Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Llei de la Generalitat Valenciana 1/1990, de 22 de febrer, sobre Caixes d'Estalvis.

(DOGV núm. 1253 de 27.02.1990) Ref. Base de dades 0516/1990

Llei de la Generalitat Valenciana 1/1990, de 22 de febrer, sobre Caixes d'Estalvis.
Sia notori i manifest a lots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d’autonomia, en nom del Rei promulgue la Llei següent:
PREAMBUL
L'ordenació normativa de les Caixes d'Estalvi Valencianes situa l'activitat legislativa de les Corts davant unes institucions la significació econòmica i social de les quals és, en aquests moments, molt notòria. Aquesta labor legislativa ha d'unir el passat històric, en el marc del qual naixen les Caixes d'Estalvi, amb les exigències que avui han de satifer. I això, a mes, ha de realitzar-se no d'una forma merament escolàstica, sinó tenint ben present quins són els caràcters estructurals de la societat en què aquelles han de desplegar la seua activitat.
Per primera vegada en la nostra història ens trobem davant una regulació d'Entitats financeres valencianes, nascuda d'una Institució que encarna legítimament la representació del poble valencià i que, sense oblit de les bases establertes per l’Estat, atén les concretes exigències que té avui plantejades la realitat valenciana. I aquests caràcters no s'han donat mai en una història que, com la nostra, es troba repleta d'intents de donar vida a Institucions financeres autòctones que, la major part de les vegades, han resultat fallides, precisament pels recels suscitats en instàncies centralitzades, les inclinacions de les quals en la defensa de les seues competències són ben conegudes.
De tots és sabut que el sistema financer valencià del segle passat es veu pràcticament reduït a l'actuació de determinades Entitats com meres societats de crèdit, com a conseqüència del rebuig del Banc d'Espanya i del Ministeri d'Hisenda als projectes de creació a València de bancs emissors o hipotecaris. Sobre això, és significatiu constatar com arrela la sucursal del Banc d'Espanya i de la Caixa d'Estalvis -la denominada Caixa-Banc-, creada en 1842.ª instància de la Reial Societat Econòmica d'amics del País, receptora de l’esperit del segle divuit de la Il·lustració, i no reïx, al contrari, uns anys més tard, en 1845, el primer intent de creació d'un Banc d'emissió valencià, que acaba per convertir-se en la Societat Valenciana de Foment.
Es repetia així, amb la tossudesa que sols tenen els fets històrics, l'experiència d'una Taula de Canvis que, creada en 1407, i dependent de l'Administració municipal, constituí un clar exemple de Banc públic que, sense efectuar préstecs a particulars i actuant de comú acord amb banquers i canvistes privats, serví perquè la Hisenda municipal pal·liàs les dificultats derivades de la ruïna de molts canvistes causada per la crisi econòmica de finals del XIV. La Taula, després d'una vida molt irregular, es truncà definitivament en 1719, enmig del remolí centralitzador que acabà amb els nostres Furs.
Si les Corts Valencianes poden avui legislar sobre Institucions tan significatives com les Caixes d'Estalvis, han de fer-ho, en conseqüència, prenent bona nota de quins són els seus orígens histèrics, quines han estat les pautes a través de les quals han evolucionat i de quines són, en definitiva, les exigències la satisfació de les quals els demana la societat.
Es en la segona meitat del segle passat l'època en què la nostra geografia va poblant-se de Caixes d'Estalvi. Sagunt (1842), Alcoi (1875), Alacant (1877), Valencia (1878) Orihuela (1879), Sueca (1880), Xàtiva (1881), Ontinyent (1884), Segorbe (1885), Elx (1886) i Castelló i Gandia (1900) constitueixen els capítols inicials d'una ja centenària sèrie. Anys més tard, en 1933, el Decret de 14 de març, recollint la tipologia que d'aquestes Entitats havia realitzat el Reial Decret-Llei de 21 de novembre de 1929 -Caixes Generals d'Estalvi Popular i Entitats particulars d'estalvi-, n'accentua el caràcter benèfico-social, en coherència amb la dependència administrativa que impulsà la seua regulació -el Ministeri de Treball i Previsió Social, ocupat aleshores per Largo Caballero-, i dóna així vida a l'Estatut de Caixes d'Estalvi que durant llargs anys s'ha erigit en pedra angular sobre la qual ha reposat la seua activitat.
II
Amb el transcurs del temps, les Caixes d'Estalvi van experimentant profundes transformacions, de forma que, encara que romanent fidels a la seua finalitat originària -combatre la usura i popularitzar l’estalvi-, serveixen els objectius fundacionals d’acord amb pautes molt diferents d'aquelles que acompanyaren els seus primers passos. Es així com, progressivament, les Caixes van adquirint la fisonomia pròpia de les Entitats financeres i, coetàniament, van esfumant-se altres caràcters que en el seu naixement foren sant i senya de la institució, com ocorre de forma paradigmàtica amb la funció atribuïda als en altre temps emblemàtics Monts de Pietat.
Aquesta transformació, la realitat de la qual ha tingut ben present aquesta Cambra, ha tingut importants conseqüències. D'una banda, les Caixes han adquirit un marcat protagonisme en el sistema financer espanyol, fins al punt que ja s'ha convertit en un lloc comú en la jurisprudència espanyola el reconeixement de la naturalesa dual d'aquestes Institucions, de forma que, al costat de la seua activitat estrictament benèfico-social -concretada en la política de concessió d'ajudes i beques d'estudi, foment de les arts i de la cultura en general, etc.-, es delimita i reconeix amb nitidesa la seua activitat com a Entitats financeres. La Llei d'ordenació del crèdit i la banca de 1962 posà l'accent en una nota que el temps no ha fet sinó confirmar: la conversió d'unes Entitats, marcades originàriament per les seues finalitats benèfico-socials, en uns mecanismes més -amb les singularitats que es vullga- del sistema financer. Testimoni eloqüent d'aquesta evolució el trobem en el transvassament de competències des del seu progenitor natural -el Ministeri de Treball i Previsió al seu actual tutor -el Ministeri d'Economia i Hisenda. En aquest caminar sense pausa, l'ordenació de 1977 constitueix el punt d'arribada de l'equiparació de les Caixes amb les maneres d'actuar pròpies de la Banca.
Aquest reconeixement de la doble funció realitzada per les Caixes té notòries conseqüències pràctiques, concretades, entre altres aspectes, en el tractament fiscal dispensat a les activitats que duu a terme en ambdós sectors de la seua activitat. D'altra banda, s'ha de reconéixer que la coherència de l'activitat de les Caixes amb els postulats que regeixen l'actuació de les Entitats financeres es converteix en requisit indefugible perquè es puguen atendre convenientment les finalitats benèfico-socials a què han de fer front per prescripció estatuària. Sols quan s'haja sanejat l'actiu, quan s'haja atés el pagament dels tributs deguts a la Hisenda Pública i s'hagen cobert les necessàries dotacions a reserves podrà atendre's degudament el compliment de les finalitats de caràcter benèfico-social. Es així que l'obtenció d'excedents esdevé exigència indefugible per a poder atendre les funcions la satisfacció de les quals constituí raó de ser important en el seu naixement.
III
La profunda mutació experimentada per les Caixes d'Estalvis a conseqüència de la seua mateixa adequació a les tècniques pròpies de les Entitats financeres típiques, ha estat acompanyada també de la necessitat de respondre satisfactòriament als canvis derivats de la nova estructura territorial de l’Estat i de l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.
La nova estructura territorial de l’Estat, i el consegüent repartiment de competències, ha introduït en el nostre Dret Públic conceptes que manquen de tradició entre nosaltres i el caminar dels quals no pot encara sinó ser vacil·lant. I això és lògic. La delimitació d'allò que és o no bàsic i la determinació de les matèries que s'integren o no en el bloc de la denominada Constitució econòmica constitueixen qüestions que sols el transcurs del temps permetrà decantar, com a conseqüència, sobretot, de la jurisprudència emanada del Tribunal Constitucional i de la doctrina en què aquella s'assente. I això és el que, a marxes forçades, està ocorrent. Des de les Sentències de 28 de gener de 1982, 27 de març i 9 d'octubre de 1984 fins a les més recents de 22 de març de 1988, la labor de decantament realitzada pel Tribunal Constitucional ha anat depurant els criteris d'atribució de competències en punts bàsics -fixació de coeficients de fons públics i òrgans rectors especialment-, labor de la qual legisladors posteriors poden beneficiar-se, per tenir millor delimitats jurídicament els punts de partida. Així, les Corts Valencianes, d'acord amb la competència exclusiva que els atribueix l'article 34 de l’Estatut d'Autonomia, poden regular normativament els criteris d'actuació de les Caixes d'Estalvis, d'acord amb les bases i l’ordenació de l'activitat econòmica general i la política monetària de l’Estat. Fent-ho així no sols es dóna satisfacció a una previsió estatuària, sinó que, al mateix temps, s'entronca -i es fa legítimament i amb no dissimulada complaença- la governació dels afers públics del present amb allò que en temps passat constituí timbre de glòria d'un poble que donà provades mostres de la seua aptitud en els afers financers, com quan formalitzà per primera vegada -19 de febrer de 1376- document tan essencial a aquest efecte com la lletra de canvi -impresa en paper elaborat també per primera vegada a Occident a Xàtiva- i recollí en el «Llibre del Consolat de Mar» la primera recopilació de normes reguladores del comerç marítim.
Tot i ser importants els canvis exigits per la distribució competencial en l'ordenament intern, no ho són menys els derivats de la integració espanyola en la CEE. L'exigència de lliure circulació de capitals, prevista en l'article 67 del Tractat de Roma, corol·lari lògic de la lliure prestació de serveis financers, ha romàs durant molts anys letàrgica, tant per la necessitat de donar resposta a exigències més urgents -bàsicament la integració comercial dels Estats membres-, com pel fet que la crisi econòmica de la dècada del 10 dificultà sensiblement la construcció europea, postergada per a millor ocasió. Superada aquella i aprofitant la nova sava aportada pels nous Estats membres, en 1985 s'aprova el Llibre Blanc en el qual es concreten els passos a fer per a la consecució d'un mercat únic a finals de 1992, i es modifica, un any més tard, el mateix Tractat fundacional mitjançant la denominada Acta Unica, ratificada pels Parlaments dels Estats membres en el primer semestre de 1987. Es així com la liberalització dels moviments de capitals i la lliure prestació de serveis financers en l'àmbit territorial de la CEE deixa de ser una buida aspiració programàtica, formulada la major part de vegades «ad pompam vel ostentationem», per a convertir-se en una realitat pròxima i tangible, les conseqüències de la qual en l'ordenació de les Entitats financeres tindran un efecte decisiu. L'existència immediata d'un ordenament jurídic supranacional i la consegüent obertura a Entitats estrangeres d'espais tradicionalment tinguts com feus inviolables constitueix una citació a l'activitat normativa d'aquestes Corts a la qual no poden sostreure's els legítims representants d'un poble que mai romangué encastellat en les seues terres.
IV
El panorama es caracteritza així per la seua heterogeneïtat, sens dubte efecte del distint grau d'evolució; al costat de Caixes molt poderoses econòmicament, parangonables als grans Bancs comercials, s'hi poden trobar Caixes d'escassa potencialitat projectades sobre territoris molt localitzats.
Aquesta realitat comporta un greu problema a l’hora d'inquirir quina és l'essència de les Caixes d'Estalvis, o si és vol, quines són les raons que justifiquen ara i d'ara endavant l'existència d'unes Entitats financeres diferenciades, sobretot quan el primer condicionant del legislador a l’hora de regular-les no pot ser altre que el de definir i preservar la seua identitat institucional.
En realitat les notes essencials que caracteritzen les Caixes d'Estalvis no es troben en l’organització o sistema de funcionament sinó en el seu origen de caràcter fundacional i sobretot en la seua funció social orientada a la consecució d'interessos públics.
Per això, a l’hora d'elaborar la seua Llei reguladora no cal participar en el debat sobre si la seua pervivència exigeix l'assimilació, a tots els efectes, amb les altres Entitats financeres o al contrari han de basar-se en una funcionalitat i un espai específics i limitats. El legislador no pot interferir la seua pròpia dinàmica ni oblidar que es troba davant Entitats -encara que benèfiques- de caràcter privat. Per aquesta raó el seu objectiu no ha de ser altre que el de crear un març o via d'actuació ampli i flexible, on les Caixes puguen complir els seus fins altruistes i desenvolupar espontàniament i pacíficament el seu propi procés vital.
Es indubtable la importància que les Caixes d'Estalvis han assolit a la Comunitat Valenciana, el protagonisme en la seua vida econòmica i el seu arrelament popular. Aquesta Llei les considera com a destinatàries de les seues normes i pretén regular-les amb caràcter general, abordant la seua constitució, organització i activitat i establint els instruments per a garantir en tot moment la seua adequació a la legalitat vigent.
V
El Títol Primer «Disposicions generals» conté la normativa de caràcter bàsic. S'hi defineix la naturalesa jurídica de les Caixes partint del seu caràcter fundacional i de la necessària orientació a la satisfacció d'interessos generals. S'hi estableixen els requisits per a la seua creació, fusió i liquidació, i per a la modificació dels Estatuts, reconeixent la dualitat d'ordenaments jurídics estatal i autonòmic confluents i fixant, amb la major nitidesa possible, els seus respectius abasts.
El Títol Segon està dedicat als òrgans de govern i conté una regulació similar a la prevista en la normativa estatal, sense perjudici d'adaptar-se a les peculiaritats valencianes en els punts en què aquella no té caràcter bàsic. A més de les disposicions referents als òrgans de govern pròpiament dits, estableix normes pròpies per al Director General i per al Registre d'Alts Càrrecs, el funcionament del qual és competència de l'Administració Autonòmica.
El Títol Tercer «Règim d'actuació i control» comprén, en termes generals, la regulació del règim d'activitat de les Caixes, sense perjudici de disposicions concretes sobre l’obra benèfico-social, mesures cautelars, deure d'informació i secret professional. S'hi dedica un Capítol específic al sistema d'inspecció i potestat sancionadora, procurant mantenir, en la mesura d'allò possible, el paral·lelisme amb la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre Disciplina i intervenció de les Entitats de crèdit. Es parteix ací de la responsabilitat específica de les Caixes d'Estalvis en tant que Entitats amb personalitat jurídica pròpia destinatàries de la Llei, sense perjudici de la responsabilitat que, si s'escau, pogués correspondre a les persones individuals que hi posseeixen càrrecs d'administració o direcció.
El Títol Quart, per fi, està dedicat integrament a regular la Federació Valenciana de Caixes d'Estalvis des dels seus aspectes bàsics i institucionals.
TITOL I
Disposicions Generals
CAPITOL I Naturalesa jurídica i funcions
Article primer
U. Aquesta Llei s'aplicarà a les Caixes d'Estalvis amb domicili social a la Comunitat Valenciana, i a les domiciliades en altres Comunitats, exclusivament en tot allò referent a les activitats realitzades en el territori de la Comunitat Valenciana.
Dos. Als efectes d'aquesta Llei s'entén per Caixes d'Estalvis les Entitats de crèdit de naturalesa fundacional i caràcter social que, sense finalitats lucratives, orienten la seua activitat a la consecució d'interessos generals.
Tres. Les Caixes d'Estalvis tindran la mateixa naturalesa jurídica i els mateixos drets i obligacions, i també idèntica consideració davant els poders públics, amb independència del seu origen públic o privat.
Article segon
Per al compliment dels seus fins, les Caixes podran realitzar totes les operacions legalment reservades a les Entitats de crèdit, especialment aquelles que fomenten el desenvolupament econòmic i social en el seu àmbit d'actuació, sense altres limitacions que les imposades per la seua especial configuració jurídica.
Article tercer
Les Caixes d'Estalvis gaudiran del protectorat de la Generalitat Valenciana, que s'exercirà en el marc de les bases i l’ordenació de l'activitat econòmica general i la política monetària de l’Estat, d'acord amb els principis següents:
a) Procurar el desenvolupament i el bon funcionament de les Caixes d'Estalvis.
b) Vetlar perquè en cada Caixa d'Estalvis hi haja una adequada organització administrativa i comptable i procediments de control intern adequats.
c) Defensar i protegir la independència, el prestigi i l’estabilitat de les Caixes d'Estalvis.
d) Vigilar que les Caixes d'Estalvis complesquen les normes d'ordenació i disciplina.
e) Vetlar perquè els criteris de democratització, eficàcia i transparència estiguen presents en la configuració i funcionament dels òrgans de govern de les Caixes d'Estalvis.
Article quart
Sense perjudici de la normativa bàsica de l’Estat, les Caixes d'Estalvis de la Comunitat Valenciana es regiran per les disposicions següents:
1. Aquesta Llei.
2. Les normes reglamentàries dictades en desplegament d'aquesta Llei.
3. Els seus propis Estatuts i Reglaments.
4. Amb caràcter de Dret supletori, l’ordenament general de l’Estat.
CAPITOL II Creació
Article cinquè
U. El Conseller d'Economia i Hisenda podrà autoritzar la creació de noves Caixes d'Estalvis, atenent el que preveu la normativa bàsica de l’Estat.
Dos. Les sol·licituds de creació hauran de formular-se davant la Conselleria d'Economia i Hisenda i hauran de dur adjunta la documentació que reglamentàriament es determine.
Article sisé
Per a la creació d'una nova Caixa d'Estalvis serà necessari tenir un fons de dotació en efectiu de la quantia que, amb caràcter general, establesca la legislació de l’Estat.
Article seté
U Una vegada concedida l'autorització i aprovats els Estatuts Socials, s'atorgarà l'oportuna escriptura fundacional de l’Entitat.
Dos. L'escriptura fundacional contindrà com a mínim els punts següents:
a) Identitat de les persones fundadores i de qui actue en representació seua.
b) Manifestació expressa de la voluntat de constituir una Caixa d'Estalvis sotmesa a les disposicions vigents.
c) La dotació inicial. Si com a part de la dotació inicial hi hagués aportacions no dineràries addicionals a la dotació mínima exigida legalment, es descriuran els béns i drets que la integren, el seu títol de propietat i les càrregues, si n'hi hagués.
d) Estatuts de l’Entitat.
e) Persones integrants del patronat inicial de la fundació
Tres. L'escriptura fundacional haurà de ser inscrita en el Registre de Caixes d'Estalvis de la Comunitat Valenciana, moment a partir del qual la nova Caixa d'Estalvis gaudirà de personalitat jurídica.
Quatre. Inscrita en el Registre de Caixes d'Estalvis de la Comunitat Valenciana, i en el Registre Especial de Caixes Generals d'Estalvi Popular, la nova Caixa d'Estalvis podrà iniciar les seues activitats.
Cinc. Les inscripcions són intransmissibles.
Article vuité
U Transitòriament, i fins que es constituesquen els òrgans de govern que determina l'article setze d'aquesta Llei, l'administració i la gestió de la nova Caixa d'Estalvis recaurà en una Comissió Gestora, els membres de la qual, en nombre mínim de 10 i màxim de 21, seran nomenats directament pels fundadors. La Comissió Gestora nomenarà un Director General.
Dos. Les Caixes d'Estalvis de nova creació constituiran els seus òrgans de govern d'acord amb el que estableix aquesta Llei i normes concordants, en el termini de dos anys a partir de l’inici de les seues operacions.
Tres. El primer Consell d'Administració que es realitze una vegada constituït d’acord amb el que preveu aquesta Llei, haurà de ratificar, si s'escau, el Director General designat per la Comissió Gestora, que serà posteriorment confirmat per l'Assemblea General convocada a l’efecte.
Article nové
U. L'autorització concedida per a la creació d'una Caixa d'Estalvis podrà ser revocada en els supòsits següents:
a) Si no comença les activitats específiques del seu objecte social dins dels dotze mesos següents a la data de notificació de l'autorització o renúncia de manera expressa a aquesta.
b) Si interromp de fet les activitats específiques del seu objecte social durant un període superior a sis mesos.
c) Si resulta que obtingué l'autorització mitjançant declaracions falses o per un altre mitjà irregular.
d) Si incompleix les condicions que motivaren l'autorització, llevat que es dispose una altra cosa en relació amb alguna d'aquestes condicions.
e) Si manca de fons propis suficients o no ofereix garantia de poder complir les seues obligacions en relació amb els seus creditors i, en particular, no garanteix la seguretat dels fons que li hagen estat confiats.
f) Per sanció.
Dos. Correspon al Conseller d'Economia i Hisenda la facultat de revocar l'autorització administrativa, excepte en el supòsit f) de l'apartat anterior la competència del qual es reserva al Consell de la Generalitat Valenciana.
Tres. La revocació de l'autorització administrativa durà implícita la dissolució d'una Caixa d'Estalvis i l’obertura del període de liquidació.
Article deu
La Conselleria d'Economia i Hisenda durà el Registre de Caixes d'Estalvis de la Comunitat Valenciana, el contingut del qual, que serà públic, es determinarà reglamentàriament.
Article onze
Qualsevol persona física o jurídica haurà d'abstenir-se d'utilitzar a la Comunitat Valenciana les denominacions «Caixa d'Estalvis» i «Mont de Pietat», o altres que puguen induir a confusió amb elles, sense trobar-se inscrita en el Registre que legalment corresponga a les Caixes d'Estalvis.
CAPITOL III Modificació d'Estatuts i Reglaments Fusió, dissolució i liquidació
Article dotze
Correspon a la Conselleria d'Economia i Hisenda l'aprovació de modificacions dels Estatuts i Reglaments de les Caixes d'Estalvis, acordades per l'Assemblea General.
Article tretze
U. Adoptats els acords pertinents per les Assemblees Generals, correspon al Conseller d'Economia i Hisenda autoritzar qualsevol operació de fusió, per creació de nova Entitat o absorció, en què intervinga alguna Caixa d'Estalvis amb domicili social a la Comunitat Valenciana i en allà que a ella es referesca.
Dos. En tot cas, per a concedir l'autorització s'hauran d'observar les condicions següents:
a) Que les entitats que vulguen fusionar-se no estiguen en procés de liquidació.
b) Que queden salvats els drets i garanties dels afectats pel canvi.
Tres. En el cas de fusió de Caixes d'Estalvis amb creació de nova Entitat i, per tant, dissolució de les Entitats fusionades, es realitzarà l’elecció d'òrgans de govern en el termini de dos anys a partir de l'aprovació dels Estatuts i Reglaments.
Durant aquest termini provisional i transitori, els òrgans de govern de la nova Entitat seran els que es fixen en els pactes de fusió, respectant el que estableix aquesta Llei.
Quatre. En el cas de fusions per absorció, quedaran dissolts els òrgans de govern de la Caixa absorbida i l'administració, la gestió, la representació i el control de l'Entitat correspondrà als de la Caixa d'Estalvis absorbent. No obstant Això, reglamentàriament es preveurà el procediment pel qual, de forma Transitòria i fins la següent renovació parcial, podrà mantenir-se en els òrgans de la Caixa absorbent una representació dels de l'absorbida.
Cinc. Quan en les operacions de fusió, amb creació de nova entitat o per absorció, intervinguen una o més Caixes d'Estalvis que tinguen Entitat fundadora reconeguda, els Estatuts de la Caixa resultant podran atorgar representació a cada Entitat fundadora, dins del percentatge màxim establert en aquesta Llei per al grup esmentat, en funció de la dimensió econòmica de les Caixes, i pel procediment que reglamentàriament es determine.
Article catorze
U. Correspon al Conseller d'Economia i Hisenda l'autorització de dissolució d'una Caixa d'Estalvis. Aprovada la dissolució, excepte en cas de fusió, s'entrarà en període de liquidació.
Dos. Quan es produesca la liquidació d'una Caixa d'Estalvis, el Conseller d'Economia i Hisenda haurà d'acordar la intervenció de les corresponents operacions, si pel nombre d'afectats o per la situació patrimonial de l'Entitat aquesta mesura resulta aconsellable.
Tres. L'adjudicació dels béns resultants de la liquidació s'ajustarà al que es dispose reglamentàriament.
Quatre. Aquestes disposicions han d'entendres sense perjudici de les normes estatals que regulen el Fons de Garantia de Dipòsits, i de les de disciplina i intervenció de les Entitats de crèdit. En qualsevol cas, les institucions o organismes competents podran establir sistemes de col·laboració en l'exercici de les respectives competències.
Article quinze
Els acords adoptats per l'autoritat autonòmica respecte a la creació, fusió, dissolució i liquidació de Caixes d'Estalvis amb domicili social a la Comunitat Valenciana es publicara en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana» i es comunicaran al Registre Especial de Caixes Generals d'Estalvi Popular, amb la inscripció prèvia en el Registre de Caixes d'Estalvis de la Comunitat Valenciana.
TITOL II Organs de Govern
CAPITOL I Disposicions Comuns
Article setze
U L'administració, la gestió, la representació i el control de les Caixes d'Estalvis corresponen als òrgans de govern següents:
a) Assemblea General.
b) Consell d'Administració.
c) Comissió de Control.
Dos. Els òrgans de govern actuaran amb caràcter col·legiat i els seus components exerciran les seues funcions en benefici exclusiu dels interessos de la Caixa a què pertanyen i del compliment de la seua funció econòmico-social, amb plena independència de qualssevol altres interessos que els poguessen afectar.
Article disset
El càrrec de membre de qualsevol dels òrgans de govern tindrà caràcter honorífic i gratuït, i no podrà originar percepcions distintes de les dietes per assistència a reunions i desplaçament, les quals no ultrapassaran els límits màxims autoritzats, amb caràcter general, per la Conselleria d'Economia i Hisenda.
No obstant això, el Consell d'Administració podrà assignar retribució al seu President, el qual, en aquest cas, haurà d'exercir les seues funcions amb dedicació exclusiva, estant sotmés al mateix règim d'incompatibilitat que el Director General.
Article divuit
Els membres dels òrgans de govern hauran de reunir els requisits següents:
a) Ser persona física, major d'edat i no estar incapacitat.
b) Tenir la residència habitual en la regió o zona d'activitat de la Caixa.
c) No estar incurs en les incompatibilitats establertes en l'article següent.
Article dinou
No podran ser membres dels òrgans de govern de les Caixes d'Estalvis:
a) Els fallits i els concursats no rehabilitats, els condemnats a penes que porten annexes la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics i els que haguessen estat sancionats per infraccions qualificades de greus i molt greus per l'ordenament jurídic i apreciades pels tribunals o òrgans administratius competents.
b) Els Presidents, Consellers, Administradors, Directors, Gerents, Assessors o assimilats d'un altre establiment o institució de crèdit de qualsevol classe, o d'empreses dependents d'aquests, i de Corporacions o Entitats que propugnen, sostinguen o garantesquen institucions o establiments de crèdit o financers.
c) Els empleats en actiu d'un altre intermediari financer.
d) Les persones al servei de l'Administració de l’Estat o de les Comunitats Autònomes amb funcions al seu càrrec que es relacionen directament amb les activitats pròpies de les Caixes d'Estalvis.
e) Els qui estiguen lligats a la Caixa d'Estalvis o a Societats en el capital de les quals participe aquella en la forma que es determine en les normes de desplegament d'aquesta Llei, per contractes d'obres, serveis, subministraments o treballs retribuïts pel període en què tinguen aquesta condició i dos anys després, com a mínim, comptats a partir del cessament d'aquesta relació, llevat la relació laboral en els supòsits prevists en l'article 26 d'aquesta Llei.
f) Els qui per ells mateixos o en representació d'altres persones o Entitats incórreguen en incompliment de les obligacions contretes amb la Caixa amb motiu de crèdits o préstecs o per impagament de deutes de qualsevol classe davant l’Entitat.
g) Els càrrecs públics de designació política de les Administracions Públiques.
Article vint
U Els membres dels òrgans de govern seran nomenats per un període de quatre anys, i podran ser reelegits sempre que continuen complint els requisits establerts en l'article divuit.
Dos. La renovació d'aquests s'efectuarà per meitats, respectant sempre la proporcionalitat de les representacions que conformen els diferents òrgans de govern.
Tres. El procediment i condicions per al nomenament, la renovació i la provisió de vacants dels membres dels òrgans de govern es determinarà en les normes que despleguen aquesta Llei.
Article vint-i-u
Els membres dels òrgans de govern cessaran en l'exercici dels seus càrrecs, llevat de la facultat de revocació prevista en l'article vint-i-vuit, apartat a), únicament i exclusivament en algun dels casos següents:
a) Per compliment del termini per al qual foren designats.
b) Per renúncia.
c) Per defunció.
d) Per la pèrdua de qualsevol dels requisits que en condicionen l’elegibilitat.
e) Per incórrer en alguna de les incompatibilitats específiques regulades en aquesta Llei per a cadascun d'ells.
Article vint-i-dos
Els qui hagen posseït la condició de membre del Consell d'Administració o de la Comissió de Control no podran establir amb la Caixa d'Estalvis o amb Societats en el capital de les quals participe aquella en la forma que es determine en les normes de desplegament d'aquesta Llei, contractes d'obres, subministraments, serveis o treballs retribuïts durant un període mínim de dos anys, comptats a partir del cessament en l’òrgan de govern corresponent, llevat la relació laboral per als empleats de la Caixa.
CAPITOL II Assemblea General
Article vint-i-tres
U. L'Assemblea General és l’òrgan que assumeix el suprem govern i decisió de l’Entitat, i està constituïda per les representacions dels interessos socials i col·lectius de l’àmbit d'actuació de la Caixa d'Estalvis. Els seus membres es denominaran Consellers Generales.
Dos. Els Estatuts de cada Caixa d'Estalvis fixaran el nombre de membres de l'Assemblea General, en funció de la seua dimensió econòmica, entre un mínim de 50 i un màxim de 200.
Article vint-i-quatre
U La representació dels interessos col·lectius en l'Assemblea General es durà a efecte mitjançant la participació dels grups següents:
a) Els impositors de la Caixa d'Estalvis, amb una participació del 35 per cent.
b) Les Corporacions Municipals en el terme de les quals tinga oberta oficina l’Entitat, amb una participació del 35 per cent.
c) Les persones o Entitats fundadores de la Caixa d'Estalvis, amb una participació del 15 per cent.
d) Els empleats de l’Entitat, amb una participació del 15 per cent.
Dos. Les persones o Entitats fundadores podran assignar una part del seu percentatge de representació a institucions d'interés cultural, científic o benèfic.
Tres. Quan la persona o Entitat fundadora de la Caixa no estigués reconeguda en els seus Estatuts, les participacions de representació dels restants grups seran:
a) Impositors, 45 per cent.
b) Corporacions Municipals, 40 per cent.
c) Empleats, 15 per cent.
Article vint-i-cinc
U Els Consellers Generals representants del grup d'impositors seran elegits, atenent criteris de territorialitat, per compromissaris d'entre ells.
Dos. Els Consellers Generals representants de Corporacions Municipals, en el terme de les quals tinga oberta oficina l’Entitat, seran designats, atenent criteris de territorialitat, directament per les mateixes Corporacions.
Tres. Els Consellers Generals representants de les persones o Entitats fundadores, siguen Institucions públiques o privades, seran nomenats directament per la persona a Entitat Fundadora.
Quatre. Els Consellers Generals representants del personal de l’Entitat seran elegits pels representants legals dels empleats.
Cinc. El procediment per a l’elecció dels representants de cadascun dels grups serà el que es determine reglamentàriament.
Sis. Els Consellers Generals cessaran en l’exercici dels seus càrrecs, a més de per les causes establertes en l'article vint-i-u d'aquesta Llei, per acord de separació adoptat per la mateixa Assemblea General. Aquest acord serà procedent quan amb la seua actuació, pública o privada, perjudiquen notòriament la imatge, l'activitat o els resultats de la Caixa.
Article vinti-i-sis
U. Els empleats de la Caixa d'Estalvis accediran a l'Assemblea General exclusivament pel grup de representació del personal. No obstant Això, en casos molt excepcionals podran accedir pel grup de representació de Corporacions Locals sempre que, tinguda en compte la justificació d'aquesta excepcionalitat, així ho autoritze amb caracter previ la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Dos. Els Consellers Generals representants del personal tindran les mateixes garanties que les establertes en l'article 68.c) de l'Estatut dels Treballadors per als representants legals d'aquests.
Article vint-i-set
A més dels requisits establerts en l'article divuit per a qualsevol membre d'un òrgan de govern, els Consellers Generals representants dels impositors, i els compromissaris, hauran de tenir la condició de dipositants amb una antiguitat superior a dos anys en el moment del sorteig, i haver mantingut en el semestre anterior a aquesta data, un moviment o un saldo mitjà de comptes no inferior al que es determine en les normes que despleguen aquesta Llei.
Article vint-i-vuit
Sense perjudici de les facultats generals de govern, són competència especial de l'Assemblea General les funcions següents:
a) El nomenament i revocació, si s'escau, dels Vocals del Consell d'Administració i dels membres de la Comissió de Control, en els termes que estableixen els articles trenta-dos i trenta nou, apartat u, d'aquesta Llei.
b) L'aprovació i modificació dels Estatuts i Reglaments.
c) Acordar la fusió amb altres Entitats de crèdit, i la dissolució i liquidació de l’Entitat.
d) Definir anualment les línies generals del pla d'actuació de l’Entitat, perquè puga servir de base a la labor del Consell d'Administració i de la Comissió de Control.
e) L'aprovació, si s'escau, de la gestió del Consell d'Administració, la Memòria, el Balanç anual i el Compte de Resultats, i de l'aplicació d'aquests als fins propis de la Caixa.
f) La creació i dissolució d'Obres Benèfico-Socials, i l'aprovació dels seus pressuposts anuals i de la gestió i liquidació d'aquests.
g) Entendre i pronunciar-se sobre les impugnacions presentades contra resolucions o acords presos per la Comissió de Control, en exercici de la funció que li atribueix l'apartat g) del número u de l'article quaranta dos.
h) Qualssevol altres assumptes que els òrgans facultats a l’efecte sotmeten a la seua consideració.
Article vint-i-nou
U. Les Assemblees Generals podran ser ordinàries i extraordinàries. Les Assemblees ordinàries es realitzaran dues vegades a l'any, dins de cada semestre natural, respectivament. Les Assemblees extraordinàries es realitzaran tantes vegades com siguen expressament convocades.
Dos. L'Assemblea General necessitarà, per a la seua vàlida constitució, la presència de la majoria dels seus membres, en primera convocatòria. La constitució en segona convocatòria serà vàlida qualsevol que en siga el nombre d'assistents.
Tres. Els acords de l'Assemblea General s'adoptaran per majoria simple de vots dels concurrents, excepte en els casos previstos en el número sis de l'article vint-i-cinc i en els apartats b) i c) de l'article anterior, en què es requerirà, en tot cas, l'assistència de la majoria dels membres, i, a més, serà necessari, com a mínim, el vot favorable dels dos terços dels assistents.
Quatre. Assistiran a les Assemblees Generals amb veu, però sense vot, tant el Director General de l’Entitat com els vocals del Consell d'Administració que no siguen Consellers Generals.
Cinc. Les altres condicions de convocatòria i funcionament de les Assemblees Generals es determinaran en les normes que despleguen aquesta Llei.
CAPITOL III Consell d'Administració
Article trenta
U. El Consell d'Administració es l’òrgan que té encomanat el govern, l'administració, la representació i la gestió financera i la de l'Obra Benèfico-Social de la Caixa d'Estalvis, amb plenitud de facultats i sense més limitacions que les reservades expressament als restants òrgans de govern de l'Entitat en aquesta Llei o en els seus Estatuts.
Dos. El Consell d'Administració serà el representant de l’Entitat per a tots els assumptes pertanyents al gir i tràfic d'aquesta, i per als litigiosos.
Tres. El Consell d'Administració elaborarà anualment la proposta de les línies generals del pla d'actuació de l’Entitat, per sotmetre-la a l'aprovació de l'Assemblea.
Article trenta-u
El nombre de Vocals del Consell d'Administració estarà comprés entre un mínim de deu i un màxim de vint-i-u, en funció de la dimensió econòmica de la Caixa d'Estalvis. La seua assignació als diferents grups de representació es farà respectant la proporcionalitat establerta entre aquests en l'Assemblea General, i no podrà quedar-ne exclòs cap d'ells.
Article trenta-dos
El nomenament i revocació, si s'escau, dels Vocals del Consell d'Administració s'efectuarà per cadascun dels diferents grups que integren l'Assemblea General i d'entre els components d'aquests. No obstant això, la designació, excepció feta del grup de representació dels empleats i de l’Entitat fundadora, si s'escau, podrà recaure en terceres persones que no sent Consellers Generals reunesquen els requisits adequats de professionalitat, sense que puguen ultrapassar el nombre de dos per cada grup.
Article trenta-tres
Els Vocals del Consell d'Administració que no siguen Consellers Generals, a què fa referència l'article anterior, hauran de reunir els mateixos requisits que s'estableixen en l'article divuit per a qualsevol membre d'un òrgan de govern i, a més, hauran de ser menors de setanta anys o de l'edat que, com a màxim i sempre inferior a aquesta última, establesquen els Estatuts amb aquesta finalitat. Addicionalment, els qui ho siguen en representació d'impositors hauran de posseir aquesta condició en el moment d'acceptació del càrrec.
Article trenta-quatre
Constituiran causes d'inelegibilitat per al nomenament i d'incompatibilitat per a l'exercici del càrrec de Vocal del Consell d'Administració:
a) Les establertes en l'article dinou respecte als membres dels òrgans de govern.
b) Pertànyer al Consell d'Administració o òrgan equivalent de més de quatre Societats mercantils o Entitats cooperatives. Amb aquesta finalitat no es computaran els llocs posseïts en Consell d'Administració o òrgan equivalent en què els interessats, el seu cònjuge, ascendents o descendents, junts o separadament, siguen propietaris d'un nombre d'accions no inferior al quocient de dividir el capital social pel nombre de Vocals del Consell d'Administració. La mateixa norma s'aplicarà als casos de representació legal de menors, absents o incapacitats. En qualsevol cas, el nombre total de Consells no serà superior a vuit.
Article trenta-cinc
U Els Vocals dels Consells d'Administració, i els seus cònjuges, ascendents o descendents i les Societats en què aquestes persones participen majoritàriament en el capital, bé de forma aïllada o conjunta o en què exercesquen els càrrecs de President, Conseller, Administrador, Gerent, Director General o assimilat, no podran obtenir crèdits, avals ni garanties de la Caixa respectiva o alienar a aquesta béns o valors de la seua propietat o emesos per aquestes Entitats sense que existesca acord del Consell d'Administració de la Caixa i autorització de la Conselleria d'Economia i Hisenda. Aquesta prohibició no s'aplicarà als crèdits, avals o garanties per a l'adquisició d'habitatges concedits per la Caixa amb aportació pel titular de garantia real suficient i s'estendrà, en tot cas, no sols a les operacions realitzades directament per les persones o Entitats esmentades, sinó a aquelles altres en què pogués aparéixer una o diverses persones físiques o jurídiques interposades. Tampoc no s'aplicarà respecte als representants del personal, per als quals la concessió de crèdits es regirà pels Convenis Laborals, amb l’informe previ de la Comissió de Control.
Dos. La transmissió de qualsevol bé o valor, propietat d'una Caixa d'Estalvis, als Vocals del Consell d'Administració, i a les persones vinculades que es citen en el número anterior, haurà de comptar amb l'autorització administrativa de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Article trenta-sis
U. El Consell d'Administració nomenarà d'entre els seus membres el President d'aquest, que, a la vegada, ho serà de l'Entitat i de l'assemblea General, i un Secretari. Podrà elegir, així mateix, un o més Vice-presidents. Els Estatuts de l'Entitat preveuran les condicions en què aquests càrrecs puguen ser revocats, exigint-se, en tot cas, el vot favorable d'almenys la majoria absoluta dels membres del Consell.
Dos. El Consell es reunirà totes les vegades que calga per a la bona marxa de l’Entitat. Podrà actuar en ple o delegar funcions en una Comissió Executiva, en el President o en el Director General, amb excepció de les relatives a l’elevació de propostes a l'Assemblea General o quan es tracte de facultats especialment delegades en el Consell, llevat que fos expressament autoritzat per a això.
Tres. Els Estatuts de l’Entitat podran preveure la creació d'una Comissió d'Obres Socials que actuarà per delegació del Consell d'Administració.
Article trenta-set
U. Les deliberacions del Consell d'Administració i de les seues Comissions Delegades, si s'escau, i els acords que adopten, si ho consideren pertinent, tindran caràcter secret, i es considerarà infracció greu el trencament d'aquest a l'efecte d'incompatibilitat prevista en l'apartat a) de l'article dinou d'aquesta Llei i sense perjudici de les responsabilitats d'altre ordre que poguessen procedir.
Dos. Els acords del Consell d'Administració s'adoptaran per majoria dels Vocals assistents, llevat dels casos per als quals la normativa aplicable preveja una majoria qualificada.
Tres. A les reunions del Consell assistirà el Director General amb veu i sense vot.
CAPITOL IV Comissió de Control
Article trenta-vuit
La Comissió de Control té per objecte vetlar perquè la gestió del Consell d'administració es complesca amb la màxima eficàcia i precisió, dins de les linies generals d'actuació assenyalades per l'Assemblea General i de les directrius emanades de la normativa financera.
Article trenta-nou
U. El nomenament i revocació, si s'escau, dels membres de la Comissió de Control representants dels diferents grups que integren l'Assemblea General s'efectuarà per cada grup i dentre els components d'aquests que no posseesquen la condició de Vocals del Consell d'Administració.
Dos. La Comissió de Control estarà composta paritàriament per un o dos membres de cadascun dels grups de representació que componen l'Assemblea.
Tres. En els processos electorals, podrà, a més, formar part de la Comissió de Control, constituïda amb aquesta finalitat en Comissió Electoral, un representant designat pel Conseller d'Economia i Hisenda entre persones amb capacitat i preparació tècnica adequades. Si s'escau, assistirà a les reunions amb veu i sense vot i haurà de guardar secret sobre el que s'hi ha tractat, a l’igual que qualsevol altre membre, excepció feta del seu deure d'informar davant la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Article quaranta
U La Comissió de control nomenarà d'entre els seus membres el President i el Secretari. Els Estatuts de l'Entitat preveuran les condicions en què aquests càrrecs poden ser revocats, exigint-se, en tot cas, el vot favorable d'almenys la majoria absoluta dels membres de la Comissió.
Dos. Sempre que la Comissió de Control així ho requeresca, el Director General assistirà a les reunions amb veu i sense vot.
Tres. Per al compliment de les seues funcions, la Comissió de Control es reunirà sempre que siga convocada pel President a iniciativa pròpia o a petició d'un terç dels seus membres i com a mínim, una vegada al trimestre.
Quatre. Els acords de la Comissió de Control s'adoptaran per majoria dels membres assistents, llevat dels supòsits per als quals la normativa aplicable preveja una majoria qualificada.
Article quaranta-u
Els Comissionats hauran de reunir els mateixos requisits i tindran les mateixes incompatibilitats i limitacions que les establertes per als Vocals del Consell d'Administració, llevat el representant de la Comunitat Autònoma, si s'escau, que tindrà sols les mateixes incompatibilitats i limitacions.
Article quaranta-dos
U. Per al compliment dels seus fins, la Comissió de Control tindrà atribuïdes les funcions següents:
a) L'anàlisi de la gestió econòmica i financera de l'Entitat, elevant a l'Assemblea General, a la Conselleria d'Economia i Hisenda i al Banc d'Espanya informació semestral sobre aquesta.
b) Estudi de la censura de comptes que resumesca la gestió de l'exercici i la consegüent elevació a l'Assemblea General de l'informe que reflectesca l'examen realitzat.
c) Informar a l'Assemblea General i a la Conselleria d'Economia i Hisenda sobre la gestió del pressupost corrent de l'Obra Benèfico-Social, sobre el projecte de pressupost aprovat pel Consell d'Administració i sobre l'actuació, si s'escau, de la Comissió Delegada d'Obres Socials.
d) Informar a la Conselleria d'Economia i Hisenda i al Ministeri d'Economia i Hisenda en els casos de nomenament i cessament del Director General.
e) Proposar la suspensió de l’eficàcia dels acords del Consell d'Administració de l’Entitat quan considere que vulneren les disposicions vigents o afecten injustament i greu la situació patrimonial, els resultats, o el crèdit de la Caixa d'Estalvis o dels seus impositors o clients. Aquestes propostes s'elevaran a la Conselleria d'Economia i Hisenda i al Ministeri d'Economia i Hisenda, que resoldran dins de les seues respectives competències, sense perjudici de les accions que procedesquen.
f) Informar sobre qüestions o situacions concretes a petició de l'Assemblea General, de la Conselleria d'Economia i Hisenda i del Ministeri d'Economia i Hisenda.
g) Vigilar el procés d'elecció i designació dels membres dels òrgans de govern. Comprovar si els nomenaments, les reeleccions, les substitucions o els cessaments de qualsevol membre d'un òrgan de govern han estat realitzats d’acord amb la normativa aplicable a l’efecte. La Comissió de Control haurà d'informar a la Conselleria d'Economia i Hisenda de tots els acords presos fent ús de les seues facultats sobre aquestes matèries.
h) Requerir al President la convocatòria de l'Assemblea General amb caràcter extraordinari, en el cas previst en l'apartat e) d'aquest número.
Dos. Per al compliment d'aquestes funcions la Comissió de Control podrà demanar del Consell d'Administració i del Director General tots els antecedents i informació que considere necessaris.
CAPITOL IV Altres disposicions
Secció primera El Director General
Article quaranta-tres
U El Director General o assimilat serà designat pel Consell d'Administració de la Caixa entre persones amb capacitat, preparació tècnica i experiència suficient per a desenvolupar les funcions pròpies d'aquest càrrec. L'Assemblea General haurà de confirmar el nomenament.
Dos. El Director General podrà ser remogut del seu càrrec:
a) Per acord motivat de la majoria absoluta dels membres del Consell d'Administració que, amb l’informe previ no vinculant de la Comissió de Control, haurà de ser ratificat per l'Assemblea General.
b) Per raó d'expedient disciplinari instruït per la Conselleria d'Economia i Hisenda, per iniciativa pròpia o a proposta del Banc d'Espanya.
Article quaranta-quatre
U. L'exercici del càrrec de Director General requereix dedicació exclusiva i serà, per tant, incompatible amb qualsevol activitat retribuïda tant de caràcter públic com privat, llevat de l'administració del propi patrimoni i aquelles activitats que exercesca en representació de la Caixa. En aquest últim cas els ingressos que obtinga, distints a dietes d'assistència a Consells d'Administració o similars, hauran de cedir-se a la Caixa per compte de la qual realitza aquesta activitat o representació.
Dos. El Director General tindrà la mateixa limitació que l’establerta per als Vocals del Consell d'Administració en l'article trenta-cinc.
Article quaranta-cinc
El Director General executarà els acords del Consell d'Administració i exercirà les altres funcions que els Estatuts o els Reglaments de cada Entitat li encomanen.
Secció segona El Registre d'Alts Càrrecs
Article quaranta-sis
La Conselleria d'Economia i Hisenda durà el Registre d'Alts Càrrecs de les Caixes d'Estalvis amb domicili social a la Comunitat Valenciana, al qual aquestes Entitats estaran obligades a comunicar qualsevol modificació que efecte els membres del Consell d'Administració i Comissió de Control, i el seu Director General.
Article quaranta-set
Els nomenaments, els cessaments i les reeleccions dels Vocals del Consell d'Administració, membres de la Comissió de Control i Director General, es comunicaran a la Conselleria d'Economia i Hisenda com reglamentàriament s'establesca, la qual els inscriurà, després de comprovar la seua adequació a les normes vigents.
Article quaranta-vuit
La relació de membres del Consell d'Administració i de la Comissió de Control, i el Director General, tindrà caràcter públic i podrà donar-se a conéixer a qualsevol persona que justifique la seua petició.
TITOL III Règim d'actuació i control
CAPITOL I Règim econòmic. Obres Benéfico-Socials
Article quaranta-nou
En el marc de les bases i de l’ordenació del crèdit i de la política monetària de l’Estat, li correspon a la Conselleria d'Economia i Hisenda qualificar els títols o crèdits susceptibles de ser computats entre els actius de cobertura del coeficient d'inversió obligatòria de les Caixes d'Estalvis amb domicili social a la Comunitat Valenciana.
Article cinquanta
U. La política de distribució d'excedents de les Caixes d'Estalvis amb domicili social a la Comunitat Valenciana haurà d'estar presidida per la defensa i salvaguarda dels fons rebuts del públic i orientada cap al reforçament dels seus recursos propis.
Dos. Les Caixes d'Estalvis destinaran la totalitat dels excedents que no s'apliquen a reserves a la dotació d'un Fons per a l’Obra Benèfico-Social, que tindrà per finalitat el finançament d'obres, pròpies o en col·laboració, en els camps de la sanitat, la investigació, l’ensenyament, la cultura, els serveis d'assistència social, o altres que tinguen caràcter social.
Article cinquanta-u
U. La Conselleria d'Economia i Hisenda establirà les directrius en matèria d'obra social, indicant les mancances i les prioritats d'entre les quals les Caixes tindran llibertat d'elecció.
Dos. Les matèries contemplades en aquesta Llei relatives a l'Obra Benèfico-Social seran regulades reglamentàriament.
Article cinquanta-dos
Correspon a la Conselleria d'Economia i Hisenda l'autorització, si s'escau, dels acords adoptats per l'Assemblea General relatius a la distribució de l'excedent obtingut i el pressupost anual per a l'Obra Benèfico-Social.
Article cinquanta-tres
Les Caixes d'Estalvis amb domicili social a la Comunitat Valenciana sotmetran a auditoria externa els seus comptes anuals i hauran de trametre una còpia de l'informe a la Conselleria d'Economia i Hisenda, la qual, fent ús de les seues competències, podrà demanar als auditors tota la informació que considere necessària.
Article cinquanta-quatre
Les Caixes d'Estalvis amb domicili social en la Comunitat Valenciana comunicaran a la Conselleria d'Economia i Hisenda les obertures, trasllats, cessions, traspassos i tancaments d'oficines ubicades dins i fora del territori de la Comunitat Valenciana. Aquesta obligació s'aplicarà també a les Caixes d'Estalvis domiciliades en altres Comunitats Autònomes pel que fa a les oficines ubicades en el territori de la Comunitat Valenciana.
CAPITOL II Inspecció i règim sancionador
Article cinquanta-cinc
U Sense perjudici de les facultats que corresponen al Ministeri d'Economia i Hisenda i al Banc d'Espanya, i en el marc de la legislació bàsica de l'Estat, la Conselleria d'Economia i Hisenda exercirà les funcions de disciplina, inspecció i sanció respecte de les activitats realitzades en el seu territori per les Caixes d'Estalvis.
Dos. En matèria de disciplina i inspecció, la Conselleria d'Economia i Hisenda podrà realitzar Convenis amb el Banc d'Espanya.
Article cinquanta-sis
U Incorreran en responsabilitat administrativa les Caixes d'Estalvis quan per acció o omissió infringesquen les normes imperatives d'ordenació i disciplina emanades de l’Estat o de la Generalitat Valenciana.
En tot cas, l’Entitat de crèdit en qüestió podrà exercir les corresponents accions de naturalesa civil o penal contra les persones individuals que realitzen funcions de direcció o administració.
Dos. Incorreran, també, en responsabilitat administrativa sancionable els qui posseesquen càrrecs d'administració o de direcció, quan en la seua conducta s'aprecie un ànim dolós o negligència directament determinant de la infracció greu o molt greu comesa per l’Entitat.
Tres. La responsabilitat administrativa exigible dels membres de la Comissió de Control serà l’establerta en l'article setanta-set.
Article cinquanta-set
La responsabilitat administrativa a què es refereix l'article anterior és independent de la que pogués correspondre per la concurrència de delictes o faltes penals.
Article cinquanta-vuit
En consideració a la gravetat les infraccions de les normes d'ordenació i disciplina es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article cinquanta-nou
Constitueixen infraccions molt greus:
a) Iniciar les operacions abans d'estar habilitada per a això, i efectuar la fusió, la modificació d'Estatuts o la dissolució fora de les prescripcions legals.
b) La insuficient cobertura del coeficient de recursos propis per davall del 80% del mínim establert amb caràcter obligatori en funció de les inversions realitzades i els riscs assumits, romanent en aquesta situació almenys durant sis mesos.
c) L'exercici habitual d'activitats alienes al seu objecte exclusiu legalment determinat.
d) La concurrència en la seua comptabilitat d'anomalies o irregularitats essencials que impedesquen determinar la situació econòmica de l’Entitat.
e) El no sotmetiment dels comptes anuals a auditoria externa.
f) La resistència, negativa o obstrucció a l'acció inspectora, sempre que aquesta actue dins de les prescripcions legals.
g) La falta de tramesa de la informació o documentació exigible, quan haja mitjançat requeriment exprés de l’òrgan administratiu competent i siga essencial per a determinar la situació patrimonial de l’Entitat.
h) La falta de veracitat en les informacions facilitades tant a l'Administració com als dipositants, prestadors i interessats en general, quan impedesca l'apreciació de la situació financera de l’Entitat.
Article seixanta
Constitueixen infraccions greus:
a) Realitzar actes o operacions sense l'autorització preceptiva o sense observar les condicions essencials d'aquestes quan aquesta conducta no constituesca infracció molt greu.
b) L'absència de la preceptiva comunicació respecte a la composició dels òrgans d'administració.
c) L'exercici ocasional d'activitats alienes al seu objecte exclusiu legalment determinat.
d) La realització d'actes o operacions prohibits per normes de rang legal o reglamentari, llevat que en aquest últim cas tinguen caràcter aïllat i no essencial.
e) La insuficient cobertura del coeficient de recursos propis durant almenys sis mesos quan Això no constituesca infracció molt greu.
f) L'incompliment de les normes obligatòries sobre coeficients de caixa, inversions obligatòries en general, límits de risc o de qualsevol altres que suposen limitacions al volum de determinades operacions actives o passives.
g) Incomplir les condicions i requisits exigits per les disposicions pertinents en aquelles operacions creditícies que gaudesquen de subvenció d'interessos o altres ajudes públiques.
h) La falta de tramesa a l’òrgan administratiu competent de la informació o documentació exigible quan no constituesca un mer retard i no siga constitutiu d'infracció molt greu.
i) La falta de veracitat en la informació facilitada quan no constituesca infracció molt greu.
j) La comissió d'irregularitats o anomalies comptables que no constituesquen infracció molt greu.
Article seixanta-u
Constitueixen infraccions lleus les infraccions de preceptes d'obligada observància per les Caixes d'Estalvis inclosos en normes d'ordenació i disciplina que no estiguen compresos en els dos articles anteriors.
Article seixanta-dos
Les infraccions administratives en matèria d'ordenació i disciplina comeses per les Caixes d'Estalvis o per les persones a què es refereix l'apartat dos de l'article cinquanta-sis es sancionaran d'acord amb la legislació de l'Estat vigent en el moment de la comissió.
Article seixanta-tres
U Per a graduar les sancions s'atendrà els criteris següents:
a) La gravetat dels fets.
b) La importància dels perjudicis ocasionats o del perill provocat.
c) La repercussió en el sistema financer.
d) La incidència en l’economia de la Comunitat Valenciana.
Dos. En cas de reiteració s'imposaran les sancions corresponents en el seu grau més alt.
Hi ha reiteració quan el subjecte infractor haja estat sancionat amb caràcter ferm per infracció de la mateixa classe en els cinc anys anteriors, tractant-se d'infraccions greus o molt greus, o en els dos anteriors quan es tracte d'infraccions lleus.
Article seixanta-quatre
La imposició de qualsevol de les sancions previstes en aquest Capítol exigirà la incoació prèvia d'expedient, que es tramitarà d'acord amb la normativa vigent, i en el qual es donarà audiència als interessats.
En el cas d'infraccions lleus, l'expedient esmentat podrà ser sumari, sense que això supose en cap cas la inobservança del tràmit d'audiència a l'interessat.
Article seixanta-cinc
La competència per a instruir els expedients i imposar les sancions corresponents es regirà per les regles següents:
a) La instrucció dels expedients, en qualsevol cas, i la imposició de sancions per infraccions lleus correspondrà a la Conselleria d'Economia i Hisenda.
b) La imposició de sancions per infraccions greus i molt greus correspondrà al Conseller d'Economia i Hisenda, llevat del cas de revocació de l'autorització administrativa, que sols podrà ser imposada pel Consell de la Generalitat Valenciana.
Article seixanta-sis
Les infraccions molt greus i les greus prescriuran als cinc anys; i les lleus, als dos.
El termini de prescripció es comptarà des de la data en què s'haja comés la infracció i s'interromprà des que el procediment es dirigesca contra l’infractor, i tornarà a córrer de nou quan aquell es paralitze o acabe sense sanció.
Article seixanta-set
U La responsabilitat dels membres de la Comissió de Control es regirà per les disposicions contingudes en els números següents.
Dos. Constitueixen infraccions molt greus:
a) La negligència greu i persistent en l’exercici de les funcions que tinguen legalment encomanades.
b) No proposar a l’òrgan administratiu competent la suspensió d'acords adoptats per l'òrgan d'administració quan aquests infringesquen manifestament la llei i afecten injustament i greu la situació patrimonial, els resultats, el crèdit de la Caixa d'Estalvis o els seus impositors o clients, o no requerir, en aquests casos, el President perquè convoque Assemblea General amb caràcter extraordinari.
Tres. Constitueixen infraccions greus:
a) La negligència greu en l’exercici de les funcions que legalment tenen encomanades, si no constitueix infracció molt greu.
b) La falta de tramesa a l’òrgan administratiu competent de les dades o informes que han de fer-li arribar o que aquest requeresca en l’exercici de les seues funcions, o la seua tramesa amb notori retard.
c) No proposar a l’òrgan administratiu competent la suspensió d'acords adoptats per l'òrgan d'administració quan la Comissió considere que vulneren les disposicions vigents o afecten injustament o greu la situació patrimonial, els resultats, el crèdit de la Caixa d'Estalvis o els seus impositors o clients, sempre que això no constituesca infracció molt greu, o no requerir, en aquests casos, el President perquè convoque Assemblea General amb caràcter extraordinari.
Quatre. Constitueixen infraccions lleus l’incompliment de qualssevol obligacions que no siguen constitutives d'infracció molt greu o greu, i la falta reiterada d'assistència d'aquests a les reunions de la Comissió.
Cinc. Les sancions aplicables seran les previstes per a aquests casos en la legislació estatal vigent.
CAPITOL III Mesures Cautelars
Article seixanta-vuit
Sense perjudici de les facultats corresponents al Banc d'Espanya, quan una Caixa d'Estalvis es trobe en una situació d'excepcional gravetat que pose en perill l’efectivitat dels seus recursos propis o la seua estabilitat, liquidesa o solvència, podrà acordar-se d'ofici o a petició de la mateixa Entitat, la intervenció d'aquesta o la substitució provisional dels seus òrgans d'administració o direcció fins que siga superada aquesta situació.
Article seixanta-nou
La intervenció o substitució prevista en l'article anterior serà acordada, si s'escau, pel Conseller d'Economia i Hisenda, amb l'audiència prèvia de la Caixa d'Estalvis afectada. Aquesta audiència no serà necessària, tanmateix, quan haja precedit petició de l’Entitat, o el retard que aquest tràmit previsiblement originaria comprometa greument l’efectivitat de la mesura o els interessos econòmics afectats.
CAPITOL IV Informació i secret professional
Article setanta
Les Caixes d'Estalvis amb domicili social a la Comunitat Valenciana estaran obligades de trametre a la Conselleria d'Economia i Hisenda, en la forma que reglamentàriament es determine, tota classe d'informació que se'ls requeresca sobre la seua activitat i gestió.
Article setanta-u
U En l'exercici de la funció d'inspecció de les Caixes d'Estalvis, la Conselleria d'Economia i Hisenda col·laborarà amb les autoritats que tinguen encomanades funcions similars, i podran intercanviar informacions, la qual cosa exigirà en tot cas que les autoritats de destinació estiguen sotmeses al secret professional.
Dos. Les dades i documents de les Caixes d'Estalvis que es troben en poder de la Conselleria d'Economia i Hisenda tindran caràcter reservat, llevat que una Llei dispose el contrari. La reserva s'entendrà alçada des del moment en què els interessats facen públics els fets a què aquella es referesca.
Tres. La Conselleria d'Economia i Hisenda no podrà publicar, comunicar ni exhibir a tercers les dades o documents reservats, si no és amb el previ consentiment exprés dels remitents i, si s'escau, dels interessats afectats.
S'exceptua de la prohibició establerta en el paràgraf anterior la publicació de dades agregades a efectes estadístics. i les comunicacions que s'ordenen per resolució de l'autoritat judicial competent en la instrucció d'un procediment penal. També queden exceptuades les comunicacions que procedesquen en virtut del que disposa la Llei General Tributària.
Quatre. Qualsevol persona que haja tingut coneixement, per raó del seu càrrec o ocupació, de dades de caràcter reservat sobre les Caixes d'Estalvis està obligada a guardar secret. L'incompliment d'aquesta obligació determinarà les responsabilitats penals i les altres previstes per les lleis.
TITOL IV Federació Valenciana de Caixes d'Estalvis
CAPITOL I Naturalesa
Article setanta-dos
U La Federació Valenciana de Caixes d'Estalvis estarà integrada per totes les Caixes amb domicili social a la Comunitat Valenciana, la representació conjunta de les quals posseirà. Tindrà personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al desenvolupament de les activitats dirigides al compliment dels seus fins.
Dos. El seu funcionament es regirà pel que preceptua aquesta Llei i normes que la desenvolupen, i pels seus Estatuts.
CAPITOL II Finalitats
Article setanta-tres
U Són finalitats de la Federació, entre altres, les següents:
a) Impulsar l’estalvi, desplegant les actuacions necessàries per a això.
b) Promoure i coordinar la prestació de serveis tècnics i financers comuns.
c) Impulsar la possible creació i sosteniment d'obres benèfico-socials conjuntes.
d) Col·laborar amb les autoritats financeres per al millor compliment de la normativa vigent.
e) Facilitar l'actuació de les Caixes federades en l’exterior, oferint els serveis que aquestes puguen requerir.
Dos. La Federació informarà a totes les Caixes sobre els plans d'actuació econòmica elaborats per la Generalitat Valenciana, a fi que aquelles puguen orientar les seues inversions d'acord amb les prioritats corresponents.
CAPITOL III Organs
Article setanta-quatre
La Federació comptarà amb els òrgans de govern següents:
a) El Consell General.
b) La Secretaria General.
Article setanta-cinc
U. El Consell General serà el màxim òrgan de govern i decisió de la Federació i estarà compost per representants de totes les Caixes federades de la Comunitat Valenciana.
Dos. La Secretaria General es configura com l’òrgan administratiu de gestió i coordinació de caràcter permanent.
Tres. Quant a la composició, funcions i altres condicions necessàries per al correcte funcionament de la Federació i l'adequada actuació dels seus òrgans de govern, se seguirà el que estableixquen les normes que desenvolupan aquesta Llei i altres de caràcter general que li puguen ser aplicables, i els seus propis Estatuts.
CAPITOL IV El Defensor del Client
Article setanta-sis
U Per tal de facilitar la protecció dels interessos dels clients en les relacions d'aquests amb les Caixes, la Federació Valenciana de Caixes d'Estalvis nomenarà el Defensor del Client, les competències del qual s'estendran necessàriament a totes les Caixes d'Estalvis integrades en la Federació.
Dos. El Defensor del Client serà designat per acord de la majoria absoluta dels membres del Consell General de la Federació, d'entre aquelles persones de reconegut prestigi i capacitat professional.
Tres. La figura i les funcions del Defensor del Client es determinaran en les normes que despleguen aquesta Llei.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
En el termini de tres mesos a comptar des de la publicació del desplegament reglamentari d'aquesta Llei, les Caixes d'Estalvis amb domicili social a la Comunitat Valenciana hauran de procedir a l'adaptació dels seus Estatuts i Reglaments de procediment de designacions i eleccions dels òrgans de govern, i elevar-los a la Conselleria d'Economia i Hisenda per a l'aprovació.
Segona
En la primera renovació parcial dels òrgans de govern que s'efectue després de l’entrada en vigor d'aquesta Llei, hauran de quedar ajustats els percentatges de participació dels diferents grups de representació que integren l'Assemblea General als establerts en l'article vint-i-quatre d'aquesta Llei.
Tercera
Els membres dels òrgans de govern de les Caixes d'Estalvis a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, no es veuran afectats per la incompatibilitat establerta en la lletra g) de l'article dinou.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza el Consell de la Generalitat Valenciana per a dictar les disposicions necessàries per al desplegament d'aquesta Llei.
Segona
Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 22 de febrer de 1990
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO

linea
Mapa web