LLEI 6/2022, de 5 de desembre, de la Generalitat, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana [2022/11735]
(DOGV núm. 9486 de 09.12.2022) Ref. Base de dades 010995/2022
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 10.12.2022 Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: Corregida per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: canvi climàtic, clima , monografies
LLEI 6/2022, de 5 de desembre, de la Generalitat, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana [2022/11735]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que establixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
Índex
Preàmbul
TÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte de la llei
Article 2. Àmbit daplicació
Article 3. Principis rectors
Article 4. Definicions
TÍTOL I. GOVERNANÇA CLIMÀTICA I PER A LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA
Article 5. Comissió del Consell per a coordinar les polítiques públiques de canvi climàtic
Article 6. Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient
Article 7. Funcions de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica
Article 8. Comité de Persones Expertes en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana
Article 9. Assemblea de la Ciutadania Valenciana pel Clima
TÍTOL II. PLANIFICACIÓ EN CANVI CLIMÀTIC
Article 10. Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia
CAPÍTOL I. Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic.
Article 11. Naturalesa i contingut
Article 12. Programa dadaptació al canvi climàtic
Article 13. Programa de mitigació demissions de gasos defecte dhivernacle
Article 14. Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica
Article 15. Pressupostos de carboni
Article 16. Objectius de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle, energies renovables i eficiència energètica
Article 17. Tramitació i aprovació del Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic
CAPÍTOL II. Altres instruments de planificació
Article 18. Plans dAcció per al Clima i lEnergia Sostenible
Article 19. Planificació de les instal·lacions denergies renovables
CAPÍTOL III. Instruments de referència per a la planificació
Article 20. Escenaris climàtics de la Comunitat Valenciana
Article 21. Inventari demissions de gasos defecte dhivernacle en la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL IV. Perspectiva climàtica i altres mesures de planificació
Article 22. Perspectiva climàtica
Article 23. Perspectiva climàtica en els pressupostos
Article 24. Perspectiva climàtica en els instruments de planificació
Article 25. Avaluació ambiental
TÍTOL III. REDUCCIÓ DEMISSIONS EN LES POLÍTIQUES SECTORIALS
CAPÍTOL I. Reducció demissions
Article 26. Principis dactuació
Article 27. Emissions no difuses
Article 28. Emissions difuses
Article 29. Compensació demissions difuses
Article 30. Registre valencià diniciatives de canvi climàtic
CAPÍTOL II. Eficiència Energètica
Article 31. Obligacions generals
Secció 1.ª Edificació, rehabilitació i regeneració urbana
Article 32. Mesures de foment
Article 33. Eficiència energètica en edificacions
Article 34. Certificacions deficiència energètica
Article 35. Atorgament de llicències
Article 36. Sistemes de gestió energètica
Article 37. Regeneració urbana
Secció 2.ª Infraestructures públiques
Article 38. Grans infraestructures i equipaments públics
Article 39. Infraestructures portuàries
Article 40. Enllumenat públic
Secció 3.ª Eficiència energètica dinstal·lacions i aparells
Article 41. Instal·lacions de distribució denergia tèrmica de districte
Article 42. Substitució dinstal·lacions i aparells
Article 43. Classificació energètica dinstal·lacions tèrmiques
CAPÍTOL III. Energies renovables
Secció 1.ª Disposicions generals
Article 44. Preferència de les energies renovables
Article 45. Integració en el sistema elèctric de les energies renovables
Article 46. Adequació de les xarxes elèctriques
Secció 2.ª Ubicació de les instal·lacions i tramitació de projectes
Article 47. Ubicació de les instal·lacions
Article 48. Zones de desenvolupament prioritari
Article 49. Simplificació de la tramitació dinstal·lacions de generació renovable i dautoconsum
Article 50. Tramitació dinstal·lacions de generació renovable
Article 51. Participació local en instal·lacions de generació renovable
Article 52. Establiment del dret de superfície
Secció 3.ª Aplicacions específiques de les energies renovables
Article 53. Generació en punts de consum aïllats
Article 54. Autoconsum
Article 55. Aprofitament dels grans aparcaments en superfície i de cobertes
Article 56. Paràmetres urbanístics
CAPÍTOL IV. Gestió de la demanda
Article 57. Gestió de la demanda
CAPÍTOL V. Biocombustibles
Article 58. Biocombustibles
Article 59. Limitació de combustibles menys respectuosos amb el medi ambient
CAPÍTOL VI. Polítiques de mobilitat i transport
Secció 1.ª Disposicions generals
Article 60. Promoció de la mobilitat sostenible
Article 61. Mobilitat sostenible en les àrees generadores dalta mobilitat
Article 62. Campanyes per al foment de consum del producte local
Secció 2.ª Mobilitat lliure demissions
Article 63. Lloguer, adquisició i altres formes de tinença de vehicles lliures demissions
Article 64. Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics
Article 65. Reserva daparcament
Article 66. Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en aparcaments
Article 67. Vehicles de combustió interna
CAPÍTOL VII. Altres polítiques sectorials de mitigació
Article 68. Agricultura, ramaderia, pesca i gestió forestal
Article 69. Turisme
Article 70. Gestió de Residus
TÍTOL IV. MESURES DADAPTACIÓ A LEFECTE DEL CANVI CLIMÀTIC I TRANSICIÓ JUSTA
Article 71. Principis dactuació
CAPÍTOL I. Mesures específiques dadaptació
Article 72. Ordenació del territori i urbanisme
Article 73. Agricultura, ramaderia, pesca i aqüicultura
Article 74. Salut Pública
Article 75. Atenció demergències, protecció civil i seguretat
Article 76. Xarxa de refugis climàtics
Article 77. Biodiversitat i sector forestal
Article 78. Recursos hídrics
Article 79. Dret humà daccés a laigua potable i el sanejament
Article 80. Petjada hídrica. Registre de petjada hídrica de productes, serveis i organitzacions
Article 81. Zones costaneres
Article 82. Infraestructures crítiques
CAPÍTOL II. Transició justa
Article 83. Transició Justa
TÍTOL V. POLÍTIQUES DE CONSCIENCIACIÓ, EDUCACIÓ I EXEMPLIFICACIÓ EN LADMINISTRACIÓ
CAPÍTOL I. Sensiblilització i difusió
Article 84. Reconeixement diniciatives
Article 85. Programes de comunicació i educació ambiental sobre el canvi climàtic
Article 86. Educació per al canvi climàtic
Article 87. Capacitació professional
Article 88. Impuls i promoció de programes dinvestigació, desenvolupament i innovació
Article 89. Informació sobre consum energètic de productes i serveis
CAPÍTOL II. Mesures de contractació pública
Article 90. Disposicions generals
Article 91. Garantia de lorigen renovable del consum elèctric
Article 92. Abandó denergies no renovables per part de ladministració
Article 93. Obres públiques
Article 94. Lloguer o adquisició dimmobles.
Article 95. Vehicles de les administracions públiques
Article 96. Organització desdeveniments i actes públics
CAPÍTOL III. Gestió energètica
Article 97. Gestió Energètica del sector públic
TÍTOL VI. INSTRUMENTS PER A LA REDUCCIÓ DEMISSIONS DE GASOS DEFECTE DHIVERNACLE I LADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC
CAPÍTOL I. Mobilització de recursos econòmics
Article 98. Mobilització de recursos de les administracions públiques valencianes
CAPÍTOL II. Fiscalitat per a la transició ecològica
Secció 1.ª Consideracions generals
Article 99. Objectiu de la fiscalitat per a la transició ecològica
Article 100. Coordinació entre administracions
Article 101. Creació dimpostos per a la transició ecològica
Secció 2.ª Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica
Article 102. Objecte i naturalesa
Article 103. Fet imposable
Article 104. Subjecte passiu
Article 105. Exempcions
Article 106. Base imposable
Article 107. Quota tributària
Article 108. Bonificacions
Article 109. Període impositiu i meritació
Article 110. Padró
Article 111. Pagament i domiciliació
Article 112. Gestió, recaptació i inspecció
Article 113. Infraccions i sancions
Article 114. Recursos i reclamacions
Secció 3.ª Impost sobre lemissió de gasos defecte dhivernacle a latmosfera provinents dinstal·lacions
Article 115. Objecte, finalitat i definicions
Article 116. Fet imposable
Article 117. Suposats de no subjecció
Article 118. Subjecte passiu
Article 119. Responsable solidari
Article 120. Base imposable
Article 121.Determinació de la base imposable.
Article 122. Determinació de la base liquidable
Article 123. Quota tributària
Article 124. Deduccions
Article 125. Quota líquida
Article 126. Període impositiu i meritació
Article 127. Declaració-liquidació i quota diferencial
Article 128. Pagaments fraccionats a compte
Article 129. Aplicació del tribut i règim sancionador
Article 130. Recursos i reclamacions
Secció 4.ª Impost sobre grans establiments comercials
Article 131. Objecte, naturalesa i àmbit daplicació
Article 132. Fet imposable
Article 133. Exempcions
Article 134. Subjecte Passiu
Article 135. Base imposable
Article 136. Mínim exempt i base liquidable
Article 137. Tipus de gravamen
Article 138. Quota tributària
Article 139. Període impositiu
Article 140. Meritació
Article 141. Autoliquidació de limpost
Article 142. Gestió, recaptació i inspecció de limpost
Article 143. Recursos i reclamacions
Article 144. Infraccions i sancions
CAPÍTOL III. Altres instruments per al compliment dels objectius de la llei
Article 145. Fons per a la Transició Ecològica
Article 146. Inscripció i incentius del Registre valencià diniciatives de canvi climàtic
Article 147. Promoció de tècniques i tecnologies per a la reducció demissions
Article 148. Municipis de baixa emissió de carboni i resilients
Article 149. Economia circular
TÍTOL VII. DISCIPLINA EN MATÈRIA DE CANVI CLIMÀTIC
Article 150. Infraccions i sancions
Article 151. Tipificació dinfraccions
Article 152. Prescripció de les infraccions
Article 153. Sancions
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Disposició addicional primera. Dotació de recursos.
Disposició addicional segona. Constitució del Comité dExperts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana.
Disposició addicional tercera. Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic.
Disposició addicional quarta. Plans de Canvi Climàtic de les Entitats Locals.
Disposició addicional cinquena. Directrius dincorporació de perspectiva climàtica.
Disposició addicional sisena. Avaluació dimpacte ambiental.
Disposició addicional setena. Planificació Territorial.
Disposició addicional huitena. Calendari dadaptació.
Disposició addicional novena. Fons per a la Transició Ecològica.
Disposició addicional dècima. Formació dels gestors energètics.
Disposició addicional onzena. Rehabilitació del parc edificat públic.
Disposició addicional dotzena. Pacte dalcaldes i alcaldesses pel clima i lenergia.
Disposició addicional tretzena. Posició del Consell davant lEstat o Europa.
Disposició addicional catorzena. Condicions urbanístiques aplicables a la rehabilitació dedificis amb la finalitat de millorar leficiència energètica.
Disposició addicional quinzena. Aprovació del pla de polítiques actives docupació per a la transició ecològica.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Disposició transitòria primera. Atorgament de llicències.
Disposició transitòria segona. Informació de flotes de vehicles.
Disposició transitòria tercera. Auditories energètiques al sector públic.
Disposició transitòria quarta.
Disposició transitória cinquena.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA
DISPOSICIONS FINALS
Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari.
Disposició final segona. Entrada en vigor.
ANNEX I Definicions
ANNEX II Percentatges mínims per a incorporar en les renovacions anuals de flota dacord amb larticle 63.2 daquesta llei
PREÀMBUL
I
El canvi climàtic associat al ràpid augment de la temperatura del nostre planeta respecte als nivells preindustrials constitueix el major desafiament global al qual senfronta la humanitat en el seu conjunt, amb conseqüències potencialment devastadores per a les futures generacions. Hui dia, no existeix cap dubte que la principal causa del calfament global són les emissions de gasos defecte dhivernacle (dara en avant GEH) produïdes per diferents activitats humanes, derivades del model econòmic que impera en la nostra societat com ara la producció industrial, la generació denergia elèctrica mitjançant fonts no renovables, lús de combustibles fòssils, el transport o lactivitat agropecuària.
El calfament global és un problema dequilibri mediambiental que incideix en àmbits molt diferents, des de conservació del patrimoni i els recursos naturals, a leconomia, laccés a laigua, lalimentació, la salut, els aspectes socials, el comerç, la planificació territorial, les infraestructures i la mobilitat, entre altres.
És un repte urgent que, duna banda, requereix duna transformació profunda del model energètic, productiu i de consum i, daltra banda, de la prevenció i adaptació als impactes del canvi climàtic que actualment ja sestan apreciant. Lacció en matèria de canvi climàtic és una política necessàriament transversal que requereix de lacció concertada de totes les administracions, agents socials i econòmics, així com de la pròpia ciutadania, i des de totes les esferes: local, regional i global.
El Panell Intergovernamental dExperts en canvi Climàtic (IPCC en les seues sigles en anglés) en el seu informe especial de 2018, relatiu als impactes del calfament global de 1,5 °C respecte als nivells preindustrials i les trajectòries de GEH per a limitar aquest calfament, observa amb preocupació levolució del canvi climàtic i alerta sobre la necessitat dintensificar el ritme actual de descarbonització de la nostra economia. Així mateix, en el seu informe examinat en la 50.ª reunió de lIPCC celebrada a lagost de 2019 destaquen que les reduccions ràpides de les emissions antròpiques de GEH en tots els sectors, seguint trajectòries de mitigació ambicioses, redueixen els impactes negatius del canvi climàtic en els ecosistemes terrestres i els sistemes alimentaris.
La dimensió global del problema no pot portar-nos a acceptar-lo com una conseqüència inevitable de la naturalesa humana o del progrés tecnològic: és possible concebre models econòmics de societat alternatius que, a través de les reformes polítiques i de la deguda reorientació de les activitats econòmiques, usos de la tecnologia i del desenvolupament científic, reduïsquen la petjada ecològica i les emissions de GEH a nivells assimilables per a evitar un desequilibri climàtic, de manera que saconseguisca una resiliència que ens permeta afrontar els efectes del canvi climàtic ja en curs i al mateix temps es puguen augmentar els nivells de prosperitat i justícia social de la nostra societat.
La posada en marxa de polítiques efectives de lluita contra el canvi climàtic, més enllà duna dimensió purament ambiental, és a més una qüestió de justícia social, ja que, en absència de mesures adequades i estratègicament orientades, el canvi climàtic conduirà a un agreujament de les desigualtats socials i un major perjudici als sectors més vulnerables. En aquest sentit, és evident que existeixen diferències substancials entre els col·lectius socials més responsables del canvi climàtic ja siga pel seu major consum, o per rebre un benefici directe daquelles activitats econòmiques que més emissions produeixen i aquells que pateixen o patiran les pitjors conseqüències daquest. Digual manera, els efectes del canvi climàtic que han començat a manifestar-se en el nostre entorn immediat, com ara inundacions, sequeres o onades de calor afecten sovint i amb major cruesa als sectors socials més desfavorits, que a més disposen de menors recursos per a assegurar-se contra esdeveniments extrems, recuperar-se de les pèrdues econòmiques patides o emprendre pel seu compte mesures dadaptació.
Tampoc pot obviar-se que el canvi climàtic té un impacte de gènere directe: les dones, a tot el món, fan front a majors riscos i pateixen els seus efectes amb major força. Duna banda, la pobresa general i la vulnerabilitat associada afecten en major grau a les dones i, per un altre, són elles les que majoritàriament sencarreguen de les labors de cura i subsistència. En les nostres societats, el gènere és un element fonamental a lhora danalitzar laccés a lenergia, segons un informe de 2017 del Parlament Europeu, [«Gender perspective on access to energy in the EU», European Parliament, 2017], les dones són més vulnerables a la pobresa energètica que els homes.
Així mateix, el canvi climàtic té un impacte específic en la joventut. El col·lectiu de persones joves és considerat més vulnerable a la pobresa (també energètica) que altres grups dedat. Així ho avala linforme AROPE 2018 (At-Risk-Of Poverty and Exclusion), elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i lExclusió Social, que acredita que un 38,8% de la joventut valenciana es troba en risc dexclusió social o pobresa.
Per tot això els governs han de prendre mesures per a protegir a tota la població dels efectes del canvi climàtic, i fer-ho sota el principi fonamental de responsabilitat ambiental de qui contamina paga, recollit en la legislació internacional i europea, i dacord amb el qual la responsabilitat per la degradació mediambiental ha de recaure principalment en qui la causa. A més, a conseqüència del principi anterior, es desprén el principi de transició justa, dacord amb el qual ha de protegir-se adequadament a aquells que, sense ser responsables de la degradació ambiental, es vegen perjudicats per les mesures necessàries per a corregir-la, evitant que la transició de model energètic es convertisca en una nova font dinjustícia i desigualtat.
Fer front al canvi climàtic suposa, necessàriament, prendre mesures de dos tipus: de mitigació i dadaptació al canvi climàtic. Les primeres destinades a reduir les emissions de GEH i, així, delimitar lincrement de la temperatura global. Les segones destinades a protegir la societat i el nostre hàbitat, i a disminuir limpacte en els ecosistemes de les conseqüències ja inevitables del canvi climàtic.
Donat limmens desafiament que suposa el canvi climàtic, la descarbonització completa de leconomia i els importants avanços en política dadaptació que han daconseguir-se en poques dècades, convé emfatitzar que això no serà possible tan sols mitjançant mesures tècniques sectorials inconnexes o a través de laplicació dincentius econòmics indirectes basats en la lògica de mercat. Per contra, és necessari desenvolupar un canvi estructural en el model productiu que conduïsca a una economia circular capaç de sustentar-se íntegrament en un cicle tancat de materials, en el qual les matèries primeres que no puguen obtindres a partir de fonts renovables siguen recuperades a través del reciclatge i en el qual les necessitats energètiques puguen atendres mitjançant un subministrament basat en energies renovables. Al seu torn, és fonamental promoure el principi de la reducció de residus com a eix clau en el model productiu i la contribució de les polítiques públiques i de les accions en làmbit econòmic a la reducció dels impactes en el medi natural, lhàbitat i el conjunt decosistemes.
Al mateix temps, és necessari fer un treball de preparació transversal en molts àmbits de leconomia i la societat per a reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic. Es necessitaran mecanismes de planificació i avaluació a gran escala que hauran de permetre un control democràtic de la presa de decisions a través dinstruments de participació i transparència adequats i requeriran inversions a llarg termini a laltura del salt en el model productiu i en la modernització ecològica que es requereix amb un retorn a mitjà o llarg termini que a vegades tindrà un caràcter social i territorial i no solament monetari. Així, tal com indica lAgència Mediambiental Europea, és desperar que lacció autònoma de les economies siga insuficient per a enfrontar-se a la complexitat, abast i magnitud dels riscos associats al canvi climàtic. Per tant, els poders públics, amb limprescindible control ciutadà a través de la participació, han de prendre la responsabilitat de dissenyar, dirigir i implementar una estratègia de transició que corresponga a la magnitud del problema en ambició, amplitud i també quant a loportunitat que suposa per a la nostra societat.
Així, el profund canvi de model energètic i productiu requerit només pot ser aconseguit a través dun vertader canvi en el model socioeconòmic, aprofundint en tots els aspectes de la transició per a, sense deixar de vetlar pels interessos de totes les persones, aconseguir un model de societat sostenible i resilient, capaç dafrontar el repte climàtic, però també més just, més pròsper i habitable, digne de ser llegat als nostres descendents.
II
La Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), aprovada en 1992, constitueix la primera resposta internacional al repte del canvi climàtic. Posteriorment, en 1997 se signa el Protocol de Kyoto lobjectiu del qual és limitar les emissions de GEH.
La Conferència de les Parts en la seua vint-i-unena sessió anual, la COP 21, marca una fita decisiva amb ladopció de lAcord de París al desembre de 2015. Aquest acord, que va entrar en vigor al novembre de 2016, és un instrument jurídicament vinculant per a les parts signants i estableix lobjectiu de mantindre lincrement de la temperatura global per davall dels 2 °C respecte als nivells preindustrials i, si és possible, mantindrel per davall de 1,5 °C. Així mateix, lacord ha de complir el principi dequitat i assumir responsabilitats comunes però diferenciades en funció de les capacitats respectives, sent els països i regions més rics els que més han de contribuir i amb més urgència. A més, inclou lacció per a ladaptació i la resiliència davant els canvis del clima i els mecanismes de finançament climàtic a partir del 2020. LAcord de París va ser ratificat pel conjunt de la Unió Europea el 4 doctubre de 2016, i per lEstat Espanyol el 12 de gener de 2017.
També, en làmbit internacional, al gener de 2016 es produeix un altre compromís de caràcter polític molt rellevant: ladopció de lAgenda 2030 de Nacions Unides amb lestabliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (dara en avant ODS). Aquesta Agenda, complementària a lAcord de París, incorpora el desenvolupament sostenible des duna perspectiva econòmica, social i ambiental, i estableix lAcció pel Clima com lODS número 13.
La Unió Europea ha exercit en el context mundial un especial lideratge en matèria de canvi climàtic amb ladopció de mesures i objectius concrets, dirigits a reduir progressivament les emissions de GEH amb lhoritzó 2050 per a aconseguir la neutralitat de les emissions. Així mostra el seu lideratge després del llançament del Pacte Verd Europeu al desembre de 2019, on es planteja que per a aconseguir la neutralitat climàtica en 2050 és necessari la revisió de gran part de legislació europea i revisió dels objectius marcats fins al moment quant a eficiència energètica, emissions de GEH o penetració de les energies renovables, per a aconseguir una societat més justa i pròspera.
El Pacte Verd Europeu estableix un full de ruta amb accions per a impulsar un ús eficient dels recursos mitjançant el pas a una economia neta i circular i restaurar la biodiversitat i reduir la contaminació.
El Pacte descriu les inversions necessàries i els instruments de finançament disponibles, i explica com garantir una transició justa i integradora.
Per això, la Unió Europea aprova el Reglament (UE) 2021/1119 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 30 de juny de 2021 pel qual sestableix el marc per a aconseguir la neutralitat climàtica i es modifiquen els Reglaments (CE) núm. 401/2009 i (UE) 2018/1999 («Legislació europea sobre el clima») convertint aquest compromís polític en una obligació jurídica i en un incentiu per a la inversió. Per a aconseguir aquest objectiu, la Comissió Europea indica que serà necessari actuar en tots els sectors de la nostra economia: invertir en tecnologies respectuoses amb el medi ambient; fer costat a la indústria perquè innove; desplegar sistemes de transport públic i privat més nets, més barats i més sans; descarbonitzar el sector de lenergia; garantir que els edificis siguen més eficients des del punt de vista energètic; i col·laborar amb socis internacionals per a millorar les normes mediambientals mundials.
La Unió Europea també proporcionarà suport financer i assistència tècnica per a ajudar a les persones, les empreses i les regions més afectades per la transició cap a leconomia verda. Amb uns objectius cada vegada més ambiciosos, la Unió Europea estableix diversos paquets normatius i fulls de ruta, com el Full de ruta de lEnergia per a 2050 o el Llibre blanc sobre el Transport, el Paquet dEnergies Netes o lEstratègia a llarg termini per a la descarbonització de la UE.
Així mateix, la nova Estratègia Europea dAdaptació al Canvi Climàtic complementa el paquet de lluita contra el canvi climàtic, integrant en el dret europeu lobjectiu global dadaptació de larticle 7 de lAcord de París i lObjectiu de Desenvolupament Sostenible número 13. La proposta compromet a la UE i als Estats membres a continuar avançant per a impulsar la capacitat dadaptació, reforçar la resiliència i reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic amb lobjectiu de potenciar la resiliència a Europa.
En matèria dadaptació, Espanya va ser un dels primers països dEuropa a prendre mesures: en 2001 es va crear lOficina Espanyola del Canvi Climàtic, que en 2004 va començar a treballar en un informe sobre els impactes del canvi climàtic a Espanya i sobre els escenaris previsibles, donant lloc a ladopció del Pla Nacional dAdaptació al Canvi Climàtic (PNACC) en 2006. El PNACC se centrava en desenvolupar escenaris climàtics regionals per a la geografia espanyola, coordinar els esforços del sistema de R+D en matèria dadaptació, promoure la participació de tots els agents socials implicats i desenvolupar eines davaluació dimpactes i vulnerabilitat.
La Comunitat Valenciana ha fet seu el principi de responsabilitat compartida que regeix les polítiques internacionals mediambientals, conscient, a més, dels impactes i riscos sobre el territori valencià, espai geogràfic molt vulnerable al canvi climàtic durant el pròxim segle, sobretot pel que respecta a la disminució dels recursos hídrics, sequeres prolongades, onades de calor, regressió de la costa, pèrdues de biodiversitat, ecosistemes naturals i a lincrement dels processos derosió del sòl.
La política mediambiental en la Comunitat ha viscut diferents etapes. Inicialment, va caldre enfrontar-se a greus problemes mediambientals resultat dun desenvolupament industrial que amenaçava la salut de la ciutadania i lestat general del medi ambient. Posteriorment, va començar una nova fase de desenvolupament de les polítiques mediambientals amb lestabliment duna sèrie de normatives, estratègies i plans que, finalment, shan anat alineant amb les polítiques europees i internacionals.
En 2007 el Consell va començar a incorporar el canvi climàtic com una de les prioritats estratègiques dactuació. Des de llavors shan creat diferents comissions interdepartamentals, així com departaments específics en matèria de canvi climàtic i transició energètica o ecològica. Des de llavors, shan elaborat tres estratègies de canvi climàtic, lEstratègia Valenciana davant el Canvi Climàtic 2008-2012; lEstratègia Valenciana davant el Canvi Climàtic 2013-2020; i finalment lEstratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia 2030, en la qual shan implementat una sèrie dindicadors de seguiment amb compromisos per part de tots els departaments de la Generalitat i sha incorporat la component energètica com a essencial en la lluita contra el canvi climàtic.
La primera Estratègia comprenia el període daplicació del Protocol de Kyoto de 2008 al 2012 i constituïa un marc dacció global que integrava i reforçava línies i estratègies preexistents, a més de proposar algunes noves. Durant la seua vigència es van desenvolupar diferents accions per a la reducció de les emissions de GEH, laugment de la capacitat dadaptació i dels embornals. Una vegada superat aquest període i després de lactualització dels compromisos adquirits a nivell europeu i nacional, es va fer necessària la seua revisió i lactualització de les mesures en ella contingudes, amb la finalitat dadaptar-se al nou context socioeconòmic del moment.
LEstratègia Valenciana davant el Canvi Climàtic 2013-2020 es va concebre com un document més ambiciós que a més establia un sistema dindicadors de seguiment de les emissions basat en les millors dades disponibles.
No obstant això, el sistema dindicadors establit no va donar els resultats esperats ni un grau dexecució satisfactori. A causa daixò i amb la finalitat de complir objectius marcats en lAcord de París i els compromisos adquirits per la UE per a 2030 i 2050, la Comissió de Polítiques de Canvi Climàtic va acordar iniciar el procés de revisió de lEstratègia 2013-2020 per a finalment elaborar lEstratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia 2020-2030.
Tenint en compte la necessitat dalinear les polítiques denergia i canvi climàtic, atés que segons lAgència Internacional de lEnergia dos terços de les emissions tenen el seu origen en la producció o consum denergia, una adequada gestió daquesta serà fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Així, lEstratègia inclou un conjunt de principis bàsics per a definir les mesures i actuacions basats principalment en la reducció dels consums energètics, el foment de les energies renovables, lautoconsum energètic, limpuls a una mobilitat més sostenible i limpuls dun equilibri territorial, sense deixar de costat el paper dels embornals de carboni com a instrument de reducció de la concentració de les emissions de GEH.
En aquest sentit, el Decret llei 14/2020, de 7 dagost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació dinstal·lacions per a laprofitament de les energies renovables respon a la necessitat dalineació de les polítiques energètiques i de canvi climàtic per a accelerar la transició energètica, al mateix temps que constitueix un potent instrument per a la reactivació econòmica i locupació mitjançant limpuls i facilitació de les inversions en renovables.
En qualsevol cas, davant lenorme repte dimpulsar i accelerar, en els terminis establits en els compromisos assumits, la transició cap a una economia baixa en carboni i resilient és necessari dotar-se dun potent instrument normatiu que, amb rang de Llei, vincule en lexecució dels seus preceptes a tot el seu àmbit daplicació. Un instrument que permeta efectivament avançar a la Comunitat Valenciana cap a un nou model social, econòmic i mediambiental, elevant al màxim rang normatiu algunes de les mesures contingudes en lestratègia valenciana de canvi climàtic i energia.
III
Lelaboració de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica de la Comunitat Valenciana, així com de la Declaració dEmergència Climàtica aprovada pel Consell el 6 de setembre de 2019, respon a la necessitat de definir un marc a mitjà i llarg termini per a garantir una transició ordenada de la nostra economia cap a una economia baixa en carboni, competitiva, innovadora, eficient en lús de recursos i resilient al clima, que és el que ens exigeix lAcord de París i amb el qual ens hem compromés. Al seu torn, resulta necessari impulsar les mesures derivades dobligacions europees i nacionals en matèria denergia i clima ja assumides o actualment en fase de tramitació.
Daltra banda, partint de la constatació que el canvi climàtic és una matèria dabast transversal que requereix de lacció concertada de totes les administracions, agents socials i econòmics i la pròpia ciutadania i des de totes les esferes: local, regional i global, la present llei té per objecte establir el marc normatiu per a concertar, estructurar i organitzar la lluita contra el canvi climàtic en làmbit de la Comunitat Valenciana.
Això resulta necessari per a incidir en tot el conjunt dàrees de mitigació i repartir lesforç entre elles en un context dequitat, integritat i equilibri financer entre el públic i el privat, tenint en consideració la relació cost-eficiència i amb reconeixement de lacció primerenca.
A més, la llei resulta oportuna en matèria dadaptació al canvi climàtic, la incorporació del qual en la planificació sectorial necessita ser regulada tenint en compte la complementarietat i el compromís entre les diferents àrees competents per a reduir la vulnerabilitat del territori i la població.
El desenvolupament de la Llei es basa, per tant, en principis transversals com el dassumir responsabilitats per contaminar, així com altres responsabilitats comunes però diferenciades, el de conscienciació, el dacció preventiva, el de cautela, el de democratització, el de justícia social, el devidències científiques, el de transparència, el denfocament de gènere i el de col·laboració i cooperació. A més, les diferents accions de mitigació i dadaptació al canvi climàtic es basaran de manera crucial en la millor evidència científica disponible a cada moment.
Les finalitats que persegueix són, en primer lloc, reduir les emissions de gasos defecte dhivernacle a latmosfera des de territori valencià, per la qual cosa sinclou un conjunt de mesures de mitigació en els diferents sectors que tenen incidència sobre aquest fenomen. Així, sestableix lobjectiu que la Comunitat Valenciana contribuïsca, en la mesura de la seua responsabilitat i capacitat, a la mitigació del canvi climàtic, assumint la seua quota de responsabilitat.
En aquest àmbit és convenient recordar que les emissions de gasos defecte dhivernacle se separen en dos grans blocs. Un dells el formen les emissions dalguns gasos dels sectors i activitats industrials sota el Règim Europeu del Comerç de Drets dEmissió, regulat per la Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets demissió de gasos defecte dhivernacle. Laltre el formen la resta de les emissions, que provenen dels denominats sectors difusos, que són, fonamentalment, el transport, el sector residencial, comercial i institucional, el sector agrari, la gestió dels residus, els gasos fluorats i els sectors i activitats industrials no inclosos en el règim del comerç de drets demissió. El conjunt de legislació aplicable a les emissions dins del Sistema Europeu de Comerç és especialment ampli, per la qual cosa no és necessària més legislació en aquest camp. Per contra, no existeix suficient regulació de les emissions dels sectors difusos. Aquest buit legal justifica la present llei, que té com una de les seues finalitats el foment de les mesures de mitigació en aquests sectors.
En segon lloc, la present Llei escomet lestabliment del marc jurídic de la transició energètica, entesa com el procés de transformació dun sistema energètic fòssil, centralitzat, bilateral entre la companyia elèctrica i el consumidor i unidireccional, basat en el preu a pagar pel consumit a lempresa elèctrica en funció dels quilowatts hora consumits, a un altre sistema energètic renovable, eficient, descentralitzat, multilateral, on apareixen, entre altres conceptes com lagregació o lautoconsum compartit i passa a ser bidireccional, on el consumidor pot assumir també el paper de productor i venedor. Així mateix, aquesta transició energètica ha de tindre com a resultat una reducció substancial de la dependència energètica externa de la Comunitat, i tindre com a objectiu últim la completa autosuficiència energètica.
Tercer, amb aquesta Llei es pretén transformar el model productiu valencià, plantejant un nou model en el qual lactivitat econòmica siga compatible amb el respecte al medi ambient i en el qual les profundes reformes estructurals necessàries saprofiten per a crear un important nombre de llocs de treball en nous sectors dalt valor afegit i sota impacte ambiental, en la línia amb el que sestableix en el Decret llei 14/2020, de 7 dagost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació dinstal·lacions per a laprofitament de les energies renovables per lemergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica.
Quart, la present Llei persegueix que paral·lelament al procés de transició energètica es produïsca una democratització de leconomia, permetent que la ciutadania jugue un paper actiu en sectors tradicionalment monopolitzats per grans empreses en règim doligopoli, especialment en el sector de lenergia.
Cinqué, la Llei pretén dissenyar una estratègia general dadaptació al canvi climàtic amb objectius a llarg termini, vinculant, per a reduir la vulnerabilitat de la societat i el medi ambient davant les conseqüències ja inevitables del canvi climàtic.
Sisé, la Llei sesforça a garantir que el procés de transició energètica per a combatre el canvi climàtic es realitze tenint en compte consideracions de justícia social i que tots els ciutadans tinguen accés a lenergia, tenint en compte criteris de justícia territorial i intergeneracional.
Seté, la present Llei pretén reforçar el component ambiental de la fiscalitat en la Comunitat Valenciana, de manera que sinternalitzen dins dels costos dels agents les externalitats positives o negatives per al canvi climàtic de les diferents activitats objecte de gravamen.
Huité, la present Llei reconeix que leducació té un paper estratègic en la transició ecològica justa, perquè el conjunt de la societat ha dassumir en el seu estil de vida els profunds canvis derivats dun nou model social, econòmic i ambiental. Per a això, la Llei persegueix, a través de les eines de leducació ambiental per a la sostenibilitat, que les persones i les organitzacions prenguen consciència de la gravetat del canvi climàtic i es preparen per a ladopció de comportaments, tant en làmbit personal com en el col·lectiu, concordes amb la reducció de la petjada ecològica i la descarbonització.
IV
En aquest context, el Consell, primer, i després les Corts Valencianes, shan convertit en impulsors de les transformacions normatives necessàries per a afrontar en la Comunitat Valenciana el desafiament del canvi climàtic i per a avançar amb pas decidit cap al millor compliment dels compromisos que en aquesta matèria han assumit els estats membres de la Unió Europea.
A aquest efecte, la regulació que conté aquesta llei saborda amb el màxim respecte al marc competencial establit en la Constitució i en lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. En aquest marc tenen cabuda les intervencions normatives de caràcter autonòmic que, al mateix temps que faciliten a les instàncies centrals de lEstat el compliment dels objectius de lluita contra el canvi climàtic, materialitzen polítiques ambientals i energètiques pròpies. Aquestes polítiques, en el cas valencià, poden permetre lícitament dibuixar un avançat model ambiental, adaptat a les especificitats territorials i cridat a influir de manera decisiva en la qualitat de laire i daltres recursos naturals, en el desenvolupament econòmic i social sostenible i en un model turístic amb garantia de futur que pose laccent en la sostenibilitat ambiental i les energies netes, en entorns naturals protegits i lliures demissions i, en definitiva, en més qualitat de vida per als residents en la Comunitat Valenciana o els qui la visiten.
De fet, lEstatut dAutonomia apunta en lesmentada direcció en reconéixer que «tota persona té dret a gaudir dun medi ambient segur, sa i ecològicament equilibrat» i en establir que «la Generalitat protegirà el medi ambient, la diversitat biològica, els processos ecològics i altres àrees despecial importància ecològica» (article 17.2). En aquest sentit també és especialment significativa la prescripció que «la Generalitat impulsarà un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible, basat en la incorporació de processos dinnovació (
), la producció ambientalment sostenible i una ocupació estable i de qualitat en la qual es garantisca la seguretat i la salut en el treball.» (article 19.1).
Respecte a les regles competencials que emanen principalment dels articles 148 i 149 del text constitucional i dels articles 49.1.3, 50 i 52 de lEstatut dAutonomia, cal afirmar que el legislador valencià es pot emparar en diversos títols dintervenció normativa a lhora destablir una regulació com la que és objecte daquesta llei, així com en la Sentencia del Tribunal Constitucional 87/2019, de 20 de juny, que interpreta la distribució de competències en matèria de protecció del medi ambient.
Com es tracta duna llei essencialment ambiental, és important recordar, en primer lloc, que, dacord amb lapartat 6 de larticle 50 de lEstatut, correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de lestat, el desenvolupament legislatiu i lexecució en matèria de protecció del medi ambient, sense perjudici de la facultat destablir normes addicionals de protecció.
En làmbit de la lluita contra el canvi climàtic i laposta per una transició energètica cap a una major sostenibilitat, són també regles competencials en joc les que es connecten, entre altres, a les següents matèries: ordenació del territori i del litoral, incloent lurbanisme i lhabitatge (article 49.1.9.ª), transport (article 49.1.15.ª), planificació econòmica i indústria (article 52), instal·lacions de producció, distribució i transport denergia (article 49.1.16.ª), estadística dinterés de la Generalitat (article 49.1.32.ª), servei meteorològic de la Comunitat Valenciana (article 49.1.15.ª) i règim energètic (article 50.5).
La interpretació i laplicació dels esmentats títols de competències sha plantejat no sols des de lassumpció que la lluita contra el canvi climàtic és una tasca a afrontar en sintonia amb les bases i els objectius de planificació estatal, sinó també tenint en compte un element addicional de gran transcendència: la competència exclusiva de la Generalitat per a desenvolupar i executar la legislació de la Unió Europea, en aquelles matèries que siguen de la seua competència en els termes de larticle 49.4 del text estatutari, la qual cosa adquireix una gran rellevància a lhora dinnovar lordenament jurídic sense haver desperar en tots els casos la intervenció normativa prèvia de les instàncies centrals de lEstat dirigida a la transposició de normes europees.
De fet, les polítiques europees en matèria de canvi climàtic concerneixen les institucions regionals i locals. La Decisió 406/2009/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 dabril de 2009, sobre lesforç dels Estats Membres per a reduir les seues emissions de gasos defecte dhivernacle a fi de complir els compromisos adquirits per la Comunitat fins a 2020, indica en la seua consideració preliminar número 29 que «a més dels diferents estats membres, els governs centrals, les autoritats i organitzacions locals i regionals i els agents del mercat (juntament amb les llars i els consumidors particulars) han de contribuir a la realització del compromís de reducció de la comunitat». Per tant, per a la consecució dels objectius de la Llei és necessari que ladministració autonòmica, els ajuntaments i la resta de les administracions públiques desenvolupen, en els seus respectius àmbits competencials, polítiques alineades amb aquests objectius.
Respecte a la legislació estatal que delimita lespai dintervenció regulativa que correspon a la Generalitat Valenciana, i que ha sigut presa en consideració, cal fer referència, entre altres, a les següents disposicions:
La Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets demissió de gasos defecte dhivernacle. Aquesta llei transposa la Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 doctubre, en el marc del Programa Europeu de Canvi Climàtic, adoptat lany 2000.
El Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual saprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, que en el seu article 7 preveu que les comunitats autònomes dicten normes addicionals de protecció en matèria de medi ambient per a fixar valors límit a les emissions de determinades activitats públiques i privades.
La Llei 7/2021, de 20 de març, de canvi climàtic i transició energètica té per objecte facilitar la descarbonització de leconomia espanyola i la seua transició a un model circular que garantisca lús racional dels recursos, així com ladaptació al canvi climàtic i la implantació dun model de desenvolupament sostenible que genere ocupació decent i contribuïsca a la reducció de les desigualtats. Aquesta norma de caràcter bàsic estableix que les Comunitats Autònomes amb competències en la matèria puguen establir nivells de protecció més alts que la legislació bàsica estatal en la descarbonització de leconomia espanyola i la seua transició a un model circular, que garantisca lús racional dels recursos, així com ladaptació al canvi climàtic i la implantació dun model de desenvolupament sostenible que genere ocupació decent i contribuïsca a la reducció de les desigualtats.
V
Aquesta llei sestructura en un títol preliminar, set títols, quinze disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El títol preliminar conté les disposicions de caràcter general relatives al fi de la llei, el seu àmbit daplicació i els principis rectors en els quals es basa.
En el títol I es regulen els aspectes competencials i de governança de la política climàtica en la Comunitat Valenciana. Es dona continuïtat a la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic com a òrgan tècnic col·legiat de coordinació i col·laboració entre els diferents departaments de ladministració del Consell i al Consell Assessor i de Participació en Medi Ambient que, com a òrgan de consulta i participació de la societat civil, podrà crear comissions especialitzades en matèria de canvi climàtic, tal com sestableix en la seua normativa reguladora. També es crea el Comité dExperts de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana, com a òrgan tecnicocientífic assessor del Consell en matèria de canvi climàtic i transició energètica.
El títol II conté quatre capítols i està dedicat als instruments de planificació que hauran demparar les mesures necessàries per a lluitar eficaçment contra els efectes del canvi climàtic, sempre respectant les estratègies i els objectius determinats per la Unió Europea en la planificació sobre matèria de canvi climàtic. Aquest títol introdueix lEstratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia com el marc de decisions coherents, unificades i integrades que determinen el rumb a seguir i les accions i propòsits de la Generalitat per a aconseguir els objectius establits en aquesta llei.
El capítol I regula el Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic (dara en avant PVIECC), que té com a finalitat, concretar lEstratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia, assignant a nivell sectorial objectius, metes, accions específiques i identificant als responsables de la seua execució. Constitueix, per tant, linstrument, integrat i transversal, dordenació i planificació de les metes i objectius sectorials i de les accions específiques que shan de desenvolupar preceptivament per a donar resposta a les finalitats daquesta llei. El PVIECC vincula en la seua execució a les diferents administracions públiques i a les persones físiques o jurídiques titulars dactivitats incloses en làmbit daquesta norma. També sestableix la seua naturalesa jurídica i el seu contingut, i es determina la competència i el procediment per a la tramitació de la seua aprovació. Aquest capítol també tracta dels tres programes en què es desplega el citat Pla: Programa de Mitigació, Programa dAdaptació i Programa, de Conscienciació Social i Capacitació Socioeconòmica per a la Transició Ecològica, determinant les àrees estratègiques de mitigació i adaptació, i el contingut de cadascun dells.
LAgenda 2030 reconeix que la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic és el principal fòrum intergovernamental internacional per a negociar la resposta mundial al canvi climàtic, en larticle 6 del qual es recull la necessitat delaborar programes deducació i sensibilització del públic sobre el canvi climàtic i els seus efectes, laccés públic a la informació, la participació pública i la formació qualificada. Això queda recollit en larticle referit al Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica.
En aquest capítol, també es fixen els objectius a mitjà i llarg termini, que es concretaran en el PVIECC, i que parteixen de les principals propostes dobjectius de reducció demissions, eficiència i renovables en làmbit europeu, amb lobjectiu darribar a la neutralitat climàtica en emissions en 2050, en ple procés daprovació del projecte de Llei Espanyola de Canvi Climàtic i Transició Energètica i coincidint amb el debat europeu sobre el disseny i desplegament del Pacte Verd Europeu, presentat mitjançant la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell Europeu, al Comité Econòmic i Social Europeu i al Comité de les Regions [COM (2019) 640 final].
Quant a leficiència energètica, al juny de 2018 el Parlament Europeu i el Consell van acordar un objectiu del 32,5% per a 2030. En aqueix mateix acord els objectius de penetració denergies renovables, per a lany 2030 se situen en un 32% de renovables per a 2030
Per part seua, la Llei espanyola de canvi climàtic i transició energètica persegueix reduir lany 2030 les emissions de gasos defecte dhivernacle del conjunt de leconomia espanyola en, almenys, un 23% respecte de lany 1990, així com aconseguir una penetració denergies dorigen renovable en el consum denergia final de, almenys, un 42% aqueix mateix any; amb, almenys, un 74% de generació denergia elèctrica a partir denergies dorigen renovable; i leficiència energètica que aconseguisca una disminució del consum denergia primària en, almenys, un 39,5%, respecte a la línia de base conforme a normativa comunitària.
El capítol II està dedicat als plans dacció de clima i energia municipals, que han de constituir-se en instruments de planificació complementaris al PVIECC, tot això en làmbit de les competències pròpies dels municipis. També introdueix lobligatorietat de disposar dinstruments de planificació de les instal·lacions de generació renovable amb lobjectiu de fomentar un model energètic distribuït i sostenible que, sobre la base de la normativa en matèria dordenació del territori i protecció del paisatge, ordene la ubicació territorial daquestes energies establint zones daptitud ambiental i territorial per a la implantació de les instal·lacions denergia solar fotovoltaica i eòlica.
El capítol III estableix els instruments de referència que serviran de base de coneixement de dades i informació per a la planificació, com els Escenaris Climàtics de la Comunitat Valenciana i lInventari Valencià dEmissions de Gasos dEfecte dHivernacle.
Finalment, el capítol IV daquest títol introdueix la perspectiva climàtica en lelaboració dels pressupostos generals de la Generalitat, de lleis i reglaments, i de determinats instruments de planificació. També es trasllada aquesta perspectiva als procediments davaluació ambiental de plans, programes i projectes.
El títol III està dedicat a la integració del canvi climàtic en les polítiques sectorials i territorials, establint que la transició cap a una economia neutra en carboni haurà de ser tinguda en compte en el disseny i en laplicació de totes les polítiques públiques, estant obligades a adoptar mesures de reducció demissions. Aquest títol sestructura en set capítols que recullen mesures relatives a la reducció demissions, eficiència energètica, energies renovables, gestió de la demanda, combustibles, mobilitat i el transport i altres polítiques sectorials de mitigació com lagricultura, lurbanisme i la gestió dels residus.
Respecte a les emissions de gasos defecte dhivernacle, es poden separar en dos blocs, un integrat per les emissions de gasos de les activitats industrials sotmesos al règim europeu del comerç de drets demissió, regulat per la Llei estatal 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets demissió de gasos defecte dhivernacle, i un altre format per la resta de les emissions, que provenen dels sectors difusos, que són, bàsicament, el transport, el sector residencial, comercial i institucional, el sector agrari, la gestió dels residus, els gasos fluorats i les activitats industrials no incloses en el règim del comerç de drets demissions. La regulació que es conté en aquesta llei estableix mesures orientades a la reducció demissions, i diferència les emissions procedents dels sectors difusos de les quals venen ja regulades per la normativa estatal bàsica.
Es crea el Registre Valencià dIniciatives de Canvi Climàtic a fi de mobilitzar als agents privats en lassumpció de compromisos voluntaris en la reducció demissions, adaptació al canvi climàtic, dabsorció i de compensació. El registre estableix determinades obligacions per a les organitzacions, entitats i empreses que desenvolupen totalment o parcialment una activitat econòmica en la Comunitat Valenciana, consistents a calcular, registrar i reduir les emissions de carboni. Sestableix que aquest registre siga compatible amb el corresponent registre estatal, la qual cosa permet unificar bases de dades i estableix una via de transmissió dinformació directa perquè lEstat puga computar adequadament les reduccions demissions aconseguides en el territori de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, la regulació de les energies renovables i leficiència energètica es duu a terme, dacord amb el marc estatutari, amb la finalitat de fomentar la substitució de les fonts denergia fòssil per altres de caràcter autòcton, inesgotables i respectuoses amb el medi ambient, així com lús racional de lenergia per a reduir les emissions defecte dhivernacle. En aquest sentit, lelectrificació de leconomia pot jugar un paper fonamental amb vistes a incorporar energia renovable en àmbits on fins ara era pràcticament inexistent, com poden ser el transport o els usos tèrmics.
En matèria deficiència energètica, la present llei dedica especial atenció a les mesures específiques per a les edificacions, les infraestructures públiques i les instal·lacions i aparells.
Quant a les edificacions, es dona especial importància a la rehabilitació energètica de les edificacions existents, atés que es preveu que conformen la majoria del parc edificat de les pròximes dècades. La rehabilitació permet també millorar el confort tèrmic i acústic de les edificacions i combatre problemàtiques com la pobresa energètica, que es deriven no sols de la falta de recursos sinó també dedificis que requereixen grans consums per a mantindres en condicions òptimes de confort.
Per això, és essencial dotar de valor els certificats deficiència energètica per a aportar informació clara als propietaris dels edificis quant a les possibilitats de millora energètica i a la despesa energètica prevista.
En el bloc de les energies renovables, sordena la ubicació de les instal·lacions i la tramitació de projectes denergia renovable, i sinclouen disposicions específiques per a facilitar la seua implantació en el territori, la incorporació de renovables en edificis i aparcaments públics o privats, i lobertura a la participació local en els projectes dinstal·lacions denergia renovable. Es fa un èmfasi especial en lautoconsum, mitjançant el qual els consumidors poden produir la seua energia i abocar els excedents a la xarxa per al seu aprofitament per part dels altres usuaris. Aquesta modalitat jugarà un paper fonamental en el desenvolupament de renovables, entre altres, pel seu potencial daprofitament despais urbanitzats per a la generació denergia, les menors pèrdues per transport i distribució, així com la contribució a la democratització de lenergia, que permet als usuaris convertir-se en una part més activa del sistema energètic, entendre millor les seues necessitats energètiques i aconseguir importants estalvis.
La llei també socupa de la gestió de la demanda i de la reducció de lús de combustibles fòssils, entre els quals prioritza el gas natural per les seues menors emissions.
Respecte a les polítiques de mobilitat i transport, sinclouen aspectes relatius a la promoció de la mobilitat sostenible i, especialment, de la mobilitat elèctrica o lliure demissions.
El títol IV té per objecte ladaptació al canvi climàtic i la transició justa. El Programa dAdaptació al Canvi Climàtic establit en lArticle 12 i que, juntament amb el Programa de Mitigació i el Programa de Comunicació i Participació, conforma el PVIECC serà linstrument de planificació bàsic, i shaurà de considerar els riscos derivats del canvi climàtic en la planificació i gestió hidrològica, de la costa i de les infraestructures crítiques, així com en lagricultura, biodiversitat i els seus hàbitats. Quant a la transició justa, la Llei recull la necessitat delaborar una Estratègia de Transició Justa.
El títol V té la finalitat de conscienciar i educar a la societat en el canvi climàtic, així com destablir les mesures perquè lactuació de les administracions públiques siga coherents i que donen exemple. Aquest títol dona resposta a lAgenda 2030 (ONU, 2015), que en una de les metes de lObjectiu de Desenvolupament Sostenible número 13 («Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes»), indica que sha de «Millorar leducació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional respecte de la mitigació del canvi climàtic, ladaptació a ell, la reducció dels seus efectes i lalerta primerenca». Lacció exemplar de ladministració adquireix rellevància a través de la compra i contractació pública en matèria denergia, mobilitat, obres públiques i edificació, organització desdeveniments i actes públics amb la finalitat de reduir el seu impacte i contribuir als objectius de la present llei.
En el títol VI estableix una sèrie dinstruments per a impulsar la reducció efectiva demissions de gasos defecte dhivernacle i ladaptació al canvi climàtic. Sestructura en tres capítols. El capítol I estableix que la Generalitat i les seues entitats vinculades i dependents destinen part del seu pressupost anual a actuacions amb impacte positiu en matèria de canvi climàtic, tant per a la mitigació com per a ladaptació. El capítol II es dedica a la coordinació de les administracions amb lobjectiu de la fiscalitat per a una transició energètica.
En la secció 1.ª daquest capítol, es creen tres impostos sobre les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels vehicles de tracció mecànica, sobre les emissions de gasos defecte dhivernacle generades per les activitats econòmiques, i pel volum de vehicles que accedeixen a determinats establiments comercials implantats en grans superfícies. Lobjectiu és que les externalitats mediambientals negatives associades a aquestes emissions, amb un cost que aquestes activitats no assumeixen, siguen finalment internalitzades, en coherència amb el principi normatiu dassumir la responsabilitat per contaminar, regulat en la Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 dabril de 2004, sobre responsabilitat mediambiental en relació amb la prevenció i reparació de danys mediambientals.
En la secció 2.ª es regula limpost sobre les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels vehicles de tracció mecànica, que té per objecte gravar les emissions de CO2 que produeixen aquests vehicles i que incideixen en lincrement de les emissions de gasos defecte dhivernacle. Aquests tributs tenen caràcter finalista i es destinen a nodrir el Fons per a la Transició Ecològica.
En la secció 3.ª es fa el propi amb lImpost sobre lemissió de gasos defecte dhivernacle a latmosfera generats en els processos productius amb la finalitat de reduir la seua emissió incentivant ladopció de mesures que optimitzen lacompliment mediambiental dels processos, així com la millora de la qualitat de laire.
I finalment en la secció 4.ª es regula limpost sobre els grans establiments comercials, doci, hostaleria o espectacles, pel seu efecte de desplaçament massiu de vehicles i, en conseqüència, una externalitat negativa en el medi ambient, amb un cost que aquests establiments no assumeixen.
El capítol III estableix una altra sèrie dinstruments, el desenvolupament dels quals és necessari per al compliment dels objectius daquesta llei. Es crea el Fons per a la Transició Ecològica, fons de caràcter públic, sense personalitat jurídica, que té com a objectiu convertir-se en un instrument necessari per a lexecució de polítiques i accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic. També sestableixen beneficis administratius per a les entitats inscrites en el Registre Valencià dIniciatives de Canvi Climàtic.
Així mateix, es destaca la importància que les administracions públiques valencianes promoguen i impulsen tècniques i tecnologies, la introducció de les quals en els processos productius de les activitats econòmiques permeten la reducció quantificable demissions de gasos defecte dhivernacle al llarg de tot el cicle del producte o procés. Es crea, daltra banda, la qualificació de Municipi de Baixa Emissió de Carboni i Resilient com a reconeixement que serà atorgat per la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, en atenció a les iniciatives públiques posades en marxa a nivell municipal en matèria de canvi climàtic.
Finalment, es regulen aspectes relatius a leconomia circular. Les accions en aquesta matèria tenen un impacte demostrat sobre la reducció de gasos defecte dhivernacle, per això, es planteja la necessitat de comptar amb una normativa deconomia circular com a instrument fonamental de planificació en aquesta matèria, alineada amb els principis i objectius establits per la Unió Europea i que incloga plans dacció.
El títol VII conté les prescripcions relatives a la disciplina en matèria de canvi climàtic i regula la inspecció i el règim sancionador. El règim sancionador es planteja, en general, com un instrument a activar només quan hagen fracassat els intents de reorientar les conductes irregulars i sempre que aquestes no estiguen ja previstes en altres sectors de lordenament jurídic.
Finalment, les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals de la llei incorporen previsions i mandats específics, per a garantir el desenvolupament dels elements bàsics previstos en la norma que requereixen aprovació de normes reglamentàries, i estableixen el calendari de desenvolupament bàsic de la llei, o preveuen circumstàncies específiques que comporta laprovació de la nova llei en relació amb altres aspectes de lordenament jurídic que afecten la matèria de serveis socials.
Aquesta disposició està inclosa en el Pla Normatiu de lAdministració de la Generalitat per a 2020. Sadequa als principis de bona regulació previstos en larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i a la Llei 40/2015, d1 doctubre, de règim jurídic del sector públic.
Aquesta llei és un instrument adequat per a garantir la consecució de la finalitat pretesa, atés que els principis, les línies dactuació i les mesures que preveu donen resposta als greus riscos que amenacen a la Comunitat Valenciana, resulten imprescindibles per a aconseguir les finalitats indicades i són proporcionats a la situació de perill i als efectes derivats del canvi climàtic.
Amb la present llei, coherent amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, es compleixen les previsions del Pla Normatiu de lAdministració de la Generalitat 2021, i oït el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals
Article 1. Objecte de la llei
Lobjecte daquesta llei és establir el marc normatiu dacord amb la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, i la normativa de desenvolupament, per a ladopció de mesures dirigides a la mitigació i a ladaptació al canvi climàtic que garantisquen una transició ordenada cap a un model social, econòmic i ambiental resilient i neutre en carboni. A tals efectes són finalitats específiques daquesta llei:
a) Reduir les emissions de gasos defecte dhivernacle i incrementar la capacitat dels embornals de diòxid de carboni (CO), tot això tenint en compte els objectius que sobre aquest tema marquen la Unió Europea i el Govern dEspanya.
b) Avançar en ladaptació al canvi climàtic i reduir la vulnerabilitat de la societat valenciana davant els impactes adversos del canvi climàtic, des de la gestió del risc, i incorporant lanàlisi de la resiliència als efectes adversos en la planificació del territori, els sectors i activitats, les infraestructures i les edificacions.
c) Impulsar la transició energètica justa cap a un futur model social, econòmic i ambiental en què el consum de combustibles fòssils tendisca a ser nul, basada en la reducció progressiva de la seua intensitat energètica i en la promoció dun sistema energètic descentralitzat, democràtic i sostenible lenergia del qual provinga de fonts denergia renovables i preferentment de proximitat.
d) Definir un marc de governança climàtica multinivell dirigit a garantir leficàcia de lEstratègia valenciana de canvi climàtic i energia, del Pla valencià integrat denergia i canvi climàtic derivat daquesta i de les accions concretes que hagen dexecutar-se en àmbits sectorials específics.
e) Establir mecanismes que proveïsquen informació objectiva i avaluable sobre tots els aspectes relacionats amb el canvi climàtic, la seua avaluació temporal i els seus impactes.
f) Fixar els instruments de seguiment de les emissions de gasos defecte dhivernacle a la Comunitat Valenciana i per als diversos sectors, productes i serveis, durant tot el cicle de vida.
g) Establir pressupostos de carboni globals i desagregats a nivell sectorial prenent com a base el potencial de reducció.
h) Incorporar el canvi climàtic en les principals polítiques públiques afectades i en les actuacions del conjunt de la societat.
i) Fomentar la conscienciació social, leducació, la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació, que permeten reduir les emissions de gasos defecte dhivernacle en tots els sectors i millorar la resiliència del territori al canvi climàtic.
j) Promoure la participació ciutadana i la informació pública de la societat valenciana en lelaboració i lavaluació de les polítiques contingudes en aquesta llei.
k) Millorar leficiència energètica disminuint el consum denergia primària per unitat de producció conformement a la normativa de la Unió Europea.
Article 2. Àmbit daplicació
1. Les disposicions de la present llei sapliquen a qualsevol activitat pública i privada regulada per la legislació autonòmica vigent, que en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana:
a) siga responsable de lemissió de gasos defecte dhivernacle, estiga o no regulada per la normativa sobre règim de comerç de drets demissió de gasos defecte dhivernacle.
b) capture i retinga carboni.
c) siga susceptible millorar o empitjorar la resiliència del territori a lefecte del canvi climàtic.
d) siga susceptible dincidir o de veures afectada per riscos climàtics.
2. Són destinataris daquesta llei, i en conseqüència han de complir amb el que sestableix en les seues disposicions, les administracions públiques valencianes i les persones físiques i jurídiques de naturalesa privada. A lefecte daquesta llei, sentendrà per administracions públiques valencianes:
a) Ladministració de la Generalitat Valenciana, incloent el seu sector públic tal com es defineix en la llei 1/2015, de 6 de febrer, dHisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i Subvencions.
b) En làmbit de les seues respectives competències, els entitats locals següents: municipis; províncies.; entitats dàmbit territorial inferior al municipal instituïdes o reconegudes per la Generalitat; comarques o altres entitats que agrupen diversos municipis que puguen ser creades per la Generalitat; àrees metropolitanes; mancomunitats de municipis; organismes públics locals, com són els organismes autònoms i entitats públiques empresarials locals, vinculats o dependents de qualsevol de les entitats locals citades anteriorment, així com als consorcis dels quals formen part exclusivament aquestes entitats.
c) Les Universitats públiques valencianes, incloent les seues entitats vinculades o dependents.
Article 3. Principis rectors
Les actuacions derivades daquesta Llei i del seu desenvolupament es regiran pels principis reconeguts en el Dret nacional, comunitari i internacional daplicació en matèria denergia i clima i, molt especialment, en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, de 9 de maig de 1992, lAcord de París, adoptat el 12 de desembre de 2015, la Resolució aprovada per lAssemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 sobre Objectius de Desenvolupament Sostenible i la normativa europea, així com en els principis següents:
a) Desenvolupament sostenible, amb especial observança dun desenvolupament territorial i urbanístic sostenible en els termes establits en la seua legislació específica.
b) Descarbonització de leconomia valenciana, entenent per tal la consecució dun model socioeconòmic neutre en emissions de gasos defecte dhivernacle, millora de la seua competitivitat i foment de leconomia circular.
c) Precaució, protecció del medi ambient, «qui contamina paga» i responsabilitat mediambiental.
d) Transició justa.
e) No regressió.
f) Coordinació i cooperació administrativa.
g) Col·laboració públic-privada i responsabilitat compartida de les administracions públiques, de les empreses i de la societat en general.
h) Administració exemplar i innovadora.
i) Conscienciació i formació de la ciutadania.
j) Participació pública, transparència i informació ciutadana.
k) Equitat entre gèneres i perspectiva juvenil.
Article 4. Definicions
A lefecte de la present llei, els termes que en ella sempren tindran el sentit que sestableix en lannex I.
TÍTOL I
Governança climàtica i per a la transició ecològica
Article 5. Comissió del Consell per a coordinar les polítiques de canvi climàtic
El Consell ha destablir una comissió amb representants de diferents òrgans de ladministració del Consell, per a coordinar les polítiques de canvi climàtic, la planificació i el seguiment de la seua realització.
Article 6. Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient
1. El Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient, creat pel Decret 5/2016 de 22 març del Consell, és lòrgan assessor i via de participació dinstitucions i entitats públiques i privades en matèria de medi ambient en la Comunitat Valenciana, amb les funcions i procediment que sestableixen en la seua normativa reguladora. La seua composició serà paritària en dones i homes.
2. El Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient de la Comunitat Valenciana podrà crear, dacord amb el que sestablisca reglamentàriament, comissions especialitzades en matèria de canvi climàtic i transició ecològica promovent en elles la participació, informació i consulta a les organitzacions i entitats més representatives del teixit científic, social, econòmic i ambiental de la Comunitat Valenciana sobre les polítiques climàtiques.
Article 7. Funcions de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica
1. Les funcions que corresponen al departament competent en canvi climàtic i transició ecològica en làmbit de la present llei són:
a) Actualitzar, en cas necessari, lEstratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia, impulsar la seua implementació i supervisar el seu compliment. Així mateix, elaborar i impulsar laprovació de noves estratègies futures per a anar adaptant-les a la situació actual segons el context.
b) Elaborar els projectes de reglaments relacionats amb els objectius daquesta llei.
c) Impulsar lelaboració del Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic dacord amb el coneixement científic i els compromisos internacionals. Supervisar el desenvolupament dels treballs dexecució i elevar a aprovació el document final.
d) Impulsar, dinamitzar i coordinar les mesures educatives de comunicació, conscienciació i capacitació de la ciutadania dins de les competències deducació ambiental per a aconseguir una transició ecològica i justa.
e) Amb la finalitat delaborar lEstratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia i el Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic, sobre la base dels procediments i les metodologies adoptats internacionalment:
1) Establir els criteris per a la realització dels inventaris demissions i les projeccions en aquesta matèria amb la finalitat de fixar els objectius de reducció demissions.
2) Establir els criteris per a lelaboració dels escenaris climàtics en la Comunitat Valenciana per a diversos horitzons temporals.
3) Establir els criteris per a lavaluació de la vulnerabilitat i els riscos conseqüència del canvi climàtic en la Comunitat Valenciana, amb la finalitat didentificar els àmbits dacció prioritària per a ladaptació al canvi climàtic.
f) Definir els indicadors quantitatius i qualitatius de mitigació, descarbonització, adaptació al canvi climàtic, governança i impacte en leconomia i establir el seu seguiment, sobre la base dels procediments i les metodologies adoptats internacionalment.
g) Gestionar el Registre Valencià dIniciatives de Canvi climàtic previst en la present llei.
h) Atorgar les autoritzacions demissió de gasos defecte dhivernacle a les activitats subjectes a la normativa sobre comerç de drets demissió de gasos defecte dhivernacle, valorar els informes verificats corresponents a aquestes emissions i exercir la potestat sancionadora en les matèries de la seua competència.
i) Desenvolupar metodologies de càlcul demissions i aplicació al plantejament territorial i urbanístic, sobre la base dels procediments i les metodologies adoptats internacionalment.
j) Aplicar el règim sancionador previst en la present llei.
2. Donat el seu caràcter transversal, en la mesura que el seu desplegament afecte altres àmbits competencials de la Generalitat Valenciana, com a energia, territori, urbanisme, medi natural, etc. el desenvolupament daquestes funcions, en allò que siga oportú, es realitzarà en col·laboració i de manera coordinada amb els respectius òrgans competents.
Article 8. Comitè de Persones Expertes en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana
1. Es crea el Comitè de Persones Expertes en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana, com a òrgan cientificotècnic de consulta i assessorament del Consell en matèria de canvi climàtic i transició ecològica, adscrit a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, la composició del qual ha de ser equilibrada entre dones i homes.
2. El comitè, lobjecte del qual és lestudi i el diagnòstic del canvi climàtic en làmbit de la Comunitat Valenciana, assumeix les funcions següents:
a) Assessorar, a petició de la comissió del Consell per a coordinar les polítiques de canvi climàtic, en els aspectes tecnicocientífics del desenvolupament de lEstratègia valenciana de canvi climàtic i energia. Proposar les bases per modificar-la i revisar-la i assessorar quant a implementar-la i executar-la.
b) Detectar àrees no investigades en els estudis de mitigació de les emissions de gasos defecte dhivernacle, els escenaris regionalitzats de canvi climàtic i ladaptació als impactes del canvi climàtic a la Comunitat Valenciana.
c) Aprovar els dictàmens i els informes que selaboren en el si del comitè mateix o dels grups de treball. Validar metodologies per al desenvolupament dels instruments de referència per a la planificació del canvi climàtic.
d) Qualsevol altra funció que se li assigne per disposició legal o reglamentària per decret del Consell.
3. Formen part del Comitè de Persones Expertes en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana, com a membres:
a) President o presidenta: la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic o la persona en qui delegue.
b) Vocals: són designats mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica, entre experts científics i tècnics destacats en les respectives àrees de coneixement en làmbit del canvi climàtic, així com entre experts en difusió dinformació i comunicació ambiental.
c) La secretaria del Comitè de Persones Expertes i dels grups de treball que puguen constituir-se és exercida pel funcionari o funcionària públic adscrit al centre directiu competent en matèria de canvi climàtic, designat pel president o presidenta del Comitè de Persones Expertes, amb veu, però sense vot.
4. Lorganització, la composició i les normes de funcionament es determinaran mitjançant decret del Consell a proposta del conseller o consellera competent en matèria de canvi climàtic.
Article 9. Assemblea de la Ciutadania Valenciana pel Clima
1. LAssemblea de la Ciutadania Valenciana pel Clima és un fòrum de representació de la ciutadania que permeta la participació deliberativa, la generació de reflexions, coneixement col·lectiu envers el canvi climàtic i les polítiques públiques a desenvolupar en conseqüència.
2. Lassemblea ha de funcionar amb els principis de representativitat, imparcialitat, independència, organització autònoma, transparència i accés a la informació sobre el canvi climàtic amb caràcter previ a la participació.
3. La conselleria competent en transició ecològica ha de desenvolupar reglamentàriament, atesos els principis i objectius anteriors, la composició, organització i funcionament de lAssemblea de la Ciutadania Valenciana pel Clima.
TÍTOL II
Planificació en canvi climàtic
Article 10. Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia
1. LEstratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia és el marc general de les polítiques, plans i actuacions sectorials de la Generalitat Valenciana per a aconseguir els objectius establerts en aquesta llei. Els diferents plans, programes i projectes han dincorporar les directrius recollides en lestratègia.
2. LEstratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia ha de contindre, com a mínim:
a) Els objectius de reducció demissions per a aconseguir una economia neutra en carboni.
b) Els objectius destalvi energètic, de producció i de consum denergia renovable.
c) Els objectius en matèria dadaptació al canvi climàtic.
d) Les línies, mesures i actuacions vinculades per al compliment dels objectius assenyalats en els apartats anteriors.
e) Els instruments transversals o comuns a la mitigació i ladaptació, com són la investigació, divulgació i cooperació.
f) Elaboració dun conjunt dindicadors quantitatius i qualitatius de resiliència territorial.
g) Les actuacions de comunicació, participació i educació ambiental.
h) El sistema davaluació i seguiment de lestratègia.
3. Almenys cada cinc anys, a la vista del coneixement científic, dels avanços tècnics i la legislació vigent, han de revisar-se i, en cas de ser necessari, actualitzar-se els objectius de lestratègia vigent i les metes daquesta.
4. Lestratègia laprova el Consell, a proposta dels departaments competents en matèria de canvi climàtic i energia, amb la presa en consideració prèvia de la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic.
CAPÍTOL I
Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic
Article 11. Naturalesa i contingut
1. El Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic (dara en avant el Pla) és linstrument, integrat i transversal, dordenació i planificació dels objectius sectorials i de les accions específiques que es desenvoluparan per a donar resposta a les finalitats daquesta llei. El pla es revisarà i actualitzarà amb una periodicitat quinquennal.
2. Les determinacions del Pla obliguen a les diferents administracions públiques que exercisquen les seues funcions en territori valencià i a les persones físiques o jurídiques titulars dactivitats incloses en làmbit de la llei.
3. El contingut del pla, que sestablirà dacord amb els objectius i principis de la Unió Europea en matèria de canvi climàtic, la legislació bàsica estatal, levolució del coneixement científic i de la transferència tecnològica i amb lestratègia valenciana vigent, sestructurarà en els següents apartats:
a) Programa dAdaptació al canvi climàtic.
1) Objectius i indicadors quantitatius i qualitatius de lestat de resiliència del territori.
2) Polítiques específiques per a aconseguir aquests objectius.
3) Mecanismes de pilotatge de les polítiques implementades amb seguiment dels objectius per a avaluar el seu grau dassoliment.
4) Revisió i reformulació si escau del programa dacord amb el resultat obtingut del punt anterior.
b) Programa de Mitigació demissions de gasos defecte dhivernacle.
1) Objectius i contribucions quantitatives a nivell autonòmic i sectorial de reducció demissions i absorcions pels embornals i dels pressupostos de carboni en el marc de la planificació estatal.
2) Objectius destalvi i eficiència energètica i penetració denergies renovables, garantint la contribució a aquests objectius de tots els sectors de leconomia.
3) Polítiques i mesures específiques per a aconseguir aqueixos objectius.
4) Mecanisme de seguiment del programa, la seua avaluació i pròrroga.
c) Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica.
d) Anàlisi del possible impacte del Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic en matèria digualtat de gènere.
e) Dotació pressupostària desglossada per a la implementació de les actuacions
Article 12. Programa dadaptació al canvi climàtic
1. El Programa dAdaptació té per objecte reduir els riscos econòmics, ambientals i socials derivats del canvi climàtic mitjançant la incorporació de mesures dadaptació en els instruments de planificació autonòmica i local i en particular persegueix:
a) Orientar i establir les bases de disseny territorial en totes les escales per a assegurar la resiliència del territori davant els impactes del canvi climàtic.
b) Orientar i establir la programació dactuacions dadaptació al canvi climàtic de la societat valenciana, el teixit empresarial i productiu, lAdministració de la Generalitat i les entitats locals, segons una avaluació de riscos assumibles basada en un escenari comú.
c) Ampliar la base de coneixement sobre els impactes del canvi climàtic en el territori de la Comunitat Valenciana, promovent la sectorització de lentorn i laprofitament de lavaluació de les dades obtingudes aplicant tècniques dintel·ligència artificial, que permeta fer prospectiva i ser proactius com a administracions públiques.
d) Incentivar la participació de la societat civil i dels sectors privats en la identificació doportunitats i amenaces, posant a la seua disposició les dades obtingudes pels sistemes de monitoratge del medi ambient de la Generalitat, dacord amb la governança de dades de la Generalitat.
e) Efectuar un seguiment de lavaluació dels efectes del canvi climàtic sobre locupació i lactivitat econòmica.
2. Es consideraran àrees estratègiques per a ladaptació, almenys, les següents:
a) Aigua i recursos hídrics.
b) Sòls i desertificació.
c) Biodiversitat, àrees protegides i serveis ecosistèmics.
d) Serveis ambientals dels sistemes agrícoles, sistemes agrícoles periurbans.
e) Reducció del risc de desastres.
f) Energia.
g) Salut.
h) Forestal, caça i pesca.
i) Agricultura, ramaderia, aqüicultura.
j) Ordenació del territori, urbanisme, ciutat, edificació i habitatge.
k) Mobilitat i infraestructures viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries.
l) Indústria i comerç.
m) Turisme.
n) Litoral.
o) Assegurances i finances.
p) Educació, societat i estils de vida.
q) Migracions associades al canvi climàtic.
3. El Programa dAdaptació inclourà, almenys:
a) Els escenaris climàtics de referència, partint de les projeccions climàtiques disponibles a cada moment.
b) Lanàlisi de la resiliència del territori fent especial incidència en els sistemes forestals, agrícoles, litorals i fluvials i la seua connectivitat, així com les mesures necessàries per a assegurar la seua fortalesa.
c) Lanàlisi econòmica, social i ambiental dels principals impactes previstos en els escenaris climàtics per àrees estratègiques.
d) Els riscos i les possibles vulnerabilitats de la ciutadania i dels diferents sectors i ecosistemes davant el canvi climàtic, així com una anàlisi de la seua capacitat dadaptació.
e) Les mesures específiques dadaptació per a cadascuna de les àrees estratègiques i els àmbits territorials considerats vulnerables.
f) Les mesures de foment per a la participació de la iniciativa privada en les accions dadaptació.
g) Les línies dinvestigació i innovació prioritàries en matèria dadaptació.
h) La previsió financera i la programació temporal de les mesures dadaptació.
i) Els instruments per al seguiment, avaluació del programa i el compliment dels objectius dadaptació, així com els mecanismes de correcció previstos en el cas de desviament daquests objectius.
Article 13. Programa de mitigació demissions de gasos defecte dhivernacle
1. El Programa de mitigació demissions de gasos defecte dhivernacle té per objecte establir les accions necessàries per a aconseguir els objectius globals de reducció demissions establits en aquesta llei, així com la coordinació, seguiment i impuls de les polítiques, plans i actuacions que contribuïsquen a aquesta reducció i la transició cap a un nou model energètic.
2. Es consideren àrees estratègiques per a la mitigació, demissions, almenys, les següents:
a) Indústria.
b) Agricultura, ramaderia, aqüicultura i pesca.
c) Edificació i habitatge.
d) Energia.
e) Residus.
f) Transport i mobilitat.
g) Usos del sòl, canvis del sòl i silvicultura.
h) Turisme.
i) Comerç.
j) Administracions públiques.
k) Universitats i centres educatius.
3. El Programa de mitigació demissions de gasos defecte dhivernacle inclourà almenys:
a) Lanàlisi econòmica, social i ambiental dels impactes de la transició energètica per àrees estratègiques.
b) La planificació energètica de la Comunitat Valenciana per a almenys les pròximes dues dècades.
c) Un pressupost de carboni quinquennal, de caràcter indicatiu, coherent amb els objectius de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle, mitjançant el qual sestablirà el volum de carboni disponible per a leconomia valenciana en el seu conjunt.
d) Objectius i contribucions quantitatives a nivell autonòmic i sectorial de reducció demissions i absorcions pels embornals i dels pressupostos de carboni en el marc de la planificació estatal.
e) Objectius destalvi i eficiència energètica i penetració denergies renovables, garantint la contribució a aquests objectius de tots els sectors de leconomia.
f) Polítiques i mesures específiques per a aconseguir aqueixos objectius.
g) La previsió financera i la programació temporal de les mesures de mitigació demissions i transició energètica.
h) Mecanisme de seguiment del programa, la seua avaluació i pròrroga.
Article 14. Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica
1. El Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica té per objecte establir les accions necessàries de comunicació i educació perquè la ciutadania prenga un paper actiu en la lluita contra el canvi climàtic, prenent consciència de la crisi climàtica, assumint la transició ecològica i implicant-se en el desenvolupament de les polítiques de mitigació i dadaptació en tots els nivells.
2. El Programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica ha de preveure almenys:
a) Accions de comunicació, diferenciant les zones urbanes del litoral de les zones forestals de linterior, per a sensibilitzar, conscienciar i millorar el coneixement sobre canvi climàtic a la Comunitat Valenciana, així com per a capacitar la ciutadania en els comportaments que li permeten transitar cap a un estil de vida baix en carboni.
b) Accions deducació ambiental, formació i transferència de coneixement en matèria de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Sha de prestar una especial atenció a les accions formatives del sistema educatiu valencià, així com a aquelles accions dinformació i comunicació dirigides especialment a aquells públics als quals és més difícil arribar a través dels canals de comunicació habituals, així com a la infància i a ladolescència.
c) Accions dinformació, formació, capacitació, assessorament i orientació per a projectes de desenvolupament local sostenible vinculats a la protecció de la naturalesa, a leconomia circular i al desenvolupament de fonts denergia renovables als municipis rurals de linterior de la Comunitat Valenciana.
d) Accions de voluntariat ambiental en matèria de canvi climàtic.
e) Eines i procediments per a laccés públic a la informació sobre canvi climàtic i els seus efectes.
f) Línies de participació i col·laboració de la societat civil en la lluita contra el canvi climàtic.
g) La previsió financera i la programació temporal de les mesures.
h) Els instruments per al seguiment i lavaluació del programa, incloent els de la incorporació dels principis digualtat de gènere i la diversitat de col·lectius i situacions.
i) Identificació i coordinació daquells agents clau en la realització de tasques de comunicació i participació.
j) Accions formatives per a persones treballadores en la gestió dels riscos des de la perspectiva climàtica en els centres de treball, que fomenten la corresponsabilitat com a actors clau en lexecució i la proposta de bones pràctiques en empreses.
3. Les activitats de comunicació han dutilitzar totes les eines comunicatives al seu abast. Shan demprar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i sha de recaptar el suport dels mitjans audiovisuals de la ràdio i la televisió valencianes (RTVV), on es dissenyaran campanyes específiques de comunicació i formació a la ciutadania.
Article 15. Pressupostos de carboni
1. Els pressupostos de carboni, com a mecanisme de planificació i seguiment per a la integració dels objectius de la present llei en les polítiques sectorials, seran aprovats per la conselleria competent en canvi climàtic, i tenen la finalitat de definir el repartiment, entre els diferents sectors dactivitat econòmica, dels objectius de reducció demissions difuses, i de marcar la quantitat total demissions per al conjunt de la Comunitat Valenciana, tot això en el marc dels objectius fixats per la Unió Europea i la legislació bàsica.
2. Els pressupostos de carboni, sobre una base científica, es fixaran de forma quinquennal i es prendran com a base per a la fixació dobjectius de reducció demissions i eficiència energètica, que shauran de complir progressivament per sectors.
3. Per a establir cada pressupost de carboni shauran de tindre en compte, entre altres factors, els impactes sobre els diferents sectors i el potencial tècnic de reducció demissions de cadascun, les circumstàncies econòmiques i socials, la competitivitat i la política energètica.
4. Els pressupostos de carboni seran públics i accessibles per via telemàtica en la pàgina web de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i a través del Portal de Transparència.
Article 16. Objectius de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle, energies renovables i eficiència energètica
1. El Pla valencià integrat denergia i canvi climàtic ha de preveure les quotes quinquennals de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle amb la finalitat daconseguir progressivament, prenent com a base de càlcul lany 1990, els objectius següents:
a) Almenys el 40% per a lany 2030.
b) La neutralitat per a lany 2050.
Aquests objectius tenen caràcter vinculant per a les emissions difuses i indicatiu per a les no difuses.
2. El Pla valencià integrat denergia i canvi climàtic ha de concretar quotes quinquennals destalvi i eficiència energètica, i ha de prendre com a base el consum primari per unitat de PIB registrat en lexercici 2007 per a aconseguir una reducció en el consum primari almenys del 35,4% per a lany 2030.
Així mateix, el pla ha destablir els criteris mínims deficiència energètica que han de complir les infraestructures i instal·lacions públiques.
3. El Pla valencià integrat denergia i canvi climàtic ha de preveure les mesures necessàries per a avançar cap a la major autosuficiència energètica, de manera que lany 2030 hi haja la capacitat per a generar al territori de la Comunitat Valenciana, mitjançant energies renovables, almenys el 70% de lenergia elèctrica produïda en aquest territori. El pla ha de preveure quotes quinquennals de penetració denergies renovables, per tecnologies, amb la finalitat daconseguir progressivament els objectius següents, definits com a proporció de lenergia final consumida al territori valencià dalmenys el 42% per a lany 2030.
4. Els objectius de la planificació en matèria climàtica establits en el aquest article tenen caràcter de mínims, si bé shan dadaptar al que determinen a cada moment les institucions de la Unió Europea o els corresponents instruments de planificació aprovats per lEstat. Aquesta adaptació sefectua mitjançant decret del Consell.
5. La modificació dels objectius establits en els apartats 1, 2 i 3, que sefectua mitjançant decret del Consell, representa un increment de lobjectiu i la senda vigents, és a dir, no pot suposar una disminució mediambiental, i han de reflectir la major ambició possible.
Article 17. Tramitació i aprovació del Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic
1. El Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic serà aprovat pel Consell a proposta del departament competent en matèria de canvi climàtic mitjançant Decret, prèvia presa en consideració de la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic.
2. El Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient i el Comité dExperts de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana informaran de manera prèvia a la seua aprovació. Així mateix, el Consell Assessor i de Participació informarà del seguiment del Pla en els informes intermedis i en finalitzar, coneixerà els resultats i impulsarà recomanacions i noves mesures.
3. Lelaboració del Pla correspondrà a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica, qui garantirà en la seua elaboració la participació real i efectiva de la ciutadania, així com de les administracions públiques afectades, donant compliment a les obligacions en matèria de participació pública en la presa de decisions ambientals derivades de la normativa en vigor en aquesta matèria.
4. La conselleria competent en canvi climàtic i transició ecològica realitzarà avaluacions intermèdies amb periodicitat anual, avaluant el compliment dels objectius, programes, actuacions i indicadors i proposant, en el seu cas, recomanacions i noves mesures per al seu compliment.
La persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica presentarà anualment al Consell i davant les Corts Valencianes lavaluació intermèdia sobre el grau de desenvolupament i compliment del Pla i els seus programes. Aquesta avaluació serà pública.
5. Així mateix, en finalitzar cada període quinquennal, la conselleria competent en canvi climàtic i transició ecològica aprovarà linforme final de compliment dels objectius, actuacions i indicadors establits, proposant, en el seu cas, recomanacions i noves mesures per al següent període de planificació. Dels resultats daquest informe es donarà compte al Consell i es presentarà davant les Corts Valencianes. Aquest informe serà públic.
CAPÍTOL II
Altres instruments de planificació
Article 18. Plans dAcció per al Clima i lEnergia Sostenible
1. Els municipis de la Comunitat Valenciana, en el marc de les seues competències, aprovaran Plans dAcció per al Clima i lEnergia Sostenible (PACES), dacord amb la metodologia adoptada en làmbit de la Unió Europea. En cas que existisca entitat de gestió territorial supramunicipal, aquesta podrà elaborar aquests plans atés el conjunt de municipis que integren lentitat de gestió, com les mancomunitats de municipis o les àrees metropolitanes.
2. Aquests plans hauran de ser coherents amb el Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic i amb el Registre valencià diniciatives de canvi climàtic.
3. Els municipis de població inferior a 5.000 habitants podran aprovar els plans de manera mancomunada o individual.
4. Aquests plans tindran el següent contingut mínim:
a) Anàlisi i lavaluació demissions de gasos defecte dhivernacle.
b) Identificació i caracterització de riscos i vulnerabilitats causades pel canvi climàtic.
c) Objectius i les estratègies per a la mitigació i ladaptació al canvi climàtic, que incloga les possibles modificacions adequades del planejament urbanístic i les ordenances municipals.
d) Accions de comunicació, conscienciació i formació
e) Regles per a lavaluació i seguiment del pla.
5. Els PACES podran finançar-se amb el Fons per a la Transició Ecològica si els municipis apliquen mesures fiscals o altres regulacions al seu abast que incentiven les bones pràctiques, afavorint la mitigació i disminuint la vulnerabilitat, i penalitzen les males pràctiques.
6. Quan siga obligatòria la formulació dun pla de mobilitat, dacord amb la normativa autonòmica vigent en matèria de mobilitat, aquest pla sintegrarà en els PACES.
7. Els ajuntaments han delaborar i aprovar, cada dos anys, un informe sobre el grau de compliment de les seues PACES.
Article 19. Planificació de les instal·lacions denergies renovables
1. El Consell ha destablir la planificació de les instal·lacions destinades a la producció denergies renovables, dacord amb els requeriments i els procediments establits en el text refós de la Llei dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, i la normativa sectorial que se li aplique.
2. La planificació ha dordenar territorialment la ubicació de les energies renovables, com també de les instal·lacions devacuació i els reforços de xarxa necessaris per a ladequada connexió en el sistema elèctric en la Comunitat Valenciana, per mitjà de lestabliment de zones daptitud ambiental i territorial per a la implantació de les instal·lacions denergia solar fotovoltaica, denergia eòlica i altres possibles fonts denergies renovables, fomentant un model energètic distribuït i sostenible. Ha dincorporar condicionants, mesures preventives i correctores dels possibles impactes negatius a nivell agrari, ambiental i paisatgístic. També pot determinar les zones de desenvolupament prioritari regulades en larticle 48.
3. La planificació ha dajustar-se als objectius i les determinacions del Pla valencià integrat denergia i canvi climàtic, i adaptar-se a les previsions daquesta llei, dacord amb el que sestableix en el text refós de la Llei dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny i en la normativa sectorial que se li aplique.
4. Sha de fomentar des del Consell la implantació dinstal·lacions agrofotovoltaiques.
CAPÍTOL III
Instruments de referència per a la planificació
Article 20. Escenaris climàtics de la Comunitat Valenciana
1. La conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica comptarà amb els Escenaris Climàtics de la Comunitat Valenciana realitzats segons es determine en el Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic. Aquests escenaris es prendran com a referència en la planificació de la Comunitat Valenciana i sactualitzaran segons els avanços científics que es vagen produint.
2. Per a lavaluació dels efectes del canvi climàtic, els Escenaris Climàtics es calcularan amb els horitzons temporals que es determinen en el Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic.
Article 21. Inventari demissions de gasos defecte dhivernacle en la Comunitat Valenciana
1. Per a realitzar el seguiment de les emissions i la planificació de les polítiques, la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica elaborarà lInventari demissions a latmosfera i dembornals de CO de la Comunitat Valenciana, amb periodicitat anual, no prorrogable. Linventari selaborarà dacord amb els criteris definits per la Unió Europea i pel Grup Intergovernamental dExperts en Canvi Climàtic.
2. Aquest inventari inclourà les emissions naturals i antropogèniques per fonts demissió i labsorció per embornals. També especificarà les projeccions daquestes emissions dacord amb els criteris i escenaris vigents dàmbit internacional.
3. Linventari serà públic i accessible per via telemàtica en la pàgina web de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i a través del Portal de Transparència.
4. Amb una periodicitat no superior a cinc anys, la conselleria amb competències en canvi climàtic elaborarà la petjada de carboni de la Comunitat Valenciana, en la qual, a més de les emissions estimades dacord amb linventari a què es refereix lapartat 2, han de tindre en compte les importacions i exportacions.
CAPÍTOL IV
Perspectiva climàtica i altres mesures de planificació
Article 22. Perspectiva climàtica
1. En els procediments delaboració de lleis i de disposicions de caràcter general i en lactivitat planificadora que promoguen o aproven les administracions públiques valencianes, shaurà dincorporar la perspectiva climàtica, de conformitat amb els estàndards o els objectius indicats en aquesta llei i en el Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic.
2. Lòrgan encarregat de tramitar qualsevol iniciativa normativa o planificadora haurà dincorporar, amb caràcter preceptiu, una avaluació dimpacte climàtic, que tindrà per objecte analitzar la repercussió del projecte en la mitigació i ladaptació al canvi climàtic.
Article 23. Perspectiva climàtica en els pressupostos
Shaurà dincorporar la perspectiva climàtica en el projecte de llei de pressupostos generals de la Generalitat i en els projectes de pressupostos de les administracions públiques valencianes. A aquest efecte, els òrgans competents valoraran en les corresponents memòries limpacte dels respectius programes pressupostaris en els objectius del Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic.
Article 24. Perspectiva climàtica en els instruments de planificació
1. La nova formulació, adaptació o revisió dels plans sectorials i territorials de caràcter supramunicipal incorporaran la perspectiva climàtica en el procés davaluació ambiental. Així mateix, la documentació ambiental dels instruments de planejament municipal estructural i dels instruments de planejament municipal que desenvolupen ordenació detallada inclouran també aquesta perspectiva en el procés davaluació ambiental.
La perspectiva climàtica inclourà, almenys, les següents anàlisis:
a) Una anàlisi del seu impacte sobre les emissions de gasos defecte dhivernacle directes i indirectes, així com mesures destinades a minimitzar-les o compensar-les en cas que no es puguen evitar.
b) Una anàlisi de riscos i vulnerabilitat actual i prevista davant els efectes del canvi climàtic i mesures destinades a reduir-la.
c) Una avaluació de les necessitats energètiques del seu àmbit dactuació i la determinació de les mesures necessàries per a minimitzar-les i per a garantir la generació denergia dorigen renovable.
2. Els plans generals dordenació municipal reservaran una o diverses zones de sòl destinades a la generació denergia renovable amb una superfície suficient per a atendre les necessitats denergia que demanden els nous desenvolupaments urbanístics previstos en el planejament municipal.
Article 25. Avaluació ambiental
1. En els procediments davaluació ambiental dels plans, programes i projectes que estan subjectes a aquesta, shauran de tindre en compte els objectius daquesta llei i els del Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic.
2. En els informes que emeta el departament amb competències en matèria de canvi climàtic en aquests procediments savaluarà el potencial impacte directe i induït sobre el consum energètic i emissions de gasos defecte dhivernacle, i avaluació del risc climàtic, així com ladequació al Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic i a la normativa vigent en matèria de canvi climàtic.
TÍTOL III
Reducció demissions en les polítiques sectorials
CAPÍTOL I
Reducció demissions
Article 26. Principis dactuació
1. Els destinataris daquesta llei del article 2.2, estan obligats a col·laborar en les polítiques públiques de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle en el marc de la legislació estatal bàsica i dels instruments de planificació previstos en la present llei.
2. La Generalitat impulsarà la reducció demissions en làmbit de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana i la incentivarà en tots els sectors de lactivitat econòmica.
3. La Generalitat posarà a labast dels sectors públic i privat guies tècniques i eines per a facilitar els càlculs de petjada de carboni i dabsorció de gasos defecte dhivernacle, així com les actuacions per a aconseguir reduccions demissions.
4. Les administracions competents impulsaran mesures de comunicació, conscienciació i formació en tots els sectors dactivitat per a afavorir la comprensió de les causes, el significat i labast de la crisi climàtica, així com per a facilitar lús sostenible dels recursos, i realitzar qualsevol activitat amb criteris de descarbonització.
Article 27. Emissions no difuses
Les grans i mitjanes empreses que desenvolupen totalment o parcialment la seua activitat a la Comunitat Valenciana i que estiguen sotmeses al règim de comerç de drets demissió de gasos defecte dhivernacle prevists en la Llei 1/2005, de 9 de març, estan obligades:
a) A calcular i a acreditar anualment la petjada de carboni corresponent en les activitats que duguen a terme a la Comunitat Valenciana, dacord amb el que sestablisca en la normativa vigent.
b) Al compliment de les obligacions registrals establides en larticle 30 daquesta llei.
Article 28. Emissions difuses
1. Les grans i mitjanes empreses que desenvolupen totalment o parcialment lactivitat a la Comunitat Valenciana i que no estiguen sotmeses al règim de comerç de drets demissió de gasos defecte dhivernacle han de reduir progressivament les emissions, amb la finalitat daconseguir els objectius establits en aquesta llei.
2. A lefecte del que hi ha disposat en lapartat anterior, els indicadors de referència per a la reducció demissions difuses shan de fixar en el Pla valencià integrat denergia i canvi climàtic i representen lobjectiu per a leficiència expressat en emissions específiques per a cadascuna de les categories dactivitats, en funció del sector, del subsector o de la branca dactivitat corresponent.
3. Els indicadors de referència poden ser de serveis, de processos, dactivitats o dinstal·lacions. Shan de referir a les emissions directes i a les emissions indirectes associades a lelectricitat i lenergia importada, i han de permetre la comparació de leficiència en condicions homogènies. Es determinen tenint en compte les particularitats de cada sector, les reduccions ja aconseguides i les millors tècniques i tecnologies disponibles a cada moment, així com la seua viabilitat tècnica i econòmica.
4. Les empreses a què fa referència lapartat 1 daquest article estan obligades:
a) A calcular i acreditar anualment la petjada de carboni corresponent en el conjunt de les activitats que duguen a terme a la Comunitat Valenciana, dacord amb el que sestablisca reglamentàriament.
b) A complir les obligacions registrals establides en larticle 30 daquesta llei.
c) A elaborar i executar plans de reducció demissions i a presentar-los a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic en els termes que reglamentàriament es determine.
d) A adequar les seues actuacions als plans de reducció i als indicadors de referència de reducció demissions.
5. Els càlculs i els plans esmentats poden agregar-se per al conjunt de les instal·lacions i de les activitats de cada empresa en el territori de la Comunitat Valenciana, i poden incloure informació relativa a les emissions indirectes diferents a les definides en el punt 3.
6. En els casos en què les empreses no presenten els plans de reducció demissions en el termini establert, no hagen fixat objectius adequats de reducció o no hagen justificat la realització de les actuacions necessàries per a aconseguir aquests objectius, la conselleria competent en matèria de canvi climàtic ha de formular els requeriments necessaris per a corregir lactuació empresarial, sense perjudici de la imposició de les sancions que pertoquen a conseqüència daquests incompliments en els termes establerts en el títol VII daquesta llei.
Article 29. Compensació demissions difuses
1. La Generalitat Valenciana establirà mecanismes voluntaris de compensació demissions no subjectes al règim de comerç de drets demissió de gasos defecte dhivernacle mitjançant la participació o laportació a projectes de recuperació, protecció o gestió decosistemes, activitats agràries o altres projectes dabsorció de CO, que es duguen a terme en la Comunitat Valenciana.
2. Les entitats subjectes a les obligacions de reducció demissions dacord amb larticle 29.1 anterior podran substituir una part de les obligacions de reducció esmentades amb els mecanismes de compensació regulats en aquest article.
Article 30. Registre valencià diniciatives de canvi climàtic
1. Es crea el Registre valencià diniciatives de canvi climàtic amb lobjectiu que consten públicament els compromisos assumits per organismes, entitats i empreses de la Comunitat Valenciana en relació amb ladopció daccions que tinguen com a finalitat la reducció demissions de gasos defecte dhivernacle i ladaptació al canvi climàtic.
2. Aquest Registre es coordinarà i serà interoperable amb el Registre de petjada de carboni, compensació i projectes dabsorció de diòxid de carboni de lOficina Espanyola de Canvi Climàtic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, dacord amb el que sestableix en la Llei 40/2015, d1 doctubre, de règim jurídic del sector públic.
3. La inscripció es limitarà a organitzacions, organismes, entitats i empreses que desenvolupen una activitat econòmica, bé perquè la seua seu, domicili social, delegació o establiment permanent se situen en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana, bé perquè desenvolupen la seua activitat econòmica en aquest àmbit encara que no tinguen seu, domicili social, delegació o establiment permanent en aquesta.
4. El Registre valencià dIniciatives de canvi climàtic disposa de quatre seccions:
a) Càlcul i reducció de petjada de carboni, per a inscriure la petjada de carboni anual de lorganització i informar sobre la reducció demissions de GEH.
b) Projectes dabsorció de diòxid de carboni, per a inscriure projectes que acrediten labsorció de diòxid de carboni a través dun canvi dús del sòl o un canvi en la gestió.
c) Compensació de petjada de carboni, per a inscriure accions de compensació de petjada de carboni mitjançant absorcions realitzades per les organitzacions inscrites en la secció de projectes dabsorció de diòxid de carboni.
d) Accions dadaptació al canvi climàtic, per a inscriure lanàlisi de risc climàtic i informar sobre les accions desenvolupades en matèria dadaptació al canvi climàtic.
5. La inscripció en la secció a) del Registre, de càlcul i reducció de petjada de carboni, serà de caràcter obligatori per a les organitzacions que complisquen almenys una de les següents condicions:
a) Centres de treball afectats per la normativa de Comerç Europeu de Drets dEmissió de Gasos dEfecte dhivernacle.
b) Entitats no afectades per la normativa de Comerç Europeu de Drets dEmissió de Gasos dEfecte dhivernacle que pertanyen a alguna de les següents categories:
1) Ajuntaments de municipis de més de 5.000 habitants, pel que fa a lorganització administrativa pròpia de ladministració municipal.
2) Centres de treball del sector industrial amb un consum energètic final anual superior a 500 tones equivalents de petroli dalgunes de les següents activitats segons la Classificació Nacional dActivitats Econòmiques (CNAE 2009):
1.r Grup B: Indústries extractives.
2.n Grup C: Indústria manufacturera.
3.r Grup D: Subministrament denergia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat.
4.t Grup E: Subministrament daigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació.
5.é Grup F: Construcció.
3) Centres de treball privats en la Comunitat Valenciana amb un consum energètic final anual superior a 40 tones equivalents de petroli dalgunes de les següents activitats (CNAE 2009):
1.r Grup G: Comerç a lengròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes.
2.n Grup I: Hostaleria.
3.r Grup J: Informació i Comunicacions.
4.t Grup K: Activitats financeres i dassegurances.
5.é Grup L: Activitats immobiliàries.
6.é Grup M: Activitats professionals, científiques i tècniques.
7.é Grup P: Educació.
8.é Grup Q: Activitats sanitàries i de serveis socials.
9.é Grup R: Activitats artístiques, recreatives i dentreteniment.
10.é Grup S: Altres serveis.
4) Les empreses de transport pesat privat de mercaderies i passatgers la flota dels quals supere les 10 unitats
6. Amb la finalitat destablir el consum energètic total anual dun establiment es farà una mitjana del consum anual dels últims tres anys.
7. La inscripció de la resta dorganitzacions en la secció a) del Registre serà voluntària.
8. Les entitats inscrites en la secció a) del Registre, de càlcul i reducció de petjada de carboni, deuran:
a) Calcular i reportar anualment la petjada de carboni de les emissions no afectades per la normativa de Comerç Europeu de Drets dEmissió de gasos defecte dhivernacle de la manera que es determine reglamentàriament.
b) Elaborar i executar plans de reducció demissions i presentar-los a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic i transició ecològica en els termes que reglamentàriament sestablisquen.
c) Complir amb les obligacions dinscripció en el Registre Valencià dIniciatives de Canvi Climàtic segons sestableix en la present llei.
9. La inscripció de qualsevol organització en la secció b, Projectes dabsorció de diòxid de carboni, en la secció c, compensació de petjada de carboni i en la secció d, Accions dadaptació al canvi climàtic serà voluntària. Aqueixes accions podran ser pactades amb la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, dacord amb els escenaris i informació existent.
10. Per Decret del Consell es fixara el funcionament, contingut i condicions per a la inscripció, dacord amb la legislació procedimental administrativa comuna de les administracions publiques aplicable als registres administratius.
CAPÍTOL II
Eficiència Energètica
Article 31. Obligacions generals
1. Lenergia ha de ser usada de manera racional, utilitzant sistemes eficients i procurant el màxim estalvi.
2. En els edificis de nova construcció, en la reforma o rehabilitació dels edificis existents, en les infraestructures públiques i en les instal·lacions i aparells es compliran les mesures destalvi i eficiència energètica que sestablisquen dacord amb aquest capítol.
Els conceptes de reforma i rehabilitació sentendran dacord amb el que estableix el Codi Tècnic de lEdificació aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, o aquell que ho substituïsca.
3. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana posaran en marxa línies dacció per a incrementar leficiència energètica. Aquestes línies dacció podran seguir estratègies de finançament basades en mecanismes de recuperació de les inversions realitzades (finançament a tercers, retorn de la inversió inicial sobre la base dels estalvis aconseguits, etc.).
Secció 1.ª
Edificació, rehabilitació i regeneració urbana
Article 32. Mesures de foment
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana impulsaran la reducció demissions en el procés constructiu de les edificacions i lús de materials de construcció de baix impacte ambiental, preferentment dorigen local. En aquest sentit, es promourà el càlcul de la petjada de carboni en els projectes de noves edificacions.
2. Així mateix, facilitaran i incentivaran la rehabilitació dels edificis existents i la construcció de nous edificis amb una qualificació energètica superior a la que exigisca la normativa vigent. La conselleria competent en matèria de canvi climàtic, en col·laboració amb el departament competent en matèria dhabitatge, elaborarà una guia de millors pràctiques.
3. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana fomentaran lobtenció de certificacions de construcció sostenible que avaluen, per a la construcció, ús i desmantellament dels edificis, la reducció demissions de gasos defecte dhivernacle, leficiència energètica, lestalvi daigua i la disminució dels residus, de conformitat amb normes, estàndards o sistemes de certificació reconeguts a nivell nacional o internacional.
4. Les administracions públiques establiran programes de subvencions, dajudes i polítiques fiscals destinades a aconseguir eficiència energètica en la rehabilitació dhabitatges, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables. Així mateix, es podran establir estratègies de finançament basades en mecanismes de recuperació de les inversions realitzades a partir de lestalvi energètic.
5. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana fomentaran lús de materials de construcció i rehabilitació atés lanàlisi del seu cicle de vida i la seua petjada de carboni, de conformitat amb normes, estàndards o sistemes de certificació reconeguts a nivell nacional o internacional.
6. El Consell, en làmbit de les seues competències, podrà modificar els instruments fiscals relatius a lhabitatge, els residus i les activitats econòmiques, entre altres, per a incentivar en el sector privat actuacions de mitigació del canvi climàtic, dadaptació a aquest i el foment de la generació distribuïda. Així mateix, el Consell fomentarà i assessorarà perquè els entitats locals també adapten els seus instruments fiscals en la mateixa línia.
7. Les mesures establides en els apartats anteriors, la reglamentació tècnica sobre energia i lestratègia a llarg termini per a la rehabilitació dedificis seran coherents amb els objectius establits en els successius plans integrats dEnergia i Clima.
8. Se exceptuen de les obligacions recollides en els articles 33, 34, 35 i 36 daquesta llei els edificis industrials i els agrícoles no residencials, o part daquests, de baixa demanda energètica. Així mateix, el compliment daquestes obligacions en els edificis protegits quedarà condicionat a la seua compatibilitat amb la protecció patrimonial, podent-se implementar mesures compensatòries en el cas dincompatibilitat.
Article 33. Eficiència energètica en edificacions
1. Per Decret del Consell es fixaran reglamentàriament els requisits i els valors addicionals als mínims previstos en la legislació bàsica estatal en matèria deficiència energètica, que hauran de complir les edificacions de nova construcció i les reformes i rehabilitacions de les existents.
2. Les noves edificacions que es construïsquen hauran de ser edificis de consum energètic quasi nul, en les condicions definides en el Codi Tècnic de lEdificació, aprovat per Reial decret 314/2006, de 17 de març, desenvolupat recentment per Reial decret 390/2021, d1 de juny.
3. Les administracions públiques valencianes afavoriran lagrupació en instal·lacions centralitzades per a les comunitats de veïns i veïnes com a mecanisme de millora de la gestió energètica de ledifici.
Article 34. Certificacions deficiència energètica
El Consell establirà reglamentàriament la informació addicional que hagen dincorporar els certificats deficiència energètica de les noves edificacions i de les edificacions existents, quan, dacord amb la legislació bàsica estatal, aquests siguen exigibles.
En tot cas, els certificats deficiència energètica incorporaran informació de la despesa energètica de ledifici, així com un informe de propostes de millora deficiència energètica que inclourà lordre de prioritat daquestes, així com una estimació dels terminis de recuperació de la inversió o de la rendibilitat durant el seu cicle de vida útil.
Article 35. Atorgament de llicències
1. No es podrà atorgar la llicència de primera ocupació a noves edificacions sense disposar prèviament del certificat deficiència energètica a què fa referència larticle 34 anterior, degudament inscrit.
2. Així mateix, no es podrà atorgar el certificat de final dobra del tècnic per a obres de rehabilitació, de reforma o canvi dús dedificacions existents sense disposar prèviament de linforme davaluació de ledifici, degudament inscrit.
3. El que sestableix en els punts anteriors saplicarà a aquells casos en què el certificat deficiència energètica siga exigible dacord amb la legislació bàsica estatal vigent.
Article 36. Sistemes de gestió energètica
1. Tots els edificis o unitats daquests que disposen dinstal·lacions amb una potència tèrmica nominal instal·lada superior a 70 kW o una potència elèctrica contractada superior a 100 kW, hauran de disposar de sistemes de gestió energètica, de conformitat amb normes, estàndards o sistemes de certificació reconeguts a nivell nacional o internacional.
2. Els sistemes de gestió energètica inclouran els elements que es determinen reglamentàriament i, en tot cas:
a) La qualificació de ledifici en el seu conjunt i la qualificació energètica de les corresponents instal·lacions tèrmiques.
b) Mesures destalvi, deficiència energètica i de generació renovable.
c) El seguiment anual del compliment del Reglament dinstal·lacions tèrmiques en els edificis i la documentació requerida per aquest reglament i la resta de normativa vigent en matèria deficiència energètica i de generació renovable.
d) El seguiment anual del consum energètic de les edificacions.
3. Els sistemes de gestió energètica inclouran el regulat en la normativa sobre eficiència energètica vigent, referent a auditoria energètica, acreditació de proveïdors de serveis i auditors energètics i promoció de leficiència del subministrament denergia.
4. Els sistemes es podran presentar de forma agregada per al conjunt de les activitats duna mateixa entitat o empresa i en tot cas acreditaran el compliment de la normativa vigent deficiència energètica en la totalitat de les instal·lacions que formen part daquesta.
5. Per Decret del Consell es determinarà el contingut i la periodicitat dels sistemes, els termes de la comunicació a lòrgan competent en matèria denergia, el règim davaluació de resultats i el distintiu que acredite el seu compliment i vigència.
6. Els subjectes obligats exhibiran el distintiu del sistema de gestió energètica en un lloc destacat i visible de limmoble.
7. No serà exigible el sistema de gestió quan es presente en la conselleria competent en matèria denergia la documentació completa de lauditoria deficiència energètica prevista en la norma bàsica estatal, en relació amb les edificacions i les instal·lacions incloses en lauditoria, quan aquesta acredite el compliment de la normativa vigent en matèria deficiència energètica, sense perjudici de lobligació dexhibir el corresponent distintiu.
Article 37. Regeneració urbana
1. Les mesures que sadopten en matèria de planejament urbanístic de conformitat amb el text refós de la Llei del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, en el disseny i execució de projectes durbanització de noves àrees urbanes o en la regeneració despais urbans degradats han danar encaminades a un canvi de model urbanístic que prioritze la rehabilitació del parc dhabitatges i els edificis de consum energètic quasi nul i a reduir la vulnerabilitat i les emissions de gasos defecte dhivernacle, i concretament han danar encaminades a:
a) Ladaptació de la normativa urbanística i energètica perquè les noves àrees residencials siguen el màxim dautosuficients energèticament i es dissenyen dacord amb la següent jerarquia de criteris: reduir la demanda energètica, ser eficients en el disseny dels sistemes que cobreixen la demanda energètica, aprofitar els recursos energètics locals, promoure lús de materials de construcció de baix impacte ambiental i compensar les emissions de diòxid de carboni derivat de limpacte energètic dels edificis amb parcs de generació a partir de fonts renovables.
b) El foment de lús denergia procedent de fonts renovables en el sector de ledificació.
c) Ladaptació de la normativa urbanística i ambiental perquè tant les figures de nous planejaments urbanístics, les seues modificacions i revisions que estiguen subjectes a avaluació ambiental estratègica ordinària com el planejament territorial incorporen, dins de lestudi ambiental estratègic, una anàlisi quantitativa i una valoració descriptiva de limpacte sobre les emissions de gasos defecte dhivernacle i els impactes del canvi climàtic sobre el nou planejament, així com les mesures per a mitigar-lo i adaptar-se; tot això en els termes previstos en larticle 25.1 de la present llei. Els projectes durbanització que executen les previsions del planejament inclouran una anàlisi de les emissions vinculades a la mobilitat generada, els consums energètics del cicle de laigua i dels residus, i els consums energètics dels usos residencials i terciaris.
d) La selecció i classificació despais ja urbanitzats o ocupats per infraestructures i serveis amb potencialitats per a situar o compartir superfícies per a captar energies renovables.
2. Les administracions públiques valencianes han de promoure:
a) Lús, per part dels professionals del disseny, projecció i construcció de zones residencials, de fonts denergia renovable per a la calefacció, la refrigeració i laigua calenta sanitària, i de solucions constructives, tant estructurals com de tancaments altament eficients energèticament.
b) La construcció amb criteris bioclimàtics, amb lobjectiu datendre les condicions del seu entorn i no es genere la necessitat de consum energètic. Es tindran en compte qüestions com lorientació, la capacitat de ledifici, lestudi del programa i lús de materials amb inèrcia tèrmica.
c) Limpuls de polítiques actives que fomenten la rehabilitació energètica del parc dhabitatges i la millora de lestalvi i leficiència energètics. Les mesures per a la renovació energètica dels edificis han de prioritzar laccessibilitat i leficiència energètica dedificis i habitatges amb aprofitament denergia renovable.
d) El reverdiment dels municipis per a fomentar el segrest de carboni i minimitzar lefecte illa de calor.
e) La reserva de punts de càrrega de vehicles elèctrics en els centres de treball i edificis públics.
f) La implantació dinstal·lacions de subministrament i emmagatzematge denergies renovables.
g) La limitació de lextensió de la taca urbana i de sòl artificial mitjançant el desenvolupament de models compactes docupació del territori que afavorisquen un ús mixt i més eficient i intensiu dels terrenys urbanitzats en els ordenaments territorial i urbanístic, minimitzen els desplaçaments i compten amb una xarxa eficaç de transport públic.
h) La garantia, en els nous desenvolupaments urbanístics, de la provisió energètica amb fonts denergia cent per cent renovables, ja siga per connexió a la xarxa de consum ja siga facilitant lautoconsum o, si escau, construint xarxes tancades.
i) El disseny i construcció dels espais públics des dun punt de vista ecosistèmic tenint en compte aspectes com la permeabilitat del sòl, drenatges sostenibles, orientacions, adaptació climàtica, entre altres.
Secció 2.ª
Infraestructures públiques
Article 38. Grans infraestructures i equipaments públics
1. Els projectes de les grans infraestructures i equipaments, la titularitat dels quals corresponga a les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, hauran dincloure una avaluació de les diferents alternatives relatives a la seua eficiència energètica i, especialment, a les emissions de gasos defecte dhivernacle directes i indirectes en tot el seu cicle de vida, com també el cost del consum energètic corresponent a tota la seua vida útil.
2. Aquestes noves infraestructures hauran de complir els valors que fixe el Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic.
Article 39. Infraestructures portuàries
1. La Generalitat Valenciana aprovarà plans de sostenibilitat dels ports de la seua competència, en els quals es valorarà per a les embarcacions una oferta de punts de connexió per al subministrament o la recàrrega elèctrica i de subministrament de gas natural, així com mesures que incentiven lús dembarcacions menys contaminants.
2. Es promourà laprofitament de lenergia de fonts renovables en els ports de competència autonòmica.
Article 40. Enllumenat públic
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana implantaran una xarxa denllumenat públic que, dacord amb la legislació aplicable, minimitze el consum elèctric.
2. La progressiva adaptació de lenllumenat al consum eficient es durà a terme amb criteris de reducció màxima de la contaminació lumínica respectant la normativa específica de protecció del medi nocturn.
3. La conselleria competent en matèria de transició ecològica, en col·laboració amb el departament competent en matèria denergia, fixarà les especificacions tècniques que permeten la implantació de lenllumenat públic dacord amb els anteriors apartats.
4. Per al compliment del que es disposa en aquest article, les administracions públiques competents impulsaran programes de subvencions per a la substitució o ladaptació de lenllumenat públic.
Secció 3.ª
Eficiència energètica dinstal·lacions i aparells
Article 41. Instal·lacions de distribució denergia tèrmica de districte
1. Les instal·lacions de distribució denergia tèrmica de districte prioritàriament utilitzaran fonts denergia primària dorigen renovable o energia residual procedent de depuradores, així com dinfraestructures industrials, equipaments i altres instal·lacions. En cas dhaver dutilitzar combustibles fòssils, es prioritzaran aquells que produïsquen menys emissions.
2. Els projectes daquestes instal·lacions es podran declarar dutilitat pública, dacord amb la legislació bàsica estatal en matèria denergia.
Article 42. Substitució dinstal·lacions i aparells
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana fomentaran la substitució dinstal·lacions denergia obsoletes per altres més eficients, així com el consum daparells eficients.
El Consell promourà la substitució dinstal·lacions tèrmiques ineficients o basades en combustibles fòssils per bombes de calor dalta eficiència o una altra solució tècnica equivalent a lanterior.
2. Es podran declarar dutilitat pública els projectes dinstal·lacions de pous de geotèrmia oberta i tancada en funció del seu interés energètic, dacord amb la legislació bàsica estatal en matèria denergia.
Article 43. Classificació energètica dinstal·lacions tèrmiques
1. El Consell establirà reglamentàriament un sistema de classificació energètica global al qual shauran de sotmetre, en el seu conjunt, els projectes de les instal·lacions tèrmiques, sense perjudici de la classificació individual dels seus equips i elements aïllats conforme a la legislació bàsica estatal. Aquest sistema permetrà la comparació de leficiència energètica de les instal·lacions.
2. Aquesta classificació energètica global serà obligatòria tant per a les noves instal·lacions com per a les substitucions o noves incorporacions delements en les instal·lacions ja existents, quan requerisquen projecte tècnic dacord amb el Reglament dinstal·lacions tèrmiques en els edificis.
3. La classificació de lapartat anterior sincorporarà al corresponent certificat deficiència energètica o al sistema de gestió energètica quan aquests siguen exigibles.
CAPÍTOL III
Energies renovables
Secció 1.ª
Disposicions generals
Article 44. Preferència de les energies renovables
1. En totes les edificacions i instal·lacions, siga quina en siga la titularitat, sha dimplantar progressivament el consum denergia renovable.
2. En els instruments de planificació territorial i sectorial cal prioritzar, ateses les necessitats i les particularitats de cadascun, la instal·lació dinfraestructures denergia renovable sobre aquelles que es basen en combustibles fòssils.
3. Sempre que siga possible, les instal·lacions denergies renovables han de desenvolupar-se aprofitant espais urbans ja existents, construïts o artificials, minimitzant locupació innecessària de sòls no transformats. La conselleria competent ha de fer un estudi de la capacitat del territori transformat per arribar als objectius sobre instal·lacions de energies fotovoltaiques.
4. La conselleria competent en patrimoni ha de fixar les normes per a la instal·lació denergia solar fotovoltaica en els edificis o béns integrants en el patrimoni cultural valencià. Les sol·licituds de llicència dobres sentenen estimades una vegada transcorregut el termini per resoldre i notificar.
Article 45. Integració en el sistema elèctric de les energies renovables
1. La producció denergia elèctrica mitjançant energies renovables es podrà complementar amb la hibridació de diferents tecnologies, així com amb la instal·lació dequips demmagatzematge energètic amb la finalitat de proporcionar capacitat de gestió, assegurar la qualitat del subministrament i optimitzar tant lús de la xarxa existent com el desenvolupament de nova xarxa per a la seua integració.
2. La conselleria competent coordinarà amb loperador del sistema elèctric i els gestors de xarxa de distribució la integració en aquest dels equips demmagatzematge energètic associats a instal·lacions de generació renovable, així com a altres necessitats del sistema elèctric de la Comunitat Valenciana. Aquests equips es podran declarar dutilitat pública i tindran en tot cas consideració dinstal·lacions elèctriques a lefecte dels articles 54 i següents de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric.
Article 46. Adequació de les xarxes elèctriques
1. La planificació i el desenvolupament de les xarxes de distribució denergia elèctrica situades a la Comunitat Valenciana han de permetre la integració de lenergia renovable en aquestes xarxes.
2. La conselleria competent en matèria denergia, en el marc de la participació de la Comunitat Valenciana en el procés de planificació estatal de la xarxa de transport denergia elèctrica, ha de promoure ladequació daquesta xarxa per a la integració de lenergia renovable.
3. Els titulars de les xarxes de distribució i transport denergia elèctrica, en les condicions establertes en la normativa vigent, han de proporcionar informació tècnica sobre línies, subestacions o nodes de les xarxes, amb la finalitat de permetre lavaluació de la viabilitat dels emplaçaments per a instal·lacions de generació renovable.
4. Les actuacions regulades en els punts anteriors cal dur-les a terme tenint en compte la definició de les zones de desenvolupament prioritari definides en larticle 48 següent i han dincloure una previsió del calendari de desenvolupament de xarxa.
5. Els titulars de les xarxes de distribució i transport denergia elèctrica, amb lobjectiu de dur a terme una gestió eficient i flexible tant de la mateixa xarxa com dels diferents recursos energètics connectats a aquesta, com també disposar dun sistema elèctric més resilient davant les situacions meteorològiques i climàtiques adverses, han de promoure la digitalització i automatització daquestes xarxes.
Secció 2.ª
Ubicació de les instal·lacions i tramitació de projectes
Article 47. Ubicació de les instal·lacions
Les instal·lacions denergia renovable, així com les seues línies devacuació i els reforços de xarxa necessaris, sadequaran a les normes territorials i urbanístiques i sels reconeixerà lús compatible amb els usos propis del sòl no urbanitzable comú. Safavorirà la implantació daquestes instal·lacions en les zones de desenvolupament prioritari, segons el que es preveu en larticle 19.
Article 48. Zones de desenvolupament prioritari
1. Són zones de desenvolupament prioritari aquelles unitats territorials, delimitades mitjançant instruments de planejament urbanístic i territorial dàmbit supramunicipal, on les instal·lacions denergia renovable, com també les seues línies devacuació i els reforços de xarxa necessaris, tenen la consideració dús admès a lefecte de la legislació territorial i urbanística, sense perjudici del que sestableix en larticle 47 amb relació a lús compatible daquesta mena dinstal·lacions en sòl no urbanitzable comú. La condició dús admès sha daplicar directament i el planejament urbanístic lha de respectar.
2. La planificació assenyalada en larticle 19 daquesta llei pot definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari, com també la tipologia, les dimensions i altres característiques de les instal·lacions aptes per a cada zona, considerant els aspectes següents:
a) La suficiència de la font denergia.
b) Laptitud ambiental i territorial per a acollir les instal·lacions.
c) La baixa productivitat o interès agrari de la zona.
d) La disponibilitat o proximitat de capacitat de xarxa per a evacuar lenergia generada, o les infraestructures de xarxa que resultarien necessàries.
e) Lorografia, extensió, accessibilitat i altres característiques de la zona i el seu entorn.
f) La preservació de paisatges protegits o especialment representatius.
g) Les necessitats energètiques dels municipis afectats.
En la definició de les zones de desenvolupament prioritari cal comptar amb la participació dels ajuntaments.
3. La planificació referida en larticle 19 daquesta llei ha de garantir que la superfície total prevista per a aquestes zones siga adequada i suficient per a la generació denergia equivalent al consum energètic anual de la Comunitat Valenciana, dacord amb els objectius de consum establits en larticle 16, apartats 2 i 3 daquesta llei.
4. En els procediments per a la determinació daquestes zones, la conselleria competent en matèria dordenació del territori ha demetre prèviament un informe.
5. En la indicació de la tipologia dinstal·lació que es pot situar en zones de desenvolupament prioritari, shan destablir les seues possibilitats dhibridació amb altres tecnologies renovables quan les condicions de connexió a les xarxes de transport oferisquen oportunitats dexplotació daquestes plantes de producció denergia i sempre que la hibridació no supose un perjudici ambiental i paisatgístic o que contravinga les normatives que regulen la protecció especial dels sòls i de lentorn. En qualsevol cas, cal lautorització administrativa corresponent per a instal·lar-les.
Article 49. Simplificació de la tramitació dinstal·lacions de generació renovable i dautoconsum
Les administracions públiques, en làmbit de les seues competències, com també les empreses distribuïdores i transportistes delectricitat, hauran destablir protocols adequats per a simplificar i agilitzar lexecució dels projectes denergia renovable i dautoconsum i la seua connexió a les xarxes energètiques, així com les instal·lacions devacuació i de reforç de la xarxa.
Article 50. Tramitació dinstal·lacions de generació renovable
1. Les instal·lacions de generació renovable hauran de disposar de lautorització administrativa de la direcció general competent en matèria denergia amb les excepcions previstes expressament per la legislació sectorial.
2. No seran necessàries la prèvia autorització administrativa ni lautorització administrativa de construcció per a les instal·lacions de generació elèctrica mitjançant energies renovables de fins a 100 kW de potència instal·lada, ni per a les instal·lacions de producció de xicoteta potència en el marc del que sestableix en el Decret llei 14/2020, de 7 dagost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació dinstal·lacions per a laprofitament de les energies renovables per lemergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica.
3. A lefecte de la seua tramitació i autorització, les instal·lacions devacuació es consideren part integrant de les corresponents instal·lacions denergies renovables.
Article 51. Participació local en instal·lacions de generació renovable
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han dincentivar la participació local en instal·lacions denergia renovable i promoure la capacitació de la ciutadania, les comunitats denergia renovables, les comunitats ciutadanes denergia i altres entitats de la societat civil per a fomentar-ne la participació en el desenvolupament i la gestió dels sistemes denergia renovable.
2. A lefecte daquesta llei, es consideren projectes de generació renovable amb participació local els promoguts per entitats que siguen considerades comunitats denergia renovable i comunitats ciutadanes denergia, dacord amb la normativa europea.
3. Els projectes denergies renovables amb participació local tenen la consideració de projectes dinterès per a la Comunitat Valenciana, dacord amb el que sestableix en la Llei 19/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, dacceleració de la inversió a projectes prioritaris, amb els efectes regulats en larticle 4 daquesta.
4. El Consell, per decret, ha de crear una borsa de terrenys on els seus propietaris els puguen posar a disposició per al desenvolupament de projectes denergies renovables. El desenvolupament reglamentari daquesta llei ha de regular els seus criteris i requisits, tenint en compte la interoperabilitat daquesta borsa amb altres registres ja existents i amb la informació cartogràfica.
Article 52. Establiment del dret de superfície
1. Les administracions públiques podran constituir un dret de superfície sobre patrimoni de la seua titularitat a favor de cooperatives, comunitats denergia renovable o comunitats ciutadanes denergia legalment constituïdes per al desenvolupament de projectes de generació denergies renovables o emmagatzematge energètic.
2. El dret de superfície per a aquesta finalitat només es podrà concedir mitjançant concurs públic reservat per a aquesta mena dentitats, i shauran destablir necessàriament en les bases:
a) La determinació exacta dels béns sobre els quals es constitueix el dret de superfície.
b) La duració màxima de la concessió i, en el seu cas, les oportunes pròrrogues, fins al màxim previst en la normativa de patrimoni públic aplicable.
c) El cànon anual que satisfer o el mecanisme de col·laboració per a laprofitament de lenergia generada, si escau.
d) La potència mínima de generació renovable o emmagatzematge a instal·lar i les seues característiques bàsiques.
e) El termini màxim de posada en marxa daquestes instal·lacions.
f) Els mecanismes de col·laboració i fiscalització a exercir per part de ladministració pública concedent.
g) La forma en què sexecutarà la reversió a favor de ladministració pública concedent una vegada esgotat el termini de concessió o resolta aquesta.
Secció 3.ª
Aplicacions específiques de les energies renovables
Article 53. Generació en punts de consum aïllats
1. Les noves edificacions que constituïsquen punts de consum aïllat o aquelles que tinguen un canvi dús en sòl no urbanitzable han de cobrir la totalitat del seu consum elèctric mitjançant generació renovable dautoconsum sempre que no hi haja possibilitat de connexió a la xarxa elèctrica, sense perjudici que es puguen instal·lar sistemes de suport o demergència que utilitzen combustibles fòssils.
2. El que es disposa en lapartat anterior no saplica a les edificacions, construccions i instal·lacions legals vinculades a les activitats agràries. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de promoure la substitució de grups electrògens per sistemes de generació renovable.
Article 54. Autoconsum
1. Les administracions públiques fomentaran lautoconsum denergies renovables.
2. Es crea el Registre administratiu dautoconsum, lorganització i el funcionament del qual sestablirà per Decret del Consell.
3. Les instal·lacions de generació per a autoconsum energètic podran ser per a lús dun únic consumidor o compartides entre diversos consumidors, dacord amb la normativa bàsica estatal daplicació. En aquest sentit, les administracions públiques valencianes fomentaran preferentment les comunitats energètiques dautoconsum denergia renovable.
Article 55. Aprofitament dels grans aparcaments en superfície i de cobertes
1. Els espais destinats a les places destacionament de tots els nous aparcaments de titularitat privada en sòl urbà situats en superfície que ocupen una àrea total superior a 1.000 metres quadrats shan de cobrir amb plaques de generació solar fotovoltaica destinades a lautoconsum de les instal·lacions associades a laparcament.
2. En les instal·lacions de titularitat privada amb aparcament en superfície en sòl urbà que ocupe una àrea total de 1.500 metres quadrats o més, i dispose duna potència contractada de 50 kW o més, sha dincorporar generació solar fotovoltaica per a autoconsum, bé en lespai daparcament, bé en la coberta de les instal·lacions.
3. Cal cobrir amb plaques solars de generació fotovoltaica els espais destinats a les places destacionament de tots els aparcaments de titularitat pública en sòl urbà situats en superfície que ocupen una àrea total superior a 1.000 metres quadrats.
4. Les administracions públiques valencianes poden establir obligacions dincorporació de generació renovable en aparcaments situats en sòl no urbà.
5. Sense perjudici del que sestableix en la normativa bàsica estatal, sha dincorporar generació solar fotovoltaica per a les cobertes de les edificacions següents:
a) Edificis residencials plurifamiliars i habitatges unifamiliars.
b) Construccions dús dotacional, industrial o terciari, de titularitat pública o privada, amb una superfície en planta superior a 250 metres quadrats. Aquesta disposició sha daplicar en edificacions, edificis o habitatges unifamiliars de nova construcció i en els que siguen objecte duna reforma integral o canvi dús. Sestableix la possibilitat dinstal·lar aquests sistemes en ubicacions alternatives com a façanes en la mateixa parcel·la. Queden exceptuades les edificacions, edificis o habitatges amb coberta de fibrociment i en els casos en què les ombres projectades facen inviable la instal·lació, la qual cosa sha de justificar mitjançant un estudi tècnic.
6. De manera excepcional, lorganisme competent en lautorització de la corresponent actuació pot determinar lexempció o limitació de les obligacions establides en aquest article per motius dinviabilitat tècnica o de protecció del paisatge o del patrimoni cultural, amb linforme previ favorable de lajuntament corresponent.
7. En edificacions o cobertes industrials amb una superfície en planta inferior o igual a 1.000 metres quadrats amb sostres no aptes per a la implantació dinstal·lacions fotovoltaiques, se nha dafavorir la substitució per sostres que siguen aptes per a aquestes, a través dincentius fiscals o línies de suport específiques per a aquesta mena de reformes.
8. Per a facilitar la integració de projectes de generació renovable en entorns urbanitzats i aconseguir una major penetració de renovables en cobertes i aparcaments, quan siga necessària la connexió de les diferents parts dun mateix projecte per a assegurar la viabilitat econòmica i que aquesta shaja de fer a través de sòl públic, el Consell ha de facilitar les servituds. Per decret del Consell se nhan de definir els criteris i el procediment.
9. Les administracions publiques han de fomentar les instal·lacions fotovoltaiques per a tot tipus dempreses en els termes establits en la legislació vigent. El que es disposa en els apartats anteriors sentén sense perjudici del que sestableix en el Decret llei 14/2020, de 7 dagost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació dinstal·lacions per a laprofitament de les energies renovables per lemergència climàtica i la necessitat de la reactivació econòmica urgent.
Article 56. Paràmetres urbanístics
Les instal·lacions de producció denergia renovable situades en aparcaments en sòl urbà o sobre coberta, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, no computaran urbanísticament en ocupació, en edificabilitat, en distància a fites ni en altura.
CAPÍTOL IV
Gestió de la demanda
Article 57. Gestió de la demanda
1. Dacord amb la normativa bàsica i en coordinació amb loperador del sistema elèctric, el Consell regularà sistemes de gestió de la demanda elèctrica amb lobjectiu dadequar-la a la disponibilitat de generació renovable i a la infraestructura de transport i distribució delectricitat.
2. A aquest efecte, podrà establir obligacions mínimes de gestió per als sistemes dacumulació denergia elèctrica, per als grans consumidors, per als agregadors de demanda o per als consums que per les seues característiques siguen susceptibles de ser gestionats de forma agregada.
3. La regulació de la demanda haurà dincloure, com a mínim, programes de modulació de la càrrega de la demanda i el fre del creixement de les puntes de demanda denergia activa i reactiva.
4. Dacord amb lobjectiu de democratització de lenergia, les administracions públiques de la Comunitat Valenciana promouran la implantació dagregadors de demanda i la participació de la ciutadania i dels sectors econòmics en la gestió de la demanda.
CAPÍTOL V
Biocombustibles
Article 58. Biocombustibles
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de fomentar la generació i el consum de biocombustibles a partir del tractament daigües residuals i la reutilització dolis dús domèstic i industrial, i dels residus i de les restes dorigen orgànic, així com la generació i el consum dhidrogen dorigen renovable per la indústria i el transport.
2. Així mateix, han de fomentar la gestió i el consum de la biomassa forestal sostenible, de restes de poda de lagricultura i de la jardineria com a font denergia renovable, respectant el que sestableix en els instruments tècnics de gestió forestal i la productivitat de les muntanyes reflectida en aquests, dacord amb els principis establits en aquesta llei i amb els de leconomia circular, i el foment del desenvolupament local sostenible.
3. Shan didentificar les oportunitats per a lús de recursos fins ara infraaprofitats com la biomassa agrícola, forestal i urbana, i el biogàs, entre altres.
4. En el cas del biometà, les administracions públiques fomentaran que sinjecte a les xarxes de gas natural, amb els tractaments i les condicions de qualitat exigibles per la normativa vigent.
Article 59. Limitació de combustibles menys respectuosos amb el medi ambient
1. Les noves instal·lacions tèrmiques utilitzaran preferentment lenergia dorigen renovable. En els projectes o memòries tècniques daquelles que hagen dutilitzar combustibles fòssils shaurà de justificar degudament aquesta circumstància.
2. Es prioritzarà lús del gas natural enfront daltres fonts dorigen fòssil.
CAPÍTOL VI
Polítiques de mobilitat i transport
Secció 1.ª
Disposicions generals
Article 60. Promoció de la mobilitat sostenible
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de promoure la mobilitat sostenible i, de manera especial, han de fomentar:
a) Els plans i projectes orientats a potenciar el model de transport públic, col·lectiu i intermodal, que reduïsquen lús de lautomòbil i promoguen altres formes de transport sostenible sense emissions de gasos defecte dhivernacle.
b) Els sistemes de gestió de la mobilitat basats en criteris deficiència energètica, reducció demissions i racionalització de lús de lautomòbil privat.
c) La mobilitat no motoritzada, especialment en els centres urbans i àrees metropolitanes.
d) La mobilitat elèctrica i la substitució o reconversió de vehicles per uns altres amb menys emissions associades, com també sistemes de vehicle compartit.
e) El transport ferroviari tant com manera de transport públic en àrees metropolitanes com a públic i de mercaderies a linterior de la Comunitat Valenciana.
f) El desenvolupament de models compactes docupació territorial que incentiven ladopció de patrons sostenibles de mobilitat i lurbanisme de proximitat.
2. Les mesures que sadopten shan de dirigir als objectius següents:
a) La racionalització de la demanda de mobilitat i transport privat, tant de mercaderies com de persones, per a optimitzar el conjunt de la xarxa dinfraestructures de transport públic, mitjançant ladopció dinstruments de gestió, informació i foment del transport públic.
b) Limpuls de la millora en leficiència energètica del parc de vehicles mitjançant incentius econòmics i administratius per a la seua conversió o substitució per alternatives no contaminants.
c) La creació de les condicions tècniques i de gestió que faciliten la integració i la intermodalitat dels diversos models de transport, potenciant els models amb una major intensitat en lús de les energies no contaminants.
d) La promoció de la mobilitat elèctrica i la substitució o reconversió de vehicles de combustió interna a combustibles i mètodes de tracció alternatius amb menys emissions associades.
e) Delimitació de zones de baixes emissions daccés restringit als vehicles més emissors i contaminants, conversions en zona de vianants, restriccions de trànsit en moments de major contaminació. Les possibles restriccions a la circulació de vehicles en funció de les seues emissions contaminants shan de fer conforme a la classificació dels vehicles pel seu nivell demissions, dacord amb el que sestableix en el Reglament general de vehicles vigent.
f) La promoció de lús de la bicicleta, com també les infraestructures que en propicien lús amb seguretat, mitjançant xarxes de carrils bici amb connectivitat municipal i supramunicipal.
g) La promoció de lús de vehicles compartits.
Article 61. Mobilitat sostenible en les àrees generadores dalta mobilitat
1. Les àrees generadores dalta mobilitat, en sintonia amb la llei de mobilitat de la Comunitat Valenciana, prèviament a la seua implantació, realitzaran un pla de mobilitat on savalue la demanda de mobilitat associada a la nova implantació i sestablisquen les mesures que preceptivament sexecutaran per a la seua gestió sostenible, sota els principis de lexistència, en tot cas, duna connexió per als vianants-ciclista amb els nuclis urbans pròxims i una participació adequada del transport públic en relació amb el conjunt de maneres motoritzades.
2. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana implantaran en els seus centres de treball punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, destacionament de bicicletes i per a altres formes de transport motoritzades i no motoritzades, preferiblement dús públic.
Article 62. Campanyes per al foment de consum del producte local
Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana promouran mitjançant campanyes i acords amb els diferents sectors econòmics el consum de productes locals, per a reduir el transport de mercaderies a llarga distància.
Secció 2.ª
Mobilitat lliure demissions
Article 63. Lloguer, adquisició i altres formes de tinença de vehicles lliures demissions
1. Les administracions públiques i les empreses estaran obligades, en el moment de renovar les seues respectives flotes, a substituir progressivament els seus vehicles de combustió interna per vehicles lliures demissions.
2. Les empreses de lloguer de vehicles, com també les grans i mitjanes empreses que substituïsquen anualment més del 30% dels seus vehicles, en renovar les seues flotes, compliran amb els percentatges mínims dadquisició o de lloguer de vehicles lliures demissions establits en lannex II daquesta llei. Aquest annex podrà ser modificat pel Consell mitjançant decret.
3. La regla anterior és aplicable a empreses amb activitat econòmica, bé perquè la seua seu, domicili social, delegació o establiment permanent se situen en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana, bé perquè desenvolupen la seua activitat econòmica en aquest àmbit encara que no tinguen seu, domicili social, delegació o establiment permanent en la mateixa i flota de vehicles amb els quals compte per a desenvolupar la seua activitat econòmica en territori valencià, i únicament respecte a vehicles turismes, motocicletes i ciclomotors.
4. Les empreses a les quals es refereix lapartat 2 daquest article comunicaran a ladministració competent la informació necessària per a la verificació del compliment de lobligació de renovació progressiva de les seues flotes. Aquesta informació podrà ser interoperable amb els registres existents en la Direcció General de Trànsit.
Així mateix, estaran obligades a identificar totes les unitats de les quals disposen i a indicar si estan lliures demissions.
Article 64. Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han de planificar i implantar una xarxa de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics adequada i suficient per al compliment dels objectius fixats en aquesta llei. Per a tal efecte, es crea el sistema públic de gestió de recàrregues per a vehicle elèctric a la Comunitat Valenciana, que sha de regular reglamentàriament. Així mateix, sha de planificar el desenvolupament duna xarxa de punts de proveïment de carburant de combustibles alternatius dorigen no fòssil.
2. Amb aquesta finalitat, també han de fomentar la implantació de punts de recàrrega elèctrica per part de particulars i en el sector privat. Sadmet una declaració responsable o comunicació prèvia per a linici de les obres i lactivitat tant per al punt de recàrrega com per a les instal·lacions elèctriques necessàries per a connectar el punt de recàrrega a la xarxa elèctrica.
3. El desenvolupament de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics ha de tenir en compte la capacitat de la xarxa de distribució, que sha de reforçar progressivament per a permetre el compliment de lapartat 1 daquest article.
Article 65. Reserva daparcament
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana reservaran places per a ús exclusiu de vehicles lliures demissions en les vies públiques i en els aparcaments públics de la seua titularitat qualsevol que siga la seua forma de gestió.
2. Les administracions titulars del servei públic daparcament instaran, en el seu cas, mesures oportunes perquè lempresa concessionària sadapte a lobligació establida en lapartat anterior.
3. Els aparcaments privats dús públic vinculats a una activitat econòmica, quan disposen de més de 40 places, reservaran per a ús exclusiu de vehicles lliures demissions un percentatge de places no inferior al 2 %, que sincrementarà progressivament en els termes i terminis que sestablisquen reglamentàriament.
Article 66. Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en aparcaments
1. Tots els aparcaments dedificis no residencials, amb més de 40 places destacionament han de disposar almenys dun punt de recàrrega de vehicle elèctric per cada 40 places, i a partir de les 1.000 places amb un punt de recàrrega per cada 100 places.
2. Els aparcaments en edificis no residencials de nova construcció o on es realitze una reforma integral i amb més de 10 places destacionament, han de disposar dalmenys un punt de recàrrega de vehicle elèctric, i, a més de complir el requisit del paràgraf anterior, han de preveure la infraestructura necessària que possibilite la instal·lació futura en les places daparcament de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, sense perjudici del que hi ha disposat en el Codi tècnic dedificació.
3. Poden establir-se mesures de foment per a la instal·lació de punts de recàrrega de vehicle elèctric en làmbit residencial, com també per a ladequació de les instal·lacions elèctriques daparcaments previs a lentrada en vigor del Reial decret 1.053/2014, de 12 de desembre.
Article 67. Vehicles de combustió interna
1. En el marc de la planificació estatal dirigida al compliment de tractats i acords internacionals subscrits en la matèria, les administracions públiques de la Comunitat Valenciana adoptaran les mesures necessàries perquè lany 2040 els vehicles turismes i comercials lleugers que es matriculen en la Comunitat siguen lliures demissions.
2. Les administracions públiques afavoriran mitjançant plans de penetració de vehicles elèctrics que el parc de vehicles turismes i comercials lleugers en 2050 siga un parc lliure demissions, a excepció dels vehicles amb matrícula de vehicle històric dacord amb el que es disposa en la normativa reguladora de vehicles històrics vigent.
3. Els municipis en els quals hi haja àrees en què se superen, per motius associats al transport per carretera, els valors límit de qualitat de laire previstos en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de laire i protecció de latmosfera i la seua normativa de desenvolupament, podran establir, entre altres, restriccions de circulació a vehicles en funció de les seues emissions contaminants conforme a la classificació dels vehicles pel seu nivell demissions dacord amb el que sestableix en el Reglament General de Vehicles vigent.
CAPÍTOL VII
Altres polítiques sectorials de mitigació
Article 68. Agricultura, ramaderia, pesca i gestió forestal
1. La planificació i actuacions que desenvolupen les administracions públiques valencianes, en làmbit de les seues respectives competències, en relació amb lactivitat agrícola, ramadera, forestal i pesquera afavoriran la reducció demissions i la resiliència del territori.
2. En tot cas, tindrà compte:
a) La promoció dels productes agro-ramaders ecològics i de proximitat i de sistemes extensius de producció agrícola i ramadera.
b) La reducció demissions procedents de la fermentació entèrica, de la gestió de fems, de la fertilització nitrogenada i dels arrossars, i, en general, el foment de leconomia circular per a laprofitament de residus i subproductes agrícoles i ramaders. La gestió òptima de lús de fertilitzants, així com el foment de la correcta gestió dels purins, fems i residus agraris.
c) Impuls a la millora de la gestió del carboni dels sòls, mitjançant pràctiques agràries que incrementen el contingut de matèria orgànica del sòl o eviten la seua pèrdua.
d) El foment prioritari de les mesures dirigides a loptimització de regadius que comporten un aprofitament de laigua millor i més racional, amb la màxima eficiència energètica i la introducció denergies renovables.
e) El desenvolupament de nous herbicides i plaguicides compatibles amb el medi ambient, així com de nous tractaments de lluita biològica contra les plagues i malalties compatibles amb el respecte als ecosistemes.
f) El foment de la màxima eficiència energètica de la maquinària utilitzada en làmbit agropecuari i pesquer, així com de lús i implantació denergies renovables.
g) Reduir la distància del transport de matèries primeres per a lalimentació animal.
h) El reforçament del coneixement en el sector per a avançar en la reducció demissions, ladaptació despècies i la conservació de la biodiversitat.
i) Ladopció de mesures encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema forestal i a optimitzar la capacitat dactuar com a embornal i com a font denergies renovables i materials de construcció sostenibles, avançant concretament cap a:
1) La conservació de la biodiversitat dels ecosistemes forestals i les seues funcions reguladores del cicle hidrològic i la protecció contra lerosió i altres efectes adversos.
2) Lafavoriment duna gestió forestal activa que permeta reduir el risc dincendis forestals i aprofitar la biomassa forestal, regulant els deures i les obligacions de la propietat de les finques forestals.
3) El suport a les empreses de gestió forestal per a fomentar el compliment dels objectius daquesta llei.
4) El foment de la reforestació amb els objectius dincrementar la fixació de carboni i la resiliència del territori a lefecte del canvi climàtic.
5) El foment de plantacions forestals despècies de creixement mitjà i ràpid, recollides en la normativa sectorial dordenació i gestió forestal, que permeten un valor afegit en superfícies agrícoles en procés dabandó, eviten la continuïtat de formacions forestals, potencien el consum de recursos naturals renovables i afavorisquen lús del sòl i un estalvi daigua.
j) Foment de programes de transferència dinvestigació i coneixement de les noves tècniques o pràctiques.
Article 69. Turisme
1. En coordinació amb el que disposa la Llei 15/2018, de 7 de juny, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, les administracions competents han de garantir la incorporació de mesures encaminades cap a la promoció dun model de turisme sostenible, menys consumidor de recursos, de menys emissions i més respectuós amb el territori. Concretament, han danar encaminades:
a) Al foment dun model turístic que avalue les noves situacions, tant les oportunitats com les amenaces, derivades dels impactes del canvi climàtic.
b) Al tractament integral de la sostenibilitat del sector turístic, inclosos els recursos, els productes i les destinacions.
c) A la sensibilització i la informació, tant dels treballadors del sector com dels turistes, sobre lús sostenible dels recursos.
d) A lordenació i la gestió del territori, atesos els riscos i les vulnerabilitats conseqüència del canvi climàtic, amb especial esment a la renaturalització de les zones costaneres.
2. Entre els criteris de valoració per al finançament de projectes per al foment del turisme en làmbit de les ajudes de la Generalitat Valenciana, ha de ser un criteri de selecció positiu el fet que els beneficiaris tinguen una planificació que incloga les mesures a què es refereix lapartat 1.
3. El Consell, amb lobjectiu de reduir la vulnerabilitat davant fenòmens meteorològics extrems i en el marc dels instruments de col·laboració, ha dinstar els municipis que tenen la consideració de turístics a disposar, en el marc de les seues competències, duna planificació que incorpore una avaluació de les mesures específiques per a garantir els serveis bàsics municipals en època de màxima afluència turística i els ha de donar suport. Aquests serveis bàsics inclouen el proveïment daigua potable, el subministrament denergia, la gestió de residus, el transport, la depuració daigües residuals urbanes, latenció primària de salut i el servei de telecomunicacions.
Article 70. Gestió de Residus
1. Les mesures que sadopten en matèria de residus hauran dencaminar-se a reduir lemissió de gasos defecte dhivernacle, sobre la base del desenvolupament de leconomia circular i concretament es dirigiran a:
a) Reduir lemissió de gasos defecte dhivernacle en la gestió de residus, fent un seguiment anual per part dels ens gestors, de la reducció aconseguida sobre la base de la millora de la gestió.
b) Dirigir totes les actuacions cap a leliminació dels abocadors de la Comunitat Valenciana. Aplicar la jerarquia de residus establida per la Unió Europea prioritzant les opcions de gestió de: prevenció, preparació per a la reutilització, reciclatge, altres tipus de valorització i, finalment, leliminació.
c) Impulsar la implantació de models de recollida i transport de residus que incloguen la reducció demissions de gasos defecte dhivernacle en el propi procés.
d) Promoure la substitució de matèries primeres per subproductes o matèries primeres secundàries procedents de la valorització de residus afavorint leconomia circular.
e) Incorporar mesures de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle dels propis abocadors i promoure lús de combustible procedent de residus.
2. La conselleria competent en matèria de residus elaborarà la planificació en matèria de residus dacord amb els objectius anteriors, el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana i la normativa europea. Les administracions públiques valencianes competents en gestió de residus, emprendran les accions necessàries per al compliment dels objectius fixats.
3. A fi de reduir les emissions de gasos defecte dhivernacle amb origen en les activitats de gestió de residus, la legislació i la planificació que saprove en la Comunitat Valenciana en aquesta matèria tindrà com a objectius fonamentals:
a) Reduir la generació de residus.
b) Promoure laplicació dusos de materials recuperats.
c) Limitar al màxim la deposició de residus en abocadors.
TÍTOL IV
Mesures dadaptació a lefecte
del canvi climàtic i transició justa
Article 71. Principis dactuació
1. Tot làmbit daplicació daquesta llei està obligat a col·laborar en les polítiques públiques dadaptació a lefecte del canvi climàtic i transició justa en el marc de la legislació estatal bàsica i dels instruments de planificació previstos en aquesta llei.
2. La Generalitat ha dimpulsar les accions dadaptació en làmbit de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana i les ha dincentivar en tots els sectors de lactivitat econòmica. Tanmateix, sha de prestar especial atenció a lassistència a les administracions locals, així com la seua capacitació en matèria dadaptació al canvi climàtic, en el marc de les seues capacitats competencials.
3. La Generalitat ha de posar a labast dels sectors públic i privat guies tècniques i eines per a facilitar les actuacions per a ladaptació. Les administracions competents han dimpulsar mesures de comunicació, conscienciació i formació en tots els sectors dactivitat per a afavorir la comprensió de les alteracions que inevitablement es produiran i per a reduir la vulnerabilitat humana i dels ecosistemes davant els impactes.
CAPÍTOL I
Mesures específiques dadaptació
Article 72. Ordenació del territori i urbanisme
1. Els nous instruments dordenació del territori i urbanisme de la Comunitat Valenciana han dincorporar els aspectes relacionats amb el canvi climàtic des de la perspectiva de la reducció dels riscos, la vulnerabilitat, el manteniment i el foment de la biodiversitat, els sistemes naturals i els agrícoles, i el trànsit cap a un territori neutre en carboni.
2. En els nuclis urbans han datendre latenuació de lefecte illa de calor, lincrement del confort tèrmic i la reducció de les necessitats energètiques per a climatització, mitjançant la introducció o potenciació de la vegetació i, quan siga viable, de masses daigua.
3. Per a això, han dutilitzar la informació i les tecnologies més apropiades i avançades a cada moment. Shan de considerar, entre altres, els aspectes següents:
a) Incorporació dels riscos climàtics (inundació, estrès tèrmic, estrès hídric i protecció dels aqüífers, pèrdua de la biodiversitat, augment del nivell de la mar, etcètera) com a factors condicionants del medi físic.
b) Inclusió de les causes i efectes del canvi climàtic i ladaptació, en particular en làmbit territorial i la planificació urbana, a través duna cartografia temàtica de resiliència territorial, dimpactes, vulnerabilitat i risc.
c) Promoció de la infraestructura verda i les solucions basades en la naturalesa, com a mecanismes per a regenerar els ecosistemes i per a mantindre i millorar la resiliència territorial i la salut de la població i, en general, reduir el risc davant el canvi climàtic.
d) Incorporació de la perspectiva climàtica en els plans dacció territorial sectorials i integrats.
Així mateix, les administracions públiques valencianes han dimpulsar ladaptació dels plans territorials parcials, plans territorials sectorials i plans generals dordenació urbana des de la perspectiva esmentada de la reducció dels riscos i el trànsit cap a un territori neutre en carboni.
Article 73. Agricultura, ramaderia, pesca i aqüicultura
La planificació i les actuacions que desenvolupen les administracions públiques valencianes, en làmbit de les seues respectives competències, en relació amb lactivitat agrícola, ramadera i pesquera, han de tenir en compte, almenys:
a) Lavaluació dels riscos per a aquests sectors y activitats i el territori derivats del canvi climàtic, així com les mesures identificades per a la reducció daquests i les oportunitats que poden aparèixer per al sector.
b) Lelaboració dun informe de vulnerabilitats dels cultius i les espècies animals dinterès productiu més susceptibles de patir els impactes climàtics previstos.
c) La valorització despècies o varietats pròpies, principalment autòctones, que tinguen més capacitat per a adaptar-se a les noves condicions climàtiques dacord amb treballs genètics i ecofisiològics, i lincrement de biodiversitat en els sistemes agraris.
d) Foment de programes de recerca per a adaptar els diferents cultius al canvi climàtic.
e) Foment de la investigació i lanàlisi de models dinàmics de simulació dels diferents cultius davant de les diferents variables climàtiques i ambientals, i sobretot davant la deficiència hídrica.
f) El suport tècnic necessari per a limpuls i el desenvolupament de les millors tècniques agronòmiques en relació amb el canvi climàtic, així com el foment de programa de transferència dinvestigació i coneixement de les noves tècniques o pràctiques de lactivitat agropecuària dirigida als productors perquè shi adapten.
Article 74. Salut Pública
1. La planificació en matèria de salut haurà dincloure lanàlisi específica dels riscos per a la salut de la ciutadania produïts o intensificats pels canvis en les variables climàtiques.
2. De la mateixa manera, a fi dactualitzar els estudis que avaluen la vulnerabilitat i els riscos a conseqüència de canvi climàtic en la Comunitat Valenciana, dirigits a elaborar el Programa dadaptació del Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic, la conselleria competent en salut haurà de generar els informes que permeten valorar la incidència del canvi climàtic sobre la salut.
3. Les mesures que sadopten han danar encaminades a la prevenció davant els efectes del canvi climàtic que puguen resultar adversos per a la salut de les persones, incloent mesures relatives a les malalties transmeses per vectors, a la qualitat de laigua i de laire, i a la protecció enfront de les onades de calor així com mesures en làmbit alimentari, davant qualsevol efecte del canvi climàtic que puga afectar la innocuïtat dels aliments i de difusió dels riscos per a la salut derivats dels efectes del canvi climàtic.
4. Sadoptaran igualment mesures destinades a avaluar els riscos dels treballadors i de les condicions laborals davant esdeveniments extrems i sadoptaran les mesures preventives que corresponguen.
Article 75. Atenció demergències, protecció civil i seguretat
1. La conselleria competent en matèria de protecció civil i emergències inclourà en els plans demergència i de protecció civil vigents les modificacions que provinguen de lincrement de la intensitat i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems.
2. Així mateix, aprovarà plans de contingència precisos perquè el Centre de Coordinació dEmergències de la Generalitat i els serveis essencials datenció demergències puguen respondre als riscos derivats del canvi climàtic.
3. El conseller/a competent en matèria de seguretat inclourà en els plans de seguretat vigents les modificacions que procedisquen a conseqüència de lincrement de la intensitat i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems, així com dels riscos socials i econòmics del canvi climàtic.
Article 76. Xarxa de refugis climàtics
La Generalitat ha dimpulsar, en col·laboració amb els ajuntaments, una xarxa de refugis climàtics en espais i equipaments públics que sactivaran com a llocs dacollida de la ciutadania que ho necessite durant els fenòmens meteorològics adversos i temperatures extremes. Reglamentàriament sha de desenvolupar un catàleg amb aquests equipaments, les característiques que han de complir, que han de romandre oberts i accessibles a la ciutadania durant aquests fenòmens.
Article 77. Biodiversitat i sector forestal
1. Les administracions públiques valencianes han dincorporar la perspectiva de canvi climàtic en els instruments dordenació dels recursos naturals i planificació i gestió dels espais naturals protegits. En aquest sentit, les actuacions han danar dirigides a la conservació del patrimoni natural i a garantir els serveis proporcionats pels ecosistemes per a la millora de la resiliència del territori davant els efectes del canvi climàtic.
2. Ha de garantir-se la gestió de la infraestructura verda a totes les escales definida en les directrius dordenació del territori atesos els criteris del seu disseny.
3. Des del planejament urbà shan de promoure de manera prioritària les solucions naturals en:
a) La infraestructura verda urbana, com a element dirigit a la protegir la salut de la ciutadania i la resiliència davant fenòmens extrems.
b) Els espais periurbans, per a construir la continuïtat del medi urbà cap al medi rural, i la infraestructura verda en sòl periurbà, per a constituir un actiu de primer ordre per a la resiliència urbana i assegurar la permeabilització del sòl rural cap al medi urbà.
4. Les administracions públiques competents han de fer anàlisis de vulnerabilitat i risc de la Xarxa Natura 2000 i de les zones humides contra els impactes del canvi climàtic, i han de promoure i implementar les mesures necessàries per a adequar la seua gestió al nou context climàtic. Així mateix, han de promoure la interconnectivitat dels espais catalogats en aquesta xarxa.
5. Han de potenciar-se les races ramaderes autòctones i la ramaderia extensiva com a element de conservació de la biodiversitat contra els impactes del canvi climàtic, així com les espècies i varietats agrícoles tradicionals o locals adaptades al medi, fomentant lagrobiodiversitat.
6. Les administracions públiques competents han davaluar la vulnerabilitat de la biodiversitat autòctona contra espècies invasores, i han de promoure i implementar les mesures necessàries per a una gestió efectiva de ladaptació en aquest àmbit.
7. Les administracions públiques competents han davaluar els impactes, la vulnerabilitat i ladaptació al canvi climàtic en el sector forestal valencià, i han de promoure i implementar les mesures necessàries per a una gestió forestal activa i sostenible que siga efectiva per a ladaptació en aquest àmbit, de manera específica:
a) En els plans dordenació dels recursos forestals (PORF), i els serveis ambientals i les seues implicacions econòmiques i socials.
b) Sobre els incendis forestals, laprofitament de la biomassa forestal i la recuperació dels mosaics agroforestals, potenciant les espècies locals més adaptades fisiològicament a les condicions climàtiques.
c) Sobre plagues i malalties forestals
d) Amb lelaboració dun inventari intermedi forestal de la Comunitat Valenciana amb una periodicitat de deu anys, no prorrogable.
Article 78. Recursos hídrics
1. Les mesures que les administracions públiques valencianes adopten en matèria de recursos hídrics han danar encaminades a incorporar el canvi climàtic en la planificació hidrològica.
2. Els aspectes a tindre en compte han de ser almenys:
a) La identificació dels riscos derivats del canvi climàtic amb relació al seu impacte en les necessitats i usos de laigua i levolució de les tipologies de les masses daigua superficial i subterrània i les seues condicions de referència.
b) La inclusió de criteris dadaptació i augment de la resiliència davant el canvi climàtic per a identificació, avaluació i selecció de mesures.
c) La realització del seguiment dels impactes associats al canvi del clima per a ajustar les mesures, en funció dels avanços del coneixement.
d) Laplicació de mesures per a la restauració progressiva i integral dels ecosistemes i per a la gestió del cicle de laigua.
e) La reutilització i laprofitament eficaç i sostenible de les aigües regenerades i pluvials, a través de la creació dinfraestructures hidràuliques, com els tancs de tempestes o la instal·lació de xarxes separatives per a la recollida daigües pluvials.
f) La minimització de pèrdues daigua.
g) El foment dels sistemes de drenatge sostenible en entorns urbans basats en solucions naturals i el sistema dinfraestructura verda (SUDS).
h) El foment de la depuració daigües basats en solucions naturals i el sistema dinfraestructura verda.
Article 79. Dret humà daccés a laigua potable i el sanejament
1. La Generalitat i les administracions públiques locals de la Comunitat Valenciana, en làmbit de les seues competències, han de vetlar perquè la població puga exercir de manera efectiva el dret humà daccés a laigua potable i sanejament. Per a aquest fi, sha de garantir el correcte funcionament del cicle urbà de laigua.
2. A aquest efecte, la prestació dels serveis públics vinculats al cicle urbà de laigua han de complir els criteris de: disponibilitat, qualitat, acceptabilitat, accessibilitat, assequibilitat, recuperació dels costos i contaminador-pagador, equitat, eficàcia i eficiència, sostenibilitat, participació de la ciutadania, informació pública, transparència i rendició de comptes.
3. Les administracions públiques, en làmbit de les seues competències, han de prendre, com a mínim, les mesures adients per a:
a) Garantir el mínim daigua salubre i neta per persona i dia dacord amb lOMS, amb independència de la seua capacitat de pagar els costos de labastiment.
b) Protegir les aigües i masses daigua per al consum humà, reservant i assignant les de millor qualitat per a aquesta finalitat.
c) Incloure en la planificació i gestió del cicle urbà de laigua lanàlisi i avaluació dels riscos derivats del canvi climàtic, mesures de mitigació i adaptació, i aplicació dun enfocament de lanàlisi i avaluació dels riscos de contaminació i desabastiment de laigua destinada a consum humà.
Article 80. Petjada hídrica. Registre de petjada hídrica de productes, serveis i organitzacions
1. Es crea el Registre públic de la petjada hídrica de productes, serveis i organitzacions, adscrit a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, que tindrà per objecte la inscripció voluntària de la petjada dhídrica dels productes, serveis i organitzacions, entesa com a eina per a calcular i comunicar el consum de recursos hídrics associats al cicle de vida dun producte, servei o organització. El càlcul de la petjada hídrica es regirà pels estàndards acceptats internacionalment.
2. Podran inscriures en el Registre les persones físiques o jurídiques tant públiques com privades que produïsquen, distribuïsquen o comercialitzen un producte o servei en la Comunitat Valenciana.
3. Reglamentàriament es determinaran lorganització i el funcionament del Registre. Es regularà el procediment dinscripció i les conselleries competents per a resoldre sobre lalta o la baixa en el Registre segons les categories de productes, serveis o organització. El procediment dinscripció es desenvoluparà dacord amb el que es preveu en la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i altra normativa aplicable.
4. Reglamentàriament es regularà el logotip i les seues condicions dús, les obligacions vinculades a la seua utilització, la metodologia de càlcul de la petjada hídrica i el procediment de renovació o retirada.
5. La inscripció en el Registre atorgarà el dret a utilitzar el logotip de la petjada hídrica en lestabliment o en letiqueta del producte. Els productes incorporaran una avaluació de la petjada hídrica visible en letiquetatge i lembalatge. Els resultats de la petjada han de ser llegibles. Per Decret del Consell, es determinaran les condicions que ha de complir letiquetatge o publicitat comercial del servei o organització per a recollir la petjada hídrica emesa en la fabricació del producte, prestació del servei o mera activitat de lorganització.
6. La inscripció en el Registre tindrà una validesa per un període de temps mínim de dos anys, que podrà ser prorrogat segons sestablisca reglamentàriament.
7. La conselleria competent en matèria de medi ambient haurà delaborar, amb una periodicitat no superior a dos anys, la petjada hídrica de la Comunitat Valenciana.
Article 81. Zones costaneres
1. Les administracions públiques valencianes hauran davançar de manera significativa en la reducció dels riscos generats per lacció del clima en tota la línia del litoral valencià, així com en la reducció daquells riscos derivats dels canvis permanents del nivell de la mar, a laugment de temperatura de la mar i el seu efecte en la climatologia atmosfèrica, i adaptar-se als canvis en les activitats econòmiques i lexplotació dels recursos (energia, pesca, marisqueria, recursos algals, etc.).
2. La conselleria competent en ordenació territorial procedirà a la revisió del Pla dAcció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana incorporant el coneixement més actualitzat existent sobre impactes i riscos climàtics.
3. Després de procedir a la identificació dels espais, sectors i àmbits més exposats a riscos en les zones costaneres, les administracions competents, en sintonia amb el Programa dadaptació al canvi climàtic establit en larticle 13, elaboraran els seus plans dadaptació per a la reducció daquests riscos i implementaran les mesures identificades. Per a això es realitzarà i incorporarà lavaluació econòmica de les mesures i solucions tècniques a adoptar, prioritzant les mateixes sobre la base del criteri cost-benefici, on el benefici tindrà en compte tant a la població, com els béns materials i el patrimoni natural afectat enfront del cost econòmic de ladopció de les mesures.
Article 82. Infraestructures crítiques
1. Les entitats que promouen la planificació i execució dels projectes constructius de noves infraestructures crítiques com a ports, aeroports, transport, energia, residus i aigua, entre altres, hauran dincorporar els aspectes de canvi climàtic en el marc de lavaluació ambiental de plans i projectes, tal com queda recollit en la present llei.
2. Les entitats gestores de les infraestructures crítiques hauran de realitzar:
a) Una anàlisi del risc climàtic, així com la identificació de les mesures necessàries a executar per a reduir-lo en forma de document davaluació de riscos, anàlisis dalternatives i pla dadaptació.
b) Un càlcul de les emissions de gasos defecte dhivernacle generades durant el seu ús, així com les mesures necessàries a executar per a avançar cap a la neutralitat en carboni.
CAPÍTOL II
Transició justa
Article 83. Transició justa
1. El Consell ha daprovar una estratègia valenciana de transició justa, que constituirà linstrument dàmbit autonòmic dirigit a la identificació i ladopció de mesures que garantisquen, a través de mecanismes de protecció social, un tractament equitatiu i solidari per a col·lectius vulnerables, treballadors, sectors econòmics i territoris en la transició cap a una economia baixa en emissions de gasos defecte dhivernacle. El termini delaboració de la citada estratègia ha de ser de 12 mesos des de laprovació daquesta llei.
2. Lestratègia valenciana de transició justa ha de contenir, almenys, els continguts següents:
a) Identificació de col·lectius, sectors econòmics i territoris potencialment vulnerables al procés de transició per al compliment dels objectius de la llei.
b) Anàlisi de les oportunitats de creació dactivitat econòmica i ocupació vinculades a la transició ecològica.
c) Polítiques industrials, de recerca i desenvolupament, de promoció de lactivitat econòmica i del treball decent i formació ocupacional per a la transició justa en els termes de larticle 87 de la llei, que vetlen per garantir la salut de les persones i el medi ambient, i avaluen els riscos en la salut i la seguretat en el treball conseqüència del canvi climàtic.
d) Instruments per al seguiment del mercat de treball en el marc de la transició mitjançant la participació dels agents socials, així com en les taules de diàleg social.
e) El marc delaboració dels convenis de transició justa.
3. Els instruments daplicació i desenvolupament de lestratègia valenciana de transició justa shan delaborar tenint en compte la perspectiva de gènere, i han de vetlar pels principis dinclusió social i accessibilitat universal.
4. En el marc de lestratègia valenciana de transició justa, amb lobjectiu de fomentar lactivitat econòmica que afavorisca locupabilitat de les treballadores i els treballadors vulnerables a la transició cap a una economia baixa en carboni, en particular, en casos de tancament o reconversió dinstal·lacions, es poden subscriure convenis de transició justa entre la Generalitat Valenciana i les entitats locals dàrees geogràfiques vulnerables a la transició cap a una economia baixa en carboni, així com els actors afectats, incloent, entre altres, empreses, representants dels treballadors, universitats, centres educatius, associacions i organitzacions ambientals no governamentals.
5. Els convenis de transició justa han dincloure:
a) Una avaluació de lestat de vulnerabilitat de làrea geogràfica, els sectors econòmics, les empreses o els col·lectius afectats.
b) Compromisos de les parts participants en el conveni, incloses les empreses beneficiàries de mesures de suport per a la transició.
c) Mesures fiscals, de finançament, de suport a lR+D+I, de digitalització, demprenedoria, docupació, de protecció social i activitats formatives per a incentivar ladaptació de les persones treballadores, supeditades al compliment dels objectius establits en el contracte.
d) Un calendari per a ladopció de les mesures, amb objectius mesurables i mecanismes de seguiment.
6. En el marc de lestratègia valenciana de transició justa, a fi dabordar el fenomen de la pobresa energètica, el Consell, en el termini de dotze mesos des de lentrada en vigor daquesta llei, ha daprovar un pla dacció contra la pobresa energètica a la Comunitat Valenciana. Mitjançant aquest pla es realitzarà un diagnòstic i una caracterització del problema, es dissenyaran indicadors oficials de mesurament, sestabliran objectius de reducció de la pobresa energètica en un horitzó a mitjà i llarg termini i es proposaran mesures concretes per a la consecució daquests objectius, així com les seues vies de finançament. En aquest pla shan de tenir especialment en compte els llindars de renda i la situació de vulnerabilitat dels col·lectius afectats, com poden ser les dones o les persones joves. Per a lelaboració del pla contra la pobresa energètica, el Consell ha de tenir la participació de les entitats locals, així com la dels agents i els col·lectius socials afectats.
7. Les administracions valencianes han de tenir en compte el principi de justícia climàtica a lhora de dissenyar les seues polítiques de cooperació internacional.
TÍTOL V
Polítiques de conscienciació, educació
i exemplificació en lAdministració
CAPÍTOL I
Sensiblilització i difusió
Article 84. Reconeixement diniciatives
1. Reglamentàriament sestablirà un sistema de reconeixement basat en segells, distintius o premis autonòmics per a recompensar el compromís de la ciutadania, de les empreses i de les entitats públiques i privades amb la transició energètica, lús denergies renovables, els objectius destalvi i eficiència energètica, la mitigació del canvi climàtic o la igualtat en làmbit de lenergia.
2. Reglamentàriament sestablirà i regularà el distintiu de Municipi Baix en Carboni, qualificació que reconeixerà a aquells municipis que hagen aconseguit més reduccions demissions o penetració de generació denergies renovables.
Article 85. Programes de comunicació i educació ambiental sobre el canvi climàtic
1. Les administracions públiques, amb la col·laboració de la conselleria competent en matèria de Canvi Climàtic, promouran programes de comunicació i educació ambiental sobre el canvi climàtic des del coneixement científic, per a ladopció de mesures de mitigació i adaptació que es puguen aplicar des dels àmbits públic i privat.
2. Els programes de comunicació i educació ambiental sobre el canvi climàtic es dissenyaran des de la perspectiva sistèmica de lAgenda 2030, de manera que es potenciaran les sinergies amb totes les àrees educatives que promouen la sostenibilitat.
3. Les administracions públiques, amb la col·laboració de la conselleria competent en matèria de Canvi Climàtic, promouran programes dinformació i comunicació de totes aquelles mesures per a la descarbonització que es duen a terme en aquestes.
Article 86. Educació per al canvi climàtic
1. Ladministració educativa ha de promoure la conscienciació sobre el canvi climàtic en tots els nivells educatius obligatoris i no obligatoris, inclòs làmbit universitari, a través daccions com:
a) Ser conscients que els recursos del planeta són limitats i que els compartim amb la resta dels éssers vius, que no és possible el creixement infinit, sinó que som eco dependents.
b) Promoure la reflexió sobre la necessitat de canviar el nostre estil de vida en harmonia amb la naturalesa repensant la nostra manera dorganitzar-nos, el nostre model de consum, denergia, turisme i de mobilitat sostenible.
c) Empoderar a les persones per a convertir-se en agents actius de canvi per a construir comunitats justes i equitatives que persegueixen una bona vida no sols per als éssers humans, sinó també per a tota la biosfera, de la qual depenen i formem part.
d) Enfortir la resiliència humana com la capacitat dadaptació positiva als riscos relacionats amb el canvi climàtic i que ens ajuda a preparar-nos per al repte duna transició ecològica.
2. Ladministració educativa, amb la col·laboració de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, ha dincorporar en els currículums educatius i en la formació del professorat, els continguts, les noves metodologies i models dorganització que resolguen els reptes i contribuïsquen al desenvolupament dels objectius per a la ciutadania global marcats en lAgenda 2030, amb les especificitats del nostre territori.
3. Ladministració educativa ha dimpulsar la implantació de titulacions de formació professional en les matèries específiques objecte daquesta llei.
Article 87. Capacitació professional
1. Ladministració de la Generalitat promourà la formació ocupacional en matèria de canvi climàtic i transició ecològica, de manera dialogada amb els agents econòmics i socials. Així mateix, col·laborarà amb els col·legis i associacions professionals per a millorar la formació dels professionals en aquesta matèria.
2. Dacord amb els principis de la transició justa, la Generalitat desenvoluparà polítiques actives docupació per a afavorir la reconversió daquells llocs de treball associats a sistemes energètics intensius en emissions en altres vinculats a la transició energètica, mitjançant la formació específica en matèria denergies renovables i eficiència energètica, així com incorporar el diàleg social a lhora destablir calendaris i mesures amb impacte sobre locupació.
3. La Generalitat farà un especial esforç en la formació específica en matèria denergies renovables i eficiència energètica, així com altres aspectes ambientals i de canvi climàtic com ara gestió daigües, residus, sòl i atmosfera, construcció sostenible i mobilitat, entre altres dirigida a la incorporació de les dones i els joves a aquest àmbit professional.
4. La Generalitat impulsarà la formació dels empleats públics en matèria de canvi climàtic.
5. La Generalitat, en el marc de les competències que ostenta, promourà:
a) Ladaptació dels currículums vinculats a la Formació Professional a la Transició Ecològica.
b) Mesures destinades a la conscienciació i divulgació per a cridar latenció dels futurs professionals sobre les oportunitats laborals que ofereix la transició ecològica.
6. Es promourà la difusió del coneixement ambiental a través de la divulgació de les bones pràctiques que sestiguen realitzant en les empreses, propiciant la transferència de coneixements des del món científic i acadèmic cap a lentorn social i laboral, mitjançant projectes col·laboratius entre universitats, instituts i centres tecnològics, empreses i sindicats.
Article 88. Impuls i promoció de programes dinvestigació, desenvolupament i innovació
1. Les administracions públiques valencianes, en làmbit de les seues respectives competències, hauran dimpulsar accions destinades a impulsar i promocionar programes dinvestigació i innovació que permeta fomentar el coneixement i leducació ambiental i estimular la implementació de pràctiques sostenibles, la reducció demissions de gasos defecte dhivernacle i ladaptació al canvi climàtic.
2. Amb la finalitat daconseguir aquests objectius, les administracions públiques valencianes competents en matèria deducació, investigació, desenvolupament i innovació i en matèria de medi ambient i canvi climàtic hauran de coordinar les seues actuacions per a integrar aquests objectius en els seus instruments de planificació.
3. Les conselleries competents en matèria deducació, investigació, desenvolupament i innovació, medi ambient i canvi climàtic hauran de revisar i actualitzar el tractament del canvi climàtic en els diversos itineraris formatius de leducació formal que fomente la capacitació de la ciutadania per a avançar en la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes, i que impulse la formació del professorat per a assumir els reptes de futur.
Article 89. Informació sobre consum energètic de productes i serveis
1. El Consell, en col·laboració amb les administracions públiques i el sector privat, i en el marc de la regulació bàsica estatal i de lordenament europeu, podrà fomentar:
a) Els sistemes detiquetatge demissions associades a la producció i al transport de productes i la prestació de serveis.
b) La inclusió en letiquetatge de productes i serveis de la informació relativa a les emissions o a limpacte ambiental.
2. En el marc de la legislació bàsica estatal, el Consell podrà limitar la publicitat daquells productes o serveis que, pel seu elevat consum energètic o emissions associades, resulten especialment perniciosos per al medi ambient.
CAPÍTOL II
Mesures de contractació pública
Article 90. Disposicions generals
1. En el marc de la legislació de contractes del sector públic, les administracions públiques de la Comunitat Valenciana i les entitats que conformen els seus respectius sectors públics, així com les Institucions de la Generalitat esmentades en larticle 20.3 de lEstatut dAutonomia, promouran la sostenibilitat energètica i mediambiental, dacord amb els objectius de la present llei, en línia amb el que sestableix en la Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social.
2. A aquest efecte incorporaran, sempre que lobjecte del contracte ho permeta, criteris de sostenibilitat i deficiència energètica en la contractació. En cas contrari, els plecs justificaran motivadament la no inclusió daquests criteris.
3. Les administracions públiques introduiran com a criteris de valoració, la inscripció dels licitadors en els registres públics de petjada hídrica de productes, serveis i organitzacions, petjada de carboni i la reducció o la compensació de les seues emissions, sempre que guarde relació amb lobjecte del contracte, i en els termes establits en la legislació bàsica estatal.
4. Les administracions públiques fomentaran modalitats de contractació que permeten sufragar els costos dinversió mitjançant lestalvi generat amb proveïdors de serveis energètics.
5. Les administracions públiques impulsaran la compra pública innovadora amb lobjectiu de promoure el desenvolupament de solucions tecnològiques innovadores en matèria de mitigació i adaptació que afavorisquen el trànsit cap a una economia baixa en carboni i un territori resilient a lefecte del canvi climàtic.
Article 91. Garantia de lorigen renovable del consum elèctric
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana garantiran que els contractes de subministrament elèctric que aquestes liciten a partir de lentrada en vigor de la present llei siguen denergia certificada dorigen 100% renovable. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en la mesura que siga possible, sautoproveiran denergia elèctrica renovable a través dautoconsum o de contractes bilaterals.
2. Es promourà la contractació bilateral denergia amb productors denergia renovable, especialment de làmbit territorial de la Comunitat Valenciana, dacord amb el que sestableix en la normativa bàsica estatal i la normativa de contractació pública daplicació.
Article 92. Abandó denergies no renovables per part de ladministració
Les administracions públiques valencianes preveuran la substitució progressiva dels equipaments situats en els seus edificis que utilitzen energies fòssils per uns altres que funcionen amb energies dorigen renovable.
Article 93. Obres públiques
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana inclouran en els plecs de les licitacions destinades a contractes dobra o de concessions dobra pública les següents prescripcions:
a) Dacord amb els requeriments de la normativa estatal les noves edificacions i instal·lacions seran de consum energètic quasi nul.
b) Les esmentades edificacions i instal·lacions inclouran fonts denergia renovable situades en les mateixes o en terrenys limítrofs o adjacents, llevat que es justifique la seua inviabilitat tècnica.
c) Aquestes edificacions i instal·lacions incorporaran lús de materials de construcció de baix impacte ambiental, preferentment dorigen local.
d) La inclusió en els projectes de construcció o reforma dedificacions duna certificació de construcció sostenible que garantisca, per a la seua construcció, ús i desmantellament, la reducció demissions de gasos defecte dhivernacle, leficiència energètica, lestalvi daigua i la reducció dels residus.
2. Les prescripcions anteriors també saplicaran als projectes redactats o executats per personal al servei de les administracions públiques o pels mitjans propis daquestes.
3. Correspon a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, amb la col·laboració dels sectors i les administracions públiques afectades, lelaboració de guies tècniques que permeten ladequat compliment daquest article.
Article 94. Lloguer o adquisició dimmobles
Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, per a valorar loferta econòmica més avantatjosa en relació amb el lloguer o ladquisició dimmobles, inclouran necessàriament la quantificació econòmica del consum energètic previst.
Article 95. Vehicles de les administracions públiques
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana solament podran licitar ladquisició o el lloguer de turismes, motocicletes, furgons i furgonetes lliures demissions. Es podran establir excepcions per raons tècniques, que es justificaran degudament en lexpedient de contractació.
2. En el cas de vehicles que hagen de funcionar amb combustibles fòssils, es prioritzarà ladquisició o el lloguer daquells amb menors emissions.
Article 96. Organització desdeveniments i actes públics
La licitació de contractes per a lorganització desdeveniments i actes públics de caràcter social, cultural, esportiu o de naturalesa similar que duguen a terme les administracions públiques de la Comunitat Valenciana incorporarà en els corresponents plecs criteris de sostenibilitat, el càlcul de petjada de carboni, la seua publicació i la reducció demissions associades. Reglamentàriament es definiran els criteris mínims que saplicaran.
CAPÍTOL III
Gestió energètica
Article 97. Gestió Energètica del sector públic
1. Amb la finalitat de racionalitzar el seu consum energètic, les administracions públiques efectuaran auditories energètiques que inclouran propostes concretes de millores deficiència energètica per als edificis que ocupen o dels quals siguen titulars.
2. En cada administració pública valenciana simplantarà la figura del gestor energètic amb la funció de realitzar un seguiment del consum energètic i proposar millores destinades a aconseguir leficiència energètica i la producció denergies renovables en els edificis. Així mateix, li correspon proposar la implantació i realitzar el seguiment de les mesures derivades de les auditories energètiques.
3. En làmbit de la Generalitat Valenciana, hi haurà almenys un gestor en cada conselleria i entitat del sector públic instrumental. La resta de les administracions públiques valencianes hauran de disposar també de gestors energètics. A aquest efecte podran col·laborar entre si quan no disposen de mitjans suficients.
4. En els edificis del sector públic que, per motius de consum, superfície, exemplaritat o afluència de persones siga recomanable, sexhibirà en un lloc visible pròxim a lentrada un cartell explicatiu sobre les mesures destalvi, eficiència energètica i producció de renovables aplicades a ledifici en els termes que es disposen en una resolució del conseller/a competent en matèria de canvi climàtic.
5. El desenvolupament reglamentari daquesta llei preveurà el procediment pel qual la conselleria competent en matèria de cooperació local, amb la col·laboració del departament competent en matèria denergia, previ informe favorable de lajuntament corresponent, puga assumir la realització de lauditoria energètica i la implantació de la figura del gestor energètic pels municipis amb una població inferior a 5.000 habitants que no ho facen de manera mancomunada.
TÍTOL VI
Instruments per a la reducció demissions de gasos defecte dhivernacle i ladaptació al canvi climàtic
CAPÍTOL I
Mobilització de recursos econòmics
Article 98. Mobilització de recursos de les administracions públiques valencianes
LAdministració de la Generalitat Valenciana i la totalitat dels ens que conformen el seu sector públic, en lelaboració de les seues propostes de pressupost anual, destinaran part daquest a actuacions amb impacte positiu en matèria de canvi climàtic, tant per a la mitigació com per a ladaptació.
CAPÍTOL II
Fiscalitat per a la transició ecològica
Secció 1.ª
Consideracions generals
Article 99. Objectiu de la fiscalitat per a la transició ecològica
Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en els seus respectius àmbits de competència i en nom de lefectiu compliment dels objectius de la present llei, podran gravar les actuacions que degraden, vulneren, produïsquen efectes nocius o incrementen les emissions de gasos defecte dhivernacle o facen augmentar la vulnerabilitat. També hauran dincentivar fiscalment les actuacions que afavorisquen ladaptació al canvi climàtic o la reducció demissions de gasos defecte dhivernacle quan siga possible tècnica i econòmicament.
Article 100. Coordinació entre administracions
1. El Consell, en el marc dels instruments de col·laboració existents, fomentarà que les entitats locals, en làmbit de les seues competències en matèria de fiscalitat i en sintonia amb el que sestableix en larticle 18.5, incentiven en el sector privat actuacions, que contribuïsquen a fer efectives les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
2. Aquestes podran ser algunes de les següents:
a) El foment de les energies renovables i de la generació distribuïda.
b) La descentralització de xarxes, comunitats energètiques locals i lautoconsum energètic.
c) Els habitatges energèticament eficients.
d) La mobilitat sostenible.
e) Lestalvi daigua.
f) Les actuacions per a millorar la biodiversitat o per a evitar la seua pèrdua.
g) La reducció dimpactes sobre la salut.
h) Els equipaments més eficients.
i) La modificació dels processos de producció per a reduir les emissions de gasos defecte dhivernacle i altres agents contaminants.
j) La gestió forestal sostenible i la prevenció dincendis forestals.
k) La prevenció en la generació de residus i la seua valorització.
l) La pesca, laqüicultura i la marisqueria sostenibles.
m) Ladaptació i reducció de la vulnerabilitat dels diferents sectors econòmics i sistemes naturals.
Article 101. Creació dimpostos per a la transició ecològica
1. Es creen els següents impostos per a la transició ecològica que es regulen en les seccions 2.ª, 3.ª i 4.ª daquest capítol:
a) Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.
b) Impost sobre lemissió de gasos defecte dhivernacle a latmosfera dactivitats.
c) Impost ambiental sobre grans establiments comercials.
2. Aquests impostos tenen caràcter finalista. Els ingressos derivats dels mateixos es destinaran a nodrir el Fons per a la Transició Ecològica.
Secció 2.ª
Impost sobre les emissions de diòxid
de carboni dels vehicles de tracció mecànica
Article 102. Objecte i naturalesa
1. Limpost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica té per objecte gravar les emissions de diòxid de carboni que produïsquen aquells vehicles matriculats a partir de l1 de gener de 2023.
2. Aquest tribut té caràcter finalista i es destina a nodrir el Fons per a la Transició Ecològica.
Article 103. Fet imposable
1. Constitueixen el fet imposable de limpost laptitud per a emetre diòxid de carboni a latmosfera dun vehicle apte per a circular per les vies públiques del qual és titular el subjecte passiu en el moment de la meritació de limpost i inclòs dins de les categories següents:
a) Vehicles de les categories M1 (vehicles de motor concebuts i fabricats principalment per al transport de persones i el seu equipatge, que tenen com a màxim vuit seients a més del seient del conductor, sense espais per a viatgers drets) i N1 (vehicles de motor concebuts i fabricats principalment per al transport de mercaderies amb una massa màxima no superior a 3,5 tones), dacord amb el que disposa el Reglament (UE) número 858/2018, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, sobre lhomologació i la vigilància del mercat dels vehicles de motor i els seus remolcs i dels sistemes, els components i les unitats tècniques independents destinades a aquests vehicles.
b) Vehicles de les categories L3e (motocicletes de dues rodes), L4e (motocicletes de dues rodes amb sidecar), L5e (tricicles de motor), L6e (quadricicles lleugers) i L7e (quadricicles pesants), dacord amb el que disposa el Reglament (UE) 168/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de gener de 2013, relatiu a lhomologació dels vehicles de dues o tres rodes i dels quadricicles, i a la vigilància del mercat daquests vehicles.
2. A lefecte daquest impost, es consideren aptes per a circular per les vies públiques els vehicles a què fa referència lapartat 1, autoritzats dacord amb el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2.822/1998, de 23 de desembre.
3. No estan subjectes a limpost:
a) Els vehicles que, tot i haver sigut donats de baixa en el Registre General de Vehicles per lantiguitat del model, poden ser autoritzats a circular excepcionalment en ocasió dexhibicions, certàmens o carreres limitades a vehicles daquesta naturalesa.
b) Els vehicles donats de baixa definitiva o temporal.
c) Els vehicles amb matrícula temporal.
d) Els vehicles que tenen una nova matrícula ordinària diferent a la inicialment assignada en els supòsits previstos en larticle 27.2 Reglament general de vehicles, sempre que aquesta última siga anterior a la data indicada en larticle 102.1 de la llei.
Article 104. Subjecte passiu
1. Són subjectes passius de limpost:
a) Les persones físiques que són titulars del vehicle i tenen el domicili fiscal a la Comunitat Valenciana.
b) Les persones jurídiques, i també les entitats sense personalitat jurídica que constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni susceptibles dimposició definides com obligats tributaris per la normativa tributària general, que són titulars del vehicle i que tenen el domicili fiscal a la Comunitat Valenciana.
c) Les persones jurídiques, i també les entitats sense personalitat jurídica que constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni susceptibles dimposició definides com obligats tributaris per la normativa tributària general, que són titulars del vehicle i no tenen el domicili fiscal a la Comunitat Valenciana, però tenen un establiment, una sucursal o una oficina per als vehicles que, dacord amb les dades que consten en el Registre de Vehicles, estan matriculats a la Comunitat Valenciana.
2. A lefecte del que estableix aquest article, sentén per titular del vehicle la persona identificada amb aquesta condició en el Registre General de Vehicles.
Article 105. Exempcions
Estan exempts de limpost:
a) Els vehicles amb matrícula del cos diplomàtic o doficina consular i del seu personal tècnic administratiu, dacord amb el que es disposa en lannex XVIII del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2.822/1998, de 23 de desembre.
b) Els vehicles amb matrícula dorganització internacional i del seu personal tècnic administratiu, dacord amb el que es disposa en lannex XVIII del Reglament general de vehicles.
c) Els vehicles que hi corresponguen per laplicació de disposicions contingudes en tractats o convenis internacionals.
d) Els vehicles incorporats en el Registre General de Vehicles amb els codis de classificació per criteri dutilització número 43 (ambulància), 44 (servei mèdic) i 45 (funerari) de lannex II del Reglament general de vehicles.
e) Els vehicles incorporats en el Registre General de Vehicles amb el codi de classificació per criteri dutilització número 01 (persones de mobilitat reduïda) de lannex II del Reglament general de vehicles. Només es pot aplicar aquesta exempció sobre un vehicle per beneficiari.
f) Els vehicles amb matrícula de vehicle històric, dacord amb el que es disposa en lannex XVIII del Reglament general de vehicles.
Article 106. Base imposable
1. La base imposable de limpost està constituïda per la capacitat potencial màxima del vehicle subjecte per a realitzar emissions de diòxid de carboni a latmosfera dels vehicles matriculats a partir de l1 de gener de 2023 inclosos en les categories esmentades en larticle 103 daquesta llei, mesurades en grams de diòxid de carboni per quilòmetre.
2. A lefecte de lapartat anterior, la base imposable coincideix amb les emissions oficials de diòxid de carboni que consten en el certificat o fitxa tècnica expedida pel fabricant o limportador del vehicle. Sha de formalitzar la col·laboració necessària amb la Direcció General de Trànsit per tal que facilite les dades sobre emissions oficials de diòxid de carboni que consten en la fitxa tècnica dels vehicles.
3. Si no es pot determinar la base imposable dacord amb el que estableix lapartat 2, perquè no es disposa de les emissions oficials de diòxid de carboni, la base imposable es calcula per aplicació de la fórmula següent, amb el límit mínim de 35 g CO2/km i el límit màxim de 499 g CO2/km.
a.1) En el cas de vehicles de categoria M1 amb combustible dièsel:
BI = 0,01642 x CC + 0,0114 x MMX + 0,05745 x MOM + 0,005106 x TR + 3,471 x T 37,15
a.2) En el cas de vehicles de categoria N1 amb combustible dièsel:
BI = 0,01144 x CC + 2,699 x PF + 0,02635 x PN + 0,02562 x MMX + 0,03115 x MOM + 2,922 x T 25,64
b) En el cas de vehicles amb combustible gasolina:
BI = 0,01149 x CC + 3,879 x PF + 0,04008 x MOM + 0,009541 x TR + 2,605 x T + 4,35
c) En el cas de vehicles híbrids elèctrics (HEV): BI = 0,8533 x PF + 0,1909 x PN + 0,02794 x MMX + 0,3922 x T + 14,28
d) En el cas altres vehicles que no preveuen les lletres anteriors: BI = 0,03399 x CC + 0,06862 x PN + 0,04134 x TR + 1,996 x T + 18,89
On:
BI: emissions de CO expressades en unitats de grams per quilòmetre
CC: cilindrada del vehicle expressada en unitats de centímetres cúbics
PF: potència fiscal del vehicle expressada en unitats de cavalls fiscals
PN: potència neta màxima del vehicle expressada en unitats de quilowatts
MMX: pes màxim del vehicle expressat en quilograms
MOM: massa dordre en marxa expressada en quilograms
TR: tara del vehicle expressada en quilograms
T: antiguitat del vehicle, que es calcula segons la fórmula següent:
T = (M P) / 365,25
on:
M: data corresponent a 31 de desembre del primer exercici de meritació de limpost
P: data de la primera matriculació del vehicle
4. En el cas dels vehicles de les categories L3e, L4e, L5e i L7e per als quals no es pot determinar la base imposable de limpost, dacord amb el que estableix lapartat 2 daquest article, perquè no es disposa de les emissions oficials de diòxid de carboni, la base imposable es calcula mitjançant la fórmula següent, amb el límit mínim de 25 g CO2/km i el límit màxim de 249 g CO2/km:
BI = 3,311 x PF + 0,262 x PN + 0,1611 x MOM + 1,026 x T + 28,98
On:
BI: emissions de CO expressades en unitats de grams per quilòmetre
PF: potència fiscal del vehicle expressada en unitats de cavalls fiscals
PN: potència neta màxima del vehicle expressada en unitats de quilowatts
MOM: massa dordre en marxa expressada en quilograms
T: antiguitat del vehicle, que es calcula segons la fórmula següent:
T = (M P) / 365,25
on:
M: data corresponent a 31 de desembre del primer exercici de meritació de limpost
P: data de la primera matriculació del vehicle
Article 107. Quota tributària
1. La quota íntegra sobté quan saplica el tipus que correspon al volum total demissions oficials màximes de diòxid de carboni per quilòmetre del vehicle, dacord amb les taules següents:
a) Vehicles de la categoria M1 i de les categories L3e, L4e, L5e, L6e i L7e
Emissions oficials de diòxid de carboni Tipus (euros/gCO2/km)
Fins a 95 g/km 0,00
Més de 95 g/km 3
b) Vehicles de la categoria N1
Emissions oficials de diòxid de carboni Tipus (euros/gCO2/km)
Fins a 140 g/km 0,00
Més de 140 g/km 2
2. La quota líquida sobté en aplicar a la quota íntegra les bonificacions previstes en larticle 108.
Article 108. Bonificacions
1. Els vehicles amb matrícula de vehicle històric, dacord amb el que disposa lannex XVIII del Reglament general de vehicles, gaudeixen de la bonificació del 100% de la quota íntegra.
2. Per la domiciliació del pagament dels rebuts als quals es refereix larticle 109 saplica una bonificació del 2% de la quota íntegra. En el supòsit de la liquidació corresponent a lalta en el padró, laplicació daquesta bonificació està condicionada, també, al fet que el subjecte passiu opta, sense estar obligat a fer-ho amb caràcter general, a rebre les notificacions de lAgència Tributària Valenciana per mitjans electrònics i manté aquesta opció fins a la data de notificació de la liquidació corresponent a lalta en el padró. Laplicació de la bonificació queda condicionada al cobrament efectiu del rebut o la liquidació mitjançant la domiciliació del pagament i queda sense efecte si aquest cobrament no sha pogut efectuar per causa no imputable a ladministració, com també en cas de sol·licitud dajornament o fraccionament del deute.
Article 109. Període impositiu i meritació
1. El període impositiu coincideix amb lany natural, sense perjudici del que estableix lapartat 2.
2. El període impositiu és inferior lany natural en els supòsits següents:
a) Si es produeix en una data posterior a l1 de gener qualsevol dels següents supòsits:
i. la primera matriculació a Espanya del vehicle,
ii. lentrada en làmbit territorial daplicació de limpost per trasllat del domicili fiscal del titular a la Comunitat Valenciana o per ladquisició per part duna persona amb domicili fiscal a la Comunitat Valenciana dun vehicle matriculat a Espanya per primera vegada a partir de l1 de gener de 2023 de titularitat duna persona sense domicili fiscal a la Comunitat Valenciana,
iii. finalització de la situació de baixa temporal o rehabilitació del vehicle en el Registre de Vehicles.
En aquests supòsits, el període impositiu sinicia el dia de la sol·licitud de matriculació, canvi de domicili fiscal, alta o rehabilitació.
b) Si es produeix abans del 31 de desembre alguna de les següents circumstàncies:
i. baixa definitiva o temporal del vehicle,
ii. eixida de làmbit territorial daplicació de limpost per trasllat del domicili fiscal del titular fora de la Comunitat Valenciana,
iii. adquisició per part duna persona o entitat sense domicili fiscal a la Comunitat Valenciana dun vehicle de titularitat duna persona o entitat amb domicili fiscal a la Comunitat Valenciana.
En aquests supòsits, el període impositiu finalitza el dia anterior al del canvi de domicili fiscal o el dia de la sol·licitud o resolució de baixa.
3. Limpost es merita lúltim dia del període impositiu.
4. Limport de la quota tributària es prorrateja per dies quan el període impositiu no coincideix amb lany natural.
5. En el supòsit de segona o ulterior transmissió del vehicle, està obligat a satisfer limpost referit en tot el període impositiu qui és titular en la data de meritació, sense perjudici dels pactes privats que hi haja entre les parts.
Article 110. Padró
1. Limpost es gestiona mitjançant padró i lelabora i laprova lAgència Tributària Valenciana a partir de les dades de què disposa, dacord amb el que estableixen els apartats següents.
2. Les dades i els elements tributaris que configuren el padró de limpost són els referenciats el 31 de desembre de cada any i recullen la situació corresponent a la data de meritació de limpost, determinada en larticle 109.3 daquesta llei.
3. El padró ha de contenir per a cada subjecte passiu les dades següents:
a) Noms i cognoms o raó social de la persona o entitat titular del vehicle.
b) Número didentificació fiscal.
c) Dades didentificació del vehicle.
d) Nombre de dies del període impositiu.
e) Exempció aplicable, si saplica.
f) Base imposable.
g) Quota íntegra.
h) Bonificació de la quota tributària, si saplica.
i) Quota tributària.
j) Número del compte corrent en el qual sha de domiciliar, si escau, lingrés.
4. Amb caràcter previ a lelaboració definitiva del padró, lAgència Tributària Valenciana elabora un padró provisional, que té, per a cadascuna de les persones interessades, el caràcter de proposta de liquidació i que sexposa al públic de l1 al 15 de maig de lany natural posterior al de meritació, mitjançant la seua publicació per lAgència Tributària Valenciana en la seu electrònica de la Generalitat. Aquesta exposició pública ha de ser objecte danunci previ publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Una vegada finalitzat el tràmit dexposició pública, les persones interessades disposen dun termini de quinze dies hàbils per a presentar al·legacions a la proposta de liquidació.
5. El padró definitiu laprova la persona responsable del Departament de Gestió Tributària de lAgència Tributària Valenciana i sexposa al públic, del 16 al 30 de setembre de lany natural posterior al de meritació, en la seu electrònica de la Generalitat. Aquesta exposició pública ha danunciar-se prèviament per mitjà dun edicte publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, que ha dincloure les dades següents:
a) Període de cobrament.
b) Modalitats de pagament admeses.
c) En el cas de domiciliació del pagament, dates en les quals es realitzarà el càrrec en el compte dels rebuts i, si escau, de les liquidacions corresponents a lalta en el padró.
d) Llocs en els quals es pot efectuar el pagament.
e) Un advertiment que, transcorregut el termini de pagament sense que shaja efectuat, sinicia el període executiu i els deutes sexigeixen mitjançant el procediment de constrenyiment amb els recàrrecs corresponents del període executiu, els interessos de demora i, si escau, els costos que sen deriven.
f) Recursos procedents contra les liquidacions.
g) Òrgans competents per a resoldrels.
h) Terminis per a interposar els recursos.
6. En el cas dalta en el padró, lexposició pública del padró definitiu té lefecte de notificació de la inclusió en el padró i la liquidació corresponent a aquesta alta sha de notificar al contribuent de manera individual.
7. En els exercicis successius, lexposició al públic del padró definitiu té, per a cadascuna de les persones interessades, lefecte de notificació de les liquidacions que es continguen.
8. Lalta, la modificació o la baixa en el padró de limpost pot produir-se també a conseqüència dun procediment de comprovació iniciat pels òrgans de gestió tributària de lAgència Tributària Valenciana, a partir de les dades de què dispose ladministració o duna actuació dinvestigació de la inspecció dels tributs de la Generalitat.
9. Les dades de caràcter personal incloses en el padró es tracten dacord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals.
Article 111. Pagament i domiciliació
1. Lexacció dels deutes notificats col·lectivament sha de fer mitjançant un rebut. El termini dingrés en període voluntari daquests deutes comprèn del 16 de setembre al 20 de novembre o lhàbil immediatament posterior. El pagament per a la notificació individual sha defectuar dacord amb els terminis establits en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.
2. Una vegada notificada lalta en el padró provisional, els contribuents que desitgen domiciliar el pagament del deute han doptar-hi mitjançant una comunicació dirigida al responsable del departament de gestió tributària. La domiciliació ha de sol·licitar-se en el termini de dos mesos, comptadors des que finalitze el període dexposició del padró provisional al qual es refereix larticle 110.4, i sinclou en el padró definitiu. Les sol·licituds presentades amb posterioritat a aquesta data tenen efectes per als exercicis següents.
3. La domiciliació del pagament dels exercicis futurs també pot sol·licitar-se en el moment defectuar lingrés del deute en les entitats financeres col·laboradores. En el supòsit de la liquidació corresponent a lalta en el padró, aquesta domiciliació està condicionada al fet que el subjecte passiu opta, quan no hi està obligat amb caràcter general, per rebre les notificacions de lAgència Tributària Valenciana per mitjans electrònics i manté aquesta opció fins a la data de notificació daquella liquidació.
Article 112. Gestió, recaptació i inspecció
La gestió i recaptació de limpost i la seua inspecció en tot el territori de la Comunitat Valenciana correspon a lAgència Tributària Valenciana dacord amb el que sestableix en la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat, sense perjudici de la col·laboració amb els òrgans de la conselleria competent en matèria dinspecció i control demissions de diòxid de carboni dels vehicles.
Article 113. Infraccions i sancions
Les infraccions tributàries de limpost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica seran qualificades i sancionades dacord amb el que es dispose en la Llei General Tributària i altres normes de general aplicació.
Article 114. Recursos i reclamacions
Els actes de gestió, dinspecció i de recaptació dictats en làmbit de limpost poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa davant lòrgan competent, sense perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant lòrgan que ha dictat lacte impugnat.
Secció 3.ª
Impost sobre lemissió de gasos defecte dhivernacle
a latmosfera provinents dinstal·lacions
Article 115. Objecte, finalitat i definicions
1. Limpost sobre lemissió de GEH a latmosfera generats en els processos productius des dinstal·lacions situades a la Comunitat Valenciana té la finalitat de reduir-ne lemissió incentivant ladopció de mesures que optimitzen la realització mediambiental dels processos, com també la millora de la qualitat de laire.
2. Aquest tribut té caràcter finalista i es destina a nodrir el Fons per a la Transició Ecològica.
3. A lefecte daquest impost, sentén per:
a) Emissió: descàrrega a latmosfera contínua o discontínua de matèries, substàncies o formes denergia procedents, directament o indirectament, de qualsevol font susceptible de produir contaminació atmosfèrica.
b) Gasos defecte dhivernacle: les emissions de diòxid de carboni (CO) i metà (CH4).
c) Instal·lació: qualsevol unitat tècnica fixa on es desenvolupen una o més de les activitats industrials enumerades en lannex I de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental dactivitats a la Comunitat Valenciana.
4. Aquest tribut és compatible amb el que estableix la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i dorganització de la Generalitat, que regula limpost sobre activitats que incideixen en el medi ambient, respecte a la modalitat demissió a latmosfera dòxids de nitrogen i diòxid de sofre recollida en larticle 154.Dos.1, quan el conjunt daquestes emissions concorre en una mateixa instal·lació.
Article 116. Fet imposable
Constitueix el fet imposable lemissió a latmosfera de GEH (CO2 i CH4), que es realitze des de les instal·lacions a les quals es refereix larticle 115 de la present Llei.
Article 117. Suposats de no subjecció
No estan subjectes a limpost les emissions següents:
1. Les emissions de GEH procedents de la combustió de biomassa, biocarburant o biocombustibles, així com les emissions procedents de la cogeneració dalta eficiència.
2. Les emissions de GEH realitzades des dinstal·lacions incloses en lannex I de la Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets demissió de gasos defecte dhivernacle, o la norma que la substituïsca.
Article 118. Subjecte passiu
1. Són subjectes passius a títol de contribuents les persones físiques o jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica a què es refereix larticle 35 de la Llei General Tributària o norma que li substituïsca que exploten les instal·lacions en les quals es desenvolupen les activitats que determinen les emissions a latmosfera gravades per aquest impost.
2. La concurrència de dues o més persones o entitats en lexplotació duna mateixa instal·lació a què es refereix lapartat anterior determinarà que queden solidàriament obligats enfront de la Hisenda de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que es disposa en larticle 35 de la Llei General Tributària o norma que li substituïsca, podent dirigir-se lacció administrativa de cobrament contra qualsevol dells per la totalitat de la quota.
Article 119. Responsable solidari
Serà responsable solidari del pagament de limpost el propietari de la instal·lació des de la qual es realitze lemissió en cas que no coincidisca amb la persona que explote aquella.
Article 120. Base imposable
1. Constitueixen la base imposable de limpost les quantitats de GEH (CO2 i CH4) emeses a latmosfera per una mateixa instal·lació contaminant durant el període impositiu corresponent.
2. Les quantitats emeses de GEH shan dexpressar en quilotones/any de CO2-eq. A aquest efecte, es considera una regla de conversió d1 tona de metà (CH4) equivalent a 25 tones de CO2-eq.
Article 121. Determinació de la base imposable
1. La determinació de la quantitat emesa de CO2-eq es realitza mitjançant els mètodes de càlcul normativament establits. Si la instal·lació està inscrita en el Registre de Petjada de Carboni, la base imposable són les emissions que ha registrat i si no, factors demissió dacord amb lúltim inventari nacional demissions de gasos defecte dhivernacle, a partir de les quantitats dús de combustibles, nombre de caps de bestiar o tones de residus tractades.
2. Les emissions declarades poden ser sotmeses a verificació per entitat acreditada per lEntitat Nacional dAcreditació per a verificació demissions de gasos defecte dhivernacle.
3. Reglamentàriament shan destablir els procediments per a calcular les quantitats emeses.
Article 122. Determinació de la base liquidable
La base liquidable sobtindrà aplicant a les quantitats de GEH (CO2 y CH4) emeses a latmosfera per una mateixa instal·lació contaminant, durant el període impositiu corresponent, que constitueixen la base imposable les següents reduccions de CO2-eq: 1 kilotona/any.
Article 123. Quota tributària
La quota tributària de limpost sobtindrà aplicant a les unitats contaminants de la base liquidable el següent tipus de gravamen: 200 euros/kilotona de CO2-eq.
Article 124. Deduccions
1. Els subjectes passius tenen dret a una deducció en la quota íntegra per les inversions realitzades en el període impositiu en infraestructures i béns dequip orientats al control, la prevenció i la correcció de la contaminació.
2. Es consideren incloses entre les inversions orientades al control, la prevenció i la correcció de la contaminació aquelles que ocasionen la reducció del consum de combustibles o lús de combustibles més nets que disminuïsquen les unitats contaminants per volum de producte obtingut, així com aquelles que reduïsquen les emissions fugitives.
3. Amb aquesta finalitat, la inversió sentén realitzada quan els elements patrimonials siguen posats en condicions de funcionament, i shan de mantenir els mateixos nivells didoneïtat mediambiental, almenys, durant els tres anys següents.
4. La deducció saplica en els percentatges següents:
a) El 25% de limport de la inversió, quan les instal·lacions afectades hagen obtingut el certificat EMAS o ISO 14000 sobre la gestió ambiental. Aquest certificat ha destar en vigor i incloure en labast les activitats i els emplaçaments objecte de la inversió realitzada.
b) El 15% de limport de la inversió, quan no shagen obtingut els certificats anteriors.
5. El límit de les deduccions referides en les lletres anteriors és del 50% de la quota íntegra de limpost. La deducció per inversions orientades al control, la prevenció i la correcció de la contaminació que no puga aplicar-se en el període impositiu corresponent per excedir daquest límit només pot ser aplicada en els cinc períodes impositius següents, amb el límit del 50% de la quota íntegra de cada període.
6. El límit de les deduccions indicat en lapartat anterior és del 100% en el cas dinstal·lacions que tinguen emissions de GEH inferiors a 20.000 tCO2/any i realitzen inversions orientades al control, la prevenció i la correcció de la contaminació, certificades mediambientalment per una entitat acreditada a tal efecte.
7. En tots els casos, és condició necessària per a laplicació de la deducció lobtenció duna certificació acreditativa de la idoneïtat mediambiental de la inversió expedida per una entitat acreditada per a això.
8. No és procedent laplicació de la deducció prevista en aquest article quan les quantitats invertides procedisquen de subvencions o ajudes públiques concedides per a aquestes inversions, ni en el cas que les inversions siguen exigibles per a aconseguir els paràmetres de qualitat ambiental que resulten dobligat compliment. La part de la inversió que no haja sigut objecte de subvenció pot desgravar-se.
9. Reglamentàriament shan de fixar els requisits formals i procedimentals per a laplicació de les deduccions.
Article 125. Quota líquida
La quota líquida serà el resultat daplicar a la quota tributària les deduccions establides en larticle anterior. En els supòsits en què no siguen aplicables les deduccions, la quota líquida serà igual a la quota íntegra.
Article 126. Període impositiu i meritació
1. El període impositiu coincidirà amb lany natural.
2. Limpost es reportarà el 31 de desembre de cada any, sense perjudici del que sestableix en lapartat següent.
3. El període impositiu serà inferior a lany natural quan se cesse en la realització de les activitats que ocasionen les emissions en un dia diferent al 31 de desembre i aquesta circumstància siga posada en coneixement de la conselleria competent en matèria de medi ambient, produint-se la meritació de limpost en la data daquest cessament. També ho serà en el cas de les corresponents activitats sinicien en data diferent a l1 de gener.
Article 127. Declaració-liquidació i quota diferencial
1. Els subjectes passius estan obligats a presentar una declaració anual per cada instal·lació que exploten, dins del termini dels dos mesos següents a la conclusió del període impositiu, quan la seua base imposable siga igual o superior a 1 kilotona/any de CO2-eq.
Els subjectes passius, al temps de presentar la seua declaració, han de determinar, si escau, la quota diferencial. La quota diferencial és el resultat de deduir de la quota líquida els pagaments fraccionats a compte a què es refereix larticle següent que haguen sigut ja realitzats pel subjecte passiu. En el cas dactivitats no sotmeses a comerç demissions que exploten més duna instal·lació, es pot fer una única declaració anual adjuntant un desglossament per a cada instal·lació.
2. Si la quota diferencial és positiva, se nha dingressar limport en el termini assenyalat en lapartat anterior i en el lloc i la forma establits per la Conselleria dHisenda.
3. Si, com a resultat de la deducció dels pagaments fraccionats a compte, sobté una quota diferencial negativa, el subjecte passiu pot sol·licitar-ne la devolució. En els supòsits en què se sol·licite la devolució, la Conselleria dHisenda abonarà les quantitats corresponents dins dels sis mesos següents a la data de la sol·licitud.
Article 128. Pagaments fraccionats a compte
1. En els primers vint dies naturals dels mesos dabril, juliol i octubre, els subjectes passius hauran defectuar un pagament fraccionat a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estiga en curs quan la seua base liquidable resulte positiva.
2. En el supòsit dinici de lactivitat, els pagaments fraccionats es realitzaran a partir del trimestre en què sinicie aquesta activitat, en els terminis a què es refereix lapartat anterior.
3. Limport de cada pagament fraccionat resultarà daplicar la tarifa vigent lany en curs a la base liquidable acumulada des de linici de lany fins a la conclusió de cada trimestre i amb deducció dels pagaments fraccionats realitzats durant el període impositiu i, en el seu cas, de la quota diferencial negativa dexercicis anteriors.
Article 129. Aplicació del tribut i règim sancionador
1. Les funcions i les competències relacionades amb laplicació de limpost corresponen a lAgència Tributària Valenciana, sense perjudici de la col·laboració amb els òrgans de la conselleria competent en matèria dinspecció i control demissions de gasos defecte dhivernacle.
2. Les infraccions tributàries de limpost es qualifiquen i sancionen dacord amb el que disposa la Llei general tributària i les seues normes de desenvolupament.
Article 130. Recursos i reclamacions
Els actes de gestió, dinspecció i de recaptació dictats en làmbit de limpost poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa davant lòrgan competent, sense perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant lòrgan que ha dictat lacte impugnat.
Secció 4.ª
Impost sobre grans establiments comercials
Article 131. Objecte, naturalesa i àmbit daplicació
1. La present secció té per objecte la regulació de limpost sobre els grans establiments comercials, doci, hostaleria o espectacles, que es defineix com un impost ambiental.
2. Aquest impost grava la singular capacitat econòmica que concorre en determinats establiments amb finalitats, comercials, doci, hostaleria o espectacles a conseqüència destar implantats en grans superfícies que, pel seu efecte datracció al consum, provoca un desplaçament de vehicles.
3. Aquest tribut té caràcter finalista i es destina a nodrir el Fons per a la Transició Ecològica.
4. Limpost sobre grans establiments comercials és exigible al territori de la Comunitat Valenciana.
Article 132. Fet imposable
1. Constitueix el fet imposable de limpost el dany mediambiental causat pel trànsit generat per les grans superfícies amb finalitats comercials, doci, hostaleria o espectacles, que disposen daparcament per a la seua clientela.
2. A lefecte del que es disposa per lapartat 1, sentén per utilització de grans superfícies amb finalitats comercials, doci, hostaleria o espectacles la que duen a terme els següents establiments:
a) Grans establiments comercials territorials individuals dedicats a la venda al detall que disposen duna superfície comercial igual o superior a 2.500 metres quadrats.
b) Grans establiments comercials territorials col·lectius, integrats per un conjunt destabliments en els quals es realitzen activitats comercials, doci, hostaleria o espectacles que disposen duna superfície comercial igual o superior a 2.500 metres quadrats.
3. Lestabliment que no complisca el requisit de superfície mínima assenyalat en cada cas està subjecte a limpost quan, a conseqüència duna ampliació de la superfície comercial, iguale o supere els 2.500 metres quadrats.
4. A lefecte del que es disposa en aquest article, sentén per superfície comercial dels establiments comercials de caràcter individual o col·lectiu, la superfície total de les àrees o locals on sexposen els productes amb caràcter habitual i permanent, o els destinats a tal finalitat amb caràcter eventual o periòdic, als quals puga accedir el client, així com els aparadors i els espais interns destinats al trànsit de les persones i a la presentació o dispensació dels productes. Quan aquesta no estiga clarament definida, es considerarà com a tal el 60% de la superfície construïda prevista de lestabliment, sense considerar accessos i espais destinats a aparcament i magatzematge.
5. A lefecte del còmput de la superfície comercial es troben sota làmbit de limpost totes les activitats comercials, així com els serveis prestats per empreses doci, hostaleria i espectacles.
6. A lefecte daquest impost, no es consideren dins de trama urbana consolidada les concentracions comercials.
Article 133. Exempcions
Estaran exempts de limpost:
a) Els mercats municipals.
b) Les exposicions i fires de mostres de caràcter temporal la finalitat principal del qual no siga lexercici regular dactivitats comercials sinó lexposició de productes.
c) Els mercats públics de venda no sedentària.
d) Els establiments comercials individuals o col·lectius que, malgrat complir les condicions de lapartat 2 de larticle 132, siguen classificats pel Pla dAcció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana com a establiments sense impacte territorial.
Article 134. Subjecte passiu
1. Són subjectes passius, en qualitat de contribuents, les persones físiques o jurídiques, així com les entitats que sense tindre personalitat jurídica constituïsquen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible dimposició, que siguen titulars dun o més dels establiments als quals es refereix larticle 132.2.
2. A lefecte del que sestableix per la present llei, tenen la consideració de titular destabliment comercial les persones físiques o jurídiques, així com les entitats a les quals es refereix lapartat 1, que realitzen de manera directa lactivitat comercial o de prestació de serveis a què es refereix larticle 132.1. En el cas dels grans establiments comercials territorials col·lectius, ho és la persona titular de la llicència comercial o assimilable. En cas que hi haja més dun propietari de la totalitat dels locals integrants del gran establiment comercial territorial col·lectiu, el conjunt té, a lefecte daquest impost, la consideració dunitat econòmica, en els termes establits per la normativa tributària general aplicable als tributs propis.
3. És responsable subsidiari de limpost el titular del dret de propietat del bé immoble en el qual està situat lestabliment o de qualsevol altre dret real sobre el bé immoble.
Article 135. Base imposable
1. La base imposable sobté de laplicació de la següent fórmula:
BI = (N E)
On:
N = nombre de vehicles que, durant el període impositiu, accedeixen a laparcament que disposa lestabliment comercial, dacord amb les lectures dels sistemes de mesurament dels accessos a laparcament.
E = nombre de vehicles exclosos perquè han accedit a laparcament de lestabliment en virtut dun contracte de lloguer o contractes similars, o perquè es tracta de vehicles de treballadors de lestabliment que accedeixen al mateix en els seus dies laborables, així com vehicles amb distintiu «zero emissions» de la Direcció General de Trànsit.
2. En cas que no es puga determinar la base imposable dacord amb el que sestableix per lapartat 1 perquè laparcament no disposa dun instrument de comptatge de vehicles, o perquè lestabliment no disposa daparcament, la base imposable es calcula aplicant la següent fórmula:
BI = Ràtio VD × S × dies dobertura × CTU
On:
Ràtio VD és la ràtio de vehicles/dia i m² de superfície comercial segons la categoria de lestabliment que sindica en la taula següent:
S és la superfície comercial computable.
a) En el cas dels grans establiments comercials territorials col·lectius, la superfície total.
b) En la resta dels casos, la superfície comercial.
Els dies dobertura són els dobertura de lestabliment durant el període impositiu.
CTU= coeficient aplicable segons que lestabliment estiga situat, dacord amb la normativa urbanística, dins o fora de la trama urbana (TU) o del nucli històric i dels seus eixamples (NH) en cas que no estiga definida la TU del municipi. Laplicació daquest coeficient dependrà de si es decideix gravar solament els establiments fora de la trama urbana o si es decideix gravar tots aquests establiments independentment de la seua ubicació.
Situación de lestabliment Coeficient
Dins del TU o NH 1,00
Fora del TU o NH 1,20
3. A lefecte del que sestableix per lapartat 2, sapliquen les següents regles:
a) Sentén que un establiment disposa daparcament quan aquest es destina preferentment a lús dels clients de lestabliment, independentment de la seua titularitat, el tipus de gestió o el sistema de pagament.
b) Sentén que un establiment és especialitzat quan el 80% de la superfície comercial, com a mínim, està destinat al producte o gamma de productes que determina lespecialització.
c) Als establiments col·lectius compostos per establiments especialitzats en la mateixa gamma de producte sels aplica la ràtio de la categoria destabliment especialitzat corresponent, sobre la superfície comercial.
d) En el cas de galeries comercials en les quals es trobe un supermercat o un hipermercat que ocupe més del 80% de la superfície total dun establiment col·lectiu, ha daplicar-se la ràtio VD corresponent a la categoria de supermercat o dhipermercat, respectivament
Article 136. Mínim exempt i base liquidable
La base liquidable sobté daplicar a la base imposable una reducció de 60.000 vehicles en concepte de mínim exempt.
Article 137. Tipus de gravamen
El tipus de gravamen sestableix en 0,18 euros per vehicle.
Article 138. Quota tributària
La quota tributària de limpost sobté daplicar a la base liquidable el tipus de gravamen.
Article 139. Període impositiu
1. El període impositiu coincideix amb lany natural, sense perjudici del que sestableix per lapartat 2.
2. Quan lobertura de lestabliment es produïsca en una data posterior a l1 de gener, el període impositiu comprén des de la data dobertura fins al 31 de desembre del mateix any. En el cas de tancament de lestabliment, el període impositiu comprén des de l1 de gener fins a la data de tancament.
Article 140. Meritació
Limpost es merita el 31 de desembre de cada any, excepte en els casos de tancament de lestabliment, en els quals limpost es merita en la data de tancament.
Article 141. Autoliquidació de limpost
1. Els subjectes passius estan obligats a presentar lautoliquidació de limpost i a efectuar el corresponent ingrés entre els dies 1 i 20 del mes de febrer següent a la data de meritació de limpost.
2. El model dautoliquidació ha daprovar-se per ordre del conseller/a competent en matèria dhisenda.
Article 142. Gestió, recaptació i inspecció de limpost
La gestió, la recaptació i la inspecció de limpost corresponen a lAgència Tributària Valenciana dacord amb el que sestableix en la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat, sense perjudici de la col·laboració amb els òrgans de la conselleria competent en matèria de comerç amb funcions dinspecció i control sobre els establiments comercials.
Article 143. Recursos i reclamacions
Els actes de gestió, dinspecció i de recaptació dictats en làmbit de limpost poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa davant lòrgan competent, sense perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant lòrgan que ha dictat lacte impugnat.
Article 144. Infraccions i sancions
Les infraccions seran qualificades i sancionades dacord amb el que es dispose en la Llei General Tributària i altres normes de general aplicació.
CAPÍTOL III
Altres instruments per al compliment dels objectius de la llei
Article 145. Fons per a la Transició Ecològica
1. El Fons per a la Transició Ecològica és un fons de caràcter públic, sense personalitat jurídica, adscrit a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, lobjectiu del qual és convertir-se en un instrument necessari per a lexecució de polítiques i accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic, així com per a la inversió en investigació i innovació en noves tecnologies per a la reducció demissions de gasos defecte dhivernacle.
2. El Fons per a la Transició Ecològica pot impulsar les següents actuacions, entre altres:
a) Les accions necessàries per al compliment de lestratègia de transició justa a la Comunitat Valenciana
b) El foment de les energies renovables i de leficiència energètica.
c) La descentralització de xarxes i lautoconsum energètic.
d) Els habitatges energèticament eficients.
e) La mobilitat sostenible.
f) Leficiència i lestalvi daigua.
g) La conservació de la biodiversitat i la lluita contra la pèrdua daquesta.
h) La reducció dimpactes sobre la salut i la sanitat animal i vegetal.
i) La garantia de protecció de la població davant lincrement del risc de fenòmens meteorològics extrems.
j) Els equipaments més eficients.
k) La modificació dels processos de producció per a reduir les emissions contaminants.
l) La gestió forestal sostenible per a la prevenció dincendis forestals.
m) La investigació i la innovació en làmbit del canvi climàtic.
n) La comunicació i leducació sobre el canvi climàtic.
o) La transformació del model agroindustrial en un nou model que garantisca la sobirania alimentària.
p) La transició del sector primari cap a models independents dels hidrocarburs.
q) Ladaptació i la reducció de la vulnerabilitat dels sectors econòmics i dels sistemes naturals.
r) Els serveis ambientals o ecosistèmics.
s) La investigació i la innovació en tècniques i tecnologies per a la reducció demissions.
t) La creació de xarxes de monitoratge de paràmetres de lentorn orientades a lobtenció de dades obertes que permeten una anàlisi de lentorn i la seua evolució per part de tota la societat.
u) La recuperació i la restauració de connectors i corredors del sistema dinfraestructura verda i altres mesures que augmenten la connectivitat i la grandària efectiva de la malla de fragmentació.
v) Qualsevol altra que siga necessària per al compliment dels objectius daquesta llei.
3. El Fons per a la Transició Ecològica es finança amb els recursos econòmics següents:
a) El cent per cent dels ingressos obtinguts de la recaptació de limpost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, de limpost demissió de GEH a latmosfera generats en els processos productius des dinstal·lacions situades en la Comunitat Valenciana i de limpost ambiental a grans establiments comercials, regulats en el capítol II del títol VI.
b) La part dels ingressos de les assignacions tributàries de limpost sobre la renda de les persones físiques per a finalitats dinterès social que corresponguen a la Generalitat Valenciana i que aquesta destine a la protecció del medi ambient.
c) Qualsevol altra font de recursos econòmics que el Consell considere adequada, amb subjecció a la llei i dins de lordre constitucional de distribució de competències.
4. La Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic ha de proposar a la direcció general competent en canvi climàtic les prioritats dactuació i el repartiment corresponent ateses les disponibilitats econòmiques del Fons per a la Transició Ecològica, al Pla valencià integrat denergia i canvi climàtic, i lanàlisi cost-eficiència.
Article 146. Inscripció i incentius del Registre valencià diniciatives de canvi climàtic
1. La inscripció serà pública en els termes que estableix la normativa que regula els drets daccés a la informació, de participació pública i daccés a la justícia en matèria de medi ambient, sense perjudici del que dispose la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.
2. La inscripció en el Registre serà gratuïta i comportarà per a les entitats inscrites beneficis administratius que seran desenvolupats reglamentàriament i que podran consistir, entre altres, en els següents:
a) Acreditació del compliment dels requisits per a laplicació dexempcions, reduccions, deduccions o bonificacions en el pagament de taxes ambientals i impostos.
b) Utilització com a criteri dadjudicació de contractes públics.
c) Atorgament de reconeixements públics.
d) Utilització com a criteri de valoració en el procés de concessió dajudes i subvencions públiques.
Article 147. Promoció de tècniques i tecnologies per a la reducció demissions
1. Les administracions públiques valencianes competents promouran i impulsaran tècniques i tecnologies la introducció de les quals en els processos productius de les activitats econòmiques permeten la reducció quantificable demissions de gasos defecte dhivernacle al llarg de tot el cicle del producte o procés considerat. Es promourà així mateix lelaboració dun catàleg de tècniques i tecnologies per a la reducció demissions sobre la base a la taxonomia europea per a evitar el «greenwashing» o blanqueig ecològic. La inversió en aquestes tècniques i tecnologies pot donar lloc a laplicació de beneficis fiscals.
2. Les normes o bases reguladores de la concessió dajudes o subvencions per a la realització de projectes o actuacions destinats a la protecció del medi ambient establiran criteris de valoració relatius a lús de processos productius que permeten la reducció quantificable demissions de gasos defecte dhivernacle i/o adquisició de béns dequip amb el mateix efecte reductor.
Article 148. Municipis de baixa emissió de carboni i resilients
1. Es crea la qualificació de Municipi de Baixa Emissió de Carboni i Resilient com a reconeixement que serà atorgat per la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, en atenció a les iniciatives públiques posades en marxa a nivell municipal en matèria de canvi climàtic.
2. Es regularan reglamentàriament els requisits per a aquesta qualificació.
3. Serà requisit indispensable per a aquesta qualificació que el municipi tinga aprovat un pla dacció per al clima i lenergia sostenible dels indicats en larticle 18 daquesta llei i que, en tot cas, hagen donat compliment a les obligacions de comunicació i actes en relació amb la seua aprovació i dels informes sobre el grau de compliment daquests a què es refereix larticle 18.7.
4. Les bases reguladores dajudes o subvencions a municipis per a aquelles iniciatives relacionades amb les àrees estratègiques de canvi climàtic tindran en compte positivament la qualificació de municipi de baixa emissió de carboni i resilient.
Article 149. Economia circular
Les accions en matèria deconomia circular tenen un impacte demostrat sobre la reducció de gasos defecte dhivernacle, per això, el Consell elaborarà normativa específica sobre economia circular com a instrument fonamental de planificació en aquesta matèria, alineada amb els principis i objectius establits per la Unió Europea. Aquesta normativa serà coordinada pel departament competent en matèria de medi ambient i canvi climàtic i aprovada pel Consell.
TÍTOL VII
Disciplina en matèria de canvi climàtic
Article 150. Infraccions i sancions
1. Constitueixen infraccions administratives en les matèries regulades en aquesta llei, les accions o omissions tipificades i sancionades en els articles següents, sense perjudici de les infraccions tipificades en les normes amb rang de Llei, daplicació en la Comunitat Valenciana, que regulen sectorialment aquestes matèries.
2. Les infraccions administratives establides en aquesta Llei sentenen sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o dun altre ordre en què puguen incórrer els seus autors.
Article 151. Tipificació dinfraccions
1. Les infraccions administratives regulades en la present Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
2. És infracció molt greu:
Lincompliment del deure de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle segons el que es disposa en aquesta llei, quan aquestes emissions superen el 100% lindicador permés i lentitat, organisme o empresa haja sigut prèviament advertida pels serveis públics dinspecció.
3. Són infraccions greus els següents fets:
a) Lincompliment del deure de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle segons el que es disposa en aquesta llei, quan aquestes emissions superen el 50% lindicador permés i lentitat, organisme o empresa haja sigut prèviament advertida pels serveis públics dinspecció.
b) Lincompliment en lelaboració dels plans de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle.
c) Lincompliment de realització de lanàlisi de risc de canvi climàtic i el càlcul de les emissions de gasos defecte dhivernacle i lestabliment de mesures en el procediment davaluació ambiental de plans, programes i projectes, segons el que es disposa en larticle 25.
d) Lexpedició de certificats, informes, actes, memòries o projectes tècnics o qualsevol altra documentació que estan obligats a elaborar o presentar els subjectes privats segons el que es disposa en aquesta llei quan el seu contingut continga dades falses.
e) Qualsevol altre incompliment dels requisits, de les obligacions o prohibicions establides en la reglamentació de desenvolupament daquesta Llei quan el presumpte responsable haja sigut prèviament advertit pels serveis públics dinspecció.
f) La reincidència en falta lleu per la qual haguera sigut sancionat en el termini dels dos anys anteriors a la comissió daquesta.
4. Són infraccions lleus els següents fets:
a) Lincompliment del deure de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle segons el que es disposa en aquesta llei, i lentitat, organisme o empresa haja sigut prèviament advertida pels serveis públics dinspecció.
b) Lincompliment de la inscripció en el Registre valencià diniciatives de canvi climàtic i resta de les obligacions registrals establides en larticle 30.
c) La falta de col·laboració amb els serveis públics dinspecció, així com la negativa a facilitar la informació requerida per les administracions públiques, quan no comporte infracció greu.
d) Lelaboració dels plans de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle defectuosa i/o incompleta.
Article 152. Prescripció de les infraccions
1. Les infraccions a què es refereix larticle anterior prescriuran en els següents terminis:
a) Cinc anys en cas dinfraccions molt greus.
b) Tres anys en cas dinfraccions greus.
c) Un any en cas dinfraccions lleus.
2. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar-se des del dia en què la infracció shaguera comés.
3. En els supòsits dinfraccions continuades, el termini de prescripció començarà a comptar des del moment de la finalització de lactivitat o de lúltim acte amb el qual la infracció es consuma. En els supòsits dinfraccions permanents el termini començarà a comptar des del dia que selimine la situació il·lícita. En el cas que els fets o activitats constitutius dinfracció foren desconeguts perquè no tenen signes externs, aquest termini es computarà des que aquests es manifesten.
Article 153. Sancions
1. Per la comissió de les infraccions administratives previstes en aquesta Llei es podran imposar totes o alguna de les següents sancions:
a) Per a les infraccions molt greus:
1) Multes entre 250.001 euros a 2.500.000 euros.
2) Clausura definitiva, total o parcial, de les instal·lacions.
3) Clausura temporal, total o parcial, de les instal·lacions per un període no inferior a dos anys, ni superior a cinc.
4) Revocació de lautorització o suspensió daquesta per un temps no inferior a un any, ni superior a cinc.
5) Cessament definitiu o temporal de les activitats per un període no superior als cinc anys.
6) Inhabilitació per a lexercici de lactivitat per un període no inferior a un any, ni superior a dos.
b) Per a les infraccions greus:
1) Multa de 25.001 euros a 250.000 euros.
2) Clausura temporal, total o parcial, de les instal·lacions per un període màxim de dos anys.
3) evocació de lautorització o suspensió daquesta per un temps màxim dun any.
4) Cessament temporal de les activitats per un període màxim de tres anys.
5) Inhabilitació per a lexercici de lactivitat per un període màxim dun any.
c) Per a les infraccions lleus:
1) Multa de 600 euros a 25.000 euros.
2) Prevenció.
2. Quan la quantia de la multa resultara inferior al benefici obtingut per la comissió de la infracció, la sanció serà augmentada, com a màxim, fins al doble de limport del benefici obtingut per linfractor.
3. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuran als cinc anys, per les greus als tres anys i per les lleus a lany.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Disposició addicional primera. Dotació de recursos
Les Administracions públiques de la Comunitat Valenciana, dacord amb les seues competències, es dotaran dels recursos humans i materials suficients per a garantir el compliment dels objectius establits en la present Llei.
Disposició addicional segona. Constitució del Comité dExperts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana
El Comité dExperts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana ha de constituir-se en el termini de sis mesos a comptar des de lentrada en vigor de la present Llei.
Disposició addicional tercera. Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic
1. El Pla Valencià Integrat dEnergia i Canvi Climàtic, regulat en el capítol I del títol II daquesta llei, saprovarà en el termini màxim dun any des de la seua entrada en vigor.
2. Dacord amb el que sestableix en la Llei 9/2003, de 2 dabril, per a la igualtat entre dones i homes, en el Pla sincorporarà la perspectiva de gènere, tant quant a participació de les dones com professionals, expertes, ciutadanes o representants polítiques o de sectors clau, com a nivell tècnic i destudi, de manera que en el Pla queden reflectits els usos i les necessitats de les dones.
3. A aquest efecte, en el termini màxim de sis mesos a partir de lentrada en vigor daquesta llei, totes les conselleries de la Generalitat Valenciana aportaran a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic la informació que els siga requerida respecte als seus àmbits competencials.
Disposició addicional quarta. Plans de Canvi Climàtic de les Entitats Locals
En el termini de tres anys des de lentrada en vigor daquesta Llei els municipis valencians aprovaran els seus Plans de Canvi Climàtics establits en larticle 18, sense perjudici de les pròpies competències de les entitats locals.
Disposició addicional cinquena. Directrius dincorporació de perspectiva climàtica
El conseller/a competent en matèria de medi ambient i canvi climàtic en el termini de dos anys des de lentrada en vigor daquesta Llei aprovarà les directrius en les quals sindiquen les pautes que shauran de seguir per a la incorporació de la perspectiva climàtica en lelaboració de lleis i disposicions de caràcter general.
Disposició addicional sisena. Avaluació dimpacte ambiental
La conselleria competent en matèria de medi ambient i canvi climàtic en el termini de dos anys des de lentrada en vigor daquesta llei, dictarà directrius en les quals sindiquen les pautes que shan de seguir per a la incorporació del canvi climàtic en el procediment davaluació ambiental de plans, programes i projectes.
Disposició addicional setena. Planificació Territorial
Amb motiu de laprovació o revisió dels Plans dAcció Territorial i Plans Generals Estructurals, es procedirà a la seua anàlisi des de la perspectiva de la reducció dels riscos climàtics i el trànsit cap a un territori neutre en carboni abans de 2030.
Disposició addicional huitena. Calendari dadaptació
1. Abans de l1 de gener de 2026:
a) Lenllumenat públic existent sadaptarà al que es preveu en els apartats 1 i 2 de larticle 40 daquesta llei.
b) Els aparcaments existents sadaptaran al que es preveu en els articles 55.2, 55.3 i 66.1 daquesta llei, excepte els daquelles empreses o administracions que disposen de més de deu aparcaments subjectes al que es preveu en els articles esmentats, i en aquest cas sadaptaran abans de l1 de gener de 2027.
c) Dacord amb el que sestableix en larticle 64 daquesta llei, es fixa lobjectiu daconseguir almenys mil punts de recàrrega de vehicle elèctric daccés públic.
2. Sense perjudici del que sestableix en larticle 59 daquesta llei en relació amb les instal·lacions tèrmiques, saplicaran les següents mesures:
a) Les instal·lacions tèrmiques que entren en funcionament a partir de l1 de gener de 2027 no podran utilitzar el gasoil com a combustible.
b) Les instal·lacions tèrmiques que entren en funcionament a partir de l1 de gener de 2040 no podran utilitzar combustibles fòssils.
3. Sautoritza el Consell a modificar mitjançant un decret el calendari dadaptació previst en els apartats 1 i 2 daquesta disposició addicional.
4. Els grans centres generadors de mobilitat hauran dintroduir els plans de mobilitat sostenible als quals fa referència larticle 60 daquesta llei en el termini de dos anys des de la seua entrada en vigor.
Disposició addicional novena. Fons per a la Transició Ecològica
El Consell, en el termini dun any a comptar des de lentrada en vigor daquesta llei, ha destablir per reglament el funcionament del Fons per a la Transició Ecològica, que, transitòriament, fins que no estiguen desenvolupats els instruments de fiscalitat ambiental, ha dincorporar una partida pressupostària ordinària per a la lluita contra el canvi climàtic.
Disposició addicional dècima. Formació dels gestors energètics
La conselleria competent en matèria denergia promourà mesures formatives específiques per a lexercici de les funcions pròpies dels gestors energètics regulats en larticle 97 daquesta llei.
Disposició addicional onzena. Rehabilitació del parc edificat públic
Les administracions públiques valencianes duran a terme una planificació per a la rehabilitació progressiva del seu parc edificat per a millorar leficiència energètica daquest.
Disposició addicional dotzena. Pacte dalcaldes i alcaldesses pel clima i lenergia
El Consell fomentarà ladhesió dels municipis de la Comunitat Valenciana al Pacte dalcaldes i alcaldesses pel clima i lenergia impulsat per la Comissió Europea.
Disposició addicional tretzena. Posició del Consell davant lEstat o Europa
La posició del Consell en els òrgans o processos de participació o consulta dàmbit estatal, europeu o internacional en què participe tindrà en compte els principis daquesta llei i la vulnerabilitat de la Comunitat Valenciana enfront el canvi climàtic.
Disposició addicional catorzena. Condicions urbanístiques aplicables a la rehabilitació dedificis amb la finalitat de millorar leficiència energètica
Les administracions competents en matèria urbanística han destablir i aplicar condicions urbanístiques en els seus planejaments amb relació als efectes docupació del sòl i volum edificable o altres que es consideren oportunes per a fer viables i afavorir aquestes rehabilitacions dedificis amb la finalitat de millorar leficiència energètica.
Disposició addicional quinzena. Aprovació del pla de polítiques actives docupació per a la transició ecològica
El Consell, en el termini de dos anys des de lentrada en vigor daquesta llei, aprovarà un pla de polítiques actives docupació en resposta al que sestableix en larticle 87 daquesta llei.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Disposició transitòria primera. Atorgament de llicències
En relació amb el que sestableix en larticle 35, aquesta normativa no afectarà les llicències municipals dobres, de primera ocupació, dobres de rehabilitació, de reforma o canvi dús i a lobtenció i inscripció del certificat deficiència energètica sol·licitades amb anterioritat a lentrada en vigor de la llei.
Disposició transitòria segona. Informació de flotes de vehicles
Fins que es produïsca el desenvolupament reglamentari corresponent, i a partir del mes següent al de lentrada en vigor daquesta llei, les empreses a les quals es refereix lapartat 2 del seu article 63 facilitaran a la conselleria competent en matèria de mobilitat i transport les dades relatives als següents aspectes:
a) El número total i la identificació dels vehicles integrants de la flota.
b) La identificació dels cotxes i les motocicletes lliures demissions.
Disposició transitòria tercera. Auditories energètiques al sector públic
Mentre no saprove i entre en vigor el desenvolupament reglamentari al qual fa referència el punt 5 de larticle 97 daquesta llei, no serà exigible la realització dauditories energètiques per part dels municipis amb una població inferior a 5.000 habitants.
Disposició transitòria quarta
No estan subjectes a limpost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica els vehicles procedents daltres països de la Unió Europea que hagen sigut autoritzats per primera vegada per a circular amb anterioritat a l1 de gener de 2023, que es matriculen per primera vegada a Espanya sempre que el titular actual ho haja sigut durant els dotze mesos anteriors a la data daquesta matriculació.
Disposició transitòria cinquena
Fins que sestablisca la planificació dinstal·lacions destinades a la producció denergies renovables prevista a larticle 19, amb la consegüent definició de les zones de desenvolupament prioritari establertes a larticle 48, sha daplicar allò previst tant en el text refós de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovada pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, i la prevista en el Decret llei 14/2020, de 7 dagost, de mesures per a accelerar la implantació dinstal·lacions per a laprofitament de les energies renovables per lemergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
Queden derogades totes les disposicions digual o inferior rang que soposen al que disposa aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari
1. Shabilita el Consell per a dictar les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament i lexecució daquesta llei.
2. Sinsta el Consell perquè dicte, en els terminis que sindiquen des de lentrada en vigor daquesta llei, les disposicions següents:
a) En un termini de dotze mesos, el reglament sobre el funcionament i la composició de lòrgan previst en larticle 8 daquesta llei.
b) En el termini de dos anys, la reglamentació corresponent a la petjada de carboni i, especialment, el registre previst en larticle 30 daquesta llei.
c) En el termini dun any, el reglament sobre els sistemes de gestió energètica regulats en larticle 37 daquesta llei.
d) En el termini dun any, els requisits i valors addicionals dels certificats deficiència energètica regulats en els articles 33 i 34 daquesta llei.
e) En el termini màxim de cinc anys sha de regular reglamentàriament el Registre de Petjada Hídrica de Productes, Serveis i Organitzacions previst en larticle 80 daquesta llei.
f) En el termini màxim de dos anys, sha de regular reglamentàriament els requisits per a la qualificació de municipi de baixa emissió en carboni i resilient previst en larticle 84.2 daquesta llei.
g) En un termini de dotze mesos, els reglaments de desenvolupament que han destablir els procediments de càlcul de les quantitats emeses per a la determinació de la base imposable prevista en larticle 121.3
h) En un termini màxim de 24 mesos sha de desenvolupar la resta de reglaments de desenvolupament previstos en la present llei.
Disposició final segona. Entrada en vigor
1. Aquesta llei entra en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
2. No obstant això, les següents previsions produiran efectes a partir de les dates que sindiquen a continuació:
a) Les relatives al càlcul i registre de la petjada de carboni de larticle 27, els apartats a i b de larticle 28.4 i lapartat 5 de larticle 30 daquesta llei, a partir de l1 de gener de 2025.
b) Les relatives a lobligació de reducció demissions dels apartats c i d de larticle 28.4 i larticle 28.6 daquesta llei, a partir de l1 de gener de 2025.
c) Les relatives als sistemes de gestió energètica de larticle 36 daquesta llei, a partir de l1 de gener de 2025.
d) Les relatives a la instal·lació de generació denergia solar fotovoltaica en cobertes i aparcaments dels apartats 1 i 5.b de larticle 55 daquesta llei, a partir de l1 de gener de 2025; i les relatives a la instal·lació de generació denergia solar fotovoltaica en cobertes de lapartat 5.a de larticle 55, a partir de l1 de gener de 2028.
e) Les relatives a la justificació de lús de combustibles fòssils en les noves instal·lacions tèrmiques dels apartats 1 i 2 de larticle 59 daquesta llei, a partir de l1 de gener de 2025.
f) Les relatives a les edificacions de consum energètic quasi nul de larticle 33.2 daquesta llei, en cas dedificacions de titularitat privada, a partir de l1 de gener de 2025.
g) Les relatives als impostos prevists en la secció segona, tercera i quarta del capítol II del títol VI a partir de l1 de gener de 2025.
3. Larticle 55 daquesta llei sentén aplicable també a les instal·lacions que shagen autoritzat en els dos anys anteriors a lentrada en vigor daquesta llei.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 5 de desembre de 2022
El president de la Generalitat
Ximo Puig i Ferrer
ANNEX I
Definicions
1. Absorció de CO2: el segrest de diòxid de carboni, CO2, de latmosfera per part dembornals biològics.
2. Adaptació al canvi climàtic: Capacitat dajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per a moderar els danys o aprofitar les oportunitats.
3. Anàlisi de cicle de vida (ACV): metodologia de disseny que investiga el cicle de vida dun producte o servei avaluant els impactes ambientals durant totes les etapes de la seua existència: extracció, producció, distribució, ús i fi de vida (reutilització, reciclatge, valorització i eliminació/disposició dels residus/rebutge). LACV es realitza mitjançant la quantificació de lús de recursos («entrades» com a energia, matèries primeres, aigua) i emissions ambientals («eixides» a laire, aigua i sòl) associats amb el sistema que sestà avaluant.
4. Any base: Any que, si no sespecifica el contrari, serveix de referència per al càlcul dels objectius de reducció demissions de gasos defecte dhivernacle en el context del Protocol de Kyoto, que va entrar en vigor en 2005. Es considera com a any base 1990.
5. Balanç de carboni neutre. Equilibri que es produeix quan les emissions de carboni igualen a les fixació.
6. Canvi climàtic: canvi en el clima atribuït directament o indirectament a lactivitat humana que altera la composició de latmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables.
7. Cicle de vida de producte: progressió dun producte a través de les quatre etapes del seu temps en el mercat que són: introducció, creixement, maduresa i declivi.
8. Comerç de drets demissió (règim de): Sistema creat per la Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell de 13 doctubre de 2003, per la qual sestableix un règim per al comerç de drets demissió de gasos defecte dhivernacle en la Comunitat Europea.
9. Compensació demissions: En relació amb un servei, procés o producte la prestació o lelaboració del qual dona lloc a una emissió neta de gasos defecte dhivernacle (GEI) durant el seu cicle de vida, la compensació es basa en un altre procés o mecanisme, alié a aquest cicle de vida, que done lloc a una absorció de carboni, que siga possible avaluar i certificar, en quantitat equivalent a les emissions de GEH produïdes pel primer.
10. Drets demissió: El dret subjectiu a emetre una tona equivalent de diòxid de carboni, durant un període determinat duna instal·lació inclosa en làmbit daplicació del règim de comerç de drets demissió.
11. Descentralització de les xarxes: és la transformació de «el carrer dun només sentit» de lenergia, en una carretera de múltiples sentits i múltiples carrils. La generació denergia centralitzada cada vegada més dona lloc al descentralitzat, ja que les noves tecnologies eòliques, solars i demmagatzematge permeten diferents formes de generació, emmagatzematge i transmissió denergia. Per a un consumidor denergia, ja siga en la seua llar o negoci, la descentralització significa que cada vegada més sinvolucrarà en la producció denergia i també, en el seu emmagatzematge. Evolucionarà de consumidor energètic unilateral a «prosumidor» energètics multidireccional.
12. Ecodisseny: Integració de criteris ambientals en tot el cicle de vida dun producte per a aconseguir el mínim impacte ambiental possible en aquest. Presa en consideració des de la selecció i obtenció de les matèries primeres, la utilització de processos de producció eficients, el manteniment i la reutilització, reciclatge o tractament del producte i els seus residus al final de la seua vida útil.
13. Economia circular: Economia basada en leficiència en lús dels recursos per a aconseguir el major nivell de sostenibilitat, prolongant la vida útil dels productes i serveis i aconseguint «més amb menys» mitjançant lecodisseny, la prevenció i minimització de la generació de residus, la reutilització, la reparació i el reciclatge dels materials i productes.
14. Economia neutra en carboni: La neutralitat en carboni és lequivalent a un resultat net de zero emissions. Aquest equilibri saconsegueix mitjançant leliminació gradual de lús dels combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural, etc.), principals causants del calfament global i la compensació de la resta de les emissions.
15. Edifici de consum denergia quasi nul: Edifici, nou o existent, que compleix amb les exigències reglamentàries establides en el Document Bàsic «DB HE Estalvi dEnergia» referent a la limitació de consum energètic per a edificis de nova construcció, definició establida en el Reial decret 732/2019, de 20 de desembre, pel qual saprova el codi tècnic de ledificació.
16. Efecte dhivernacle: Elevació de la temperatura de la superfície terrestre produïda per la dificultat de dissipació de la radiació infraroja a causa de la presència en latmosfera de determinats gasos i substàncies, denominats gasos defecte dhivernacle.
17. Eficiència energètica: la relació entre els resultats obtinguts per a la producció dun servei, bé o energia, i els recursos energètics utilitzats per a la seua consecució.
18. Emissions: lalliberament a latmosfera de gasos defecte dhivernacle i els seus precursors a partir de les fonts que depenen directament o indirectament de lactivitat humana.
19. Emissions difuses: emissions de gasos defecte dhivernacle corresponents a sectors i activitats no subjectes al comerç de drets demissió.
20. Emissions directes: emissions procedents de processos que alliberen gasos defecte dhivernacle que pertanyen o són controlades per lorganització, com per exemple, les emissions provinents de la combustió en calderes, forns, vehicles, etc. També shi inclouen les emissions fugitives, com per exemple, les fugues daire condicionat, fugues de metà de conductes, etc.
21. Emissions indirectes: emissions procedents de les operacions i les activitats duna organització, però provinents de processos que alliberen gasos defecte dhivernacle que no pertanyen ni són controlades per lorganització. Aquestes emissions ocorren generalment en la cadena aigua amunt i/o aigua avall. Entre aquestes emissions es destaquen les causades per lenergia importada, el transport, els productes que utilitza lorganització, les emissions associades a lús dels productes de lorganització i altres emissions específiques no catalogades en les emissions anteriors.
22. Emissions no difuses: emissions de gasos defecte dhivernacle corresponents a sectors i activitats subjectes al comerç de dret demissions regulat per la Llei 1/2005, de 9 de març, que regula el comerç de dret demissió de gasos defecte dhivernacle.
23. Energia renovable: energia procedent de fonts renovables no de combustibles fòssils, és a dir, energia eòlica, solar, aerotèrmica, geotèrmica i altres energies de lambient, hidrotèrmica, de les ones, hidràulica, biomassa, gasos dabocador, gasos de plantes de depuració i biogàs i plantes de valorització energètica.
24. Escenaris climàtics: Projeccions devolució del clima futur per a diferents suposats demissió de gasos defecte dhivernacle. Aquests supòsits es concreten en escenaris demissió, que són una descripció versemblant de la mena de desenvolupament futur, basada en un conjunt coherent i internament consistent dhipòtesi sobre levolució demogràfica, econòmica, tecnològica, social i ambiental.
25. Gasos defecte dhivernacle (GEI): Components gasosos de latmosfera tant dorigen natural o a causa dactivitats humanes que provoquen lefecte dhivernacle en absorbir i reemetre radiació infraroja. Els reconeguts per la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic com a contribuents al Canvi Climàtic són en aquests moments: diòxid de carboni (CO2), gas metà (CH4), òxid nitrós (N2O), hexafluorur de sofre (SF6), Trifluorur de nitrogen (NF3) perfluorcarbons (PFCs) i hidrofluorcarbons (HFCs).
26. Generació distribuïda: Aquella que a més de provindre de fonts renovables, es connecta a la xarxa de distribució denergia elèctrica i es caracteritza per trobar-se instal·lada en punts pròxims als consums denergia final, reduint els trànsits denergia en nivells superiors de tensió. bb) Governança climàtica: conjunt de mecanismes i mesures orientades a dirigir al sistema social, econòmic i ambiental cap a la prevenció, mitigació o adaptació als riscos del canvi climàtic. cc) Petjada de carboni: la totalitat de les emissions defecte dhivernacle associada a una organització, esdeveniment o activitat o al cicle de vida dun producte o servei quantificada per a avaluar la seua contribució al canvi climàtic. Sexpressa en tones equivalents de CO.
27. Petjada Hídrica: indicador integral de lapropiació dels recursos daigua dolça que sutilitza per a mesurar el volum total daigua dolça usat per a produir els béns, productes i serveis dun empresa o organització. La petjada hídrica té necessàriament una dimensió temporal i una dimensió espacial i avalua tant lús daigua directe com lindirecte. Es pot calcular per a qualsevol grup definit de consumidors.
28. Instal·lació tèrmica: Aquelles instal·lacions definides en lapèndix 1, del Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el Reglament dInstal·lacions Tèrmiques en els Edificis, després de la seua modificació operada per Reial decret 178/2021, de 23 de març.
29. Justícia climàtica: Abordatge per a una transició ecològica justa que parteix de les desigualtats globals en emissions i en lassumpció de les conseqüències, i que reconeix i aborda les grans desigualtats per a afrontar les conseqüències del canvi climàtic en les persones segons el sexe i el gènere, lorigen social, tipus docupació i capacitat econòmica, lètnia, i la regió del món en la qual viuen.
30. Mitjana Empresa: Es defineix com a mitjana aquella empresa que ocupa entre 50 i 250 persones i el volum de negocis de les quals anual no excedeix de 50 milions de o el balanç general anual dels quals no excedeix de 43 milions . Tota empresa que supere aquests límits és considera gran empresa, segon Recomanació 2003/361/CE de la Comissió, de 6 de maig de 2003, sobre la definició de microempreses, petites i mitjanes empreses
31. Mitigació del canvi climàtic: Intervenció humana per a reduir les emissions o millorar els embornals de gasos defecte dhivernacle.
32. Mobilitat sostenible: Un sistema de transport que permet a individus i societats moures lliurement, accedir, comunicar o establir relacions, satisfer les seues necessitats daccés a àrees dactivitat amb total seguretat de manera compatible amb la salut dels éssers humans i els ecosistemes. A més de reduir la contaminació dels vehicles, la mobilitat sostenible també busca protegir els col·lectius més vulnerables, donar valor al temps dels desplaçaments, internalitzar els costos socioeconòmics de cada medi de transport i garantir laccés universal de la ciutadania als llocs públics i equipaments en transport públic col·lectiu o en mitjans no motoritzats.
33. Pressupost de carboni: contingent permès demissions de gasos defecte dhivernacle assignat a una organització, entitat o un territori durant un determinat període de temps
34. Persona Jove: A lefecte daquesta llei sentén per persona jove la definició que de la mateixa es fa en la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de polítiques integrals de joventut.
35. Pobresa energètica: Situació de dificultat en què es troba una llar de la Comunitat Valenciana per a fer front al pagament del seu consum energètic i que comporta una falta daccés normalitzat als subministraments delectricitat, aigua, gas i altres fonts de combustibles energètics, a proposta dels serveis socials municipals.
36. Projecció climàtica: Pronòstic del clima, resultat dobtindre una estimació de levolució real del clima en el futur, per exemple, en escales de temps estacionals, interanuals o més prolongades. Atés que levolució del sistema climàtic pot ser molt sensible a les condicions inicials, aquestes prediccions solen ser probabilístiques.
37. Resiliència: capacitat dun sistema per a resistir, absorbir i recuperar-se dels efectes del perill de manera oportuna i eficient, conservant o restablint les seues estructures, funcions i identitat bàsiques essencials.
38. Risc climàtic: Probabilitat de greus pèrdues socioeconòmiques i decosistemes causades per lexposició a impactes desdeveniments climatològics, sumada a condicions de vulnerabilitat i capacitat insuficient per a reduir o respondre a les seues conseqüències. La gestió del risc climàtic és un factor clau per a garantir i incrementar la seguretat humana, benestar, qualitat de vida i desenvolupament sostenible.
39. Serveis ecosistèmics: Conjunt de beneficis directes o indirectes derivats del funcionament o regulació dels ecosistemes, inclosos els intangibles.
40. Sistema de Gestió Energètica (SGE): part del sistema de gestió de lorganització dedicat a desenvolupar i implantar una política energètica, així com a gestionar aquells elements de les seues activitats, productes o serveis que interactuen amb lús de lenergia (aspectes energètics). Es tracta dun procediment organitzat de previsió i control del consum denergia, que té com a fi la millora contínua i aconseguir el major rendiment energètic possible sense disminuir el nivell de prestacions obtingudes.
41. Embornal de carboni: qualsevol procés, activitat o mecanisme, natural o artificial, que absorbisca de latmosfera o fixe gasos defecte dhivernacle, aerosols o precursors daquests. Els embornals més comuns són loceà, latmosfera, el sòl, els boscos i la vegetació.
42. Tona equivalent de diòxid de carboni: Una tona mètrica de diòxid de carboni, o la quantitat dun altre gas defecte dhivernacle que posseïsca un potencial de calfament global equivalent.
43. Tona equivalent denergia (TEP): unitat denergia. El seu valor equivalent és lenergia produïda en la combustió duna tona de cru de petroli. El valor convencional utilitzat és 41,87 GJ = 11.630 Kwh.
44. Transició ecològica: Procés de canvi en els sistemes productius i de consum, així com sociopolítics, que conduïsca a un model descarbonitzat de societat i economia, en el transcurs de la qual lús de combustibles fòssils (petroli, gas, carbó) es reduïsca substancialment respecte a els nivells actuals, amb lobjectiu final de la seua substitució completa per fonts alternatives denergies renovables.
45. Vehicles compartits: La utilització en comú dun vehicle terrestre a motor per un conductor i un o diversos passatgers, efectuat a títol no onerós, excepte per la compartició de despeses inherents a un viatge en vehicle privat, en el marc dun desplaçament que el conductor efectua pel seu propi compte. Les empreses que realitzen activitats dintermediació, amb aquesta finalitat, poden fer-ho a títol onerós.
46. Vehicle elèctric: Vehicle de motor equipat dun grup de propulsió amb almenys un mecanisme elèctric no perifèric que funciona com a convertidor denergia i està dotat dun sistema demmagatzematge denergia recarregable, que pot recarregar-se des de lexterior.
47. Vulnerabilitat: Grau en què un sistema és susceptible o incapaç dafrontar els efectes adversos del canvi climàtic, incloent la variabilitat i els extrems climàtics. El grau de vulnerabilitat depèn del caràcter, la magnitud i la rapidesa de les variacions climàtiques i de les fluctuacions a les quals està exposat un sistema o sector, així com de la seua sensibilitat i capacitat dadaptació.
48. Zona de Baixa Emissió: Sentén per zona de baixa emissió làmbit delimitat per una Administració pública, en exercici de les seues competències, dins del seu territori, de caràcter continu, i en el qual sapliquen restriccions daccés, circulació i estacionament de vehicles per a millorar la qualitat de laire i mitigar les emissions de gasos defecte dhivernacle, conforme a la classificació dels vehicles pel seu nivell demissions dacord amb el que sestableix en el Reglament General de Vehicles vigent.
ANNEX II
Percentatges mínims per a incorporar en les renovacions anuals de flota dacord amb larticle 63.2 daquesta llei
Any de renovació Percentatge mínim dadquisició o lloguer
dunitats sobre els vehicles nous adquirits en lany Percentatge mínim sobre el
nombre total dunitats de la flota
2022 6 % 1,8 %
2023 9 % 2,7 %
2024 12 % 3,6 %
2025 17 % 5,1 %
2026 22 % 6,6 %
2027 28 % 8,4 %
2028 35 % 10,5 %
2029 42 % 12,6 %
2030 50 % 15 %
2031 58 % 17,4 %
2032 68 % 20,4 %
2033 78 % 23,4 %
2034 88 % 26,4 %
2035 100 % 30 %
* * * * *
ANEXO II
Porcentajes mínimos para incorporar en las renovaciones anuales de flota de acuerdo con el artículo 63.2 de esta ley
Año de renovación Porcentaje mínimo de adquisición o alquiler de unidades
sobre los vehículos nuevos adquiridos en el año Porcentaje mínimo sobre el número
total de unidades de la flota
2022 6 % 1,8 %
2023 9 % 2,7 %
2024 12 % 3,6 %
2025 17 % 5,1 %
2026 22 % 6,6 %
2027 28 % 8,4 %
2028 35 % 10,5 %
2029 42 % 12,6 %
2030 50 % 15 %
2031 58 % 17,4 %
2032 68 % 20,4 %
2033 78 % 23,4 %
2034 88 % 26,4 %
2035 100 % 30 %