Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Ordre d'1 de juny de 1993, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'aprova l'aplicació del currículum de l'Educació de Persones Adultes experimentat a la Comunitat Valenciana mentre continue vigent l'obtenció del títol de Graduat Escolar.

(DOGV núm. 2072 de 21.07.1993) Ref. Base de dades 1744/1993

Ordre d'1 de juny de 1993, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'aprova l'aplicació del currículum de l'Educació de Persones Adultes experimentat a la Comunitat Valenciana mentre continue vigent l'obtenció del títol de Graduat Escolar.
El Decret 7/1985, de 28 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es crea el Programa per a l'Animació i Promoció de l’Educació Permanent d'Adults a la Comunitat Valenciana (DOGV del 21 de febrer), en l'article 3r, apartat 5é, assenyala que una de les actuacions que s'han de realitzar per a aconseguir els objectius d'aquests ensenyaments consisteix a «adaptar els ensenyaments mínims i les orientacions pedagògiques vigents, mitjançant els assajos i les experimentacions escaients, a les condicions sòcio- econòmiques i culturals de la Comunitat Valenciana, a fi de disposar per als adults d'un currículum flexible, polivalent i formatiu».
En conseqüència, des del curs 1985-86 la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència ha elaborat i experimentat diversos assajos d'un marc curricular més d'acord amb les necessitats de les persones adultes.
L'any 1989 es va elaborar el Marc Curricular per a l’Educació de Persones Adultes a la Comunitat Valenciana, que, des de llavors, ha estat experimentat en 37 centres d'EPA.
D'altra banda, l’Ordre de 13 de juliol de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV del 7 d'agost) per la qual s'aproven les instruccions que regulen l’organització i el funcionament dels centres i programes municipals d'Educació Permanent d'Adults i d'Educació a Distància, mantinguts amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, disposa en l'apartat VI, punt 3. 1.1, de l'annex I, que «s'establirà preceptivament un departament que desenvoluparà programacions i aplicacions curriculars per la consecució dels objectius per a la formació instrumental i per a la participació i inserció social que estableix el Marc Curricular per a l’Educació de Persones Adultes a la Comunitat Valenciana».
Finalment, arran del procés d'experimentació curricular dut a terme, la Comissió Tècnica de Seguiment, nomenada per Resolució de 28 de febrer de 1992 (DOGV del 9 d'abril), ha considerat que els nivells curriculars bàsics de referència establerts en l'esmentat marc curricular són vàlids i generalitzables.
- Per això, en virtut de les competències que m'atribueix la disposició final primera del Decret 7/1985, de 28 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana,
ORDENE
Primer
Els centres d'EPA dependents de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, com també els programes municipals d'EPA i els centres privats de la Comunitat Valenciana que imparteixen aquests ensenyaments, a partir del curs 1993-94 i mentre continue vigent l’obtenció de l’actual títol de Graduat Escolar, impartiran el currículum per a l’Educació Bàsica de les Persones Adultes que figura a l'annex d'aquesta ordre.
Segon
Les persones que superen amb una avaluació positiva els estudis corresponents al primer o segon cicles d'EPA que consten en l'annex d'aquesta ordre, obtindran el Certificat d'Escolaritat. Aquest certificat explicitarà el cicle assolit.
Tercer
Les persones que superen amb una avaluació positiva els estudis corresponents al tercer cicle, que consten en l'annex d'aquesta ordre, obtindran el títol de Graduat Escolar.
Quart
L'alumnat aspirant al títol de Graduat Escolar no serà avaluat de les àrees que tinga ja superades, per la qual cosa haurà de presentar el justificant acreditatiu corresponent de tenir-les aprovades en matricular-se en el centre d'EPA.
Cinquè
1. Les direccions dels centres vetlaran pel compliment d'aquesta ordre i prendran les mesures adients perquè el seu contingut siga conegut pel claustre de professors i pel consell escolar.
2. La Inspecció Educativa supervisarà el compliment del que estableix aquesta ordre.
DISPOSICIO FINAL
Autoritze la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa perquè dicte les normes adients per a l'aplicació i el desplegament d'aquesta ordre, que entrarà en vigor l’endemà vigor de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 1 de juny de 1993
El Conseller de Cultura, Edueació i Ciència,
ANDREU LOPEZ I BLASCO
ANNEX
1. Estructura interna del currículum
En anteriors propostes curriculars, l’educació de persones adultes es va organitzar al voltant de tres sectors: el sector acadèmic, l'animació sòcio- cultural i la formació ocupacional. Això, que en un primer moment suposà un avanç important en la concepció tradicional d'educació d'adults, ara es posa en dubte, ja que la reflexió que han fet diferents equips tendeix a trencar aquesta compartició i es dirigeix cap a la integració dels esmentats sectors en totes les estratègies desplegades en els centres.
El que es pretén és maximitzar la intersecció dels tres sectors anteriors, la qual cosa conformarà la formació bàsica. La idea de fons tracta de destacar que molts dels aspectes que abans no eren considerats part obligatòria del currículum por a l’educació de persones adultes por no estar inclosos en el sector acadèmic, són fonamentals por al treball que es pretén realitzar, ja que s'han de considerar integrats dins de la formació bàsica.
L'estructura del currículum que es presenta a continuació està basada en una concepció de l’educació de persones adultes en la qual la formació general o de base ha de ser el pilar fonamental sobre el qual cal desenvolupar altres dimensions educatives (formació orientada al treball, formació por a l’exercici dels drets i responsabilitats cíviques, formació por al desenrotllament personal, etc.)
D'altra banda, en la configuració del currículum resulta fonamental partir del principi de contextualització com a eix orientador de tot el treball educatiu, entenent context en un sentit ampli de manera que incloga tant les variables individuals com grupals, socials, laborals, culturals...
L'estructura i àmbits de treball que es proposen, a més d'una visió integral com a forma d'entendre i construir els aprenentatges, suposa un repte por a usuaris i professionals de l’educació de persones adultes, ja que conjuntament es veuran implicats en processos d'auto- formació. La consciència de viure noves formes d'accés a la comprensió del món i del protagonisme social vol refermar el paper actiu de tots els implicats en la creació de les estratègies d'actuació adreçades a donar resposta a les necessitats detectades com a conseqüència del procés de contextualització previ.
Amb la finalitat de possibilitar l'accés a titulacions acadèmiques, es considera educació bàsica de les persones adultes el procés educatiu que comprén des de l'alfabetització fins a l’obtenció del títol de Graduat Escolar. En aquest sentit, l’estructura curricular d'aquest procés educatiu se seqüencialitza en tres cicles:
- Cicle I: alfabetització- neolectors.
- Cicle II: educació de base.
- Cicle III: Graduat Escolar.
En qualsevol cas, s'ha de facilitar la flexibilitat intercicles a causa dels desiguals nivells de formació amb què accedeixen les persones adultes als centres.
Els objectius que conformen aquesta educació bàsica s'organitzaran en els tres cicles descrits, a través d'una formació integrada por dos apartats complementaris i interrelacionats entre si:
A) Formació por a la participació i la inserció social.
B) Formació instrumental.
Els objectius referits tant a la formació por a la participació i inserció social (apartat A) com els objectius por a la formació instrumental (apartat B) es consideren «expressius», és a dir, s'hi assenyalen com una tasca o treball a desplegar, sense especificar fins a quin punt concret o fins a quina conducta operativa s'ha d'arribar en el procés d'aprenentatge; es tracta d'una forma de programar que pretén fomentar, en els educadors i educands, respostes creatives en el procés d'aprenentatge.
Amb aquesta classe de programacions no es pretén «homogeneïtzar» els continguts, sinó adaptar-los millor a qualsevol tipus de situacions, una tasca totalment necessària en l’educació de persones adultes.
Amb aquesta estructura es possibilita als usuaris l’obtenció de titulacions bàsiques del sistema educatiu, tenint en compte les recomanacions legals i les adaptacions que l’educació de persones adultes exigeix.
A) Formació por a la participació i la inserció social
Introducció
L'educació de persones adultes constitueix un vehicle social de resposta a la demanda expressa o latent de la societat. Por això, aquesta modalitat educativa, no ha de limitar-se a concebre's acadèmicament, perquè, en la pràctica, suposaria infravalorar els processos adreçats al desenvolupament social, cultural i professional. No obstant això, convé ser conscient que una formació instrumental bàsica i suficient és l’única garantia fiable d'assolir quotes significatives de comprensió global i científica del món.
Aquesta consciència duu a considerar la necessitat inajornable de produir un canvi estructural curricular i estratègic encaminat a la integració eficaç de tots els elements i disciplines conduents a la idea fonamental del desenvolupament de la persona i la seua participació i inserció crítica en la societat.
Aquest canvi curricular ha de plantejar actuacions educatives orientades cap a aspectes de realització personal connectada amb la relació social. Aquestes actuacions, sempre interrelacionades i difícils de subdividir, constitueixen fonts educatives en si mateixes i han de ser el suport fonamental del contingut del qual se serveix l'acció d'aprenentatge instrumental.
L'esmentada no compartimentació, això no obstant, i des del respecte als grups i circumstàncies concretes, podria parcel·lar-se. En aquest cas, malgrat tot, s'hauria de reconduir el procés cap a una comprensió global i integral de les situacions i relacions entre els elements que, prèviament i per diferents motius, han estat artificialment aïllats. Cada centre, doncs, haurà d'adoptar el pla que millor responga a les necessitats de la població atesa i les seues pròpies possibilitats.
La temàtica referent a la formació per a la participació i inserció social interessa i afecta qualsevol persona independentment del seu nivell de formació instrumental. Des d'aquesta perspectiva ha d'arribar a tots els usuaris de l’Educació de Persones Adultes respectant les possibilitats d'accés, la utilització dels coneixements i les necessitats dels grups. Es per això que la presentació que es fa no s'emmarca en cicles concrets, sinó que es deixa oberta la forma organitzativa a adoptar en cada cas. Aquesta temàtica es presenta, de forma indicativa, en el quadre- resum següent:
Temàtica a desenvolupar en els tres cicles
* Educació per a la salut.
* Educació per al consum.
* Educació per a la democràcia.
* Formació orientada al món del treball.
* Educació del medi ambient i per al coneixement de la naturalesa i la societat.
* Educació per al coneixement crític de la història.
* Educació per a l'apropament al patrimoni cultural.
* Educació per al coneixement de les institucions, les organitzacions socials i les estructures econòmiques.
* Educació en la interculturalitat.
* Educació per a la superació dels estereotips sexistes.
* L'educació per a l’oci i la utilització creativa del temps lliure.
* Formació per a la creació i recreació estètica.
* Formació per a la realització personal.
Pel que fa als continguts del currículum, no es tracta d'elaborar programes extensius suggerits per cadascun dels objectius de la formació per a la participació i inserció social. Més aviat caldria conèixer, estudiar i exercitar sobre mostres que resulten significatives per als subjectes de la formació i servesquen de model per a diverses situacions que, mitjançant la creativitat, puguen resoldre els mateixos usuaris.
Dins d'aquest tractament, l'animació social i cultural podrà assolir una oferta multidireccional, diversificada, significativa, arrelada... i impregnar el conjunt de les actuacions.
Un dels elements fonamentals afavoridor de la integració social al món actual és la inserció laboral, a més de constituir una demanda expressa. L'educació de persones adultes ho ha de tenir en compte i oferir actuacions encaminades a millorar aquest vehicle d'inserció.
Al mateix temps, l'educació de persones adultes s'ha d'emmarcar en les distintes accions orientades a la informació en professions i oficis concrets que, des de diverses actuacions institucionals, emergeixen en cada lloc i moment, així com generar altres accions formatives al si dels mateixos programes, en funció de les seues possibilitats.
Objectius
- Conèixer l’entorn geogràfic immediat per tal d'utilitzar-lo responsablement.
- Apropar-se al patrimoni cultural per tal de fer-ne una valoració, conèixer-lo i contribuir a la seua conservació.
- Apropar-se al coneixement d'altres cultures i grups ètnics per tal d'afavorir el respecte i la convivència multicultural.
- Conèixer la varietat de factors físics, humans i econòmics, i la interrelació d'aquests al fet econòmic, social i polític d'Espanya i el lloc que aquesta ocupa en el món.
- Conèixer els fets històrics del passat com a instrument per tal d'explicar el present i la relació que hi ha, en el temps, entre una causa i els efectes que produeix.
- Analitzar críticament les concepcions bàsiques sobre el funcionament de l’economia.
- Adquirir mecanismes individuals i col·lectius per actuar com a consumidor i productor conscient i responsable: reclamacions, participació en associacions, sindicats... i demandes per via administrativa o judicial.
- Adquirir els instruments útils per tal d'enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum de béns i a la utilització de serveis i recursos naturals.
- Conèixer tècniques de recerca de treball.
- Disposar d'estratègies mínimes per a valorar la situació social i econòmica en què s'actua en un moment determinat i posicionar- se davant la realitat.
- Conèixer el funcionament del món empresarial per tal de facilitar l'accés al món laboral mitjançant la consecució o creació de llocs de treball.
- Assolir un grau suficient de polivalència instrumental i de coneixements per poder aprofitar ofertes formatives destinades a la millora professional i a la inserció social.
- Conèixer l'existència i l’ús dels recursos temporals, materials, humans.... que l'ajuden a crear-se la pròpia activitat laboral i relació social.
- Conèixer el propi cas, la seua estructura, les seues funcions i les alteracions que s'hi produeixen, amb la finalitat d'adequar els hàbits personals i col·lectius d'higiene, alimentació, sexualitat, relació i prevenció com a bé personal i social.
- Descobrir la capacitat de produir els canvis que simula la natura amb el coneixement de la matèria, les diferents manifestacions de la seua energia i les fonts, per tal de no perdre el control ni malgastar-la irresponsablement.
- Adquirir una idea de l’evolució com un procés continu, amb el coneixement de distintes interpretacions sobre l’origen de la vida, la biologia animal i vegetal, l'herència i la contínua adaptació dels éssers vius al medi, per tal de mantenir, valorar i conservar el patrimoni natural i contribuir al procés evolutiu que contínuament s'està produint.
- Adquirir tècniques, recursos, procediments... expressius, creatius i comprensius del fet artístic i del món tecnològic per a una millora de la qualitat de vida.
- Aprofundir en les necessitats i finalitats essencials de la persona per tal d'adquirir una concepció coherent de l’ésser humà.
- Desmitificar la separació de rols masculí- femení per tal de construir un concepte d'ésser humà fora de tot tipus de discriminació sexista.
- Adquirir tècniques i mecanismes orientades a consolidar el sentit de grup, desenrotllar la convivència, afavorir la relació interpersonal i permetre l’ocupació positiva del temps lliure.
B) Formació instrumental
Introducció
Les peculiaritats específiques de la formació instrumental demanen una certa gradació per tal de seqüenciar els processos d'aprenentatge amb una configuració de ritmes i ajudes adaptades a les característiques pròpies de la matèria i als nivells de partida dels usuaris.
Així, l'aprenentatge instrumental s'organitzarà al voltant de tres cicles la temporalització dels quals estarà determinada pel ritme i gran d'adquisició dels objectius proposats. En qualsevol moment, però, s'ha de procurar facilitar al màxim la flexibilitat intercicles, ja que l'experiència desplegada indueix a possibilitar aquest fet, a causa dels nivells de formació desiguals, en distints aspectes, amb què accedeixen les persones adultes als centres d'EPA. Al mateix temps, cada centre, partint de les pròpies possibilitats organitzatives, podrà establir tots aquells subnivells o agrupaments que afavoriran el millor aprofitament de l'aprenentatge dels seus usuaris.
L'agrupament, per tant, haurà d'afavorir el procés de formació contínua i permanent, i respectar i atendre les referències de la vida de relació, afectivitat i convivència dels membres del grup.
L'establiment de tres cicles s'ha d'entendre en el context de l'accés a titulacions acadèmiques en l’àmbit del sistema educatiu obligatori.
Tanmateix, els centres tindran l'autonomia suficient per a organitzar les pròpies estratègies i respondre al criteri fonamental que per a cada un dels cicles en la formació instrumental ha de predominar que els aprenentatges siguen significatius per a les persones adultes. Això implica que s'ha de prestar més atenció als coneixements que tenen una repercussió immediata i una utilitat pràctica, renunciant a aquells coneixements concebuts únicament en funció d'estudis futurs o posteriors nivells educatius.
La formació instrumental utilitzarà, quan calga, els continguts implícits en els objectius de la formació per a la participació i inserció social.
Els objectius per a la formació instrumental que es presenten a continuació fan referència, fonamentalment a la comunicació lingüística i matemàtica. Pel que fa a aquells objectius relatius a la comunicació lingüística, el seu plantejament s'ha de fer extensiu a les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana (valencià i castellà).
Objectius
Primer cicle
L'objectiu general és adquirir i dominar les tècniques instrumentals bàsiques de lectura- escriptura i càlcul, per a la qual cosa els objectius específics, pel que fa a la formació instrumental, que s'han d'assolir són:
- Saber formular oralment preguntes relacionades amb necessitats quotidianes (al mercat, a la consulta del metge, a l'oficina de l’INEM ... ).
- Participar en col·loquis i debats respectant el torn i les opinions dels altres.
- Expressar oralment opinions personals, amb un mínim de claredat i ordre, per tal de ser entesos.
- Corregir, dins de les possibilitats, els defectes greus de pronunciació (alteracions no dialectals).
- Donar instruccions i indicacions orals comprensibles (itineraris, receptes, encàrrecs, funcionament d'electrodomèstics ... ).
- Resumir oralment informacions senzilles procedents de qualsevol font (esdeveniments, pel·lícules, notícies, anuncis, contes ... ).
- Entendre i respondre qüestions orals sobre informació coneguda (entrevistes de diversos tipus).
- Llegir, correctament i autònomament textos senzills, escrits en cursiva, impremta i majúscula, amb una comprensió bàsica (cartes, impresos, textos publicitaris, titulars de premsa, narracions breus ... ).
- Interpretar oralment símbols, imatges, plànols i gràfics senzills (senyals de trànsit, indicadors, gràfics amb imatges, plànols de la cosa i la ciutat, anuncis publicitaris ... ).
- Escriure, de manera autònoma, frases curtes i missatges senzills amb ortografia correcta natural (encàrrecs, notes, avisos, refranys...).
- Omplir impresos i formularis senzills relacionats amb necessitats quotidianes (DNI, cartilla de la Seguretat Social ... ).
- Integrar el vocabulari bàsic treballat al llarg del curs.
- Comprendre i usar els nombres naturals.
- Iniciar-se en la dimensió matemàtica de la realitat i comprendre que abans de començar el procés d'alfabetització ja utilitzaven el llenguatge matemàtic.
- Matematitzar, a través de situacions vivencials concretes, el concepte de les operacions bàsiques.
- Plantejar i resoldre problemes senzills de la vida quotidiana, de solució única i de solució oberta, utilitzant procediments matemàtics (amb ofertes, descomptes, rebaixes .... ).
- Iniciar-se en el càlcul mental amb les operacions bàsiques i desplegar-lo partint de procediments intuïtius propis de les persones adultes.
- Iniciar-se, mitjançant treballs d'investigació senzills, en el coneixement dels distints sistemes de mesura, començant per aquells que constituesquen una necessitat immediata del grup i de la realitat circumdant.
Segon cicle
L'objectiu general és la consolidació dels aprenentatges instrumentals per tal que les persones adultes adquiresquen un nivell mínim de comprensió i expressió simbòlica verbal i numèrica, per a la qual cosa els objectius específics pel que fa a la formació instrumental que s'han d'assolir són:
- Formular oralment queixes o reclamacions relacionades amb les necessitats quotidianes (OMIC, INSALUD ... ).
- Expressar oralment, de manera ordenada i clara, idees, vivències i sensacions personals.
- Argumentar, amb esperit crític, postures personals en debats, entrevistes i col·loquis, respectant el torn i les opinions alienes.
- Exposar oralment informacions senzilles prèviament recollides de llibres de consulta, fullets informatius, o a través d'entrevistes.
- Reflexionar sobre els defectes greus de pronunciació, individuals i de grup, corregint-los en la mesura possible (alteracions no dialectals).
- Resumir oralment exposicions senzilles, seguint un mètode d'anàlisi basat en la distinció entre allò que és fonamental i allò que és accessori.
- Ser capaç de formular-se interrogants fonamentals davant d'un tema.
- Descobrir el tema d'una exposició oral, conversa, programa radiofònic.
- Desenvolupar l'actitud crítica en diferents situacions (exposicions orals, converses, mitjans de comunicació ... ).
- Perfeccionar la lectura oral de textos de dificultat mitjana.
- Utilitzar la lectura silenciosa com a tècnica d'estudi i com a activitat recreativa, per tal d'arribar a una major velocitat i comprensió lectores.
- Respondre, per escrit, diversos tipus de qüestionaris sobre textos escrits: preguntes d'elecció múltiple, frases mutilades, de respostes úniques, relacionar amb fletxes...
- Resumir per escrit textos de dificultat mitjana (periodístics, literaris, etc.).
- Interpretar símbols, plànols, mapes i gràfiques (de població, econòmics, indicadors, senyals de trànsit, etc.).
- Escriure, de manera autònoma, amb correcta ortografia natural i coherència, paràgrafs i textos curts, manifestant opinions, vivències, receptes, consells, instruccions...
- Omplir impresos, qüestionaris, formularis... de dificultat mitjana relacionats amb necessitats quotidianes (telegrames, girs postals, postals, cartes de reclamació, etc.).
- Conèixer i utilitzar les regles ortogràfiques més usuals i operatives.
- Iniciar-se en la composició literària: narració, descripció, diàleg i cartes personals.
- Integrar el vocabulari bàsic treballat al llarg del cicle.
- Reconèixer i usar les sigles i abreviatures més comunes (tractaments, partits polítics, institucions, serveis ... ).
- Dominar l’ordre alfabètic per tal d'utilitzar amb rapidesa el diccionari, la guia telefònica, la guia del codi postal i llistats alfabètics.
- Utilitzar el diccionari per tal de resoldre dubtes ortogràfics i triar l'accepció adequada al context.
- Iniciar-se en la gramàtica bàsica com a mitjà d'aconseguir una expressió més correcta.
- Comprendre, conèixer i utilitzar amb desimboltura els números naturals.
- Iniciar-se en la numeració romana, aplicant-la al coneixement de capítols, segles, anys, jornades, congressos...
- Conèixer i utilitzar intuïtivament les fraccions més usuals (1/2, 1/3, 1/4, 115, 1/10, 3/4).
- Desplegar el càlcul mental exacte i aproximat (tempteig o arrodoniment), aplicant-lo especialment a situacions de la realitat.
- Automatitzar les quatre operacions bàsiques.
- Resoldre situacions problemàtiques reals en el camp dels números naturals, com a aplicació de les operacions bàsiques.
- Iniciar-se, de forma intuïtiva, pràctica i senzilla en els conceptes de proporcionalitat i tant per cent, descomptes i recàrrecs Més usuals i percentatges aplicats a grafies.
- Utilitzar les unitats de mesura més usuals de longitud pes, capacitat, superfície, temps, temperatura... i relacionar-les amb les d'utilització tradicional en l’entorn.
- Conèixer els elements fonamentals de la geometria i les principals figures planes (quadrat, rectangle, triangle i cercle).
- Plantejar i resoldre problemes senzills utilitzant alguna de les quatre operacions bàsiques.
Tercer cicle
L'objectiu general d'aquest cicle és capacitar l'alumnat per tal de satisfer les seues necessitats de tipus intel·lectual, professional i de superació personal, possibilitant-li l'accés a titulacions oficials bàsiques, millorant així la seua integració en el món laboral i social; per a la qual cosa els objectius específics, pel que fa a la formació instrumental, que s'han d'assolir són:
- Participar activament i ordenadament en col·loquis, taules rodones, debats..., argumentant postures personals i crítiques.
- Dominar la lectura oral pel que fa a l’entonació i velocitat, en diferents tipus de textos (literaris, periodístics, científics, legislatius, etc.).
- Exposar o resumir oralment temes prèviament elaborats, llegits, escoltats o viscuts.
- Apropar-se a l’estudi dels gèneres literaris més importants (poesia, teatre, novel·la, conte, assaig, còmic ... ) partint d'una selecció mínima de textos.
- Desplegar la sensibilitat del fet literari partint de lectures enriquidores de les pròpies vivències.
- Desplegar la creativitat literària i l’estil personal relacionant-ho amb els diferents gèneres estudiats.
- Acostar-se a la vida i l’obra d'alguns escriptors representatius dels principals moviments de la nostra literatura.
- Aprofundir en els recursos i l’estructura d'obres literàries distingint: fons i forma, tema, argument, parts, estil...
- Interpretar, comparar i criticar-les principals tècniques i llenguatges utilitzats en els mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdio, televisió, publicitat, etc.) distingint raonadament la informació de l’opinió.
- Omplir impresos, qüestionaris i formularis pràctics de dificultat creixent (padró, contractes, enquestes, declaració de la renda, etc.).
- Redactar diversos tipus de cartes i instàncies usuals (comercials, reclamacions, instàncies oficials, currículum ... ).
- Expressar per escrit opinions, crítiques i vivències personals amb coherència i correcció.
- Iniciar-se en la recensió d'articles, llibres i conferències, mitjançant la utilització de tècniques bàsiques d'estudi.
- Aplicar les regles ortogràfiques més usuals i útils (grafies, accentuació, signes de puntuació, homòfons).
- Utilitzar de manera fluida el diccionari, com a mitjà de consulta lèxica, ortogràfica i gramatical.
- Conèixer i utilitzar les sigles i abreviatures habituals.
- Interpretar el llenguatge figurat (frases fetes, refranys, figures literàries més freqüents) tenint en compte el context en què s'utilitzen.
- Utilitzar la composició i derivació de paraules, polisèmia, sinonímia i antonímia, com a mitjans d'enriquiment lèxic i ortogràfic.
- Realitzar diferents tipus de jocs de paraules (encreuats, escaquers, sopes de lletres ... ) com a reforç lèxico- ortogràfic i lúdic.
- Estudiar la gramàtica bàsica com a mitjà de perfeccionament de l’expressió lingüística oral i escrita.
- Constatar la presència de llengües estrangeres en la Comunitat Valenciana a través d'anuncis de diaris, fullets informatius i turístics, cançons, ràdio i televisió, etc., i iniciar-se en l’estudi d'una llengua estrangera per tal d'expressar i comprendre missatges orals i escrits relatius a les situacions de comunicació més habituals en la vida quotidiana.
- Desplegar l'abstracció (per inducció i deducció), la creació i la invenció, la memorització i el càlcul mental exacte i aproximat.
- Utilitzar els camps numèrics (naturals, enters i racionals) i dominar els mecanismes operatius bàsics per a resoldre situacions problemàtiques quotidianes, mitjançant:
* Interpretació de rebuts de serveis, com ara l'aigua, electricitat, telèfon...
* Exemplificació i elaboració d'albarans, factures, nòmines, cotitzacions a la Seguretat Social, assegurances, plans i folis de pensions.
* Realització de càlculs comercials amb compra- vendes, lletres de canvi, interessos, descomptes, recàrrecs...
* Coneixement i utilització dels impresos de liquidació dels impostos i simulació de casos pràctics de renda, IVA, etc.
* Simulació de la gestió de comunitats de propietaris.
* Expressió de la probabilitat en els jocs d'atzar.
- Dominar el sistema decimal de mesures i els conceptes bàsics de geometria, utilitzant els instruments i les unitats adequades per aplicar-lo a:
* Càlcul d'espais i volums.
* Interpretació de plànols i escales (habitatges, camps, transports públics, urbanisme, carreteres, electrodomèstics, màquines, motors, etc.).
* Elaboració de plànols, croquis senzills i càlcul de superfícies i volums (sòls, mobles, alicatats, peces de vestir, cortines i consums d'aigua, energia i telèfon ... )
Elaboració de pressupostos.
Utilitzar l'equació de primer grau com a instrument pràctic que simplifica el plantejament i la resolució de situacions problemàtiques.
- Conèixer els conceptes bàsics d'estadística i probabilitat que tinguen una aplicació real i funcional immediata per tal d'interpretar les dades observades en gràfics (de barres, sectors, línies, pictogrames, piràmides de població, climogrames ... ).
- Aplicar els conceptes d'estadística i de probabilitat a casos concrets (IPC, vendes, compres, beneficis, dèficit- superàvit, nivells d'equipament, nivell de vida, inflació ... ).
- Utilitzar els coneixements bàsics de matemàtiques per a dissenyar programes senzills que poden realitzar-se amb calculadores i ordinadors personals.
2. Consideracions metodològiques i per a l'avaluació
Si definim la programació com el procés o activitat d'identificar, organitzar i solucionar els problemes derivats de l'aplicació del currículum establert, del que es tractarà, doncs, serà d'elaborar projectes curriculars concrets.
En aquest sentit, podríem diferenciar diverses formes d'abordar la construcció de projectes curriculars, basant-se en conceptes, procediments, actituds, etc. Pel que fa al treball educatiu amb persones adultes, l'èmfasi es farà en l'apartat de procediments en la línia d'«aprendre a aprendre» i «aprendre a fer».
A més a més, s'estimularà l'elaboració de projectes curriculars que treballen els objectius de diferents maneres (per àrees, per nivells, per mòduls ... ).
Després d'aquestes consideracions, es tracta d'aclarir, mes que mètodes d'ensenyament concrets els principis metodològics bàsics que, de forma coherent, es conjuguen en la concepció global del currículum.
La pluralitat de metodologies estaran en funció de les característiques, condicions i necessitats de les persones adultes.
Des d'aquest punt de vista, no podem ignorar una sèrie de variables que inclouen l'enorme diversitat de situacions, interessos, recursos materials i humans, i també les diferències de nivells, grups d'edat, sexe, identitat cultural, condició laboral dels usuaris..., molt més complexos que en qualsevol altre nivell educatiu.
Certament, s'han de tenir en compte els aspectes diferencials de l'aprenentatge de les persones adultes, atès que compten amb experiències i coneixements previs que fan necessària la seua participació en el procés d'aprenentatge. Això es tradueix en un mètode que els donarà protagonisme tant en programar el treball com a l'hora de realitzar-lo i avaluar-lo. Aquest protagonisme constitueix el principal factor de motivacions: un element de discussió integradora, de consens continuat i permanent entre els diferents components del grup, que estableixen en cada moment els passos necessaris per a la continuïtat del procés educatiu.
Així, des d'una perspectiva constructivista, el desenvolupament de la persona s'ha de plantejar des d'una dinàmica sòcio- cultural, tenint en compte afavorir no sols l'adquisició i la transmissió d'informacions, coneixements, etc..... sinó, sobretot, el desenvolupament de la persona com un ésser integral.
En conseqüència, qualsevol metodologia ha de partir de formes d'anàlisi contextuals, que tinguen en compte una sèrie d'aspectes:
- Individuals: ja que en el procés d'aprenentatge cal partir de les experiències i coneixements de les persones adultes per tal de decidir el tipus de suport pedagògic més adequat.
- Sòcio- culturals: perquè els processos d'aprenentatge han d'estar lligats als signes sòcio- culturals propis, tant lingüístics com històrics.
- Laborals: considerant les necessitats que es deriven de la situació de l'adult: actiu/aturat, qualificat/no qualificat, etc...
- Diferencials, per raons generacionals, de sexe, etc...
Atenent, doncs, la gran diversitat de situacions de partida o condicions prèvies (tipologia de centres, possibilitat d'agrupaments, diferència de nivells, perfils dels educadors ... ) es fan necessàries unes línies metodològiques flexibles i obertes. Aquestes metodologies s'han de traduir en estratègies participatives, que afavoresquen actituds tant crítiques i de diàleg com investigadores i creatives.
Això suposa, entre altres coses, comptar amb l'alumnat en la programació dels successius moments de l'aprenentatge per tal d'obtenir resultats més enriquidors.
Al mateix temps, els processos que emergiran de les diferents formes de treball de cada centre es realitzaran amb el consens necessari de l'equip docent i s'hauran d'enregistrar i avaluar com cal, amb els instruments oportuns, de manera que puguen convertir-se en propostes de futur, valorades per la comprovació.
En el desplegament del currículum establert, s'entén l'avaluació com un procés d'obtenir i de comunicar informació que oriente o reoriente la presa de decisions educatives respecte a l'aplicació d'un pla o programa determinat.
En aquest sentit, el procés d'avaluació ha d'estar constituït per procediments destinats a fer que tots els implicats en un programa educatiu i al llarg de les distintes fases que l’integren, disposen de la informació necessària per tal de regular els seus respectius projectes, i per a elegir amb coneixement de causa entre distintes estratègies educatives.
Es per això que avaluar el currículum suposa analitzar tots els elements que integren el desenvolupament i funcionament d'aquest: professorat, usuaris, metodologies, mitjans i recursos, infrastructures, nivells de participació.... amb el propòsit de comprovar els resultats que s'obtenen, esperats o no, i planificar el camí a seguir.
D'aquesta manera serà un objectiu fonamental de l'avaluació del currículum, proporcionar instruments de reflexió que afavoresquen la introducció de noves actuacions sobre un model educatiu que s'entén obert i l'adopció de decisions útils i assumides de forma col·lectiva per tots els implicats en el procés educatiu.
Des d'aquesta perspectiva, l'avaluació ha de servir per a buscar alternatives a les possibles deficiències evidenciades en la pràctica' educativa, i per tant:
- En primer lloc, ha de ser útil als usuaris per tal de conèixer els factors que afavoresquen la seua formació i per a aprendre a analitzar i reflexionar sobre l’evolució seguida.
- També ha de servir perquè l’equip educatiu investigue sobre la seua pràctica docent, i el desenrotllament del currículum.
- Finalment ha de servir a les diverses instàncies de l'administració educativa per a respondre a les necessitats del procés educatiu, a fi de poder replantejar-se les pròpies propostes curriculars.
Així doncs, hom avaluarà el procés educatiu globalment, la qual cosa suposa avaluar distints aspectes:
- El conjunt d'activitats realitzades per l'alumnat i els distints tipus de continguts adquirits: coneixements (fets, conceptes i principis), procediments (destreses, tècniques, mètodes i estratègies), valors, normes i actituds.
- La metodologia utilitzada que inclou: la programació desenvolupades relacions de comunicació, l’estructura de participació, la dinàmica dels grups de treball, els mitjans i recursos utilitzats...
- Els aspectes més estructurals i organitzatius propis de les diverses instàncies que intervenen al llarg del procés educatiu i que poden afavorir o dificultar un determinat projecte.
Per a realitzar aquesta avaluació caldrà:
- Efectuar un procés d'avaluació coherent amb la metodologia de treball utilitzada.
- Utilitzar instruments i processos de recollida d'informació variats i múltiples que permetran descriure, interpretar i valorar, des de distints punts de vista i en diferents contextos, allò que esdevé al llarg del procés educatiu, fonamentalment procurant una informació qualitativa (informes, diaris...)
- Fer públics i discutibles els criteris amb els quals s'utilitzen els instruments i procediments anteriorment explicitats.
En conseqüència, podem establir com a característiques de l'avaluació:
- Contínua, ja que allò que interessa és l'avaluació del procés seguit, en funció de la situació inicial i de la concreció d'intencions educatives establertes.
- Integrada, perquè ha de formar part del conjunt d'activitats que configuren el procés d'ensenyament- aprenentatge.
- Qualitativa, perquè interessa la qualitat del progrés en l'aprenentatge.
- Personalitzada, ja que parteix d'un currículum obert adaptable a les diferents característiques de cada persona o grup de persones.
- Integral, perquè considera l'adquisició, tant de nous conceptes com de procediments, actituds, capacitats de relació i comunicació i de desenrotllament autònom de cada persona.
- Conjunta, perquè els membres de la comunitat educativa aporten una valoració del treball efectuat.
- Auto- avaluació, com a sistema de participació de l'alumnat en el procés d'avaluació.

linea
Mapa web