Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

ORDRE de 21 de juliol de 2000, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i organització de l'activitat docent dels centres autoritzats per a implantar ensenyances de Batxillerat (LOGSE) en règim diürn. [2000/X7074]

(DOGV núm. 3829 de 05.09.2000) Ref. Base de dades 2874/2000

ORDRE de 21 de juliol de 2000, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i organització de l'activitat docent dels centres autoritzats per a implantar ensenyances de Batxillerat (LOGSE) en règim diürn. [2000/X7074]
El Reial Decret 173/1998, de 16 de febrer (BOE de 17 de febrer), pel qual es modifica i completa el Reial Decret 986/1991, de 14 de juny (BOE de 25 de juny), pel qual s'aprova el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establix en el seu article únic, u, 3, que, en l'any acadèmic 2000-2001 s'implantarà, amb caràcter general, el primer curs del Batxillerat i deixaran d'impartir-se el tercer curs de Batxillerat Unificat i Polivalent, el primer de Formació Professional de segon grau en règim d'ensenyances especialitzades i el curs d'ensenyances complementàries per a l'accés del primer al segon grau de Formació Professional.
Per la seua banda, el Decret 174/1994, de 19 d'agost, del Govern Valencià (DOGV de 29 de setembre), ha establit el currículum corresponent al Batxillerat a la Comunitat Valenciana. Les ordres de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència (DOGV de 19 de juny), i de 7 d'octubre de 1998, de la Conselleria de Cultura , Educació i Ciencia (DOGV de 29 d'octubre), han establit les matèries optatives de Batxillerat i han regulat el seu currículum. L'Ordre Ministerial de 30 d'octubre de 1992 (BOE d'11 de novembre), modificada per l'Ordre de 2 d'abril de 1993 (BOE de 15 d'abril), va establir els elements bàsics dels informes d'avaluació així com els requisits formals derivats del procés d'avaluació que són necessaris per a garantir la mobilitat dels alumnes. Finalment, les Ordres de 17 de gener de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència (DOGV d'1 de març), i de 7 d'octubre de 1998, de la Conselleria de Cultura Educació i Ciència (DOGV de 29 d'octubre), sobre avaluació en Batxillerat, han regulat els procediments per a l'avaluació, promoció i titulació dels alumnes d'esta etapa educativa. L'Ordre de 9 de juliol de 1999, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV de 6 d'agost), ha dictat instruccions per a l'aplicació de les ensenyances de Batxillerat LOGSE en règim nocturn.
El Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d'Educació Secundària (DOGV de 8 de setembre), establix les directrius fonamentals de l'organització i funcionament dels mencionats centres i autoritza, en la seua Disposició Final Primera, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per a desenrotllar allò que disposa i regular totes les qüestions que es deriven de la seua aplicació.
Una vegada regulat el currículum i l'avaluació, i efectuada la implantació anticipada del Batxillerat en un determinat nombre de centres, cal arbitrar mesures d'ordenació acadèmica que permeten el seu correcte desplegament.
És procedent, en conseqüència, regular les condicions d'accés a estes ensenyances, les mesures d'ordenació acadèmica entorn de la distribució en opcions, l'avaluació, la promoció i la titulació d'estos alumnes, els horaris lectius dels diferents cursos i l'optativitat dels alumnes de Batxillerat en règim diürn.
Per tot allò que s'ha exposat, en virtut de les competències que m'atribuïx la Disposició final del Decret 174/1994, de 19 d'agost, del Govern Valencià, pel qual s'establix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, i l'article 35 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià.
ORDENE
U
La present ordre serà d'aplicació per als centres de la Comunitat Valenciana que estiguen autoritzats per a implantar ensenyances de Batxillerat en règim diürn regulat per la Llei 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu.
I. Accés dels alumnes
Dos
Podran accedir al primer curs del Batxillerat els alumnes que reunisquen algun dels següents requisits:
a) Haver cursat i promocionat el segon cicle d'Educació Secundària Obligatòria i estar en possessió del títol de Graduat en Educació Secundària.
b) Haver cursat i promocionat el primer cicle del pla experimental per a la Reforma dels Ensenyaments Mitjans i estar en possessió del certificat de superació del cicle.
c) Haver superat 2n. curs del Batxillerat Unificat i Polivalent.
d) Estar en possessió del títol de Tècnic Auxiliar corresponent.
e) Haver cursat i aprovat un mòdul professional experimental de nivell II i estar en possessió del títol de Tècnic Auxiliar corresponent.
f) Haver cursat i superat els cursos comuns de les ensenyances d'Arts Aplicades i Oficis Artístics.
g) Podran accedir directament a les modalitats de Batxillerat LOGSE els alumnes que hagen obtingut el títol de Tècnic després de cursar la Formació Professional Específica de Grau Mitjà, segons allò disposat en l'article 35.3 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, segons el que s'establix en l'annex III de la present ordre, d'acord amb el Reial Decret 777/1998, de 30 d'abril (BOE de 8 de maig).
Tres
Podran accedir al segon curs de Batxillerat els alumnes que reunisquen algun dels requisits següents:
a) Haver cursat i aprovat primer curs de Batxillerat, tenint dos matèries pendents com a màxim.
b) Haver aprovat primer curs del segon cicle del Pla experimental per a la Reforma dels Ensenyaments Mitjans.
c) Haver cursat i aprovat 3r de BUP i estar en possessió del títol de Batxiller.
d) Haver cursat i aprovat 3r de Formació Professional de segon grau (Règim d'Ensenyaments Especialitzats) o segon curs de Formació Professional de Segon Grau (Règim General).
e) Haver cursat i aprovat 2n d'Especialitat o tindre el títol de Graduat en Arts Aplicades i Oficis Artístics.
Quatre
1. Sense perjudici d'allò establit en el punt anterior, els alumnes podran incorporar-se, si ho desitgen, a les noves ensenyances de Batxillerat en el curs que els corresponga conformement a les equivalències establides en els annexos I i II del Reial Decret 986/1991, de 14 de juny, i la disposició addicional segona continguda en l'anex III de l'Ordre de 30 d'octubre de 1992 (BOE de l'11 de novembre), per la qual s'establixen els elements bàsics dels informes d'avaluació.
2. Els alumnes que tinguen una o dos assignatures pendents de primer curs de Batxillerat LOGSE hauran de matricular-se obligatòriament de 2n curs de Batxillerat LOGSE i de les matèries pendents de primer curs, ja que no existix la matrícula d'assignatures pendents de primer curs.
3. Els alumnes que hagen cursat i aprovat el Curs d'Orientació Universitària no poden matricular-se en 2n curs de Batxillerat LOGSE, ja que el Curs d'Orientació Universitària equival a tots els efectes al 2n curs de Batxillerat LOGSE (Reial Decret 986/1991, de 14 de juny).
4. Els alumnes procedents de 2n curs de BUP que tinguen una o dos matèries pendents, podran incorporar-se al primer curs de Batxillerat LOGSE segons allò que establix l'annex III de l'Ordre de 30 d'octubre de 1992 (BOE d'11 de novembre). Les matèries pendents de 2n curs de BUP hauran de ser recuperades pel mateix procediment que s'establix en l'Ordre de 17 de gener de 1995 sobre avaluació en Batxillerat per a les matèries pendents de primer curs de Batxillerat LOGSE. Els departaments didàctics assumiran les tasques de suport i avaluació dels alumnes de primer curs de Batxillerat LOGSE que tinguen una o dos matèries pendents de segon curs de BUP. Amb esta finalitat dissenyaran per a estos estudiants un pla de treball que contemple els continguts mínims exigibles i les activitats recomanades. Estos continguts mínims exigibles tindran com a referència els currículums de 2n curs de Batxillerat Unificat i Polivalent. Els departaments didàctics que assumisquen les tasques d'avaluació d'estos alumnes programaran proves parcials per a verificar la superació de les dificultats.
La sessió d'avaluació final de les matèries pendents de 2n curs de BUP per als alumnes de primer curs de Batxillerat LOGSE haurà de realitzar-se en el mes de maig o en el mes de setembre, abans de l'avaluació final ordinària i extraordinària de primer curs de Batxillerat LOGSE. Els centres hauran de confeccionar una acta extraordinària per a estos alumnes, on figuraran els alumnes i totes les matèries pendents de 2n curs de BUP.
Les qualificacions de les matèries pendents de segon curs de BUP dels alumnes de primer curs de Batxillerat LOGSE es formularan pel mateix procediment que es feia en el BUP, és a dir, d'una forma qualitativa, Molt Deficient, Insuficient, Suficient, Bé, Notable i Excel·lent. Són positives Suficient, Bé, Notable i Excel·lent, i negatives Insuficient i Molt Deficient.
Aquestes qualificacions es consignaran en el llibre de qualificacions de Batxillerat Unificat i Polivalent, i en l'antic expedient de l'alumne. A més a més com una diligència en el nou expedient corresponent al Batxillerat LOGSE.
Estes matèries comptaran per a passar de curs, i per tant els alumnes de 1r curs sols podran passar a segon tenint dos matèries pendents.
II. Confecció de l'horari general del centre, criteris per a la constitució de grups, horari setmanal, distribució de les matèries en modalitats i opcions.
a) Confecció de l'horari general del centre.
Cinc
1. Quant a períodes lectius diaris i dobles torns s'estarà a allò que s'ha disposat en la normativa vigent.
2. A fi de realitzar les reunions de coordinació establides per als seminaris i departaments didàctics, departaments d'orientació, claustres i comissions de coordinació pedagògica o de normalització lingüística, els caps d'estudis preveuran en la confecció d'horaris una vesprada lliure de classes o, si es tracta de centres que tenen horari a doble torn, un període de temps suficient, lliure de classes. Mai no podran suspendre's les classes per a realitzar estes o altres activitats del professorat.
3. Durant totes les hores en què el centre estiga en funcionament ha de garantir-se la presència, almenys, d'un membre de l'equip directiu.
4. Els centres el Consell Escolar dels quals haja aprovat un horari general que preveja l'assignació d'una vesprada lliure per a tots els alumnes del centre, garantiran que la mencionada vesprada siga la de dimecres, per a assegurar la màxima coherència en la coexistència organitzativa dels plans d'estudi que conviuen i facilitar les reunions conjuntes de tot el professorat del centre.
5. Per a facilitar les necessàries pràctiques de taller que estes assignatures tenen per si mateixes, els caps d'estudi dels centres on es curse la modalitat de Tecnologia, procuraran agrupar dos hores de les quatre setmanals de cada una de les matèries següents: Tecnologia Industrial I i II, Electrotècnia, Mecànica, Electrònica, Ciència dels Materials i Tecnologia de la Fabricació Mecànica.
b) Criteris per a la constitució de grups
Sis
Es confeccionaran els grups d'alumnes tenint en compte els criteris següents:
1. Els grups han de ser homogenis quant al nombre i s'exclourà en la seua composició qualsevol criteri discriminatori.
2. Els alumnes repetidors i que tinguen assignatures pendents de cursos anteriors o amb necessitats educatives especials hauran d'estar distribuïts de manera homogènia entre tots els grups d'un mateix curs.
c) Horari setmanal i distribució de les matèries en modalitats i opcions
Set
1. La distribució de les matèries en les distintes modalitats i opcions dels dos cursos de Batxillerat s'ajustarà a allò disposat en l'annex I de la present ordre.
2. Els centres organitzaran les matèries de modalitat i optatives de cada curs en opcions d'acord amb allò que s'establix en l'annex I. Estes opcions estan establides en funció d'itineraris formatius orientats cap als diferents estudis universitaris i als cicles formatius de Formació Professional de Grau Superior.
3. Els centres, independentment de l'opció que oferisquen, hauran d'oferir totes les matèries pròpies de les modalitats que es cursen.
4. Els alumnes de 1r curs hauran de cursar les cinc matèries comunes, tres de modalitat i una optativa.
Els alumnes de primer curs de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials hauran de triar una de les dos opcions proposades.
5. Els alumnes de primer curs de l'opció Humanística i Sociocultural de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials hauran de triar Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I o Grec. No obstant això, la no elegida podrà ser cursada com a optativa.
6. Els alumnes de 2n curs hauran de cursar les quatre matèries comunes, tres matèries de modalitat i dos optatives.
Tots els alumnes de segon curs hauran de triar una de les dos opcions proposades en cada modalitat.
7, Els alumnes de l'opció Tecnicoprofessional de la modalitat de Tecnologia hauran de triar Electrotècnia o Mecànica. No obstant això, la no elegida podrà ser cursada com a optativa.
8. El currículum de les matèries comunes i de modalitat i la seua distribució en els dos cursos del Batxillerat és el que es conté en el Decret 174/1994, de 19 d'agost, del Govern Valencià.
d) Constitució de modalitats i opcions
Vuit
Els centres educatius que impartisquen Batxillerat ho faran, almenys, en dos de les seues modalitats i hauran d'oferir totes les matèries pròpies d'estes modalitats. Queden exceptuades d'esta norma les Escoles d'Arts que impartisquen la modalitat d'Arts.
III. Matèries optatives del currículum
Nou
1. Els alumnes podran triar com a matèries optatives:
a) Les matèries pròpies de la modalitat que apareixen en el Decret 174/1994 no cursades en l'opció elegida.
b) Les matèries pròpies d'altra modalitat que s'impartisquen en el centre de les que apareixen en el Decret 174/1994 sempre que les possibilitats organitzatives del centre ho permeten.
c) Les vinculades als cicles formatius de Formació Professional específica de Grau Superior que s'impartisquen en el centre, que apareguen en el Decret 174/1994, del Govern Valencià, i en les ordres de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, i de 7 d'octubre de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
d) Les establides com a tals en les ordres de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, i 7 d'octubre de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
2. Seran d'oferta obligada per als centres l'optativa de segon idioma estranger i, donada la seua vinculació amb estudis posteriors, les matèries optatives a què fan referència els punts a) i c) de l'apartat anterior.
3. Sempre que les possibilitats dels centres ho permeten, es podran cursar com a optatives en 2n curs determinades matèries de modalitat o optatives de primer curs de la mateixa o d'altra modalitat, que siguen necessàries per als cicles formatius de grau superior, que s'impartisquen en el centre, o per a determinats canvis d'opció o de modalitat.
4. En cap cas es podran cursar matèries comunes, de modalitat i optatives de la mateixa o d'altra modalitat de 2n en primer curs.
5. Els alumnes de les modalitats de Ciències de la Natura i de la Salut i de Tecnologia no podran cursar com a optativa en primer curs el Dibuix Tècnic de la modalidad d'Arts encara que el centre en qüestió tinga autoritzada esta última modalitat, ja que el Dibuix Tècnic de 2n curs d'estes modalitats té el mateix currículum.
6. El currículum de les matèries optatives i la seua distribució en cursos i modalitats és el que s'establix en les Ordres de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència i 7 d'octubre de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
IV. Programes d'educació bilingüe.
Deu
Per tal de donar continuïtat als programes d'Educació Bilingüe que l'alumnat haja pogut seguir al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria, i aconseguir els objectius lingüístics que marca el Decret de Currículum de Batxillerat de la Generalitat Valenciana, de dominar per igual les dos llengües oficials, valencià i castellà, en el Batxillerat, els centres s'atendran als criteris següents:
1. Centres ubicats en el territori de predomini lingüístic valencià.
Aplicaran el Programa d'Incorporació Progressiva o el Programa d'Ensenyament en Valencià, que es definixen en els apartats dotze i tretze, segons les possibilitats organitzatives del centre i les indicacions del Disseny Particular del Programa d'Educació Bilingüe.
2. Centres situats en territori de predomini lingüístic castellà (article 36 de la llei 4/1983, d'Ús i Ensenyament del Valencià)
Estos centres elaboraran un Pla de Normalització Lingüística amb la finalitat d'establir les condicions mínimes de sensibilització, tant del centre com de l'entorn sociocultural, perquè puga fer-se efectiu el manament de l'article 19.2 de la Llei 4/1983, d'Ús i Ensenyament del Valencià. A més, els centres que desitgen aplicar un Programa d'Educació Bilingüe hauran de comptar amb la voluntat dels pares o tutors i amb les possibilitats organitzatives del centre. Per a l'aplicació del Programa d'Educació Bilingüe, els centres elaboraran el Disseny Particular del Programa.
Onze
El Programa d'Ensenyament en Valencià continua de forma coherent el Programa d'Ensenyament en Valencià i el Programa d'Incorporació Progressiva de l'Educació Secundària Obligatòria.
En el Programa d'Ensenyament en Valencià s'impartiran, almenys, la mitat de les àrees no lingüístiques en valencià.
Dotze
1. Els centres als quals fa referència l'apartat 11.1 aplicaran el Programa d'Incorporació Progressiva. Este programa comporta l'ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques d'acord amb les especificacions del Disseny Particular del Programa d'Educació Bilingüe, el qual garantirà almenys l'ús del valencià com a llengua d'aprenentatge en 2 de les àrees no lingüístiques.
2. El Programa d'Incorporació Progressiva afectarà a tots els alumnes del centre, llevat d'aquells que hagen sol·licitat formar part d'un grup on s'aplique el Programa d'Ensenyament en Valencià.
Tretze
1. El disseny particular del Programa o dels programes d'Educació Bilingüe és la concreció i contextualització dels programes a la realitat particular de cada centre i, al mateix temps, constituïx el conjunt de decisions prèvies per a l'elaboració dels documents d'organització i gestió educativa: el Projecte Curricular, el pla de normalització lingüística i la resta de decisions organitzatives. El conjunt de decisions que conformen el disseny particular del programa haurà d'incorporar-se als documents de gestió i d'organització corresponents.
2. El contingut del disseny particular del programa o dels programes d'Educació Bilingüe inclourà:
a. Els objectius generals del currículum prescriptiu dels Batxillerats contextualitzats i atenent a la realitat educativa del centre i les exigències del Programa.
b. El tractament metodològic de les diferents llengües.
c. La previsió d'actuacions amb l'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència en alguna de les llengües oficials.
d. La proporció d'ús vehicular de les dues llengües oficials en els diferents cursos i grups.
e. La previsió del centre sobre la distribució del professorat d'acord amb els diferents nivells de formació lingüisticotècnica i la seua competència en valencià.
f. La indicació de les necessitats específiques que l'aplicació dels programes d'Educació Bilingüe puga ocasionar, si són de la seua competència, perquè siguen incorporades al pla d'actuació de l'Assessoria Didàctica del valencià.
3. Per tal de garantir el correcte funcionament dels programes d'Educació Bilingüe, els caps d'estudis, a l'hora de distribuir els grups que tinguen assignatures en valencià, tindran en compte la capacitació lingüisticotècnica en valencià i/o l'experiència docent prèvia en valencià del professorat del centre.
Catorze
1. La Comissió de Coordinació Pedagògica de cada centre concretarà el disseny particular del Programa o dels programes d'Educació Bilingüe prèviament a l'elaboració del Projecte Curricular i a partir de l'anàlisi del context. Per a la seua elaboració seguiran la mateixa planificació de treball que per a l'elaboració del Projecte Curricular. La direcció del centre trametrà este disseny a la direcció territorial corresponent una vegada aprovat pel Consell Escolar.
Quinze
Els centres d'Educació Secundària Obligatòria que tinguen distintes modalitats de Batxillerats i que estan autoritzats a aplicar el Programa d'Ensenyament en Valencià en els estudis obligatoris, ho estan també per a aplicar este Programa en les distintes modalitats de Batxillerat, i ho faran constar en el Disseny Particular del Programa d'Educació Bilingüe que es definix en l'apartat catorze.
Així mateix, els centres que fins ara impartien ensenyances de BUP, COU i FP, o qualsevol altra modalitat d'ensenyances no universitàries, i que estan autoritzats a aplicar el Programa d'Ensenyament en Valencià, ho estan també per aplicar el Programa en qualsevol de les modalitats d'ensenyaments no universitaris que s'impartisquen en el centre.
Setze
Els centres de Secundària que impartisquen les modalitats de Batxillerat s'atindran a allò que determine el Pla de Normalització Lingüística.
V. Avaluació, exempció, convalidacions i canvis de modalitat. convalidació i equivalències amb els estudis estrangers.
Dèsset
Pel que fa a l'avaluació i promoció dels alumnes, així com a l'avaluació dels processos d'ensenyança i del Projecte Curricular s'estarà a allò disposat en les ordres de 17 de gener de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, i de 7 d'octubre de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre avaluació en Batxillerat.
Tal i com indica l'annex I de l'Ordre de 17 de gener de 1995, hi ha una sèrie de matèries incompatibles a efectes d'avaluació. Són estes: Castellà: Llengua i Literatura II respecte a Castellà: Llengua i Literatura I; Valencià: Llengua i Literatura II respecte a Valencià: Llengua i Literatura I; Llengua Estrangera II respecte a Llengua Estrangera I; 2n Idioma Estranger II respecte a 2n Idioma Estranger I; Llatí II respecte a Llatí I; Grec II respecte a Grec I; Matemàtiques II respecte a Matemàtiques I; Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II respecte a Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I; Dibuix Artístic II respecte a Dibuix Artístic I; Volum II respecte a Volum I; Economia i Organització d'Empreses II respecte a Economia i Organització d'Empreses I; Tecnologia Industrial II, Electrotècnia i Mecànica respecte a Tecnologia Industrial I; Biologia i Ciències de la Terra i Mediambientals respecte a Biologia i Geologia; Història de la Filosofia respecte a Filosofia; Física, Química respecte a Física i Química; Ampliació dels Sistemes de Representació Tècnics i Gràfics respecte a Dibuix Tècnic.
Quan en la convocatòria ordinària o extraordinària no es puga qualificar alguna matèria per estar condicionada a la superació d'altra del primer any amb idèntica denominació, o amb continguts totalment o parcialment progressius s'afegirà a la relació de matèries del segon any la del primer any pendent de superació, expressant la qualificació que en esta s'haja obtingut. En la matèria del segon any es posarà «pendent de primer».
En l'annex I de l'Ordre de 17 de gener de 1995 figuren també les matèries amb idèntica denominació que comptabilitzen com una sola matèria a efectes del còmput per a determinar la repetició del 2n curs. Són estes: Castellà: Llengua i Literatura I i Castellà: Llengua i Literatura II; Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II; Llengua Estrangera I i Llengua Estrangera II; 2n Idioma Estranger I i 2n Idioma Estranger II; Llatí I i Llatí II; Grec I i Grec II; Matemàtiques I i Matemàtiques II; Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I i Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II; Dibuix Artístic I i Dibuix Artístic II; Volum I i Volum II; Economia i Organització d'Empreses I i Economia i Organització d'Empreses II; Tecnologia Industrial I i Tecnologia Industrial II.
L'Ordre de 17 de gener de 1995 establix en el seu apartat tercer, 2, que “la nota mitjana del Batxillerat, una vegada aprovat, serà la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries de primer i segon que el componen. En este cas, la qualificació podrà ser expressada amb un sol decimal. Si el resultat del càlcul dóna com a resultat una centèsima igual o superior a 5, caldrà arrodonir la mitjana pujant un punt el decimal”.
Divuit
Per a l'obtenció de la nota mitjana de l'expedient dels alumnes que s'hagen incorporat a segon curs de Batxillerat procedents d'altres plans d'estudis, s'actuarà aplicant a les qualificacions obtingudes en cada cas, les següents equivalències numèriques:
1. Alumnes procedents del primer curs del segon cicle del pla experimental per a la reforma dels Ensenyaments Mitjans, Batxillerat Experimental:
Suficient: 5
Notable: 8
Excel·lent: 9
2. Alumnes procedents de tercer curs de Batxillerat Unificat i Polivalent:
Suficient: 5
Bé: 6
Notable: 8
Excel·lent: 9
3. Alumnes procedents de Formació Professional de Segon Grau.
El Reial Decret 986/1991, de 14 de juny, establix les equivalències, a efectes acadèmics dels cursos de Formació Professional de 2n Grau amb els corresponents del Batxillerat LOGSE en els termes que s'indiquen a continuació: 3r de Formació Professional de Segon Grau (Règim d'Ensenyaments Especialitzats) o 2n de Formació Professional de Segon Grau (Règim General) equivalen al primer curs del Batxillerat LOGSE. Per tant, per a l'obtenció de la nota mitjana de l'expedient dels alumnes que s'hagen incorporat a 2n. curs de Batxillerat LOGSE, s'han de tindre en compte les notes de totes les matèries de 3er. de Formació Profesional de Segon Grau (Règim d'Ensenyaments Especialitzats) o de 2n. de Formació Professional de 2n. Grau (Règim General).
S'hauran de tindre en compte les següents equivalències numèriques:
Suficient: 5
Bé: 6
Notable: 8
Excel·lent: 9
4. Alumnes procedents d'Arts Aplicades i Oficis Artístics.
El Reial Decret citat anteriorment establix les equivalències entre els estudis d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, i el Batxillerat LOGSE, entre el 2n d'Especialitat i el 1r de Batxillerat. Per tant, per als alumnes que passen a 2n de Batxillerat procedents dels cursos d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, s'haurà de tindre en compte totes les notes de les matèries de 2n. d'Especialitat, d'acord amb les equivalències que s'establixen a continuació:
Suficient: 5
Bé: 6
Notable: 8
Excel·lent: 9
Dènou
Els alumnes que accedisquen al Batxillerat des dels cicles formatius de Formació Professional específica de grau mitjà o des dels mòduls professionals experimentals de nivell II, i desitgen convalidar alguna de les matèries cursades, hauran de sol·licitar la corresponent convalidació individual abans del dia 15 de novembre a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, adjuntant a la sol·licitud una certificació acadèmica oficial dels estudis cursats.
Vint
1. La permanència en el Batxillerat en règim diürn ocupant un lloc escolar serà de quatre anys, com a màxim.
2. No obstant això, els alumnes podran sol·licitar al director del centre en què figure el seu expedient acadèmic l'anul·lació de la matrícula corresponent, a fi que la mencionada convocatòria no li compute als efectes de la limitació indicada en el punt anterior, quan acredite trobar-se en alguna de les circumstàncies següents: malaltia prolongada de tipus físic o psíquic, prestació del servici militar o servici social substitutori, incorporació a un lloc de treball, obligacions ineludibles de tipus social o familiar que impedisquen la normal dedicació a l'estudi o altres circumstàncies, degudament justificades, que tinguen caràcter excepcional.
3. Les sol·licituds caldrà formular-les, en tot cas, abans de finalitzar el mes d'abril, i seran resoltes, oït, si fa al cas, l'equip d'avaluació i el departament d'orientació, pel director del centre en què es trobe l'expedient acadèmic de l'alumne, el qual autoritzarà l'anul·lació de la matrícula sempre que resulte acreditada l'existència d'una de les causes que figuren en el punt anterior.
4. Els alumnes que inicien o s'incorporen a estes ensenyances hauran de concloure els seus estudis per esta via i obtindran, en el seu cas, el títol de Batxiller.
Vint-i-u
En finalitzar el curs acadèmic, els alumnes de primer de Batxillerat que estiguen en condicions de promocionar a segon, segons les normes de promoció i repetició de curs establides, podran sol·licitar a la direcció del centre el canvi de modalitat o, si es tracta del Batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials, el canvi d'opció.
Els canvis d'opció de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials els haurà de concedir el director del centre públic on l'alumne vulga estudiar. En el cas dels centres privats haurà de concedir-lo el director del centre públic del qual depenguen.
Per als canvis d'opció sols s'haurà de tindre en compte si els alumnes han cursat en primer Llatí I o Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I. En el cas que no siga així, estes matèries, depenent de l'opció (Llatí per a la Humanística i Sociocultural i Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I per a la de Ciències Socials), hauran de ser cursades com a segona optativa en segon curs.
Vint-i-dos
Els canvis de modalitat hauran de ser autoritzats per la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística segons els següents procediments, criteris i terminis: La direcció dels centres remetrà les sol·licituds dels alumnes abans del dia 15 de novembre, adjuntant un certificat acadèmic o fotocòpia compulsada del llibre de qualificacions de Batxillerat.
Els canvis de modalitat s'autoritzaran segons els criteris següents:
Han de cursar en 2n:
– les quatre matèries comunes de 2n curs.
– les tres matèries pròpies de la nova modalitat corresponents a 2n.
– les matèries pròpies de la nova modalitat corresponents a 1r, no cursades i aprovades en la modalitat d'origen.
Es consideren equivalents i es traslladaran les qualificacions obtingudes als documents d'avaluació:
– les cinc matèries comunes de 1r cursades i aprovades en l'antiga modalitat, per les cinc matèries comunes de 1r de la nova modalitat.
– l'optativa de 1r cursada i aprovada en l'antiga modalitat, per l'optativa de 1r de la nova modalitat.
– dos de les matèries pròpies de l'antiga modalitat, cursades i aprovades, per les dos optatives de 2n de la nova modalitat, sempre que estes matèries pròpies de l'antiga modalitat no siguen les mateixes de la nova modalitat, ja que ja han sigut utilitzades. Quan açò ocórrega, els alumnes i les alumnes hauran de cursar les corresponents optatives en 2n curs.
Amb l'alumnat que faça el canvi de modalitat amb una o dos matèries pendents de primer curs, se seguiran els criteris següents:
– si estes matèries són comunes, els alumnes i les alumnes hauran de cursar-les.
– si estes matèries són de modalitat, quedaran exempts de cursar-les, excepte en el cas que siguen les mateixes que les de la nova modalitat. Si una de les matèries és l'optativa, podrà convalidar-la per una de les matèries pròpies de l'antiga modalitat, o bé haurà de cursar-la.
En cap cas podran canviar de modalitat els alumnes de 2n curs als qui els queden 1, 2 o 3 matèries pendents, i tampoc poden cursar altra modalitat distinta els alumnes que hagen cursat i aprovat 2n curs de Batxillerat LOGSE.
Vint-i-tres
En matèria d'homologació i convalidació de títols i estudis estrangers que s'adeqüen als de Batxillerat LOGSE, s'estarà d'acord amb allò disposat en l'Ordre Ministerial de 30 d'abril de 1996 (BOE de 8 de maig).
VI. Ensenyaments de religió o activitats d'estudi alternatives.
Vint-i-quatre
Pel que respecta a estes ensenyances i a l'organització d'activitats d'estudi alternatives per als alumnes que no cursen tal matèria s'estarà d'acord amb allò disposat en el Reial Decret 2.438/1994, de 16 de desembre (BOE de 25 de gener de 1995), i en l'Ordre de 17 de juliol de 1997, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV de 24 de juliol).
Vint-i-cinc
Per als alumnes que no hagueren optat per seguir ensenyança de Religió els centres organitzaran activitats d'estudi alternatives, com ensenyances complementàries, en horari simultani a les ensenyances de Religió. Les mencionades activitats s'organitzaran segons el que disposa l'Ordre de 17 de juliol de 1997, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, i la Resolució de 24 de juliol de 1997, de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística (DOGV de 31 de juliol) que la desenrotlla.
Estes activitats seran obligatòries per als alumnes que no opten per rebre ensenyança religiosa. Estes activitats no seran objecte d'avaluació i no tindran constància en els expedients acadèmics dels alumnes.
Als centres públics de la Comunitat Valenciana la responsabilitat d'organització i direcció d'estes activitats d'estudi s'adscriuran als departaments didàctics de Filosofia, Geografia i Història, Llatí i Grec. Els directors dels centres públics assignaran la direcció d'estes activitats al professorat dels mencionats departaments didàctics que no hagueren completat l'horari lectiu amb matèries de la seua especialitat. Quan existisquen diversos professors que hagen de completar el seu horari lectiu, tindran preferència els que tinguen major antiguitat en el cos.
VII. Alumnes amb necessitats educatives especials.
Vint-i-sis
1. Els alumnes amb necessitats educatives especials que cursen ensenyances de Batxillerat seran avaluats, amb caràcter general, d'acord amb allò que s'ha establit en l'Ordre de 17 de gener de 1995.
2. De conformitat amb allò que s'ha establit en la disposició addicional primera del Decret 174/1994, de 19 d'agost, estos alumnes tindran dret a les adaptacions curriculars que possibiliten o faciliten el seu procés educatiu. Així mateix, en la celebració de les proves específiques que es convoquen, s'haurà d'adaptar la duració i les condicions de realització de les mateixes a les característiques d'estos estudiants.
3. El professor de la matèria, amb la col·laboració del departament didàctic i del departament d'orientació, efectuarà les adaptacions curriculars necessàries que podran afectar la temporalització en la consecució d'objectius.
4. L'avaluació del progrés dels alumnes estarà basada en els objectius proposats per a ells i, per a la seua qualificació, es tindran en compte no sols els continguts, sinó el procés seguit pels estudiants, l'interés i l'esforç manifestats.
5. No obstant això, podran ser declarats exempts de qualificació en determinades matèries del currículum els alumnes amb problemes greus d'audició, visió o motricitat, o altres que es determinen, per als quals no siga possible realitzar adaptació curricular sense afectar el nivell bàsic dels continguts exigits.
6. La dita exempció, si és procedent, haurà de ser autoritzada per la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.
7. L'autorització d'exempció haurà de ser demanada pels directors dels centres abans que acabe el primer trimestre de cada curs, acompanyada dels informes clínics i psicopedagògics que l'aconsellen, a més d'un certificat dels estudis cursats o que estan cursant.
En l'expedient acadèmic, en les actes i en el llibre de Qualificacions de Batxillerat dels alumnes es consignarà l'exempció una vegada concedida amb l'expressió exempt/a incorporant a l'expedient una còpia de la Resolució per què s'ha autoritzat.
VIII. Coordinació didàctica.
A) Comissió de coordinació pedagògica, departaments i departament d'orientació.
Vint-i-set
La Comissió de Coordinació Pedagògica, els Departaments i el Departament d'Orientació, realitzaran les funcions que li atribuïx el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d'Educació Secundària
B) Tutoria
Vint-i-vuit
1. La tutoria i l'orientació de l'alumnat formarà part de la funció docent.
2. Cada grup d'alumnes tindrà un professor tutor. Preferentment serà professor tutor qui impartisca una matèria comuna a tot l'alumnat del grup.
3. El tutor serà designat pel director, a proposta del cap d'estudis, segons els criteris establits pel claustre.
4. Quan excepcionalment un professor impartisca docència en dos centres, solament podrà assignar-se-li tutoria en un d'ells, en el qual tinga, almenys, 12 hores de docència directa. Els caps d'estudis dels dos centres garantiran la compatibilitat de l'horari del professorat que es trobe en la situació mencionada anteriorment.
Les funcions dels tutors seran les que li atribuïx el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d'Educació Secundària
IX. Projecte curricular
Vint-i-nou
Els centres impartiran ensenyances de Batxillerat segons el currículum oficial establit pel Decret 174/1994, de 19 d'agost, i iniciaran, en el curs acadèmic en què implanten els nous ensenyaments, l'elaboració del Projecte Curricular per tal de concretar i completar el currículum que el mencionat decret establix, en el marc dels programes d'educació bilingüe i el Disseny Particular elaborat pels centres.
El Projecte Curricular s'elaborarà d'acord amb allò que s'ha establit en el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d'Educació Secundària.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Alumnes que superen el tercer cicle del grau mitjà de música o dansa
1. Els estudiants que superen el tercer cicle del grau mitjà de les ensenyances de Música o Dansa i les matèries comunes del Batxillerat rebran el títol de batxiller
2. Les ensenyances arreplegades en l'apartat anterior podran cursar-se simultàniament sempre que s'estiga en possessió del títol de Graduat en Educació Secundària i s'haja superat el segon cicle del grau mitjà de les ensenyances de Música o Dansa corresponents. Així mateix, es podran realitzar els estudis de les matèries comunes del Batxillerat amb posterioritat a la superació del tercer cicle del grau mitjà de les ensenyances corresponents.
3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència facilitarà la possibilitat de cursar simultàniament les ensenyances de Música o Dansa i les de Batxillerat per mitjà de la coordinació en l'organització acadèmica d'ambdós tipus d'estudis.
4. La proposta del títol de Batxiller serà realitzada pel centre educatiu en què estos estudiants hagen cursat i superat les matèries comunes del Batxillerat.
5. A fi de regular la compatibilitat d'estudis entre 5é curs del grau mitjà de Música i Dansa i el primer curs del Batxillerat (LOGSE) quan l'alumnat desitge simultaniejar ambdós ensenyaments, d'acord amb allò que s'ha disposat en l'article 41.2 de la LOGSE i l'article 24 del Decret 174/1994, s'establix:
A. L'alumnat que a partir del curs 2000-2001 inicie 5é o 6é del grau mitjà de Música o el 5é del grau mitjà de Dansa podrà cursar les matèries comunes de 1r de Batxillerat LOGSE simultàniament. Per a això formalitzarà la corresponent matrícula en un centre on es curse Batxillerat LOGSE i l'horari del qual s'acomode millor a l'horari disponible. Per a la matriculació l'alumnat aportarà document acreditatiu de la seua matriculació en 5é o 6é curs de les ensenyances de Música o 5é curs de les ensenyances de Dansa.
B. Este alumnat serà qualificat d'estes matèries comunes, únicament, en acta independent. En cas de no superar-les en la seua integritat, s'aplicaran els mateixos criteris per a la promoció i la permanència que a la resta del Batxillerat. No obstant això, no podrà promocionar de curs fins que no tinga superades íntegrament les ensenyances de 5é de Música o Dansa que són les que configuren la seua modalitat de Batxillerat (Vore el quadre que figura en l'annex V de la present Ordre). La inscripció en el Llibre de Qualificacions del Batxillerat es realitzarà una vegada superades les dos ensenyances.
C. En el supòsit de tindre superades les ensenyances de les matèries comunes de 1r de Batxillerat però no així les de 5é de Música o Dansa, s'establirà en l'Acta la corresponent diligència i passarà a una acta independent al següent any acadèmic fins que es complete el corresponent curs, llevat que l'alumne renuncie a esta via i opte per incorporar-se plenament al Batxillerat en una de les seues modalitats, en este cas ha de cursar les matèries pròpies de modalitat i optatives corresponents al 1r curs de Batxillerat, aplicant les revalidacions establides en l'Ordre de 10 de novembre de 1998 (DOGV 16.12.1998). Esta opció no podrà exercir-se després de transcorregut el mes d'octubre de cada curs acadèmic.
D – La compatibilitat d'Estudis entre 6é del Grau Mitjà de Música o Dansa i el 2n curs de Batxillerat LOGSE, s'ajustarà a allò que s'ha disposat en els epígrafs anteriors, excepte en el cas que l'alumnat no haja superat prèviament les ensenyances del 3r cicle del Grau Mitjà de Música o Dansa, en este cas no podrà inscriure's en 2n curs de Batxillerat LOGSE.
En el supòsit de no haver superat més de tres matèries de Batxillerat haurà de repetir el curs sencer. Si li queden pendents tres o menys matèries de Batxillerat haurà de cursar eixes matèries.
E. Les Direccions Territorials de Cultura i Educació facilitaran, en la mesura possible, la coordinació horària entre els conservatoris de Música i els centres on es curse Batxillerat LOGSE en què es matricule este alumnat.
Segona. Atribució de les matèries comunes, de modalitat i optatives
A) Atribució de les matèries comunes, de modalitat i optatives a les especialitats del Cos de Professors d'Ensenyament Secundari.
Els reials decrets 1.701/1991, de 29 de novembre (BOE de 2 de desembre), i 1.635/1995, de 6 d'octubre (BOE de 10 d'octubre) han atribuït les matèries comunes i de modalitat del Batxillerat LOGSE als professors de les diferents especialitats del cos de Professors d'Ensenyament Secundari. Tenint en compte estos Reials Decrets, les matèries comunes, de modalitat i optatives de Batxillerat LOGSE a la Comunitat Valenciana, seran impartides per professors del Cos d'Ensenyament Secundari segons el que s'establix en l'annex II d'esta ordre.
B) Titulacions requerides per a impartir les matèries comunes, de modalitat i optatives de les modalitats de Batxillerat per als professors dels centres privats.
L'Ordre de 24 de juliol de 1995 (BOE de 4 d'agost) que és norma bàsica, ha regulat les titulacions mínimes que han de posseir els professors dels centres privats que impartisquen Batxillerat, segons els criteris que marquen en esta norma les titulacions específiques que es requerixen per a impartir les matèries comunes, de modalitat i optatives del Batxillerat que són les que es recullen en l'annex IV d'esta ordre.
Tercera. Exempcions de la matèria de valencià
Exempcions de la matèria de valencià en les poblacions del territori de predomini lingüístic castellà de centres d'Educació Secundària.
1. La sol·licitud es realitzarà en formalitzar la corresponent inscripció en el centre, a través d'una instància adreçada al director del centre respectiu.
2. En els casos de trasllat de matrícula després d'iniciat el curs, la sol·licitud de l'interessat haurà de ser presentada al director del centre, el qual la trametrà a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística en els deu primers dies després de feta la inscripció de l'alumne al nou centre.
3. Procediment per a la sol·licitud d'exempció:
Els pares/tutors o alumnes majors d'edat presentaran en el centre:
– una sol·licitud dirigida a la direcció del centre, segons el model de l'annex VI d'esta ordre.
– Fotocòpia confrontada amb l'original del DNI del pare/tutor. La confrontació es farà en la secretaria del centre. Quan la residència familiar habitual siga diferent de la que figura en el DNI, caldrà que s'adjunte el certificat de veïnatge expedit per l'Ajuntament corresponent.
4. Tramitació de les sol·licituds i de la documentació.
La direcció del centre trametrà, en suport informàtic, a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, tota la informació corresponent als alumnes que hagen sol·licitat l'exempció, abans de l'1 d'octubre. A més, s'enviarà una relació nominal impresa, per ordre alfabètic, i per cada curs i nivell. A la relació d'alumnes s'adjuntaran les sol·licituds i la documentació corresponent a cadascú d'ells, ordenades alfabèticament. Cada sol·licitud portarà registre d'entrada amb la data en què va ser presentada en la secretaria del centre.
La Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística informarà de la resolució a les respectives direccions territorials perquè estes ho notifiquen en doble exemplar a la direcció del centre: un exemplar per a l'interessat, i un altre per a l'expedient acadèmic.
5. Els alumnes procedents dels territoris relacionats en la Llei 4/1983 de predomini lingüístic castellà que assistisquen a centres docents ubicats als territoris de predomini lingüístic valencià, s'atendran al criteri de territorialitat acadèmica, respecte a l'aprenentatge del valencià.
6. Els alumnes residents en les localitats de territori de predomini lingüístic valencià que figuren en l'article 35 de la Llei 4/1983, que cursen els seus estudis en un centre ubicat en el territori de predomuni lingüístic castellà i no puguen acollir-se al criteri de residència temporal en la Comunitat Valenciana o al d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià, no tindran dret a l'exempció de la matèria de valencià.
7. Renúncia a l'exempció.
Una vegada atorgada l'exempció per resolució de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, els alumnes que ho desitgen podran renunciar a esta. En este cas hauran de trametre, a través del centre, una sol·licitud, segons model de l'annex VII.
Exempcions de la matèria de valencià en les poblacions del territori de predomini lingüístic valencià.
1. Els alumnes residents en les poblacions relacionades al títol quint de la Llei 4/1983, de predomini lingüístic valencià, i que assistisquen a centres d'estos territoris, podran ser declarats exempts de l'avaluació de la matèria de valencià, però amb l'obligació d'assistir a classe, sempre que demostren residir temporalment a la Comunitat Valenciana.
L'exempció per residència temporal s'entendrà com un període no superior a dos cursos acadèmics, per la qual cosa un alumne podrà ser declarat exempt de l'avaluació de valencià durant dos cursos acadèmics consecutius, sense possibilitat que esta exempció siga prorrogada. En residir un tercer any, l'alumne en qüestió serà avaluat d'esta matèria.
Els professors prestaran especial atenció a estos alumnes, procuraran cobrir les mancances de la seua formació i els exigiran en el procés d'avaluació, un nivell que tinga en compte la situació individual de cada alumne i l'esforç en la consecució dels objectius marcats en la programació didàctica per a estos casos concrets.
La residència temporal s'haurà de sol·licitar cada curs acadèmic.
a) Procediment i tramitació per a la sol·licitud d'exempció.
– Els pares/tutors, o els alumnes si són majors d'edat, dirigiran la sol·licitud d'exempció al director del centre, en formalitzar la inscripció o la matrícula de cada curs escolar. El centre farà constar el registre d'entrada a cada sol·licitud.
– El director del centre remetrà les sol·licituds a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística abans de l'1 d'octubre.
– La Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística assabentarà de la resolució les respectives direccions territorials perquè ho notifiquen en doble exemplar a la direcció del centre: un exemplar per a l'interessat, i un altre per a l'expedient acadèmic de l'alumne.
b) La documentació que necessàriament s'haurà d'aportar per a la sol·licitud de l'exempció de valencià per residència temporal és la següent:
– Fotocòpia compulsada de l'expedient acadèmic complet de l'alumne fins al curs anterior en què es maticula o inscriu en el centre.
– Acreditació de residència temporal:
. Certificat de l'empresa o de l'administració Civil o Militar de qui depenga el pare/tutor de l'alumne, o de l'interessat si és major d'edat.
. Certificat de veïnatge expedit per l'Ajuntament, en el qual haurà de constar el lloc de procedència i la data inicial de residència en la localitat.
. Informe del professor tutor per als alumnes d'Infantil i Primària, i del Cap de Departament de Valencià per als de Secundària i Batxillerats, amb el vistiplau en els dos casos del director del centre.
. Qualsevol altre document que l'interessat considere oportú.
2. Els alumnes incorporats tardanament al sistema educatiu de la Comunitat Valenciana, als quals no se'ls puga aplicar el criteri de residència temporal, podran quedar exempts de l'avaluació de la matèria de valencià en el primer curs de la seua incorporació. En cap cas, però, no quedaran exempts de l'aprenentatge corresponent, i hauran d'assistir obligatòriament a classe. A efectes de la corresponent sol·licitud es consideren com a incorporats tardanament al sistema educatiu valencià:
– Els alumnes espanyols procedents de centres situats fora del territori de la Comunitat Valenciana i que s'incorporen al sistema educatiu valencià sense ser residents temporals.
– Els alumnes estrangers que s'incorporen al sistema educatiu de la Comunitat Valenciana sense ser residents temporals.
– Els alumnes que hagen estudiat en centres de la Comunitat Valenciana que seguisquen un sistema educatiu estranger, i que no hagen cursat la matèria de Valencià.
– Els alumnes que en el pla d'estudis que han seguit no consta la matèria de Valencià.
a) Procediment i tramitació per a la sol·licitud d'exempció:
Seguiran els mateixos tràmits que els indicats en l'apartat 1 a).
b) La documentació que necessàriament s'haurà d'aportar per a la sol·licitud de l'exempció de valencià per incorporació tardana al sistema educatiu valencià és la següent:
– Fotocòpia compulsada de l'expedient acadèmic complet de l'alumne fins al curs anterior en què es maticula o inscriu en el centre.
– Qualsevol altre document que l'interessat considere oportú.
3. En els casos de trasllat de matrícula després d'iniciat el curs, la sol·licitud de l'interessat haurà de ser presentada al director del centre, el qual la trametrà a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística en el termini dels deu dies següents al de la inscripció de l'alumne al nou centre.
4. Les exempcions de l'avaluació de la matèria de valencià seran vàlides per al curs acadèmic per al qual s'hagen concedit.
5. Els alumnes que hagen obtingut l'exempció de l'avaluació de valencià per incorporació tardana al sistema educatiu, cas de sol·licitar l'exempció el curs següent per residència temporal i demostrar-la, compliran els dos anys consecutius màxims d'exempció. Si seguixen els seus estudis a la Comunitat Valenciana un tercer any o més, hauran de cursar l'àrea de Valencià i ser-ne avaluats.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
La direcció de cada centre complirà i farà complir allò establit en esta ordre i adoptarà les mesures necessàries perquè el seu contingut siga conegut per tots els membres de la comunitat educativa.
Segona
La Inspecció Educativa vetlarà pel compliment d'allò establit en la present ordre.
Tercera
Els directors territorials de Cultura i Educació resoldran, en l'àmbit de la seua competència, els problemes que puguen sorgir en l'aplicació d'esta ordre.
Quarta
Queda sense efecte la Resolució de 9 de juliol de 1998, de la Secretaria General i de les direccions generals de Centres Docents, d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, i de Personal, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV de 29 de juliol), per la qual es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i organització de l'activitat docent dels centres de titularitat de la Generalitat Valenciana autoritzats per a implantar de forma anticipada ensenyances de Batxillerat (LOGSE) i tots els articles referits al Batxillerat LOGSE de la Resolució de 25 de juny de 1999 de la Secretaria General i de les direccions generals de Centres Docents, d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, i de Personal, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV de 30 de juny).
Cinquena
La present orde entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 21 de juliol de 2000
El conseller de Cultura i Educació,
MANUEL TARANCÓN FANDOS
ANNEX I
Distribució de les modalitats en opcions en funció dels itineraris conduents a estudis Universitaris i Professionals
1r. curs
Modalitat d'humanitats i ciències socials
Opció A: Humanística i Sociocultural
– Matèries de modalitat Obligatòries
Grec o Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I.
Història del Món Contemporani.
Llatí I.
– Matèries de modalitat optatives
Grec.
Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I.
Economia i Organització d'Empreses.
Opció B: de Ciències Socials
– Matèries de modalitat obligatòries
Història del Món Contemporani.
Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I.
Economia i Organització d'Empreses.
– Matèries de modalitat optatives
Llatí I.
Grec.
Modalitat de Ciències de la Natura i de la Salut
– Matèries de modalitat obligatòries
Biologia i Geologia.
Física i Química.
Matemàtiques I.
Modalitat de Tecnologia
– Matèries de modalitat obligatòries
Física i Química.
Matemàtiques I.
Tecnologia Industrial I.
Modalitat d'Arts
– Matèries de modalitat obligatòries
Dibuix Artístic I.
Dibuix Tècnic.
Volum.
– Matèries optatives per a totes les modalitats
Informàtica I.
Psicologia.
2n. Idioma Estranger I.
Fonaments lèxics de les Ciències i de la Tècnica.
Valencià: Llengua i Imatge.
Castellà: Llenguatge i Documentació.
Música.
2n. curs
Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials
Opció A: Humanística i Sociocultural
– Matèries de modalitat obligatòries
Història de l'Art.
Història de la Filosofia.
Llatí II.
– Matèries de modalitat optatives
Economia.
Geografia.
Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials II.
Opció B: de Ciències Socials
– Matèries de modalitat obligatòries
Economia.
Geografia.
Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials II.
– Matèries de modalitat optatives
Història de l'Art.
Història de la Filosofia.
Llatí II.
– Matèries optatives per les dos opcions
2n. Idioma Estranger II.
Educació Física II.
Grec II.
Economia i Organització d'Empreses II.
Referents clàssics de les Manifestacions Culturals Modernes.
Informàtica per a les Humanitats i les Ciències Socials.
Valencià: Literatura Contemporània.
Castellà: Literatura Contemporània.
Geografia i Història de la Comunitat Valenciana.
Sociologia.
Antropologia.
Filosofia de la Ciència.
Introducció al Dret.
Modalitat de Ciències de la Natura i de la Salut
Opció A: Cientificotècnica
– Matèries de modalitat obligatòries
Dibuix Tècnic.
Física.
Matemàtiques II.
– Matèries de modalitat optatives
Biologia.
Ciències de la Terra i Mediambientals.
Química.
Opció B: de Ciències de la Salut
– Matèries de modalitat obligatòries
Biologia.
Ciències de la Terra i Mediambientals.
Química.
– Matèries de modalitat optatives
Dibuix Tècnic.
Física.
Matemàtiques II.
– Matèries optatives per les dos opcions
2n. Idioma Estranger II.
Educació Física II.
Biologia Humana.
Informàtica per a les Ciències de la Natura i de la Salut.
Tècniques de Laboratori Fisicoquímiques.
Geologia.
Física Aplicada.
Referents clàssics de les Manifestacions Culturals Modernes.
Filosofia de la Ciència.
Modalitat de Tecnologia
Opció A: Cientificotècnica
– Matèries de modalitat obligatòries
Dibuix Tècnic.
Física.
Matemàtiques II.
– Matèries de modalitat optatives
Electrotècnia.
Mecànica.
Tecnologia Industrial II.
Opció B: Tècnicoprofessional
– Matèries de modalitat obligatòries
Dibuix Tècnic.
Tecnologia Industrial II.
Electrotècnia o Mecànica.
– Matèries de modalitat optatives
Física.
Matemàtiques II.
Electrotècnia.
Mecànica.
– Matèries optatives per les dos opcions
2n. Idioma Estranger II.
Educació Física II.
Electrònica.
Ciència dels Materials.
Química.
Informàtica per a la Tecnologia.
Tecnologia de la Fabricació Mecànica.
Referents Clàssics de les Manifestacions Culturals Modernes.
Filosofia de la Ciència.
Modalitat d'Arts
Opció A: d'Arts Plàstiques.
– Matèries de modalitat obligatòries
Dibuix Artístic II.
Història de l'Art.
Tècniques d'Expressió Graficoplàstiques.
– Matèries de modalitat optatives
Imatge.
Fonaments del Disseny.
Opció B: d'Arts Plàstiques i Disseny
– Matèries de modalitat obligatòries
Dibuix Artístic II.
Imatge.
Fonaments del Disseny.
– Matèries de modalitat optatives
Història de l'Art.
Tècniques d'Expressió Graficoplàstiques.
– Matèries optatives per les dos opcions
2n. Idioma Estranger II.
Educació Física II.
Informàtica per a les Arts.
Ampliació dels Sistemes de Representació Tècnics i Gràfics.
Volum II.
Tallers Artístics.
Matemàtiques de la Forma.
Referents clàssics de les Manifestacions Culturals Modernes.
Filosofia de la Ciència.

linea
Mapa web