Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET LLEI 11/2023, de 29 de setembre, del Consell, per a minimització de l'impacte sobre les famílies i empreses del pagament del cànon de sanejament ajornat pel Decret llei 6/2022, de 8 de juliol, i pel Decret llei 19/2022, de 30 de desembre, del Consell. [2023/9946]

(DOGV núm. 9694 de 29.09.2023) Ref. Base de dades 009644/2023

DECRET LLEI 11/2023, de 29 de setembre, del Consell, per a minimització de l'impacte sobre les famílies i empreses del pagament del cànon de sanejament ajornat pel Decret llei 6/2022, de 8 de juliol, i pel Decret llei 19/2022, de 30 de desembre, del Consell. [2023/9946]
PREÀMBUL

El cànon de sanejament està regulat en l’article 20 i següents de la Llei 2/1992, de 26 de març, de sanejament de les aigües residuals de la Comunitat Valenciana, i en el Decret 266/1994, de 30 de desembre, del Govern Valencià, pel qual aprova el Reglament sobre el règim economicofinancer i tributari del cànon de sanejament. Es tracta d’un recurs tributari de la hisenda pública de la Generalitat Valenciana, el fet imposable del qual està constituït per la producció d’aigües residuals, manifestada a través del consum mesurat o estimat d’aigües de qualsevol procedència, que paguen els ciutadans a través del rebut de l’aigua i que gestiona l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana.
Segons les últimes estadístiques oficials publicades per l’INE, la inflació interanual el mes d’agost de 2023 se situa en el 2,6 %, tres dècimes per damunt de la registrada el mes de juliol, i la taxa anual de la inflació subjacent es manté en nivells elevats del 6,1 %.

A fi de contribuir a pal·liar l’efecte que la ràpida i creixent escalada de preus té sobre les economies domèstiques i les empreses de la Comunitat Valenciana, pel Decret llei 6/2022, de 8 de juliol, del Consell, de mesures extraordinàries per al suport econòmic als contribuents del cànon de sanejament per a fer front a l’impacte de la inflació en l’economia de les famílies i les empreses, es van adoptar mesures d’ajornament sense interessos del pagament del cànon de sanejament, que paguen els ciutadans i ciutadanes i les empreses a través del rebut de l’aigua, i que gestiona l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR) de la Comunitat Valenciana.
Considerant que la situació d’incertesa econòmica, la pujada dels tipus d’interés i una inflació elevada no tenen previsió de suavitzar-se en el curt termini, i que les economies familiars i les empreses continuen patint els embats de la crisi energètica i de subministraments, així com l’encariment de la cistella de la compra, és urgent i necessari adoptar mesures de suport econòmic als contribuents del cànon de sanejament per mitjà de l’ampliació del termini de fraccionament i una bonificació de les quotes a aquells consumidors més vulnerables.

En aquest escenari, és necessari continuar adoptant mesures per a evitar que es produïsca un agreujament principalment en els col·lectius més afectats i vulnerables pels efectes de la inflació, tot això permetent mantindre la capacitat econòmica i financera de l’Entitat de Sanejament d’Aigües.
Les mesures proposades no alteren el repartiment de la càrrega tributària ni afecta en deure general dels ciutadans de la Comunitat Valenciana de contribuir al sosteniment de les despeses públiques, perquè es regula, d’una banda, ampliar el termini de recuperació de les quotes del cànon de sanejament ajornat pel Decret llei 6/2022 i el Decret llei 19/2022 de díhuit mesos a trenta-sis mesos en quotes idèntiques, i per una altra, aplicar una bonificació de les quotes a aquells consumidors més vulnerables.
En segon lloc, i en virtut de la disposició final primera, es posposa l’entrada en vigor del Decret 40/2023, de 24 de març, del Consell pel qual es regulen els serveis de prevenció de riscos laborals de la Generalitat, en desplegament de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i del Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual es va aprovar el Reglament dels serveis de prevenció.

Aquest decret conté normes organitzatives de l’Administració autonòmica referides tant a l’organització per sectors dels serveis de prevenció de la Generalitat com als òrgans de participació i consulta del personal al servei de la Generalitat en matèria de prevenció de riscos laborals, i constitueix la norma necessària per a ordenar adequadament els serveis de prevenció de riscos de la Generalitat per sectors d’activitat perquè aquests puguen prestar d’una manera eficaç les funcions que tenen legalment encomanades en matèria de prevenció de riscos laborals.
Així, el Decret 40/2023 preveu, d’una part, la constitució de quatre serveis de prevenció en la Generalitat un per al sector sanitari, un altre per al sector docent, un altre per al sector de justícia i un quart per al sector de funció pública, i, d’una altra, determina que es constituirà una unitat administrativa de caràcter tècnic, dependent de la conselleria amb competències en matèria de funció pública, amb l’objectiu de garantir la igualtat de les actuacions en matèria preventiva de tot el personal empleat públic tot atribuint-li les funcions de coordinació i supervisió del funcionament dels diferents serveis de prevenció constituïts en la Generalitat.
L’article 5 de la Llei 2/2004, de 28 de maig, de la Generalitat, de creació de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut (INVASSAT), estableix que per al compliment dels fins propis i el desenvolupament de les funcions que se li assignen, l’INVASSAT tindrà les competències que reglamentàriament se li atribuïsquen.
Aqueixes competències són les previstes en el Decret 48/2016, de 22 d’abril, del Consell, que en l’article 3 atribueix al INVASSAT «(…) vetlar per la coordinació de les actuacions que en matèria de seguretat i de salut en el treball establisca el Consell, i se li encomana la direcció de les activitats inherents a aquesta coordinació, així com l’elaboració de protocols, procediments o pràctiques precises per a l’execució del mandat amb vista al compliment dels principis d’economia, eficàcia i eficiència».
Quant a la conselleria competent en matèria de funció pública, les seues competències són les que figuren en l’article 8 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana (Llei 4/2021), el qual no inclou la coordinació en matèria de prevenció de riscos laborals.
No és possible complir la previsió continguda en l’article 17 del Decret 40/2023 i crear la unitat administrativa que exercisca les funcions de coordinació i supervisió del funcionament dels diferents serveis de prevenció constituïts en la Generalitat sense que prèviament l’òrgan superior o directiu del qual depenga aquesta unitat tinga competències en aquest àmbit.
Amb posterioritat a la modificació de la Llei 4/2021, en el sentit d’atribuir les competències en matèria de coordinació de prevenció de riscos laborals a la conselleria competent en funció pública, han de ser objecte de modificació tant el decret pel qual estableix l’estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat i s’atribueixen competències als seus òrgans superiors i directius, com el Decret 48/2016, de 22 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball i els de les conselleries afectades que han de constituir i incloure els serveis de prevenció propis en els seus organigrames.

La disposició final tercera del Decret 40/2023 estableix que aquest entrarà en vigor al cap dels sis mesos de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, que es va produir el dia 30 de març de 2023.
La remodelació de l’estructura del Consell després de les últimes eleccions autonòmiques ha impedit que les modificacions normatives esmentades anteriorment hagen pogut ser aprovades, fet que justifica la urgència d’optar per una mesura de caràcter extraordinari com el decret llei, que adopte la mesura organitzativa d’ampliar el termini previst en la mencionada disposició final tercera, a fi que el nou model de serveis de prevenció puga ser plenament operatiu.
És preceptiu assenyalar que aquest decret llei no afecta l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, els drets i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general, i que a la vista del que s’ha exposat concorren les circumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat establides en l’article 44.4 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana com a pressupost habilitant per a recórrer a l’instrument jurídic del decret llei.
Correspon al Consell la realització d’un judici polític o d’oportunitat sobre la conjuntura i la motivació d’un decret llei la norma. En aquest sentit, es consideren degudament acreditats els motius d’oportunitat per a l’adopció d’aquesta norma, la finalitat de la qual és abordar de manera immediata l’enorme impacte econòmic i social provocat per la inflació sobre el teixit productiu i la capacitat econòmica de les famílies valencianes, amb especial incidència en els col·lectius més vulnerables.

La justificació de la utilització del decret llei com a instrument normatiu se sosté en una àmplia jurisprudència del Tribunal Constitucional que ha unit la seua utilització com a solució d’una situació concreta que, dins dels objectius de l’òrgan emissor, i per raons difícils de preveure, requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d’urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis.
Igualment, la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha donat suport a l’aprovació de disposicions de caràcter socioeconòmic mitjançant l’instrument normatiu del decret llei en aquells casos en els quals s’aprecie una motivació explícita i raonada de la necessitat i urgència de la mesura.
D’acord amb el Decret 112/2023, de 25 de juliol, del Consell, modificat pel Decret 126/2023 pel qual estableix l’estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, corresponen a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori les competències en matèria de recursos hídrics i les funcions que tinga atribuïdes la Generalitat en matèria d’aigua; i corresponen a la Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública, les competències en matèria d’hisenda i política financera, per la qual cosa als esmentats departaments del Consell els competeix la planificació i desenvolupament de la mesura contemplada en aquest decret llei per a la minimització de l’impacte sobre les famílies i empreses del pagament del cànon de sanejament, atés al caràcter econòmic i ambiental d’aquesta mesura, d’una banda, i al seu caràcter financer i tributari, per un altre. Les mesures exposades han de ser aprovades en una norma de tramitació urgent, atesa la necessitat de la immediata aplicació per a garantir-ne l’eficàcia temporal.
Per tot això, havent-se negociat el que es disposa en la disposició final primera, amb la representació sindical en el si de la Taula General de Negociació i a l’empara del que es disposa en els articles 44, 49 i 50 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta conjunta de la consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública, de la consellera de Justícia i Interior, del conseller d’Educació, Universitats i Ocupació, del conseller de Sanitat i de la consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, i prèvia deliberació del Consell, en la reunió del dia 29 de setembre de 2023,



DECRETE

Article primer. Modificació de les mesures per al suport econòmic als contribuents del cànon de sanejament
Es modifica el termini de fraccionament fixat en l’article únic del Decret llei 6/2022, de 8 de juliol, del Consell, de mesures extraordinàries per al suport econòmic als contribuents del cànon de sanejament per a fer front a l’impacte de la inflació en l’economia de les famílies i les empreses, i s’estableix l’exigibilitat de les quotes que van ser ajornades sense interessos del pagament del cànon de sanejament corresponents als mesos d’agost de 2022 fins al mes de juliol de 2023, tots dos inclusivament, en els rebuts o factures emesos durant els trenta i sis mesos posteriors al 30 de setembre de 2023 per mitjà de fraccions idèntiques i descomptades les quantitats del fraccionament ja abonades, si és el cas, pel contribuent. Prèviament a la finalització de l’ajornament, el Consell valorarà les mesures adoptades i podrà impulsar aquelles iniciatives encaminades a pal·liar els efectes de la inflació.


Article segon. Protecció dels consumidors més vulnerables
1. Als beneficiaris del bo social tèrmic que tinguen la condició de consumidor vulnerable se’ls aplicarà una bonificació del 30 % en la quota del pagament ajornat del cànon de sanejament indicada en l’article anterior.
2. Als beneficiaris del bo social tèrmic que tinguen la condició de consumidor vulnerable sever se’ls aplicarà una bonificació del 50 % en la quota del pagament ajornat del cànon de sanejament indicada en l’article anterior.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Incidència pressupostària
La implementació del que es disposa en la disposició final primera del present decret llei no tindrà gens d’incidència pressupostària en la dotació dels capítols de despesa de les conselleries competents per raó de la matèria, i, en tot cas, haurà de ser atés amb els seus mitjans personals i materials.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Modificació de la disposició final tercera del Decret 40/2023, de 24 de març, del Consell, pel qual es regulen els serveis de prevenció de riscos laborals de la Generalitat.
Es modifica la disposició final tercera del Decret 40/2023, de 24 de març, del Consell, pel qual es regulen els serveis de prevenció de riscos laborals de la Generalitat, que queda redactada com segueix:
«Tercera. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor el dia 1 de gener de l’any 2025.»

Segona. Habilitació normativa
Es faculta el Consell per a adoptar les disposicions necessàries per al desplegament i execució del present decret llei.

Tercera. Entrada en vigor
El present decret llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 29 de setembre de 2023

El president de la Generalitat,
CARLOS MAZÓN GUIXOT

La consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública,
RUTH MARÍA MERINO PEÑA

La consellera de Justícia i Interior,
ELISA MARÍA NÚÑEZ SÁNCHEZ

El conseller d’Educació, Universitats i Ocupació,
JOSÉ ANTONIO ROVIRA JOVER

El conseller de Sanitat,
MARCIANO GÓMEZ GÓMEZ

La consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori,
SALOMÉ PRADAS TEN

linea
Mapa web