LLEI 3/2013, de 26 de juliol, de la Generalitat, dels Contractes i altres Relacions Jurídiques Agràries [2013/8066]
(DOGV núm. 7079 de 31.07.2013) Ref. Base de dades 007434/2013
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 20.08.2013 Aquesta disposició afecta: Afecta: - DECRET 41/1996, de 5 de març, del Govern Valencià, pel qual es desplega la Llei d'Arrendaments Històrics Valencians.
- Decret 186/1991, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es crea el Registre Especial d'Arrendaments Rústics a la Comunitat Valenciana.
- ORDRE de 13 de març de 1997, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per a la constitució de la Junta Arbitral d'Arrendaments Rústics de la Comunitat Valenciana.
Deroga: Aquesta disposició està afectada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Agricultura i alimentació Descriptors: Temàtics: arrendament rústic, Dret consuetudinari, règim d'explotació , Dret civil valencià, monografies
LLEI 3/2013, de 26 de juliol, de la Generalitat, dels Contractes i altres Relacions Jurídiques Agràries [2013/8066]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que establixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
I
La tradició vigent en la Comunitat Valenciana, vinculada especialment al món agrari, presenta facetes que requerixen lacció legislativa de la Generalitat, no sols amb la finalitat de positivitzar el costum, sinó també dadaptar-lo a les noves realitats socioeconòmiques i, en alguns casos, de protegir-lo enfront de determinades pràctiques abusives. Acció legislativa que sexercix a lempara de la competència exclusiva establida en larticle 49.1.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en relació amb la seua disposició transitòria tercera.
La llei consta de 54 articles, dividits en quatre títols; més tres disposicions addicionals, dos de transitòries, una de derogatòria i tres de finals.
El títol I està dedicat a les modalitats especials del contracte de compravenda i regula les tradicionals venda a ull i venda al pes, a les quals dedica sengles capítols; conclou amb un tercer capítol que regula la figura del corredor o corredora i/o alfarrassador o alfarrassadora.
El títol II, dividit al seu torn en cinc capítols, conté una regulació completa de la figura de larren-dament històric, sense perjuí de determinades remissions a la legislació comuna darrendaments rústics en tot allò en què la institució no requerix una normativa específica.
El títol III només té un article únic dedicat als censos que encara perviuen en els llibres registrals i que, per la seua configuració i característiques, mereixen la qualificació de forals valencians. La norma, en paral·lel amb altres de vigents en diferents comunitats autònomes que van tractar prèviament este fenomen, pretén provocar la constatació daquells censos que continuen complint la funció econòmica per a la qual van ser creats i lextinció dels que es troben inactius.
El títol IV conté, també en un article únic, la regulació del costum del tornallom, una modalitat consuetudinària de col·laboració agrària que, més enllà del voluntarisme solidari, es configura com una autèntica obligació jurídica.
La llei conclou amb les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals esmentades, de les quals sens dubte destaca laddicional segona, a la qual es farà una referència posterior. Cal destacar també el Compromís de la Generalitat respecte al desplegament reglamentari que la llei preveu i, particularment, a la confecció de models normalitzats de vals de venda i de recol·lecció, i també a lestabliment de criteris per a lhomologació de contractes tipus, que sens dubte en facilitaran laplicació.
II
En la regulació dambdós modalitats especials de compravenda agrària sha buscat integrar, amb formulacions suficientment àmplies, les distintes pràctiques vinculades a cada zona i producte, intentant no confondre el que és un determinat ús agrari amb el costum pròpiament dit. La llei vol respectar al màxim el costum, amb les necessàries modificacions requerides, duna part, per levolució de les mateixes pràctiques i del context social i econòmic en què es produïxen, i, de laltra, per la necessitat de protegir la part contractualment més feble (lagricultor o lagricultora com a persona física) enfront de determinats abusos reiteradament denunciats per les associacions agràries.
Així, per exemple, es manté en ambdós casos la llibertat de forma per a la formalització del contracte, però sobliga necessàriament a la forma escrita si es vol pactar un ajornament del preu. Es fa dependre, per tant, lexigència de forma dun element no essencial introduït per lautonomia de la voluntat dambdós parts, com és el preu ajornat. Desta manera, el respecte a una de les bases pròpies de les obligacions contractuals (llibertat de forma en la compravenda i en els contractes en general) es compagina amb la necessària protecció dels legítims interessos de prova daquella part que ha complit completament la seua prestació i es veu en la necessitat dexigir el compliment de la contraprestació aliena. En el mateix sentit, es formula una regulació suficientment detallada dels vals de compra i de recol·lecció, sense perjuí del desplegament reglamentari posterior.
Este mateix propòsit, introduir certesa i seguretat jurídica en este tràfic agrari concret, amb la protecció necessària de la part sociològicament més feble, és el que inspira la presumpció continguda en el paràgraf segon de la disposició addicional primera de la llei i, sobretot, en laddicional segona. Esta última sintroduïx amb el decidit propòsit de posar fi a una pràctica manifestament abusiva que, amb lúnica intenció de no fixar un preu cert i vinculant, sempre en perjuí del productor o de la productora, fa passar com a contractes de comercialització allò que, per la seua naturalesa i funció, són verdaderes i autèntiques compravendes. Làmbit de protecció de la norma sha circumscrit a lagricultor i a lagricultora com a persones físiques que venen els productes de la terra i del seu treball, per ser el paradigma en què concorren els pressupòsits i els valors a què la norma respon: no fer responsable del compte i risc de la comercialització del producte aquell qui no hi intervé ni està en condicions de fer-ho. Al contrari, quan la producció sorganitza sota la forma societària amb personalitat diferenciada, el risc dabús desapareix o no té les conseqüències socials i econòmiques que saprecien en laltre supòsit, havent de prevaldre en este cas el respecte a la llibertat de pactes en un context de lliure comerç entre iguals. La nul·litat de les clàusules dindeterminació de preu que es deriva de la mencionada disposició addicional segona obliga a la integració del contracte, segons és habitual en el dret de consum quan es tracta delements que són essencials deste; a este efecte, sha considerat oportú establir una referència objectiva, com són els preus publicats per lObservatori de Preus dels Productes Agroalimentaris de la Comunitat Valenciana per a la varietat objecte de contracte al temps defectuar la collita.
La certesa del preu, pròpia de tota compravenda, fa que la llei especifique que el que sha pactat sentén sempre sense IVA o tribut indirecte que ho grave, llevat que es diga una altra cosa de manera expressa (cosa que comportarà, si és el cas, arribar a la forma escrita).
També és intenció de la llei introduir mecanismes de garantia per al cobrament del preu. A lexigència de forma escrita per als supòsits dajornament shi afigen daltres. Així, per exemple, en la venda a ull sense contracte escrit es porta a les últimes conseqüències la regla consuetudinària de pagar abans de recollir, per determinar-se la perfecció del contracte en el fet del pagament i tindre els tractes anteriors la condició de preliminars. I en la venda a pes per persona física es limita el possible ajornament del pagament del preu a un mes des de lacabament de la collita o des de la data límit pactada per a això.
La llei regula el distint règim de riscos propis de luna i laltra modalitat contractual. En el cas de la venda a ull, el dany o profit de la cosa venuda va, amb caràcter general, per compte de qui compra des de la perfecció del contracte, mentres que en el supòsit de la venda al pes els riscos de la cosa venuda corresponen a qui ven fins que esta siga comptada, pesada o mesurada, excepte mora de la part compradora en la seua obligació de recol·lectar.
Es deté també la llei en la regulació dels drets i les obligacions de les parts relatives al cultiu, a la recol·lecció i a laccés a les finques les collites de les quals shan comprat. Junt amb la positivització i lactualització del costum, apareixen normes noves, com la resolució de la venda a ull per un vici ocult dorigen voluntari com és laplicació de tractaments no autoritzats.
Finalment, el títol I es clou amb la regulació de la figura del corredor o corredora o alfarrassador o alfarrassadora. Certament, no tenen per què coincidir en una mateixa persona ambdós funcions, perquè una és la persona experta que calcula els aforaments en la venda a ull i una altra és qui fa dintermediari en la compravenda, siga a ull o a pes. No obstant això, sha cregut oportú fer una regulació unitària de la figura perquè en la pràctica solen coincidir ambdós funcions en una mateixa persona, i, en cas que no siga així, no hi ha cap inconvenient per a aplicar a qui calcula les responsabilitats pròpies del càlcul i a qui fa dintermediari les de la intermediació.
La llei remet la figura del corredor o corredora al paradigma del mandat, com a mandatari o mandatària de la part compradora, si bé ho és sui generis, és a dir, sense ajustar-se necessàriament a la regulació de la figura en el dret comú. Dacord amb el costum, no sha exigit poder de representació escrit, ja que no sempre el corredor o la corredora complix la mateixa funció: en uns casos (zones i productes) apareixen com a verdader mandatari o mandatària, conegut o coneguda i reconegut o reconeguda com a tal per ambdós parts, encara que el seu mandat no siga representatiu; però en altres casos (altres zones i productes), la seua actuació inicial és més pròxima a un revenedor o revenedora, tot i que al final del procés acaba representant un comerciant comprador o a una comerciant compradora. Per això, ha paregut oportú establir que quan el corredor o la corredora identifica la persona principal per a qui intervé en el moment de la perfecció del contracte, eludix tota responsabilitat personal en les obligacions derivades de la compravenda, les conseqüències de les quals es produïxen en les esferes patrimonials del seu client i la part venedora, mentres que quan omet el nom daquell o aquella, queda personalment obligat o obligada, ja siga sol (si finalment no hi ha part, compradora), ja siga en solidaritat amb esta si després és coneguda. Tot això, sense perjudici de la possibilitat que té el suposat o la suposada mandant dexigir al corredor o la corredora que prove lexistència del mandat.
III
El títol II està dedicat a la regulació de larrendament històric. Encara que es deroga la Llei 6/1986, de 15 de desembre, de la Generalitat, dArrendaments Històrics Valencians, és evident que esta regulació naix daquella normativa i de la seua jurisprudència i pretén aprofitar els fruits de més de vint-i-cinc anys de vigència.
Un primer propòsit de la llei és dotar la institució duna regulació completa, de la qual fins ara mancava. Per això, shi regulen tots els elements personals, reals i formals; el contingut dels drets i les obligacions de cada una de les parts, el seu règim de transmissió i les distintes causes i conseqüències de terminació de larrendament. La regulació es fa no com una cosa del passat, sinó que obri la possibilitat al fet que puguen constituir-se nous contractes si així convé als interessos de les parts, sempre ben entés que la condició foral no està vinculada a la pervivència històrica duna relació arrendatària concreta, sinó a ladscripció a un tipus contractual propi i diferenciat que mereix esta qualificació. No obstant això, sestablixen normes especials per als que puguen constituir-se en el futur, com ara les relatives a les exigències de capacitat per a donar terres en arrendament o la necessitat de la forma escrita perquè expressament conste este pacte contractual concret, no afavorit per cap presumpció.
Esta llei partix del mateix criteri inspirador de lanterior Llei 6/1986 que, arreplegant lessència de la institució, concep larrendament històric com un contracte per a lexplotació agrària i, inclús en la terminologia actual, un contracte per a lempresa familiar, que respon al principi de continuïtat de lexplotació. Per la raó de ser un contracte per a lempresa sinclou en el seu àmbit objectiu tot el que es requerix per a lexplotació, incloent-hi els drets que la vinculen i els aprofitaments secundaris, excepte els cinegètics. I, per la mateixa raó, inclús sense exigir a larrendatari o a larrendatària la condició de professional de lagricultura exigència desapareguda hui també de la legislació de lEstat sí que se subratlla la seua condició de persona cultivadora directa (encara que no siga personal) per mitjà de la prohibició del subarrendament, o per mitjà de lautorització de la cessió entre vius en els supòsits de jubilació o incapacitat, o amb el manteniment deixa mateixa exigència en la successió per causa de mort.
La llei ha volgut regular amb suficient detall i, si és el cas, amb remissions expresses al règim comú arrendatari tot el contingut dels drets i les obligacions contractuals (en particular, allò que es referix a la renda) i la seua transmissió, dedicant un article extens al règim dels drets dadquisició preferent i reiterant la inexistència del dret daccés a la propietat fora dels supòsits de transmissió, com ja havia aclarit la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Lexperiència en laplicació de la Llei dArrendaments Històrics de 1986 ha comportat la voluntat de regular amb suficient precisió els distints supòsits de la terminació del contracte i les seues conseqüències econòmiques. Certament, la major part de la jurisprudència existent sobre la Llei 6/1986 sha centrat en estes qüestions. El text actual dota dun règim complet els supòsits dextinció per dret de recuperació, transformació urbanística o expropiació de la finca.
És una pretensió de la llei ajustar els distints drets de les parts a les realitats objectives que justifiquen la terminació de larrendament en estos casos. Desta manera, sintenta garantir que el dret de recuperació complisca la seua finalitat específica, que és atendre el dret preferent del propietari o de la propietària per al cultiu de la finca, i evitar la seua utilització en frau deventuals drets de participació en la plusvàlua per transformacions urbanístiques o per pressions desta naturalesa que facen pujar el valor dels terrenys al marge de la seua utilitat agrària. També en matèria dexpropiació fixa, duna manera o una altra, el dret de la part arrendatària, en funció que la finca haja sigut estimada pel seu valor rústic o en atenció a circumstàncies urbanístiques. I, finalment, sestablix un règim unificat per a tots els supòsits en què subjau la urbanització dels terrenys, regulat a propòsit de lextinció per la transformació urbanística de la finca. Este règim fita els drets de participació en la plusvàlua, dacord amb la jurisprudència foral, als supòsits de cessament efectiu en lactivitat agrària de qui cultiva; però, separant-se parcialment del criteri contingut en algunes sentències, intenta determinar el concepte i contingut de la plusvàlua i amb això, del dret a la participació de la persona arrendatària duna manera objectiva i desconnectada de les decisions circumstancials preses pels propietaris o les propietàries (vendre o no vendre, pagar en terrenys o en diners les càrregues urbanístiques, etc.). Al contrari, satén el doble valor duna mateixa realitat, que és la finca arrendada: el seu valor com a finca agrària, dun costat, i el valor de laprofitament urbanístic que corresponga a esta, dun altre. Amb la incorporació del concepte daprofitament urbanístic es pretén una remissió al règim propi segons la normativa administrativa aplicable, sense que la llei civil incidisca en aquell o utilitze els mateixos conceptes amb un significat diferent i sense equipar coses que són distintes en làmbit daltres disciplines, com valor urbanístic de la finca arrendada (calculat dacord amb el seu aprofitament) o valor real de la parcel·la resultant. Al seu torn, detraient limport de les càrregues urbanístiques i la resta dels costos exigibles al propietari o a la propietària, es fa abstracció de la manera de pagament triada per este o per esta, sempre garantint que el contingut econòmic del dret i del concepte de la plusvàlua siga uniforme i derivat directament dels paràmetres de la llei, sense estar mediatitzat per possibles decisions duna de les parts (propietat) que simposen a laltra (arrendatari o arrendatària).
Una innovació important de la llei en esta matèria és obrir la possibilitat que el dret a la participació en la plusvàlua que correspon a la part arrendatària es materialitze en terrenys resultants del procés de reparcel·lament, possibilitat que exigix la consignació per laltra part del valor agrari de la finca i que pot ser exclosa per la propietat, al seu torn, per mitjà de la consignació de limport estimat de la plusvàlua que correspon a larrendatari o a larrendatària. Amb este joc de recíproques consignacions es pretén eliminar una certa litigiositat en la matèria i també resoldre el problema de la possible il·liquiditat que poden tindre els propietaris obligats o les propietàries obligades a pagar sumes de diners importants als seus antics arrendataris o antigues arrendatàries. En última instància, es reserva sempre el dret de les parts a revisar judicialment les distintes valoracions.
Finalment, la llei continua mantenint la possibilitat del reconeixement administratiu dels arrendaments existents, i incorpora el criteri assentat en la jurisprudència que no cal este reconeixement ni que produïsca lefecte dimpedir o substituir el possible exercici daccions judicials amb esta finalitat, a resoldre pels tribunals amb plenitud de jurisdicció.
En relació amb els arrendaments existents o, si és el cas, als que puguen constituir-se, la llei ha volgut relaxar lexigència de la tradicional llibreta, perquè encara que és un element notòriament característic dels arrendaments de lhorta de Valencia, no necessàriament apareix en altres arrendaments localitzats en àrees distintes que, substancialment, responen, no obstant això, al mateix tipus de contracte indefinit de transmissió hereditària. Per això, sutilitzen expressions del tipus de la continguda en larticle 36.2.
IV
La regulació continguda en matèria de censos pretén, com sha fet en altres territoris, alliberar el tràfic immobiliari dels obstacles constituïts pels qui estiguen inactius o sense titular conegut, establint una càrrega o deure sense perjuí del seu contingut real. Desta manera, es conjuguen el respecte al dret a la propietat privada i a lherència, que reconeix larticle 33.1 de la Constitució, amb la reserva a qui legisla de la concreció de la funció social que delimita el contingut destos drets, prevista en lapartat 2 deste mateix precepte constitucional.
Finalment, la regulació del costum del tornallom pretén, dun costat, subratllar la seua condició de verdadera i pròpia obligació jurídica, com en general és propi de les normes consuetudinàries pròpiament dites; i que, per tant, genera verdaders drets i obligacions, amb les seues inherents conseqüències en matèria dexigibilitat i incompliment. Dun altre costat, es perseguix preservar este costum enfront de determinats riscos en matèria laboral.
El text es tanca amb tres disposicions addicionals, que es referixen a laplicació de la llei, a la ja mencionada nul·litat dels pactes amb clàusules dindeterminació del preu i a la integració normativa; dos disposicions transitòries, que al·ludixen al règim dels contractes de compravenda i dels contractes darrendament; una disposició derogatòria, i tres disposicions finals, en les quals es recull la menció a larticle 49.1.2 de lEstatut dAutonomia com a títol competencial habilitant, al futur desplegament reglamentari de la norma i a la seua entrada en vigor.
TÍTOL I
Modalitats especials del contracte de compravenda
CAPÍTOL I
Venda a ull o estimada
Article 1. Objecte
La venda a ull té com a objecte la totalitat estimada de la collita pendent i no arreplegada, o simplement en flor, existent en un o més camps al temps de ser convinguda, per preu alçat i pagat al comptat, o en el termini estipulat si el contracte fóra per escrit.
Als efectes del paràgraf anterior, la totalitat de la collita objecte de contracte pot estar referida als fruits duna mateixa varietat concreta, en cas dexistir-ne diverses.
Pot també convenir-se la compra de la collita futura sobre llavors, les lliure qui les compra o bé qui les ven.
Article 2. Exclusions
Sense perjudici del que hi ha previst en larticle anterior, no es podrà fer aquesta modalitat contractual sobre una part de la collita, o per una o fins a una quantitat (fixada per nombre o per pes) de fruit o producte, ni per quantitat mínima o de determinada qualitat.
Queda exclosa esta compravenda especial en tots els casos en què siga necessari procedir a operacions ulteriors de pesada, compte o verificació per a la determinació dalgun dels elements del contracte.
Article 3. Determinació de la collita
1. La collita és quantificada duna manera estimada per corredor expert o corredora experta, o per la part compradora, i acceptada pel qui ven. Sexpressa en les mesures pròpies del tipus de cultiu i costum del lloc.
2. La proposta del corredor o de la corredora, o de la part compradora, és vinculant per a esta des que soferix, i per a la part venedora des que laccepte.
Article 4. Entrega de la cosa i qualificació jurídica dels fruits
Als efectes deste contracte, la collita pendent o futura té la consideració de bé moble, els fruits es consideren separats des de la perfecció del contracte i la collita posada a disposició de la part compradora en eixe moment.
No són aplicables a estos contractes larticle 1095 ni larticle 334.2 del Codi Civil pel que es referix als fruits.
Article 5. Preu
1. El preu consistix sempre en una quantitat certa i alçada de diners, determinada sobre lestimació de la collita feta per corredor o corredora.
Si en la venda sobre llavors estes són entregades per la part compradora, el seu import podrà ser descomptat del preu pactat.
2. Si no es fa menció separada, el preu es considerarà sense inclusió dels impostos indirectes repercutibles que el graven i dels quals siga subjecte passiu qui ven.
Article 6. Pagament del preu i perfecció del contracte
1. El preu és pagat al comptat. Per a lajornament deste, el contracte shaurà de formalitzar per escrit.
2. Si el contracte és verbal, el pagament del preu determina la seua perfecció, i els tractes previs tenen la condició de preliminars, excepte el que es disposa en larticle següent.
3. Llevat de pacte en contra, el lloc del pagament serà el domicili de la part venedora.
4. Els impostos es pagaran dacord amb la seua legislació específica.
Article 7. Pagament per mitjà defectes canviaris
1. Si el contracte fóra verbal, encara que la part venedora acceptara efectes canviaris per a pagament del preu, no sentendrà perfeccionada la venda fins que no shagen realitzat o perjudicat per culpa del creditor o de la creditora. Mentrestant, el contracte quedarà sota condició suspensiva.
La data de venciment o realització dels efectes ha de ser anterior a la recol·lecció. En cas contrari, la compravenda quedarà subjecta al Codi Civil.
2. Si els efectes shagueren lliurat en compliment dun contracte escrit, caldrà ajustar-se a allò que shi ha pactat, sense que el lliurament i el pagament dels efectes afecten la perfecció del contracte.
En defecte de pacte, saplicarà el que hi ha disposat en lapartat anterior.
Article 8. Elements formals
1. El contracte pot ser verbal o escrit. Per a la validesa del pacte sobre lajornament del pagament del preu, necessàriament haurà de formalitzar-se per escrit.
2. El contracte no estarà subjecte a cap formalitat. No obstant això, el val de compra serà prova plena de la seua existència, dels termes del contracte i del pagament efectiu, i el val de recol·lecció ho serà del seu compliment.
3. El val de compra serà firmat, com a mínim, per la part venedora i pel corredor o alfarrassador o la corredora o alfarrassadora, i contindrà, en els termes que reglamentàriament es determinen, la data del document; la identitat de les parts contractants i del corredor o de la corredora; la determinació de lhort o la partida; el tipus, la varietat o classe del producte de què es tracte; la quantitat calculada; el preu; la data límit de recol·lecció o collita del producte, i si la collita està o no assegurada.
4. El val de recol·lecció contindrà, en els termes que reglamentàriament es determinen, la referència als vals de compra als quals estan vinculats i les altres mencions necessàries per a acreditar el compliment del contracte.
5. Els vals de compra i de recol·lecció semetran per triplicat, i un exemplar serà per a qui ven, un altre per a qui compra i el tercer per al corredor o la corredora.
Article 9. Cessió dels drets de compra
Els drets de la part compradora seran transmissibles dacord amb el dret civil.
Si la compravenda sha formalitzat per escrit o amb vals de compra, per a la validesa de la cessió caldrà que esta conste en el mateix document i que siga comunicada a la part venedora.
Article 10. Règim de riscos
1. El dany o profit de la cosa venuda va a compte de qui compra des de la perfecció del contracte, respectant les obligacions contingudes en els articles següents.
2. Les oscil·lacions del preu dels productes no produiran la rescissió del contracte a instàncies de cap de les parts.
No obstant això, quan lincrement desproporcionat o imprevist dels factors de producció faça ruïnosa la continuació del cultiu per a la part venedora, esta podrà rescindir el contracte amb simultània devolució del preu més els interessos legals. Si qui compra no accepta la resolució, serà consignat el preu i els interessos i tindrà dret a continuar el cultiu amb els seus propis mitjans, respectant el dret dambdós parts a sol·licitar, en el termini dun mes, el procediment corresponent per a declarar ben o mal feta la resolució i determinar les seues conseqüències.
Article 11. Treballs agrícoles
1. Excepte el que disposa larticle anterior o per pacte en contra, la part venedora està obligada a complir les exigències del cultiu perquè la collita arribe a bon fi, si més no, fins a la data límit de recol·lecció o collita del producte pactat, i, en general, a procedir dacord amb les bones pràctiques agràries.
Si de qualsevol manera impedira que la collita arribe a bon port i que siga recollida per la part compradora, tornarà limport del preu pactat més els interessos i respondrà dels danys i perjudicis.
Esta obligació cessa en la data límit de recol·lecció que haja sigut pactada o, a falta daixò, en la que resulte de cada lloc segons el tipus de producte.
2. Lincompliment, en qualsevol forma, de la normativa reguladora dels tractaments autoritzats donarà dret a la part compradora a donar per resolt el contracte, amb dret a indemnització per danys i perjudicis.
3. Si es pacta que el cultiu va a compte de la part compradora, esta estarà obligada a fer-lo de manera que no es cause perjuí a la terra o a larbratge ni als usos o cultius secundaris del sòl, que queden exclosos del contracte.
4. Pot pactar-se també que qui ven cultive per compte de qui compra, i en este cas estarà obligat o obligada a seguir les seues instruccions dacord amb les regles del mandat.
Article 12. Dret daccés
La part compradora, tant si ha assumit lobligació de cultiu com si no, té dret daccés als predis la collita dels quals ha comprat.
CAPÍTOL II
Venda al pes o per arrovat
Article 13. Objecte
La venda al pes o per arrovat té com a objecte la totalitat o part dels fruits que finalment hi haja en el moment de la collita dun o més camps, convinguda mentres la collita estava pendent, a un preu fixat per unitat de pes o de quantitat.
Article 14. Modalitats
1. Per raó de lobjecte, el contracte pot tindre una destes tres modalitats:
a) Venda comptada (tot comptat), la qual obliga a collir, comptar o pesar la totalitat del fruit.
b) Venda mesurada, o de mesura, la qual només obliga a collir els fruits que tinguen un diàmetre mínim o fins un màxim determinat.
c) Venda neta (neta), que permet no collir, o no comptar, mesurar o pesar, els fruits que no tinguen la qualitat comercial exigible segons la normativa aplicable (de rebuig).
2. A falta de prova en contra, es considera que el contracte és a venda comptada. En les altres modalitats, el fruit restant després de la collita queda a disposició de qui ven.
Article 15. Perfecció del contracte
El contracte es perfecciona pel simple consentiment, però haurà de concertar-se necessàriament abans de la collita del fruit.
Article 16. Elements formals
1. És aplicable el que disposa larticle 8.
2. En els vals de venda ha de quedar consignada la modalitat del contracte, el preu per unitat de pes o de quantitat, la classe de fruit i les seues varietats, el possible aforament si és el cas, així com la data límit de la collita i el lloc del pesatge, còmput o entrega.
3. Els vals de recol·lecció seran emesos per qui faça de cap de colla o per qui actua per delegació de la part compradora, amb indicació de la quantitat o pes del fruit collit, la data, lacceptació o no de la part venedora i les altres circumstàncies que es determinen reglamentàriament.
Article 17. Contracte sobre part dels fruits
Si el contracte no comprén la totalitat dels fruits dun camp, haurà de circumscriures a la totalitat dels que hi ha hagut (dacord amb la modalitat pactada) en una determinada superfície o nombre darbres, o de la varietat o el patró objecte del contracte.
Article 18. Aforaments
1. Lexpressió de laforament o quantitat de fruit estimada en els vals de compra té un valor merament indicatiu i no limitarà lobligació de qui compra de collir i pagar lexcés produït, ni determinarà incompliment de la part venedora per no haver-se produït els estimats.
2. No obstant això, laforament estimat en el val de venda es presumix iuris tantum com a real en cas dincompliment total o parcial del contracte, per a fixar les indemnitzacions.
3. Si el contracte és sobre una concreta i determinada quantitat de fruit, sestimarà subjecte al Codi Civil, sense que li siga aplicable el que preveu esta llei.
Article 19. Entrega de la cosa
1. La collita es considera entregada per la part venedora en el propi camp, en el moment de collir o separar el fruit, si lobligació de collir és de qui compra i a càrrec seu; això, amb independència que el pesatge o còmput puga fer-se en un altre lloc o després.
2. Si lobligació de collir és de qui ven i a càrrec seu, la collita es considera entregada on es faça el pesatge o còmput, llevat que es pacte una altra cosa o siga costum del lloc.
Article 20. Selecció, pesatge o còmput del fruit
1. La pesada o còmput del fruit, i la selecció en el cas de no haver-se pactat la venda al comptat, es realitzarà en el temps i el lloc pactats. A falta de pacte, caldrà ajustar-se al costum del lloc o als usos propis del producte, i si no nhi ha es portarà a terme en el mateix camp i en el mateix dia de ser tallat o separat. Si es pactara en un altre lloc o temps, seran a compte de la part compradora els deterioraments o les pèrdues que es produïsquen per la demora o transport, llevat que lobligació siga de la part venedora conforme a lapartat segon de larticle anterior.
2. Si lobligació de collir és de qui compra, la part venedora té dret a estar present, per si o per persona delegada, en les labors de collita i en la selecció, pesada o còmput del fruit, siga quin siga el lloc on aquestes últimes tasques es realitzen.
En cas destar-hi, haurà de firmar el val de recol·lecció i expressar la seua conformitat o les raons de discrepància. La seua firma o la de qui actua per delegació seua es consideren de conformitat, excepte menció expressa.
Si no està present, es presumirà que el val de recol·lecció expressa la quantitat i la qualitat correctes, i la part compradora no podrà al·legar amb posterioritat lexistència de cap percentatge addicional del destriament per fruit en mal estat. Això sentén excepte prova en contra, com la resultant dun procés certificat de traçabilitat o altres admissibles en dret.
3. El val de recol·lecció firmat de conformitat serà vinculant per a ambdues parts, sense que qui compra puga després refusar part dels fruits ni qui ven exigir més pes o quantitat.
Article 21. Preu
1. El preu serà fixat per unitat de pes o quantitat.
2. El preu total de la venda es determinarà per aplicació de lunitari pactat en la compra a la quantitat expressada en el val de recol·lecció. Si el preu es convé amb una baixa, ja siga percentual o sobre la quantitat de fruit, la venda serà necessàriament tot comptat. La baixa no podrà excedir el 5%.
3. No podrà liquidar-se mai el contracte a un preu més baix del pactat, ni encara que sal·legue la mala qualitat de la fruita o producte.
4. Si no es fa menció separada, el preu es considerarà sense inclusió dels impostos indirectes repercutibles que el graven i dels quals siga subjecte passiu la part venedora.
Article 22. Pagament del preu
1. El preu pot pagar-se al comptat o en un o més terminis. Si el pagament del preu és ajornat, el contracte haurà de formalitzar-se per escrit.
2. Si la part venedora és persona física, el termini de pagament efectiu no podrà excedir un mes a comptar des de lacabament dels treballs de la collita o, a falta daixò, de la data límit pactada de recol·lecció o collita del producte.
3. Qui ven pot exigir un senyal quan es concerte la venda, del qual es farà un rebut en el val de compra. El senyal és confirmatori, llevat que hi haja pacte en contra.
4. Si la part compradora revén la collita a una tercera persona sense manipular-la, actuant com a intermediària, en cas dimpagament del preu la part venedora estarà legitimada per a reclamar, a títol de responsabilitat solidària, contra totes les persones que siguen successives compradores, excepte contra el consumidor o la consumidora final.
Article 23. Treballs agrícoles
1. Cultiu. La part venedora està obligada, fins a la data límit de recol·lecció o collita del producte, a concloure el cultiu perquè la collita arribe a bon fi i, en general, a procedir dacord amb les bones pràctiques agràries. És nul el pacte que atribuïsca a la part compradora la funció de cultiu. No obstant això, són vàlids els pactes que faculten qui compra per a realitzar treballs complementaris de millora del cultiu.
Lincompliment, en qualsevol forma, de la normativa reguladora dels tractaments autoritzats donarà dret a la part compradora a donar per resolt el contracte, amb dret a indemnització per danys i perjudicis.
2. Moment de la recol·lecció o collita. La part compradora haurà de collir en les dates pactades o abans del límit convingut. A falta de determinació expressa, haurà darreplegar el fruit dins de les habituals segons el tipus i varietat de producte, punt de coloració i maduració pactats, i la zona concreta dubicació del camp; o dins dels set dies següents a rebre comunicació escrita de la part venedora, si el fruit està apte segons el que sha convingut.
3. Manera de recol·lectar o collir. La part responsable de la recol·lecció haurà de collir dacord amb les bones pràctiques agràries. El fruit o producte ha de collir-se sec, en condicions de just pesada i comercialització idònia.
4. Suspensió de la recol·lecció. Qui compra ha de procedir a la recol·lecció, en una o diverses vegades, en els terminis pactats o dins del termini límit de recol·lecció, segons sindica en lapartat segon daquest mateix article, i es podrà suspendre la collita per causa justificada de força major. Si es produïx una pèrdua de la collita inferior al cinquanta per cent, la part compradora ha de continuar collint, pesant o comptant el restant, i pagant-lo dacord amb el que inicialment es va pactar. Si la suspensió és injustificada o abusiva, o la recol·lecció no sha fet dins de la data límit convinguda sense justa causa, qui ven podrà donar per resolt parcialment el contracte i vendre a tercers la collita restant, sense perdre el dret a ser indemnitzat o indemnitzada pels danys i perjudicis patits, del muntant del qual es descomptarà el preu de la segona venda.
Article 24. Règim de riscos
1. Els riscos de la cosa venuda corresponen a qui ven fins que esta siga comptada, pesada o mesurada, excepte mora de la part compradora en la seua obligació de recol·lectar.
La part compradora incorre en mora i assumix els riscos de la cosa venuda a partir de la data indicada per a la collita, en els termes que resulten de larticle 23.2 desta llei.
2. Els riscos que suporta la part venedora són els propis de la cosa, per cas fortuït o força major, adversitats climàtiques i plagues, però no els que es corresponen amb les fluctuacions del preu, o els que afecten els treballs de la collita, transport i comercialització.
3. Si qui ven és persona física, és nul el pacte que modifique en el seu perjuí el règim dels riscos.
Article 25. Integració contractual
Les mencions contractuals diferents de les fixades reglamentàriament que apareguen en el contracte o en el val de venda es consideren posades unilateralment per la part compradora i subjectes al règim de condicions generals, excepte acceptació expressa i individualitzada o prova del seu caràcter negociat.
CAPÍTOL III
Del corredor o corredora, o alfarrassador o alfarrassadora
Article 26. Intervenció contractual
Els contractes regulats en este títol poden ser formalitzats amb la intervenció duna tercera persona física, experta o pràctica en el tràfic agrari, denominada corredor o corredora, o alfarrassador o alfarrassadora.
Article 27. Mandatari o mandatària
1. Qui exercix les funcions de corredor o corredora actua sempre, als efectes dels contractes regulats en esta llei, com a mandatari o mandatària de la part compradora, sense perjuí de la relació jurídica que tinga amb ella.
2. Qui exercix les funcions de corredor o corredora no necessita acreditar cap poder escrit, ni els seus actes estan sotmesos per a ser vàlids a la confirmació del principal. No obstant això, en cas de dubte, el o la principal podrà exigir al corredor o la corredora que prove lexistència del mandat.
3. Qui exercix les funcions de corredor o corredora queda personalment obligat o obligada davant de la part venedora en els casos de no-manifestació de la identitat del seu comitent en el moment de la perfecció de la venda i en els casos de dol o frau. Si posteriorment es desvela la identitat de qui li va atorgar el mandat, les dos persones respondran solidàriament. Fora destos supòsits, qui exercix les funcions de corredor o corredora no queda personalment obligat o obligada davant la part venedora pels contractes que formalitze en nom de qui li va atorgar el mandat.
Article 28. Retribució
1. Qui exercix les funcions de corredor o corredora té dret a una retribució pel seu treball.
2. La persona obligada al seu pagament és sempre la part compradora i serà nul el pacte en contra. Es considerarà com a no posada qualsevol rebaixa en el preu de la venda en concepte de comissió o retribució a qui exercix les funcions de corredor o corredora, i la part venedora tindrà dret a reclamar-la si sha efectuat.
3. La forma de remuneració dependrà del règim jurídic que unisca a qui exercix les funcions de corredor o corredora amb el seu principal.
Article 29. Responsabilitat pel càlcul alçat o alfarràs
En les vendes a què es referix el capítol I deste títol, la part venedora no té acció contra la persona que fa les funcions de corredor o corredora per errors en el càlcul. La part compradora només en té en els casos de dol, frau o ignorància inexcusable.
TÍTOL II
Arrendaments rústics històrics
CAPÍTOL I
Concepte i elements del contracte
Article 30. Concepte
Per larrendament històric valencià una de les parts cedix a laltra, necessàriament una persona física, lús indefinit duna o diverses parcel·les rústiques, o de part destes, perquè les explote, per si o per mitjà de personal col·laborador, dacord amb la seua naturalesa agrícola, a canvi duna renda en diners que serà pagada semestralment o per mitjà duna altra periodicitat pactada.
Larrendament històric sinspira en el principi de continuïtat de lexplotació agrària.
Article 31. Capacitat
1. Per a donar terres en arrendament històric valencià cal tindre la mateixa capacitat que per a alienar béns.
Els pares i les mares o els tutors i les tutores no podran cedir sota esta forma de larrendament els béns rústics dels seus fills o filles menors o dels incapacitats o les incapacitades que estinguen sota la seua pàtria potestat o tutela.
No podran tampoc cedir béns en arrendament històric valencià els qui siguen titulars de drets reals limitats que impliquen facultat de gaudi.
2. Per a celebrar contractes com a arrendatari històric valencià es requerix la capacitat general per a contractar. La persona arrendatària pot no ser professional de lagricultura.
Article 32. Objecte
1. Només poden donar-se en arrendament històric les finques rústiques susceptibles dalgun tipus de cultiu o producció agrària radicades a la Comunitat Valenciana.
2. Larrendament sestén al sequiatge, drets de reg, drets de pas, dret a la percepció dajudes o subvencions, altres drets de producció agrícola i, en general, a tot el que siga necessari o estiga directament vinculat al cultiu i explotació de la finca.
Sestén també, excepte pacte, als aprofitaments secundaris de la terra, però no als cinegètics o altres daliens a lexplotació agrícola.
Article 33. Forma
Els arrendaments que es constituïsquen després de la entrada en vigor desta llei hauran de formalitzar-se per escrit, amb subjecció expressa a este tipus contractual, que no es presumix.
Qualsevol de les parts podrà exigir la formalització del contracte en document públic, de manera originària o sobrevinguda, amb els requisits i les mencions necessàries per a ser inscrit en els registres públics que els admeten. Els gastos seran a compte de qui ho exigisca.
Article 34. Duració del contracte
El contracte es considera formalitzat per temps indefinit, sense perjuí que es puga resoldre o extingir per les causes previstes en esta llei o determinades pel costum.
Qualsevol pacte sobre el termini o les pròrrogues suposa lexclusió desta modalitat contractual i, si és sobrevingut, la seua novació en arrendament ordinari.
CAPÍTOL II
Contingut del contracte
Article 35. Renda
La renda, fixada sempre en diners, es merita per períodes vençuts, siguen semestrals o altres de pactats.
Article 36. Pagament de la renda
1. A falta de pacte en contra, la renda es paga en el domicili de la persona arrendadora al final del període pel qual es merita.
2. La persona arrendadora està obligada a emetre un rebut de cada un dels pagaments, expressant-hi la finca o les finques, limport, el concepte, el període i la data, i la identitat de la persona arrendatària de la qual es rep. Els rebuts susdits tindran totes les dades fiscals pertinents perquè larrendatari i larrendador puguen fer les declaracions fiscals i puguen desgravar o declarar, segons siga el cas, els imports de les rendes corresponents. Si les parts es serviren de la tradicional llibreta, les dades didentificació de la finca i de la persona arrendatària es consignaran al principi o en el moment en què shi produïsca alguna variació.
3. Per als supòsits en què legalment siga procedent la consignació com a mode de pagament, produirà els seus efectes des de lingrés de limport en el compte de depòsits i consignacions de renda que sobrirà en la conselleria competent en matèria dagricultura, en els termes que reglamentàriament sestablisquen, sense perjuí de qualsevol altra que es puga fer dacord amb la legislació processal civil.
Article 37. Actualització i revisió de la renda
1. Llevat de pacte en contra, la renda sactualitzarà anualment dacord amb líndex general per a la Comunitat Valenciana de preus al consum publicat per lInstitut Nacional dEstadística o organisme que el substituïsca.
2. Cada deu anys, la renda podrà ser revisada, a instància de qualsevol de les parts, per a adaptar-la a la renda del mercat de les seues característiques i classe de cultiu. A falta dacord entre les parts, serà fixada per una persona tècnica independent, designada per la conselleria competent en matèria dagricultura.
També podrà ser revisada la renda per millores en la finca fetes per la persona arrendadora, de conformitat amb el que establix la legislació de lEstat.
3. Podrà modificar-se la renda, a petició de qualsevol de les parts, quan per efecte dalguna actuació dexpropiació o urbanística shaja reduït la superfície de la finca arrendada o gravat amb lestabliment dalguna servitud que desmeresca, condicione o dificulte el cultiu.
Article 38. Altres obligacions econòmiques
Excepte pacte o costum del lloc en contra, correspon a la persona arrendatària el pagament del sequiatge, desaigüe, guarda de camp, conservació de camins o vies rústiques i altres danàlegs que es corresponguen amb la finca arrendada.
Els tributs periòdics que graven la propietat o dret real sobre la terra corresponen a qui tinga la propietat o la titularitat del dret, dacord amb la seua legislació específica. És lícit el pacte de repercutir-los en la persona arrendatària.
Article 39. Dret i deure de cultiu
La persona arrendatària té el dret de triar la classe de cultiu i el dret i el deure de cultivar la terra i dexplotar-la, dacord amb la seua naturalesa i característiques, de conformitat amb la normativa vigent i segons les bones pràctiques agràries.
Excepte acord amb la persona arrendadora, la persona arrendatària no podrà triar aquelles classes i tipus de cultiu que impliquen transformació de la finca o millores extraordinàries no exigides per la normativa vigent o imposades per ladministració competent.
Article 40. Obres de reparació, millores i inversions
Serà aplicable el règim jurídic establit en la legislació de lEstat per als arrendaments rústics ordinaris en matèria dobres de reparació, millores imposades o voluntàries i inversions. No serà aplicable la substitució del pagament de la renda per la realització de millores.
Les obres i gastos ordinaris de conservació són a càrrec de la persona arrendatària; els extraordinaris són a càrrec de la propietat, podent fer-los larrendatari o larrendatària. En este últim cas, podrà optar per reclamar els imports invertits o pel dret a la indemnització previst en el paràgraf següent.
Acabat larrendament, la persona arrendatària té dret a ser indemnitzada pel valor actual de les obres, millores i inversions que haja fet a costa seua, inclòs el dret a la terra flor, entès com a facultat de larrendatari de portar amb si, al final de larrendament, la capa més superficial de la terra de cultiu, determinant de la productivitat.
CAPÍTOL III
Transmissió de drets
Article 41. Transmissió i divisió de la finca
1. Larrendament no limita la facultat de la persona propietària per a transmetre el seu dret per qualsevol títol, sense perjuí del dret dadquisició preferent regulat en larticle següent.
La transmissió no extingix larrendament ni el limita temporalment, i el nou o nova titular, si és el cas, queda subrogat o subrogada en la condició de persona arrendadora.
2. Larrendament no impedix tampoc ni limita la divisió material entre els distints copropietaris o les distintes copropietàries de la finca o finques arrendades. En este cas, potestativament per a la persona arrendatària i obligatòriament per als arrendadors o les arrendadores, podrà escindir-se larrendament en tants nous contractes com divisions shagen realitzat, o podrà continuar com un únic arrendament conjunt de diverses finques pertanyents a distint propietari o propietària.
El mateix succeirà quan la persona propietària transmeta una part de la finca arrendada.
Article 42. Dret dadquisició preferent
1. La persona arrendatària tindrà dret dadquisició preferent en els supòsits de transmissió de la finca arrendada o duna part desta en els quals hi haja contraprestació en diners.
2. A este efecte, qui transmet notificarà de manera fefaent a la persona arrendatària el seu propòsit dalienar i li indicarà els elements essencials del contracte. La persona arrendatària tindrà un termini de 60 dies hàbils des que haja rebut la notificació per a exercir el seu dret dadquirir la finca i ho notificarà a qui aliena de manera fefaent, indicant lopció que resulta de lapartat següent. A falta de notificació de larrendador o de larrendadora, la persona arrendatària tindrà el dret de retracte durant 60 dies hàbils a partir de la data en què, per qualsevol mitjà, haja tingut coneixement de la transmissió.
3. Si larrendament ha durat, com a mínim, setanta-cinc anys, la persona arrendatària podrà exercir el dret duna destes dos maneres:
a) Pagar al comptat el preu o la contraprestació del contracte projectat o formalitzat, amb una reducció del vint per cent del seu import; o
b) Pagar ajornadament limport íntegre daquell contracte, amb entrega de, com a mínim, una tercera part del preu en el moment dexercir el tanteig o retracte, i ajornar la resta durant un període màxim de dos anys, amb la meritació de linterés legal dels diners reduït en un punt.
Si les condicions pactades en el contracte projectat o formalitzat són més beneficioses per a qui adquirix, al seu parer, sefectuarà la transmissió amb subjecció a aquelles. Es tindran en compte també els termes i les condicions pactats en el contracte si larrendament té una duració inferior als setanta-cinc anys.
4. En els supòsits dadquisició preferent, la persona arrendatària està obligada a pagar els gastos del contracte i qualsevol altre pagament legítim fet per a la venda que el provoca, així com els gastos necessaris i útils fets en la cosa venuda.
5. En tot cas, lescriptura dalienació serà notificada de manera fefaent a la persona arrendatària, a lefecte que puga exercir el dret de retracte o, si és el cas, el dadquisició, si les condicions de lalienació, el preu o la persona adquirent no es corresponen duna manera exacta a les contingudes en la notificació prèvia. Tindrà el mateix dret si el requisit de la notificació prèvia no sha complit en forma. En este cas, el retracte o el dret dadquisició preferent podran ser exercits durant el termini de 60 dies hàbils a partir de la notificació.
6. Els drets establits en este article seran preferents respecte a qualsevol altre dadquisició, excepte el retracte de limítrofs establit per larticle 1523 del Codi Civil, el qual prevaldrà sobre aquells quan no excedisquen una hectàrea, tant la finca objecte de retracte com la limítrofa que el fonamenta.
7. Quan es tracte de finques daprofitaments diversos concedides a diferents arrendataris sobre la totalitat de la finca, serà preferent en el tanteig i retracte el que tinga la condició dhistòric valencià.
8. Quan siguen diversos o diverses els arrendataris o les arrendatàries de parts diferents duna mateixa finca o explotació, caldrà complir les obligacions de notificació amb cada un dells o cada una delles, i el dret de tanteig i retracte podrà ser exercit per cada un o cada una per la porció que tinga arrendada. Si algun o alguna dells o delles no vol exercir-lo, per la seua part podrà fer-ho qualsevol dels altres o de les altres i tindrà preferència qui tinga arrendada la porció limítrofa; en cas de no haver-ne, o si són diversos o diverses, qui tinga la condició dagricultor o agricultora jove i, en cas de no haver-ne, o de ser-ne diversos o diverses, qui tinga més antiguitat.
9. En els casos de finques en què només una part de la seua extensió haja sigut cedida en arrendament, els drets regulats en els apartats anteriors es consideraran limitats a la superfície arrendada. A este efecte, el document pel qual siga formalitzada la transmissió de la finca haurà despecificar, si és el cas, la quantitat de limport total del preu que correspon a la porció donada en arrendament.
10. Fora dels supòsits anteriors i del mutu acord entre les parts, la persona arrendatària no té dret daccés a la propietat.
Article 43. Prohibició del subarrendament
La persona titular de larrendament històric valencià no té dret de subarrendament, i en el cas de produir-se es consideraria incompliment del contracte. És nul el pacte que lestablisca o el permeta.
Article 44. Transmissió entre vius del dret de larrendatari o de larrendatària
En el cas de jubilació de la persona arrendatària, o dincapacitat física, psíquica o sensorial que li impedisca o li dificulte greument i de manera previsiblement definitiva lexercici dels drets i el compliment de les obligacions pròpies del contracte, esta persona podrà cedir-lo a la persona física que designe entre els qui cooperen de fet en el cultiu o aquells qui podrien succeir-li abintestat en cas de defunció.
La cessió ha de comunicar-se fefaentment a la persona arrendadora, o constar en la llibreta amb la seua firma i la de la persona cedent, i els rebuts següents sestendran a nom de qui tinga la cessió.
La cessió pot ser onerosa o gratuïta. En el primer cas, la persona propietària no té drets a la participació en el preu i a lelevació de la renda.
Produït el fet que la determina i comunicada a larrendador o a larrendadora, la cessió és irrevocable.
Article 45. Transmissió per causa de mort del dret de larrendatari o de larrendatària
1. El dret darrendament històric valencià no sintegra en el cabal relicte de la persona arrendatària difunta. La seua successió queda regulada pel que disposa la present llei.
2. Difunta la persona titular de larrendament històric, li succeirà en larrendament:
a) La persona física designada per larrendatari en el testament o en lacte dúltima voluntat. A este efecte, es considerarà vàlida la designació feta en la llibreta on sinscriu el rebut del pagament de les rendes firmada per la persona arrendatària i la persona arrendadora.
b) A falta de designació expressa, la persona que, sent hereva, legatària o legitimària del qui siga causant, siga cooperador o cooperadora de fet en el cultiu de la finca en el moment de la defunció. Si en són diverses, serà preferida la que tinga la condició de jove agricultor o agricultora, i si hi ha diverses persones amb esta condició, la més antiga. Si no hi ha cap persona amb esta condició, serà lelegida per majoria entre les persones compreses en este número.
c) No havent-hi tampoc cooperador o cooperadora de fet, succeirà qui siga cònjuge supervivent no separat legalment o de fet que tinga fills comuns amb la persona causant.
d) En defecte de les persones anteriors, qualsevol de les restants persones hereves, sent preferida la que siga parent de grau més pròxim; a igualtat de grau, la més jove entre les que siguen majors dedat; i a la mateixa edat, decidirà la sort. A este efecte, es considerarà que qui siga cònjuge no separat i no tinga fills comuns amb la persona causant és de grau més pròxim que els qui tenen la condició dascendents i col·laterals.
3. A falta de totes les persones anteriors, quedarà extingit larrendament.
4. En tot cas, la persona que siga successor ha de cultivar directament, encara que no siga professional de lagricultura.
5. La persona que succeïsca haurà de comunicar fefaentment la seua condició a larrendador o a larrendadora en el termini dun any des de la defunció, i, si no ho fa, larrendament quedarà extingit. Si se suscita litigi entre les persones interessades, el termini se suspendrà fins a la terminació daquell, sempre que la demanda shaja presentat dins de lany i lexistència del plet siga comunicada a la persona arrendadora; mentrestant, els qui litiguen seran solidàriament responsables del pagament de la renda i del deure de cultivar la terra.
CAPÍTOL IV
Terminació de larrendament
Article 46. Exercici del dret de recuperació
1. Si la persona arrendadora és una persona física, podrà posar terme a larrendament demanant per a si el cultiu de la finca, amb obligació de cultivar-la de manera directa, encara que no siga personal, com a titular de lexplotació agrària durant un termini mínim de deu anys.
Si són diverses les persones coarrendatàries, podran exercir el dret totes elles conjuntament, o diverses de manera també conjunta, o només una; en estos dos últims casos amb consentiment dels restants.
2. El mencionat desistiment unilateral del contracte haurà de ser comunicat fefaentment a la persona arrendatària abans de la terminació de lany agrícola immediatament anterior a aquell en què haja de tindre efecte i, en tot cas, amb el termini mínim de sis mesos. La declaració podrà fer-se en la llibreta, amb el coneixement de larrendatari o de larrendatària.
3. Junt amb la comunicació del desistiment, la persona arrendadora oferirà a larrendatari o a larrendatària la indemnització corresponent, que haurà de pagar o consignar amb anterioritat al cessament efectiu de larrendament. Larrendatari o larrendatària disconforme podrà exigir judicialment la liquidació del seu dret, però no podrà retindren la possessió.
4. Lexercici del dret mantindrà la facultat de la persona arrendatària de collir i fer seua la collita pendent.
5. La indemnització serà determinada dacord amb els criteris següents:
a) El 20% del valor rústic de la finca objecte darrendament, justificat amb un informe emés per una persona tècnica competent, i, si és el cas, el valor actual de les millores fetes a càrrec de larrendatari o de larrendatària.
b) Si sha modificat la classificació urbanística del sòl per a incorporar-lo a algun procés durbanització, la indemnització serà la mateixa que la prevista en larticle següent, justificada també per un informe emés per una persona tècnica competent. Això saplicarà si la classificació del sòl és alterada en els dos anys següents al cessament de larrendament per esta causa, i, en este cas, lantiga persona arrendatària podrà exigir de la persona arrendadora la diferència entre luna i laltra indemnització; a falta dacceptació, es determinarà judicialment.
c) També saplicarà el criteri de larticle següent, inclús sense existir alteració en la classificació del sòl, si en el moment dexercir el dret de recuperació el valor en venda dels terrenys arrendats és substancialment superior al seu valor agrícola per efecte dexpectatives urbanístiques, i si així resulta justificat per un informe emés per dos persones tècniques competents.
6. Si lantiga persona arrendadora incomplix el deure de cultivar la terra establit en lapartat 1 durant un termini de deu anys, lantiga persona arrendatària o els seus causahavents tindran dret a la rehabilitació del contracte i a la corresponent indemnització pels danys i perjuís causats.
Article 47. Transformació urbanística de la finca
1. Quedarà extingit larrendament quan qui cultive haja de cessar en lactivitat agrària com a conseqüència de lexecució del planejament urbanístic que haja classificat o qualificat els terrenys per a usos diferents dels agrícoles.
2. Correspondrà a la persona arrendatària la participació següent en la plusvàlua derivada de la transformació urbanística dels terrenys: el 50% en el supòsit de larticle 51.1 i el 40% en el supòsit de larticle 51.2 desta llei o si es demostra que, responent a este tipus contractual, larrendament ha tingut una duració mínima de setanta-cinc anys.
3. El plusvalor sobtindrà per la diferència entre estos dos valors: valor de laprofitament urbanístic corresponent als terrenys arrendats, descomptat limport de les càrregues durbanització i costos variables exigibles a la persona propietària, encara que esta els pague en terrenys; i valor agrari de la finca arrendada i les seues accessions, descomptades si és el cas les millores fetes a càrrec de larrendatari o de larrendatària.
4. En el document de reparcel·lació o un altre danàleg haurà de fixar-se el valor de la plusvàlua, als efectes merament estimatius.
5. Larrendatari o larrendatària podrà exigir, en pagament del seu dret i durant el primer mes del termini a què es referix larticle 167.3 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, urbanística valenciana, ladjudicació de parcel·les edificables per un aprofitament igual al 40 o 50%, segons escaiga, corresponent a la finca arrendada, amb lobligació de pagar les càrregues urbanístiques i les despeses variables corresponents. Si ho fa, en el mateix acte haurà de consignar o posar a disposició de la persona propietària el valor íntegre de la finca rústica recollit en el projecte de reparcel·lació.
Exercida la dita opció per larrendatari o per larrendatària, la persona propietària només podrà enervar-la si, dins del mes següent a la seua recepció, consigna o posa a disposició daquella limport corresponent a la seua participació en la plusvàlua, segons haja sigut calculat en el projecte de reparcel·lació.
Lexercici de lopció o oposició es farà en document públic, notificat a laltra part, a ladministració actuant i, si és el cas, a lagent urbanitzador o a lagent urbanitzadora.
Lopció o oposició al pagament en terrenys de la plusvàlua no limita el dret dambdós parts a fixar judicialment el seu valor, si discrepen del resultat de les actuacions administratives. Les diferències, si nhi ha, seran pagades en diners.
6. No serà aplicable el que es preveu en lapartat anterior si no hi ha declaració administrativa o judicial que qualifique larrendament com a històric valencià i alguna de les parts ho nega.
Article 48. Expropiació de la finca
1. En el cas dexpropiació total o parcial de la finca arrendada, es produirà lextinció de larren-dament o la modificació deste, segons siga procedent.
2. Larrendatari o larrendatària, sense perjuí dels altres drets que li atribuïx la legislació de lEstat per a este supòsit, tindrà dret a una indemnització pel concepte exclusiu dextinció o reducció del contracte, el qual serà calculat de la manera següent:
a) Un 20% del valor de la finca arrendada afectada per lexpropiació si esta és estimada pel seu valor rústic, i a la persona propietària li correspondrà el 80% restant; i
b) Els mateixos percentatges establits en larticle anterior, calculats sobre la diferència del valor rústic i el valor pres en consideració als efectes expropiatoris, si aquella és estimada per un valor diferent de lagrícola, i sempre que esta indemnització siga superior a la prevista en lapartat a.
3. Les actuacions es faran separadament amb les persones propietària i arrendatària, en els termes establits en la legislació expropiatòria.
Article 49. Resolució del contracte
Seran causes de resolució del contracte les previstes en la legislació darrendaments rústics de lEstat, sempre que siguen conformes amb la naturalesa i les característiques de larrendament històric valencià.
En particular, seran causes de resolució, a instàncies de la persona arrendadora, lexistència de qualsevol tipus de subarrendament de la finca i la cessió del contracte en els supòsits diferents dels que preveu esta llei.
CAPÍTOL V
Reconeixement dels arrendaments existents
Article 50. Declaració judicial o administrativa
1. Els arrendaments constituïts des de temps immemorial o, en tot cas, abans de lentrada en vigor de la Llei de 15 de març de 1935, sobre terres radicades en làmbit de la Comunitat Valenciana, que perduren per temps indefinit i shan regit pel costum i la Llei 6/1986, de 15 de desembre, dArrendaments Històrics Valencians, podran ser declarats històrics valencians per la conselleria competent en matèria dagricultura.
2. Si hi ha litigi entre les parts, la declaració administrativa, siga favorable o contrària a este reconeixement, no condiciona ni impedix lexercici de les accions jurisdiccionals per a la qualificació del contracte, ni tampoc és requisit previ per a este.
La declaració administrativa favorable al reconeixement produirà efectes en làmbit de les actuacions de la Generalitat.
Article 51. Acreditació pericial
1. La persona interessada que pretenga el reconeixement a què es referix larticle anterior haurà daportar i acreditar davant de la conselleria competent en matèria dagricultura, junt amb la seua instància, el dictamen pericial despecialista on es reculla la investigació historicojurídica oportuna.
2. També serà procedent la declaració administrativa de reconeixement de larrendament històric en aquells supòsits en què no siga possible la formulació del dictamen al qual es referix lapartat 1 deste article com a conseqüència de la destrucció darxius o registres, i larrendament esmentat siga anterior a lentrada en vigor de la Llei de 15 de març de 1935.
Article 52. Règim jurídic
Acceptada per ambdós parts, amb declaració o sense declaració administrativa, o declarada judicialment la condició darrendament històric valencià, el contracte es regirà pel que preveu esta llei.
TÍTOL III
Censos
Article 53. Censos
1. Totes les persones titulars de censos emfitèutics inscrits en el Registre de la Propietat que pel moment de la seua constitució i pel règim del lluïsme, comis, fadiga o altres característiques meresquen la qualificació de forals valencians, comunicaran al registre de la seua demarcació aquells que els pertanguen en el termini de cinc anys computables des de lentrada en vigor desta llei.
2. Esta comunicació es realitzarà per mitjà duna instància dirigida al Registre de la Propietat corresponent, subscrita per la persona titular, en la qual sidentifiquen estos drets i les finques gravades amb els censos mencionats, i on se sol·licite la realització de la nota marginal corresponent que expresse la seua vigència. Si qui subscriu la instància no és la persona titular registral del cens esmentat, haurà de presentar els títols acreditatius corresponents del seu dret dinscripció.
Perquè el registrador o la registradora efectue la nota marginal expressiva de la vigència del cens, caldrà que a la instància assenyalada en el paràgraf anterior shi adjunten els documents o elements de prova que acrediten fefaentment que qui promou la comunicació de vigència de lemfiteusi ha posat en coneixement de les altres persones titulars de drets inscrits sobre la finca gravada amb el mencionat cens la intenció de declarar la seua vigència.
3. Transcorregut el termini indicat de cinc anys sense que conste la vigència dels censos en els termes expressats, quedaran extingits i podran cancel·lar-se a instàncies de la persona censatària o titular del domini útil, de conformitat amb la legislació hipotecària.
Tot el que disposen els apartats anteriors no impedix laplicació de les regles sobre la prescripció que sestablixen en el Codi Civil.
TÍTOL IV
Treballs de bon veïnatge
Article 54. Dret al tornallom
Els agricultors i les agricultores titulars dexplotacions limítrofes o pròximes, segons costum, podran ajudar-se en les labors agràries respectives, sent equiparades les hores treballades en cada explotació, independentment de la seua extensió i característiques, i sense que hi haja cap retribució.
Qui haja prestat la seua col·laboració té acció per a exigir-la de qui lhaja rebuda, amb dret a indemnització en cas dincompliment.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Aplicació de la llei
Esta llei saplicarà de conformitat amb les normes del dret interregional relatives a les obligacions contractuals.
No obstant això, es presumirà, excepte pacte en contra, que els contractes de compravenda de collites produïdes a la Comunitat Valenciana i formalitzats en el seu territori es corresponen amb algun dels tipus contractuals regulats en esta llei.
Segona. Nul·litat dels pactes amb clàusules dindeterminació del preu
Es reputaran nuls, per ser contraris a esta llei, els pactes pels quals lagricultor o lagricultora persona física cedisca les facultats de disposició sobre la collita a canvi duna retribució inicialment indeterminada, ja sexpresse amb la clàusula «a comercialitzar» o qualsevol altra; i en general, totes les formes i clàusules contractuals que facen suportar a lagricultor o a lagricultora persona física els riscos de la comercialització de la collita en la qual no intervé.
Es considerarà com a preu cert del contracte el que es reculla en lObservatori de Preus dels Productes Agroalimentaris de la Comunitat Valenciana per a la varietat objecte de contracte en la setmana en què es produïx la recol·lecció o la mitjana daquestes si són diverses.
Tercera. Integració normativa
En defecte del que preveu esta llei, regirà el costum valencià, els principis generals del dret valencià en matèria de contractació agrària i darrendaments històrics i la doctrina jurisprudencial civil del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. A falta daixò, i en les remissions expresses que la present llei conté, regiran la legislació de lEstat sobre arrendaments rústics i el Codi Civil en tot allò que siga compatible amb la naturalesa pròpia dels contractes regulats en esta llei.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Contractes de compravenda
La present llei regularà els contractes de compravenda concertats després de la seua entrada en vigor.
Els contractes formalitzats amb anterioritat a la seua vigència es regiran pel que shaja pactat i pel costum, encara que la part que al·legue un règim consuetudinari coincident amb el que preveu esta llei estarà dispensada de la seua prova.
Segona. Contractes darrendament
Els contractes darrendament històric valencià reconeguts o declarats amb anterioritat a lentrada en vigor de la present llei es regiran pel que disposa esta llei respecte a totes les conseqüències no esgotades que sen deriven. No obstant això, els litigis iniciats amb anterioritat a la seua vigència es resoldran dacord amb la legislació anterior si resulta incompatible amb esta llei.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Queda derogada la Llei 6/1986, de 15 de desembre, de la Generalitat, dArrendaments Històrics Valencians.
Igualment, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o dun rang inferior que soposen al que disposa esta llei.
2. Mantindran la seua vigència, fins que no resulten contradits per la present llei, el Decret 186/1991, de 15 doctubre, del Consell, pel qual es crea el Registre Especial dArrendaments Rústics de la Comunitat Valenciana; el Decret 41/1996, de 5 de març, del Consell, pel qual es desplega la Llei dArrendaments Històrics Valencians, i lOrde de 13 de març de 1997, de la Conselleria dAgricultura, Pesca i Alimentació, per a la constitució de la Junta Arbitral dArrendaments Rústics de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Títol competencial habilitant
La present llei es dicta a lempara de la competència exclusiva de la Generalitat prevista en larticle 49.1.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb larticle 149.1.8 de la Constitució Espanyola.
Segona. Habilitació per al desplegament reglamentari
1. Es faculta el Consell per a dictar totes les disposicions que calguen per al desplegament i lexecució desta llei.
2. Es desenrotllaran en models normalitzats els vals de venda i de recol·lecció, i també els criteris per a lhomologació de contractes tipus.
Tercera. Entrada en vigor
La present llei entrarà en vigor al cap de vint dies de ser publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 26 de juliol de 2013
El president de la Generalitat
ALBERTO FABRA PART