, s’haurà d’obtindre el vot favorable de les dues terceres parts de les acadèmiques i acadèmics numeraris amb dret a votar, i s’admetrà el vot mitjançant una carta dirigida a qui tinga el càrrec de secretària o secretari general dels que no puguen assistir justificadament a la sessió.
Si en primera votació cap candidatura resulta triada, es procedirà seguidament a una segona votació, en la qual bastarà l’obtenció de la meitat més un de les i els presents.
Totes les votacions seran secretes i amb papereta tancada i la votació es realitzarà en una sola sessió. Les acadèmiques i acadèmics l’elecció dels quals haja sigut aprovada seran proclamats electes en la mateixa sessió.
4. A aquest efecte, la Junta de Govern haurà d’elaborar i tindre actualitzada, i a la disposició del Ple, la corresponent relació d’aquelles persones que puguen estar interessades o puguen reunir les condicions de ser convidades per a tindre la condició d’acadèmiques o acadèmics numeraris. Per a fer-ho es crea la figura de la «candidata o candidat a acadèmic numerari», i poden entrar a formar part d’aquesta condició els que siguen professionals de la infermeria i tinguen la condició de doctora o doctor o es comprometen a tindre-la en el termini màxim de dos anys.
5. Les candidates i candidats no tindran drets ni obligacions; no obstant això, podran ser convidats a participar en les reunions del Ple de l’Acadèmia, no tindran dret a vot però podran exposar el seu criteri sol·licitant la paraula a la Presidència, que els la cedirà sempre que no hi haja oposició pel Ple. Les persones candidates també podran ser convidades a les activitats que l’Acadèmia realitze, sempre que se sotmeten a les normes i els criteris que s’establisquen.

Article 11. Remuneració de les acadèmiques i acadèmics
1. El càrrec d’acadèmica o acadèmic no serà remunerat; no obstant això, en cas que l’Acadèmia dispose de fons suficients, es podran establir i percebre despeses de representació per acudir a actes en nom de l’Acadèmia, cosa que suplirà els seus possibles pagaments i abonaments, sempre que prèviament el Ple haja aprovat la partida corresponent, bé de manera general o de manera particular per al cas concret. Aquesta partida econòmica haurà de figurar en els pressupostos de l’Acadèmia.
2. La gestió d’aquestes despeses l’assumiran la Junta de Govern i el Tresorer pel que fa al control de pagaments.

CAPÍTOL III
Del discurs d’ingrés i presa de possessió

Article 12. Discurs d’ingrés en l’Acadèmia
1. És obligació que hauran de complir, inexorablement, les acadèmiques i acadèmics de número, una vegada acceptats, la de preparar i tindre confeccionat el seu discurs d’ingrés, que hauran de remetre a la Junta de Govern en el termini màxim de sis mesos.
2. La lectura del discurs s’haurà de dur a terme dins dels dos mesos següents a la seua remissió, a l’efecte de la qual es convocarà el Ple en sessió de caràcter solemne i extraordinari.
3. Quan per qualsevol circumstància l’acadèmica o acadèmic no presente aquest discurs en el termini assenyalat, la Presidència li’l requerirà per termini de quinze dies, perquè bé presente el discurs, bé acredite les causes que li ho impedeixen.
4. Si les causes al·legades són motiu suficient, segons el parer de la Junta de Govern, se li atorgarà una pròrroga de tres mesos. Si per contra, no acredita cap causa, o les que al·lega no són suficients, o deixa transcórrer el termini de quinze dies sense cap al·legació, se li comunicarà que ha caducat el seu nomenament i es considerarà la seua plaça com a vacant, i passarà a la condició d’acadèmica o acadèmic corresponent.

5. És obligació que hauran inexorablement de complir les acadèmiques i acadèmics de número, una vegada acceptats, la de preparar i tindre confeccionat el seu discurs d’ingrés, que hauran de remetre a la Junta de Govern en el termini màxim de sis mesos, la qual procedirà a la convocatòria del Ple, també en sessió de caràcter solemne i extraordinària, per a la seua lectura.



Article 13. Presa de possessió de la plaça d’acadèmica o acadèmic

1. La presa de possessió es produirà de manera immediata i en el mateix acte solemne, en la forma i protocol que s’establisca, una vegada finalitzada la lectura del discurs d’ingrés en el cas de les persones físiques.
2. Mentre no es produïsca la lectura del discurs d’ingrés, es mantindrà la condició d’acadèmica o acadèmic numerari sense possessió de plaça, i es gaudirà de tots els drets i les obligacions que els estatuts estableixen excepte els de sufragi. Una vegada esgotat el temps concedit per a la lectura d’aquest discurs, es passarà a la condició d’acadèmica o acadèmic corresponent.
3. En el cas de persones jurídiques, s’entendrà que prenen possessió una vegada s’accepte la seua admissió, ja que és voluntari l’acte de lectura del discurs d’ingrés en l’Acadèmia.

TÍTOL III
Organització de l’Acadèmia

CAPÍTOL I
Òrgans de govern, direcció i càrrecs. Naturalesa

Article 14. Òrgans i càrrecs de l’Acadèmia
L’Acadèmia té com a òrgans de govern i càrrecs, els següents:

a) El Ple de l’Acadèmia.
b) La Junta de Govern.
c) Presidenta o president.
d) Vicepresidentes i vicepresidents.
e) Secretària o secretari general.
f) Vicesecretària o vicesecretari.
g) Tresorera o tresorer.
h) Vicetresorera o vicetresorer.
i) Vocals.

Article 15. Naturalesa i característiques
1. Els càrrecs no seran retribuïts, no obstant això, si el pressupost ho permet, s’atendran les despeses de representació dels que integren la Junta de Govern que ocasione l’exercici dels seus càrrecs i que s’hauran de justificar.
2. Es considera òrgan suprem de govern el Ple de l’Acadèmia, i es considera també òrgan de govern i representació la presidenta o president.
3. La Junta de Govern és l’òrgan de direcció de l’Acadèmia.
4. La representació de l’Acadèmia la tindrà la presidenta o president, amb la facultat de delegar si ho considera necessari, sempre que hi haja motius que ho aconsellen, i amb la designació expressa de la persona de la Junta de Govern a qui li concedisca aquesta facultat per a l’acte o actes concrets.
5. En un futur es podran crear comissions o grups de treball per a un millor funcionament de l’Acadèmia, la composició de la qual es determinarà per acord del Ple a proposta de la Junta de Govern. En tot cas, en les comissions o grups de treball que es creen la direcció correspondrà a la Presidència de l’Acadèmia, sense perjudici de la facultat de delegació.

CAPÍTOL II
Del Ple de l’Acadèmia. Composició

Article 16. El Ple
L’òrgan suprem de govern de l’Acadèmia és el Ple de l’Acadèmia, integrat pel col·lectiu format per les acadèmiques i acadèmics numeraris. El nombre no podrà ser mai inferior a deu ni superior a cinquanta.


Article 17. Composició del Ple
1. El Ple estarà format per la totalitat de les acadèmiques i acadèmics de número. Podran assistir amb veu, però sense vot, les acadèmiques i acadèmics corresponents i d’honor que siguen convocats a la sessió, i en condició de convidats les candidates i candidats a acadèmic que per la seua condició no tinguen dret a vot i solament podran intervindre quan ho sol·liciten i se’ls concedisca l’ús de la paraula.
2. Entre els seus integrants es triarà una presidenta o president de l’Acadèmia, que tindrà el tractament d’excel·lentíssima senyora o excel·lentíssim senyor en totes les comunicacions i actes oficials de l’Acadèmia.
3. El nomenament de la presidenta o president del Ple comportarà també el càrrec de presidenta o president de la Junta de Govern de l’Acadèmia.

CAPÍTOL III
De les reunions del Ple i les seues funcions

Article 18. Convocatòries del Ple. Adopció d’acords
1. El Ple, amb una convocatòria prèvia, es reunirà almenys una vegada a l’any, i totes les vegades que siga necessari a instància de qui el presidisca.
2. Les acadèmiques i acadèmics hauran de ser convocats preferentment mitjançant correu electrònic, que hauran de facilitar i mantindre actiu, hauran de comunicar qualsevol canvi o incidència, i bastarà com a acreditació la remissió efectuada que diligenciarà i custodiarà la Secretaria General.
3. Hi haurà d’haver entremig almenys deu dies des de la convocatòria fins la data de la sessió, excepte en casos d’urgència, que podrà fer-se la convocatòria per qualsevol mitjà diferent, com telèfon, fax, o missatge per mòbil, i s’haurà de fer amb una antelació tan sols, com a mínim, de vint-i-quatre hores.
4. En la convocatòria s’expressaran ordenadament els punts que s’han de tractar, el lloc i l’hora de celebració, sense que siga possible representació ni delegació, i seran vàlids tots els acords que s’adopten, segons les majories establides i que es requerisquen estatutàriament, que obligaran per igual tant els assistents com els absents.
5. En principi els acords del Ple s’adoptaran per majoria simple dels que hi assistisquen, excepte en els casos en què aquests estatuts determinen una majoria diferent o qualificada.
6. La presidenta o president de l’Acadèmia tindrà vot diriment en cas d’empat, tret que els estatuts disposen el contrari.

Article 19. Funcions del Ple
Li correspon al Ple conèixer, pronunciar-se i decidir sobre les matèries següents:
a) L’elecció, entre els seus integrants, del president/a, vicepresident/a i vicepresident/a II, vicepresident/a III, secretari/ària general, vicesecretari/ària, tresorer/a, vicetresorer/a i vocals de la Junta de Govern.
b) Examinar i, si escau, aprovar els comptes de l’Acadèmia, balanços i pressupostos que presente la Junta de Govern, així com determinar els mitjans per a finançar-los.
c) L’aprovació de la memòria anual.
d) L’aprovació de les quotes de l’Acadèmia, si es consideren oportunes.
e) L’admissió de les acadèmiques i acadèmics numeràries/aris, i provisió de les vacants que es puguen produir.
f) L’aprovació o censura de la gestió de la Junta de Govern o de qualsevol dels seus integrants.
g) L’aprovació de segregació, fusió o absorció de l’Acadèmia, que requerirà el vot favorable que legalment o estatutàriament s’establisca; sense perjudici del compliment de les exigències normatives que siguen procedents.
h) Les facultats disciplinàries, com a òrgan resolutori i sancionador, amb elevació prèvia de l’expedient tramitat per la Junta de Govern.

i) La dissolució de l’Acadèmia, mitjançant la majoria de vots que legalment o estatutàriament s’establisca. En qualsevol cas, serà causa de dissolució, sense necessitat d’adoptar cap acord, quan el nombre d’acadèmiques i acadèmics siga menor de deu.
j) La modificació total o parcial d’aquests estatuts, així com l’aprovació de normes de règim interior; tot això amb les majories legals o estatutàries necessàries, sense perjudici del compliment de les exigències legals i l’aprovació del Consell quan siga preceptiu.

k) Totes les funcions que no es reserven expressament a la Junta de Govern.

CAPÍTOL IV
De la Junta de Govern. Funcionament i composició

Article 20. Càrrecs de la Junta de Govern
1. La Junta de Govern és l’òrgan de direcció i administració de l’Acadèmia, amb funcions per a resoldre els assumptes que no estiguen expressament reservats al Ple o per als que aquest li puga delegar.

2. Els seus integrants hauran de tindre la condició d’acadèmiques o acadèmics de número, i es compon de:
– President/a de l’Acadèmia.
– Vicepresidents/es, en nombre màxim de tres.
– Secretari/ària general.
– Vicesecretari/ària.
– Tresorer/a.
– Vicetresorer/a.
– Vocals, el nombre dels quals no podrà ser superior a deu.
3. La primera junta de govern de l’Acadèmia, que tindrà la naturalesa de constituent, queda eximida del requisit de presa de possessió i lectura del discurs d’ingrés, sense perjudici que, no obstant això, els seus integrants, que tindran la condició de persones promotores o fundadores, hagen de dur-ho a terme en un termini no superior a un any, prorrogable per un altre any més si ho sol·liciten, en consideració a la càrrega que suposa compaginar els càrrecs que ocupen.
4. Per a ser membre de la Junta de Govern caldrà inexcusablement ser acadèmic de número.
5. Tots els càrrecs seran honorífics i gratuïts.

Article 21. Són funcions de la Junta de Govern
a) Vetlar pel compliment del que es disposa en els estatuts de l’Acadèmia i executar els acords del Ple.
b) Dirigir i administrar l’Acadèmia en benefici de la corporació i resoldre les qüestions de la seua adequada gestió.
c) Elaborar i aprovar el reglament de règim intern, que serà elevat al Ple per a ser aprovat definitivament.
d) Dirigir i coordinar les relacions entre l’Acadèmia i altres entitats i organismes autonòmics, nacionals, comunitaris europeus o estrangers.

e) Aprovar els oportuns convenis i acords de col·laboració amb altres acadèmies, amb les administracions públiques, amb universitats i organitzacions no governamentals, així com amb entitats privades relacionades amb les seues finalitats, i vetlar pel seu compliment i desenvolupament eficaç.
f) Elaborar el pressupost anual d’ingressos i despeses, així com el balanç de comptes i resultats, i elevar-los al Ple perquè els aprove.

g) Elaborar el projecte del pla d’actuacions i de la memòria anual d’activitats.
h) Crear comissions o grups de treball permanents o temporals.

i) Proveir la cobertura de les vacants produïdes d’acord amb les necessitats de l’Acadèmia.
j) Realitzar convocatòries de les activitats, sessions i actes de l’Acadèmia.
k) Realitzar les convocatòries d’acadèmics corresponents i procedir a la designació, que haurà de ser confirmada pel Ple.
l) Proposar el nomenament d’acadèmics d’honor.
m) Convocar els concursos per a l’adjudicació de premis, beques i distincions d’acord amb les característiques fixades pel Ple, i designar el jurat que haja de resoldre cada un d’aquests.
n) Procedir a la designació, si escau, d’integrants col·laboradors.

o) Designar l’acadèmica o acadèmic de número que haja de pronunciar el discurs inaugural anual de l’Acadèmia.
p) Conéixer i informar de tots els assumptes que hagen de ser tractats en el Ple.
q) Designar el càrrec de bibliotecària o bibliotecari entre els vocals de la Junta de Govern.
r) Totes les altres que s’extraguen dels estatuts, del reglament de règim intern i de la normativa general d’aplicació, així com totes les que no estiguen expressament atribuïdes en exclusiva a altres òrgans acadèmics.
Article 22. Requisits per al seu funcionament i convocatòries
1. Per a la constitució vàlida de la Junta de Govern, es requerirà l’assistència personal, almenys, de la meitat dels seus components, i necessàriament entre els seus integrants haurà de concórrer la presidenta o president i la secretària o secretari general, o les persones que els substituïsquen i per absència motivada.
2. En cas que es convoque la Junta de Govern degudament però no es puga celebrar per falta de quòrum, la presidenta o president procedirà a fer una convocatòria nova dins de les quaranta-huit hores següents, fixarà data i hora i l’ordre del dia serà el mateix, i haurà d’advertir de la circumstància de ser segona convocatòria amb recordatori exprés als que no van acudir a la primera. En aquesta segona convocatòria, que no se subjectarà a quòrum, els assistents podran adoptar acords, i en cas que no hi assistisquen almenys la meitat dels components, s’elevaran al Ple els acords adoptats i les absències produïdes i no justificades, a fi que aquest ratifique les decisions adoptades.

3. La Junta de Govern podrà requerir la presència d’altres acadèmiques o acadèmics que no en formen part per a tractar assumptes concrets. En aquest cas, els integrants participaran en les deliberacions i se sotmetran a les qüestions que se sol·liciten, però no participaran en les decisions ni tindran vot per a la resolució de la qüestió que es tracte.

4. La Junta de Govern de l’Acadèmia serà convocada per la presidenta o president totes les vegades que ho considere necessari, i en tot cas, almenys, amb una periodicitat d’una vegada al trimestre. La seua convocatòria s’efectuarà mitjançant la utilització preferentment de correu electrònic, excepte casos d’urgència en què es podrà realitzar per qualsevol altre mitjà: telefònic, fax o missatge per mòbil. S’hi han de reflectir els punts que s’han de tractar, el lloc i l’hora de celebració.
5. La presidenta o president, o qui el substituïsca, dirigirà el debat, i la secretària o secretari general, o qui el substituïsca, estendrà acta de la sessió que, amb el vistiplau de la Presidència, haurà de ser aprovada per les i els assistents, amb la lectura prèvia, en la mateixa sessió, i es remetrà per correu electrònic a la resta d’integrants de la Junta de Govern perquè en tinguen coneixement.
6. Els acords de la Junta de Govern s’adoptaran per majoria simple dels assistents, i serà diriment el sentit del vot de la presidenta o president, o qui el substituïsca, en cas d’empat.
7. En qualsevol cas, si qui resulte triat presidenta o president no convoca una Junta de Govern en els terminis i periodicitat establerts, la resta d’integrants d’aquest òrgan li podrà requerir que ho faça, amb expressió dels assumptes que s’han de tractar, obligant-lo a dur-ho a terme dins dels deu dies següents. I en cas que no ho faça en aquest termini, els que ho requereixen podran convocar i celebrar la junta de govern en els cinc dies següents i designar una presidència accidental de la Junta de Govern que així se celebre, que recaurà en l’integrant de més edat, i elevar al Ple, posteriorment, aquestes circumstàncies per a determinar les possibles responsabilitats que siguen procedents, així com la revisió i la validesa de tot el que s’ha acordat.
8. En cada Junta de Govern que se celebre s’inclouran sempre, com a punt de l’ordre del dia, les sol·licituds o peticions de nous ingressos per a elevar-les davant del Ple quan escaiga.

Article 23. Els acords i la seua constància
1. Tant els acords del Ple com els de la Junta de Govern seran immediatament executius, i servirà de base en el que siga necessari la certificació que d’aquests conste en l’acta corresponent, expedida, si escau, per la secretària o secretari general amb el vistiplau de la Presidència.

2. En l’Acadèmia es duran obligatòriament els llibres següents:
a) El llibre d’integrants, en el qual constaran els noms i cognoms, professió, domicili i la resta de circumstàncies rellevants a l’efecte, especificant els càrrecs que exerceixen o hagen exercit en l’Acadèmia. L’Acadèmia custodiarà les dades amb les mesures derivades de la legislació general de protecció de dades.
b) El llibre d’actes de les sessions del Ple.
c) El llibre d’actes de les sessions de la Junta de Govern.
d) Els llibres de la comptabilitat, en els quals hauran de figurar tots els ingressos i les despeses de l’Acadèmia, i s’haurà de determinar la procedència dels ingressos i la inversió efectuada de les despeses.
3. Per a la millor constància dels acords s’hauran d’incorporar gradualment els mitjans i les tècniques més avançats admesos en dret, sempre que es garantisca l’autenticitat i el contingut de les actes.

Article 24. Confidencialitat
Tots els assumptes tractats, tant en el Ple com en la Junta de Govern, tindran caràcter confidencial, per la qual cosa les acadèmiques i acadèmics s’abstindran de fer públics, excepte si hi ha una autorització expressa de la presidència de l’Acadèmia, els acords adoptats i les discussions prèvies que s’hagen produït.

Article 25. Falta d’assistència a les convocatòries
1. Les i els integrants pertanyents a la Junta de Govern tenen l’obligació d’assistir a les sessions que se celebren quan siguen convocats. L’absència reiterada i no justificada a quatre sessions donarà lloc a la baixa en el càrrec que es tinga en la Junta de Govern.

2. Es considerarà reiteració quan, sense cap justificació, no s’assistisca a dues sessions consecutives o alternes dins del mateix any. Tota justificació s’haurà de remetre bé abans de començar la sessió, bé dins de les vint-i-quatre hores següents de la seua celebració.
3. Quan es done lloc a la baixa en el càrrec per aquestes causes, cal ajustar-se al que es disposa en els articles 33 i 34 d’aquests estatuts.

CAPÍTOL V
De la presidenta o president i resta de càrrecs de la Junta de Govern i les seues funcions

Article 26. De la presidenta o president
1. La presidenta o president tindrà la màxima representació de l’Acadèmia, i podrà delegar la seua representació en la forma prevista estatutàriament. Serà considerat com a òrgan de govern de l’Acadèmia, amb tractament d’excel·lentíssima o excel·lentíssim.
2. Correspon a la presidenta o president:
a) Representar legalment l’Acadèmia.
b) Convocar, presidir i alçar les sessions del Ple, de la Junta i de les comissions, així com dirigir les seues deliberacions.
c) Ordenar els pagaments i autoritzar les actes, correspondència i certificacions amb el seu vistiplau.
d) Complir i fer complir els estatuts i els acords que s’adopten reglamentàriament.
e) Atorgar poders de representació processal a favor de procuradors/ores dels tribunals i lletrats/ades.
f) Posseeix la facultat de signar tot tipus de documents, contractes i convenis, bé per si sol, juntament amb altres càrrecs o amb una autorització prèvia del Ple quan es requerisca estatutàriament.
g) Adoptar qualsevol mesura urgent que la bona marxa de l’Acadèmia requerisca, sense perjudici de donar-ne compte, posteriorment, a la Junta de Govern.
h) Qualsevol altra funció que li atribuïsquen els estatuts i no corresponga a altres òrgans d’acord amb les normes aplicables.

Article 27. De les vicepresidentes o vicepresidents
1. La persona titular de qualsevol de les vicepresidències substituirà per la seua ordre, en les seues funcions, la persona titular de la Presidència, en cas de delegació, vacant, absència o incapacitat, amb les mateixes atribucions i en condició de «vicepresidenta o vicepresident en funcions de presidenta o president».
2. Col·laborarà amb la Presidència en les funcions que aquesta li encomane i informarà dels escrits i assumptes que l’Acadèmia sotmeta a examinació seua.

Article 28. De la secretària o secretari general
L’Acadèmia tindrà una secretària o secretari general, que serà triat pel Ple en la forma prevista en els estatuts, i podrà ser-ho també de les comissions que es puguen crear en un futur.
Les seues funcions són les següents:
a) Efectuar, per ordre de la Presidència, la convocatòria del Ple, de la Junta de Govern i, si escau, de les comissions.
b) Redactar les actes de les sessions i expedir els certificats, que signarà juntament amb qui presidisca l’Acadèmia.
c) Totes les funcions inherents a la seua condició de secretària o secretari general, les que es preveuen en aquests estatuts i les que li siguen encomanades pel Ple o per la Junta de Govern de l’Acadèmia.


Article 29. De la vicesecretària o vicesecretari
Les seues funcions són les següents:
a) Substituir en les seues funcions la persona titular de la Secretaria General, en cas de delegació, vacant, absència o incapacitat, amb les mateixes atribucions.
b) Col·laborar amb la Presidència en les funcions que aquesta li encomane i informar dels escrits i assumptes que l’Acadèmia sotmeta a examinació seua.
c) Totes les funcions que li siguen encomanades pel Ple o per la Junta de Govern de l’Acadèmia.

Article 30. De la tresorera o tresorer
La tresorera o tresorer serà triat pel Ple en la forma prevista en aquests estatuts, i li corresponen les funcions següents:
a) Portar la comptabilitat en els termes que legalment siguen procedents.
b) Efectuar els ingressos i els pagaments que ordene l’òrgan competent de l’Acadèmia.
c) Elaborar i presentar conjuntament amb la Presidència el pressupost anual i el seu corresponent balanç, i facilitar les auditories sol·licitades per la Junta.
d) Portar l’inventari dels béns de l’Acadèmia.
e) Donar compte a la Presidència i a la Junta de Govern de les necessitats observades i de la situació de la tresoreria.
f) Totes les funcions inherents a la seua condició de tresorera o tresorer general, les que es preveuen en aquests estatuts i les que li siguen encomanades pel Ple o per la Junta de Govern.

Article 31. De la vicetresorera o vicetresorer
La vicetresorera o vicetresorer auxiliarà la tresorera o tresorer en el desenvolupament de les seues funcions i el substituirà en cas de vacant, absència o malaltia.

Article 32. De les i els vocals
1. Les i els vocals tindran com a funcions, les que els siguen encomanades per delegació de la resta d’integrants de la Junta de Govern, i fonamentalment funcions de suport o substitució d’aquests en actes quan els siga impossible assistir per raons d’agenda i totes les que els encomane el Ple.
2. Una de les funcions que assumiran les i els vocals serà la referent a bibliotecària o bibliotecari, per al millor maneig i ordre del material i fons d’obres i informes de l’Acadèmia. Si no hi ha vocal, aquesta funció l’assumirà la tresorera o tresorer.

CAPÍTOL VI
Elecció dels càrrecs. Durada i provisió de vacants

Article 33. Elecció, durada i vacants dels càrrecs
1. Serà el Ple de l’Acadèmia el que designe tots els càrrecs de la Junta de Govern de l’Acadèmia, amb una convocatòria prèvia a aquest efecte.
2. Podran exercir qualsevol dels càrrecs qualsevol de les acadèmiques i acadèmics numeraris, amb una sol·licitud prèvia per escrit que es presentarà a la Junta de Govern dins dels deu dies a comptar des de l’endemà de la seua convocatòria.
3. L’elecció de les i els integrants de la Junta de Govern serà per votació individual, directa i secreta de les acadèmiques i acadèmics de número reunits en Ple. Les candidatures s’hauran de presentar en llistes tancades i completes, amb expressió de tots els càrrecs. Si no concorre més d’una candidatura, el Ple procedirà, sense més tràmits, a proclamar-la.
4. Les paperetes s’hauran d’inserir en una urna. Seran nul·les les paperetes esmenades o ratllades, i les que resulten il·legibles o designen persones que no tenen la condició de candidata o candidat.
5. Es triarà la persona que obtinga un nombre més alt de vots entre les candidatures a cada un dels càrrecs, i si hi ha empat per a la designació de qualsevol d’ells, el Ple procedirà a una segona votació entre les candidatures que hagen tingut el mateix nombre de vots; en cas que persistisca aquesta situació, es designarà la que més temps faça que pertany a l’Acadèmia, i en cas d’igualtat, la d’edat superior.


Article 34. Durada dels càrrecs. Provisió de vacants
1. Tots els càrrecs tindran una durada de quatre anys, i poden ser reelegits.
2. Si es produeixen vacants al llarg del mandat, els càrrecs vacants seran automàticament ocupats fins al seu terme per les respectives persones substitutes: la Presidència per la Vicepresidència en funció de la seua ordre nominal; la Secretaria General per la Vicesecretaria; el tresorer o tresorera pel vicetresorer o vicetresorera.
3. Si per qualsevol circumstància les vacants donen lloc a una reducció de la Junta de Govern de menys de tres integrants, cessaran tots els càrrecs vigents i es procedirà a convocar el Ple per a una nova designació per un nou període de quatre anys.

TÍTOL IV
Drets i deures de les persones que integren l’Acadèmia.
Règim disciplinari

CAPÍTOL I
Dels drets dels seus integrants

Article 35. Drets de les acadèmiques i els acadèmics de número
Les acadèmiques i acadèmics de número tenen les prerrogatives següents:
1. Participar en la gestió corporativa i, per tant, exercir el dret de vot i el d’accés, si escau, als llocs i càrrecs directius, segons el que es regula en aquests estatuts, amb tots els drets i responsabilitats inherents al càrrec que ocupen.
2. Participar amb veu i vot a totes les reunions del Ple que se celebren.
3. Proposar iniciatives en l’àmbit acadèmic que hauran de ser obligatòriament estudiades i valorades per la Junta Directiva per a incloure-les en els programes generals de l’Acadèmia.
4. Participar en els treballs científics de l’Acadèmia incorporant-se a les comissions en les quals s’integren.
5. Al tractament que li corresponga inherent a la seua condició d’acadèmica o acadèmic de número o alcàrrec que ocupe.
6. A fer ús del símbol distintiu que s’establisca en aquests estatuts.

7. Percebre, amb càrrec als fons de l’Acadèmia, les dietes que corresponguen.
8. Obtindre resposta escrita per part de la Presidència a les peticions que li dirigisquen.
9. Conéixer i estar informat, puntualment, de la marxa de l’Acadèmia.
10. Ser escoltat i informat de qualsevol decisió disciplinària que l’afecte.
11. Examinar, amb una sol·licitud prèvia, els llibres d’actes de l’Acadèmia, així com demanar l’expedició de certificació dels acords que els afecten.
12. Utilitzar les dependències de l’Acadèmia en les condicions que es determine.
13. Qualsevol altre que es preveja expressament en aquest estatut, o per disposició legal.

Article 36. Drets de les acadèmiques i acadèmics corresponents
Les acadèmiques i acadèmics corresponents tindran els drets següents:
1. Ser convocats a totes les reunions del Ple que se celebren, assistint-hi amb veu però sense vot.
2. Proposar iniciatives en l’àmbit acadèmic perquè les valore la Junta Directiva.
3. Ser convidats en els treballs científics de l’Acadèmia i en les seues comissions.
4. A fer ús del símbol distintiu que s’establisca en aquests estatuts.

5. Obtindre resposta, verbal o escrita, per part de la Presidència a les sol·licituds que li dirigisquen.
6. Rebre informació de les activitats de l’Acadèmia.
7. Ser escoltat i informat de qualsevol decisió disciplinària que l’afecte.
8. Utilitzar les dependències de l’Acadèmia en les condicions que es determine.
9. Usar aquest títol en els escrits i obres que publiquen, si bé amb l’obligació d’expressar la classe a la qual pertanyen.
10. Qualsevol altre que es preveja expressament en aquest estatut, o per disposició legal.

Article 37. Drets de les acadèmiques i acadèmics d’honor
1. Per acord de la Junta de Govern, que requerirà l’aprovació del Ple, l’Acadèmia podrà atorgar la presidència d’honor a la personalitat que, per la seua rellevància, siga considerada mereixedora d’aquest rang.
2. Així mateix, podran ser nomenats acadèmiques o acadèmics d’honor les numeràries i numeraris que es domicilien amb ànim de permanència fora de l’àmbit territorial de l’Acadèmia.
3. Les acadèmiques i acadèmics d’honor tindran els drets següents:

a) Concórrer als locals de la corporació.
b) Assistir a les sessions científiques i als plens ordinaris, si escau, i sempre amb veu i sense vot, i sense poder formar part de la Junta de Govern.
c) Utilitzar amb subjecció al reglament de règim intern tots els mitjans d’estudi i investigació dels quals dispose l’Acadèmia.
d) Usar, en els seus actes oficials, la medalla que corresponga a la seua categoria, descrita en aquests estatuts, així com a l’ús del tractament propi del seu rang acadèmic en les activitats i actes de l’Acadèmia.

CAPÍTOL II
De les obligacions dels seus integrants

Article 38. Obligacions de les acadèmiques i acadèmics de número
1. Les acadèmiques i acadèmics de número hauran d’acudir a les sessions del Ple per a les quals siguen convocats, i exercir fidelment els càrrecs per als quals resulten triats en la forma establerta en aquests estatuts, i assistir assíduament a les juntes de govern i actes que els corresponga excepte impossibilitat per causes degudament justificades, i havent de contribuir igualment amb els seus treballs científics i estudis a les finalitats de l’Acadèmia, i vetlar pel prestigi de l’Acadèmia.

2. Així mateix, adquireixen el compromís de no realitzar actes que siguen contraris a les finalitats i activitats de l’Acadèmia, i a un comportament en consonància amb la seua condició d’acadèmica o acadèmic, decorós i respectuós amb la resta dels integrants, complint els deures que s’establisquen en aquests estatuts i les normes internes que s’aproven, així com complir els acords que vàlidament adopten els òrgans de govern i representació de l’Acadèmia.
3. També tindran l’obligació de mantindre els requisits que els permeten accedir com a integrants d’aquesta corporació, i tindre informada la Junta de Govern de qualsevol canvi en la seua adreça personal i mitjans de contacte, així com comprometre’s a atendre totes les comunicacions i notificacions que realitzen els òrgans de govern i representació.


Article 39. Obligacions de les acadèmiques i acadèmics corresponents
1. Es comprometen a complir les comissions i encàrrecs que se’ls confien. L’incompliment reiterat dels encàrrecs i l’absència de relació amb l’Acadèmia durant dos anys consecutius sense causa degudament justificada podrà donar lloc als advertiments corresponents, en els termes que assenyale la Junta General.
2. Hauran de mantindre informada l’Acadèmia de qualsevol canvi en les seues dades personals i de contacte, així com informar de les circumstàncies que puguen donar lloc a la pèrdua en la condició d’acadèmic.
3. Estaran subjectes disciplinàriament pel que fa al compromís de no realitzar actes que siguen contraris a les finalitats i activitats de l’Acadèmia, i a un comportament en consonància amb la seua condició d’acadèmica o acadèmic, decorós i respectuós amb la resta dels integrants, complint els estatuts i les normes internes que s’aproven, així com els acords que vàlidament adopten els òrgans de govern i representació de l’Acadèmia en el que directament els afecten.


Article 40. Obligacions de les acadèmiques i acadèmics d’honor
Mantindre informada l’Acadèmia de qualsevol canvi en les seues dades personals i de contacte, així com informar de les circumstàncies que puguen donar lloc a la pèrdua en la condició d’acadèmic. Estaran subjectes quant al compromís de no realitzar actes que siguen contraris a les finalitats i activitats de l’Acadèmia, i a un comportament en consonància amb la seua condició d’acadèmica o acadèmic, decorós i respectuós amb la resta dels integrants, vetlant pel prestigi de la institució.


CAPÍTOL III
Règim disciplinari. Del procediment, faltes i sancions

Article 41. Procediment sancionador
1. Quan es produïsca qualsevol incompliment de les obligacions establertes legalment o estatutàriament, que puguen ser imputables als integrants d’aquesta corporació, la Junta de Govern procedirà, tan bon punt se’n tinga notícia, a iniciar d’ofici un expedient disciplinari en el qual recaptarà la informació que siga necessària per a esclarir-ho, i necessàriament ho posarà en coneixement de les i els integrants afectats amb indicació dels fets suposadament sancionables, amb indicació de la falta que se’ls puga atribuir i la possible sanció, perquè en el termini no superior a quinze dies al·leguen el que al seu dret convinga i aporten els mitjans de prova que consideren convenients en la seua defensa.

2. Les proves que s’hagen de practicar es duran a terme en el termini màxim de 10 dies, prorrogables per deu dies més a criteri de la Junta de Govern, amb intervenció de les i els integrants expedientats, els quals, amb coneixement del resultat, si ho consideren, podran formular al·legacions sobre aquesta prova en el termini màxim de tres dies, i no es podran proposar altres mitjans probatoris en aquestes al·legacions.
3. Una vegada acabat el termini d’audiència i prova practicada si escau, la Junta de Govern adoptarà l’acord corresponent, degudament motivat, amb la proposta o informe de la Junta de Govern en el sentit, bé de decretar-ne l’arxivament, bé de proposar la imposició de sanció.

4. Quan s’efectue tot això, el Ple s’haurà de reunir amb caràcter extraordinari i d’urgència i debatre com a únic punt la qüestió disciplinària que li ha sigut elevada, en la decisió de la qual s’abstindran de votar els membres de la Junta de Govern, així com el membre o membres afectats en la tramitació de l’expedient.
Primerament es comprovarà que l’expedient informatiu remés estiga complet i acabat, ja que si no és així s’acordarà sense més tràmits suspendre la sessió i tornar-lo a la Junta de Govern, amb indicació del que siga necessari completar i fixant en aquest mateix acte una data nova per a continuar el tràmit de l’expedient.
Posteriorment, el Ple debatrà els motius de l’expedient i escoltarà les persones que considere i, obligatòriament, l’expedientat o expedientats si es troben presents, i de la circumstància d’aquests es farà constar expressament en l’acta de la sessió.
5. Una vegada acabades les intervencions es procedirà a la votació, que serà secreta, sobre si escau l’arxivament o la imposició de sanció, i en aquest últim cas del grau de la sanció.
6. L’acord que adopte el Ple serà immediatament executiu i irrecurrible, i es comunicarà a les i els integrants afectats, bé verbalment en la mateixa sessió si es troben presents, reflectint-ho així en acta, o per comunicació escrita via telemàtica, carta, fax o telegrama.


Article 42. Sancions disciplinàries
Les sancions que podrà imposar el Ple de l’Acadèmia podran ser:

– Amonestació verbal, amb advertiment de no reincidència.
– Pèrdua de la condició de membre de l’Acadèmia, amb devolució d’emblemes i distincions.

Article 43. De les faltes
Les faltes poden ser lleus o greus.
Es consideraran faltes lleus les que per la naturalesa dels fets no suposen en cap cas perjudici o vulneració per a l’Acadèmia. Aquestes faltes no comportaran mai l’expulsió, excepte si hi ha reincidència.

Es consideraran faltes greus les que donen lloc a qualsevol classe de vulneració o perjudici per a l’Acadèmia, i suposen una transgressió o incompliment dolós de les normes estatutàries, reglamentàries o acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern i representació. Aquestes faltes seran sancionades amb la pèrdua de la condició de membre de l’Acadèmia en la forma establerta en l’article anterior.


Article 44. Prescripció de les faltes i caducitat de les sancions
1. Les faltes lleus prescriuen als sis mesos des de la data en què es van cometre, i les greus, als dos anys.
2. La prescripció s’interromp des del moment en què s’inicia l’expedient disciplinari corresponent, que haurà de quedar resolt en el termini màxim de tres mesos.
3. Es tornarà a considerar la prescripció quan, per qualsevol causa no justificada, transcórrega aquest termini sense que es dicte una resolució.
4. Les sancions lleus caduquen als dos anys i les greus, als cinc. Quan transcórrega el termini de caducitat d’aquestes últimes, atés que comporten l’expulsió, l’interessat podrà tornar a instar, si així ho considera, la seua petició d’ingrés en l’Acadèmia, que dependrà de si hi ha vacants i del corresponent procés d’admissió d’acord amb el que es disposa estatutàriament.

TÍTOL V
Dels emblemes i distintius de l’Acadèmia

CAPÍTOL I
Emblemes, símbols i distintius

Article 45. Emblemes i símbols de l’Acadèmia
L’Acadèmia adopta com a símbols:
L’arbre, com a símbol màxim de naturalesa que per la seua verticalitat es converteix en l’eix de l’univers. Suposa el pas de l’interior a l’exterior, de la forma a la contemplació, de la multiplicitat a la unitat, de l’espai a l’absència d’espai, del temps a la intemporalitat, i anul·la, per tant, les dimensions del temps i l’espai.
El mussol, sinònim de sigil, secret, vista aguda, moviment ràpid i silenciós. És un tòtem savi que aporta sort a qui el tria de tòtem i li facilita la vida pel que fa a les coses materials i ho fa perquè es puga dedicar de ple a buscar el coneixement, sense despistar-se per les coses materials.
Les mans, els instruments dels quals es val la nostra ment per a poder prendre contacte amb les coses i per a poder crear, i dels quals es val la nostra ànima per a expressar-se. Són les nostres servidores més fidels i compleixen totes les ordres que els donem, són les nostres delatores quan ens expressem i elements indispensables en les nostres tasques diàries. A Egipte la mà simbolitzava el poder creador, el principi manifestat, l’acció, la tasca, la donació.
Finalment, la llàntia d’oli amb flama, símbol de claredat, transparència i respecte, que s’incorpora com a emblema internacional de la infermeria, i el Consell Internacional d’Infermeria (CIE) la utilitza en el seu logo, connectant la infermeria de la Comunitat Valenciana amb la infermeria global. És el símbol de la infermeria per excel·lència, utilitzada per F. Nightingale a l’hospital d’Scutari. En aquest símbol se subsumeixen, en conjunt amb els altres símbols incorporats, totes les virtuts de les cures i de la professió d’infermeria.

Article 46. Distintius de l’Acadèmia i colors
1. La medalla de l’Acadèmia serà arredonida, de color bronze i a l’interior del seu anvers figuraran els símbols de l’arbre, el mussol i les mans. La frase «Acadèmia d’Infermeria de la Comunitat Valenciana» circumda la totalitat de la medalla, excepte en el vèrtex inferior, on figura la llàntia d’oli.
A l’interior del revers de la medalla apareixen els escuts de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, i està coronat per la denominació de la classe d’acadèmic/a que siga procedent. L’exterior del revers està circumdat de la mateixa manera que l’anvers.
Els acadèmics i acadèmiques tindran dret a utilitzar la medalla com a distintiu en actes oficials. A tots ells se’ls facilitarà un xicotet distintiu de solapa o amb imperdible, segons ho sol·liciten, amb el major detall possible de la medalla de l’Acadèmia, i de color daurat. El distintiu el podran usar en actes que no siguen solemnes i no requerisquen l’ús de la medalla, el color de la qual podrà variar segons la classe d’acadèmica o acadèmic de què es tracte.
2. El cordó de suport de la medalla trenarà els colors gris perla, blanc i blau en proporcions iguals. La medalla dels integrants d’honor de l’Acadèmia portarà també trenat un fil fi de color daurat.

3. La bandera de l’Acadèmia estarà formada pels colors gris perla, blanc i blau. El color gris perla, propi dels estudis universitaris de la infermeria, que al·ludeix a l’autoexigència, generositat i dots humanitàries; el color blanc, símbol de puresa i qualificació personal, i el color blau, propi de la professió infermera. La disposició d’aquests en la bandera serà proporcional, estaran disposats en sentit vertical, el color gris serà el més proper a l’asta i el color blau el més distant. Enmig dels dos figurarà el color blanc, on se situarà l’escut/medalla de l’Acadèmia.

4. L’Acadèmia disposarà de segells i encunys amb els seus distintius, que seran custodiats per la Secretaria General.
5. Per acord de l’Assemblea General es podrà modificar qualsevol de les imatges, emblemes, símbols i colors corporatius descrits en els apartats anteriors.

Article 47. Diplomes de l’Acadèmia
1. Així mateix, les i els integrants de l’Acadèmia tindran un diploma, personalitzat amb el seu nom i cognoms, en el qual constarà la data de la presa de possessió i lectura del discurs d’ingrés o data d’incorporació en altres casos.
2. El diploma de l’Acadèmia contindrà els símbols d’aquesta, i anirà signat per la Presidència que l’estén, la Secretaria i la signatura de l’acadèmica o acadèmic que el rep.

CAPÍTOL II
De l’acte i solemnitat per al lliurament de distintius i diplomes

Article 48. De la forma i solemnitat de lliurament dels distintius i diplomes de l’Acadèmia
1. Les medalles, distintius i diplomes dels acadèmics es lliuraran en el Ple solemne que se celebre de presa de possessió de la plaça, amb posterioritat a la lectura del discurs d’ingrés, si n’hi ha; amb la presa de paraula primerament de la secretària o secretari general per a donar compte dels acords adoptats de nomenament de l’acadèmica o acadèmic i dades rellevants de la persona a qui se li imposen aquestes distincions.

Tot seguit cedirà l’ús de la paraula a la Presidència de l’Acadèmia, o membre de la Junta que la substituïsca, que sol·licitarà que acudisquen a l’estrada l’acadèmica o acadèmic electe i com a padrins i/o padrines els que van proposar la seua pertinença a la corporació, o els que els substituïsquen per absència, i després d’això es procedirà a la imposició del distintiu i el lliurament de diploma en presència de la resta d’assistents, que romandran asseguts i s’alçaran quan l’acadèmica o acadèmic electe haja sigut investit. Tot seguit, la Presidència declararà acabat l’acte.

2. Al Ple podran assistir les persones que convide l’acadèmica o acadèmic, el qual indicarà el seu nom a la Junta de Govern. Aquestes hauran de guardar les degudes formes de protocol, i se’ls reservarà un lloc preferent en funció de les condicions del lloc on se celebre.


TÍTOL VI
Del règim econòmic i patrimonial de l’Acadèmia

CAPÍTOL I
Dels ingressos i del patrimoni de l’Acadèmia

Article 49. Dels ingressos
Per a la dur a terme les seues funcions, l’Acadèmia podrà obtindre ingressos procedents de:
a) Les quantitats o subvencions que es puguen assignar en els pressupostos de la Generalitat, de les administracions, provincials o locals, o altres administracions públiques o organismes d’una altra naturalesa, així com de les aportacions d’entitats o persones públiques o privades.

b) Els recursos propis com són llibres, revistes, informes, treballs i altres publicacions.
c) Les quotes ordinàries i extraordinàries que aprove el Ple.

d) Els procedents d’herències, llegats, donatius, patrocinis o subvencions privades que s’oferisquen a l’Acadèmia.
e) Les rendes dels seus béns i drets.
f) Dels honoraris que puguen procedir dels informes o dictàmens susceptibles de rebre remuneració econòmica privada.
g) Del producte dels seus béns, de la venda de les seues publicacions i altres possibles ingressos que guarden relació amb les finalitats i activitats de la corporació.
h) Els que, si escau, reporten els convenis o acords de cooperació i col·laboració subscrits amb altres entitats o corporacions.

Article 50. Del patrimoni
1. Actualment no té patrimoni, no obstant això, l’Acadèmia podrà realitzar les adquisicions de béns i drets que siguen necessàries en un futur per al seu adequat funcionament.
2. Quan l’adquisició siga d’immobles, o es tracte de l’acceptació de donacions d’aquesta classe de béns, ho haurà d’aprovar el Ple en sessió extraordinària, com a únic punt de l’ordre del dia, i haurà de tindre el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.
3. En aquesta sessió es detallarà la naturalesa de l’adquisició, el seu preu i cost, així com la finalitat, i es procedirà a autoritzar i donar facultats a la Presidència, a la Secretaria General i a la tresorera o tresorer, per a realitzar els actes necessaris i subscriure i lliurar els documents i contractes que siguen necessaris per a aquesta finalitat.
4. La Junta de Govern quedarà obligada a informar puntualment el Ple del desenvolupament, el resultat i la materialització de l’adquisició aprovada, i vetlar per l’estricte compliment dels acords presos i pels interessos de la corporació.

CAPÍTOL II
De les obligacions econòmiques i pressupostàries

Article 51. Obligacions econòmiques
1. L’Acadèmia sufragarà les seues obligacions econòmiques amb els ingressos que obtinga.
2. Així mateix, l’Acadèmia vetlarà pel compliment estricte de la normativa que li siga aplicable, comptable i fiscal, i rendirà comptes mitjançant una memòria anual, que es farà pública dins del primer trimestre de l’any davant dels organismes que legalment siguen procedents, sota un estricte control de transparència econòmica, tant en els ingressos com en les despeses; procurant el compliment de tot això a través de la Junta de Govern i especialment de la seua tresorera o tresorer.

Article 52. Obligacions pressupostàries
1. És obligació de la Junta de Govern presentar cada exercici els comptes d’ingressos i despeses, juntament amb els pressupostos perquè els aprove el Ple.
2. Tot això ho confeccionarà i elaborarà la tresorera o tresorer, que ho elevarà amb el vistiplau de la Presidència, i ho haurà d’acompanyar dels documents necessaris que justifiquen les dades i les partides corresponents.
3. L’exercici econòmic coincidirà amb l’any natural, i es tancarà en data 31 de desembre, tret que per qualsevol circumstància degudament motivada o excepcional el Ple decidisca una altra cosa.
4. Si pel volum d’activitat, això significa una càrrega excessiva que requerisca un assessorament comptable o economicolegal, o uns coneixements específics, la Junta de Govern ho haurà d’elevar al Ple perquè aquest autoritze, de la manera més convenient i immediata, la contractació d’aquests serveis, que quedaran sempre sota l’estricta supervisió de la tresorera o tresorer i de la Presidència.


TÍTOL VII
De les modificacions de les normes estatutàries
i del reglament de règim intern de l’Acadèmia

CAPÍTOL I
De les modificacions estatutàries

Article 53. Modificació dels estatuts
1. Totes les modificacions dels estatuts, a excepció del nombre de membres del cos acadèmic, requerirà el compliment de les exigències legals i normatives aplicables, i de manera especial l’aprovació del Consell d’acord amb el que es disposa en el Decret 91/2015, de 12 de juny, del Consell.
2. Els estatuts de l’Acadèmia d’Infermeria de la Comunitat Valenciana es podran modificar, totalment o parcialment, bé a proposta de la Junta de Govern de l’Acadèmia, o quan ho sol·licite almenys un terç del nombre d’acadèmiques o acadèmics numeraris per petició escrita dirigida a la Presidència de l’Acadèmia, expressant els motius i l’abast de la proposta.
3. Per a aprovar la modificació es requerirà el vot favorable de la majoria absoluta de les acadèmiques i acadèmics amb dret a vot, és a dir, la meitat més un.

CAPÍTOL II
Del reglament de règim intern
Procediment per a l’elaboració, aprovació i modificació

Article 54. Reglament de règim intern i les seues modificacions
1. Amb subjecció al que es preveu en aquests estatuts, i si es considera necessari, es podrà aprovar un reglament de règim intern on es regularan, entre altres qüestions, aspectes sobre creació i funcionament de les comissions, normes de protocol, ús del fons bibliotecari i d’investigació, i allò que es considere necessari en desenvolupament d’aquests estatuts.
2. El reglament no podrà contravindre el que s’estableix estatutàriament ni el que es preveu en les normes d’aplicació, i quedarà subjecte a les exigències legals i que l’administració competent establisca, així com a l’aprovació del Consell, si escau.
3. Quan així ho decidisca el Ple, encarregarà a la Junta de Govern l’estudi i elaboració del reglament i donarà les directrius del que es vulga regular en l’acord que s’adopte.
4. Quan la Junta de Govern tinga completat el reglament de règim intern de l’Acadèmia, l’elevarà al Ple perquè l’aprove, i es requerirà únicament la majoria simple dels vots emesos. Per a la modificar-lo posteriorment se seguirà un procediment idèntic.

TÍTOL VIII
De l’extinció de l’Acadèmia

CAPÍTOL ÚNIC
Causes d’extinció i procediment

Article 55. Extinció de l’Acadèmia
1. L’Acadèmia quedarà extingida, a més de per qualsevol causa legal, per reducció del nombre de membres d’acord amb aquests estatuts o per decisió de l’administració competent.
2. També quedarà extingida per causa de fusió o segregació, d’acord amb el que es disposa en l’article 12 del Decret 91/2015, de 12 de juny, del Consell, i per la voluntat dels seues membres expressada en ple extraordinari, al qual s’haurà de convocar tots els acadèmics de número, sempre que s’obtinga la majoria absoluta dels seus membres.
3. D’acord amb el que s’estableix en l’article 13 del Decret 91/2015, s’haurà de motivar i justificar la decisió d’extinció que s’adopte, i acompanyar una memòria justificativa de l’extinció i una proposta de liquidació dels béns.

Article 56. De les obligacions econòmiques i del romanent
1. Una vegada complides les obligacions econòmiques pendents, el romanent dels béns que resulten de l’extinció serà destinat a institucions similars, professionals o benèfiques.
2. Si per a fer-ho és necessari, es nomenarà una comissió liquidadora amb facultats plenes, que procedirà a executar el que haja acordat el Ple per a una extinció efectiva de la corporació.
3. El procés d’extinció quedarà subjecte a les normes legals que li siguen aplicables i, si escau, a la tramitació de l’expedient administratiu corresponent.

Disposició transitòria primera
Per a la constitució de l’Acadèmia, es constitueixen les i els promotors i fundadors en comissió gestora fundacional, amb la condició d’acadèmiques o acadèmics de número des del moment de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de l’acord de creació de l’Acadèmia d’Infermeria de la Comunitat Valenciana.


Disposició transitòria segona
Així mateix, entre les i els integrants de la comissió gestora fundacional, es nomenarà una Presidència i una Secretaria, que actuaran i la representaran, amb plenes facultats i poders, davant de l’Administració, i a aquestes se’ls encomana realitzar tots els actes necessaris tendents a l’aprovació i creació de l’Acadèmia d’Infermeria de la Comunitat Valenciana.
Entre les seues facultats es troben presentar sol·licituds i instàncies, actuar davant dels registres competents, subscriure i signar documents i rebre notificacions.

Disposició final
Aquests estatuts entraran en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.»