diari

LLEI 5/2012, de 15 d'octubre, de la Generalitat, d'Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana [2012/9566]

(DOGV núm. 6884 de 18.10.2012) Ref. Base de dades 009462/2012

LLEI 5/2012, de 15 d'octubre, de la Generalitat, d'Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana [2012/9566]
Siga notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:

PREÀMBUL

En els últims anys han aparegut, junt amb el matrimoni, altres formes de convivència more uxorio, cada vegada més nombroses i més acceptades per la societat, que demanen una regulació adequada.
El fet que dues persones, amb independència del seu sexe, convisquen unides per un vincle d'afectivitat anàloga a la conjugal, crea un conjunt de relacions, drets i deures personals i patrimonials, tant entre els seus membres com amb relació a terceres persones, que en l'actualitat no poden ser desconeguts pel dret positiu i que mereixen la protecció dels poders públics mitjançant la corresponent legislació.

A favor d'aquest reconeixement i d'aquesta protecció s'han pronunciat tant el Consell d'Europa com distintes institucions de la Unió Europea, per mitjà de les disposicions següents, entre d'altres: resolució d'1 d'octubre de 1981 de l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa, resolució del Parlament Europeu de 8 de febrer de 1984, recomanació del Consell d'Europa de 7 de maig de 1988 que postula el reconeixement de l'eficàcia dels pactes i contractes entre les persones convivents de fet; resolució del Parlament Europeu de 6 de febrer de 1994 i recomanació de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa de 26 de setembre de 2000, entre d'altres.
El Consell no ha sigut insensible a estes recomanacions i en totes les seues actuacions normatives ha defés el principi d'igualtat i de no-discriminació. Així, per mitjà del Decret 250/1994, de 7 de desembre, va crear el Registre d'Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana, que va ser desplegat mitjançant l'Orde de 15 de febrer de 1995, de la Conselleria d'Administració Pública.
Mereix una especial consideració la Llei 1/2001, de 6 d'abril, de la Generalitat, per la qual es regulen les unions de fet. Esta llei va suposar un pas ferm i decidit del Consell per a donar una solució jurídica adequada a una realitat sociològica indiscutible: l'increment de les unions de fet. La llei va establir una regulació equilibradora i igualitària, origen de la normativa actual.
No obstant això, no pot desconéixer-se que les societats evolucionen de mode molt ràpid en esta matèria i per això és obligació dels poders públics dictar normes que permeten la resolució dels nous problemes que puguen derivar-se d'esta realitat social. D'altra banda, no és discutible tampoc que les unions de fet presenten actualment un elevat grau de vigència i acceptació social, per la qual cosa el dret no sols ha de reconéixer-les i evitar situacions de discriminació, sinó que ha de dotar-les d'un marc jurídic que atenga els diversos problemes que puguen produir-se en el seu àmbit.
La finalitat d'esta llei, per tant, és establir un instrument jurídic adequat i suficient que permeta a les parelles ordenar la seua convivència en l'aspecte personal i patrimonial, quan no hagen contret matrimoni, d'acord amb els principis d'igualtat i de no-discriminació.

Aquesta norma, que es dicta a l'empara de les competències exclusives que l'article 49.1.1.a i 2.a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana atorga a la Generalitat, parteix del màxim respecte a la llibertat de les persones per a constituir una unió de les regulades per aquesta i per a regular les seues relacions personals i patrimonials, amb ple respecte a la seua intimitat i sense majors requisits que els necessaris per a garantir la seguretat jurídica tant dels qui conviuen com de terceres persones.
El dit principi inspira tot l'articulat de la present llei, de manera que la configuració del règim de convivència serà la que els seus membres hagen acordat atribuir-se voluntàriament.
La llei regula les unions de fet formalitzades, en les quals els que conviuen manifesten de forma expressa la voluntat de constituir una unió de fet, i la formalitzen mitjançant la inscripció en el Registre d'Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana. Per això, la llei, sempre en defecte de regulació particular, els reconeix un ventall de drets i deures vinculats a aquesta convivència, amb inevitables efectes personals i patrimonials, tant durant la seua vigència com en el moment de l'extinció.
En el sentit exposat, la llei s'inicia amb un capítol I que conté les disposicions generals. En estes normes es contenen l'objecte de la llei, els seus principis rectors, fonamentats a evitar les situacions de discriminació, i l'àmbit d'aplicació de la norma, que es fonamenta en el veïnat civil valencià, com es desprén de l'article 3.4 del vigent Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Este capítol I conté a més tres preceptes dedicats a l'acreditació i prova de les unions de fet, a les prohibicions per a la seua constitució i als modes d'extinció.
Quant a les formes d'acreditació, s'ha optat per un simple règim de manifestació expressa de la voluntat comuna, i s'admeten les més simples i menys costoses fórmules d'expressió per a facilitar-la. La inscripció en el Registre d'Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana es regula com un instrument de publicitat per a dotar de certesa i efectes jurídics la unió, i es preserva així la seguretat jurídica necessària.
Les prohibicions per a constituir una unió de fet estan inspirades en el principi de mínima intervenció, impedint únicament la constitució de la unió en situacions de manteniment simultani d'altres vincles convivencials, minoria d'edat sense emancipació o parentiu molt pròxim.

Finalment, també queda reflectit el principi de llibertat individual, inspirador de la llei, per regular els supòsits d'extinció de la unió, els seus efectes i la seua cancel·lació en el Registre d'Unions de Fet Formalitzades.
Els capítols II i III es refereixen a la regulació de la convivència i dels aspectes patrimonials entre les persones convivents, fonamentada en el respecte a les decisions adoptades per aquells que integren la unió. Així, els qui conviuen poden establir lliurement els pactes que regesquen les relacions personals i patrimonials de la seua unió, tant durant aquesta, com després de la seua extinció, sense més límits que la llei, la moral, l'ordre públic i la igualtat dels seus propis drets.
La llei establix establix normes relatives al règim econòmic que es fonamenten en el principi d'independència patrimonial amb l'obligació d'ambdós membres de la unió de contribuir a la satisfacció dels gastos comuns, i es determina quins tenen esta naturalesa i s'establixen requisits per a determinats actes d'administració i, en especial, per a la disposició de la vivenda habitual de la parella.
També regula la llei el dret d'aliments. El dret a percebre una compensació econòmica o una pensió periòdica en cas de cessament de la convivència podrà reconèixer-se si expressament s'haguera pactat.

Després de regular la responsabilitat dels que integren les unions formalitzades enfront de terceres persones i atorgar a la persona convivient supervivent un dret, limitat en el temps, d'usar l'habitatge familiar després de morir la parella, la llei estableix, en el capítol IV, referit a les relacions personals i familiars, que els que integren una unió de fet formalitzada es consideraran equiparats als cònjuges quant a l'exercici de les accions relacionades amb les declaracions d'incapacitat, prodigalitat, absència, defunció i exercici de les funcions de tutela i curatela, i preveu en el capítol V, relatiu als drets successoris, el dret de qui sobreviu a ocupar en la successió de la parella la mateixa posició que correspon legalment al cònjuge supervivent.

El capítol VI de la llei estableix determinats supòsits d'equiparació de les unions de fet formalitzades a les matrimonials. Aquests supòsits obeeixen a l'aplicació de les recomanacions internacionals anteriorment mencionades i tenen el propòsit d'evitar situacions de discriminació o desigualtat injustificada. Així, en diverses matèries competència de la Generalitat la llei disposa que els qui integren les unions de fet formalitzades tindran la mateixa consideració que els qui són cònjuges.

Finalment, una disposició addicional, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i tres disposicions finals completen esta regulació.

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 1. Objecte i principis d'esta llei
1. L'objecte d'aquesta llei és la regulació dels drets i deures dels qui són membres de les unions de fet formalitzades, entenent per tals les formades per dues persones que, amb independència del seu sexe, convisquen en una relació d'afectivitat anàloga a la conjugal, i que complesquen els requisits d'inscripció de l'article 3 d'aquesta llei.

2. Ningú podrà ser objecte de discriminació per raó de la naturalesa, matrimonial o no, del grup familiar del qual forme part.

Article 2. Àmbit d'aplicació
1. Aquesta llei s'aplicarà a les unions de fet formalitzades d'acord amb ella, quan les parts queden subjectes a la legislació civil valenciana, d'acord amb l'article 3.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Si només una de les parts estiguera subjecta al dret civil valencià, s'aplicaran les disposicions estatals sobre resolució de conflictes de lleis.
2. La pèrdua de veïnatge civil d'un dels membres, per si sola, no determinarà la pèrdua de la condició d'unió de fet formalitzada.


Article 3. Constitució de les unions de fet formalitzades
Són unions formalitzades aquelles en què consta la seua existència, bé per declaració de voluntat dels seus integrants davant del funcionari encarregat o la funcionària encarregada del Registre d'Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana plasmada en la corresponent inscripció o bé en un altre document públic inscrit en el mencionat registre, sempre que complisquen els requisits que determina esta llei per a ser considerades com a tal.
La inscripció de la unió de fet en el Registre d'Unions de Fet Formalizades de la Comunitat Valenciana té caràcter constitutiu i es produirà mitjançant una resolució de l'òrgan competent per a la gestió d'aquest Registre, en el termini de tres mesos des de la sol·licitud i els efectes del silenci administratiu seran negatius, sense perjudici de la resolució posterior sobre aquella. Contra aquesta resolució cabrà interposar el recurs administratiu corresponent.

Article 4. Prohibicions per a constituir una unió de fet
1. No podran formar una unió de fet, a l'efecte d'aquesta llei:
a) Les persones menors d'edat no emancipades.
b) Els qui estiguen casats o casades amb una altra persona, sense estar separats o separades legalment d'aquesta mitjançant sentència judicial, i els qui mantinguen una unió de fet formalitzada amb una altra persona.
c) Els qui siguen parents en línia recta, per consanguinitat o adopció, o col·lateral, en els mateixos termes, fins al segon grau.
2. No podrà pactar-se una unió de fet amb caràcter temporal o condicional.
3. Quan la unió de fet quede fora de l'àmbit d'aplicació a què es refereix l'article 2 d'aquesta llei, com també quan se sol·licite la unió de fet en algun dels supòsits de prohibició recollits en aquest article, es dictarà una resolució denegatòria de la inscripció per l'òrgan competent per a la gestió del Registre d'Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana, en el termini de tres mesos des de la sol·licitud i els efectes del silenci seran negatius. Contra aquesta resolució cabrà interposar el recurs administratiu corresponent.

Article 5. Extinció de la unió de fet i cancel·lació de la seua inscripció

1. La unió de fet s'extingeix per les causes següents:
a) Per comú acord dels seus membres.
b) Per declaració de voluntat de qualsevol d'ells o elles.
c) Quan qualsevol dels convivients o les convivients estiga incurs en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l'altre o de l'altra o dels fills o les filles comunes o de qualsevol d'ells o d'elles, i s'haja dictat una resolució judicial motivada en què es constaten indicis fundats i racionals de criminalitat.
d) Per mort o declaració de defunció de qualsevol dels seus membres.
e) Per cessament efectiu injustificat de la convivència durant un termini mínim de tres mesos.
f) Per matrimoni de qualsevol dels seus membres.
2. En cas d'extinció de la unió de fet formalitzada, qualsevol dels membres haurà de sol·licitar, en el termini d'un mes, la cancel·lació de la inscripció que conste en el Registre d'Unions de Fet Formalitzades.

3. La cancel·lació de la unió de fet en el Registre d'Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana es produirà mitjançant una resolució de l'òrgan competent per a la gestió d'aquest registre, en el termini màxim de tres mesos des de la sol·licitud, i els efectes del silenci administratiu seran positius, sense perjudici de la resolució posterior sobre aquella. Contra la dita resolució cabrà interposar el recurs administratiu corresponent.

Article 6. Efectes de l'extinció de la unió de fet formalitzada
L'extinció de la unió de fet formalitzada implica la revocació automàtica dels poders que qualsevol dels seus membres haja atorgat a favor de l'altre o de l'altra durant la unió.
Mentres no es cancel·le en el Registre d'Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana l'extinció de la unió de fet inscrita no perjudicarà terceres persones de bona fe.

CAPÍTOL II
Regulació de la convivència

Article 7. Llibertat de regulació
1. Les persones que integren la unió de fet formalitzada podran regular lliurement les relacions personals i patrimonials derivades de la convivència, els drets i obligacions respectius durant la unió, i les normes per a liquidar les seues relacions econòmiques després de l'extinció, inclús preveient compensacions econòmiques en cas de cessament de la convivència. Seran nuls els acords contraris a la llei, a la moral o a l'orde públic, o limitadors de la igualtat de drets de les persones que conviuen.
En defecte de pacte sobre el règim econòmic, seran aplicables les normes del capítol III d'esta llei. El dret d'aliments de l'article 9 no admet pacte en contra.
2. Perquè els dits acords produïsquen efectes enfront de terceres persones, hauran de formalitzar-se en escriptura pública i inscriure's en el Registre d'Unions de Fet Formalitzades, i, en cas d'afectar immobles o béns inscriptibles, en el Registre de la Propietat o registre corresponent a la seua naturalesa. Encara que estos acords no estiguen documentats ni inscrits, podran perjudicar terceres persones que en tinguen coneixement.
3. La inscripció de l'acord es produirà mitjançant una resolució de l'òrgan competent per a la gestió d'aquest Registre, en el termini màxim de tres mesos des de la sol·licitud, i els efectes del silenci administratiu seran negatius, sense perjudici de la resolució posterior sobre aquesta sol·licitud. Contra l'esmentada resolució cabrà interposar el recurs administratiu corresponent.

CAPÍTOL III
Règim econòmic

Article 8. Gastos comuns de la unió de fet formalitzada
1. Són gastos comuns de la unió de fet formalitzada els necessaris per al manteniment dels seus membres i el dels fills i filles comunes que convisquen en la llar familiar, i en especial:
a) Els que tinguen la consideració legal d'aliments.
b) Els de conservació o manteniment de la vivenda familiar o altres béns d'ús necessari de la parella.
2. No són gastos comuns els derivats de la gestió i defensa dels béns propis de cada membre, ni els que responguen al seu interés exclusiu.

3. Els béns dels que convisquen estan subjectes a la satisfacció de les despeses comuns de la unió. Quan qualsevol de les parts incomplira el seu deure de contribuir a aquesta satisfacció, es podrà sol·licitar a l'autoritat judicial que adopte les mesures cautelars que estime convenients a fi d'assegurar-la, com també les bestretes necessàries i la previsió de necessitats futures.
4. Qualsevol de les parts podrà realitzar actes per a atendre les necessitats ordinàries de la unió, d'acord amb les circumstàncies d'aquesta i als usos socials.

Article 9. Dret d'aliments
Les persones que convisquen en una unió de fet formalitzada tenen l'obligació de prestar-se aliments en la forma i quantia previstes en el Codi Civil amb preferència a qualsevol altra persona obligada a prestar-los.

Article 10. Disposició de la vivenda habitual de la unió de fet formalitzada
1. Per a disposar d'algun dret sobre la vivenda habitual de la unió de fet formalitzada o sobre els seus mobles d'ús ordinari, la persona titular necessitarà el consentiment de l'altra persona convivent en cada cas.

2. Si un o una convivent realitza un acte o negoci de disposició sobre un immoble que puga constituir la vivenda habitual de la unió de fet formalitzada, haurà de manifestar en el document en què ho formalitze si concorre esta circumstància en l'immoble objecte de l'acte o negoci. La manifestació errònia o falsa del disposador o de la disposadora no perjudicarà qui adquirisca de bona fe.
3. En cas de negativa sense causa justa del consentiment per part del convivent o de la convivent no titular a l'acte dispositiu o d'incapacitat per a prestar-lo, el dit consentiment podrà ser substituït per autorització judicial.
4. L'acte de disposició sobre l'habitatge habitual de la unió efectuat per la persona titular sense el consentiment de l'altre o de l'altra convivent o sense autorització judicial, podrà ser anul·lat a instància de qui no siga titular dins dels quatre anys següents des que va tenir coneixement de tal acte o, si no n'hi ha, des de la inscripció del document en el Registre de la Propietat. Si abans de transcórrer aquest termini s'extingira la unió, el negoci dispositiu celebrat sense consentiment de qui siga convivent no titular quedarà confirmat.

Article 11. Responsabilitat patrimonial
Les persones que convisquen tenen l'obligació de sufragar els deutes i càrregues comunes en proporció a les seues respectives rendes i patrimonis.
Els béns comuns de les persones que integren la unió de fet formalitzada i els de la persona que haja contret l'obligació responen solidàriament dels gastos comuns a què es referix l'article 8 d'esta llei, sense perjuí del dret de qui va satisfer el deute a reclamar de la persona amb qui conviu la part que legalment li corresponga abonar.

Article 12. Aixovar domèstic i ús de la vivenda
1. A la defunció d'un o una convivent s'adjudicaran a la persona sobrevivent els béns que constitueixen el parament domèstic de l'habitatge habitual de la unió de fet formalitzada i no es computarà en l'haver hereditari. No s'inclouen els objectes d'extraordinari valor, amb relació al cabal relicte de la persona causant i amb el nivell de vida de la parella.
2. Qui sobrevisca tindrà dret a l'ús de la vivenda habitual de la unió durant un any a comptar de la defunció de la seua parella.
En cas d'arrendament, s'aplicarà la legislació en matèria d'arrendaments urbans.

CAPÍTOL IV
Relacions personals i familiars

Article 13. Representació legal de la persona convivent
Les persones que integren la unió de fet formalitzada es consideraran equiparades als cònjuges quant a l'exercici de les accions relacionades amb les declaracions d'incapacitat, prodigalitat, absència, defunció i exercici de les funcions de tutela i de curatela.


CAPÍTOL V
Drets successoris

Article 14. Drets de la persona convivent supervivent en la successió de la persona premorta
Si durant la unió de fet formalitzada tinguera lloc la mort o la declaració de defunció d'alguna de les persones convivents, qui sobrevisca ocuparà en la successió la mateixa posició que correspon legalment al cònjuge supervivent.

CAPÍTOL VI
Altres efectes de la unió de fet formalitzada

Article 15. Altres efectes de la unió de fet formalitzada
Les persones que integren les unions de fet formalitzades tindran la mateixa consideració que els cònjuges als efectes següents:
1. La regulació de la funció pública que és competència de la Generalitat, quant a llicències, permisos, situacions administratives, provisió de llocs de treball i ajuda familiar.
2. Els drets i obligacions de dret públic establits per la Generalitat en matèries de la seua competència, com ara normes pressupostàries, indemnitzacions, subvencions i tributs autonòmics.
3. Quant als drets a percebre pensions de viudetat i a les indemnitzacions per accidents laborals o malalties professionals, caldrà ajustar-se a allò que s'ha disposat per la legislació aplicable en cada cas.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Unions de fet inscrites d'acord amb la normativa anterior
Les unions inscrites en el Registre d'Unions de Fet de la Comunitat Valenciana d'acord amb la Llei 1/2001, de 6 d'abril, de la Generalitat, per la qual es regulen les unions de fet, i al Decret 61/2002, de 23 d'abril, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de desenvolupament de l'esmentada norma, passaran a regular-se per aquesta llei, sempre que reunesquen els requisits de l'article 2 d'aquesta i així ho acrediten davant del Registre d'Unions de Fet Formalizades de la Comunitat Valenciana, amb la petició prèvia realitzada pels interessats, en el termini dels dos anys següents a l'entrada en vigor d'aquesta llei.
En aquest procediment es dictarà una resolució per l'òrgan competent per a la gestió d'aquest Registre, en el termini de tres mesos des de la petició i els efectes del silenci administratiu seran negatius, sense perjudici de la resolució posterior sobre aquella. Contra aquesta resolució cabrà interposar el recurs administratiu corresponent.
Les resolucions estimatòries d'aquesta petició concediran efectes retroactius a aquesta unió de fet, a la data d'entrada en vigor d'aquesta llei.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única
Fins que el Consell aprove el Reglament del Registre d'Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana, la inscripció prevista a l'article 3 de la present Llei es durà a terme en el Registre Administratiu d'Unions de Fet de la Comunitat Valenciana existent.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Queda derogada la Llei 1/2001, de 6 d'abril, de la Generalitat, per la qual es regulen les unions de fet, i totes aquelles disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen a la present llei.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Títol competencial habilitant
La present llei es dicta a l'empara de les competències exclusives que l'article 49.1.1.ª i 2.ª de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana atorga a la Generalitat.


Segona. Habilitació per al desplegament reglamentari
1. Es faculta expressament el Consell perquè aprove les disposicions necessàries per al desplegament i execució del que estableix aquesta llei.
2. En el termini d'un any comptador des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Consell haurà d'aprovar el reglament d'organització i funcionament del Registre d'Unions de Fet Formalizades de la Comunitat Valenciana.

Tercera. Entrada en vigor
La present llei entrarà en vigor al mes de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.


València, 15 d'octubre de 2012

El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART

linea